Un canvi d'aires

Ser nou no sempre és fàcil, m’arrisco a dir que gairebé mai ho és. Per què ho dic? Bé, el meu pare viatja molt, i jo ho faig amb ell, el que vol dir que mai estic molt temps en un lloc, i he de canviar d’institut sovint. Com podeu imaginar, no és molt fàcil fer nous amics amb aquest estil de vida, però en tot cas, la meva espècie no necessita molta companyia, és més, moltes vegades, és millor allunyar-se fins que no sigui massa tard.

El primer dia de classe, sorprenentment el professor Jackcobinski (quin nom) no em va fer presentar a la classe, cosa que em va tranquil·litzar molt La classe va ser prou avorrida amb la seva veu que pareixia que s’anava alentint per cada “tick” “tack” dels segons del rellotge. Quan per fi pareixia que podia escapar d’aquell estil de presó o lluita mental per no adormirme en mitja classe, resulta, que havia de quedar-me una estona més després de les classes perquè algú “m’ensenyi les instal·lacions”

Resulta ser que un xic de nom James es va “presentar” o millor dit, el van castigar, fent que hagués d'ensenyar-me les instal·lacions. Ell era normalet, pèl negre, prou alt, pell molt pàl·lida, gairebé com jo, després de donar una volta i parlar de diferents coses, em dona un codi, el codi de la meva taquilla, ens acomiadem i anem cadascú pel nostre compte (sincerament mai el vaig tornar a veure).

Uns dies més tard, quan per fi tenia els meus propis llibres, vaig decidir obrir la meva taquilla. A dintre, resulta que hi havia una petita flor Sincerament, la vaig ignorar, el meu pensament estava més centrat en el fet que el pare volia tornar a canviar de ciutat. En els següents dies, vaig fer les maletes per marxar En el meu últim dia de classe allí, vaig acomiadar-me “de tothom” i vaig recollir totes les meves coses. En la taquilla estaven els meus llibres i òbviament allí seguia la flor, resulta que era una rosa negra que encara continuava perfecta, com si fos “immortal” (tenint en compte que portava aproximadament tres setmanes allí, sense llum i aigua, no seria una hipòtesi molt arriscada). No m’havia fixat que hi havia una petita nota que ficava: “soc igual que tu” això em va deixar desconcertada, l’única persona que tenia el codi, a part de mi, era el xic del primer dia, i, amb què es volia referir amb què “és igual que jo”? Ell també serà un vampir? Per això la rosa eterna?

Jessica M. Urs, 2n d'ESO