__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

NÚM. 379

OCTUBRE 2018

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

ÚLTIMS PREPARATIUS AL CAMP DE FUTBOL

ENTREVISTA: EL FRANCOLÍ 1 Sara Hernández Pons, directora de l'EMME

OCTUBRE 2018


El peix de llotja és peix fresc, de temporada i de proximitat. Desembarca en els ports de Catalunya i arriba a les peixateries el mateix dia de la seva captura. Troba’l amb l’etiqueta Peix de Llotja. Peix de llotja. Garantia de proximitat.

EL FRANCOLÍ

Unió Europea

2

Fons europeu marítim i de la pesca

OCTUBRE 2018


LA NOSTRA PORTADA

Revista editada amb la col.laboració de:

La Unió Espor�va Espluga està d'enhorabona, després del pavelló, la gespa del camp de futbol és l'equipació espor�va més sol.licitada a l'Espluga.

FOTOS PORTADA: Mariona Minguella

SUMARI

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Josep Duran Gili, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Patrícia València, Esther Català Sànchez, Pitu Amigó, Laura Poblet i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ballester, Toni Morlans, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Xavier Lozano Bosch, Ferran Civit i Martí, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

4 EDITORIAL. 5 BÚSTIA. "Cria cuervos y te sacarán los ojos" "Donde estan las putas urnas?" 6 Cartes des de la presó 7 REFLEXIONS. Un malson. 8 Fotos de família 9 Quan era petit. Atentament 10 Insensibles 11 L'ACTUALITAT. El documental "Salvatge- Alt Francolí" s'emet al Canal 33. L'Espluga reviu els 80 anys de la retirada de les Brigades Internacionals 12 Mor l'escriptor i periodista Robert Saladrigas 13 Aplec arxiprestal de la Conca de Barberà a Vimbodí 14 Alumnes de l'Institut de l'Espluga es planten per l'1O, tot i no fer vaga. L'Espluga recorda el referèndum inaugurant la nova Plaça de l'1O 15 S'obre la nova convocatòria dels pressupostos participatius de l'Espluga amb més dotació. Fanalets al cel de l'Espluga per la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez 16 Jordi Torre serà el candidat a l'alcaldia per Junts per l'Espluga de Francolí. El CDR recorda el moviment de l'1O amb un cap de setmana d'activitats 17 L'Escola Martí Poch estrena les millores al pati proposades per l'alumnat i executades per l'AMPA. L'Espluga recupera el servei de notaria cinc anus després 18 El cementiri estrena nou enllumenat per Tots Sants. Comença la instal.lació de la gespa artificial al Camp de Futbol 19 ENTITATS. Festa del Soci i celebració del primer aniversari del local social la Germandat 20 Comença una nova temporada de l'activitat extraescolar d'atletisme del CAE 21 L'Orquestra i el Cor "Treu-li la Pols al teu instrument" inicien nova temporada 22 Els Diables de l'Espluga tanquen temporada després d'actuar en una desena de municipis

3

23 La Conca també vol ser territori de tennis taula 24 ANC 26 Festa del Soci de l'Associació de Jubilats 27 Els Grallers, Gegants i Nans de l'Espluga presenten un nou web d'història i difusió 28 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 29 COSES NOSTRES 30 ARA FA 100 ANYS 31 ENTREVISTA A Sara Hernández Pons, directora de l'EMME 33 CASAL 34 TASTEM LA CONCA. ESPAI SOMMELIER 35 RIMADORS ESPLUGUINS 36 CURAR-SE EN SALUT 38 PINZELLADES DEL PEDRÍS 39 MOSSECS FILOSÒFICS. LA BÍBLIA ENS PARLA 40 MUSEU DE LA VIDA RURAL 41 ENSENYAMENT 45 RACÓ DE PENSAR 46 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR

OCTUBRE 2018


Malgrat tot... Si féssim un exercici d’abstracció geogràfica i ens poséssim en la pell d’un extraterrestre que arriba per primer cop a la Terra i fa un ullada del que està passant per tal de fer un diagnòs�c de com tenim el nostre planeta, segur que ens agafarien ganes de girar la nau espacial que ens ha portat cap aquí i fotre el camp corrent. Potser és per l’accés infinit a la informació que tenim avui en dia que ens assabentem gairebé de manera instantània del què està passant en qualsevol part del món, però la veritat és que tot plegat fa força por, sobretot quan intentem projectar cap a un futur immediat com deixarem el planeta a les generacions que ens venen darrera. En tots els aspectes sembla que ens ho estem carregant tot plegat sense ser conscients del regal infinit que és poder viure en aquesta bola de roca que navega enmig d’un espai inabastable i que fruit de milers de coincidències ha esdevingut un hàbitat on s’ha desenvolupat la vida d’una manera que no ha passat en qualsevol dels altres racons de l’univers que som capaços d’analitzar. En menys de cent anys (una mil·lèsima de segon en termes còsmics i fins i tot geològics), hem malmès l’atmosfera que ens permet la vida i el canvi que hem provocat al clima de manera ja irreversible, està fent que la meteorologia es�gui canviant de manera accelerada posant en risc el món tal i com l’hem conegut nosaltres. Això crearà en un futur un allau de refugiats climà�cs que provindran dels racons del planeta que seran més afectats i que curiosament són els que menys han contribuït a aquest canvi en les regles de la natura. Però malgrat saber que el procés no té volta enrere i que �ndrà en poc temps unes conseqüències catastròfiques, seguim emetent gasos nocius, talant boscos i malmetent rius i mars amb residus que trigaran segles en ser destruïts, tot plegat i analitzat des del punt de vista d’un alien que ens visita, una bogeria suïcida que no té aturador. EL FRANCOLÍ

Per altra banda, i com mai abans a la història, tenim el món manegat per uns líders cada cop més �rans i amb molt pocs escrúpols, que no tenen cap mena de capacitat empà�ca envers el món on vivim i que només per interessos par�culars fomenten l’enfrontament entre pobles i sobretot la nul·la solidaritat amb els països menys afortunats (hem de tenir en compte que el que anomenem “món desenvolupat” és poc més del 10% de la població mundial). Tanquem fronteres com per no voler veure el problema de les migracions que hem provocat des d’aquí tant per aspectes econòmics, climà�cs o bèl·lics. Senyors de la guerra i de la banca són els amos del món i de manera totalment inhumana miren pels seus interessos sense valorar les conseqüències que tot això �ndrà en el futur dels que venen darrere. Però nosaltres ens tanquem en la nostra bombolla de benestar com volent ignorar el què està passant, pensant que tot això no ens afectarà a nosaltres. Malgrat tot però, i per no tornar-nos bojos de depressió, cal mirar les coses bones que passen i tenir esperança en que els nostres errors generacionals esdevindran la base d’una nova manera d’actuar per part dels nostres fills. Cal mirar als pe�ts de casa i fomentar els valors que actualment semblen de baixa; l’ecologia, la solidaritat, l’empa�a, la pau.... Ells són la única esperança i és el nostre deure mostrar-los el camí cap a un món millor, un camí en el que nosaltres hem fracassat de manera aclaparadora. Potser no els hi deixarem un món com el que hem trobat però és la nostra responsabilitat educar-los en aquests valors bàsics per tal que corregeixin de la manera que puguin el desastre que nosaltres hem provocat en gairebé tots els aspectes. Casa a casa, família a família, tenim el deure d’inculcar en les noves generacions les claus per fer un món millor. Hem d’aprendre dels nostres errors i fer el que calgui per tal que no es tornin a repe�r i fer que malgrat tot, fem com a espècie privilegiada d’aquest planeta, que el pe�t racó on vivim torni a ser el lloc més màgic de l’univers on viure. I no en �ngueu cap dubte, com deia el Capità Enciam; “els pe�ts canvis són poderosos”. ■

4

OCTUBRE 2018


Busti@

"Cria cuervos y te sacarán los ojos" Em costa d’entendre que molts ciutadans catalans nascuts aquí o vinguts de fora, �nguin tanta fòbia a tot allò que fa referència a la nacionalitat catalana. ENSENYAMENT Els nascuts aquí i educats en escoles catalanes es�c segur que han vist l’amor que els educadors senten pel seu país. Què és el que els molesta i ofèn si actualmente saben dues llengües i coneixen dues cultures? Per què en lloc d’agraïment senten odi? MITJANS INFORMATIUS Vivint a Catalunya poden informar-se de tot el que passa al món i poden sortosament contrastar i formar opinió sobre qualsevol tema, sigui cultural, polí�c, cien�fic, etc., perquè tenen els mitjans informa�us del país i també els de fora (els espanyols) Perquè s’entesten a voler suprimir tot allò que no és espanyol, si aquest pensament nefast empobreix i tanca la

ment a possibles canvis raonats d’opinió? Buscar la veritat és un deure que té qualsevol persona en aquest món i no pensar que només la seva és l’autèn�ca i la protegida pels déus. CONCLUSIÓ Aquests catalans han d’entendre que els diferents governs d’Espanya no poden lluitar permanentment contra els sen�ments del poble català. No hi tenen dret, no només per raons històriques sinó per raons morals i de jus�cia. CONVIVÈNCIA Jo no sé com acabarà tot això , però sí que puc dir que el poble espanyol, tard o d’hora haurà d’escoltar les nostres raons i asseure’s a parlar i resoldre un problema greu com és la convivència, amenaçada aquests úl�ms temps per alguns catalans nascuts aquí Quin contrasen�t ■ Eusebi Majós

"Donde estan las putas urnas?" Recordant-ho, ara fa un any, he sen�t astorament, incredulitat, vergonya i pena, molta pena. En veure milers de catalans de cor, convençuts que podrien i volien votar per saber si la immensa majoria dels seus compatriotes eren del mateix parer que ells, emociona però també entristeix que un estat matusser, ancorat als privilegis i en plena descomposició volia impedir que la noble gent catalana diposités el seu vot. Es�c segur que hem donat els catalans una lliçó de civisme en l’anomenada operació “urnes”. Ennobleix que tot un poble guardés un secret tan important. Hi hagué molta gent treballant, callada, pensant en el noble des� del seu secret. Tot un aparell estatal no va saber com es podria fer aquest miracle. Ho aconseguírem. Enhorabona pel silenci còmplice i vergonya pels opressors. Avui ha passat un any i em sento orgullós del nostre poble, que ni les porres, ni les bales de goma, ni els gasos van poder evitar les votacions i la plena determinació de que no come�em cap delicte; i de que Catalunya la considerem nostra, no pas seva, tal i com volen demostrar els insensiEL FRANCOLÍ

bles, incapaços i desvergonyits governs espanyols. Els ciutadans sensats de les espanyes un dia o altre hauran de despertar-se del seu son de grandesa i de les miserables maneres que han emprat, de fa segles, contra els catalans. Hauran de rebutjar “les camarilles”, les prebendes, el “señorío” i les corrupcions generalitzades. Hauran de pactar i netejar de la seva ment l’esperit de conquesta i el de la propietat guanyada amb cruentes guerres. Els catalans volem ésser lliiures i decidir el nostre propi des� i no pas apoderar-nos del dels altres. També volem i desitgem que s’acabin els privilegis dels espanyols per així poder canviar el seu trannà que creiem equivocat. Desperta, Espanya, i empara els teus fills que volen millorar el món i combat amb convicció els que s’emparen en la força i s’aprofiten de les despulles de les guerres guanyades a qualsevol preu. Creiem en l’amor, no en el terror. Eusebi Majós Nota: Escrit en un taller d’automòbil de Montblanc, mentre esperava la reparació del meu cotxe, a les 9’30 hores del ma� del dia 1/10/2018. ■

5

OCTUBRE 2018


CARTES DES DE LA PRESÓ En aquest número d'El Francolí, publiquem una carta que va rebre el Ramon Cera de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, tancada a la presó del Catllar i en la que la Fiscalia demana 17 anys de presó i 17 més d'inhabilitació, en un judici que es preveu, se celebrarà a principis del 2019.

Carta Ramon Cera Estimat Ramon, He tingut una alegria en rebre la teva carta amb la foto, el que em fa alegrar-me més és saber que penseu en nosaltres, que esteu al nostre costat, sento el vostre escalf i solidaritat i per això us estic immensament agraïda. Conec i estimo en Ferran, és molt bona persona i un patriota de pedra picada i quan em ve a veure m'explica el que feu les persones de l'Espluga, per això m'agradaria que els donessis les gràcies de part meva i que els encoratgis a continuar treballant per un país millor, com hem fet sempre. No patiu, estic serena i tranquil.la, esperant el judici, perquè sé que el judici serà la prova que demostrarà les injusticies dels tribunals espanyols. Moltes gràcies per tot el que feu per nosaltres, els presos preses polítiques. Us enyoro i us estimo. Una abraçada immensa. Carme Forcadell Mas d'Enric, cel.la 28 213 dies

EL FRANCOLÍ

6

OCTUBRE 2018


REFLEXIONS un cop d’ull

Un malson

M

ANDREU MORTA

’havia proposat de no tocar temes d’actualitat perquè aquest mensual camina a poc a poc mentre la vida corre tan de pressa que, per a quan surt la revista, els fets ja són més revellits que l’anar a peu. Però això d’anit... si no ho explico, rebento. Anem a pams. Em gito. Acluco els ulls. El cervell bull. Uf! I quin malson! (“Pesadilla”, ne diuen a Tabàrnia) Allucino i somio que soc en l’acte per les víc�mes de l’atemptat de la Rambla. Però no en la digna comi�va que diposita flors pels morts, els ferits i les seves famílies, sinó que m’hi veig –oh, horror vacui!– integrat dins la nota discordant del dia, a l’horda «rojigualda». Duc barret tricolor i m’embolcallo de vermell i groc enmig de banderes i de gent –gent i banderes vingudes, moltes, de Saragossa i Madrid– i bramant visques al Felip (“pels catalans el cinquè –explico al veí, en pla saberut–, que el primer fou rei de Castella, però no d’Aragó”). Just dit això, m’aborda un bigot nacional-sindicalista d’aquells que abundaven fa anys: “Mire joven –¿i per què em diu “joven”, si en �nc més de vuitanta? Nostàlgia dels vells temps?–: en 1714 sometimos a los catalanes a las leyes de Castilla y ESO és lo que vale. Este... es... tu... Rey! ¡Y a callar, c...! Se sienten, c...! Aquí nada de señoras... (“senyeres”, apunto amb un fil de veu) ni «estalladas» ilegales! (“estelades”, musito jo!) ¡La de «la Roja» y el Real Madriz es tu bandera!”. I arranquem a cridar a cor que vols, fins esgargamellar-nos: “¡Nierga� ¡En castellano... en castellano! ¡Hija p...! ¡Golpistas a prisión, Puichdemonk al paredón! ¡A cortar lazos amarillos!” I crido i crido EL FRANCOLÍ

i crido... Quin pa�r! Per sort, l’àngel protector d’inconscients i borratxos em ve a socórrer i em desperta. Amarat de suor, tremolant com fulla al vent, l’angúnia m’enlleganya els ulls... Vatua l’olla, necessito explicar-ho a risc de rebre el jus�ficat menyspreu dels qui ho llegiu. M’he d’alliberar l’ànima del pes d’aquest pecat –ei, inconscient!– del meu cervell. ¿I si se’m fa crònic i es repeteix fins esdevenir una obsessió d’aquelles que et torturen fins a ferte carn de psiquiatre? Casum ronda, vaja futur! Ara sé d’on ve el mal, però: del missatge de condol que el president de la Generalitat va enviar al batlle de Gènova arran de la tragèdia del viaducte Morandi. Li deia, en italià: “In nome del popolo de la Catalogna, voglio esprimere la mia pena e tristezza per le vittime della tragèdia di Genova e la mia solidarità con le loro famiglie. Rimaniamo a disposizione delle autorità italiane”. Tot un detall, oi? Doncs tot seguit un autoanomenat

7

«Yo soy Naranjito» li etzibà: “¡Los italianos no entienden el catalán, entérate!”. Quina exhibició d’ignorància! Vaig quedar esmaperdut, sobretot pel to tan xulesc i aznàric, el mateix que emmetzina les ràdios i televisions de la caverna! ¿No serà, potser, que el tal «Naranjito» frueix d’algun màster “d’aquells”? Quanta exsudació d’odi irracional envers qui sí que sap de lletra! Volia engegar-lo al botavant, però vinga darhi voltes i voltes... i amb tant de capficament, n’es�c segur, l’inconscient em traí i m’insuflà aquest malson: entre el savi i el ruc dec haver triat l’ase. Sense voler, que el meu honor quedi net. «That is the question». Solució? He decidit deixar el cafè. D’ara endavant només prendré herbes de Poblet després dels àpats. I un “xupito” d’Aromes de Montserrat abans d’enllitar-me. I, si cal, peregrinaré descalç i amb un roc a la motxilla fins a l’ermita de l’Abellera. Abans que covar mals pensaments, tot. Quins treballs! Ai, uix! Pregueu per mi. ■

