NÚM. 384

MARÇ 2019

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

Les Ovelles Esgarriades compleixen 25 anys

ENTREVISTA: Jèssica Estadella Tejedor, professora de l'Escola de EL FRANCOLÍ 1 Dansa del Casal

MARÇ 2019

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Fa 25 anys que, com qui no vol la cosa, es va engegar el sopar de les Ovelles esgarriades, i de festa en festa, ens trobem que han passat una colla d'anys. Els més joves que s'hi han sumat, no havien nascut quan tot va començar, i quan tots s'ajunten s'ho passen d'allò més bé, potser aquest és el secret de que les coses bones perdurin. FOTOS PORTADA: Eva Bonet

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 EDITORIAL. Quan cauen els pilars. BÚSTIA. Pobreta Guàrdia Civil 5 CARTES A LA PRESÓ 6 REFLEXIONS. Mirades d'odi. Les pastisseries 7 Rituals amb gust de fruita 8 En xanxes. L'Espluga dels somnis 9 L'ACTUALITAT. La Classe dels cargols triomfa al carnaval espluguí i s'endú el primer premi de a passarel. la 11 Els locals per a artistes del Capuig es destinaran a espais de creació vinculats a "El Vi fa Sang". Més de 200 conquencs es manifesten a Madrid per reclamar que l'autodeterminació no és delicte. 12 El Consell esportiu de l'Espluga analitza el calendari d'activitats. Una exposició de fotograﬁes per retornar als orígens de les coves. 13 150 persones participen a la primera calçotada de les Ovelles Esgarriades. 14 El "Vi fa Sang" a punt per una nova edició. Tres treballadors, evacuats per un incendi en una empresa a l'Espluga 15 El grup Cunicarn ven el seu negoci de producció de carn de conill de l'Espluga. Urkullu diposita a Poblet la documentació sobre el seu paper en el procés català. 16 ENTITATS. Els Telotistes pugen al 'escenari amb "Demà coneixeràs en Klein". Nombrosa participació del CAE a la Cameta Coixa 17 L'Orquestra i el Cor TLP i els joves acollits a l'Espluga fan un assaig conjunt amb més de 80 persones 18 El grup de classes de català de la Germandat visitem Plàstic". Carnaval a l'Associació de Jubilats 19 El tennis taula espluguí aconsegueix l'ascens a primera. Raül Arenas assoleix el repte "Sempre Endavant" amb la col.laboració dels Gegants i Grallers de l'Espluga

20 El vestíbul de la Biblioteca, un espai idoni per a la poesia 21 ESPAI PER A LA POLÍTICA LOCAL 23 CASAL. L'EDC triomfa als escenaris 24 VIII Concurs de Rapsodes Font Baixa 26 Club Patí Casal de l'Espluga 27 Formació Permanent 29 LA BÍBLIA ENS PARLA. MICRORELATS 31 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 32 ARA FA 100 ANYS. TASTEM LA CONCA 33 ENTREVISTA. Jèssica Estadella Tejedor, professora de l'Escola de Dansa del Casal 36 RIMADORS ESPLUGUINS 37 CURAR-SE EN SALUT 39 PINZELLADES DEL PEDRÍS 40 MOSSECS FILOSÒFICS 41 MUSEU DE LA VIDA RURAL 42 ENSENYAMENT 47 DE SOCIETAT 51 NATURA SINGULAR

MARÇ 2019

Quan cauen els pilars Els pobles creixen amb els seus referents, que com pilars, ajuden a construir el tarannà general d’un poble. Hi ha persones que, sovint sense fer massa soroll, van construint amb generositat aquelles coses que fan que esdevinguem allò que som com a col·lec�vitat. Tots en podríem dir unes quantes d’aquestes persones que han treballat i treballen altruistament pel poble, perquè per sort, sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà, però aquest darrer mes, a l’Espluga, per aquelles casualitats de des� n’hem perdut a dos de molt importants per a la història del Casal, el Joan Solé i el Pepe Amigó. Dos autèn�cs personatges que van fer del nostre Casal l’eina que va donar l’impuls que va representar du-

rant dècades per al nostre poble. Han estat d’aquelles persones que sense cercar cap reconeixement ni cap recompensa, i moguts simplement per l’amor al poble, van treballar sense fer massa soroll perquè l’Espluga esdevingués el que va ser des de la creació del Casal. L’un, home de màxima conﬁança del Sr. Carulla, actuant com interlocutor del poble davant del mecenes espluguí i l’altre per l’amor que tenia per la cultura i la seva difusió en aquella espluga dels anys 60, tant poc vinculada amb el fet cultural. Per tot això, des del Francolí ens unim a les mostres de dol per la pèrdua d’aquests dos pilars del nostre poble, i sobretot volem expressar un just agraïment per tot el què van fer i van representar per a l’Espluga durant tants i tants anys.

Busti@

Pobreta Guàrdia Civil

Els tes�monis de les forces de l’ordre al Tribunal Cons�tucional Espanyol, és com a mínim qües�onable. Recopilem i puntualitzarem: Totes les manifestacions anteriors a aquelles dates sumaven milions de persones i mai no es va trencar un vidre i els carrers i carreteres durant les manifestacions plenes de gent després eren netes com patenes. No ignoraven que sempre havíem demanat diàleg. Sabien que els catalans volíem només comptar-nos i no pas separar-nos, encara. D’antuvi ells saben que els catalans mandataris o impulsors dels moviments a favor de la independència havien donat i seguirien donant consignes de pau i no de força. També que actuarien com en els registres primers (el de Valls), els regalarien clavells i se sen�A un únic crit de llibertat. Convençuts estaven també que els mediadors com Sánchez i Cuixart els ajudarien com van fer el dia del registre a les oﬁcines d’Hisenda. Estaven tan tranquils que inclusiu deixaren els cotxes dels guardia civils en llocs inadequats i amb armes llargues a l’abast. També estaven segurs que el dia de la votació de 30 d’ocEL FRANCOLÍ

tubre ningú portava qualsevol �pus d’arma, ni bastó, ni altres objectes amenaçants. No poden dir ara que la seva conducta fou exemplar quan pegaren a persones grans i a dones, amb total despreci per la seva condició. També sabien que hi havia ferits (més d’un miler) Què esperaven, doncs, mirades d’amor i de complaença, o mirades de por i consternació? No poden parlar de mirades d’odi, perquè si fos així “otro gallo nos cantara”, a tots”. Mai hem sen�t odi cap a Espanya, encara que el seu procedir ens el vol fer néixer per així poder esclafar-nos com han vingut fent al llarg de l’exemplar Història d’Espanya. També afegiríem que estaven completament segurs que qualsevol insurrecció sufocada representava una medalla. En úl�m terme, sabien també que l’exèrcit español estava preparat per l’esdeveniment. Senyors de les espanyes, no cal fer més comèdia, ni jus�cies vergonyants. Sentenciïn i demostrin qui són. Nosaltres, els catalans, seguim sen�nt-nos una colònia. ■ Eusebi Majós

MARÇ 2019

El judici de la vergonya Va ésser un mal averany el trasllat dels polí�cs acusats a presons castellanes, lluny de Madrid; crec que hi havia mil maneres de tenir-los controlats evitant que sofrissin trasllats pesats i horaris infernals sense gairebé dormir i molt menys temps per preparar les defenses de l’endemà. L’estratègica situació del tribunal, els ﬁscals i els advocats de la defensa i els acusats, ja demostra certa indefensió (demostra clarament qui mana i no pas qui jutja). Tot estava preparat per vigilar i encausar gent perillosa i no pas polí�cs i persones de la societat civil elegides pel poble i que el tribunal els ha de considerar presumptament innocents. No obstant, les exquisideses del senyor Marchena en el principi feia pensar que Estrasburg estava present en la ment dels jutges del Tribunal Suprem. Que l’ésser televisat obria la possibilitat de provar la gran men�da que havia creat el jutge Llarena i tot Espanya veuria com es desﬁgura la veritat en un estat que nega drets i inventa relats a doll. Ah, però arriben els tes�monis i tot canvia. El Sr. Marchena, estratègicament, uns dies abans, prohibeix la projecció de vídeos que podrien reforçar les defenses. També amenaça de que quan ell parla tothom ha de callar, perquè ell és l’amo absolut. Expulsa un advocat defensor. Inexplicablement tots els mandataris, tant de l’Estat com de les forces d’ocupació i repressió espanyoles “escurren

el bulto” i passen la responsabilitat als de més avall. Els de més avall es contradiuen i menteixen descaradament i ens volen traspassar les seves pors. Argüeixen odi en la mirada dels manifestants quan les càrregues policials i els cops de porra, les empentes, es�rades de cabells i puntades de peu poden fer sen�r perfectament als represaliats repugnància, despreci, i no pas odi. “Votarem és una frase in�midatòria i violenta com asseguren els guardia civils?” Veiem amb estupor com tots els mitjans, televisions, periòdics i ràdios són par�distes I quasi bé ignorats pels espanyols. Són una no�cia de tercera quant a importància. Com poden saber la veritat si no la volen veure ni sen�r amb els seus ulls i les seves orelles? Em dóna la trista sensació de que tot està “dat i beneït” i que no els importa gens ni mica l’opinió mundial, ni volen escoltar les seves pròpies consciències. Em recorda allò de l’única fe veritable i l’única pàtria indivisible. Tot per la gràcia de Déu. Eusebi Majós Notes importants: Què hi feia la “pinxa” d’Arrimadas a Waterloo? Què diu aquest “pinxo” andalús senyor Juan Manuel Moreno sobre el tractament dels andalusos a Catalunya? Ha viscut mai aquí i ha parlat amb la bona gent del seu país que viu de fa anys entre nosaltres? Creguin-me. A vegades la polí�ca fa fàs�c.

CARTES A DE LA PRESÓ Que caminem per voler ser, I volem ser per caminar. Noam Chomsky el pensador més inﬂuent del món i que s’ha implicat amb campanyes com “Let catalans vote”, requerit per la teva defensa per tal de comparegués com a tes�moni al judici del procés, no va ser admès per la Sala. Als Quatre Gats, Ricard Ustrell li pregunta sobre qües�ons que li hauria preguntat el teu advocat: RU - Què és un pres polític i Jordi Cuixar ho és? NCh- Diria que sí ara mateix. La seva llarga detenció i la naturalesa de les seves acusacions, són acusacions polítiques. És un pres polític. Amb haver convocat un referèndum no n’hi ha prou per acusar ningú de rebel.lió perquè hi va haver un intent de diàleg no admès. RU- A nivell internacional vostè s’ha relacionat amb intel.lectuals i alguns premis Nobel de la pau mogut pel mateix sentiment. NCh- Sí, m’he sumat a les campanyes que tracten dels EL FRANCOLÍ

drets humans i civils relacionats amb la manca de democràcia com a conﬂicte. RU- Vostè conﬁa, als 90 anys, que els estats poden canviar? Que aquest poder pot tornar-se més ciutadà, que pugui ser una eina de canvi? NCh- Segur. Hi ha hagut progrés des de fa molt de temps. Un cop rere l’altre. Ara estem en una fase de reacció. Això està en mans de la gent, de la revolució democràtica. Al llarg de la història la gent vol més llibertat i democràcia. Mirant-ho bé,a la llarga, es poden veure èxits, però mai no és fàcil i les repressions, sovint, poden ser brutals. Apreciat Jordi, com diu la cançó: El nostre “ país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren, tant se val! (...)”, però és així com ens agrada, amb tot l’amor pel nostre país. Una abraçada ■ Rosa Farran

MARÇ 2019

REFLEXIONS tassa i mitja

Mirades d'odi

JOSEP VALLVERDÚ

n el teatre de �telles tràgic i grotesc alhora que veiem cada dia al Tribunal Supremo han anat desﬁlant una colla de tes�monis força peculiars, aportats per l’acusació. Se’ls demanava sobre la violència del dia 1/0 de 2017. Els tes�monis de l’acusació declaraven tots que les persones que defensaven les urnes amb les mans aixecades o entrellaçant els braços mostraven ac�tuds violentesirebienl’actuació“proporcionada”de les forces policials amb enceses mirades d’odi que demostraven intencions poc menys que diabòliques. Mirem d’aclarir-nos. Senyors de les forces especials, armats amb armes de foc, pilotes de goma i amb gasos, encasquetats, escudats, encuirassats com si anessin a la Guerra de les Ga-

làxies: quan vostès van comença l’atac,-era un atac o no?- Quan van començar l’atac, amb les porres amunt i avall, abraonant-se amb fúria damunt la població civil: com volien trobar mirades complagudes i somriures? Què es pensaven, que els dirien “ xato, preciós!” ? Ja els van oferir clavells algunes bones ànimes, però vostès ni els van veure: vostès van veure gent amb por, possiblement amb les nines dels ulls dilatades per l’esglai sobtat. I si algú tenia mirada combativa, estava en el seu dret, vostès eren els atacants, els invasors, entraven en indrets on no podien ser benvinguts. Homes de Déu, on venen ara amb això de les mirades d’odi? Mirin de declarar que van trobar resistència pacífica i pas-

siva, comprensible. I prou. Les mirades d’odi s’estan gestant, els ho puc assegurar, perquè tant el tribunal com els governs centrals ens estan inflant els nassos una i una altra vegada. Vostès estan subjectes a una disciplina i si els manen que entrin en un local ”com sigui”, doncs van de castanya de gros calibre . Però no diguin que els miraven amb odi encès. Que potser tenien els bombers a punt? El ministeri de vostès els va portar dos mesos abans dels fets a bord d’una pintoresca barca i els va tenir tancats a dins com es fa amb els gossos de lluita perquè acumulin més tensió i es�guin més agressius. Tot plegat no fa altre que engrossir la legió dels independen�stes. La pilota llençada contra el mur pot rebotar a l’ull del mal jugador. ■

Als anys cinquanta

Les pas�sseries

MANEL MORGADES

l meu poble, l’Espluga de Francolí, hi havia cinc pas�sseries (llavors pasteleries). Els dissabtes i diumenges i les “festes de guardar” feien pas�sseria fresca o del dia, és a dir, que no era per guardar. També venien aliments relacionats amb la festa: cafè, xocolata, caramels, anissos, vins generosos... i també de primera necessitat. Per les festes religioses llogaven “blandons” o “atxes” per anar a la processó. Els clients pagaven la cera gastada i, pels batejos, venien el ciri per la cerimònia. La pas�sseria més an�ga era “Cal Gamell” (1888) i feien –com les altresEL FRANCOLÍ

ventalls i carquinyolis. A aquestes pastes, cada pas�sseria li posava un nom per dis�ngir-se i ser més originals: a “Cal Borges” Delícies i Francolins; a “Cal Albert” Aromes i Espluguins; a “Cal Palau” Sen�s i Poblets; a “Cal Gamell” Joies i Nerols; i a “Cal Pio” només feien carquinyolis fritz. La Vila estava perfumada per la fragància dels obradors i a cada carrer s’albirava la ﬂaire par�cular de cada pas�sseria. Els pas�ssers eren artesans i ar�stes que es posaven a prova cada Setmana Santa. Els aparadors mostraven les ﬁgures de galeta, decorades amb

glassa reial, les de crocant i les de xocolata, que �midament s’anaven imposant. També exposaven les primeres mones de fruita. La meva família, com les altres, a par�r del dijous Sant anàvem a veure les pas�sseries. Era una ac�vitat fes�va i familiar per grans i pe�ts, esperant amb delit el dia de Pasqua i el dia de la Mona. La pas�sseria ha estat es�mada pels espluguins, per això n’han sor�t bons professionals escampats arreu. El Salvador Rovira i Minguella, pas�sser, sempre que podia deixava anar: “S’hauria de fer una història de la pas�sseria de l’Espluga”. ■ MARÇ 2019

REFLEXIONS un punt de vista molt personal

Rituals amb gust de fruita

LAIA TORRES

ijous vaig baixar al pa� de l’ins�tut amb els alumnes de quart perquè havien de fer unes fotograﬁes per un projecte de lectura. El pa� és tancat i cada grup es posava en un lloc diferent, de manera que no podia controlar-ho tot. Vaig veure uns companys meus que s’havien assegut al pedrís (de ciment) que voreja la pista i vaig decidir fer el mateix. Però les cames em penjaven i havia de baixar massa el cap per mirar el portà�l, així que vaig canviar de posició: vaig baixar del pedrís i em vaig asseure al terra de la pista, vaig recolzar l’esquena, vaig doblegar els genolls, vaig col·locar-me el portà�l a les cuixes i, sense perdre’ls del tot de vista, vaig començar a treballar al sol. Em vaig haver d’arromangar perquè tenia calor (portava una dessuadora, tenia por de passar fred, sense jersei). Una estona més tard, ells van anar acabant i venien cap on era jo. En cosa de tres quarts d’hora, estàvem tots asseguts al sol explicant-nos, primer, el que havien fotograﬁat i, després (i molt millor) teníem una conversa lleugera sobre què decidirien fer l’any que ve, quan acabessin l’ins�tut. L’endemà, en sor-

EL FRANCOLÍ

�r de la dutxa, em vaig veure la cara una mica vermelleta i vaig pensar “clar, el sol d’ahir!”. Diumenge em vaig despertar a una hora decent i vaig començar els meus rituals ma�nals (i banals, també, no us penseu!). Com que per un d’ells necessitava llimona i les llimones eren fora, al terrat, em vaig disposar a agafar-la. Quan vaig obrir la porta que hi accedeix des de la cuina, vaig notar l’escalfor del sol del ma�, magníﬁc, però vaig pensar “a fora segur que fa fred, a aquesta hora”. Anava amb pijama i una bata, encara, i me la vaig estrènyer per resguardar-me d’un fred que no feia. Quina sensació més agradable sor�r al terrat al ma� i notar que podia esmorzar al sol de principi de primavera. Vaig acabar els rituals, em vaig preparar un te, vaig agafar uns croissantets que havien sobrat del dia anterior i vaig sor�r a la taula del terrat a esmorzar. I quin gust, aquella escalfor i aquella tranquillitat de diumenge al ma�! Fa dues setmanes, dissabte a la nit, érem al Fortuny, a Reus, a escoltar, veure i viure un altre concert d’Els Pets. Feia anys que no els veia i justament ara han tret un disc on m’he vist unes

quantes vegades i que em feia il·lusió sen�r en directe i compar�r amb persones que també feia temps que no veia i algun amic. Sen�r i cantar com si s’acabés el món “S’ha acabat”, “La vida és bonica però complicada”, “Agost”, “Com anar al cel i tornar”, “Jo vull ser rei” o “No vull que t’agradi aquesta cançó” va ser una sensació comparable al sol de la pista i a l’esmorzar al terrat. Va ser un grapat de records de primeres vegades reconcentrades, com qui té amnèsia i té la sort de sen�r la sensació de menjar-se la primera maduixa de l’any cada vegada que menja maduixes. Sí, no us esteu equivocant, esteu llegint, el meu ar�cle anual amb protagonista inanimat: les maduixes, la primera maduixa de l’any, en concret. En realitat, però, com que fa uns anys que espero uns mesos a menjar-ne perquè sé que més endavant n’hi ha de millors, enguany havia de buscar la sensació de mossegar la primera maduixa en altres sensacions. Perquè si una cosa sé, és que sento el mateix en aquella primera mossegada, que el primer dia de sol de primavera, que el primer dia d’esmorzar al terrat, que el primer dia que vaig a caminar, no em cal portar jaqueta i puc sen�r l’airet de Milmanda o de Sant Josep als braços, que el primer vermut al sol, la primera cirera a ﬁnals de maig o el primer préssec d’es�u. Quan ja han passat les primeres vegades vitals (encara que ja sé que me’n queden algunes per arribar, i d’importants), les primeres vegades de cada any, aquests rituals, tot i que banals, com he dit abans, em fan sen�r viva. M’agrada serne conscient, pensar-hi i somriure recordant-los. I per això, any rere any, entre febrer i març, parlo de la primera maduixa, del primer despertar. ■ MARÇ 2019

un cop d’ull

En xanxes ANDREU MORTA

a dèria persecutòria contra la llengua catalana sovint ha assolit nivells surrealistes. Al teatre, per exemple, el català ha estat prohibit no menys de sis vegades (1716, 1772, 1801, 1867, 1923, 1940...) Un d’aquests decrets, però, va ser més “moderat” que la resta i perme�a de representar obres en català a condició que almenys un dels personatges parlés en castellà. L’enginy dels Robrenyo, «Pitarra» i companyia va crear un personatge vuitcen�sta paròdic que esdevindria popular: en «Xanxes» (versió fonè�ca del «Sánchez» castellà), generalment municipal, mosso o carrabiner curt de gambals que adelitava l’assistència amb les seves ocurrències i les “castellanades” que trufaven l’actuació del personatge. En efecte, entre el 1716 i l’actualitat l’estat espanyol ha llançat no menys de seixanta lleis i decrets contra la llengua catalana i per imposar la preeminència del castellà. La darrera mostra l’oferia el Tribunal Superior de Jus�cia de Catalunya que va obligar tres escoles a donar en castellà una de cada quatre hores de classe. Aquesta ordre judicial ni és la primera ni serà l’úl�ma, atès que tan sols aplicava una sentència prèvia d’uns lle-

trats de l’avui protagonista Tribunal Suprem erigits en pedagogs aﬁcionats. Quina colla de «xanxes»! El teatre, però, no és l’única palestra on –des de la caverna més cavernícola– entaula combat la inquisició castellana en forma de polí�cs, funcionaris, jutges, testes coronades i mitrades, especuladors, periodistes i mitjans de comunicació de la caverna. Des de fa tres-cents anys imposar el castellà a l’ensenyament ha estat l’objec�u prioritari d’aquest malson: 1716, 1768, 1773, 1780, 1834, 1838, 1849, 1857, 1902, 1923, 1925, 1939, 1945... (recordeu el projecte de “castellanizar a los niños catalanes” de Wert?) A l’església, el castellà imposat en la predicació i el catecisme (1716, 1768, 1771, 1772, 1900, 1902, 1939...). A les escriptures notarials (1768, 1874, 1917, 1944...); als jutjats i al registre civil i de la propietat (1716, 1768, 1862, 1870, 1915, 1938... i no recullo els altres “carinyos” del 1923 ni del primer franquisme entre 1939 i 1975)... Episodis tan pintorescos com prohibir els epitaﬁs en català als cemen�ris (1838); la interdicció del català en comunicacions telefòniques (1896) i telegrames (1904, 1941, 1961); el castellà llengua única als prospectes

de fàrmacs (1924), marques comercials (1940), noms d’embarcació (1945), presons (1956), cinemes (1940), etc. Són dades molt resumides, però al·lucinants, que he tret del llibre «La persecució política de la llengua catalana», de Francesc Ferrer i Gironès (Edicions 62, 1985). Per cert, aquest voluminós recull només arriba fins poc abans de la LOAPA socialista i de l’exitós «Tejerazo» del 1981. En fi, que els «xanxes» no paren i ara reclamen iradament que se’ns apliqui un nou «Decret de Nova Planta» (via ar�cle 155) com el del 1716 –que per cert no ha derogat cap govern «xanxes», ni de dretes ni d’esquerres– que sotme�a Catalunya a les lleis de Castella «por derecho de conquista». I basen les seves pretensions en «fake news» (vulgo vulgaris, «mentides») tan descarades com que perseguim la llengua castellana perquè som supremacistes, xenòfobs, racistes i intolerants. En fi: “cree el ladrón que todos son de su condición”.Recargoladets,aquestssenyors i senyores «xanxes», oi? I es pregunten per què necessitem marxar? Doneu-me un sol decret (un!!!) de la Generalitat –la d’ara o la del 1932– “contra” el castellà i em menjo aquest paper. Saben què els dic? Doncs “que ustedes lo pasen bien”. ■

pensaments digitals

L'Espluga dels somnis

XAVIER LOZANO

ls somnis són el desig d’assolir allò inassolible, o el mirall de les pors incertes passades i noves que ens fan avançar. I quan, cada 4 anys tanquem les pestanyes, obrim tot de sobte la caixa covarda dels trons i arengues que en cada comici serveixen per treure’ns de sobre el que vam intentar. Llavors conﬁem en algunes persones que segons el que esculli aquest mateix poble seran responsables d’allò que vindrà.

