NÚM. 390

OCTUBRE 2019

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

LA SOLIDARITAT DESBORDA LA RIUADA

REPORTATGE: La riuada a l'Espluga en imatges EL FRANCOLÍ 1

OCTUBRE 2019

L'Espluga es mobilitza en contra de la sentència del TC

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

No es pot fer res per aturar l’aigua quan es manifesta amb tota la seva força i només ens queda esperar que passi la trompada i veure que es pot fer amb el rastre de destrucció que ha estat capaç de deixar al seu pas. És en aquest punt que una força tan gran com la mateixa natura sorgeix del no res, la força de la gent. ■

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

FOTOS PORTADA: Guillem Cos Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 5 6 7 8 9

EDITORIAL. BÚSTIA Un agraïment sincer La riuada al Molí de Guasch El riu no avisa. Als altres catalans REFLEXIONS. Reinserció Els joves del carreró. El primer franquisme A la meva àvia. ACTUALITAT S'inicia la quarta edici´dels Pressupostos Participatius a l'Espluga 11 La 3a edició de la Fira de la Cervesa Artesana i els elaboradors locals de l'Espluga omple la Plaça i Carrer Castell. La Fassina Balanyà de l'Espluga participa a la Setmana de la Ciència fent jornada de portes obertes els dies 9 i 10 de novembre 12 Prop d'un centenar d'espluguins participen a les Marxes per la Llibertat. Representació espluguina a la Marxa per la Llibertat a Bèlgica. 13 L'Ajuntament resol la manca d'accés als serveis sanitaris d'emergència a la Plaça de Sant Isidre. L'Espluga recorda el referèndum recol.locant una placa de l'1 d'octubre a l'escola Martí Poch 14 El CDR es mobilitza en rebuig de la sentència del TC. Isabel Sales es presenta com a suplent de Josep Rufià al Senat 15 La riuada de 2019 es cobra 5 vides humanes 17 Neix "Riuada solidària", una iniciativa per ajudar els damnificats de la riuda. El celler Rendé Masdeu posa a la venda el "Vi de fang"

18 ENTITATS. El Pessebre Vivent de l'Espluga obre una nova inscripció per figurants i atenció al visitant. Festa del Soci a l'Associació de Jubilats 19 L'EFMR enceta temporada amb renovacions i estrenes 20 Ha començat a l'octubre, el club de lectura infantil de la Biblioteca Mn. Ramon Muntanyola 21 REPORTATGE. La riuada de l'Espluga en imatges 32 Arriba la 7a temporada del Casalet Kids, el cicle d'espectacles infantils 33 L'Any Pompeu Fabra arriba aquest mes d'octubre a l'Espluga de Francolí. Comença un nou curs a l'Escola de Gralla i Timbal amb 15 alumnes 34 Els Gegants Neolítics clouen la temporada pel territori a Vilanova de Prades. Comença una nova temporada de l'activitat extraescolar d'atletisme del CAE 35 L'espluguí Marc Morató guanya la tercera cursa Mou-te pel Trepat. LA BÍBLIA ENS PARLA 36 CASAL. Maurici Ribé, director de l'Alberg JaumeI, ens explica la història de l'edifici. Viure i sobreviure les epidèmies al Camp de Tarragona, per Judit Vidal 37 El CP Casal de l'Espluga acull la demifinal d'interclubs. El CP Casal de l'Espluga participa al Trofeude la Tardor 37 RENOI QUIN RENOM! 38 PINZELLADES DEL PEDRÍS. Xavier Roig Masip, sempre té un sí per ajudar a tothom 40 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber de Joan Civit Rosell? 41 ARA FA 100 ANYS. Octubre de 1919, a l'Espluga 42 M'HAN DIT QUE ESCRIUS. Josep Maria Vidal Minguella 43 COSES NOSTRES 44 ESPAI SOMMELIER. Les malalties de la vinya TASTEM LA CONCA. Els vins de la DO Conca de Barberà més bén puntuats a la Guia Peñín de los Vinos de España 2020" 49 DE SOCIETAT 51 NATURA SINGULAR OCTUBRE 2019

La gent no se n’adona del poder que té La natura, com la vida mateixa, de tant en tant ens fa avinent el seu poder perquè no oblidem la nostra insigniﬁcança. Tot de fenòmens catastròﬁcs (des del nostre prisma humà) es manifesten arreu del planeta i interfereixen en l’ac�vitat humana de vegades d’una manera despietada; huracans, terratrèmols, incendis, aiguats i inundacions. Foc, terra, aire i aigua, els elements essencials per al nostre hàbitat de vegades canvien la cara i ens mostren la part més cruel de la mare natura. Això ha estat així des dels principis del temps i malgrat que hem après a combatre’ls, les nostres armes davant la magnitud de la força dels elements són febles i el combat esdevé desigual. No fa gaires dies, en aquest trosset de terra que habitem, n’hem �ngut un exemple devastador. No es pot fer res per aturar l’aigua quan es manifesta amb tota la seva força i només ens queda esperar que passi la trompada i veure que es pot fer amb el rastre de destrucció que ha estat capaç de deixar al seu pas. És en aquest punt que una força tan gran com la mateixa natura sorgeix del no res, la força de la gent. Després d’una nit de tempesta, foscor i impotència, neix el nou dia per mostrar-nos amb la primera llum la

magnitud de les destrosses que ha fet el riu que dona nom al nostre poble. Primer la curiositat i la incredulitat davant la força del riu fa que tothom s’apropi a la zona afectada. Immediatament després algú, de manera espontània, es planteja donar un cop de ma als afectats més importants i poc a poc, com si l’empa�a s’escampés entre la gent que ha acudit a mirar, tothom es posa a donar un cop de ma on creu que més convé. És curiós com en aquests casos la gent s’uneix sense cap condicionant ni cap prejudici i treballa com un sol home, amb aquell punt d’anarquia que fa que ningú mani i tothom treballi per ajudar a l’altre, al que ha pa�t l’embat de l’aigua en primera persona de vegades perdent una part important de la vida que l’aigua s’ha endut riu avall. La natura és poderosa i de tant en tant s’encarrega de mostrar-ho, però amb una reacció espontània la força de la gent la combat i demostra que aquesta força és el millor ac�u que tenim com a poble, com a comunitat. Com deia Joan Brossa “la gent no se n’adona del poder que té” però en aquest cas, només cal mirar-nos i ser-ne conscients, perquè junts i traient el millor de nosaltres mateixos com a individus, som imparables i tenim la capacitat de donar valor a tantes paraules tot sovint gastades com solidaritat, empa�a, unitat i generositat. ■

Busti@

Un agraïment sincer

El passat 22 d’octubre el paisatge de la Font Baixa va canviar dràs�cament. La sobtada crescuda del riu, amb un cabal mai vist anteriorment, va destrossar l’interior de la nostra cuina i restaurant. Encara avui quan tanquem els ulls, ens venen a la ment les imatges desoladores d’aquella nit i sen�m una terrible esgarrifança. L’endemà va sor�r el sol, i a trenc d’alba ja hi havia desenes de voluntaris aplegats al voltant de l’Hostal per ajudar en allò que calgués, i per ells i elles, per tota la gent, EL FRANCOLÍ

qui d’una manera o d’una altra ens ha ajudat i ens ha fet costat, escrivim aquestes línies. Mol�ssimes gràcies a tots i totes per ser-hi, pel vostre escalf i per la vostra generositat. Aquest sen�ment de gra�tud viurà sempre amb nosaltres. Seguirem endavant, volem con�nuar treballant per vosaltres i tornarem a estar al vostre servei ben aviat. Mol�ssimes gràcies! ■ Joan Carles i Mireia OCTUBRE 2019

Busti@

La riuada al Molí de Guasch

El passat dimarts, dia 22 d’octubre, els pobles de la nostra comarca a la capçalera del Francolí i a la riba del riu Milans, pa�ren una riuada per a la història. Com he sen�t a dir aquests dies, un aiguat més per recordar... En Josep se n’havia fet un �p d’ensenyar i comentar la fita, marcada simbòlicament amb una placa de ceràmica a la façana del mas, indicant el pas de la riuada de 1994. Aquesta senyal ha estat sobrepassada amb escreix i d’una manera tan inesperada com devastadora. Hi ha hagut pèrdues humanes i materials, i el paisatge ha restat profundament transformat en les zones afectades. Aquesta nova realitat serà tangible durant molt de temps. He comprovat en la meva pròpia pell i en la de la meva família que recordar com eren les coses al Molí de Guasch abans de la riuada, a hores d’ara, només ens entristeix. Encara no s’hi pot pensar. L’edifici ha pa�t molt, hi ha mol�ssimes destrosses que necessitaran temps i treball per a ser restablertes. El Molí de Guasch, per a nosaltres i per molta gent de l’Espluga, ha estat molt més que un edifici històric o una masia habitada. Ha estat sempre un lloc de pas, de passeig tranquil a la vora del poble, de famílies amb nens que venien a veure les cabretes, ... La Inés i en Josep la feien petar amb aquests visitants inesperats i, fins i tot, havien atès la visita de grups escolars. Aquest paisatge, a l’ombra dels plataners del costat del camí i dels monumentals xops als marges del riu, no hi és. La riuada se l’ha endut i tots hi hem perdut. I només ens resta treballar per a recuperar el mode de vida lligat a aquest espai natural. Amb aquest escrit ens volem solidaritzar amb tots aquells afectats que també han sofert les conseqüències d’aquest episodi excepcional. Nosaltres ens sen�m de les pèrdues pa�des i, com nosaltres, hi ha altres famílies amb habitatges malmesos i negocis greument afectats. Ens en sor�rem. L’endemà de la riuada va ser un dia dur i trist. Al meu voltant vaig veure persones sobrepassades pels efectes de la llevantada, però també vaig percebre calma i resolució. En un primer moment, estàvem sols davant un desastre impossible d’afrontar sense suport extern. Els immensos danys de la riuada en el poble centraren els esforços de l’Ajuntament. A poc a poc, el focus es va anar movent pel territori i van anar corrent no�cies d’altres zones del municipi. A EL FRANCOLÍ

par�r d’aquell moment, comptàrem amb el suport del consistori i entràrem a la roda de coordinació d’efec�us. Ens toca estar agraïts, molt agraïts. No ens voldríem deixar a ningú... La setmana fou llarga, es van treballar moltes hores i es va fer molta feina. Vingueren veïns, familiars, amics, ... L’empresa de serveis Op�ma de Tarragona dedicà els seus efec�us durant un dia a treballar de manera voluntària i altruista en diferents punts del poble. Es�gueren amb nosaltres una part de la seva jornada. Tinguérem el suport, els recursos i el treball de diferents ADFs vinguts d’arreu del territori. Hi foren cada dia, i els seus mitjans i la seva feina no tenen preu. Una retroexcavadora ens facilità les tasques de neteja i diversos tractoristes amb els seus remolcs es posaren a disposició per a carregar fang i troncs. I, ﬁnalment, els voluntaris: espluguins durant la setmana i alguns de fora vila el dissabte. Moltes persones que ens donaren una empenta i ens ajudaren a treure el cap del fang. Alguns coneguts –amics del mas a par�r d’ara– ens portaren pales i coves. I des de l’Ajuntament, carretons i altres eines. Gràcies. No va mancar beguda ni menjar per a refer-se. Gràcies a les persones al capdavant de les tasques de coordinació i gràcies a les persones que ho varen preparar. En mig de la devastació, suport i esperança. Certament, la riuada ens ha passat per sobre i ha esborrat el nostre paisatge conegut. L'onada de solidaritat ens ha permès treure el fang, les canyes, les rames i els troncs de dins de casa. A l’exterior encara s’hi acumulen grans troncs dels arbres arrencats i les muntanyes de fang i brossa retirades dels interiors. Ens caldrà maquinària pesada per fer-hi net. Ens tocarà refer allò que la riuada s’ha emportat i ha destruït: magatzems, paviments, portes i ﬁnestres, ... A dins i a fora del molí. Hem rebut l’escalf i el suport de moltes persones, però aquesta onada de solidaritat passarà... Per això m’agradaria que les ins�tucions �nguessin memòria per a les setmanes i els mesos següents. Pels afectats, el calvari no s’ha acabat amb la re�rada del fang. Això només ha estat el pròleg: ara comença la feina de veritat i, la majoria de nosaltres, l’haurem d’afrontar amb l’ajut del cercle familiar més estret. Memòria i suport real a tots i cadascun dels afectats per part de les nostres ins�tucions. ■ Família Guasch-Vergara OCTUBRE 2019

El riu no avisa Eren les set de la tarda del dimarts 22 i baixava del magatzem del carrer dels Ametllers, on tenim el vinagre, cap al celler per a dir-li al Jordi que plegava, plovia bonic i l'Erika ens havia dit pel grup de tonificació que havia marxat el llum al Casal, però que si tornava faríem classe. Així va ser, el Jordi es va quedar al celler xerrant amb el Rafa Lorca i jo vaig �rar amunt. A l'acomiadar-me els vaig dir:” tanta pluja, tanta pluja i el riu ni baixa“. Quan vam acabar la classe totes dèiem que bonic que era estar a aixopluc amb el pijama i una manteta al sofà, ens vam acomiadar, i quan vaig arribar a casa el Jordi forfollava al quartet de la calefacció. Vaig mirar per la finestra de la cuina que dona al carrer Lluís Carulla i li vaig dir al Jordi que Déu n'hi do el que plovia, que si el papa em sen�s, diria que feia xiuxiu.... Mentre preparàvem l'amanida per sopar, al Jordi li va sonar el telèfon, eren els de l’alarma, ens van dir que havia saltat a la sala de les �nes. Ens vam estranyar però com que el llum feia el ruc, vam pensar que era això. Vam trucar al Jordi fill que era a Montblanc amb un amic per dir-li que passés pel celler a apagar l’alarma. Al cap d’una estona ens va trucar i ens va dir que no podien passar ni pel Pont de la Palanca ni pel de la Font Baixa, que estava tot inundat, son pare li va dir que �rés cap a Montblanc i que es quedés a dormir a casa de l'amic.

Eren les 21:30 més o menys i em va trucar l’Anna Fortuny casada amb el Ramon pintor i em va dir que si no havíem baixat al celler, li vaig dir que no, ella anava a treballar i a l’alçada de l’arc de la cova ja no va poder passar. Va ser llavors quan el Jordi va agafar la furgoneta i va �rar avall. Només amb la llum d’un llamp va poder veure com tota la Font Baixa i el Parc Fluvial era un mar. Quan feia 20 minuts que no em deia res el vaig trucar, només sen�nt la seva respiració, vaig saber que el riu ens ho havia pres tot. Avui fa 15 dies que la nostra vida va fer un gir, avui fa 15 dies que els meus ﬁlls han crescut més del compte, avui fa 15 dies que la gent del poble es va bolcar per ajudar-nos, avui fa 15 dies que la meva colla i la meva família no ens han deixat sols, avui fa 15 dies que no ens cansarem d'agrair a tothom el tsunami solidari que estem rebent. No tenim res però ho tenim tot. No era la nostra hora, el riu ens ha donat una nova oportunitat a nosaltres i a la Yoana del restaurant el Celler, a la Lali del Drac Ac�u, al Joan Carles de les 17 Fonts. Vull expressar el meu condol per la gent que va desaparèixer aquella fa�dica nit. ■

Mariona Rendé i Civit

Als altres catalans Al programa Preguntes Freqüents de TV3 del dissabte dia 28 de setembre, el periodista que ocupava la cadira de l’oposició va dir una frase molt important. “Siento tristeza por los parientes que tengo viviendo en Cataluña. Lo están pasando muy mal”. Jo voldria contestar-li: nosaltres fa tres segles que ho passem molt malament i ens aguantem, i no fem pena a ningú. És molt possible que aquests catalans que ens anomena el periodista ara descobreixin Catalunya, quan s’hi han passat anys i panys sense prendre par�t i ara han de fer-ho. No es�men ni defensen el país que han escollit per a viure-hi i combaten els seus conciutadans que porten segles vivint-hi. No crec que votar massivament el par�t polí�c de Ciutadans a Catalunya hagi estat una bona decisió, ja que aquests, que s’anomenen també catalans, van contra la Immersió Lingüís�ca i són acèrrims par�daris d’aplicar amb tot rigor l’ar�cle 155 de la Cons�tució Espanyola. En una paraula, esborrar Catalunya del mapa.

