El Francolí març 2018 by evabonetv

NÚM. 373

MARÇ 2018

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'AGRUPAMENT RECUPERA L'APLEC A DURRO

ENTREVISTA: Núria Gavarró Rodríguez, directora de l'Arxiu Tarradellas, EL FRANCOLÍ 1 de Poblet MARÇ 2018

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2018

LA NOSTRA PORTADA Aproﬁtant la remodelació duta a terme a la Casa Llavasa, una comissió formada per caps, excaps membres de la branca de famílies de l’Agrupament, ha organitzat aquesta jornada que s’ha viscut els dies 16, 17 i 18 de març amb una par�cipació de gairebé una vuitantena de persones. El primer Aplec a Durro es va celebrar l'any 1982.

Revista editada amb la col.laboració de:

FOTOS PORTADA: Enric Mercadé

SUMARI

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Josep Duran Gili, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Patrícia València, Esther Català Sànchez, Pitu Amigó, Laura Poblet i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ballester, Toni Morlans, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Xavier Lozano Bosch, Ferran Civit i Martí, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

4 5 6 7 8 9 10 11

EDITORIAL. BÚSTIA. The Dust Bowl Vergonya. Tres positl.les, amb permís Indignat REFLEXIONS. Postal anglesa: Londres Anhels contradictoris L'ACTUALITAT. Més de 100 dies de Govern a l'exili L'Ajuntament censa els habitatges aïllats de l'Espluga per actualitzar el pla d'incendis. La Guàrdia Civil hauria seguit la pista de Ferran Civit abans del referéndum 12 L'espluguina Íngrid Sales queda en tercera posició al Campionat d'Espanya de grup Xou de patinatge artístic. L'espluguí Roger Roig queda en cinquena posició en una prova de descens de la Copa Catalana 13 L'Espluga es promociona al programa España Directo de Televisió espanyola. El Vi fa sang de l'Espluga presenta el cartell de la quarta edició 14 Els Armats de l'Espluga recorren els carrers de la part alta de Tarragona. Una trentena de persones participen al Via Crucis ﬁns a Poblet 15 Neix un nou grup de suport a la lactància materna a la Conca de Barberà. L'Espluga no acollirà l'entrega dels premis Baldiri Reixac d'enguany. 16 El CTT Espluga aconsegueix l'ascens de categoria a l'eny del debut 17 Presentació del llibre de la Tecla Martorell. Conferència de la Dra. Cori Casanova, organitzat per la Coral Espluguina 18 La Coral Espluguina fa ressonar les caramelles a l'Espluga i al Monestir de Poblet 19 Nova proposta musical de l'Espluga FM Ràdio. L'EFMR va celebrar el Dia Internacional de la Dona amb una programació només amb veus femenines. 20 Cristina Palau i Nuri Estadella pugen al podi d'una cursa de 100 quilòmetres a Menorca. Finalitza el cicle Al Caliu de la temporada 21 L'AEiG l'Estornell recupera l'Aplec a Durro. El Casalet

Kids tanca la cinquena edició amb més de 800 entrades venudes 22 ENTREVISTA. Núria Gavarró i Rodríguez, directora de l'Arxiu Tarradellas, de Poblet 25 CASAL. 26 Consells d'aromateràpia en oncologia. Les coreograﬁes del Casal de l'Espluga no superen els Campionats d'Espanya 27 El Dietari del país a nivell local 28 RIMADORS ESPLUGUINS 29 PINZELLADES DEL PEDRÍS 30 CURAR-SE EN SALUT 32 ESPAI SOMMELIER. 33 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 34 ARA FA 100 ANYS 35 JOVES ESCRIPTORS 34 MUSEU DE LA VIDA RURAL 38 MOSSECS FILOSÒFICS 39 ENSENYAMENT 45 EL RACÓ DE PENSAR 46 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR

MARÇ 2018

Espanya escanya Com més avança el temps, el nostre país va pa�nt més embats de l’estat espanyol en tots els fronts que pot i amb totes les armes que l’estat, com tots els estats, té al seu abast. Més enllà de cercar una solució polí�ca, cosa que seria la més raonable i “normal”, s’han engegat batalles en molts altres fronts, sempre amb el rerefons de la repressió més visceral i cruenta. Per una banda l’embat judicial que empaita a tothom que ells consideren hos�ls al principi “bíblic” de la unitat d’Espanya. Han judicialitzat totalment la polí�ca catalana, imputant a representats de la ciutadania, legí�mament escollits pel sufragi popular entre els que hi ha consellers, diputats, alcaldes i regidors, per no dir membres de les grans en�tats sobiranistes que representen un ampli espectre de la societat catalana. Ara també posen en punt de mira directament en el poble organitzat de manera reivindica�va i pacíﬁca en els CDR, que no són més que una representació transversal dels catalans que anhelen una república independent per al nostre país. Qui sap si amb el temps no en �ndran prou amb les presons que hi ha escampades per tota la geograﬁa espanyola per tancar a tots els dissidents i hauran de començar a construir camps de concentració, o a omplir estadis de futbol o ves a saber quin acudit per callar a tothom i totdon que es mostri en contra el sistema cons�tucional establert. Sistema cons�tucional que per cert, ells han perver�t i corromput amb les seves actuacions repressives contra el que és encara un part d’aquest estat espanyols cada dia més erosionat democrà�cament parlant. Com que amb l’estratègia destruc�va i terrorista judicial i policial ( ja no cal parlar més de l’atac en tota regla perpetrat per les forces de seguretat de l’estat el dia 1 d’octubre) no en tenen prou, han gosat a manipular a l’anomenat quart poder, és a dir la premsa, per donar a la seva campanya de propaganda an�catalana, i no només als mitjans que pel fet de ser públics ells mateixos controlen, sinó a la resta de mitjans majoritaris tant de premsa com de ràdio o televisió, assolint una unanimitat en el discurs que fa que tot plegat fregui l’esperpent més miserable. Però no n’hi deu haver prou amb tot això per intentar fer defallir el projecte republicà català que també han posat al taulell EL FRANCOLÍ

d’escacs que és aquesta batalla, al cap de l’Estat, a tot l’aparell diplomà�c, al tribunal cons�tucional (que en un país democrà�cament madur hauria de ser l’àrbitre). Han intervingut l’economia catalana i la resta de les nostres legí�mes ins�tucions i volen destruir l’escola i la televisió públiques amb la falsa excusa de l’adoctrinament que diuen que prac�quen, i han usat totes les clavegueres possibles per no deixar cap front sense la bru�cia que des de fa tant de temps van escampant. Així doncs i resumint, l'Unitat d’Espanya ha esdevingut el gran dogma de fe que vol despertar en els espanyols uns sen�ments patriò�cs que puguin jus�ficar l’atac repressor de l’estat espanyol. Aquest precepte ho jus�fica tot, joc brut, males arts, repressió infinita i tot allò que creuen que poden fer amb tota la impunitat¡ del món. El que no saben és que tot plegat no fa més que confirmar que Espanya és una democràcia molt feble, immadura i mal estructurada. Amb fonaments sòlids al règim anterior i principis bàsics de dubtosa procedència. No se n’adonen que tot això que estan fent, en algun moment se’ls girarà en contra perquè el món està observant i cada dia se n’adona més de quina mena de governants són i quina mena de país han construït. I sobretot, no són conscients de qui tenen davant. Un poble que ha resis�t més de 300 anys els atacs d’aquesta Espanya que tan volen protegir, i que malgrat tot el joc brut, la repressió, la maldat i la força desmesurada que mostren, seguirà endavant, sempre endavant perquè els catalans ho tenim a l’ADN i ha quedat demostrat que amb aquestes armes que usen, som indestruc�bles, i més ara que ja només tenim una sor�da, seguir endavant fins assolir la nostra república tan desitjada com merescuda. ■

MARÇ 2018

Busti@

The Dust Bowl

Les grans planícies de Nord Amèrica ocupen una franja central d’uns 3000 Kms nord-sud i uns 800 Kms d’amplada (1.3 milions de Km2). The Dust Bowl, La Conca de la Pols fa referència a una secció ben concreta del sud i oest dels plans d’uns 160 mil Km2, aproximadament un quart de l’extensió de la Península Ibèrica, encara que esdeveniments semblants però no tan dramà�cs foren més estesos cap al nord. El Dust Bowl se centrà a l’estat d’Oklahoma, i parts con�gues dels estats de Texas, New Mexico, Colorado i Kansas. Aquesta regió és ja normalment semi-àrida amb llocs d’herbes de terra ben secana semblant al Riu Sec. A la part del nord de Texas hi enclou l'anomenat Llano Estacado dels exploradors espanyols del segle XVI (Francisco Vàzquez de Coronado) tan vast i uniform que tenien el camí, més de mil quilòmetres, entre San Antonio,T exas a Santa Fe, New Mexico, marcat amb estaques. Pel Dust Bowl hi passava bona part de l’històrica Route 66 passadís d’emigració a Califòrnia del segle XX, una carretera d’uns 4.000 Kms de Chicago a Los Angeles. Cançons (Nat King Cole i molts més) i el durador xou de televisió “Route 66” la celebraren. En queden trams evoca�us. Avui els experts expliquen el Dust Bowl com un exemple del fenomen metereològic cíclic però un xic irregular anomenat El Niño que ja afectà l’Imperi Inca i segurament s’ha anat repe�nt per milers d’anys. Té a veure amb corrents marines equatorials al Pacíﬁc sudamericà que acaben - es pot va�cinar - afectant el temps als països dels dos costats del Pacíﬁc. El nom li posaren els exploradors/navegants espanyols del segle XVI que notaren que el fenomen era més evident als voltants de

Nadal. Per la franja del sud dels EUA, quasi de costa a costa, El Niño porta pluges i hi hagueren uns anys de pluges fora del normal al futur Dust Bowl tots els anys 20 que induïren la gent a establir-se allí. Tot canvià als anys 30 amb una sequera persistent i encara més severa del normal, l’invers efecte d' El Niño que ara se'n diu La Niña per contrast i que suposadament deriva del que passa, o no passa, a les corrents equatorials de l’oceà Pacífic. Encara avui s’està pendent d’El Niño. Es reporten esporàdicament temporals de pols al nord de Texas i a Arizona. La foto de la col·lecció feta per Dorothy Lange al programa de l’exposició del MVR és icònica del període de la Depressió Econòmica i del Dust Bowl dels anys 30. El mateix a la literatura amb la novela The Grapes of Wrath (1939), Els Raims de l'Ira, de John Steinbeck i al cinema, la pel·lícula del mateix nom amb Henry Fonda (1940). El cantautor “okie” - migrant d’Oklahoma - Woody Guthrie, és un dels autors de la cançó popular de protesta social: This Land is Your Land, aquesta terra/país és teu, d’empoderament, és una mena de segon himne nacional tal com America the Beau�ful, Amèrica la Preciosa d’Irving Berlin, més lírica. Un film autobiogràfic, Bound for Glory (1976), Des�nat a la Glòria amb David Carradine fou passat al castellà amb el �tol Esta Tierra es mi Tierra. Con�nuaren la tradició de Woody el seu fill Arlo, Arlo i altres com Pete Seeger, (an�-Vietnam i pro-Riu Hudson) fins a, entre tants altres, l’actual Bob Dylan, que va conèixer i fou seguidor de Woodie Guthrie. Bob Dylan és l’úl�m Premi Nobel de Literatura americà (2016) i l’únic cantautor amb tal guardó. ■

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades a les bús�a de la revista, encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2018

Vergonya Observem amb perplexitat, la desaforada allau castellana, que sense comprensió ni compassió intenta una vegada més aixafar la noble i lícita aspiració de llibertat del poble català. A les espanyes, i també al principat hi ha un desig de venjança i de posar de genolls tot un poble, sense sen�r ni un bri de vergonya ni un enzim d’es�ma. Sembla que volen arrabassar-nos tota la nostra dignitat per sen�r-se guanyadors, escapçant tots els caps de la que ells anomenen revolta. No en volen deixar ni rastre. No puc entendre que s’emparin en la men�da i la man i p u l a c i ó j u d i c i a l p e r d e r ro t a r- n o s s e n s e escrúpols,emparant-se en una Europa i un món caduc, cada vegada més interessat en el seu benestar egoista que en el d’implantar l’autèn�ca jus�cia social i polí�ca. A l’Espanya segueixen les tàc�ques dels Pizarro i els Cortés, buscant or i domini i centralitzant el món a Madrid, la capital del Regne.

És aquest el premi per haver, al llarg dels anys d’història, Catalunya comandat la revolució industrial, la social i l’econòmica d’Espanya? S’obliden de l’empara de milions d’espanyols buscant feina i creant noves famílies al principat? Tan malament els hem tractat, que pesa més la venjança i la rancúnia que no pas l’agraïment i l’es�ma? Tan malvats ens consideren que usen la tàc�ca de perdre un ull a canvi que, el que per a ell és l’enemic, quedi cec? No coneixen ni senten vergonya? Per concloure diré: Podrem els catalans de cor resis�r aquests embats tan cruels i perllongats, sense sen�r indignació i despreci pel tracte colonial que rebem? Podrem, en el futur, tornar bé per mal? Mare de Déu Senyor, quina feina tenim i �ndrem per redreçar el nostre futur. ■ Eusebi Majós Pont

Tres pos�l·les, amb permís En el número del passat mes de febrer, El Francolí publica, entre d’altres, tres ar�cles de col·laboradors habituals i, per demés, amics, sobre temes que, pel coneixement que jo en �nc, m’agradaria pos�l·lar afegint-hi algun detall que pot interessar al lector. El primer es el de Ferran Civit rela�u als nostres “indians”. Entre moltes altres persones, l’autor, es refereix al segon marit de la seva besàvia paterna, Ernesto de Aguirre i Olozaga del que diu “va ser nomenat a dit alcalde de L’Espluga per la Dictadura de Primo de Rivera”. L’ín�ma relació que hi havia entre aquesta família i casa meva, me n’ha fet conèixer, de sempre, pel tes�moni dels que ho visqueren, aspectes entranyables que per la seva privacitat no es poden publicar; però sí una cosa que l’amic Ferran potser per modès�a no ha volgut dir. En produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923, van ser des�tuïts tots els càrrecs electes de la nació i subs�tuïts per persones de la confiança del Directori que, així mateix, va nomenar un delegat governa�u per a cada par�t judicial. A Montblanc, concretament, un comandant de l’exèrcit. Ernesto de Aguirre havia estat militar. No es estrany, doncs, que fos nomenat alcalde de L’Espluga. Va ser, certament, un alcalde de circumstàncies, però va deixar un record magnífic a la població. La seva rec�tud, la seva moderació i la seva preparació, molt superior a la que entre la gent de poble era habitual en aquell temps, foren reconegudes, fins i tot, i així em consta, pels mes acèrrims detractors del nou règim. I això s’ha de dir. EL FRANCOLÍ

El segon ar�cle és el que J.Ma.Vallès dedica a Ramon Civit Girona. Diu no saber-ne gran cosa, però jo puc ampliar-ne la informació. Aquest senyor pertanyia a una branca de cal Fartet, família que, com tots sabem, tenia com a casa pairal el magnífic edifici de la Plaça de l’Església. Era propietari de la casa n. 3 de la Plaça de la Vila, que tots hem anomenat sempre com “Cal Pio” pel fet que a finals del segle XIX un oncle del Sr. Carulla hi establís una confiteria que es va perllongar durant tres generacions. Efec�vament, fou molt donat a la poesia; però la seva passió era la pintura. Se’l veia moltes vegades amb els estris i cavallet per diferents indrets del poble recollint amb el pinzell l’encant de molts racons que potser ja no existeixen avui. Passava tots els es�us al tercer pis d’aquella casa. Sota, al segon, hi venia també, amb la seva família, el seu germà Joan. Els dos estaven enemistats; però a la seva mort, i per disposició paterna, tota la casa l’heretà el darrer. Més tard, en morir aquest, la seva filla la va vendre als propietaris actuals. També posseïa l’esmentat Ramon Civit, una casa, la n. 5, a la carretera de Montblanc. Aquesta casa fou adquirida al seu temps de manera no del tot correcta i, en ser de lliure disposició, va deixar-la en testament a la seva assistenta de molts anys, Teresa Fabregat, de qui passà a un nebot seu de Reus a qui l’amic Vallès va conèixer. Finalment, el darrer ar�cle al que em voldria referir es Biografies Espluguines, en el que Jordi Roca ens par-

MARÇ 2018

la de la monja Concepció Bernat. Aquesta jove senyora, morta als 39 anys, era germana de Josep Maria Bernat Carreras, alcalde de la Vila l’any 1936 que, juntament amb altres espluguins, fou assassinat pocs dies després de començar la guerra. No es d’estranyar el seu ingrés a la Congregació de les Paüles ni la consideració que se li tenia dintre l’Orde. Casa seva, cal Par�san, família ultra dretana molt vinculada a l’estament eclesiàs�c, tenia un pes molt notable en el par�t carlí. Cal recordar que, pocs anys abans de néixer ella, un oncle seu, sacerdot, resident a Madrid, deixà en llegat a les Filles de la Caritat o Paüles, la casa grandíssima que, de procedència familiar, posseïa a L’Espluga, al carrer Major, llavors número 16 i actualment 12 i 14, amb façana també a la carretera de Montblanc, amb la condició que hi establissin un col·legi internat per a noies. El centre, en aquell moment de puixança econòmica

pels elevats preus que assolia el vi, s’omplí ràpidament amb nenes d’arreu del país. Tant es així, que pocs anys després, decidiren comprar un gran terreny a l’indret conegut com Roques de la Guineu, propietat de cal Borràs, de la carretera de Poblet, casa d’on precisament era la meva besàvia, per edificar-hi un nou i grandiós col·legi. Aquell lloc, en realitat, era una immensa pedrera (d’aquí el nom amb que popularment s’ha conegut sempre el carrer que hi ha al costat) de la que, en rebaixar-la per a ubicar-hi l’edifici, n’extragueren el material per a la seva pròpia construcció. Després, amb la ruïna econòmica que provocà la plaga de la fil·loxera, les monges se n’anaren i el convent fou ocupat per la branca masculina de l’Orde, els Pares Paüls, dels quals fou casa, com tots hem conegut, fins que el Sr. Carulla va conver�r-la en la magnífica residència que hi ha avui, desprès de comprar tot l’immoble, en abandonar defini�vament els Paüls la nostra Vila l’any 1968. ■