EL FRANCOLÍ

Vénen doncs, eleccions. Eleccions d’aquelles de poble, de les que ens agraden. Les que ens fan suar. Perquè en aquells dies traspuen els nervis i els carrers no callen si els deixes parlar. Després tot ja passa, i ni tan sols la neura que junts imposàvem ens fa delerosos de poder-ho tot. Confiem en l’altre, celebrem victòries o potser derrotes, esperem els pactes que ens faran fiar. Potser la complaença o just la confiança que hi dipositàvem, lla-

vors es trencarà. Sempre hi haurà els somnis que passats els dies tornaran a brollar. Una vegada i l’altra, i torna un nou comici, i tots a votar. Siguem doncs capaços, exigim allò que és nostre, pensem a governar. Almenys en obrir idees, retallar distàncies i concelebrar. Perquè tots els somnis, per pe�ts que siguin, per gegants que es facin, es poden batallar sempre que quan tanquis els ulls i miris enrere, trobis algú altre que et doni la mà. ■ MARÇ 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La Classe dels Cargols triomfa al carnaval espluguí i s’endú el primer premi de la passarel·la Els cargols van regnar en la nit del 37è Carnaval de l’Espluga. La disfressa i, sobretot, la posada en escena va catapultar la Classe dels Cargols a la primera posició de la passarel·la del Carnaval en obtenir un total de 69 punts, situant-se per davant d’Els Jo que sé no pintem res i Mira qui ve ara. La desﬁlada de disfresses al Pavelló del Casal va comptar amb la par�cipació d’una vintena de grups, mentre que

el sopar previ va congregar prop de 300 persones. El Carnaval de l’Espluga va viure el passat dissabte 2 de març, la jornada més destacada de la programació amb la Rua de les 1000 disfresses pels carrers de l’Espluga amb 24 comparses i gairebé 600 persones par�cipants. Amb ritme, diver�da, trencadora, però també lenta fent jus�cia a l’animal, l’actuació de la jove comparsa

Les palanqueres colombianes. EB

Mira qui ve ara. EB

Els de la flor al cul. EB

Les bruixes. EB

EL FRANCOLÍ

de la Classe dels Cargols es va endur els 800 euros del primer premi distanciant-se del segon classiﬁcat amb 21 punts de diferència. Els pinzells i pots de pintura d’Els Jo que sé no pintem res es van emportar el premi de 650 euros en sumar 48 punts, mentre que el podi el va tancar amb 43 punts la comparsa Mira qui ve ara amb la rèplica de la pel·lícula Mary Poppins.

MARÇ 2019

En un carnaval marcat per la ﬁcció, amb múl�ples representacions de les estrenes cinematogràﬁques de l’any i les sèries d’èxit, la quarta posició i el premi de 400 euros va estar per l'original

proposta d’espague�s de La Flor al Cul amb 37 punts. L’esceniﬁcació de la lluita feminista de les palanqueres colombianes va aconseguir la cinquena posició amb 30 punts fent-se amb un pre-

mi de 300 euros. Finalment, pel que fa als reconeixements, la llista la va tancar les bruixes dels Entre Amics i Parents amb 26 i un premi de 200 euros. ■ Redacció | EFMR.cat

Runanger's Infinity War. EB

Cada any som menys. EB

La classe dels Cargols. EB

Els bojos anys 20. EB EL FRANCOLÍ

Estem ratllats. EB

Els de la Bòbila. EB

MARÇ 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Els locals per a ar�stes del Capuig es des�naran a espais de creació vinculats a ‘El Vi fa Sang’ Ja hi ha des� pels apartaments per espais per a ar�stes del Capuig estan artistes del Capuig, ara desocupats, oberts a tot �pus de creadors, el Fesen plena Ruta Templera i Hospitale�val preveu des�nar-los a la creació ra de l’Espluga. L’alcalde de l’Esplude projectes de teatre negre i crimiga, David Rovira, va anunciar el dinal, per tal que es desenvolupin a l’Esmecres en la presentació d’El Vi fa pluga i es puguin representar en el Sang a Tarragona, que es des�naran marc d’El Vi fa Sang. a un nou certamen crea�u vinculat Presentació a Tarragona al Fes�val. David Rovira va fer aquest anunci a la Es conver�ran en espais de resiseu dels Serveis Territorials del dència artística Departament de Cultura de la Contingut multimè- per la crea�vitat, Els locals per a artistes en plena Ruta Templera. Generalitat, on es va presentar el Fesdia a EFMR.cat cedits per l’Ajun- Arnau Mar�nez �val als mitjans de comunicació del tament i amb el Camp de Tarragona. complement d’una beca patrocinada pel Rovira va detallar la consolidació del certamen, únic al sud Museu de la Vida Rural. de Catalunya, i el marc incomparable que ofereix el Museu El projecte es presentarà el dissabte 6 d’abril de la Vida Rural com a seu estable del Fes�val. El director a les 20h, dins els actes del Fes�val Inter- territorial de Cultura, Jordi Agràs, va assegurar que el Camp nacional de Novel·la Criminal. Tot i que els de Tarragona ‘estava orfe’ d’esdeveniments com aquest. ■

Xavier Lozano │ Espluga Audiovisuals

Més de 200 conquencs es manifesten a Madrid per reclamar que l’autodeterminació no és delicte Manifestació mul�tudinària el passat 16 de març a Madrid per reclamar que l’autodeterminació no és delicte i exigir la llibertat dels presos polí�cs. De la Conca de Barberà, van sor�r quatre autobusos amb 220 persones, per par�cipar de la mobilització. Maria Vendrell de l’ANC Conca de Barberà, va assegurar a l’EFMR que els va “sorprendre molt” la resposta de la gent ja que ells primer només havien reservat un autobús. Vendrell va fer una valoració “molt bona perquè hi havia molta gent, amb persones de la resta de l’estat espanyol”. A les sis de la tarda va sor�r la riuada de gent des d’Atocha per recórrer el paseo del Prado ﬁns a Cibeles, on es van fer els parlaments. Durant el recorregut es van sen�r consignes com “no esteu sols en referència als familiars dels presos o “hemos venido a despedirnos”. Els busos van sortir dissabte a tres quarts de vuit del matí des de l’avinguda Manel Ribé de Montblanc i des de la plaça Montserrat Canals de l’Espluga de Francolí. La tornada va ser a les nou del vespre i van arribar a casa a la matinada. ■ Redacció │ EFMR.cat EL FRANCOLÍ

Manifestació a Madrid. Pep Torres MARÇ 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Consell Espor�u de l’Espluga analitza el calendari d’ac�vitats El Consell Espor�u de l’Espluga es va reunir de forma ofi- ses escoles de la Conca i de l’Alt Camp. Aquesta trobada cial, per segona vegada, per analitzar el calendari d’ac�vi- coincidirà amb l’esperat Campionat d’Espanya d’enduro tats, a més, també es van tractar temes relacionats amb que organitzarà el Motoclub Francolí el pròxim 19 de maig, les necessitats de les en�tats espor�ves. L’acte es va dur a on s’esperen 200 pilots vinguts d’arreu de l’estat espanyol, i prop de 3.000 espectadors, amb un terme el passat divendres 22 de març impacte econòmic per la Conca de al vespre a la Sala Josep Tremoleda Barberà de prop de 300.000 euros. del Casal, on s’han reunit alguns reA més, el Motoclub va confirmar presentants de les en�tats. que el dia 18 de maig al vespre als Erika Soriano, impulsora del Conterrenys propers al camp de �r es posell Espor�u i regidora d’Esports, va drà viure una Superespecial d’enduproposar que pel proper dia 6 d’abril, ro, una prova que es caracteritza per coincidint amb el dia mundial de l’acla seva curta durada, però amb molts �vitat física, se celebrin actes i tallers salts, desnivells i dificultats al llarg espor�us a la localitat. A més, Soridel circuit. ano va lamentar la baixa par�cipació Finalment, esmentar que un dels en el cicle de conferències espor�- Reunió del Consell Esportiu. EFMR punts tractats a la sessió va ser noves que es va dur a terme a l’Espluga durant aquest primer trimestre de l’any. El balanç del vament la intenció de celebrar una fira expositiva de cicle va conduir a la proposta d’una jornada de formació les entitats i empreses esportives del municipi, tot i que la data final es tancarà a la propera reunió, previper tècnics espor�us. D’altra banda, l’Escola d’Escacs va confirmar que el dia siblement al mes de juny. ■ Eduard Sánchez│Espluga Audiovisuals 17 de maig se celebrarà una trobada d’escacs amb diver-

Una exposició de fotografies per retornar als orígens de les coves Les Coves de l’Espluga acullen l’exposi- Francisco Suárez a l’EFMR. D’aquesta o de tendresa. També ha fotografiat les ció ‘Orígens. La vida quo�diana en la pre- manera ha volgut transportar a l’actu- coves com l’habitatge dels prehistòrics. història’. El fotògraf Francisco Suárez ha alitat situacions d’alerta, de protecció Totes les persones que han fet de firetratat diverses persones nues gurants han decidit par�cipar del representant escenes de la vida projecte de manera altruista i no diària de la Prehistòria, tant a les són professionals ni actors. Suárez coves de l’Espluga com a la serra de ha explicat que fins i tot, alguns Llaberia a Pratdip. La mostra es va d’ells van contactar amb el fotògraf inaugurar divendres 22 de març a per prendre part de la mostra, asles 19 h i es podrà veure fins el 23 sabentats pel boca-orella. de juny. Les fotografies les va fer el gener Al llarg de la hisdel 2018 i és la primera vegada que Contingut multitòria, “tots els ésles exposa, després la mostra anirà mèdia a EFMR.cat sers vius s’han rodant per altres espais exposi�us. anat a refugiar i els Suárez no té cap relació amb el mucossos s’han hagut nicipi, però ha assegurat que ve a la d’adaptar als esConca molt sovint i és un projecte pais”, ha dit l’autor que feia temps que volia fer. ■ de l’exposició, Exposició Orígens a les Coves de l'Espluga. X. Lozano Redacció | EFMR.cat EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

L'ACTUALITAT EFMR

.cat

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

150 persones par�cipen a la primera calçotada de les Ovelles Esgarriades La colla organitzadora de les Ovelles Es- pastora de les Ovelles Esgarriades garriades del 2019 ha organitzat una cal- d’enguany, la calçotada ha complert çotada per donar el tret inicial als actes de celebració dels 25 anys. L’acte s’ha celebrat aquest dissabte al migdia als Jardins del Francolí, i ha reunit a 150 persones, majoritàriament joves, les quals han gaudit del vermut i del dinar, on segons l’organització s’han cuit 1.800 calçots. A part del dinar, els assistents han pogut gaudir de música en directe i d’un bingo. A més, tots els pastors de les colles par�cipants han pujat a l’escenari per cantar tots plegats. Segons Anna Andreu, la Els assistents a la primera calçotada. X. Lozano

l’objectiu esperat. La intenció d’aquest dinar rau en el fet d’ampliar les celebracions per tal de commemorar els 25 anys del sopar de colles més popular de la vil·la. La idea de celebrar aquest dinar va sorgir com “una broma” durant el sopar de les Ovelles Esgarriades del Contingut multipassat mes mèdia a EFMR.cat de novembre, que ﬁnalment es va decidir tirar endavant. ■ Redacció│Espluga Audiovisual

Dos espluguins encenten la temporada de descens de BTT al Down Urban Barcelona Els espor�stes espluguins Roger Roig i Ivan Aneas van par�cipar al Down Urban Barcelona, una prova de descens urbà per les escales de Montjuïc, i que puntua per la Copa Catalana de descens. Roger Roig, qui va aconseguir l’any passat la primera posició de la categoria júnior a la Copa Catalana de descens urbà, ha ob�ngut un temps d’un minut i tretze segons, amb el qual ha ocupat la tretzena posició de la classiﬁcació en categoria sub23. Per altra banda, Ivan Aneas, va aconseguir un temps d’un minut i quinze segons i d’aquesta manera va quedar en catorzè lloc de la categoria elit. EL FRANCOLÍ

La prova viscuda a Barcelona el passat 23 de març no és l’única que forma part de la Copa Catalana, la següent

es disputarà el 7 d’abril al bike park La Sorrera de La Garriga, Barcelona. ■ Eduard Sánchez | Espluga Audiovisual

Roger Roig a les escales de Montjuïc. Cedida

MARÇ 2019

L'ACTUALITAT El ‘Vi Fa Sang’ a punt per a una nova edició

La 5a edició del Fes�val Internacional tar-ne de nou i millorar la qualitat de neixements del certamen: els premis de Novel·la Criminal en Català �ndrà l’oferta. En aquest sen�t, s’ha deﬁnit del concurs de relats curts o el Premi lloc el 5, 6 i 7 d’abril de 2019 una nova temà�ca general per tal que Nacional o Internacional El Vi Fa Sang. El Fes�val de Novel·la Criminal en Ca- sigui l’eix central de les taules rodones La D.O. Conca de Barberà més present talà de l’Espluga ‘El Vi Fa Sang’ arriba i les ponències del fes�val: la novel·la que mai en aquesta edició amb novetats. La cinquena entrega criminal i de baixos fons. Una altra originalitat del fes�val resuld’aquest certamen �ndrà lloc els dies El fes�val atraurà a l’Espluga més de ta del fet de maridar la literatura de 5, 6 i 7 d’abril. Com a novetat d’aquest 40 autors i editors de novel·la crimi- gènere amb el bon vi, amb la varietat 2019 es diversiﬁcarà la seva oferta per nal autòctona del Trepat com a referència. arribar a un públic més ampli i escamAquesta inicia�va, única al territo- En aquest context, el fes�val no podia par la taca de la novel·la criminal arri, esdevé anualment un punt de tro- estar deslligat del territori i, per això, reu de la Conca de Barberà. bada d’escriptors i lectors. Enguany, planteja propostes amb trets caracteLa regidoria de Cultura de l’Ajunta- ‘El Vi Fa Sang’ atraurà a l’Espluga de rís�cs, ja que en cada acte s’assassina ment de l’Espluga i el comissariat d’’El Francolí més de 40 autors i editors una botella de vi de la comarca per aiVi fa Sang’ ja fa mesos que trexí poder maridar literatura i vi. ballen en l’organització de la cinEl Museu de la Vida Rural, el quena edició. Ahir dilluns, en principal escenari una roda de premsa a l’an�c El Museu de la Vida Rural de hospital espluguí es van presenl'Espluga es tornarà a convertir tar les principals novetats del en el principal espai on es fes�val d’enguany. L’equip repedesenvoluparà el gruix central teix l’experiència del cocomisd'activitats literàries del festival. sariat amb Salvador BalAixí es podrà concentrar el cells i Margarida Aritzeta i trepúblic assistent en un sol lloc, balla en la línia de fer créixer el evitant la mobilitat entre projecte a escala comarcal. espais, i suposant una La cinquena entrega d’’El Vi reducció de temps en el canvi Fa Sang’ presenta una trentena d'escenaris. Tot i això, el fes�d’actes que combinen la litera- Salvador Balcells, Margarida Aritzeta i Jordi Torre. A. Oliva val també inclou ac�vitats gastura, la gastronomia i els bons tronòmiques i altres propostes vins del territori. Un any més, el fes�- que presentaran les seves darreres que es desenvoluparan en cellers i resval inclou diverses novetats per tal de publicacions, par�ciparan en taules taurants del municipi, així com pels carconsolidar el públic ja existent, cap- rodones o bé rebran algun dels reco- rers de la vila. ■ LaConcaDiari

Tres treballadors, evacuats per un incendi en una empresa a l’Espluga El foc va afectar la cadena de muntatge de la fàbrica i tota la nau va quedar completament afectada pel fum Tres persones van haver de ser evacuades la ma�nada del diumenge, 17 de març, per un incendi en una empresa de derivats de plàstics ubicada a l’Espluga de Francolí, a la carretera T-232. Segons van informar els Bombers de la Generalitat, van rebre l’avís de l’incendi quan passaven pocs miEL FRANCOLÍ

nuts de dos quarts d’una de la ma�nada, a les 00.38 hores, concretament. L’incendi es va ocasionar en una empresa que produeix derivats de plàstics i el foc va afectar la cadena de muntatge de la fàbrica, cremant una pila de plàs�cs. Com a conseqüència del foc, tota la nau va quedar plena i afectada pel fum, mo�u pel qual es van haver d’evacuar tres persones que en aquell moment estaven treballant a l’empresa.

Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar ﬁns a sis dotacions dels Bombers de la Generalitat, que van dur a terme les tasques d’ex�nció de les ﬂames. Els Bombers van donar el foc per ex�ngit a les 3 de la ma�nada. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) també va acudir al lloc de l’incendi, i va atendre un dels tres treballadors evacuats per intoxicació per inhalació de fum. ■ LaConcaDiari MARÇ 2019

L'ACTUALITAT El grup Cunicarn ven el seu negoci de producció de carn de conill de l’Espluga de Francolí

El grup Cunicarn ha venut el seu centre de producció de l’Espluga de Francolí al grup Hermi.Cunicarn ha decidit abandonar el negoci de producció de carn de conill per centrar-se, a par�r d’ara, en nous projectes de futur que ampliaran les seves àrees d’ac�vitat, així com en la innovació per a la fabricació de pinsos i genè�ca en els seus altres cinc centres opera�us. Aquest grup empresarial és el segon productor de carn de conill a tot l’Estat espanyol i també disposa d’un altre centre de producció a Celanova, Galícia, que també l’han venut, en aquest cas, al grup lleidatà Vall Companys. Tot i la venda, es garanteixen els llocs de treball Segons informa l’empresa familiar, l’operació garanteix l’ac�vitat dels centres, de tots els llocs de treball i de les inversions previstes. El grup Hermi, la companyia líder en el

sector de la cunicultura a Espanya, ha adquirit la fàbrica de l’Espluga de Francolí mitjançant la societat Cuniespluga. Amb la incorporació d’aquestes instal·lacions, dedicades a la producció i elaboració de carn de conill, el grup Hermi incrementarà la capacitat produc�va i impulsarà l’eﬁciència. De la seva banda, el grup Vall Companys, companyia càrnica de caràcter familiar amb posicions de lideratge a l’estat, compra la fàbrica gallega de Celanova, que es dedica igualment a la producció i elaboració de carn de conill, mitjançant la societat Avigal. Aquest centre de producció permetrà al grup lleidatà seguir reforçant la diversiﬁcació i el model operacional. Els acords assolits, pendents encara dels tràmits necessaris, garanteixen l’ac�vitat d’ambdós centres de producció i la con�nuïtat dels llocs de treball a l’Espluga i a Celanova. Així mateix, es mantindran

els compromisos d’inversió previstos, que permetran seguir consolidant l’eficiència dels processos per continuar oferint productes amb les màximes garanties alimentàries, segons l’empresa. El soci i fundador de Cunicarn, Ramon Calbet, ha assenyalat que l’operació els permetrà diversiﬁcar el seu negoci cap a nous projectes i els facilitarà la inversió en especialització, centrant els esforços en la innovació en les àrees de fabricació de pinsos i genètica -inseminació de conills. Per la seva banda, fonts del grup Hermi han apuntat que la compra de la fàbrica de l’Espluga de Francolí els permetrà accelerar el seu creixement i disposar d’un centre de producció a Catalunya. El grup Hermi és una empresa de caràcter familiar líder en el sector de la cunicultura a l’estat espanyol i el segon operador a Europa. Té centres de producció a Valladolid, Albacete i Bilbao. ■ LaConcaDiari

Urkullu diposita a Poblet la documentació sobre el seu paper en el procés català El lehendakari basc, Iñigo Urkullu, ha dipositat la documentació sobre el seu paper d’interlocutor en el procés català a l’Arxiu Tarradellas del Mones�r de Poblet. Es tracta d’una de les tres còpies que existeixen d’aquests documents, que seran conservats a l’arxiu i que no es faran públics ﬁns a la seva desclassiﬁcació, segons han posat de manifest des de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. La donació d’Urkullu consta de més de 300 documents en els quals s’inclouen dues cartes, fins a correus electrònics o anotacions de caràcter personal dels dies previs al 27 d’octubre de 2017, dates en què Urkullu va exercir de mediador entre Carles EL FRANCOLÍ

Puigdemont i Mariano Rajoy. Aquesta documentació no es pot consultar, de moment, i es podrà fer quan el donant en concedeixi el permís i, en tot cas, no abans de la sentència del Tribunal Suprem, segons han aclarit des de l’Arxiu Tarradellas a través de les xarxes socials. La directora de l’Arxiu Tarradellas, Núria Gavarró, en declaracions a Ràdio Montblanc, ha destacat la importància d’aquesta donació, ja que «ens farà comprendre d’aquí a uns anys què va passar en uns fets històrics tan importants com l’1 d’octubre del 2017». En aquest sen�t, la directora de l’Arxiu ha valorat de forma molt posi�va

que el lehendakari hagi pensat en el Mones�r de Poblet per dipositar una de les còpies dels documents perquè «d’aquí a uns anys ens permetrà entendre una època històrica de Catalunya i les generacions futures voldran conèixer què va passar». Les altres dues còpies es dipositaran al País Basc La documentació que s’ha donat al Mones�r de Poblet és només una de les tres còpies que s’han fet dels documents sobre el paper d’Urkullu com a interlocutor entre els governs català i espanyol. Les altres dues es dipositaran a l’arxiu del País Basc i l’altra a l’Arxiu del PNV, ambdós a Bilbao. ■ LaConcaDiari MARÇ 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

TELOTISTES

Els Telo�stes pugen a l'escenari amb "Demà coneixeràs en Klein" Unes 250 persones van poder veure l'obra que el grup de teatre Telo�stes, van representar el passat 8 de març, dia de la dona. L'obra, un drama amb algun toc d'humor, d'en Toni Cabré, és la història d'una executiva que és víctima d' un dràstic mobbing per part de l'empresa on treballa. Arraconada en un despatx, sense personal ni res per a fer, lluitarà per a que la situació no la torni boja. Tres dones –una netejadora, una secretària i una becària– seran testimonis i còmplices involuntàries de la seva singular batalla. L'obra, que va durar 1:30h va ser interpretada per Eva Díaz encarnant el paper d'executiva, Aïda Morgades com a secretària, Ruth Álvaro era la netejadora, Laura Escolà la becària i Montserrat Cervelló, que va fer de recepcionista. L'actuació també va comptar amb la Cristina Palau i la Neus Sánchez com a apuntadores, Xita Amill com a ajudant de direcció i en Josep Maria Vidal que en va ser el director. Vidal, que va sortir a presentar l'obra, va aprofitar per explicar que l'obra tenia un repartiment 100 per 100 femení i que per això aprofitaven el dia de la dona per a la representació, també va fer un esment a les preses i exiliades polítiques i va aprofitar per a dedicar-los l'obra. ■

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Nombrosa par�cipació del CAE a la Cameta Coixa Un altre any la secció Trail-ràner del CAE va tornar a brandar l'escut templer pel castell de Miravet. Enguany vam par�cipar en diverses categories a la cursa i també els més pe�ts del club a la caminada. Així doncs enguany en cos de camisa des de bona sor�da vam donar el tret a un recorregut renovat, més tècnic i més dur que faria que tots els corredors fessin més temps en edicions anteriors. La sor�da com sempre va ser prou ràpida. Des del pa� d'armes del castell fent un tomet pel recinte emmurallat i carretera avall per fer el poc trosset de camí que hi ha. La resta sender de pit i amunt. Davant de tot, la canalla, cadets i júniors que corrien com si no hi hagués un demà! Després la resta. La primera de les 5 pujades que ens esperen és prou ràpida, la pugem a bon ritme i de seguida formem un grupet amb alguns dels corredors espluguins. No ens podem emoEL FRANCOLÍ

cionar que les imprudències en aquesta cursa es paguen de valent. El Bel va pujar la Covalta, la primera cota més ràpid que mai i és que enguany venia amb deures fets, però la calor començava a afectar. Primera baixada i el grup s'anava es�rant. Nosaltres lluny de les primeres posicions estàvem còmodes i el Tomàs, el Juan i el Toni, seguíem junts i a poca distància la Síliva, el Puntu i el Bel ens seguien de prop. Una mica més enrere, fent broma i buscant noves sensacions al trail-running la Nuri i la Merche feien conya mentre corrien. La calor apretava de valent però les nostres corredores no perdien l'humor. Avui això es farà llarg pensàvem tots, i no us penseu que anaven lentes, no... De fet la Nuri va arribar la 5a de la seva categoria, i és que de valentes en són un pou! El Roger, la nostra jove promesa va sor�r davant de tot, i en poc menys d'una hora ja estava tornant per la Covalta

MARÇ 2019

a la cursa cadet. S'ho va passar bé, va apretar de valent i va aconseguir una molt meritòria 5a posició tenint en compte el nivell que hi havia, on la ﬂor i nata del trail nacional compe�a per les primeres posicions... La pròxima ja sap que els té a prop. De fet a poc més d'un minut del podi! Nosaltres els aﬁcionats anàvem resseguint a aquella hora la cresta integral de Miravet, on hi ha la crono-escalada que enguany era especialment llarga. La Sílvia a ritme de motoret diesel anava guanyant posicions i tot i que les curses tan tècniques no són les que més pot anar bé, la va gaudir de valent i va fer una meritòria 6a posició en la seva categoria. Poc després del tret de par�da de la cursa va tenir lloc la sor�da de la caminada. La Gemma i la Isabel amb el Bernat, Guiomar, Roger i Gerard es posaven davant dels 11km i 500m de desnivell. Sor�en del castell i feien aproximadament la meitat de la cursa. Alguns aprofiten a córrer la caminada però els nostres petits van preferir omplir les butxaques d'espàrrecs i de bon ambient. De fet van anar tan ràpid que si

es descuiden arriben abans que els corredors! El descens de la cursa és dur. Les cames comencen a fluixejar i feina rai a mantenir la musculatura sense rampes. El Tomàs que va començar molt fort poc a poc va anar a buscar un ritme més tranquil per poder arribar amb una mica de força a l'úl�ma pujada. Un altre soci del Cae, l'Oriol corria per primera vegada aquesta mí�ca cursa de les terres de l'Ebre on s'hi reuneixen els top catalans del trail. Era la primera vegada que la feia i la veritat... va gaudir i pa�r a parts iguals. Bon ambient i magnífica organització! Després de l'úl�ma baixada entre mig d'atzavares, llen�scles i margallons es voreja els contraforts del castell per poder arribar a la plaça de l'Arenal on desenes de persones et donen el seu escalf i on sents el veritable esperit de la cursa. Bon ambient i magnífica organització! I per acabar com sempre un bon dinar de germanor amb un fes�val de menjar bo i que no te l'acabes amb barra lliure al bar i un ambientasso di�cil d'explicar. És una experiència que s'ha de viure! L'esforç sempre val la pena! ■

ORQUESTRA I COR TLP

L’Orquestra i el Cor TLP i els joves acollits a l’Espluga fan un assaig conjunt amb més de 80 persones També s’ha celebrat l’Assemblea General Ordinària de l’en�tat L’Orquestra i el Cor TLP van fer, el passat 24 de març, el primer assaig conjunt per preparar els concerts que es faran amb la cantautora Judit Neddermann, en aquest projecte també hi par�cipen els menors estrangers no acompanyats (MENA) acollits a l’Espluga. L’assaig ha aplegat més de 80 persones a la sala

Llucià Navarro, entre músics, cantaires i els joves que par�ciparan a l’actuació fent percussió corporal i alguns cors. Després de l’assaig es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de l’en�tat, que va comptar amb una cinquantena de persones i que va servir, entre altres coses, per renovar la junta. Laura Poblet i Laura Caﬀarel seguiran davant de l’Orquestra i el Cor respec�va-

Assaig conjunt i assemblea del Cor i Orquestra TLP. Cedides EL FRANCOLÍ

ment, tot i que es van rellevar altres càrrecs de junta i vocalíes. Per altra banda, el dissabte dia 23 el Cor TLP també va realitzar una jornada intensiva d’assaig i tallers per tal de seguir millorant i cohesionant el grup. Per part de l’Orquestra, el diumenge 24, després de l’assaig i l’assemblea també es va fer una calçotada com a ac�vitat lúdica de grup. Les inscripcions a les dues formacions estan permanentment obertes i s’hi pot contactar a través del correu electrònic (treulilapols@ gmail.com. L’ac�vitat TLP es pot seguir al facebook de l’en�tat facebook.com/orquestraicortreulilapols/.Per a contractacions de concerts,espodenu�litzarambdues vies de contacte. ■ MARÇ 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

El grup de les classes de català de la Germandat visitem “plàs�c” Aproﬁtant que érem al Museu, vam poder veure una El dissabte 2 de març al ma� un bon grup vam visitar l’exposició “PLÀSTIC” , que ens va fer pensar en l’ús d’aquest projecció de les feines del camp que es feien abans a les diferents estacions de l’any. material amb el que conviVam recollir els noms d’unes vim fa tants anys i que ara quantes feines pròpies dels ens fa replantejar la con�nudiferents cul�us, de la vinya, ïtat del seu ús. cereals, etc., així com tamLa visita ens portà a un bé un recull de dites relacidebat, cadascú va dir-hi la onades amb els treballs agríseva i al final no estàvem coles, que després hem portan convençuts de que s’hatat a la classe per fer-ne congi d’eliminar del tot, ja que versa. té moltes lectures positiTot plegat ben interesves. Només podem dir que sant, ja que el Museu és un l’exposició ens va fer penlloc on podem aprendre. ■ sar, i per nosaltres això ja El grup de les classes de català al Museu de la Vida Rural. Cedida Maria Montserrat fou important.

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS

Carnaval a l'Associació de jubilats La celebració del Carnaval 2019 de l'Associació Local de Jubilats de l'Espluga, quedarà a la memòria de la cinquantena de socis que en vam gaudir. Els que anaven disfressats ens van oferir un espectacle de colors i diversió per a tots els gustos. La festa es va fer en una de les aules de l'an�c ins�tut Joan Amigó que feia goig del ben guarnida que la vam deixar, i el dinar va ser servit pel càtering del restaurant El Alamo, d'Alcover. El carnestoltes també va voler ser protagonista -llàs�ma de l'aparell de música que no va acabar de funcionar del tot-, però el bon dinar, el ball, els sorteigs de regals i d'un pernil i el regal especial per a tothom qui anava disfressat van fer que hi hagués en tot moment un bon ambient per a tots, que esperem repe�r en la propera celebració. ■ Anton Roca EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB TENNIS TAULA

El tennis taula espluguí aconsegueix l’ascens a Primera És el segon ascens consecu�u d’Els prés de l’ascens de la temporada pasCarquinyolis des de la seva fundació sada. El primer equip del Club Tennis Taula D’aquesta manera, l’equip format de l’Espluga de Francolí ja és matemà- per Sorin Anca, David Pàmies, Joel An�cament equip de la Primera Divisió dreu i Joan Carles Teixidó acomiadarà Provincial. Els Carquinyolis van cer�fi- la compe�ció aquest divendres en la car divendres el seu segon ascens con- segona posició i el �quet a Primera. secu�u des de la creació del club l’any De fet, l’excel·lent debut dels jugadors 2017 en guanyar el penúl�m par�t de de l’Espluga també es reflecteix en el lliga i consolidar la segona posició de la classificació. Amb un 6-0 davant del Reus Depor�u “C” i sense perdre cap joc, els de la Conca de Barberà van fer-se amb una plaça d’ascens directe a Primera. De fet, el par�t de divendres va ser la confirmació de la sorpresa de la temporada, ja que el primer equip d’Els Carquinyolis s’ha man�ngut al capdamunt de la classificació al llarg de tota la lliga en l’any de debut a la Segona Provincial, des- Primer equip del CTT l'Espluga. Cedida

top 10 de millors espor�stes de la divisió amb els noms de David Pàmies, Sorin Anca i Joel Andreu entre els més destacats de la categoria. L’altre equip de Segona, Els Carquinyolis B, hauran de disputar-se la permanència en la divisió als play-off de descens. Els de la Conca també van aconseguir l’ascens la temporada passada i tancaran la lliga regular a la tercera posició de la classificació per la cua, allunyats de les dues places de descens, però després de la derrota de divendres passat no podran evitar el play-off. Els equips de l’únic club de la Conca de Barberà dedicat al tennis taula podrien aconseguir una gesta extraordinària en només dos anys: tenir, com a mínim, un equip en cada una de les tres categories provincials. ■

Raül Arenas assoleix el repte ‘Sempre Endavant’ amb la col·laboració dels Gegants i Grallers de l’Espluga Els Gegants i Gegantons Neolí�cs i els Grallers de l’Espluga de Francolí van acompanyar aquest dissabte 16 de març l’espluguina Noe Gaya, en la rebuda que s’ha fet a Tàrrega a l’atleta Raül Arenas, com a cloenda al repte que s’havia proposat per fer realitat el conte de l’espluguina, afectada per una lesió cerebral a causa d’un accident de trànsit. El repte permetrà ara la publicació del nou conte de Noe Gaya. La Colla Gegantera i els Grallers de l’Espluga van ser rebuts pels gegants de Tàrrega amb els quals van compar�r una cercavila pel centre de la ciutat, ﬁns arribar al ﬁnal del carrer del Carme, on es celebrava la festa d’arribada de Raül Arenas. Un cop allà, els Gegants de Tàrrega i els de l’Espluga van EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

oferir diversos balls acompanyats dels Grallers de l’Espluga. A l’acte hi van par�cipar nombrosos espluguins i espluguines, membres del Club Atlè�c Espluguí, i també les autoritats targarines, encapçalades per la presidenta de la Diputació de Lleida i alcaldessa de Tàrrega, Rosa M. Perelló. La Colla Gegantera ha col·laborat durant els úl�ms mesos en la campanya del projecte ‘Sempre endavant’, per tal de recollir fons per la proposta impulsada per Raül Arenas, que va descobrir la història de Noe Gaya a través de les pedres de la felicitat repar�des arreu del món. La Noe i els gegantons El 30 de juliol de 2017, durant el bateig dels nous gegantons neolí�cs de l’Espluga, Terra i Pastor, la Colla Gegantera va col·locar a la gegantona Terra un collaret de ‘pedres de la felicitat’, pintat per l’espluguina Noe Gaya. L’objectiu era visibilitzar a través de la cultura popular la història de superació de la Noe, en uns gegantons especialment sensibles ja que també incorporen el seu nom en braile a l’avantbraç.

Les 'pedres de la felicitat' de Noe Gaya estan repar�des per tot el món gràcies a alpinistes, viatgers i excursionistes i des del 2017 recorren el territori amb els gegants de l'Espluga. ■

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

El ves�bul de la Biblioteca, un espai idoni per a la poesia El ves�bul de l’An�c Hospital de l’Espluga de Francolí es va omplir de gom a gom per a celebrar el Dia Mundial de la Poesia, un acte que fa almenys 8 anys que organitza la Biblioteca pública Mossèn Ramon Muntanyola i el Punt d’Informació Juvenil Francolí, en collaboració amb l’Oﬁcina Jove de la Conca de Barberà i la Ins�tució de les Lletres Catalanes. En aquesta edició hi han par�cipat 13 alumnes de l’Escola Mar� Poch i de l’Escola Vedruna que han llegit 10 poemes de Joan Brossa, ja que enguany es commemoren els 100 anys del naixement d’aquest poeta, dramaturg i ar�sta plàs�c, possiblement, el poeta

EL FRANCOLÍ

avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. Han acompanyat l’acte alumnes de l’Escola Municipal de Música de l’Espluga de Francolí. El quintet de clarinet ha interpretat una peça de Bach i una de Händel i el solo de violí ha interpretat Suite I de Bach. L’úl�ma intervenció ha estat per a Bernat Milla, alumne del Club de Lectura de la Biblioteca, que ha llegit el poema “Poesia. Música de l’ànima teixida amb paraules” de la lleidatana Rosa Fabregat. Aquesta poesia ha estat escollida per la Ins�tució de les Lletres Catalanes i el Centre UNESCO de Catalunya, que són els impulsors de les di-

ferents accions poè�ques que es realitzen al territori de parla catalana per a celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Aquest poema s’ha traduït a 20 idiomes; les oﬁcials de Catalunya i les més u�litzades pels ciutadans del país. L’acte l’ha presentat Jordi Torre, Regidor de turisme, cultura, comunicació i informació de l’Ajuntament de l’Espluga, que en acabar ha convidat els assistents a un piscolabis. Els poemes de Joan Brossa que s’han llegit en aquesta ocasió són: Destrucció, “Eco”, el Rellotge de sol, El sofà, el Temps, Iatra i batafra, la Humanitat, les Hores, Ruptura, Sonet de paper i Sonet del pur estrèpit. ■

MARÇ 2019

ESPAI PER A LA

POLÍTICA LOCAL

Som Espluga presenta la llista electoral amb Josep M. Vidal al capdavant La llista compta amb noves incorpo- mero 8 trobem l’Anna Marc Farré, que racions en posicions destacades, ja havia format part de l’anterior canamb els cinc actuals regidors i amb didatura, igual que el número 9, que Ferran Civit al número 11, actual Di- correspon a Antoni Sabaté Pagès. La putat al Parlament de Catalunya. desena posició és per Jordi Miró AnJosep M. Vidal Minguella serà el cap de dreu, qui va encapçalar la llista de Som llista de Som Espluga a les properes Espluga al 2015 i l’11a posició és per eleccions municipals. La formació d’es- Ferran Civit Mar�, actual Diputat al Parquerres ha presentat aquest diumen- lament de Catalunya. ge la llista electoral en un vermut obert Durant l’acte tots els membres de la a tots els públics on hi han assis�t més llista han intervingut exposant els mod’un centenar de persones. L’actual re- �us pels quals s’han sumat al projecte, gidora de Som Espluga, Aida Morgades posant en valor la feina feta durant els Agüera ocuparà el número dos i a con�nuació es sumen a la llista dues noves incorporacions, l’Enric Mercadé Pàmies i l’Anna Garcia Gené, que ocupen el 3r i 4t lloc respec�vament. En la 5a i 6a posició trobem dos dels actuals regidors de Som Espluga, el Xavier Rosell Cabrol i la Laura Ruiz de Porras Rosselló. El número 7 l’ocupa una altra nova incorporació, la Laura Poblet Badia i al nú- Presentació de la llista de Som Espluga. Cedida

quatre anys d’oposició i també reaﬁrmant algunes de les voluntats polí�ques de la formació, sobretot posant èmfasi en el canvi necessari de govern municipal a l’Espluga i en l’atenció a la ciutadania. Durant la seva intervenció, Josep Maria Vidal ha remarcat que “L’Espluga necessita una alterna�va potent, engrescadora i possible. I és aquest l’objec�u que compar�m amb tots vosaltres: fer realitat l’alterna�va” i també ha destacat que “Els joves no som el futur. Els joves som el present”. Amb aquesta llista Som Espluga aposta tant per la renovació com per la con�nuïtat, tenint en compte que manté alguns dels actuals regidors en posicions molt destacades però també hi inclou noves persones candidates. Som Espluga presentarà el proper 12 d’abril els eixos del programa electoral i també donarà a conèixer els suplents de la llista en un acte obert a tots els públics. ■

Som Espluga parla i escolta les diverses en�tats i organismes del teixit associa�u espluguí L’objec�u de les reunions és conèixer més a fons el funcionament, preocupacions o necessitats de cada col·lec�u i també escoltar les seves propostes de millora en diversos àmbits Som Espluga s’ha posat en contacte amb les en�tats del municipi i també amb diversos organismes i col·lec�us locals i comarcals per tal de poder’s-hi reunir i conversar sobre les inquietuds i necessitats de cada grup. De moment s’han concretat més d’una vintena de trobades i està previst que en les proEL FRANCOLÍ

Trobada amb l'Associació de Jubilats. Cedida

MARÇ 2019

ESPAI PER A LA

POLÍTICA LOCAL

peres setmanes se’n puguin anar fent d’altres, ja que l’interès per part de les organitzacions ha estat notable. L’objec�u de les trobades és intercanviar opinions i conèixer més a fons les preocupacions i necessitats de tots els col·lec�us. Som Espluga vol conèixer d’aprop el teixit associa�u del poble i mantenir-hi una relació con�nuada, així com amb altres ins�tucions i empreses de la població.