No poden aquests senyors comprendre el que ens passa i ajudar-nos com a conseqüència, pel contrari estant tornant mal per bé als que els han acollit, acceptat, inclús diria es�mat? I encara els es�mem. És acceptable que els espanyols de les espanyes per costum i educació patriòtica desconeguin la realitat catalana, però els que porten anys vivint aquí ens coneixen i saben que ningú pot aguantar tants anys de maltractaments, espoli, exilis, presons, xarop de porra, espies, denúncies, judicis falsos i guerres... A pesar de tot això poden ben bé creure que els catalans no sen�m cap mena d’odi cap als espanyols i simpa�tzants d’aquests, més aviat sen�m pena i desengany i sobretot ganes de fugir de la injus�cia i ésser lliures i sobirans. Puc assegurar als indecisos, que als que vostès anomenen separa�stes catalans, per lògica i experiència intentarem fer un món millor simplement perquè estem sotmesos a un de molt pitjor. ■ Eusebi Majós

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

REFLEXIONS tassa i mitja

Reinserció

-D

JOSEP VALLVERDÚ

omínguez! - Sí, director? - Por�’m el 148-B. És un dels indepes. Amb la sentència en �ndrem un bull, aquí dins. - 148-B. De seguida. El soroll de saba�lles de pres i el de les sabates de funcionari es barregen passadís ençà. Truc a la porta. - Endavant! - 148-B. - Segui. L’he cridat perquè la Junta es farà càrrec del seu expedient, però com a director del Centre, em pertoca deixar-li clares algunes especificacions. - Escolto. - És que no pot fer altre que escoltar. Si ha de fer preguntes, al final. Comencem. Nom, cognoms, data... etc Això ja està clar. Una de les finalitats, la principal, de l’empresonament és la reinserció a la societat. Reinserció, reincorporació fruc�fera. Que quan sur� d’aquí es�gui en condicions de tenir esborrat el passat delictiu. Entén això de reinserció? - Jo es�c casat, �nc quatre fills i la meva professió és d’enginyer industrial. La meva reinserció és tornar al meu

EL FRANCOLÍ

ofici. De passat delic�u no en �nc. És una aberració que ens hagin fet un procés penal. -Home, ja comencem a fer el fatxenda? Abans que tota altra cosa, aquí dins ha de complir els horaris , fer el que li manin i no prendre inicia�ves! Domínguez! - Sí, senyor Director? - El...dallonses, el 148-B, compleix amb tot? - No hi ha cap queixa; ahir fins va prendre una inicia�va. - Com? Què va fer? - S’havia reduït la potència del corrent elèctric de tot el Centre i ell va indicar que era degut a una defectuosa connexió en l’Alternador número tres. Ja està reparat. - Tota novetat se m’ha de comunicar a mi. El 148-B és correcte en tot? - Sí, els presos comuns se l’escolten; els fa xerrades quan són al pa�. - 148-B: alerta amb les xerrades; cap espurna polí�ca, entén? I vostè, Domínguez, supervisi. - Són xerrades sobre la societat i la cooperació, senyor Director, jo mateix les escolto amb profit.

- Domínguez, encara em farà sospitar de la seva filiació! I els altres presos polí�cs...? - Senyor Director, “presos polí�cs “ ´és expressió prohibida. Digui presos i el número. Res més. - Hm. I els altres polit...vull dir reclusos com el 148-B, com són? Caldrà parlar-los de reinserció? Què li sembla ? - Miri, són set ; l’un és químic,membre de l’Ins�tut d’Estudis Catalans, l’altre professor d’Economia a la URV, un tercer Doctor en Dret , catedrà�c d’Administra�u a la UPF, el quart Sociòleg, Consultor de Psicologia Clínica , un cinquè és cirurgià... - I com els reinserim, tots aquests? - Jo diria que, en pic comencin els règims especials , quan puguin gaudir de sor�des regulars, se sen�ran naturalment reinsertats. - Reinserits, Domínguez, ho he consultat al Fabra. Així, com jus�ficarem la reinserció? - De moment, jo aprofito les xerrades al pa�; em reinsereixo a la cultura escoltant aquests condemnats. - Entre nosaltres, en veu baixa: se sap si a fora es parla d’amnis�a? ■

OCTUBRE 2019

REFLEXIONS pensaments digitals

Els joves del carreró

XAVIER LOZANO

ra un carreró sense sor�da, i l'única manera era saltar. Hi havia l'opció de seguir esperant a peu de carrer que algú enderroqués el mur, però molts han preferit fer-ho ells mateixos, o elles mateixes. Persones valentes que han perdut la por. Joves que no veuen res en la paciència i que no entenen què esperen els més grans. No hi ha recorregut. El marc cons�tucional de l'Estat és clar. Mai hi haurà independència, i potser tenen raó. En un estat social, democrà�c i de Dret com l'espanyol, l'estructura d'Estat es decideix per majories, i haurien de ser molt àmplies a tot Espanya per introduir el

dret a la lliure determinació dels seus pobles capturats ara per la indissoluble unitat de la nació espanyola. Si el poble espanyol ho volgués -recordem que tot ell és el �tular de tota la sobirania- ho dibuixaria a les convocatòries electorals, i de moment no ho vol. I nosaltres, els catalans, com a poble espanyol que som -ens hi sen�m o nonomés en som una porció, dividida i fragmentada, que malgrat la majoria independen�sta al Parlament o el 80% par�dari del dret a decidir, mai �ndrà la força suﬁcient per fer canviar el concepte d'Estat. I mentre molts esperem que algú proposi alguna cosa, d'altres han preferit actuar. I encara que sem-

bli que no els escol�n, el soroll se sent. Potser hi ha inﬁltrats, gent de fora que ve a enredar la troca, però també hi són els nostres. Els aldarulls amb què s'ha respost a la sentència han estat sens dubte l'element clau que ha situat el procés català com un conﬂicte real. No com una disputa entre polí�cs -que ja sabem i veiem que ni s'entenen ni s'entendran entre ells- sinó com una pe�ció del poble que ara s'alça organitzat -o no- contra la injus�cia. No només contra les penes de presó, sinó contra la ingovernança i la inacció dels que ens representen i que -mentre uns salten- segueixen tancats al carreró. ■

Als anys cinquanta

El primer franquisme

MANEL MORGADES

ls qui vam néixer als anys cinquanta, en plena postguerra, vam viure de primera mà les seves conseqüències. L’escassetat general feia que es visqués en molta precarietat. Els petits no coneixíem res més del que vivíem. A casa i al carrer parlàvem català, a la Parròquia sentíem el llatí i el català i a col·legi, el castellà. Amb tota normalitat formàvem davant “les Escoles” i cada dia hissàvem la bandera d’Espanya, cantàvem els himnes del règim i en formació cap a classe. A la pissarra el mestre escrivia la consigna del “movimiento”. Don Pelayo i el Cid Campeador havien de ser els nostres herois. Tot això, res a veure amb EL FRANCOLÍ

el que vivíem en sortir de classe. Les famílies d’Andalusia que van arribant a l’Espluga ens van fer adonar que hi havia nens i nenes que parlaven la llengua de les Escoles. Tornem a les mancances de la postguerra. Fins a ﬁnals dels anys cinquanta hi van haver restriccions elèctriques. A casa teníem un llum de carbur -que feia molta claror- i els de ganxo o d’oli que eren els que portàvem d’un lloc a l’altre i el “foc a terra”, que sempre estava encès i era el referent lluminós del vespre. Quan arribava el bon temps anàvem a la masia fins a l’hivern. A la casa de masovers on vivíem teníem aigua a la cuina amb aixeta i tot. La font

de l’Oca feia de nevera i al costat hi havia la “mina” d’on venia l’aigua del Coll de la Bena, que alimentava els dos rentadors. Sempre amb aigua corrent. Teníem electricitat de 125 watts però s’havia d’estalviar. Les bombetes il·luminaven dues habitacions, estaven posades en un forat a la part alta de l’envà que separava els dos àmbits. Al torn a r a l p o b l e p erd í em aquests “luxes”. Ni que no tinguéssim aigua ni llum amb regularitat, teníem l’olla al foc, el plat a taula i érem feliços amb les engrunes. Sortosament, en el seu dia ens vam adonar que vivíem enganyats. ■ Manel Morgades OCTUBRE 2019

REFLEXIONS un cop d’ull

“L

Jo confesso ANDREU MORTA

a unidad de España pertenece al orden moral que se asienta sobre la verdad; por lo tanto, romper esa unidad supondría violar el orden moral, una inmoralidad”. Més o manco, aquesta va ser la «mascletà» que el cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València, va fer petar en un mitjà d’agresolada virtut, per a ús i gaudi del seu ramat -tanmateix faller i amant de traques i espetecs- i de tota la plebs ignorant entre la qual aquest humil servidor de vostès (i de vostesses). Com que no era el primer cop que aquest purpurat de llonga capa aﬁrma coses d’alta sapiència teològica com aquestes -nou sant Vicent Ferrer del segle XXI- deuen ser dogma de fe, oi? Vatua l’olla! Tota la vida confessant minúcies d’entrecuix i pensaments libidinosos per ara, vell, haver d’anar a raure a les calderes de Pere Botero... ¡per immoral i violador! -“Aumaria puríssima...” -“Quant temps fa...?” -“Uiii...! -“I de què t’acuses, ﬁllet? -“Que soc de la ceba, pare” -“Quantes vegades?” -“Uiii, totes! M’acuso... -a veure la llista- de reclamar els drets

EL FRANCOLÍ

de la nació catalana que les armes van arrabassar-nos el 1716 (i l’ominós 1939, pel del taüt volador). M’acuso d’anhelar la llibertat del meu país, al qual un «Decret de Nova Planta» malastruc -i mai derogat- va imposar les lleis imperials de Castella. M’acuso d’adonar-me que l’Espanya castellana -la troncal, escol�, no la gent- no ens vol tal com som i parlem. M’acuso, per tant, de no acceptar que la nostra llengua faci segles que pateix prohibicions i vexacions i que, encara avui, hàgim de defensar l’escola i la immersió lingüística. Càsum l’olla! M’acuso de voler viure tranquil i de voler que no em menyspreïn més; de voler fugir, de voler no ser la darrera colònia d’un vell imperi caducat... Que es�c fart que em prenguin el pèl, vet-ho aquí... i els quartos. La doctrina de monsenyor, doncs, em rosega l’ànima. Perquè –pregunto–, és que per ser cris�à es�c obligat a ser espanyol? I com que no puc fer propòsit d’esmena... dec tenir molt pelut això d’anar al Cel, oi?” -“Home, greu sí que ho és, ﬁll meu” -“Miri, pare: per esbandir cabòries, he repassat la Bíblia de Montserrat, el co-

di d’Hammurabí, l’Apocalipsi... i enlloc no hi sé trobar cap argument en pro del que diu aquest purpurat. Déu me’n guard de qües�onar tot un «príncep de l’Església» -que des del seu encimbellat magisteri pot parlar més alt i fort que ningú–, però és que a l’Evangeli no hi trobo cap recomanació sobre la unitat d’Espanya -ni tan sols de la «Hispania Ulterior Baetica», com anomenaven llavors els romans al terrer de més enllà de la Tarraconense-. Ni, posat a cercar, cap hipotè�ca Galilea unida ni cap encara més hipotè�ca «Tabàrnia» unificada... No pretenc “romper el orden moral asentado sobre la verdad” ni incitar l’odi contra ningú, cregui’m, però...” -“I doncs?” -“Doncs que em sento tan culpable que, de pena, ni dormo ni menjo. A més, la meva il·lusió de llibertat la trobo més en sintonia que no pas blasmada per les encícliques papals «Pacem in Terris», de Joan XXIII, o la «Populorum progressio» de Pau VI. També amb el Concili Va�cà II, el bisbe Casaldàliga i els altres teòlegs de l’Alliberament...” -“Vaja, que vols l’aggiornamento, oi esquerranós...” -“És que no visc, pare... Al cap i a la fi, qui em pot negar el dret a defensar i decidir un projecte polí�c digne i democrà�c per al meu país? No vull pas trencar Espanya, pobre de mi, tan sols desitjo ser-ne un bon veí! Vostè –segur que sap de memòria les confessions de sant Agus�, dels ermitans de la Tebaida, dels apòstols i dels pares de l’Església- ¿pot perdonar-me aquests pecats tan greus que monsenyor diu que faig?” -“Tres avemaries i un gloriapatri... Ves-te’n en pau, fill meu. I vigila el que parles, tros de quòniam, que vivim temps revoltats i les porres van que volen”. ■ OCTUBRE 2019

R E F L E X I O N S Joves escriptors

A la meva àvia

JUDIT DELGADO

decir verdad y, aunque parezca un poco absurdo, hasta ahora nunca había pensado que las personas de quienes nos rodemos constituyen parte de nuestra identidad, de quienes nos sentimos y de como somos. Perder a una de esas personas supone, pues, un arañazo, un zarpazo en toda regla que sacude todos los esquemas que te hablaban sobre lo que tú entendías parte de ti. No había imaginado, nunca, como seria perder a mi abuela y, de hecho, tampoco creo haberlo entendido muy bien ahora. En estas ocasiones suele hablarse, por costumbre y por mera retórica, de lo buena persona que era quien (no) lo era y ya no está. Yo no necesité nunca encontrarme en esta situación para darme cuenta de que mi abu-

ela era la mejor persona que pude y podré conocer. Siempre había admirado lo honestidad con la que hacía las cosas, el amor con el que trataba a las personas. Estoy convencida de que todos los que tuvieron la suerte de conocerte se dieron cuenta enseguida. Yo me percaté de ello siendo muy pequeña, todavía niña. Durante la comunión de mi hermana yo perdí una chaqueta y aseguré a mi madre que «segur que la té la iaia, com que és tan bona persona». Aún hoy no tengo muy claro qué tendrá que ver ser buena persona con guardar mi chaqueta –efectivamente, la tenía–; seguramente ése era un pensamiento que ya rondaba por mi cabeza –tampoco hacía falta ser muy espabilado para darse cuenta de que, por supuesto, era muy buena persona– y

que, por un motivo u otro, dije en ese momento. A ti, iaia, te hacía mucha gracia recordarlo. Y a mi ilusión saber que tu lo sabías, que yo lo pensaba. Tengo, como este, muchos otros recuerdos dulces que me producen, sin embargo, sabores muy amargos, al menos lo hacen todavía. «Iaia, estás fresca como una rosa», respondía a tus quejas por tu edad o por un dolor u otro. Hoy me duelen las espinas de esa rosa. Entre ese dolor, empero, encuentro la calma –o, al menos, el consuelo– en la convicción de que en tu partida te dará paz encontrarte de nuevo con quien cuyo recuerdo te dio tanta guerra en vida. Descansa ya tranquila. Las semillas de esa rosa germinarán igual; somos tus nietos. Te quiero. ■

L'ACTUALITAT S’inicia la quarta edició dels Pressupostos Par�cipa�us de l’Espluga L’Ajuntament hi inver�rà 22.000 euros, 2.000 més que en l’anterior edició Aquest dijous 17 d’octubre es dona el tret de sor�da a la quarta edició dels Pressupostos Par�cipa�us de l’Espluga de Francolí, que s’inicien amb el període de recollida de propostes i projectes. En aquesta edició, els espluguins i espluguines podran decidir en què inverteixen 22.000 euros del pressupost municipal, 2.000 euros més que l’any passat. El primer pas per iniciar el procés dels Pressupostos Par�cipa�us és el de proposar diverses actuacions i projectes als quals es podrien des�nar aquests diners. Les propostes les poden fer els majors de 16 anys empadronats a l’Espluga entre els dies 17 i 25 d’octubre. AquesEL FRANCOLÍ

tes s’han de presentar a l’Ajuntament o bé per correu electrònic amb el formulari que es pot trobar a la pàgina web de l’Ajuntament de l’Espluga. Un cop s’acabi el termini de presentació de les propostes, aquestes seran validades per una comissió tècnica municipal. Posteriorment, a par�r de 6 de novembre i ﬁns el 20, tots els espluguins i espluguines podran votar la proposta que més els hi convenci per tal d’inver�r-hi els 22.000 euros. Des de la regidoria de Par�cipació i Transparència es segueix apostant per aquest sistema de par�cipació ciutadana i s’anima a tota la població a aportar-hi propostes i sobretot a par�cipar en la fase de votació per tal de poder comptar amb la opinió de la ciutadania. ■ OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT La 3a edició de la Fira de la Cervesa Artesana i els elaboradors locals de l’Espluga de Francolí omple la Plaça i Carrer Castell

Hi han par�cipat un total de 8 cervesers i 6 elaboradors locals i hi ha hagut diverses actuacions musicals La Fira de la Cervesa Artesana i els productors locals de l’Espluga de Francolí ha arribat a la seva 3a edició amb una resposta molt posi�va per part dels visitants, que han omplert el recinte ﬁral situat a la Plaça i Carrer Castell aquest dissabte 12 d’octubre. Des de l’organització s’ha comptabilitzat la venda de més de 1.000 gots de tast per tal de poder fer les degustacions de cervesa. A la mostra s’hi han pogut degustar diverses cerveses de 8 productors artesanals; Cervesa Boixets, Cerveses Ponent, Les Clandes�nes, La Segarreta, La