Frederic Torruella

Indignat Aquests úl�ms mesos em sento indignat per tot el que està passant polí�cament al nostre país. Explicaré els mo�us. M’indigna que diguin que totes les manifestacions dels 11 de setembre d’aquests úl�ms anys, han estat revoltes i tumults (jo hi era i puc cer�ficar que eren pacifiques i reivindica�ves, i totalment compar�des amb alegria i germanor). Em reventa que diguin i sos�nguin des de l’estat que tots som iguals davant la llei (és men�da). Em deixa perplex que no recordin els cops d’estat i les guerres que hem sofert durant segles (i ara hi afegeixen aquest aiguabarreig de tribunals), que només han portat i porten violència, destrucció i humiliació. No comprenc que hi hagi venjances desaforades només perquè pensem diferent i cerquem la llibertat plena. Em costa d’acceptar que una Catalunya treballadora, puntera en molts camps i pacífica, sigui mal anomenada pel govern d’Espanya com a retrògrada, sediciosa i traïdora. M’alarma aquest pòsit de rancúnia contra els catalans “A por ellos” a Andalusia i “Si nos dejaran” la Guardia Civil, etc. M’espanten els tribunals d’ordre públic, que vam tenir l’úl�ma guerra civil, i que ara s’han instaurat plenament. Clama al cel l’aplicació cruel de l’ar�cle 155 de la Cons�tució espanyola, contra els seus propis ciutadans. No es pot acceptar que �nguem ciutadans empresonats, a l’exili i altres encausats, multats i perseguits pel sol fet de defensar la voluntat del seu poble. No puc entendre aquest desig de destrossar persones, famílies i ideals. Tampoc no puc entendre que alguns par�ts a Catalunya jus�fiquin i recolzin aquestes massacres de persones i ins�tucions. (Com es pot guanyar adeptes i consEL FRANCOLÍ

ciències amb prohibicions, desprecis i garrotades? És trist no sen�r res més que por per la jus�cia espanyola quan havíem de tenir la sensació de respecte i agraïment . (Per altra part, no es pot guanyar als tribunals de jus�cia allò que s’ha guanyat a les urnes). No es pot aguantar que inten�n instal·lar la censura en tots els espais, de la informació i també en tots els signes i ensenyes de protesta. No puc acceptar que busquin i maquinin reventar el teixit econòmic del país. Em sobta que el rei d’Espanya actuï igual que el seu antecessor en nom dinàs�c, i que no hagi fet de mediador , sinó de part acusadora i repressora. (No s’arreglen els problemes amb quatre paraules en català en recepcions públiques) (Els caramels, a Catalunya, els donem a la mainada) Hem arribat al zènit quan hem sen�t dir úl�mament a un par�t català, que els catalans embruten el bon nom de la república, quan ells han destrossat i trepitjat la democràcia recolzant l’aplicació de l’ar�cle 155 de la Cons�tució espanyola amb encrueliment i salvatgisme. Finalment, m’indigna haver-me fet gran i vell veient com la mateixa història es va repe�nt una i altra vegada. Seguim sense àrbitres imparcials, plens de traïcions internes, silencis comprats i ajuts forans fent l’orni, a més envoltats de democràcies mundials de ﬁreta. Així podria seguir raonant i explicant mo�us d’indignació, però acabaré amb un de sol M’INDIGNA SENTIR-ME INDIGNAT Eusebi Majós

Nota: No he parlat de l’atac a la normalització lingüís�ca perquè desbarraria. Per a mi és un tema sagrat. ■

MARÇ 2018

REFLEXIONS un cop d’ull

Postal anglesa: Londres

ANDREU MORTA

ixò no és el que volia –i calia– escriure, però l’actual erupció hispànica t’obliga a tornar a costums que crèiem superats. Així que anem a Londres. ¿I què diré que no sapigueu ja –i més i millor que no pas un servidor–, d’aquesta vasta ciutat, antany capital d’un gran imperi? Doncs penso que encara se’n sent i que ho expressa amb elegància i impuls crea�u. Destacaria la cura exquisida dels jardins i monuments que l’entapissen, el dinàmic tresc de la City... Quatre pinzellades d’observador novell en trepitjar-la per primer cop: anècdotes, sorpreses, mirades, tasts... una mica, i poc, de tot. Primera sensació: que la urbs vol facilitar la vida dels veïns i veïnes tant com lluir els fastos reials –que també, i de quina manera!–, si no més. Així, als passos de vianants, un rètol pintat a la calçada amb grans lletres avisa que els cotxes i busos poden venir pel cantó més inesperat: «look left» (mireu a l’esquerra), «look right» (mireu a la dreta) o «look all side» (mireu a tot arreu, tan graciós com oportú, a més de necessari). També facilita la vida a la gent l’«Oyster» (ostra) amb què es paga al transport públic. És una tarja universal que s’ac�va carregant-hi unes quantes «pence» (lliures) i cada cop que agafes el metro o puges al bus se’n descompta l’import del viatge. El sistema és pràc�c, atès que el preu del bitllet depèn del trajecte i de la companyia (el transport és privat i no hi ha tarifa universal) i quan els diners dipositats s’esgoten, es recarrega i avall que fa baixada. Ah! I quan l’anul·les, el caixer automà�c et retorna l’import que no has gastat. Senzill i pràc�c. I honrat: no es queda els «quartos» sobrers, com fan EL FRANCOLÍ

les cabines telefòniques d’aquí. Sorprèn la civilitat laica de les esglésies, tant anglicanes com catòliques: a totes hi ha bar o cafeteria per acollir els feligresos i els visitants ocasionals. En alguna, un veritable restaurant, com el de la cripta de Saint Martin on the Fields, a Trafalgar Square: bufet assor�t i preu assequible. Val la pena d’anarhi, perquè els preus londinencs fan que les «sterling pounds» s’esmunyin a velocitat de “fórmula u”. A més, les monedes angleses són un trencacolls de mides i disseny, sobretot els valors pe�ts: els 50 cèn�ms són més xics que els deu! I això malgrat que el 1971 van adoptar el sistema mètric decimal: ara el «penny» és un cèn�m de lliura i el vell «shilling» ha desaparegut. El clima? En això vam tenir sort. Malgrat la fama de capital plujosa –guanyada a pols, com sabeu–, on el paraigües és tan abillament personal com els calçotets, ens va acompanyar un sol espaterrant, mediterrani. L’aproﬁtàrem per trescar pel centre a fons i ull atent: barris senyorívols com West-

minster i Kinston upon Thames tenen estatus de ciutat; Chelsea i Kensington són municipis reials; els mercats de No�ng Hill, Borough o Piccadilly, tan populars... Les giragonses del riu uneixen i separen alhora les dues ribes. Túnels i ponts el travessen, dels quals són més anomenats Tower Bridge –inaugurat el 1886– i Waterloo Bridge, on Robert Taylor i Vivian Leigh feren brollar dolls de llàgrimes a les nostres mares i padrines en una pel·lícula del 1940. Esclar, no podíem marxar sense veure, al British Museum, la famosa «Pedra Rossetta», aquell diccionari esculpit que féu possible desxifrar els jeroglífics egipcis. O el Royal City Museum que narra dos mil anys d’història d’aquest port fluvial d’origen celta fortificat per Juli César i ja citat al temps de Neró –segle I– com «Londinium» . Gastronomia? Puc dir només que no trobàrem justificada la reputació de malmenjats que solem atribuir als britànics. Ni la d’esquerps. En parlarem un altre dia... si voleu, esclar. “Good by”. ■

MARÇ 2018

REFLEXIONS pensaments digitals

Anhels contradictoris

XAVIER LOZANO

a inversemblança del que està passant a Catalunya fa que cada dia, a cada nou fet, sen�m més estranya la nostra fidelitat al procés. El dubte i la por, l’ofuscació i la sensació de buit, d’haver topat amb un mur infranquejable inunda, crec, molts cors i molts pensaments de tanta gent que fins l’1 d’octubre havia sor�t a celebrar el triomf d’un moviment ciutadà i pacífic que per primer cop en anys era escoltat pels nostres representants polí�cs. Tots recordem quan les aspiracions nacionals de Catalunya eren només un símbol mentre conscients érem que, com a tal, eren impossibles. Però havíem arribat a creure en l’impossible i l’entusiasme encoratjador dels valents i amplis passos polí�cs que els nostres governants feien, ens havia fet arribar a imaginar que teníem els nostres anhels a tocar.

EL FRANCOLÍ

Probablement tots teníem en el fons la sensació que tots aquells esforços podrien estroncar-se d’un moment a l’altre. Però, almenys jo, no volia imaginar-me una situació com la que estem vivint. Ni un referèndum com el que vam patir. Ni una resposta política tant nul·la. Ni una ofensiva judicial pròpia d’un segle XX que havíem aparcat als llibres d’història. I avui, amb el Govern legítim empresonat i exiliat el nostre dia a dia es fa estrany. La incertesa del nostre pensament ens inunda de foscor i sensacions contradictòries sobre allò que volem i pensem. I jo també penso en tanta gent que no vol la independència i que celebra i recolza els empresonaments i totes les mesures dràstiques que Espanya està impulsant per acabar amb els anhels nacionals dels catalans. Ells també són catalans, i també són molts. Les

eleccions van posar xifres al procés i realment, el meu dubte rau en com donar resposta a tots aquells que celebren l’’A por ellos’ i el difonen. El que em sap greu és que entre ells, pocs tenen en la seva preocupació com donaran resposta als que desitgem que Catalunya decideixi lliurement el seu futur polític com a territori. És possible que ningú dels no independentistes estigui reflexionant, per un moment, en com respondre l’independentisme i no pas en com combatre’l? De ben segur però que el que estem vivint serà un nou pas que, amb el temps, sabrem entendre i interpretar. El patiment dels que, per la causa col·lectiva, han entregat les seves vides, ha de tenir una resposta clara i contundent. Sense oblidar que, també hem de pensar com donem resposta als anhels dels que no pensen com nosaltres. ■

MARÇ 2018

L'ACTUALITAT Més de 100 dies de Govern a l’exili El passat 29 de gener es van complir ja 100 dies de Govern català a l’exili. Per denunciar la situació, el MHP Carles Puigdemont i els Consellers Serret, Ponsa�, Puig i Comín, van presenciar a Lovaina el moment amb el que, setmanalment, l’espluguina Anna Amigó i la gironina Gemma Vilanova reivindiquen la llibertat dels Presos Polí�cs i la llibertat del Govern a l’exili. Durant l’acte es va tocar el Cant dels Ocells i es va llegir un extracte del poema de Salvador Espriu, La pell de Brau. A l’esdeveniment hi van assis�r diversos catalans residents a Bèlgica i un gran nom-

bre de premsa catalana, espanyola i belga, que s’havien desplaçat a la ciutat per la presència de Puigdemont. Després d’atendre a la premsa, el Govern va realitzar un sopar de germanor amb aquells catalans presents a

Anna Amigó toca el violí a la concentració de la Plaça Schuman de Brussel.les. Cedida

L’espluguina Anna Amigó i la gironina Gemma Vilanova, interpreten "El Cant dels Ocells" a Lovaina, Bèlgica. Cedida

Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Antoni Comín, presencien l'acte que reivindica l'alliberament dels presos polítics. Cedida EL FRANCOLÍ

l’acte, la majoria membres de l’ANC Brussel·les. Durant el sopar, es va poder parlar de la situació que viu el nostre Govern i la nostra societat. Paral·lelament es va entregar a cada un dels exiliats una sèrie de missatges personals que gent d’arreu de Catalunya havia fet arribar a l’ANC Brussel·les. Entre aquests missatges hi ﬁgurava també el de l’ANC Conca de Barberà, que va ser donat a cada un dels polí�cs. Però des de fa uns dies, la situació a l’exili ha canviat i ha mul�plicat fronts. Ja no només hi ha polí�cs a Bèlgica, sinó que s’afegeixen al llistat Suïssa, Escòcia i Alemanya. I al mateix temps que a Europa el cas català ha tornat a agafar importància, a l’estat espanyol han crescut els presos polí�cs. És per això que diumenge 25 de març, coincidint amb l’empresonament de la Presidenta del Parlament Forcadell, els Consellers Romeva, Bassa, Rull i Turull, i, casualment, l’arrest de Puigdemont a Alemanya, es va realitzar una concentració a la Plaça Schuman de Brusselles, davant de la Comissió Europea. Aquesta va ser una antena de la gran mobilització del mateix dia a Barcelona. I és que des de l’exterior se seguirà denunciant la situació a Catalunya i es demanarà a cada moment la llibertat pels Presos Polí�cs i el respecte pels drets de la nostra societat i dels nostres representants polí�cs. ■

MARÇ 2018

L'ACTUALITAT

L’Ajuntament censa els habitatges aïllats de l’Espluga per actualitzar el pla d’incendis L’Ajuntament de l’Espluga ha elaborat un cens dels habitat- apareix de l’Espluga al Pla Infocat d’Emergències per Incendis ges que es troben fora del nucli urbà per tal de tenir localitzades Forestals de Catalunya, ja que la darrera actualització va totes les persones que viuen al terme municipal, encara que ser el 2012. Aquesta informació també es facilitarà als vigilants municipals i a l’Associació de Defensa de l’Espluga. sigui esporàdicament, i actualitzar el pla d’incendis. La regidoria de Medi AmbiEl regidor de Medi Ambient ent ha localitzat 35 punts habide l’Espluga, Antonio Vendrell, tats, però els veïns afectats no va explicar el projecte en el daren �ndrien constància, com a rer Ple Municipal del mes de femínim és el cas de Josep Estadella, brer. La inicia�va sorgeix del pla propietari de l’hotel rural de la de prevenció d’incendis pel qual Masia Font de l’Oca, i de Josep ara s’habilitaran franges de baiMartí, veí de la zona del Molí xa densitat forestal en els nuclis d’en Guasch. Els veins celebren d’habitatges aïllats i, a més a més, la iniciativa, però denuncien la s’aprofita l’ocasió per posar al desinformació que pateixen, no dia el cens. Aquestes només en aquest cas, sinó també dades serviran per actualitzar la en episodis d’inclemències informació del pla d’incendis lometeorològiques, com per cal, que ara és la del 2014, i també exemple les nevades. ■ per renovar la informació que El Molí de Guasch. Gerard Bosch Gerard Bosch Castro

La Guàrdia Civil hauria seguit la pista de Ferran Civit abans del referéndum La Guàrdia Civil hauria vigilat el diputat espluguí Ferran Civit les setmanes abans de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre junt amb altres polí�cs de Junts pel Sí. Segons ha avançat elMón.cat, la policia espanyola hauria seguit el rastre de Civit arran de l’operació per localitzar les urnes i les paperetes per les votacions de l’1-O. El diari digital destaca que l’atestat policial lliurat al jutge Pablo Llarena, que instrueix la causa contra l’1-O, demostra que per tal de localitzar el material del referèndum es va seguir la pista de càrrecs de l’administració i es van punxar els telèfons de diputats i consellers. ■ Redacció EFMR

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2018

L'ACTUALITAT

L'espluguina Íngrid Sales queda en tercera posició al Campionat d'Espanya de grup Xou de pa�natge ar�s�c

El grup Xou Gran de pa�natge ar�s�c del Reus Depor�u ha aconseguit la tercera posició en la dissetena edició del Campionat d'Espanya disputat al Palacio de Deportes d'Avilés (Astúries) aquest divendres i dissabte, 9 i 10 de març. Amb aquesta classiﬁcació, el conjunt dirigit per Laura Rodríguez i Xavi López poden decidir si prefereixen disputar el Mundial que es disputarà a Nantes (França), o bé, l'Europeu a Lleida. Podi català La coreograﬁa 'Once Upon a Time', que va permetre a les roig-i-negres assolir la tercera posició al Campionat de Catalunya el passat mes de febrer, ha tornat a resultar vencedora a l’espanyol. En aquesta edició el CPA Girona ha donat la sorpresa i ha alçat el �tol de campiones per davant del CPA Olot. El Masnou ha ocupat la quarta plaça. ■

El grup Xou Gran amb l'espluguina Íngrid Sales. Cedida

L'espluguí Roger Roig queda en cinquena posició a la Buff Down Urban Barcelona L'espluguí Roger Roig va aconseguir, el passat 4 de març, quedar en cinquena posició en la categoria junior de la Buff Down Urban Barcelona, una prova dela Copa Caralana de descens urbà en bicicleta, inclosa al Cycling Week de la ciutat. En aquesta edició, el Cycling Week Barcelona comptava amb quatre proves diferents d'esports gravity, el Down Urban Barcelona, un descens urbà amb bicicletes de MTB, limitat a 60 riders i molt espectacular per al públic. Buff Down Urban Barcelona El recorregut començava a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, passant per l'Avinguda de l'Estadi, fins al museu MNAC i arribava a les fonts de Montjuïc. Una baixada espectacular plena de salts i obstacles per les escales emblemà�ques de la ciutat. L'espluguí va assolir el repte amb un temps d'1:19:49, fet que el va portar a una cinquena posició en la categoria junior i en la trentena de la general. ■ EL FRANCOLÍ

Roger Roig en el descens. Buﬀ Down Urban Barcelona MARÇ 2018

L'ACTUALITAT L'Espluga es promociona al programa España Directo de Televisió espanyola

El programa de Televisió Espanyola, “España Directo”, va dedicar el passataquest dimecres 14 de març, un espai sobre els atrac�us turís�cs i culturals de l’Espluga de Francolí. El programa de connexions en directe va donar protagonisme al municipi de la Conca de Barberà al voltant de les 8 del vespre. En concret, “España Directo” va oferir un espai de 6 minuts que va començar amb un reportatge enregistrat al llarg de tota la jornada en diversos punts emblemàtics de l’Espluga. L’audiovisual va començar explicant el naixement del Riu Francolí, entrant a la Cova de la Font Major, i va con�nuar descobrint el passat de la producció d’aiguardent

a la Fassina Balanyà. La mirada enrere també es va fer amb les ulleres de realitat virtual de la Ruta Templera i Hospitalera des de la plaça de l’antic castell. L’equip del programa també va conèixer la tradició de la forja a Cal Biel i va connectar en directe amb la fàbrica d’Especialitats Cobo per ensenyar el procés d’elaboració dels carquinyolis, el dolç típic de l’Espluga. El programa “España Directo” es pot veure a tot l’Estat espanyol de dilluns a divendres de 19.20 fins a les 20.30 del vespre. El format va aparèixer per primera vegada a la Televisió Espanyola l’any 2005 i s’ha emès en tres etapes interrompudes. ■ Gerard Bosch Castro

