Lletres del món 33

LLETRES DEL MÓN

INSTITUT MANUEL SALES I FERRÉ

Acabem el curs amb normalitat

Hem arribat al final del curs 2022/23, el qual podem qualificar de “normal” després dels convulsos cursos afectats per la pandèmia. Un cop més, les promocions d’alumnes de 4t d’ESO, de 2n de Batxillerat, de 2n del Cicle Formatiu d’Informàtica i del PFI d’Auxiliar de Construcció tanquen una etapa educativa i se’ls obren les portes cap a nous horitzons d’aprenentatge.

Amb el títol que hauran aconseguit, podran accedir a nous itineraris formatius per anar fent realitat els

seus somnis. Quan es mira el camí recorregut, hom és conscient dels sacrificis i els esforços esmerçats per superar amb èxit cada etapa. Per això solem donar-li molta importància als títols acadèmics que, efectivament, la tenen.

Però un títol no és l’únic objectiu de l’aprenentatge Com deia el filòsof italià Nuccio Ordine, recentment traspassat (10 de juny de 2023), “No s’ha d’estudiar per aconseguir un títol, sinó per ser millor”. I és així com pren importància una idea d’educació integral de la persona; no tan sols centrada en l’adquisició de sabers, sinó també vetllant per una formació en valors, humanística i que garanteixi per a tothom l’assoliment d’una ciutadania responsable

De fet, aquest segon aspecte és el més interessant, perquè l’adquisició de sabers es veurà ràpidament afectada per l’impuls imparable de la intel·ligència artificial (IA), una nova eina tecnològica que no ens ha de fer por i de la qual n’hem de saber treure profit, fent que treballi per a nosaltres de manera intel·ligent, com molt bé ens va dir l’exalumna Nassira El Hadri, advocada a Toronto, durant la festa de graduació.

L'estudi, per tant, no és només aconseguir un títol, sinó millorar el creixement personal. L'estudi ens proporciona coneixements, habilitats i perspectives que poden enriquir les nostres vides de diverses maneres.

És cert que un títol pot obrir portes i proporcionar oportunitats professionals, però l'objectiu principal de l'estudi hauria de ser adquirir un coneixement profund en una àrea determinada i desenvolupar habilitats crítiques com la resolució de problemes, el pensament analític i la comunicació efectiva. Aquesta formació més àmplia ens permet créixer com a persones i professionals.

D'altra banda, també és important destacar que l'aprenentatge no es limita als entorns acadèmics formals Hi ha moltes altres formes d'aprendre i créixer, com la lectura, l'experiència pràctica, la formació en línia, la participació en projectes i la interacció amb altres persones Tot això pot contribuir a millorar les nostres habilitats i coneixements sense necessàriament obtenir un títol

En resum, l'estudi és una eina per a la millora personal i professional, i l'objectiu ha de ser adquirir coneixements i habilitats per ser millor en l'àmbit que ens interessa. Un títol pot ser un component d'aquest procés, però no és l'únic ni el més important.

Els quatre últims paràgrafs han estat generats amb l’eina ChatGPT. No sé si us n'havíeu adonat.

Moltes gràcies pel sòlid edifici que hem construït entre tots. Gràcies als alumnes i les famílies; al personal no docent, així com un immens agraïment al professorat, que no ha escatimat esforços per donar el millor de cadascú, sempre en benefici de tot l’alumnat.

Molt bones vacances a tothom.

Ricard Reverter Forcadell Director

Juny de 2023

Pla català de l'esport a l'escola

Durant aquest tercer trimestre s’han desenvolupat les activitats programades a les diferents franges horàries i dies establerts. Coincidint amb l’arribada del bon temps, han estat moltes i variades, tant en la vessant de participació com a esportistes com en la de voluntariat en esdeveniments d’activitat física.

En finalitzar cada curs es porta a terme la confecció de la memòria de tot el que ha suposat el PCEE. Pel que respecta a xifres de participació podem afirmar que el 49% del total de l’alumnat de l’institut ha estat implicat en les activitats programades, ja sigui com a participants o bé desenvolupant tasques de voluntariat. Dada que, en determinades activitats ha estat del 70% , destacant també l’augment del nombre de participació del gènere femení.

Fent una anàlisi des de l’inici del PCEE al nostre centre, el curs 2006-2007, fins a l’actualitat en relació a l’assistència de l’alumnat a les sessions i activitats plantejades, la regularitat ha estat la tònica general. Una mitjana de 50 alumnes hi han assistit. Podem afirmar, com a conclusió a aquest a evidència, que el Pla ha agafat el relleu dels jocs i activitats que generacions anteriors portaven a terme als carrers del nostre poble i que, l'evolució de la societat, ha anat deixant sense espai

Els i les participants tornen al centre per les tardes, un cop finalitzada la jornada lectiva, perquè es troben a gust, amb companys/es del la pròpia «quinta» i amb d’altres, convertint les pistes i el gimnàs en punt de trobada amb el denominador comú de l’activitat física.

A continuació es detallen les activitats més destacades (amb les fotografies corresponents):

Competició de Voleibol durant els PATIS ACTIUS.

18 i 19 de març Voluntariat Marató de Barcelona

3, 4 i 5 d’abril. Formació voluntariat jornades KDM a Puigcerdà.

22 d’abril Participació i voluntariat DMAF organitzada per l’Ajuntament d’Ulldecona

04 de maig. 10a Diada poliesportiva de centres de Secundària. 1r d’ESO. Amposta.

09 de maig tarda Sortida conjunta amb el programa PARLEM-NE, Pàdel Aleix García

11 de maig. Sortida conjunta 6è de PRIMÀRIA i 1r d’ESO. Comitè Local Ambiental.

06 de juny Cloenda activitats PCEE

9, 10 i 11 de juny. Copa UNIQ. Futbol. Andorra la Vella.

L'INSTITUT DIA A DIA

Per finalitzar, el consell de sempre: feu de l’activitat física un hàbit en les vostres vides, en el vostre dia a dia El vostre cos i la vostra ment us ho agrairan L’estiu és un moment immillorable per «enganxar-se» a la pràctica de l’exercici físic!

