Els bous a Catalunya

Una tradició centenària que comporta un gran treball i una gran responsabilitat

Ivan Zsupun, 3r d'ESO

Els bous son una tradició de molts llocs d’Espanya, però a Catalunya a poc a poc està desapareixent aquesta tradició, solament hi queden uns 30 municipis que encara son taurins, la majoria d’ells son pobles de les Terres de l’Ebre.

Durant aquesta tradició, hi han molts aficionats de tots llocs, la gent del poble van als seus cadafals a veure les tardes de vaques, berenar amb els amics i familiars. Encara que hi ha pocs llocs on fan aquesta tradició centenària, hi ha molta afició entre la joventut

En aquest reportatge podreu llegir algunes entrevistes que us ajudaran a entendre un poc més sobre la tradició.

Entrevista a Xavier Martínez, pastor de bous

Xavier Martínez va nàixer l’any 1997 a Alcanar (Tarragona). Des de ben petit era un gran aficionat als bous, va conéixer Fernando Mansilla, un dels ramaders més coneguts de les Terres de l’Ebre que té la finca a Ulldecona (Tarragona) i anava a ajudarlo a la ramaderia. Fins que l’any passat li van donar l’oportunitat de ser el majoral de la ramaderia

En quin any Fernando va decidir crear la ramaderia?

La ramaderia es va crear a l’any 1985, a Torreblanca. Desprès d’un temps van oferir-li una finca a Ulldecona, on actualment pasten les vaques.

Com està dividida la finca?

La finca està dividida per lots d’animals, dos lots de vaques, dividides depenent el terreny on s’exibixen

Quines són les vaques que més han destacat aquesta temporada?

Les vaques que més van destacar aquest any van ser “Gata” Nº611, una vaca que té una gran agilitat, “Buleria”, una vaca que demostra una gran agilitat en els obstacles, i “Toxica”, una novella que té molta serietat i fa grans actuacions allà on va.

Com et vas sentir quan et van oferir el lloc de majoral?

Feia temps que venia a ajudar i un dia vaig rebre una trucada de Fernando en què em va oferir el lloc, el vaig acceptar de seguida i em vaig posar molt content.

Quines dificultats té aquesta feina?

Aquesta feina és molt bonica, però quan hi ha dificultats meteorològiques els animals s’han de cuidar, han de menjar Amb botes i amb impermeable, i a treballar com sempre

Entrevista a Santi Albiol, president de l’APCTTE

Santi Albiol té 44 anys i és el president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE), un projecte en defensa dels bous a les Terres de l’Ebre.

Albiol sempre ha segut un gran i conegut aficionat dels bous, des de ben petit ha recorregut molts pobles per veure bous. Fa uns anys va ser elegit president En aquesta entrevista ens explica la història dels bous a les Terres de l’Ebre i al nostre poble.

Quin any podem saber que van començar els bous?

En un llibre històric de Tortosa, podem llegir que degut a la visita d’un rei van fer dos dies de correbous en una aproximació l’any 1664

En quin any podem saber que al nostre poble es feia la modalitat del bou embolat?

En un llibre amb referències històriques d’Ulldecona podem llegir en català antic que l’any 1689 a les festes en honor a la Pietat es va celebrar "Un dia de toros ab mols fochs y llumenaries", per tant, podem assegurar que l’any 1689 se feien bous a Ulldecona.

Com era la modalitat del bou embolat?

En aquells moments Ulldecona estava delimitada per muralles, es soltava el bou durant uns tres dies per tot el poble, podies trobar el bou en qualsevol moment

La primera tarda de bous en la història d’Ulldecona en quin any va ser?

Les primeres escriptures que demostren fer una tarda de bous són escrites l’any 1707: “Correguda de toros, confitura seca, sucre esponjat ”

Com bé sabem, l’any 2019 vam recuperar el bou capllaçat després de molts anys, què n'opines?

Molt content, un poble amb tanta afició, es mereixia poder tornar a disfrutar d’aquest festeig, desprès de 130 anys, vam poder tornar a disfrutar d'un bou capllaçat en què va portar gran atenció.

Quan hi ha constància d’un bou capllaçat a Ulldecona?

Podem saber que l’any 1889 hi va haver una “Corrida de un toro en cuerda… según inverterada costumbre” Això no sols ens fa saber que era un bou en corda, ens fa saber que ja era una costum el fer un bou capllaçat.