NÚM. 380

NOVEMBTRE 2018

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

Un arbre lluminós, nou element de la decoració nadalenca

ENTREVISTA: EL FRANCOLÍ 1 Maria Pilar Garrell, 39 anys de servei al poble

NOVEMBRE 2018

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE 2018

LA NOSTRA PORTADA

Revista editada amb la col.laboració de:

Un arbre de Nadal de grans dimencions i amb tecnologia LED, presideix la Plaça del Casal i dóna el tret de sor�da a les Festes Nadalenques de l'Espluga

FOTOS PORTADA: Eva Bonet

SUMARI

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Josep Duran Gili, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Patrícia València, Esther Català Sànchez, Pitu Amigó, Laura Poblet i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ballester, Toni Morlans, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Xavier Lozano Bosch, Ferran Civit i Martí, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

4 EDITORIAL. De balanç i de projectes. CARTES A LA PRESÓ. La vostra dignitat és el nostre puntal 5 BÚSTIA. 6 REFLEXIONS. Evocacions pirinenques 7 Quan era petit. Participi 8 L'ACTUALITAT. El Festival El Vi Fa Sang de l'Espluga arribarà a latres punts de la Conca. El MVR acull unes jornades sobre el bosc de Poblet i les muntanyes de Prades 9 El Club Hípc de l'Espluga suma 12 podis a la ﬁnal de la Copa Catalana i la lliga ACECT 10 L'Ajuntament habilitarà un nou aparcament després de la millora de 7 carrers 11 Surten a votació 6 propostes per als pressupostos participatius de l'Espluga 12 Dimiteixen les portaveus de la Coordinadora d'Entitats de l'Espluga i dissolen l'organisme 13 L'ADF de l'Espluga col.labora en la campanya de prevenció d'incendis de la Diputació de Barcelona. Roger Roig guanya la Copa Catalana de descens urbà en categoria junior 14 ENTITATS. Club de lectura: Steinberck. Acaba el cicle píndoles de salut a la biblioteca 15 Els alumnes de les classes de català per a adults visiten la Fassina del Balanyà. Excursió cultural i recreativa 16 Classes de catalpa a la Germandat 17 Agraiment de les Ovelles Esgarriades 18 Èxit de participació en la conferència de Jaume Alonso Cuevillas. L'ANC Conca de Barberà inicia una campanya per penjar llaços grocs als balcons per recordar els presos polítics aquest Nadal 22 Festa de la castanya. Nou curs d'assajos i formació als Grallers de l'Espluga 23 El taller de ràdio de l'Espluga Audiovisual atrau gent d'arreu del territori. Neix el nou canal de ràdio per TDT 'EFMR. cat Conca de Barberà' 25 L'Orquestra TLP de l'Espluga assaja al Bar del Casal per

velebrar el dia de la música 26 El Camí de Santiago, per Joan Giné Farran. El meu ﬁll s'ha separat, per Celeste Pujol 27 Dolors al cap, a la cara i sorolls a la boca, per Tània López. Joan Maria Pujals ens parla del Cadenal Vidal i Barraquer 28 Excursió cultural a Barcelona 29 Els Pastorets ingressen a la Coordinadors de Pastorets de Cat. 30 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 31 COSES NOSTRES. LA BÍBLIA ENS PARLA 32 ARA FA 100 ANYS. ESPAI SOMMELIER 33 ENTREVISTA. Maria Pilar Garrell, 39 anys de servei al Poble 35 TASTEM LA CONCA 36 RIMADORS ESPLUGUINS 37 CURAR-SE EN SALUT 39 PINZELLADES DEL PEDRÍS 40 JOVES ESCRIPTORS 41 MOSSECS FILOSÒFICS 42 ENSENYAMENT 46 RACÓ DE PENSAR 47 NATURA SINGULAR

NOVEMBRE 2018

De balanç i de projectes I sembla que tot segueix igual. Un altre any arriba el Nadal, temps per fer balanç i construir projectes per quan canviem d’any. El clima hivernal afavoreix aquest exercici de reﬂexió i ens permet mirar des del recolliment de l’escalfor de la llar, que ens han portat els darrers dotze mesos i projectar cap al futur el que esperem, el que desitgem que passi i així, posar les energies necessàries perquè així sigui. Tot és incert i tanmateix tot és obert, l’esdevenir, en gran mesura depèn de nosaltres, individualment i com a col·lec�vitat, com a poble, com a país. De la reﬂexió del que ha passat n’hem de des�l·lar els encerts i els errors que ens han de permetre projectar cap on volem anar i quins camins agafar, tenint clar que trobarem moltes cruïlles en aquest recorregut del dia a dia i que haurem de posar en pràc-

�ca tota la nostra empa�a, la nostra intel·ligència emocional i racional per errar el mínim possible i assolir així, com a persones, com a poble o com a país, els reptes que ara ens proposem. Mentre tant, hem de gaudir amb la família, amics i persones es�mades dels dies que venen de festa i celebració familiar per excel·lència. Regalar amor i aproﬁtar per ser cada dia millors, més bones persones, més solidaris i més humans. Des del Francolí aprofitem aquestes ratlles per desitjar-vos de tot cor que passeu unes boniques festes de nadal amb els vostres i que entre tots fem que la flama de l’amor i la humanitat brilli cada dia més en aquest món que sembla que embogeix una mica amb cada petita cosa que li passa. ■

CARTES A LA PRESÓ La vostra dignitat és el nostre puntal Benvolguts amics empresonats, Costa imaginar o fer un exercici empà�c del que representa estar tancat durant tant de temps tenint limitades gairebé totes les coses que fan que la vida sigui la vida; el contacte amb els es�mats, els projectes immediats i de futur, poder anar on es vol quan es vol, ser amo del teu temps, i tantes altres coses que per a qualsevol ciutadà són qües�ons quo�dianes, de cada dia, d’aquelles que ningú valora com imagino que deveu valorar ara vosaltres. Aquí fora, sembla que tot segueix igual i pensem que gaudim d’una llibertat que a vosaltres us ha estat manllevada injustament, però potser no és ben bé així. Com país, seguim lligats de mans i peus per decidir que volem ser, per escollir el camí que, com a poble, tenim tot el dret de triar sense cap meEL FRANCOLÍ

na de condicionant ni de xantatge com el que prac�ca impunement aquest estat de democràcia malalta. El món de fora de les reixes que us empresonen fa cada dia més por; l’extrema dreta neix amb força al sud i s’envalentona amb l’arrogància de la victòria (rela�va) que han ob�ngut amenaçant a tort i a dret de demolir les coses tal i com les coneixem. La resta de dirigents polí�cs espanyols, o bé no tenen nassos d’enfrontar-se a aquesta amenaça amb la contundència que caldria o bé els hi fan el joc i segueixen les mateixes consignes, això si, disfressant-les una mica de liberalisme moderat. Per tot plegat, el panorama polí�c estatal fa força fàs�c. Pel que fa al nostre país, el poble segueix il·lusionat en construir un nou país i segueix mobilitzat i unit, cosa que, malauradament, de vegades

no veiem en els nostres dirigents polí�cs que sembla que davant de cada cruïlla troben una discrepància. Però bé, tot això ja ho sabeu. La vostra dignitat és el vertader puntal que manté encesa la flama de la lluita pacífica que lliurem com a poble, i cada dia que passa és un deute més que el país té amb tots vosaltres que, independentment de la vostra afiliació polí�ca, ens doneu la força, la ràbia i l’esperança que ens portarà finalment a assolir el gran projecte de país que us ha portat a aquesta situació injusta. No defalliu i �ngueu en compte que teniu a la vora tot un poble alçat i il·lusionat que no defallirà davant la injus�cia i les amenaces mesquines dels que us han portat a presó i dels que n’han estat i en són encara còmplices. ■ Ramon Amigó NOVEMBRE 2018

Busti@ La jus�cia ha de fer jus�cia, no polí�ca

conﬁat, i incapaç d’imaginar-se aquella bàrbara repressió?

Dissortadament la jus�cia espanyola ha perdut credibilitat, si és que en tenia. Citarem uns exemples que corroboren la nostra aﬁrmació.

El 155

Després vingué l’aplicació de l’ar�cle 155, per esborrar del mapa tota la incipient República Catalana. Mentrestant els jutges callant, esperant ordres.

Retallades del Tribunal Cons�tucional a l’Estatut de Catalunya

Hipoteques

Tots hem estat tes�monis de que un tribunal minvat de jutges, tendenciós i an�democrà�c, va fer l’úl�ma retallada ferotge a un Estatut aprovat per les Corts Espanyoles i també aprovat i votat pel poble català. Tothom va callar, excepte els directament perjudicats, els catalans. (Mai el Tribunal Cons�tucional, havia d’acceptar a tràmit la denúncia, vingués d’on vingués la queixa)

Només faltava el problema de les despeses de les hipoteques per acabar de donar-me la raó. Els que han rebut mils de milions per rescabalar-se de la passada crisi econòmica mundial, tenen aquesta tendència nefasta d’afavorir sempre els més poderosos. Sento vergonya.

“El tribunal de cuentas”

Quants judicis es faran per condemnar ﬁnalment l’expresident Sr. Artur Mas, consellers i personal de conﬁança? Fas�gosa és la tàc�ca d’arruïnar les persones i inhabilitar-les per així poder treure força a un moviment popular a favor de la República.

La manada

Sentència escandalosa i sexista, pròpia de jutges ancorats als costums de l’Edat Mitjana, negant el dret de les dones a dir sí o no. Creiem sincerament que tothom té el dret de buscar el plaer en el sexe consen�t, però ningú té dret a vexar-lo i embru�r-lo amb baixes passions contra dones indefenses, argüint consen�ment.

El més semblant a la venjança

Com es pot permetre que hi hagi, després d’un any llarg, empresonaments sense llibertat, polí�cs i gent civil, exiliats i encausats pel sol caprici d’un jutge? Com es pot cas�gar famílies senceres a pa�r les conseqüències de la privació de llibertat dels seus éssers es�mats? Com pot ser que ningú de dins del país i de l’estranger no hi posi remei? Tampoc valen els tribunals de diverses nacions europees que han emparat exiliats i han denunciat la mala praxi i la impunitat dels excessos de la judicatura espanyola?

Senyor Otegui

Com és possible la inexistència de reparació , després de les sentències dels Tribunals Europeus. No n’hi ha prou d’acceptar que s’han equivocat. Anys de presó, privació de llibertat, solitud, família implicada, vida escapçada, etc. Tot això no té valors a reparar?

Després del fa�dic 1 d’Octubre

Es produïren atacs brutals aquell dia, vexacions a dones i vells, bales de goma, inclusiu gasos . Per què volen fer passar agredits per agressors, dient que fou atacada la Guardia Civil, sabent que no és veritat? D’altra banda, no es poden empresonar i provocar l’exili de polí�cs elegits pel poble i altres ac�vistes socials, inventant delictes no comesos i vulnerant tota classe de lleis. Per què no donar valor a les queixes i totes les gravacions que es varen fer aquell dia per centenars d’agredits i per informadors nacionals i estrangers? Qui rescabalarà mai les ofenses al poble català indefens i EL FRANCOLÍ

Conseqüències

Han perdut la xaveta alguns governants i els que els voten (com a cómplices o mal informats) i que ara s’hi afegeixi la judicatura , només per a mantenir una unitat ﬁc�cia, conquerida per les armes i emparada per unes lleis calcades de les an�gues dictadures? Sembla que “la patent de corsari” vulgui aﬂorar a l’Espanya del segle XXI Eusebi Majós

NOVEMBRE 2018

REFLEXIONS un cop d’ull

Evocacions pirinenques

ANDREU MORTA

ornar a Setcases ha estat recuperar un bocí de la meva ja llunyana joventut: fa no gens menys que cinquanta-cinc anys que hi vaig sojornar. Tot just iniciàvem una travessa que des de Camprodon ens duria a Castellar de N’Hug, previ ascens a Ull de Ter (quina tristesa, les ruïnes del refugi de Gaudí!) per enfilar el Tirapits pel coll de la Marrana, el Pic de l’Infern (i el bonic circ de Carançà), la Fossa del Gegant i, pel poderós Nou Creus, a Núria; després, el Puigmal, el gegant adormit, Planoles, el Puigllançada, el Pla d’Anyella i... cap a les fonts del Llobregat! Aclareixo: a Setcases hi vàrem “fer nit” a la pallissa de Can Malet –una família que solia acollir els muntanyencs necessitats d’aixopluc, sense cobrar!–, però no hi vam “dormir”. Compar�em l’estatge amb... nou oques! Nou! L’oca és la millor guarda del món, i ja els romans en tenien per custodiar el Capitoli. A la catedral de Barcelona n’hi ha tretze vigilant el claustre: segons la llegenda, era l’edat de santa Eulàlia quan la van mar�ritzar. En fi, que les nostres van clacar tota, absolutament tota la nit (la nit del lloro!) per allunyar els intrusos: nosaltres. Cruixits i ensonyats, mig babaus, però l’endemà de bon ma� enfilàvem costa amunt. Pel camí trobàvem moltes pedres grans amb pintades (ara en diem “grafitis”) del rètol “Pujol Catalunya” pintat amb brotxa. El futur president de la Generalitat era presoner a Saragossa, després d’un consell de guerra sumaríssim pel greu delicte (“rebel·lió” en dirien ara) d’escriure el full «Us presentem el general Franco» repar�t arran d’un concert al Palau de la Música al qual assis�a el “Generalísimo”. Tampoc no se li va perdonar que EL FRANCOLÍ

el públic, animat per una colla de joves ac�vistes, entonés el «Cant a la Senyera» que havia estat expressament interdit. O la campanya contra «La Vanguardia» mo�vada pels insults (“¡Todos los catalanes son una mierda!”) que el director del diari havia blastomat a la parròquia de Sant Ildefons després d’oir una missa en què el celebrant havia predicat en català. M’entre�nc evocant aquests fets perquè l’ambient que vivim actualment, tan curull de crispació i de literatura judicial pur realisme fantàs�c, em recorda aquella època nefasta com dues gotes d’aigua. I n’es�c tan fart i tan �p...! Pugem al pas fronterer de Coll d’Ares. Un cartell diu, en francès i català: “Camí de la retirada. Aquest camí fou emprat a principis de l’any 1939, al ﬁnal de la guerra civil espanyola per milers d’homes i de dones que fugien dels horrors de la guerra i la repressió franquista. Deixaven darrere seu llur terra estimada i tot el seu passat”. Soldats i ci-

vils hi encetaven un dolorós exili. El lloc guarda per a mi un record més ín�m i dolorós: el meu pare va ser un d’aquells desesperats que intentaren de saltar la frontera. Era negra nit. Quan ja eren a tocar, la Guàrdia Civil els va cridar l’alto. Arrancaren a córrer enmig de la foscor, els guàrdies van disparar i una bala li va travessar la cama. Ferit, aconseguí de passar i córrer ﬁns a Prats de Molló, on els gendarmes francesos l’agafaren, l’embenaren a precari i el varen internar al camp de la platja d’Argelers. Allà, debilitat per la pèrdua de sang i per les extremes carències sanitàries del camp, va agafar el �fus. Al cap d’uns dies de pa�ment, va morir a l’hospital de Perpinyà. Jau en una fossa comuna, barrejat amb les despulles d’altres centenars de fugits sense nom. Tenia trenta-cinc anys. Avui, però, el sol espaterrant sembla riure’s dels records penosos i del present tan feixuc. Una pregària i les piles carregades per seguir el torcebraç per la llibertat. ■

NOVEMBRE 2018

REFLEXIONS Als anys cinquanta

Quan era pe�t

MANEL MORGADES

l meu carrer de l’Abadia, recordo que als veïns els anomenàvem amb el renom: ca la Cistellera, cal Manquet, cal Pau del Serrador, cal Garrut, cal Cabello, cal Soques, cal Xec... cal Sarral, de cognom Vendrell. Aquests eren fusters. Tenien dos nois amb edats semblants del meu

germà Josep Maria i jo. Hi anàvem a jugar a fusters amb ells; el seu pare, el Jaume, ens deixava fer. A casa érem clients de cal Pau Fuster (Mercadé). Aleshores treballaven al carrer de Sant Antoni. El Josep era molt canaller i animat. Ens donava fustetes per jugar a casa que u�litzà-

vem amb el meu germà per fer construccions. També ens donava “safatans”, els planxàvem i en fèiem uns fulls com de “papir” que usàvem de punt de llibre. Badar i conèixer els oﬁcis artesans em feia més feliç que anar a jugar a la plaça amb els altres nens. ■

pensaments digitals

Par�cipi

XAVIER LOZANO

’agrada el par�cipi, aquella forma no personal dels verbs tant propera als adjec�us que fa que les coses puguin considerar-se executades. Inaugurat, creat, fet, somniat, subratllat, elaborat... Signiﬁca el compliment dels objec�us. I m’agrada perquè els projectes es converteixen en reals quan han estat, valgui la redundància, par�cipats. Però, que ens passa úl�mament amb la par�cipació? No ho sé, però constantment sento planys precisament, de manca de par�cipació i d’implicació en l’assoliment de projectes col·lec�us. I potser és cert que l’altruisme és molt sacriﬁcat i dur, al mateix temps que plaent i sa�sfactori pel que el prac�ca. Però el cert és que en la societat del ‘tot ho tenim’, la par�cipació per fer possibles les coses està passant de moda. I realment, en plenes reivindicacions de més democràcia i llibertats (per EL FRANCOLÍ

tant, no tot ho tenim), i de més par�cipació ciutadana en les ins�tucions, ens trobem que les convocatòries dels Pressupostos Par�cipa�us a molts pobles i ciutats registren només percentatges del 3-5% de par�cipació. Llavors puc arribar a entendre quan cert alcalde de cert municipi del Camp de Tarragona em diu que els processos de par�cipació són només de cara a la galeria. I no m’agrada, perquè jo crec en la par�cipació real i la veig possible. I aplaudeixo que aquest any a l’Espluga desenes d’espluguines i espluguins valents hagin fet prop de 40 propostes als pressupostos par�cipa�us. Llàs�ma però que se n’haguessin de rebutjar tantes! Potser cal replantejar-se els mecanismes de par�cipació que posem a l’abast dels ciutadans perquè siguin reals de debò. I a l’Espluga -on no hem d’oblidar l’època del ‘no tenim res’- aquests dies n’hem perdut un, de molt important. La coordinadora

d’En�tats ha hagut d’entrar en suspens, precisament per la manca de par�cipació. Aquell òrgan que ens va treure la son quan les en�tats necessitàvem ser escoltades, anys enrere, ara que ja ho tenim tot (o això creiem) el deixem perdre. I segurament és culpa de tots, perquè només funcionem a cops i despertem quan ens falta alguna cosa. I el conformisme no és bo. No m’agrada, jo prefereixo pensar en el millor. I vull pensar que mecanismes com el Consell Sectorial d’En�tats esdevindran algun dia, òrgans d’autèn�ca par�cipació. Quan sapiguem dotar-los de con�ngut real i ens els creguem. De moment, seguirem queixant-nos del difícil que és trobar gent amb ganes de participar, fins que puguem posar en la categoria de participi aquell nou projecte executat. I puguem dir que l’hem aconseguit: projecte assolit, acabat, estimat i sobretot, participat. ■ NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT

El Fes�val El Vi Fa Sang de l’Espluga arribarà a altres punts de la Conca El certamen de novel·la criminal se celebrarà del 5 al 7 d’abril El Fes�val de Novel·la Criminal en Català de l’Espluga, El Vi Fa Sang, arriba amb novetats. La cinquena entrega d’aquest certamen arribarà els dies 5, 6 i 7 d’abril, i com a novetat aquest 2019 diversiﬁcarà la seva oferta per arribar a un públic més ampli i escampar la taca de la novel·la criminal arreu de la Conca de Barberà. La regidoria de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga i el comissariat d’El Vi fa Sang ja fa mesos que treballen en l’organització de la cinquena edició. L’equip repeteix l’experiència del cocomissariat amb Salvador Balcells i Margarida Ar�tzeta i treballa en la lí-

nia de fer créixer el projecte a escala comarcal. La quarta edició va premiar Antoni Serra i Massimo Carlo�o L'any passat, la cita va acomiadar-se seduint un públic cada vegada més nombrós gràcies a la particularitat de ser l'únic festival d’aquest �pus al territori i que marida la literatura amb els vins de la DO Conca de Barberà, però també per l’existent proximitat dels escriptors amb els lectors. Amb el segell ja consolidat, el fes�val potenciarà ara els actes en altres punts de la comarca i també amb la perspec�va d’oferir inicia�ves des�nades a diferents franges d’edats. A més a més de les dates, l’organit-

zació ja ha avançat que El Vi fa Sang del 2019 també �ndrà un ﬁl temà�c conductor per a tot el fes�val. Aquest aspecte va incorporar-se en la darrera edició amb l'eix «Realitat i ficció a la novel·la criminal» i en la cinquena edició s'apostarà per una nova temàtica. La bona afluència de públic, més de 150 persones en alguns actes, i la qualitat de totes les propostes va marcar la quarta edició amb la qual el festival va consolidar-se com a referència de la novel·la criminal en català i, alhora, amb les par�cularitats dels entorns, les propostes complementàries i la gastronomia que ofereix l’Espluga i la Conca de Barberà. ■ LaConcaDiari

El MVR acull unes jornades sobre el bosc de Poblet i les muntanyes de Prades El Museu de la Vida Rural va acollir aquest passat cap de setmana les ‘V Jornades del bosc de Poblet i les muntanyes de Prades’. En aquesta edició, dedicada a posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni, es van tractar temes diversos com són la història, la micologia, la fauna i la flora, i també es va parlar del turisme a les muntanyes de Prades. Un total de 30 experts que han realitzat estudis i investigacions en aquests camps van participar en unes jornades que se celebren cada quatre anys. Obertura a càrrec del PNIN de Poblet i de la directora del Museu de la Vida Rural Les jornades es van iniciar amb l’acte d’obertura a càrrec d’Ester Trullols, directora del PNIN de Poblet, del Pare Lluc Torcal, president de la junta rectora del PNIN de Poblet i de Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Seguidament, va tenir lloc el bloc d’història, amb les conferències sobre ‘El sepulcre prehistòric de Mas EL FRANCOLÍ

d’en Llort (Rojals, Montblanc), ‘L’aportació de la indústria paperera a les muntanyes de Prades, ‘Impacte de la tercera guerra carlina en la població de les muntanyes de Prades, ‘El bosc de Poblet (segles XIX i XX). Recursos naturals com ajut a la supervivència de la població de la Conca de Barberà’ i ‘El fons de complement Paratge Natural de Poblet (forests públiques a la capçalera del Francolí) a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. Les jornades es van completar amb diversos blocs de conferències sobre micologia, fauna i flora, els arbres vells i els boscos madurs, la geologia, els canvis i les actuacions en el medi natural o la gestió del patrimoni. Beca Josep Reig En el transcurs de la trobada es va lliurar a l’ambientòleg, Joan Pons, la III Beca Josep Reig, impulsada pel Paratge Natural de Poblet, el Museu de la Vida Rural i la Fundació Carulla i dotada amb 3.000 euros. ■ LaConcaDiari

NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Club Hípic de l’Espluga suma 12 podis a la ﬁnal de la Copa Catalana i la lliga ACECT Fins a 12 medalles es van penjar els genets del Club Hípic de l’Espluga el cap de setmana del 17 i 18 de novembre, en les finals de la Copa Catalana de salt d’obstacles i la lliga de les comarques tarragonines. Els de la Conca van pujar en 7 ocasions al primer esglaó del podi

0,80 metres i per a Josep M. Poblet amb Falbala en 0,90. Per la seva part, Regina Gil amb Henty Mc Callagan es va fer amb la segona posició d’1 metre i, ﬁnalment, també medalla d’or per a Sergi Vendrell amb Va Tout en salt d’1,20 metres. D’altra banda, a la Copa Catalana el club va sumar diverses medalles de tots els metalls . En destaca les primeres posicions d’Enoa Fernández i Josep M . Poblet en 0,80 i 0,90 metres, respectivament. En 0,60 Aleix Poblet va recollir la medalla Membres del Club Hípic amb els genets. Cedida Ariana Altarriba amb Tiana. Cedida de plata. Finalment, van fer tercera i tots els esportistes van quedar entre Ariana Altarriba amb Tiana aconse- posició Paula Altarriba en 0,40 les tres primeres posicions de les seves guia la primera posició de 0,40 metres, metres amb Tiana, Regina Gil en 1 respectives categories. Aleix Poblet es va fer amb l’or dels 0,60 metre i Sergi Vendrell en la categoria La prova es va celebrar durant el cap metres amb Goya i també primera po- d’1,20 metres. ■ de setmana al Centre d’Equitació de sició per Enoa Fernández amb Mel a Redacció EFMR

EL FRANCOLÍ

Torredembarra i hi van participar 7 persones del club obtenint bones posicions tant de la lliga com de la copa. Pel que fa a la lliga de l’Agrupació de Centres Eqüestres Comarques de Tarragona (ACECT), l’Espluga va brillar amb 5 ors i una medalla de plata.

NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L'Ajuntament habilitarà un nou aparcament després de la millora de 7 carrers A falta de pe�ts detalls, la remodelació de 7 carrers de l’Espluga ja està enlles�da i ja s’ha reprès la circulació de vehicles. Un cop acabada l’obra, Ajuntament projecta ara un nou aparcament al carrer Milmanda per a una vintena de vehicles.

Carrer d'accés a l'aparcament. EFMR

Ja està pràc�cament enlles�da la reforma dels carrers Còrdova, Sortetes, Mn. Cinto Verdaguer, Tarragona i Àngel Guimerà, adjacents al carrer Lluís Carulla, i també el carrer Clos de Ca-

llau i el Milmanda. Els vehicles ja hi poden tornar a circular i aparcar. S’hi han invertit uns 325.000 euros en la renovació de les canonades d’aigua, la pavimentació que ara ja és d’asfalt i s’han renovat les voreres. Les actuacions van començar el passat mes de maig amb un termini d’execució de 8 mesos, que finalment s’ha pogut retallar. El regidor de Serveis Municipals, Joan Amigó, ha celebrat que les obres s’hagin pogut accelerar i valora que els carrers han quedat en molt bon estat i que s’han suavitzat les costes més pronunciades. Una vegada acabada aquesta actuació, l’equip de govern ha anunciat que entre els carrers Milmanda i Joan Amades, en uns terrenys municipals, s’hi habilitarà un aparcament per a 20 o 25 de vehicles. L’obra es farà amb personal de la Brigada Municipal i co-

mençarà quan les condicions climatològiques ho perme�n, ja que ara hi ha massa humitat, explica Amigó. Sobre el nou espai, considera que pot ser bo per descongestionar l’aparcament d’aquella zona. El grup de l’oposició, Som Espluga, va cri�car que l’accés és molt estret i que serà complicat passar-hi, però el govern defensa que és així perquè es vol que sigui des del carrer Milmanda. A més a més, sobre les dimensions de l’accés, el regidor de Serveis Municipals assegura que l’aparcament es planteja només per a cotxes. Tot i això, encara no s’hauria pres la decisió definitiva. ■ Redacció EFMR Contingut multimèdia a EFMR.cat

L’enllumenat nadalenc estrenarà un arbre de grans dimensions L’Ajuntament de l’Espluga ha instal·lat aquesta setmana els llums de Nadal que enguany estrenaran un arbre de grans dimensions que és portada d'aquest número d'El Francolí i l’enllumenat de l’Església Vella. Els operaris de la Brigada Municipal aquesta setmana han començat la instal·lació de l’enllumenat a diversos carrers de l’Espluga. Enguany, el consistori ha inver�t 10.000 euros per renovar la decoració de l’Església Vella perquè estava malmesa i ara, seguint el mateix format, serà de tecnologia LED. EL FRANCOLÍ

La principal novetat serà la col·locació d’un arbre de Nadal fet amb llums LED a la plaça Montserrat Canals, aprofitant la celebració dels Pastorets. Tot i això, el regidor de Serveis Municipals, Joan Amigó, ha explicat que la idea és que aquest nou element nadalenc pugui ser itinerant i cada any s’ubiqui en un nou espai. L’enllumenat s’ha instal·lat un mes abans de la seva encesa, ja que l’Espluga encetarà la campanya de Nadal el 5 de desembre a la tarda. ■ Redacció EFMR

NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Surten a votació 6 propostes per als pressupostos par�cipa�us de l’Espluga La tercera convocatòria de pressupostos par�cipa�us de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, corresponent al 2018, van iniciar el passat dimarts 27 de nvembre, el període de votació de les propostes que s’allargarà ﬁns al 10 de desembre. Aquesta vegada s’han rebut fins a 37 propostes, de les quals 6 passen a la fase de votació popular. Enguany s’han mul�plicat les propostes, però com es�pulen les bases de la convocatòria, el màxim de candidatures són 6. D’aquesta manera, la comissió tècnica ha descartat totes aquelles que incomplien els requisits marcats al protocol. Des d’aquesta setmana, totes les persones majors de 16 anys empadronades a l’Espluga podran escollir l’opció preferida omplint la butlleta de votació i presentant-la els dies laborables en horari d’oficina a l’Ajuntament de l’Espluga o bé els festius i cap de setmana a l’Oficina de Turisme. A con�nuació s’exposen les 6 propostes que se sotmeten a votació. L’11 de desembre es faran públics els resultats de les votacions i que determinaran els projectes que finalment s’executaran sense que la suma total de les actuacions sobrepassi la partida de 20.000 euros dels pressuposts participatius. Arranjament de l’entorn de la zona espor�va Aquest projecte preveu l’arranjament i pavimentació amb reg asfàl�c del camí que uneix l’aparcament superior del Camp de Futbol ﬁns al Camí de Milmanda, incloent-hi l’apar-

cament inferior del Camp de Futbol, tot adequant la zona del nou pavelló municipal d’esports i del nou camp de gespa. Zona d’esbarjo per a gossos amb gossera Aquest projecte preveu la construcció d’un recinte a l’aire lliure tancat, ubicat al costat de la deixalleria, per poder u�litzar com a zona d’esbarjo per a gossos, amb un abeurador, dispensador de bosses, paperera per a excrements, etc.. També preveu el trasllat de la gossera municipal, amb la construcció de dues casetes per a la guarda i custòdia dels animals. Construcció d’un skatepark La proposta consisteix en construir un skatepark amb difeEL FRANCOLÍ

rents estructures com ara rampes, baranes, etc…, prac�cables amb monopa�ns, pa�ns, pa�nets o d’altres. La ubi-

cació d’aquest skatepark està prevista per col·locar-la a l’espai frontal del nou Pavelló Municipal d’Esports. Senyalització de diferents equipaments municipals La proposta consisteix en senyalitzar diferents equipaments municipals des de les principals vies d’accés i al mateix ediﬁci, si actualment no hi ha senyalització, senyalitzant també el centre històric com a tal des dels principals vials de l’Espluga. Banderoles i banderes de festa major Elaboració de banderoles de Festa Major per guarnir els carrers amb imatges de tots els elements de cultura popular de la festa espluguina, així com l’edició d’una bandera amb l’actual escut de l’Espluga de Francolí per poder-los penjar a les ﬁnestres i balcons dels habitatges espluguins. Adquisició d’una màquina elevadora Compra d’una màquina elevadora de persones que perme� realitzar treballs d’altura a diferents equipaments municipals,

així com realitzar diferents tasques de manteniment en diversos punts elevats, on ara és molt complicat accedir-hi. ■ Redacció EFMR NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Dimiteixen les portaveus de la Coordinadora d’En�tats de l’Espluga i dissolen l’organisme Punt ﬁnal a la Coordinadora d’En�tats de l’Espluga. Les ﬁns ara portaveus de l’organisme han presentat la seva dimissió en bloc, donada la baixa par�cipació dels diferents col·lec�us socials, culturals i espor�us i la manca de relleu. Anna Andreu, M. Rosa de la Morena i M. Dolors Civit van comunicar la seva decisió el passat dijous 22 de novembre amb una carta electrònica a totes les entitats. Asseguren que després de la creació del Consell Sectorial d’Entitats per part de l’Ajuntament de l’Espluga ja no té sentit l’existència d’un organisme com la Coordinadora i que això han palpat amb la manca de compromís de les diferents associacions. Suspès el sopar solidari de la Marató La decisió la va precipitar l’úl�ma reunió per organitzar l’habitual sopar solidari per la Marató de TV3. La poca resposta de les entitats adherides a la Coordinadora va provocar la seva anul·lació. Aquest era un dels projectes principals de l’organisme, juntament amb la Nit d’Entitats, amb la qual la Coordinadora s’havia implicat des de fa anys. Ara però, ja s’organitzava des d’una comissió emparada al Consell Sectorial d’Entitats, on ara fa un any s’aprovava el nou reglament. De totes maneres, fins ara les portaveus de la

Coordinadora hi participaven en representació de tots els col·lectius i recollint les propostes de les entitats. En declaracions a Tac12, la ja exportaveu de la Coordinadora d’En�tats, Anna Andreu, ha assegurat que les en�tats confonien actualment la funcionalitat de la Coordinadora amb la del Consell Sectorial d’En�tats. La Coordinadora d’En�tats va crear-se el 2012 amb l’objectiu d’aglutinar els interessos de tots els col·lectius socials, culturals i esportius i actuar col·lectivament davant d’altres institucions, com el mateix Ajuntament de l’Espluga. N’han estat portaveus persones com Enric Mercadé, Xavier Rosell, Josep M. Farré, Magda Buldó, Anna Garcia, Tere Torres, Marta Amigó, Josep M. Vidal. A més de Les en�tats ja havien treballat plegades per aconseguir l’habilitació del Casal de l’Espluga com a espai d’en�tats, i des de la creació de la Coordinadora havien vetllat pel bon funcionament d’aquests espais, per la reclamació d’altres necessitats i l’ar�culació de propostes. Ara mateix, tot aquest �-

pus de reclamacions i debats ja es poden fer al Consell Sectorial on també hi és representat l’Ajuntament. Anna Andreu no tanca la porta però a que la Coordinadora es pugui recuperar si mai sorgeix un nou lideratge i noves mo�vacions. Anna Andreu, M. Rosa de la Morena i M. Dolors Civit portaven ja 3 anys al càrrec i, per les normes de funcionament de la Coordinadora havien de ser rellevades, però no havien trobat subs�tuts que representessin les en�tats de cada sector. Una situació similar passa al Consell Sectorial d’En�tats, on la ﬁgura de vicepresident segon quedarà novament vacant, ja que des de la seva creació no hi ha hagut candidats a ocupar aquest càrrec representa�u. Un cop assabentades les entitats d’aquesta decisió, ara caldrà veure com es reorganitza la representació de les diferents associacions i què passa amb les tasques que fins ara havien assumit les portaveus de la Coordinadora. ■ Xavier Lozano│Espluga FM Ràdio