Cordialment,

Francisco León Floro

Coordinador del PCEE a l’institut Juny de 2023

PARTICIPANTS A LA 10A TROBADA POLIESPORTIVA D'AMPOSTA

COPA UNIQ A ANDORRA LA VELLA

CLOENDA ACTIVITAT PCEE. SORTEIG DE MATERIAL

PÀDEL ALEIX GARCIA

COMPETICIÓ VOLEIBOL, PATIS ACTIUS

Primera edició de la gala “Falduts Film Festival”

Alumnat de l'optativa Revista de 3r d'ESO C

El darrer 6 de juny es va celebrar a l’institut la primera edició de la gala Falduts Film Festival, organitzada per l’alumnat de 3r d’ESO amb l’objectiu de mostrar els curtmetratges que van resultar del treball realitzat durant tot el curs a la matèria de Treball per Projectes. A la gala es van repartir diversos premis als guanyadors de cada categoria i el jurat que s’encarregava de seleccionar-los estava format per l´alumnat de 1r de Batxillerat. Els candidats als premis els van escollir els propis alumnes de 3r, i havien de ser cinc nominats de cada categoria

Així doncs, el premi al millor curtmetratge se’l va endur La cura, que també va rebre el premi a millor edició El de millor guió va ser per a Amor prohibit, que també va rebre el de millor diàleg original El curtmetratge que es va endur el premi a millor banda sonora va ser The true story i el de millor fotografia va ser per a El cor de la reialesa

El que va tenir millors efectes especials va ser The project, i La revolució va rebre el premi a millor vestuari

El premi a les millors escenes falses va ser ex aequo i el van rebre La guerra del quadre i The forest El viatge en el temps va tenir la millor caracterització de l’Edat Moderna. El premi a la millor actriu va ser per a Ruth Llagostera i el de millor actor va ser per a Jan Matamoros. El de millor actriu secundària se’l va emportar Àngela Ricard i el de millor actor secundari va ser per a Bilal el Ghaoual

La gala va començar amb un espectacle a càrrec d’un grup d’alumnes de 3r B, que van ballar la cançó “Ramenez la coupe a la maison”. A continuació, va començar el repartiment dels guardons Cal destacar que el guardó del Festival va ser dissenyat pel professor de tecnologia Josep Rafel Reverté Vidal, amb la col laboració desinteressada de Garna Technology, i consistia en una imatge retrospectiva del castell d’Ulldecona, en el qual els falduts i faldudes se senten plenament identificats

MANEL RAGA PRESIDINT LA GALA

L’acte el va presidir com a convidat especial i jurat el director de cinema faldut Manel Raga, a qui l’equip de comunicació va fer una entrevista en la qual va declarar que li havia costat decidir un guanyador, però que La cura era el que creia que es mereixia el premi, i que com a segona opció hagués escollit El cor de la reialesa El va acompanyar la regidora de Patrimoni i Turisme de l’Ajuntament d’Ulldecona, Cati Brusca, a qui també van entrevistar els alumnes de l’equip de comunicació

L’acte es va tancar amb un ball per part de l’alumnat i alguns professors Seguidament es van dur a terme les entrevistes a alguns nominats i professors realitzades per Julián Zaragozá, periodista de Televisió Ulldecona Per finalitzar el festival, l’alumnat va tenir l'oportunitat de realitzar una sessió de fotos al Photocall i un refrigeri, amenitzat amb música per l’alumne DJ Neo Barrios.

Torna el Fem pinya

La setmana del 20 al 24 de març va ser la setmana de les activitats del Fem pinya, uns dies en què aturem les classes i l'horari normal per fer tallers i activitats especials, uns dies en què sortim de la rutina. Aquest any hem reprès el Fem pinya després de dos cursos d'aturada per culpa de les restriccions pel Covid-19

L'alumnat de 3r d’ESO vam fer moltes activitats com ara un torneig de frisbee, en què va acabar com a guanyador de la ‘’copa d’or’’ la classe de 3r A i la ‘’copa plata’’ la classe de 3r C. Altres activitats van ser construir una caseta de maons per a gossos amb els alumnes del PFI, el salt de bungee, que consistia a lligar un munt de gomes a un ninot que tingués pes per llançar-lo per la terrassa de les escales del pati i fer que s’aproximés el màxim possible a terra sense que el toqués, i moltíssimes activitats més com la gimcana botànica i els tallers de robòtica, teatre i Rummikub

3r d'ESO

Pol Lopez, 3r d'ESO C

GIMCANA BOTÀNICA

CONSTRUCCIÓ D'UNA CASETA PER A GOSSOS

TALLER DE RUMMIKUB

Fem pinya - 1r d'ESO

SORTIDA AL RIU SÉNIA

CONSTRUCCIÓ D'UNA CASA-NIU PER A INSECTES

TALLER DE SEXUALITAT

TALLER DE GLOSA

DONES ARTISTES

MUSEU DE L'ESCRIPTURA

CONSTRUCCIÓ D'UNA CASA-NIU PER A INSECTES

Fem pinya - 2n d'ESO

SORTIDA GUIADA AL CASTELL

FIRA DE COSMÈTICA NATURAL

TALLER DE HANDBOL

TALLER DE DANSES DEL MÓN

Fem pinya - 4t d'ESO

TALLER DE DONES ARTISTES AMB POST-ITS

Teatre per debatre

Ainara Padilla, 3r d'ESO

El passat 30 de maig tot l'alumnat de l'institut va anar a veure a l'orfeó d'Ulldecona una obra de teatre titulada “Strawberry Frappuchino”, representada per la companyia de teatre The Amateurs Company, una empresa de teatre que ajuda a conèixer actors amateurs.

Els personatges de l'obra, Sara i Nil, interpretaven una història d'un noi i una noia adolescents que xatejaven pel mòbil La història comença quan Sara obre per xat a Nil i li diu que si vol tenir relacions sexuals amb ella, però en Nil li diu que no Ella insisteix, conversen i en Nil li diu que no sap si ella es real o és un perfil fals, llavors arriben a un acord d'enviar-se una foto selfie La noia finalment li envia, però el noi no ho vol fer perquè diu que es lleig.

