SOM PEIXATERS 34

NOUS TEMPS

Goñi

L’evolució constant del món econòmic deixa enrere aquells ac tors que no han treballat prou les diferents temàtiques per en tendre els nous paradigmes; moltes vegades només cal prendre la perspectiva suficient per veure en alçada la realitat que, im mersos en el dia a dia, no som capaços d’entendre.

Una vegada acceptem la realitat de les variacions, cal re conèixer la velocitat d’aquestes, i avui, a causa dels ràpids canvis socials, la resposta que hem de donar ha de ser més accelerada que en temps pretèrits, més contundent i potser més directa.

Nosaltres som un col·lectiu molt immers en la tradició i en el treball quotidià, un treball que sempre ha estat dur, molt dur, però que l’hem transmès de pares a fills perquè el nostre entorn estava ple de treballs durs. Avui la majoria de feines s’han tran quil·litzat, en horaris, en condicions socials més atraients, en més prestigi social; tots recordem la figura dels cuiners anys passats, i la pàtina de prestigi actual.

Si creiem en el nostre ofici com eina de futur acceptada per la societat com una peça imprescindible de la salut i la gastrono mia, cal que ens esforcem i molt per adequar-nos a allò que els clients actuals ens demanden: comoditat, servei, transparència i comunicació.

Al Gremi som conscients del gran esforç que el sector ha de fer; compteu amb nosaltres, ja que cal treballar en conjunt per què sols només servirem per anar caient amb solitud.

GREMI DE PEIXATERS DE CATALUNYA

Tornem a sol·licitar la reducció de l’IVA per als productes pesquers

El Gremi a través de Fedepesca reclama, novament, la reducció del tipus impositiu de l’IVA que grava els pro ductes pesquers, fet que permetria la baixada imme diata del cost del cistell de la compra.

Lamentem que s’animi als consumidors a comprar en grans multinacionals, i recordem que les petites peixateries de barri no han traslladat la pujada de cos tos als preus al consumidor final, a costa de la seva ren dibilitat i futura supervivència.

Tornem a sol·licitar la reducció de l’IVA per als pro ductes pesquers, per rebaixar la tensió inflacionària, re cordant que el Govern té al seu abast una mesura que immediatament reduiria el cost dels aliments, de ma nera justa per a tots i sense alterar la lliure competència entre els operadors.

L’escalada de preus està afectant tant a les llars com als comerciants, especialment als petits, que han vist com s’ha duplicat i triplicat el cost de l’energia, dels combustibles, i la matèria primera, sense poder traslla dar aquesta pujada als preus, per la qual cosa la rendi bilitat dels negocis es veu altament amenaçada en un moment en què la demanda és molt feble. La reducció

de l’IVA ajudaria a fomentar el consum, l’economia quo tidiana de les famílies, i al petit comerç a enfrontar-se a una gravíssima crisi que compromet la seva viabilitat.

Hem de recordar que s’ha perdut més d’un 25% del consum de productes pesquers des de 2008, i que és imprescindible secundar des del Govern una dieta saludable, per la qual cosa instem a apostar per una fiscalitat justa, baixant el tipus impositiu de l’IVA dels productes pesquers, i ajudant les famílies a mantenir el consum en un moment d’alta inflació. n

Oberta la convocatòria del Kit Digital pel 2n tram

El Kit Digital és el programa d’ajuts econòmics per a la digitalització bàsica de les petites empreses, mi croempreses i les persones autònomes. Actualment, està obert el procés de sol·licituds del Kit Digital per a les empreses del segment d’entre 3 i fins a 9 perso nes treballadores.

L’import màxim de l’ajut és de 6.000 €, que es po den utilitzar per a l’adquisició de serveis, a través dels agents digitalitzadors, de pàgina web, botiga on-line, xarxes socials, CRM, ERP, gestió de processos, ciber seguretat, factura electrònica, etc.

Com sol·licitar l’ajut: a través de la seu electrònica de Red.es. Prèviament, cal haver fet el test de madu resa digital disponible a la plataforma Acelera Pyme. El segment d’empreses de menys de 3 persones treballadores i professionals autònoms encara no té data d’obertura, però és previsible que l’obrin el mes d’octubre proper.