Montblanquina, La Vella Caravana, Lo Vilot i Ona Cervesa. En la part gastronòmica han par�cipat a la fira els establiments locals; Forn de Pa Cal Tullet, Cansaladeria Cal Pagès, Cansaladeria Glòria, Pas�sseria Cabal, Casa Nostra Restaurant i Carnisseria Cal Mariquinyo i també Tòfona de la Conca i dues algunes Food Trucks. Des de la regidoria de Festes i Comerç de l’Ajuntament de l’Espluga, el regidor Enric Mercadé celebrava l’èxit d’aquesta nova edició que consolida aquest esdeveniment en el calendari d’actes espluguí i dóna la oportunitat als elaboradors locals de sor�r un cop més al carrer per tal de promocionar els seus productes. Les actuacions musicals també han estat protagonistes de la fira, Ezio va ser l’encarregat de punxar música en vinil. A dos quarts de vuit del vespre va actuar la Stromboli Jazz Band en format i�nerant per tot el recinte firal. I per úl�m, a par�r de les 10 del vespre el grup Leitmo�v va tancar la 3a edició de la Fira de la Cervesa Artesana i els elaboradors locals. ■

La Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí par�cipa a la Setmana de la Ciència fent jornada de portes obertes els dies 9 i 10 de novembre Durant el recorregut pel Museu de El dissabte 9 i el diumenge 10 de novembre la visita a les instal·lacions se- la Fassina Balanyà, l’an�ga fàbrica d’airà gratuïta per a tothom en el seu ho- guardent, el visitant podrà conèixer el rari habitual: dissabte de 10.30h a funcionament d’una des�l·leria del se13.30h i de 16.00h a 18.00h i diumen- gle XIX on descobrirà quins eren els processos produc�us per obtenir alcoge de 10.30h a 13.30h La Fassina Balanyà de l’Espluga par�ci- hol i els seus derivats, les eines i la maparà a la 24a Setmana de la Ciència, que és una inicia�va coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que proposa diverses ac�vitats de divulgació cien�ﬁca arreu del nostre territori, com per exemple jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers cien�ﬁcs, etc. En el cas del Museu de la Fassina Balanyà de l’Espluga s’hi par�ciparà un any més amb dues jornades de portes obertes els dies 9 i 10 de novembre, en l’horaLa Fassina Balanyà amb visitants. Cedida ri habitual d’aquest museu. EL FRANCOLÍ

quinària que s’u�litzaven. El visitant també copsarà la importància que va tenir la producció d’aiguardent en la revolució industrial a Catalunya, que va permetre un desenvolupament accelerat del teixit industrial a través d’un audiovisual. La visita per la Fassina Balanyà s’acabarà amb una des�l·lació en directe i una degustació de licors i aiguardents. A més, hi ha la possibilitat de comprar aquests licors artesans amb el nom “Esperit de Fassina” a la mateixa oﬁcina de recepció. El Museu Fassina Balanyà forma part de la Xarxa de Museus industrials de Catalunya (STmNACTEC - Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya). El Museu té obertes les seves portes des del desembre del 2009. ■ OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT Prop d'un centenar d'espluguins par�cipen a la Marxes per la Llibertat

Les Marxes per la Llibertat van sor�r de cinc ciutats diferents: Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, i van anar passant de poble en poble ﬁns a arribar a Barcelona. L’ANC i Òmnium Cultural van organitzar aquesta acció unitària i mul�tudinària per a respondre a la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el procés. Les columnes van conﬂuir en la manifestació convocada pels sindicats a les 17.00 als Jardinets de Gràcia. A la Conca, dos autobusos es van omplir fent parada a l'Espluga i a Montblanc el passat dimecres 16 d'octubre per unir-se a la marxa que passava per Torredembarra. El passat divendres també va sortir un autobús i diversos cotxes per sumar-se a la marxa que sortia de Martorell, que, a les 7:30 del matí va arrencar a caminar passant per Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei i Pallejà, arribant a Barcelona cap a quarts de dues del migdia. Allà es van unir amb els pagesos que duien els tractors i que esperaven els manifestants per a fer l'entrada junts. ■

Representació espluguina a la Marxa per la Llibertat a Bèlgica El passat diumenge 20 d’octubre es va realitzar una Marxa per la Llibertat a Bèlgica, coincidint amb les protestes a Catalunya en contra de la sentència del procés. La marxa va ser organitzada per l’ANC Bru i va anar des de Waterloo ﬁns al centre de Brussel·les. 126 persones, entre elles l'espluguina Anna Amigó, es van aplegar ben d’hora a La Casa de la República on els va rebre el MHP Carles Puigdemont per donar el tret de sortida a les 3 hores i escaig de ruta. La caminada l’encapçalava el Jami Matamala acompanyat del Conseller Puig i la Delegada del Govern Meritxell Serret. Entre els senderistes no només hi havia catalans residents a Bèlgica, sinó que també vinguts del nord de França, dels Països Baixos i d’Alemanya. També hi van fer pinya els belgues, tant valons com flamencs, que donen suport a la causa catalana. Durant el camí, cares de sorpresa, somriures o cops de clàxon dels que veien passar la ﬁla de protesta. Ja a Brussel·les

EL FRANCOLÍ

un altre grup nombrós de catalans esperava l’arribada de la marxa per acabar junts la ruta amb el cant dels segadors. ■

Els manifestants a Waterloo. ANCBru

OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Ajuntament de l’Espluga resol la manca d’accés als serveis sanitaris d’emergència a la Plaça de Sant Isidre La remodelació de la plaça de Sant Isidre de l’Espluga que es va dur a terme el 2018 va topar amb les queixes dels professionals del consultori mèdic ubicat a tocar d’aquest espai en què demanaven una major accessibilitat per a les ambulàncies. Aquesta setmana l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha resolt la manca d’accés als serveis sanitaris d’emergència a la plaça de Sant Isidre habilitant un espai per on les ambulàncies i altres vehicles d’emergència poden accedir a la porta del Consultori Mèdic Municipal. Tot plegat s’han tret les jardineres que no deixaven el pas dels vehicles i s’ha col·locat la senyalització vertical en què prohibeix l’entrada de vehicles excepte els sanitaris. Els treballadors de l’Àrea Bàsica de Salut de Montblanc van adreçar les seves reclamacions l’any passat a l’alcalde de l’Espluga per mitjà d’una carta on, en grans trets, demanen una major accessibilitat per a les ambulàncies i places d’aparcament. ■ Redacció | EFMR.cat

L’Espluga recorda el referèndum recol·locant una placa de l’1 d’octubre a l’escola Mar� Poch La instal·lació d’una placa a l’Escola Mar� Poch va marcar la commemoració del segon aniversari de l’1 d’octubre a l’Espluga. Un centenar de persones van recordar el referèndum d’ara fa dos anys recol·locant una placa que ara fa un any van arrencar, tot reclamant ara que es faci efec�va la república catalana. L’acte va començar a les 8 del vespre amb parlaments per part del coordinador de l’ANC Conca, Jordi Saumell, en què va animar a tothom a mobilitzar-se per la sentència, també va parlar l’alcalde de l’Espluga, Josep M. Vidal, i tres membres del CDR de l’Espluga van descobrir la placa ubicada a l’exterior de l’escola que l’1 d’octubre del 2017 va acollir les votacions. A proposta de l’ANC de l’Espluga, la placa recorda la data del referèndum i incorpora el lema “Aquí EL FRANCOLÍ

vam votar, aquí vam guanyar”. No és el primer cop que es col·loca una placa a l’Escola Mar� Poch, l’any passat a l’1 d’octubre ja es va col·locar una placa similar per recordar el lloc de

votacions, però mesos més tard va desaparèixer. En ﬁnalitzar l’acte tots els manifestants van poder tornar a exercir el seu vot en una urna de l’1O. ■ Redacció | EFMR.cat

Membres del CDR de l'Espluga destapen la placa commemorativa. Eva Bonet

OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El CDR de l'Espluga talla carreteres en protesta de la sentència del TC El tall es van produir al voltant de la 1 del migdia a l’extrem dels dos carrils de l’N-240 quan els manifestants van ocupar la via i la van tallar. Al mateix temps, els Mossos d’Esquadra van retenir el trànsit uns metres abans i també es van personar al lloc dels fets. Diversos camions i cotxes van quedar re�nguts pel tall, però els Mossos d’Esquadra van desviar el transit per l’interior de Montblanc. Després de 3 hores tallant la carretera N-240, el CDR va informar per Twi�er que a les 16.00 hores havien mogut el tall. Desenes de persones es van traslladar a la rotonda del Rifacli. Les carreteres C-14 en direcció Solivella i l’entrada a l’autopista AP-2 van estar afectades pels talls dels manifestants. MOVEM EL TALL! Ens hem mogut per tallar la C-14 i la sortida de l’AP7, també a l’alçada de Montblanc! Venga va uniu-vos!!!! #SpainIsAFascitState#CDRenXarxa p ic.twitter.com/JgZAqKBXzt - CDR L’Espluga de Francolí (@CdrEspluga) 16 d’octubre de 2019 Aquestes són les proclames que es van publicar a les xarxes socials. No va ser ﬁns poc abans de dos quarts de 9 del vespre quan el CDR de l’Espluga aixecava el tall a la carretera C-14, a

l’entrada de l’autopista AP-2 a Montblanc que al llarg de 7 hores va provocar el desviament del trànsit per altres carreteres de la comarca complicant la mobilitat, per exemple, per l’interior de Montblanc. ■

Redacció │ EFMR.cat

Tall de l'accés a l'ap 2 del CDR de l'Espluga. Izan Puente

Isabel Sales es presenta com a suplent de Josep Rufà al Senat Isabel Sales Coderch serà la primera suplent de Josep Rufà al Senat per Esquerra Republicana a Tarragona. La Junta Electoral Central (JEC) va publicar al Butlle� Oficial de l’Estat (BOE) les candidatures defini�ves per a les eleccions del 10 de novembre sense els noms dels presos independen�stes que constaven a les llistes d’ERC i JxCAT. En l’àmbit municipal, Sales ha estat regidora de l’Ajuntament de Vallclara fins l’any 2015, i alcaldessa del municipi entre 2003 i 2007. També ha estat consellera comarcal. Isabel Sales també va ser la coordinadora de l’Ins�tut Català de les Dones a Tarragona, de 2006 al 2010. ■ Redacció │ EFMR.cat EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La riuada del 2019 es cobra, de moment, 5 vides humanes El passat dimecres 23 d'octubre l’Espluga de Francolí es va El Francolí mul�plicava per gairebé 10 el cabal de l’Ebre despertar sense subministrament elèctric ni d’aigua des- a mitjanit prés de la forta riuada que va estar especialment violenta La sobtada crescuda del Francolí pel fort temporal de llea la zona del naixement del riu, emportant-se, per exem- vant que afectava de ple la Conca de Barberà va deixar daple, l’edifici on hi havia el Celler Rendé Masdeu i el restau- des esgarrifants. rant el Celler i danyant els baixos de desenes de cases situL’estació d’aforament del Francolí a Tarragona durant els ades prop de la llera. Dos dels accessos al municipi estaven dies anteriors a la catàstrofe, portava un cabal d’aigua que tallats al despuntar el dia. Per tot plegat, l’Ajuntament de no arribava a 1 m³/s, amb la pluja torrencial del 22 d'octul’Espluga va comunicar que no obririen els centres escolars bre i els aiguats, sobretot a les Muntanyes de Prades i al de la població. naixement del riu Francolí a l’Espluga, el cabal en l’estació L'Ajuntament va emetre una convocatòria a persones vo- d’aforament del Francolí a Tarragona va arribar als 1.230 luntàries que volguessin ajudar en les tasques de neteja que m³/s cap als volts de la mitjanit del mateix dimarts, gairecomençaven pels carrers i després treballarien en els bai- bé 10 vegades el cabal de l’Ebre al seu pas per Tortosa, tal xos de les cases. Aquestes accions serien coordinades per com informava El temps de TV3. l’ADF i es demanava a la població que hi portessin eines. Un cop la pluja va cedir, el cabal del Francolí va baixar i Més d’una vintena de cases van quedar afectades pels a primera hora del ma� del dimecres 23, era d’uns 200 m³/ aiguats, especialment al carrer de la Font, al carrer Josep s, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. Maria Rendé i Ventosa i la confluència del carrer Segrià amb 5 Desapareguts per la forta riuada la carretera de Montblanc. A més, diverses cases van que- Els Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat van dar aïllades a una banda i l’altra del riu. També en va resul- iniciar la recerca de dues persones a l’Espluga de Francolí tar greument afectada l’empresa d’ac�vitats d’aventura, que van desaparèixer el dimarts al vespre. Els Bombers van Drac Ac�u, que va perdre tot el seu material, també en va trobar el cotxe de color vermell al qual el fort corrent va quedar bastant malmesa l'estructura de l'edifici. arrossegar aigua avall al riu Francolí. També cal anomenar el ResUn d'aquests dos desapataurant Les 17 fonts, que, tot i reguts a l'Espluga, va ser tromantenir l'edifici en peu, va bat el següent dijous per la veure com una quan�tat de Guardia Civil a les aigües del branques, fang i bru�cia, entraPort de Tarragona i confirmaven per una finestra i sor�a per va així que era un dels cinc del'altra, enduent-se tot el que hi sapareguts per la forta llevanhavia dins. tada. Algunes empreses de la bòUna mare i el fill van desabila francolina també van reparèixer arrossegades pel riu sultar danyades. a Vilaverd mentre eren dins Una de les zones més afecun bungalou el fa�dic dimarts tades pel temporal va ser el riu 22 a la nit. El Grup Opera�u Milans. Al costat d’aquest hi ha de suport dels Serveis d’Emerel Molí de Guasch que van pergència va muntar el centre de dre animals, tota la collita i el comandament a la Riba. rebost de producció d’oli, fruita La germana de la mare seca i horta que fan per tot l’any. El President de la Generalitat visita l'Espluga. EFMR.cat desapareguda, va donar El Molí de Guasch és un dels l’avís al 112 al voltant de les masos aïllats situat al curs del riu Milans, l’afluent previ al onze de la nit del passat dimarts. Amb la primera llum naixement del Francolí. La devastació és total i si bé l’edifi- del dia un helicòpter dels Bombers de la Generalitat va ci segueix en peu, les destrosses són majúscules. fer un rastreig des de l’últim punt d’avistament de la El Molí dels Frares també es va veure afectat per la for- mobile home. No va ser fins al cap d'una setmana que ta riuada, aquest edifici està situat a la llera del riu Franco- els Bombers de la Generalitat trobessin les restes del lí, passat el Pont de la Palanca. cos del fill a la zona del pont de Vilaverd. EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

El passat diumenge 27 es va localitzar una persona morta a la Pobla de Mafumet, que en un principi es creia que podria ser un camioner de nacionalitat belga, que dormia al seu vehicle al pàrquing del costat del celler Rendé Masdéu i que es va endur la riuada, però seguidament Protecció civil va comunicar que la persona no era cap de les denunciades com a desapareguda que es buscaven, sinó que es tractava d'un home que vivia en una barraca prop del riu. La Generalitat decreta un dia de dol oﬁcial i es compromet a treballar per les zones afectades El Govern de la Generalitat de Catalunya va decretar un dia de dol oﬁcial a Catalunya pel dijous 24 d’octubre en solidaritat amb les víc�mes i afectats per les inundacions del passat dimarts a Catalunya i especialment a la Conca de Barberà. Ho va anunciar el president de la Generalitat, Quim Torra, durant la visita a la Conca del passat dimecres a la tarda, on va par�cipar a la reunió extraordinària del Consell d’Alcaldes de la Conca, que es va reunir per avaluar la situació de les inundacions. Torra va anunciar també que en breu donaran una primera resposta a la situació i es va comprometre a tornar al territori per explicar-ho als alcaldes i alcaldesses de la Conca. Una resposta que passaria per cursar una declaració d’emergència. El President del Parlament, Roger Torrent, visita la zona afectada per la riuada El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va visitar el divendres 25, l’Espluga de Francolí. Torrent va es-

tar parlant amb els veïns i veïnes del municipi que es trobaven en el terreny netejant la zona afectada. La visita del president del Pralament va començar ben aviat a l’Oficina de Turisme on va ser rebut per les autoritats, seguidament es van desplaçar fins la Font Baixa per parlar amb els comerços més afectats. Torrent es va comprometre a tornar un cop els negocis tornin a estar opera�us. Va conèixer els propietaris de l’hostal Les Disset Fonts, del celler Rendé Masdéu i de l’empresa Drac Ac�u, tres dels negocis que van quedar més damnificats. Més de 200 voluntaris/es vinguts d’arreu de Catalunya es van bolcar per ajudar a desbrossar i netejar l’Espluga L’Espluga de Francolí va rebre més de 200 voluntaris inscrits de fora de Catalunya per fer tasques de neteja. Més, tots els veïns que no es van registrar i que des del mateix dimecres al ma� van emprendre les tasques de neteja. Tots ells es van repar�r per les diverses zones afectades per tal de poder recuperar la normalitat. En les tasques també hi van ha par�cipar les Agrupacions de Defensa Forestal d’arreu de Catalunya. Aquests voluntaris es van distribuir en diversos llocs; al Celler Rendé Masdéu van fer molta tasca de rescatar les ampolles que van quedar soterrades en el fang, a part de treure runa del que va quedar de l'edifici. Al restaurant Les Disset Fonts, Drac Ac�u, el Molí de Guasch i el Molí dels Frares, els voluntaris van van fer tasca bàsicament de neteja dels locals, tots ells van quedar greument afectats. ■ Redacció │ EFMR.cat