L'ALUMNAT AL TEATRE ORFEÓ D'ULLDECONA

Quan comencen a parlar-se més Nil li confessa a Sara que no sap si és gai, i que li ha passat una cosa a l'institut: Nil ha consultat unes pàgines per a adults on surten homes

des de l'ordinador de l'institut, i un company ha aprofitat per entrar al seu historial i comprovar el que havia mirat.

A partir d'allà van conversant fins que un dia decideixen quedar per conèixer-se. Quan es troben parlen i la Sara recorda que quan eren petits eren parella i passaven molta estona junts Mentre es barallen, al mateix temps canten un rap contra la societat, per manifestar que vivim en una societat homòfoba i lesbòfoba

Finalment, vam acabar amb un torn de preguntes i respostes, per poder entendre un poc més el sentit de l’obra i comentar què els passava als protagonistes o qualsevol dubte o comentari que es volgués compartir Entre altres temes, van sortir el de l’homosexualitat, el del sexe per plaer i no només per a la reproducció, i la necessitat de trencar amb els estereotips de gènere.

ACTORS DE LA COMPANYIA THE AMATEURS COMPANY

La cursa de muntanya

Yasmina Zannouti, 3r d'ESO

El dia 31 de març el Departament d'Educació Física va organitzar una cursa el castell d'Ulldecona. Hi vam participar l'alumnat de 3r i 4t d'ESO i 1r de Batxillerat Ens hi van acompanyar els professors Paco León, Jan Esteller i Laura Campins. La cursa es tractava d'una activitat avaluable de la matèria d'educació física. Havíem de realitzar un recorregut marcat en el menor temps possible, que en total eren 6,38 km de manera circular al voltant del castell, i el desnivell positiu era de 189 metres.

També podíem utilitzar una aplicació que es diu Strava per unir-nos a l'esdeveniment que s'havia creat dintre del grup per a saber el camí que fèiem i com a guia del camí

RECORREGUT DE LA CURSA

CorArts 2023

Alumnes de 4t de la matèria de Música

El dia 18 d'abril els alumnes de 4t d'ESO de l'optativa de música, juntament amb els alumnes de coral de 2n d'ESO ens vam traslladar fins a Tortosa a l'auditori Felip Pedrell per fer la trobada de corals de Terres de l'Ebre.

La temàtica de la trobada era conscienciar sobre el canvi climàtic. L'alumnat està molt preocupat per aquest tema La nostra cançó tractava sobre l'aigua Vam cantar tres cançons conjuntes amb els altres centres que es van presentar.

En arribar assajàrem amb la Lira Ampostina la cançó individual "Remor", del Camp d'aprenentatge Pau Casals del Vendrell

Després, aprofitàrem el descans per a esmorzar i conèixer a alumnes d'altres instituts. Seguidament, vam tornar a l'auditori per a començar el concert.

Va anar tot fenomenal, ens ho vam passar molt bé i va ser una bona experiència

Participem als Ludi Saguntini

Alumnes de 4t de la matèria de Llatí

El 26 d’abril l’alumnat de 4t ESO i de 1r BATXILLERAT que cursen llatí van fer una sortida a Sagunt. Primerament, vam quedar a les 8h del matí davant de l’institut per posar marxa cap a Benicarló, on vam recollir als alumnes de llatí de l’IES Ramon Cid.

Vam arribar a Sagunt a les 10h, ens vam dirigir a la plaça de la glorieta i allí ens vam separar: els alumnes de 4t ESO d’Ulldecona vam anar a les carpes, on ens tocava fer els tallers, i els altres es van dirigir cap al teatre per veure la tragèdia d’Eurípides Las Troyanas.

A les 13h els monitors van acabar de fer els tallers i la resta van acabar l’obra, ens van deixar fins a les 15.30h per a poder dinar i veure una mica Sagunt A les 15:45h vam quedar a la porta del teatre per tenir temps per reunir-nos per entrar tots junts Dins del teatre, vam mirar una obra d’humor, la comèdia Tesmoforiantes d’Aristòfanes.

A les 18:30h vam agafar l’autobús per tornar a Ulldecona

Pensem que és una sortida molt interessant perquè fomenta l’aprenentatge fora de l’aula, ens ajuda a socialitzar i ens ho

TEATRE ROMÀ DE SAGUNT

1r d'ESO se'n va de Colònies

Alumnes de 1r d'ESO de l'optativa Escriure des de les matèries

Els dies 24 i 25 d’abril, l’alumnat de 1r d’ESO vam anar de Colònies al Mas de Noguera, una casa rural situada al municipi de Caudiel.

Vam sortir de l'institut amb l’autocar a les 8h del matí i el viatge va durar dues hores i mitja. El primer que vam fer quan vam arribar va ser deixar les maletes i esmorzar fruita, vam fer grups i els monitors ens van ensenyar la casa i l’entorn. A l’hora de dinar ens van explicar que una de les normes allà era que cadascú s’havia de rentar els seus propis plats, coberts i gots A alguns això ens va sorprendre perquè no tenim costum de fer-ho.

Després de dinar vam anar a les habitacions a instal lar-nos i seguidament ens vam dividir en dos grups: un grup va fer una excursió a una cova i l’altre va fer activitats d’agricultura i ramaderia Quan el grup de la cova va tornar vam organitzar la festa que faríem aquella nit, que seria una festa de pijames Vam preparar actuacions, acudits i cançons que volíem escoltar La festa va acabar a les 23.30h i algunes persones es van quedar sense veu. Aquella nit algunes persones van dormir poc.

L’endemà al matí els mestres ens van despertar a les 8h i vam deixar les maletes preparades, vam anar a esmorzar i després vam fer una gimcana que havia preparat la classe de 1r D, en què havíem de descobrir qui havia assassinat la tieta. Després de dinar, mentre un grup anava a la cova, l’altre va fer activitats d'arqueologia i de ramaderia i agricultura

Finalment, havia arribar l’hora de marxar A les 18 30 vam sortir amb l’autocar i vam arribar a Ulldecona cap a les 21h, cansats però satisfets.