OCTUBRE 2018


REFLEXIONS un punt de vista molt personal

Fotos de família

F

LAIA TORRES

a uns anys, no gaires, recordo que vaig penjar a Instagram una fotografia d’unes claus amb el clauer de l’albarca taronja de Menorca i el de la Torre Eiffel rosa de París (regals de post-adolescència). A sota hi havia escrit “Tot avança i et va fent els dies. ” perquè m’independitzava de veritat. Uns mesos més tard en vaig pujar una altra de la clau del Mégane on hi posava “16 anys i 295000 km. Em sap greu i tot!”. Aquell dia arribava a casa meva amb un cotxe nou i també meu. Més tard, me’n sor�a una d’un plat de patates i bledes saltejades amb allet. La vaig acompanyar d’un “Allò que mai pensaves que faries de gran (i menys, per gust) quan �nguessis casa teva! ;)”. Vivia sola i menjava bledes. Del setembre del 2015, n’hi ha una de dos raspalls de dents que es miren i hi llegeixo “Reflexionen (perquè ja n’és dia), es miren, ballen (semblen els gegants en ple auge), es coneixen, n’aprenen, s’es�men i...tot això, allò i allò altre.” Aquesta, a més de ser del dia abans de les eleccions, evidenciava que el pis ja el compar�a cada dia i cada nit. Instagram, doncs, té alguna cosa bona. Si me’l miro, em resumeix els úl�ms anys en moments (alguns espectaculars, els altres normals �rant a vulgars que normalment són els més tot). Entre aquestes imatges que descrivia a dalt, n’hi ha moltes altres: algunes de llocs molt llunyans, altres de llocs molt propers, unes de natura, altres de natura morta i altres de coses sense vida que me n’han donat molta. En total hi �nc exposats 148 moments. El primer és del 2 de novembre del 2013. Aquesta setmana farà cinc anys justos. Cinc anys en 148 moments, és a dir a uns 29 moments per any que em miro, recordo i torno a guardar amb carinyo. EL FRANCOLÍ

Però aquestes quatre fotografies de dalt em fan retornar un pensament que fa dies que em ronda: en quatre anys m’he independitzat, m’he comprat un cotxe, m’he posat a viure amb l’Isaac i encara ho faig i m’ha començat a agradar molt, però molt, la verdura i la fruita. Tot va junt forçadament? Ens fem grans quan ens agrada la verdura, la majoria? Ens fem grans quan ens independitzem? Quan ens comprem un cotxe? Quan alguns es compren cases? Quan vivim amb qui triem viure? Tots ens fem grans de la mateixa manera? D’aquí en sor�ria un ar�cle sencer, però no és el moment de parlar d’etapes marcades ni obligades, això m’ho guardo per un altre dia. Ara volia arribar a l’úl�ma fotografia que �nc penjada a Instagram, que és a la platja del Trabucador, al Delta, dissabte passat, 27 d’octubre, el dia que la mare feia 65 anys. Ella, doncs, l’altre dia es feia gran però jo vaig veure clar que també m’hi feia amb ella. No tenia a Instagram cap fotografia de família: en tenia amb parella i amb amics que s’intuïen, en tenia sola i, en la majoria dels casos, sense ningú. Però l’altre dia hi sor�en tots els de casa, els propers, els de cada dia. La fotografia anava

8

acompanyada d’un “Hem celebrat que la mare ara �ndrà molt temps (que és allò que sempre li havia sen�t dir que no tenia), i que estem bé, també.” I al vespre, quan me la tornava a mirar vaig pensar que fort era que tant el pare com la mare ja es�guessin jubilats. I que bonic que poguessin estar-ho amb una tranquil·litat gairebé absoluta (tot i les coses de cada dia, que amoïnen sempre una mica). I que poguéssim gaudir tant dels dies del Roc i dels que vindran. I que gran m’havia fet perquè ara tenia l’edat que la mare tenia quan estava a punt de tenir ma germana, i que des de llavors tant ella com el pare havien passat 35 anys més treballant. I que ara ja em preocupaven les factures i els impostos. I que ja em preocupava perquè les coses es�guessin netes i una mica ordenades. I pel menjar de cada setmana i per si s’havia de comprar una cosa o una altra i per rentar roba (per planxar-la no, això no ho he agafat de casa). I que ja era igual que ma mare. I que la família ja sor�a a les fotos. I que m’agradava passar-hi un dia bonic de tant en tant i un dinar normal cada diumenge. I que ho seguirem fent, ara sense pensar, alguns, que l’endemà han de tornar a la feina. ■

OCTUBRE 2018


REFLEXIONS Als anys cinquanta

Quan era pe�t

V

MANEL MORGADES

aig aprendre les primeres lletres a “les monges” (Germanes Vedrunes) que tenien el col·legi-convent i capella al carrer de les monges (Carrer Sant Josep). Els nens, quan fèiem la comunió, anàvem a les escoles (nacionals). Les nenes, si volien, es podien quedar; les que no, anaven a les escoles a la part femenina. No hi havia coeducació. El meu mestre era el senyor Jo-

sep Maria Brunet, entre nosaltres “el mestre Brunet”. Apreníem d’una enciclopèdia on hi havia tot el que creien que havíem de saber, ell ho ampliava amb uns quaderns personals. Els nens treballàvem de dos en dos en un pupitre de fusta, al mig un tinter on sucàvem la ploma per escriure. Sempre teníem problemes amb el tremp i les taques: als dits, a la bata, al quadern, al pupitre... tot això ens delatava.

El senyor Brunet escrivia amb una ploma estilogràfica. Va ser la primera que vaig veure. El cos era negre i el caputxó metàl·lic. Feia molt bona lletra, m’agradava veure com escrivia. La ploma lliscant suaument sobre el paper feia un so que embadalia. El paper absorbint la tinta sempre regular, sense taques, perfecte! Quan vaig poder, en vaig tenir una com la del senyor Brunet. Encara escric amb estilogràfica. ■

pensaments digitals

Atentament

S

XAVIER LOZANO

igno, normalment, quan acabo d’escriure un correu electrònic. Fa temps que aquesta eina ha subs�tuït les cartes tradicionals per quatre línies al cos del missatge virtual o per un pdf que les acompanya per mostrar que, d’alguna manera, allò és formal. Però fins i tot podríem dir que aquest sistema de comunicació entre persones, ins�tucions, empreses o en�tats està passant a millor vida. I que moltes persones s’estan prenent a la lleugera el valor que té un correu electrònic ben respost. Per mi encara és una eina ú�l, formal i segura, on signar ‘Atentament’ vol ser, encara, una mostra de respecte per això que es escrit i pel teu propi receptor. EL FRANCOLÍ

Què passa però quan el fil de conversa es talla de sobte, i el teu interlocutor no respon? Doncs que s’acaba la premissa bàsica de la comunicació. I penso que no és perquè el canal emprat no funcioni. Simplement, perquè el receptor decideix, per un motiu desconegut, no contestar. I això passa, cada cop més, en la societat de la immediatesa on l’ús del Whatsaap està acabant amb la formalitat i la serietat en les comunicacions. I sincerament, el Whatsaap és una eina molt útil organitzativament parlant, però no formal. En una conversa de Whatsaap es perd la seriositat i fins i tot es perd el missatge. Però almenys, saps que el teu interlocutor t’acabarà responent. Almenys

9

saps si ha llegit el teu missatge. Però, què ens està passant? En un moment en què som incapaços d’esperar-nos a respondre un Whatsaap mentre estem en un semàfor, perquè no responem els correus electrònics? A mi em passa, diàriament. Quan escric a un polític, a una entitat o a un mitjà de comunicació, i fins i tot a persones individuals. No responen i el missatge es perd. Grans institucions amb importants plantilles de personal no responen el correu electrònic que els envies. I en això s’acaba l’educació, el bon tracte i el respecte al teu interlocutor. Ens hem d’adaptar, evidentment, sóc el primer. Però per sobre de tot no podem perdre les maneres. ■ OCTUBRE 2018


REFLEXIONS tassa i mitja

Insensibles

L

JOSEP VALLVERDÚ

a dependència abraça les persones que necessiten del suport immediat d’altres per desplaçar-se mínimament, sor�r de casa, fer el més imprescindible. Per això se’ n diuen depenents. Per parlar-ne cal estar documentat; declaro d’entrada que avui tothom entén el terme, si bé no del tot l’abast social del problema de la seva adequada atenció. La dependència ha adquirit relleu social amb un cert rebombori quan s’ha divulgat la crí�ca situació de molts dels afectats. Per què no se’n parlava, o se’n parlava poc abans? I especialment, si el problema era greu i esdevenia més crí�c dia rere dia, per què no en parlaven més les autoritats?. Quan diem dependència estem referint-nos a un sector important de la població, en extensió i en profunditat. Pot tractar-se d’avis d’ escassos o limitats recursos que no troben plaça en residències perquè n ‘hi ha poques d’abastables, o de persones que viuen soles en condicions precàries ,i encara d’altres amb problemes psíquics greus que els tècnics no els en consideren prou com per internar-los, ( costa molt d’internar en psiquiàtrics ). O simplement de persones amb malal�es degenera�ves, que queden a càrrec de familiars. En tots els casos la persona o persones que tenen cura dels afectats pateixen molt per sobrecàrrega de feina, una tensió i un esforç que exigeix totes les hores del dia i potser de la nit, i sovint aquells familiars voregen l’angoixa i la depressió. Aquesta imatge de dependent ancià assis�t a mitges no esgota el quadre de les dependències , perquè també són dependents els discapacitats d’edats més joves, els quals avui troben lloc en Centres de Treball especiEL FRANCOLÍ

als o bé ocupacionals, on, per sort, són temporalment tutelats pels seus monitors; tanmateix, es�guin el temps que es�guin al Centre, con�nuen depenent en darrera instància de la família. Siguin joves,adults o vells ingressats, les circumstàncies econòmiques generals han cas�gat els seus Centres i Ins�tucions amb retallades i més retallades , de manera que actualment s’han arribat a reduir serveis, empleats, instal·lacions i projectes, i en alguns casos s’han tancat instal·lacions de minusvàlids per repar�r els interns en altres llocs. Això, les retallades en aquest sector, és quelcom imperdonable, ateses les despeses milionàries que l’ Estat fa en d’altres camps , infraestructurals sobretot. Pensem en els trens d’alta velocitat engegats per mo�us electoralistes, la rendibilitat dels quals ha estat un desastre económic, pràc�cament menys que nul·la, malgrat discursos triomfalistes: el plantejament d’altres gegan�nes obres ,com l’escandalós dipòsit submarí de gas , suprimit abans de fer-se i que ,com tots nosaltres, si el cel no hi posa remei, hauran de pagar també tots aquells dependents a què em refereixo. Pensem en els enormes bonys de corrupció i les saques de numerari amb què l’Administració reforça l’estament bancari. He llegit diverses vegades que els Estats que de debò podem considerar avançats, modèlics en el nostre segle, són només aquells que tenen sa�sfactòriament resolt el sector dels desafavorits i dependents, amb una ampla i generosa, intel·ligent previsió social. Potser aquest és un camp que mai no �ndrà tapats tots els forats, dient-ho en vulgar expressió , però ja ens entenem, anem veient que només fent un

10

esforç ben dirigit amb estudis estadístics al dia i pressupostos adequats, es pot millorar substancialment la mancança observada. Mancança que a Espanya és molt acusada, perquè no s’hi ha posat remei amb temps, s’ ha deixat deteriorar aquest camp per la gasiveria i insensibilitat dels governants. Crec que els hem de culpar a ells perquè de res serveix, per exemple, haver traspassat ges�ons a Conselleries autonòmiques si els diners no arriben. He parlat adés d’insensibilitat perquè és ben palesa. Aquest governants de vegades fan l’efecte de robots , repeteixen fórmules i frases fetes sense flexibilitzar cap ac�tud. És conseqüència del tradicional empedreïment de viure d’esquena a la realitat del carrer, del poble rural, del barri degradat. En converses televisives es comenta sovint l’aparent descurança dels governants sobre aquest tema. Quins governants? Tant-se-val, no cal que s’esmen�n colors, si són persones que a l’hora d’actuar només tenen al cap xifres i decrets-llei que obliden el marc de la dependència. Xifres, escons, és el que tenen al cap: al cor, no vull ni pensar-ho. ■

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT

El documental "Salvatge-Alt Francolí" s'emet al Canal 33 El passat dijous 18 d'octubre, s'emetia pel Canal 33, el documental que l'espluguí Pitu Amigó va realitzar a les nostres contrades. Amigó, col.laborador incansable d'aquesta revista, és doctor en biologia a part d'un gran amant de la natura, va projectar el mateix documental al Teatre del Casal, el juny del 2017.

"Salvatge- Alt Francolí" és un documental on s'hi poden apreciar més de 70 varietats d'animals que viuen als nostres paratges, i que s'ha pogut enregistrar utilitzant tot tipus de tecnologia, així com drons, sondes o càmares de visió nocturna, entre d'altres. La música del documental ha estat creada per l'ocasió pel mateix Pitu Amigó, en col.laboració amb el músic Ferran Andechaga. i ja es pot veure i consultar a la web de TV3, tv3 a la carta. ■

Estrena del documental Salvatge-Alt Francolí el juny de 2017. Gerard Bosch Castro

L’Espluga reviu els 80 anys de la re�rada de les Brigades Internacionals L’Alberg Jaume acull l'acte commemora�u del comiat d’homenatge d'ara fa 80 anys a més de 2.000 combatents El 18 de juliol de 1936, un grup de militars rebels entre els quals hi havia el general Franco, es van alçar contra el govern democrà�cament cons�tuït de la República espanyola. Aquests fets van propiciar que la internacional Comunista, a París i Moscou, es replantegés com podia ajudar la República. I es va decidir enviar voluntaris d’arreu

del món a Espanya perquè s’incorporessin a l’exèrcit republicà. El dia 25 d’octubre de 1938 –avui fa 80 anys–, els brigadistes integrants d'aquell exèrcit, es van acomiadar a l’indret aleshores conegut com ‘Villa Engracia’ -l’actual alberg Jaume I. 2.000 brigadistes a l'actual alberg Jaume I Coincidint amb aquesta èfemeride, el Departament de Justícia ha commemorat la retirada de les Brigades

Internacionals de la Guerra Civil, en un acte al pati de l’Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí; el mateix lloc on el 25 d’octubre de 1938, ara fa exactament 80 anys, es va fer un homenatge a uns 2.000 brigadistes, en representació de tots els brigadistes, que havien de tornar als seus països. Diverses poblacions del sud de Catalunya van organitzar festes per acomiadar-los, però l’acte central es va fer a l’antic balneari habilitat com a

Lluís Martí Bielsa, secretari general de l'Ass. d'Expresos polítics. JV EL FRANCOLÍ

11

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT hospital militar, que actualment és l’alberg Jaume I. Van ser acomiadats per Juan Negrín –president del govern de la segona República espanyola–, i pels principals caps de l’exèrcit de l’Ebre. Molta emo�vitat i records L’acte d'avui ha reunit més d’un centenar de familiars dels brigadistes i representants de diverses associacions vinguts de països com Itàlia, França, Gran Bretanya i Estats Units. Molta emo�vitat, records i anècdotes han envoltat la

Projecció del reportatge sobre els Brigadistes Internacionals. JV

jornada. La consellera de Jus�cia ha descobert un plafó en record d’aquells fets. Fotografies icòniques de la Guerra Civil Diversos fotògrafs i corresponsals internacionals van immortalitzar aquell dia del 1938 a l'Alberg Jaume I amb algunes de les fotografies més icòniques de la Guerra Civil. Al final de l’acte, les infermeres de l’hospital militar van ballar amb els brigadistes. ■ LaConcaDiari

Mor l'escriptor i periodista Robert Saladrigas El 22 d’octubre passat moria a Barcelona l’escriptor, periodista i crí�c literari Robert Saladrigas Riera, als 78 anys, víc�ma d’un cáncer contra el que lluitava feia anys. Diaris com El País, La Vanguardia, El Mundo i d’altres han comunicat aquesta trista nova, per tractar-se d’un gran escriptor, guanyador de premis com el Joaquim Ruyra (1967), amb l’obra Entre juliol i setembre, el Premi Víctor Català (1970) per Boires, el Premi Carlemany , Joan Crexell, Josep Pla de narra�va i el Premi Sant Jordi (1992) amb El sol de la tarda. Fou crí�c de La Vanguardia durant 40 anys i un novellista brillant. Als 15 anys ja manifestava la seva vocació d’escriptor i als 18 es presentà al Premi Nadal, sense por de compe�r amb escriptors com Delibes, Ferlosio, Matute. Tenia un gran bagatge perquè havia estat un bon lector amb referents com Faulkner, Joyce o Proust. La seva esposa Montserrat Gilabert ha �ngut un paper fonamental en la vida de l’escriptor, compar�da durant 52 anys. Robert Saladrigas escriví en els diaris Solidaridad Nacional, El Correo Catalán, TeleXpres, La Vanguardia, col·laborà a l’ABC i les revistes Siglo 20, Tele/Estel, Cavall Fort, Mundo i Des�no Ha treballat a la televisió i a la ràdio. Ha estat traduït a l’espanyol , portuguès i romanès. Segons una entrevista publicada l’any 1999 a la revista El Francolí, feta per Ferran Civit, Robert Saladrigas va tenir un lligam molt especial amb l’Espluga, ja que dels 4 als 14 anys hi passava les vacances d’es�u amb uns parents, a causa de que un xarampió dolent va deixar-li seqüeles als ulls, i diu que l’aigua de la Font de la magnèsia va salvar-li la vista. Els seus lligams amb l’Espluga van con�nuar, doncs hi tenia amics de la seva infantesa. ■ EL FRANCOLÍ