Aquestes trobades també serveixen perquè les en�tats i organismes coneguin les persones referents de cada àmbit que conformen la llista electoral de Som Espluga. Som Espluga es va reunir amb la majoria d’aquesta gent abans de les darreres eleccions municipals i en alguns casos ha fet seguiment de les principals accions i/o preocupacions d’alguns col-

lec�us, reunint-s'hi durant l’actual legislatura. A més, Som Espluga té ac�vats diversos canals de par�cipació i comunicació a les xarxes socials Facebook, Twitter i Instgram i també compta amb una adreça de correu electrònic info@somespluga.cat i la pàgina web www.somespluga.cat. Tothom qui ho desitgi pot fer arribar propostes i suggeriments a través de qualsevol d’aquests mitjans. ■

Junts per l’Espluga de Francolí presenta el seu projecte al Casalet Junts per l’Espluga de Francolí va fer l’acte de presentació el passat diumenge, 24 de març, a les vuit del vespre, a la Sala Folch i Torres del Casalet, davant de més

de 120 persones assistents entre el públic. D’aquesta manera es donava a conèixer la marca de la candidatura i un projecte transversal i totalment renovat, amb el que la formació espluguina concorrerà a les elecci-

EL FRANCOLÍ

ons municipals convocades el 26 de maig. El projecte es presentava com un repte engrescador que il·lusioni a la gent de l’Espluga, i amb l’objec�u que l’Espluga segueixi avançant. El grup també posava de relleu els seus principals valors: Proximitat, Conﬁança, Experiència, Treball i Resultats, agafant-los també com a compromís amb la ciutadania i amb l’Espluga de Francolí. Els principals eixos en els que treballa la candidatura de Junts per l’Espluga de Francolí són la cohesió social amb especial èmfasi en l’educació, els afers socials, la immigració, l’habitatge, la cultura i l’esport; la prosperitat econòmica, l’energia, el medi ambient i la mobilitat:; i ﬁnalment les polí�ques digitals, la transparència i el govern obert, les comunicacions i la par�cipació ciutadana. La presentació va comptar amb les intervencions del cap de llista de Junts per l’Espluga de Francolí, Jordi Torre i de l’eurodiputat al Parlament Europeu, Ramon Tremosa, que va actuar com a padrí del projecte espluguí; i sota la presentació de Marta Campos, persona que forma part del grup de treball de Junts per l’Espluga de Francolí. Finalment, l’exconsellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Laura Borràs; va excusar la seva assistència a l’acte per mo�us de salut. Aquest primer acte va suposar el tret de sortida a una sèrie d’actes que s’esdevindran en les properes setmanes, com seran la presentació de la candidatura o la presentació del programa, entre d’altres. ■

MARÇ 2019

Junts per l'Espluga visita les diferents zones de la vila El Grup Municipal de Junts per l’Espluga de Francolí ha visitat, aquest mes de març, diferents zones i barris del municipi, per tal de poder conèixer, de primera mà, les propostes i projectes que els veïns i veïnes del municipi han volgut fer arribar a l’agrupació municipal. En total, més de 150 veïns i veïnes, distribuïts en trobades amb la ciutadania la Urbanització Carreras, del Capuig i Castell, de la Urbanització del casal, de la zona del centre del poble i la Font Baixa i de l’Espluga Park i Cometa, Joan Amades, Avda. Catalunya, disseminats i Les Masies han assis�t a aquestes trobades per fer saber quines demandes té la població per millorar el seu dia a dia.

D’aquesta manera, el grup municipal ha apostat per treballar al costat de la gent, amb la ﬁnalitat de recollir-ne demandes, contactar per treballar qües�ons de forma conjunta i debatre sobre què es vol per a l’Espluga de Fran-

colí en un futur proper així com animar a la ciutadania a par�cipar ac�vament. Des del Grup Municipal de Junts per l’Espluga de Francolí consideren que són trobades imprescindibles, que tenen per ﬁnalitat arribar a més persones i aconseguir aplegar més propostes i per poder veure els barris a través dels ulls dels seus veïns, tot podent visualitzar l’Espluga de Francolí des de tots els angles possibles per poder construir un projecte amb el qual tothom es pugui sen�r iden�ﬁcat. Al llarg d’aquest mes d’abril, des de Junts per l’Espluga de Francolí es con�nuaran fent trobades amb en�tats, centres educa�us i diferents agents implicats en la vida quo�diana del municipi. ■

C A S A L ESCOLA DE DANSA DEL CASAL

L'EDC triomfa als escenaris Aquest mes de març ha estat l'EDC d'ha presentat a dos tenir l'accés a la final són la Laura Roca, la Maria Quiles i la concursos de dansa i en els dos ha ob�ngut molts bons re- Mar Foguet. sultats. Cal dir que les nostres ballarines compe�en amb més de El primer certamen va ser 700 dansaires d'arreu de la peel Concurs Nacional Anapronínsula. de, que es va celebrar al TeaLa final del Conurs Anaprotre l'Amistat de Mollerussa, i de se celebrarà al Palau de Fies va celebrar el passat 9 i 10 res i Congressos de Tarragona, de març. En aquesta ocasió, la el proper mes de maig. directora Jèssica Estadella, va Aquest mes de març, les bapresentar 10 coreografies, de llarines de l'EDC es van presenles quals 7 van aconseguir actar al VII Concurso Nacional de cés a la final. Aquestes són els Danza de Burgos (Orbe). En duos "Laupa" i "Ingravi�o" i aquesta ocasió un total de 20 les coreografies en grup "Maalumnes es van desplaçar fins genta" i "Refugiats", a part del a Castella i Lleó. L'EDC no va passi a la final, aquestes quadefraudar i va obtenir 3 Pretre han ob�ngut la primera pomis Orbe, el màxim guardó del sició en la seva categoria. Les concurs, i 100 euros en prealtres ballarines que van ob- Les ballarines guardonades al Teatre l'Amistat. Jèssica Estadella mis i beques de formació. ■ EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

C A S A L VIII concurs de rapsodes Font Baixa El proper diumenge 14 d'abril, �ndrà lloc, a la sala Folch i Torres del Casalet, la 8a edició del Concurs de Rapsodes Font Baixa. Per aquesta ocasió i aproﬁtant que enguany se celebra l'any Brossa, l'organització del certamen ha escollit el poema ECO d'aquest autor català que adjuntem a con�nuació. Mentre el jurat delibera el veredicte, el públic assistent

Poch i Vedruna Mare de Déu del Carme. El Concurs de Rapsodes "Font Baixa", és una ac�vitat cultural del Casal de l'Espluga, impulsada per l'espluguí Josep Maillo que, acompanyat de la comissió organitzadora treballen per apropar la poesia a tots els públics. ■

ECO -Explica’m, tu, què és el sol. – El sol. -Explica’m què és la lluna. – La lluna. -I per què en Pere plora amb desconsol? -Perquè en sa vida no ha �ngut fortuna. -I les muntanyes què són? I els estels? -No són més que els estels i les muntanyes. -I aquestes canyes? I aquestes arrels? -Doncs no són més que això: arrels i canyes. -I aquesta taula? I aquest balancí? I aquestes mans que fan l’ombra xinesa? Digues: i el món? I l’home?

podrà gaudir de l'actuació del cantautor Quico Pi de la Serra, acompanyat de l'harmonista Juan Pau Cumellas i del guitarrista Amadeu Casas. El jurat d'aquesta edició està compost per Josep Maria Vallès Mar�, historiador, Pau Civit Poblet, poeta, Elisenda Rosell Andreu, professora de llengua i literatura catalana, Carme Poblet Casanovas, escriptora, i Toni Sànchez Carbó, poeta, músic i educador. Per tal de donar un toc de frescor a l'espectacle, també par�cipen alguns nens i nenes de les escoles Mar�

EL FRANCOLÍ

-Heus aquí l´úl�ma forma de la saviesa: Mira’t a fons, aﬁrma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més. Joan Brossa

MARÇ 2019

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

Open d'hivern de categories El passat cap de setmana 16 i 17 de maig a la localitat d'Alcover va tenir lloc l'Open d'Hivern de Categories de 2019, organitzat per la Federació Catalana de Pa�natge Territorial de Tarragona. En aquesta ocasió es va presentar la Mar Lisart i la Laia Pons en Nivell C de Categoria Juvenil-Júnior-Sènior i Josep Mª Trullols en Nivell A de Categoria Júnior. El Josep Mª ha quedat en segona posició en la seva categoria i la Mar Lisart i la Laia Pons en onzena i dotzena posició respec�vament en la seva categoria. Cal destacar la gran actuació de tots els nostres patinadors, des del club els felicitem per la feina que han fet i els animem a seguir treballant. Aprofitem l'avinentesa per a felicitar també l'entrenadora Sabina Masdéu per la dedicació i entrega al club. ■

Josep Maria Trullols. Aida Mar�

Laia Pons i Mar Lisart. Aida Mar�

El CP Casal de l'Espluga al Trofeu d'Amposta El passat dissabte i diumenge 23 i 24 de març, el Club Pa� Casal de l'Espluga, es desplaçava a la localitat d'Amposta on va tenir lloc el 1r Trofeu d'Iniciació de nivell D, A i Cer�ﬁcat, organitzat per la Federació Catalana de Pa�natge de la Territorial de Tarragona. La compe�ció va tenir lloc a les installacions del Club Pa�natge Amposta. En aquesta ocasió es van presen-

Abril Sabaté. Aida Mar� EL FRANCOLÍ

tar Anna Moya en nivell A i competint amb un total de 24 patinadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 12-13 anys. Abril Sabaté en nivell A competint amb un total de 11 patinadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 14 o + anys. I l'Adriana Trullols en nivell Certificat competint amb un total de 13 patinadors/es de la seva categoria

Anna Moya. Aida Mar�

i de la seva edat, 13 anys. En aquest ocasió, van quedar classificades Anna Moya en 9a posició en categoria nivell A de 12-13 anys, Abril Sabaté en 4a posició en categoria nivell A de 14 o + anys, i l'Adriana Trullols en 5a posició en la categoria de Cer�ficat. Aprofitem aquestes ratlles per a feliciar les pa�nadores, pel bon desenvolupament del disc i la bona actuació. ■

Adriana Trullols. Aida Mar�

MARÇ 2019

C A S A L

FORMACIÓ PERMANENT

L’Espluga en el segle XV. De l’edat mitjana cap a la modernitat El passat 7 de març, va tenir lloc a la Formació Permanent la xerrada sobre “L’Espluga en el segle XV. De l’edat mitjana cap a la modernitat” dedicada a explicar com era l’Espluga fa uns 600 anys. Durant la xerrada va exposar com era la societat espluguina del segle XV, de què és vivia, com era el poble, el seu règim municipal, l’organització eclesiàs�ca, els grans esdeveniments que afectaren la vila com la guerra civil catalana de 1462, la gent i els seus costums. En arribar al segle XV l’Espluga deixava enrere un passat medieval que es va caracteritzar a grans trets per un naixement de la població en els segles XIXII, en el que es definiria la divisió senyorial i geogràfica de les dues Esplugues, la Jussana i la Sobirana. Un desenvolupament econòmic, urbanís�c i demogràfic en el segle XIII, moment que coincideix quan la família Cervera traspassen els seus dominis de l’Espluga als Templers i als Hospitalers amb un senyoriu compar�t; en arribar al segle XIV la vila sofreix una profunda contracció: un sols senyor, els Hospitalers dominaran la vila però una forta crisi econòmica i demogràfica portarà a la davallada d’una tercera part de la població i un estancament de l’economia. El segle següent no seria tampoc d’allò més afalagador, la vila amb prou feines aixecà el cap. En aquest moments els hospitalers perden poder en favor de la municipalitat que es desenvolupa i es consolida amb uns càrrecs i funcions que esdevindran els fonaments del règim municipal modern concentrat a la “Casa de la Cort”, actual ajuntament. Un Consell de Consellers format per una dotzena de prohoms dirigeix els des�ns de la vila, ajudats per tres Jurats amb funcions execu�ves. La vila adopta per primera vegada un escut municipal amb tres torres, la creu hospitalera, el riu i la cova com elements iden�ficadors, un escut que li EL FRANCOLÍ

donarà iden�tat com a municipi. La societat, malgrat ser eminentment rural, experimenta un desenvolupament industrial basat en els forns de teuleri-

Antoni Carreras. M Dolors Guasch

es situats a les Masies, el Peu del Bosch, el barranc de l’Ermita i a la Font Major, els terrenys de llicorella proporcionaven teules molt apreciades per la seva bona qualitat. També proliferen els forns de terrissaires a l’interior de la vila, amb una producció de càn�rs, olles i escudelles finament decorades. Hi ha també un forn de calç a les Planes, cosa que apunta a un creixement construc�u. Hi ha també un vidrier que proporciona gerres, vasos i tasses al Mones�r de Poblet i a la població, Els molins segueixen sent una indústria important, destaca un molí draper al molí dels Frares, que comportarà un seguit d’oficis relacionats (teixidors, �ntorers, comerciants de draps...), i un molí de guix a la plaça d’en Canós. A començaments de segle el comerç es veu afavorit per la confirmació del privilegi de fer mercat cada dimecres, atorgat pel rei Alfons el Magnànim a instància el comanador hospitaler de la vila. L’Església segueix assolint una forta influència espiritual i econòmica, amb un creixement de la comunitat de preveres que arribarà a la vintena i la incorporació de nous elements litúrgics com la custòdia i un retaule. Pel que fa

a l’estructura urbana s’abandona la secular divisió geogràﬁca de Sobirana i Jussana dels dos nuclis separats per sengles muralles durant el segle anterior per conver�r-se en una sola vila closa per una mateixa muralla i un sol règim municipal, on uns vuit portals hi donaven accés. S’urbanitza la plaça d’en Canós, conegut com a Corrals de Nasaura i el Pla de la Font Major. A la Font Baixa s’hi instal·len 16 canelles i abeuradors. Tanmateix, un nou sotrac fa caure la població en una nova contracció, la guerra civil catalana de 1462-1472 delme l’economia i la població. L’Espluga és devastada per les tropes de la Generalitat i deixa veure una lluita fratricida, espluguins contra espluguins. Al ﬁnal del segle XV els fogatges apunten una població entorn als 625 habitats, res a veure amb els 1.500/2.000 habitants del segle XIII. Amb tot, malgrat les penalitats, la gent també es diver�a amb gresca i xerinola a les festes solemnes religioses (sant Abdon i sant Senén, sant Cristòfol...): es feien àpats populars amenitzat per dos joglars que tocaven la cornamusa, i la diversió consis�a en empaitar una oca pels carrers de la vila. Tot plegat una forma de viure i veure les coses senzilla que deixarà l’edat mitjana per donarà pas a la modernitat. ■ Antoni Carreras

MARÇ 2019

Les teràpies naturals, per Rosendo Renyé El passat 28 de febrer, va venir el terapeuta naturista, Rosendo Renyé, per parlar-nos de les teràpies naturals. Els remeis naturals formen part de la nostra cultura tradicional. Abans, a cada casa, un avi o una àvia sabien què calia fer quan un nen tenia febre, tos o mal de ventre. I si no ho sabien, sempre coneixien qui els podia ajudar, a qui calia anar a trobar quan passava això. Recuperar aquesta memòria essencial de coneixement del medi natural i

la u�lització dels remeis més ancestrals és avui una necessitat per a molta gent que creu que hem fet un cert abús dels fàrmacs químics, que prefereix u�litzar-los només en cas de mal major o que busca alterna�ves en la medicina no convencional. La xerrada va agradar molt, ja que en acabar, el públic va fer moltes preguntes explicant les seves dolències i el Rosendo va donar una solució per a cada una d'elles. ■

Rosendo Renyé. M Dolors Guasch

La coagulació de la sang, per Enric Contreras El 21 de març vam tenir l'Enric Contreras, professor del departament de Medicina de la URV, per parlar-nos de la coagulació de la sang. La hemostàsia és la forma en la qual el cos deté l’hemorràgia dels vasos sanguinis lesionats. La hemostàsia és la coagulació de la sang. La coagulació excessiva pot obstruir els vasos sanguinis que no sagnen; per tant l'organisme posseeix mecanismes de control per limitar la coagulació i

dissoldre els coàguls que ja no es necessiten. Una anomalia en qualsevol part del sistema que controla el sagnat (hemostàsia) pot produir una hemorràgia o un coagulació excessives, essent ambdues situacions perilloses . Quan la coagulació és deficient, fins i tot una petita lesió sobre un vas sanguini pot causar una hemorràgia greu . Per contra, en presència d'una coagulació excessiva, els vasos sanguinis de petit calibre

(en punts anatòmics crítics) poden obstruir amb coàguls. L'obstrucció de gots al cervell pot causar accidents cerebrovasculars, i l'obstrucció dels vasos que es dirigeixen al cor pot causar infarts. Els coàguls de les venes de les cames, de la pelvis, o de l'abdomen poden viatjar a través del torrent sanguini fins als pulmons i allà obstruir les artèries principals (embòlia pulmonar). Coàgul sanguini: taponant les esquerdes. ■

Excursió a Barcelona El passat dia 14, la Formació Permanent va fer l’excursió trimestral amb l’anada a Barcelona per gaudir de la visita a l'Observatori Fabra i d’una obra de teatre. L'Observatori Fabra pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Construït gràcies a un llegat del Sr. Camil Fabra i Fontanills, primer marquès d'Alella, va ser inaugurat l'any 1904 pel Rei Alfons XIII. El seu ediﬁci és obra de l'arquitecte modernista Josep Doménech i Estapà.

Des dels seus primers temps, l'Observatori treballa en tres dominis: Astronomia, Meteorologia i Sismologia. Després de la visita a l'Observatori Fabra, van anar al teatre, aquesta vegada l’obra escollida fou “La tendresa” d’Alfredo Sanzol, que també la dirigeix, i que es va inspirar en comèdies de Shakespeare i que en el transcurs de l’obra queden implícits els títols de les 14 comèdies d’aquest autor. Abans d’anar a l teatre vam fer una visita a l’Observatori Fabra, que v a resultar molt interessant pel desconeixement que teníem d’aquest mitjà tan complex. En resum, va resultar una sorLa Formació Permanent a l'Observatori Fabra. Ramon Joan Roselló tida molt completa. ■

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

LA BÍBLIA ENS PARLA Els que som d’aquí sabem que a la vinya hi ha diverses varietats de ceps que produeixen raïms diferents i, per tant, vins dis�nts. El “Macabeu” és un dels més coneguts de la Conca. Els espluguins també coneixem el renom de “Cal Macabeu”. Aquest mot, té alguna relació amb els llibres dels Macabeus de la Bíblia? Els llibres dels Macabeus són la font històrica de la vida del poble jueu durant l’època hel·lenís�ca (332 aC). Els fets narrats abasten més o menys mig segle (175-134 aC). Els Selèucides ho dominaven tot des del Mediterrani ﬁns les estepes d’Iran. Aquest imperi s’anà afeblint sota la pressió dels romans a occident i per problemes dinàs�cs. L’objec�u era anorrear el poble d’Israel i provar d’hel·lenitzar els jueus imposant-los els seus costums -en què s’assemblen aquests intents?-, però no se’n surten. Judes, Macabeu, i els seus recobren les llibertats nacionals i el culte al Déu d’Israel. El primer i el segon llibre dels Macabeus es complementen i fan avinent la crueltat humana i la manca de respecte a la llibertat. Us presento la narració del mar�ri dels set germans. La bes�alitat que s’aplicava contra el poble d’Israel fa escruixir. Ja que el text és repe��u i molt sàdic, cito només el primer assassinat però en seLa hanukkiya. Rememora la victòria gueixen sis més. ■ contra els Selèucides Manel Morgades

Martiri de set germans i la seva mare (2Ma. 7, 1-6 i ss)

En una altra ocasió, van ser detinguts set germans juntament amb la seva mare. El rei els volia obligar a menjar carn de porc, prohibida per la Llei de Moisès, i per aquest motiu els va fer assotar a cops de fuet i de nervis de bou. Un dels germans va parlar en nom dels altres: -Què vols saber o obtenir de nosaltres? Estem disposats a morir abans de violar les lleis dels nostres avantpassats. El rei, encès de ràbia, va manar que posessin al foc graelles i calderes. Tan bon punt van ser roents, ordenà que tallessin la llengua del qui havia parlat en nom dels altres, li arrenquessin la pell del cap i li tallessin mans i peus, en presència dels altres germans i de la mare. Quan l'hagueren mutilat completament, el rei manà que el posessin al foc i que el rostissin de viu en viu. Mentre la fortor de carn cremada s'escampava pertot arreu, els altres germans i la mare s'animaven a morir heroicament i es deien: -El Senyor Déu ens veu i realment sent compassió de nosaltres. Ja ho va anunciar a Moisès en el càntic en què s'exclama contra el poble. Diu: "S'apiadarà dels seus servidors."