La cova va ser un dels llocs que més ens va sorprendre per les estalactites i estalagmites tan grans que hi havia, tot i que alguns ens vam cansar molt perquè el trajecte era empinat i llarg Però amb la companyia dels gossos de la casa, se’ns va fer més amè.

A la majoria la festa també els va agradar molt perquè va ser un moment de diversió amb els amics, on vam ballar, cantar, riure. En definitiva, vam xalar d’allò més!

Museu de l’escriptura antiga, un projecte d’aprenentatge entre iguals

El passat “Fem pinya” l’alumnat de Llatí i Grec de 4t d’ESO i 1r i 2n de batxillerat va dur a terme el muntatge d’un Museu de l’escriptura antiga. Aquesta exposició estava dividida per suports d’escriptura, així hi havia peces de ceràmica i argila, de fusta i cera, de papir, de pergamí i per últim, grafitis pompeians. Vam poder aprofitar la sala d’exposicions de l’Oficina d’Informació i Turisme d'Ulldecona, situada a l’Antic Molí, un espai singular que va fer ressaltar el conjunt de les peces exposades.

L’alumnat de 4r, 1r i 2n de batxillerat va ser l’encarregat de fer de guies del Museu explicant les peces, rèpliques de peces reals, que havien estat realitzades per l’alumnat de 1r i 2n d’ESO a la matèria de Geografia i Història.

També van organitzar un petit taller d’escriptura on els més menuts van poder escriure a unes tauletes de plastilina (imitant les tauletes de cera dels nens romans i grecs) i practicar amb l’alfabet grec, així com descobrir els llatinismes més coneguts (carpe diem, tempus fugit…).

Va resultar una experiència engrescadora i enriquidora tant per a l’alumnat més gran responsable de l’organització i muntatge de la sala com per als més menuts que gaudiren de l’experiència de les explicacions interactives i el taller.

Patrícia Estruch, professora de Grec i Llatí

SALA D'EXPOSICIONS DE L'ANTIC MOLÍ

TALLER D'ESCRIPTURA ANTIGA

SALA D'EXPOSICIONS DE L'ANTIC MOLÍ

GRAFITIS POMPEIANS

PERGAMINS MEDIEVALS

RÈPLIQUES DE TABULAE CERATAE EN PLASTILINA

TAULETES SUMÈRIQUES I MICÈNIQUES

PAPIRS EGIPCIS, GRECS I ROMANS

Final Nacional de Natació dels Jocs Esportius

Maria Costa Sanz, professora

Els passats dies 10 i 11 de juny es va disputar a la piscina del complex WIN de Tortosa la Final Nacional de Natació dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya 2022-23. Es tracta de la darrera cita després de disputades les fases comarcals i territorials, i va significar la trobada d’uns 300 nedadors i nedadores representants de 49 entitats, escoles i clubs de tot el país.

En totes les categories es van dur a terme les modalitats tan masculina com femenina, individuals i relleus. Es van nedar els quatre estils: lliures, esquena, papallona i braça, amb les respectives distàncies de 25, 50 o 100 metres, que van en funció de les edats i categories dels esportistes.

Les Finals Nacionals dels Jocs Esportius Escolars, un programa de la Generalitat de Catalunya, són l’esdeveniment esportiu en edat escolar més important del país Cada any milers de representants de centres educatius i entitats participen activament en les lligues

dels Jocs, organitzades pels Consells Esportius. Per aquest curs escolar 2022-2023 s’han convocat un total de vint-i-quatre Finals Nacionals, amb la participació de més de 7.500 esportistes.

Cal destacar que el nostre alumne Devin Castell Príncep, de 3r d´ESO, que neda pel CN La Sènia, va passar a la final. Va nedar en la categoria cadet els 100 metres esquena i els 100 metres lliures

Dos dels nostres companys del centre, Josep Rafel Reverté i Mª Costa Sanz, àrbitres col·legiats pel Comitè Català d´Àrbitres, van tenir l´oportunitat d´arbitrar la gran final.

L'ALUMNE DEVIN CASTELL AMB ELS PROFESSORS M. COSTA SANZ I RAFEL REVERTÉ

Bicicletada per la Via verda

Denis Stan, 3r d'ESO

El passat dijous 27 d’abril, els alumnes de 1r de batxillerat va anar en bicicleta, acompanyats per Paco León, Jan Esteller i Laura Campins, per la Via verda. Van sortir el dijous al matí i van tornar el divendres a la tarda, és a dir, van estar dos dies i una nit a la Via Verda

La Via verda (en el tram de Catalunya) se situa entre el Baix Ebre i la Terra Alta Té 36,5 km S’inicia a Tortosa i s’acaba a Arnes, passant per diversos pobles de les dues comarques, com Roquetes, Xerta, Benifallet o Horta de Sant Joan, entre altres

Durant la bicicletada els alumnes van aprendre moltes coses sobre la natura i la supervivència, com anar en bici durant molts quilòmetres, entre moltes altres coses. També va haver-hi moltes caigudes molt gracioses i anecdòtiques que van marcar l’excursió

Un partit decisiu per a l'Ulldecona

Pol López, 3r d'ESO

El passat 22 d’abril, es va jugar el partit del juvenil d’Ulldecona contra el Reus, un partit molt important per l’Ulldecona, ja que estava en joc el seu descens a primera catalana. Així doncs, havia de guanyar tots els partits restants i els de sobre seu perdre’n alguns.

