NÚM. 386

MAIG 2019

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'Espluga aposta pel canvi

REPORTATGE: Viatge a l'Alguer, la ciutat1 catalana de SardenyaMAIG EL FRANCOLÍ

2019

Campionat de Catalunya Hoquei Fem14 EL FRANCOLĂ?

MAIG 2019

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Segurament molts han arribat a la conclusió lògica que la principal motivació que ha provocat el relleu contundent al capdavant de l’Ajuntament ha estat la voluntat de canvi, d’alternança, i aquest canvi és motivat per diversos motius. ■

FOTOS PORTADA: Eva Bonet Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 EDITORIAL. La democràcia 5 BÚSTIA. 1287 gràcies!. 29 de maig de 2019 6 Voldríem més informació d'Espanya. El titellaire ha quedat com un titella 7 REFLEXIONS. És o no és? La doctrina cristiana 8 A l'Espluga oon són les dones 9 Pobrissons 10 Coca de recapte per a Valls. L'ACTUALITAT. Josep Maria Vidal de Som Espluga guanya les eleccions amb majoria absoluta 11 Arxiven la causa contra els dos incestigats de la Conca per la vaga del 8-N. Una cinquantena de persones inauguren l'itinerari 8 de les Cent Fonts del PNIN de Poblet 12 Els alcaldes de l'Espluga dels 40 anys de democràcia reclamen més autonomia municipal 13 La Fundació Siurana abandona el projecte de casa de colònies i deixa l'Ermita de l'Espluga. S'obre el concurs per a dissenyar el cartell de la Festa Major de l'Espluga 2019 14 El Moto Club Francolí demana una normativa més permisiva al PNIN per optar al mundial d'Enduro. Dos accidents de trànsit a l'Espluga en menys de 12 hores. 15 Enxanpats robant en una casa de l'Espluga. L'Espluga sue d'una trobada d'escacs d'àmbit internacional. 16 Magnífic concert d'Auró Quartet de l'espluguí

Sergi Miró. Núria Picas baixa en rappel volat de 22m pel Pou de la Biela a la Coves 17 Col.laboració entre l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i la fundació privada Apel.les Fensosa 18 ENTITATS. La família neolítica de l'Espluga visita Llinars del Vallès amb motiu de la trobada gegantera. Els Gegants i Grallers de l'Espluga participen a Montblanc als 25 anys dels Amics dels Gegants 19 Concert conjunt de Judit Neddermann i l'Orquestra i Cor TLP. Enric Francisco es proclama campió del III Campionat d'Espanya d'Enduro 20 COSES NOSTRES 22 LA BÍBLIA ENS PARLA 23 CASAL. Joan Rendé es retira del Certamen després de 42 anys 26 Joan Rendé i el Certamen Literari del Casal de l'Espluga 27 Benvolgut Joan... Hoquei Casal de l'Espluga 28 Club Patí Casal de l'Espluga 29 L'EDC molt guardonada al Premi Jujol de Dansa Jove 30 Formació Permanent. Crònica de l'anticatalanisme. Francesc Bailon, els Vikings de Groenlàndia 31 Manuel Egea, economia i la gent gran 32 TASTEM LA CONCA. El Mercat de vins i caves de la DO Conca de Barberà serceis uns 22.00 tastos. Bernat Andreu, nou president de la DO Conca de Barberà 33 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber de Ramon VEricat i Bonet. PUIX PARLA CATALÀ 34 ARA FA 100 ANYS. Maig de 1919, a l'Espluga 35 REPORTATGE. Viatge a l'Alguer, la ciutat catalana de Sardenya, amb la URV 37 CURAR-SE EN SALUT 39 MUSEU DE LA VIDA RURAL 41 RENOI, QUIN RENOM! Cal Xicoira. Racó de pensar 42 ENSENYAMENT 45 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR. El Gaig (Garrulus glandarius) MAIG 2019

La democràcia La democràcia es fonamenta en que el poble (“demos”) té el poder (“cratia”), i és el poble el que decideix mitjançant el sufragi qui són les persones a les que encomana la gestió d’allò públic. Aquests escollits a les urnes, seran durant un període concret, habitualment de quatre anys, els encarregats d’administrar els recursos que s’obtenen sobretot a partir dels impostos que tots paguem, d’aquí ve el nom d’Administració Pública. Aquesta administració dels diners de tots es pot portar a terme d’infinites maneres tenint en compte la ideologia de cada partit que opta a aquesta gestió, i és aquí on apareix la rivalitat entre adversaris polítics per assolir aquesta capacitat. Tots els aspirants dissenyen i difonen una mena de “carta als reis” per fer saber als electors com i de quina manera volen fer aquesta tasca d’administració, és a dir, com volen obtenir els recursos necessaris i com es gastaran per al benefici de tots. Està clar que tots els que es presenten, des del seu prisma ideològic, volen el millor per a l’Administració a la que aspiren i dissenyen les estratègies que creuen ideals per fer-ho en el format que anomenem “programa electoral”. Aquest conjunt de propòsits i intencions es difon durant el període de campanya electoral per tal que els votants puguin valorar-lo i si s’escau més o menys amb els seus interessos o prioritats, el votin per permetre als candidats d’arribar al poder per fer-lo possible. Val a dir que a nivell local, les necessitats d’un poble com l’Espluga, són tan clares i meridianes que si analitzem els programes de les diverses opcions polítiques que es presenten, veurem que són pràcticament calcats. Llavors cal pensar que hi ha unes altres motivacions per part dels votants per inclinar la balança a un costat o a un altre. Arribats a aquest punt, podem fer hipòtesis sobre el que ha passat a l’Espluga les eleccions municipals que hem celebrat fa pocs dies. Segurament molts han arribat a la conclusió lògica que la principal motivació que ha provocat el relleu contundent al capdavant de l’Ajuntament ha estat la voluntat de canvi, d’alternança, i aquest canvi és motivat per diversos motius. El govern municipal sortint ha estat setze anys al capdavant de la gestió pública del poble i tot i que potser valoren la tasca realitzada com a bona, poden considerar que un canEL FRANCOLÍ

vi dóna aire nou a la Casa de la Vila i això suposa un nou impuls per al poble en aquells aspectes que la gent considera importants, malgrat que, com dèiem, les propostes d’uns i altres no difereixen gaire. Des de fa quaranta anys, quan es van assolir els ajuntaments democràtics, hem anat veient com diferents alcaldes amb diferents propostes han anat presidint l’Ajuntament amb més o menys encert, però ben segur que en tots els casos amb la millor intenció de fer avançar el poble i deixar-lo millor del què l’han trobat. Això ningú ho pot posar en dubte i malgrat els canvis al capdavant del consistori, tots els batlles i els equips que els han donat suport han anant deixant la seva empremta i el seu llegat, que es pot valorar de diverses maneres des d’un punt de vista subjectiu. El que està clar és que poc a poc el poble ha anat endavant i hem esdevingut allò que som com a poble gràcies a tots aquests convilatans que han assolit el repte de governar el municipi. Els alcaldes venen i se’n van, i tenen un període mínim de quatre anys per donar un nou impuls al poble que els ha donat confiança, respectant la feina feta pels que han passat abans que ells i escoltant a la població que els ha atorgat aquesta confiança per gestionar el què és de tots, dels que els han votat i dels que no ho han fet. Des de diumenge passat tenim un nou equip al capdavant de l’Ajuntament, un equip que ha guanyat amb l’argument del canvi que els ha portat a tenir una majoria suficient per gestionar l’Espluga durant els propers quatre anys. Tenen la confiança majoritària dels espluguins per fer que el poble sigui millor després d’aquest període de govern. Des del Francolí volem aprofitar aquestes ratlles per felicitar als guanyadors de les eleccions municipals, desitjant-los molts encerts i que aquest anhel de fer un poble millor sigui una realitat al final del seu mandat de gestió municipal. Pel que fa als sortints, donar les gràcies per aquests setze anys de servei al poble perquè, efectivament, l’Espluga és millor ara que quan van arribar a l’Ajuntament, tal i com havia passat amb tots els alcaldes que durant aquests darrers quaranta anys, han estat al timó de la Casa de la Vila. La conclusió indiscutible de tot plegat és que el poble mana i és el poble qui posa i treu als que ell escull com a gestors del què és de tots. Aquí rau la grandesa i el compromís de la democràcia. ■ MAIG 2019

1.287 gràcies!

Busti@

Som Espluga és la força guanyadora de les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 a l'Espluga de Francolí amb 1287 vots que equivalen a 7 regidors/es. Així doncs, Josep Maria Vidal Minguella serà el nou alcalde de l'Espluga i l'acompanyaran a l'equip de govern Aida Morgades Agüera, Enric Mercadé Pàmies, Anna Garcia Gené, Xavier Rosell Cabrol, Laura Ruiz de Porras Rosselló i Laura Poblet Badia. Som Espluga valora molt posi�vament el resultat d'aquestes eleccions tenint en compte que ha estat la candidatura municipal més votada de la de-

mocràcia a l'Espluga, en una jornada amb una par�cipació del 79.75%. Som també destaca que amb aquest resultat que la majoria de regidors/es de l'equip de govern seran dones. Som Espluga agraeix als votants que els han donat suport per fer possible el canvi. L'equip de Som afronta amb energia, il·lusió i responsabilitat la nova etapa i es compromet a treballar intensament per l'Espluga i la seva ciutadania. ■ Comissió de comunicació - Som Espluga

29 de maig de 2019 He vist els vídeos de la defensa dels presos polí�cs que s’han deixat projectar al Suprem. He sen�t tanta pena que m’ha vingut un plor de sen�ment pel poble català, i el primer que he pensat és com molts par�ts i ciutadans que es volen emportar l’aureola d’ésser catalans, poden quedar insensibles davant aquestes proves tan escruixidores? No senten remordiment per haver ajudat i beneït aital cafrada, o es que encara diuen “massa poc”. El món sencer, i Europa en par�cular, hauria de veure aquest judici i aquesta ignomínia, i acceptar-la perquè indirectament li ha donat suport argüint que és un assumpte intern d’Espanya. S’equivoquen, perquè si la civilització ha beneït els drets humans com pot ignorar les salvatjades que es po-

EL FRANCOLÍ

den cometre dins els seus propis països inclusiu, només per decidir els problemes de convivència entre germans. Recordeu que als vídeos es repeteix una i mil vegades que només es vol votar. Tan espanta la por a perdre una votació d’antuvi invalidada? Com poden els castellans tenir tant d’odi, si sempre els catalans, al llarg de la història, hem estat un poble vençut? No trobo qualificatius per definir aquesta baixesa moral i prefereixo que, poc a poc, els vagi caient , a tots els insensibles, la vena dels ulls i vegin clar on pot arribar qualsevol persona, partit polític o alguns dels que imparteixen justícia, si només volen veure maldat, quan un poble històric vol cercar la seva llibertat per por a desaparèixer. ■ Eusebi Majós

MAIG 2019

Busti@

Voldríem més informació d’Espanya Enmig d’aquesta imparable corrua de fets que es van succeint cada dia, ens queden moltes preguntes sense resposta. No les enterrem, si us plau; exigim respostes que ens diguin la veritat de tot plegat. Que no ens deixin uns i altres que la nostra salut mental s’en ressenteixi i es posin en perill les nostres més íntimes conviccions. Per què s’allarga tant el judici de la vergonya? Tenint com tenim exiliats i presos polí�cs, perquè prohibeixen que es digui? Per què es prohibeixen els llaços

grocs si Ciutadans llueixen tota classe de dis�n�us taronja? Per què Vox amb postulats incons�tucionals, no es prohibeix? Per què la immersió lingüs�s�ca a Catalunya, és avalada pel Tribunal Cons�tucional tres dies abans de les eleccions al Congrés i Senat espanyols? Per què havent fet una campanya similar, ni Ciutadans ni Vox s’han ressen�t de les men�des , i el Par�t Popular si? Per què al Par�t Popular el representa a Catalunya una senyora nascuda a l’Argen�na que no sap ni un bor-

rall de català? Per què no es cas�ga de manera exemplar la més clara manifestació d’odi feta al poble andalús de CORIPE? (m’esgarrifa ﬁns i tot repe�r el que vaig veure per televisió) Per què es moren de ganes de venjar-se del nostre President Puigdemont, prohibint-li inclús, que es presen� a les eleccions europees? Finalment, per què no canvien de tarannà quan es cataloga la jus�cia espanyola en el quart lloc de la cua entre tots els països d’Europa? ■ Eusebi Majós