L’atleta olímpic, Bruno Hortelano, se suma a les pe�cions d’ajuda pels damniﬁcats a l’Espluga

Comencen a arribar les primeres accions solidàries pels damniﬁcats de la riuada

L’atleta olímpic, Bruno Hortelano, ha demanat públicament, a través de les xarxes socials, ajuda per als afectats de les inundacions a la Conca de Barberà, entre elles el poble de la seva família materna, l’Espluga de Francolí. En un missatge gravat en vídeo, el velocista sol·licita qualsevol �pus d’ajuda “per un tema que sento molt a prop al meu cor“, explica. Hortelano destaca el “meravellós esforç i la forma en què s’ha bolcat la comunitat local” i afegeix: “Voldria demanar-vos ajuda també a vosaltres. La Fundació Riuada de Solidària està recaptant fons per ajudar directament en els danys provocats. Qualsevol donació, gran o pe�ta, servirà d’una gran ajuda “, ha conclòs. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisuals

Els càrrecs electes de la FIC des�nen el sou de l’assistència plenària a Riuada Solidària El Grup de la Federació d’Independents de Catalunya - Conca de Barberà va aprovar per unanimitat dels seus representats a la Conca, la donació de la següent assistència plenària dels seus càrrecs electes a la comarca als damnificats per l’aiguat. En els pròxims dies, la FIC ingressarà al compte corrent de Riuada Solidària els diners de l’assistència plenària. Riuada Solidària una iniciativa que va néixer de la resposta ciutadana per ajudar econòmicament els damnificats per la riuada del riu Francolí amb l’objectiu de servir d’empenta per revifar els negocis locals i refer les parts afectades. El Mones�r de Poblet dedica el concert del dissabte 26 d'octubre, als damnificats pels aiguats El Fes�val Internacional d’Orgues de Poblet, que es va celebrar el passat 26 d'octubre, va dedicar la recaptació als damnificats per la riuada, segons va informar la comunitat cistercense en comunicat. A més, el pròxim 22 de novembre, dia de Santa Cecília, patrona dels músics, s’oferirà un concert solidari a càrrec de Juan de la Rubia, els fons del qual es destinaran a reparar els danys. ■ Redacció | EFMR.cat

L'atleta olímpic Bruno Hortelano. EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

Neix “Riuada solidària”, una inicia�va per ajudar els damniﬁcats de la riuada Des de l’Espluga de Francolí, un dels municipis més afectats per la llevantada, es crea una inicia�va per ajudar econòmicament els damniﬁcats per la riuada del riu Francolí amb l’objec�u de servir d’empenta per revifar els negocis locals i refer les parts afectades. El passat 22 d’octubre la Conca de Barberà va ser una de les comarques més afectades per la llevantada, a causa de la crescuda del riu Francolí. La riuada va provocar danys humans i materials al seu pas pels municipis de la llera del Francolí. Al llarg d’aquests dies, s’ha pogut copsar la gran resposta ciutadana per contribuir en la neteja i recuperació de les zones afectades. Per tal de donar con�nuïtat a aquesta riuada de solidaritat i perquè els establiments puguin refer-se el més aviat possible, com també els par�culars que han resultat greument afec-

tats, neix la inicia�va “Riuada solidària”. Un cop aclarits els aspectes legals i ja amb un compte bancari en funcionament el grup impulsor treballa en programar un cap de setmana d’ac�vitats solidàries per al 23 i 24 de novembre. En aquest cap de setmana, hi haurà propostes de tots els es�ls i per a tots els públics en què es vol comptar amb l’entrega del teixit associa�u del municipi i s’obrirà a altres col·lec�us i persones que s’hi vulguin sumar. “Riuada solidària” vol ser el paraigua de les accions solidàries que es desper�n al territori i facilitar l’estructura i el moviment, per tal d’arribar més lluny i fer-ho de forma conjunta i organitzada. La plataforma compta amb imatge gràﬁca dissenyada per Dani Rull amb la silueta d’uns cors, que representen la solidaritat i una corba superior que

simbolitza les aigües del riu. La Riuada Solidària obre un bús�a per rebre propostes d’ac�vitats benèfiques La inicia�va ciutadana posa en marxa un formulari web a través del qual organitzacions, en�tats, empreses i par�culars poden proposar ac�vitats solidàries per als damnificats de la riuada del Francolí. La bús�a s’ha ac�vat en el nou web riuadasolidaria.cat que recull idees per ves�r la programació del 23 i 24 de novembre. L’objec�u de la Riuada Solidària és omplir l’Espluga de Francolí d’ac�vitat social, cultural, espor�va i fes�va durant el quart cap de setmana de novembre amb finalitat recaptatòria per tal de sumar fons econòmics per ajudar les famílies i negocis afectats per les pluges torrencials del passat dimarts 22 d’octubre. La comissió organitzadora de les ac�vitats ja s’ha posat a treballar amb la voluntat de programar un acte central amb una gran performance, un escenari de concerts, ac�vitats espor�ves i ar�s�ques, a més a més d’inicia�ves pedagògiques. El cap de setmana d’ac�vitats serà l’altra via per ajudar els damnificats, junt amb el compte bancari ac�vat aquest cap de setmana. Mitjançant el ES57 0081 0900 8600 0294 3805 qui ho vulgui pot fer la seva aportació amb el concepte “Riuada Solidària”. Les instruccions per fer els dona�us també es poden trobar al web. ■

El celler Rendé Masdéu posa a la venda el "Vi de fang" Gent d'arreu de Catalunya es va apropar el passat 1, 2 i 3 de novembre, on hi havia el celler Rendé Masdéu per comprar el "vi de fang", les ampolles que van quedar soterrades el passat 22 d'octubre i que una munió de voluntaris van treure una a una de sota la runa i el fang. Una colla de familiars i amics van ajudar en la venda de les ampolles, ja que la resposta ciutadana va ser un èxit. Aquestes, es van vendre sense netejar a un preu de 15 euros. Els propietaris del celler agraïen a les xarxes socials la resposta ciutadana i anunciaven que els diners recaptats anirien des�nats a la reconstrució del celler. ■ EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

El Pessebre Vivent de l'Espluga obre una nova inscripció per figurants i atenció al visitant Els organitzadors del Pessebre Vivent de l'Espluga obren aquest mes d'octubre la segona tanda d'inscripcions a les representacions d'aquest 2019, amb l'objec�u d'arribar als 150 figurants per tal de poder incloure totes les figures està�ques en un any important pel que fa a l'estrena de noves escenes. A banda, també s'obren les inscripcions per tot l'equip de servei d'ordre, venda i recollida d'entrades, acompanyament a persones amb mobilitat reduïda i atenció al visitant. Les inscripcions ja es poden fer a www. pessebredelespluga.com fins el 3 de novembre, encara que restaran obertes a noves incorporacions fins dies abans de les representacions. Falten armats, jueus, pastors, mercaders i alguns papers principals Com és habitual, hi ha diverses figures que costen més d'assignar perquè han de complir una sèrie de requisits,

com és el cas dels personatges masculins. La nova campanya d'inscripcions té per objec�u, per exemple, aconseguir nous ﬁgurants per fer d'armat -almenys 6-, per acompanyar els Mags

d'Orient -entre 2 i 4- o el grup de jueus de la sinagoga -entre 3 i 5- que enguany estrena ubicació. També falten actors i actrius que vulguin interpretar

el paper de Sant Josep -homes adults amb barba natural- o de Maria, en alguna de les 3 escenes reservades enguany per aquests personatges bíblics, a més del mag Baltasar. A banda d'aquests personatges específics però, queden encara una trentena de places de pastors o pastores, mercaders, menestrals o figures de poble per assignar. Enguany les inscripcions es van obrir per primer cop mig any abans de les representacions, amb un resultat d'inscripció prèvia per sobre de les previsions, amb una vuitantena de figures que ja van poder ser assignades aquest es�u. Ara, l'organització obre la segona convocatòria en les dates habituals de cada bianualitat. Enguany el Pessebre Vivent de l'Espluga es representarà del 26 al 29 de desembre al centre històric del municipi. ■

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS DE L'ESPLUGA

Festa del Soci a l'Associació de Jubilats L’Associació de Jubilats de l’Espluga de Francolí, va celebrar el passat diumenge, 29 de setembre, el dinar de socis de l’en�tat. Aquest any, la celebració va comptar amb un centenar de par�cipants, cosa prou sa�sfactòria per la Junta que és l’organitzadora d’una jornada que es fa per a agermanar els socis i és sufragada en part gràcies a les quotes dels associats i la venda de begudes al local social. Aquestes aportacions, a més de repercu�r en l’organització EL FRANCOLÍ

Josep Ma. Vidal, Aida Morgades amb els membres de l'Associació de Jubilats. Cedida

OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

de festes, també permeten que es pu- Tresorer: Anton Roca A con�nuació, el Duet Atlan�c va guin fer conferències, viatges, i altres Vocals: Pilar Blanc, M. Francesca oferir una sessió de ball que va agraac�vitats que es van duent a terme Civit, Magda Bota, Conxita Saumell dar molt a tothom, ja que el seu redurant l’any. pertori era molt ballable i, al La festa del soci, va comenmateix temps, el seu volum çar al pavelló del Casal, a dos no era gens estrident, cosa quarts de dues de la tarda, que va permetre que les peramb els parlaments de les ausones entaulades poguessin toritats convidades: l’alcalde conversar, i això cal remarde la vila, Sr. Josep M. Vidal i car-ho, ja que no tothom pot la primera �nent d’alcalde i reballar. gidora de ciutadania, igualtat A la mitja part, es va repari esports, Sra. Aïda Morgades, �r, com a record, una agenda els quals encoratjaren tots els amb un bolígraf per a cada assistents a seguir endavant soci i també hi va haver soramb l’associació i fer poble. Membres de la junta de l'Associació de Jubilats. Cedida tejos de diversos regals, i el La presidenta de l’en�tat, sorteig estrella d’un pernil. Sra. Anna Mar�nez, agraí la presència i Flora Llort Per acabar la celebració, ens vam de les autoritats i de tots els assistents, Seguidament, la ballada dels ge- reunir en una sardana i els desitjos i en el seu discurs de benvinguda va gants de la Santíssima Trinitat, que d’un proper retrobament. presentar cada membre de la Junta i alegren molt la festa i els hi agraDes de la Junta agraïm al consistoel càrrec que ocupa: ïm que sempre vulguin ser-hi pre- ri espluguí la cessió del pavelló del CaPresidenta: Anna Mar�nez sents, va donar pas al dinar de ger- sal, als geganters de la San�ssima TriVice-presidenta: Montserrat Perejuan manor preparat i servit pel restau- nitat la seva actuació, i a tots els socis Secretari: Antoni Espasa rant El Álamo, d’Alcover. la seva bona predisposició. ■ Anton Roca

L’EFMR enceta una temporada amb renovacions i estrenes L’Espluga Audiovisual presenta una vintena de programes per reac�var l’emissora malgrat l’absència de coordinador La 36a temporada de l’Espluga FM Ràdio arrencarà aquest dissabte 5 d’octubre i ho farà de la mà de l’Espluga Audiovisual que presenta una vintena de programes propis, de diferents es�ls i formats, gràcies a la implicació d’un equip de prop de més de 40 voluntaris de la Conca de Barberà. “La Conca quo�diana” es reac�va aquest octubre per ser, novament, una ﬁnestra oberta a la comarca, tant amb el seguiment de l’actualitat comarcal com els espais d’entreteniment. La nova temporada, que comença més tard que habitualment per l’absència de coordinador a l’emissora municipal, renovarà alguns dels principals programes dels darrers anys, millorant la sonoritat i incorporant nous con�nguts, però també dona entrada a noves propostes, entre les quals hi haurà divulgació cien�ﬁca, tertúlies quo�dianes o bé visites als museus del territori. Més de 40 voluntaris per donar veu a la Conca de Barberà Un dels canvis notables de la graella recaurà en el cap de setmana amb una mirada ampliada a l’actualitat de la coEL FRANCOLÍ

marca. S’estrenarà l’Informa�u Conca de Barberà que al llarg d’una hora, a les 13 h i 19 h, repassarà les no�cies, però també incorporarà opinió, entrevistes, reportatges i recomanacions. Aquest canvi comporta una altra novetat i és l’aparició d’un nou programa d’esports, La Conca en Joc, que els dissabtes escoltarà totes les veus espor�ves del territori a par�r de les 12.30 h a través d’un equip 6 collaboradors. També en aquesta franja horària dels dissabtes posarem un peu als museus del territori amb Damià Amorós, vocal territorial de l’Associació de Museòlegs de Catalunya. Museion entrarà als museus cada dissabte a les 12 h per explicar-los i apropar-los a la ciutadania. D’altra banda, l’Entre vins i fogons presentarà una nova recepta amb Ester Català al capdavant els dissabtes a les 11 h. Entre els nous ingredients, hi trobarem més humor i cuina d’anar per casa. En aquesta 36a temporada hi haurà receptes “més perilloses”, com la que ens proposaran al “Quimi-què”, el nou espai de divulgació cien�ﬁca, principalment en el camp de la química. L’espai serà quinzenal i es podrà escoltar els dis-

OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

sabtes a les 10 h i els dilluns a les 20 h. El programa farà tàndem amb l’Excuse me? que també reformularà algunes de les seccions sense perdre la seva essència: música, anglès i bon humor. La programació manté alguns �tols ja consolidats com El Pedrís, Persones que Eduquen, El Passeig Musical, l’Ara i Sempre, Xerrar va bé o el Música a la Carta. Entre aquests també hi voldrà aparèixer El vermut dels aﬁcionats, la tertúlia quo�diana en un bar de la mà d’Albert Amigó. La graella s’arrodoneix amb l’espai mensual per la polí�ca municipal i marxant De Viatge un cop al mes, però també hi haurà música per als més joves amb l’Electro EFMR i Factoria 90, aquest úl�m per als amants de la música màkina.