Va començar el partit al minut 6’, va arribar el primer gol per a Ulldecona amb el nom d’Eric Serrano, que es va acomodar la pilota i va xutar cap a porteria anotant l’1-0

EAl minut 17’, va marcar el gol de l’empat el Reus, un tant anotat pel dorsal 5, Marc Tardiu, es va fer una carrera per la banda fins a arribar prop de la porteria del seu rival

L’Ulldecona va tenir moltes més ocasions que el Reus Joel Romero estava a punt de fer el 2-1 de l’Ulldecona, però per mala sort, va fallar. Biel Bel, el dorsal 9 d’Ulldecona, va tenir la millor ocasió de gol de tot el partit, un 1 contra 1 al porter, va voler regatejar-lo, però va sortir malament i van perdre l’ocasió.

Al minut 88’, un gol del dorsal 7, Lluis Ma Vilanova, va ser gràcies a un servei de falta. Els defenses de l’Ulldecona van intentar llevar-se la pilota de la seva àrea, però per mala sort, va rebotar a la defensa i van anotar l'1-2.

EL JUGADOR DE L'ULLDECONA XAVIER NAVARRO. FOTO CEDIDA PER IVAN ESTRELLA

EL JUGADOR DE L'ULLDECONA DAVID ELIES FOTO CEDIDA PER IVAN ESTRELLA

Victòria de la Ràpita per mantenir la categoria a Castelldefels

Rami Djemmah, 3r d'ESO

El dia 23 d’Abril a les 12:00 la UE Rapitenca es jugava mantenir la categoria a l’última jornada de la lliga de 3 RFEF contra el Castelldefels. Necessitaven la victòria per a no descendir. Mes de 400 aficionats de la UE Rapitenca es van desplaçar a Castelldefels per animar l'equip.

El partit va estar molt igualat per part dels dos equips. La Rapitenca es va avançar al marcador al minut 19 amb un gol de Jordi Oribe al minut 44 Javier Eslava va posar l’empat abans del descans

Al principi de la primera part van expulsar el jove jugador de 15 anys Iker Adell per una falta a l’últim home i la Rapitenca va haver de jugar amb un jugador menys durant 20 minuts perquè el jugador del Castelldefels Alejandro Alba també va acabar expulsat.

El partit va estar molt igualat fins que al minut 88 li van fer un centro a Jordi Oribe i va fer una volea que va acabar al fons de la xarxa i va posar el definitiu 12 donant-li els 3 punts a la Rapitenca i la salvació a 3 RFEF.

DISPUTA DE PILOTA ENTRE ELS JUGADORS

CELEBRACIÓ DE LA VICTÒRIA DE LA RÀPITA

Miraculosa victòria del Coycama Ulldecona a casa

Jan Matamoros i Marc Costa, 3r d'ESO

Abans de començar amb la crònica d’aquest partit, us explicarem un poc el funcionament del bàsquet. Un partit de bàsquet es constitueix de 4 parts de 10 minuts cadascuna i un descans de 10 minuts entre la segona i tercera part. Principalment, les anotacions valen dos punts, que són les de dins de la línia de triple. A partir de l’exterior de la línia de triple tots els punts en valen 3, tant si és de mig camp com del costat de la línia. Si ens fan falta mentre fem l’acció de tirar se'ns concediran tirs lliures amb un valor d’un punt cadascun

El passat 22 d’abril es va realitzar l’enfrontament entre el cadet d'El Carme de Tarragona i el cadet del Coycama Ulldecona al pavelló municipal d’Ulldecona a les 16:00. Era un partit complicat per al Coycama, ja que a l'últim partit que es va celebrar va guanyar El Carme amb una diferència de 8 punts sent visitant, el marcador final va ser 44-52 amb la derrota del Coycama Ulldecona a casa

El partit va començar amb un resultat sorprenentment bo a favor del Coycama Ulldecona Al primer quart van treure 6 punts de diferència (8-2), amb un triple esperançador del jugador amb el dorsal 0, Pau, que va esperançar tot l’equip.

Al segon quart no van baixar el ritme i van duplicar la diferència de punts del primer quart, és a dir, 12 punts (22-10), gràcies als dos triples seguits per part del jugador amb el dorsal 13, Antonio. Amb aquella diferència pensaven que tenien el partit al sac, però encara quedava la meitat del partit. Als vestidors es podia percebre una sensació agredolça, per part de tot l’equip del Coycama Ulldecona Dolça, per l'avantatge que havíem obtingut, però, al mateix temps agre, ja que sabien que el partit no estava guanyat i que no havien d'alleugerar el pas. Per si foc poc, el “pivot dominant”, Carlos, se n’havia d'anar per un compromís, cosa que els deixava sense un gran defensor.

Ens situem a l'equador del partit després del descans, minut 20 Es notava la tensió palpitant per tot el pavelló. La Ulldecona va començar anotant una cistella per part del base Anas, però no tot eren flors i violes, aquell seria un dels pocs punts que anotaria el Coycama Ulldecona El Carme no va tardar a reaccionar i començar a contraatacar. Sense el meravellós “pivot dominant” Carlos, la defensa del Coycama Ulldecona va quedar molt debilitada, deixant que El Carme anotessin només en aquesta part 13 punts (27-23).

Principis de l’últim quart, el marcador a 27-23 a favor del Coycama Ulldecona. El públic estava decantat per El Carme amb crits esperançadors com “Sí es pot” Amb aquesta animació els van empatar (27-27), però el Coycama Ulldecona no es deixaria guanyar tan fàcilment, no amb el discurs esperançador de l'entrenador Hamza

Al final va guanyar el Coycama amb una diferència de dos punts (34-32). L’Ulldecona va celebrar la seua victòria amb crits i llaminadures al vestidor, i tots se'n van anar a casa feliços i contents.

Entrevistem a Moha el Hadri, entrenador de futbol

El passat 8 de maig vam fer una entrevista a Moha El Hadri, un noi de 33 anys que va néixer a Ulldecona i exjugador de futbol. Ens va fer un resum de tota la seva etapa futbolística i tots els clubs per on ha passat i per on ha pogut arribar.

Per quins equips has passat durant la teva carrera?