Per a qualsevol consulta, ens podeu contactar al 933 236 412 o a gremi@gremipeixaters.cat. n

Reunió amb la ministra de Transició Ecològica, Sra. Teresa Ribera

El dilluns dia 5 de setembre, dife rents organitzacions sectorials, en tre les quals estava representat el nostre Gremi mitjançant Fedepes ca, van participar en la reunió amb la ministra de Transició Ecològica, Sra. Teresa Ribera, amb la presèn cia de la ministra d’Indústria i Co merç, Sra. Reyes Maroto.

La Sra. Ribera va informar so bre el paquet de mesures que el seu Ministeri ha posat en marxa per alleugerir l’alt preu de l’ener gia a les famílies. En relació a les empreses, va explicar que s’està treballant sobre un altre paquet de mesures, el qual està en fase de participació pública.

Durant el torn d’intervencions, les organitzacions hem traslladat l’extrema vulnerabilitat en la qual es troben les empreses amb l’in crement de costos, i la necessitat que es tingui en compte les nos tres especificacions com a comerç de productes altament peribles, i que les ajudes previstes arribin a les microempreses. Es van recla mar ajudes més directes a les em preses, entre d’altres, baixades en els impostos al gas i a l’electricitat.

S C A T A

Va comunicar que s’està elabo rant un pla de contingència per poder frenar la crisi, buscant, entre d’altres, canvis en l’ús de combus tibles i fonts energètiques, acti vant fins i tot infraestructures que, en alguns casos, estan en desús.

En el decurs de la reunió es va mostrar també el malestar per què no s’hagi tingut en compte a les organitzacions empresarials, abans de publicar el reial decret de mesures d’estalvi energètic, i la ministra es va comprometre a

Les organitzacions hem traslladat l’extrema vulnerabilitat en la qual es troben les empreses amb l’increment de costos.

GEL DELS PEIXATERS

#sompeixaters

mantenir reunions bilaterals per poder abordar la situació de cada sector. n

Reunió amb el secretari d’Alimentació, Sr. Carmel Mòdol

ves i suggeriments que conside rem necessàries plantejar com a col·lectiu. Vam parlar de sosteni bilitat en el sector del peix, de se guretat alimentària, de residus i envasos i, molt especialment, de la necessitat de simplificar i facili tar la informació en relació als as pectes, regulacions i normatives que afecten, en l’àmbit alimen tari, el comerç detallista del peix; mitjançant la creació de serveis d’assessorament tècnic, forma ció específica, i d’altres possibles col·laboracions i serveis enfocats a ajudar el nostre sector.

El Gremi, representat pel nostre president, Sr. Alejandro Goñi, i di rector, Sr. Ignasi del Río, va man tenir una reunió amb el secretari d’Alimentació de la Generalitat de

Catalunya, per tractar diversos te mes que afecten el nostre sector. En aquesta reunió van estar expo sades al Sr. Mòdol qüestions que ens preocupen, com les iniciati

Volem compartir amb vosaltres que ens hem posat a disposició del Sr. Mòdol, per treballar con juntament en tots aquests temes, la resolució o millora dels quals ha de revertir en benefici dels nos tres peixaters i peixateres. n

Trobada amb el President de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors

El passat 17 d’agost i a la localitat de Roses, ubicada a la comarca de l’Alt Empordà, va tenir lloc una trobada entre representants del nostre Gremi i de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors.

A la jornada van ser-hi presents el nostre president, Sr. Àlex Goñi, i director, Sr. Ignasi del Río, i el president de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors, Sr. Antoni Abad, i secretari, Sr. Màrius Vizcarro. Durant la trobada van tractar-se diversos temes d’interès del sector i de país. Els àmbits de pescadors i peixaters, tan estretament vinculats, tenen al davant reptes de futur que fan necessari establir aliances i treball con junt. El peix de proximitat, la gestió i regulació de les captures, la protecció dels recursos pesquers, la dismi nució de l’IVA, els Grups d’Acció Local Pesquer (GALP), la legislació en matèria de comercialització de produc tes pesquers i el desenvolupament de l’activitat de la Taula Intersectorial del Peix, entre d’altres, van ser al gunes de les temàtiques que van sorgir a la trobada.

Especial menció a la prioritat de mantenir una in tensa col·laboració entre tots els implicats en el sector del peix, mostra de la qual ha estat aquesta interes sant, fructífera i distesa trobada entre representants al més alt nivell.

El Gremi, a la reunió del projecte de la Casa d’Oficis

El Gremi ha estat present a la re unió de seguiment del projecte de la Casa d’Oficis, convocada per la Regidoria de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisen da, de l’Ajuntament de Barcelona, que va ser celebrada el 21 de juliol.