El �tellaire ha quedat com un �tella Després de no tenir cap mena de consciència ni escrúpol a l’hora de buscar la persona per encapçalar la seva llista, el Federico Torruella s’ha quedat sense poder fer, en aquest mandat, de �tellaire. Serà un descans pel nou equip de govern. És cert que un no va al capdavant d’una llista si no vol, i per tant el Jaume Vendrell havia de saber on es ﬁcava quan va acceptar la proposta. L’argument que explicava del perquè hi va anar, està fora de tota lògica. Tenir pretensions de dirigir la polí�ca municipal sense encapçalar mai una llista, ja demostra com és el personatge. Embarcar un candidat i deixar-lo sol en un moment complicat, que ho és per tots els candidats, com el del debat que organitza l’EFMR i TAC12, és no tenir

consciència ni cap consideració a la persona que et representa. Quan el Jaume Vendrell, al ﬁnal del programa de l’EFMR de la jornada electoral, va acabar dient “s’han equivocat de candidat” una part dels que estàvem allí vam aplaudir i almenys jo, ho vaig fer com a mostra de suport a la persona en una situació que era patè�ca. Si vols tenir protagonisme, sigues valent i a donar la cara i no anar pel darrera que és el que has fet sempre. Veurem quina és la teva capacitat per construir un projecte. Per intentar destruir, ja ho sabem. Sempre �ndràs a la teva consciència la par�cipació en la destrucció de l’única casa gò�ca civil que hi havia a l’Espluga. Per úl�m, aproﬁto aquestes ratlles per felicitar l'equip de SOM Espluga i desitjar-los molts encerts en el seu mandat. ■ David Rovira

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

MAIG 2019

REFLEXIONS pensaments digitals

És o no és?

XAVIER LOZANO

s o no és l’Espluga un municipi turís�c? M’espanta veure quan ens ho neguem nosaltres mateixos, mentre el nostre poble és incapaç de consolidar una marca i una imatge com a tal. Som o no som el poble de pas per anar a Poblet, el del naixement del Francolí i un nucli únic construït sobre una cova? Ens considerem o no veïns del Montblanc Medieval que rep milers de persones de passeig, i a qui nosaltres podem oferir Museus, experiències sensorials, turisme espor�u, gastronomia, allotjament i tantes coses més? És o no és l’Espluga una bona entrada i peu de les Muntanyes de Prades? En plena campanya electoral tothom parla de turisme amb

paraules tan plenes com buides i al mateix temps, els nostres comerciants diuen que ells no tenen res a veure amb el turisme i que no els agrada la proposta d’obrir un dels diumenges més potents de l’any. Es�mar-nos el nostre comerç és un deure. Que el comerç s’es�mi el seu poble també. I així és quan mil vegades els demanem col·laboració, els estem sempre agraïts. Però comerciants i en�tats juntes podem ser -hem de ser- part ac�va de la dinamització econòmica i també turís�ca de l’Espluga. I que en�tats i Ajuntament, per primer cop, s’haguessin preocupat perquè l’Espluga pogués oferir els millors serveis als visitants del Campionat d’Enduro i d’Hoquei FEM14 (i tot el que pas-

sava del 17 al 19 de maig...), és una gran no�cia. Sembla que no hi van trobar el suport dels comerciants, almenys l’ins�tucional, perquè de ben segur que restaurants, pas�sseries i forns i altres bo�gues de serveis van estar a l’alçada per mostrar que sí, que podem ser municipi turís�c, que podem rebre milers de visitants, que podem acollir grans esdeveniments, com tantes vegades el teixit associa�u del nostre poble demostra. I aquest és el missatge que havíem de donar. Aquest és el missatge que els organitzadors van acabar donant. Això d’aquest cap de setmana d’esport i cultura ha estat brutal! N’hauran pres nota els nostres futurs responsables polí�cs? Esperem que sí! ■

Als anys cinquanta

La doctrina cris�ana

MANEL MORGADES

ls diumenges a la tarda les nenes i els nens anàvem a “doctrina” (catequesi) a la Parròquia. Ens prenien la lliçó apresa d’un catecisme de preguntes i respostes que memoritzàvem. Ens rebia mossèn Josep Monné que ens feia cantar a l’entrar: “Anem, anem, a doctrina del Bon Déu...” i en acabar: “Tant bé que estem aquí...”. Era un dels tres capellans que donava servei als parroquians. Els altres eren mossèn Badia, rector, i mossèn Ricard, vicari. La meva catequista –llavors li dèiem senyoreta- era la Carme Roca Espasa. EL FRANCOLÍ

Ens l’es�màvem de veritat. Un dia ens va comunicar a tots els nens que anava a viure al Pont de Suert. Vam tenir un disgust que va durar molt temps. Va ser la primera vegada que sen�em parlar d’aquell poble del Pirineu. Abans he parlat dels nens, i és que les nenes formaven un grup a part. Dins l’església, els homes a un costat i les dones a l’altre; a doctrina també. Molts dels nens que anàvem a doctrina érem escolans. El que es cuidava de nosaltres era mossèn Monné. Ens ensenyava les beceroles del lla�, per respondre correctament a la missa, car

tot el culte era en lla�, l’únic que es feia en català era el “sermó”. També ens ensenyava a cantar; era un bon músic. Cada dia se celebraven tres misses, una cada capellà, es feien molt de ma� i en cadascuna hi anaven dos escolans. Hi havia una programació perquè no quedessin desateses pels escolans. En acabar anàvem a esmorzar a casa i cap a col·legi. Els mestres ens deixaven anar a “ajudar” als actes religiosos que coincidien amb l’horari escolar. Després, tornàvem a l’escola i a la tarda, després de berenar, cap al rosari en català i les lletanies en lla�. ■ MAIG 2019

REFLEXIONS Joves escriptors

A l'Espluga, on són les dones?

JUDIT DELGADO

profitant la jornada de reflexió d’una campanya electoral que més que convèncer-nos sobre quin par�t decantar-nos, ha estat un assetjament constant, avui em trobo escrivint un ar�cle sobre les candidatures que es presenten allà on he de votar, a l’Espluga, per acabar de decidir el meu vot. Per començar, he de confessar que la polí�ca no és el meu terreny, que no en sóc una entesa i, sincerament, tampoc hi es�c especialment interessada, però com que votar i opinar al cap i a la fi acaben sent el mateix (pocs t’escolten, i poc els importa què hi diguis), em concediré la llibertat d’expressar-me sense fer campanya a favor de ningú (sobretot perquè vosaltres, lectors, em llegireu quan �nguem un nou –o l’obsolet– govern a l’Ajuntament). La qües�ó que m’ocupa és el gènere de les nostres llistes, per descomptat: a l’Espluga de Francolí, on són les dones? A la segona fila, en el millor dels casos, i al número quatre, en el pitjor d’ells. Bé, potser és simple casualitat que de totes

EL FRANCOLÍ

les candidatures –quatre, que no està gens malament–, no n’hi hagi cap encapçalada per una dona. No deuen ser prou bones. O no deuen voler ser-hi. És clar, deu ser això. Mentrestant, però, algunes de les cares afables –i, generalment, masculines– dels par�ts ens parlen d’un feminisme simpà�c que, al meu entendre, es desvincula del que s’ha d’assolir i, en comptes d’això, es limita a complaure la gent amb el que vol sen�r o veure. En els temps que corren, temps del «polí�cament correcte», en que impera un feminisme desenfadat, de moda, simpà�c i que no incomoda, només puc donar-hi una opinió al respecte: això no és feminisme, és propaganda. Cap lluita revolucionària que pretengui canviar el sistema pot resultar amena per a l’ordre establert, però com que el feminisme ha estat tergiversat en clau capitalista i, en deﬁni�va, publicitària, ha resultat ser ú�l per a guanyar alguns vots extres. Així doncs, aquesta «lluita de totes» ha acabat sent encapçalada per uns homenots que es passegen arreu amb una xa-

peta lila que els corona el coll de la camisa o de l’americana i que, per acabar-ho d’adobar, han decidit passar-se als discursos amb desdoblament de gènere o, fins i tot, a fer ús del femení genèric, ignorant qualssevol �pus de gramà�ca catalana i convidant-nos «a tots i a totes» o «a totes» a votar les seves llistes paritàries; com si la paritat fos sinònim de feminisme i d’igualtat! Això sí que ha estat una «jugada mestra»: com qui a 4t de primària, tutelat pel professor d’educació �sica, es veia obligat a escollir nens i nenes alterna�vament per als seus equips, la majoria dels par�ts han jugat al «noi-noia» i, dissimulant, han semblat els més moderns de la vila! La paritat a les llistes o, fins i tot posar-hi més dones, no modifica l'opressió imperant, al contrari: amb una pe�ta trampa, la fa ar�ficialment digerible. En defini�va, el feminisme que s’agafa de la mà d’una campanya electoral és poc fac�ble perquè, igual que la independència (que al poble semblem saber-ne molt, d’això), no n’entén de burocràcies: només funciona per l’acció, que és a peu de carrer. ■

MAIG 2019

REFLEXIONS un cop d’ull

Pobrissons! ANDREU MORTA

urant la guerra civil, que molts ja no recorden i altres prefereixen oblidar, el Duce italià va enviar-nos una divisió de «condotieri» camisa negra d’aquells que –el fet és prou sabut– mai no retrocedien: simplement “donaven mitja volta per avançar en la direcció contrària”. Es deia que quan tan aguerrida tropa era formada marcialment, el cap manava: “Metti faccia feroce pra spaventare il nemico!” (“Poseu cara ferotge per aterrir l’enemic!”). I la milícia estrafeia tals ganyots i emetia tals rugits que ningú no gosava entrar en combat contra els feroces descendents de les legions romanes antany dominadores de tot el món conegut, i l’enemic fugia cames ajudeu-me. «Benemèrits» i «grisos» explicaven no fa gaire a un atònit i excellentíssim tribunal i a qui els veia a la tele –sense cara, esclar– la por que havien passat, abandonats i sense ningú que els manés, davant les «mirades d’odi» d’una «massa» que, mans enlaire, udolava: “voltaren, voltaren!” o cosa semblant. ¡Oh, «faccia feroce»! Iaies en cadira de rodes i vells com jo. Quin pànic! Què voleu que us digui, en això hi ha un no sé què que em grinyola. Perquè, oi que sembla que qui havia de posar «faccia feroce» eren les «fuerzas del orden»? Doncs no. El que tots deien és que, malgrat el valor que «se le supone»–, reflectia tan sols la intensa tremolor de cames que els havia agafat el primer d’octubre del 2017. És clar que aquell dia tampoc no se’ls veia si feien ganyotes o no, amb aquell casc d’astronauta. Que per