M I C R O R E L AT S Ma�

No es podia dir que era el millor dia, n’era un de tants. A frec de campanes s’havia es�rat amb els llençols mig tapada. El cant dels rossinyols ja no se sen�a en aquell ma� de ﬁnals d’es�u. Els meandres del riu acollien els pe�ts animalons on hi conﬂuïen des de les úl�mes pluges. Les aus s’hi aturaven i reprenien el seu viatge. I nosaltres repreníem el dia assaborint aquella olor de la terra mullada després que la boira s’enlairés majestuosament. La fondalada del bosc semblava més ombrívola com si sués cotó, embolicada i tremolosa. El dia es despertava. Ella va anar a la seva habitació i va aixecar les persianes, poc a poc se’l va mirar i va somriure amb tota la felicitat que és EL FRANCOLÍ

possible. Als peus del llit el Nuc jeia arraulit amb el cap entre les potes. Tot de contes, el preferits de la mare, els havia dispersat pel voltant del cos del nen, com si l’haguessin de protegir del son, com si el viratge de la nit fos més amè , més dolç. Ella creia que si tan sols els tocava amb les mans quan es girés o si sen�a l’olor de nou, del paper de sa�, amb totes aquelles graﬁes i iŀlustracions potser entendria què li volia dir. Cada nit abans d’anar a dormir els llegien i tots dos miraven embadalits cada traç i cada color. La geganta Marcelina era molt diver�da, El drac Mandrós i Sant Jordi era tendre i comba�u, els contes de’n Michael i la Sam, la Sara i la Mofeta pudent, en Caleb i els ocells,

MARÇ 2019

l’Emma i les guineus, l’Emil i les cuques de llum -poesia en estat pur- ensenyaven la meravella de l’amistat, la solitud, la por i l’es�ma i respecte pels animals salvatges. La natura confluïa en aquella cambra on amb els ninos i la senyoreta Misteleta es posava ordre i deures, i amb l’Avi mussol se’ls explicava contes com ell ho feia des de la punta de la branca de l’arbre més alt del bosc. Cada dia, els repassaven i en llegien de nous fins que el nen va anar creixent i com els pictogrames va passar de llegir sol una imatge, una paraula, en veu alta i en silenci, a llegir-les totes seguides. El conillet blanc es perdia però el Pau i la Laia el trobaven, els mussols estan en perill però finalment tenien un aixopluc

on créixer, un nen era un nen i tots els nens necessiten el mateix: un lloc on viure i jugar, bona teca i algú que els es�mi -deia la mare ratolí-. L’Hortènsia i l’Úrsula una rateta de camp i una de ciutat dissertaven sobre on era el millor lloc per a viure i els bons amics sempre tenien alguna cosa per compar�r. Així, jove, camí de l’escola la vam veure plegats i la mare et va regalar ell llibre que et vas endur a la classe d’ESO. Ets un noi i encara que La família del Ratolí Fermí i l’Hortènsia, que recollien tot de fruits saborosos per passar l’hivern, t’hagin vist fer-te gran, encara tot d’una, tanco els ulls i llegeixo amb tu. ■ Emma Label Branagh

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

Excepcionalment transcric un text en castellà per l’interès del que diu i per qui ho diu, un escriptors més pres�giosos del segle XX. I perquè cal escoltar les excepcions dignes.

"Dios me libre de Castilla" «[…] Dentro del área ibérica alientan diversas nacionalidades, constreñidas por una estructuración violenta y secular. España tenía antes de la unificación forzada, una espontaneidad que fue reprimida. […] A la variedad creadora sucedió la unificación violenta. Del pleno aire se pasó a la covachuela. Si en los Trastámaras vemos la pasión, el color y la vida libre, la España unificada se nos representa en la ropilla negra y en el bufete cargado de un rimero inmenso de folios oficiales. Desde doscientos o cuatrocientos años se

EL FRANCOLÍ

viene discutiendo en torno a los males de España. No ha terminado el debate. Ansiosamente buscamos las causas de la intolerancia, de la dureza y de la superstición [i] no se quiere entrar en el verdadero nexo del problema: la autonomía de los pueblos españoles. El hecho magno es la reanudación, por encima de cuatro siglos, de la estructura libre, varia y fecunda de la antigua realidad española. […] Cataluña ha marchado siempre, durante el siglo XIX, a la cabeza del movimiento político en España. Sus logros o sus intentos

han sido en todo momento nobilísimos, [pero] por debajo de las voces más ásperas puede circular un intenso amor. En el amor a la tierra castellana, i en las postrimerías de su vida, escribe Lope de Vega este verso: “Dios me libre de Castilla”». ■

J. Martínez Ruíz «Azorín» Pròleg al llibre «Cataluña-Companys» de Gómez Hidalgo, Madrid 1935 Peces històriques triades per Josep Maria Casasús – ARA, 22 de febrer del 2019

*Fragment escollit per Andreu Morta

MARÇ 2019

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Jaume Tost i Sales Jaume Tost i Sales va néixer a la nostra vila el 4 d’abril de 1910. Era ﬁll de Josep Tost Casanovas, de cal Carreter, i de Teresa Sales Miquel. Es casà amb Mercè Morgades i Vernet. L’any 1925 s’incorporà a la Congre-

S’incorporà a la Coral Espluguina, en�tat vinculada al Sindicat Agrícola i Caixa Rural, de la qual fou president. Destacà com a primer actor i director de la seva secció dramà�ca. La seva primera interpretació fou a Solivella, l’any 1935,

gació Mariana, on formà part de la seva secció dramà�ca. L’any 1926 féu la seva primera interpretació en l’obra “Entre el vici i la infàmia”, de Joaquim Albanell. D’oﬁci ferrer, man�ngué tota la seva vida una gran aﬁció al teatre essent un dels espluguins que més obres ha interpretat.

a l’obra “Maleïda la guerra!”. La secció dramà�ca de la Coral Espluguina va fer força actuacions en diversos pobles de la Conca de Barberà, de les Garrigues i del Camp de Tarragona. Després de la guerra de 1936-

EL FRANCOLÍ

1939 hagué de prendre el nom de Sección Dramá�ca de “Educación y Descanso”. Els actors que la varen reac�var foren Jaume Tost, Josep Trullols Rosell, Francesc Domènech Farran i Anton Saumell Vernet, i l’any 1943 tornaven a representar una obra de teatre. En fundar-se el Casal l’any 1965, la secció dramà�ca de la Coral Espluguina i la del Centre Cultural es fusionaren en el nou Grup Escènic de la Secció de Teatre del Casal, que varen codirigir Jaume Tost i Josep Farré i Gual. Per la inauguració de l’en�tat escolliren i dirigiren “La dida”, de Sera� Pitarra. A par�r de l’any 1972 cediren la direcció del grup escènic de l’en�tat a persones més joves. Jaume Tost també formà part de la junta direc�va del Casal, assumint la vocalia de promoció de socis i �ngué cura del Casalet infan�l des que es va inaugurar. Tant des de la Coral Espluguina com des del Casal va treballar sempre a favor d’una àmplia acció social. Va morir a la nostra vila el 16 de desembre de 1975, als 65 anys. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliograﬁa: CALBET I CAMARASA, J.M. i CALBET I FONOLL, J. : Cent anys de teatre a l’Espluga, Arrels 9, L’Espluga de Francolí, 1997. ■

MARÇ 2019

ARA FA 100 ANYS

Març de 1919, a l'Espluga El març de 1919 el Sindicat Agrícola havia fet la seva assemblea, renovat la seva junta que presidiria Josep M. Rendé, ﬁns aleshores en el càrrec de secretari. La nova junta es proposà com a primera mesura fer l'ampliació de la sala de màquines. En els cinc anys de servei havia quedat pe�ta. El Celler de l'Espluga esdevenia un dels models a seguir pels pobles, que amb l'empenta de la Mancomunitat, es proposaven construir el seu. Aquell mes de març, comissions de Barberà, Gandesa, Vinaixa i Marsà, visitaren les instal·lacions i s'interessaren pel seu funcionament. Dos personatges personiﬁcaren el desenvolupament coopera�u a les nostres contrades: Josep M. Valls i Massana, Director d'Agricultura de la Mancomunitat i Josep M. Rendé i Ventosa President de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. Aquell març d'ara fa cent anys, anaren a Nulles, l’Albi, Vinaixa, i altres per fundar cellers en aquells pobles. A la con-

ferència que feren a Nulles l'acompanyà Pau Robert de Vila-rodona i el diputat Mestres. Pel que fa al terme de l’Espluga i a la par�da del Reguer, una de les més extenses, amb un total de 17 subpar�des, potser la més extensa l'Argullol, però també el Coll Vell, la Gravolosa, etc. era no�cia. Pràc�cament la seva totalitat procedia de la desamor�tzació i fou passada a mans de diferents propietaris en la venda de les terres del Comú de l'Espluga. Ara es tractava de fer-hi un nou camí i el municipi es proposà resoldre les diﬁcultats pel transport dels fruits d'aquella part del terme tan llunyana. Tot i que ja s’havia projectat en la segona meitat del segle XIX, es reprenia el projecte de la carretera de l'Espluga a Flix. El pressupost global en aquell moment no arribava a les cinc centes mil pessetes. La seva execució durà encara ﬁns després de la guerra civil. L'edició de La Nova Conca del 8 de

març de 1919, sota el �tol "L'única hora" es feia ressò del discurs de Francesc Cambó al teatre del Bosc, a Barcelona. S'havia acabat la guerra europea i Catalunya aspirava a veure acomplerts els punts que el president dels EE. UU. Wilson va incloure en el tractat de Pau per garan�r el futur dels pobles. Catalunya aspirava a la seva llibertat. "Amb el nostre pensament en Catalunya, hem d'agegantar el nostre esforç. Amar la nostra dignitat de catalans, ha de ser com el primer manament del decàleg patri", deia Cambó. L'editorial del setmanari montblanquí fundat per Rendé, acabava amb el crit ¡VISCA CATALUNYA LLIURE!. La joventut espluguina lluïa llacets amb la bandera catalana. Els nois i noies de les escoles públiques el lluïen en anar a l'escola. "Pels bons catalans, mereixen elogis les Germanes Carmelites que amb un encert digne de lloança, permeten a les noies que puguin portar el llaç àdhuc a les aules..." ■ Josep Maria Vallès

TA S T E M L A C O N C A La Guia Peñín tasta una cinquantena de vins de la DO Conca de Barberà En total s’han avaluat 57 vins dels quals 17 blancs, 5 rosats i 35 negres. D’aquests 13 vins són de trepat. Javier Luengo, un dels membres de l’equip de tast de la Guia Peñín, ha estat aquest mes de març a la seu del Consell Regulador de la Denominació Conca de Barberà, tastant els vins de la DO que aquest any es publicaran a la Guia Peñín del 2020. Una Guia que celebra els 30 anys i s’ha conver�t en un referent a l’Estat. Bon coneixedor de la zona, Luengo, que ja ha visitat i tastat els vins de la denominació en altres edicions de la Guia, ha destacat la feina dels cellers del terEL FRANCOLÍ

ritori que estan duent a terme els úl�ms anys. “S’està marcant una línia de treball molt interessant”, ha comentat, “sobretot amb els vins elaborats de trepat”. Ha reﬂexionat sobre les tendències del mercat assenyalant que la línia de treball dels cellers de la zona coincideix ara amb el que el mercat demana: “vins frescos, afruitats i sense excés d’alcohol”. I sobretot ha apuntat que és molt important no perdre aquest línia encara que el mercat canviï: “No s’ha d’abandonar la iden�tat i l’es�l un cop trobats i s’ha de saber mantenir”. La Guia Peñín es publicarà a finals d'aquest any. ■

MARÇ 2019

ENTREVISTA

JÈSSICA ESTADELLA TEJEDOR, PROFESSORA DE L'ESCOLA DE DANSA DEL CASAL TEXT: MARIA MONTSERRAT FOTOS: CEDIDES

El dissabte 16 de febrer el teatre del Casal es va omplir de públic amb mo�u de la presentació d’unes coreogra�es que diverses alumnes de l’Escola de Dansa van posar en escena, després d’haver estat premiades en el concurs Beca Roseta Mauri, de Reus. Però per conèixer de primera mà el funcionament d’aquesta escola és millor que ens ho expliqui ella mateixa. Jèssica, quan comences a entrar en el món de la dansa? Doncs als 5 anys, després de veure el juny de 1995, l’espectacle de ﬁnal de curs de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus, on anava la meva millor amiga i veïna. En sor�r del fes�val, li vaig dir a la meva mare que jo no volia fer natació –tal i com feia- sinó que volia fer ballet, ja que des de ben pe�ta, quan em preguntaven què volia ser de gran, deia: “jo vull ser ballarina”. Em passava hores cantant i ballant per casa, sense tenir cap noció ni haver-ne fet mai. Em fascinà tant aquella tarda de dansa, que puc a dia d’avui arribar a notar encara el record del sen�ment que vaig tenir en sor�r d’allà, aquella il·lusió on vaig veure que la dansa era per a mi. Aleshores, el següent curs els meus pares em van apuntar en aquella escola, i vaig començar a fer totes les hores que podia i totes les disciplines que impar�a l’escola. Per què vas escollir aquesta disciplina? No la vaig escollir, crec que ella em va EL FRANCOLÍ

escollir a mi. Vaig tenir aquesta oportunitat que he explicat abans de poder gaudir d’aquell fes�val de dansa, i vaig tenir la sort de sen�r una gran passió , respecte, admiració pel que acabava de veure amb tan sols cinc anys. A mesura que vaig començar a rebre les classes al Centre de Lectura de Reus, cada any en tenia més ganes, més il·lusió, ﬁns que arribà el moment en que la directora de l’Escola, Teresa Aguadé, va parlar amb els meus pares. Jo tenia 10 anys aleshores, i els va dir que reunia moltes condicions per dedicar-me al món de la dansa. Ho vam parlar, i ja vaig començar a fer més hores, a impar�r cursos i masterclass amb altres mestres de renom, i em van preparar per poder entrar al Conservatori Professional de Dansa de l’Ins�tut del Tratre de Barcelona. Quina fou la teva escola? On vas aprendre a ballar? Bé, jo vaig començar a l’Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus, seguidament ja vaig començar a formar-me en altres escoles com a l’Eulàlia Blasi, de Barcelona, on Ta�ana Yerakavets (primera ballarina del Ballet del Bolshoi) em va estar formant per entrar a l’Ins�tut del Teatre, juntament amb professors i el propi director de l’Escola Victor Ullate de Madrid. Aleshores, un cop dins del Conservatori, m’he format amb grans professors i coreògrafs, i en diversos conservatoris d’arreu d’Europa, com Holanda, França, Londres I Portugal.

MOLT PERSONAL

La Jèssica Estadella Tejedor és una jove professora que porta l’Escola de Dansa del Casal de l’Espluga. Fa deu anys que començà com a professora en aquesta secció, amb una il·lusió gran d’aconseguir el seu somni: fer de l’Escola de Dansa del Casal, un referent, i la realitat és que amb tenacitat, esforç, il·lusió i constància ho està aconseguint amb escreix. I a dia d’avui segueixo aprenent amb tots els coreògrafs amb els que he treballat, treballo i desitjo seguir treballant, ja que com tota disciplina mai no acabes d’aprendre. És com la vida, sempre hi ha coses noves per aprendre, i nodrir-te del millor que cadascú et pugui aportar. Quants anys fa que portes aquesta secció del Casal? Doncs enguany és el desè any que sóc aquí impar�nt classes , i la veritat �nc MARÇ 2019

la sensació que fa quatre diez que vaig arribar, però quan veig tots els canvis i tots els reptes que hem aconseguit i el camí que portem fent, veig que els anys han passat molt ràpid, i m’he sen�t sempre com a casa meva, feliç, amb plena llibertat i molt recolzada pel Casal, per sempre poder oferir la màxima ajuda per fer créixer i conèixer l’Escola i el nostre treball. Tot això ho he d’agrair de tot cor a la Maria Dolors Civit, ja que ella va ser qui em va obrir les portes, va escoltar el meu projecte fa 10 anys i va dir-me: sí, endavant. Li dono les gràcies per aquesta confiança, ajuda i suport que sempre he �ngut fins a dia d’avui per part d’ella. Més tard s’hi va sumar l’Eva Bonet, que m’ha donat sempre el mateix camí, pel qual els estaré sempre molt agraïda. Per aquest mo�u , portem un recorregut de 10 anys, fent i innovant dia a dia l’Escola, i per aquest mo�u aquest 10è. Fes�val de Dansa, intentaré que sigui per recordar, que es vegi tota la trajectòria d’aquests anys, i que sigui un espectacle de nivell, bonic i de celebració d’aquests 10 anys. Una persona ja neix amb aquest do, o bé es pot anar descobrint i educant? Bé, com tot art, has de néixer per poder treballar-lo d’aquella manera especial que es necessita. Per poder transmetre allò que la dansa requereix has de tenir aquell do, que quan veus algú ballant damunt l’escenari, t’emociona i et fa sen�r tots els sen�ments possibles. Tothom pot ballar, però realment no tothom pot ser un ballarí. Per a serne s’ha de tenir aquest do (amb això s’hi neix o no), però si el tens pots volar fins a l’infinit. Hi ha gent que el té menys pronunciat que altres, i es pot anar treballant, però és més innat que res. Les persones que tenen aquest do han de treballar aquesta virtut, amb constància, sacrifici i esforç, per poder fer un global de tot plegat. Si tens el do, però no l’ac�tud, no arribes enlloc. En canvi, si no tens aquest do, però sí la il·lusió, es pot arribar a aconseguir. Quins valors aporta aquest art de la dansa a la persona Bé, a mi me’ls ha aportat tots, crec, el que sóc com a persona fins a dia d’avui, juntament amb els valors que el meu pare i la meva mare m’han inculcat des de pe�ta, dels quals es�c orgullosa, de tenir els millors pares per a mi, ja que EL FRANCOLÍ

sense ells no hauria �ngut aquesta oportunitat de gaudir, de viure i conviure de la dansa. Per tant, el valor principal que trec d’ells és que si una cosa et fa feliç s’ha de lluitar al màxim, per aconseguir el màxim rendiment i la máxima felicitat, i donar via lliure per fer allò que a un l’omple, i jo he �ngut aquests pares que sempre han estat allí per ajudar-me a realitzar el meu somni. D’altra banda, la dansa, a mi personalment, m’ha aportat disciplina, control, la capacitat d’autosuperació, esforç, una maduració adulta en molts moments de la meva vida, saber estar sol, conﬁança en un mateix, constància, sacriﬁci, tenir les idees molt clares, i sobretot m’ha aportat ser feliç, de trobar la meva passió, la meva vida i la meva manera de viure i entendre la vida. Ballant sóc feliç, veient ballar sóc feliç, ensenyant a ballar sóc feliç, per tant crec que tot el que m’ha aportat la dansa és tan positiu, que em sento afortunada d’haver pogut viure aquest somni, que de ben pe�ta vaig desitjar, i que dia a dia vaig complint. Per a aconseguir el resultat que vam veure a l’escenari es necessita molt de treball, constància i esforç? Sí, molt, molt, molt de cada cosa. Es necessita: ganes, moltes hores d’assaig, moltes hores per part meva de buscar músiques, vestuaris, movi-

ments, de crear cada peça adequada per a cada alumna, moltes idees, però bé, crec que el que més es necessita és la il·lusió i les ganes. Si tot això t’acompanya, i tens un equip i uns alumnes predisposats al cent per cent, tot

funciona i surt, i tot és més fàcil també. La veritat és que em sento orgullosa de poder tenir uns alumnes responsables, disciplinats i entregats i que �nguin uns pares que respec�n i valorin allò que fan els seus fills, ja que els estan creant un camí d’autosuperació, disciplina i ple de valors posi�us, i desitjo que tot això que viuen els serveixi al llarg de la seva vida per afrontar i conviure qualsevol repte, obstacle o vivència. Creus que tothom està preparat per mantenir aquesta disciplina? No, ja que requereix moltes hores d’entrenament del teu cos, de sacrifici personal, de soledat en molts moments, i de no tenir una vida potser tan social a nivell de fer o tenir moltes hores lliures, o caps de setmana… Dedicar-te a la dansa implica donar moltes hores de la teva vida a la dansa, i poder tenir una vida social menys desenvolupada que algú que no s’hi dediqui, però pel contrari, comparteixes moltes hores amb gent que també sent el mateix que tu, i és aquesta passió per aquest art. Aleshores, no tothom està disposat a sacrificar certes coses de la vida, o bé renunciar a moments o persones, o poder estar a casa teva només per això. Hi ha bastant de pressió psicològica també, i cal estar preparat, tant mentalment com �sicament. Quants anys creus que han de passar per veure el fruit de tot el treball realitzat? Si parlem a nivell personal, crec que després de 24 anys dedicant-me a la dansa, puc veure una gran evolució en mi en molts sen�ts, tan professionalment com personalment. Aleshores, el fruit de la feina sempre es veu després de realitzar-la, a vegades triga més a veure’s, però sempre pots anar veient el camí que estàs realitzant si vas mirant enrere de tant en tant, i pots anar valorant les coses bones que has assolit i les coses que potser cal canviar o seguir millorant per con�nuar arribant a nous reptes. A nivell d’escola, després de 10 anys, si miro enrere veig que ara estem assolint un gran treball, que gran part de les meves fites i il·lusions s’estan complint, i que per damunt de tot és que la meva idea, des del minut 0, era que MARÇ 2019

la gent comencés a conèixer més la dansa i que l’acabés es�mant tant com jo, o com a mínim una mica, i formés part de la vida de molta gent, i crec que això, dia a dia, ho estem aconseguint, ja no només tenim seguidors de familiars d’alumnes sinó gent de molts pobles i altres escoles que ens segueixen la nostra feina i es preocupen per nosaltres, i crec que això és genial. Per què els nens no s’inclinen per la dansa, com les nenes? És una qües�ó d’educació, de tabú? Bé, és un tema cultural a nivell de societat, sobretot aquí sempre s’associa més que la dansa és una ac�vitat de nenes, així com el futbol, en canvi, és una ac�vitat de nens. Gràcies a que els temps canvien i la societat cada cop tenim la mentalitat més oberta i neutral, comencem a veure que això no és així, que totes les ac�vitats estan obertes a tothom, i que cal seguir treballant perquè aquests �pus de comentaris desapareguin d’una vegada. Enguany, des de l’escola, hem impulsat la inicia�va d’obrir una hora de dansa contemporània exclusiva per a nens, per així poder començar a introduir la dansa a un públic més reduït, però que de mica en mica ens agradaria que fos igual de nombrós que la resta. I la veritat és que està funcionant molt bé i creiem que serà un gran projecte, ja que la dansa està feta per a tothom i no condiciona cap manera de ser o de pensar, cosa que encara molta gent, amb la ment tancada, ho pensa, i és una llàs�ma, ja que molts nens voldrien ballar, i per comentaris fora de lloc tant de casa, amics, familiars, o ﬁns i tot companys d’escola, eviten fer-ho per no ser jutjats. Per tant, és un dels reptes que hem iniciat i pel que seguirem lluitant, per poder fer veure que la dansa és per a les persones, no per classiﬁcar si és famení o masculí. A més dels alumnes de l’Espluga n’hi ha de fora. De quins pobles són? Doncs tenim la sort de poder oferir la nostra escola a bastants pobles de la Conca i l’Alt Camp, i tenim alumnes de Vimbodí, Montblanc, Senan, BlancaEL FRANCOLÍ

