MAINHARDT - 9 7 / a g o st d e 2 0 2 0
LA NECRÒPOLIS IBÈRICA DE LA SOLIVELLA: NOVES VISIONS, NOUS PROJECTES (1) Resum L’article, de caràcter divulgatiu, fa una revisió de la necròpolis de la Solivella d’Alcalà de Xivert, excavada fa més de cinquanta anys, des d’una perspectiva metodològica i històrica actual, considerant l’ús d’algunes peces com elements dels rituals funeraris. Paraules clau Cultura Ibèrica, necròpolis, ritual funerari. LA SOLIVELLA Els treballs agrícoles realitzats amb un tractor a la finca propietat de Bautista García Marín, situada a la partida de la Solivella o Calvari en 1961 van traure a la llum les restes d’una necròpolis ibèrica. I fou Domingo Fletcher l’encarregat de realitzar l’excavació. El material localitzat en superfície i en l’excavació fou estudiat i, posteriorment, publicat en 1965 en una monografia. EL RITUAL FUNERARI La Solivella ha sigut un jaciment de referència en la historiografia de la Cultura Ibèrica. Quan es van publicar les seues troballes els investigadors es limitaven a relacionar els materials i a buscar paral·lelismes i l’adscripció cultural amb la finalitat d’atorgar-li una cronologia al conjunt de la necròpolis. Els nous enfocaments de la investigació van més enllà d’aquell primer estudi material i s’endinsen en problemàtiques socials, rituals i d’ordenació de la necròpolis. No podem concebre un estudi sobre una necròpoli en què no siguen presents les anàlisi antropològiques de les restes cremades i un acostament a tot el ritual de la cerimònia de l’enterrament, del plantejament i de l’organització de la necròpoli. Fa anys ja presentàrem un xicotet estudi apuntant la possibilitat que, alguns dels atuells denominats urnes en la publicació inicial de la Solivella, podien no haver format part de l’enterrament pròpiament dit, sinó del seu ritual. Estudi que, passats més de vinti-cinc anys i de ser dels primers que es realitzaven sobre aquesta qüestió, ampliem després de la nova revisió dels materials i, especialment, per l’estudi antropològic realitzat després de més de cinquanta anys de l’excavació. Lamentablement ni el registre arqueològic que es va obtenir en l’excavació, ni la cura que s’ha tingut amb els materials que, durant més de mig segle han passat per diferents magatzematges, no permeten tractar el tema com seria de desitjar, però sí aporten noves dades o, almenys, una mirada diferent a la inicial, amb el valor afegit que alguns materials de la necròpoli poden acostar-nos a aquesta problemàtica.
ARTUR OLIVER (2)
Sivella
Fíbula
L’ofrena Una part del ritual funerari són l’ofrena i la libació que es realitzen durant la cerimònia de sepultura del difunt. Un ritual que podem resseguir a partir de la forma dels atuells ceràmics i la seua possible funció, com és el cas del vas caliciforme, l’enócoe, i el plat. Un dels objectes localitzats entre els materials destruïts pel tractor és un atuell caliciforme. La característica de la troballa no permet assegurar la funció que hi va tenir, tot i que al principi es va considerar com a urna. No obstant, està demostrat que els atuells de forma caliciformes van tenir un ús ritual, com a dipòsit d’ofrenes o got de libació, com es pot comprovar especialment en els xicotets gots de les coves santuari ibèriques, on sol ser la forma ceràmica predominant. Aquesta funcionalitat està identificada en l’estatuària ibèrica, on són freqüents els oferents amb aquesta mena d’atuells, es veu per exemple en els baix relleus. L’atuell provinent de la necròpoli d’Alcalá té moltes possibilitats que siga un contenidor d’alguna mena d’ofrena o d’una ració
15
