MAINHARDT - 9 7 / a g o st d e 2 0 2 0
HISTÒRIES DEL CONFINAMENT ARREU DEL MÓN MARIA SANZ TAUS Fa uns anys que vaig tornar de l’estranger i, arran de la situació de la nova pandèmia, aquests darrers mesos m’he començat preguntant com hagués passat el confinament si hagués continuat a l’altra punta de món? Com m’hagueren afectat les mesures i restriccions socials imposades en aquest lloc? Partint d’aquest plantejament, em vaig proposar revisar els meus coneguts internacionals i vaig preparar una sèrie d’inquietuds i curiositats que volia que els meus amics residents en altres continents m’explicaren. Fa poc més d’un mes, vaig recapitular aquestes respostes i, sense ànim d’avorrir ni repetir més el tema de l’any, m’agradaria compartir amb vosaltres aquestes respostes testimonials des d’un punt de vista un poc més proper. La primera pregunta que els vaig fer va ser quines mesures o restriccions inicials es van imposar o recomanar als seus llocs de residència. Maite, de 29 anys d’edat, una companya de l’institut i bona amiga, treballa en la secció de màrqueting d’una empresa a Colònia, Alemanya. Ella ens conta que allí les mesures han estat més bé laxes durant el confinament: en cap moment s’ha fet res obligatori, tot i que el govern ha insistit molt en algunes recomanacions. Aquestes s’han basat en trobar-se amb una persona com a màxim i els restaurants i bars només han ofert serveis per a emportar-se menjar preparat o enviar a domicili. A més a més, s’ha recomanat eixir de casa només per a les activitats més necessàries. Maite viu sola a un pis, no obstant això, gràcies a estes mesures, ha pogut tindre visites durant els moments de confinament més durs, mantenint vida social en grups molt reduïts. En l’actualitat, les mesures implementades a Alemanya són semblants a les d’aquí, ja que és necessari l’ús de mascareta als espais tancats i en el transport públic. La majoria de serveis tornen a estar oberts, i se segueix mantenint la recomanació de distanciament social minimitzant el contacte amb cercles molt grans de persones. Així mateix, ens explica que moltes empreses alemanyes han proposat una reducció de la jornada laboral i el govern ha donat ajudes per a minimitzarne l’impacte econòmic. Cada empresa presenta una sol·licitud per formar part d’aquest tipus de programes i s’avalua i es decideix si compleixen els criteris per a rebre les subvencions. D’altra banda, s’ha generalitzat molt el treball des de casa sempre que ha estat possible.
Maite, resident a Colònia (Alemanya)
La nostra propera parada és Ghana, on Alex, un amic de 30 anys de nacionalitat alemanya viu a la capital d’aquest país africà, Accra. Allí treballa com a consultor de recursos energètics i de medi ambient. Ens conta que a Ghana el govern va decidir començar el confinament molt abans que el virus començara a estendre’s, tot fent obligatòria la mascareta a centres comercials, oficines i espais residencials. És obligatori també rentar-se bé les mans en la majoria de llocs. Sincerament, no penseu que aquesta mesura d’higiene ja hauria d’haver estat vigent fa molt de temps a qualsevol lloc públic? A més a més, els taxis i els trotro —autobús típics de Ghana per desplaçar-se de manera econòmica dels afores al centre de la ciutat— han implementat noves normes d’higiene més rigoroses. Les platges de Ghana han estat tancades durant setmanes i setmanes, i s’han aplicat restriccions prou dures en les activitats esportives en grans grups. Els partits de futbol, hoquei i altres esports han estat cancel·lats. No obstant això, després de tres setmanes de confinament alguns centres
Alex, resident a Accra (Ghana)
33