fort, Pira, Solivella, Alcover, Valls, Picamoixons, Rocafort de Queralt. Segur que me’n deixo algun més, però la veritat és que em fan sentir molt orgullosa de poder arribar a tants pobles, i que tots ens unifiquem en una escola. El Casal fa molts anys que té una secció dedicada a la dansa, però tu has posat el llistó molt alt. Bé, jo vaig arribar amb moltes ganes, amb molta il·lusió de crear una gran escola, amb un referent i poder fer conèixer que ni que �nguem una escola en un poble pe�t, podíem acabar essent una escola amb nom i que molta gent conegués la tasca que fem i com es�mem la dansa. A dia d’avui, puc dir que estem as-

solint el meu somni, i desitjo con�nuar fent-lo créixer al màxim, amb totes les eines que pugui i amb uns alumnes brillants. Dia a dia seguir treballant i creant grans ballarins, que puguin dir que a l’EDC ESPLUGA DE FRANCOLÍ, vivim la dansa des del cor, i dediquem moltes hores d’esforç, i aprenem i ballem gaudint. Quins són els teus objectius o projectes més immediats? Seguir aprenent com a ballarina, com a mestra, seguir fent créixer aquesta escola i els ballarins que la formen, poder con�nuar oferint la meva passió a molta gent, i seguir fent i creant tots els projectes que estan per arribar. Però l’objec�u principal és que tot allò

que faci m’ompli i em faci eternament feliç, com fins a dia d’avui. La par�cipació a concursos estatals o internacionals, mo�va més els alumnes? Sí, ja portem 7 anys en aquest camí que vaig començar amb tres alumnes brillants: l’Alba, la Natàlia i la Núria, i que sempre les portaré al meu cor, ja que amb elles i la meva inexperiència en aquest àmbit per part de portar alumnes a concursar, vaig iniciar aquesta etapa, i crec que no podia haver escollit millor. Vaig triar les 3 millors ballarines treballadores, i molt, molt constants que en aquell moment em van fer treure la por a superar aquest repte, i des d’aleshores s’ha obert un camí ple d’il·lusions, de ganes, de molt esforç i de superació per molts alumnes de l’escola ja que és un repte de molts sen�ments i emocions, però sobretot per a elles és un repte personal poder assolir i arribar a fites que ni se les imaginen i més amb una passió que és la dansa. La dansa contemporània té més acceptació que la clàssica? Sí, a dia d’avui, sí, a l’escola impar�m les disciplines de dansa clàssica, contemporània, jazz, flamenc i hip-hop, i podem dir que on es concentra el volum més gran d’alumnes és a les classes de dansa contemporània que impar�m des dels més pe�ts fins a grups d’adults. Podem dir que el moviment més lliure, més dinàmic, més crea�u i que potser també el podem fer més propi, a dia d’avui té més �rada que a diferència del clàssic, que és més rigorós i que exigeix una concentració i treball més específic i més exigent. Però bé, cal recordar que la dansa clàssica és la mare de totes les danses, és la que et dóna la base per poder fer la resta i que cal que tot ballarí aprengui i �ngui aquestes nocions, ja que un ballarí sense això no arriba igual de lluny que un ballarí format en dansa clàssica. Les mares són indispensables. Doncs per a la dansa és la nostra mare i l’hem de cuidar, mimar, i aprendre tant com puguem. Moltes gràcies Jèssica! ■ MARÇ 2019

RIMADORS ESPLUGUINS Ramon Roselló Gili El Ramon Roselló, pel amics, és un espluguí afincat a Tarragona. Emprenem amb ell una nova sèrie de "rimadors" que encara ens poden oferir, gràcies a Déu, moltes obres, tota vegada que els tenim entre nosaltres. El Ramon, dèiem, va néixer el 1945. Va estudair a l'Espluga les primeres lletres i un curs de comerç, que en deien. Va cursar part del batxiller a l'Ins�tut Laboral de Valls i a par�r d'allí de forma autodidacta va con�nuar aprenent, idiomes especialment. A casa va fer i aprendre l'ofici de pagès. Va fer de manobra i o de paleta, però finalment es traslladà a Tarragona per regentar el bar i restaurant del Casino de la ciutat. D'allà va passar a fer de comer-

cial de "Muebles La Fábrica", ﬁns a ser subdirector del centre a Tarragona. El seu curriculum com a espor�sta abasta totes les disciplines. Home viatger, ha seguit bona part d’Europa. Inquiet culturalment, coneix museus, monuments patrimonials importants i allò que hom no es pot perdre de casa i de fora. Ferit per les lletres, va ser vocal de l'Ateneu de Tarragona i allò que té amb molta es�ma és haver estat soci del Casal, de la Germandat, subscriptor d'El Francolí, tot el que el dis�ngeix i l'honora com un espluguí fervent. Però és la seva vessant poè�ca allò que avui volem destacar, en aquesta secció de la nostra revista. A Tarrago-

na mateix va fer de coordinador del Col·lec�u Indret, amb un centenar de poetes col·laboradors i 32 poemaris publicats, des de 1988. Ha publicat llibres de poesia, sol i amb altres autors i ha par�cipat sovint en recitals per aquests móns de Déu. L'any 2000 fou premiat a Altafulla, en el certamen de poesia fantàs�ca. El 2002, rebé una menció a Capafonts. Un segon premi al Pla de Santa Maria. El 2008 rebé la medalla de l'Ateneu de Tarragona. És per això i molt més que avui deixem en negre sobre blanc el bon saber fer d'aquest espluguí entranyable. Ell ha seleccionat entre la seva obra "Finestrell". ■ Josep Maria Vallès

Finestrell Guaita, guaita com entra el sol a la cuina, guspireja com una brasa, alegra com una espurna.

Fins un airós campanar �nc quadi a dintre de casa, capçal de full parroquial. orgull de la meva raça.

Quina ﬁnestra gaudia de vailet en aquella llar!, que amb bona fe, si podia, avui hi voldria tornar.

Per la pe�ta ﬁnestra de persiana enrotllada, talaio un estol de teulades de verd envellit emmarcades.

Gen�l gegant tot de pedra amb veu amatent de campana, veus com bufo la llet... i després company de jocs a la plaça.

I que l'Espluga amorosa em tornés a nodrir del rebut, que, en el retorn de la vida, per tants camins he perdut.

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

CURAR-SE EN SALUT Doble hèlix

La doble hèlix és l’estructura molecular, és a dir de com s'arrengleren les molècules químiques que formen l’ADN nuclear (ADNn) el principal contenidor en forma codificada dels plans que detallen la transmissió de l’herència. Aquest forma d’ADN és tan important que és arxivat, resguardat al nucli de cada cèl·lula com podríem dir que es guarda la �tularitat de les nostres finques rús�ques i urbanes al Registre de la Propietat. Encara que s’extraviés o hi haguessin qües�ons sobre l’escriptura d’una propietat que es guarda per exemple, a casa, existeix a un lloc especial constància arxivada i resguardada dels detalls de la propietat i dels propietaris. A la biologia i també a moltes altres situacions, l’afirmació “Estructura és funció” és una idea clau de la seva existència i el seu deportament: com a exemples generals ben senzills, per menjar la sopa, és millor u�litzar una cullera que una forquilla; i si vols destacar al bàsquet, ser prou alt d’estatura té un avantatge ben clar. Si considerem com es pot muntar i desmuntar l’estructura de la fórmula química de l’ADN �ndrem una mica d’idea de com l’ADN pot representar un codi escrit que permetrà la transmissió de l’herència dels trets d’organització i funcionament del nostre cos. Encara que, haurem de deixar als experts els detalls fonamentals de la química de l’ADN així com també a uns altres experts la lectura i la interpretació del codi en si mateix. Es parla de la “doble hèlix” perquè l’estructura de l’ADN consisteix en dos �res paral·leles lleugerament entortolligades formant bucles rela�vament suaus. Fent servir de referència la cara d’un rellotge podríem dir que una �ra, dita A comença el bucle com si diguéssim a les 5 i l’acaba cap a les 3. L’altra �ra, anomenada B comença a les tres i acaba a les 5 i així és com són paral·leles con�nuament. (Els nombres 3 i 5 també tenen un significat químic tècnic que deixem de costat). Les duEL FRANCOLÍ

es �res, llarguíssimes, estan connectades transversalment entre elles 10 cops en cada bucle, com a 10 esglaons d’una escala de mà un xic encargolada i llarguíssima com ja hem dit. Com si fos una gran conjunt de joieria de la família (o una gran construcció de LEGO) les �res laterals representen, per separat, dues barreges diferents de l’herència, les “joies” bones i no tan bones de la línia materna i les “joies” bones i no tan bones de la línea paterna barrejades i reconstruïdes a l’atzar i distribuïdes a l’atzar a una de les �res o a l’altra. Aquestes dues �res o rengleres paral·leles i de gran llargària són

com dues rengleres de joies encadenades entre si per baules/anelles (químiques però baules/anelles) que poden ser desconnectades.(desmuntable) a cada nivell o “esglaó”. Cada “joia” d’una cadena (per ex. la cadena A) està connectada també transversalment a una “joia” del mateix nivell de l’altra cadena, (la cadena B) formant com esglaons en una escala de mà. Els “esglaons” tenen sempre la mateixa amplada total --que fa que les �res laterals siguin paral·leles-- però estan formats per dues peces de mida diferent una que és un “penjoll” (part) de la joia de la �ra A i l’altra que és part (un “penjoll”) de la joia de la �ra B. Les de mida (“penjoll”) curt són els aminoàcids (A)denina o (G)uanina abreviats A o G. Les de mida (“penjoll”) més llarg són els aminoàcids (C)itosina o (T)

imina abreviats C o T. Aquests grups de dues peces(de mida diferent) estan ajuntades --per fer l’”esglaó” que serà sempre de la mateixa amplada-- sempre A amb T i sempre C amb G i així es mantenen les �res laterals en forma paral·lela. De la junta al mig de l’”esglaó” en podríem dir que és com una fron�ssa (química, però fron�ssa) desmuntable --hi ha un enzim que li pot treure el passador. Les dues cadenes laterals paral·leles (que hem anomenat A i B) conjuntades fan com un entrepà llarguíssim que al mig, l’empanatge entre elles, conté el codi genè�c :les dues llarguíssimes llistes de... A’s,C’s,G’s, i T's... barrejades a l’atzar, una llista adossada a la �ra lateral A i l’altra a dosada a la �ra lateral B. Són, en codi, els detalls de l’herència materna i paterna conjuntades, “esglaó” amunt i “esglaó” avall seguint el símil de l'escala de mà. Hi ha un enzim que pot i sol treure el passador de la fron�ssa d’una colla d’”esglaons” con�gus a nivells determinats i les dues �res/ rengleres de joies se separen -- per la distància que calgui -- com una cremallera on es desfà un tros a mig trajecte -- exposant els elements d’herència adossats a les �res A i B. Per simpliﬁcar ﬁxem-nos en la secció deslligada -s’ha obert un troç de l’entrepà exposant el companatge -- d’una de les �res on ara queda mostrant una sèrie de, per ex. ATCGGAATG’s...etc que ara no està encoberta i pot ser “llegida” i fent servir les relacions A-T i C-G, COPIADA com a TAGCCTTAC’s .....-- en diuen transcripció genè�ca -- que és transportada afora del nucli cel·lular com a “missatge” (ja en parlarem) a on l’hagin demanat -- segons els llocs del cos -- a ser processada i actualitzada (fabricada) pel que calgui; per ex. construir una “peça”química orgànica que usualment és una proteïna com veurem un altre dia. S'ha de fer -- fabricar -- a fora del nucli perquè aquest no és més que un arxiu de la informació genè�ca, “rela�vament” passiu com és. MARÇ 2019

CURAR-SE EN SALUT per l’exemple que hem mencionat, el Registre de la Propietat. De les “joies amb els seus “penjolls” A,T,C,G se'n diue “nucleò�ds” que contenen un (À)cid (N)ucleic i un sucre (D) eoxi-ribosa (tots els sucres acaben en -osa, glucosa, sucrosa, fructosa, etc) i d’aquí les sigles ADN (més universal en anglès és DNA). A,T,C i G (aminoàcids) són bases (com la calç però febles) i la parella de “joies” que formen l’”esglaó” són una “parella de bases”, més universal en anglès base pair abreviat a bp. Deixant de costat la química ens podem concentrar en el cabal d’informació representat per les enormes �res de A’s, T’s, G’s i C’s que els experts estan aprenent a “llegir” i a interpretar. Avui dia les tasques de copiar i extraure la informació de l’ADN s’han mecanitzat i l’informació és organitzada amb ordinadors especialitzats. Davant de la immensa abundància d’informació, els experts han de decidir cap a on s’han de dirigir les exploracions de les màquines especialitzades i els seus ordinadors. La interpretació de la rellevància i el(s) signiﬁcat(s) de la informació acumulada -- transformar-la en coneixement -queda en mans dels més o menys experts que en saben cada dia més, Però els mateixos experts, els de veritat, diuen que d’una quarta part dels gens humans ningú en sap gran cosa o gens... és com, o pitjor, haver d’aprendre un llenguatge nou que no el parla ningú apart de la Mare Natura. Galileo va dir que el llenguatge de la Natura són les matemà�ques, al fred i sec, però ell era �sic i astrònom. A la bioquímica (als organismes vius, a la biologia) sembla que es parla matemà�ques i quelcom altre més; alguns en diuen matemà�ques humides i calentetes a no ser que algú ho sàpiga dir millor. El fet és que sense aigua i sense una temperatura adient, la vida no pot exis�r, El nostre genoma és el conjunt de gens (uns 20.000 gens de llargàries variades) formats d’ ADN. Aquest ADN EL FRANCOLÍ

nostre complert consta aproximadament de 3.2 mil milions de bp’s, parelles de bases (o dels “esglaons” que hem fet servir de símil més amunt) distribuïts en les 23 parelles de cromosomes. Cada bp té dos bases o 2 lletres de les A’s,C’s,G’s, i T’s o sigui que ara parlem de 6.4 mil milions de lletres. A mida de les majúscules d’aquest escritet, la renglerada d’aquesta quan�tat de lletres representa la distància, uns 9.000 kms., aproximada de Nova York a Londres. A un mecanògraf treballant 8 hores al dia li costaria 50 anys per

acabar la tasca de escriure-les; un milió de pàgines; 5.000 llibres que posats un damunt de l’altre que faria una pila de aproximadament 65 metres d’alçada. Tot està con�ngut en cada nucli de cada una de les milionades de cèllules del nostre cos. Ajuntant en línia tot el filament de l’ADN d’una cèl·lula s’arriba a una llargària total d’uns dos metres que estan entafonats, repe�m, en cada nucli de cada cèl·lula del nostre cos que és l’ equivalent a entafonar un fil ben fi de 40 kilòmetres dins d’una pilota de tenis. El filament de l’ADN en cada cromosoma està enrollat com en rodets de fil de cosir (com els d’abans!) a cada certa distància i tot plegat està embolicat (com arrebossat!) d’unes capes de proteïnes dites histones que es veu que de vegades són les que determinen les parts de l’ADN que es deixaran “veure” per “expressar-se”. S’ha de mencionar un aspecte bàsic de la genè�ca pràc�ca: la dis�nció entre els conceptes de geno�p i de feno�p. El geno�p està “amagat”, en potència, en el conjunt de gens en l’ADN tal com n’hem estat parlant, la totalitat de pos-

sibles trets (per ex. color dels ulls, formes del cos, maneres de ser, tendències a certes malal�es etc). El feno�p (de grec feinein, mostrar i typos, �pus) és allò concret que s’ha manifestat en la vida real. La falta d’expressió d’un gen pot ser: A/ per raons internes de la genè�ca. Recordem que el pare de la Genè�ca, Gregor Mendel (1865) ja ho va esbrinar amb l’herència del color i la textura dels pèsols dels seus experiments ben abans de que el nom gen fos introduït (1905) pel botànic danès Whilhelm Johannsen (1857- 1927) que també es responsable pels termes i conceptes geno�p i feno�p. Més raons internes de la genè�ca: per ex. hi ha molts gens dels que n’heredem dues versions (dits al·lels, del grec al·lelon, recíproc) una de la mare i una del pare. Hi ha trets, i malal�es, on una versió del gen responsable és (dita) “dominant” i l’altra versió és (dita) “recessiva”. Els trets o malal�es degudes a un al·lel “dominant”, sempre es manifesten en l’individu; només en cal un, de la mare o del pare. Per trets o malal�es que tenen al·lels “recessius”, si només n’hem heredat un el tret o la malal�a no es manifesta en l’individu. En el cas d’aquests trets o malal�es d’allels “recessius” es requereix heretar dos al·lels un de la mare i un del pare. O la falta d’expressió d’un gen pot ser B/ per raons externes, de l’entorn: hom pot tenir en el seu genoma gens amb capacitats, en potència, per conver�r-se en un gran ar�sta, atleta, cien�fic, etc., però els reptes que potser forcen l’expressió de les possibilitats de desenvolupament d’un individu o bé les circumstàncies de l’entorn de la vida de tal individu no han facilitat l’expressió d’aquells gens...Semblant a la finca o edifici detallats en potència al Registre de la Propietat que segons com, al temps d’explotar-los, es tornen o produc�us, o erms, o ruïnes, per una combinació del seu potencial poc o molt avaluable i les circumstàncies dels temps i dels seus propietaris... ■ Anton Martí MARÇ 2019

PINZELLADES DEL PEDRÍS José Moya, captador d'imatges i de records triar el millor lloc de treball per als seus fills, vaig començar a l’anomenada fàbrica dels budells, on es preparaven tripes pels embo�ts, estava situada davant de les Disset Fonts, on avui hi ha un restaurant. Els pares però, volien que aprengués un ofici i vaig anar a treballar amb el pintor Ferran Mar� els dissabtes i algun diumenge, posteriorment vaig anar a uns cursos que es feien de pintura i empaperat, eren els denominats cursos del P.P.O. “Plan de Promoción Obrera“, eren per majors de diEstem asseguts al pedrís de la teva vuit anys però ho vam poder arreglar i barraca a la partida de l’Avellanós jo amb quinze el vaig poder realitzar de l’Espluga, envoltats de rebolls, amb gran sa�sfacció, hi anàvem desquin camí has fet per arribar on som? prés de treballar les vuit hores a la fàDoncs mira, sempre m’ha agradat fer brica i durava unes dues hores diàries. i arreglar coses i aquí tinc una bona Vas trobar feina després del curs? oportunitat, mai s’acaba la feina. Doncs sí, vaig poder treballar tot el En quant al camí recorregut, ens hem dia de pintor fins que llavors, van code situar a l’any 1.967, va ser durant mençar les obres de la construcció el mes d’octubre, que la família ar- de l’autopista i hi vaig anar a trebariba a l’Espluga de Francolí, veníem llar, com que hi havia molt bons sous, d’un poble de Granada que es diu per primer cop a la meva vida vaig Alamedilla, ja veus que no sóc fill de poder agafar un mes de vacances i l’Espluga, encara que tota la vida ha amb el SEAT 600 d’un amic, vam vitranscorregut aquí. atjar fins a Andalusia, vaig tornar al Recordo que el viatge va durar mes meu poble d’origen a veure la famíde 24 hores donat que el vam fer en lia de nou. Quan vaig tornar a l’Esuna camioneta, imagina’t a set per- pluga vaig seguir el treball a l’autosones, quatre adultes i tres nens dins pista, fins que vaig haver d’anar a fer la cabina, i el trastos i coses de casa el servei militar. Quan vaig tornar vaig que van portar els meus pares, totes entrar a treballar a l’Ajuntament, i al remolc. Vam sortir al matí i vam ar- fins avui que hi porto quaranta anys. ribar al carrer de Sant Joan on vivien A l’Ajuntament també vas ser el conels tiets a la tarda del dia següent i ductor de la primera ambulància allà vàrem estar durant dos mesos. municipal, era un SEAT 1500 aconEns vam ajuntar tretze persones en dicionat per el transport de ferits, aquella estreta casa, ens ho passà- com ho recordes? vem molt bé i el carrer era nostre. Era el 1.978 i els empleats de l’AjunCom era la vida a la casa en un po- tament teníem diverses tasques com ble tan diferent, costums, idioma... recollir la brossa, els enterraments i per a uns infants com vosaltres? conduir l’ambulància, si sorgia un acBé, de nen no tens traumes com quan cident mentre recollies la brossa ho ets més gran, jo ja tenia 11 anys i ens havies de deixar i agafar l’ambulànvam adaptar ràpidament, tant a l’es- cia possiblement amb destí Tarragocola com amb tot i així fins als catorze na o Barcelon, segons indicava el anys, que vaig començar a treballar. metge, llavors era així viure al poble, On va ser el teu primer treball? aquest servei va durar fins el 1.998. En aquella època, una família de vuit I quina preparació teníeu ? components no tenia gaires opcions de Jo com a conductor, la meva tasca EL FRANCOLÍ

només era conduir, teníem un curset de primers auxilis, això sí, però la meva tasca era arribar ràpid i segur. Tens algun hobby apart del tros de l’Avellanos? En primer lloc va ser la fotografia, principalment familiar, però a partir de 1.991 em vaig passar al vídeo. Amb les càmeres que llavors van sortir al mercat pel públic en general encara que fossin molt grosses, des de llavors he registrat moltes imatges de la vida del poble. Altra cosa és editar-les, ja que porta més feina, tot i això estic preparant un reportatge de 25 anys d’imatges de l’Espluga perquè quedin per a la memòria col·lectiva. També m’agrada la música, el cinema, l’escriptura i la lectura, sobre tot la relacionada amb la història i més en concret els fets del General Prim. Que ens recomanaries? Us recomanaria un llibre �tulat: “El Soldado Alto”, és un llibre històric, novel·lat, basat en la Guerra Civil i en concret situat a la localitat de Corbera d’Ebre, us agradarà molt llegir-lo. I relacionat amb l’escriptura has fet alguna cosa? Doncs sí, he fet un escrit per recordar una experiència personal de 15 dies en un hospital amb un familiar molt proper l’any 2.002 , el vaig �tular “Un es�u per recordar”, encara ara, quan el rellegeixo m’emociono molt. En quines associacions has participat a l’Espluga? En diverses, potser la més rellevant és l’Associació de Veïns de la Urbanització Carreras, des del principi i durant la creació dels estatuts, hi vaig continuar durant molts anys més, alguns com a president. ■ Joan Casanovas