He passat per l’Ulldecona, el club del meu poble. Recordo que vaig estar molts anys a Amposta, he tingut lesions, però cada vegada hi tornava més fort. He passat per molts més, com ara Traiguera, Tortosa, Alcanar i la Ràpita. També he passat per la Sénia. Vaig fer molt bones temporades fins que l’any 2015 vaig decidir sortir de l’Amposta i vaig anar cap al Vinaròs Sénior Allí sols vaig estar una temporada i als meus 26 anys vaig tornar a sortir del club i vaig tornar a l’Ulldecona, el club on jo em retiraria del futbol Vaig jugar els meus últims 3 anys i van ser fascinants. El que no em va agradar gens va ser com va acabar la meva última temporada, on em van lesionar. Va ser una lesió que em duraria per sempre i això és el que va fer que deixés el futbol

Creus que les lesions han afectat a la teva carrera?

Moltíssim Si les lesiones m'haguessen respectat segurament hauria tocat 2a B.

Hi ha alguna cosa de la qual t'arrepenteixes d'haver fet o no en la teva carrera?

En un moment de la meva carrera, vaig tenir l’oportunitat de jugar a l’Espanyol de Barcelona, em van portar tota una setmana per entrenar amb l’Espanyol B En passar la setmana em van comentar

Pol López i Denis Stan, 3r d'ESO

MOHA EL HADRI AMB L'EQUIPACIÓ DE L'AMPOSTA

que no servia per jugar al B sinó que, hauria de jugar a l’Espanyol A, a primera divisió Li vaig donar moltes voltes i vaig decidir no anar-hi a entrenar més vegades amb ells. No ho sé perquè ho vaig fer, m’agradava el meu club, no volia marxar M’hauria agradat jugar a l’Espanyol i m’arrepenteixo d’haver-me quedat al meu club. Sols era un noi, no ho tenia del tot clar.

Quina es la cosa més anecdòtica que t'ha passat en un partit?

Doncs una vegada sí, quan va arribar l’hora de rematar un córner, el jugador de l’equip rival em va dir: ’’Ojo, que si remates de cap ’’ ell tenia una navalla sota el mitjó

Quin creus que ha sigut el moment més important en la teva carrera?

Podria dir que els moments més importants segurament han sigut quan vaig ascendre a 3ra divisió amb l'Amposta i la promoció d'ascens amb el Tortosa Van ser unes experiències inoblidables i que tornaria a repetir.

L'EQUIP DE TORTOSA, ON VA JUGAR MOHA EL HADRI

Art, literatura i història a la Sénia

Els alumnes de creació

de conèixer l’escriptora Mercè Canela i aprofundir en la història de la Sénia

Ariadna Alegria Estellé, 1r de Batxillerat

El passat dijous 20 d'abril, els Lletraferits vam compartir l’experiència literària per la Sénia. Una excursió única i totalment enriquidora per als amants de la literatura En baixar de l’autobús ens vam dirigir a la sortida de la biblioteca del poble on vam fer una parada per llegir un fragment d’una obra del distingit escriptor senienc, Joan Todó, el qual vam tenir l’oportunitat de tractar en aquesta assignatura i endinsar-nos en algunes de les seues obres. Seguidament, vam continuar l’itinerari pels diferents punts des dels quals vam llegir part de la seua producció literària

A mesura que avançàvem, ens anàvem adonant de la singularitat del poble i vam tindre l’oportunitat de compartir l’experiència amb Carles Molins, Mercè Canela i Emili Gil, tres personatges cabdals que ens van proporcionar tota mena d’informació dins l’àmbit literari. Gràcies als seus coneixements, vam conèixer part de la història que es troba entre els carrers de la Sénia, entre llegendes populars.

Entre les històries que compartien amb nosaltres destacaria la formació de la Casa de l’Artista, la qual es tracta d’una residència d’artistes que permet aplegar un artista durant una temporada mentre du a terme un projecte que té entre mans. El propietari de la residència, Carles Molins, ens va explicar que la seua família tenien una casa antiga en molt mal estat i per no desaprofitar-la van decidir reformar-la i donar-li un ús més aprofitable. Com ja tenien una casa al poble

no els feia falta i uns anys més tard se’ls va ocórrer la gran idea de fer-hi una residència d’artistes, ja que la seua família sempre ha estat vinculada amb el món artístic i, d’aquesta manera, donar l’oportunitat als artistes de conèixer el territori

literària van realitzar una ruta literària on van tenir l’oportunitat

ALUMNES PASSEJANT PER LA SÉNIA

Nosaltres, els Lletraferits, vam tenir l’oportunitat d’endinsar-nos i conèixer de prop la casa de l’artista. Dins ens vam trobar en una estança ben acollidora amb cada racó ben aprofitat que ens va fer encara més curiositat per descobrir cada petit detall de la residència. Vam muntar fins dalt on s’hi trobava el gran terrat que ens va permetre tenir una petita estona de conversa amb l’escriptora convidada, Mercè Canela. Un moment que ens va permetre transportar-nos al seu primer contacte amb el món literari i contagiar-nos la seua gran passió per la literatura

No sols això, sinó que també vam tenir el privilegi de presenciar l’exhibició de Cavall Fort amb antelació. Va ser realment apassionant veure des de fora l’esforç, la dedicació i el nombre de persones que hi ha darrere de cada secció de la revista Ens va explicar pas a pas totes les parts de la revista amb molta cura i matisant cada detall. A més, ens va parlar de manera més personal, la seua incorporació a la revista i el seu primer contacte amb ella

Una ruta plena d’història, art i literatura Una experiència única que inspirarà, amb seguretat, les nostres pròximes produccions.

L'ESCRIPTORA MERCÈ CANELA CONVERSANT AMB L'ALUMNAT

LECTURA DE L'OBRA DE JOAN TODÓ

Relats guanyadors del premi literari de Sant Jordi

Verí i arracada

Finalment, ha tornat a arribar el meu moment preferit de l’any: el meu aniversari I no dic que el Nadal i la castanyada no m’agradin, però l’aniversari és el moment més divertit (i tota l’atenció és per a mi, cosa que m’agrada molt). Aquest any en faig setze, i la mare ja m’ha donat un regal per a iniciar la meva setmana especial. És el collar de la meva besàvia, que ha passat de generació en generació, i m’ha dit que ara em toca a mi.