El fes�val El vi fa sang de l’Espluga presenta el cartell de la quarta edició A través del forat d’un pany veiem una copa de vi i un llibre reposant sobre mobiliari an�c, aquesta és l’escena que planteja el cartell de la quarta edició d’El Vi fa Sang de l’Espluga que se celebra del 6 al 8 d’abril. El color vermell és el predominant del disseny de l’espluguí Àlex Foix, una carta de presentació del fes�val que ja inclou la possible escena d’un crim per sembrar la intriga i atraure així espectadors al municipi. El Fes�val Interncional de Novel·la Criminal en català de l’Espluga reunirà enguany 35 escriptors i escriptores del gènere negre que participen en una trentena d’activitats. El regidor de Cultura de l’Espluga, Jordi Torre, ho explicava el passat 13 de març en l’acte de presentació del cartell, on també va destacar que enguany el Museu de la Vida Rural és el principal escenari del fes�val. L’organització centralitza bona part dels actes a l’ediﬁci de la Fundació Carulla perquè permetrà evitar desplaçaments i la possible pèrdua del públic pels carrers del municipi . Alhora, servirà per guanyar temps i esponjar EL FRANCOLÍ

la programació d’actes. A més, Jordi obres de novel·la més negres de Torre va explicar que el MVR permetrà Pedrolo, ara adaptada per Margarida que es puguin canviar les escenes per Aritzeta, Salvador Balcells i Josep M. a cada acte utilitzant diverses sales de Vallès. l’equipament. D’altra banda, el fes�val definirà a parEl Vi fa Sang ret homenatge a Manu- �r d’ara una temà�ca global per a cada el de Pedrolo edició. L’eix central de les taules rodones Coincidint amb el centenari del naixement i les ponències d’aquest 2018 serà “Rede Manuel de Pedrolo, el fes�val literari alitat i ficció a la novel·la criminal”. ■ Gerard Bosch Castro de l’Espluga també retrà homenatge a l’escriptor segarrenc amb diverses propostes. Aprofitant la implicació en El Vi fa Sang de la comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga, els actes commemora�us del centenari es presentaran a l’Espluga també amb la presència de la presidenta de la Fundació Pedrolo, Adelais de Pedrolo. Una de les propostes dins de l’Any Pedrolo serà la lectura dramatitzada de l’obra “Mossegarse la cua” per part de membres de grups de teatre de la comarca i les fotografies de Xulio Ricardo Trigo . D’aquesta manera, el certamen projectarà una de les Presentació del cartell. Gerard Bosch

MARÇ 2018

L'ACTUALITAT

Els Armats de l'Espluga recorren els carrers de la part alta de Tarragona Els Armats de l’Espluga de Francolí van par�cipar per primera vegada al Via Crucis de la Trinitat del dimecres 28 de març, que va recórrer diversos carrers de la part Alta de Tarragona. El Via Crucis, organitzat per la germandat del Crist dels Gitanos, va començar a dos quarts d’11 de la nit des de la Parròquia de la San�ssima Trinitat al carrer de Natzaret, al nucli històric de Tarragona, i va recórrer alguns carrers i espais de la part alta, com per exemple la plaça del Rei. La comi�va portava la imatge del Crist i darrere una desena de penitents que van fer el recorregut pels carrers del nucli an�c de la ciutat de Tarragona. ■ Redacció EFMR

Els Armats a Tarragona. Armats de l'Espluga

Una trentena de persones par�cipen al Via Crucis fins a Poblet La Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga va celebrar el passat dilluns 26, el Via Crucis des de la creu de la carretera de Poblet fins al Mones�r. L’acte litúrgic estava previst pel aquest dissabte però es va haver d’ajornar a causa de la pluja. Una trentena de persones van par�cipar en aquest recorregut d’uns dos quilòmetres fins a Poblet. El Via Crucis recorda els moments de la vida de Jesús des que va ser empresonat fins a la seva crucifixió i enterrament. L’acte va començar al voltant de les 8 del vespre i al llarg del trajecte el mossèn de l’Espluga de Francolí, Marcus Vinicius Teixeira, recordava les 14 estacions del Via Crucis, unes explicacions que també connectava amb referències actuals. Els actes de Setmana Santa continuen a l’Espluga aquest dimarts a les 7 del vespre amb la Missa a la Comunitat de les Germanes Vedrunes i dimecres amb la Unció de Malalts a la Residència Jaume I a les 11 del matí EL FRANCOLÍ

i a les 7 del vespre a l’Església Vella. El mateix espai acollirà dijous la celebració del Sant Sopar a dos quarts de 8 del vespre i la Vetlla Pregària a les 10 de la nit. El gruix central d’actes es viurà des de divendres amb les

actuacions dels Armats de l’Espluga, l’exposició dels misteris, el Protocol de la Bandera de la Sang, la processó del Sant Enterrament o, dissabte, la Vetlla Pasqual. ■

Redacció EFMR

Celebració del Via Crucis a l’Espluga. Gerard Bosch

MARÇ 2018

L'ACTUALITAT

Neix un nou grup de suport a la lactància materna a la Conca de Barberà Des del passat dilluns 26 de març, la Conca de Barberà dis- tar les possibilitats i els horaris existents a la comarca. posa d’un nou grup de suport a la lactància materna, el priEl lloc �sic del nou grup es troba en un espai municipal mer col·lec�u mare a mare de la comarca. El projecte Lle- de l’Espluga, al carrer de la Font número 34, i obrirà els diteta Spluc ha obert les seves portes a l’Espluga de Franco- lluns a la tarda. D’una banda, les dues impulsores han exlí amb l’objec�u de ser un punt de trobada per a les mares plicat que la intenció és crear un grup de mares que puque donen el pit als seus ﬁlls i que vulguin resoldre dubtes guin compar�r sensacions i experiències, ja que, consideo compar�r experiències. ren, que entre elles poden donar-se La inicia�va altruista neix de la seguretat. A més a més, també es mà de l’espluguina Meritxell Solé, plantegen organitzar diversos tainfermera i assessora de lactància, llers que puguin ser d’interès per a i la blancafor�na Montse Oliveres, les usuàries. Per batejar el projecmare de dia i assessora de lactànte, s’han inspirat en la geganta necia. Les dues han decidit engegar olí�ca de l’Espluga, l’Spluc, que dóel projecte com a resposta a la nena el pit al nadó que porta en bracessitat social que han detectat en ços. l’absència d’una associació d’aquest Actualment, a la demarcació de �pus a la comarca. Tot i això, des Tarragona la Federació Catalana de del CAP de Montblanc la llevadora El local inaugurat el passat 26 de març. Gerard Castro Grups de Suport a la lactància noofereix grup de suport a l’alletamés té registrats dos grups ac�us, ment matern els divendres, però a l’Espluga es va perdre els dos ubicats a Tarragona, ja que Alletar i Criar, després arran de la jubilació de Pilar Buscallà, qui va ser llevadora de més d’una dècada de servei a Valls, es dissoldrà per faldel municipi. D’aquesta manera, Lleteta Spluc vol augmen- ta de relleu al capdavant de l’associació. ■ Gerard Bosch Castro

L'Espluga no acollirà l'entrega dels premis Baldiri Reixac d'enguany L’acte de lliurament dels Premis Baldiri Reixac d’aquest 2018 no se celebrarà a l’Espluga de Francolí. L’entrega dels reconeixements que atorga la Fundació Carulla es concentrarà a Barcelona per commemorar els 40 anys dels premis i conver�r-lo en un acte reivindica�u del model lingüís�c de l’escola catalana. L’acte d’entrega dels premis als alumnes, que històricament ha acollit el Casal de l’Espluga, enguany se celebrarà al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, el 3 de juny. D’aquesta manera, els estuEL FRANCOLÍ

diants rebran els reconeixements en el mateix acte que les escoles i els docents. La Fundació Carulla ha apostat per aquest format uniﬁcat per potenciar l’acte amb mo�u del 40è aniversari. Els organitzadors també han assegurat que, tenint en compte el context polí�c actual i el debat al voltant del model de l’escola catalana, pretenen congregar el màxim nombre possible de persones vinculades als Premis Baldiri Reixac com a homenatge al sistema educa�u. Tot i això, la Fundació manté que la decisió és puntual i pre-

veuen que en futures ocasions puguin donar con�nuïtat al vincle amb l’Espluga. L’alcalde de l’Espluga, David Rovira, ha expressat que els sap greu que aquest any l’Espluga no rebi l’acte dels Baldiri Reixac, però assegura que entenen les raons per les quals se celebra a Barcelona. L’alcalde ha remarcat que, en aquests 40 anys, els Premis Baldiri Reixac han servit per promocionar el municipi, ja que cada any més de mig miler de persones hi ha assis�t per recollir un dels premis. ■ Redacció EFMR MARÇ 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB DE TENNIS TAULA DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

El CTT Espluga aconsegueix l’ascens de categoria a l’any del debut El primer equip d’Els Carquinyolis ja és matemà�cament a Segona Divisió Provincial El primer equip d’Els Carquinyolis ha cer�ficat aquest mes de març l’ascens a la Segona Divisió Provincial després de superar l’eliminatòria del play-off per un global de 12-0. Els jugadors del Club Tennis Taula de l’Espluga de Francolí han tancat un debut immillorable, guanyant tots els par�ts disputats i aconseguint el salt de divisió. Dos dels tres equips del nou club van acabar la fase regular de la temporada com a primers classificats del Grup A i Grup B de la Tercera Divisió Provincial. Els bons resultats han portat a “Els Carquinyolis” i “Els Carquinyolis B” a disputar-se l’ascens directe amb el segon classificat del grup contrari. D’aquesta manera, el primer equip del CTT Espluga va jugar davant de la Lira Vendrellenca “C” a dos par�ts. Els de la Conca de Barberà no van deixar marge de maniobra als del Baix Penedès i es van imposar amb un resultat contundent de 0-6 i 6-0. Així, l’equip format per Joel Andreu,

D’aquesta manera, el CTT Espluga, Sorin Anca, David Pàmies, Julià Pàmies i Joan C. Teixidó s’han fet amb el bitllet l’únic club dedicat al tennis taula a les per a la Segona Divisió Provincial. Un comarques de la Conca de Barberà i salt de categoria de cara a la pròxima l’Alt Camp, acabarà la seva temporatemporada que els jugadors no amaguen, serà complicat, però esperen compe�r i treure bons resultats. “Els Carquinyolis B”, tot i posar-ho di�cil al rival, van encaixar un 9 a 3 desfavorable davant del CTT Ganxets “E”. Ara hauran de disputar la repesca davant de l’equip situat en zona de promoció de descens de la Segona Divisió Provincial. Si els espluguins guanyen, també aconseguiran l’ascens. Finalment, el tercer equip del CTT Espluga no ha pogut remuntar el campionat, tot i la seva Primer equip d'Els Carquinyolis, en l'últim partit. Cedida progressió, i ha acabat la temporada al capdavall de la classiﬁca- da de debut de forma immillorable i ció. La par�cipació de l’equip a la lliga, la cirereta del pas�s pot arribar si el junt amb els entrenaments d’alumnes primer equip derrota al CTT Ganxets de les escoles de la comarca, consoli- “E”, ja que aconseguirà la simbòlica primera posició del campionat. ■ da el vessant forma�u del club.

Joel Andreu, jugador del primer equip. Cedida EL FRANCOLÍ

Sorin Anca, jugador del primer equip. Cedida

MARÇ 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

BIBLIOTECA MN RAMON MUNTANYOLA

Presentació del llibre de la Tecla Martorell El passat dimarts 6 de març a les 19:00 de la tarda, a la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí , es va fer la presentació de la novel·la ‘Com les soques de les ﬁgueres velles’, de Tecla Martorell, premi de narra�va Fra Albert Vidal de les Festes de la Serra 2016. A l’acte hi par�ciparen el Club de Lectura “Lletreixerides” i l’autora del llibre. "Com les soques de les ﬁgueres velles", narra la història de dues dones que emigren dels seus respec�us llocs d’origen transitant per diferents camins. La ignorància i la misèria abonades pel

caciquisme opressor i el masclisme consen�t marcaran les seves vides. L’autora, la tarragonina Tecla Martorell, és diplomada en Magisteri per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Pedagogia per la Universitat Rovira i Virgili. Des de l’any 1981 treballa de mestra d’adults als barris de Ponent de la ciutat. Juntament amb Pilarín Bayés, ha publicat literatura infan�l, com és ‘Pe�ta història de la Rambla de Tarragona’. L’any 2009 publica la seva primera novel·la, ‘Dels sols i les llunes’. Al llarg de la seva trajectòria ha guanyat diversos premis

Tecla Martorell. Nuri Estadella

Les Lletreixerides i Tecla Martorell. Nuri Estadella

de narra�va curta, que el 2014 publica en un recull anomenat ‘Contes, relats i un comiat’. ‘Com les soques de les ﬁgueres velles’ és la seva segona novel·la, en què, tot i canviar d’ambient, segueix introduint- se en el món de les dones. Al ﬁnalitzar ens va presentar la seva úl�ma novel.la “Memòries de les oblidades” quatre històries de quatre dones víc�mes del franquisme. Quatre dones que van morir al convent de les Oblates (presó de dones). Gràcies per compar�r les teves escriptures! ■

CORAL ESPLUGUINA

Conferència de la Dra. Cori Casanova, organitzat per la Coral Espluguina La coral Espluguina va organitzar el passat diumenge 11 de març, una conferència col·loqui amb el �tol: “Beneﬁcis del cant en la salut” a càrrec de la Dra. Cori Casanova Barberà, llicenciada en Medicina per la UAB, diplomada en Foniatria per la facultat de medicina de la universitat de París, ob�ngué el grau superior de cant del conservaEL FRANCOLÍ

tori municipal de Barcelona, al que es dedicà durant 10 anys, aquí i a d’altres països. La seva formació i passió per la veu cantada, li ha permès una comprensió del fenomen vocal com a quelcom dependent tant del cos com de la ment i dels aprenentatges. Actualment és professora de logo-

pèdia de la universitat Ramon LlullBlanquerna i de foniatria a l’Escola superior de música de Catalunya (ESMUC). A les 12 hores començà la xerrada i amb un llenguatge molt planer i clar, ens explicà com respirem, quines coses fem bé i quines no, la importància de la respiració en el cant i com aquesMARÇ 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ta, ben feta, és un benefici per a la nostra salut, també ens explicà, molt breument , i amb la projecció de moltes imatges, el funcionament de la veu, amb l’estructura de les cavitats de ressonància del cap, i com es d’important cantar amb tot el cos, beneficiant-nos tots del gran fet de cantar, la persona que canta, que par�cipa en un cor, a part de la labor cívica del cor, també influeix en el desenvolupament de la persona en totes les seves ac�vitats i treball que desenvolupa, fent que la seva capacitat de creació sigui superior a d’altra gent que no facin cap ac�vitat ar�s�ca, però en el cant i la música mes. El seu gran coneixement de l’aparell

vocal i fonador, i l’entusiasme amb que fa la seva professió, fa que la xerrada fos molt entenedora, amb un llenguatge molt planer i amb una gran comprensió per part dels assistents, que sor�ren entusiasmats de la conferència, llàs�ma que fóssim poca gent, un altre dia intentarem que en vinguin més, la cosa s’ho mereixia. La Coral Espluguina, també vol informar que el proper dia 1d’abril, diada de Pasqua, farà la seva tradicional cantada de caramelles, aquest any concentrarà la seva cantada a la plaça de l’església, a l’entrada i sortida de missa, podent anar a sentir-los cantar en aquest lloc entre les 13 i 14 hores del matí. Gràcies. ■

La Dra. Cori Casanova a la conferència.

La Coral Espluguina va fer ressonar les caramelles a l'Espluga i al Mones�r de Poblet La Coral Espluguina ha celebrat el Diumenge de Pasqua amb el tradicional cant de caramelles als carrers i places de l’Espluga. Enguany les caramelles s’han concentrat en diversos punts d’interès de l’Espluga, el nucli de les Masies i de Poblet, deixant enrere el tradicional recorregut pels carrers del municipi. El cant de les cançons populars va començar a la Comunitat Vedruna de l’Espluga a les 10 del ma� i el moment més especial es va viure al Mones�r de Poblet després de la Missa del Dia de Pasqua on la Coral Espluguina va ser rebuda pel pare Abat de Poblet, Octavi Vilà, i va cantar per a la comunitat monàs�ca i les desenes de persones que van assis�r a la missa. El ma� va con�nuar a la Residència Jaume I i, ja cap al migdia, es va fer un recorregut curt ﬁns a la plaça de l’Església. Per exemple, les caramelles es van poder sen�r a la Travessera de Poblet i al carrer Torres Jordi. Finalment, la vintena de cantaires va acabar la jornada a Vil·la Engràcia, al nucli de Les Masies. Tradicionalment, la Coral Espluguina recorria els carrers de l’Espluga fent sonar les cançons populars per ce-

lebrar la resurrecció de Jesús en el Diumenge de Pasqua. Sense acompanyament instrumental, el grup duia una cistella lligada en un pal llarg per tal de fer-la arribar ﬁns al balcó de les cases amb l’objec�u de reunir dona�us. ■

EL FRANCOLÍ

Redacció EFMR

Les caramelles a la Plaça de l'Església. Antonio Soler MARÇ 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

L'ESPLUGA FM RÀDIO

Nova proposta musical de l’Espluga FM Ràdio L’Espluga FM Ràdio va estrenar el passat febrer el nou programa “La Clau del Pop!” presentat pels joves collaboradors de l’Espluga Audiovisual, Jofre Majoral i Izan Puente. El nou espai s’emet els dimecres de 5 a 6 de la tarda en directe i amb la reemissió els divendres a la mateixa hora i vol conver�r-se en una proposta per atraure nous públics i descobrir les novetats musicals del Pop internacional. El programa incorporarà diversos espais també amb la música com a protagonista. ■

Izan Puente i Jofre Majoral. EFMR

L’EFMR va celebrar el Dia Internacional de la Dona amb una programació només amb veus femenines Les voluntàries de l’Espluga Audiovisual van ser el dijous 8 de març, les encarregades de produir els espais habituals de la programació de l’EFMR. Aquesta és la inicia�va que l’emissora municipal de l’Espluga de Francolí i l’Associació Cultural Espluguina per la Comunicació Local han impulsat per commemorar el Dia Internacional de la Dona. D’aquesta manera, amb la implicació de 7 col·laboradores, els programes propis de l’emissora de la jornada van estar fets per dones amb l’objec�u de reivindicar la igualtat de gèneres i visibilitzar el paper de la dona. La jornada començava amb l’Agenda Cultural locutada per Anna Garcia i Magda Buldó després de les No�cies en Xarxa de les 8 del ma�. L’encarregada de l’Informatiu Diari va ser la Júlia Moyà que va fer el repàs de EL FRANCOLÍ

l’actualitat local a les 11 h, 15 h i 19 h. Com és habitual, al punt de les 12 del migdia es va poguer escoltar el programa Entre vins i fogons amb Patrícia València. La programació de la tarda va compatr amb l’emissió del programa musical Ara i sempre a les 20 h que aquest dijous va estar presentat per l'Ermínia Martí amb una selecció de peces musicals que també permetien reivindicar el paper de la dona. Al punt de les 21 h, Laura Poblet va resumir la jornada en només 60 segons i, com és habitual, Jill Haywood va narrar un nou conte infan�l en anglès. Finalment, la Veu Pública de l’Espluga de Francolí va esatr feta per Mireia Gordillo. L’equip de l’Espluga Audiovisual està format per 52 persones, 20 d’aquestes són dones i representen 38,46% dels

socis. La junta de l’en�tat està formada per 5 dones i 7 homes. Tot i això, històricament tots els directors de l’emissora municipal han estat homes. ■