Aquest projecte té com a ob jectiu principal millorar la pre paració professional, afavorint la inserció laboral, en oficis i profes sions de l’àmbit del comerç.

El projecte té com a objectiu principal millorar la preparació professional, afavorint la inserció laboral, en oficis i professions.

A la reunió es van tractar di versos aspectes d’aquest projec te, com són el mapeig de l’oferta formativa, la detecció d’espais

formatius de la ciutat, la identi ficació d’accions formatives no cobertes, l’anàlisi de la situació actual del projecte i la concreció de les accions a seguir. Continua rem informant-vos sobre el des

envolupament d’aquest projecte, que considerem de gran interès pel nostre sector, donada la man cança d’oferta formativa espe cialitzada i de valor en el nostre àmbit. n

El Gremi lliurarà als associats i associades, calendaris del 2023

El nostre Gremi torna a editar, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Fons Marítim i de la Pesca de la Unió Europea, els calendaris promocionals per al pròxim any 2023.

De cara a la campanya de Nadal, lliurarem 30 calen daris sense cap cost a cada agremiat/da. Enguany hem seleccionat diverses espècies, amb anotacions sobre les seves propietats i possibles preparacions, fent al gunes referències al nostre sector. Tota aquesta infor mació va acompanyada d’un codi QR que es vincula al nostre web amb continguts. Com veureu, s’ha treballat en una edició visual i atractiva a nivell d’imatge. Amb la distribució d’aquests calendaris, volem contribuir a reforçar la campanya de Nadal i la promoció dels peixa ters i peixateres del Gremi.

COM I ON RECOLLIR ELS CALENDARIS

3 Caldrà identificar-se amb el número d’agremiat.

3 Es podran recollir entre el 8 i el 22 de novembre 2022.

3 Lloc: oficina del Gremi a Mercabarna entre les 4:00 i les 8:00 h, o a les oficines gremials del carrer Mun taner, de 8:00 a 14:00 h, i de 15:00 a 18:00 h (divendres de 8:00 a 13:00 h). n

Nova reunió de la Taula de Coordinació Intersectorial del Peix

la Taula de Coordinació Intersectorial del Peix, creada el febrer de 2021 per iniciativa del nostre Gremi des prés de la publicació del Llibre Blanc del Sector del Peix a Catalunya.

La Taula va plantejar treballar aspectes que han de determinar la direcció que ha de portar el sector del peix de Catalunya. La traçabilitat, la formació, la sos tenibilitat, l’aplicació de noves tecnologies, el relleu generacional, la qualitat, són alguns dels temes trac tats en aquest espai.

La Taula de Coordinació Intersectorial del Peix, in tegrada, entre d’altres, per representants del nostre Gremi, del Gremi de Majoristes del Mercat Central del Peix, la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i responsables del Departament de Pesca i Afers Marins de la Generalitat de Catalunya, es va reunir de forma presencial.

El passat 4 de juliol va tenir lloc una nova reunió de

Concretament, aquesta reunió va tractar sobre les dinàmiques del Mercat Central del Peix de Mercabar na: transport, tipus de compra-venda, horaris i serveis que es fan al Mercat Central. Tanmateix es va analit zar el volum de peix i marisc al Mercat Central segons la procedència i, finalment, va tenir lloc un debat sobre el canvi de les noves generacions respecte als hàbits de consum de peix. Aquests elements, junta ment amb d’altres que s’analitzaran properament, han d’ajudar a configurar un espai de reflexió de cara a abordar la problemàtica del relleu generacional dins del sector. n

El Gremi, a la celebració de la festivitat de la Mare de Déu del Carme a Llançà

Convidats per la Confraria de Pes cadors del Port de Llançà, vam assistir als actes que varen progra mar, el dia 16 de juliol, per celebrar la festa de la Mare de Déu del Car me, patrona de la gent del mar; pescadors, mariners i navegants.

Aquesta festa, tan arrelada i ce lebrada a multitud d’indrets de la costa catalana, va tenir lloc a Llançà organitzada per la seva Confraria de Pescadors, amb la programació d’actes com missa amb honor de la Verge, processó marítima, i un ape ritiu de germanor entre tots els as sistents. Va ser una jornada distesa i de fraternitat, en què vam gaudir dels paratges magnífics que ens ofereix Llançà, del contacte directe amb tots els assistents, i de l’ama bilitat dels amfitrions. n

Assistim a l’Acte de Presentació del Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2022-2026

El 12 de juliol i en el marc de l’Ins titut d’Estudis Catalans, de Barce lona, es va presentar el Pla de Se guretat Alimentària de Catalunya 2022-2026, acte que va comptar amb la presència de represen tants del nostre Gremi.