Pàgina de la nostra revista del juliol del 1999. Casal de l'Espluga

12

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT Aplec arxiprestal de la Conca de Barberà, a Vimbodí El passat diumenge 14 d’octubre, a la parròquia de Sant Salvador de Vimbodí, es va celebrar l’Aplec Arxiprestal de la Conca amb l’assistència de l’Arquebisbe de la Diòcesi, Monseyor Jaume Pujol i Balcells; el plebà de Montblanc i Arxiprest, Simó Gras; mossèn Marcus Vinicius Teixeira, rector de les parròquies de l’Espluga, Vimbodí i Senan, i altres preveres de les parròquies de l’Arxiprestat. A dos quarts de sis de la tarda començà l’aplec amb una xerrada sobre “La nova evangelització a les parròquies rurals”, a càrrec del Joan i la Núria, un jove matrimoni que ens exposaren la seva particular vivència ajudant la seva parròquia, a Solsona, i del contacte amb altres comunitats parroquials. La xerrada fou interessant, àgil i participativa, alhora que ens plantejava moltes preguntes sobre el funcionament de les nostres comunitats, posant molt d’èmfasi en els talents que cadascú pot aportar, independentment de l’edat. També es parlà de que no hi ha presència de joves a les parròquies, sobretot a les rurals. A les ciutats, això canvia. Després de la xerrada en què tots vam apostar per l’esperança, ens dirigírem a l’església on el senyor Arque-

EL FRANCOLÍ

bisbe va adreçar unes paraules d’agraïment als assistents, unes seixanta persones, aproximadament, i va lloar la tasca dels preveres que han de portar diverses parròquies, la qual cosa els suposa un treball més feixuc, tot i que compten amb l’ajuda de feligresos que s’impliquen en les parròquies. Tot seguit hi hagué la pregària de les vespres, acompanyada de cants, pre-

13

sidida per Monsenyor Jaume Pujol, acompanyat dels preveres de les parròquies de la Conca. Un cop acabat l’acte tots vam passar a una sala on un bon grup de dones de la parròquia de Vimbodí havia preparat un berenar esplèndid per als assistents a l’Aplec, les quals, amablement, ens conduïren cap a la sala on hi havia l’àpat. ■

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Alumnes de l'Ins�tut de l'Espluga es planten per l'1-O, tot i no fer vaga Desenes d’alumnes de l’Ins�tut Joan Amigó de l’Espluga s’han assegut a les escales del centre sense anar a classe aquest dilluns per reivindicar l’1 d’octubre, tot i no haver-se aprovat la vaga. La concentració s’ha produït després de l’hora d’esbarjo i una part dels joves hi ha estat fins a les dues del migdia. Des de la direcció de l’Ins�tut s’ha informat a l’EFMR que el Consell Escolar va rebutjar l’opció de fer vaga per part de l’alumnat perquè des de la conselleria d’ensenyament es va manifestar que les escoles obririen com qualsevol dia lec�u. Davant d’això, la directora del centre, Maite Nolla,

ha assegurat que es va plantejar als joves la possibilitat que celebressin algun acte reivindica�u durant l’hora del pa� o bé en finalitzar les classes, però els estudiants no van presentar cap proposta. Tot i això, les classes s’han celebrat amb normalitat, malgrat l’absència d’un nombre important d’alumnes durant les primeres hores, i, per tant, el centre penalitzarà els par�cipants amb una falta d’assistència. Inicialment, el seguiment de la plantada ha estat majoritari per part de l’alumnat de tercer i quart d’ESO i alguns dels joves de segon, mentre que a úl�ma hora eren una quarantena. ■ Gerard Bosch i Espluga FM Ràdio

L'Espluga recorda el referèndum inaugurant la nova Plaça de l'1 d'Octubre La inauguració de la plaça de l’1 d’octubre i d’una placa a l’Escola Mar� Poch ha marcat la commemoració del primer aniversari de l’1 d’octubre a l’Espluga. Unes 200 persones han recordat el referèndum d’ara fa un any, tot reclamant ara que es faci efec�va la república catalana. L’acte ha començat a les 8 del vespre amb la descoberta de la placa ubicada a l’exterior de l’escola que l’1 d’octubre del 2017 va acollir les votacions. A proposta de l’ANC de l’Espluga, la placa recorda la data del referèndum i in-

corpora el lema “Aquí vam votar, aquí vam guanyar”. La rotonda del Casal, ara oficialment plaça de l’1 d’octubre, ha estat l’escenari central dels parlaments del primer aniversari de l’1-O. Una de les urnes del referèndum ha presidit un acte que ha comptat amb nombrosos parlaments i ha acabat, simbòlicament, amb la gent votant. En primer lloc, diverses persones que van viure la jornada de prop han llegit el manifest de la plataforma 1 d’octubre en què, en grans trets, s‘han reconegut els esforços de la ciutadania

per fer possible les votacions i que ha fet una crida a fer efec�va la república. Jordi Miró, regidor de Som Espluga, ha expressat que la plaça de l’1 d’octubre, una proposta de la seva formació, és un homenatge a totes les persones que van fer possible el referèndum i és necessària perquè és una fita que s’ha de recordar. Des de l’Espluga per la Independència, Joan Poblet, ha manifestat que “hem volgut traslladar un missatge de record pels fets de l’1 d’octubre i la gent jove que va defensar l’escola”. “Demanem que, encara que sigui a poc a poc, els polí�cs implemen�n la república, així defensem el vot de l’1 d’octubre”, ha dit Poblet. ■ Josep Morató i Espluga Audiovisual

Contingut multimèdia a EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

14

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

S’obre la nova convocatòria dels pressupostos par�cipa�us de l’Espluga amb més dotació La tercera edició dels pressupostos par�cipa�us de l’Espluga començava el passat dijous 18 d'octubre, amb la fase per presentar propostes que s’allargarà fins al 29 d’octubre. Fins llavors, els espluguins i espluguines majors de 16 anys podran aportar les seves idees i d’aquí n’haurà de sortir un projecte guanyador, al qual enguany s’hi invertiran 20.000 euros. La tercera convocatòria incrementa així la inversió en 2.000 euros i cada persona pot fer un màxim de 3 propostes. Les idees es poden presentar fins al 29 d’octubre a l’Ajuntament de l’Espluga o bé per correu a

administracio@esplugadefrancoli.cat. Per presentar la iniciativa s’ha d’omplir correctament el formulari dels pressupostos participatius. Entre totes les propostes es contemplaran les que compleixin les bases i, per tant, totes les accions d’interès general, que siguin de competència municipal, que no siguin plurianuals, que tinguin un cost de manteniment sostenible, que no suposin contractació de nou personal, que es trobin dins de la partida d’inversions i que no estiguin incloses dins d’altres actuacions vinculades a la recepció de possibles subvencions.

A par�r d’aquí, si el nombre de propostes recollides fes inviable la validació tècnica, del 30 d’octubre al 5 de novembre s’obriria una fase de deliberació per escollir-ne un màxim de 6.Pel que fa a la validació, se n’encarregarà una comissió tècnica municipal tenint en compte els criteris establerts, la viabilitat econòmica i el cost econòmic. Finalment, el període de votació serà del 9 al 19 de novembre i es podrà fer de forma presencial a l’Ajuntament de l’Espluga o a l’Oficina de Turisme. El projecte guanyador dels projectes participatius d’aquest 2018 s’anunciarà el 20 de novembre. ■ Redacció EFMR

Fanalets al cel de l’Espluga per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart L’ANC de l’Espluga de Francolí va acabar la concentració per exigir la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fent enlairar fanalets, just el dimarts 16 d'octubre, que es compleix un any de l’empresonament dels Jordis. Responent a la crida de la Conca de Barberà per la Independència, prop d’un centenar de persones es van trobar el dimarts per reclamar la llibertat dels dos líders socials catalans empresonats, com de la resta de presos i el retorn dels exiliats. L’alcalde de l’Espluga, David Rovira, va obrir l’acte agafant-se en la pe�ció d’Amnis�a Internacional que demana la llibertat immediata dels Jordis en veure injus�ficada la presó provisional. Tot i això, Rovira assegurava que l’Estat no en farà cas. Contingut multimèDes de l’ANC de l’Espluga, Josep M. Mercadé va dia a EFMR.cat llegir el manifest de l’any de presó dels Jordis en què es remarcava una successió de fets produïts en aquests 365 dies. Finalment, el text també destacava que cal fer realitat el mandat de l’1 d’octubre i avançar cap a la independència. En el manifest també es va dir que serà amb la república quan es podran alliberar els presos i podran tornar els exiliats. La concentració va acabar amb el cant d’Els Segadors, crits de “llibertat” i l’enlairament dels fanalets. ■ Redacció EFMR EL FRANCOLÍ

15

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Jordi Torre serà candidat a l’alcaldia per Junts per l’Espluga de Francolí L’actual portaveu del grup de PDCAT a l’Espluga, Jordi Torre, agafarà el relleu de David Rovira i serà el candidat a l’alcaldia per Junts per l’Espluga de Francolí en les pròximes eleccions municipals del maig del 2019. L’alcalde de l’Espluga, en una entrevista a laconcadiari, ha confirmat els rumors que situaven Torre al capdavant de la nova candidatura. El grup municipal ha confirmat a l’EFMR que la llista encapçalada per Jordi Torre es presentarà, probablement, amb la marca Junts per l’Espluga de Francolí. D’aquesta manera, Torre serà el cap de llista després que David Rovira hagi confirmat en repetides ocasions que renuncia a repetir com a candidat,

després de 16 anys a l’alcaldia. Jordi Torre ha estat regidor de Convergència i Unió a l’Ajuntament de l’Espluga en les dues darreres legislatures. A l’equip de govern, en la primera legislatura del 2011 al 2015 va encarregar-se de les regidories de cultura, festes, comunicació i Informació, i actualment s’ocupa de turisme, cultura, comunicació i informació. Dues candidatures confirmades Amb aquesta confirmació, ja es coneixen dues candidatures per a les pròximes eleccions municipals. Francesc Sánchez va anunciar el passat juliol que tornaria a presentar-se com a candidat a l’alcaldia, ara amb una llista de la FIC. ■ Redacció EFMR

El CDR recorda el moviment de l’1-O amb un cap de setmana d’ac�vitats Cap de setmana reivindica�u a l’Espluga de Francolí de la mà del Comitè de Defensa de la República del municipi que ha commemorat els dies previs i posteriors del referèndum de l’1 d’octubre amb diverses activitats, tallers i actuacions musicals. Tot plegat per agafar forces i rememorar el moviment que va néixer ara fa un any sota les mateixes sigles, llavors en defensa del referèndum. La música ha estat un dels eixos destacats de la programació reivindica�va que va començar divendres amb desenes de joves dormint al porxo de l’Escola Mar� Poch, una acció que va produir-se les dues nits anteriors al referèndum. El jardí dels Francolins ha estat l’escenari musical del dissabte amb el raper lleidatà Pablo Hasél com a cap de cartell. El raper va oferir una xerrada a les vuit del vespre parlant de la seva música comba�va i com el seu activisme ha topat amb els poders de l’Estat. Pablo Hasél va explicar els processos judicials que el condemnen a presó per enal�ment del terrorisme i injúriEL FRANCOLÍ

es a la corona, una condemna de 9 mesos i l’altra de 2 anys. Hasél va reaparèixer a l’escenari del jardí dels Francolins a dos quarts de 12 de la nit amb la seva música en directe. Pel que fa a l’acte “No callarem” on es van incloure les actuacions musicals i la xerrada de Hasél, també s’hi van poder escoltar les actuacions d’Hymbenzo, Michelle, Júlia Valls,

16

Mamihlapinapatai, Joan Vilalta i Pere Prats. D’altra banda, en la jornada de dissabte, que va començar amb l’esmorzar de pagès a la plaça Montserrat Canals, també hi va haver espai per activitats artístiques, tallers, la xerrada d’economia social i solidària a càrrec de l’Olivera Cooperativa i la projecció d’un audiovisual amb imatges i vídeos del referèndum a l’Espluga. ■ Redacció EFMR

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Escola Mar� Poch estrena les millores al pa� proposades per l’alumnat i executades per l’AMPA L’es�u del 2017 es va ampliar el sorral i aquest cap de El projecte de millora del pa� de l’Escola Mar� Poch ja ha entrat a l’úl�ma fase. La inicia�va, impulsada per l’associa- setmana s’han pintat jocs a terra, s’han habilitat pissarres ció de mares i pares, ha dotat l’espai de més jocs, un seguit al lateral del sorral i també s’ha decorat el mur que delimita d’intervencions que els mateixos nens i nenes van proposar. la zona dels gronxadors. Des d’aquest dilluns l’alumnat ja “Com t’agradaria que fos el teu pa�?”, aquesta és la ha pogut jugar al Twister, al tres en ratlla, al Mirror me i a la xaranca. La pluja dels primers pregunta que l’AMPA de l’Escola mesos del 2018 ha endarrerit el Martí Poch va formular a projecte, però ara només quel’alumnat. Després d’escoltar els den pendents pe�tes intervenescolars, ara un any més tard el cions que es faran en les pròxiprojecte de millora del pati de mes setmanes. l’escola ja veu el seu final i els L’obertura al públic, ajornada nens i nenes poden jugar als jocs Pel que fa a l’obertura del pa� que van proposar. de l’escola al públic en geneSuma d’esforços entre l’AMral, l’equip de govern volia PA, l’escola, l’Ajuntament i els efectuar-la aquest estiu, però alumnes finalment no es va fer a cauL’Ajuntament de l’Espluga hi sa de les obres de millora del ha aportat el material i l’associació de mares i pares la mà Els pares de l'AMPA arreglen el pati de l'escola. Cedida carrer adjacent, ja que complicava l’accés al pati. L’arrand’obra, però també recursos econòmics que van sumar, per exemple, organitzant berenars. jament del carrer encara no ha acabat i, per això, el goEl centre va integrar la inicia�va i la va canalitzar mitjan- vern es planteja obrir-lo al públic de cara a finals d’any, els dies festius i durant el cap de setmana. ■ çant els delegats verds i les assemblees. Redacció EFMR

L’Espluga recupera el servei de notaria cinc anys després Després de cinc anys sense notaria, l’Espluga de Francolí torna a tenir ara aquest servei al municipi. El nou notari ha obert les seves portes aquest octubre canviant l’emplaçament de les Contingut multimèdia a EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

oficines, ara al carrer Sant Miquel. L’anterior notari va tancar l’any 2013 i, des de llavors, no es va cobrir la plaça. Així, fins ara la població ha estat sense aquest servei i tots els tràmits s’han hagut de fer a altres poblacions, per exemple a Montblanc. La inactivitat d’aquests anys i la fuga dels clients és per a Ignacio Mejías, el nou notari, la principal dificultat d’aquesta plaça, ja que li és difícil fer una previsió de l’activitat que pot tenir. Mejías assegura que normalment les notaries vacants es deixen obertes i es porten en substitució provisionalment, pe-

17

rò aquí no s’ha donat aquest cas. D’altra banda, el nou notari ha canviat la ubicació de les oficines perquè considera quel’anterior seu es troba en molt mal estat i en el nou emplaçament també es millora l’accessibilitat perquè es troba en uns baixos. Sobre l’absència de notaria aquests anys, Ignacio Mejías considera que l’Espluga és un municipi prou gran per gaudir d’aquest servei. Pel que fa a l’arribada al municipi, expressa que ha tingut una bona rebuda i reconeix que ha vingut atret pel prestigi que tenen les notaries catalanes. ■ Redacció EFMR OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El cemen�ri estrena nou enllumenat per tots sants Com ja ve sent habitual, l’Ajuntament de l’Espluga ha intensificat la neteja del cemen�ri municipal aquests dies a les portes de Tots Sants. Enguany, s’estrena l’enllumenat LED a l’exterior que s’ac�va amb sensors de moviment. S’hi han inver�t uns 20.000 euros i millorarà la il·luminació de l’espai, ja que fins ara només hi havia dos fanals a la porta d’entrada i ara n’hi ha als accessos i a l’aparcament. Els nous fanals, de tecnologia LED, funcionen amb un sistema de detecció de moviment que s’encendran per un període mínim de

dues hores, després de detectar el pas d’un vehicle o una persona. D’altra banda, també s'han dut a terme actuacions de neteja al cemen�ri, de repintat i desbrossament dels exteriors. Aquestes tasques han anat a càrrec de la Brigada Municipal de l’Espluga i també de la Brigada del Consell Comarcal de la Conca. A més, aquest 2018 també ha acabat la millora del lateral esquerre del cemen�ri on s’hi ha construït una nova vorera amb els Plans d’Ocupació i l’Ajuntament s’ha dotat d’un elevador per facilitar els enter-

ramentseneltercerpisdelsnínxols.Aquests dies el cemen�ri municipal estarà obert durant tota la jornada. ■ Redacció EFMR Contingut multimèdia a EFMR.cat

Comença la instal·lació de la gespa ar�ficial al Camp de Futbol El Camp de Futbol Municipal de l’Espluga comença a aga- blanc. Les noves instal·lacions s’estrenaran amb retard, ja far forma i color. A inicis d’octubre es va asfaltar el terreny que el projecte de millora es va adjudicar amb un termini de joc i des d’aquest dimarts ja s’està instal·lant la gespa d’execució de dos mesos i mig i es preveia que pogués esar�ficial. tar acabat al voltant del setembre. ■ Tot i això, els jugadors encara hauran d’esperar com a Redacció EFMR mínim fins mitjans de novembre per trepitjar el camp. Una vegada col·locada la gespa, es posaran les línies divisòries i també queden per enlles�r algunes de les actuacions de l’annex de millores, com són les graderies, l’automa�tzació del pou i el sistema de rec o el canvi de l’enllumenat. Amb la temporada començada, els equips de la Unió Espor�va l’Espluga juguen alguns dels seus par�ts a Vimbodí. A més a més, l’equip femení podria disputar el par�t de lliga d’aquest cap de setmana com a local a Mont- Les noves actuacions al camp de futbol de l'Espluga. Mariona Minguella EL FRANCOLÍ