Redacció EFMR

MARÇ 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Cris�na Palau i Nuri Estadella pugen al podi d’una cursa de 100 quilòmetres a Menorca Cris�na Palau, Nuri Estadella i Jordi Gil, tots tres de l’Espluga, van par�cipar en la cursa Epic 360 Camí de Cavalls celebrada del 2 al 4 de març. La prova espor�va en la modalitat Experience està dividida en 3 etapes i el recorregut total és de 104,6 quilòmetres amb desnivell acumulat de 1.968 m. Les dues espluguines van aconseguir la segona posició de la classificació femenina i la dissetena de la general, això en el seu debut a la cursa. L’Epic 360 es disputa per parelles i les espluguines hi competien junt amb 11 equips més. Al seu temps, Jordi Gil hi va par�cipar per segona vegada, enguany al costat del menorquí Marc Mar�, i van aconseguir la sisena posició absoluta, l'any passat el Jordi va competir amb el soci del CAE Jordi Arbós, que en un acte de companyonia van cedir la primera posició a uns companys corredors. Cris�na Palau i Nuri Estadella van assegurar que no s’esperaven els resultats ob�nguts i remarquen que van quedar encantades amb la filosofia de la cursa, ja que els dos membres de l’equip no poden separar-se més de 30 metres de distància. Tots tres, sa�sfets amb l’edició d’enguany, esperen repe�r la par�cipació en un futur i no tanquen la porta en fer-ho en la modalitat TrailRun de 156 quilòmetres. ■ Nuri Estadella, Marc Martí, Jordi Gil i Redacció EFMR Cristina Palau. Cedida

LA CULTURAL JORDI FRANCOLÍ

Finalitza el cicle Al Caliu de la temporada El passat dissabte 24 de març, el cicle hivernal de cantautor(e) lluminària càlida. En aquesta ocasió van actuar Susannes, Das Al Caliu va celebrar el concert ﬁ de cicle a La Riba. Degut ni Albero, Mel i Mató (duet format per en Xavi Picarols i la Roa la pluja, el concert es va ubicar al Local Social de La Riba. sa Garcia) i Toni (de Tòlia i Les Guineus) que actuà en solitari. Des de l’organització d’Al Caliu van adequar l’espai, amb una Donat que era el concert de ﬁ de cicle d’enguany, l’organització va convidar a l’escenari altres músics del territori, així doncs van pujar a l’escenari Carles Pallàs Pàmies, músic de La Riba que cantà temes seus i versions i l’espluguí Adrià Cabestany, que va oferir una breu actuació amb el hang pan, un instrument musical percussiu u�litzat en el cant de mantres. L’organització i el públic assistent, una trentena de persones, valoren molt posi�vament l’acte pel bon clima que es va generar. Des de AL CALIU es vol agrair les facilitats i el suport rebut per part dels ajuntaments que han cedit els seus espais, l’assistència de públic als quatre concerts i la difusió per part dels mitjans de comunicació. ■ EL FRANCOLÍ

MARÇ 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

AGRUPAMENT ESCOLTA I GUIA L'ESTORNELL

L’AEiG l’Estornell recupera l’Aplec a Durro L’Agrupament Escolta Guia l’Estornell de l’Espluga va recuperar, l’Aplec a Durro, a la Casa de Colònies Casa Llavasa. Quatre anys després de l’úl�m aplec, que s’havia celebrat per branques, l’en�tat va recuperar aquesta tradició que es va iniciar l’any 1982 amb la celebració del primer Aplec a Durro. Ara, aproﬁtant la remodelació duta a terme a la Casa Llavasa, una comissió formada per caps, excaps membres de la branca de famílies de l’Agrupament, ha organitzat aquesta jornada que s’ha viscut els dies 16, 17 i 18 de març amb una par�cipació de gairebé una vuitantena de persones. Durant l’estada s’han celebrat ac�vitats ben diverses amb l’objec�u de buscar la màxima par�cipació entre tots els membres de l’Estornell, inclosos els més joves també els pares i mares. Amb tot, s’han treballat els valors de l’escol�sme com la convivència el treball en equip. Per tal de celebrar la recuperació de l’Aplec, es va fer la plantada d’una pomera al “Pa� de les pomeres” on, des de fa molts anys, una pomera presidia l’espai. A causa de les

Membres de l'Agrupament al pati interior. Enric Mercadé

obres a la casa, aquest arbre s’havia hagut de re�rar. També es va penjar un quadre commemora�u amb la data d’aquest aplec. ■

CASALET KIDS

El Casalet Kids tanca la cinquena edició amb més de 800 entrades venudes La cinquena edició del cicle de propostes infan�ls de l’Espluga, el Casalet Kids, va acabar aquest diumenge amb el darrer espectacle de la temporada. La programació, dividida en vuit entregues els diumenges a les 6 de la tarda, ha aconseguit vendre 837 entrades i ha mantingut una mitjana d’un centenar d’espectadors per proposta. La programació d’aquesta tardor i hivern, autogestionada per un col·lectiu de pares i mares, ha combinat els espectacles de teatre, �telles i musicals amb sessions de cinema fòrum. La proposta ja està consolidada com una inicia�va per dinamitzar l’ac�vitat del municipi durant els mesos més freds de l’any i, de fet, també rep seguidors d’altres pobles de la Conca de Barberà. EL FRANCOLÍ

Una de les apostes que ha �ngut bona acceptació entre els infants és el “carnet cuc”, un fullet en què es marca l’assistència dels nens i nenes i obtenen un obsequi i l’entrada gratuïta el cinquè dia que assisteixen als espectacles. El premi més destacat és per als usuaris que hi han assistit els 8 diumenges, ja que aquesta vegada 18 infants han rebut un val per a una activitat d’orientació amb Drac Actiu. Pel que fa a la par�cipació, enguany el cicle ha registrat una xifra pròxima a les 880 entrades i 934 de la tercera i quarta temporada, respec�vament. Amb 1032 entrades la segona temporada és encara la millor taquilla del Casalet Kids. Des de l’organització, Monste Batet ha expressat en una entrevista a l’EFMR

que el col·lectiu hauria de sumar nous pares i maresper tal de reforçar el grup i garan�r-ne la renovació. ■

Gerard Bosch Castro

L'últim espectacle de la temporada. Gemma Roselló

MARÇ 2018

ENTREVISTA

NÚRIA GAVARRÓ I RODRÍGUEZ, DIRECTORA DE L'ARXIU TARRADELLAS, DE POBLET TEXT I FOTOS: MARIA MONTSERRAT Bé, Núria, després de veure aquest arxiu em quedo sense paraules en contemplar la quan�tat de documentació que conté i sobretot de la història viscuda que amaga. Com va ser el teu nomenament com a directora d’aquest arxiu tan important? Amb la jubilació de la Montserrat Catalan, es va buscar un perﬁl tècnic per a la direcció de l’arxiu, amb amplis coneixements de documentació i arxivís�ca, per tal de treballar en la línea dels estàndards u�litzats en el sistema arxivís�c nacional i així garan�r la deguda catalogació, classiﬁcació, conservació i consulta de la documentació dipositada a l’arxiu. Segons el teu extens currículum, ja havies realitzat treballs en aquest camp, oi? Sí, en acabar la Llicenciatura en Història vaig entrar a treballar a l’Hemeroteca de la Fundació Catalunya-La Pedrera, com a bibliotecària-documentalista. Paral·lelament em vaig formar en arxivís�ca. Què és el que més et mo�va d’estar al capdavant de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià? Primer de tot és un honor dirigir un arxiu tan important a nivell de Catalunya, per la qualitat dels fons que custodia, encapçalats per la documentació del que va ser president de la Generalitat a l’exili i primer president de la Generalitat restaurada, Josep Tarradellas i Joan però també d’altres perEL FRANCOLÍ

sonatges, la majoria contemporanis a ell, que en fan imprescindible la seva visita per als inves�gadors que vulguin conèixer la història de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil Espanyola, l’Exili i la Transició Democrà�ca. Per altra banda és per a mi un repte encapçalar un projecte tan important com és la ges�ó i veriﬁcació de l’aplicació de les normes tècniques internacionals, directrius i procediments de ges�ó documental i tractament arxivís�c dels fons de l’Arxiu. Per què creus que Josep Tarradellas va escollir el Mones�r de Poblet per aixoplugar tota aquesta documentació? Segons les pròpies paraules del President aquest arxiu havia d’estar situat lluny de Barcelona per evitar que la gent vingués a tafanejar. A par�r de la primera visita oﬁcial que el President va fer al Mones�r de Poblet, després del seu retorn de l’exili, el 10 de febrer de l’any 1978, se’n van succeir més i es va afermar una amistat amb la comunitat monàs�ca, i en especial amb l’Abat Maur Esteva. Així es va adonar que els seus fons podrien estar molt ben custodiats en aquest entorn de calma, d’estudi i de repòs. A més valorava molt posi�vament que la comunitat monàs�ca de Poblet no s’hagués posat en temes polí�cs durant la postguerra, com sí que ho va fer, per exemple, la comunitat monàs�ca de Montserrat. I per altra banda no hem d’oblidar que el

MOLT PERSONAL

La Núria Gavarró i Rodríguez és la directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, dipositat a l’an�c Palau de l’Abat del Mones�r de Poblet. Va néixer a La Riba el 1982 i viu a Valls, on és regidora republicana de l’Ajuntament d’aquesta ciutat. És llicenciada en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya, Màster en Ges�ó i Difusió de Fonts Arxivís�ques i Documentals per la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona i llicenciada en Història per la mateixa universitat. És membre del Collegi Oﬁcial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya. Ha estat bibliotecària-documentalista a l’Hemeroteca de Tarragona de la Fundació CatalunyaLa Pedrera des del 2005 al 2016. MARÇ 2018

ENTREVISTA

litat? Espanyola, l’Exili i la Transició DemoEl seu alt sen�t d’Estat. Es va crà�ca. mantenir fidel a la nostra pri- T’has relacionat amb la Montserrat mera ins�tució de govern, la abans de responsabilitzar-te d’aquesGeneralitat de Catalunya, en- ta tasca? cara que fos a costa de pas- No. Ella ja s’havia jubilat, quan jo vaig sar enormes penúries eco- entrar a treballar a l’Arxiu. Tot i així nòmiques, especialment vam coincidir en la preparació dels acquan va deixar de rebre les tes per a la commemoració del 40è. subvencions de la República aniversari del retorn del president Tarespanyola a l’exili. I gràcies a radellas a Catalunya. aquesta tenacitat i constàn- Quan Tarradellas va anar a Poblet, cia l’any 1977 es va restau- el 1978, creus que ja va ser amb la rar la Generalitat, l’únic gest idea de dipositar-hi el seu llegat? de la Transició que enllaçava En aquell moment encara no ho tenia amb la legalitat republicana. previst. El 10 de febrer de 1978 va fer T’hauria agradat conèixer-lo la seva primera visita oficial a Poblet, personalment? com també ho va fer per d’altres poSí que m’hauria agradat, bles i ciutats de Catalunya. Després molt. Poder conèixer de pri- d’aquesta primera visita oficial se’n mera mà el seu pensament succeeixen d’altres i és quan es va aferhagués estat especialment mant aquesta amistat amb la comuinteressant. nitat monàs�ca i, en especial, amb El fet d’estar entre els seus l’abat d’aquell moment, Maur Esteva. La màquina d'escriure que va fer servir Josep Tarrade- papers, t’ha fet conèixer la L’Arxiu porta el nom de la seva filla llas a Saint-Martin-le-Beau. seva història? Montserrat, i actualment és propieSí, cada cop que els toques tat de la comunitat de Poblet, desMones�r de Poblet ha estat un refe- vas coneixent la seva història, el seu prés de la mort del President i de la rent històric i present de la nació ca- pensament. Perquè s’ha de dir que ell seva esposa. Quants membres hi ha talana. no només conservava documentaFinalment, deixant els seus arxius a ció pública, sinó també de privada, Poblet, el President Tarradellas copi- és a dir apunts escrits per ell. Semava la idea de Pere III el Cerimoniós, pre deixava constància escrita dels que el 1359 feia dipositar a la biblio- seus pensaments a través de les teca del mones�r les cròniques dels notes que prenia després d’una reis d’Aragó que l’havien precedit i vint conversa telefònica, una reunió o anys després lliurà tots els seus llibres una entrevista. de caràcter històric que fins aquell mo- Fa 12 anys que El Francolí publicament havia anat aplegant, amb la fi- va una entrevista feta per Ferran nalitat de cons�tuir a Poblet un fons Civit a Montserrat Catalan Benade llibres que expliquessin les grans vent, antecessora teva en aquest conquestes i altres fets duts a terme arxiu. Com valores el treball fet per la dinas�a enterrada en el mateix per la Montserrat? mones�r. El President Tarradellas creu La Montserrat va fer un bon treball que així les generacions futures po- de classificació i ordenació de la dran conèixer i valorar objec�vament documentació dels fons del Presiels esforços que s’han fet per cons- dent Tarradellas i de recopilació de truir la nació catalana. més documentació que pogués ser Segurament que coneixes bé la his- d’interès per a l’època històrica en tòria de Josep Tarradellas. Què és el la que s’emmarquen els documents que més valores de la seva persona- del President, és a dir la Segona Re- Un racó de l'arxiu on hi ha el bust d'en Josep pública Espanyola, la Guerra Civil Tarradellas. EL FRANCOLÍ

MARÇ 2018

ENTREVISTA al Patronat que, presidit per l’Abat Dom Octavi Vilà, tutela l’arxiu? El Patronat està format per vint-i-dos membres, onze dels quals els nomena

M. Teixidor i Macià. Diuen que Tarradellas era un home que ho guardava tot i que ho deixava tot escrit.

Imatge de l'arxiu Tarradellas.

la Comunitat i els altres la família Tarradellas, i presidit pel P. Abat Octavi Vilà i Mayo. Per part de la Comunitat els membres actuals són: el P. Prior Rafael Barrué; el Sr. José Felipe Bertrán; el Director General d’Arxius, Biblioteques i Museus de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jusèp Maria Boya; el Sr. Francesc Carbó; el Sr. Josep M. Carbonell; el Sr. Antoni Castells; el Sr. Àngel Garcia Fontanet; el Sr. Antoni González Senmar�; el Sr. Joaquim Nin; el president de la Diputació de Tarragona, Sr. Josep Poblet; i el P. Lluc Torcal. Per part de la família el ﬁll del President, Sr. Josep Tarradellas i Macià; l’exconseller de Governació, Sr. Josep M. Bricall, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Sra. Mercè Conesa; la jove del President, Sra. Isabel Kauﬀmann; el Sr. Jaume de Puig; el Sr. Manuel Royes; el Sr. Narcís Serra; el Sr. Antoni Tarradellas; els néts del President, Sr. Antoni Tarradellas i Sr. Guillem Tarradellas i la Sra. EL FRANCOLÍ

Ho has pogut comprovar? Sí, i tant, més que ho guardava tot la veritat és que no llençava res. Fins i tot guardava els jus�ficants de rebut de les cartes. La seva obsessió era deixar constancia escrita i gràfica de tots els fets per tal de prevenir les futures generacions dels errors del passat. Després d’un temps d’haver estat vetats els fons als inves�gadors, ara es poden consultar? El Pesident Tarradellas va deixar els seus fons a Poblet en concepte de dipòsit, mentre visquessin ell i la seva esposa. Això es va conver�r en donació plena a la mort dels dos, i per tant la Comunitat monàs�ca en va passar a ser la propietària. També va establir que fins passats quinze anys de la mort dels dos no podrien ser de lliure consulta. Aquesta data es va complir el vuit de setembre de dos mil setze. Tot i així la veritat és que no s’ha vetat el pas a cap inves�gador, fins al punt que

a hores d’ara ja han passat per l’Arxiu un miler d’inves�gadors. És fàcil l’accés a l’arxiu? Sí. Simplement cal omplir un full de pe�ció de documentació que es troba a la web del Mones�r, a l’apartat de l’Arxiu. També es pot contactar mitjançant el telèfon o enviant un email i agendem la visita. Hi ve molta gent a consultar-lo? Sí, sí, tenim força demanda sobretot d’inves�gadors, periodistes i estudiants. Poden visitar-ho persones que només vulguin veure les instal·lacions? Sí, durant l’any tenim visites, en especial de grups d’estudiants i des de l’any 2017 hem instaurat una jornada de portes obertes el dia 9 de juny, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional dels Arxius. Quantes persones treballeu aquí? Som un equip de dues persones, la Rosa Maria Brull i jo. També collaboren amb nosaltres estudiants en pràc�ques de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Barcelona, i tenim suport humà del Mones�r. Ja per acabar, tornem a la vida de Josep Tarradellas, un President de la Generalitat a l’exili. Sembla que la història es va repe�nt, salvant les distàncies. Com ho veus? Sí, malauradament ara mateix Catalunya es troba sense la primera ins�tució de govern, la Generalitat de Catalunya, que tant va fer el President Tarradellas per a preservar-la a l’exili. Però el poble català hem pa�t molts embats al llarg dels segles i hem seguit resis�nt. Agafant l’exemple del President Tarradellas ens cal tenacitat i constància per �rar endavant tots els projectes que ens plantegem i per arribar a ser el que vulguem ser. Moltes gràcies, Núria, per la teva gen�lesa d’obrir-nos aquest arxiu bafulós, que conté tanta història de Catalunya, i també per haver respost l’entrevista. ■ MARÇ 2018

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

“Bali, on la natura esclata” El dia 8 de març, el Ramon Amigó Carulla, com havia fet en anteriors ocasions, ens va venir a explicar el seu darrer viatge. Ho va fer mitjançant una presentació audiovisual en la que ens va mostrar els paisatges, les aventures i les curiositats del viatge que va fer amb tres amics més a la illa de Bali, a Indonèsia. Bali és una illa i província d’Indonèsia, la més occidental de les illes Pe�tes de la Sonda. Es troba en una cadena d’illes, amb Java a l’oest, de la qual està separada per l’estret de Bali, i Lombok a l’est, separada per l’estret de Lombok. Al nord, la mar de Bali la separa de les illes Kangean, i al sud Bali està banyada per l’oceà Índic. Bali és una famosa des�nació turís�ca i, juntament amb Java, és coneguda pel desenvolupament de les seves

arts, que inclouen la dansa, l’escultura, la pintura, l’artesania de la pell i el metall i la música, especialment la que es toca en el gamelan.