El passat 7 de juny, coincidint amb el dia mundial de la segure tat alimentària, el Govern va apro var aquest pla estratègic com a marc de referència de la interven ció pública en seguretat alimen tària.

El Pla comprèn les actuacions que s’han de dur a terme els pròxims cinc anys per minimitzar els riscos per a la salut, i contribuir a mantenir el prestigi dels pro ductes alimentaris catalans en el mercat nacional i internacional.

Durant la presentació es va mantenir també una Taula Rodo na moderada per la Sra. Carme Chacón, Subdirectora de Segu retat Alimentària i Protecció de la Salut, a la qual han participat els Srs. Xavier Llebaria, director

de l’Agència de Salut Pública de Catalunya; Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimen tàries, Qualitat i Gastronomia; Francesc Sutrias, director de l’Agència Catalana del Consum; i Samuel Portaña, director de Se guretat Alimentària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

L’acte el va tancar el secretari d’Alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, Sr. Carmel Mòdol. n

T

Per Sonia Baños

Quins són els objectius de la Se cretaria d’Alimentació de la Generalitat envers el peix i la pesca de Catalunya?

El Govern de la Generalitat de Cata lunya, mitjançant el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), implemen ta, entre d’altres, en el marc de les seves competències les políti ques públiques d’alimentació i de pesca declinades respectivament mitjançant el Pla Estratègic de l’Ali mentació de Catalunya (PEAC) i l’Estratègia Marítima de Catalunya

(EMC). La Secretaria d’Alimen tació, responsable del PEAC, i la Direcció General de Política Ma rítima i Pesca Sostenible, respon sable de l’EMC, estem coordinats en una política única en relació amb el peix i la pesca a Catalunya. En aquest sentit, els objectius de l’EMC en aquest àmbit se centren en:

3 Potenciar un sector pesquer competitiu compromès amb una gestió bio econòmica.

3 Impulsar una aqüicultura sostenible que aprofita plena ment el potencial del país.

3 Generar una cadena de valor dels productes pesquers i aqüíco les moderna i resilient.

Respecte al PEAC, en la redac ció del qual heu col·laborat, sabeu que hi ha el propòsit que la seva implementació contribueixi de manera decisiva a incrementar la comprensió per part de la ciutada nia del sistema alimentari que te nim al país, millorar aspectes nu tricionals de la població, ajudar a generar nivells de renda suficients per als diferents productors d’ali ments de casa nostra.

També a construir una reputa ció de sistema que faci sentir a la ciutadania que vivim en un dels millors llocs del món pel que fa al sistema alimentari i alhora que la marca de sistema ens ajudi a ser més forts tant en el mercat interior com en l’exterior. I no cal dir que el peix hi té un paper fonamental.

Troba adient la proposta que ha fet el govern espanyol, davant la pujada de l’IPC respecte al cistell de la compra?

Ens preocupa l’impacte d’aques ta mesura sobre el preu de pri mera venda dels productes pes quers. No creiem que la mesura sigui l’adequada. I més si tenim en compte que en alguns dels pro ductes que s’han esmentat tro bem que, en diferents ocasions, existeixen dificultats per tal que els productors percebin pel seu producte un preu que cobreixi els costos als quals han hagut de fer front per tal de produir-lo. La vi gent “Ley de la cadena alimenta ria” la considerem ineficient per assolir aquest objectiu.

Considerem que una manera de no estigmatitzar la ciutadania amb menor capacitat econòmica, alhora que també evitaríem es tigmatitzar determinats aliments, seria que el Govern estatal confi gurés i generalitzés un sistema de targetes-moneders per facili tar, amb el corresponent suport pressupostari, que les famílies que ho necessitin tinguin accés a di ferents tipologies d’aliments dins una recomanació general d’una mínima dieta equilibrada.

Creu que baixar l’IVA del peix, com ha proposat reiteradament el Gremi de Peixaters, pot ser

una bona solució per rebaixar el cost del peix de cara als consu midors?