18

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Festa del Soci i celebració del primer aniversari del local social la Germandat El diumenge, 23 de setembre, la Germandat de la Santíssima Trinitat, va celebrar la Festa del soci i el primer aniversari de la inauguració del seu local social. Tots els actes es van fer a la plaça de l’Església, on s’hi van

plena de gent gaudint de la música que ens oferia el grup The Paradisse, amb el cantant Marc Llinares, interpretant un repertori de sardanes que van ser puntejades per desenes de persones que ja esperaven, amb

Socis de la Germandat al dinar de germanor. Cedida

desplaçar socis de molt avançada edat, per a poder gaudir de la festa. Durant el matí, la plaça, va estar

EL FRANCOLÍ

geganters els van fer lluir en tots els balls. El dinar de germanor, per 130 persones, va ser elaborat i servit, per la junta i col·laboradors; va consistir en unes grans paelles de fideuada mar

Al matí es van ballar sardanes. Cedida

encís, ballar la nostra bella dansa. Els Gegants de la Germandat van acompanyar tota la festa i els seus

19

i muntanya, gelat i begudes, a un preu especial per als socis de 5 €. Després del dinar, un repertori de cançons catalanes on no va faltar “Els Segadors”, que va ser acompanyada per la majoria dels assistents posats dempeus. La facilitat que ens dóna l’ajuntament, i la seva brigada, en tot el relacionat a permisos i parament, així com escoltar les felicitacions de molts assistents i la demanda que aquestes festes s’han de repetir més sovint, és la recompensa a l’esforç que hi dediquem. Gràcies a tots els que vàreu fer possible que fos un dia tan especial. ■ Junta de la Germandat de la Santíssima Trinitat OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Comença una nova temporada de l’ac�vitat extraescolar d’atle�sme del CAE A primers d’octubre ha començat l’ac�vitat extraescolar d’atle�sme que desenvolupa el Club Atlè�c espluguí els dilluns a la tarda a les dependències del nou pavelló espor�u. Una quinzena de nens i nenes de 6 a 11 anys entrenen l’agilitat, la resistència i la psicomotricitat, a través de les tècniques d’atle�sme i també a través de jocs coopera�us. L’Oriol Blavi és el responsable de portar el grup i d’entrenar els infants par�cipants. Properament el Club atlè�c adquirirà material espor�u i específic d’atle�sme per tal de poder pràc�car còmodament les diferents disciplines d’aquest esport. Paral·lelament a aquesta ac�vitat, totes les persones interessades a millorar el seu rendiment a les curses atlè�ques o de muntanya, el Club atlè�c ha posat a la seva disposició una hora i mitja a la setmana d’entrenament conjunt. Aquesta ac�vitat es desenvolupa els dimecres al vespre a la sala de l’an�c Ins�tut de l’Espluga. Jordi Pàmies és qui prepara i mo�va el grup. ■

EL FRANCOLÍ

20

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ORQUESTRA I COR TREU-LI LA POLS AL TEU INSTRUMENT

L’Orquestra i el Cor ‘Treu-li la Pols al teu Instrument’ inicien nova temporada L’Orquestra TLP arriba a l’11a temporada i el Cor TLP comença la 4a Tot a punt per l’inici d’una nova temporada per als músics i cantaires de l’Orquestra Simfònica i el Cor ‘Treuli la Pols al teu Instrument’ (TLP). Aquests projectes musicals amb seu a l’Espluga de Francolí han donat el tret de sortida a un nou curs musical que es presenta amb molta activitat. Al llarg de la nova temporada es mantindrà la freqüència d’assajos mensual, els divendres al vespre, la qual cosa permet als músics i cantaires

EL FRANCOLÍ

combinar la seva participació al projecte TLP amb altres activitats o compromisos. Després d’haver fet els primers assajos del curs el proper diumenge 21 d’octubre els músics i cantaires participaran a la 3a Jornada Conjunta de l’entitat, on es fan tallers de formació musical i lúdics i un dinar de germanor. Quant als concerts previstos, l’Orquestra n’oferirà un a Rocafort de Queralt, a l’església de Sant Salvador, el proper diumenge 28 d’octubre i també farà una actuació a l’església

21

de Sant Climent de Taüll el dissabte 22 de desembre. El Cor TLP també preveu oferir concerts amb la voluntat de donar a conèixer aquest singular projecte musical a d’altres pobles de la Conca de Barberà o comarques veïnes. Les inscripcions tant a l’Orquestra com al Cor estan permanentment obertes. Si esteu interessats a formar-ne part, podeu escriure un correu electrònic a treulilapols@gmail.com o elcortlp@gmail.com o enviar un missatge a través del facebook de l’en�tat. ■

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

COLLA DE DIABLES DE L'ESPLUGA

Els Diables de l’Espluga tanquen temporada després d’actuar en una desena de municipis La pirotècnia, els elements de foc espluguins i la batucanals, una de les darreres cites de la temporada en aquest da dels Diables de l’Espluga han passat aquest es�u per una cas amb el protagonisme centrat en els Diables Kids i les desena de poblacions de Catalunya i l’Aragó. El punt final bèsties. de la temporada l’han posat aquest cap de setmana amb L’espurna dels Diables de l’Espluga recorre el territori el correfoc a Peñalba, a la província de Huesca. També ha estat important el pas de l’en�tat espluguina a Les actuacions d’estiu van la Trobada de Bès�es del Foc arrancar a la Nit del Foc de a Cambrils on el Senglar va les Borges del Camp el 9 de guanyar el concurs d’encejuny. Des de llavors, una de sa de bès�es. A més, la coles cites més destacades de lla d’adults ha actuat també l’estiu és la que organitza a Torrente de Cinca, Sidal’entitat a l’Espluga i que, mon, Vallclara, Ballobar, precisament, dóna l’entrada Peñalba, Durro i a Valls. A la a l’estiu. La revetlla de Sant capital de l’Alt Camp hi va Joan enguany va tenir com a ser la batucada dels diables principal aposta els tallers per debutar al Fes�uet. Pel per als infants i, de nit, un que fa als Diables Kids, han espectacle amb format repassat per Tarragona, Bornovat que aquesta vegada va ges del Camp, Cambrils i Viu�litzar l’Església Vella com lanova i la Geltrú. a fons d’escenari. Finalment, els Diables de Com ja és habitual, els Di- Actuació del la Colla de Diables a la Festa Major de l'Espluga. EB l’Espluga també recordaran ables també han “jugat” a caaquesta temporada per sa durant la Festa Major de l’Espluga amb correfoc, casla inauguració de les millores que s’han fet en els darrers tell de focs i l’actuació de la batucada a la Cursa Popular, anys al local de l’en�tat coincidint amb el creixement de la enguany a l’entrada del Mones�r de Poblet. També s’ha seva base social que ara s’enfila fins als 250 socis. ■ celebrat al municipi la segona edició de Criatures InferRedacció EFMR

EL FRANCOLÍ

22

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB DE TENNIS TAULA DE L'ESPLUGA

La Conca també vol ser territori de tennis taula Existeixen esports més o menys consolidats a la Conca de Barberà, alguns impulsats per clubs que ja tenen molta història. D’altres, com el tennis taula, són molt prac�cats als centres escolars, amb jugadors i jugadores amb molt de potencial, però que veuen acabada la seva trajectòria coincidint amb el final de l’etapa escolar per la falta d’espais que ofereixin l’oportunitat de seguir prac�cant aquest esport i donar con�nuïtat a l’aprenentatge. Justament aquest fet va ser l’origen del primer club de la Conca de Barberà

dedicat al tennis taula, una en�tat que ja està immersa en la seva segona temporada. El CTT Espluga naixia al setembre del 2017 com a espai de trobada d’exjugadors de la comarca que tenien ganes de tornar a agafar la pala, però també amb la voluntat d’esdevenir, com expressaven els seus impulsors, una escola d’aquest esport i ser un complement perfecte a la iniciació del tennis taula que fomenten les escoles del territori. De fet, aquesta és una aposta ferma amb la que el club treballa aquesta temporada: apropar el tennis taula al conjunt de la comarca. Per aconseguir-ho, l’en�tat de la Conca proposa entrenaments com a ac�vitat extraescolar, però també fa una crida a persones de totes les edats que vulguin jugar de forma amistosa o bé compe�r. En aquest darrer vessant, el CTT Espluga s’ha dotat d’un entrenador per millorar la tècnica dels

seus jugadors i jugadores. Tothom qui ho vulgui, pot adreçar-se al club per entrenar o jugar a tennis taula. Debut de la primera jugadora Durant la primera temporada, el club va sor�r a la compe�ció amb tres equips a la Tercera Divisió Provincial, dos d’aquests acabarien la lliga com a líders del seu grup i fent el salt a la Segona Provincial. Així, aquesta segona temporada el club disposa de dos equips a Segona i un de formació a Tercera. Més enllà del fet purament compe��u, una de les no�cies més importants d’aquest nou curs és la incorporació de la primera jugadora entre les fitxes federades, la jove Maria Querol. L’obertura cap a l’esport femení també s’ha traduït en un espai de trobada setmanal per a jugadores que, tot i no voler compe�r, tenen ganes de jugar i entrenar a tennis taula. Amb aquestes diverses línies obertes, com ha manifestat el president del CTT Espluga, San� Boqué, el club espera poder consolidar-se al territori donada l’absència de clubs a la Conca i l’Alt Camp. ■

El Club de tennis taula de l'Espluga, té les instal.alcions esportives al Casalet. Cedides EL FRANCOLÍ

23

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

Benvolgut Oriol, Per la nostra família és un orgull que el carrer en el qual vivim, on van viure els pares i en el que s'han fet grans els fills, dugui el teu nom. A la vegada, però, aquest orgull es transforma en una immensa vergonya quan pensem en la injustícia que s'ha produït, i que t'ha dut a la presó així com en el patiment de la teva família i dels amics. Volem agrair la fermesa i la perseverança que has demostrat i

que ens has encomanat. No defallirem i lluitarem fins que tu i la resta dels presos polítics sigueu lliures. T´ho repetim, Oriol, no defallirem perquè et volem a casa amb els teus. Per concloure, volem que sàpigues que l'Espluga de Francolí és el teu poble i que casa nostra és casa teva. T'hi esperem ben aviat. Visca Catalunya i visca la República Catalana.

Benvolgut Joaquim, Em dic Ferran Andechaga i visc a l'Espluga de Francolí, al carrer Àngel Guimerà que ara, provisionalment duu el teu nom, així com 15 carrers més de la nostra vila on s'han aparellat noms de carrers existents amb els noms dels presos polítics i exiliats per recordar-vos i reclamar la vostra llibertat. La gent del poble només volem deixar de veure-les i desitgem que sigueu

vosaltres mateixos qui les vingueu a treure i ben aviat. Aquestes postals que us escrivim l'11 de setembre de 2018 són petits fragments de realitat congelada que, on tu ets, poden esdevenir escletxes de llibertat, la llibertat merescuda de gaudir del teu país amb els teus propis sentits. Rep una afectuosa abraçada.

EL FRANCOLÍ

Família Alegre-Bultó

24

Ferran Andechaga

OCTUBRE 2018


Hola Carme, El carrer Rovira i Virgili de l'Espluga, ara també porta el teu nom, carrer de Carme Forcadell. La majoria de persones el coneixen popularment com "el carrer de la Pisicina", perquè antigament l'accés a la piscina, es feia pel que ara és el "teu" carrer. El carrer és travesser amb el de Josep Rull i el de Jordi Turull i paral.lel al de la Clara Ponsatí. Hi passo vàries vegades al dia, és un carrer que uneix casa meva amb la Plaça del Casal i el centre del poble. Té un pendent pronunciat, és a dir que el faig de pujada o de baixada, depenent de si vaig o de si torno, Ja veus, que el teu carrer sembla una metàfora de la creació definitiva de la República Catalana: és un carrer que uneix, que té alts i baixos , però que sempre acaba bé, perquè al final del dia em porta a casa. I aquest fet quotidià, ara el valoro més que mai: poder arribar a casa i compartir el dia amb els "meus", i això ara té molt més sentit que mai. Aquest és el desig que volem també per a tu, com a dona, com a mare, com a àvia i com a líder social i política que ets, i per tot l'apreci i admiració que et professem, desitgem de tot cor que ben aviat puguis ser a casa teva amb la família. No aprop de casa, sinó a casa teva. I a partir d'avui, jo, convido a espluguins i espluguines que cada vegada que passin pel carrer de Carme Forcadell ja sigui de pujada i/o de baixada, tinguin un pensament positiu per a tu, i que el teu exemple de fermesa, constància i lluita no defalleixi, perquè estem amb tu i seguim endavant. Una abraçada ben forta i m'acomiado amb un fins aviat. Àngel Tierz Garcia

Un carrer no és només un seguit de cases afilerades, numerades i ubicades amb nom, un carrer és molt més que això. És un lloc amb vida, on s’hi va i s’hi ve, on s’hi fa i s’hi desfà, amb històries passades ; ple de vivències o de records memorables que el fan simbòlic; de recull de costums on s’hi aplega els cors de la gent. De gent que riu, de gent que plora, de gent que calla o de gent que clama llibertat, la llibertat d’un poble. La d’un poble i d’uns presos polítics com en Raül Romeva el qual, honorarà un carrer amb tot el simbolisme que comporta. Serà un orgull poder homenatjar a Raül Romeva, fill de Caldes de Montbuí, Doctor en relacions internacionals i llicenciat en ciències econòmiques, amb un gran bagatge professional tant a dins com fora de la política. Des d’Eurodiputat del Parlament Europeu a Ex-Conseller de la Generalitat actualment cessat per l’article 155, cal destacar la seva aportació com a professor de Relacions Internacionals, investigador sobre pau i desarmament al Centre UNESCO de Catalunya i coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats d'Intermón-Oxfam, entre d’altres. En la seva vida privada Raül Romeva ha estat membre de la Colla de Bastoners i de l'Esbart Dansaire de Caldes de Montbuí, així com dels Castellers de Sant Cugat. Activitats totes elles, d’aplec de gent, germanor i festa al carrer. Així doncs, una persona que treballa per la Pau i el desarmament, que la seva única lluita és la de la llibertat d’un poble i la democràcia; que pica amb força, balla i va fent pinya pels carrers, mereix que li regalin un carrer, el seu carrer , el meu carrer, el carrer d'en Raül Romeva. Núria Pagès

EL FRANCOLÍ

25

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

L’ANC con�nua amb el cicle de xerrades República és Llibertat El passat 4 d’octubre es va iniciar a Sarral el cicle de Xerrades “República és llibertat” organitzat per l’ANC Conca de Barberà que va servir perquè Joan Canadell (cofundador del Cercle Català de Negocis de Catalunya i copropietari de Petrolis Independents) expliqués quin és el potencial econòmic actual de Catalunya i quin seria en una Catalunya Independent. Canadell va fer especial èmfasi en la necessitat d’abandonar les empreses de l’Íbex 35 com a eina per la desconnexió amb l’Estat i com a exemple de República construïda des de la base. La propera conferència �ndrà lloc el proper 7 de novembre a les 19:30 h a

la Sala de les Corts Catalanes de l’Església de Sant Francesc de Montblanc. La conferència, sota el �tol de “La judicialització del procés” tractarà l’actual situació dels presos polí�cs catalans, dels encausats i també dels exiliats a mans de Jaume Alonso-Cuevillas (Advocat del MHP Carles Puigdemont). El cicle continuarà el dia 16 de novembre a les 20:00 h a la Sala Carulla Font del Casal de l’Espluga de Francolí amb la visita de Pep Cruanyes (Vicepresident de l’ANC) que ens explicarà la feina i el compromís de les entitats de la societat civil amb la República Catalana amb una conferència titulada “L’ANC Compro-

mesa amb la Independència”. El divendres 29 de novembre a les 20:00 h a la Sala de les Corts Catalanes de l’Església de Sant Francesc de Montblanc ens visitarà el fotoperiodista Jordi Borràs (freelance i membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils) que ha dedicat una part molt important de la seva obra professional a inves�gar l’extrema dreta i el nacionalisme espanyol a Catalunya. Aquesta conferència servirà perquè Borràs presen� el seu llibre “Dies que duraran anys” a la Conca. Està previst que en els propers dies puguem confirmar l’assistència d’algun ponent més a aquest cicle de xerrades. ■

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS DE L'ESPLUGA

Festa del Soci de l'Associació de Jubilats L'Associació de Jubilats de l'Espluga de Francolí, va celebrar diumenge trenta de setembre, la tradicional Festa del Soci. Aquesta celebració serveix per unir les persones que formem part de l'en�tat tot passant una estona de germanor, al voltant d'un bon dinar i ambient de festa i ball. La Junta va preparar cada detall per fer que la vetllada

Alguns membres de l'Ass. de jubilats. Montse Perejuan EL FRANCOLÍ

sigui recordada com una de les millors, i vol agrair la collaboració de l'Ajuntament espluguí i la presència de la regidora de Benestar Social, Sra. M. Jesús Mar�n. A les dues de la tarda, la presidenta, Sra. Anna Mar�nez, donà la benvinguda als assistents i desitjà que tothom gaudís de la festa. Acompanyats per una agradable música ambiental, començà el dinar servit pel restaurant El Alamo, d'Alcover, amb plats escollits prèviament per cada soci. Seguidament, un brindis perquè con�nuïn i puguem seguir par�cipant per molts anys de tot el que s'organitza des de l'Associació de Jubilats: conferències, viatges, cursos de cuina, festes, jocs..., i abans del ball, sorteig de diversos premis, que com a anècdota, tots van anar a parar a socis de la mateixa taula. Seguidament, sessió de ball i repar�ment d'un record que per a les senyores era una planta, i per als senyors un clauer lluminós. Després d'aquesta festa tan reeixida, esperem retrobar-nos a les ac�vitats que fem a la llar, i a la propera celebració que serà la castanyada. ■ Anton Roca