I encara de menor edat seran els oients del Ràdio Kids els dissabtes al ma� amb espais infan�ls, com per exemple el programa de l’Escola Mar� Poch, però també amb els nous capítols del Story Time, els contes en anglès que aquest nou curs incorporaran nous protagonistes. Malgrat l’actual situació a l’emissora, l’Espluga Audiovisual ha fet un pas endavant per evitar el tancament de l’emissora mentre es treballa amb el consistori en la cerca d’una solució que ofereixi estabilitat al mitjà de comunicació. Unes mesures temporals amb les quals l’associació espera mantenir la marca EFMR.cat i seguir ampliant el nombre de persones que hi par�cipen com a espai de socialització, comunicació i aprenentatge. ■

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

Ha començat a l’octubre “La Imagiteca”, el club de lectura infan�l de la Biblioteca Mn. Ramon Muntanyola Des de la Biblioteca i amb el suport tuació que cada lector li ha atorgat al de les regidories de cultura i educació llibre, entre altres informacions. Un de l’Ajuntament de l’Espluga de Fran- cop ﬁnalitzat el club de lectura aquescolí també s’està treballant amb el nou calendari d’ac�vitats per al curs 2019 - 2020. El mes d’octubre, la Biblioteca Municipal Mn. Ramon Muntanyola ha iniciat el tercer Club de Lectura Infan�l sota el nom de “La Imagiteca”. El club de lectura infan�l, reuneix als infants a la Biblioteca l’úl�m dimecres de mes. L’edició d’aquest curs ja compta amb la totalitat de les inscripcions completes. El passat curs hi van par�cipar 10 nens i nenes, d’edats compreses entre els 9 i 12 anys. De moment s’han llegit un total de 15 llibres. L’experièn- Els petits lectors a la biblioteca. Nuri Estadella cia és molt enriquidora, ja que els infants gaudeixen de la lectura com- tes llibretes romandran a la Biblioteca par�nt les sensacions produïdes pel lli- perquè altres nens i nenes puguin disbre amb els seus companys i compa- posar d’aquesta breu, però important informació. nyes. Les sessions del club de lectura inAls nens i nenes se’ls proporciona una llibreta on han d’elaborar una ﬁt- fan�l estan guiades per la responsable xa per llibre amb fotos de la portada, de la Biblioteca, Nuri Estadella. La resde l’autor,de l’il·lustrador, així com al- posta per part dels infants és molt pogun tret caracterís�c d’aquest i la pun- si�va i entusiasta, fet que es valora EL FRANCOLÍ

molt posi�vament per parts dels pares i mares, així com de la bibliotecària. Com a novetat, aquest primer Club de Lectura del mes d’octubre s’ha fet un taller de sabó, ja que la lectura d’aquest es�u passat ha estat “Flairosa, la bruixa dels sabons”. Aquest taller s’ha fet per tal d’acomiadar als lectors que deixen del club de lectura i donar la benvinguda als nous lectors i lectores. Un nou curs per endavant, una “Imagiteca” més! La Biblioteca Mn. Ramon Muntanyola també està immersa preparant ja el nou calendari del curs, que d’octubre a juny vesteix d’ac�vitats aquest equipament municipal, amb diverses propostes i formats. Una iniciativa que rep el suport de les regidories de cultura i educació de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar les iniciatives de biblioteca municipal. ■ Nuri Estadella OCTUBRE 2019

REPORTATGE LA RIUADA A L'ESPLUGA EN IMATGES

Les restes del Celler Rendé Masdeu i Rest. El Celler. EB

Les restes del Celler Rendé Masdeu i Rest. El Celler. X. Lozano

El safareig de la Font Baixa. Eva Bonet

Pont de la Font Baixa. Eva Bonet

La Font Baixa. Eva Bonet

Rotonda de la Font Baixa. Eva Bonet

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

Cal Xana. Lourdes Olivé

Hostal restaurant Les Disset Fonts. Lourdes Olivé

Hostal restaurant Les Disset Fonts. EB

Carrer de la Font. EB

Pont de la Font Baixa. EB

Avinguda de Catalunya. EB

Plaça del Mil.lenari. EB

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

Molí de Guasch. Ferran Lozano

EL FRANCOLÍ Vista aèria del pont de la Font Baixa. Guillem Cos

OCTUBRE 2019

Avinguda de Catalunya. EB

Vista del riu des del Celler Rendé Masdéu. EB

Instal.lacions de Drac Actiu. EB

EL FRANCOLÍ

Rotonda de la Font Baixa. EB

Carrer de la Font. EB

Restaurant Les Disset Fonts. EB

Arc de la Font Major. EB

OCTUBRE 2019

Drac Actiu. EB

Molí de Guasch. Ferran Lozano

Restes del Restaurant el Celler i el celler Rendé Masdéu. EB

Molí de Guasch. Joan Ibarz

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

Mas dels Frares. Núria Garrell

Mas dels Frares. Núria Garrell Mas dels Frares. Núria Garrell

EL FRANCOLÍ Voluntaris al Celler Rendé Masdeu. EB

OCTUBRE 2019

Neteja de les cadires del Rest. Les Disset Fonts. EB

Voluntaris treient les ampolles soterrades. EB

Instal.lacions de Drac Actiu. EB

Interior del Celler rendé Masdeu. EB

Interior de les instal.lacions de Drac Actiu. EB

El Pont de la Font Baixa. Josep M. Masqué

Instal.lacions de Drac Actiu. EB

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

Vista aèria del pas del riu Francolí des de l'Horta d'Amunt ﬁns la Font Baixa. Guillem Cos

Zona del Drac Actiu i la Font Major. Guillem Cos

EL FRANCOLÍ 28 Vista aèria del riu al seu pas pel Pont de la Palanca. Guillem Cos

OCTUBRE 2019

Celler Rendé Masdeu. EB

Parc Fluvial. EB

EL FRANCOLÍ Instal.lacions de Drac Actiu. EB

La placa de ceràmica indica on va arribar l'aigua de la riuada del fang arriba gaiOCTUBRE 2019 2994 sobrepassada ara per la del 2019 (la marca del rebé a la teulada), Molí de Guasch. EB

Instal.lacions de Drac Actiu. EB

Visita del Predident del Parlament Roger Torrent. EB

EL FRANCOLĂ?

Grup de voluntaris del Pla de Santa Maria. EB

OCTUBRE 2019

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANUOLA

L’Any Pompeu Fabra arriba aquest mes d’octubre a l’Espluga de Francolí En mo�u de la celebració dels 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va declarar el 2018 l’Any Pompeu Fabra, amb l’objec�u de difondre la figura i l’obra d’aquest personatge essencial de la cultura catalana. L’Any Pompeu Fabra va incloure una munió d’actes diversos a tot Catalunya per reconèixer l’obra del Mestre, i l’Espluga també s’hi ha volgut sumar. Aquest mes d’octubre, amb la col·laboració de la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola i del Servei de Català de la Conca de Barberà del Consorci per a la Normalització Lingüís�ca, �ndrem l’oportunitat d’endinsar-nos en la figura i l’obra de Pompeu Fabra a par�r de l’exposició “Pompeu Fabra. Una llengua completa”, una producció de la Direcció General de Polí�ca Lingüís�ca. Hi ha unanimitat total a considerar Pompeu Fabra com el responsable de la modernització del català a par�r dels seus treballs de norma�vització, concentrats en l’Ortografia catalana, la Gramàtica catalana (de la qual se celebren 100 anys de la seva publicació) i el Diccionari general de la llengua catalana. L’exposició estarà oberta al públic del 21 d’octubre al 21

de novembre, a la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola (Torres Jordi, 16, 1a). L’horari de visita serà dilluns, dimarts, dijous i divendres, de 17 a 20 h; i dimecres de 9 a 12 h. ■

L'exposició a la Biblioteca M. Ramon Muntanyola. N. Estadella

GRALLERS, GEGANTS I NANS DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Comença un nou curs a l'Escola de Gralla i Timbal amb 15 alumnes L'Escola de Gralla i Percussió de l'Associació Cultural de Gra- és la reducció de l'edat d'inscripció a les classes de gralla llers, Gegants i Nans de l'Espluga ha iniciat curs aquest dis- per a nens i nenes a par�r de 8 anys, amb Oriol Olivé, que sabte 2 de novembre, ges�onada per l'Aula de Música Tra- ja ensenya el grup d'adults des del 2016. dicional i Popular 'El Tecler' amb els professors Oriol Olivé Feia anys que les inscripcions per aquests grups d'edat i Roger Garcia. Una quinzena estaven tancades, però l'Asd'alumnes s'han matriculat sociació Cultural de Grallers, enguany als cursos d'iniciaGegants i Nans de l'Espluga, ció i nivell mig de gralla i de responsable de l'Escola, ha �mbal tradicional, en les clasdecidit ampliar el ventall de ses que es fan els dissabtes formació per tal de garan�r a les instal·lacions del Casal la con�nuïtat dels grups de de l'Espluga. grallers de la Colla GeganteNou professor de �mbal ra i els Grallers de l'Espluga. Una de les novetats d'aquest Els i les alumnes de curs curs ha estat la reducció de podran integrar-se a les l'edat als 7 anys per les clasactuacions de la Colla Geses de �mbal, amb Roger Gargantera i del grup de Gracia, que s'estrena com a prollers de l'Espluga a mesufessor a l'Espluga. ra que aprenguin el reperL'altra novetat important tori tradicional. ■ EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CASALET KIDS

Arriba la 7a temporada del Casalet Kids, el cicle d’espectacles infan�ls El cicle compta amb un total de vuit pi de forma voluntària. La programa- mílies espluguines. propostes diverses, dirigides al públic ció també compta amb el suport de Els espectacles que s’han prograinfan�l i familiar; teatre, màgia, cine- l’Ajuntament de l’Espluga i de la Bibli- mat per aquesta 7a edició de Casalet oteca Mossèn Ramon Muntanyola. Des Kids són el següents; el cicle s’iniciafòrums La setena edició del cicle d’esrà amb l’espectacle de teatre pectacles infan�ls “Casalet mòbil Oops!, con�nuarà ciKids” ha iniciat la temporada nema-fòrum el 3 de novemaquest diumenge 20 d’octubre amb la pel·lícula “Ralph bre amb l’espectacle Oops!, trenca Internet” i el 24 de noun espectacle de teatre mòvembre es presentarà l’esbil. El cicle compta amb un pectacle Dani & Boni . El dia total de vuit propostes diver15 de desembre hi haurà la ses, dirigides al públic infanprojecció de la pel·lícula El �l i familiar; teatre, màgia, ciGrinch; el 19 de gener es fanema, etc. Les funcions es fan rà l’espectacle de màgia The entre els mesos d’octubre i Postman; el 2 de febrer el març a les 18 h a la sala Folch projectarà Hotel Transilvània i Torres del Casalet de l’Esplu3. El següent espectacle sega de Francolí, el preu dels rà el dia 1 de març amb l’acespectacles és de 5 € i de 3 € tuació anomenada Aﬁna Seen el cas dels cinema-fòrum. raﬁna de la Cia. Cirquet ConA més el cicle compta amb Organitzadors del Casalet Kids, amb els regidors Aida Morga- fe� i el 15 de març es tancaun sistema de carnet on hi ha des i Enric Mercadé. Cedida rà el cicle amb l’espectacle regals per als infants i/o faCua de Rata de la companyia mílies que assisteixin a 5 espectacles i de les àrees de Cultura i Ciutadania de Ton Muntané. també per als que no se’n perdin cap. l’Ajuntament de l’Espluga es creu molt L’ac�vitat del Casalet Kids es pot seLes propostes i la ges�ó dels espec- important seguir recolzant inicia�ves guir a xarxes socials, a la seva pàgina tacles del Casalet Kids les organitza un com aquesta, que apropen propostes de facebook: h�ps://www.facebook. col·lec�u de pares i mares del munici- lúdiques i culturals als infants i a les fa- com/casaletkids/ ■

RACÓ DE PENSAR 1.- BOTÓ / BOTA . Masculí BOTÓ: Peça pe�ta circular, plana o bombada, de metall, os, nacre... recoberta o no de tela, que es posa als ves�ts i serveix principalment, passant-la per un trau o baga, per a subjectar l’una a l’altra dues peces del ves�t o parts d’una mateixa peça. . Femení BOTA: Calçat de cuir o altra matèria que cobreix el peu

EL FRANCOLÍ

i part de la cama. BÓTA: Recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal circular, major al centre que en els extrems, les bases del qual són dues peces circulars de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i ajustades mantingudes unides amb cèrcols de fusta o ferro, i que serveix per guardar i transportar vi i altres líquids. ■ Josep Maillo

OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Els Gegants Neolí�cs clouen la temporada pel territori a Vilanova de Prades S'han visitat 18 municipis en 25 actu- ac�vat un número de compte on es poacions diferents den fer dona�us per als damnificats del La Colla Gegantera de l'Espluga ha ar- desastre natural. ribat al final d'una nova temporada per Actuació a la Festa de la Castanyada tot el territori català havent fet 25 ac- Els Gegants Neolítics són habituals tuacions arreu del país. L'úl�ma visita- a les festes de la Castanyada de Videls Gegants Neolí�cs ha estat a Vila- lanova de Prades. Aquesta vegada nova de Prades aquest diumenge 29 hi van anar acompanyats també del d'octubre, 5 dies després dels aiguats nano Rovelló. La Colla Gegantera va del Francolí i el Milans, amb greus danys a la Conca de Barberà. L'Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l'Espluga s'ha adherit a la campanya 'Riuada Solidària' per recollir fons pels damnificats. Molts dels voluntaris de l'en�tat han par�cipat aquests dies a les tasques de recuperació dels llocs afectats a l'Espluga de Francolí. Mentre es preparen difectes ac�vitats pel 23 i 24 de novembre, la plataforma 'Riuada Solidària' ha Foto de grup de final de temporada. Cedida

fer ballar els gegants en ple recinte de la fira i l'esmorzar popular, captivant els visitants. Els gegants espluguins van oferir diferents balls durant el matí i també van gaudir de l'esmorzar i de les castanyes torrades. 18 municipis visitats en 25 actuacions Aquesta temporada els Gegants Neolí�cs de l'Espluga han actuat en 25 localitats del territori català, inclosa la mateixa Espluga de Francolí. Des del gener, s'ha visitat, entre d'altres, les portes del Centre Penitenciar de Mas d'Enric, al Catllar, on hi ha Carme Forcadell; Tàrrega, Ivars d'Urgell, Montblanc, Llinars del Vallès, Blancafort, Valls, Duesaigües, Barcelona, el Vilosell, Vinaixa, Ulldecona, Sabadell, Verdú, Alcover, la Llagosta i Vilanova de Prades. ■

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Comença una nova temporada de l’ac�vitat extraescolar d’atle�sme del Club Atlè�c Espluguí A primers d’octubre ha començat l’ac�vitat extraescolar d’atle�sme que desenvolupa el Club Atlè�c espluguí els dilluns a la tarda al pavelló espor�u. Una dotzena de nens i nenes de 6 a 11 anys entrenen l’agilitat, la resistència i la psicomotricitat, a través de les tècniques d’atle�sme i també a través de jocs coopera�us. El Marc Morató és el responsable de portar el grup i d’entrenar els infants par�cipants. Com ja és habitual, i per les noves incorporacions, es faran samarretes per als infants parL'entrenador Marc Morató amb els petits atletes. Gemma Roselló ticipants a l’activitat. ■ EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

L'espluguí Marc Morató guanya la tercera cursa Mou-te pel Trepat El passat 13 d'octubre, es va celebrar a jat es va proclamar campió, arribant a la Barberà de la Conca, la tercera edició meta amb un temps de 50 minuts i 40 de la cursa Mou-te pel Trepat. Aquest any la compe�ció va comptar en dos circuits de 5km i 12,5Km; dues curses que transcorren per camins del municipi de Barberà de la Conca; una cursa circular de 12,5 Km amb uns 275 metres de desnivell posi�u i una cursa menys exigent de 5km. En aquesta edició s'ha introduït al circuit de 5 km la modalitat de caminada. Un total de 43 corredors van par�cipar a la cursa de 12,5km, on el soci del Club Atlè�c Espluguí més llore- Morató 1er classiﬁcat. Cedida

segons. Lluny es va quedar del segon premiat Miquel Pastor, que va entrar a la meta als 55 minuts i 7 segons. La tercera classificació de la va endur l'Albert Randé, amb un temps de 55 minuts i 25 segons. La primera classificada femenina va ser Susan Jiménez que va passar la meta amb un temps d'una hora, onze minuts i 54 segons. En finalitzar la cursa es va oferir a tots els par�cipants l’esmorzar de verema que organitza l’Associació Festa Festa del Trepat i que consisteix amb pa amb tomàquet, arengades, alls i beguda. ■

LA BÍBLIA ENS PARLA Tots els llibres ens parlen Tots els llibres en parlen! Siguin més bons o més dolents, ens comuniquen quelcom que pot obrir els nostres horitzons en tots els camps de l’experiència humana. Des del naixement de l’escriptura cuneïforme a l’an�ga Mesopotàmia, inventada pels Sumeris fa uns cinc mil anys, hem emprat signes, símbols o lletres per transmetre tot �pus de coneixements dels humans. Els egipcis, grecs, lla�ns i tots els savis i pensadors de totes les cultures ﬁns a la lletra impresa d’avui, ens fan reeixir i ser més humans perquè ens parlen -amb més o menys encert- d’allò que ens passa a les persones i com a col·lec�u. La Bíblia és uns dels patrimonis de la humanitat, i per jueus, cris�ans i musulmans, fonament de Fe a través dels seus proverbis, històries, escrits, salms, oracles, lleis, sentències... Per això la Bíblia ens parla, com tot el que està escrit, on cadascú hi troba allò que hi busca si està atent. Jueus, Cris�ans i Musulmans -religions monoteistes- n’han fet el seu punt de par�da per elaborar el referent espiritual per la recerca de Jahvé, Déu o Al·là. La nostra Bíblia té més de setanta llibres; el que us presento és el dels Proverbis, escrit fa uns dos mil cinc-cents anys i atribuït a Salomó. Manel Morgades EL FRANCOLÍ

PROVERBIS de Salomó, ﬁll de David i rei d’Israel (Pr. 1, 1-7) [Els Proverbis] Volen fer conèixer la saviesa i donar formació, fer comprendre sentències intel·ligents, procurar una formació completa que porti a ser just, recte i honrat. Volen proporcionar sagacitat als inexperts, als joves, coneixement i prudència; el savi que els escolti augmentarà el saber, l’home instruït hi trobarà el camí. Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants, sentències dels mestres i enigmes. Venerar el Senyor és primícia de coneixement, només els insensats rebutEscriptura cuneïforme gen saviesa i formació.

OCTUBRE 2019

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

Maurici Ribé, director de l'Alberg Jaume I, ens explica la història de l'en�tat En els dos úl�ms números d'aquesta revista, el nostre es�mat col.laborador, l'historiador Jordi Roca, ens explicava amb pèls i senyals la història dels úl�ms 70 anys, fent una pinzellada a les primeres etapes, quan es va construir l'hotel i després, durant la Guerra Civil, quan a l'ediﬁci central s´hi instal.là un hospital militar de l'exèrcit de la República. Tot això ens ho va tornar a explicar el passat 10 d'octubre, en Maurici Ribé, director de l'Alberg Jaume I. Construït a finals del segle XIX com a balneari. Estructurat en tres nivells: el primer agrupa les zones d'esbarjo i aparcament, el segon situat al voltant d'un pati interior i el tercer format per un jardí i altres dependències que envolten l'edifici principal.

