M A I NHA R D T - 9 7 / a g o s t d e 2 0 2 0
El retorn a lâescola El retorn a classe Ă©s el punt mĂ©s crĂtic a quĂš sâenfronten els centres docents. Des de la Conselleria dâEducaciĂł sâassegura que estem preparats per a qualsevol escenari. El seu relat emfatitza les mesures de protecciĂł (distĂ ncia fĂsica, gel, control del febre, mascareta i grups estables de convivĂšncia), de sanitat, de reducciĂł dâalumnes per classe, de la contractaciĂł extra de professors i monitors de menjador, i lâaposta per la digitalitzaciĂł. Les urgĂšncies del retorn a classe, perĂČ, no haurien de bloquejar ni la conversa ni el debat sobre afers estratĂšgics en quĂš articular la necessĂ ria reforma del sistema educatiu, universitat inclosa. Amb la pandĂšmia sâhan fet paleses mancances i reptes en lâetapa dâescolaritat obligatĂČria. Ni la societat ni el sistema escolar estaven preparats per a viure una crisi com aquesta. Professorat i famĂlies van haver dâimprovisar. Van ser necessaris el treball docent en equip, imaginaciĂł, voluntarisme i, sovint, la col·laboraciĂł de la gent mĂ©s prĂČxima amb coneixements digitals per a no donar els curs per perdut. I, de ben segur, moltĂssimes famĂlies han pres consciĂšncia de les fortaleses i febleses del sistema educatiu. Potser, els resultats acadĂšmics no van ser els desitjats, perĂČ lâexperiĂšncia va deixar valuosos aprenentatges a tenir en compte. Amb ells, amb les apostes de futur i amb els dubtes necessaris es pot generar un interessant debat sobre el futur de lâensenyament i la funciĂł de lâescola a partir de la seua essĂšncia. Un debat que ha de tenir especialment en compte alguns afers. Des dâun punt de vista acadĂšmic, lâexperiĂšncia digital, la bretxa tecnolĂČgica i les limitacions en matĂšria de formaciĂł, tant de professorat com dâalumnat, han obligat lâadaptaciĂł de nous sistemes dâensenyament, horaris, dates i calendaris, que per a moltĂssimes professores i professors suposaren llarguĂssimes jornades de treball. Tot açĂČ amb unes conselleries dâeducaciĂł que donaven instruccions confuses, contradictĂČries o les canviaven dâun dia per a un altre. El confinament va posar vedat a la funciĂł igualadora de lâescola, perquĂš cada alumne va quedar atrapat a la seua realitat socioeconĂČmica. Els centres i el professorat tenen ara una idea mĂ©s precisa dels diferents entorns familiars, en haver detectat aquells que viuen immersos en una precarietat que impedeix lâaccĂ©s i lâĂșs dels recursos digitals. I, de garantir un mĂnim dâeducaciĂł presencial a lâalumnat socialment vulnerable o amb necessitat de suport; Ă©s a dir, aplicar una perspectiva dâequitat que contemple les diferents necessitats dels alumnes. Sabrem ara si hem aprĂ©s la lliçó, si desaprofitem lâoportunitat i arribem a setembre fent el mateix, perquĂš dies hem tingut per a preparar el curs de manera acurada. I, tambĂ©, si lâeducaciĂł Ă©s tan important com proclamem tots ben sovint, per a convertir-la dâuna vegada per totes en la primera de les prioritats, perquĂš se tracta de formar en llibertat persones crĂtiques i responsables, amb competĂšncies socials i professionals per a viure el seu projecte de vida en un mercat laboral en canvi i en un mĂłn complex.
4
Fotografia cedida per un capicorpero