El Ramon i els seus amics viatgen organitzant el viatge un cop són a lloc i fent la seva pròpia ruta amb els mitjans que el país els posa a l’abast. Així van recórrer la major part de la illa de

Bali descobrint paisatges paradisíacs i convivint tant com podien amb la gent del país que, segons va explicar el Ramon, es mostraven totalment oberts, hospitalaris i honrats d’explicar les excel·lències de la seva illa i les seves costums. Va ser així com van poder assis�r a una cerimònia religiosa hinduista (la religió majoritària de la illa) amb una família que els va convidar a compar�r-la amb ells. Després de gaudir de les fotos del Ramon on es mostrava la bellesa paisatgís�ca de l’illa, vam poder entendre el �tol de la presentació, que era “Bali, on la natura esclata”. Com sempre, va ser una tarda molt amena i els assistents van mostrar-se par�cipa�us i curiosos per saber més, tant del lloc de des� com de la manera de viatjar del Ramon i els seus amics. ■

El Broad peak, per Òscar Cadiach El 15 de març, l'alpinista català Òscar Cadiach, ens va fer la conferència sobre el Broad Peak, i ens va explicar que va ser el pic que més li ha costat. El 28 d’agost de 1985 fou, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès, el primer alpinista català en assolir el cim de l’Everest. Ha estat també el primer alpinista català Lhotse, Makalu, Cho Oyu (2 vegades), Nanga Parbat, Gasherbrum II, Shishapangma, Manaslu, Annapurna, Dhaulagiri, Makalu, K2, Gasherbrum i ﬁnalment el Broad Peak. L’any 1984 l’alpinista català Òscar Cadiach coronava el Nanga Parbat, el primer dels catorze vuitmils de la seva vida, d’aquesta manera, el tarragoní s’ha conver�t en el primer català que ha fet els 14 cims més alts del món, que superen els 8.000 metres d’al�tud, sense necessitat d’oxigen ar�ﬁcial. Quatre anys d’intents EL FRANCOLÍ

Cadiach havia intentat coronar l’úl�m vuit mil dels catorze que hi ha a la Terra, el Broad Peak, en diverses ocasions, sense èxit. El juliol de 2014 es veié obligat a girar cua quan estava a uns vint metres del cim, i l’any següent tampoc no li fou possible coronar-lo, en tant que les males condicions de la neu a cotes altes i un canvi de temps desaconsellaven con�nuar amb l’atac al cim. L’any 2016 va fer tres atacs al cim, havent d’abandonar en totes tres ocasions pel mal temps. Finalment el 27 de juliol de 2017 es va conver�r en el primer català en coronar els catorze 8.000 del planeta sense emprar oxigen ar�ﬁcial en arribar al cim del Broad Peak. Aquest alpinista ens va donar una lliçó de vida, si volem aconseguir una cosa, per molt que ens cos�, s’ha de lluitar per conseguir-la. Ell tenia 64 anys quan va aconseguir el seu repte. Va ser molt interesant. ■

MARÇ 2018

C A S A L Consells d'aromateràpia en oncologia El passat 22 de març, l'Anna Sánchez, Farmacèu�ca, ens va fer la conferència sobre l'aromateràpia en col.laboració amb la Lluita contra el Càncer L’aromateràpia és una forma de medicina alterna�va que fa servir material volà�l de plantes coneguts com a olis essencials, i altres compostos aromà�cs amb el propòsit d’alterar la ment de les persones, el seu estat d’ànim, les seves funcions cogni�ves o la salut. Alguns olis essencials tenen propietats an�microbianes demostrades i s’ha proposat el seu ús intern per al tractament de malal�es infeccioses, però les proves de l’eﬁcàcia de l’aromateràpia en condicions mèdiques roman pobra amb pocs estudis rigorosos cien�ﬁcs sobre el tema, tanmateix hi ha algunes proves sobre el potencial terapèu�c

dels olis essencials. Es tracta d’una teràpia complemen-

Anna Sànchez. Dolors Guasch

tària que es pot fer servir, segons el cas, per millorar l’estat general de sa-

lut, els símptomes relacionats amb els tractaments oncològics més agressius o atacar alguns aspectes concrets de la malal�a. Hi ha una munió d’estudis que descriuen la composició bioquímica de la major part dels olis essencials, que en valoren la seguretat i l’eﬁcàcia i que defensen la u�litat en el tractament del dolor, dels efectes secundaris de la quimioteràpia o com a an�inﬂamatori, an�tumoral directe i immunomodulador. Una tarda més en la que vam aprendre la importància d'aquestes tècniques alterna�ves, per afrontar els diferents problemes que la vida ens va portant. D'aquesta manera s'acaba el cicle, la junta de la Formació ja està ul�mant les noves conferències que de ben segur ens sorpendran gratament. ■

ESCOLA DE DANSA DEL CASAL DE L'ESPLUGA

Les coreografies del Casal de l’Espluga no superen els Campionats d'Espanya El passat 10 i 11 de març, començava la temporada de compe�cions de dansa i la nostra escola s'hi presentava amb una varietat de coreografies que quedaven molt ben classificades; al Concurs Anaprode que es va celebrar a Mollerussa, un total de 5 balls van quedar en primera posició són les coreografies “I’m a lady”, “Perdidas entre aguas”, “Bangun II”, “Vete despacio que tengo prisa” i “In & Out. El solo "3,2,1..." va aconseguir, en aquest concurs, la segona posició però sense pas a la fase final. L'Escola de Dansa del Casal de l'Espluga es va classificar, amb 13 coreografies, a l'haver passat la primera fase, fent una duríssima criva, al Concurso Internacional de Bailado do Porto. La final d'aquest concurs se celebrarà a Oporto de l’11 al 13 de maig. Un total de 13 coreografies es van presentar el passat 17 i 18 de març, al DWC a Burgos, amb la intenció d'obtenir la classificació pel concurs mundial, que aquest any se celebra a Sitges. Però tot i aconseguir unes millors puntuEL FRANCOLÍ

acions que els anteriors anys, en aquesta ocasió, les nostres ballarines no es van poder classiﬁcar. ■

"Crash" interpretada aquest febrer al Teatre del Casal. Eva Bonet

MARÇ 2018

El Diari Oﬁcial del País a nivell local (II) 1933 En El Francolí del mes de novembre de 2017, el nostre col.laborador Ferran Civit, publicava un reportatge de tots els arxius on surt el L'Espluga de Francolí al Diari Oﬁcial de la Generalitat de Catalunya. En aquella ocasió no vam publicar tots els arxius, perquè n'hi havien de danyats. Ara, un cop aconseguits altra vegada, els anirem publicant els propers mesos.

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2018

RIMADORS ESPLUGUINS Frederic Miquel i Rovira

Dels cinc els germans Miquel, a tres els hi agradà escriure: El germà gran el Pepito per la família, va tenir una ploma erudita i fàcil per la recerca històrica, ens va deixar uns ar�cles, sobre tot a la revista EL FRANCOLÍ i altres, sobre la memòria de l’Espluga, d’allò mes documentats, tots ells tenen el valor d’una inves�gació molt interessant. Els primers d’aquella sèrie ja els havia publicat a La Conca de Barbarà de Montblanc, segona època, anys 1915 i 1916. (1) En Lluís com advocat de carrera, va ser el més prolíﬁc i el que més facetes literàries va emprar: la literatura epistolar vers els seus germans de forma exhaus�va, amb temes de la família, història de l’Espluga, va glossar també molts personatges de la seva vila nadiua, en els seus escrits hom hi veu una ﬁna sensibilitat humana, té publicats alguns opuscles. El de ploma més humil, el poeta, el de la prosa mes fàcil, amb més sensibilitat, i potser també, el més desconegut, va ser en Frederic.(2) Frederic Miquel i Rovira va néixer a l’Espluga de Francolí el 2 de febrer de 1901. Fill de Pau Miquel Roig i Manuela

Rovira i Solé de Cabra. Es va casar el 1931 a Barcelona amb Maria Alodia Gual Morales. El pare, el Pau de les Parres era un home interessant a l’Espluga, culte i disposat. Es troba el seu nom com a tes�moni en inﬁnitat d’instruments notarials, durant el temps que va viure, especialment en els protocols dels notaris Tomàs Font i Josep Lacot, arreu consta com a propietari. La seva situació econòmica li permeté donar carrera als quatre ﬁlls: Josep, Lluís, Frederic i Joaquim. Frederic va exercir de mestre i ens va deixar alguns poemes: Nadalenca, Pluja, Il·lusió, La Font de Nerola, El pas de la boira, Angunia, etc. El seu nebot Josep Maria Miquel i Oliver va compilar algunes poesies que havia pogut recollir que avui ens permeten publicar en aquestes pàgines L’adéu siau al gorg d’en Talavera. Josep Maria Vallès

1 vegeu VALLES (2008) L’Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc (1903-1923) 2 Aquestes ratlles estan extretes d’un treball familiar de Josep M. Miquel: Nissaga Miquel. L’oncle Frederic

L’adéu siau al gorg d’en Talavera En la meva vida angèlica, mogut d’un aire innocent, corria ple de quimera, com esperit impenitent. Corria, com anima en pena, fitant-me un lloc recòndit, corria amb ànsia plena, cap un toll del riu, pe�t. Quan la calor era mes forta, i en l’escola s’hi feia el buit, tu, com obrint-nos la porta, ens feies mostra, del prohibit fruit. Com el vol d’una ocellada, i refila prop del niu, la pell fina hi mostrava, de roba, ni tan sols un fil. Recordo, ai las, la teva gràcia, tal el teu punt de dolçor,

EL FRANCOLÍ

d’una bellesa encalmada, d’aquell idil.lic reco. Recordo, aquella pexineta dessalosa, sota aquell minç rajolí, on l’aigua i reposa, per reprendre el seu camí. L’aigua que s’hi queda entollada, mes clara que un cristal·lí, emmiralla la contrada, com si no conegués altre des�. El blau cel l’hi fa cobertura, el rígid rocatge lo sosté, l’arbreda hi sent fretura, la serenor, sempre s’hi manté. Els ocells, i fan abeurada, tot saltant pel roquiser, i fan la primera cantada, per saludar-ne al traginer.

Pexineta temptadora, d’infants, desvagats, que cerquen en ta resclosa, viure-hi uns moments arrauxats. L’aigua sempre hi es mansella, els infants sempre conﬁats, s’hi cabussen sens quimera, sense veure-s’hi mai defraudats. I tu com velleta, assenyada, tota plena de bohomia, aculls tota la mainada, i els es�mes de tot cor. Ai ! qui pugues reviure, aquells temps, ja tan llunyans, per tornar-hi a fruir-ne, d’uns esplais que mai mes no tornaran. Olot, desembre 1968 Frederic Miquel i Rovira

MARÇ 2018

PINZELLADES DEL PEDRÍS Joan Morgades Altarriba

Joan Morgades Altarriba, 91 anys. Records dels úl�ms vaquers de l'Espluga Quan i com vas començar a la ramaderia? Ja fa molt de temps, la primera vaca la vaig comprar a les Borges Blanques i després els veïns van començar a demanar-me que els hi vengés llet, i vaig augmentar la cabana ﬁns a 20 caps Els primers temps, el bes�ar era a casa i després vaig anar de lloguer al Mas del Campaner, que esta situat a la par�da del Moli den Guasch i posteriorment a la granja actual , donat que vaig decidir no pagar mes lloguers, ho vaig canviar per pagar interessos Joan de que era la teva granja, de vaques o de vedells Dons hi havia de tot, perquè darrera de les vaques venien els vedells, ara a mi m agradava mes cuidar les vaques Que t agradava mes l agricultura o la ramaderia Dons a mi les dues coses Ara el tracte amb els animals portava mes feina Jo vaig veure el primer tractor que va arribar a l Espluga i la feina que feia i vaig pensar , pobres pagesos estem fotuts, perquè de ma d´obra no en necessitarem, al veremar a la carretera de Senan es veien un munt de focs dels pagesos que feien el seu menjar i ara no ni hi cap donat que van a dinar a casa, ha canviat molt M has dit que m explicaries records dels pedrissos que hi havia a les entrades de les cases de L Espluga, dons endavant EL FRANCOLÍ

Casa nostra estava situada a Cal Titu al carrer de les Sortetes xamfrà amb Lluis Carulla hi allí havia un pedrís en el que al bon temps i a la nit els nostres veïns hi anaven a la fresca a fer-la petar una estona, recordo el Gafarró, els Cabals, els de la Fatarella, que son els renoms de les cases, ara la seva xerrera amoïnava al meu padrí que anava a dormir molt aviat, sempre els hi deia que el trauria, per mai ho va fer, fins que es va asfaltar el carrer per part de l Ajuntament El vostre renom de Cal Ermita saps l origen Es que quan van vindre a l Espluga els primers Morgades sobre l any 1.700 era un paleta amb 6 fills un dels seus hereus va fer d Ermità a la nostra ermita de la San�ssima Trinitat durant molts anys Ara t explicaré una bocinet de la seva historia, es veu que mentre els homes estaven cavant bosc es dir treure bosc i conver�r lo en terra de cul�u uns lladres van entrat a robar a l Ermita i van agafar la dona i la van penjar de cap per avall, però no van trobar els diners, que estaven amagats sota una tassa de cafè, però els hi van prendre tota la roba i els animals que eren dos rucs i després els van trobar al mercat d'Alcover Recordes em quines ac�vitats vas par�cipar quan eres mes jovenet Una d elles va ser, que després de la guerra civil vam retornar la tradició dels armats per setmana santa i també la de fer el Reis Els armats van començar al pertxe de la casa del Rector ja que allí hi havien els ves�ts, que ja tenien algun dia, ara si et posaves la cuirassa i queies a terra no hauries pogut aixecar te de nou També vaig portar el Sant Crist per la professo de setmana Santa mes de quaranta anys vaig començar als 17 anys ja que la meva padrina volia que ho fes ara estava una mica fluixet i el rector dubtava si podria

M agrada molt la musica i sobre tot cantar, en concret el goigs de la San�ssima Trinitat i les cançons de les caramelles, vaig ser durant un parell d anys president de la Coral Espluguina Que fèieu a la vostra joventut Naltres el dies de festa nomes teníem el coll Roig l estació o la creu i per anar a passejar Com veus l Ermita en la actualitat Avui l Ermita esta fotuda no hi va ningú, es veu que a vingut una associació d Ulldemolins per cuidar la, ara per mi l Espluga acaba de perdre l Ermita i que em dispensi el Senyor Bisbe pero per l Ermita aquest bisbe no ens serveix Alguna anècdota del teu bes�ar El primer pessebre vivent que es va fer va ser a la caseta del Bou avui mes o menys davant de la piscina del Casal allí hi havia un ametller i van fer la cova del naixement i em van dir si els deixaria un bou i els vaig dir que si ja que en tenia un de molt manso, el van posar i tot be ﬁns que de sobte al posar la musica es va esverar i no va quedar ni Mare de Deu ni Sant Josep no hi va quedar ningú, a par�r de llavor ens ja no els hi portava un bedell els hi portava un mamó. Com veu un padrí la seva joventut Jo l Espluga l he vist de moltes maneres amb deu anys durant la guerra civil i amb els ulls d un nen tafaner com es cremaven moltes coses, les escoles es van posar on avui hi ha la residencia Jaume I on no hi anaven tots els nens, perquè no es compar�en les mateixes idees una post guerra molt dura, després hi havia feina per tot hom i avui no ni hi ha per ningú , en la actualitat veig que si els meus nets amb els seus coneixements es volen guanyar la vida en �ndran que marxar Si voleu podeu escoltar la entrevista sencera, h�ps://www.esplugafmradio. info/programes/el-pedris/ ■

Joan Casanovas Al tancament d'aquesta edició d'El Francolí, ens hem assabentat de la pèrdua del protagonista d'aquest Pedrís, en Joan Morgades ha traspassat el 3 d'abril. Descansi en pau MARÇ 2018

CURAR-SE EN SALUT

Probiò�cs

El bacteriòleg ucraïnès Elie Metchnikoff va rebre el Premi Nobel de Medicina el 1908 per estudis d'immunologia quan era a l’Ins�tut Pasteur. Se’l considera el pare del concepte dels probiò�cs -i no del nom- perquè va especular que poblacions de vàries parts de Rússia, el Caucas i Bulgària tenien vides més llargues degut al seu elevat consum de productes làc�cs fermentats �pus iogurt. Les raons que adduïa no eren les correctes. A més que els casos de longevitat de comunitats que s'han mencionat, es tracta més bé de con�ngències genè�ques i/o tot un es�l de vida adossat en comptes d'una sola causa. Essent aquells els temps del descobriment d'un bacteri com a causa de cada una de les infeccions hi hauria hagut la inclinació a simplificar massa les causes de processos ben complexos com la longevitat d'una comunitat. Però la idea de que hi pogués haver microbis que ens beneficiaven en comptes de donar-nos -- tal com s'estava descobrint aleshores --les plagues i malal�es, sí que era original i de molt mèrit. A la biologia ja hi exis�a el concepte i nom "simbiò�c" (sim = amb) per una espècie que viu amb una altra pel benefici mutu, similar al concepte dels probiò�cs però aplicat a microbishumans era nou. Però el nom pro-biò�c -a favor dels microbis- es veu que fou inroduït pel metge nutricionista alemany Werner Koblath el 1953 segurament per contrastar-lo amb el nom del(s) antibiò�c(s) -- en contra dels microbis -que s'acabaven d'introduir a la medicina del dia... Ara bé, la definició oficial del que és un probiò�c se l'han anat ventejant fins un acord del 2002 entre l'Organització Mundial de la Salut i l'Organització de l'Agricultura i l'Alimentació (en anglés WHO i FAO): "microorganismes que administrats en la quan�tat adequada, resulten en benefici del que els rep". És una definició prou vaga per acomodar-se a les necessitats dels mercats amb acreditacions afegiEL FRANCOLÍ

des per organitzacions governamentals i supragovernamentals que donen una mesura de crèdit, no provada cien�ficament, a les al·legacions dels suposats beneficis. El que passa és que la ciència està molt al principi del començament de poder avalar moltes de les al·legacions de la indùstria dels probiò�cs. Als EUA, la FDA ( Food and Drug Administra�on)-- drug aquí significant medicaments i food és aliments -és l’agència que regula ambdós però amb criteris molt diferents per uns i pels altres. Si un producte se’l considera aliment, i aquí és el cas dels dits probiò�cs, en termes generals n'hi ha prou amb que no es considerin perillosos per a la salut. La clau és que, encara que prome�n “l'oro i el moro” en els seus suposats efectes; no cal que ho hagin demostrat cien�ficament. És, per ara, el cas dels prebiò�cs que passen a ser part de les dites medecines alterna�ves i/o complementàries. El mercat global anual dels probiò�cs, a la puja, ja és de més de 20 mil milions de dòlars. Grups de bacteris seleccionats (en forma de pols, pas�lles i líquids) s'administren a l'agricultura de carns, peix, plantes i sols en quan�tats industrials i en la indústria farmacèu�ca allà on les lleis no ho prohibeixen. Per considerar-lo com a medicament la FDA dels EUA té criteris molt estrictes per avalar un producte i sovint també com es pot u�litzar. Es tracta d'un procés llarg i en molts casos ben onerós, amb el que s'ha de demostrar cien�ficament, en tot el que és possible aleshores , que el producte és beneficiós com s'al·lega, les dosis, els riscos i beneficis, etc. Gerard Mullin, és professor de Gastroenterologia (especialista en les funcions i malal�es del tub diges�u) de la Universitat Johns Hopkins a Bal�more explica que ens hem d'imaginar que tenim un hort/jardí al budell gros i que l'hem de cul�var. Una cullerada de terra d'un bon hort o jardí conté 7 o 8 mil milions de microorganismes, la majo-

ria bacteris, tants o més com som d'habitants a la Terra. És un sistema ecològic que prepara nutrients per les plan-