26

OCTUBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE GRALLERS GEGANTS I NANS

Els Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga presenten un nou web d’història i difusió El nou portal s’endinsa en els vincles entre els principals elements de la cultura popular espluguina L’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga ha estrenat un nou portal web dedicat a la difusió de la historiografia de la cultura popular local i al coneixement de l'activitat de la Colla Gegantera, el grup de Grallers i el grup de Nans. L'espai s'ha editat en col·laboració amb l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i es podrà visitar a partir d'ara a l'adreça webs. gegants.cat/esplugadefrancoli. També s'ha presentat el nou perfil d'Instagram @grallersgegantsinans. L’en�tat va presentar el projecte aquest dissabte en el marc de l’Assemblea General Ordinària de l’Associació que agrupa les persones gralleres, geganteres i portadores dels nans de l’Espluga. Documentació i imatge La creació d’aquesta pàgina web ha suposat un llarg període de documentació i edició de tot el material gràfic i escrit per tal de subs�tuir l’anterior pàgina allotjada al Portal d’En�tats de l’Espluga, ara en desús. En aquest nou portal, molt més adaptable a les necessitats tecnològiques de cada moment, es difondran a par�r d’ara totes les actuacions i ac�vitats de la Colla Gegantera, el grup de Grallers o el grup de Nans, o d’altres que �nguin relació amb la preservació de la cultura popular local. El més destacat però, és el conjunt de pàgines dedicades a la documentació i preservació de la historiografia local basada, essencialment, en la Festa Major i tots els elements espluguins que en formen part. Per això, el EL FRANCOLÍ

web inclou un ampli menú de temes on es pot consultar la història, orígens i evolució dels Nanos de l'Espluga, amb més de 70 anys d'història; dels Grallers, documentats com a locals des de 1895; o dels Gegants i la seva evolució des de 1947, passant pel naixement i creació dels Gegants i els Gegantons Neolí�cs. També es pot consultar informació sobre els Contes dels Gegants i descarregar els dibuixos per pintar-los. El portal inclou imatges històriques i els vídeos dels balls i dels principals esdeveniments relacionats. També es dedica un espai al p ro to c o l e s p l u guí que s'utilitza des de fa uns anys per donar relleu i cerimonial a les cercaviles i actuacions de la

Festa Major. Igualment, es dedica un apartat als altres elements espluguins de cultura popular com són els Bastoners, els Diables, els Senglars, el Mussol, el Francolí, els Gegants de la Trinitat o les Pubilles i Hereus. Amb la majoria d’ells, l’entitat hi ha estat vinculada o relacionada. També s’ha inclòs a la pàgina un espai de transparència on es pot consultar la història de l'Associació i la seva organització administrativa, o el protocol propi de vestuari. ■

Socis i membres de la junta en la 2a Assemblea de l'Associació. Cedida

27

OCTUBRE 2018


BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Ramon Palau i Serret? Ramon Palau i Serret nasqué a la nostra vila el 13 de maig de 1860. Era fill del fuster Ramon Palau i Calbet i de Dolors Serret i Bou. Es va casar amb Virginia Muñoz Solé, de la Riba, amb qui �ngué tres fills: Alvaro, Consuelo i Dolores. La

seva dona va morir molt jove, als 35 anys, l’any 1898. D’ofici fuster, com el seu pare, l’any 1887 Ramon Palau

ob�ngué la plaça de carter de l’Espluga. Després d’un breu període de temps sense exercir el càrrec, tornà a ocupar-lo el mes de juliol de 1893. En inaugurar Pere Antoni Torres Jordi a les Masies el Gran Hotel “Villa Engracia”, Ramon Palau esdevingué també l’administrador de les seves aigües ferruginoses, si més no fins l’any 1898. Gran afeccionat a la música, va dirigir la societat coral espluguina que s’aixoplugà al Teatre Francolí i del qual només ens consta una no�cia. Tanmateix podria ser la con�nuadora de la coral “La Violeta” creada l’any 1863 i de la coral “La barre�na”, organitzada l’any 1887. L’any 1892, en el concert de Pasqua, la coral dirigida per Ramon Palau va executar, entre d’altres, dues peces de Clavé: “Pescadors” i “Flors de maig”. La darrera referència d’ell és de l’any 1917, quan va fer de tes�moni a la boda del seu fill, a la parròquia de Nostra Senyora de Betlem de Barcelona. ■ Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"El centralisme, far orientador" (3) "A la Constitució, en relació a l’Estatut de Catalunya, es poden distingir dues classes de competències: competències exclusives de l’Estat o de la Comunitat Autònoma, les quals com el seu nom indica suposen per a l’ens corresponent plenes atribucions legislatives, reglamentàries, executives i judicials. És a dir, que compreEL FRANCOLÍ

nen el procés polític complet. Cadascú esgota en l’àmbit competencial la totalitat de l’exercici del poder públic sense que l’altra part tingui intervenció institucional. Podria dir-se que és una sobirania compartida, que no s’ha de confondre amb sobiranies compartides. Això s’ha anat dissipant en el temps [...], s’ha anat deixant de

28

banda el concepte d’exclusivitat i s’ha substituït pel de «competències concurrents» en què l’Estat pot intervenir en tot [...]. I amb això queda destruït el model autonòmic original”. Ramon Trias Fargas "Narració d'una asfíxia premeditada", Tibidabo Edicions, 1985 *Fragment escollit per Andreu Morta

OCTUBRE 2018


COSES NOSTRES CURIOSITATS

Una matrícula singular Com ja sabem, l'Anton Martí que viu als Estats Units des de fa una pila d'anys, no acostuma a faltar a la cita estival amb l'Espluga. Aquest any ha fet la donació al Museu de la Vida Rural, d'una matrícula (Licence Plate New York State) molt peculiar, que va portar des del 1990 fins el 2005, al seu cotxe model Merkur fabricat per la Ford a Alemanya. La placa en qüestió estava retolada en català amb el nom de "4 barres" en honor a les 4 barres que té la senyera.

18 anys de la recuperació Sender Ar�ga El passat 28 d'octubre es commemorava el 18 aniversari de la recuperació del Sender Artiga. Tot comença quan en una trobada als anys 90, en Josep Artiga i en Ramon Farriol, recorden que quan eren jovenets, baixaven des de la Pena fins l'Ermita de la Santíssima Trinitat per un senderó que feia anys estava perdut. Durant molt de temps, quan feien alguna caminada miraven per on podia ser el sender, però no el van arribar a localitzar. Al cap de poc temps, en Josep Artiga es va posar malalt i va morir. En Ramon Farriol va continuar la cerca en companyia de l'Artemi Puig, i no van parar fins que el van localitzar, i un cop senyalitzat, van demanar col.laboració al llavors alcalde de l'Espluga, Toni Sánchez i a l'enginyer dels boscos de Poblet que hi va aportar set homes per tal de desbrossar, netejar i adequar el sender. El 28 de novembre del 2000 es va fer la inauguració posant-li el nom de Sender Artiga, en memòria d'en Josep Artiga, un dels impulsors de la recuperació del sender. En honor al sender i al Josep l'Artemi va escriure aquest poema: Remembrança En memòria per l'Artiga vol ser aquesta drecera. Ell la trobava a faltar dels viaranys de jovenesa. Se'l va endur una maltempsada, mancat d'ell, ens vam quedar;

però el record de llur anhel sempre el vàrem perpetuar. La drecera ja és un fet; així honorem la memòria del bon company, mestre i guia. Que Déu el tingui a la Glòria. Artemi 28.10.2000

L'Artemi i el Ramon amb familiars i amics celebren el 18 aniversari de la recuperació del Sender Artiga. Cedida EL FRANCOLÍ

29

OCTUBRE 2018


ARA FA 100 ANYS

Octubre de 1918, a l'Espluga An�gament a l’octubre hi havia molta feina a veremar. La collita d’ametlles estava bo i enlles�da. Els es�uejants anaven donant per acabada la temporada i les Masies quedaven en la solitud tardoral. Els primers freds es deixaven sen�r. Durant tres setmanes al cinema Francolí, s'hi projectà la pel·lícula

passa. La grip coneguda com espanyola havia arribat a les llars de la nostra vila amb la violència que ho havia fet en altres pobles i ciutats de la nostra terra. El divendres dia 18, el senyor alcalde Isidre Domenech Prim ordenà que es fes un pregó "en el qual es donaven certes regles o recomanacions, totes encaminades al bé públic com a medi de prevenció". Ja havia mort Antoni Roca Gili, 23 a. (22-9); Josep Palau Calbet, 28 a. (24-9); Josep Balcells Sanahuja, 35 a. (4-10)¸Mercè Torres Òdena, 33 a. (5-10); Ramona Vilà Carré, 22 a. (7-10); Francesc Calbet Rull, 26 a. (8-10); Teresa Espasa Carreras, 31 a. (9-10); Enriqueta Alexandre Bas, 31 a. (12-10), natural de Barcelona; Francesca Amigó Llauradó, 25 a. (14-10); Josep Badia Permiquel, 33 a. (15-10); Michael Curtiz durant el rodatge d'una pel.lícula. Maria Carré Rué, 28 a. (17Imatge d'internet 10), natural de Vinaixa; Pau Balañà Amigó, 30 a. "Júdás” dirigida per Michael Cur- (21-10);¸Jaume Civit Casanovas, 40 a. �z amb guió d’Iván Siklósi. Protago- (24-10); Antoni Abelló Pascual, 34 a. nizada por Gyula Gál, Julisca Nemeth, (30-10). Lajos Kemenes, Leopold Kramer, es va La pandèmia sembla que es va desrodar a Hongria i es comercialitzà a cobrir al Comtat de Haskell, a Kansas, par�r de 1918. Michael Cur�z (1886- EE.UU. el mes d'abril d'aquell any. A 1962) fou un director d'origen jueu l'es�u es descobreix a França amb l'arhongarès. Havia dirigit pel·lícules del ribada de les tropes americanes en la cine mut i els seus films a par�r de primera guerra mundial. 1926, s’enmarquen en l’edat d’or de El secretari de l’Ajuntament de l’EsHollywod. pluga Ramon Caballé escriu al llibre Amb tot, allò que més amoïnà als d'actes municipal, que per disposició espluguins cap a finals de mes fou la de l'alcaldia s'havien suspès les sessi-

EL FRANCOLÍ

30

ons ordinàries del consistori, arran de la malal�a la grip, dels dies 7, 14 i 21. La Junta Local de Sanitat donava les seves instruccions i aconsellava no fer reunions per mirar d'evitar el contagi. A finals de mes un altre ensurt per les precàries economies espluguines: augmenta el preu del pa. Faltava farina. La crisi de subsistències era general a tot l'Estat. Els forners espluguins acudiren al mercat lliure per abas�r-se de farina i el preu era més alt. Els aca-

paradors de blat de Castella feien l'agost. L'alcalde, professional del ram, demanà tres mesos de llicència per tal de no veure's immers en la polèmica que es generava, però no se'n sor�. L'ambient al consistori estava molt enrarit. Hi havia hagut problemes entre el regidor Porta i el secretari i sembla que no es feu constar una reunió que presidí Salvador Minguella, mentre durava la decisió de l'alcalde de no reunir-se, a causa de la grip. ■

OCTUBRE 2018


ENTREVISTA SARA HERNÁNDEZ PONS, DIRECTORA DE L’EMME TEXT: MARIA MONTSERRAT FOTOS: CEDIDES

Sara, com vas conèixer l’Espluga? Bé, el pare del Josep Colomé organitzava unes colònies musicals a l’Alberg Jaume I amb el nom de “L’estiu és teu” Jo vaig participar-hi com a professora, i aleshores vaig conèixer Josep Colomé (fill) que era director de l’EMME. Com que li faltava un professor de clarinet per l’Escola, em va demanar si jo podia treballar-hi. Vaig acceptar i fou una coincidència, doncs, que jo vingués a parar a l’Espluga. Navarcles et queda prop de Manresa, una ciutat amb un gran moviment cultural, però tu decideixes venir a l’Espluga. Per què?

Doncs mira, potser et semblarà estrany, però la sorpresa fou meva en veure la quantitat d’activitats que es fan a l’Espluga, tot i ser un poble més petit que Navarcles. L’Escola de Música que inicià el Casal l’any 1978 celebrarà aviat quaranta anys d’història. Quina és la teva valoració de tot aquest període d’ensenyament musical, tant per l’Espluga com per les comarques veïnes? L’Escola del Casal no la vaig conèixer, però considero que una escola de música en un poble és una oportunitat, sempre positiva. Vénen alumnes d’altres pobles del voltant?

La Sara és de Navarcles, un poble de sis mil habitants, de la comarca del Bages. Després d’uns anys professora de l’EMME, passà a ser-ne la directora el curs 2011-2012 És professora de clarinet, llenguatge musical, cant coral i conjunt instrumental. Viu a l’Espluga, on s’hi troba bé, li agrada l’ambient i les ac�vitats que es fan al nostre poble. Sí. De Vilanova de Prades, Vimbodí, Blancafort, Solivella, Montblanc, Ulldemolins, Tarrés, Pira. Quants alumnes hi ha aproximadament. Uns 110. Quants professors sou? Som 8. Quines disciplines imparteix l’EMME Llenguatge musical, sensibilització, cant coral, conjunt instrumental I

La Sara al seu despatx de l'Escola de Música. Cedida EL FRANCOLÍ

M O LT P E R S O N A L

31

OCTUBRE 2018


ENTREVISTA combo, violí, violoncel, piano, guitarra clàssica, flauta travessera, clarinet, guitarra i baix elèctric i bateria. L’assignatura de llenguatge musical, quina repercussió té en els infants? Els més petits fan sensibilització musical. És una manera d’aprendre tot jugant. Ells no són encara molt conscients del que estan aprenent, però segur que els servirà per més endavant. El llenguatge és la base. Quins són els instruments més sollicitats? Jo crec que en principi són el piano i la guitarra clàssica, perquè són els més coneguts, però nosaltres el que fem (quan ja s’han de decidir per un instrument) és fer una roda d’instruments perquè alumnes i pares els coneguin i aleshores els alumnes han d’escollir tres opcions. Són els nens els que trien la disciplina, o els pares i/o els mestres Com que som partidaris de la classe de conjunt instrumental intentem

que sempre quedi el més repartit possible, així quan els alumnes arriben a les classes de conjunt el treball és molt més enriquidor. També ens trobem una mica limitats pel fet que la majoria de professors només vénen un dia a l’escola, i per tant el seu horari és limitat. Amb l’oferta d’activitats extraescolars que tenen avui dia els nens, creus que és fàcil que s’inclinin per la música. Jo crec que l’Ajuntament ha tingut bona pensada d’oferir als nens de quatre i cinc anys unes classes gratuïtes de sensibilització, i també de subvencionar-los una part de les classes d’instrument, als sis anys. Una manera de fer-los conèixer la música. Com es pot fer atractiva una classe de solfeig? Aquesta pregunta és interessant perquè de vegades observo que alguns pares que ho van intentar no se’n van sortir per culpa del solfeig. Nosaltres intentem fer les classes com més divertides millor sense oblidar què cal aprendre en cada curs. Quins valors creus que aporta la música? Potser és una mica agosarat parlar de valors. Jo destacaria que més aviat aprenen coses positives per a la convivència: treballar en grup, compartir, respectar, ajudar els companys. Diria més bé que és l’aprenentatge d’actituds positives que els ajudarà en la seva vida a part de totes les capacitats que es desenvolupen cantant o tocant un instrument. L’Escola de Música segur que ha estat Durant una classe de sensibilització al piset. Cedida una pedrera on s’han EL FRANCOLÍ

32

format futurs músics. Ho veus així? En l’escola primera, la que va iniciar el Casal, potser sí que va ser així. Ara no hi ha aquest tarannà, però estem intentant que això canviï ja que trobem molt positiu que els alumnes quan es facin grans vagin a un conservatori, encara que això no signifiqui forçosament que s’han d’acabar dedicant a la música. Actualment els alumnes tenen difícil poder desplaçar-se a algun conservatori, bàsicament per un problema de transport públic insuficient que dificulta molt el desplaçament i sobretot el retorn a casa en hores nocturnes. A part dels concerts ja programats de l’Escola, creus que els alumnes podrien fer alguna cosa més al poble? Estic pensant, per exemple, acompanyar les celebracions dominicals a la parròquia, algunes altres actuacions, etc.? Procurem col·laborar, sempre que ens és possible en qualsevol activitat que es faci al poble i ens demanin la participació (residència d’avis, a la Formació Permanent, festa de la música,etc.) Cal ser conscients, però, que fer alguna cosa amb nens no és fàcil i que cal temps per preparar-ho. Aquests darrers dies ens acaba de deixar la soprano Montserrat Caballé, una catalana reconeguda internacionalment per la seva bellíssima veu. Com valores aquesta diva? Bé, jo no l’he seguit molt, però físicament em recorda tant la meva iaia, que li tinc un “carinyet” molt especial. Valoro molt la seva trajectòria i ha estat una gran pèrdua. Moltes gràcies, Sara, per la teva amabilitat. Desitjo que alumnes de l’Espluga i voltants puguin gaudir de l’EMME durant molts anys. ■ OCTUBRE 2018