Una altra persona que també m’ha donat un regal avançat ha sigut la meva millor amiga. Feia unes setmanes que teníem alguns problemes, i ens passàvem les tardes barallant-mos Jo pensava que era culpa del seu nou nòvio, encara que ella no ho volia admetre. Però tornant al tema del regal, em va dir que encara que estiguéssim en aquesta situació, òbviament no em podia deixar penjada, i que per a disculpar-se, me’l donaria per avançat. Va treure una capseta petita de dins la seva butxaca La vaig agafar, i la vaig obrir amb molta cura Era la cosa més preciosa que havia vist mai: un parell d’arracades en forma de cor, amb diamantets pels costats, amb un líquid roig-ataronjat dins que brillava com el sol en un dia d’estiu Jo em vaig quedar amb la boca oberta. Li vaig dir gràcies mil vegades, i encara em sentia com si no fos prou Ella va dir que tot el que havia passat estava oblidat, i que tornàvem a ser superamigues

Però, ara que fa unes setmanes que porto les arracades tots els dies, em comença a fer molt de mal tot, i m’està sortint una erupció pel coll i darrere les orelles. També m’he adonat que les arracades no tenen tant de líquid com tenien quan me les va donar. I m’estic començant a preocupar És possible que sigui més que un líquid decoratiu? És possible que sigui la causa de l’erupció? És possible que sigui verí?

Sophie Poy, 2n d'ESO

2n premi

Un canvi d'aires

Ser nou no sempre és fàcil, m’arrisco a dir que gairebé mai ho és. Per què ho dic? Bé, el meu pare viatja molt, i jo ho faig amb ell, el que vol dir que mai estic molt temps en un lloc, i he de canviar d’institut sovint. Com podeu imaginar, no és molt fàcil fer nous amics amb aquest estil de vida, però en tot cas, la meva espècie no necessita molta companyia, és més, moltes vegades, és millor allunyar-se fins que no sigui massa tard.

El primer dia de classe, sorprenentment el professor Jackcobinski (quin nom) no em va fer presentar a la classe, cosa que em va tranquil·litzar molt La classe va ser prou avorrida amb la seva veu que pareixia que s’anava alentint per cada “tick” “tack” dels segons del rellotge. Quan per fi pareixia que podia escapar d’aquell estil de presó o lluita mental per no adormirme en mitja classe, resulta, que havia de quedar-me una estona més després de les classes perquè algú “m’ensenyi les instal·lacions”

Resulta ser que un xic de nom James es va “presentar” o millor dit, el van castigar, fent que hagués d'ensenyar-me les instal·lacions. Ell era normalet, pèl negre, prou alt, pell molt pàl·lida, gairebé com jo, després de donar una volta i parlar de diferents coses, em dona un codi, el codi de la meva taquilla, ens acomiadem i anem cadascú pel nostre compte (sincerament mai el vaig tornar a veure).

Uns dies més tard, quan per fi tenia els meus propis llibres, vaig decidir obrir la meva taquilla. A dintre, resulta que hi havia una petita flor Sincerament, la vaig ignorar, el meu pensament estava més centrat en el fet que el pare volia tornar a canviar de ciutat. En els següents dies, vaig fer les maletes per marxar En el meu últim dia de classe allí, vaig acomiadar-me “de tothom” i vaig recollir totes les meves coses. En la taquilla estaven els meus llibres i òbviament allí seguia la flor, resulta que era una rosa negra que encara continuava perfecta, com si fos “immortal” (tenint en compte que portava aproximadament tres setmanes allí, sense llum i aigua, no seria una hipòtesi molt arriscada). No m’havia fixat que hi havia una petita nota que ficava: “soc igual que tu” això em va deixar desconcertada, l’única persona que tenia el codi, a part de mi, era el xic del primer dia, i, amb què es volia referir amb què “és igual que jo”? Ell també serà un vampir? Per això la rosa eterna?

Jessica M. Urs, 2n d'ESO

Els bous a Catalunya

Una tradició centenària que comporta un gran treball i una gran responsabilitat

Ivan Zsupun, 3r d'ESO

Els bous son una tradició de molts llocs d’Espanya, però a Catalunya a poc a poc està desapareixent aquesta tradició, solament hi queden uns 30 municipis que encara son taurins, la majoria d’ells son pobles de les Terres de l’Ebre.

Durant aquesta tradició, hi han molts aficionats de tots llocs, la gent del poble van als seus cadafals a veure les tardes de vaques, berenar amb els amics i familiars. Encara que hi ha pocs llocs on fan aquesta tradició centenària, hi ha molta afició entre la joventut

En aquest reportatge podreu llegir algunes entrevistes que us ajudaran a entendre un poc més sobre la tradició.

UN EXEMPLE DE L'AFICIÓ QUE HI HA A LA NOSTRA POBLACIÓ (ULLDECONA)

VACA DE RAUL IZQUIERDO AL CONCURS DE VAQUES D’ULLDECONA A SANT LLUC

ALBERT NAVARRO AMB EL BOU DE FERNANDO MACHANCOSES A ULLDECONA

Entrevista a Xavier Martínez, pastor de bous

Xavier Martínez va nàixer l’any 1997 a Alcanar (Tarragona). Des de ben petit era un gran aficionat als bous, va conéixer Fernando Mansilla, un dels ramaders més coneguts de les Terres de l’Ebre que té la finca a Ulldecona (Tarragona) i anava a ajudarlo a la ramaderia. Fins que l’any passat li van donar l’oportunitat de ser el majoral de la ramaderia

En quin any Fernando va decidir crear la ramaderia?

La ramaderia es va crear a l’any 1985, a Torreblanca. Desprès d’un temps van oferir-li una finca a Ulldecona, on actualment pasten les vaques.

Com està dividida la finca?

La finca està dividida per lots d’animals, dos lots de vaques, dividides depenent el terreny on s’exibixen

Quines són les vaques que més han destacat aquesta temporada?