Gerard Mullin, és professor de gastroenterologia. Imatge d'internet

tes a l'es�l de com el nostre microbioma intes�nal ho fa pel nostre cos. La ﬁbra alimentària que posem als nostres menjars (els prebiò�cs) és segurament el millor adob, aliment, per l'hort/ jardí al nostre budell. Però també hi podríem afegir més microbis amics, semblant a com es planta planter i llavors als horts i jardins. De milers d'anys enrere que, a moltes cultures, s'han fet servir els fems dels animals domès�cs, de la ramaderia i també les excretes humanes - tots més o menys amb les degudes precaucions - per enriquir els sòls de cul�u. Recordo haver vist gent recollint el fem - temps de misèries, tenia el seu valor - que les mules deixaven per carrers i places, tan llampants avui, de l'Espluga. I periòdicament hi havia la gran pudor de buidar el con�ngut del clot de la comuna que anava a parar a... l'hort. També es feia servir el guano que venia al magatzem del Sindicat al costat de cal Ferrer: tones de fem d'aus marines acumulat a illes del Perú i nord de Xile. Tots aquests fems tenien els components químics per la nutrició de les plantes però també tota mena de microorganismes que contribuïen al sistema ecològic, orgàMARÇ 2018

CURAR-SE EN SALUT nic, del sòl de cul�u. Més modernament els adobs, per raons econòmiques i del volum dels extensos cul�us intensius, han estat més purament minerals, productes químics: salts de nitrogen, de fòsfor i de potassi. I a molts llocs hi afegeixen els probiò�cs, microorganismes seleccionats segons les necessitats concretes del cul�u i del sol par�culars. També u�litzen el compostatge que, igualment i d'una manera orgànica, aporta els microorganismes que manquen els adobs químics. Els probiò�cs naturals més recomanats per tothom són als aliments que resulten de la fermentació controlada de productes làc�cs, plantes, peix i carns... que han exis�t des de fa milers d'anys en la majoria de les cultures potser en principi com a formes de preservació d'aliments frescos o de les temporades d'abundància estacional per poder u�litzar-los a les temporades quan hi ha mancança dels uns i/o dels altres. Els responsables de la fermentació són bacteris i fongs que queden incorporats en el menjar en qües�ó i són prou resistents per sobreviure l'ambient àcid del nostre estómac i tot el trànsit intes�nal ﬁns al còlon. S'han trobat probiò�cs de fabricació no natural mancats de garan�es: resulta que alguns microorganismes de la publicitat, o potser la majoria, o no hi són, o són destruïts en el trànsit diges�u i ni arriben al còlon com caldria. La llista dels bons, naturals i tradicionals, podria ser inacabable: iogurts amb moltes varietats segons les cultures de molts països, formatges, sobretot artesanals, keﬁr o iogurt búlgar de Turquia, llets agres catalanes, sèrum de llet, el kimchi dels coreans, el xucrut (sauerkraut) dels alemanys, conserves en sal i/o vinagre, el garum que ja tenien els romans, el miso japonès, el tempe d'Indonèsia ... i alguns que hom no hi pensa tant i que, segons com, no són tan saludables per comparació com són: les cerveses, els embo�ts ja naturals com la senzilla EL FRANCOLÍ

llonganissa seca i varietats de salsitxes que també s'elaboren afegint grups de microorganismes (probiò�cs) de preparació industrial, les varietats de pernils... Tot plegat un llarguíssim etcètera. Bàsicament els únics probiò�cs avalats per la FDA (2013) com a procediment mèdic i autoritzat a un nombre limitat d'especialistes, són els dits transplantaments fecals exclusivament pel tractament de la infecció, que pot ser fatal, pel bacteri Chlostridium diﬃcíle (perdó pel cop de lla�), C. diﬃcíle més fàcil de dir. És un bacteri de presència normal al budell que es dispara perillosament en algunes ocasions per l'ús, indicat per certes infeccions greus, de poderosos an�biò�cs que, resulta en una complicació: eliminen els bacteris que normalment frenen

el C. difficíle. L'administració de feces d'una persona amb microbioma equilibrat es pot fer per endoscòpia via un tubet/fibra òp�ca per poder veure i guiar-lo pel nas o boca passat l'estómac. O semblant, per l'orifici anal com la colonoscòpia, sigmoidocòpia o per enemes. S'ha trobat que funciona el 90 % comparat al 25% d'un complicat tractament amb més an�biò�cs. Segurament que hi ha inves�gacions clíniques autoritzades a centres hospitalaris de pres�gi, amb malalts voluntaris que busquen, junts amb els seus metges, solucions a problemes seus

ben complicats. S'ha publicat l'ús d'aquests trasplantaments per malal�es com el budell irritable, coli�s ulcera�va, malal�a de Krohn i altres. Es veu que hi ha hagut inges�ó de feces humanes a la medecina tradicional xinesa des del segle IV; en deien o diuen "la sopa groga". Hi ha, o hi ha hagut, cultures on és tradicional donar una mostra de les feces de la mare als nounats; potser segons el, no sempre recomanable, dit que el que no mata, cura. Es veu que molts animalets nounats mengen les feces de la seva mare. Pels humans adults, menjar feces és un defecte/malal�a mental: copro�lia. La tradició cultural, o potser familiar, del cas dels nounats no cal que sigui d'estranyar tant; per als fanà�cs prohibicionistes de l'alcohol seria tan increïble com el fet de que, per insistència de la meva àvia, el primer "aliment" que em feren passar per la meva boca foren unes gotetes de vi... a l'Espluga: perfecte! Conills, llebres i d'altres semblants prac�quen la coprofàgia (copro, feces i fàgia, menjar en grec) sistemà�cament. L'excrement que no veiem tant (alguns en diuen "del vespre") és tou, menjar mig digerit (dit cecotrope perquè s`ha produït al cec del budell de l'animal) se’l tornen a menjar, torna a ser digerit i el tornen a excretar: les boletes sòlides, més vistes, "del dema�". En el seu cas, també el de molts rosegadors, semblaria una mica com el procediment dels remugadors que tenen i fan servir dos estómacs una fase (en ells completament interna) de la seva diges�ó. Només que en la doble excreció dels conills i altres de semblants, el primer excrement pot fermentar i recollir microorganismes de l'entorn o la pell del conill mentre és fora del cos i qualiﬁcaria així de probiò�c. Tot plegat es tracta de mirar d'extraure el màxim de nutrients del menjar inicial i, si cal el treballen dos cops. ■ Anton Martí

MARÇ 2018

ESPAI SOMMELIER El vi rosat, el gran menyspreat Sembla que quan parlem del vi rosat , no és ni “xixa ni limoná”, sovint la gent no acostuma a dir que els agrada aquest color perquè no és ni blanc ni negre. Doncs cometem un gran error ja que avui en dia podem trobar rosats de gran qualitat. Potser, el que ens passa, és que recordem quan abans és come�en grans barbaritats barrejant el blanc i el negre quan s’acabava el rosat. Pràc�ca, que juraria, ja no fa cap elaborador amb cara i ulls. El vi rosat es pot vinificar de qualsevol varietat de raïm negre, senzillament quan posem en una tina per a fer la fermentació el macerem unes hores amb la pell perquè quedi de color més clar. A la pell es troben els entòcians que són els encar-

regats de donar color al vi. Normalment després de la fermentació sense la pell fem una criança en les ma-

res (llevats morts) per tal de donar més cremositat i untuositat en boca. Quan ja tenim el vi clarificat i filtrat ja el podem embotellar i cap als vols de Nadal ja és a la venda.

A la Conca podem dir que tenim la varietat reina per a elaborar rosats: el Trepat, tant el vins escumosos com en vins tranquils, tot i que també trobem cellers que el fan amb altres varietats autòctones o foranies (cabernet , merlot, Syrah). Ara que aviat �ndrem la calor entre nosaltres, el vi rosat, serà un bona elecció per combinar amb plats més es�uencs, una bona paella d’arròs o una ﬁdeuà, formatges de tota mena i amanides condimentades. A vegades quan fem l’aperi�u pensem en la cervesa, doncs un vi rosat afruitat amb una bona acidesa, és una molt bona opció! No �ngueu por de dir que us agrada el vi rosat! Això no vol dir que no n’enteneu de vins, ans al contrari! ■ Mariona Rendé

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU No estic per ginys que em conviden a no pensar

"Un servidor està convençut que tant de progrés tecnològic, tants automatismes i tanta ecocinèsia van en detriment del nostre cervell, contra la lliure voluntat i contra la memòria. De moment ja m'he fet treure del cotxe aquell avís sonor que et burxa el cuc de l'orella mentre no et posis el cinturó de seguretat: ja sé que m'he de posar el cinEL FRANCOLÍ

turó, però ho faré de pròpia iniciativa. O el pip-pip de la nevera si et deixes la porta oberta [...] No estic per ginys que em conviden a no pensar, a dir-me que no cal que em preocupi de res perquè la tècnica, amb els seus sensors, alarmes, detectors, etc. ja es va ocupant de tot [...] Sovint, a un cert nivell de menudesa, penso si no hi ha en la nos-

tra societat uns senyals clínics que consistirien a resoldre diﬁcultats que no s'han plantejat, a respondre preguntes que ningú no ha fet i a satisfer desitjos no expressats. Una invasió en tota regla, vaja". ■

Josep Valls -EL PUNT / AVUI 13 de novembre del 2016 *Fragment escollit per Andreu Morta MARÇ 2018

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Filomena Palau Timoneda Filomena Palau i Timoneda va néixer a la nostra vila el 12 de març de 1921. Era ﬁlla de Ramon Palau i Dalmau, de ca l’Onclet, i de Celes�na Timoneda i Bori, de Llorenç de Vallbona o de Rocafort, a l’Urgell. De ben jove va començar a fer teatre, primer al col·legi Mare de Déu del Carme de les germanes carmelites de la caritat i després a l’associació de les Filles de Maria. També es va incorporar a la secció dramà�ca del Centre Cultural i l’any 1945 formà part del grup de joves que se n’escindiren per crear l’Agrupació Teatral Ar�s�ca Enric Borràs. Va sobresor�r tant en papers dramà�cs com en els còmics, essent reconeguda com una de les millors actrius del teatre espluguí.

Filomena Palau a “La dida”. Imatge d'arxiu

L’any 1941 par�cipava en quatre obres: representava el paper de “doña Tula” a la comèdia “Villa Tula”, de “miss Moore” a l’obra “Jimmy Samson”, de “Sra. Rúspoli” a l’obra “Dios aprieta pero no ahoga” i de “María” a l’obra “En Flandes se ha puesto el sol”. L’any 1942 era ”Madrona” al sainet “La sala de rebre”, l’any 1943 “Calamanda” al drama “El collaret de la princesa” i “Pauleta” a la comèdia “Principal per llogar”. EL FRANCOLÍ

L’any 1944 també va par�cipar en quatre obres en un any: representava el paper d’“Emerenciana” a la comèdia “En mi casa mando yo”, de “doña Filomena” a la comèdia “L’amor vigila”, de “Francisca” a l’obra “La creu de la masia” i d’“Isabelina” a la comèdia “La mala ley”. L’any 1945 era “Agneta” a l’obra “El ferrer de tall” i “doña Berta” a “Ella, él y un pobre hombre”. El mateix any, ja amb l’Agrupació teatral Enric Borràs, representà al Teatre Principal (a) Txulla, el paper de “doña Blanca” a “Mujercita mía”. Aquest local seria el que u�litzarien habitualment “els borrassos”, com se’ls coneixia. Aquesta agrupació teatral també representà diverses obres en poblacions de la Conca i de l’Alt Camp.

el paper d’”Alcaldesa” a la sarsuela “Las secuestradoras” l’any 1946, amb el de “Baronesa” al poema líric “Rosaura la Gitana”, el d’“Isabel” a la comèdia “El geni de Donya Isabel” i de “Prudència” al drama “La comtessa de Bellaﬂor” l’any 1947, el de ”Simona” al drama “Maria Antonieta” i de “Coloma” al sainet “L’ànima esperitada” l’any 1948 i el de “Julia Doma” al drama “Almas de esclavas” i de ”Mariana” a la comèdia “L’hostal de la sorda” l’any 1949. El 27 d’agost de 1948 se celebrà a Poblet, per primera i única vegada, un fes�val per enal�ment de la poesia espluguina, que fou representada per Filomena Palau com a reina de la festa literària.

Repartiment de l'exitosa "Gente bien". Imatge d'arxiu

Així, l’any 1946 a Alcover i a Barberà varen representar la comèdia “Anacleto se divorcia” on Filomena Palau va fer el paper de “Baldomera”; també va fer de “Doña Sole” a “¡Déjeme usted que me ría!”. Paral·lelament durant aquests anys va col·laborar amb l’associació Joventut Femenina d’Acció Catòlica, vinculada a l’associació de les Filles de Maria, en diverses representacions: amb

Anà a viure a Montblanc, on fou l’encarregada de la central telefònica de la vila ﬁns l’any 1974. L’any 1959 par�cipà en la pel·lícula amateur que es va rodar a Montblanc “Via 4. Tren a Montblanc” ﬁlmada per Enric Sànchez-Cid i on varen par�cipar actors i actrius que habitualment també representaven obres de teatre a la vila veïna. Tot i això mai no va deixar la seva MARÇ 2018

BIOGRAFIES ESPLUGUINES vinculació amb l’Espluga. L’any 1965, en l’estrena del teatre del Casal, va protagonitzar “La dida” amb el personatge de “Paula”. Amb aquesta obra també va par�cipar en el concurs de la Federació de Teatre Amateur de Catalunya al Teatre Romea de Barcelona el 28 de març de 1966. Aquell mateix any 1966, el grup escènic de la Secció de Teatre de Casal par�cipà en el concurs de teatre per a aﬁcionats “Premio Talia”, ins�tuït per Francisco Mar�nez Soria i va represen-

tar l’obra “Gente bien”, on Filomena Palau va fer el paper de “doña Anita”. L’any 1974 Montblanc i tot el seu sector telefònic, varen quedar integrats en les xarxes automà�ques de telefonia i quedà sense sen�t demanar via operadora les conferències. Filomena Palau es traslladà a Barcelona. El 25 de maig de 1997 encara va interpretar el paper d’Antònia a l’obra “La força de la tradició” i es va aprofitar l’esdeveniment per retre un homenatge a la seva dilatada par�cipació

en el món del teatre d’afeccionats. Va morir el 7 de febrer de 2014.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

Bibliograﬁa: CALBET I CAMARASA, J.M. i CALBET I FONOLL, J.: Cent anys de teatre a l’Espluga, Arrels, núm. 9, L’Espluga de Francolí, 1997 ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2005. ■

ARA FA 100 ANYS Març de 1918, a l'Espluga Es produeix un vuit en la premsa comarcal de la Conca en relació al mes de març. Per La Crònica de Valls ens queda constància de l'embolic que es va crear de cara a les eleccions a diputats a les Corts. Per una banda es presentava el republicà Joan Esplugas i Moncusí de Barberà, promogut per les Associacions Catalanistes de la comarca i per altra, la Lliga Regionalista, des de Barcelona escampà la idea que a la Conca de Barberà seria el seu candidat Josep M. Rendé i Ventosa. Rendé va haver de desmen�r el rumor amb una carta adreçada al periòdic de Valls. Ell també donava suport al candidat agrari. L’Ins�tut Agrícola Català de Sant Isidre ─de fet el nom de l’en�tat l’hauríem de posar en castellà─ havia convocat un concurs de fotograﬁa d’assumptes rurals. Josep M. Boquer i Martori n'ob�ngué un dels premis. A la premsa de Tarragona podem trobar-hi algunes no�cies breus de l'Espluga que ens aporten informació sobre la vida local. Era el moment de l'any que es concedien els permisos per anar a fer llenya al bosc. Hi havia una gran producció de carbó vegetal que des de les muntanyes de Prades es transportava a l'estació de l'Espluga i d'allí el ferrocarril s'encarregava de portar-lo als centres urbans de consum. El carbó es pagava a 6 pessetes el quintà posat a l'Espluga i la llenya a tres rals posada al bosc a peu de carregador. El mes de març de 1918 es presentaren al Govern Civil EL FRANCOLÍ

els estatuts del Centre Nacionalista de l'Espluga de Francolí, promogut per Ricard Boquer i Martori. La Veu de Tarragona, òrgan de la Lliga Regionalista oferia les seves pàgines per tot allò que pogués interessar a la nova en�tat. ***** Una tasca desagraïda anualment que havia de fer el consistori, era el repar�ment de Consums i U�litats. Sempre comportava dificultats perquè els contribuents més influents, que sovint formaven part de la Junta Repar�dora, consideraven que pagaven massa i feien recaure en els més humils quan�tats elevades pel seu poder adquisi�u. A més hi havia desproporcions entre els tributs d'Urbana i de Rús�ca. Els grans propietaris procuraven mantenir els valors de contribució baixos i les famílies modestes veien com cada any se'ls augmentaven els tributs. Un altre conflicte el causava el control del pes i tara dels bocois que els comerciants u�litzaven per la compra del vi dels pagesos que se'l feien a casa seva. Es mirà de posar ordre en l'assumpte obligant a marcar la tara dels bocois en el "fon" i recomanar als pagesos repassar-ho a la bàscula municipal. No s'acabava mai el problema entre els pastors i els pagesos. El control dels ramats obligava cada vegada que hi havia un nou consistori, a refer les ordenances del pastoreig i les ordres als guardatermes a ser més gelosos en el control, perseguint i denunciant els abusos. ■ Josep Maria Vallès