MARÇ 2019

MOSSECS FILOSÒFICS Lligams an�cs MONTSE BOSCH-SAUMELL

“La paraula crim la vam inventar els humans, el dia que vam deixar d’escoltar qui és l’altre. En la vida de qualsevol bèstia no hi ha crims, sinó mort i supervivència.” Conduïa encara amb les mans brutes de sang quan la deturà la policia. Era un control ru�nari, havia passat ja d’altres vegades. Preguntarien si havia begut, a molt es�rar li demanarien la tarja d’iden�ficació o el carnet de conduir i llestos, la deixarien con�nuar cap a casa. Allà es rentaria bé les mans i es dutxaria, ho feia sempre després d’enterrar els seus morts. De dia tot era més fàcil, no li calia tant material. A la nit, en canvi, la foscor l’obligava a anar més ràpid, a ser més prudent i no fer cap soroll. Hi havia jorns que tenia por que l’enxampessin, que se n’adonessin i veiessin el que feia. De fet, havia de frenar-los aquells rituals macabres. Ho sabia. Eren gairebé dos anys amb aquella dèria, aquella obsessió per enterrar-los i donar-los una tomba. Des que havia començat cada cop n’eren més, i ella ho feia tota sola i no donava a l’abast… Ni ho havia vist que aquell mosso d’esquadra l’enfocava i li indicava que es desplacés al voral de la carretera. La Joana va fer cas, –Bon vespre. Control de alcoholèmia. Ha begut alguna cosa? –preguntà l’agent sense fixar-se massa en ella. –No, no. –respongué–. Estava nerviosa i aquell jove policia era observador, se n’adonà de seguida que amagava alguna cosa. –Doni’m tota la documentació, la seva i la del vehicle, si us plau. I sal� del cotxe. La Joana aturà el motor i va fer el que li manaven. –Posis dreta aquí al costat. No tregui cap objecte ni toqui res. Faci el que li dic, i tot anirà bé–. L’agent estava neguitós, se’l notava impacient. –Vostè té por. –va dir la Joana dirigint-se al policia–. La mateixa por que té una criatura, sola i indefensa davant del món –afegí, resolta i com si fités el cor del noi. –Escol�, què diu?–increpà el noi-policia observant amb atenció els llavis d’ella. –Les criatures no s’han de deixar mai soles, ho sap, oi? Elles no parlen, però a la seva manera ens entenen. –raonà, convençuda, la Joana. –Aviam, un moment. No l’entenc. Expliqui’s, li ha passat alguna cosa? –preguntà el noi, ara, també, mig trasbalsat i sorprès. Aleshores, ella, agafà aire i començà: EL FRANCOLÍ

–Miri, fa deu anys que hi tenia un fill aquí a la panxa, ho veu?–digué a poc a poc i assenyalant-se amb la mà l’estomac–. –Era pe�t, molt pe�t, més pe�t que un gat, que una oreneta, devia potser tenir la mida d’un ratolí. Un dia es va morir, sap?, i jo no el vaig poder enterrar. No em van deixar. Imagini’s que trist. –M’ho imagino, sí. –va dir el noi amb un to de veu molt més amable que a l’inici de la conversa.– Per això, que des de llavors, no puc veure criatures mortes a la carretera, ni al camp, ni a casa meva, ni enlloc. Comprèn? És per aquesta raó que els enterro. Com si fos una fita, una voluntat divina. Nosaltres també som bès�es, és més!, podríem ser una d’elles, ho entén? Per això �nc les mans brutes. Olori, –digué, atansant-li amb cura les mans– Fan olor de terra, duc l’olor de la guineu que colgat fa no re sota terra. Sóc l’enterramorts dels animals. I això em cura, cregui’m, em fa bé. La Joana callà, i es mirà aquell mosso d’esquadra que, ara sí, l’observava compassivament, com si hagués descobert, també, alguna cosa que venia de molt lluny. –Escol�, què no ho veu? –prosseguí l’agent amb una veu que semblava tota una altra– No se n’adona? Aquests animals que enterra no ho són el seu fill, no tenen re a veure amb ell. Ell és dins seu, cregui’m, hi serà sempre. La meva mare es va morir quan jo vaig néixer, i durant anys em vaig pensar que era culpa meva. Vostè el que ha d’enterrar és la culpa, perquè vostè no la té de que ell morís. Com jo tampoc de què em marxés la mare. La Joana escoltà aquell policia que ja era tot un altre i no va dir re, no podia ni se’n sen�a capaç. Ben dolçament i tal com li havia suggerit aquell jove, pujà al seu cotxe i l’engegà. Tot el camí de tornada fins a casa que plorà. Les seves llàgrimes de tan an�gues i mal guardades esclataren totes per dins el cotxe, i com animalons ben vius netejaren la sang, que de feia deu anys, tenia la Joana a les mans. ■

MARÇ 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL

Sempre endavant

Jornada sobre economia circular

Divendres 8 de març el museu acollia la presentació de la inicia�va “Sempre Endavant”, un repte espor�u de Raul Arenas per recaptar fons per fer possible la publicació del nou llibre infan�l escrit per l’espluguina Noe Gaya. Durant l’acte de presentació es va poder conèixer el projecte, els detalls del repte i es va explicar com es podien aportar fons. L’atleta targarí va culminar el repte el 16 de març, després de córrer 190 quilòmetres sense parar des de Llívia i ﬁns a Tàrrega. Acompanyat per la Noe Gaya, la seva arribada va ser una festa, en la que hi van par�cipar també els gegants de l’Espluga de Francolí. Un repte per fer possible el nou llibre de la Noe.

Divendres 22 de març el museu va organitzar un taller forma�u sobre economia circular que va comptar amb la par�cipació d’Anna Lluís, directora i fundadora de l’empresa Símbiosy, i d’Anton Aymemí, ambientòleg i especialista en educació ambiental per a l’economia circular. Durant la jornada es van donar a conèixer els aspectes transversals d’un model que equipara els interessos econòmics amb els interessos socials i ambientals, posant l’accent en la reducció, la reu�lització i el reciclatge. A més, la jornada, que va comptar amb la par�cipació de molts educadors, va permetre reﬂexionar sobre la importància de fer arribar als joves la importància d’aconseguir una societat més sostenible.

Raul Arenas, Erika Soriano, Dolors Creus i Noe Gaya. MVR

Taller sobre economia circular. MVR

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

Gresca i xerinola a la Llar d’Infants Vedruna Un any més, amb l’arribada de la festa de Carnaval, a la llar d’infants Vedruna Espluga de Francolí hem gaudit de la gresca i xerinola durant tota una setmana. Amb complements ben originals i cada dia diferents, ens hem acostat a l’essència del Carnestoltes. Barrets, perruques, corbates, mocadors, pintura a la cara i confeti ens han acompanyat tots els dies. Hem cantat, ballat i descobert plegats la festa.

Per acabar de celebrar aquesta bonica i diver�da fes�vitat, hem ﬁnalitzat la setmana disfressats de cap a peus dels nostres personatges i animals preferits. Durant el ma�, hem descobert de què s’han disfressat la resta de companys de la nostra escola, i hem esperat el Rei Carnestoltes, que aquest any anava molt ben acompanyat. A la tarda, hem rebut familiars i amics per gaudir plegats de la bogeria del Carnaval. Molt emocionats, hem par�cipat en

diferents ac�vitats. Des de pintar-nos la cara, a buscar elements carnavalescs entre confe�, i fer-se fotos en un photocall han estat algunes de les propostes. També hem aproﬁtat per decorar la nostra fotograﬁa amb barrets, boques, nassos, an�faços… Han quedat unes postals d’allò més carnavalesques! I amb la gresca i xerinola d’aquesta celebració tan especial, hem acabat la setmana de Carnaval! ■

Visita a l’Ajuntament El 19 de febrer, els alumnes de 3r de primària de l’escola Vedruna de l’Espluga de Francolí van anar a la Casa de la Vila per conèixer i valorar les funcions de l’Ajuntament. Abans de la visita, els alumnes van escriure un correu electrònic al Sr. Alcalde per demanar-li dia i hora. Un any més, el Sr. David Rovira i Minguella, alcalde de la vila, va explicar als nostres alumnes qui forma part de l’Ajuntament i quines són les competències que té el govern municipal per a poder sa�sfer les necessitats dels veïns de la vila. També els va ensenyar les vares i les medalles, símbols de diferents càrrecs públics i que només s’u�litzen en actes oﬁcials. Després, tots junts, vam anar a la sala de plens que es troba a l’ediﬁci de l’An�c Hospital i que, tal com els va explicar el Sr. Alcalde, és on un cop al mes es reuneixen tots els regidors per aprovar les decisions més importants. Va ser en aquesta sala on els alumnes li van fer tot �pus de preguntes i li van enumerar les obres fetes per l’Ajuntament que més han sa�sfet els vilatans. Des d’aquestes línies, volem fer arribar al Sr. David Rovira el nostre agraïment per haver dedicat any rere any una part del seu temps als nostres alumnes. ■ EL FRANCOLÍ

Alumnes de 3er amb l'alcalde de l'Espluga. Cedida MARÇ 2019

Visca el Carnaval! Un any més el Carnaval la disbauxa i la de l’escola era plena de gom a gom dels gresca van arribar a l’escola Vedruna i familiars dels nostres alumnes, i al cenvan omplir cada racó de la nostra esco- tre de la pista hi lluïa una gran ca�fa la de festa, alegria i molts somriures. De pe�ts a grans ho vam celebrar, i molt bé ens ho vam passar! Els nens i nenes de P-3 ﬁns a 6è van treballar prèviament l’arribada de la fes�vitat de Carnaval amb diverses ac�vitats realitzades a les aules pintant màscares, ballant el ball del Carnestoltes… i divendres 1 de març tots els alumnes van venir disfressats de casa per celebrar una gran festa de Carnaval. A les 11h del ma� la pista poliespor�va del costat Els nens de P3 davant al photocall. Cedida

vermella esperant als pe�ts grans ar�stes. Quan la música va començar a sonar els infants van començar a desﬁlar-hi tot lluint contents les seves disfresses, mentre que els allí presents anaven llançant confe�. Al ﬁnal del recorregut de la ca�fa vermella hi havia un photocall on els alumnes s’hi van poder realitzar fotos. El Carnestoltes va estar present en la celebració, es va fer fotos amb els alumnes i mestres i va animar i engrescar als nens i nenes que van acabar ballant tots per la pista i fent guerra de confeti. ■

Segona jornada “English day” a l’escola L’escola Vedruna Espluga aposta pel plurilingüisme i aquest és un dels mo�us pel qual vam celebrar la segona jornada de l’English Day a la nostra escola el dimarts 12 de març. Aquesta jornada està des�nada a impulsar l’anglès, l’ús de la llengua oral entre els nostres alumnes i promoure les destreses comunica�ves i de comprensió en aquest idioma. La jornada va comptar amb un programa ple d’ac�vitats de caire lúdic que es van realitzar durant el ma�, i que perme�en als nens i nenes parlar en anglès de forma distesa. A la tarda tots els alumnes de l’escola van gaudir de la representació de tres obres de teatre en anglès al teatre del Casalet. Els alumnes de P-5 van representar l’obra “The li�le rabbits”, els alumnes de segon de primària van representar l’obra “The hamster” i finalment els alumnes de tercer de primària van oferir “Puss in boots”. La jornada va concloure a la pista poliespor�va del costat de l’escola on els alumnes van ballar dues flash mobs molt animades fent un gran final de festa. L’objectiu d’aquesta jornada és gaudir realitzant diferents activitats en anglès i donar un impuls a la llengua anglesa. Veient la resposta dels nostres alumnes envers les diverses activitats que es van realitzar durant l’English Day, creiem que es va assolir satisfactòriament aquest objectiu. We enjoyed it a lot! ■ EL FRANCOLÍ

Alumnes de 1r al vestíbul. Cedida

Alumnes de l'escola a la pista poliesporiva. Cedida

MARÇ 2019

ESCOLA MARTÍ POCH

Sor�da a Barcelona El passat divendres 8 de març els alumnes de 5è i 6è vam anar a Barcelona. Vam marxar a les 8:30h i vam arribar a la nostra des�nació a les 10:15h. Quan vam arribar ens vam dirigir cap a la Plaça del Diamant, on vam esmorzar i visitar el refugi an�aeri que hi ha sota d’aquesta plaça. En primer lloc, ens van fer una intro-

Els alumnes de 5è dins el refugi. Cedida

ducció sobre els bombardejos que va pa�r Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939). Just abans d’entrar al refugi vam tenir una pe�ta interrupció causada per un grup de manifestants que reivindicaven el dia de la dona; portaven pancartes, �mbals, llaços i roba lila. Per visitar-lo vam haver de baixar 4 pisos sota terra. Allí tot era fosc i hi havia molta humitat. Ens van explicar que al refugi hi podien entrar els veïns que havien col·laborat a fer-lo (treballant-hi o posant-hi diners) i les persones que passaven per allí casualment en el moment del bombardeig. Hi cabien aproximadament 300 persones i les normes per entrar-hi eren: ●No es podia portar menjar ni armes. ●No es podia parlar de religió ni de polí�ca. Si algú no complia aquestes normes se l’ex-

pulsava durant un temps. Quan vam acabar la visita, vam anar cap a la Casa Vicens, la primera casa que va fer Antoni Gaudí a Barcelona (18831885). Aquesta era una casa d’es�ueig de la família Vicens, formada per tres persones. Més tard va passar a ser propietat de la família Jové, la qual va fer-hi una ampliació perquè hi volien viure i els quedava pe�ta. Actualment és una casa-museu. L’edifici té decoració inspirada en diferents es�ls (japonès, islàmic, egipci…). Gaudí volia que la natura entrés dins la casa, i és per això que hi va dibuixar flors, ocells, arbusts, falgueres… alguns casos en ceràmica, esgrafiats, escultures o d’altres maneres. Seguidament, vam anar a dinar a un parc que hi ha davant del Mercat dels Encants que té un pipi-can. Després de dinar vam anar a fer un tomb pel mercat, el qual s’anomena al llibre de lectura que hem llegit els alumnes de cicle superior: Les enigmà�ques fotos del Sr. Clarissa, de l’escriptor Pep Molist. ■ Alumnes de 5è de l’Escola Martí Poch

INSTITUT JOAN AMIGÓ

Primera taula rodona sobre orientació educa�va L’orientació educa�va és un camp molt ampli relacionat fessionals de vint-i-quatre ponents. D’aquesta manera amb l’orientació personal, acadèmica i professional de l’alumnat de 3r i 4rt d’ESO, de manera rotatòria, ha coml’alumnat i es desenvolupa, per exemple, dins de l’acció tu- par�t les seves vivències i consells alhora que s’ha infortorial als centres. Completant les diverses ac�vitats que es mat de les diferents possibilitats d’oﬁcis, estudis i aprenenduen a terme al llarg del curs, aquest passat dilluns va te- tatges. nir lloc a l’Ins�tut Joan Amigó de L’Espluga de Francolí, la La funció orientadora d’aquesta ac�vitat els ha permès inprimera Taula Rocorporar al seu dona sobre Orienprojecte vital una tació Educativa. peça més que els De fet, no ha estat perme� considenomés una, sinó rar les moltes opquatre i amb sis cions que se’ls ofepersones en careix a l’acabar la sedascuna. El seu cundària obligatòobjec�u ha estat ria. Els qui ho han apropar d’una mafet possible han esnera dinàmica i tat ex alumnes, personalitzada les mares i pares experiències pro- Els ponents abans de començar les xerrades. Cedida d’alumnes o persoEL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

nes que d’alguna manera estan vinculades al nostre centre i a les qui agraïm la seva predisposició des del primer moment en el qual els ho vam plantejar. Després d’explicar la seva pròpia experiència, han contestat als dubtes i neguits que els alumnes els han fet arribar en el torn de preguntes. Els àmbits seleccionats per a formar part de la Taula estan lligats a les inquietuds que els alumnes han anat ma-

nifestant al llarg del seu pas pel centre, tant en entrevistes personals com en xerrades o ac�vitats de tutoria. Els perfils més sol·licitats han estat en els camps de la comunicació i docència, seguit de la jurisprudència, salut i cura personal, seguretat ciutadana, natura i disseny, entre d’altres. El procés reflexiu ajuda a iden�ficar les capacitats i competències pròpies i poder prendre decisions autònomes i

realistes. El projecte que els nostres estudiants van forjant pel seu futur inclou un grapat de decisions que recullen experiències personals i familiars, trajecte acadèmic, referents i entorn al llarg del seu pas per l’ins�tut i, com a comunitat educa�va, volem acompanyar-los en l’elecció més ajustada als seus interessos i habilitats col·laborant en l’èxit educa�u del propi procés d’aprenentatge. ■ Núria Ribes

El Carnaval arriba a l’Ins�tut Joan Amigó El passat divendres 1 de març a l’ins�tut vam celebrar la festa del Carnaval. Els alumnes portaven un parell de setmanes assajant els balls, preparant les músiques i les coreografies, coordinant-se i resolent els conflictes que van sorgint. La festa va començar a l’hora d’esbarjo. Els alumnes de 4t ens tenien preparat l’esmorzar: coc amb xocolata i sucs de cara a recaptar fons pel seu viatge de fi de curs. Amb la panxa plena cada classe va anar a la seva aula a disfressar-se. A con�nuació vam rebre a Ses Majestats el Rei i la Reina Carnestoltes de L’Espluga de Francolí, als quals agraïm la visita, i ens vam dirigir tots i totes cap al gimnàs per començar el concurs de balls i disfresses.

Els alumnes de 1rA es van disfressar de superherois i els alumnes de 1rB de la sèrie d’èxit “La casa de papel”. Els alumnes de 2n ens van portar de viatge en avió, disfressant-se de passatgers i d’hostesses. Els alumnes de 3r van ve-

nir en pijama. I els alumnes de 4t d’ESO van fer d’espies i es van emportar...els exàmens!!! Tots van guanyar algun premi: a la millor improvisació, al millor show, al millor vestuari, a la millor planiﬁcació ... Però el primer premi se’l va emportar la classe de 4t d’ESO. Tots i totes ens ho vam passar molt bé. Vam riure, vam ballar i ens vam divertir. Fins i tot els professors i professores vam participar fent el característic ball de “Saturday Night ” amb el qual vam fer moure l’esquelet a tot l’institut sencer! ■ Rosalia Anglès

IV English Day a l’Ins�tut Joan Amigó i Callau A causa de la importància que té l’aprenentatge de llengües estrangeres avui en dia, el Departament de llengües estrangeres de l’Ins�tut Joan Amigó i Callau i la Comissió per a l’impuls de l’anglès van decidir organitzar, per quart any consecu�u, l’English Day. Aquesta ac�vitat, que es va dur a terme el passat dimecres dia 6 de març, consisteix a dedicar tota la jornada a prac�car i realitzar ac�vitats en llengua anglesa, per tal de mo�var els alumnes a l’aprenentatge de la llengua. EL FRANCOLÍ

Tots els alumnes del nostre centre hi van par�cipar i, a més, aquesta edició

es va caracteritzar per les diferents �pologies d’ac�vitats. Tots els cursos van seguir el programa elaborat pel Departament de llengües i tot el claustre de professors s’hi va implicar. Les primeres hores del matí, els alumnes van ser dividits en grups internivell i van poder gaudir d’una gimcana per l’Espluga de Francolí, en la qual anaven trobant diferents proves en anglès sobre vocabulari, gramà�ca, ortograﬁa, cultura i comprensió, que havien de superar —monitoritzades pel professorat. MARÇ 2019

ENSENYAMENT A mig matí, tot el centre va gaudir d’un Sharing Breakfast, un esmorzar compartit amb receptes típicament angleses fetes a casa, que els alumnes van aprendre a elaborar a les classes d’anglès prèvies a l’English Day. Després de la pausa, hi van haver altres activitats, com ara un Culture

Quiz, per tal de potenciar l’ús d’aplicacions mòbils en línia i, a la vegada, fomentar l’ús de l’anglès; diferents jocs que va preparar la nostra Language Assistant, i l’activitat estrella d’aquest any: el Sing Along Project, un karaoke amb música en directe. El resultat va superar les expec-

tatives d’edicions anteriors. Un any més, vam poder veure com tots els alumnes estaven entusiasmats per formar partd’aquest dia. L’experiència va ser molt positiva i enriquidora, a la vegada que divertida i engrescadora per a tots els alumnes i professorat. ■

