M A I NHA R D T - 9 7 / a g o s t d e 2 0 2 0
REFLEXIONS SOBRE SIDDHARTHA PER A L’AULA: LA CERCA DEL “JO”
ANNA SANZ TAUS
38
Ja fa uns anys vaig llegir Siddhartha, de Herman Hesse, una novel·la que va suposar per a mi una introducció al budisme i, al mateix temps, l’inici d’un viatge interior que no acaba mai. Ara, en rellegirlo, em pregunto si aquests aprenentatges em podrien aprofitar per aportar ferramentes al meu alumnat quan veig, de vegades, que la frustració se n’apodera i no saben gestionar correctament les seues emocions. I si aquestes pinzellades del budisme ens poden ajudar a complementar la nostra educació majoritàriament curricular? “Hi ha un camí davant teu i és la teva vocació”, deia Hermann Hesse en aquesta novel·la al·legòrica que conté reflexions que segueixen sent molt actuals: aprendre a tenir una ment positiva, ser altruista, pacient, reflexiu... Unes actituds o valors que, estareu d’acord amb mi, no passen mai de moda. Si bé es va publicar l’any 1922, no va ser fins uns quaranta anys més tard que va aconseguir l’èxit en el món occidental, ja que el budisme era un concepte molt llunyà i exòtic per a la burgesia europea; fins i tot avui dia pot semblar distant en la nostra societat. Hermann Hesse es va passar la vida buscant. Les seues obres i el seu recorregut per la vida així ho mostren. Sempre va intentar superar les crisis personals, fet que també es veu reflectit en els poemes i narracions que escrivia. Fill de pares missioners a l’Índia, va viatjar a Àsia per buscar una nova orientació a la vida. Allà, va visitar temples budistes, va explorar diferents països i, encara que no va aconseguir l’alliberament que tant anhelava, aquell viatge li va servir per escriure obres com De l’Índia i Siddhartha. Amb aquesta última obra l’autor ens ofereix un apropament al budisme ple de frescor, que fusiona la senzillesa del relat amb una profunditat espiritual aclaparadora. Siddhartha és un jove hindú ple d’inquietuds, inconformista i perseverant que va a la recerca de la pau interior. Aquest afany per perseguir l’essència d’ell mateix també el comparteix l’autor, que se submergeix en el personatge d’una manera molt intensa. Quan Siddhartha s’adona que les doctrines no li curen la set ni li permeten endinsarse en el més profund del seu ésser, s’embarca en un viatge cap a terres desconegudes que, encara que llarg i dur, acabarà oferint-li el que més anhela i descobrirà que «la seua ànima és el món sencer». Així doncs, abandona la família i deixa de ser un respectable braman -una mena de sacerdot hinduista- per calmar els desitjos. En aquest moment del relat em plantejo una primera reflexió que podem transportar a l’aula:
aprendre a cuidar la ment i vetllar pel seu benestar. Reflexionar sobre aquests temes no és fàcil i tampoc busquem fer un canvi sobtat, sinó invitar l’alumnat a conèixer les seues necessitats, limitacions i fortaleses. D’aquesta manera aniran coneixentse una mica millor i els animarem a cercar-se a si mateixos i a preguntar-se pels seus actes i les seues decisions. El jove Siddhartha és un bon exemple per a les nostres tutories: té una gran resiliència i capacitat d’adaptació que afavoreix el seu transcurs pel món. Ben al principi del seu viatge s’uneix a un grup de meditadors que viu al bosc i es despulla de tot el que té per aprendre a viure amb el mínim. Aleshores em pregunto si nosaltres també ho podem fer. Viure amb menys: eixir, encara que siga una mica, del solc del materialisme i del consumisme. Em contesto, a contracor, que aquest sembla un raonament difícil per a l’aula però digne de discussió a classe. El camí de Siddhartha continua paral·lel als meus pensaments. A ell, el seu camí li ensenya que no es pot aprendre sense viure i per a això cal moure’s contínuament. Cal acceptar que la vida és un infinit anar i venir però sempre romanent en el present. El seu creixement personal va lligat estretament al seu avanç geogràfic; cada lloc és una nova experiència,