L'Alberg té una capacitat de 196 places (habitacions de 2, 6, 8 i 17 llits. L'edifici està equipat per a per-

Maurici Ribé i Carme Permiquel. D. Guasch

sones amb mobilitat reduïda. Consta també d'una sala amb TV i DVD, sala d'actes amb capacitat per a 100 persones, sala de jocs. 4 sales per tallers, biblioteca, ludoteca, piscina, jardí amb perímetre tancat, camp de futbol, calefacció i pàrquing. Qui en vulgui saber la història, hauria de recuperar els Francolins del juliol i el d'agost-setembre. Va ser una tarda molt agradable, vam poder recordar quan l'Albergue, com s'havia dit tota la vida, era ocupat els estius, per les noies de la Sección Femenina. Avui aquest edifici disposa de totes les comoditats i per passar uns dies. Estem molt agraïdes al director i el felicitem per la seva gran tasca. ■

Viure i sobreviure les epidèmies al Camp de Tarragona, per Judit Vidal El passat 3 d'octubre, va venir a les conferències de la Formació, la Judit Vidal, que ens va parlar sobre les epidèmies. El Camp de Tarragona, al llarg de l’edat moderna, va estar amenaçat pels perills del mar, un dels quals van ser les epidèmies. Fins al segle XVIII, la pesta va generar inquietuds; des del segle,XIX la febre groga, el còlera i altres malalties van ocupar el seu lloc. Un estudi fet per Judit Vidal i Josep Fàbregas analitza les mesures preventives que, per evitar la difusió del contagi, van ser activades per les autoritats sanitàries tarragonines entre 1720 i 1819. Els avisos de l’existència d’epidèmies procedents dels ports del Mediterrani eren el senyal d’alarEL FRANCOLÍ

ma que accionava el protocol sanitari. Tot això dins el marc del context polític, econòmic i social. Al llarg dels dos moments de major activitat legislativa, a l’àrea estudiada, no es va produir cap contagi. En altres moments, malgrat les alarmes enviades a les localitats, sí que va haver-hi contagi. Tot i el temps que va passar entre una data i l’altra, les prevencions no van canviar gaire, afirmació que podem estendre a èpoques anteriors i posteriors. La Judit ens va fer un petit recorregut per l’Espluga, a la nostra vila hi van haver epidèmies que van fer baixar l’índex de població. Va ser una conferència molt interessant on tots i totes vam aprendre moltíssim. ■

Judit Vidal a l'Auditori Carulla Font. D.Guasch OCTUBRE 2019

C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

El CP Casal de l'Espluga acull la semiﬁnal d'interclubs El passat 12 d'octubre, el pavelló Municipal acollia un total de 9 clubs que compe�en en aquesta semiﬁnal que va organitzar la Federació de pa�natge ar�s�c de Tarragona. Els clubs par�cipants van ser: Pla de Santa Maria, Jove Salou, CPA Ven-

drell, CP La Pobla de Mafument, Club Esports Vendrell, Ap montroig, CE Roda Barà, Ae Montblanc i patinadors de la casa del CP Casal de L’Espluga. Totes les i els patinadors que van fer podi en aquesta edició, es trobaran a la final d'interclubs que se celebrarà el

proper 1 de desembre al Pavelló Olímpic de Reus. La patinadora espluguina Adriana Trullols, va quedar classificada per competir en aquesta final del mes de desembre, posisionant-se en un tercer lloca la semifinal. ■

El CP Casal de l'Espluga par�cipa al Trofeu de la Tardor

El passat diumenge 20 d'octubre, va tenir lloc, a la Pobla de Mafumet el tradicional Trofeu de la Tardor, on hi va par�cipar el Club Pa� Casal de l'Espluga. La compe�ció va tenir lloc a les instal·lacions del Club Pa�natge La Pobla de Mafumet i va estar organitzat per la Federació Catalana de Pa�natge de la Territorial de Tarragona. En aquesta ocasió es va presentar l’Adriana Trullols al nivell Cer�ﬁcat, compe�nt amb un total de 16 pa�nadors/es de diferents clubs de la província de Tarragona de la seva categoria, quedant en una notòria 9a posició. Cal dir que el nivell d'aquesta edició era bastant alt, per aquest mo�u felicitem a l'Adriana i l'animem a seguir treballant. ■

RENOI, QUIN RENOM! Cal Guixé

- Persona entrevistada: Ramon Amigó i Callau, 78 anys. - Quin és el renom que rep la seva família? Cal Guixé. - Quin és l’origen? El renom de casa meva neix de l'oﬁci familiar. El meu rebesavi va començar a elaborar guix, una tasca que va anar passant de generació en generació, la qual va donar renom a la meva família. La guixera on treballaven estava ubicada a les Planes. - Quan temps fa que la família va adoptar aquest renom? El renom es remunta a principis del segle IXX. ■ Íngrid Guillén i Júlia Alcalde

EL FRANCOLÍ

Ramon Amigó de Cal Guixé

OCTUBRE 2019

PINZELLADES DEL PEDRÍS Xavier Roig Macip, sempre té un sí per ajudar a tothom

Avui estem al mas de Nillet, t’hi deus haver passat moltes hores veien aquest paisatge, no? Doncs sí, i des de fa molt de temps, hi he treballat força també, ara, tot i la malal�a encara el gaudeixo molt. Aquest mas es molt an�c, deien que era una torre de guaita del temps dels moros, no? Jo també ho creia, però em vaig documentar amb els llibres d'història de l'Espluga i resulta que era una guaita avançada del Castell de l'Espluga, que també es comunicava amb d'altres de la Conca, encara que està inacabat, hi ha argamassa de l'època i el vàrem adaptar per gaudir-ne en l'actualitat. Espluguí de tota la vida? Sí, com els de la pel·lícula, amb vuit cognoms espluguins, encara que vaig anar a estudiar a Barcelona, cada cap de setmana estava al poble, els meus estudis de matemà�ca, informà�ca em van portar a assolir l'enginyeria de telecomunicacions, tot i que mai ho he exercit i dubto que ho pugui fer, ara, mai se sap . Com va ser el pas d'un ﬁll de fuster a Telecos? Recordo que jo sempre volia anar a Barcelona, em volia menjar el món, i va resultar a l'inrevés, Barcelona em va menjar a mi, llavors em van portar a Vilanova i la Geltrú i allà sí que vaig assolir els estudis, després al tornar a casa vaig veure que m'agradava el negoci de casa i vaig posar-me a la part comercial, em guanyava la vida EL FRANCOLÍ

sense dependre de ningú, també va ser una bona alterna�va A casa teva sempre havien estat fusters? No, va iniciar-ho el meu pare que de jove va anar a estudiar un ofici als Salesians, abans tenien una fàbrica de pasta de sopa situada davant del celler, amb altres socis, però va anar malament i per això es va dedicar a la fusteria. La meva mare es dedicava a la venda de mobles, com a complement, encara que després va ser el negoci principal. El taller, situat a ca l'Agus�net, era una casa molt an�ga i em sembla que si un dia s'enderroqués s'hi trobarien coses molt interessants de l'edat mitjana. En l'àmbit espor�u, les motos eren el teu esport preferit, no? Doncs sí, sempre m'han agradat els motors, no sóc cap expert però si un bon aficionat. Abans disposava d'una moto de ma germà i m'agradava sor�r per les muntanyes i també collaborar amb el Moto Club Francolí, en els dissenys de la pàgina web i la seva cura i també estar als controls de temps de les curses, encara que suposés conver�r-me en una figura de pols comptant voltes. Vaig fer un programa informà�c que em feia la feina, és que m'agrada molt col·laborar desinteressadament amb la nostra gent i gaudeixo molt amb que el nostre Moto Club �ri endavant i cada cop faci compe�cions de més categoria. Altres ac�vitats? No, i no és per que ho rebutgi, però el fet de que sempre t'hagin d'ajudar, a vegades prefereixo quedar-me a casa. A l'anar amb cadira de rodes, com veus la mobilitat per les persones que com tu les u�litzen a l'Espluga? Està bastant bé i les parts en que no ho estan tant, tenen alterna�ves, encara que es pot millorar sempre. Amb la furgoneta adaptada que �nc vaig amb la colla a esmorzar i a altres llocs lògicament, també la faig servir amb la meva mare que també va amb ca-

dira de rodes. Amb els teus coneixements de tecnologia, com veus el futur, per exemple amb la teva cadira amb bateria que u�litzes? Ho veig molt bé, i també amb les dificultats arquitectòniques, ara, hem de conèixer i estudiar-ho, ja que en cas contrari no trauríem profit de totes les seves u�litats, per exemple el meu vehicle, prefereixo que el pugui conduir tothom a que sigui conduit només per una persona amb dificultats, ja que així el poden u�litzar els meus companys al mateix temps que jo mateix i es�c conten�ssim. Com organitzes la vida amb la teva mare que està en la teva mateixa situació? U�litzant les tecnologies que tenim a l'abast, un telèfon mòbil que va amb una polsera i que comunica amb la família o un telèfon de SOS, eines amb bluetooth per l'ascensor, grua... i així anem millorant i solucionant problemes, a més, la gent és molt més bona del que sembla i t'ajuden molt. Què t'agrada llegir, o veure a la televisió? Ciència ficció, durant la meva estada a l'hospital em vaig llegir tota la collecció del Coyote, uns llibres de butxaca. Eren uns 200 llibrets. En quan a la tele, ara es�c enganxat a les series de riure. Crec que el futur passarà tot per internet. Què desitges per la gent de l'Espluga i del món? Jo sempre dic el mateix, si un dia pogués parlar amb Déu i em digués que no em pot curar li diria: cura a tot el món i a mi em deixes així tal i com es�c. ■ Joan Casanovas

OCTUBRE 2019

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Joan Civit Rosell?

Joan Civit i Rosell nasqué a la nostra Afirmava Llorenç March: “... No per- pietario de ésta D. Juan Civit, y no vavila el 23 d’octubre de 1841. Era fill del mito que pase desapercibido de mis cilo en recomendarlo en todas las enteixidor i tender de roba Joan Civit i de caros colegas el precioso tesoro que fermedades adinámicas (postración de Maria Rosa Rosell. Es va casar l’any en el fondo de sus bodegas (de Joan fuerzas), anemias, estados consecuti1868 amb Filomena Rull Civit, filla del Civit) se oculta. En efecto: con una asi- vos y convalecencias largas y penosas”. propietari Josep Rull i de Teresa Civit. dua práctica de veinticuatro años en Aquestes asseveracions dels metges Va ser tender de roba com el seu pa- esta localidad, he tenido ocasión sufi- no eren casuals. A les darreries del sere. Tanmateix aviat es dedicà a la pro- ciente de experimentar toda clase de gle XIX es publicaren diversos treballs ciducció vinícola ob�nguda de les vinyes vinos recomendados para diversas do- en�fics desenvolupant les teories sobre familiars. lencias (Málaga, Jerez, Madera, etcé- l’absorció dels medicaments, aplicades D’ideologia liberal, l’any 1879 va for- tera), y ninguno de ellos ha llegado a a l´ús terapèu�c dels preparats de ferro mar part de l’ajuntament espluguí pre- producir los óptimos efectos tónico-re- i en especial del vi ferruginós natural dasidit per Josep Rendé Micó. Fou nome- constituyentes que se obtienen con el vant d’altres preparacions ferruginoses. nat regidor Síndic i regidor Interventor. vino generoso (rancio) y ferruginoso Hi �ngueren molta influència el metge En el tombant del segle XIX al segle que usted (referint-se a Joan Civit) co- Georges Octave Dujardin-Beuametz XX, a par�r de 1897, va elaborar vins secha, estando completamente indica- (nascut a Barcelona) i el metge veterientre els que destacava el vi nari occità Gabriel Viaud. generós “Vino rancio ferruDurant aquests anys, a ginoso natural de los Monmés del vi ranci ferruginós tes de Poblet (Espluga de de Joan Civit, també �ngué Francolí)” que es venia, enmolt èxit el “Vi ferruginós tre d’altres llocs, als princinatural de Comellar de la pals colmados i confiteries Pena”, elaborat pel propiede la ciutat de Tarragona. Encapçalament de publicitat. Diario del Comercio. Tarragona. 1900 tari tarragoní Pere Nogués Concretament l’any 1898 es Soler a la seva finca. do, siendo de efectos seguros y sorvenia al preu de sis rals l’ampolla. El febrer de l’any 1908 el seu fill JoAquest vi va ser premiat amb la me- prendentes en todas las afecciones de sep Civit Rull, posava en funcionament dalla d’or de primera classe i diploma carácter asténico, anemias, convale- una fassina (fàbrica d’alcohol) a l’Esd’honor pels membres de la Societat cencias de enfermedades agudas, pluga. Moria a la nostra vila pocs meUniversal Cien�fica de Brussel·les (So- crónicas y sostener las fuerzas de las sos després, el 18 de juliol de 1908, als infecciones, etc., pudiendo adminis- 67 anys. ciété Scien�fique de Bruxelles). En la publicitat que inseria a la trarse con mano segura en todos los Jordi Roca i Armengol premsa de l’època, Joan Civit ava- casos que el médico cree indicado”. Centre d’Estudis Locals I deia Joan Roig: “En mi larga prác- Bibliografia: lava la qualitat del seu vi ranci amb l’opinió de dos metges: Llorenç tica clínica de esa población he expe- ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’EsMarch Anglada, metge de la vila, i rimentado constantemente muy bue- pluga de Francolí. El segle XX, L’Esplunos resultados del vino rancio del pro- ga de Francolí, 2005. Joan Roig Vidal, metge espluguí.

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

ARA FA 100 ANYS

Octubre de 1919, a l'Espluga La tardor de 1919 és escassa de no�cies a la nostra vila. La construcció de la fassina de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà, al Molí de Poca, era l'objec�u de les converses al carrer i als cafès de la pagesia local, tant socis del Celler com no. Els pagesos veremaven i la seva principal preocupació era el preu a què podien vendre el raïm. Les pluges abundants del setembre havien posat quilos i havien fet baixar el grau. La carga de 121,6 quilos es pagava entre 24 i 27 pessetes, segons la qualitat o si era

blanc o negre. Quedaven encara, existències de vi de l'anterior collita. La verema dels boscos es pagava a 31 pessetes. L'ametlla es pagava entre 29 i 37 pessetes la quartera de llargueta. La collita resultava més aviat escassa i per

EL FRANCOLÍ

tant els preus anaren a l'alça. En canvi es preveia abundant la de castanyes i bolets als boscos del terme i limítrofes. L'Ajuntament, seguint ordres de la superioritat, havia de controlar que no es venguessin a l'Espluga, ous d'altres províncies. Una revenedora en portà de Lleida i fou multada. Les cròniques parlen de la mort accidental de Josep Calbet en caure en un cup on la "bravada" de la brisa l'ofegà, però no consta en els llibres d'òbits. En canvi sí que el 8 d'octubre traspassava el metge Llorenç Marc i Anglada, als 74 anys. De la seva biograﬁa, que obviem per estar molt estudiada, cal remarcar la seva obra de la Topograﬁa mèdica de l'Espluga, de 1906. El Diario de Reus, publicà una breu necrològica. Com que les fonts més abundants són les cròniques de caire tradicionalista, ens assabentem de tot allò que envolta les famílies més addictes: Josep M. Bernat Carreras de cal Par�sant, el jove afusellat el 1936, s’havia casat aquell octubre amb Teresa Llorach. Mossèn Blai Sans con�nuava fornint-nos les dades pluviomètriques locals: la darrera setmana de setembre s'havien recollit a l'Espluga 143,2

litres per metre quadrat. El cronista Joan Farré Gual, des d'El Correo Catalan, cridava l'atenció "de qui correspongui" pel mal estat del cemen�ri. El 20 d'octubre Josep M. Rendé i Ventosa acudia a Barcelona cridat pel president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch, a proposta del conseller d'agricultura per a proposar-li la creació d'una secció anomenada Acció Social Agrària en el si de la Direcció General d'Agricultura. Com que qui més qui menys, té accés a la xarxa, us convidem a llegir el diari La Opinión, en la seva edició del 5 d'octubre, un text enviat des de l'Espluga, signat per T.R.P.F.M. contestant i rebregant a un personatge espluguí que suposadament havia enviat alguna crònica, només signant amb les inicials E. C., algun adversari polí�c, a qui no es deixa massa bé. Parla de "nosotros" i "vosotros", fa una breu referència al "ediﬁcio levantado con des�no a la agricultura". Se l'acusa veladament d'una venda de vi per sota del preu de mercat, de tractar les qües�ons obreres amb desdeny, etc. Adjuntem l'enllaç per si algú hi està interessat: h�ps://prensahistorica.mcu.es (La Opinión: periódico de lucha polí�ca: Año I Número 12 - 1919 octubre 5). ■ Josep Maria Vallès