L’Ins�tut par�cipa a la Fase Final de la “VI Copa Cangur de Catalunya 2019” El passat dijous 7 de març es va celebrar a Mataró la Fase Final de la VI Copa Cangur de Matemàtiques, concurs presencial de resolució de problemes per a equips de centres, organitzat per la Societat Catalana de Matemà�ques i amb el suport d'eXplorium. L’ac�vitat es va dur a terme al TecnoCampus de Mataró amb un total de 30 equips de tot el territori català, entre els quals hi havia l’Ins�tut Joan Amigó, classiﬁcats a les fases locals corresponents d’un total de 370 equips par�cipants. En el concurs es presenten 12 problemes i 60 minuts de temps per resoldre’ls amb equips de 7 alumnes, a contra rellotge on la puntuació va variant i així augmentant la seva emoció. La jornada es va dur a terme realitzant dues semiﬁnals simultànies de 15 equips cadas- Els alumnes participants a la

cuna on 16 aconseguirien el pas a la final. L’Ins�tut Joan Amigó hi va par�cipar amb un equip (Esther Arbós, Roger Esplugas, Clàudia García, Biel Nadal, Gemma Puig, Mar�na Requena i Aina Vázquez) que va mostrar una bona habilitat per resoldre problemes. Ens van acompanyar un equip reserva tot donant suport i perquè gaudissin d’aquesta experiència veient la gran quan�tat d’alumnes treballant i amb tantes ganes d’obtenir un mateix objec�u. Tots els centres par�cipants van mostrar un molt bon nivell de raonament i de resolució de problemes i, encara que no vam poder aconseguir el pas a la final, els alumnes van gaudir d’una manera diferent de fer matemà�ques havent-nos classificat i quedat d’entre els 25 millors de tot Catalunya. Felicitacions a tot l’alumnat i professorat implicat! ■ Copa Cangur. Cedida P. Gavaldà i E.Vizcarra

Orientació acadèmica a l’INS Joan Amigó Una de les coses que més neguiteja als nostres alumnes, especialment a 4t d’ESO, és quin camí seguir després de la ESO. Alguns ho tenen clar, i ja saben quin batxillerat faran o quin cicle els agradaria fer. Però la majoria tenen molts dubtes, i no és estrany, ja que l’oferta, especialment de cicles, és molt àmplia: actualment s’ofereixen més de 150 cicles diferents! És per això que des de les hores de tutoria, començant a 3r d’ESO i reforçant-ho a 4t, ens dediquem a fer mul�tud d’ac�vitats dirigides a reﬂexionar sobre les ac�tuds i ap�tuds pròpies, de cara a faEL FRANCOLÍ

cilitar la millor elecció per part de cada alumne. Entre les ac�vitats que realitzem, el passat dijous 14 de març vam fer una visita al Complex Educa�u de Tarragona. Allí vam poder veure el campus, ens van fer una xerrada sobre les possibilitats acadèmiques després de la ESO i vam poder fer una visita a les instal.lacions de l’ins�tut Pere Martell (on vam veure els cicles de mecànica, soldadura i impressió gràﬁca) i de l’ins�tut Cal.lípolis (on vam veure els cicles de farmàcia, infermeria, imatge personal, dietè�ca, emer-

gències sanitàries i ac�vitats espor�ves). Més tard vam visitar l’Espai de l’Estudiant de Valls, on els alumnes van poder agafar informació i preguntar dubtes. Hi havia més de 60 expositors, tan d’ins�tuts de tota la província que ofereixen batxillerats i cicles com de les Universitats de tot Catalunya. Ara, amb tota la informació recollida, toca replantejar-se què volen fer, quin camí volen agafar, i triar allò que creguin que els pot agradar i interessar més. Una elecció sovint no gens fàcil. ■ Rosalia Anglès i Eugènia Vizacarra MARÇ 2019

S O C I E TAT D E M O G R A F I A

NAIXEMENTS Marc Gómez Pérez, fill del Juan José i la Cristina. Nascut el dia 1 de febrer. Abdellah Maaroufi, fill del Mohamed i la Nadia. Nascut l'1 de febrer. Berta Rovira Sabidó, filla de l'Albert i la Julieta. Nascuda el 5 de febrer. Julieta Clota Espasa, filla del Jordi i l'Aida. Nascuda el 18 de febrer. DEFUNCIONS Maria Pons Badia, de 93 anys, vídua de Lluís Tarès Martí. Amb data de defunció el 12 de febrer i domicili al Carrer Lluís Carulla. Jaime Xicota Gil, de 82 anys. Amb

domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül. Data de defunció, el 21 de febrer. Trinidad Sanhauja Palau, de 90 anys. Amb domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül, i data de defunció, el 4 de març. Eugenio Salguero Ortega, de 81 anys, espòs de Petra Moreno Guerrero. Amb data de defunció, el 6 de març. Joan Solé Fonoll, de 88 anys. Vidu d'Amèlia Capdevila Barrabeig. Data de defunció el 9 de març i domicili a l'Avinguda de Catalunya. Raül Saperas Armengol, de 85 anys. Vidu de Carme Bernat Vidal. Amb data de defunció, el 6 de febrer i domicili al Carrer Pompeu Fabra Ramon Arbós Segarra, de 92 anys, espòs d'Alberta Montserrat Casano

domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül. Data de defunció, el 21 de febrer. Ascensión Expósito Palau, de 87 anys. Espòs d'Antònia Esplugas Carreras. Amb data de defunció, el 28 de febrer. Joan Magre Anglès, de 74 anys. Solter. Amb data de defunció el 5 de febrer. Josep Amigó Callau, de 81 anys. Espòs de Fina Bonet Estradé. Amb domicili a Tarragona. Data de defunció, el 13 de març. MATRIMONIS Emili Carles Molina Solé amb Maria Carmen Salamanco Prat. Data de casament, el 9 de març.

C O M I A T S

Adéu �et Pepe Per a tots nosaltres ha estat sempre el �et Pepe. Pel fet d’haver-se casat amb la Fina de Cal Nicasi, havia gaudit del regal de tenir molts nebots per una banda i altra, i de banda a banda l’hem �ngut sempre com el �et rialler, el que gaudia com ningú de veure’s envoltat de la família tan ampla que tenia. També havia esdevingut per a tots nosaltres un magníﬁc conseller cada cop que les cabòries no ens deixaven veure la sor�da a tot �pus de problemes, familiars, laborals o de qualsevol caire, i aquest paper d’home de referència per a la família se l’havia guanyat pel seu tarannà, dialogant, empà�c i posi�u, segurament provocat per la vida que li havia tocat viure, en una època en que calia lluitar molt per assolir èxits com els que ell va assolir, amb un parell d’encontres cara a cara amb la pròpia mort i per la manera en que això li havia conferit aquella saviesa de la gent que sap valorar la vida dia a dia, amb totes les pe�tes coses quo�dianes a les que els altres sovint no parem atenció. Ell tenia aquella manera de veure les coses que quan et sents embossat t’obre camins de sor�da i t’encoratja a seguir endavant buscant el costat bo que sempre té tot allò que ens passa en el nostre caminar per la vida. Des dels seus orígens a cal Guixé havia après alguns dels valors que van regir cada dia del seu pas per aquest món; la generositat i la capacitat d’ajuda als altres, sobretot als EL FRANCOLÍ

que més ho necessitaven. També el valor inﬁnit de la família, de mantenir-la unida i aconseguir que malgrat distàncies temporals o d’espai, es construeixin uns vincles ferms i profunds que posen als de casa per davant de qualsevol altre paràmetre. Tots nosaltres tenim molt clara la imatge de com gaudia de les trobades familiars, ﬁns ben bé el darrer dels seus dies, amb aquell somriure màgic i amable que el feia entranyable. Amb els anys, va exercir de cap de família, o de famílies, ja que al morir el Nicasi, va ser ell qui el va rellevar en aquestes funcions, i tots recorríem a la seva saviesa vital per desfer els nusos que de tant en tant ens posa la vida perquè ell sabia escoltar, analitzar la situació i trobar les paraules justes per esperonar-te a sor�r endavant. Per tot això i per tantes altres coses, l’enyorarem la resta de les nostres vides, i malgrat la seva absència, la resta de les nostres vides el �ndrem present com al �et savi, rialler, sensible i acollidor que ens va ensenyar que l’amor i la família tenen molta més força que cap altra cosa en aquest món que ara ell ha deixat. Tot el què ens ha ensenyat perviurà en nosaltres i així, ell també viurà una mica dins del nostre cor a cada pas que fem per aquesta vida. Bon viatge i dolç descans, �et Pepe. ■ Els teus nebots

MARÇ 2019

Gràcies, pare

S O C I E TAT

· A es�mar i cuidar la família d'una manera incondicional, par�cipant de totes les nostres alegries i èxits, i plorant cada adversitat amb l'ac�tud serena del que sap que aquests moments fan la pinya més forta. · Has elevat l'amistat al valor més preuat. No tenies seguidors ni a l'Instagram, ni al Twi�er ni Facebook, però la teva llista d'amics incondicionals creixia dia a dia, i celebraves amb joia cada nova incorporació. · L'Amor era el teu motor, que et feia treballar tenaç i il·lusionat per la família, el poble, l'empresa i el teu país. Gràcies pare, som el que som pel que · Tu ens has ensenyat a es�mar cada ens has llegat, ens has ensenyat: cen�metre d'aquesta terra, amb totes

les seves virtuts, tots els seus defectes Compromís, sen�t de jus�cia i autosuperació eren ingredients que aplicaves a tot el que feies, cada dia del món. Com tu ens deies: Amb la ﬁnalitat el cap, per a aconseguir l'objectiu. Però també, com tants dels teus amics ens han recordat, sempre amb un somriure irradiant felicitat, perquè el millor del viatge a Ítaca no és l'arribada al port, sinó la travessia, plena d'aventures, plena de coneixences. ■ In memoriam Pepe Amigó i Callau (1937-2019) Els teus ﬁlls

Més amic que germà Podem dir que aquesta era la manera amb que sempre m’he relacionat amb el Pepe (dos anys i mig major que jo). Un molt bon amic seu ens deia l’altre dia, que en Pepe era amic seu molt abans de ser-ne ell conscient. Tanmateix ens passa a l’Espluga una cosa semblant, fa molts anys que teníem un referent i no n’érem prou conscients. El Josep Amigó i Callau, havent-se guanyat des del Casal la confiança i l’estima del Sr. Lluís Carulla (que ell estimava com a un “segon pare”) va estar sempre participant i vetllant l’obra importantíssima que va fer al nostre poble (sobretot pel que fa al Casal), sempre atent i constructiu i mai vantant-se de res. Ja ho veieu, tinc la sensació que hem perdut un extraordinari referent sense haver-nos adonat que el teníem. Ja veus Pepe, ens adonem de tantes coses quan ja no et podem tenir i només podem plorar-te i fer-te saber, allà on siguis, que restaràs al cor i al record de tots plegats. ■ Ramon

Adéu, amic Pepe, junt amb l'Anton i la Lina que també volen estar presents en el teu comiat, et dediquem aquestes paraules. Encara que coneguem el nostre des� sempre és impressionant quan es presenta puntual en el moment que arriba la teva hora, res hi podem fer, només queden els records que ompliren les nostres vides de signiﬁcats invaluEL FRANCOLÍ

ables i de la sort que ens ha permès gaudir de tantes trobades entranyables. N'estem contens, sa�sfets i agraïts. Pepe, et recordarem tots junts amb la teva família. Des del lloc que tens reservat, intercedeix pels teus i per tots nosaltres. Descansa en pau. ■ Els teus amics

MARÇ 2019

En la mort de Josep Amigó Callau El dia 13 d’aquest mes de març, perdíem un altre espluguí, molt es�mat per la nostra en�tat, l’amic Josep Amigó Callau a l’edat de 81 anys. Era un dels germans de cal Guixé que de jove va emprendre la seva vida fora de l’Espluga. Vinculat de sempre al Casal, havia presidit -des del 1972 ﬁns que es va dissoldre-, l’Associació d’Espluguins de fora vila, que aglu�nava aquelles persones ﬁlles de l’Espluga que, per mo�us diversos, havien marxat cap a altres llocs.

Aquesta associació dedicà els seus esforços i ingressos a afavorir els infants de l’Espluga, ja que els consideraven el futur. Així van construir el Casalet, un parc infan�l, les pistes de tennis, a més d’haver par�cipat en moltes festes del Casal, com la de la Verema i d’altres que s’organitzaven de cara als infants i als grans. També formà part de la Junta del Casal una temporada, quan es jubilà. En l’assemblea de socis del Casal del 13 de febrer de 1983 fou dis�ngit amb l’escut d’or de l’en�tat, com a reconeixe-

ment a la seva tasca desinteressada en pro del Casal. El Pepe, com se l’anomenava familiarment, fou un dels principals motors d’aquell grup d’espluguins de fora vila, i es�mava el Casal i l’Espluga des de la distància, però també des de la proximitat, ja que venia a l’Espluga tantes vegades com podia. Un bon pare, espòs, avi, amic, i un bon espluguí. El recordarem amb afecte. ■ La Junta del Casal

passat tant de temps �sicament ben allunyats hauríem de ser, alhora, una mena de química psicològica pendent de fruïció però que va créixer acceleradament i ha quallat totalment. Ensems amb l’engrandiment feliç de les nostres parelles. Com en Pepe, el mencionat poeta també ens ha deixat aquests dies acomiadant-se del gran bosc jardí que han pogut restaurar a la natura de Hawai amb la seva companya de molts anys; gens inversemblant al jardí de les precioses relacions humanes que en Pepe i na Fina han creat al seu entorn tants anys junts. Sento en Pepe parlant-nos amb les paraules del comiat an�cipat del poeta...

marol enmig del bosc i el bosc ho sabrà i tots dos ho sabrem i que les aus s’esfumen per quelcom que jo recordo vull que voli a través meu com si jo fos part d’una ventada mentre les pedres queden assentades al sòl els arbres en ells mateixos ﬁxant-se en mi com si jo fos una ventada que és per allò que jo prego ho veig ben clar que no puc retornar però quelquns de nosaltres ens trobarem un’altre cop inclús aquí mateix tal com estàtues nostres i quelquns de nosaltres encara més endavant sense noms i quelquns de nosaltres ens cremarem en la rapidesa d’incomptables comiats i ja serem mai més ni trobats ni perduts

Adéu Pepe De manera retrospec�va es veu que en Pepe i jo érem amics des de jovenets. Sense que jo recordi haver intercanviat mai una paraula amb en Pepe ﬁns ja ben grans, pares de família i tot. Sí que n’havia �ngut in�macions llunyanes encara que de pe�ts no compar�rem l’escola ni cap mena dels jocs que, en aquells temps, es desenrotllaven con�nuament a la plaça. Potser hem estat com un parell d’aquelles par�cules subatòmiques que la �sica quàn�ca diu que estan misteriosament entrellaçades des d'un principi i per sempre inclús amb distàncies astronòmiques entre elles. En Pepe i jo hem passat la major part de les nostres vides separats ﬁns a milers de kilòmetres i embrancats en els escalers que segons el poeta els humans portem per pujar-los arrecerats als quefers que ens desperten l’interès i semblen oferir solucions a les necessitats de la vida. Malgrat que hem

EL FRANCOLÍ

ARA ESTÀ CLAR

Ara ho �nc clar que cap de les fulles eren meves cap de les arrels eren meves que marxant sigui com sigui jo seré un fu-

-------------------------------------------------Les nostres vides semblen ser com espurnes emergents d’un caliu sense límits on hi retornen per fer-ne de noves; a la vista d’aquesta mena de context còsmic som insigniﬁcants. Però la nostra mateixa mortalitat ens dóna la llibertat per dedicar-nos totalment a poder omplir d’un signiﬁcat cardinal la brevetat de les nostres vides compar�nt-les primer amb els que ja es�mem i els que ja ens es�men. Encara millor veure a més de fer-ho amb tants i tants altres que podríem es�mar i que ens podrien es�mar. ■ Anton i Lina Martí Miami 19 de març, 2019 MARÇ 2019

A reveure, Joan

S O C I E TAT

Es�mat pare, avi, sogre, amic Joan Solé Fonoll, el Joan del “Xec”. “Un bon home”, el que més ens han recordat i transmès aquests úl�ms dies, els amics i els que et coneixien. I és que és veritat... sempre has estat una

bona persona, discret, afable, collaborador amb la gent i el teu poble, l’Espluga. Fill del Manel, sabater i taxista, i la Maria. Casat amb l’Amèlia, vas formar una família: Joan, Ma. Amèlia i Jordi, els vostres tres ﬁlls. Després vam anar arribant els altres: les joves, néts i un besnét, el Pol, amb qui tenies aquella complicitat picarona que només tenen els que fan entremaliadures junts... i que et treia un somriure d’orella a orella cada cop que obria la boca. També amb l’Anna, que et va acompanyar i cuidar amb tant d’amor aquests darrers anys, com una més de la família. Al juliol haguessis repe�t de besavi, amb el Mar�... si en tenies de ganes de coneixe’l! I nosaltres de que ho poguessis fer. Però es�gues tranquil, li parlarem de tu, i de l’àvia, dels que ja no hi sou. Una de les teves passions, el cine, a

la que hi vas dedicar molts anys, junt amb el Joan Anguera, portant el cinema del Casal, el teu es�mat Casal! I com no, viatjar... una de les teves altres grans passions, que vas poder compar�r amb l’àvia i els amics. A tota la família ens queda el consol de saber que has estat feliç i has �ngut una vida plena, i que has estat, ﬁns l’úl�m moment, acompanyat dels teus, com a tu t’agradava. Segur, que ja et deus haver retrobat amb l’àvia, l’amor de la teva vida, com tu deies, i potser també amb els Mercadé, i amb l’Isidre Es�vill, i junts de nou recordareu tots els bons moments que vau compar�r: els carnavals, els viatges en família i tantes festes al tros. Hem �ngut la sort de poder-te gaudir molts anys, 88, però és que n’haguéssim volgut estar al teu costat 88 més! T’es�mem. Sempre ho farem. ■ Els teus

In memoriam El proppassat dia 9 de març ens deixava formant part de la Junta del Casal, aga- �vitat que realitzà posant-hi tota la ilun pioner del Casal, i més que pioner un fant diverses responsabilitats fins arri- lusió, esmerçant-hi moltes hores fins enamorat de l’en�tat, el nostre es�mat bar a la seva veritable afició, la de di- al moment en què fou di�cil reconduJoan Solé Fonoll, a l’edat de 88 anys. rigir la secció de cinema, junt amb el ir la secció. Sempre parlava del Casal amb aquell Joan Anguera, durant 25 anys, ja que La seva sa�sfacció fou gran quan l’ocentusiasme propi dels que l’es�maven era un apassionat del setè art, una ac- tubre de 1983 el cinema del Casal de cor i van creure en aquell fou distingit amb el Premi de projecte. Cinematografia de la GeneEl Joan formà part de la Coralitat de Catalunya com a Samissió dels quatre espluguins la Exhibidora exemplar. que el 17 de juny de 1962 van A l’Assemblea de Socis de anar a trobar el Sr. Carulla per l’onze de febrer de 1979 el Caexposar-li la necessitat de l’Essal li atorgà l’escut d’or de l’enpluga de poder disposar d’una �tat, que lluïa amb sa�sfacció. sala de ball per al jovent. Les El recordarem sempre com altres tres persones eren: Joan un home entusiasta, discret, Castells, Salvador Tarrats i Jaubona persona, i sobretot un me Bosch. casalista convençut, malgrat Possiblement en aquella retotes les dificultats que es unió es va perfilar ja una idea presentessin. del Casal que el 1965 seria una El recordarem sempre des Visita de Joan Solé, Joan Castells, Salvador Tarrats i Jaume del cor. ■ realitat. El Joan s’implicà de seguida Bosch a Premià de Mar. Arxiu La Junta del Casal EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

NATURA SINGULAR El tudó (Columba palumbus)

El tudó és un colom molt comú i d’hàbits forestals però que darrerament també colonitza jardins i espais urbans. De color gris i pit color vinatós, presenta unes franges blanques molt caracterís�ques tan al coll com a les ales, que es poden veure amb claredat quan volen. Té un vol poderós i poc discret: el mascle sol fer volades d’exhibició tot ascendint batent les ales sorollo-sament per a planejar uns segons amb les ales esteses. S’alimenta de llavors i herba, i el seu ape�t és notable doncs pot arribar a menjar una dotzena d’aglans d’una �rada, no en va és el més gran dels nos-tres coloms doncs pot assolir prop dels 700 grams. És sedentari, tot i que a l’hivern arriben grans contingents d’individus hivernants. Reedició de l’article del febrer del 2015 en homenatge al pare, que ens va deixar el 13 de març del 2019

Arbres singulars

Xop canadenc, pollancre canadenc Populus x canadensis

El xop de la Bassa d'en Jan

Espècie

El Josep de cal Guixer és un personatge com n’hi ha pocs. Ordenat i perfeccionista, ac�u i assenyat, és, sobretot, un apassionat de l’Espluga. Fa uns dies vam anar junts a veure aquest gran xop per mesurar-lo i fer les fotos. M’explicava que, quan era pe�t, els vailets del poble anaven a banyar-se a la Bassa d’en Jan: “en aquest cingle de pedra que hi ha, aquí tocant al camí, la gent s’hi posava com si fos la platja , ﬁns hi tot alguns valents es varen fer una barca”. De l’arbre estant, és fàcil imaginar-se l’escena, en blanc i negre, de la mainada jugant alegres a l’aigua. Imatges de les que ha estat tes�moni el Xop de la bassa d’en Jan i dolços records d’infància del pare.

Presentat per Josep Amigó i Callau Dimensions

Perímetre del tronc més gran a 1,30m: 3,60 m Perímetre del tronc a la base: 4,80 m Ample de la capçada: 18 m Alçada: 35m

Ubicació

Al Parc Fluvial, ja tocant a la font major, entre la Bassa d’en Jan i el riu Francolí

facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat

Coordenades 41°23'57.3"N 1°06'09.3"E ( 41.399245, 1.102575 a Google Maps)

Pitu Amigó EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

Gairebé un centenar d'espluguins es manifesten a Madrid

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2019

Pep Torres

evabonetv

Published on Apr 4, 2019

El Francolí de març de 2019

Published on Apr 4, 2019

evabonetv

Go explore