Contingut multimèdia a EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’ADF de l’Espluga col·labora en la campanya de prevenció d’incendis de la Diputació de Barcelona La Diputació de Barcelona ha presen- contra els incendis forestals. Els quatre mitjà del secretariat d’ADF de Catalunya tat aquest mes de novembre la nova missatges es divideixen en les franges arran d’un altre projecte audiovisual campanya de sensibilització de que està elaborant aquest prevenció d’incendis de cara al col·lectiu. En l’audiovisual, Mar2019 que compta amb ta Palau exposa que bona part la participació de l’ADF de dels incendis són provocats per l’Espluga en un dels quatre vídeos distraccions. Amb tot plegat, la que es difondran durant tot l’any. campanya vol que la ciutadania La campanya està promoguda es conscienciï del risc d’incendi per la Diputació, però compta amb forestal i del seu paper en la prela par�cipació del Departament venció d’incendis que s’ha de fer d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i durant tot l’any. ■ Alimentació de la Generalitat, cos Redacció EFMR de Bombers i Agents Rurals, Se- Marta Palau al vídeo promocional. Imatge d'internet cretariat d’ADF i Fundació Pau CosContingut multimèdia a EFMR.cat ta. Els missatges seran visibles a la prem- perimetrals en urbanitzacions, la gestió forestal per evitar incendis, el consum sa, ràdio, xarxes socials i televisió. El projecte exposa quatre situacions de productes agraris de proximitat i la sobre com la ciutadania pot ser clau lluita per acabar amb les imprudències i en la prevenció d’incendis i s’hi poden negligències. És en aquest darrer espot en el qual veure els diferents agents que intervenen en la prevenció i lluita hi ha participat l’ADF de l’Espluga per

Roger Roig guanya la Copa Catalana de descens urbà en categoria junior Roger Roig va aconseguir la primera posició de la categoria Junior de la Copa Catalana de descens urbà en bicicleta de Catalunya, una competició que consta de tres proves. L’espluguí es va proclamar campió de la seva categoria després de disputar les carreres de la copa catalana de descens urbà durant aquest any: la Buff Down Urban Barcelona, una cursa per les escales i baixades de Montjuïc; la Downtown Ciudad de Lleida que recorre per la Seu Vella, i l’última prova que ha disputat ha estat aquest cap de setmana a Hostalric Downtown Castledown. L’esdeveniment esportiu compta amb una trentena de joves d’entre 16 i 18 anys que competeixen amb la categoria Junior. Roig hi va participar en representació de l’equip GR-171 i BTT Francolí. ■ Josep Morató │ Espluga FM Ràdio EL FRANCOLÍ

Roger Roig al Capionat de Copa Catalana. Jordi Prat

NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

Club de lectura: Steinbeck El Museu de la Vida Rural i els clubs de seu de la Vida Rural que actualment pre- ques, estava obert a tothom que hagi llelectura de les biblioteques públiques senta l’exposició “The Dust Bowl. Quan git aquesta obra de John Steinbeck. El deMossèn Ramon Muntanyola de l’Esplu- la natura es rebel·la”. Va ser conduïda bat es va iniciar amb una breu visita coga de Francolí i Conangla i Fontanilles de per les bibliotecàries Núria Estadella i Ma- mentada a l’exposició a càrrec d’Albert CarMontblanc, van organitzar un debat reras i amb un diàleg de personatges al voltant de l’obra Homes i ratolins de en relació a les obres de Dorothea LanJohn Steinbeck. ge que van poder veure a la mostra. Homes i ratolins (Of MiceandMen, John E. Steinbeck (1902-1968) fou 1937) narra la història tràgica de dos un novel·lista nord-americà. Aconranxers que viatgen per Califòrnia en seguí amb Tortilla Flat (1935) l’èxit busca de feina durant la Gran depresque el donà a conèixer. La seva presió a l’època del Dust Bowl. Els dos proocupació social es va veure forjada tagonistes de la novel·la, George i Lenespecialment a El raïm de la ira nie, transcorren envoltats d’un patè(1939), novel·la amb la qual guanyà �c fracàs que evidencia la fragilitat dels el premi Pulitzer i que aborda amb seus somnis i el miratge de la terra profunditat el tema dels migrants promesa descobrint l’amarga soledat procedents del DustBowl. Durant la en que molts migrants del Dust Bowl Segona Guerra Mundial fou correses trobaven en la seva fugida enda- Albert Carreras mostra l'exposició "The Dust Bowl" ponsal del diari The New York Hea les dones del Club de lectura. Nuri Estadella vant. rald Tribune. La perla (1947) i A l’est La sessió de debat de la novel·la es de l’edèn (1952) són les seves novelva realitzar el passat dilluns 29 d’octubre ria de la Serra Balanyà i, a banda dels les amb més èxit. El 1962 li fou concea les 18.30 h a la sala Lluís Carulla del Mu- clubs de lectura estables de les bibliote- dit el premi Nobel de literatura. ■

Acaba el cicle píndoles de salut a la biblioteca Les Píndoles són una proposta de renovació de fons de salut a les biblioteques que va acompanyada d’ac�vitats, clubs de lectura, tallers, xerrades temà�ques… realitzades per professionals de l’àmbit sanitari i amb experiència en la divulgació cien�ﬁca i el món infan�l. L’Espluga de Francolí durant aquest any n’ha pogut gaudir de tres d’elles: •Comentari de l’obra” Incert camí”, amb el seu autor, el doctor Eduard Prats ((llicenciat en medicina UB, especialista en l’aparell diges�u, master en Bioè�ca) amb el Club de lectura •Xerrada sobre “l’obesitat, la diabe�s i l’arteriosclerosi” amb la EL FRANCOLÍ

Doctora Anna Hernández, de la Unitat de Recerca Biomèdica amb el alumnes de 4t d’ ESO de l’Ins�tut Joan Amigó •Taller de dos dies sobre “la higiene i la repercussió a la salut” amb la subdirecció Regional al Camp de Tarragona. Amb el alumnes de 3r. de primària de l’Escola Pública Mar� Poch. El primer dia del taller consis�a en aprendre la importància de la higiene en la nostra vida diària. I el segon dia hem après a diferenciar els microbis necessaris dels perjudicials Hem ﬁnalitzat fent un mural on els nens/es havien pensat un logo per transmetre la importància de la higiene a altres nens. ■

NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Els alumnes de les classes de català per a adults visiten la Fassina del Balanyà El dissabte 24 de novembre, a les 12 del migdia, el grup de les classes de català que acull la Germandat de la Sma. Trinitat, vam visitar la Fassina del Balanyà, una an�ga fàbrica d’aiguardent que funcionà des de meitats del segle XIX i durant més de cent anys. Pel seu bon estat de conservació és un dels 28 museus cien�ﬁcs i industrials del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNantec). Començà la visita amb la projecció d’una pel·lícula dels temps en què Catalunya era rica en aquests �pus d’indústries, que podien exportar l’aiguardent cap

a Europa i també a Amèrica, i alhora importar el cotó per a la indústria tèx�l. És molt interessant que en aquells temps s’aproﬁtessin tots els residus de la verema per obtenir-ne l’alcohol, els pinyols, el tartrat, a par�r de la brisa del raïm (la pell, el pinyol i la rapa)

Vam poder veure com funciona el procés de des�l·lació en directe, en un alambí de vidre, de la mà del Jordi, el guia que ens va fer la visita entenedora , acompanyada d’una bona dosi d’humor. El guia ens explicà també que l’alcohol no serveix només per a l’elaboració de begudes sinó que té moltes altres aplicacions (en perfumeria, medicines, pintures, etc.) Al ﬁnal, com a premi, vam poder fer una degustació de licors amb sabors diferents. I la lliçó apresa fou que els nostres avantpassats tenien molt ben solucionat el tema del reciclatge. ■ Maria Montserrat

Excursió cultural i recrea�va El passat 20 d'octubre, tal com estava previst, al ma� es va família catalana establerta a Cuba A l'interior de l'edifici hi ha, a més, una valuosa col·lecció visitar els Jardins del Parc Samà, declarat Bé Cultural d’Inde pintura i una biblioteca terès Nacional, en la categode 4000 volums. ria de Jardí Històric. És un esDesprés direcció a Cambrils pectacular jardí botànic i zoa dinar vora el mar, a la terrasològic d’ambient romàn�c i sa del restaurant Les Barques, d’es�l colonial, i una mostra on vam assaborir un bon diimportant de jardineria ronar, amb entrant de peix i amamàn�ca del segle XIX que innida per picar, i paella de matenta reproduir l’exò�c i carisc, acompanyat de vi i sanracterís�c ambient de la Cugría; bon gelat de postres i caba colonial., en el qual Antofé. nio Gaudí va par�cipar poHavent dinat ens dirigírem sant la seva peculiar toc a la al Castell Mones�r d’EscorGran Cascada. El Parc va ser realitzat i pro- Foto de germanor dels assistents a l'excursió. Cedida nalbou de Riudecanyes, una mogut per Salvador Samà i peculiar mansió senyorial de Torrens (1861-1933), marquès de Marianao, hereu d'una principis del segle XX. Està format per les restes de dos ediEL FRANCOLÍ

NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ficis medievals: el mones�r de Sant Miquel, fundat el 1153, i un castell, construït al damunt de les restes d’una fortalesa romana. El seu propietari, el diplomà�c, egiptòleg i filàntrop Eduard Toda, va seguir la moda de l’època de conver�r edificis històrics en residències burgeses. El conjunt va conformar durant més de sis segles la Baronia d’Escornalbou. De l’an�c mones�r només se’n conserva l’església romànica, algunes restes de la sala capitular i l’estructura del claustre .El castell,va ser conver�t en casa senyorial i escenari de trobades de les principals figures de la Renaixença catalana. Els elements més importants del conjunt són l’església romànica, les restes de la sala capitular i el claustre, així com la vivenda del Sr Toda, curosament reconstruïda.

La visita guiada pel Castell Mones�r de Sant Miquel d’Escornalbou ens va permetre conèixer com era una casa senyorial de principis del 1900, visitar les dependències d’aquest an�c mones�r augus�nià medieval i de la nova casa senyorial del Sr. Eduard Toda., on va reunir interessants col·leccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca. I, abans de donar per ﬁnalitzada la visita, des dels arcs del claustre, vam poder gaudir d’una de les millors vistes de les comarques de Tarragona. I de retorn a l’Espluga, després de passar un dia fantàstic dedicat especialment a la gent gran, i amb problemes de mobilitat, que els més joves van tenir cura que el gaudissin en cada moment. ■ Blanca Rosa Roselló Callau G. de la Santíssima Trinitat

Classes de català a la Germandat El proppassat dimarts 23 d’octubre van començar les classes de català bàsic que acull la Germandat de la Sma. Trinitat, impar�des per Maria Montserrat. Aquestes classes, pensades per a alumnes que volen millorar el seu nivell de català, inclouen també uns coneixements de personatges que han �ngut un pes important dins la cultura catalana, ja siguin actuals o no. S’han inscrit 26 alumnes, que es distribueixen en dos grups, el dimarts i el divendres, de 2/4 de 6 a 2/4 de 7 de la tarda, en el local que té la Germandat, un lloc acollidor, cèntric i de fàcil accés. Seguint la tònica del curs passat, cada mes hi haurà una ac�vitat fora de l’aula, que �ngui relació amb un tema cultural. Així doncs, el mes de novembre visitarem la Fassina del Balanyà, museu de l’an�ga des�l·leria d’aiguardent de l’Espluga, del 1830. Allí poEL FRANCOLÍ

drem veure en directe una des�l·lació i farem un tast de licors. ■

NOVEMBRE 2018

OVELLES ESGARRIADES La colla organitzadora de les Ovelles Esgarriades 2018, ha fet arribar a la redacció d'El Francolí, aquesta carta d'agraïment que publiquem tot seguit. Bones esgarriats i esgarriades de l’Espluga de Francolí! Un cop passada la 24ena Edició de les Ovelles Esgarriades, és el moment d’agrair a tots i cadascun dels que han fet possible aquesta festa. Des de la Colla Organitzadora de les Ovelles 2018, de la Pastora Lorena Puentes, volem començar agraint a tots els que vau venir el passat dissabte al sopar, i també als que vau fer acte de presència un cop va començar l’actuació musical, ja que l'organització d’un esdeveniment no és res sense les persones que vénen a gaudir-ne, així doncs, moltes gràcies a tots els assistents, sou molt bona gent!!! A la Colla Organitzadora de les Ovelles 2017, del pastor David Casanovas, per regalar-nos l’oportunitat d’organitzar aquest esdeveniment que els Espluguins i Espluguines esperem amb candeletes, moltes gràcies per la vostra conﬁança! A l’Ajuntament de L’Espluga de Francolí, per posar a la nostra disposició tant els espais per poder dur a terme l’esdeveniment, com material necessari i personal de l’Ajuntament, molt agraïts! Donar les gràcies especialment al @MarcRoca, que ens ha ajudat i de quina manera a la preparació del recinte i al desmuntatge d'aquest, aportant la seva experiència, inver�nt hores de feina perquè ho �nguéssim tot a punt, i sobretot, tenint sempre solucions als problemes que anaven sorgint, quin crack està fet! Al Richard Fleix Wright, el responsable de que la decoració fos possible, no només per aportar el material i dedicació, sinó també, per la seva visió global de com havien de quedar els diferents espais, i que el resultat ﬁnal fos el que tots vau poder trobar a la festa! A l’Art Restaurant, començant pels responsables, passant pels cuiners i acabant pels cambres, apostar per vosaltres va ésser un encert, així ho va demostrar la vostra professional, en tots els aspectes, bona feina! Al Celler Rendé Masdeu, per complementar l’àpat amb el seu vi, la millor manera de remullar els plats de l’Art Restaurant i agafar forces per la festa! Als components del grup @MediterràniaBand i a la DJ @AlbaRoso, per omplir la festa amb la seva música, i fer que tots els assistents poguessin moure l’esquelet i passar una bona estona, ben jugat ar�stes! EL FRANCOLÍ

A Energyforyou, pel genial desplegament de llums i so, i als tècnics, una figura que a vegades queda oblidada, i sense els quals no seria possible dur a terme una vetllada com la del passat dissabte, gràcies! A Carbòniques Franquès, que va ser responsable de que no ens faltés res a la barra, i que tothom que ho volgués, pogués fer un pit-stop per refrigerar-se i seguir saltant i ballant al so de la música, salut! Als membres de la seguretat de Sercogrup, que durant les hores que va durar la festa, i sobretot al moment de l’acabament, van actuar amb professionalitat i agilitat per facilitar-nos la nostra feina, moltes gràcies! A quatre CURRANTES inesperats, que es van arromangar les mànigues de la camisa per ajudar-nos a superar la nit, perquè l’èxit d’aquestes OVELLES ESGARRIADES 2018 també us pertany, a vosaltres, Pedro Mercado, David Puente, Míriam Forcadell i Marina Serrat, de veritat, us estem molt i molt agraïts! A tots els que, en un moment crí�c com és la recollida de taules, vau ajudar-nos a deixar el pavelló llest per poder fer l’elecció del Pastor 2019 i les posteriors actuacions musicals, bé!!! I com no, a tots els collaboradors, que amb les seves aportacions, van contribuir a que la Colla Organitzadora poguéssim afrontar la festa amb una empenteta econòmica, i que alguns de vosaltres esgarriats i esgarriades, us somrigués la sort i marxéssiu cap a casa amb algun que altre regal, per tot això, mil gràcies a tots! Per acabar, desitjar a la Colla Organitzadora de les Ovelles Esgarriades 2019, de la Pastora Anna Andreu, tota la força i ànims per la preparació de la festa de l’any vinent, que si bé requereix molt d’esforç i dedicació, al final té la seva recompensa quan veus que els Esgarriats i Esgarriades gaudeixen del treball que s’ha fet. Estem convençuts que estaran a l’alçada de la celebració de la 25ena edició, endavant! I com no, per posar punt i final, el crit que ens caracteritza com a Espluguins i Espluguines!

ESPLUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUGA! EH! ESPLUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUGA! EH! ESPLUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUGA! EH! EH! EH! ■ 17

NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

Èxit de par�cipació en la conferència de Jaume Alonso Cuevillas Gran èxit de participació en la conferència que Jaume Alonso Cuevillas, advocat del MHP Carles Puigdemont, va fer el vespre del 7 de novembre a Montblanc. La gran afluència de públic va fer que s’haguéssin d’utilitzar cadires addicionals i que força gent no pogués entrar a la sala de les Corts Catalanes del claustre de Sant Francesc. La conferència titulada “La judicialització del procés” va servir perquè Cuevillas expliqués als assistents l’actual situació jurídica dels presos polítics i dels exiliats així com també per explicar quines són les expectatives pel judici que tindrà lloc els propers mesos i que en paraules de l’advocat “serà duríssim des del punt de vista humà” ja que “en aquest simulacre de judici la setència ja està dictada”. Cuevillas va afirmar que “és evident per a qualsevol persona que ha llegit el codi penal que no hi ha hagut cap delicte” i que el que passa és que “estem davant d’un estat amb una visió imperial i amb l’orgull ferit amb unes institucions judicials absolutament desprestigiades i bunqueritzades en la defensa de la unitat d’Espanya més enllà de la llei, contra la llei”. L’advocat del MHP Carles Puigdemont va assegurar als assistents que “els presos tardaran aproximadament entre 5 i 7 anys a tenir un judici just a Estrasburg”. No obstant, i en referència als presos polítics Cuevillas va assegurar que “de la presó sortiran abans del que dictaran les sentències de la farsa de judici que els espera a l’Estat Espanyopl i no perquè ho digui Estrasburg, si-

nó perquè serem República”. La conferència també va servir perquè els assistents disposéssin d’un torn de preguntes amb Cuevillas que va afirmar que “és possible que hi hagi més euroordres en el marc de l’euroridícul de la justícia espanyola a Europa” i va sentenciar “estarem preparats”. Finalment Cuevillas va afirmar que “el procés d’in-

dependència és irreversible perquè ja hi ha més de 2 milions de persones, i pujant, que ja han desconnectat de l’estat” i va assegurar que “la gent tirarà endavant la República amb els partits, sense els partits i, si cal, contra els partits”. ■

L’ANC Conca de Barberà inicia una campanya per penjar llaços grocs als balcons per recordar els presos polí�cs aquest Nadal L’ANC Conca de Barberà iniciarà aquesta setmana una campanya que sota el lema “Per Nadal no hi serem tots, us volem a casa. Penja el llaç al teu balcó” anima a tothom a penjar un llaç groc al balcó de casa per a denunciar la injus�cia de la qual els presos polí�cs són víc�mes. Amb l’objec�u que els balcons de la Conca s’omplin de llaços l’ANC poEL FRANCOLÍ

sarà a la venda llaços adaptats per a ser penjats en balcons al preu de 3€. Aquests llaços es podran adquirir als següents establiments: - Montblanc: Perfumeria Vives, Petro 7 - L’Espluga de Francolí: Floristeria Civiﬂor, Supermercat Coaliment Joan Poblet, Llibreria Papereria Índex - Vimbodí i Poblet: Els Guixots - Sarral: Llibreria l’Studi

- Rocafort de Queralt: Disbo Con�joch L’ANC Conca de Barberà expressa el seu suport als presos polítics i exiliats i, especialment, a Jordi Sánchez i Jordi Turull que han iniciat una vaga de fam indefinida per denunciar la inacció del Tribunal Constitucional davant dels seus recursos, fet que els impedeix accedir a la justícia internacional. ■ NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Benvolguda Meritxell, Sóc el Ramon Joan Roselló, t’escric des de l’Espluga de Francolí. Al carrer que ara porta el teu nom tenim un dels edificis més emblemàtics del nostre poble: és el Celler Cooperatiu, la casa de tots els pagesos. Fins fa poc temps tu vas ser el seu màxim representant polític. Si parlés potser diria... quantes il·lusions trencades he hagut de veure en aquests últims temps! Tot just fa cinc anys, el Celler ha celebrat el centenari de la seva construcció, són ara 105 anys des que va comen-

çar el projecte i ara mateix té l’estructura molt fràgil. Igual que les persones d’edat avançada, les emocions sempre estan a flor de pell; quan perceben situacions agradables, riuen i ploren d’alegria però quan es troben un moment convuls, ploren i es debiliten. En el cas del Celler, som nosaltres, els socis i les institucions, el qui hem de vetllar per la seva permanència i el manteniment de les bones condicions de l’edifici per tal de continuar “amb vida” i així poder representar tot el que “és”. Meritxell, des de l’Espluga de Francolí, rep tot el nostre suport i t’esperem per poder portar a terme junts tot el que ens havíem proposat. Fins aviat.