C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

3er Trofeu d'iniciació de pa�natge El passat dissabte 6 d'octubre a la localitat de la Pobla de Mafumet va tenir lloc el 3r Trofeu d'Iniciació de nivell B i C organitzat per la Federació Catalana de Pa�natge de la Territorial de Tarragona. La compe�ció va tenir lloc a les instal·lacions del Club de la Pobla de Mafumet. En aquesta ocasió es van presentar l'Alba Iglesias, l'Ivet Casas en nivell B compe�nt amb un total de 18 pa�nadors/es de la seva categoria i de les seva edat, 11 anys. L’Irina Pesquero en nivell B compe�nt amb un total de 17 pa�nadors/es

de la seva categoria i de la seva edat, 10 anys. I la Beatriz Fernandez en nivell B

compe�nt amb un total de 17 pa�nadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 12-13 anys Les felicitem per la seva actuació on van quedar classificades Beatriz Fernández en 14a posició en categoria nivell B de 12-13 anys, Alba Iglesias en 7a posició i Ivet Casas en 9a posició en categoria nivell B d'11 anys, Irina Pesquero en 6a posició en categoria nivell B de 10 anys. Felicitem l'Irina Pesquero per haver superat el nivell de la categoria de nivell B en fer una molt bona execució del disc. ■

2a Fase d'Interclubs Territorial El passat 13 d'octubre el nostre club, Club Pa�natge Casal de l'Espluga va par�cipar a la 2a Fase d'Inter-clubs Territorials de Tarragona a la localitat del Pla de Santa Maria, una compe�ció organitzada per la Federació de Pa�natge de la provincia de Tarragona. Els clubs que van par�cipar a l'Inter-club van ser CP Pla de Santa Maria, CP Alcover, CP Casal de l'Espluga, CP La Pobla de Mafumet i CP Montblanc. Del nostre club hi van par�cipar: Nivell V +12 anys: Adriana Trullols, Anna Moya, Abril Sabaté, Carla Cos. Nivell IV +12 anys: Beatriz Fernàndez Nivell IV 10-11 anys: Elena Mar�nez, Irina Pesquero, Ivet

EL FRANCOLÍ

Casas, Alba Iglesias Nivell II 9+ anys: Natalia Barragan, Giulia-Nicole Padurean, Anna Òdena Nivell II 7-8 anys: Maria Salvadó Nivell I +9 anys: Evelyn Georgesc, Núria Lanaspa Nivell I 7-8 anys: Alessandra Morar, Vinyet Espasa Va aconseguir podi en nivell V +12 anys l'Adriana Trullols, en primera, en nivell IV +12 la Beatriz Fernàndez en segona posició, en nivell IV 10-11 Irina Pesquero en primera i posició. En nivell I 9+ la Núria Lanaspa i l'Evelyn Georgesc en primera segona posició respec�vament i en nivell I 7-8 anys l'Alessandra Morar en segona posició. ■

33

OCTUBRE 2018


TASTEM LA CONCA

Els vins i caves de la DO Conca de Barberà guardonats als Premis Vinari 2018 El vi més ben puntuat és el Samsó 2014 del celler Vega Aixalà Vilafranca del Penedès va acollir divendres a la nit la sisena edició dels Premis Vinari. Els guardons, que pretenen donar a conèixer els millors vins de Catalunya, van mostrar la bona salut de la DO Conca de Barberà amb el reconeixement de tres vins i un cava elaborats amb la varietat autòctona de la comarca, el trepat. El vi negre criança Samsó 2014 del celler Vega Aixalà ha estat el vi millor puntuat de la Conca de Barberà. Destaca per rebre el Vinari de Plata 2018 a la categoria general de Negre Criança. També va rebre un guardó de bronze el Comanglora Rosat 2016 de Cellers Domenys a la categoria general de Rosats. Els vins compe�en en dotze categories, cadascuna de les quals ha rebut un Vinari d’Or, tres Vinari de Plata i cinc Vinari de Bronze. Durant l’acte de lliurament dels premis s’han donat a conèixer tots ells, i entre altres premis els Vinaris Especials a les DO, que reconeixen els tres millors vins de cadascuna de les dotze Denominacions d’Origen de Catalunya. Pel que fa a aquesta classificació dels millors vins per Denominació el Samsó 2014 de Vega Aixalà es va emportar el Vinari d’Or i el Mas de la Pansa Trepat dolç del celler Round Village el Vinari de Plata. I en tercera posició La Font Voltada 2015, del celler Abadia de Poblet s’emporta-

va el Vinari de Bronze de la DO Conca de Barberà. El cava elaborat a la Conca de Barberà també es premia En la categoria de Millor Escumós cal destacar el Vinari de Plata al millor Escumós Rosat pel Carles Andreu Rosat Trepat fermentat en barrica del celler Carles Andreu. La gala ha estat l’acte final de la sisena edició dels Premis Vinari, que van arrencar a la primavera amb una convocatòria a tots els cellers catalans i que enguany ha aconseguit la par�cipació de 902 referències de 250 cellers, emparats en alguna de les dotze denominacions d’origen de Catalunya. GUARDONS CLASSIFICACIÓ GENERAL Vinari de Plata 2018 Negre Criança Samsó 2014, Vega Aixalà Vinari de Bronze 2018 Vins Dolços, Rancis i de Postres Mas de la Pansa Trepat Dolç 2017, Round Village CLASSIFIACIÓ DO CONCA DE BARBERÀ Vinari d’Or 2018 al Millor Vi de la DO Conca de Barberà Samsó 2014, Vega Aixalà Vinari de Plata 2018 DO Conca de Barberà Mas de la Pansa Trepat Dolç 2017, Round Village Vinari de Bronze 2018 DO Conca de Barberà La Font Voltada 2015, Abadia de Poblet CLASSIFIACIÓ DO CAVA Vinari de Plata 2018 Escumosos Rosats Rosat Trepat fermentat en barrica

ESPAI SOMMELIER Enoturisme a l'alça Aquesta passada setmana vaig poder fer un viatge per la Rioja i el Pais Basc on ens vam explicar i vem poder veure de primera mà com l’enoturisme és una ac�vitat que cada dia creix més al nostre país. Hi ha zones com La Rioja Oriental, Rioja Alta i Rioja Alabesa on els seus ingressos han augmentat considerablement aquests darrers 10 anys a causa de les visites i ac�vitats relacionades amb el món del vi. Sense anar més lluny, una de les ac�vitats que poden portar més afluència de públic és que durant el període de verema el turista pot experimentar en persona la recollida de raïm i la posterior elaboració del seu propi vi , inclús

EL FRANCOLÍ

el lloguer d’una bóta de 225l. que anirà des�nada pel seu propi consum. Cada dia els cellers estan més oberts a que la gent durant el cap de setmana o durant les vacances puguin anar a descobrir aquestes experiències vinícoles i fins i tot dinar, sopar o dormir al mateix celler que han visitat. El vi i la gastronomia són dos productes que van agafats de la mà , i tenim la sort de viure en un país la qualitat de tots dos és cada vegada més alta, però del que no ens en podem oblidar és del paisatge que ho acompanya. Catalunya ha crescut en visites enoturís�ques encara que anem una mica per darrera d’altres

34

zones d’Espanya. Si parlem de la Conca i del seu paisatge , el turista que ens ve a visitar sovint ens compara amb la “Toscana catalana”, sobretot si ha visitat el Mones�r de Poblet i s’encara cap a Prades. La qualitat dels nostres vins cada dia és més bona i això la gent ho valora i ho fa extens . Crec que encara ens queda feina per fer i sobretot el que hem de fer, és creure’ns que tenim tots els ingredients per tal que a tothom que visi� les nostres contrades els quedi ganes de tornar. Salut i vi! ■ Mariona Rendé Sommelier OCTUBRE 2018


RIMADORS ESPLUGUINS Josep Masalles i Camps

Veterinari i poeta nascut a Montblanc, exercí professionalment a l'Espluga de Francolí des del 1907, on morí el 18 de novembre de 1920, als 39 anys. Pertanyia a la família propietària de l'hostal de cal Masalles de la vila Ducal. El 1915 havia aspirat a la vacant d’Inspector municipal de Sanitat i Higiene Pecuària a Vallclara. Abans de l'Espluga havia treballat a Ripollet i des d'allí enviava ar�cles sobre animals, al setmanari La Conca de Barbará, a Montblanc. A l'Espluga presidí la Germandat de la San�ssima Trinitat de 1911 a 1914. Pel mateix temps també presidia el Monte-Pio del San�ssim Sagrament a Montblanc. L'agost de 1918 fou nomenat Jurat de la vila de l’Espluga. Va ser el director del grup teatral “El Niu Tranquil”. Va traduir al català el drama Entre ruinas. (Tot i que no ho podem documentar suposem que es tracta de l’obra de R. Campmany i C. Giralt, publicada a Madrid el 1913). El dia que la va estrenar el seu grup, per fi de festa es va representar la peça còmica que ell mateix havia escrit. Els apuros d’una minyona. Era el març de 1913. "Es una comedieta on hi abunden els xistes naturals i expontanis; per aquest mo�u distregué molt a la concurrencia." (Gazeta de la Conca, núm. 101, 9-3-1913, p. 3) Com a actor també havia destacat en els papers que representava.

El 1914 publicà el volum Poesies i cantars. Va escriure la lletra d'una cançó, que va musicar Josep Saumell, i que fou interpretada pel cor de l'Espluga, de la Cambra Agrícola, la revetlla de Sant Joan de 1912. Al setmanari Gazeta de la Conca hi publicà un bon nombre de poesies, la majoria d'un abrandat caire catòlic. El seu fill Josep Masalles i Pastor que havia nascut a l’Espluga el 21 d’abril de 1911, ja ben aviat cul�và la literatura. El jovenet Masalles i Pastor publicà a El Francolí, de la primera època, un total de 19 col·laboracions. Dues d'elles poesies: Devant del Sant Crist (n. 92) i Poblet (n. 96). La resta són proses, entre les quals voldríem destacar els fragments de la novel·la La venjança d'un Feudal (núms. 80 i 81) i Don Roderic de Milmanda (núms. 99 i 101). Crida l'atenció que un noiet de tan poca edat dediqui un dels seus treballs a parlar de San�ago Rusiñol (núm. 110) i encara en altres edicions successives: Records de ma vida, Adam, el primer home i Suïcidi sublim. Textos tots ells que són una delícia de llegir. Moria a Bellpuig als 16 anys, el 1927, al seminari dels paüls. El canonge Carles Cardó s'havia interessat per la seva vida i l'ajudà a estudiar i escriure. El 1917, el veterinari poeta, el pare, convidà amb uns versos, a la gent de la Conca a la Festa Major de l'Espluga. (La Conca de Barbará, núm. 178, 14-7-1917)

LA FESTA MAJOR Carta als conquesos FESTA Major de l’Espluga es a trenta d’aquest mes. Enguany la farem molt bona com cap altra n'hi hagués. Les gralles, bandes i orquestres animarán los carrers amb passos dobles de moda i refilant d'alló més. Les serenades del vespre ¡amb quin gust aplaudirem! Allí, al bell mitj de la plassa, atents, escoltà voldrém al solista que refila com russinyol l’instrument ¡Es bonic que tanta feyna, home sol la pugui fer! L'envelat no fará falta, puig així podrá'l jovent ballá'l fox-trot, la del guapos

EL FRANCOLÍ

i d'altres, tant com voldréu. Lo Cisquet dirá a la Pepa, enamorat i content ; oi Pepeta que aquest sho�s es pessa d’engrescament? Al Cine, una companyía que arribará de Reus hi fará «Jesús que torna» i s'omplirá, n'es�c cert. A l’Iglesia, un bon Ofici s'hi cantará a grans veus. Predicador de primera, molta llum i forsa encens. Si’l programa vos agrada, conquesos, doncs, ja ho sabeu; vos esperém els d'Espluga per rèbre-us com mereixeu. Josep Masalles Espluga de Francolí, juliol de 1917

35

OCTUBRE 2018


CURAR-SE EN SALUT

Herència

No sé per on he arreplegat la dita val més néixer afortunat que néixer amb fortuna. La primera part faria referència a la situació inicial, l’herència genè�ca que rebem dels nostres avantpassats des d’organismes unicel·lulars de fa tres o quatre mil milions d’anys -l’arbre total de la vida és part nostrafins als nostres pares; són el conjunt de disposicions innates nostres. La segona part fa referència a la totalitat de les circumstàncies de la nostra vida a par�r del moment que prenem el primer alè i obrim ells ulls: família, cultures, els temps i llocs i els nostres entorns en general que ens informen i ens fan reaccionar de mil maneres variades. L’agència d’aquests dos grups de condicions, un que és en essència fixat i l’altre que és indeterminat i variat, resulta en l’autobiografia de cadascú de nosaltres. Hi ha hagut estudiosos que han insis�t que allò que hem heretat és l’element determinant principal o inclús total; altres han insis�t que neixem com “tabula rasa”, en blanc, i tot ho adquirim, des del primer instant, de les experiències de la vida. La primera qües�ó seria “quin és el primer instant? Els par�daris de la “tabula rasa” ho deien potser pensant que no hi hauria manera de saber què passava al cervell dins de l’aleshores suposada capsa negra del crani: ni la seva naturalesa ni la seva contribució al nostre desenvolupament personal. S’arribà a una mena de controvèrsia com si es tractés d’una compe�ció, natura vs. aventura. En anglès en digueren (i encara s’arrossega a alguns llocs) nature vs nurture; l’arrel de “nurture” és la mateixa com per nodrir(-se), cuidar(se), i infermer/era, que en anglès és nurse. “Nature vs. nurture” sona com d’enterats de veritat, o blanc o negre, però és una dicotomia -una separació- falsa perquè ambdós factors contribueixen al resultat final. Els neurocientífics i els psicòlegs han pogut inclús quan�ficar la proporció dels dos EL FRANCOLÍ

components, el genè�c, de l’herència que rebem, i el factor derivat de la varietat dels entorns en què ens desenvolupem al llarg de la nostra existència. S’han fet estudis ben detallats de bessons idèn�cs (que presumeix un ADN idèntic per als dos individus) pujats junts en el mateix entorn o pujats (encara el mateix ADN en comú) separats en entorns que són diferents

per l’un bessó i per l’altre. Han trobat que tan en un cas (pujats junts) com en l’altre (pujats separats) l`herència genè�ca (l’ADN) només explica aproximadament la meitat, el 50%, la meitat del que es manifesta en les seves vides i de manera semblant seria el cas en la vida de cadascú de nosaltres. Perquè encara que es trac� de bessons idèn�cs pujats junts i �nguin moltes coses en comú, mai són calcats i poden ser totalment diferents degut a d’alguna manera o altra no han reaccionat exactament igual al suposat mateix entorn on han crescut junts. L’altra meitat, l’altre 50% del que passa al desenvolupament de la vida tant dels bessons idèn�cs com a la vida de la resta de nosaltres avui dia -en molts casos al nostre món d’avui dia- és determinada per la bona o mala sort de cada individu: detalls inesperats, imprevisibles, impensables, a l’atzar... Examinant el curs d’una vida, sovint sembla com una llarga sèrie de “causalitats” de casualitat -casualitat rera casualitat- començant per la primera casualitat/causalitat de totes, el mer fet d’haver estat concebuts (des). Pot-

36

ser per munts de tals raons molts diuen que la pura realitat pot ser més crea�va i novedosa que les imaginacions de les obres de ficció tal com contes i literatura. El codi, l’esborrany d’un organisme viu des de les algues i microbis de milions d’anys fins als nostres pares amb tots els avantpassats d’entremig, està escrit en els seus ADN’s(àcid Desoxi-ribo Nucleic).L’alfabet del codi és essencialment el mateix per a totes les espècies existents i que han exis�t i de base ben senzilla, quatre lletres A-C-GT dels noms Adenina, Citosina, Guanadina i Timina, quatre aminoàcids del total de 20 aminoàcids essencials que existeixen. Un exemple de l’enorme complexitat -- la de tots els organismes vius -- que es pot arribar a desenvolupar amb prou temps tot i començant amb ben pocs elements. I el fet de que els meravellosos assoliments humans en les arts i les ciències, socials (amb els milers de religions) i físiques, de tantes cultures que existeixen i han exis�t, es basin en tal senzill sistema d’origen no desdiu en absolut. Tal com ja ho manifestava admirat i d’una manera semblant Charles Darwin a l’acabament del seu Origen de les Espècies (1859). Ja parlarem del codi més concretament un altre dia. Sabem que tenim l’ADN al nucli de cada una dels tres mil milions de cèl·lules del nostre cos escampat -- en cada una de les cèl·lules -- entre les 23 parells o parelles de cromosomes, parelles de corpuscles en forma de bastó, un que ve de la mare i l’altre que ve del pare, aparellats per la seva forma similar i enumerats de ( la parella o parell) cromosoma 1 al (parella parell) cromosoma 23 del total. Però això només aplicava als individus femella. Quan comptaren i aparellaren els cromosomes en el cas dels mascles, quedaven dos corpuscles (cromosomes) de mida desigual que no semblaven “fer parella”. Per dis�ngir-los d’una manera o altra decidiren, perquè era una incògnita no sabent de què OCTUBRE 2018


