Anna Sanz Taus

Quan l’estiu de 2018 es va dur a terme la campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de l’ermita de Santa Llúcia res no feia presagiar que les feines d’excavació culminarien amb la troballa insòlita de diverses barretes d’or pur. Les mostres que van quedar sota custòdia del Museu de Belles Arts de Castelló han estat sotmeses, recentment, a un acurat estudi amb la finalitat de datar-les i saber-ne més sobre la seua procedència.

La prestigiosa revista científica Electrochimica Acta, especialitzada en informes i articles científics sobre electroquímica, ha publicat a principis d’any els resultats d’aquest estudi. En aquest text es descriu detalladament la metodologia emprada per saber, amb prou exactitud, la datació d’aquest or juntament amb altres mostres pertanyents a la Universitat de Pretòria de Sud-àfrica i al Museu de Manheim d’Alemanya.

L’equip britànic d’investigadors encarregat de l’estudi ha emprat un mètode electroquímic, que analitza les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química; i l’equació de Tafel, una equació aplicada per mesurar reaccions electroquímiques en diferents materials. Datar les mostres de metalls és un objectiu per a l’arqueologia i les ciències de la conservació tan important com complex, ja que s’han de tenir en compte diferents factors que influeixen en els resultats. Entre altres, analitzen la naturalesa del metall, la seua composició i si està barrejat amb altres metalls o si ha estat manufacturat. En aquest cas se sabia que la corrosió de les capes de la superfície havia estat constant donat que l’or és un metall noble i, per tant, inert, és a dir, no reacciona pràcticament gens des del punt de vista químic.

Així doncs, s’han analitzat les corbes d’oxidació de la superfície de fragments molt menuts per minimitzar l’impacte de l’estudi en les peces. Existeixen altres tècniques per fer estudis del metall, però requereixen grans quantitats de metall per poder obtindre informació. L’equip investigador està molt satisfet amb el treball: han pogut datar tant les mostres de Santa Llúcia com les de Sudàfrica i Alemanya. A més, la informació confirma que totes les mostres provenen de diferents continents i de diferents èpoques. En el nostre cas, han donat a conèixer que l’or data del 600- 550 aC i que correspon a ornaments molt luxosos i a peces preparades, probablement, per elaborar altres joies. Amb tot, un descobriment que posa de manifest el gran valor del nostre patrimoni cultural i arqueològic.

Un estudi gràcies al qual i la seua publicació en la revista ELSEVIER. Electrochimica Acta, està ara a l’abast de tots els investigadors del món i posa el jaciment de Santa Llúcia com a referent en aquest tipus de treballs.

www.elsevier.com/locate/electacta https://doi.org/10.1016/j.electacta.2020.135759 0013-4686/© 2020 Elsevier Ltd. All rights reserved.

(*) Aquest treball és una breu síntesi de l’article publicat, en anglès, per la revista Elsevier.