Hola Marta, sóc la Mirna Bosch, una veïna de l'Espluga de Francolí. He viscut 22 anys al Carrer Folch i Torres, ara quan vaig a casa els pares veig el carrer amb el teu nom i penso en tu i tots vosaltres que esteu a la presó o a l'exili.

Espero que aquest nom hi sigui per poc temps i puguis ser tu mateixa qui vingui a retirar aquesta placa i que siguis lliure. Una abraçada, Marta, i visca la Repúplica Catalana.

EL FRANCOLÍ

Ramon Joan Roselló Sans

Mirna Bosch

NOVEMBRE 2018

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE 2018

Estimat Jordi, T’escric des del carrer d’Anselm Clavé de l’Espluga de Francolí, el qual des d’aquest estiu també duu el teu nom. Tan de bo no li haguéssim hagut de posar mai pel motiu que ens ha dut a fer-ho… Són tantes les coses que et voldria dir... Hi pensem molt en tu i la resta de presos polítics, en la injustícia que esteu vivint per haver defensat la llibertat i la democràcia. Us estem agraïts i admirem la vostra fermesa en uns moments tan difícils. Vosaltres sou nosaltres i, encara que no ens coneguem, heu esdevingut part de les nostres famílies. M’entristeix veure que passen els mesos i seguiu privats de llibertat, però tinc l’esperança que ben aviat pugueu sortir i retornar a les vostres llars, amb les vostres famílies i amics. Desitjo que la vostra llibertat, i la del poble de Catalunya, arribi ben aviat! M’agradaria acabar amb uns versos que va escriure Anselm Clavé l’any 1871, quan va traduir per als seus cors La Marsellesa: Rompam la inèrcia que ens degrada! Lo poble lliure és poble fort. ¡Llibertat, llibertat aimada, en ton foc s’han templat ja els cors! [...] Avant lo poble denodat! Lluitem per nostra llibertat! Avant lo poble! Una abraçada, Marta Amigó

Benvolgut Josep, sóc Ramon Cera, mestre jubilat i component durant molts anys de diferents associacions espluguines. De segur saps la iniciativa que es va prendre de posar el teu nom i els dels teus companys i amics, a la presó o a l'exili, a diferents carrers del poble conjuntament amb els que ja hi havia. Així doncs el teu nom està al costat del poeta i escriptor català Joan Maragall. Aquest carrer està vinculat amb la meva persona per haver-hi el pavelló del Casal, on hi he passat hores i hores com a entrenador d'hoquei.

EL FRANCOLÍ

Com va dir la sra Blanca Bargulat, el dia de la presentació de les plaques, ens agradaria que poguessis venir a recollir-la quan aquesta injustícia s'hagi acabat. Ah! una altra cosa. Sé que el 18 de setembre és l'aniversari del teu fill petit. Des de L'Espluga li desitgem el millor i que passi un dia molt feliç malgrat el fet de no poder tenir el seu pare al costat. Molta força i molts ànims Josep, L'Espluga està amb tu. Us volem lliures i a casa. Visca Catalunya. Visca la República Catalana. Ramon Cera

NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS DE L'ESPLUGA

Festa de la castanyada L’Associació de Jubilats de l’Espluga de Francolí vam cele- fet de ser un grup ben avingut, amb ganes de treballar i brar la festa de la Castanyada el passat dissabte, 27 d’oc- d’implicar-se de manera desinteressada en l’en�tat que retubre, amb un berenar al restaurant espluguí El Celler, i presentem. Per a aquesta castanyaamb una bona assistència da la Junta va preparar a la d’un total de vuitanta percuina de l’Associació un tosones. tal de 250 panellets de tres La Junta de l’Associació gustos diferents i deu quifeia dies que treballava los de castanyes torrades perquè aquesta celebraper en Josep Guasch. ció, com totes les altres, El restaurant El Celler resultés un èxit i suposés ens va oferir un aperi�u de un bon record per a tots pa sucat amb tomàquet els par�cipants. amb quatre embo�ts i un Cada festa, cada viatge, pica-pica. També hi va hacada reunió i, en deﬁni�ver tres sorteigs de regals va, cada ac�vitat que s’ori una bona sessió de ball. ganitza, porta el seu treAgraïm l’assistència de ball i la seva dedicació, i tothom i sobretot de nous només es pot aconseguir socis i gent de fora vila. ■ de �rar-ho endavant saAnton Roca �sfactòriament gràcies al El berenar es va celebrar al restaurant El Celler. Antoni Morlans

ASSOCIACIÓ DE GRALLERS GEGANTS I NANS

Nou curs d’assajos i formació als Grallers de l’Espluga L’Escola de Gralla i Percussió i el grup de Grallers de l’Espluga han iniciat el nou curs amb les sessions forma�ves a càrrec del mestre graller Oriol Olivé. En les úl�mes setmanes el grup d’iniciació de l’Escola ja ha reprès les classes de tècnica de gralla mentre aquest dissabte han recomençat els assajos del grup de Grallers de l’Espluga. L’objec�u d’aquest nou curs és ampliar el repertori de l’agrupació i seguir ampliant la base de noves i nous alumnes, amb l’objec�u d’incrementar el grup de Grallers de l’Espluga. Les classes de gralla es fan cada dimecres al Casal de l’Espluga, i un disEL FRANCOLÍ

sabte al mes es fa l’assaig general del grup de Grallers de l’Espluga. Les inscripcions per incoporar-se al grup o

iniciar-se en el món de la gralla segueixen obertes a grallersespluga@ gmail.com. ■

NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

L'ESPLUGA FM RÀDIO

El taller de ràdio de l'Espluga Audiovisual atrau gent d'arreu del territori El taller de ràdio que l’Espluga Audiovisual ha convocat aquest dissabte dirigit a tècnics de so o redactors i fotògrafs d’informa�us ha comptat amb una dotzena d’inscrits procedents d’arreu de la Conca de Barberà i altres poblacions del camp de Tarragona, a més d’alguns membres de l’actual equip que han volgut intensiﬁcar la seva formació. La proposta ha complert la ﬁta marcada per l’Associació Cultural Espluguina per la Comunicació Local, i ha superat les previsions d’assistència inicials. Els tallers s'han desenvolupat als estudis de l'Espluga FM Ràdio amb la col·laboració de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí. Els periodistes Gerard Bosch i Xavier Lozano han estat els responsables de formar les persones inscrites al taller de redacció per a informa�us, mentre el responsable tècnic de l’Espluga Audiovisual, Jofre Majoral ha ofert una sessió d’iniciació per a tècnics de realització en ràdio. El responsable d’audiovisuals de l’en�tat, Josep Morató, també ha format els par�cipants en les tècniques bàsiques del fotoperiodisme. Les par�cipants, procedents de poblacions com l’Esplu-

ga, Vilaverd, Belltall o Tarragona, han pogut aprendre les premisses bàsiques del periodisme radiofònic i les han posat en pràc�ca durant l’emissió en directe de l’informa�u cap de setmana-Conca de Barberà, on s’han estrenat com a locutores. ■

Neix el nou canal de ràdio per TDT 'EFMR.cat Conca de Barberà' És la nova aposta comarcal de l'Espluga FM Ràdio oberta també al Camp de Tarragona L'Espluga FM Ràdio ha complert un dels seus reptes més importants, arribar a tota la Conca de Barberà a través de la TDT, oferint als seus oients un nou canal d'emissió regular més enllà del 107.4 de la FM i l'emissió per internet. L'aposta arriba també a la resta de comarques del Camp de Tarragona, gràcies a l'acord amb TACOALT, el consorci per la TDT del Tarragonès, la Conca de Barberà i l'Alt Camp, al qual s'ha adherit l'Ajuntament de l'Espluga. En un acte als estudis de l'Espluga FM Ràdio, les autoritats municipals i els responsables de l'Espluga FM Ràdio, EL FRANCOLÍ

Tac12 i l'Espluga Audiovisual han ac�vat de forma oﬁcial, aquest dissabte 24 de novembre, les emissions del nou canal. A par�r d'ara, l'EFMR podrà escoltar-se per televisió en una àrea de més de 500.000 habitants, conjuntament amb la resta d'emissores de �tularitat pública del territori, en emissió per TDT des del 2009. A l'acte hi han assis�t l'alcalde de l'Espluga, David Rovira, acompanyat pel regidor de Comunicació, Jordi Torre i la resta de regidors dels diferents grups, el coordinador de l'Espluga FM Ràdio, Gerard Bosch, el president de l'Associació Cultural Espluguina per la Comunicació Local l'Espluga Audiovisual, Xa-

vier Lozano i el director de TAC12, Xavier Abelló, a més de representants del teixit associa�u de l'Espluga i membres de l'equip de l'Espluga Audiovisual. Una nova marca El nou canal neix amb una nova marca que a par�r d'ara iden�ﬁcarà l'Espluga FM Ràdio: EFMR.cat Conca de Barberà. Aquesta nova nomenclatura no elimina, en cap cas, el nom original, sinó que li afegeix conceptes, com el .cat. Aquesta és la primera clau que mostra l'evolució que ha sofert el mitjà. A hores d'ara, l'EFMR ja no és només una ràdio, sinó un mitjà mul�mèdia que ofereix con�nguts de tot �pus a través del sistema mul�plataforma. NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

L'altre concepte que s'afegeix és el de Conca de Barberà, l'àmbit real d'acció comunica�va i d'audiència del mitjà. Malgrat que les emissions del 107.4 de la Freqüència Modulada són estricta-

FM Ràdio ha recuperat la seva producció audiovisual amb l'aportació de con�nguts informa�us i d'entreteniment a TAC12 i al propi portal web. D'aquesta manera es consolida l'aposta mul�-

ment al terme municipal de l'Espluga i zona d'influència, l'EFMR pot escoltar-se des de fa anys a tot el món a través d'internet. Els seus con�nguts d'interès comarcal arriben a tot arreu, i no es queden només en el localisme espluguí. El nou canal de ràdio per TDT, a més, consolida les opcions per escoltar els con�nguts radiofònics emesos en directe amb una nova plataforma regular, present a totes les cases, la televisió. L'aposta audiovisual L'aposta audiovisual de l'Espluga FM Ràdio i la visió territorial de l'emissora municipal de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí s'han consolidat aquest 2018. El febrer passat el Consell d'Administració del Consorci de la Televisió Pública del Camp de Tarragona, TAC12, va aprovar inicialment l'ingrés de l'Ajuntament de l'Espluga al projecte televisiu supracomarcal. Des de llavors i fins la seva aprovació defini�va, l'Espluga

plataforma del mitjà públic, arribant a tot �pus de perﬁls d'usuari, oient, espectador o lector, tant en l'emissió en directe com a la carta. Una trentena de propostes, 45 veus La programació que a par�r d'ara l'Espluga FM Ràdio oferirà diàriament al nou canal de ràdio per a TDT inclourà

EL FRANCOLÍ

la trentena de propostes diferents de con�nguts radiofònics que actualment produeix l'emissora pública de l'Espluga en col·laboració amb l'Espluga Audiovisual, amb la Xarxa de Comunicació Local i també amb Ràdio Montblanc. Una cinquantena de persones collaboren en els diferents programes i projectes. La graella ofereix programació les 24 hores del dia, amb un informa�u diari de dilluns a divendres a les 11h, les 15h i les 19h, i un informa�u comarcal cada cap de setmana a les 13h i les 19h. Destaquen els programes de la franja de les 12 del migdia, la de les 4 de la tarda i la de les 8 del vespre, amb apostes per l'educació, la gastronomia, la música, l'anglès, els viatges, les inicia�ves socials o la cultura popular. Amb espai també per la polí�ca local, un cop al mes. La graella completa es pot consultar al web EFMR.cat on s'ofereixen a la carta tots els con�nguts radiofònics i televisius de la Conca de Barberà. ■

NOVEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ORQUESTRA I COR TREU-LI LA POLS AL TEU INSTRUMENT

L’Orquestra TLP de l’Espluga assaja al Bar del Casal per celebrar el dia de la música Els músics i cantaires de l’Orquestra i el Cor Treu-li la Pols al teu instrument van celebrar, el passat divendres 23 de novembre, un assaig a�pic. Els membres de la formació van prac�car les peces musicals davant de públic i en un bar. Així, amb el primer assaig obert al públic, el projecte TLP va commemorar el Dia Internacional de la Música. Des de les 10 de la nit, el Bar del Casal de l’Espluga va convertir-se, per un dia, en el local d’assaig de l’Orquestra TLP. Una trentena de persones va poder veure com es preparen les interpretacions musicals i quines pautes donava el director de la formació, Diego Calderon. El Cor TLP oferirà un concert per recaptar fons per la Marató de TV3 El tram ﬁnal de l’assaig va ser compar�t amb el Cor TLP i, de fet, va acabar amb la interpretació de la cançó “Quan tot s’enlaira” de Txarango. La formació va dedicar la peça a Pilar Garrell, recentment jubilada, en agraïment a la tasca de suport que ha rebut l’entitat per part de l’espluguina des de l’administració de l’Ajuntament. A més de veure les interioritats de l’orquestra i el cor, els assistents també van conèixer quan serà el pròxim concert del Cor TLP. L’agrupació va avançar que el dissabte 15 de desembre oferirà un concert a les 7 del vespre a l’Auditori Carulla Font del Casal en benefici amb la Marató de TV3. ■ Redacció EFMR

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE 2018

C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

El Camí de San�ago, per Joan Giné Farran El dia 25 d’octubre Joan Giné, espluguí, excursionista i en- respondre les preguntes que li feien els assistents a la xertusiasta de les caminades, ens oferí una xerrada de les vi- rada. vències que ha �ngut fent el El Joan no es cansa d’expli“Camino de San�ago”. car els viatges que ha fet a Ens explicà la cura dels peu. peus, el funcionament dels alAra ha tornat a comenbergs de peregrins, la gent que çar-lo pel camí del Nord. fa el “Camino”, la Compostel. Ja és la quarta vegada que lana, etc. arribarà, si Déu vol, a SanDesprés d’una introducció tiago de Compostel·la, de perquè el Camí de Sant Jausempre per diferents came, ens passà moltes imatges mins. d’aquest recorregut, i ens anaEl públic es mostrà sa�sfet va explicant els diferents llocs d’aquesta xerrada tan amena per on passava, i en alguns cai propera. sos molt emocionat de les Potser a més d’una persoanècdotes que anava explina li haurà entrat el cuquet cant. de voler fer el Camino. A con�nuació va passar un El Joan ens ho va posar fàpower point, i en acabar va Carme Permiquel i Joan Giné. Maria Montserrat cil, ara només cal animar-se. ■

El meu ﬁll s’ha separat, per Celeste Pujol Quimera El passat 8 de novembre, va venir la Celeste Pujol a parlar-nos d'aquesta problemà�ca tan habitual. El què s’expliqui als fills de la separació dels pares els ajudarà a preparar-se per adaptar-se als molts canvis d’aquesta nova etapa de la vida familiar i els pares han de tenir present que les emocions que ells manifestin quan els ho expliquin determinarà, en gran part, la reacció dels nens davant d’aquesta notícia. Tot i que, sovint, es difícil planificar la separació dels pares per minimitzar l’impacte sobre els nens, és important estar segurs de la decisió abans de parlar-ne amb els fills. Els nens han de saber que els pares s’ho han pensat abans de prendre una decisió tan important. Un cop presa la decisió, cal parlar-ne abans de EL FRANCOLÍ

que es faci efectiva, però sense que es demori en el temps. Ajudar a entendre quines implicacions �ndrà Respecte al mo�u de la separació, l’explicació ha de ser general i amb paraules senzilles, explicant que entre ells les coses no van bé, i que a par�r d’ara viuran separats. S’ha d’evitar crear una imatge nega�va de l’altre progenitor. És possible que els nens pe�ts no ho entenguin al principi però amb el temps ho entendran i caldrà anar-ho parlant a mida que pregun�n. Depenent de la seva edat interpretaran el signiﬁcat de la separació de diferent manera degut a les diferències en la seva maduresa cogni�va. El tema va ser d'allò més interessant ja que avui en dia hi ha moltes parelles separades. ■