Aquest punt mereix una puntua lització, ja que els productes pes quers, dins el cistell de la compra, sovint són els principals perjudi cats quan és necessari reduir la despesa de les famílies en alimen tació. Per altra banda, el consum de productes pesquers té unes re percussions positives indiscutibles en la salut de la ciutadania, for men part de la nostra dieta medi terrània, i esdevenen un patrimoni cultural i turístic de les poblacions costaneres. Reduir l’IVA pot re vertir la frenada del consum dels productes pesquers per part de la ciutadania.

Com creu que repercutirà la llei de seguretat alimentària en el sector del peix?

El sector del peix a Catalunya tre balla de manera permanent se guint uns estàndards de segure tat alimentària molt remarcables i consistents. En aquest sentit, cal destacar que és raríssima l’apa rició d’alguna incidència relacio nada amb aquest sector. D’altra banda, el Gremi de Peixaters con tribueix de manera decisiva, junt amb les diferents agències gover namentals, a fer arribar a la pobla ció la informació per tenir bones pràctiques tant en la conservació com en el tractament d’aquest

tipus d’aliments. I aquesta és una fortalesa del nostre sistema.

La inclusió de la nutrició dins la regulació tampoc ha d’afectar el sector del peix per raó de què, al marge de la lliure decisió de com pra de la nostra ciutadania, la in gesta de peix continua essent re comanada. Les dietes saludables el consideren un aliment neces sari per a l’equilibri nutricional de la població, i un aliment determi nant segons una dieta de prestigi com la Dieta Mediterrània, recone guda com a patrimoni immaterial de la humanitat.

Com valora la iniciativa del Gre mi de Peixaters, per convertir-se en una entitat col·laboradora de la seva Secretaria, en temes re lacionats amb la sostenibilitat i l’assessorament en el sector del peix?

El DACC ha instaurat la taula inter

sectorial del peix, espai de partici pació de la cadena de valor coor dinat per la DGPMPS. En aquesta taula, en funció de les temàtiques, han participat altres unitats del DACC, per exemple de la Secreta ria d’Alimentació.

Per altra banda, en el marc del PEAC s’han creat grups de treball amb els diferents actors de la ca dena de valor entre els quals està el Gremi de peixaters. Per tant, entenem que la col·laboració està garantida i molt ben valorada. En qualsevol cas les persones que componem els diversos àmbits de gestió del DACC sempre estarem amatents a les reflexions i opi nions que ens pugui arribar d’un Gremi com el vostre, fonamental pel benestar de la ciutadania i per l’economia del país, i que ha fet de la millora permanent, el servei i la innovació un distintiu que el ca racteritza. n

El consum de productes pesquers té unes repercussions positives indiscutibles en la salut de la ciutadania i formen part de la nostra dieta Mediterrània.

DIGITALITZA EL TEU NEGOCI LA MODERNITZACIÓ ÉS CLAU PEL FUTUR DEL SECTOR PESQUER

Per Sonia Baños

Sens dubte, la digitalització de les empreses i negocis s’està con vertint en una prioritat si no ens volem quedar enrere. La trans formació digital ajuda a què els negocis més tradicionals puguin seguir les tendències del mer cat i apropin d’una manera més eficient la nostra peixateria als nostres clients. Però no es tracta només de tenir web i penjar fotos a Instagram, va de molt més. Va de dirigir-se cap a un model de negoci on tots els processos es tiguin controlats ajudant-nos a guanyar temps i eficiència.

Digitalitzar la vostra peixateria incideix directament sobre l’opi nió que els vostres clients puguin tenir de vosaltres, millorant la co municació i, en definitiva, les ven

des. Penseu que internet és ara mateix un nou aparador per als negocis, una via fonamental per reforçar ingressos i potenciar el vostre negoci.

La digitalització us permet obrir una nova finestra cap als vostres clients, però també us planteja una nova manera de tre ballar que us farà tenir una nova visió del vostre negoci.

Des del Gremi creiem que la digitalització és una peça cabdal pel futur dels vostres negocis. Per això, us volem donar les eines per facilitar-vos el camí donant el pas definitiu cap a un model de nego ci més modern, on es pot combi nar a la perfecció la tradició amb la modernitat. Durant els mesos

de setembre, octubre i novem bre hem programat una sèrie de cursos que pensem seran de gran ajuda per digitalitzar les vostres peixateries.