CURAR-SE EN SALUT anava, “diguem-li” X al gros, que s’assemblava als cromosomes de la parella 23 de les femelles i Y, una altra incògnita, al pe�t. Curiós que resultaren ser les dues parelles que representen el sexe dels individus XX per les femelles i XY pels mascles. La reclassificació es corregí, per totes i cada una de les cèl.lules del cos a 22 parelles o parells, del 1 al 22 de cromosomes ara dits somà�cs (soma és cos en grec) o de la “ línia somà�ca” que són els agents (cromosomes) responsables del desenvolupament del cos tan si és mascle o femella -o entremig- i el parell o parella 23 o cromosoma del sexe: XX si es tracta d’una femella o XY si es tracta d’un mascle. Però a més de la línia -- de cèl. lules -- somà�ca, dintre de cada cos hi ha una línia -de cèl.lules- germinal (germ és llavor en llatí) que és a on s’orgina la parella 23, XX (femella) o XY (mascle) de totes les cèl.lules del cos i per tant el sexe mateix, femella o mascle de l’individu en qües�ó segons el cas concret: femella o mascle. Doncs les cèl.lules de la línia dita germinal és d’on surten els gamets, les cèl.lules reproductores: òvuls (femella) o espermatozous (mascle), que determinen l’herència estrictament sexual per la reproducció de l’espècie -- la humana en el nostre cas -- o sigui la formació d’individus nous, filles i fills, és a dir: la descendència. Doncs la veritat és que de cromosomes en tenim un total de 46 perè té més sen�t parlar de 23 parelles o parells: 23 cromosomes de la mare + 23 cromosomes del pare tant si som femelles, que al parell 23 reben un cromosoma X de la mare i un cromosoma X del pare -que ha de venir de l’àvia paterna és clar- com si som mascles que al parell 23 reben un cromosoma X de la mare i el cromosoma Y del pare que ens fa mascles i que ha de venir de l’avi patern. Això és com tots som en principi -en efecte i al mateix temps- una barreja de “femella” i de “mascle” dintre d’un complicat ventall de proporcions i aspectes variadíssims que ja seria hora de que fos acceptat per una societat que no vulgui aparèixer ignorant o no vulgui ferEL FRANCOLÍ

se l’ignorant que podria encara ser pitjor. Com es queixen molts científics: la ciència(-coneixement) de la realitat no pot ni vol per si sola, determinar la moralitat però sí que pot informar-la per fer-la basar-se d’una manera més equitable -més per justícia natural o més per amor al pròxim?- en com són les coses en realitat. Si totes les cèl.lules del cos tenen 46 cromosomes hi hauria un problema de matemà�ques ajuntant-ne una de la mare amb una del pare a l’hora de la concepció donant un total de 92 .. i cada cop pitjor a les generacions subseqüents. Solució de la Natura: de la pubertat, maturació sexual, en endavant les cèl.lules de la línia germinal produeixen els gamets (òvuls o es-

permatazous) on el seu nombre de cromosomes s`ha reduït a la meitat pel procés dit meiosi ( del grec mei-, mitad o meitat; -osi, procés). Els conjunts de gens dels cromosomes dels pare i mare, que venen dels seus pares respec�us (i futurs avis de prospec�va criatura) es barregen com en un joc de baralla i es reparteixen a l’atzar, com en un joc de baralla entre dos jugadors, per recons�tuir 23 cromosomes (22 somà�cs, pel cos i el número 23 del sexe) del gamet en ques�ó. Naturalment que a cada gamet li han tocat gens (futur trets) a l’atzar uns dels avis materns i uns dels avis paterns; i el mateix li haurà passat a l’altre gamet amb el que s’ajuntarà en

37

el moment de la concepció... i així s’embolica la troca de l’herència generació rere generació. Per cert que els digueren cromosomes a tots perquè són cosos (soma, cos en grec, encara que pe�tonets) que es fan visibles al microscopi perquè prenen color (cromo- color en grec, cromà�c per ex.) amb els �nts adients que es fan servir al laboratori per estudiar-los. Quan no se’n sabia encara prou d’ells apareixien, o en certes fases de la vida de la cèl.lula -quan no s'està dividint- apareixen com encapdellats sense separació entre ells i es parlava, o es parla, de croma�na, la substància que agafa color com ja hem dit del nom cromosoma. Per veure, al microscopi i amb els �nts adients, els 46 cromosomes separats un per un i no cabdellats en confusió, allò que permet poder-los comparar, aparellar i estudiar s’ha de trobar i examinar una cèl. lula que s’està dividint com passa en certes fases de divisió en la meiosi de les cèl.lules de la línia germinal que acabem de mig-explicar o també en divisions més senzilles dites mitosi (del grec mitos, filament perquè es veuen filaments que són els cromosomes desencabdellats) de cèl.lules de la resta del cos (somàtiques) que es divideixen ordenadament per la nostra creixença i reparació on les cèl.lules filles són descendents iguals a la par�cular cèl.lula mare, amb una còpia del mateix nombre de cromosomes; o quan hi ha cèl.lules que es divideixen desordenadament com passa en els càncers on ho fan fora de la norma del teixit (pell, mama, pulmó etc per ex.) en ques�ó. Ho fan massa sovint i ràpidament, sense fre i sovint canviant el seu con�ngut i naturalesa dels gens als seus cromosomes i tornant-se en una variant de càncer diferent de l’inicial. Per cert que el nombre, més alt o menys, de cèl.lules en mitosi (divisió)que vol dir en reproducció a l’examen microscòpic d’una biòpsia/mostra d’un càncer, és un factor important per jutjar el grau de malignitat del càncer en ques�ó. ■ Anton Martí OCTUBRE 2018


PINZELLADES DEL PEDRÍS Antoni Escoda Saltó, un paleta impressionat pels mestres egipcis constructors de piràmides

Antoni, un espluguí de tota la vida oi? Doncs no, ara, ja fa molts anys que hi visc, tants, que encara vaig anar a l'escola que hi havia a l'edifici del hospital i després a la del costat de l'escorxador i a repàs amb el mestre Brunet, sobre els set anys vaig tornar a Belianes i en morir el meu pare vaig retornar a l'Espluga, i fins avui, és que sóc nascut a Belianes, saps? Els meus avantpassats provenen de Vallbona de les Monges, van ser uns del primers pobladors ja que aquest mones�r de monges, no es podia construir sense cases al seu voltant, pel fet de no tenir muralles. Els Escoda en van ser la segona casa, però el cognom ve de Navarra. Com a curiositat i en relació al centenari de Mossèn Muntanyola, el primer casament que ell va oficiar als Omells de Na gaia va ser el dels meus pares. Tota la vida de paleta, si haguessis pogut triar què t'hauria agradat ser? Doncs el meu desig era estudiar Astronomia, ara que després m'he aficionat a l'Antropologia especialment les civilitzacions an�gues com l'Egípcia, la grega, la romana i les de l'Amèrica del Sud, però en morir el meu pare es va trencar tot, ara que, fer de paleta també m'agradava, en aquesta feina es pateix calor i també fred, però és un ofici que com el de pagès, sempre m'ha agradat. Parlem del que t'agrada i, donat que tens una excel·lent biblioteca, en relació a les construccions de les grans civilitzacions quins elements comuns veus tant a les de l'Orient com les d'Amèrica del Sud? EL FRANCOLÍ

Doncs veuràs, una curiositat sobre els Egipcis, que mira que en van bellugar de pedres, doncs mai van saber fer una arcada de pedra, què et sembla? en canvi la civilització romana tot es basava en les arcades de pedra, aqüeductes, circs ponts, etc. per mi que, com que la construcció de l'arcada estalviava materials, suposo que és per aquest mo�u que ho varen u�litzar tant. Les civilitzacions de Sud Amèrica tampoc van saber fer arcades, els grecs les varen u�litzar poc, tot i que sí que les coneixien. Quina escolliries tu de totes aquestes civilitzacions que hem comentat? Per mi l'Egípcia, que és la que ha fet les construccions més grans i on les construccions han durat més, 30 segles. Van desenvolupar i estudiar uns plànols del terreny, en què els càlculs com a molt podien variar mil·límetres, es veu que ho feien amb uns clots que omplien d'aigua i hi posaven unes tes de fusta i aquestes els donava els nivells, amb la precisió que et dóna avui el làser. Per medir les llargàries, tenien com un escaire que els servia per calcular. Aquests enginyers havien de ser molt llestos perquè a més, ho van alinear amb els planetes, no entenc com ho feien i com van adquirir aquests coneixements. Una mostra és l'entrada del sol a la tomba d'Abu Simbel, que després del seu trasllat, els enginyers de l'actualitat no van saber fer mai com ells, visitar aquesta tomba, és una assignatura que �nc pendent. Posem a la conversa el que has comentat com una part important de la teva vida, la natura, què et semblen els nostres boscos? A mi m'agrada molt anar a passejar pel bosc, les nostres muntanyes són úniques. Recordo que em va doldre molt quan hi va haver aquell incendi que va començar a Montblanc, tota la gent de la meva pe�ta empresa vam anar a ajudar a apagar-lo. Per a les persones que ens agrada la natura, l'experiència és esgarrifosa, quan penses els anys que

38

ha estat per crear-se i que amb una setmana tot queda cremat, és terrible, el que no entenc, és que quan era jove, tothom anava al bosc, feia foc i no passava res, i ara des de fa uns anys tot són incendis, no s'ho mereixen això els boscos, ni les persones que els gaudim. Com que abans has dit que vas anar a apagar foc, has estat de l' A.D.F. de l'Espluga o altres associacions? Doncs no, perquè encara no exis�a, amb altres espluguins, com el Carlos Asensio, l'Antoni Pàmies, el Parra, el Josep Ma. Solé i més que ara no em venen al cap, vam fundar el Grup Excursionista anomenat Hug Pons de Cervera, era sobre l'any 67, érem vuit o deu persones, recordo que un dia va venir el Salvador Roselló i el Riudabella i ens van proposar fer un grup de ball de bastons, i el vam fer, va durar quatre o cinc anys fins que vam anar a la “mili “, després ens vam retrobar i vam con�nuar durant deu anys més, avui encara queda un component en ac�u, el Bota. Vas par�cipar a la vida pública en aquella època? Vaig entrar a formar part del P.S.U.C., a l'any 73 quan en Franco encara era viu, llavors, si et "pescaven" la pena de presó podia arribar als 12 anys. Vaig durar al par�t fins l'any 82, que vaig dimi�r. L'any 83, el P.S.U.C. es va conver�r en tres o quatre par�ts ho vaig vure venir, i per això ho vaig deixar. Després vaig estar a l'Ajuntament de l'Espluga durant vuit anys, em va tocar ser alcalde accidental el dia del tornado amb tot el que va comportar (l'Espluga va sor�r a moltes televisions) Seguidament vam ser no�cia per les inundacions del 94. Em sento molt orgullós d'haver estat a l'Ajuntament durant 8 anys. També vaig ser membre de l'AMPA de l'escola Mar� Poch i també he format part durant 8 o 9 anys de l'Associació de Veïns de la Urb. Carreras, la meva vida ha estat en una bona part al servei de tots els espluguins. ■ Joan Casanovas OCTUBRE 2018


MOSSECS FILOSÒFICS Diàleg entre el cor, el cos i l’ànima MONTSE BOSCH-SAUMELL

La paraula és el cos de l’ànima i l’ull del cor i la pell, la sang i els nervis són qui els bressolen tots. –Per què has fet de mi la teva casa? Per què m’habites? – preguntà el cos a l’ànima, en un frec de pell. –Per guiar-te i perquè et puguis escoltar. –contestà l’ànima ben decidida. –Doncs deixa’m lliure! –exclamà el cos amoïnat. –Si et deixo lliure, m’enyoraràs! –respongué l’ànima. –T’enyoraré? –repetí el cos sense comprendre. I el cor, aleshores, que havia escoltat tota aquella conversa els digué: –Cos, no t’enfadis!, ets l’abric d’un ésser lingüístic que es nodreix de mon, et sembla poc? I tu, ànima!, no t’imaginis

pas millor que el cos, perquè sense ell fores només un vol de pensaments sense durada. I aleshores, la paraula del cor, que és paraula de l’ànima i paraula del cos i que, així mateix escriu aquest pensament, apuntà: –Cos, cor i ànima, no us enganyeu! Perquè la força de l’amor fet vida és qui us sosté. I després d’escoltar aquella sentència, l’ànima, el cor i el cos van fondre’s en una vida plena com cap. Amunt i avall, la vida passa. Avall i amunt, l’amor la gronxa. Amunt i avall, el cor la viu i el cap l’escriu

LA BÍBLIA ENS PARLA L’objec�u de la meva col·laboració en aquest mitjà és apropar la Bíblia a la gent. En la litúrgia de l’Església no hi surten tots els escrits bíblics. El meu propòsit és aportar fragments poc coneguts per la majoria i també situar-los dins del seu moment històric. En “El Francolí” anterior parlava del text més an�c del Nou Testament. Avui ho voldria fer de l’An�c però no és tant senzill, car l’escriptura neix fa uns 5000 anys a Mesopotàmia, avui Iran, i va anar evolucionant narrant experiències humanes. El que podem dir és que els llibres de l’An�c Testament van ser escrits, bastant després del naixement de l’escriptura cuneïforme, en hebreu, arameu i grec. Així doncs, coneixem a Abraham com a pare del poble d’Israel. Seguint la crida de Déu, marxa d’Ur (Mesopotàmia) EL FRANCOLÍ

amb la seva família, les seves tradicions i la saviesa del seu poble. ■ Manel Morgades

DÉU CRIDA A ABRAM (Gn. 12, 2.5.9-10)

Fragment de la icona d’Abram i Sarai

Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d'allà per anar al país de Canaan. Després, per etapes, Abram anà avançant cap al Nègueb. Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps.

39

OCTUBRE 2018


MUSEU DE LA VIDA RURAL

Aquest mes d’octubre al Museu de la Vida Rural han �ngut lloc inicia�ves molt diverses que han comptat amb una gran acceptació i par�cipació.

Un Museu a l’Aula. Formació inicial El Museu i els Centres de Recursos Pedagògics del Tarragonès i la Conca de Barberà ofereixen als Ins�tuts de la zona par�cipar durant aquest curs 2018-2019 en un projecte pedagògic transversal entorn el llenguatge exposi�u. El patrimoni cultural, material i immaterial, és a dir, la memòria, la història i els records es concreten en objectes an�cs o contemporanis, en fotografies, en imatges en cançons. Conservar aquesta memòria, aprendre dels coneixements que se’n deriven i saber-los comunicar i transferir és fonamental per entendre millor el present i imaginar un futur diferent. Aquesta és la tasca dels museus però també d’una ciutadania cri�ca i crea�va. El projecte convida als alumnes de secundària a conver�r-se en museòlegs i dissenyadors d’exposicions, tot un repte pedagògic i cultural relacionat amb perfils professionals de futur en l’àmbit de l’economia crea�va. El passat divendres 19 i dissabte 20, el professorat dels Ins�tuts Joan Amigó de l’Espluga de Francolí, El Morell i l’Agulla del Catllar van par�cipar en una formació de 10 hores durant la qual van realitzar tot el procés de disseny i producció d’una pe�ta mostra, tal i com hauran de fer ara els seus alumnes.

1a Jornada musical al Museu de la Vida Rural La Jornada Musical al MVR és una inicia�va d’Edicions i Creacions La Musca i el MVR. La Jornada celebrada el passat dia 27 d’octubre fou un espai de trobada i aprenentatge musical adreçat a mestres de música amb l’objec�u de donar a conèixer experiències i projectes musicals del territori i endinsar-se en el món rural des de la

EL FRANCOLÍ

vessant musical. Als tallers i a la visita musical al museu hi van par�cipar 20 mestres de les comarques tarragonines mentre que a la sessió de presentació del llibredisc “Un sac d’endevinalles” de Rosabel Bofarull i il·lustrat per Berta Ar�gal hi van assis�r prop de 40 persones entre les quals molts nens i nenes que van gaudir de valent amb la proposta.