Celeste Pujol. Dolors Guasch NOVEMBRE 2018

C A S A L

Dolors al cap, a la cara i sorolls a la boca, per Tània López Quantes vegades has patit mal de cap o dolor a la cara? I has sentit mai so- són el bruxisme, els punts gallet mi- ofascial, la subluxació discal i la neuràlgia del trigemin. Per tancar es va rolls a la boca o a les orelles? La xerparlar de la necessitat de ser aterada titulada "Dolor mandibular, fasos per un equip format per molts cial i sorolls a la boca. Què està pasprofessionals sanitaris com els fisisant?" impartida per la fisioteraoterapeutes, odontòlegs, metges i peuta Tania López Hernández va vopsicòlegs, entre d'altres, i quines ler donar resposta al perquè són les principals vies de tractament d'aquestes situacions. Durant 1 hoque s'utilitzen en l'actualitat. La fira es va parlar de l'anatomia bàsinalitat de la xerrada fou evidenciar ca del crani, mandíbula i articulaque aquests tipus de dolor són més ció temporomandibular; així com habituals del que es creu a la socide les principals patologies que s'associen a aquestes estructures com Tània iLópez i Ma. del Carme Capdevila. D. Guasch etat, conèixer el seu origen i ensenyar vies de tractament desconegudes fins al moment. ■

Joan Maria Pujals ens parla del Cardenal Vidal i Barraquer La Formació Permanent va sumar-se a la celebració de l'Any Vidal i Barraquer amb una conferència dictada per l'ex conseller de Cultura i Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Joan Maria Pujals, el 15 de novembre passat. S'escauen enguany els cent cinquanta anys del naixement, 75 de la mort i 40 del retorn de les despulles del Cardenal, mort a l'exili a Suïssa, a la Seu de la Catedral de Tarragona. Tanmateix, també fa 50 anys que Ramon Muntanyola emprenia la tasca de redactar la biograﬁa del Cardenal de LA Pau. Pujals en la seva dissertació entrelligà la vida exemplar de Francesc d'Assís Vidal i Barraquer amb l'esforç de Muntanyola per reivindicar la personalitat i trajectoria del cardenal. Destacà la permanent voluntat de Vidal i Barraquer per reivindicar l'ac�tud d'una església compromesa amb el seu poble, la defensa de la llengua i el respecte a l'autoritat civil, sempre que no interferís en la independència de l'ac�vitat pastoral i eclesiàs�ca. Vidal i Barraquer, deia Pujals, va ser una personalitat excepcional per la seva formació, per la seva inteligència, per EL FRANCOLÍ

la seva capacitat de relació i entendre les persones. Li va tocar viure esdeveniments excepcionals de la història de Catalunya durant la primera meitat del segle XX: la dictadura de Primo de Rivera, la proclamació de la República, la revolució arran del cop d'Estat i ini-

Pujals parla sobre Vidal i Barraquer. D. Guasch

ci de la guerra civil el 1936. L'onada de persecució an�clerical que pa� en la seva pròpia persona el cardenal, exiliant-se per salvar la vida i la lluita per mirar de desfer la idea que la revolta militar fos presentada com una croada per preservar l'església catòlica a l'Estat espanyol, fou el seu front de lluita. La nega�va a signar la carta collec�va dels bisbes espanyols, redactada pel cardenal Gomà, fou el detonant per impedir que fins i tot mort, pogués retornar a la seva Seu. Contra Vidal i Barrquer s'u�litzà la fallàcia de considerar-lo separa�sta i que atemptava contra la unitat d'Espanya. Pujal es va referir diverses vegades a textos tramesos per Vidal i Barrquer al cardenal Pacelli, futur Papa Pius XII, on quedava reflec�da perfectament la seva ac�tud i els seus presagis. La conferència de Joan Maria Pujals ens acostà la insigne personalitat de l'il·lustre fill de Cambrils, tant pel que fa a la seva trajectòria eclesiàs�ca, com intel·lectual i humana. Vidal i Barraquer es va guanyar el respecte dels seus adversaris, però no pogué el·ludir l'odi del general rebel. ■ NOVEMBRE 2018

C A S A L Excursió cultural a Barcelona El divendres 29 de novembre, 55 membres de la Formació Permanent va a Barcelona per anar al teatre i aproﬁtar l'estada per fer altres visites culturals. La primera va ser a la famosa Catedral del Mar, la visita guiada va agradar molt i més ara després de l'exitosa sèrie que han emès per TV3. Seguidament vam veure el Mercat del Born i vam fer una caminada pel barri Gotic. Després d'una bona caminada vam anar al Restaurant El Glop a sopar uns entrepans i

EL FRANCOLÍ

preparar-nos per entrar al teatre. A les 9·30 ens vam dirigir al Teatre

Tívoli per veure el musical "La Jaula de las Locas" que ens va agradar

molt i ens ho vam passar molt bé. "La Jaula de las Locas" és una gran comèdia musical dirigida i intepretada per l'Àngel Llàcer i l'Ivan Lavanda, en Manu Guix n'és el director musical. Un gran clàssic, un dels vodevils més exitosos que s'han escrit. Un matrimoni gay, director d'un dels night Club més famosos de la ciutat, convida a sopar els pares ultra conservadors, de la núvia del ﬁll de la parella. L'obra ens va fer riure a tots, i tot i que vam arribar de ma�nada a l'Espluga, va valdre la pena. ■

NOVEMBRE 2018

C A S A L TRATEA TEATRE

Els Pastorets ingressen a la Coordinadora de Pastorets de Catalunya Els Pastorets de l’Espluga de Francolí han passat a formar part aquesta setmana de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, conver�nt-se en la representació número 70 que ingressa a l’organisme. L’en�tat aglu�na totes les representacions de Pastorets del país, de diferents es�ls, formats i autors. Els de l’espluga tenen orígens al 1940 al Teatre Cultural, i des de 1976 es representen al Teatre del Casal. El registre de l’espectacle espluguí dins la Coordinadora de Catalunya era un deute pendent de la representació que duu a terme cada dos anys el grup Tratea Teatre del Casal de l’Espluga, amb un equip de més d’un centenar de persones. Fundada el 2007, la Coordinadora de Pastorets és una federació d'en�tats que treballa per la difusió i la preservació d’un dels espectacles teatrals més genuïns de la cultura popular del nostre país. Des d’ara, els Pastorets de l’Espluga ja apareixen a la llista de representacions de tot Catalunya i disposen d’un espai web dins el portal PASTORETSDECATALUNYA.CAT. (http://www.pastoretsdecatalunya.cat/Quisom/Associats/L-Espluga-de-Francoli) Aquest any els Pastorets de l’Espluga es representaran el 25 i el 29 de desembre del 2018, encara que per abans s’han preparat algunes novetats que es desvetllaran en els propers dies. Les entrades per la representació del dia de Nadal, es podran comprar a l'oficina de turisme a partir del 10 de desembre. ■

EL FRANCOLÍ

Dues imatges de la representació del 2016. Pep Torres

NOVEMBRE 2018

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Joan Amigó Moles?

Joan Amigó Moles va néixer a l’Esplu- an Amigó Moles, que el 14 de juliol fou publicava al Diario oficial del Ministega el 4 de febrer de 1889. Era fill d’An- traslladat a la península amb el vapor rio de la Guerra la Circular del Consetoni Amigó i Gamell i d’Antònia Moles Canalejas. Tenia una ferida de bala que jo Supremo de Guerra y Marina atorI Amigó. El 14 de novemgant a Joan Amigó Moles bre de 1914 es va casar amb amb efectes des d’1 d’agost Rosa Balcells i Albareda. de 1922 la pensió mensuL’any 1913 va ser allistat al de 7 pessetes i 50 cènal segon batalló del regi�ms atenent a la creu del ment expedicionari d’infanmèrit militar que posseïa. teria de marina per anar a Aleshores l’ajuntament combatre els berbers revolde l’Espluga va aprovar detats al protectorat espanyol dicar-li un carrer de la vila, del Marroc. El mes d’abril concretament el carrer de s’embarcava a Cadis en el l’Abadia, que passà a anovapor Canalejas per ser menar-se “Calle del soldatraslladat a la zona de la codo Juan Amigó Moles”. El mandància militar de Laracseu nom hi pervisqué fins he. l’any 1979 quan, amb la reEl dia 12 de juliol, a la cuperació de la democràma�nada, i aprofitant la cia a nivell municipal, es reboira, tropes de les cabiles tornà al carrer el seu nom marroquines s’aproparen Carrer de l’Abadia, a tocar de la plaça de l’Església. Dècada de 1920. històric. fins a la filferrada de la po- Arxiu par�cular Jordi Roca i Armengol sició espanyola de Cudia Centre d’Estudis Locals Fraicatz, situada al camí d’Alcazarqui- li travessava el braç esquerre. Bibliografia: vir a El Tenin, realitzant alguns atacs Pel seu comportament al camp de ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Esque foren refusats. Entre els soldats batalla li va se concedida la creu del pluga de Francolí. El segle XX, Pagès que foren ferits hi hagué l’espluguí Jo- mèrit militar. L’1 de juliol de 1923 es Editors, l’Espluga de Francolí, 2005

PUIX PARL A CATAL À "El centralisme, far orientador" (2) "El reconeixement, en peu d’igualtat, de la nostra personalitat nacional no és només un acte de justícia... és també una manera de saber si la democràcia és possible a Espanya [...]. Com a catalans hauríem de saber que, tard o d’hora, qui paga, mana. I a Madrid estan convençuts que paguen ells [...]. La seva aspiració implícita és retallar el finançament català... per: en priEL FRANCOLÍ

mer lloc, aconseguir que nosaltres passem per cobrar menys del que realment costen els serveis transferits, aconseguint així un romanent a favor de l’Estat omnipotent; en segon lloc, donada la penúria i la urgència de la nostra tresoreria [obligar-nos] a anar, gorra en mà, cap a Madrid a aconseguir el setmanal [...] fins que, quan no se’ns donin diners per pagar

... VEJAM QUÈ DIU ni tan sols el que Madrid accepti en principi que es pagui, els ciutadans dirigiran la seva irritació contra la Generalitat i no contra l’Estat. Solució perfecta. Des del seu punt de vista, és clar”.. Ramon Trias Fargas "Narració d'una asfíxia premeditada", Tibidabo Edicions, 1985 *Fragment escollit per Andreu Morta

NOVEMBRE 2018

COSES NOSTRES

Atorguen la Medalla Memorial Hélios Pardell al Dr. Josep Maria Bertran Soler

El passat 26 d'octubre es va atorgar a Madrid, la primera Medalla Memorial Hélios Pardell al mèrit en matèria d'acreditació mèdica al metge tarraconí fill del Dr. Bertran qu exercí a l'Espluga, Dr. Josep Maria Bertran Soler. El seu pare va ser el primer president del Casal, escollit enuna de les primeres juntes que es va celebrar a l'en�tat, la seva presidència va durar un any, fins que es va inaugurar l'edifici i va passar la presidència a Joan Calbet. El Dr. Bertan va exercir de metge a l'Espluga durant quaranta-un anys, des del 1939 al 1980. Amb el seu comportament professional i humà, va deixar empremta i fou reconegut com a fill adop�u de la vila el 1980.

El seu ﬁll, Josep Maria Bertran Soler, és especialista en Medicina Familiar i Comunitària, expresident del Col.legi de Metges de Tarragona i responsable de Formació Mèdica Con�nuada de la OMC entre els anys 1990 i 2004, i membro ac�u de SEAFORMEC. Titular del Comité Consul�u per a Formació Mèdica del Consell d'Europa i Vicepresident de la Comisió de Formació Con�nuada del Comité Permanent dels Metges Europeus. El tribunal, que va arribar a l'acord per unanimitat, el van formar els presidents de la Conferencia de Decanos de las Facultades de Medicina, el Consejo de Especialidades Médicas del Ministerio de Sanidad, FACME, que agrupa las Sociedades Científicas Médicas i l'OMC que reuneix els col.legis oficials de metges. El Dr. Bertran, que resideix a Creixell, no va poder assistir a l'entrega però va enviar unes paraules que un altre doctor va llegir. ■

Fe d'errates: En El Francolí d'octubre, publicàvem la no�cia de la celebració dels 18 anys de la recuperació del Sender Ar�ga. A l'ar�cle vam posar erroneament que un dels que va trobar el sender fou l'Artemi Puig quan en realitat es diu l'Artemi Vilà.

LA BÍBLIA ENS PARLA Banyada pel Mediterrani, al costat de Haifa (Israel), hi ha una muntanya amb el nom de Carmel, d’origen hebreu, que vol dir “jardí d’arbres”, també es coneix com la muntanya d’Elies. Se’n té referència escrita 700 anys a.C. i surt en diversos llibres de la Bíblia. Actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu del Carme de l’orde dels carmelites. El llibre del Càntic dels Càntics és un dels que hi surt el nom de Carmel. El Càntic dels Càntics és una collecció de poemes d’amor que s’atribueixen a Salomó. És una exaltació de l’amor humà, entès com a do de Déu pels que som cristians i pels no creients, uns versos que enalteixen poèticament la relació entre els humans. EL FRANCOLÍ

EL TEU CAP S’AIXECA COM EL CARMEL (Ct. 7, 6-9) El teu cap s’aixeca com el Carmel, de porpra és la teva cabellera, un rei és presoner de les teves trenes. Que n’ets, de bella i fascinant, amor meu deliciós! Ets esvelta com una palmera,

els teus pits en són els raïms. Jo m’he dit: «Em vull enﬁlar a la palmera, n’agafaré els ramells.» Que els teus pits siguin per a mi com raïms d’una vinya, el perfum de la teva cara, com el de les pomes!

NOVEMBRE 2018

ARA FA 100 ANYS

Novembre de 1918, a l'Espluga Una bona part d'espluguins es sorprengueren que una família bates blat després de Tots Sants. Es jus�ﬁca per "assumptes de família". Podia ser com a conseqüència de l'epidèmia de grip? S'havien suprimit tots els espectacles públics a causa de "l'epidèmia regnant". No hi havia cinema ni balls, ni es podien fer reunions. Tot i això es considerava la "passa" benigna a l'Espluga. Amb tot, la manca de braços es deixava sen�r al camp, a la verema, que es va retardar més del que era normal. Es pagaven els jornals d'home entre 5 i 6 pessetes i les dones veremadores cobraven entre 3,50 i 3,75 pessetes. A més la pluja destorbà també la feina. Al Celler ja hi havia més de la meitat de �nes plenes. Podem deduir, doncs, que s'havien collit ja, unes 10.000 càrregues de raïm. A ﬁnals de novembre el Celler havia venut tot el vi que havia posat en cups

fora de les seves instal·lacions. Els "Sants Àngels" muntaven un teatre a l'església Vella. Les cròniques a La Conca de Barbarà, setmanari de Montblanc, signades "C." les atribuïm a Josep M. Calbet i Vidal. El dia 10 de novembre s'estrenava el "Salon Moderno" una sala de ball al carrer de Sant Josep. Durant la segona quinzena de novembre es reprengueren les ac�vitats públiques i els espectacles. El 27 de novembre era assassinada Maria Pàmies Farran de 65 anys. El seu cadàver fou trobat en un tros del Reguer. La Maria havia sor�t de casa seva per anar a buscar bolets. No va tornar. Va morir degollada. Es va acusar un carnisser del poble, però no es va poder demostrar mai res. El fet causà gran indignació a l'Espluga. En l'edició del 30 de novembre, el setmanari citat, publicava un ar�cle �-

tulat "Catalunya lliure". "És debades que es regateigi el dret de Catalunya avalat per la història i la realitat actual". "I Catalunya, segura del triomf, obrarà resoltament i enèrgica en aquesta hora imminent de la seva llibertat nacional." L'alcalde de l'Espluga Isidre Domènech Prim a mitjans de novembre va prohibir una manifestació de simpa�a vers els aliats amb mo�u de l'armis�ci signat al ﬁnal de la guerra europea i reivindicant les nacions oprimides. La resposta del Centre Republicà fou la celebració d'un acte al Cine Francolí. En relació a les reivindicacions de Catalunya els germans Josep i Lluís Miquel i Rovira signaren diversos articles als dos setmanaris montblanquins: La Conca de Barbarà i L’Escut: "Catalunya i son moment actual", "La nostra causa" i "Catalunya cap a la independència". ■

ESPAI SOMMELIER

Per Nadal cada vi al seu corral Com cada any per aquestes dates les famílies ja comencem a preparar els àpats per gaudir d’unes bones festes. Normalment els plats són contundents, així que intentarem de fer un maridatge adequat. Un dels plats estrella de Nadal és el brou amb la carn d’olla i els canalons . Un dels vins que recomano per la sopa de Nadal seria un vi blanc de Parellada fermentat en bóta amb una bona acidesa o un escumós sec , l'escalfor que tenim en boca en menjar la sopa la contrastarem amb la frescor d'aquest vi. Pels canelons , un vi negre amb poca criança amb un taní suau , potser un trepat negre de la Conca seria una bona opció, la salsa làc�ca una mica especiada i el farcit dels canelons ens serà agradable amb aquest vi poc astringent i tan sedós en boca. EL FRANCOLÍ

Pels segons plats de pollastres farcit o vedella ros�da necessitem més contundència i aniríem a buscar uns vins més estructurats i voluminosos en boca . Aquí jo triaria una varietat forània com un Syrah amb una criança més llarga en bóta , i que junt amb la carn blanca i vermella guisada amb salses concentrades pot combinar perfectament. Pels turrons i les neules tenim moltes opcions per maridar , des dels escumosos amb uns pocs grams de sucre ﬁns als vins dolços i rancis que per sort al nostre país en tenim molts i de molta qualitat. Mistela , vi dolç de maduració tardana, vins de Licor etc.... Que passeu unes Bones Festes! Salut i vi ■ Mariona Rendé

NOVEMBRE 2018

ENTREVISTA

MARIA PILAR GARRELL, 39 ANYS DE SERVEI AL POBLE TEXT: MARIA MONTSERRAT

Maria Pilar, abans d’entrar a l’Ajuntament, havies fet algun altre treball? Sí, vaig estar 11 anys treballant a la fàbrica de les camises. Després, del febrer del 78 al setembre del 79 vaig estar a Lleida fent feines de la llar, després, durant 6 mesos vaig treballar en una impremta i els altres en una immobiliària. L’octubre del 1979 començo a treballar a l’Ajuntament. En primer lloc, què ha signiﬁcat per a tu treballar a la casa de la vila? O més ben dit, què hi has après? Hi aprens molt.

Al menjador de casa. Maria Montserrat EL FRANCOLÍ

Primer et sembla que és un despatx, però és molt diferent, més complex. Quan vaig començar passava les actes als llibres, ges�onava llicències, i entre altres coses, vaig anar aprenent el funcionament del Cadastre, sobretot la part de rús�ca, que és prou complex. Aquest el vaig aprendre del meu sogre Jaume i de l’Anton del Catxet, que coneixien el terme de dalt a baix. Al principi les actes es copiaven a mà, i amb la màquina d’escriure. Al cap d’uns anys va varem disposar d’una màquina d’escriure elèctrica (una revolució!) Els rebuts dels impostos ja es feien en paper con�nu. I després, ja van venir els ordinadors. Hi havia programes adaptats a les necessitats del treball, i puc dir que ho vaig aprendre sobre la marxa. Primer, jo no estava de cara al públic, feia administració interna. No va ser ﬁns a l’alcaldia del David Rovira que vaig estar de cara al públic. Aprens del tracte amb la gent. Escoltes queixes (potser abans no tantes com ara) També vaig aprendre molt el cadastre gràcies al meu sogre Jaume i a l’Anton del Catxet que m’ho van ensenyar molt bé. Com has viscut tots els canvis que s’han anat produint? Em refereixo a les noves tecnologies, sistemes de fer de cada mandat, etc.? Cada alcalde o grup té una manera de fer diferent. I, si l’entesa és bona, va tot millor. Cadascú actua d’una manera diferent. Pel que fa a les noves tecnologies,

M O LT P E R S O N A L

La Maria Pilar Garrell neix a l'Espluga el 1953, i el 1978 es casa amb el Pep Torres, amb el que té dues ﬁlles, la Tere i la Laia. La Maria Pilar és una espluguina que no necessita presentació, doncs és molt coneguda ja que, a més d’altres ac�vitats que ha realitzat, ha estat treballant a l’Ajuntament de la nostra vila durant 39 anys. Ara acaba de jubilar-se per començar una altra etapa de la seva vida, que segurament que serà molt important per a ella.

costa una mica arribar-hi. Ho hem hagut de pair amb poc temps, amb una mica de por al principi per acabar adaptant-nos-hi. Creus que el funcionament de l’Ajuntament en un poble és molt diferent NOVEMBRE 2018

ENTREVISTA del que pugui ser el d’una ciutat? I tant que és diferent. En una ciutat no coneixes la gent de tota la vida com en un poble. És tot molt més familiar en un ajuntament rural. Quants alcaldes has tractat durant tots aquests anys? El Salvador Palau, el Joan Amigó, l’Isidre Es�vill, el Ramon Cots, el Francesc Duch, el Josep Maria Vallès, el Toni Sánchez, el David Rovira. Cal dir que la Maria Àngela també va fer d’alcaldessa uns dies i la Maria Jesús va fer les funcions d’alcalde mentre el David es recuperava. Com deﬁniries cadascun d’ells en el tracte del dia a dia? La meva relació laboral més intensa va ser amb el Toni, cap a ﬁnals del seu mandat, i amb el David Rovira. Amb els altres alcaldes no hi vaig tenir tracte tan directe. Quin és el millor o millors records que guardes de tot aquest temps? De records en guardo molts, perquè són una pila d’anys de treball. El millor record, per mi, és la relació amb els treballadors i companys de feina. Sempre hem anat tots a la una, i això farà que els recordi.

I, una situació complicada o di�cil que t’hagi impactat? Sens dubte fou la transició Vallès-Toni Sánchez, amb el tema del Pla de Residus. Una situació molt complicada. Després d’haver viscut en un ambient relacionat amb la polí�ca, t’agradaria dedicar-t’hi? Un no rotund, i menys avui en dia. Et sap greu jubilar-te? No, gens. Vaig dir als companys que els aprecio molt, però que no els trobaré a faltar. Jo l’esperava, la jubilació. T’has preparat aquesta nova etapa? Preparar-la, no. De moment vull passar un temps sense ac�vitat programada, sense res concret. Una de les coses que no deixaré és el tema d’El vi fa sang, perquè m’agrada i m’hi sento bé. Formes part de l’en�tat de Càritas. Què signiﬁca per a tu aquest servei desinteressat i humanitari? Em van demanar per entrar-hi i ho vaig acceptar perquè em semblava que podia donar un recolzament moral. El rober de Càritas, els dimecres a la tarda, és com un local social. Em refe-

La Pilar al despatx de l'Ajuntament de l'Espluga. Mar Solé EL FRANCOLÍ

reixo a que les dones del Marroc hi troben un lloc per reunir-se, mentre els nens juguen. De vegades compren, d’altres no, però parlem amb elles i intercanviem cultura. També és una ac�vitat de les que no deixaré. Segurament que voldràs fer altres ac�vitats, oi? ara que disposaràs de més temps lliure. Sí, però per a més endavant. De moment vull gaudir d’aquest temps lliure, La paraula jubilació ve del lla� “iubilate” que vol dir alegria. Ho creus així, o enyoraràs la vida d’horaris i treball? Ho crec així. L’horari ara me’l marco jo i la feina no l’enyoro. Et jubiles en un moment en què ets àvia del Roc. L’exerceixes molt aquest paper? Tot el que puc, amb moltes ganes. La veritat és que ho faig molt a gust. És un temps que cal aproﬁtar perquè no tornarà. Fa pocs dies et van preparar una festa els teus companys de treball. Com la vas viure? Doncs amb més emoció del que em pensava. Jo crec que era una compensació a tot el treball que has fet, que considero merescuda. Bé, per acabar, sé que has fet uns viatges darrerament. Són un regal? El mes de setembre, el Pep i jo vam anar 15 dies a Itàlia, concretament al sud (al taló de la bota) molt interessant. Fa pocs dies he fet un altre viatge amb la meva colla d’amics al Marroc. Hem fet uns circuits no convencionals i la veritat és que hem conegut un paisatge preciós i els costums d’una cultura molt rica en valors. Doncs bé, Maria Pilar, moltes gràcies per haver respost aquestes preguntes, i desitjo que la teva nova etapa sigui plena i feliç, i puguis gaudir de les teves activitats i de la vida familiar. ■ NOVEMBRE 2018

TASTEM LA CONCA

Els cellers de la DO Conca de Barberà pugen nota a La Guia de Vins de Catalunya 2019 Dos vins de la Denominació reben el reconeixement especial de la Guia: La Coma Trepat 2017 de Molí dels Capellans i Brisat del Coster Macabeu 2017 del celler Mas Foraster El Museu Marí�m va ser el lloc escollit per la presentació de La guia de vins de Catalunya 2019, de Jordi Alcover i Sílvia Naranjo. La guia enguany arriba a la seva 11ª edició. Aquesta guia vol ser la gran obra periodís�ca sobre els vins de la terra. Per elaborar-la els autors i col·laboradors han tastat, a cegues, més de 1.400 vins. Alhora que es presentava la guia, es presentaven els vins que han �ngut major puntuació i que han estat premiats. Dels 15 cellers de la DO Conca de Barberà que han presentat vins a La Guia, un total de 14 superen la mitjana de 9 en les seves puntuacions, la majoria superant la nota de l’edició anterior. Fet que demostra el bon moment dels vins del territori. A més enguany, com a novetat s’han afegit els premis a millors vins monovarietals de varietats autòctones on s’han premiat 2 vins

EL FRANCOLÍ

de la denominació: • Premi La Guia al Millor Trepat Negre 2019: La Coma Trepat 2017, Celler Molí dels Capellans, DO Conca de Barberà • Premi La Guia al Millor Macabeu 2019: Brisat del Coster Macabeu 2017, Celler Mas Foraster, DO Conca de Barberà El vi de la DO Conca de Barberà millor puntuat ha estat, precisament, per La Coma Trepat 2017 de Molí dels Capellans amb un 9.83, seguit del Brisat del Coster Macabeu de

2019 de Celler Mas Foraster amb un 9.82. I el tercer millor vi, segons La Guia, és el Trepat del Jordiet del Celler Rendé Masdéu amb un 9.79.

Una altra dada a destacar és que dels 63 vins DO Conca presentats a La Guia un total de 30 vins han estat elaborats amb trepat. I dins la categoria de vins negres els 10 vins més ben puntuats han estat elaborats amb aquesta varietat autòctona de la Conca de Barberà. Si s’observa la classiﬁcació segons la nota mitja dels cellers destaquen el celler Costador amb un 9.64 de mitja, seguit del celler Rendé Masdéu amb un 9.63, i en tercera posició trobem Abadia de Poblet amb un 9.62. La Guia de Vins de Catalunya ha reconegut la feina dels cellers de la DO Conca de Barberà que aposten per elaborar vins amb trepat. Han premiat la qualitat i �picitat d’aquesta varietat destacant la bona feina de tots els cellers que hi treballen. Jordi Alcover i Sílvia Naranjo, autors de la Guia, són clars defensors de les varietats autòctones de cada zona i proposen la recuperació de la iden�tat dels territoris. Alcover i Naranjo expliquen que a la Conca s’ha agafat un camí en bona direcció i s’està consolidant la feina feta. ■

NOVEMBRE 2018

RIMADORS ESPLUGUINS Josep Farré Gual

Josep Farré i Gual va néixer el primer d'octubre de 1903 i fou batejat el dia 8. Era ﬁll de Joan Farré Gamell i Maria Gual i Ferrando, la seva segona esposa. Poeta i lletraferit, de de ben jove mostrà les seves aﬁcions pel teatre i la poesia. D'una i altra cosa ens ha deixat un ventall d'obres que fan de molt bon llegir. Molts espluguins sabem qui era el senyor Gamell, perquè el Josep, tot i que no en portava el cognom, fou conegut per diferents generacions pel senyor Gamell. El primer de desembre de 2016, a la Formació Permanent es llegiren poemes seus. Uns publicats a Rimes espluguines el 1980. Altres inèdits que la família recuperà d'una llibreta manuscrita. Ell moria el 1985, però avui el recordarem entre els nostres "rimadors", i ho farem com es mereix: amb un poema escrit per ell i que li atorga un lloc d'honor entre els rimadors que han dedicat versos a l'Espluga. Josep Farré Gual fou un home conservador, però d'in-

contestable tarannà catalanista. Un home d'ordre que s'hagué d'adaptar a les circumstàncies del temps, passada la guerra civil. Sempre tenia una paraula adequada per referir-se al que havia trasbalsat la família: l'afusellament del seu germanastre Ricard Farré i Climent el 1939. No era ni volia ser polí�c. Estava obsessionat per la unitat de tots els espluguins, una dèria que compar�a amb Lluís Carulla, molt bons amics, tot i les coses que els separaven, que també n'hi havia. Home de sentències atresorades per la seva vasta cultura. No se si dir que era un home il·lustrat ni un pensador de tall clàssic, però les seves reﬂexions sobre la vida, eren molt aproﬁtables. Convençut catòlic, des de molt jovenet par�cipà en les manifestacions culturals espluguines de tots els temps de la seva vida. Quan el 1969 l'Espluga de Francolí fou proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana, dedicà unes estrofes a la Pubilla i a les seves dames d'honor. ■ Josep Maria Vallès

PUBILLATGE DE LA SARDANA «La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan...» La sardana que avui se l’exalta per damunt de fronteres i clans.

On s'hi cou aquest pa de la Pàtria aquest pa que és tant nostre, de tots! Perquè tots hi cabem a la dansa de la Fe i l'Esperança i l'Amor.

La sardana, severa i alegre que rebrincs per l’aire i els cors a l’ensems que el seu ritme ens imposa llibertat i respecte i unió.

I tu, Trini, la nostra Pubilla, com també la pubilla d'Olot i el creixent bé de Déu de Pubilles i l’eixam de Donzelles d’Honor.

Ha escollit un racó de la Conca i ha trobat el recer de Poblet per llançar al món sencer el seu missatge d'Esperança, d'Amor i de Fe.

Sou les ﬁtes més gràcils i alades que la Festa al seu pas va deixant. Sou també les vestals de la dansa per atendre i vetllar el foc sagrat.

Si l'Espluga ara avança i s'aplega sota el lema d’estrènyer les mans, si Poblet, tot arxiu, tot història, és el símbol del nostre passat.

I ballant i enal�nt la sardana fent que arreu se l'arribi a sen�r no avui sol, sinó més cada dia, s'estendrà pels més amples conﬁns.

El Passat i el Present es glorien de servir aquests moments de fornal on es forja i es bat la garlanda del rebroll dels valors ancestrals.

EL FRANCOLÍ

I a la ﬁ, redimits per la gràcia del seu ritme i sen�t desbordant, ens fondrem en fantàs�ca anella tot el món, ben estretes les mans. 20 d’abril de 1969

NOVEMBRE 2018

CURAR-SE EN SALUT Nissaga i ADN

Encara es menciona en molts llocs que compar�m el 99% de l’ADN amb els ximpanzés, els simis (micos) més propers als humans. Amb recerques més al dia ara diuen els experts que el percentatge compar�t és més prop del 95%. Aquesta mena d’assercions no es fan per signiﬁcar que som el 99 o el 95% per cent simis sinó per remarcar que tot i estar pastats de la mateixa pasta, una pe�t percentatge d’ADN diferent ha donat, en el nostre cas, uns resultats tan incomparables. Dins dels humans ara s'assigna una diferència del 1% d’ADN entre individus sense paren�u proper en comú resultant que cadascú és com és: prou diferent.

Aquesta mena de diferències en els resultats no es poden mesurar, ni en percentatges o fraccions ni en cap �pus de quan�ﬁcació; és més aviat com comparar -això és un gir/ proverbi en anglès - “apples and oranges” pomes i taronges. Naturalment que tots ens assemblem més, compar�m més ADN en comú, amb els nostres parents i avantpassats propers i mencionem “propers” perquè a mida que el paren�u o les generacions es distancien, compar�m cada cop menys i menys ADN, els llaços genè�cs es van difuminant ﬁns al punt per ex. que cadascú de nosaltres té molts individus avantpassats d’unes quantes generacions enrere dels que no hem heretat res del seu ADN par�cular. Però ha de quedar ben clar que EL FRANCOLÍ

allò que determina la nostra nissaga -la nostra ascendència o descendència- és l’ADN, especialment una pe�ta part de l’ADN que és par�cular i exclusiu de cadascú de nosaltres, la nostra iden�tat personal -com les nostres empremtes dac�lars- però d’aplicacions per ex. d’inves�gació criminal (medecina legal o forense) molt més amples i variades perquè fem un rastre constant del nostre ADN per tot arreu: ves�ts,pel, saliva, suor, tots els ﬂuids del cos etc., etc, plens de cèŀlules nostres que el cos va eliminant de ru�na; amb l’afegit meravellós de que aquest ADN tan propi ens lliga a tot el nostre paren�u, avantpassats i descendents encara que caldrà tècniques de laboratori més o menys elaborades per esbrinar segons quines connexions, que són més fàcils d'aclarir amb els parents propers i cada cop més di�cil i complicat d’esbrinar quan ens allunyem generacions i més generacions... centenars i milers d’anys... arribant a donar-nos uns trets més generalitzats i compar�ts amb una mul�tud de gent -tribus, clans, pobles, grans grups humans de la història i de la prehistòria -però que en tot cas són trets també ben nostres. Encara que tradicionalment s’ha parlat i encara es parla, i parlem, de paren�u consanguini o de sang, la “sang” NO és l’element que ens fa parents o par�cipants de la nostra nissaga. Bàsicament hi ha quatre �pus de sang humana (A,B,AB i O) que s’hereden com heretem el color dels ulls, aspectes de la fesomia, etc., etc., i s’ha d’analitzar els �pus de sang per poder fer un trasplantament (“transfusió”) de sang sense complicacions tan entre parents propers com entre desconeguts. Pensar que la

“sang” és allò que determina els nostres paren�us és o seria equivalent a pensar que tots els que són parents tenen o han de �ndre el mateix color dels ulls... cosa que òbviament no és el cas. Pots ser biracial però no “la meitat, la quarta part... etc” blanc, o negre, o jueu... A la història del racisme americà hi havia “lleis” que parlaven de portar 1/2, 1/4, 1/8, 1/16 i fins a 1/32 part “sang negra” -la proporció legal variant segons, podríem dir, el grau de racisme legalitzat de l’Estat par�cular del sud dels EUA -- basant-se en un avantpassat documentat ( i si es vol, a ull, inventat) negre fins a cinc generacions enrere inclòs en casos -que es donenon la persona �tllada “negra” era, a la vista, impossible de dis�ngir d’una persona dita “blanca” .Qui sap quants exemples hi ha hagut on aquestes persones “passaren” com a blancs d’amagat o sense saber-ho. És clar que la mentalitat racista és encara ben establerta arreu; des de molts llocs del món fins al gàngster que se'ns ha colat a la Casa Blanca... Caldria considerar la cita de Mar�n Luther King de que les persones -op�mista ell de que fos considerat “persona humana”!- s`han de jutjar no pel color de la seva pell sinó pel caràcter de la persona... La Genealogia és una diligència que s’ocupa de recercar i esbrinar l’ascendència i descendència -- allò que en diem “arbre genealògic” -- d’un individu o d’una família, el principal tronc d’interès i les branques derivades. La paraula porta l’arrel gen- . de generar, originar igual com el nom gen(-s) que formen part de l’ADN, uns 20.000 en el cas dels humans. La genealogia s’ha prac�cat des de temps immemorials, per ex. hi ha arbres de família xinesos que es remunten a milers d’anys com el de Confuci que con�nua avui dia. La recerca genealògica tradicionalment ha u�litzat -- i u�litza avui -- tota mena de fonts i documents històrics, registres civils, arxius parroquials, premsa etc etc per establir la con�nuïtat de NOVEMBRE 2018

CURAR-SE EN SALUT lès�rp, la nissaga familiar. Amb el descobriment de la composició i l’habilitat d’analitzar l’ADN iden�tari, exclusiu de cada individu, una branca dels genealogistes professionals han pogut establir, i prac�quen, la Genealogia Genè�ca que incorpora l’estudi de l’ADN personal als seus mètodes tradicionals de recerca que hem mencionat. Pel seu propòsit limitat d’establir una línia genealògica limitada (4 o 5 generacions?) no els cal l’anàlisi -- més car i més di�cil d’interpretar correctament-- exhaus�u de l’ADN, la totalitat del genoma, tots els seus gens, d’un individu, tal com requereix un(-a) professional de la Genè�ca (“gene�ciste”) per qües�ons de recerca de malal�es hereditàries, moviments de poblacions històriques i prehistòriques rea, recerca genè�ca bàsica, etc., etc. Milions de persones han ob�ngut un anàlisi del seu ADN -al preu de menys de 100 euros- d’una colla d’empreses comercials que s’han establert que ofereixen un ventall d’informació més limitat que sa�sfà la curiositat de molta gent de saber (o poder mig especular) de quina part del món vénen i també trobar parents propers amb qui s’ha perdut el contacte collant semblances genè�ques entre la pila d'informació genè�ca acumulada als ordinadors de les empreses que venen aquest servei. Ara bé, les en�tats de policia de molts llocs tenen acumulat d’anys enrere, l’ADN de criminals que no han pogut iden�ficar, casos sense solució fins ara quan han començat o poder resoldre’ls aprofitant l’avinença -liure per un preu ben assequible- dels bancs comercials d’informació genè�ca acumulada als seus ordinadors. Hi entren l’ADN del criminal i si els els ordinadors pesquen individus amb ADN prou semblant, cosins de cosins per exemple, un genealògueg gene�cista professional fa la recerca adient per trobar un ascendent comú al criminal i els seus parents genè�cs collats per l’ordinador i desenvolupa un arbre genealògic que enclou el criminal buscat que queda així iden�ficat. Queda d’obtenir una mostra de l’ADN del sospitós -- ara iden�ficat -- i EL FRANCOLÍ

si és idèn�c a l’ADN que recolliren del Encara que és molt fàcil i defini�u lloc del crim ... cas tancat! Obtenir la aclarir casos de paternitat o maternitat mostra del sospitós, que no sap que amb els exàmens de l’ADN de les parts, l’estant inves�gant, és alló ben fàcil: la hi ha exemples on la geneologia “a l’ansaliva que deixa en una copa o tassa, �ga” per sí sola a base de documents un pel, una peça de roba ....Als EUA prou informa�us pot resoldre un cas sos’ha solucionat un cas de violacions bretot quan no hi ha baralles pel mig ni múl�ples i el cas d’un assassinat i vio- hi escauen interessos contenciosos. Llelació d’una parella més de 15 anys des- gia no fa gaire que Lídia Jimènez Capprés dels fets. Es veu que hi ha potser devila, de Bigues i Riells (Vallès Orienuna dotzena de casos en vies d’estudi. tal) estava fent tràmits al registre civil De moment els suposats culpables de Granollers per canviar-se el segon iden�ficats són a la presó però cap cas cognom a Companys; la seva àvia havia ha estat jutjat als tribunals on s’hau- �ngut una relació amb el President Comran de deliberar ques�ons legals sen- panys -estant ambdós separats de les sese precedents fins ara: de drets de pri- ves parelles- i aportava correspondència vacitat/propietat de l’ADN i de proce- i dates de dotació/manutenció ben cerdiments d’inves�gació criminal correc- �ficades que havien vingut a mans seves tes. Fa pocs mesos potser haureu lle- els úl�ms anys. Amb una colla de circumgit a la premsa, també sor� al NYTi- stàncies noves -fer�lització assis�da- el mes, que fou arrestat un culpable d’ha- concepte de la relació nissaga/ADN tamver violat i assassinat un noiet holan- bé podria trontollar. A més de les adopdés fa vint anys al ser iden�ficat per un cions ( i robatoris d’infants!) tradicioturista del seu país als entorns de Cas- nals, avui parlem de pares biològics(ADN) tellterçol on el criminal vivia mig ama- i mares biològiques (ADN) per separat, gat. Aquest cas s’ha desenvolupat d’una matrius pròpies o arrendades, fins i tot forma diferent. Al fer-se conscients de de “criatures amb tres mares” (per eviles noves possibilitats de recerca, les tar malal�es genè�ques de les mitoconautoritats holandeses demanaren al pùblic de la part del país on ocorregueren els fets tants anys enrere que, voluntàriament, es deixessin analitzar el seu ADN, sobretot els varons perquè de l’ADN recollit al lloc del crim, sabien que el malfactor era un home, però també les dones per poder recollir ADN de parents propers del criminal. El criminal no solament no es va presentar Lídia Jimènez Capdevila amb la seva àvia i la foto del per analitzar-se el seu ADN President Companys. Imatge d'internet sinó que va desaparèixer de la regió. Però de l' ADN de parents seus dries; potser en parlarem)...En tot cas ha que sí que es presentaren deduïren qui de quedar ben clar que, a fi de compera el criminal i publicaren arreu la se- tes els veritables pares i mares, més va imatge. Per sort, fou reconegut per bons o no tant, sempre són i seran els un bon ciutadà a milers de quilòme- que pugen la criatura amb tota la deditres del lloc del crim...per molta sort cació que poden, la ques�ó “ADN” heperquè es veu que l’home era un ex- redat o “no ADN” heredat resultant un pert en viure al descampat i així ho ha- xic o totalment perifèrica per alló que via fet des de la seva fuga en sen�r-se deu ser una família de debó. ■ en perill de ser descobert... Anton Martí

NOVEMBRE 2018

PINZELLADES DEL PEDRÍS Marcos Sabaté i Araceli Lleó, "fer una carbonera és com fer una obra d'art a l'aire lliure"

Espluguins de tota la vida, oi? Doncs no, ara ha fet 72 anys que som a l’Espluga, el Marcos és de Tivenys i l’Araceli de Bítem, de les Terres de l’Ebre. Com va ser que vàreu venir a l’Espluga? Doncs els nostres pares van venir a fer carbó al Bosc de Poblet, concretament per la zona de Castellfollit i el Tossal Rodó, no érem sols podríem dir que hi havia unes trenta o quaranta famílies, fent carbó, eren de tot arreu, aragonesos , castellans, etc. , recordo que de famílies catalanes n’érem quatre. El Sera�, que era el pare de lÁraceli, va venir a mirar feines i després a fer carbó i el pares del Marcos a treballar al bosc, és a dir, a netejar el bosc i aprofitar la llenya per obtenir carbó vegetal, donat que no es podia tallar els arbres que es volia, només els que els guardes forestals autoritzaven, en àrees definides i només en èpoques que els arbres no estessin en saba, perquè si no es feia així, després els arbres no brotaven com havien de que fer-ho, els arbres principals que u�litzàvem eren l’alzina i el reboll, també aprofitàvem la resta d’arbusts que hi havia pel bosc, era una feina totalment manual, portàvem la llenya i els troncs al coll, per mi era una feina de rucs, diu l’Araceli, perquè s’havia de EL FRANCOLÍ

portar tot fins les carboneres a base de força humana, i no es podien fer tantes carboneres com es volia, donat que s’havia de fer una plaça per cada una i aquesta era, també una tasca molt feixuga, penseu que després s’havia de cobrir de terra, això encara feia la feina més dura, ja que igual que es posava la terra, després s'havia de re�rar, i es feia en cabassos un a un . Expliqueu com es feia una carbonera Araceli: doncs mira, jo sempre he dit que fer una carbonera és fer una obra d’art. S’han de posar els troncs i rames en diversos pisos i altures d’una forma especial perquè el foc passi per un forat fins la part alta de la carbonera i vagi cremant, començant a dalt i després que vagi baixant fins a ras de terra, que hi passi l'aire però , que no hi hagi flama. Què me’n dieu, és una obra d’art o no? com ho veieu? I també s’han de fer forats per a que vagi baixant el foc, amb molta cura de no perdre tota la feina feta. Podríem dir que a l’inrevés de l’actualitat, el bosc tenia vida? I tant! entre els carboners, els picapedres de les pedreres que feien llambordes, els miners de la mina de barita, doncs sí, hi havia molt moviment per allí. La demanda de carbó era molt forta llavors, en què s’u�litzava principalment? Per cuinar, ja que no hi havia ni gas ni electricitat. Eren temps molt di�cils, els nostres clients eren de Vilafranca del Penedès. Nosaltres teníem el treball assegurat però d’assegurança no en teníem cap, hi treballàvem tant ho-

mes com dones, tothom a portava llenya a la carbonera On vivíeu, com eren els vostres habitatges mentre estàveu al bosc ? Doncs al bosc fèiem unes cabanes la meitat del davant buida i la del darrera hi posàvem un llit que fèiem amb rames i palla i allí menjàvem i vivíem durant els mesos que érem a dalt, cada divendres baixàvem a peu, compràvem els queviures i com que venia el camió a recollir el carbó aprofitàvem i pujàvem dalt i tornàvem amb la compra. El carbó també el portaveu a peu de camí per omplir el camió? No, vam llogar un home que tenia quatre ruquets i el baixava amb les sàrries ﬁns a peu de camí i desprès el recollia el camió. Ens podríeu explicar com veieu el bosc i l’entorn on estàveu però no de la perspectiva del treball sinó de la natura? Molt maco, mira els diumenges a la tarda no treballàvem i un dia anàvem a les Tres Creus i a altres llocs, els més grans, en temporada, anaven a caçar conills a dalt Els plans. Però mireu com estaven les coses, que els joves vam decidir que el diumenges treballaríem per nosaltres i ens faríem una carbonera pel jovent, per tenir algun diner, la vam fer de 70 càrregues, que és una carbonera molt gran, ja que cada càrrega pesava 30 quilos, una sàrria equivalia a dues càrregues, és a dir 60 quilos, total, que vam fer una carbonera de més de 2.000 KGS de carbó. Podríem dir que avui el bosc és molt mes feréstec, ja que no hi entra ningú, per por al foc, el bosc no crema si no se n ‘hi posa, mira nosaltres tots els es�us fent carboneres i mai vam provocar cap incendi. També vull parlar de les plantes i les herbes, en concret les medicinals, com el te de roca i una altra que li dèiem NOVEMBRE 2018

PINZELLADES DEL PEDRÍS herba daurada, pels cons�pats i una altra que només es pot collir el mes de maig que es diu pulmonària, ara als vuitanta anys no podem anar-hi gaire a buscar-ne. Hi heu anat altres cops a aquests llocs on vàreu treballar tant durament?

Marcos: jo molts cops sobretot a buscar bolets, el meu preferit és el rovelló Araceli: jo sempre hi voldria anar! És que m’agrada molt el bosc i té tantes coses bones... parlant de bolets cal destacar la múrgola que creix en ter-

ra cremada, nosaltres no el coneixíem però després ﬁns i tot dis�ngíem les seves varietats, com la cogoma d’alzina que no pica, en canvi la de pi sí. Els carlets també són molt bons, el meu preferit però és el reig, i com a lloc més bonic per a mi, La Pena. ■ Joan Casanovas

JOVES ESCRIPTORS La perillositat del bilingüisme jerarquitzat L’abandonament i la subs�tució de les llengües tenen lloc, molt possiblement, des de l’aparició de les primeres formes de llenguatge desenvolupades. És evident que, des de la distància, tot es pot rela�vitzar, i on els parlants d’un idioma hi veuen la pèrdua no només de la seva llengua, sinó també de la pròpia iden�tat i de la seva raó de ser, els altres resten indiferents davant d’aquest fenomen moltes vegades qualificat com a “conseqüència inevitable de la globalització”. D’una banda, la llengua pot ser entesa com un instrument de configuració d’un entorn, tenint en compte que un idioma necessita persones que el coneguin i que es�guin en contacte entre elles en un espai geogràfic concret; és a dir, sense territori ni parlants, no hi ha llengua. Així doncs, per a fer fac�ble la normalització, a part de l’existència de fronteres lingüís�ques, és necessària una legislació sobre els drets lingüís�cs. D’altra banda, pel que fa a la llengua interpretada com a delimitadora d’un espai geogràfic, també hi té molt a dir l’existència d’una nació que, entre d’altres, és definida per les seves fronteres territorials i per la identitat nacional, i per això s’afirEL FRANCOLÍ

ma que “a cada model de llengua li correspon un model de nació”. Per aquesta raó, les llengües dominants territorialment properes al català -el castellà i el francès- han tractat d’imposar-se sobre la llengua recessiva -el català- pròpia d’una nació sovint no reconeguda però amb un sentiment nacionalista per part dels seus parlants molt fort. Aquests processos de substitució lingüís�ca que desenllacen en l’abandonament d’una llengua, acostumen a tenir lloc quan s’esmicola la unitat de la llengua sotmesa -amb les falses creences, per exemple, que el català i el valencià són dues llengües diferents, amb totes les confrontacions socials i lingüís�ques que això comporta-, es solidiﬁca l’autoodi dels usuaris de la llengua minoritzada -quan es considera que la pròpia llengua és “inferior”i hi ha una colonització mental que fa que es percebi el bilingüisme com una oportunitat per a donar-se a conèixer al món d’una manera més amplia, adduint a raons d’u�litat, necessitat i rendibilitat -i, en deﬁni�va, creient que el català ens “encapsula” front el castellà, que sembla obrir-nos les portes al “món exterior”-. El resultat del bilingüisme desigua-

litari -que és, siguem realistes, el cas de casa nostra- té, com a úl�ma instància, la subs�tució i pèrdua de la llengua, però comporta altres implicacions socials com ara el desarrelament, el trencament generacional, la marginació... que no podem permetre’ns a la nostra terra. Per tant i, en deﬁni�va, la realitat que suposa el bilingüisme jerarquitzat és una sentència per la nostra llengua que requereix solucions urgents per evitar el seu abandonament, i per això són necessaris tant l’esforç col·lec�u per part de tota la comunitat de parlants, com l’acció ac�va de cada individu en par�cular. Bibliograﬁa: JUNYENT, Carme (1992): “La mort. La subs�tució”. A Vida i mort de les llengües, pàg. 37-41. —(1999): “El català: una llengua en perill d’ex�nció?”, Revista d’Igualada, núm. 1, pàg. 27-38. MOLLÀ, Toni (2002): “La normalització lingüís�ca”. A Manual de sociolingüística. Alzira: Bromera, pàg. 162-177. SERRA I PUIG, Blanca (1993): “Reflexions entorn del procés de substitució lingüística”. A PAZOS I NOGUERA, Maria Lluïsa: Una llengua sense ordre ni concert. Barcelona: Oikos-Tau, pàg. 95-108. ■ NOVEMBRE 2018

MOSSECS FILOSÒFICS Nodrir el temps De tota la llum que ens faltarà a l’hivern, l’estiu ens nodreix la pell, els ulls, el cos i el cor. De tot el sol que ens faltarà a l’hivern l’estiu ens vesteix les mans, el coll, el cos i el cor. Ets llum que em faltarà a l’hivern! Nodreix-me, estiu!, dins els batecs del mar, amb el mossec de sol, estiu, alleta’m! Vestida de sol i de groc anava la Nadja el seu primer dia d’escola; llegir i calmar el seu cor amb les lletres, volia això. Ho necessitava. Aprendre per desaprendre. Ser per des-ser. Venia d’un lloc on només havia vist sang i guerra, on el pa calent s’havia quedat dins els somnis i les abraçades en el dol dels morts... Però els companys de l’escola no ho sabien tot allò, de fet, tampoc tenien per què. Aquesta és la història de la Nadja que va néixer amb l’ànima trencada abans del seu primer despertar. Fa dos mil cinc-cents dies que la Nadja arribà a aquest món, viva com la paraula que es dita, molla com la rosada del sol. L’Uma, la mare, l’agafà ben fort el primer cop que la va veure, encara nua la va estrènyer contra ella i la posà damunt del seu pit. L’olor de llet inundà aquell cos petit, pit de mare i pluja de llet, batec de felicitat als polsos, succió de sang i fruïció de blanc a la gola, gust i regust de primera vida, de primer de tot! “Nadja!, Nadja!”, cridà el Rajà, el seu pare, amb l’emoció fora mida als ulls en veure-la. “Pare! Pare!”, digué ella, i tanca les parpelles xiques de nou. Era la primera vegada que utilitzava aquella parla, havia articulat un so interior, silenciós i imperceptible pels qui l’acomboiaven. Ells poEL FRANCOLÍ

dien sentir el crit del seu cor fet plor, tanmateix no comprenien aquella parla nounada que creixia dins la boca de la Nadja, dins el seu pensament. “Nadja!”, va dir la mare acaronant-li el llom, ets preciosa!”. “Mare!, ets tu!”, es digué la Nadja amb tot de llàgrimes a les pestanyes. Es sentia cansadíssima i s’adormí: les corredisses dels metges, els crits de la mare i aquell viatge laberíntic per sortir a l’exterior l’havien deixat exhausta. Així que agafà el son com ho havia fet moltes vegades dins la caverna humida de la mare, però aquest cop era fora i dormia al costat. Semblava que res podia trencar aquella pau entre mare i filla, i en canvi per la finestra d’aquella habitació petita d’hospital s’escoltaven xiscles de dones i joves al carrer, corredisses d’homes que disparaven trets a tort i dret sense tenir en compte qui tenien davant seu. El president sirià, Bashar Al Asad, havia ordenat que l’exercit del país disparés la població civil de Jableh. Era la primavera de l’any 2011 i l'únic que havien fet aquelles persones era queixar-se pacíficament perquè ja no sentien que el govern les vetllés o representés. Això, no havia agradat al president i aquest era el motiu, aquell sol, d’haver ordenat tota aquella violència. El pare de la Nadja, Rajà, havia sortit fora per saber què passava, un soldat de l’exèrcit del govern d’Al Asad l’escridassà i després li esberlà el cap d’un tirada, i com si la vida fos un premi d’una tómbola de fira Radjà va caure a terra mort. El soldat, que no devia tenir més de 30 anys, es va mirar el seu trofeu, ni una espurna de penediment, ni una mica de vergonya o d’aflicció. Complir ordres té això: un es desentén completament de qui és, de la seva humanitat. Aquest mateix soldat juntament amb d’altres van entrar a l’hospital arrossegant el cos del pa-

re de la Nadja, ningú gosà contradir-los, ningú en va ser capaç. La mare de la Nadja, l’Uma, quan va adonar-se que qui arrossegaven era el seu home va començar a cridar esperitada i amb la filla als braços. No podien aturar-la, xisclava sense parar, articulava desencaixada paraules soltes que no s’acabaven d’entendre. Fins que un soldat dels que havia entrat li manà que callés amb un cop de rifle a les temples. Va ser aleshores que l’Uma ho va fer, forassenyada va agafar ben fort la seva filla i es llançà per la finestra de l'habitació. La Nadja es va quedar sola al mig del carrer, damunt d’algú que també havien mort. On era la mare?, la seva pell, la llet...la força dels seus braços? On era l’amor?, on s’havia amagat? Plorava bocaterrosa i amb el caparró tot ple de sang, li feia mal l’esquena, molt mal, molt més mal que en néixer, molt més mal que ferse, molt més mal que tot. La vida era allò?, què era allò? De cop i volta va enyorar l’úter d’on havia sortit, d’on havia vingut...La mare. Però, tot i els dols, la vida té una llum que es projecta amb força i estima quan menys ho esperem i aquesta va arribar també a la Nadja: algú va recollir-la i li va curar el que per sort eren només ferides superficials. Després papers i normes, lleis i convenis... I fins aquí. Vestida de sol i de groc anava la Nadja el seu primer dia d’escola; llegir i calmar el seu cor amb les lletres, això volia. Ho necessitava. Aprendre per desaprendre. Ser per des-ser. Venia d’un lloc on només havia vist sang i guerra, on el pa calent s’havia quedat dins els somnis i les abraçades en el dol dels morts...Però els companys de l’escola no ho sabien tot allò, de fet, tampoc tenien per què. Aquesta és la història de la Nadja, que va nèìxer amb l’ànima trencada abans del seu primer despertar. ■ Montse Bosch-Saumell NOVEMBRE 2018

ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ

Programa Òrdago o com saber prendre una bona decisió La primera Dimensió de les Competèn- l’úl�ma guiats per un expert i la resta cies personals i socials és l’autoconei- per les tutores de curs, l’alumnat aprèn xement, “prendre consciència d’un ma- a analitzar els factors socials que els teix i implicar-se en el procés de creixement personal”. Dins de la Tutoria de 1r d’ESO, a l’ins�tut Joan Amigó, amb l’ajuda d’experts en el tema, volem promoure un espai d’ informació i discussió entorn a la prevenció de drogues. Aquest és el tercer curs que el centre impulsa el programa Òrdago de la Diputació de Tarragona que, de manera didàc�ca, propicia que l’alumnat desenvolupi coneixements, ac�tuds, valors i hàbits que el capaci�n per aprendre decisions raonades i autònomes. Aquest projecte Desenvolupament del programa Órdago. Cedida està avalat per la Subdirecció General de drogodependències del De- inﬂueixen en la presa de decisions, els partament de Salut de la Generalitat. hàbits socials relacionats amb la salut, Al llarg de sis sessions, la primera i el consum i el medi ambient, i la u�lit-

zació de l’educació �sica per afavorir el desenvolupament personal o els riscos associats al consum de drogues. Amb l’ajuda d’ac�vitats de caràcter par�cipa�u i en grup aprenem a donar torns de paraula i respectar les opinions dels altres, tot compar�nt els coneixements que entre tots anem forjant. L’adolescència és una etapa de la vida especialment rellevant, on els adolescents exploren el món que els envolta i el viuen ben intensament. Per experimentar, descobrir, tenir inicia�va personal i prendre decisions cal estar preparat, doncs és el moment de construcció de la pròpia iden�tat personal. Cal ajudar-los a no deixar-se inﬂuenciar. ■ Núria Ribes i Novau Coordinadora pedagògica

Descobrir per aprendre Les Coves de L’Espluga són una excel·lent mostra de com van viure els nostres avantpassats en aquesta zona fa milers d’anys. També ens permeten entendre les formacions geològiques iniciades en temps remots. Les diferents exploracions han permès descobrir objectes que han cer�ficat el pas de diferents generacions humanes des del Paleolí�c. Aprofitant que gaudeix d’aquest entorn privilegiat, l’alumnat de 1r d’ESO de l’ins�tut Joan Amigó ha realitzat un interessant taller de prehistòria a la Cova de l’Espluga de Francolí, contextualitzant així la unitat de Ciències Socials que va treballar a l’aula. En una cavitat molt propera a les coves de l’Espluga, “ la cova del Castell”, l’alumnat ha realitzat una sèrie d’ac�vitats relacionades amb la prehistòria. Primer s’han endinsat al fons de la cova on han descobert un dolmen funerari i la cultura de la vida i la mort del neolí�c. Hem con�nuat el taller amb la manipulació de les eines de caça de les dones i homes del paleolí�c i el neolí�c. Per finalitzar han posat en pràc�ca les tècniques de la pintura ruEL FRANCOLÍ

pestre, a par�r de les imatges de l’art llevan�, han fet la seva pròpia recreació en una lloseta que s’han endut a casa. L’alumnat ha demostrat que havien assolit els con�nguts treballats a l’aula doncs els aplicaven correctament a totes les ac�vitats proposades. Felicitats homos sapiens sapiens! ■ Núria AgustínProfessora de Ciències Socials

NOVEMBRE 2018

ENSENYAMENT Alumnat de l’ins�tut se sensibilitza amb la campanya de recollida d’aliments La pobresa i els menjadors socials són l’eix de sor�da d’aquesta sensibilització escolar. El dimarts dia 13 de novembre, a la tarda, l’alumnat de 1r ESO del Joan Amigó, van rebre una xerrada de sensibilització relacionada amb el que signiﬁca que hi hagi pobresa a la nostra societat i quines funcions pot arribar a tenir un menjador social. Aquesta xerrada la va impar�r la Teresa Beà, ex professora del nostre ins�tut i es�mada per tots nosaltres. La Teresa, en aquests moments, exerceix de voluntària en un menjador social a Tarragona. Tanmateix, aquesta xerrada està organitzada per un grup d’alumnes de 1r ESO de l’ins�tut que aquest curs escolar duen a terme, amb el professorat corresponent, un projecte Interdisciplinari que porta per nom : “QUI NO TÉ UN ALL,TÉ UNA CEBA”. El projecte en si, abraça diferents disci-

plines curriculars i treballa, bàsicament, les competències bàsiques i els con�nguts claus de les matèries instrumentals. La base del projecte, però, té uns fonaments mot ferms basats en l’educació emocional, l’educació per la salut i en el desenvolupament dels valors personals i interpersonals. En relació a les ac�vitats programades dins el projecte,

aquest mes de novembre s’organitzarà una recollida d’aliments a l’ins�tut, en benefici de les persones necessitades i en situació de risc de la mateixa població de l’alumnat. Sos�nguts en aquests fonaments educa�us basats en els valors i en el respecte cap a diferents àmbits de la nostra societat actual, la Teresa va explicar a l’alumnat què significa el fet que avui en dia encara hi hagi pobres al món i quines són les funcions i els beneficis de tenir un menjador social a la població. L’alumnat va fer moltes preguntes al respecte i es va sensibilitzar molt amb el tema. Ells mateixos, treuen les seves pròpies conclusions i reflexions: “T’has de solidaritzar amb les persones que pateixen alguna situació de pobresa, perquè no saps mai si tu, també, t’hi pots trobar” Sarai Gorreta “És important valorar allò que tenim: poder menjar cada dia, tenir amics, roba per tapar-nos, casa on dormir, escola on anar...” Fran Gorreta “Acceptar la diversitat i les persones tal i com són. No sabem que pot ser de nosaltres en un futur” Edit Valencia i Jonathan Echavarria “Els menjadors socials i les seves voluntàries, fan una gran funció humanitària molt gran” Albert Ortín “Hauríem d’empatitzar més amb les persones pobres, no riure d’elles, tenir-les més en compte, no ignorar-les” Antonio Beiro i Juan Zabaleta Des del projecte interdisciplinari de 1r, engresquem a tot l’alumnat de l’ins�tut a col·laborar ac�vament en la recaptació d’aliments que, aquest mes de novembre, s’organitzarà al nostre centre i que té per finalitat ajudar a les persones del nostre poble que estan en situació de risc de pobresa. En la recaptació d’aliments hi té un paper fonamental Càritas. ■ Gemma Palau Professora del Projecte

Setmana de la Ciència Del 9 al 18 de novembre s’ha celebrat a tot Catalunya la 23a Setmana de la Ciència. Des de l’INS Joan Amigó ens hi hem adherit portant a terme una sèrie d’ac�vitats per tal de fomentar la vocació cien�ﬁca entre el nostre alumnat. Per un costat hem pogut gaudir, un any més, de les xerrades de divulgació cien�ﬁca que ofereix la Universitat Rovira i Virgili. La doctora Carme Aguilar, EL FRANCOLÍ

de la Facultat de Química, ens va oferir una xerrada sota el �tol “és segura l’aigua que consumim?” i ens va convèncer que l’aigua de l’aixeta és tan segura com l’aigua embotellada. D’una altra banda, la doctora Ana Maria Ardèvol, del Departament de Bioquímica, ens va proposar una xerrada molt interessant: “La proteïna d’insecte: l’aliment del futur?”. Ens va explicar la importància de trobar una font

alterna�va a la producció ramadera i la possibilitat d’u�litzar els insectes ja que ens aporten tots els aminoàcids essencials que el nostre cos necessita. Alguns alumnes i professors ﬁns i tot es van atrevir a tastar-ne! A més a més, els alumnes de 4t que cursen les matèries opta�ves de Biologia i de Física i Química, van anar al Teatre Bartrina de Reus a veure el Concurs de Monòlegs Cien�ﬁcs “Vols saNOVEMBRE 2018

ENSENYAMENT ber què inves�go?” en el qual diferents estudiants de doctorat expliquen la seva línia de recerca a la Universitat d’una forma lúdica i diver�da. L’acte va ser presentat pel grup Big Van Ciència i ens va permetre conèixer línies d’inves�gació dins els àmbits de la biologia, la medicina o el medi ambient. Unes experiències molt enriquidores que de ben segur repetirem en propers cursos. ■ Rosalia Anglès Coordinació d’activitats

ESCOLA MARTÍ POCH

Sor�da de tardor: anem a la cova Els nens i nenes de 1r i 2n de lÉscola Martí Poch vam anar a la Cova de lÉspluga el dijous 25 dóctubre. Vam fer dos grups, uns eren les Formes i els altres els Colors. Primer els Colors vam visitar la Cova de la Font Major i les Formes la Cova del Castell. A la Cova subterrània vam veure com vivien els prehistòrics i també uns vídeos molt interessants. A la Cova del Castell vam aprendre què feien aquests prehistòrics: l´homo habilis, l´homo erectus i l´homo sapiens. També vam fer una cabana i vam pintar amb pintura feta amb ous i terra de colors en una lloseta, com una pintura rupestre. A la tarda els nens de segon vam anar al pàrquing del pavelló del Casal i vam mirar molt i molt bé els castanyers d´índies i en vam dibuixar un i ens van sor�r molt bonics. I els nens de primer van anar al parc de la Plaça de Sant Isidre i també van observar i dibuixar un arbre, la morera. I després ja vam tornar cap a léscola. ■ Alumnes de 2n

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE 2018

ENSENYAMENT L'Escola Mar� Poch visita les Coves de l'Espluga

45 alumnes de cicle Inical de l'Escola Mar� i Poch de l'Espluga de Francolí van visitar les Coves de l'Espluga el passat dia 25 d'octubre, on van descobrir l'evolució humana des del Paleolí�c ﬁns l'actualitat a través d'audiovisuals que recreen escenes de la prehistòria amb personatges reals. Els alumnes també van realitzar un Taller de Prehistòria a la Cova del Castell on van aprendre a fer una cabana amb pals i pells, van conèixer les eines de la prehistòria i van realitzar una pintura rupestre damunt una lloseta de pedra que es van poder endur de record. ■

Tan perilloses són les xarxes socials? El dijous 25 d’octubre, als nens i nenes de cicle superior, ens va venir a fer-nos una xerrada sobre Internet Segura un mosso d’esquadra que es deia Raül. Ell ens va explicar que tenir cura de la nostra imatge a les xarxes socials és molt important, que al darrera de la nostra càmera de l’ordinador hi poden haver moltes persones amb males intencions, per exemple algunes que t’estan buscant per internet per obtenir més informació teva; també, n’hi ha d’altres que et volen fer la vida impossible, els que teniu el compte privat, no us quedeu tan tranquils que us el poden “hakquejar” amb un quants moviments d’orinador i així poder-hi entrar.

EL FRANCOLÍ

Seguidament, va preguntar qui tenia Instagram, ”Tik Tok”, “Fortnite”, ens vam assabentar que aquestes aplicaci-

ons són per majors de 16 anys, i mai s’ha d’enganyar amb les dades personals. Ell ens va preguntar que era per nosaltres les dades personals, i li vam dir:

la imatge, l’edat, el nom, el DNI, la contrasenya i el correu electrònic. Ens va fer diverses explicacions, una d’elles és el correu electrònic; ens va dir que nosaltres a la nostra edat no necessitem el correu però com al llarg de la nostra vida el necessitarem ens comencen a fer uns pe�ts ensenyaments a l’escola, per saber perquè serveix i com funciona. A més a més no és molt bo estar sempre enganxat a les xarxes socials perquè pot ser addic�u i ens pot comportar conseqüències per la vista. Va ser molt interessant i vam aprendre coses noves. Moltes gràcies Raül per aquests consells i informació! Berta Molina i Isona Hernández alumnes de 6è

NOVEMBRE 2018

RACÓ DE PENSAR CORAL ESPLUGUINA

Josep Maillo

NAIXEMENTS Mohamed Amin Doubi Bouayad, fill delKaddour i la Hanane. Nascut el 7 de novembre i amb domicili al Carrer de l'Arc Iker Casas Villalba, fill del Roger i la Cristina. Nascut el 23 de novembre, amb domicili al Carrer de l'Ermita Alexia Giraldo Nicola, filla de Cristina Camilo i l'Ancuta Ionela. Nas-

cut el 23 de novembre i amb domicili al Carrer de l'Ermita Martina Vives Faré, filla de l'Eduard i l'Anna. Nascuda el 22 de novembre, amb domicili al Carrer Les Garrigues Sofia Maria Nicola, filla de l'Ovidiu Avram i la Cristina Catinean. Nascuda el 23 de juliol i amb domicili al Carrer Milmanda*

MATRIMONIS Aisi Quelani Cravid Dias amb Marta Casanovas Vives, data de casament l'11 de novembre DEFUNCIONS Com a fet excepcional, ens plau comunicar que aquest mes de novembre de 2018, no hi ha hagut cap defunció de cap veí de l'Espluga

* En El Francolí del mes de juliol hi va haver un error en el nom dels progenitors de la recent nascuda Soﬁa Maria Nicola. En aquest número aproﬁtem per posar-ho correctament i demanem de nou, disculpes a la família.

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE 2018

NATURA SINGULAR El xoriguer (Falco tinnunculus)

El xoriguer és un falcó de mida mitjana (70-80 cm d’envergadura) força comú al nostre terme. És fàcil de veure a les planes, tot jugant amb el vent mentre es manté estacionari en l’aire. El seu objectiu és localit-zar preses, tot sovint talps i ratolins, però també ocells i insectes, per a sorprendre-les des de dalt amb un atac en picat. Sol fer el niu en cingleres i forats de masos i barraques. Les postes, de 3 a 6 ous tenen lloc als voltants de maig. Les poblacions a la tardor s’enriqueixen amb la dispersió dels juvenils i l’arribada de xoriguers hivernants provinents del Pirineu i del centre d’Europa.

Arbres singulars

Núm. 54 El pi gros del pla de la Ruda Aquest gegant domina el pla de la Ruda, amb la seva gran capçada que es pot veure des de ben lluny. Acosteu-vos-hi caminat i admireu com la seva presència creix davant vostre. Entendreu que era com un far que anunciava als viatgers el punt un tro-barien una ombra fresca per a reposar junt al camí.

Espècie

Pi blanc, Pinus halepensis

Dimensions

Perímetre del tronc més gran a 1,30m: 2,60m Perímetre del tronc més gran a la base: 3,40 m Ample de la capçada: 14-17 m Alçada: 15,20 m

Ubicació

A l’extrem est del pla de la Ruda, junt a una bassa al costat del camí que va del Pla de la Vila al mas del Tàpies.

Coordenades

4 1°26'33.3"N 1°06'31.8"E (41.44257, 1.10882 a Google Maps)

Contacte: pituamigo@yahoo.co.uk Més informació a: www.naturasingular.cat Pitu Amigó EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE 2018

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE 2018

evabonetv

Published on Feb 8, 2019

El Francoli novembre 2018

Published on Feb 8, 2019

evabonetv

Go explore