MARÇ 2018

JOVES ESCRIPTORS Vuit de març JUDIT DELGADO

Malgrat el desordre de les manifestacions de Barcelona el vuit de març, per ﬁ han arribat la vaga i les reivindicacions feministes en un dia tan assenyalat. Abans de posar-nos al dia, però, és necessari fer memòria del mo�u pel qual el dia vuit de març es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Els fets es remunten al 8 de març de 1857 –que donen data a la celebració actual–, quan un grup de dones treballadores d’una fàbrica tèx�l de Nova York va decidir manifestar-se per tal de reclamar la igualtat salarial –que més de cent anys després encara no s’ha fet efec�va–, la reducció de la jornada laboral a 10 hores, entre d’altres pe�cions per millorar les seves condicions de treball. L’any 1911 es va celebrar per primera vegada en alguns països europeus i de forma no oﬁcial el Dia Internacional de la Dona el 19 de març, el qual fou precedit per un esdeveniment tràgic a Nova York: el dia 25 de març un grup de treballadores –123 dones i 23 homes– van morir degut a l’incendi de la fàbrica tèx�l Triangle Shirtwaist, que tenia tots els accessos tancats perquè els propietaris en tancaven les portes durant la jornada laboral. Així doncs, es va concertar que el dia 8 de març es celebraria el Dia Internacional de la Dona Treballadora per con�nuar una lluita que va iniciar-se el 1857, així com per commemorar i recordar les víc�mes de l’incendi del 1911. Tornant al 2018, el 8 de març va ser protagonitzat per la vaga i les manifestacions a diversos racons del món que tenien com a objec�u fer visible el paper de la dona en tots els àmbits: domès�c, laboral, comercial... i així, reivindicar-lo. Per aquest mo�u, es va convocar una vaga que s’adreçava únicament i exclusiva a les dones. “Per què els homes no havien de fer vaga?”, EL FRANCOLÍ

van qües�onar-se molts. Doncs perquè la intenció era fer evident la importància de les accions dutes a terme per dones a la llar, a la feina, als supermercats, als gimnasos... arreu on es mouen dia a dia les dones i on hi par�cipen tant o més ac�vament que la resta d’individus amb qui conviuen; de manera que si els homes, amb intencions més o menys benèvoles, s’adherien a la vaga, aquesta perdia tot el seu sen�t. Les manifestacions, per altra banda, també van ser objecte de qües�onament i crí�ca per part dels qui no van procurar entendre què volia transmetre la reivindicació feminista. “Per què els homes no havien de par�cipar ac�vament en les manifestacions i quedar-se al fons, sense cridar cap insígnia i sense dur cartells?”, es preguntaven els homes que desconeixien quin era el seu paper i que es negaven a tenir un rol irrellevant durant un dia. Doncs perquè la manifestació, a l’igual que la vaga, tenia l’objec�u de visibilitzar el paper femení i fer protagonistes les dones, no de realçar la ﬁgura de l’home, que sempre és subjecte i objecte de totes les accions. Per tant, la vaga feminista, que inclou tant ﬁgures femenines com masculines, ha de ser i és encapçalada per les dones, les principals afectades pel patriarcat, mentre que els homes, des d’una posició de suposada “superioritat” dins la societats, han de ser aliats que collaboren i par�cipen, sense tenir protagonisme, en la lluita feminista. Per fer-ho més fàcil, podríem comparar-ho amb una manifestació, per exemple als Estats Units, en contra del racisme policial actual. Aquesta lluita, i la seva per�nent manifestació, haurien de ser encapçalades per persones blanques? En cap cas, perquè aquestes no sofreixen cap �pus d’opressió racista i, malgrat conèixer i estar en contra de les

discriminacions evidents, no les han viscudes ni pa�des mai. I, ﬁnalment, el qües�onament que molts pocs assabentats es feien: “per què no hi ha un “Dia Internacional de l’Home”?”. Doncs existeix, i es celebra el 19 de novembre, però ni té ni mereix ressò. Per què? Doncs perquè l’home gaudeix, els 365 dies de l’any, d’una posició privilegiada pel simple fet de ser un home. La compara�va és ben senzilla: per què no hi ha un dia de l’orgull heterosexual? Simplement perquè no cal: les persones heterosexuals mai han pa�t cap �pus de discriminació ni pressió per les seves preferències sexuals, de manera que no tenen res a visibilitzar i normalitzar. Així doncs les dones (salvant les distàncies) equivaldrien al conjunt LGTBI que té la necessitat, el deure i la responsabilitat de reivindicar la seva existència i exigir el seu reconeixement dins la societat. Amb tot plegat, només cal dir que el moviment feminista, malgrat tots els avenços assolits, encara té molta, moltíssima feina a fer, però amb l’apoderament de les dones, cada vegada major, s’arribarà més lluny del que mai les dones que van iniciar la lluita i a les quals els devem tant, haurien pogut imaginar mai. ■

MARÇ 2018

MUSEU DE LA VIDA RURAL Entrevista a Àlex Rebollo, comissari de l'exposició "The Dust Bowl"

L’exposició “The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la” va néixer al Museu de la Vida Rural i hi va créixer de la mà del museòleg Alex Rebollo, a qui es va encarregar el comissariat de la mostra. A par�r d’un exemple històric, el Dust Bowl, s’explica un problema actual, el dels refugiats climà�cs, una de les moltes derivades del canvi climà�c que ens afectaran en els propers anys i de la qual hem de prendre consciència. L’Alex Rebollo ens fa cinc cèn�ms dels àmbits de l’exposició, que es pot visitar ﬁns al 30 de juny al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Què és el Dust Bowl? El Dust Bowl fa referència a un fenomen dels anys 30 als Estats Units d’Amèrica, en què diversos factors, climà�cs, ambientals i humans, van fer impossible la vida a la zona central del país, les Grans Planes. Qui o què el va provocar? Per una banda el propi clima de la zona (sequeres i forts vents); per altra el factor humà. Des del segle XIX es van modiﬁcar els conreus autòctons, canviant la vegetació local. Al principi dels anys 30 aquests nous conreus no van sobreviure la sequera, cosa que, en combinació amb la força del vent, va formar grans nuvolades de pols que van fer impossible viure a la zona. Al primer àmbit de l’exposició s’hi explica com l’avenç dels colons que arribaven a EUA al segle XIX va desplaçar i aniquilar progressivament les comunitats índies i els bisons. Quina importància va tenir la desaparició dels bisons en la catàstrofe posterior? La caça indiscriminada de bisons té molt a veure amb la millora del sistema ferroviari del país. L’arribada del ferrocarril a les Grans Planes va facilitar el transport de la pell i de la carn i el seu comerç, millorant la rendibilitat del negoci i incrementant-ne les caceres. D’una població EL FRANCOLÍ

d’uns deu milions de bisons l’any 1840, en quedaven només centenars a principis del segle XX. A més, amb l’arribada dels colons van arribar les vaques, cosa que va obligar a plantar farratge específic sobre els camps de gramínies autòctons d’on menjaven els bisons. Quin paper juga l’ambició desmesurada dels colons i de l’home blanc en general en la gènesi del Dust Bowl. Hi havia una mentalitat pròpia dels colons que entronca amb la mentalitat dels EUA (el des� manifest, la colonització de tota la terra...). En el cas d’aquests primers colons, l’ambició no era de caràcter econòmic sinó de sobreviure en un entorn hos�l. Van plantar els conreus que coneixien més bé, com el blat o el blat de moro, destruint la vegetació autòctona que no els generava cap benefici. Sí que tenien l’arrogància de creure que podien modificar la natura. Que la natura s’adaptaria als canvis que ells hi feien, cosa que, com es va veure finalment, no va ser així. La Primera Guerra Mundial va suposar una època de bonança i progrés econòmic en aquesta zona. Quan acaba, la baixada de la demanda s’ajunta amb el crac del 29 i es genera la Gran Depressió. Als anys 30 s’hi suma el Dust Bowl i es crea la catàstrofe humanitària i ecològica. L’administració Roosevelt implementa el New Deal. Quines mesures es prenen per rever�r la crisi ecològica a les Grans Planes? Es va propiciar la creació d’una agència federal d’agricultura per tal de fer estudis sobre els conreus més òp�ms per al territori; fer pedagogia de la plantació en terrasses i de la pràc�ca del guaret per no sobreexplotar el sòl; i promocionar la reducció dels caps de bes�ar per tal d’evitar la superpoblació, etc. També es van introduir mesures més concretes, com la plantació de grans feixes d’arbres, a mode de paravent, per tal d’evitar que s’aixequessin de nou els grans núvols de pols. Davant la impossibilitat de seguir vivint als llocs afectats, centenars de milers de persones van haver de marxar rumb a Califòrnia. Eren terra�nents o arrendataris que s’havien quedat sense res. Com diu Steinbeck, l’única cosa que els quedava i no podien perdre era la dignitat. Com va afectar l’arribada d’aquesta gent als habitants de Califòrnia? No va ser un camí de roses per a ningú... Steinbeck explica molt bé com els campaments de barraques eren nius de conflic�vitat. Hi havia incidents con�nus, violència i incendis, i molts d’ells els provocaven directament gent de Califòrnia per crear mala imatMARÇ 2018

MUSEU DE LA VIDA RURAL ge dels refugiats. A més, els van començar a anomenar, de forma despec�va, okies. Tot aquest èxode va quedar documentat amb fotografies com les que podem veure a l’exposició. Per què? Una de les idees brillants que l’execu�u de Rossevelt va tenir, va ser la creació d’un gabinet format per una desena de fotògrafs que es van dispersar per tot el territori per documentar la crisi. Hi ha milers d’instantànies de tots els racons dels EUA que ens mostren els efectes de la Gran Depressió. En la zona que ens ocupa a l’exposició, van treballar-hi Arthur Rothstein i, sobretot, Dorothea Lange. Primer es van ocupar de les Grans Planes i després de l’èxode cap a Califòrnia, que van documentar profusament a través d’unes instantànies fantàs�ques que, a més, són accessibles lliurement a internet. Com se’n van sor�r, al final, del Dust Bowl? De la mateixa manera que entrar en la crisi no va dependre d’un sol factor, sor�r-ne tampoc. L’economia es va redreçar gràcies al New Deal, però sobretot gràcies a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, que va potenciar la industria del país. A més, durant els anys 40 va remetre la cruesa de la sequera, les noves polí�ques governamentals van començar a donar fruit, i es va avançar molt en la cerca d’alterna�ves de rec, sobretot a través de l’explotació dels aqüífers. Com queda reflec�t en la cultura americana el DB. Quina empremta cultural va deixar al país? El record del Dust Bowl és molt evident en els llocs on va succeir. Encara hi ha una memòria molt present del fenomen. Recordem que va passar fa 80 anys, encara hi ha supervivents de les tempestes de pols o que van haver d’exiliar-se. A banda de la memòria, podem trobar la novel·la de Steinbeck El raïm de la ira; el folk americà

EL FRANCOLÍ

de Woody Guthrie, que beu d’aquesta catàstrofe; la mí�ca ruta 66, el camí principal que agafaven els refugiats per arribar a les valls de Califòrnia i que encara avui és un dels atrac�us turís�cs més explotats del país, etc. Del passat, l’exposició passa al present i al futur proper de regions o països on d’aquí poc no es podrà viure per culpa del canvi climà�c. Quina responsabilitat tenim els habitants dels països del primer món en aquesta crisi? Més que responsabilitat, hem de ser conscients que el clima tracta a tothom per igual. Això no treu que en un lloc es pugui estar més ben preparat que en d’altres. Dels casos actuals que veiem a l’exposició, n’hi ha dos que passen als Estats Units, que no és tercer món. Hem de tenir consciència tots plegats que això ens afectarà, ja sigui de manera directa o indirecta, perquè tota aquesta gent que marxa del seu país haurà d’anar a algun lloc. Sense la implicació dels grans estats segur que no ens en sor�rem, però a nivell individual, quines mesures podem prendre per evitar l’agreujament del problema? Hem de ser conscients que de planeta, de moment, només en tenim un i si no el cuidem... La gran tasca es fer que els grans països i les grans mul�nacionals se sumin a la lluita contra el canvi climà�c. A nivell par�cular, hem de seguir les recomanacions que els experts ens van donant sobre sostenibilitat i reciclatge. Respecte a l’agricultura, s’ha d’establir un pacte respectuós amb la terra. Ja sabem que si trenquem el pacte pot ser que la natura es rebel·li. Tens alguna esperança que ens en sor�rem? Jo vull ser op�mista i espero que d’alguna manera o altre es pugui solucionar. Ara, és possible que haguem d’arribar molt al límit per adonar-nos-en. ■

MARÇ 2018

MOSSECS FILOSÒFICS On han anat a parar les nostres llàgrimes? MONTSE BOSCH-SAUMELL L’Omran diu molt fluix, “les flors són mortes, mare, com l’Alí, són a terra, sense respirar, brutes de sang, mig desfetes i quietes”, després calla i con�nua endins seu, amoïnat parlant-se. “Ningú plora per les flors, i jo tampoc puc plorar pel meu germà. La mare sí que pot, i el pare. Però jo no �nc llàgrimes, ma germana tampoc no en té. On han anat a parar les nostres llàgrimes? Ja ho sé. Sé les ha endut el gegant que es va inventar la guerra. És fort, aquest gegant, i a mi em fa por. Tinc por que em faci el mateix mal que a l’Ali. Per culpa del gegant a l’Alí li han passat moltes coses dolentes. Li van posar uns tubs al nas, i un altre que li sor�a de la boca. I jo li deia a la mare, “l’Alí no pot parlar, perquè té això blanc i blau que li surt de la boca. Mama, diga-li als metges que li treguin!” Però la mare em va dir que si li treien tot allò l’Alí es moriria. L’endemà va venir aquella metgessa tan bonica, aquella que és un àngel. Ma germana també ho sap que la doctora és un àngel. Perquè la vam sen�r com parlava i deia unes coses totes estranyes i dolces, somreia tota bonica i parlava amb mon germà, ella l’entenia, li deia, “Alí, ara anirem a quiròfan i tot anirà bé” “Alí, ets el més valent de tot l’hospital”. Ella és qui se l’ha endut al cel. N’es�c convençut. Ho sé. Per això la seva bata és més blanca i fa sempre més bona olor que la dels altres metges. És l’única doctora que el va abraçar a l’Ali. I ho va fer abans que ell se n’anés, ella el va ajudar a marxar cap al cel perquè li va dir, “ara ja està, ja estàs bé per sempre”. No entenc perquè l’Alí s’ha mort i no m’ho ha dit. ¿Per què xerrava amb aquesta doctora i amb nosalEL FRANCOLÍ

tres no? Veus?, això no ho ha fet bé l’Alí. Mira la mare, pobra, està molt trista, ella tampoc ho sap perquè l’Alí és mort. Vull ser una formiga, vull entrar dins el nas del meu germà i escoltar-lo. ¿I si el cor de l’Alí batega més fluix i no el sen�m? Vull que l’Alí em parli! que em digui què li ha passat! On és! Vull ser un ocell, que em creixin unes ales. Jo també vull marxar. L’Alí se n’ha anat damunt d’aquell llit blanc que fa tan bona olor, l’olor d’aquella metgessa tan bonica, la metgessa que somriu i ens diu paraules dolces perquè és un àngel. El cel és el lloc dels somriures i de les paraules dolces, segur. ¿Hi ha més nens al cel?, ¿i escoles? ¿i camps de futbol?, ¿què hi fan allà?... ¿Cada dia hi deuen jugar a futbol?, potser. Però encara no hi ha el Messi. ¿Al cel, L’Ali es podrà mirar el Messi i els par�ts de futbol? No ho sé. Segur que el cel és ple de flors que no es moren, “mare, al cel hi ha flors?”, "es pot jugar a futbol, allà?”. "Mare?, on van a parar les llàgrimes quan volen sor�r i no poden?, ¿també van al cel, com l’Alí?