Visita a l’exposició Dust Bowl de l’Associació de Museòlegs de Catalunya El comissari de la mostra, Àlex Rebollo va oferir al grup de professionals de diversos museus de Catalunya, la visita guiada a l’exposició Dust Bowl el passat dissabte 27 d’octubre per tal de compar�r el procés de producció i analitzar-ne l’èxit assolit

Club de lectura al MVR El Museu de la Vida Rural i els clubs de lectura de les biblioteques públiques Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí i Conangla i Fontanilles de Montblanc, van celebrar el passat dilluns 29 d’octubre un debat al voltant de l’obra Homes i ratolins de John Steinbeck que narra la història tràgica de dos ranxers que viatgen per Califòrnia en busca de feina durant la Gran depressió a l’època del Dust Bowl. La sessió de debat de la novel·la va ser conduïda per les bibliotecàries Núria Estadella i Maria de la Serra Balanyà i s’inicià amb una breu visita comentada a l’exposició Dust Bowl a càrrec d’Albert Carreras. ■

40

OCTUBRE 2018


ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ

Castanyada i Halloween, compar�nt tradicions Com cada curs en aquestes dates castanyes, panellets....i a l'INS Joan Amigó els Jocs tradicionals. Ja fa anys que per celebrar la festa de la Castanyada al nostre ins�tut organitzem unes jornades espor�ves, en les quals els alumnes par�cipen en jocs tradicionals com "el mocador", "el cemen�ri", jocs de punteria i "la petanca". És una manera lúdica de fer cohesió de centre, de

fer pinya, de fer-nos sen�r a tots par�cips del mateix projecte educa�u. Els alumnes de 4t aprofiten l'avinentesa per organitzar l'esmorzar, en pro del seu viatge de final de curs: coca amb xocolata. Una bona manera de treballar la competència social: organitzar-se, posar-se d'acord, ges�onar les compres... Per altra banda, la Comissió d'Impuls

de l'Anglès ha posat en marxa una ac�vitat ben curiosa per celebrar el Halloween: hi ha hagut un assassinat a l’ins�tut, la cuinera ha estat trobada morta i, a través de l'Instagram, els alumnes han de descobrir qui ha estatl'assassí amb l'ajuda de les pistes de la policia....Ho descobriran? ■ Rosalia Anglès Coordinadora d’activitats

Alumnat mediador de l’Ins�tut Joan Amigó par�cipa en el programa “Internet segura de tu a tu” Els mitjans de comunicació, cada dia més, es fan ressò dels múl�ples casos de bullying, assetjaments físics, emocionals, directament o per Internet, que es pateixen entre els nostres joves. Tots en som conscients i en tenim informació detallada. Tenint això present, seria molt poc pedagògic que els centres educa�us giréssim la mirada o hi passéssim de llarg. Al nostre centre hem decidit que ens hi hem de parar, hi hem de reflexionar, hem de crear espais oberts al diàleg. EL FRANCOLÍ

Els nostres mediadors experts, tant alumnes com docents i personal d’ad-

41

ministració, treballem conjuntament per arribar a la comprensió del conflicte i a les diferents estratègies de resolució del mateix i sempre amb l’esperit d’ajudar a l’alumnat a ges�onar millor els problemes que es poden trobar en la seva adolescència. L’alumnat mediador del nostre Ins�tut és el quart any que par�cipa en el programa “INTERNET SEGURA DE TU A TU” en col·laboració amb el cos de Mossos d’Esquadra. Aquest projecte implica de forma diOCTUBRE 2018


ENSENYAMENT recta l’alumnat mediador de 3r d’ESO, prèviament formats per part de la PGME sobre l’ús d’Internet i les Xarxes Socials. Aquests alumnes es converteixen en formadors dels seus companys de 1r d’ESO obrint temes de debat referent a diferents problemà�ques que es poden trobar a les xarxes socials com pot ser el bullying, sex�ng, ciberassetjament, entabanament “grooming”, privacitat, càmera web o imatges a la web Aquest curs 2018-19 s’estan formant com a mediadors experts, i per tant en el Programa internet segura, un total de 25 mediadors. Els objectius d’aquest programa són:

- Mostrar la necessitat de la prudència a les xarxes socials i la detecció dels diferents problemes que es poden trobar els adolescents. - Ajudar-los a entendre la importància de confiar en algun adult o company mediador, davant els problemes que es puguin trobar a les xarxes. - Entendre les conseqüències legals que poden tenir algunes actuacions fetes pels joves a les xarxes i que ells consideren “normals” - Detectar les actuacions que poden ser delicte i per tant suscep�bles de fer denúncia. En defini�va, el que pretenem amb

el nostre alumnat format com a mediador expert és despertar habilitats personals i socials per tal de desenvolupar posi�vament la seva intel·ligència emocional i empatia, doncs l’objectiu d’aquesta formació és la prevenció i detecció dels problemes descrits, tan comuns entre els adolescents a les xarxes, per tal que puguin aconsellar i ajudar a la resta de companys a trobar la millor manera d’afrontar-los i resoldre aquestes situacions sempre amb el recolzament del mosso formador i col·laborador del nostre centre, Raül Mar�nez. ■ Gemma Palau Cardona Eulàlia Amigó Morató

Campanya de sensibilització sobre el càncer La Marató de TV3 d’enguany centrarà els seus esforços en donar a conèixer encara més aquesta malal�a, a informar de les teràpies més innovadores i proporcionar consells sobre hàbits de vida saludables. El càncer és la primera causa de entre els homes i la segona entre les dones. Segons les úl�mes dades, un 60% dels casos no es poden prevenir i cal una recerca molt

ganitzen a tot Catalunya per recaptar fons. La xerrada que s’ha fet al nostre centre és una de les més de 5300 des�nades als centres de secundària. L’han pogut seguir els alumnes de tercer i quart de la ESO i ens l’ha apropat de manera rigorosa la Cris�na Rodríguez gràcies a l’Oficina d’Afers Socials de Falset. Després d’assis�r-hi

repercussió de la malal�a en les diferents parts del nostre cos i com arriba a afectar a la vida diària o a l’entorn del malalt. Aquesta ha estat una de les accions que es duran a terme dins les nostres tutories i que finalitzaran amb l’organització d’un esmorzar a benefici de La Marató per poder aportar el nostre granet de sorra a la inves�gació

Cristina Rodríguez va ser l'encarregada de fer la xerrada sobre el Càncer, que enguany és protagonista a la Marató de TV3. Cedida

exhaus�va per fer-hi front. A la campanya hi posa música el grup Blaumut. Està previst que la par�cipació superi la d’edicions anteriors donat que més d’un milió de persones par�ciparan en les ac�vitats populars que s’orEL FRANCOLÍ

par�ciparan en el concurs “Pinta La Marató” plasmant en un mural les sensacions que han experimentat al conèixer els casos de persones que conviuen amb el càncer i les explicacions que la Cris�na els ha donat sobre la

42

d’una malal�a que en qualsevol moment ens pot atacar. Us animem a par�cipar-hi el dia 16 de desembre. Tota aportació serà ben rebuda. ■ Núria Ribes Novau Coordinadora pedagògica OCTUBRE 2018


ESCOLA MARTÍ POCH

Un any més iniciem… l’hort del Mar� Poch El dia 5 d’octubre del 2018, els alumnes de 6è de l’escola Martí Poch han plantat al seu hort diverses hortalisses i plantes com espinacs, pastanagues, patates i gira-sols. Ja fa dies que la classe de 6è hem estat rumiant quines hortalisses i verdures volíem plantar, per això hem buscat informació: si són compa�bles, com es poden distribuir al «palot», si és època de sembra, la distància entre elles, cada quan es reguen…

Després hem decidit quines plantaríem, i un cop decidit ho hem apuntat tot en un dossier que anirem ampliant durant el trimestre. Per fi avui ha arribat el dia de la plantació, primer hem llaurat la terra amb rasclets, hem cavat per poder sembrar i finalment hem regat. Esperem que ben aviat creixin les plantes i hortalisses. ■ Izan González, Nicolás Robles i Jan Lasso, alumnes de 6è.

Els alumnes cultiven l'hort. Cedida

Padrins de lectura El dimarts 16 d’octubre els nens i nenes de 1r i 5è de l’Escola Mar� Poch van fer l’ac�vitat “Padrins de lectura” per primera vegada aquest curs. Els alumnes van anar a la Biblioteca Josep Vallverdú de l’escola. Van fer una gran rotllana i els Mestres van dir als fillols (alumnes de 1r) qui serien els seus padrins. A con�nuació, cada padrí i el seu fillol van

anar a una taula diferent per parlar una mica i conèixer millor els gustos lectors i posteriorment firmar un contracte on s’explica a què es comprometen. Per acabar, padrins i fillols es van fer fotografies. L’objec�u d’aquesta ac�vitat és que els alumnes millorin la seva lectura i en gaudeixin, relacionant-se amb nens i nenes de diferents edats. ■

El Concurs de Castells de Tarragona L´Avril, una espluguina a la Colla Vella El diumenge dia 7 d´octubre es va fer el Concurs de Castells a la Plaça Tàrraco Arena de Tarragona. Hi van par�cipar les dotze colles millors de Catalu-

nya. Les colles van arribar a la Rambla de Tarragona a les 8 del ma� i van anar en cercavila fins a la plaça. A les 10 van començar els castells. El concurs va acabar cap a les 4 de la tarda. La colla guanyadora va ser la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb el 4 de 9 net, el 2 de 8 net i el 3 de 10 carregat. Feia 18 anys que no guanyaven. El concurs de castells es fa cada dos anys perquè es puguin reunir les colles i competir per saber quina és la millor colla castellera del món. D´aquí dos anys hi torL´Avril compartint el trofeu amb els seus amics i amigues de se- nem! gon. Escola Mar� Poch Avril Romero EL FRANCOLÍ

43

L´Avril fent d´acotxadora en el 4 de 9 net. Àngel Díaz

OCTUBRE 2018


ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

Vedruna Mare de Déu del Carme dona suport a la Inicia�va Legisla�va Popular de l’escola Vedruna Vall Terrassa Inicia�ves que transcendeixen l’espai de l’aula i contribueixen a fer un món millor Divendres, dia 19 d’octubre, representants dels 36 centres Vedruna i l’equip de Vedruna Catalunya Educació van ser al Parlament per esdevenir fedataris i oficialitzar el procés de recollida de les 50.000 signatures que seran necessàries per �rar endavant la ILP (Inicia�va Legisla�va Popular) referent a la Llei de l’E�quetatge i la Traçabilitat dels Béns de Consum. Aquest és un projecte de caràcter especial sorgit d’un grup d’alumnes. I que la nostra escola hi par�ciparà essent una seu més on es podran recollir les signatures. Una inicia�va que ha sor�t de l’aula i ha arribat fins al Parlament de Catalunya. És així com els nois i noies de 3r d’ESO de l’Escola Vedruna Vall Terrassa han aconseguit fer realitat tot el treball que van portar a terme el curs passat en el marc del Projecte 9.2 del centre i que ha esdevingut una ILP (Inicia�va Legisla�va Popular) que el Parlament ja ha acceptat de tramitar. La proposta de l’alumnat permet que a través de l’e�quetatge el consumidor pugui conèixer dades sobre l’origen i la forma d’obtenció dels productes de forma verídica i con-

trastada. D’aquesta manera els usuaris, mitjançant el telèfon mòbil, podrien obtenir de manera transparent tota la informació del producte a par�r d’uns criteris que parteixen de codis è�cs fonamentals en els processos de producció, com ara l’absència de treball infan�l, les condicions òp�mes per als treballadors, la relació proporcional entre costos de producció i preu del producte o, fins i tot, l’absència de maltractament animal, entre molts d’altres. S’inicia, doncs, el compte enrere per a la recollida d’aquestes signatures. És d’aquesta manera com des de Vedruna Catalunya Educació volem contribuir a fer realitat inicia�ves innovadores i compromeses per a construir un món més equita�u i més digne per a tothom. Encoratgem tota la comunitat educa�va a col·laborar en la recollida de signatures que es durà a terme des de cada escola Vedruna. Con�nuem treballant plegats compromesos amb l’aprenentatge dels alumnes, amb la societat i amb el repte d’avançar i crear ponts que enllacin aula i societat, aprenentatges i funcionalitats, individualitats i col·lec�us. Podeu consultar el portal web del projecte a: h�ps://ilpconsumresponsablevedruna.cat ■

Marató 6x7 Sis trams de sis colors 3000 nens i nenes de les escoles Vedruna caminen per la taula de refugiats El divendres 5 d'octubre de 2018 els nostres alumnes van par�cipar en la Marató 6x7 Vedruna, una caminada solidària i espor�va que es va dur a terme a Vic i a les seves rodalies. L'ac�vitat va aplegar a tots els alumnes de 6è i 1r d'ESO de les 36 escoles de Vedruna Catalunya. Aproximadament uns 3.000 nens i nenes van fer una "marató" repar�ts en 6 i�neraris, on a cada tram si concentraven prop de cinc cents alumnes i amb samarretes de sis colors diferents. Es par�a de pobles de la comarca, equidistants tots de Vic, i van caminar uns 7 quilòmetres fins arribar a la Plaça Major on es va fer una entrada simultània. Els nostres alumnes van sor�r de EL FRANCOLÍ

Sant Julià de Vilatorta. El recorregut va ser planer, amb ponts i passos que van permetre gaudir del paisatge de la comarca. Un cop al bell mig de la Plaça Major, decorada amb un mur gegant de 50 metres de llargada i amb imatges de diferents esports, els alumnes van po-

44

der par�cipar en una sèrie d'ac�vitats espor�ves: futbol, bàsquet, mini-golf... També es van fer diferents sortejos i fins i tot una coreografia col·lec�va. Els alumnes de sisè van poder gaudir d'una gran jornada espor�va i solidària tot compar�nt-la amb alumnes d'altres escoles Vedruna. ■

OCTUBRE 2018


RACÓ DE PENSAR CORAL ESPLUGUINA

Josep Maillo

D

E

NAIXEMENTS Isolda Franquès Martí, filla del Josep Maria i l'Ermínia. Nascuda el 10 d'octubre, amb domicili a la Crta de Poblet Ina Pulido López, filla del Francisco Javier i la Melani, nascuda el 13 d'octubre, amb domicili al carrer Milmanda Julen Guàrdia Palau, fill del Daniel i la Laura, nascut el 15 d'octubre, amb domicili al carrer Priorat Biel Martín-Rubio Cervelló, fill del Miguel Ángel i la Joana. Nascut el

EL FRANCOLÍ

M

O

G

R

A

26 d'octubre, amb domicili al carrer Doctor Joan Farré Àlex Guasch Serret, fill del Jaume i la Maria Elena, nascut el 27 d'octubre, amb domicili al carrer Portal DEFUNCIONS Francisca Guerrero Ramírez, de 81 anys. Vídua de Miguel Navas Torres, amb data de defunció el 23 d'octubre. Domicili al carrer Sant Vicenç de Paül Ginés Garcia Merlos, de 88 anys. Vidu de Josefina Guasch Guiu. Amb da-

45

F

I

A

ta de defunció, el 28 d'octubre i domicili a la Crta. de Poblet. Maria Tarrats Llort, de 85 anys, soltera. Amb data de defunció, el 28 de d'octubre i domicili a les Borges Blanques. MATRIMONIS Adrià Vilà Metsre amb Laura Betriu Manteca, data de casament el 5 d'octubre Alberto Benita Canos amb Mónica Sánchez Heredia, data de casament l'11 d'octubre

OCTUBRE 2018


DE SOCIETAT TROBADES

Segona trobada d’espluguines Només proposar-s’ho! qui diu que no es pot dur a terme s’hi senten perquè hi viuen. una trobada d’espluguines? És el segon any que ho fem, el grup creix cada vegada De moment, avui 20 d’octubre, hem tingut el goig més� La veritat és que aprofitar les noves tecnologies per de trobar-nos un grup de 25 espluguines filles o que a mantenir el contacte amb persones que d’una manera o altra han format part de les nostres històries personals, és un autèn�c goig i mo�u de gaudi. Aquest any, el nostre punt de trobada ha estat La Font Baixa (racó idíl·lic) per les que durant la infantesa vàrem beure d’aquella aigua que brollava fresca i et retornava l’alè. Quants records i quantes vivències. Xino xano hem arribat al Restaurant Art. Val a dir que ens han acollit molt bé i el menú ha estat deliciós. Gràcies. A l’hora del cafè, la Maria Trullols ens ha dedicat un bell escrit, òbviament amb missatge que intentarem fer-ne vida. Després de posar-nos al dia de les nostres “històries personals”, ha arribat el moment del gran sorteig. Amb un "a reveure" i amb algunes "fins l’any vient", ens hem acomiadat amb el propòsit de poder celebrar la "tercera trobada el dia 19 d’octubre del 2019"■

Retrobada de la colla del 78 de l'Espluga de Francolí, en fem 40! Sota el lema "La collita del 78" i organitzats a través d'un grup de whatsapp de més de 60 persones s'ha aconseguit unir el grup que feia uns 20 anys que no es retrobava. Les persones tant nascudes a l'Espluga de Francolí com establertes al municipi i que enguany en fan 40 s'han aplegat en un sopar on no hi ha faltat les abraçades, els somriures i el bon humor tot recordant les vivències d'infantesa. Tot sopant es va repartir un petit obsequi. La foto final és el record que queda per a tots i totes d'aquesta nit de retrobada.

EL FRANCOLÍ

46

OCTUBRE 2018


NATURA SINGULAR La serp de collaret (Natrix natrix)

Aquesta pe�ta serp, de fins a 120cm, habita en la proximitat d’ambients aquà�cs. Els juvenils viuen fonamentalment a l’aigua, ja sigui rius, basses o tolls, on cacen cucs, larves d’insecte i capgrossos. Ja d’adulta, la serp de collaret té preferència per àrees de terra seca on cerquen gripaus i pe�ts rosegadors, però també sol acostar-se a l’aigua on captura peixos i granotes. D’hàbits fonamentalment diürns doncs s’escalfa per insolació directa, aquesta serp hiverna de novembre a febrer quan el sol és més dèbil. No és verinosa ni perillosa, però si se la molesta pot descarregar una substància pudorosa molt molesta.

Arbres singulars

Núm. 53 L'avellaner gros de l'Aigüeta

Avellaner, Corylus avellana

Presentat per

Antoni Carreras i Casanovas

Dimensions

Perímetre del tronc més gran a 1,30m: 0,60m Perímetre del tronc més gran a la base: 0,70 m Ample de la capçada: 9-11 m Alçada: 8,40 m

Ubicació

Al Paratge de Poblet. Entre les cent fonts i la Pena, just a sota el cingle, a uns 100m de la font de l’Aigüeta i 700m de la font del Deport

Coordenades

41°21'39.2"N 1°06'00.5"E (41.360886, 1.100143 a Google Maps)

Contacte: pituamigo@yahoo.co.uk Més informació a: www.naturasingular.cat

Possiblement que el peu del cingle que va des de les Cent Fonts a la Pena sigui el lloc més fred i humit de les nostres contrades, i això ha permès que s’hi desenvolupi un bosc inèdit a les nostres la�tuds, es tracta de l’Avellanosa de l’Aigüeta, una obaga dominada per avellaners salvatges de grans dimensions. L’Antoni Carreras coneix molt bé aquest racó, hi ha passat dies d’espera pacient de caçador i es mou amb agilitat entre la profusió de troncs caiguts mentre m’explica la gènesi d’aquest bosc: “és una relíquia, l’avellanosa es troba al�tudinalment per sobre de les rouredes doncs li cal molta humitat per a desenvolupar-se, i l’entorn de la Font l’Aigüeta és una resta de boscos que eren comuns i extensos al final de les glaciacions”.

Espècie

Pitu Amigó EL FRANCOLÍ

47

OCTUBRE 2018


El Casal viatja al País Basc

EL FRANCOLÍ

48

OCTUBRE 2018

Dolors Guasch

Profile for evabonetv

El Francolí octubre  

El Francolí octubre  

Profile for evabonetv
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded