Maria Sorlí

Les darreres setmanes estem veient com certs individus, escudant-se en la llibertat d’expressió i la democràcia, estan realitzant un assetjament brutal contra dos persones dedicades a la política, i contra la seua família, entre la qual hi ha tres xiquets molt menuts. El motiu? Defenen unes idees diferents a les que ells tenen. Res més. Ni corrupció demostrada darrere, ni actes punibles, ni res de res. Només defenen unes idees que no els convenen.

Però, la llibertat d’expressió no ens dóna dret a tot. De fet la llibertat d’expressió comença per respectar a qui pensa diferent i rebatre amb arguments, no amb assetjament. La democràcia reconeix drets universals, però també reconeix deures transversals que cal assumir, entre altres respectar totes les idees polítiques que s’inclouen dins dels paràmetres democràtics i dels drets humans. Ser votants, ciutadans o ciutadanes, no ens dóna dret a assetjar i faltar al respecte a altres persones, tampoc a aquelles persones que ens dediquem a la política.

Dedicar-se a la política no suposa estar completament sota la voluntat d’aquells i aquelles que “et paguen el sou”, de la mateixa manera que treballar per una empresa concreta no te sotmet a la voluntat absoluta de “qui et paga el sou”. Dedicarse a la política és un treball, una vocació molt valenta que t’exposa de manera pública. Tothom, des d’aquell moment, sap què penses, es posiciona a favor teu, o en contra, et jutja i et valora d’acord amb les teues idees polítiques. Això ocorre en tot moment: en temps de treball i fora d’ell, quan vas a la verduleria o a comprar el pa, quan practiques esport o acompanyes a les criatures al parc. Això es té assumit des del principi, però no per això és just. No deixes de ser ciutadà o ciutadana i el respecte forma part intrínseca d’esta categoria.

A més, senyors i senyores, no oblidem que els càrrecs polítics s’ocupen perquè han estat votades per a això, estan defenent aquelles idees que van prometre al seu electorat. Deixaran d’ocupar càrrecs polítics en el moment que l’electorat així ho estime oportú. I en això es basa la democràcia: totes les idees democràtiques tenen dret a ser representades, i totes les idees democràtiques tenen dret a ser tractades amb respecte. És a les eleccions on es demostra l’acord o desacord amb unes idees concretes. I això és democràcia, valga la redundància.

Per tant, el que s’està atacant, directament, és a la Democràcia en la qual s’amparen per assetjar representants públics, i a la pluralitat de pensament,

de la que fan bandera per perdre el respecte. Aquests individus protesten contra tot allò que no s’ajusta al seu ideari, i defenen la imposició d’un únic i determinat pensament (que, causalment, sol afavorir als poderosos i/o antidemòcrates).

I açò amb la complicitat de les autoritats competents, que tanquen els ulls a tot este desgavell antidemocràtic i a les que, casualment els mateixos assetjadors diuen defendre. S’està permetent una escalada cada vegada major de la violència contra determinades idees polítiques, s’està permetent que es perda el respecte cap a les institucions democràtiques, i, en definitiva, s’està permetent que un determinat sector es crega amb dret a imposar el seu pensament per la força. Fins i tot, a atacar drets fonamentals de ciutadans i ciutadanes per tenir idees diferents a les seues. Tot açò recorda altres temps, molt més obscurs i amb nul·la llibertat d’expressió. Temps en què les mateixes idees polítiques eren perseguides i mostrar discrepància amb el pensament únic era causa de sentència de presó o, fins i tot, de mort. Les manifestacions antidemocràtiques i irrespectuoses que estem presenciant així com el silenci còmplice ens fa tornar enrere com a societat democràtica. En una societat en què, a més, encara ens queda molt per assolir en quant a drets democràtics. Això, senyors i senyores, fa molta temor i ens obliga a treballar més si cap per consolidar el drets i llibertats assolits.

(*) Compromís per Alcalà i Alcossebre