FES QUE ET DESCOBREIXIN

AMB GOOGLE MY BUSINESS

El passat 14 de setembre vam fer un taller de 1.30 h, on vam enten dre perquè és tan útil Google My Business pels nostres negocis, vam aprendre a fer-ho servir per poder donar-nos més visibilitat. Es va parlar de posicionament local a Google, de paraules clau i tipus de cerques; vam veure com donar d’alta la fitxa a Google My Business i vam entendre la im portància de les imatges que pengem a Google.

Des del Gremi creiem que la digitalització és una peça cabdal pel futur dels vostres negocis. Per això, us donem les eines necessàries per donar el pas cap a un model més modern.

LA UTILITZACIÓ DE L’APP WHATSAPP BUSINESS

En aquest taller que es va rea litzar el passat 5 d’octubre, vam aprendre a fer servir Whatsapp Business com a eina comunica tiva, entenent què és i per què serveix i com podem fer-la servir per comunicar-nos amb els nos tres clients. Vam poder veure la diferència entre WhatsApp Busi ness i WhatsApp, vam aprendre a crear un perfil, com utilitzar les dues aplicacions en un sol dispo sitiu mòbil, com mantenir l’app actualitzada, enviar missatges de benvinguda o etiquetar els con tactes per organitzar els xats.

GESTIÓ DE L’ESTABLIMENT FÍ SIC AMB EINES DIGITALS

El mes de novembre farem uns tallers formatius d’un total de 4.30 h, repartides en tres dies. El dia 16 de novembre farem una In troducció a la gestió de l’establi ment físic amb eines digitals on el temari serà:

Els continguts digitals en un

enfocament 360º: lBlog per al posicionament de la WEB; lPu blicacions a Google My Business; lPublicacions a Xarxes Socials; lEnviament Newsletter; lMissat ges per Whatsapp Business.

Quin tipus de continguts publicar i cada quant: lTerritoris

de Marca (Feedly); lCom establir diàleg amb la comunitat; lRecur sos d’imatge, vídeo, text, podcast; lConèixer com funciona l’algorit me a cada xarxa; lEducar, ajudar, convèncer, informar i entretenir; lCreació d’un calendari editorial; lSortejos i col·laboracions i Com partir continguts d’altres.

1

6

Aquest número és indicatiu del risc del producte Així, 1/6 és indicatiu de menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc

per a tu,

Indicador de risc aplicable a la gamma de comptes Expansió PRO

Banco de Sabadell, S A es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d Entitats de Crèdit La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100 000 euros per dipositant

fons

Els dies 23 i 30 de novembre parlarem sobre l’Aplicació pràc tica de l’ús de les eines de ges tió de l’establiment físic amb eines digitals. A la primera sessió aprendrem a fer stories per con nectar amb els nostres seguidors a Instagram fent servir els sticks d’enquestes, preguntes, qüestio naris, filtres, gifs animats, músi ca… A la segona sessió ens cen trarem en els reels com a eina per créixer en seguidors a Instagram. Cada sessió constarà d’una hora de pràctica i exemples, més 30 minuts per resoldre dubtes i pre guntes.

Les places són limitades i es respectarà l’ordre d’inscripció

La data límit per a sol·licitar la ins cripció fins a exhaurir les places

disponibles, serà l’11 de novembre.

DESCOBREIX COM INCREMEN TAR LES VENDES AMB TIK TOK

També podreu descobrir les in numerables possibilitats que ens dona una eina com TIK TOK. Els dies 21 i 28 de novembre farem un taller de 3 hores (1.30 h cada ses sió), on aprendrem a fer servir Tik Tok per tenir visibilitat i creixement en les xarxes i crear una estratègia per a obtenir benefici directe i in directe per a la nostra peixateria.

Les places per a aquest curs són limitades i es respectarà l’or dre d’inscripció. La data límit per a sol·licitar la inscripció serà amb amb data màxima de 16 de no vembre o fins a exhaurir les places disponibles. n

L’opinió dels agremiats

1. És imprescindible la digitalització pel creixement dels vostres negocis?

2. Feu servir xarxes socials a la vostra peixateria? Quines i amb quin objectiu?

M. MAR FORNIELES

CA LA MAR

1. Sí, crec que avui dia és impor tant que el nostre negoci estigui present a les xarxes socials. És una altra manera de donar-nos a conèixer, ja que cada vegada més els nous clients busquen in formació a les xarxes.

2. Jo, a la meva peixateria, faig ser vir diferents xarxes socials com Fa cebook, Instagram i WhatsApp. És la manera més ràpida de contactar amb els meus clients.

MIQUEL COLET PEIXATERIA COLET

1. És imprescindible la digitalitza ció dels nostres comerços. Avui en dia tothom porta un ordinador a la butxaca amb accés a internet, i ho tenim tot a l’abast del mòbil. Qui na millor eina per mostrar tota la informació del teu treball i del teu producte a qualsevol persona.

2. Utilitzem Instagram i Facebook (@Peixateriacolet) principalment per publicitar-nos i mostrar part de la feina que hi ha al darrere, per aconseguir la millor qualitat del producte. Des del moment de la compra, fins a arribar el plat a taula.

JORDI SABATÉ

LA MAR DE FRESC

1. La digitalització al món empre sarial és imprescindible, i en el nostre sector crec que es va una mica endarrerit pel fet de ser em preses familiars molt petites en la majoria dels casos. Si es vol arribar al públic de menys de trenta-cinc anys, que és el que més es troba a faltar als mercats, ens haurem d’esforçar per a implementar totes aquestes eines.

2. A la nostra peixateria fem servir Instagram i Facebook per a inten tar donar-nos a conèixer i informar els nostres clients que oferim i qui som. També tenim whatsapp a les diferents botigues per a agilitzar les comandes per telèfon.

Mar de Noruega engega una campanya per apuntalar el lideratge del salmó a casa nostra

El nou programa de comunicació i màrqueting mostra l’aposta del Consell de Productes del Mar de Noruega pel mercat espanyol

El Consell de Productes del Mar de Noruega inverteix en el mercat nacional i desplega una ambicio sa campanya de promoció i co municació per potenciar el con sum i donar suport així al consum de salmó durant els mesos de tardor i hivern, determinants per a les vendes de l’exercici.

Entre les accions programades, destaquen patrocinis en televi sions d’àmbit estatal (en espais de màxima audiència com “el temps” i “esports”), una campan ya digital amb espots de 15 i 30 segons o activitats a l’exterior i punts de venda, així com l’orga nització d’esdeveniments i altres activitats de comunicació, a la premsa i a les xarxes socials.

Al llarg de la campanya de tardor-hivern, el Consell comu nicarà especialment aspectes com la versatilitat del salmó de Noruega (centrada en la moda

litat de fumats segons s’acostin les celebracions de Nadal), sense oblidar l’augment imparable i ex ponencial del consum de Salmó de Noruega en cru, lligat a elabo racions com el sushi, el sashimi o el poke. També està previst un esdeveniment gastronòmic amb mitjans de comunicació per cele brar el Dia Mundial del Poke i els viatges de premsa a Noruega per conèixer els mètodes de produc ció més innovadors i sostenibles. Tot plegat, per donar a conèixer les bondats i versatilitat d’un peix prèmium com el Salmó de No ruega, líder de vendes i que man té una relació molt estreta amb la preferència dels consumidors, també a través dels nous corrents gastronòmics del moment.

EL SALMÓ DE NORUEGA, LÍDER AL MERCAT ESPANYOL

En línies generals, i segons les últimes estadístiques disponi bles, les exportacions de tots els tipus de peix des de Noruega a Espanya han crescut un 31% en valor en el període comprès de gener a agost de 2022 respecte al mateix període de l’any anterior,

destacant els resultats del sal mó, l’increment del qual ha estat igualment espectacular: el +30%. I és que els salmó ha esdevingut el peix favorit entre els espanyols. Juga a favor seu la versatilitat de preparacions i les seves bon dats nutricionals, sense oblidar que s’adapta a la perfecció tant a la cuina tradicional com a les avantguardes gastronòmiques. A més, el seu deliciós sabor i màxim aprofitament, gairebé sense espi nes, fa que les famílies tinguin al salmó com un ingredient que no falla i encaixa tant en grans com en nens.

“Estem orgullosos que el Sal mó de Noruega conservi el seu absolut lideratge a Espanya i con tinuem treballant per mantenir els alts estàndards i la recerca constant de l’excel·lència, que han convertit els nostres productes en els més buscats i valorats. Ac tualment, el Salmó procedent de Noruega és líder absolut amb 1,4 milions de racions elaborades al nostre país cada dia”, ha afegit el director del Consell de Productes del Mar de Noruega Erik Stabell n

Peixateria Alejandro

dur sobretot perquè costa con ciliar amb la família i ara més, ja que, d’ençà que es va reformar el Mercat, obrim matí i tarda.

Com us heu adaptat al nou Mer cat i als nous horaris?

Per Sonia Baños

L’Alejandro, ara al capdavant del negoci, està orgullós de tot el que va poder aprendre dels seus pares i veu com el seu sacrifici i el d’ells es tradueix en uns clients fidels que valoren la seva manera d’es timar el peix.

Com va començar la història de Peixateria Alejandro?

Els meus pares ja fa molts anys que es dedicaven a això. Jo era ben petit i els recordo explicant-me històries sobre Mercabarna i so bre els seus clients. Al voltant dels anys vuitanta, la meva mare i el meu pare, van decidir obrir una parada aquí al Mercat Onze de Se tembre de Barberà del Vallès. La meva mare ja tenia experiència, treballava de dependenta en una altra peixateria, i li va ensenyar al meu pare els secrets d’un ofici que ella estimava. Van ser anys i anys d’esforç i sacrifici, de molt matinar, de moltes hores treba

llant al mercat i fora d’ell, però, sens dubte, els compensava per què cada dia eren més i més els clients que venien a la parada pel seu producte i per la seva profes sionalitat. Quan jo era petit ja ho tenia clar, seria peixater com els meus pares, i quan vaig créixer així va ser. Vaig començar a treba llar amb ells i ara que s’han jubilat estic jo al capdavant del negoci.

Què t’agrada més de l’ofici de peixater?

Doncs la veritat és que no sabria escollir només una cosa. M’agra da molt anar a comprar a Merca barna, però també gaudeixo trac tant amb la clientela. És un goig atendre als nets i netes de les primeres clientes dels meus pa res. De fet, moltes de les persones que venen a comprar a Peixateria Alejandro són quasi de la família. Potser el que pitjor es porta és l’horari. Matinar és especialment

Com t’he comentat, ara obrim matí i tarda i, tot i que va costar que la clientela s’adaptés, sens dubte la valoració és molt posi tiva. Hem guanyat nous clients que normalment no poden ve nir al matí, i el fet de tenir dintre del Mercat un supermercat ha fet que ens visiti molta més gent. Nosaltres, és cert, treballem més, però amb una mica d’organitza ció ho pots tirar endavant sense problemes.

Què creus que valoren més de Peixateria Alejandro els vostres clients?

Sens dubte, l’atenció i la prepara ció del producte. Ara és cert que cada vegada més peixateries et

M’agrada molt

anar a comprar a Mercabarna, però també gaudeixo tractant amb la clientela. És un goig atendre als nets i netes de les primeres clientes dels meus pares.

donen el peix més net i preparat perquè la clientela ho demana, però això ja ho fèiem nosaltres d’ençà que vam obrir. Molts dels nostres clients ens diuen que ens compren a nosaltres perquè quan arriben a casa només han de po sar el peix a la paella i llestos. Sempre els hi hem preparat com han volgut traient amb detall es pines, tallant-lo a filets, a lloms… com volguessin. Ens encanta que valorin aquest servei i apreciïn la nostra feina.

Feu servir les noves tecnologies i les xarxes socials per comuni car-vos amb els vostres clients? Sí i cada vegada més. La xarxa social que més fem servir és Ins tagram i aquí pengem fotos dels nostres productes cada dia. Tam bé fem venda on-line a través de la pàgina web del Mercat. La veri tat és que aquests tipus de ven da cada vegada està agafant més força i nosaltres ho notem. Ens compren molts clients que ja ens coneixen i no poden venir física ment a la nostra parada i d’altres

que ens coneixen perquè han sentit a parlar de nosaltres.

Què li diries a un jove que vol gués dedicar-se a la peixateria?

Li diria que ha de tenir clar que és

una feina molt dura i molt sacri ficada, però que et dona moltes satisfaccions i que si es vol dedi car que ho faci amb passió i amb professionalitat perquè això, els clients, ho notaran i valoraran. n

Assessoria Laboral

El millor servei per a l’optimització

Un equip de

l’àrea de

especialitzat

laboral

ocupem de les gestions

règim especial

teva representació davant actes de

Inspecció

sobre canvis

Els nostres

ocupem

mantenim

ajudar-te

la teva

teus

a la teva

actuem

CUANDO EL FUTURO SÍ IMPORTA

Porque la sostenibilidad sí importa