Digues, mare, contesta’m, no facis com l’Alí. Aquest monòleg el dedico a l’Omran Daqneesh, un nen sirià que va sobreviure a la guerra de Síria, el seu germà l’Alí, en canvi, no se’n va sortir. Fa dos anys l’Omran Daqneesh va ser fotografiat tot ple de sang per periodistes europeus després de sobreviure un bombardeig a la ciutat on vivia, l’Aleph (Síria), aleshores comptava 5 anys d’edat i es va convertir en el símbol d’una guerra civil iniciada contra el règim tirànic de Bashar Al-Assad. Però el món es va mirar aquell nen, i, l’endemà, va continuar el mateix camí de sempre. Rússsia, els EEUU, Iran, Arabia Saudí entre altres països va posicionar-se, ja des del començament, de forma interessada en aquest conflicte, dificultant, així, la tornada de la pau al territori. Fa set anys que hi ha guerra en aquest país, set anys que moren injustament infants i famílies senceres. La guerra no és l’estat natural dels éssers humans, ni ha d’ésser l’estat natural de vida que percep un infant o un jove. ■

MARÇ 2018

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

La xerrada Els nens i nenes de Cicle Inicial fem cada setmana, a l’hora de català, una ac�vitat que ens agrada molt. Li diem LA XERRADA. Els de primer la fem dimarts i els de segon el divendres. Consisteix en que un nen o una nena de la classe es posa davant de tots els companys i explica coses del tema que li agrada. El tema escollit el preparem durant la semana i la senyoreta o el mestre ens ajuden, a casa també ens ajuden els pares. Com que som molts també hi ha molts temes: l’esport que prac�quem, el Cau, el ﬂamenc, l’hípica, els animals que ens agraden, etc. Cadascú escull el seu tema. Quan arriba el dia de LA XERRADA i fem la presentació davant de tota la classe també portem i ensenyem material: fotos, vídeos, la roba, els pa�ns, el casc… Cadascú pot portar i explicar

el que vulgui! Molts de nosaltres, al començament estem una mica nerviosos. Quan acabem d’explicar-ho tot arriben les preguntes: els companys poden preguntar el que vulguin i qui ha fet la xerrada les repon. Després arriba l’hora d’escriure. Qui

ha parlat omple una ﬁtxa dient de què ha parlat i com creu que ho ha fet. Els que han escoltat escriuen un resum del que han entès en un full del seu dossier. Al passadís hi pengem tots els resums de les xerrades fetes. ■

Els nens i nenes de CI

Xerrades sobre la Prehistòria Els dies 16 i 23 de febrer els alumnes de cicle superior vam assis�r a dues xerrades que va fer un arqueòleg que treballa a l’IPHES (Ins�tut Català de Paleoecologia Humana i Evo-

Lluís Batista explica alguns aspectes de la prehistòria. Cedida EL FRANCOLÍ

lució Social). La primera va tractar sobre el Paleolí�c i la segona sobre el Neolí�c. L’arqueòleg, el Sr. Lluís Ba�sta (responsable de l’àrea de Socialització), ens va explicar diferents aspectes importants de la Prehistòria, com per exemple l’art, l’agricultura, els descobriments, els poblats, les diferents espècies, l’aparició de la ramaderia, noms cien�ﬁcs… Per fer-ho, va portar moltes fotograﬁes i rèpliques de cranis, ossos, utensilis, pedres... Nosaltres ja havíem estudiat una mica la Prehistòria a l’àrea de PILE (medi en anglès) i aquestes xerrades ens van servir per aprendre’n més. Per acabar de treballar aquest tema visitarem la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí properament. Des d’aquí volem donar les gràcies al Sr. Ba�sta per venir-nos a visitar a la nostra escola. ■ Alumnes de 5è

MARÇ 2018

ENSENYAMENT Experimentem! A p4 fem neu ar�ficial La setmana passada va nevar a l’Es- abocar aigua i vam observar que com pluga de Francolí. Quina sort que més aigua posàvem, més augmentavam tenir perquè ens agrada molt la va el seu volum i que prenia una texneu! És freda, toveta, blanca, bri- tura molt semblant a la de la neu. I llant, pots fer boles, un ninot, to- que també brillava una miqueta com car-la, jugar... Així que vam decidir ferne nosaltres a classe. Es pot fer de moltes maneres. Voleu saber com ho vam fer nosaltres? La senyoreta ens va portar un bolquer i ens va dir que necessitàvem una cosa que tenia dins una mica amagat. Vam agafar-ne un i el vam anar tallant fins la darrera capa. Vam treure la pols blanca (poliacrilat de sodi) i el cotó que vam trobar, i ho vam deixar dins de la safata. Tot seguit, vam Els alumnes de P4 fan neu artificial. Cedida

la de veritat. L’endemà ho vam provar d’una altra manera. Aquesta vegada amb bicarbonat de sodi i crema hidratant pel cos. Ho vam barrejar tot molt bé i... ja tornàvem a tenir més neu! Era una mica diferent, però també ho semblava. També es por fer només barrejant bicarbonat de sodi i aigua freda. I encara d’una altra més... amb escuma d’afaitar i bicarbonat. Vam fer una gran nevada! I com que ens va agradar tant ho vam deixar en un racó de la classe per poder-hi jugar una mica més. Són uns experiments senzills, ràpids i molt diver�ts per fer-los a casa també! Us animeu? És una experiència molt diver�da! ■ Les estrelles de mar de P4

Els alumnes de Cicle Inicial visiten el Port de Tarragona Aquest divendres 23 de març els alumnes de Cicle Inicial El dia assolellat i poc ventós ha ajudat a arrodonir una han fet una sor�da al port de Tarragona. Primer han visitat jornada de descobertes a la vora del mar. ■ Mestres de cicle inicial el Museu del Port i, a banda de veure els vaixells i dáltres elements relacionats amb el mar que s´hi exposen, han realitzat uns tallers per conèixer les parts del port i les principals ac�vitats que s´hi fan. Després han pujat amb vaixell per observar de més a prop els remolcadors, els contenidors de mercaderies, les grues-cullera carregant, els dipòsits de gas, els munts de carbó, etc. A la tarda els monitors del museu els han ensenyat de manera molt didàc�ca els diferents �pus de peixos, crustacis i cefalòpodes que es poden trobar a la Mediterrània. Tot seguit han prac�cat la pesca déncerclament i la dárrossegament amb unes barquetes i un pe�t mar simulat. Per acabar la sor�da han visitat la llotja de pescadors i han pogut veure el procés de subhasta del peix acabat dárribar. Els alumnes de Cicle Inicical al vaixell. Cedida EL FRANCOLÍ

MARÇ 2018

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

English Day a l’escola L’escola Vedruna Mare de Déu del Carme va celebrar el passat dia 1 de març un English Day. L’objec�u de la jornada era fomentar la pràc�ca de l’anglès entre els alumnes, impulsar l’ús de la llengua oral i promoure les destreses comunica�ves i de comprensió en aquest idioma. Durant el ma� els nens i nenes de la llar d’infants i d’educació infan�l van realitzar el joc “Hunting for Easter eggs”, en el qual van buscar per l’escola pe�ts ous de xocolata i cada alumne va explicar quants ous havia trobat i de quins colors eren. Els alumnes d’educació primària van realitzar diferents jocs organitzats i dirigits pels alumnes de sisè. Aquests jocs van ser un bingo, un karaoke i jocs de taula i d’ordinador. Totes aquestes ac�vitats, dutes a terme íntegrament en anglès, van permetre prac�car d’una manera lúdica i par�cipa�va la llengua anglesa. En acabar aquestes ac�vitats van mirar “Spirit”, una pel·lícula en anglès. Al migdia, els alumnes que es van quedar al menjador de l’escola van poder gaudir d’un menú �picament britànic, on no hi va faltar el tradicional “ﬁsh and chips”. A la tarda tots els alumnes de l’escola van anar al teatre del Casalet per veure tres obres de teatre. La primera obra va ser “The monster” i els protagonistes van ser els nens i nenes de P-5. Tot seguit els alumnes de segon van representar la obra de teatre “The little witch”. I per acabar la jornada, els alumnes de tercer van representar “The wolf and the seven little goats”. Aquest ha estat el primer any que s’ha dut a terme aquesta inicia�va educa�va, i en la que hi han par�cipat els alumnes de totes les etapes educa�ves de l’escola, realitzant ac�vitats ben diverses i adaptades segons cada nivell.

EL FRANCOLÍ

Es valora l’ac�vitat molt posi�vament. Ha �ngut una molt bona acollida i una excel·lent resposta tant per part de tot l’alumnat com del professorat. Els alumnes han gaudit d’experiències relacionades amb la llengua i la cultura anglesa en un ambient d’immersió lingüís�ca i d’internivells. We enjoyed it a lot! ■

MARÇ 2018

ENSENYAMENT Dia del pare i l’avi a la Llar d’infants Vedruna A la llar d’infants Vedruna Mare de Déu del Carme hem commemorat el dia del pare amb la tradicional Festa del Pare i l’Avi, on pare, avi, padrí i �et de cada infant hi eren tots convidats. Així doncs, dimecres 21 de març a les 16h de la tarda hem celebrat aquesta bonica festa on han estat els propis pares, com cada any, els que han organitzat les ac�vitats d’aquesta diada tan familiar. En aquesta ocasió un grup de pares es van coordinar i el resultat ha estat excel·lent! El pare de l’Abel, que ensinistra àligues, ha fet una espectacular exhibició tot deixant bocabadats a grans i pe�ts. Seguidament cada infant assistent, juntament amb el seu pare i/o avi, han pogut exercir d’ensinistradors i han pogut interactuar amb l’àliga tot seguint les indicacions del pare de l’Abel. Mentre es realitzava l’ac�vitat, el pare del Marc feia fotos de cada infant junt amb el seu pare i amb l’àliga al braç del seu pare per a què el pare del Roger pogués estampar aquestes imatges en una samarreta per a cada infant. Un record realment preciós! La festa ha acabat al pa� de la llar d’infants on pares i ﬁlls, i avis i néts, han fet un dibuix ben bonic entre tots per prendre cap a casa. Ha estat una festa genial on pe�ts i grans han gaudit d’allò més, i on els infants han passat una agradable festa amb els seus pares en el seu dia. Gràcies a tots els pares i familiars per la organització i par�cipació en aquesta agradable vetllada! ■

Setmana del color blau a la llar d’infants Dins del marc del projecte de l’hivern, un any més ha �n- nir ves�ts amb roba de color blau, i les aules es van omplir gut lloc la setmana del color blau a la llar d’infants Vedru- de globus blaus i música per tal d’acomiadar una setmana na Mare de Déu del Carme. ben diver�da i plena de color! ■ Del 26 de febrer al 2 de març tot un seguit d’ac�vitats han fet que els alumnes de la llar d’infants experimentessin i adquirissin nous aprenentatges mitjançant aquesta setmana temà�ca del color blau. Ac�vitats com pintar amb pintura blava, mirar a través de paper de cel·lofana blau, buscar i discriminar per les aules joguines i objectes de color blau... etc. I amb l’ajuda dels pares, els infants van portar de casa diversos objectes de color blau i així cada aula va poder elaborar el seu propi racó del color blau. Com ja és tradició cada setmana temà�ca acaba amb una festa, així que divendres 2 de març vam fer a la nostra llar d’infants la festa del color blau. Els nens i nenes van veEL FRANCOLÍ

MARÇ 2018

ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ I CALLAU

Aventura ecològica de l’ Ins�tut Joan Amigó Dins de la matèria d’educació �sica es fomenta la diversió, la superació i el treball d’equip per conscienciar als joves del valor que té el respecte per la natura i l’entorn com a bases accessibles per la pràc�ca de l’esport. Per aquest mo�u, l’alumnat de primer i segon d’ESO van gaudir d’un dia especial aprenent a desenvolupar habilitats i destreses diferents a les que poden prac�car a classe habitualment. Jumpland és un parc d’aventura situat a Cambrils amb instal·lacions de gran nivell com un rocòdrom, circuits de ponts i �rolines o una cova espectacular ambientada sota terra. En tot moment vam estar acompanyats de monitors experts professionals que ens van dispensar un tracte amable i ens van a ajudar a desenvolupar les nostres capacitats fent-nos perdre la por i valorar la seguretat. La visita ha estat un èxit que repe�rem. ■ Marc Peraire

Experència educa�va al Circuit de Catalunya Amb l’objec�u d’apropar l’alumnat al món de l’esport del motor i viure una apassionant experiència educativa, l’alumnat de primer i segon d’ESO de l’ ins�tut Joan Amigó de L’Espluga de Francolí, va visitar el Circuit de Barcelona-Catalunya. La proposta didàc�ca gira entorn de les diferents realitats amb les quals s’entra en contacte duran el recorregut pel circuit tenint com a eixos conductors la tecnologia, la comunicació i els valors. Els alumnes van gaudir amb el Test Days F1, és a dir, van poder veure i escoltar els cotxes de Fórmula 1 que aproﬁtaven aquests dies per a provar els motors i posar a punt les seves carrosseries. Entre els equips hi havia Mercedes amb Hamilton i Bo�as, Ferrari amb Ve�el, Red Bull amb Verstappen, Renault amb Sainz, Haas amb Magnussen o Sauber amb Ericsson entre d’altres. També van poder accedir al paddock, l’espai on s’instal·len els EL FRANCOLÍ

equips que par�cipen en una carrera automobilís�ca amb accés restringit veient de molt a prop els pilots que coneixen per la televisió. Cal agrair als representats comar-

cals del Pla Català de l’esport la seva col·laboració per poder realitzar aquesta ac�vitat: una proposta educa�va diferent per a treballar fora de l’aula. ■

Núria Ribes

MARÇ 2018

ENSENYAMENT Frankenstein o el Modern Prometeu al Teatre Nacional L’adaptació de la novel·la de Mary Shelley a càrrec de Guillem Morales esdevé tot un èxit de la mà de dos monstres interpretatius: Joel Joan i Àngel Llacer. L’execució de l’obra en-

ganxa des del primer moment a l’alumnat que omple el Teatre Nacional de Catalunya cada setmana. Els alumnes de tercer i quart d’ESO de l’Institut Joan Amigo de L’Espluga de

Francolí van gaudir de l’obra des de primera fila observant la caracterització del monstre i la lluita que s’esdevé en el seu interior entre el bé i el mal. Aprendre els sentiments, conèixer l’entorn, comprendre les inquietuds i les pors humanes fan evolucionar la criatura creada pel Dr. Frankenstein mentre ell recórrer el camí contrari perdent tota ètica primer creant un ésser viu partint de fragments de cossos morts per tot seguit abandonar-lo a la seva sort. En Lluís Marco representa dos papers amb una forta connotació de guia moral dels personatges principals. La videoescenograﬁa és senzilla i alhora complexa permet una transformació constant de l’ambientació gò�ca que es reforça amb una cinta transformadora creuant l’escenari. Tot està orquestrat per sor�r de la funció replantejant-nos què és el bé i el mal i quin paper tenim nosaltres en la societat. ■ Rosa Casals, Laia Remolà, Eulàlia Serra, Núria Ribes

Els alumnes al Teatre Nacional. Cedida

Visita a la fira del Youth Fes�val Mobile Fes�val, yomo L’alumnat de 4t de l’ESO que estudia tecnologia i informà�ca, va anar a Barcelona a la fira YOMO acompanyats del respec�u professorat. Yomo és una enorme exposició de ciència i tecnologia. Amb espectacles de teatre en viu, tallers interac�us i dotzenes d’ac�vitats pràc�ques, on hi ha ac�vitats per tots els joves. L’alumnat van poder experimentar la ciència i la tecnologia més sorprenent i descobrir una àmplia gamma de con�nguts en totes les àrees relacionades amb STEAM com universitats, centres de recerca, organismes ins�tucionals, organitzacions sense ànim de lucre, i empreses i indústries capdavanteres. Van tenir l’oportunitat d’aprendre sobre assignatures, i�neraris acadèmics i futures opcions professionals disponibles. A destacar la possibilitat de par�cipar en diversos tallers, formant part d’ac�vitats cien�fico-tecnològiques i el poder comprovar la importància de la tecnologia per al desenvolupament del nostre futur. El recolzament del DeEL FRANCOLÍ

partament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya permet apropar-se a recursos i oportunitats per aprendre i conèixer tot allò que es trobarà al seu abast ben aviat. ■

Teresa Rubio

Els alumnes amb l'Ada Colau a YOMO. Cedida

MARÇ 2018

EL RACÓ DE PENSAR

Josep Maillo

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2018

DE SOCIETAT D

DEFUNCIONS Joan Giné Poblet, de 98 anys. Vidu. Amb data de defunció el 2 de febrer, i domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül. Rosa Iniesta Alcaraz, de 82 anys. Vídua en primeres núpcies de Juan Alcaraz Moreno i en segones de Recadero Vidal Morgades. Data de defunció, el 5 de febrer i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Teresa Romeu Ribé, de 95 anys, vídua, data de defunció el 23 de febrer, i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Jorge Saus Dorca, de 91 anys. Vidu d'Antònia Fernández Rovira, data de defunció el 23 de febrer i domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül. José Delgado Guillén, de 72 anys. Espós de Manuela Delgado López. Data de defunció el 7 de febrer i

domicili a la Crta. de Poblet. Bartomeu Torruella Fors, vidu de Victòria Sans Martí. Amb data de defunció el 16 de febrer i domicili a Barcelona. Josep M. Prats Bonet, de 57 anys. data de defunció el 23 de febrer i domicili a Tarragona. Gabriel Villegas Sánchez, casat. Amb data de defunció el 24 de febrer i domicili a Barcelona. Enric Baldrich Palau, de 68 anys, espós de Pilar Zambudio Tello. Amb data de defunció, l'1 de març i domicili a la Crta. de Montblanc. Pilar Jiménez Pascual, de 55 anys, esposa d'Eduard Baldrich Palau. Data de defunció el 16 de març i domicili al Carrer Splügen. Ramon Vilella Torres, de 88 anys. Vidu de Pilar Ballovar César. Amb data de defunció el 22 de març i domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül.

Cinta Rosell Ferré, de 88 anys. Vídua de Francisco Hernández Vila. Amd data de defunció el 24 de març i domicili al Carrer Milmanda. NAIXEMENTS Lara Sancho Antolínez, filla de l'Albert i la Montserrat. Amd data de naixement el 17 de febrer i domicili al Passeig Josep M. Rendé. Dakota Flor Sabaté, filla del Jaume i l'Ainoa. Amb data de naixement el 21 de febrer, i domicili al Carrer de l'Alt Camp. Saif Eddin Boutahri, fill del Bouziane i la Siham. Amb data de naixement el 15 de març i domicili al Carrer Milmanda. Blai Bosch Codines, fill del Blai i l'Ariadna. Amb data de naixement el 27 demarç. i domicili al Carrer Urgell. ■

Adéu Felip Ha estat un plaer compar�r tots aquests anys amb tu. Ens hagués agradat seguir compar�nt-ne molts més. Gràcies per tot el que has fet per nosaltres, gràcies per haver-nos acompanyat durant tot aquest temps, gràcies per haver-hi estat. Et portarem sempre al cor!!!! La família del Felip Gené Santanà agraeix les mostres de condol rebudes i el suport que han rebut després del seu traspàs. ■

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2018

NATURA SINGULAR El gamarús (Strix aluco)

El gamarús és un rapinyaire nocturn molt lligat als ambients forestals. Robust i de talla mitjana (assoleix ﬁns a 800g de pes i 45 cm de llarg) és ben conegut pel seu crit, un udol greu i trist com dient uhuu uh-uh-uhuu. Caçadors quasi exclusivament nocturns, s’alimenten sobretot de rosegadors, tot i que pe�ts ocells i insec-tes completen la seva dieta. Fa el niu a l’hivern, preferentment en forats d’arbres vells però també a golfes de masos o vaumes de roca. Les postes són de 3 ous que la mare incuba 29 dies. Quan els polls tenen uns 35 dies salten del niu, tot i que no saben volar, i per aquest mo�u hom diu que algú és un gamarús per referir-se a una persona maldestra i de poques llums.

Arbres singulars

L'oliver del Teixidó

Núm.48

Oliver, Olea europaea

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 1,50m i 1,40m Perímetre del tronc a la base: 5,65m Ample de la capçada: 11-13m Alçada: 5,55m

Presentat per

Josep Maria Teixidó i Can�

Ubicació

En el marge d’un olivar tocant al camí que puja per la par�-da del Peu del Bosc

Coordenades

41°23'53.9"N 1°06'14.7"E (41.382840, 1.104380 a Google Maps)

Contacte: pituamigo@yahoo.co.uk Més informació a www.naturasingular.cat

Al peu del bosc hi trobem al-guns dels olivers més grans de l’Espluga, i el que ens presen-ta el Josep Maria Teixidó n’és un gran exemple, “Algun any ha arribat a fer 150Kg d’olives, ﬁns i tot et canses de collir el mateix arbre tanta estona” ens diu. I és que amb l’amplada de la capçada, més que un oliver, sembla un vai-xell.

Espècie

Pitu Amigó EL FRANCOLÍ

MARÇ 2018

EL FRANCOLÍ

MARÇ 2018