Les vaques que més van destacar aquest any van ser “Gata” Nº611, una vaca que té una gran agilitat, “Buleria”, una vaca que demostra una gran agilitat en els obstacles, i “Toxica”, una novella que té molta serietat i fa grans actuacions allà on va.

Com et vas sentir quan et van oferir el lloc de majoral?

Feia temps que venia a ajudar i un dia vaig rebre una trucada de Fernando en què em va oferir el lloc, el vaig acceptar de seguida i em vaig posar molt content.

Quines dificultats té aquesta feina?

Aquesta feina és molt bonica, però quan hi ha dificultats meteorològiques els animals s’han de cuidar, han de menjar Amb botes i amb impermeable, i a treballar com sempre

XAVIER MARTINEZ PASTURANT LES VAQUES A LES TERRES DE LA CARBONERA

Entrevista a Santi Albiol, president de l’APCTTE

Santi Albiol té 44 anys i és el president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE), un projecte en defensa dels bous a les Terres de l’Ebre.

Albiol sempre ha segut un gran i conegut aficionat dels bous, des de ben petit ha recorregut molts pobles per veure bous. Fa uns anys va ser elegit president En aquesta entrevista ens explica la història dels bous a les Terres de l’Ebre i al nostre poble.

Quin any podem saber que van començar els bous?

En un llibre històric de Tortosa, podem llegir que degut a la visita d’un rei van fer dos dies de correbous en una aproximació l’any 1664

En quin any podem saber que al nostre poble es feia la modalitat del bou embolat?

En un llibre amb referències històriques d’Ulldecona podem llegir en català antic que l’any 1689 a les festes en honor a la Pietat es va celebrar "Un dia de toros ab mols fochs y llumenaries", per tant, podem assegurar que l’any 1689 se feien bous a Ulldecona.

Com era la modalitat del bou embolat?

En aquells moments Ulldecona estava delimitada per muralles, es soltava el bou durant uns tres dies per tot el poble, podies trobar el bou en qualsevol moment

La primera tarda de bous en la història d’Ulldecona en quin any va ser?

Les primeres escriptures que demostren fer una tarda de bous són escrites l’any 1707: “Correguda de toros, confitura seca, sucre esponjat ”

Com bé sabem, l’any 2019 vam recuperar el bou capllaçat després de molts anys, què n'opines?

Molt content, un poble amb tanta afició, es mereixia poder tornar a disfrutar d’aquest festeig, desprès de 130 anys, vam poder tornar a disfrutar d'un bou capllaçat en què va portar gran atenció.

Quan hi ha constància d’un bou capllaçat a Ulldecona?

Podem saber que l’any 1889 hi va haver una “Corrida de un toro en cuerda… según inverterada costumbre” Això no sols ens fa saber que era un bou en corda, ens fa saber que ja era una costum el fer un bou capllaçat.

SANTI ALBIOL EN UNA ENTREVISTA EN UN CANAL DE TELEVISIÓ LOCAL

La henna

Yasmina Zannouti, 3r d'ESO

Què és?

La henna surt d’una planta que en castellà es diu alheña o arjeña, i el seu nom científic és Lawsonia inermis. Per utilitzar-la com a tint s’ha de deixar secar i quan està seca es tritura fins a obtenir una pols, que després es pot fer servir com a tint natural.

La henna és un tint que s’utilitza per a la decoració de mans o per pintar el cabell, les ungles i roba com la pell d’animals, la seda i la llana. D'on

surt?

D'on prové?

La henna és originària de l'Índia i d'Aràbia i actualment es cultiva a l'Índia, el Pakistan, Egipte, Líbia, Iran, Níger i el Sudan amb finalitats comercials.

La henna es fa servir per decorar la pell en celebracions especials com els casaments, les festes de fi de Ramadà, o la festa de l'Eid (festa del xai). També s'utilitza per tintar el cabell o la roba.

Propietats

Per a què s’utilitza?

La henna és molt natural i va molt bé per al cabell, te'l cuida i ajuda a que no caigui, li dona volum És més beneficiós que els tints no naturals.

De henna, n'hi ha diferents tipus de colors: n'hi ha de roig, de negre i de verd

Com s'usa?

Tipus de henna

Quan s'aplica la henna a la pell, necessita 5 o 6 hores perquè s'assequi i el dibuix pot durar entre 3 i 4 dies

La volta al món en 80 dies de YoSoyPlex

Rami Djemmah, 3r d'ESO

YoSoyPlex és un youtuber resident a Madrid que té més de 10,4 milions de subscriptors a YouTube i 10 milions a TikTok. Va néixer el 20 de setembre del 2001 i va crear el seu canal de YouTube l'octubre de 2014. El 24 de març va començar l’aventura de YoSoyPlex amb els seus amics que són Adri, Paconi, Borja i Jopa. El seu primer destí va ser Marraqueix, al Marroc van poder observar el seu desert i la tradició marroquina durant 3 dies

El seu següent destí va ser Sud-àfrica, on van estar 3 dies i van observar molts animals com elefants, lleons i girafes També durant la seva volta al món han anat per llocs com Madagascar, Estambul, Dubai, les Maldives, Tailàndia, el Japó, Corea del sud, Corea del nord, Nova Zelanda, Argentina, Equador. Actualment estan als Estats Units i la volta del món l'acabaran a Europa.

La volta al món se’ls està fent difícil a YoSoyPlex i als seus amics perquè tenen poc temps per a descansar i també tenen molts d’imprevistos, al Japó van tindre un accident en cotxe i moltes vegades se’ls obliden les coses a l'hotel.

YOSOYPLEX A SUD-ÀFRICA

A mi m'ha agradat molt la idea que ha tingut Plex de fer la volta al món perquè així pot ensenyar-li a la gent que tots els països tenen coses bones i dolentes, com és el món, els animals, la gent, els paisatges, però això té un cost molt car i no ho podria fer qualsevol persona

YOSOYPLEX AL MARROC

Mems artístics

Alumnat de l'optativa de Visual i Plàstica, 4t d'ESO

Orles de graduació del curs 2022/2023