OCTUBRE 2019

M'HAN DIT QUE ESCRIUS Josep Maria Vidal Minguella

Nom? Josep M. Si vols els cognoms: Vidal Minguella. Data i lloc de naixement? 24 de març de 1984 a l’hospital de Reus. I si em preguntes “¿qué pone en tu DNI?” et diré que vaig néixer a l’Espluga de Francolí. Actualment de què treballes? Perquè darrerament se t’ha girat feina! Fins fa poc feia d’editor a La Musca i també d’arquitecte col·laborador en un taller d’arquitectura i paisatgisme, de moment ho he apartat per dedicar-me amb el temps necessari a l’alcaldia. Tens alguna aﬁció? I tant! Sobretot la música (escoltar-la, cantar-la, tocar-la o composar-la) i el teatre (fer-ne, dirigir-lo o escriure’n) i ja si �ngués temps m’agradaria fer ràdio, però de moment haurà d’esperar. Has publicat un llibre, “Neules, raïm

EL FRANCOLÍ

i carbó”, és el primer que escrius o és el primer que et publiquen? A més a més, ha estat portat a l’escenari pel grup de teatre que tu mateix dirigeixes... Ui, �nc vàries coses escrites, sobretot teatre, però poques obres acabades. Quan va sorgir la idea de fer una obra de teatre familiar ambientada en les festes nadalenques em vaig inspirar ràpid. No ha estat la primera obra que he escrit, però sí la primera que he publicat i he representat, amb excepció d’algun altre guió que he anat preparant per als Telo�stes, però coses menors. Ah! De pe�t també escrivia textos teatrals per l’escola o per jugar al carrer amb la gent del Capuig. Sempre escrius en català? Sí, normalment escric en català. El teatre contemporani et permet introduir diàlegs amb altres idiomes, com per exemple el castellà o l’anglès, però és puntual. Creus que si escrivissis en castellà vendries més? De fet no escric per vendre, i a més, venc poc. Només �nc una obra editada i a sobre és de gènere teatral, que normalment no té tanta sor�da com podria ser una novel·la. Des de quan et ve aquesta afició a escriure? Ui, des de pe�t. Recordo que a l’escola, de les coses que més m’agradaven, era escriure. Però sempre he fet mala lletra, suposo que m’he fet editor per aquest mo�u, hahahaha. En quin gènere es qualifica el teu llibre? Dins de teatre està en el gènere de comèdia. Què hi ha en el teu llibre d’autobiogràfic? D’autobiogràfic poca cosa, però de vivències viscudes n’hi ha unes quantes. Quan es�c en procés de creació tendeixo a absorbir tot allò que passa al meu voltant i d’alguna manera o altra acaba dins del text. Amb "Neules, raïm i carbó" també m’ha passat. D’autobiogràfic no, però podríem dir

que d’alterbiogràfic sí, i molt! quan escric, millor que no m’expliquis res si no vols que sur� en qualsevol escena, hahahaha. Un cop representada "Neules, raïm i carbó" gent del meu entorn ja s’hi van veure reflec�ts, evidentment exagerant la situació i donant-li un to més teatral, però al cap i a la fi el teatre no deixa de ser una exageració de fets quo�dians. Suposo que et documentes de les coses que descrius. Com ho fas? Per experiència pròpia? Per internet? Si he de tractar un tema específic, sí. Però m’inspiro molt amb coses que veig. Quan escrius, ho fas de manera programada o quan et ve la inspiració? Perquè et vingui la inspiració ha d’haver un treball previ. Primer treballo molt els personatges. Tardo més temps en estructurar la trama i en crear els personatges que no pas escrivint. Primer penso de què anirà l’obra, quin serà el relat de l’obra. Després faig una estructura bàsica, seguidament elaboro els personatges (amb fitxes, fotografies, pe�tes biografies, lèxic que u�litzen...) i després acabo de concretar l’estructura amb les històries i escenes que van ves�nt l’obra. Un cop �nc tota aquesta informació puc escriure l’obra en una o dues setmanes. El procés d’escriure els diàlegs és la part que necessita més preparació prèvia i inspiració, m’encanta quan arribo en aquest punt en el qual els diàlegs surten sols. Et pots fer ric escrivint? No crec! Segurament hauria d’escriure més i millor. Escriuries en un altre gènere, romàn�c, històric, intriga, humor...? Tinc pendent el gènere d’intriga i criminal. Sóc lector de novel·les criminals i m’atrapa. Fins i tot vaig intentar fer una comèdia criminal, un exercici excessivament sarcàs�c i càus�c. Potser ho tornem a provar! Podries fer un resum atractiu, perquè la gent que encara no ho ha fet, tingués ganes de llegir “NeuOCTUBRE 2019

M'HAN DIT QUE ESCRIUS les, raïm i carbó”? És una família que no celebra mai el Nadal i que, per necessitat de diners, conviden a una tieta que és monja a passar el Nadal a casa per solucionar aquest tema dinerari. La trama es basa en allò que és capaç de fer tota una família per aconseguir diners. Tenim vuit personatges: set representen els set pecats capitals i un altre l'esperança, (spoiler) que és qui acaba beneficiantse de la situació. On es pot trobar el teu llibre? Es pot descarregar com a llibre electrònic?

Es pot trobar a la llibreria Índex i a la bo�ga virtual de La Musca www.lamusca.cat. No està disponible com a llibre electrònic, penso que els llibres s’han de fullejar. Ara et faré unes preguntes que li direm MOLT PERSONAL. Has de contestar ràpid, sense pensar-t’ho gaire, d'acord? Perfecte! Un menjar: la pizza italiana! Un color: el verd Un lloc per perdre’t: cotxe, carretera i música.

Un lloc on no hi aniries mai: al Valle de los Caídos. Un desig: que plogui prou i bé. Un somni: que individualment es�guem prou emancipats com per alliberar-nos col·lec�vament. Una por: la injus�cia. Una virtut: treballador. Un defecte: molt tossut. Si poguessis sopar amb algú, sigui viu o mort, sigui famós o no, amb qui t’agradaria fer-ho?: Un sopar amb totes les persones que estimo i que no hi son estaria molt bé� ■ Esther Català

COSES NOSTRES

Robert Saladrigas i Riera El dia 20 d'octubre es va escaure el primer aniversari del decés d'aquest escriptor, periodista i crí�c literari, nascut a Barcelona el 1940. De ben jove deixà els seus estudis d'economia atret pel periodisme i la literatura. Va escriure en El Correo Catalan, TeleXprés i La Vanguardia. En aquest periòdic va dirigir, entre 1981 i 1994 el suplement dedicat als llibres. Va col·laborar a la revista Cavall Fort, entre quins fundador hi havia Josep Tremoleda. També va publicar en revistes i periòdics estatals. Va fundar, el 1974, Edicions Galba. A TVE, en el circuït català va dirigir els programes culturals Signes i Veus i formes durant sis anys. Destaquen també les seves col·laboracions a Ràdio 4, COM Ràdio i Catalunya Radio. Va escriure nove·les per a joves i per a adults. En la seva producció novellís�ca va publicar més d'una vintena de �tols i algunes en llengua castellana. Va cul�var l'assaig en tres �tols: L'Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Converses amb Pere Vergés (1973); Literatura i societat a la Catalunya d’avui (1974) i Paraules d'escriptors. Monòlegs amb creadors catalans dels setanta (2014). Al llarg EL FRANCOLÍ

de la seva carrera va ser guardonat amb el premi Joaquim Ruyra (1966), Víctor Català (1969), Premi de la crí�ca (1986), Sant Jordi (1991), Joan Creixells (1992) Carlemany (1996) i Josep Pla (2004).

El suplement setmanal de La Vanguàrdia: Cultura/s li dedicà bona part de l'edició del 5 d'octubre passat. En aquest suplement, els darrers anys, va publicar-hi centenars de crí�ques literàries, especialment dedicades a la literatura internacional, des del primer número ﬁns la setmana del seu traspàs. Robert Saladrigas va cul�var durant anys les seves amistats espluguines. De ben jove passava llargues temporades

a la nostra vila: a cal Caragolí. El passeig de D. Joan Cañellas era el seu pa� d'esbarjo. A part d'altres famílies es va arrecerar a cal Sabaté, especialment amb el Ricard, el ﬁll pe�t de l'avi Josep. En una de les seves primeres novel·les recreava la vida a pagès i va deixar en negre sobre blanc, el seu record entranyable de la Moïna, la mula de cal Sabaté. Alguna vegada havíem compar�t conversa en la dècada dels vuitanta, a la pèrgola del Casal. En recordo una d'especialment interessant. Era de tal manera exigent en literatura que em menystenia l'esforç que fèiem de publicar la Notícia del Casal, on vaig aconseguir que ens donés algun original. La nostra discrepància estava bas�da sobre si hi havia coses que s'havien de fer malgrat no fossin perfectes, o si en el cas de no ser-ho, el que calia era obviar-les. Ell era l'entès. Expert i incansable en la seva feina de creador i de crí�c. Vaig parlar amb ell per telèfon el 2002 perquè ens enviés una necrològica per la mort del seu amic Ricard Vallès i Torres. Ho va fer i és una magníﬁca peça de recordança d'aquella joventut, passada a temporades a l'Espluga. ■ Josep Maria Vallès OCTUBRE 2019

ES PA I S O M M E L I E R Les malal�es de la vinya, el míldiu i la malura Aquest mes parlarem de les malal�es que afecten a la vinya i que més preocupen als vi�cultors. Potser aquest any no és el més indicat, ja que hem �ngut una collita molt sana, però sovint les malal�es fúnguiques són les més preocupants. Els grans enemics de la vinya són sens dubte els fongs, les anyades molt humides són les que afavoreixen a aquesta malal�a. Els dos fongs més importants són el Míldiu (tot i que a l’Espluga en diem “mildé”) i la Malura o Cendrosa Què és el míldiu? El míldiu de la vinya és una malaltia provocada per un fong microscòpic anomenat Plasmopara viticola. Concretament pertany a la fa-

mília de les peronosporàcies. El míldiu va ser observat per primer cop a Amèrica l’any 1834. Posteriorment es va introduir a Europa, per França, el 1878, amb els ceps que es van portar per fer els empelts resistents a la ﬁl·loxera. A Catalunya, el míldiu es va detectar dos anys més tard, el 1880. Ataca la planta començant per les

Raïm afectat de míldiu. Imatge d'internet

fulles i si no es tracta amb sofre o coure (Brou Bourdales) pot arribar durant el període de maduració a instal·lar-se al raïm ﬁns a provocar una botri�s (podridura) Què és la malura? La malura pot afectar a qualsevol part tendra del cep. Quan és a la fulla, s’hi observa una pols blanquinosa degut al creixement del miceli. Aquesta pols va cobrint tota la fulla per sobre. Si l’atac és molt intens es pot observar la pols a les dues cares. Apareixen unes taques similars a les taques d’oli del míldiu, tot i que són més pe�tes i en el revers no s’hi forma l’estructura blanquinosa. El tractament de sofre en pols és el més efec�u. ■ Mariona Rendé

TASTEM L A CONCA

Els vins de la DO Conca de Barberà més ben puntuats a la “Guia Peñín de los Vinos de España 2020” El 100% trepat La Font Voltada 2015 del Celler Abadia de Poblet un dels vins millor puntuats de la Guia junt amb el Grans Muralles i Milmanda de Bodegas Torres Aquest any la Guía Peñín de los Vinos de España 2020 ofereix informació d'uns 11.801 vins tastats de més de 2.000 cellers. Entre aquests es troben unes 70 referències de la Denominació d’Origen Conca de Barberà. Aquest any la Guia compleix 30 anys. Per categories, els vins negres tornen a suposar el gruix de la guia, amb un 55% dels vins tastats. Per darrere, se situen EL FRANCOLÍ

els blancs (28%), seguits dels escumosos (7%), els rosats (6%), i els generosos i dolços (4%). La majoria de vins de la DO Conca de Barberà han rebut una puntuació alta a una de les guies més importants de vins de l’Estat espanyol, un referent pels amants del vi que valora cada cop més el trepat, la varietat autòctona de la Conca de Barberà. En aquesta Guia del 2020 hi ha 17 vins de la Denominació amb 90 punts o més, una puntuació que a la Guia qualiﬁquen de vins excel·lents, entre els quals hi ha 6 vins elaborats amb trepat. PUNTUACIONS DELS VINS DE LA DO CONCA DE MÉS DE 90 PUNTS: - 93: La Font Voltada 2015 del Celler Abadia de Poblet - 93: Grans Muralles 2014 de Bodegas Torres - 93: Milmanda 2016 de Bodegas Torres - 92: Abadia de Poblet Blanc 2016 del Celler Abadia de Poblet - 92: Tossal de la Salut 2015 del Celler Abadia de Poblet - 92: Cara Nord Negre 2016 de Celler Cara Nord - 92: Mas de la Pansa Dolç de Trepat 2017 del Celler Mas OCTUBRE 2019

TASTEM L A CONCA de la Pansa - 91: Vega Aixalà Caliu 2014 de Celler Vega Aixalà - 91: Cara Nord Garrut 2018 de Celler Cara Nord - 91: Manuela Ventosa 2012 del Celler Rendé Masdéu - 91: Sons de Prades 2016 de Bodegas Torres - 90: Abadia de Poblet Negre 2016 del Celler Abadia de Poblet - 90: Cara Nord Trepat negre 2017 de Celler Cara Nord - 90: 12@ 2018 del Celler Carles Andreu - 90: Carles Andreu Trepat 2017 de Celler Carles Andreu - 90: Trepat del Jordiet 2017 de Celler Rendé Masdéu - 90: Josep Foraster Blanc Selecció 2017 de Celler Mas Foraster En resum podem veure un total de 15 vins negres amb 90 punts o més, mentre que només trobem 4 blancs i un vi dolç. Aquest any destaca el celler Abadia de Poblet aconseguint col·locar 4 dels seus vins per sobre dels 90 punts. Però sobretot cal destacar la bona puntuació del trepat 100% La Font Voltada 2015 d'Abadia que empata amb el Grans Muralles 2014 de Torres, un clàssic de les primeres posicions d'aquesta Guia. Aquesta nota esdevé la millor puntuació per un trepat. A més, el Celler Bodegas Torres col·loca el seu blanc, Milmanda 2016 amb 93 punts, un triple empat al més alt nivell. Amb 92 punts sorpren el vi dolç elaborat amb trepat del jove celler Mas de la Pansa del Viver de Celleristes, Mas de la Pansa Dolç de Trepat 2017. El Celler Cara Nord torna a realitzar un molt bon paper amb els 92 punts del seu Cara Nord Negre 2016. A més, el Celler Cara Nord rep una altra bona puntuació amb el Garrut 2018, 91 punts. En aquesta franja dels 91 punts també destaca el Manu-

ela Ventosa 2012 del Celler Rendé Masdéu, també un clàssic de les bones puntuacions en aquesta Guia. També trobem el Caliu 2014 del Celler Vega Aixalà i el blanc Sons de Prades de Bodegas Torres. Encetant la zona dels 90 punts trobem 4 trepats més: el Carles Andreu Trepat 2017 i el 12@ 2018 ambdós del Celler Carles Andreu, precursor de vinificar en negre aquesta varietat. Els altres 2 trepats són el Trepat del Jordiet 2017 del Celler Rendé Masdéu i el Cara Nord Trepat 2017 del Celler Cara Nord. Finalment, trobem l'Abadia de Poblet negre 2017 del Celler Abadia de Poblet i el Josep Blanc Foraster Selecció 2017 del Celler Mas Foraster. Des del Consell Regulador es valora molt posi�vament els resultats ob�nguts a la Guia, ja que hi ha un bon nombre de referències de vins qualificats d’excel·lents i, en general, hi ha un gran nombre de vins que s’aproximen als 90 punts, qualificats com a “Molt bons”. Bernat Andreu, president de la Denominació, valora els resultats posi�vament i recalca la bona feina dels cellers de casa: “cada cop més es demostra la bona feina dels vi�cultors de la Conca en treballar totes les varietats i especialment el trepat. És una bona recompensa que la crí�ca especializada reconegui aquest esforç per aproximar-se a l’excel·lència i transmetre el nostre caràcter únic". Què és la Guia Peñín? La Guia Peñin 2020 és un complet manual i una guia enològica de gran u�litat. Se l’anomenada la bíblia dels vins i la realitza un equip d'experts professionals del món de l'enologia. Durant diversos mesos es realitzen me�culosos tasts de vins procedents de totes les regions vinícoles oferint una gran visió del panorama enològic de l’Estat espanyol. ■

PUIX PARL A CATAL À "Vostès tenen dret a l'esperança" “Vostès, catalans i catalanes, poden sen�r desànim i cansament, és natural, però no tenen dret a la desesperança. Encara que els seus par�ts i les seves ins�tucions, que afronten diﬁcultats històriques molt serioses per fer polí�ca democrà�ca, es�guin confosos i errà�cs, vostès poden ser més forts perquè tenen dret a l’esperança de seguir exis�nt EL FRANCOLÍ

com aquest país crea�u i amb sen�t de la llibertat: la seva Catalunya és possible, no aconseguiran liquidar-la [...] es tracta de mantenir en peu l’exigència de respecte [...], respecte per un mateix com a persona amb dignitat i drets enfront d’un estat que, sota l’entramat d’ins�tucions i lleis, no hi ha altre remei que reconèixer-lo com el que és: el ma-

... VEJAM QUÈ DIU teix vell estat de caire autoritari. [...] Ningú no ens pot arrabassar el dret a ser lliures en la nostra vida ín�ma però, a més, vostès poden trepitjar els seus carrers amb el cap ben alt i la veu clara dient: «Soc lliure, som lliures»”. Suso de Toro ARA, 9 de setembre del 2019 *Fragment escollit per Andreu Morta

OCTUBRE 2019

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Una planta, un somriure El dijous dia 3 d’octubre a la nostra escola vam fer una ac�vitat per enjardinar la vora de la tanca de l’entrada. Primer, els alumnes de 5è i 6è van fer la presentació per grups amb poemes, cançons i un pe�t teatre. Després tots junts vam cantar la cançó “Tinc un arbre amic”. A con�nuació vam anar a decorar l’arbre del pa� on fem la ﬁla amb unes campanetes que havíem fet amb pots de iogurt i roba. Quan vam acabar vam tornar a l’entrada a

plantar les plantes que havíem portat de casa amb ajuda del Xavier, el regidor de l’Ajuntament, dels pares, mares i amics que van poder acompanyar-nos. Finalment, les vam regar amb aigua. Aquesta festa la vam anomenar “Una planta, un somriure”, perquè volem fer més bonica i alegre la nostra escola. Ara n’haurem de tenir cura i no embrutar el seu espai. ■ Alumnes de 1r

La “Setmana pel clima” a l’Escola Mar� Poch Durant tota la setmana vam fer dife- és un tema que ens preocupa. samarreta verda,. Dimecres vam veurents accions per conscienciar totDilluns vam fer un minut de silenci re un vídeo per tal de fer-nos reﬂexiohom sobre el canvi climàtic, ja que per la terra. Dimarts vam portar una nar sobre algun tema relacionat amb el medi ambient. A la classe de segon, vam mirar fragments de la pel·lícula Wall-e i en vam parlar. Dijous vam anar a recollir deixalles a un lloc de la nostra població. I divendres vam fer unes creacions ar�s�ques fent servir materials que havíem trobat el dia anterior. Totes aquestes accions les fem perquè volem un planeta net i menys contaminat. El dia que vam anar a recollir deixalles, en vam trobar més de les que esperàvem, i això ens va fer posar tristos. Creiem que tothom s’hauria d’esforçar més per col·laborar per salvar el planeta. Podem reciclar, desplaçar-nos en mitjans que no contaminin tant, no malgastar aigua, no tallar boscos, ni fer foc al bosc… Si tots ens impliquem podem millorar la situació. Implica’t! ■ Els alumnes de segon recullen les deixalles. Cedida Alumnes de 2n EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ

Tutories entre iguals a l’Ins�tut Joan Amigó de l’Espluga de Francolí Una recepta educa�va farcida de va- Tanmateix, aquest és el segon curs lors, de prevenció de conflictes i de escolar on el vertader protagonista bona convivència tornarà a ser l’alumnat i el con�ngut Dins el Programa de Mediació escolar que prevaldrà serà el de la cohesió sode l’INS Joan Amigó, es contempla el cial del pe�t grup i l’orientació i seguidesenvolupament d’un projecte que ment en la resolució dels conflictes. s’imparteix dins la matèria de Cultura i Valors È�cs i de Mediació escolar entre iguals. Aquest projecte té com a Objec�u principal dotar a l’alumnat d’eines per poder resoldre els seus conflictes sense l’ús de la violència, eines per poder comprendre la necessitat de relacionar-se de forma pacífica, eines per entendre que guanyar no és el mateix que fer sempre el que un vol, eines per afavorir un diàleg, en defini�va: Eines per a conviure junts i entendre la diferència com a posi�va i Grups de conversa a l'institut. Cedida enriquidora És a través de la interacció amb altres Tot això, a través de la mediació entre que se’ns obren conflictes cogni�us ells i el seguiment tutorial. que ens fan aprendre. Però a més, sa- La primera trobada d’aquest curs enbem que en determinades circums- tre els Mediadors-Tutors de 4t ESO tàncies els mateixos alumnes poden (Mediadors JAC’s) i els seus tutorats fer de mediadors i ajudar-se uns als (l’alumnat de 1r ESO), ha estat el passat altres. Tots hem après de companys dimecres dia 9 d’octubre. Els Mediade l’escola, o del treball. El que en di- dors JAC’s tutoritzaran i acompanyaem, aprenentatge entre iguals. ran a l’alumnat de 1r ESO durant tot el

curs escolar. Cada parella de tutors JAC’S té al seu càrrec 5-6 alumnes de 1r i les sessions de tutorització es desenvolupen durant l’ hora de tutoria grupal o a l’hora del pa�. L’alumnat mediador JAC’s de 4t té com a objec�us principals: • Ubicar l’alumne de 1r al centre i al funcionament del mateix. Aclarir dubtes, reforçar les funcions del tutor de grup i del personal. • Crear cohesió de grup a través de dinàmiques de grup per al coneixement i acceptació de la diversitat del pe�t grup. Tractar la diferència com a enriquiment. • Ajudar l’alumnat tutorat de 1r a través del diàleg, creant cohesió de grup, es�mulant la per�nença a un grupet i desenvolupant diferents estratègies comunica�ves i d’interrelació. Tanmateix, treballaran tots junts entenent que no només l’alumne tutorat aprèn –pel suport tutorial personalitzada que rep del seu company tutor-, sinó que el tutor JAC’S se’n beneficia i molt, perquè ensenyar és la millor manera d’aprendre. ■ Gemma Palau Servei de Mediació

L'alumnat engega un treball de valors i comunicació afec�va a la Residència Ja fa quatre cursos que l’alumnat de l’Aula Implica’t, par�cipa en un projecte de convivència i valors a la Residència d’avis Jaume I de l’Espluga de Francolí. Aquests projecte es desenvolupa els dimarts al ma� i té una durada aproximada de dues hores. Són les mateixes àvies de la Residència amb la supervisió de l’animadora cultural i la mateixa tutora dels alumnes, qui dirigeixen els tallers i fan de professores i guies del treball a realitzar. La coordinació entre l’ins�tut i la Residència s’estableix a principis de setembre i s’hi marquen els objec�us a treballar i la ﬁnalitat educa�va de les ac�vitats que s’hi realitzaran. Avui dia, un centre escolar ja no s’entén, com un ediﬁci hermè�c que obre les seves portes a l’hora en punt i es EL FRANCOLÍ

posa a treballar al sonar el �mbre. L’aula ja no es composa, prioritàriament, d’una ﬁlera de pupitres que marquen l’espai par�cular de cadascú i separat del company. Al mateix temps, ja no es concep l’ins�tut i els professors com a únics posseïdors de coneixements, sinó que es té en compte que l’alumne ja té un bagatge i unes experiències fora del centre i que a més, l’entorn natural, social, cultural... condiciona el ritme i la qualitat del seu propi aprenentatge. Tanmateix, l’objec�u bàsic i primordial d’aquestes trobades entre l’alumnat de l’ins�tut i els residents és establir un contacte humà intergeneracional en el que tots aprenem de tots. A més ens proposem desenvolupar en l’alum-

OCTUBRE 2019

ENSENYAMENT nat competències tan bàsiques com: • Saber comunicar i fer-se entendre • Adquirir el gust per fer les coses ben fetes a par�r d’ac�vitats plàs�ques mo�vadors i d’inicia�va pròpia • Posar-se a la pell dels altres i desenvolupar l’empa�a amb la gent més gran. • Adquirir conﬁança en un mateix i adaptar-se a les cir-

cumstàncies. • Tenir autocontrol dels propis impulsos. • Desenvolupar la capacitat per aprendre dels propis errors i per rec�ﬁcar-los • Aprendre de la vida d’ahir per entendre la vida d’avui • Desenvolupar l’expressió oral, fent-nos entenedors i parlant a poc a poc i sense crida • Valorar la saviesa de la gent gran i el treball coopera�u intergeneracional. Agraïm de tot cor a la Direcció de la Residència, als seus treballadors i molt especialment als avis i àvies residents, el seu suport, la seva paciència i la seva col·laboració en aquest treball d’interrelació afec�va que vol fomentar els valors i la bona convivència entre persones de generacions molt diferents que aprenen a apropar-se a través de l’empa�a i la voluntat d’aprendre uns dels altres. També, l’agraïment explícit a un ex alumne del nostre ins�tut, el Sergio Gozalo, que voluntàriament ens ha reforçat amb les seves habilitats i explicacions el taller de braçalets, que hem realitzat aquest setembre. Gràcies a tots i totes. ■ Gemma Palau Tutora Aula Implica’t

ESCOLA VEDRUNA L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Sor�da al nucli històric de la vila El 14 d’octubre els alumnes de 3r de primària de l’escola Vedruna Espluga de Francolí van fer una sortida al nucli antic de la vila per observar les característiques pròpies dels carrers i dels edificis històrics que s’hi troben. El conte El Caputxet va servir d’introducció a aquesta sortida i va motivar els nens i les nenes a conèixer la història de la fundació de l’Espluga com a poble i dels seus personatges. Les restes del castell, l’Església Vella amb els senyals dels picapedrers, l’Antic Hospital amb els escuts i l’Església Nova amb la inscripció del poema «La meva vila» de Mn Ramon Muntanyola van adquirir un nou significat per als alumnes i van ser un inici per a conèixer millor la història de la vila. Durant el recorregut, també van descobrir fotos i plaques de personatges il·lustres que van despertar-los la curiositat i les ganes de saber. Aquesta sortida forma part del treball sobre la localitat que estan fent els alumnes des de l’àrea del Coneixement del medi social. ■ EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

ENSENYAMENT La Castanyada a la llar d’infants Vedruna l’Espluga de Francolí Ja fa uns quants dies, que a les tres aules de la llar d’infants Vedruna, es respira un aire de tardor. Fa uns dies que les pinyes, les fulles seques i els fruits de la tardor han omplert tots els espais. Els més pe�ts de tots, han gaudit amb la panera de la tardor, tot manipulant i descobrint castanyes, pinyes, mandarina i moniato. A més, s’han atrevit a pintar amb colors de la tardor. Els mitjans, també han omplert la seva aula amb colors de tardor, i ﬁns i tot, han pintat una castanya. També han estampat amb magranes, moniatos i mandarina. A la seva classe, tampoc hi han faltat fulles, pinyes, fruits

de la tardor, i caragols, que han servit per despertar tots els seus sen�ts. A més, han cantat cançons relacionades amb la tardor i la castanyada. Els més grans de la llar d’infants, han estrenat la taula d’experimentació, tot fent classiﬁcacions de pinyes, fulles i pinassa, seriacions de diversos materials de tardor, converses,… A més, han conegut el conte El mag de la tardor, i han passat molt bones estones cantant i ballant. Com que són uns grans ar�stes, han pintat un fantàs�c photocall per la festa de la castanyada. A més, hem descobert una de les seves grans habilitats: la cuina! Després de recollir tots els ingredients dels panellets, els nens i nenes han preparat la massa i

La castanyera va arribar a la llar d'infants. Cedida

EL FRANCOLÍ

han fet uns panellets d’allò més bons! Són uns autèn�cs pas�ssers! Per acabar, el dimecres dia 30 d’octubre a la tarda, tota la llar d’infants hem volgut celebrar la festa de la castanyada amb les famílies. En aquesta festa, hi ha hagut diverses propostes. Per una banda, un photocall on fer-se fotos ben diver�des amb davantals, cistells, i ﬁns i tot, una paella. Per altra banda, una zona d’experimentació amb fulles, pinyes i elements de tardor. Una altra de les zones ha estat la de degustació de fruits de tardor i panellets. I durant la festa, hem �ngut una sorpresa: ens ha visitat la Castanyera! Hem estat tant contents que hem volgut ballar amb ella! ■

Els infants fan panellets. Cedida

OCTUBRE 2019

S O C I E TAT CO MIATS

Enyorança

Aquesta paraula crec que defineix perfectament el meu estat d’ànim , però els records de tants i tants anys de viure junts amb la Maria Carme em fa sen�r un profund agraïment per tot el que m’ha donat a la vida: uns magnífics fills i néts i en especial el seu tarannà alegre, sofert i comprensiu. Em sento penedit per no haver-li donat més atencions durant la nostra llarga vida junts. Mereixia més. El buit que deixa al meu cor res ho pot omplir. L’es�mava i l’es�maré sempre. Era la meva vida. A partir d’ara viure pels fills, pel nét i nétes, i esperaré pacientment l’hora del nostre retrobament al paradís. ■ Eusebi Majós

Tes�moni tornarem a la fe en les coses creades, a acceptar la ﬂor, el riure d’un infant, el vent de primavera, el foc a terra, les tendres mans properes, els amics de sempre, la volta del cel, lluminosa o estelada, mentre el batec del cor ens cer�ﬁca que val la pena viure l’aventura del viure.

Quan mor algú es�mat tots morim una mica; Si se’ns en va mitja vida ens estronca el goig: només ens queda el llegat d’un inclement ressò de dol, perquè és natura nostra sen�r l’adversitat com una llosa. Aviat, i és llei de vida que la mort ensenya,

Josep Vallverdú

Adéu Carmen Aquest mes ens ha deixat una d'aquelles persones que sense fer soroll, deixen petjada. Una dona treballadora i lluitadora com la que més, com en diuen ara, una dona d'aquelles de les que ja no en queden. Va arribar d'Andalusia, i com tots els que van venir llavors, li va tocar llaurar-se un futur a base d'esforç i treball dur. Però el cop més di�cil de la seva vida va ser quan va haver de suportar la pèrdua d'un ﬁll, malgrat tot, es va sobreposar a la situació i amb l'ànima sempre trista con�nuava desprenent tendresa i bondat. La Carmen va ser la nostra tercera àvia, ens va cuidar com si fóssim els seus néts i puc assegurar que ens va es�mar de tot cor i aquest amor, evidentment, ha estat sempre recíproc. Descansa en pau Carme, et trobarem a faltar. ■

Cal Nicasi

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

Natura Singular El pinsà (Fringilla coelebs)

El pinsà és un pe�t ocell, de la mida d’un pardal molt comú a les nostres terres, especialment a l’hivern quan la pe�ta població es�val es veu reforçada per centenars de milers d’hivernants provinents del Piri-neu, i també del Nord-Est d’Europa. Els mascles són molt acolorits amb caputxa grisa, cara i pit rogenc, ales i cua amb blancs, negres i verdosos. Les femelles i joves són més discrets amb tons marronosos, negres i blancs. El seu bec cònic revela una alimen-

per Pitu Amigó

tació bàsicament granívora. Solen volar en grans grups a l’hivern, però a la primavera, amb la marxa de la població hivernant, els pinsans mostren un comportament menys grupal: a par�r de l’abril els mascles defensen un territori al vol-tant del niu que la femella fa en un arbre. Al llarg de l’es�u poden fer ﬁns a dues postes de 4-5 ous, la incubació dura 13 dies i els joves s’envolen cap als 14 dies.

Pinsà femella. Pitu Amigó

Pinsà mascle. Pitu Amigó

Arbres singulars Núm. 61

Espècie

El reboll dels corrals de Nerola

Dimensions

A l’entorn de Riudabella podem trobar arbres molt vells entre els que es troba aquest fantàs�c reboll de fulla pe�ta que quasi passa desapercebut tot i estar a tocar de la carretera de Prades: l’abundant vegetació baixa en tapa el seu tronc gruixut i ver�cal sobre el que reposa una capçada ufanosa.

Reboll/roure de fulla petita, Quercus faginea-valentinae Perímetre del tronc a 1,30m: 2,10 m Perímetre del tronc a la base: 2,60 m Ample de la capçada: 12-16 m Alçada: 15,4 m

Ubicació

A la dreta de la carretera T700 direcció a Prades, al PK 6,8; a l’alçada dels corrals de Nerola

Coordenades

41°25'52.0"N 1°03'30.9"E(41.431106, 1.058587 a Google Maps)

facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@ gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE 2019

evabonetv

Published on Mar 19, 2020

EL FRANCOLÍ OCTUBRE 2019

Published on Mar 19, 2020

evabonetv

Go explore