Relats guanyadors del premi literari de Sant Jordi

Verí i arracada

Finalment, ha tornat a arribar el meu moment preferit de l’any: el meu aniversari I no dic que el Nadal i la castanyada no m’agradin, però l’aniversari és el moment més divertit (i tota l’atenció és per a mi, cosa que m’agrada molt). Aquest any en faig setze, i la mare ja m’ha donat un regal per a iniciar la meva setmana especial. És el collar de la meva besàvia, que ha passat de generació en generació, i m’ha dit que ara em toca a mi.

Una altra persona que també m’ha donat un regal avançat ha sigut la meva millor amiga. Feia unes setmanes que teníem alguns problemes, i ens passàvem les tardes barallant-mos Jo pensava que era culpa del seu nou nòvio, encara que ella no ho volia admetre. Però tornant al tema del regal, em va dir que encara que estiguéssim en aquesta situació, òbviament no em podia deixar penjada, i que per a disculpar-se, me’l donaria per avançat. Va treure una capseta petita de dins la seva butxaca La vaig agafar, i la vaig obrir amb molta cura Era la cosa més preciosa que havia vist mai: un parell d’arracades en forma de cor, amb diamantets pels costats, amb un líquid roig-ataronjat dins que brillava com el sol en un dia d’estiu Jo em vaig quedar amb la boca oberta. Li vaig dir gràcies mil vegades, i encara em sentia com si no fos prou Ella va dir que tot el que havia passat estava oblidat, i que tornàvem a ser superamigues

Però, ara que fa unes setmanes que porto les arracades tots els dies, em comença a fer molt de mal tot, i m’està sortint una erupció pel coll i darrere les orelles. També m’he adonat que les arracades no tenen tant de líquid com tenien quan me les va donar. I m’estic començant a preocupar És possible que sigui més que un líquid decoratiu? És possible que sigui la causa de l’erupció? És possible que sigui verí?

Sophie Poy, 2n d'ESO