EL FRANCOLÍ

cert, devia ser de mantega, perquè escoltant-los ara, denoten amb quina por es veieren forçats a brandar l e s « d e f e n s e s » – ta m b é d i te s «porres»– per atonyinar gent asseguda a terra. Això sí, amb actitud hostil. Quin «telele», oi? Perquè haver d’afrontar gairebé inermes tals rictus d’odi o l’assalt d’avions de paper o el relliscar amb el «Fairy» –no, l’actor es diu “el Fary”, que consti–... Un escenari dantesc i curullat de llaços grocs que acoquinaria el cor més ardit. I això sempre fa forat a la moral de qualsevol tropa. A més, aquells pobrets agents anaven tan desprotegits! Tant! Perquè aquell casc d’astronauta, l’armilla antibales, les botes gruixudes, les colzeres i genolleres, creieu que eren reforçades? De paper de fumar, eren. De fireta com si diguéssim. Aquesta i cap altra és l’explicació que hi hagués tants i tants polis macats i estossinats. Ho afirmava un fiscal i me’l crec, esclar. Com també, penso, devien ser de joguina les escopetes. ¿I

gominoles de rosari de palmó les bales de goma, segur. «Cautivos y desarmados», pobra gent, vet-ho aquí. Això és greu, creieu-me. I m’amoïna. Tant, que un servidor de vostès (i vostesses) ni menjo ni dormo com dormia i menjava abans d’aquells fets malastrucs: no se me’n va del magí lo indefensa que està Espanya. Si la cara «feroce» d’unes àvies apinyades per votar i vano en mà espanten qui té la sagrada missió de protegir el país, quina garantia de seguretat li queda a la nació més antiga d’Europa? Li auguro un esdevenidor tan negre com la gola dels llops de Gratallops. Amic gendarme: com a expert que soc en el tema, a més de la meva docta opinió t’ofereixo un consell per enfortir l’ànima de càntir que t’afligeix. Quan t’afaitis assaja ganyotes i esgarips davant del mirall. L’entrenament diari t’enfortirà i la propera vegada podràs afrontar el risc amb energia renovada i «prietas las filas, recias, marciales...» Fes-ho, amic meu, i m’ho agrairàs. ■

MAIG 2019

REFLEXIONS tassa i mitja

Coca de recapte per a Valls

JOSEP VALLVERDÚ

n dir Valls em refereixo a M. (senyor o Manuel) Valls, de nacionalitat doble, vingut a Barcelona a provar de ser “maire”. Les declaracions de Valls portaven al començament el segell del menyspreu a la seva terra de naixença i recentment d’arribada. Ja ho va demostrar un cop i un altre, de tal manera que quan obria la boca ja sabíem que rarament empraria el català, i encara que ara s’expressa en ambdues llengües, per aquella boca surten les màximes lloances als par�ts de dreta espanyolistes. I posat que hem parlat de la seva boca com canal de sor�da, demanem ara: què hi entra, en aquella boca? Què

menja, el franco- català candidat en qües�ó? Ell mateix ha parlat de menjar i de cuina en una entrevista feta a França per a una publicació culinària. Segons Valls, el menjar espanyol i català té les arrels en l’escassesa i la misèria. Es veu que la cuina mediterrània no l’atreu, i això que moltes regions meridionals de França recorren a termes propis de les nostres cuines i no tenen inconvenient a usar oli d’oliva al costat de la mantega, un oli d’oliva que segons ell és propi de pagesos. Té raó, l’origen és a pagès, sigui del Vallès, de la Terra Alta, d’Arbeca de La Provença, del Vallespir o de l’Auvèrnia.

No deu ignorar que el detestable menjar català compta amb xefs dels millors del món, capaços de servir cuina francesa reﬁnada, calçots, cargols a la llauna i arròs amb conill. Ell diu que el reﬁnament de l’ alta cuina de la bella França correspon als paladars de l’aristocràcia que la va promoure i gustar. Podria ser que al Palau Reial de Madrid li fessin un sopar on no hi hauria coca de recapte sinó croissants vinguts de la Loira. Per acabar, l’home engega una perla: “Puc dir tot això perquè els quatre espanyols i catalans que saben francès no ho llegiran”. Una d’alfals per al senyor Valls! ■

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Josep Maria Vidal de Som Espluga guanya les eleccions amb majoria absoluta Josep Maria Vidal serà el pròxim alcalde de l’Espluga de Francolí. Som Espluga, ha ob�ngut 1.287 vots. Amb aquest resultat, sumen un total de 7 regidors al Consistori per a la pròxima legislatura. Junts per l’Espluga de Francolí, amb Jordi Torre al capdavant, ha ob�ngut un total de 487 vots i, per tant, sumarà 3 regidors a l’ajuntament. Nova Espluga, amb Frances Sánchez com a cap de llista, ha obtingut un regidor. D’aquesta EL FRANCOLÍ

manera, el total de vots per al partit ha estat de 179. Espluga Viva, amb Jaume Vendrell de número u, en canvi, només ha ob�ngut 81 vots. Això vol dir que el par�t no obté cap regidor per a la pròxima legislatura. Aquestes eleccions han estat marcades per una alta par�cipació, concretament del 74,22%, al voltant de 5 punts per sobre de la par�cipació que hi va haver fa 4 anys. Aleshores va ser del 60,19%. ■ Redacció | EFMR.cat

MAIG 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Arxiven la causa contra els dos inves�gats de la Conca per la vaga del 8-N

Una quarentena de persones inauguren l’i�nerari 8 de les Cent Fonts del PNIN de Poblet

El jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona ha arxivat la causa contra les 39 persones inves�gades per un suposat delicte contra la seguretat del trànsit durant la jornada de vaga general del 8 de novembre del 2017 al territori. Entre les persones inves�gades, s’hi troba l’espluguina Laia Torres i el montblanquí Ramon Mandri. Tots ells van ser identificats per agents de la Policia Nacional Espanyola per dur a terme accions de protesta al carrer, tot reclamant la llibertat dels presos polítics. Van tallar diverses carreteres de la xarxa viària del Camp de Tarragona. El cas es va obrir fa un any arran d’un atestat de la policia espanyola per les marxes lentes de vehicles en vies com l’A-27 i l’AP-7, entre d’altres accions de protesta. Segons ha explicat aquest dimecres l’advocat Carles Perdiguero el jutjat no ha vist indicis d’un delicte contra la seguretat del trànsit ni de desordres públics. Perdiguero s’ha mostrat conﬁat que la causa oberta per l’1-O a la ciutat també s’acabarà arxivant. ■ Redacció | EFMR.cat

El Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet va celebrar aquest passat diumenge 21 de maig, el Dia Europeu dels Parcs estrenant un nou i�nerari geològic, que pretén donar a conèixer l’entorn de les Cent Fonts de l’Espluga de Francolí. L’ac�vitat que es va fer coincidint amb el Dia Europeu dels Parcs va recórrer la reserva natural del barranc de la Trinitat, que a més a més, la sortida va anar guiada per l‘historiador i divulgador local Antoni Carreras. El guia va explicar la vegetació, el clima, la formació geològica o la història de Les Cent Fonts i els seus entorns. La sortida va congregar prop de 40 persones que van sortir de l’ermita de la Santíssima Trinitat i durant tot el matí van caminar poc més de 4 km amb un desnivell de 300 m passant per la font de l’Àngel i la Font de les tres Virtuds. Els assistents van acabar la sortida amb un refrigeri amb productes locals de la marca “Fet a la Conca” per celebrar els Aquest itinerari és el vuitè que ha creat el PNIN i és l’únic que recorre únicament pel terme de l’Espluga. ■ Redacció | EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

MAIG 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Els alcaldes de l’Espluga dels 40 anys de democràcia reclamen més autonomia municipal Els exalcaldes espluguins Salvador Pa- constantment amb la situació política més accedir a l’alcaldia, li van demalau (del 1979 al 1983), Francesc Ramon del país. Francesc Ramon Duch va nar que posés una placa al cemen�ri Duch (del 1990 al 1991) i Toni Sánchez reconèixer que va participar d’una per recordar les víc�mes de la Guerra (del 1991 al 2003) i l’actual alcalde, Da- candidatura política per “fer país, més a la fosa comuna. “És un tema que envid Rovira (des del 2003) van reclamar que per fer poble”. Justament, Salva- cara no hem tancat i per assolir la demés autonomia municipal. Ho van fer dor Palau va retreure aquesta qües�ó: mocràcia plena, cal posar punt ﬁnal”, en una taula rodona organitzada per “massa sovint s’han �ngut d’altres in- ha dit. l’Espluga FM Ràdio per commemorar teressos i no els de l’Espluga”. Toni Sán- Camí de les eleccions municipals del els 40 anys del primer ajuntament de- chez també va reclamar “més ges�ó i 26-M mocrà�c de l’Espluga de Francolí. Els menys polí�ca”, “hem de separar la El tercer bloc va mirar cap al futur per quatre van coincidir analitzar la cursa cap que amb la “regressió a les eleccions munidemocrà�ca i de drets”, cipals del pròxim 26 de l’ens administra�u local maig. Palau, en la maha perdut competènteixa línia dels argucia, importància i reprements anteriors, desenta�vitat. manava “lleialtat” a David Rovira va subratles candidatures que llar que “l’autonomia es presentaven als comunicipal ha sofert una micis. I va insistir regressió. Els funcionaen “dinamitzar el poris et limiten molt”. Toble“, fent referència al ni Sánchez va coincidir nombre de comerços amb ell i va manifestar David Rovira, Toni Sánchez, Francesc R. Duch i Salvador Palau. EFMR tancats. També va inque manquen recursos, sis�r que els esplusobretot econòmics. En la mateixa lí- qües�ó nacional de la ges�ó munici- guins han de fer “pinya”. nia, Duch i Palau van destacar que els pal”, ha afegit. L’actual alcalde es va mostrar sa�sfet Salvador Palau va ser l’alcalde del perquè “a l’Espluga es presentaven quamateixos ajuntaments són els que van primer ajuntament democrà�c esplu- tre llistes, vol dir que hi ha gent que té “d’es�mar-se” més. guí i va posar en valor la Transició. Per ganes de �rar endavant el municipi”. Va Posar en valor la Transició El debat es va dividir en tres blocs. En exemple, va assegurar que se sent or- dir que cal buscar majories “perquè és el primer van intercanviar opinions so- gullós de la placa que va col·locar a la l’única manera que els pobles avancin”. bre l’arribada de la democràcia i al façana de l’ajuntament “en record a Sánchez a més, va recomanar que “s’essegon sobre el compromís polític. tots els caiguts de la nostra vila”. Aquest col� més l’oposició” perquè “també ha Aquests dos apartats els van relacionar gest, li va comportar alguns anònims estat votada i representen algú”. que el va amenaFinalment, tots quatre van coincidir çar a ell i a la seva en que el millor de ser alcalde és el família perquè contacte amb les persones, la voluntat també va treure la de servir, d’ajudar i Contingut multimèdia a EFMR.cat placa anterior de facilitar les coses d’homenatge als a la gent. Duch va caiguts del bàndol acabar demanant franquista. Sobre “que �nguin esperit aquesta qües�ó, de servei”. ■ Rovira també va Arnau Martínez │ explicar que noEFMR.cat EL FRANCOLÍ

MAIG 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La Fundació Siurana abandona el projecte de casa de colònies i deixa l’Ermita de l’Espluga La Fundació Siurana que havia de con- �r les instal·lacions en un espai pel ver�r l’Ermita de la San�ssima Trinitat lleure. de l’Espluga de Francolí en una casa de En aquest temps, la fundació ha colònies abandona la inicia�va després desenvolupat diverses tasques de de més de 3 anys de tràmits. La Fundació Siurana ha decidit deixar la ges�ó de l’Ermita de la San�ssima Trinitat de l’Espluga de Francolí perquè el projecte ha acabat sent administra�vament i econòmicament inviable, segons ha explicat Robert Vendrell, responsable Servei de Colònies de Vacances de la Fundació Siurana. L’Arquebisbat de Tarra- Instal.lacions de l'Ermita de la Santíssima Trinitat. EFMR gona va encarregar la ges�ó de l’Ermita a la Fundació Siurana i, manteniment a l’espera de poder exejust fa dos anys, l’en�tat posava sobre cutar la reforma integral de l’espai. la taula el projecte tècnic per conver- Les complicacions sorgeixen, princi-

palment, perquè l’Ermita es troba dins del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet i són diversos els departaments de la Generalitat que hi intervenen, tenint en compte també que les instal·lacions serien receptores de grups d’infants i joves. Tot plegat demana uns requisits més exigents dels que la fundació havia previst inicialment. La Fundació Siurana tanca la carpeta de la casa de colònies a l’Espluga, però deixa la documentació a disposició de l’Arquebisbat. Amb el canvi de rumb d’aquest projecte, l’Ermita de la San�ssima Trinitat queda ara sense gestors a l’espera que la ins�tució eclesiàs�ca adop� una nova solució. ■ Redacció | EFMR.cat

S’obre el concurs per a dissenyar el cartell de la Festa Major de l’Espluga 2019 La Regidoria de Festes de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha convocat, per quarta vegada, un concurs per obtenir el cartell oﬁcial de la Festa Major 2019. Pot par�cipar-hi qualsevol persones resident a la Conca de Barberà i la temà�ca és, evidentment, la festa major i l’Espluga. El premi consta de 300 euros. Els par�cipants han de presentar el seu disseny dins un sobre, sense ﬁrmar i sota pseudònim, a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí abans del 3 de juny de 2019 a les 12h del migdia. Els treballs presentats seran valorats pel jurat format per diferents membres de l’Ajuntament de l’Espluga. El veredicte del concurs es donarà a conèixer via xarxes socials oficials de l’Ajuntament Contingut multimèi les obres presentades restaran exposades a la Biblioteca Pública dia a EFMR.cat Mossèn Ramon Muntanyola fins el dia 30 de juny. La idea de començar amb aquest concurs sorgeix d’una reunió on es convidava a tots els joves espluguins a expressar la seva opinió sobre el format de la Festa Major, així com la possibilitat Cartell de la Festa Major 2018, dissenyat de ser els dissenyadors de la següent edició de la festa. ■ per Fèlix Torre Redacció | EFMR.cat EL FRANCOLÍ

MAIG 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Moto Club Francolí demana una norma�va més permissiva al PNIN per optar al mundial d’enduro El Moto Club Francolí ha organitzat amb èxit el Campionat d’Espanya d’Enduro aquest cap de setmana a l’Espluga de Francolí i ara ja pensen amb la pròxima ﬁta, ser candidats al mundial. Per això, demanen abans més permissivitat al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet perquè, segons l’en�tat, els limita a l’hora d’organitzar proves ja que l’accés als vehicles és restringit. “Si no ens podem saltar la norma�va un dia a l’any, és molt complicat muntar carreres”, ha dit a l’EFMR el president del club, Quim Morgades. És per això que ha demanat que esporàdicament, quan l’en�tat torni a organitzar una prova d’aquest �pus, els responsables del PNIN no es ﬁxin tant amb la norma�va i que �nguin en compte l’impacte que genera un campionat com el d’Espanya al territori. També ha demanat al pròxim alcalde que es “mulli” en aquesta qüestió. En la mateixa línia les declaracions de la regidora d’Es-

ports de l’Espluga, Erika Soriano. Ha donat suport al Moto Club en aquesta qües�ó, però ha lamentat que “hi ha un marc norma�u on (l’Ajuntament) no hi té incidència”. Quim Morgades ha valorat molt positivament el desenvolupament de les proves, destacant-ne la duresa del circuit: “nosaltres volíem muntar un nacional de veritat i és el que hem fet”. “Han arribat cansats, destrossats, però contents, que és del que es tractava”, ha afegit. Al llarg del cap de setmana més de 200 pi- Contingut multimèdia a EFMR.cat lots han participat de la prova a més a més dels gairebé 200 voluntaris de l’entitat que han vetllat pel bon funcionament de la cursa. També ha avançat que l’any vinent descansaran i que, en principi, no tenen previst organitzar un altre campionat el 2020. ■ Arnau Martínez │ EFMR.cat

Dos accidents de trànsit a l’Espluga en 12 hores Entre dimarts 7 de maig a la tarda i dimecres 8 a la ma�nada, van tenir lloc dos accidents de trànsit per sor�da de via de dos turismes diferents. Els conductors dels vehicles van resultar ferits lleus i van ser traslladats a un centre hospitalari. Dimarts a les 18.38h es va donar l’avís del primer accident. Un turisme va sor�r de la via a l’avinguda Catalunya número 30 i va col·lisionar contra unes obres d’arranjament que s’estan duent a terme en aquest tram de carrer. El conductor del vehicle va resultar ferit lleu i va ser traslladat a l’Hospital Pius de Valls. Fins al lloc es van desplaçar una dotació dels Mossos d’Esquadra, el Sistema d’Emer- El cotxe bolcat damunt la teulada de la Cova. EFMR gències Mèdiques i els Bombers de la Getora va pa�r ferides lleus i també va ser traslladada ﬁns neralitat. D’altra banda, dimecres a la ma�nada, a les 06.13h es a l’Hospital Pius de Valls. El vehicle a quarts de deu del mava rebre l’avís d’un altre accident. També una sor�da de �, encara no s’havia re�rat, a l’espera de l’arribada d’una via al marge dret de la T-700. Un turisme va caure, bol- grua de ploma a causa del di�cil accés del sinistre. ■ Redacció | EFMR.cat cant sobre la teulada de la Cova de l’Espluga. La conducEL FRANCOLÍ

MAIG 2019

L'ACTUALITAT Enxampats robant en una casa de l'Espluga Els Mossos d'Esquadra con�nuen amb la inves�gació per localitzar dos individus més Una veïna de l'Espluga de Francolí va enxampar 'in fragan�' aquest dimecres al ma� dos lladres mentre robaven a l'interior de casa seva. La víc�ma va alertar als Mossos d'Esquadra dels fets, els quals van iden�ﬁcar els responsables del delicte a Tarragona i van aconseguir detenir un d'ells. La inves�gació segueix oberta. De�ngut a Tarragona després d'un robatori a l'Espluga Els fets van succeir aquest dimecres, 22 de maig, vora les 10 hores del ma�. En ser enxampats els dos lladres per la propietària de la casa, van fugir amb un vehicle. Immediatament, la dona va alertar als Mossos d'Esquadra que van radiar els fets a totes les patrulles del territori. Una patrulla va localitzar a l'Avinguda de Rafael de Casanova un vehicle que coincidia plenament amb les caracterís�ques del cotxe que havia perpetrat el robatori a l'Espluga de Francolí. Els agents van observar com dos dels tres ocupants del vehicle fugien a peu en direccions oposades, però es va iden�ﬁcar un d'ells, el conductor. A l'interior del cotxe es van localitzar diferents eines per

Els Mossos han detingut un dels sospitosos. Mossos d'Esquadra

cometre robatoris com un tornavís, una navalla, dos ganivets, dues gorres, pantalons i jerseis foscos, entre altres objectes personals. Amb tots els indicis incriminatoris, els agents van detenir un home de 40 anys, de nacionalitat marroquina i veí de Tarragona, coma presumpte autor d'un delicte de robatori amb força. La inves�gació con�nua oberta, mentre el de�ngut passarà en les pròximes hores a disposició judicial al jutjat en funcions de guàrdia de Tarragona. ■ LaConcaDiari

L’Espluga seu d’una trobada d’escacs d’àmbit internacional Es tracta de la trobada del projecte Erasmus+ ‘Black and white sport: chess’ on l’escola par�cipa com a centre pilot per la Federació Catalana d’Escacs L'Espluga ha estat la seu de la segona trobada del projecte Erasmus+ ‘Black and white sport: chess’, en el qual par�cipa l’Escola Mar� Poch com a centre pilot per la Federació Catalana d’Escacs. El projecte, iniciat el 2017, l’estan desenvolupant quatre ins�tucions de diferents països. A banda de la Federació Catalana d’Escacs, hi par�cipen la Latvijas Sporta Pedagogijas Akademijas de Letònia, Glamour Events i CSEN d’Itàlia i el Centro Social Paroquial Santos Már�res de Portugal. La primera trobada del projecte es va dur a terme a Sàssari (Itàlia) el març de 2018, i la segona jornada de treball s’ha realitzat a l’Espluga. Representants de diversos països EL FRANCOLÍ

Del 17 al 19 de maig, els representants de Portugal, Letònia, Itàlia i Catalunya van dur a terme diverses reunions de treball amb l’objec�u de realitzar

un model d’aplicació dels escacs a les escoles adreçat a nens i nenes de 6 i 7 anys. A banda de les reunions, els membres del projecte també van assis�r a la Trobada d’alumnes d’escoles de la Conca de Barberà i l’Alt Camp que es va celebrar el dia 17 de maig al pavelló municipal d’esports de l’Espluga de

Francolí i també van presenciar uns tallers d’escacs que van realitzar els alumnes de 2n de primària de l’Escola Mar� Poch a la biblioteca del centre. L’ocasió també va permetre que els visitants coneguessin el patrimoni cultural de la zona durant el temps lliure de reunions a través d’una visita a la Cova de la Font Major i el Mones�r de Poblet, així com assis�nt a una actuació del seguici popular de les festes de Montblanc (on van poder veure bastoners, gegants i nans) i un concert de l’Orquestra TLP. El projecte està previst que acabi el desembre de 2019, amb la publicació dels materials elaborats pel grup de treball. L’organització de la trobada agraeix a l’Ajuntament de l’Espluga, el Patronat de la Cova de la Font Major i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà la seva col·laboració en aquesta ac�vitat. ■ LaConcaDiari MAIG 2019

L'ACTUALITAT Magníﬁc concert d'Auró Quartet de l'espluguí Sergi Miró El grup musical Auró Quartet, del qual forma part l'espluguí Sergi Miró, realitzà un magníﬁc concert a l'església de Sant Nicolau de la Riba el dissabte dia 4 de maig. Aquest grup neix a Barcelona, tots amb experiències en diferents orquestres i formacions de cambra, que troben en el quartet de corda l'espai ideal on desenvolupar una personalitat ar�s�ca pròpia. El concert fou "Les 7 úl�mes paraules de Crist a la creu" de Franz Joseph Haydn, un tema religiós més propi de la Setmana Santa, però que encaixava perfectament amb la celebració del 70è aniversari dels Amics de la Riba. Acompanyaven el Sergi, la Carlota Novell, violí; el Marc Garcés, viola

i Pol Farell, violoncel. Cada moviment musical del concert era introduït per la declamació de cadascuna de les 7 paraules de Crist per part del músic Marc Garcés, interpretat amb tal força i sensibilitat que arribaren al cor del públic. El concert ﬁnalitzà amb la interpretació d'una peça intensa: Il terremoto, molt aplaudida pel públic assistent. La preparació d'aquests músics, realitzada al Conservatori Superior del Liceu, amb professors com Lluís Claret, Peter Thiemann, P. Cortese o Daniel Cubero, eren ja una garantia del resultat del concert, a més de la gran dedicació esmerçada pels seus components. ■ Maria Montserrat

Núria picas baixa en rappel volat de 22 m pel Pou de la Biela a les Coves El passat dimarts 21 de maig, els equips de TV3 van visitar res des que els par�cipants van entrar pel Pou de la Biela les Coves de l’Espluga per gravar un dels nous episodis del fins que sor�ren per la Font Major. La Núria Picas va estar programa “Aire Lliure” que presenta l’espor�sta Núria Pi- assessorada i va anar acompanyada, durant el descens, d’excas i que es podrà veure per la televisió catalana el proper perts espeleòlegs de la Societat d’Inves�gacions Espeleoany. El programa combina el turisme amb l’esport i fa de la lògiques de Tarragona (SIET), amb qui l’Ajuntament de l’Esnatura un espai per contemplar i interactuar. pluga manté un conveni de col·laboració de de fa anys, i duEn aquesta visita tan especial el recorregut que van fer rant el recorregut subterrani pel riu Francolí, van tenir la els càmeres, els periodistes i la presentadora, també va ser companyia dels guies de l’empresa espluguina Drac Ac�u, ben especial. La gravació va comenSL, sobretot de Chantal Puig, a qui çar al Pou de la Biela amb un ràpel Núria Picas va entrevistar durant tot volat de 22 metres fins arribar a l’inel trajecte per l’interior de la Cova. terior de la Cova, en concret en la L’equip de rodatge el formaven sala anomenada, també, del Pou de sis persones, al capdavant de les la Biela. L’espectacularitat que vequals hi havia Antoni Real, director ien els qui baixaven encordats i la del programa “Aire Lliure” i director que veuran els espectadors quan també durant 30 anys del programa s’eme� el programa arriba al nivell “Temps de Neu”. Real Ens explica més alt quan després d’un 5 metres que l’any passat ja van emetre un de conducte de pou, s’obre una imtotal de 13 episodis per TV3 i que, mensa galeria neta diàfana d’uns davant l’èxit que va suposar aques15 metres d’alçada i d’amplada. El ta primera experiència, ara estan recorregut va con�nuar pel riu subpreparant una nova tongada de 13 terrani, passant per la sala del Llac programes més que començaran a i les diàclasis, fins arribar a la zona veure’s a par�r de l’any 2020. Tv3 seca on es troba el museu de les Cocompta amb la col·laboració de la ves de l’Espluga, que també van viproductora de Girona, Filmut TV, i sitar. el patrocini de la direcció general La gravació va durar unes tres ho- Núria Picas al Pou dela Biela. Cedida d’esports de la Generalitat. ■ EL FRANCOLÍ

MAIG 2019

L'ACTUALITAT Col·laboració entre l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i la fundació privada Apel·les Fenosa

L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià amplia la seva collecció documental sobre República, Guerra Civil, Exili i Transició amb la incorporació d’un grup de documents sobre l’exili i la Transició pertanyents a l’escultor català Apel·les Fenosa i conservats a la Fundació Privada Apel·les Fenosa. El senyor Mar� Carnicer i Vidal, president de la Fundació Privada Apel·les Fenosa ha lliurat al Rvdm. P. Octavi Vilà i Mayo, Abat del Mones�r de Poblet, els documents per a ser dipositats a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, que amb aquesta incorporació, amplia la col·lecció documental sobre República, Guerra Civil, Exili i Transició. Apel·les Fenosa (Barcelona 1899-París 1988) va ser un dels escultors més destacats del S. XX. Interessat en les arts plàs�ques i l’escultura, es va formar al taller de l’escultor Enric Casanovas i Roy. L’any 1921 es va traslladar a París i de la mà de de Pablo Picasso va entrar a formar part dels cercles ar�s�cs de la “ciutat de la llum”. Als anys trenta retornà a Catalunya i realitzà diferents exposicions a Barcelona però a l’inici de la Guerra Civil es va haver d’exiliar a França o realitzarà tota la seva obra. La documentació donada a l’Arxiu conté un conjunt de pamﬂets editats a Catalunya entre la dècada dels seixanta i dels setanta per diferents grups catalanistes i publicacions editades pels exiliats catalans d’entre les quals: Bole�n de la Unión de Intelectuales españoles; Bulle�n d’informa�on de “Solidarité catalane”; Canigó: bulle�n d’informa�on de la “Société française des amis de la Catalogne”; Catalònia: publicació bimensual catalana; Catalunya: òrgan de l’Aliança Nacional de Catalunya a París i Zona Nord de França; Fulls d’informació / Assemblea de Catalunya; Quaderns de l’exili; Sem i serem: butlle� trimestral del Grup dels Catalans Exiliats a París; Som!!: òrgan mensual de les Joventuts d’Esquerra Republicana Estat Català; La Veu de Catalunya: butlle� interior de la Lliga Catalana. Per la seva part l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha proporcionat a la Fundació Apel·les Fenosa documentació pertanyent al fons Just Cabot i Ribot per tal que la incloguin en una mostra que estan preparant sobre la Galeria Mirador, que va ser fundada per Just Cabot, Víctor Hurtado i Lluís Montanyà a París, entre els anys 1948 i 1955. L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià L’arxiu llegat pel 125è President de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas i Joan al país i dipositat a Poblet és un tes�moniatge imprescindible per a l'estudi dels úl�ms vuitanta anys de la nostra història. Després de la mort del EL FRANCOLÍ

President Tarradellas (1988) i de la seva esposa Antònia Macià (2001), l’arxiu ha quedat, per disposició del President Tarradellas, a Poblet, a cura de la comunitat monàs�ca, tal com establia el conveni de donació de l’any 1981 signat pel President Tarradellas i l’abat Maur Esteva. Un Patronat presidit per l’Abat del mones�r, que és el màxim responsable de l’arxiu, té per funció vetllar per l’acompliment del conveni. Els fons de l'Arxiu estan compostos d'una important documentació relacionada amb la guerra civil, l'exili i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, i per les donacions rebudes amb posterioritat procedents de diverses persones relacionades amb la vida social i polí�ca de Catalunya. La Fundació Apel·les Fenosa La Fundació Apel·les Fenosa, situada al Vendrell, conserva les escultures originals de l’escultor Apel·les Fenosa i presenta al públic les col·leccions permanents d’aquest ar�sta, que va deixar una obra important, amb centenars d’escultures realitzades entre França i Catalunya. La vocació primera de la Fundació és protegir, documentar i promoure l’obra de l’escultor. Conté també un fons documental obert a la consulta i organitza exposicions i diverses manifestacions culturals a l’entorn de Fenosa i d’ar�stes contemporanis. El President Tarradellas Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 - Barcelona 1988) es va iniciar en la polí�ca de la mà de Francesc Macià. Durant els primers anys de la II República (1931-1936) assumí diferents responsabilitats polí�ques, i fou conseller primer i de ﬁnances de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil. A l’exili fou elegit President de la Generalitat el 5 d’agost de 1954 pels diputats reunits a Mèxic, mantenint la ins�tució en la seva residència de Clos-Mosny, a Saint Mar�n-leBeau (França). Josep Tarradellas retornà a Catalunya el 23 d’octubre de 1977, un cop restaurada la Generalitat pel govern presidit per Adolfo Suárez. Celebrades les primeres eleccions al Parlament de Catalunya d’ençà de 1932, deixà la presidència de la Generalitat el mes d’abril de 1980, passant el relleu al nou President elegit, Jordi Pujol i Soley. Els seus llargs anys al servei de Catalunya, amb intel·ligència i esperit de sacriﬁci, i el seu acord amb les forces polí�ques i socials de Catalunya varen fer possible el restabliment de la Generalitat, l’única ins�tució hereva de la legi�mitat democrà�ca republicana que fou restaurada en la transició polí�ca espanyola. Aquesta obra històrica acomplerta pel President Tarradellas també va contribuir a consolidar les vies democrà�ques que varen permetre l’assoliment de l’autonomia. ■

MAIG 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE GRALLERS, GEGANTS I NANS

La família neolí�ca de l'Espluga visita Llinars del Vallès amb mo�u de la trobada gegantera La família de Gegants Neolítics de l'Espluga de Francolí ha visitat aquest dissabte 11 de maig el municipi de Llinars del Vallès per participar a la Trobada Gegantera de la població. La Colla Gegantera hi ha portat el Gorg, l'Spluc i el Blat, la Terra i el Pastor, que han actuat al costat dels gegants i gegantes de Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Dosrius, Avinyó, El Prat de Llobregat, Martorelles, Rajolers de Granollers, La Batllòria i La Patufa de Llinars del Vallès. ■

Els Gegants i Grallers de l’Espluga par�cipen a Montblanc als 25 anys dels Amics dels Gegants La Colla Gegantera i els Grallers de l’Espluga de Francolí va par�cipar, el passat diumenge 19, a la Trobada Gegantera de celebració dels 25 anys dels Amics dels Gegants de Montblanc, dins les Festes de Sant Ma�es de la capital de la Conca de Barberà. La família de Gegants Neolí�cs de l’Espluga de Francolí va ser una de les 25 colles convidades a l’esdeveniment, entre les quals destaquen gegants d’arreu del territori de l’antiga Corona d’Aragó com Santa Margalida (Illes Balears), Castelló (País València), Borja (Ara-

EL FRANCOLÍ

gó) o Vilafranca de Conﬂent (Catalunya Nord), a més de colles d’arreu de Catalunya. També hi va par�cipar el Basilisc de Valls o la Cucafera de Montblanc. Els Gegants de l’Espluga ja hi van par�cipar des de primera hora amb la plantada davant la muralla de Sant Jordi, seguit de la cercavila pel carrer Major i l’entrada de gala a la plaça, on van actuar la Cucafera de Montblanc, els Gegants de Santa Margalida i els Veguers de Montblanc, que estaven ves�ts en mo�u de l’aniversari de l’en�tat dels Amics dels Gegants. ■

MAIG 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

COR I ORQUESTRA TLP

Concert conjunt de Judit Neddermann i l'Orquestra i Cor TLP El passat dissabte 18 de maig, dins el marc de les Festes de Sant Matíes de Montblanc, es va celebrar un concert conjunt entre la cantautora catalana Judit Neddermann i l'Orquestra Simfònica Treu-li la Pols al Teu Instrument. El repertori triat per a l'ocasió va ser el del nou disc anomenat "Nua" tot i que també va sonar alguna de les cançons més famoses. Dalt de l'escenari s'hi va sumar el Cor TLP, que va acompanyar la formació en tres de les cançons de la llista. També van comptar amb la par�cipació dels nois migrats sense referents familiars que viuen a l'Espluga, que des del mes de febrer, s'han unit als assajos organitzats per tal de preparar el concert. Aquesta actuació conjunta la po-

El concert a l'Església de Sant Francesc. Toni Morlans

drem gaudir també a l'Espluga, ja que s'espera una altra posada en es-

cena el proper 26 de juliol dins els actes de la Festa Major. ■

Enric Francisco es proclama campió del III Campionat d'Espanya d'Enduro Més de 200 pilots van par�cipar el passat cap de setmana del 18 i 19 de maig, al Campionat d'Espanya d'Enduro, una prova que aquest any organitzava el Moto Club Francolí. La compe�ció es dividia en tres proves: Cross Test, Extrema i Enduro Test, que es van realitzar diumenge al ma� i es va allargar fins a quarts de cinc de la tarda. Tots els pilots que hi van par�cipar van destacar la magnífica organització que hi van trobar, tot i ser un cap de setmana atapeït de gent a l'Espluga per la quan�tat d'ac�vitats que s'hi celebraven. El mataroní Enric Francisco va ser el primer qualificat en les tres proves citades, seguit de Cristóbal Guerrero i Jaume Betriu, que va quedar en una meritòria tercera posició. Els tres vencedors van coincidir en fer notòria la dificultat del circuit. Vist l'èxit ob�ngut en aquest campionat, el Moto Club Francolí no descarta la possibilitat d'organitzar el Campionat del món d'Enduro, que se celebra el 2020. ■ EL FRANCOLÍ

MAIG 2019

COSES NOSTRES El passat 10 de maig el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va obsequiar a Josep Maria Caffarel, secretari de l'Espluga de Francolí i Barberà de la Conca fins el passat mes de desembre, amb la Menció de

Bona tarda a tothom, Val a dir que quan em van comunicar la concessió d’aquesta Menció de Serveis Dis�ngits de la Conca de Barberà em vaig mostrar molt sorprès. Sorprès perquè creia que la tasca administra�va que com a secretari-interventor he dut a terme, era la que tocava. Feina que he procurat desenvolupar sempre, tal com diuen els principis del procediment administra�u, amb eﬁcàcia, eﬁciència i celeritat, i per tant, agraeixo a qui m’hagi proposat, a la comissió de valoració, i al Ple del Consell Comarcal, el fet que m’hagin concedit aquesta menció, que us ben asseguro que no m’esperava. El que sí que puc dir és que sempre he procurat, en la mesura del possible i sense saltar-me la legalitat, ajudar a les diferents corporacions amb les que he treballat,per aconseguir la culmina-

Serveis Distingits dels Premis d'Honor d'aquesta institució. I ell va voler agrair aquesta distinció amb aquestes sentides paraules:

ció d’aquells projectes i actuacions que s’havien proposat realitzar en beneﬁci del municipi, i per les quals, vull reconèixer públicament la seva total i desinteressada dedicació. Així mateix, no puc amagar després de la sorpresa del primer moment, la il·lusió que em va fer, i em fa, us ho ben asseguro, la concessió d’aquest reconeixement. Il·lusió pel que representa rebre’l, per la necessària implicació de la gent d’una comarca en la que he passat, quasi bé en exclusiva, tota la meva vida professional, a l’Espluga de Francolí des del febrer del 1981 i a Barberà de la Conca des del juliol de 1983. I on, des del primer moment, la meva dona i jo ens vàrem sen�r plenament acollits, ja que en aquesta comarca és també en la que han nascut les nostres dues ﬁlles, i en la que actualment tenim una gran família

En la mateixa entrega de premis, van ser guardonats també, en Trini Teixidó i en Lluís Garrell de l'empresa "Construccions Teixidó-Garrell", en aquesta ocasió van ser reMoltes gràcies a les persones i ins�tucions que ens van presentar a aquests premis, sense que nosaltres en sabéssim res. I moltes gràcies al Consell Comarcal de la Conca, per aquest reconeixement. Som una empresa, que enguany celebrem els 50 anys. En teníem 13, quan varem començar a treballar de paletes. I al complir els 20, ens varem cons�tuir com a empresa constructora, formada pel Lluís Garrell, jo mateix Trini Teixidó i la meva esposa Fina Salvadó, de secretària. Una empresa, podem dir familiar, que va anar creixent arribant a tenir, en alguns moments, ﬁns a 20 treballadors. L’any 1973, el picapedrer Miquel EL FRANCOLÍ

d’amics de debò, i en la que esperem passar molts més anys encara collaborant en tot allò que puguem. No voldria passar per alt donar les gràcies a tots aquells companys secretaris i interventors dels diferents pobles de la Conca amb els que ens hem intercanviat experiències i consells per intentar avançar en aquesta, cada vegada, més complicada feina administra�va municipal. I tampoc vull, ni podria fer-ho per què és de jus�cia, descuidar-me de donar mil gràcies a tots els companys i companyes de feina. Estupendes persones amb les que al llarg d’aquests gairebé quaranta anys, he tingut la sort de treballarhi,compar�nt penes, alegries i experiències laborals, però sobretot, personals, i que servaré sempre en el record. Mil gràcies a tothom. ■ Josep Ma Caffarel

coneguts amb a Dis�nció de Reconeixement Comarcal. Com a mostra d'agraïment, els dos guardonats van dir aquestes paraules:

Vendrell i el contrac�sta Ma�es Solé, ens van demanar si volíem treballar a Poblet, per restaurar les Cambres Reials. Aquí va començar el nostre aprenentatge, en l’art de la restauració del Patrimoni. I no hem parat de treballar en la recuperació del Mones�r de Poblet. Fa 46 anys que hi col·laborem. És un orgull per a nosaltres. Hem fet treballs molt nobles i bonics, també de di�cils i de risc: des del Cimbori a les Torres Reials, la Sagris�a Nova i molts d’altres ,ﬁns a avui amb el nou Centre de Visitants que aviat s’ha d’inaugurar. Hem treballat també molts anys, al Mones�r de Vallbona de les Monges, al cimbori de la catedral de Tarragona, al castell de Barberà de la Conca, a l’an-

�c Hospital i a la Fassina de l’Espluga de Francolí. Dels cellers modernistes de la nostra comarca, hem �ngut l’honor de restaurar: el de Rocafort de Queralt, el de l’Espluga de Francolí, el de Barberà de la Conca i el de Montblanc. D’obres noves diferents i singulars volem destacar: el mirador de Forès i l’ediﬁci d’ampliació del Museu de la Vida Rural de l’Espluga.de Francolí. De campanars i esglésies n’hem restaurat de la Conca i de fora. en són exemple: Sta. Coloma de Queralt, Vimbodí i Poblet, Senan, Forès, l’Església Vella i la Nova de l’Espluga, Sta. Maria i Sant Miquel de Montblanc, l’ermita de la Trinitat, Nalec, La Riba, Bràﬁm, Riudoms, Sant Ramon del Pla de Sta. Maria i altres. MAIG 2019

EL FRANCOLÍ EL FRANCOLÍ

21 21

MAIG MAIG 2019 2019

CADA OBRA TÉ EL SEU VALOR I LA SEVA HISTÒRIA. Igualment, les cases de nova planta, i els arranjaments que hem arribat a fer al llarg dels anys. Hem treballat molt i hem fet obres ben diferents. Al Trini i a mi ens agrada la nostra feina. Les obres que hem construït, rehabilitat i restaurat, ens han omplert de sa�sfaccions, també de neguits i preocupacions. Donem les gràcies a les nostres famílies per tot el suport i comprensió. Volem agrair -especialment- la professionalitat i la dedicació responsable, de tots els treballadors,

que hem �ngut al llarg dels anys. Junts, hem fet i fem, un bon equip, perquè

l’empresa �ri endavant, fent obres ben fetes. També a tots el tècnics que les

han dirigit: arquitectes, aparelladors i altres. I als companys industrials, amb els quals compartim les obres. Per acabar, el nostre sincer agraïment, a les persones, famílies, institucions i administracions públiques, que ens fan confiança, perquè realitzem la nostra feina a la seva casa, al seu edifici, als seus espais i al seu patrimoni. Som uns constructors que, treballant, hem anat aprenent, l’art d’embellir i restaurar, per deixar millor, el valuós patrimoni, dels nostres pobles i del nostre país. Mol�ssimes gràcies! ■ Lluís Garrell

LA BÍBLIA ENS PARLA Es poden casar els capellans? “El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller...” La carta a Timoteu forma part de les Cartes Pastorals que el seu autor va adreçar a les comunitats cris�anes naixents i als seus responsables, cap a l’any 63 dC. L’objec�u era orientar la comunitat per tal de viure la fe d’acord amb el missatge de Jesús de Natzaret i com havien de ser els servidors d’aquestes comunitats. Ressalta, com a condició, ser casats amb una sola dona i portar bé els ﬁlls i la pròpia casa. Aquest principi o recomanació el segueixen la major part de confessions cris�anes. Els catòlics van imposar la llei del celibat fa molts anys i encara avui els capellans no es poden casar. Pels capellans catòlics, aquesta llei és de compliment obligat si es vol exercir de prevere dins l’església catòlica. Això fa que es posi al mateix nivell la fe, que comporta la vocació presbiteral, a la llei del celibat. En el món monàs�c o religiós és diferent, car es regeixen per la “Regla” o “Estatut” d’acord amb els seus fundadors que cerquen la perfecció dins la vida comunitària i un dels requisits és el celibat. ■ Manel Morgades EL FRANCOLÍ

El pastor d’una església (1Tm 3, 1-5; 8-12) Això que et dic és digne de crèdit: aspirar a ser el pastor d’una comunitat és desitjar una noble tasca. El pastor d’una comunitat ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. També els diaques han de ser dignes, homes de paraula, no donats a beure molt de vi, ni a negocis bruts; han de guardar el misteri de la fe amb una consciència neta. Abans de fer-los diaques, la seva vida ha de ser examinada, i si són trobats irreprensibles, llavors podran exercir el seu ministeri. Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança. Els diaques han de ser marits d’una sola muller, han de saber portar bé els fills i la pròpia casa.

MAIG 2019

C A S A L CERTAMEN LITERARI

Joan Rendé es re�ra del Certamen després de 42 anys El passat divendres 11 de maig, es va reunir a la sala de juntes del Casal, el jurat d'aquesta nova edició del concurs literari del Casal. En primer lloc, hem d'anunciar que aquest any s'hi han incorporat 3 nous membres, que després de fer totes les lectures i avaluacions, han valorat molt posi�vament la feina del certamen i ja han anunciat la seva con�nuïtat. Els nous ﬁtxatges són: Ferran Civit, historiador, antropòleg i periodista, diputat al Parlament de Catalunya. Maria As-

Bernat Bru, 3r premi, 2007

sumpció Bonet, exdirectora de l'escola l'Agulla del Catllar, mestra i pedagoga jubilada. I Gemma Carbó, Doctora en ciències de l'educació, DEA en Dret de la Cultura i actual directora del Museu de la Vida Rural. La resta del jurat són: Josep Maria Sans, doctor en Història i arxiver, Valen� Gual, doctor i professor d'Història a la Universitat de Barcelona. Joseﬁna Guasch, professora llicenciada en Ciències Químiques, Jordi Roca, inspector d'educació i historiador, Jordi Torre, regidor de cultu-

Berta Duran, 2n premi, 2007

Carlota Franquès, 2n premi, 2008 Bruna Ribé, 1r premi, 2008

EL FRANCOLÍ

ra, Elisenda Rosell, professora llicenciada en Filologia Catalana i Joan Rendé, president de jurat, escriptor i periodista que, després de 42 anys par�cipant ac�vament en aquest certamen, el passat 25 de maig, en el transcurs de l'entrega de premis, va anunciar la seva jubilació del concurs. El passat 25 de maig, com dèiem anteriorment, va tenir lloc l'entrega de premis, a la sala Folch i Torres del Casalet de l'Espluga. Amb una sala plena a vessar, doncs aquest any es dona-

Wahib Charkaoui, 1r premi, 2007 A. de Cacqueray, 3r premi, 2008

Cèlia Ribé, 3r premi, 2009

M.Ràfols recull el premi de M.Garcia

MAIG 2019

C A S A L ven el doble de guardons en l'apartat de premis infan�ls "Ferrovell". Els premiats en aquesta 42 edició, han estat els següents: •38 Edició Premi de poesia “Mossèn Ramon Muntanyola” -Em quede ací, de Manuel Roig Abad •40 Edició Premi de Narrativa o Assaig “El Francolí” -Tràngols per salvar la pell, de Ramon González Reverter •5 Edició Premi Final de Grau o Màster “Eusebi Majós” - En aquesta ocasió, aquesta categoria el jurat va decidir declara-lo desert. •Premis juvenils “Ajuntament de l’Espluga”

1r. Cicle d’ESO 3r premi a "La vençuda soledat", d'Andreu Domingo Bruno 2n premi a "Tot és possible", de Noemi Hriscu 1r premi a "El fastigós bitllet de 5€", d'Arnau Basulto Cartanyà 2n Cicle d’ESO 3r premi a "El misteri de Devonshire" de Maria Ibarz Guasch 2n premi a "Més que llum", de Mar Garcia Rodríguez 1r premi a "Desig de blanca flor" de Catalina Riutort Fort Premi de Batxillerat 3r premi a "Cicatriu ben marcada", de Míriam Ortín López

2n premi a "Cròniques de l’Elena Farré", d'Eva Panero Cáceres 1r premi a "Un alè d’esperança", deDuna Canals Trepat Batxillerat i cicles formatius - Treballs de recerca 3r premi, Ex aequo a "1 segon, 360º" Júlia Boqué Gaya i a "Interferències en els tests de drogues", d'Erika Custodio Fontanals 2n Premi a "Batega de nou", de Blanca Pagès Nadal 1r premi a "La llum emesa per les pantalles i la privació del son", de Jordi Queraltó Pérez Treballs en grup Accèssit a "Hi havia una vegada…" de

Rut Bru, 1r premi, 2009

Martina Sancho, 3r premi, 2010 Jan Anglès, 2n premi, 2010

Arlet Fabregat, 3r premi, 2011

Pol Martí, 2n premi, 2011

EL FRANCOLÍ

Albert i Roger, 1r premi, 2010

Lluc de Cacqueray, 1r premi, 2011 Alèxia Roig, 3r premi, 2012

MAIG 2019

C A S A L Marta Dalmau Baltà, Muntsa Porta Bordell, Mar Ollé Sigró i Mar Foguet Martí Accèssit a "La noia dels meus somnis" d'Iker Beltrán, Samya Bouthari, Youssef Bouthari, Mohamed Zelloufi, Héctor Torres, Guerau pages i Omaima Doubi. Premis infantils “Ferrovell” Infants nascuts 2007 3r premi a "La vida de la Bosgroc", de Bernat Bru Teixidó 2n premi a "Els llibres i les seves històries" de Berta Duran Vilà 1r premi a "La xocolata negra" de Wahib Charkaoui El Harta Infants nascuts 2008 3r premi a "No sóc diferent" d'Awen de Cacqueray Vila 2n premi a "El misteri de les puntes d’or", de Carlota Franquès Martí 1r premi a "On ets àvia?" de Bruna Ribé Fonoll Infants nascuts 2009 3r premi a "La casa de l’arbre", de Cèlia Ribé Fonoll 2n premi a "L’anell màgic", de Maria Garcia Nolla 1r premi a "El viatge de la Goinqui", de Rut Bru Teixidó Infants nascuts 2010 3r premi a "El Vatout i el Sergi", de Martina Sancho Montserrat 2n premi a "El cirerer i la formigueta", de Jan Anglès Bosch 1r premi a "El diamant de l’amistat", d'Albert Carayol Pere i Roger Bel

Guasch Infants nascuts 2011 3r premi a "Els dies de la setmana", d'Arlet Fabregat Bosch 2n premi a "El rellotge dels avis", de Pol Martí Solé 1r premi a "El Castell màgic", de Lluc de Cacqueray Vila Infants nascuts Nadia Arrabal, 2n premi, 2012 Ibet Ràfols, 1r premi, 2012 2012 3r premi a "La princesa i la bruixa" d'Alèxia Roig Arnanz La seva trajectòria és inacabable, va 2n premi a "La flor verinosa", de Na- col.laborar amb Serra d'Or, va ser un dia Arrabal Sánchez dels guionistes del programa Oh, Bon1r premi a "La papallona i el conill", gònia de TV3, va exercir de guionista d'Ibet Ràfols Ferrer al programa radiofònic Consultori senPREMIS INFANTILS “FERROVELL” TRE- timental de Cecília Bibiloni, seguit d'un BALLS EN GRUP llarg etcètera. Infants nascuts 2007 - 2008 La seva obra literària comença el 1978 Ex aequo a "M.P. agency", dels alum- amb Sumari d'homicida, també va parnes de 5 i 6è de l’Escola Martí Poch ticipar en les edicions del col.lectiu OfèEx aequo a "En quin planeta vull viu- lia Dracs. En el transcurs de la seva vire?", dels alumnes de 6è de l’Escola da literària, ha obtingut diversos recoVedruna l’Espluga. neixements i premis literaris. Joan Rendé l'escriptor El passat 2017 se li atorgà, com a Joan Rendé va néixer l'any 1943 a Bar- mostra de gratitud a la seva dedicació, celona, va treballar al diari Avui en el l'Escut d'Or del Casal, commemorant qual hi publicava una columna signa- el 40è aniversari del Certamen Literada amb el pseudònim Dr. Scopius, tam- ri. bé hi contribuïa publicant una sèrie 42 anys al capdavant del Certamen Lid'entrevistes a grans autors. terari

Joan Rendé, president del jurat del Certamen, acompanyat d'Elisenda Rosell i Jordi Torre, membres del jurat i Maria Dolors Civit, Presidenta del Casal. Eva Bonet EL FRANCOLÍ

MAIG 2019

C A S A L Corria l'any 1978, pocs anys després de s'havia fet gran. Respectem la decisió tesa que ens queda, als organitzadors, la mort del dictador, en aquella Catalu- però no volem deixar de mostrar la tris- saber que no podrem comptar més nya fosca, quan el Sr. Majós proamb ell. posava al Sr. Carulla la voluntat de Ara només resta agrair tots crear un certamen literari en caaquests anys de feina desinterestalà al Casal de l'Espluga. El Sr. Masada pel Certamen i de retruc pel jós va suggerir que havien d'invoCasal de l'Espluga de Francolí. lucrar el Joan, i així va ser, de fet Aprofitem l'avinentesa però per s'hi va involucrar tant que fa 42 anunciar que el proper president anys que gaudim de la seva predel Jurat del Certamen Literari sesència tant en l'entrega de premis rà l'incansable col.laborador com el dia que es reuneix el jurat. d'aquesta revista, Jordi Roca. EsEl passat dissabte 25 durant l'enperem que la seva presidència sitrega de guardons, el Joan va gui com a mínim, tan llarga com anunciar que es retirava perquè J. Rendé dóna el premi a una jove M. Bosch, 1985. I. d'arxiu la del Joan Rendé. ■

Joan Rendé i el Certamen Literari del Casal de l’Espluga L'any 1977, quan la Nit de les Lletres Catalanes o Nit de Santa Llúcia organitzada per Òmnium Cultural se celebrà a l'Espluga, un convilatà ob�ngué el premi Víctor Català de contes o narracions breus. Va ser Joan Rendé amb Sumari d’homicida. Una primera obra a la qual n’han seguit, i desitjo que en segueixin, moltes d’altres. Autor com a Doctor Scòpius de nombrosos ar�cles al diari Avui, guionista del programa ra- Revista Clam, febrer-març 1978, diofònic Consultori sen- núm. 6, l’Espluga de Francolí timental de Cecília Bibiloni i membre del col·lec�u d'escriptors i escriptores aixoplugat sota el pseudònim d'Ofèlia Dracs, Joan Rendé es va implicar des de la primera edició en el Certamen Literari que el Casal de l’Espluga inicià l'any 1978, tot aconseguint la complicitat de diversos companys i companyes escriptors perquè formessin part del jurat. En aquell primer certamen literari, amb una estructura organitza�va encara molt senzilla, es varen presentar 21 treballs en l'anomenat "grup dels grans" i 21 més en el "grup dels pe�ts". Un servidor, amb 18 anys, hi va par�cipar i va tenir el goig de rebre el 4t premi pel treball "AproEL FRANCOLÍ

ximació a un estudi i recull dels renoms de l'Espluga de Francolí". Un premi que em va es�mular a seguir la carrera universitària d'Història i, alhora, a inves�gar amb fruïció el passat de la nostra es�mada Espluga. Amb els anys he passat a formar part del jurat del Certamen Literari, que enguany ha arribat a una espectacular 42 edició, i he compar�t amb Joan Rendé i les altres companyes i companys que en formen part l'àrdua però altament sa�sfactòria tasca de llegir els treballs presentats, de discu�r en la reunió delibera�va i d’atorgar els corresponents premis. Ara Joan Rendé ha plantejat que és l'hora de retirar-se del jurat del Certamen Literari. Cal agrair la seva dedicació, el seu saber i fina ironia (que també traspua tota la seva obra literària) en favor de la potenciació i la continuïtat del Certamen Literari. ■ Jordi Roca i Armengol

Joan Rendé dóna el premi a Jordi Roca. 1977. Imatge d'arxiu

MAIG 2019

C A S A L Benvolgut Joan... Benvolgut Joan, va ser com un gerro d’aigua freda quan a l’entrega de premis del Certamen Literari, vas anunciar que ens deixaves, que ja et tocava descansar d’aquesta tasca. Si bé és cert que en diverses ocasions ja ho havies insinuat, crèiem que aquest moment no arribaria mai, simplement perquè no ens imaginàvem el Certamen sense tu. Treballador incansable per aquesta causa, des que el Sr.Carulla i el Sr. Majós et van anar a buscar, has estat presidint el jurat 42 edicions. No hi ha paraules per demostrar-te el nostre agraïment. Trobarem a faltar el teu somriure de vegades sorneguer sota el bigo�, el teu gran sen�t de l’humor, els magistrals intercanvis de parers entre tu i els al-

tres membres del jurat, el teu comentari sempre encertat i intel·ligent i com no, també les teves distraccions. Senyor Rendé ha estat un immens ho-

nor el poder treballar una miqueta al seu costat i aprendre tant. Moltes gràcies. ■ Maria Rosa de la Morena Coordinadora del Certamen

Reunió del jurat del certamen, 10 de maig de 2019

HOQUEI CASAL DE L'ESPLUGA

Les noies del CH Mataró guanyen el Campionat de Catalunya Fem14 celebrat a l'Espluga El CH Mataró es va proclamar el passat diumenge 19, campió de Catalunya de categoria Fem14 al Pavelló Municipal de l’Espluga de Francolí després de remuntar un 0-3 contra el CP Voltregà, empatar a poc del ﬁnal i superar-lo amb un gol a la pròrroga (4-3). L’equip mataroní, que a la primera fase havia estat primer del grup B amb tres victòries, ha superat prèviament a les semiﬁnals al CH Cerdanyola per 5-2, mentre el CP Voltregà, primer del grup A també amb ple de victòries, s’havia imposat a l’Igualada Femení per 5-3. Al par�t per la medalla de bronze, l’Igualada Femení va EL FRANCOLÍ

guanyar per faltes directes al Cerdanyola després que el par�t va acabar amb empat (6-6). El Vilassar HC va estar cinquè al guanyar per 5-3 al CE Vendrell i

el CP Torrelles setè després de derrotar a l’HC Alpicat. Al lliurament de trofeus hi va par�cipar Erika Soriano i Jordi Torre, regidors d’Esports i de Turisme i Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí; Rafel Serrano, vice-president de la Federació Catalana de Pa�natge i president de la Territorial de Tarragona; Lola Domene, presidenta del Comitè Català d’Hoquei Patins; Cati Fontané, responsable d’hoquei femení del CCdHP; i Maria Dolors Civit, presidenta del Casal l’Espluga i Jordi Creus, president de la Secció d’Hoquei del club que va fer d’amﬁtrió. ■ MAIG 2019

C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

Les pa�nadores es presenten a proves de nivell Seguint el calendari que marca la Federació Catalana de Patinatge de Tarragona, el passat cap de setmana 4 i 5 de maig, a la localitat de Riudoms, va tenir lloc la 2a Convocatòria de Proves d'Iniciació de nivell D, A, Certificat Lliure i Certificat Xou, organitzat per la Federació Catalana de Patinatge de la Territorial de Tarragona. La competició va tenir lloc al Pavelló del Club Patí Riudoms. En aquesta ocasió es van presentar Alessandra Morar i Evelyn Georgesc en nivell D, Anna Moya i Abril Sabaté en nivell A i Adriana Trullons en Cer�ﬁcat Lliure. De totes elles, tan sols l'Alessandra Morar va superar la prova del nivell D, però cal esmentar que les altres espor�stes també van realitzar el disc molt dignament, per aquest mo�u les volem felicitar a totes molt efusivament. ■

Bons resultats del Club Pa� a la segona fase de l'interclubs territorial El passat 19 de maig el Club Pa� Casal de l'Espluga, va par�cipar a la 2a Fase d'Interclubs Territorials de Tarragona a la localitat de Roda de Berà, una compe�ció organitzada per la Federació de Pa�natge de la província de Tarragona. Els clubs que van par�cipar a l'Inter-club van ser Agrupació Mont-Roig, CP Ar�s�c Vendrell, CP Casal de l'Espluga, CE Roda de Berà i AE Montblanc. Del nostre club hi van par�cipar: Nivell VI +12 anys: Laia Civit, Maria Tierz, Adriana Trullols Nivell V +12 anys: Anna Moya, Abril Sabaté, Carla Cos, Pol Lisart, Berta Duran i Alba Iglesias Nivell V 10-11 anys: Irina Pesquero Nivell IV +12 anys: Ivet Casas Nivell IV 10-11 anys: Elena Mar�nez Nivell II 9+ anys: Alessandra Morar, Natàlia Barragan, Anna Òdena Nivell I 9+ anys: Paula Cangas, Ona Espasa, Abril Domenech, Aina Vidal, Vinyet Espasa, Marina Nicolau Va aconseguir podi en nivell VI +12 anys, l'Adriana Trullols que va quedar en tercera posició. En el nivell V +12 anys, l’Anna Moya i l'Abril Sabaté que van aconseguir la primera i la tercera posició respec�vament. En el nivell V 10-11 anys, l'Irina Pesquero va quedar en segona posició. En el nivell IV +12 anys l'Ivet Casas va obtenir la tercera posició. En el nivell EL FRANCOLÍ

IV 10-11 anys, l'Elena Mar�nez va quedar en tercer posició. I ﬁnalment en el nivell I 9+, la Vinyet Espasa va obtenir la tercera posició. Tots i totes van realitzar una gran actuació. Només cal felicitar a tothom per a feina feta i animar-les a seguir treballant el que queda de temporada. També, cal felicitar a l'entrenadora Sabina Masdeu per la seva feina. ■

MAIG 2019

C A S A L ESCOLA DE DE DANSA DEL CASAL

L'EDC molt guardonada al Premi Jujol de Dansa Jove El passat cap de setmana de l'11 i 12 de maig, l'Escola de Dansa EDC de l'Espluga de Francolí, va participar, un any mes, al "X Premi Jujol Dansa Jove" de Sant Joan Despí, on hi concursaven 31 escoles de l'estat espanyol. L'Escola va presentar 23 coreograﬁes, 3 de dansa clàssica i 20 de dansa contemporània, creades per la directora de l'Escola, Jèssica Estadella. L'escola va fer una molt bona par�cipació, obtenint molts premis i reconeixements, de tota la feina realitzada sobre l'escenari. Premis ob�nguts en dansa clàssica: - Fast: 3r Premi (Carlota Franquès) - Beauty: 2n Premi (Clàudia Hernández) Premis ob�nguts en dansa contemporània: - Laupa: 1r Premi (Clàudia H i Paula H) - Balkan: 3r Premi (Laura R i Mar F) - Ingravi�o: reclassiﬁcades a un nivell superior i 1r Premi

(Marina R i Marta P) - Refugiats: 2n Premi (Carlota F, Carla G, Clàudia H, Júlia G, Mariona F i Paula H) -Diver�mento: 3r Premi (Mariona Figueras) - Broken, reclassificat a una categoria superior (Clàudia Hernandez) -Luminoso, reclassificat a una categoria superior (Estela Casilla) -Remember, reclassificat a una categoria superior i 3r premi (Carlota Franquès) - Noël, Indila, Eternidad i Con�nu, coreografies seleccionades al màxim nivell per passar a la final de diumenge tarda on a la Gala Solidària de Clausura es van decidir els finalistes d'aquets nivells. I el solo INDILA, ballat per Paula Hernández, va obtenir un 3r Premi. Des de la direcció de l'Escola, felicitem tota la feina i esforç dels nostres alumnes i familiars, felicitats!■

Refugiats, Paula H, Carlota F, Julia G, Claudia H, Divertimento, Mariona Figueras Magenta. Jèssica Estadella Mariona F i Carla G. J.Estadella i Remember, Carlota Franquès

EL FRANCOLÍ

MAIG 2019

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

Crònica de l'an�catalanisme: De Quevedo El passat 2 de maig vam tenir el gust de tenir entre nosaltres a Jaume Borras Galceran, que ens va fer una xerrada sobre l'an�catalanisme. Men�r, violentar, amenaçar, condemnar i empresonar faltant a la veritat i a la jus�cia fonamental té conseqüències. L’an�catalanisme és xenòfob, i a Espanya està present en el sistema ins�tucional per raons de poder. Ho està des que Castella decideix, al segle XVIII, inventar-se la història d’Espanya a costa de faltar a la veritat, amb el vis�plau de l’Església inquisitorial, per crear l’imaginari èpic d’un fals passat mancat de tota glòria. Ho fa a costa dels pobles musulmà i jueu, i també a costa del passat català al servei de l’Imperi romà. Des de Castella es creen falsos llinatges, falsos herois i falses gloriﬁcacions de les icones de sant Jaume, la verge cesaragus�niana (el Pilar de Saragossa) i la mateixa Toledo. Castella s’apropia d’allò que no li correspon, ja sigui de les terres que ocupa com del relat històric original, en què el comte de Cortès, de la família imperial bizan�na catalana, parent d’en Colom, posa les bases. S’inventa, així, l’imaginari del poder dels Àustries espanyols, que mai haurien governat Espanya. D’aquesta manera, es legi�ma

l’ocupació peninsular i els monarques, junt amb una nova Roma radicalitzada, s’alien per imposar la cosmovisió cris�ana inquisitorial. En el cas de l’Espanya borbònica, s’esborren poders an�cs, catalans, jueus i musulmans i el nou monarca es proposa així crear un patrio�sme al servei de la seva empresa hos�l.

Resultat d’un poder il·legí�m, des d’una perversió de l’autoritat castellana, i navarresa, borbònica, es crea un discurs xenòfob des de les pròpies ins�tucions del poder intrús. Al segle XXI, el discurs xenòfob reneix de nou, resultat de la transmissió malal�ssa generació rere generació,

abús rere abús, cop d’estat rere cop d’estat. L’espanyolisme castellà xenòfob és radical perquè neix d’una farsa, i des de la radicalitat manté el seu vigor, que ningú gosa aturar. L’exèrcit colpista, la monarquia intrusa i l’església patriò�ca instal·lada als poders intrusos el mantenen viu. La polí�ca associada és la seva representació democrà�ca. Així, aquest poder recupera el discurs xenòfob quan tem no poder contenir la capacitat de rebel·lió interna, mentre es�mula la debilitat de la denúncia internacional resultat, precisament, d’una història del poder manipulada. Per aquesta raó, quan el catalanisme expressa la seva iden�tat, i mostra el seu dret a la lliure determinació, com a poble, ﬂoreix la xenofòbia. Aleshores, prac�ca l’abús i, en una era en què ja no es pot controlar la informació, comet l’error fatal. Els xenòfobs s’exposen al judici extern, perden la seva legi�mitat i actuen mo�vats per la por. La xenofòbia mostra el seu rostre, i és ajus�ciada. Els jutges són jutjats, i els assetjats, alliberats. El professor ens va donar una bona classe d’allò que és l’an�catalanisme i la xenofòbia, que fa molts anys que perduren i ja veurem si s’acabarà. ■

Francesc Bailon ens parla dels vikings de Groelandia El passat 9 de maig, el nostre contertulià Francesc Bailón ens va fer una xerrada sobre els vikings. Durant la dècada del 980, els vikings van realitzar els primers descobriments europeus de Groenlàndia i, en trobar la terra deshabitada, es van assentar a la costa est. El nom de Groenlàndia (Grønland) es va original d'aquesta colonització i és atribuïda a Eric el Roig; actualment els inuit l'anomenen Kalaallit Nunaat, "Nostra Terra". Hi ha hagut diverses especulacions i teories sobre el signiﬁcat del nom de Grønland que en català es traduït com a Terra Verda. Alguns historiadors han argumentat que les costes de l'illa EL FRANCOLÍ

eren literalment verdes aleshores per causa del clima càlid òp�m medieval que perme�a que els colons vikings establissin una economia agrària. D'altres han especulat que el nom era part d'un esforç promocional per atreure-hi més colons. No obstant es creu que les condicions de la Groenlàndia del segle X eren molt més favorables i hospitalàries que avui dia. Erik el Roig s'havia exiliat d'Islàndia per un període de tres anys per un assassinat i va navegar cap a Groenlàndia, explorant les costes i reclamant el territori com a propi. Després va retornar a Islàndia per portar-ne més colons per assentar-se a

MAIG 2019

C A S A L Groenlàndia. La data de l'establiment de una colònia de grandària considerable la colònia, d'acord a les sagues nòrdiques, (la població actual de Groenlàndia és seria el 985, quan 25 vaixells van salpar només de 56.000) i comerciava marfil amb Eric el Roig, encara que només 14 dels ullals de les morses, sogues, ovevan arribar a Groenlàndia. Aquesta data lles, foques i cuir de bes�ar, d'acord amb ha estat confirmada aproximadament per un relat del segle XIII. Comerç de bacales proves de radiocarboni de les restes llà sec hauria estat possible també. La d'alguns artefctes del primer assentament colònia depenia força d'Europa (d'Islàna Bra�ahlid, les quals van donar una data dia i Noruega) per obtenir-ne eines de al voltant del 1000. D'acord a la llegenda, ferro, fusta (especialment per a la constambé seria l'any 1000quan el fill dEric, trucció de vaixells), aliments suplemenLeif Eriksson, va salpar de Groenlàndia per taris, i per a enfor�r els contactes socidescobrir Vinland (que avui dia es pensa F. Bailon, expert en cultura inuit. D. Guasch als i religiosos. Els vaixells comercials era localitzada a Terranova). d'Islàndia viatjaven cap a Groelàndia i La colònia víking de Groenlàndia va tenir una població hi romanien durant l’hivern. entre els 3.000 i 5.000 habitants inicialment en dos assenEl Francesc, que ha vingut a parlar-nos varies vegades, taments, dels quals l'oriental seria major a l'occidental. és un expert de la cultura inuit, cada cop que fa un d’aquests S'han trobat restes d'almenys 400 granges. Aquesta seria viatges tan interessants, ens l’explica i ens el fa viure. ■

Economia i la gent gran, per Manuel Egea Llaneza El passat 16 de maig va venir a fer-nos una conferència en Manuel Egea, que ens va explicar la problemà�ca que comença a preocupar el govern. L’ésser humà ha guanyat anys de vida. En alguns països, com Espanya, molts anys. De fet, en l’últim segle i mig els espanyols han aconseguit sis hores de vida per cada dia que sobreviuen, membre del grup d’ investigació sobre envelliment del Consell Superior d’ Investigacions Cien-

EL FRANCOLÍ

tífiques (CSIC). Aquesta circumstància està modificant profundament l’estructura en què s’assenta la societat d’una manera silenciosa però determinant, mentre governs i institucions se centren en el desafiament econòmic (què passarà amb les pensions?, qui sostindrà l’Estat de benestar?) que comporta aquesta nova realitat. El Govern no té solucionada aquest problema que d’aquí a pocs anys pa�rem. ■

MAIG 2019

TASTEM LA CONCA El Mercat de vins i caves de la DO Conca de Barberà serveix uns 22.000 tastos Amb els dos caps de setmana de Mercat s’ha arribat a les 6.500 copes venudes. Dotze cellers han estat durant dos caps de setmana oferint els seus vins i assessorant als visitants sobre les varietats i l’elaboració dels vins de la DO Conca de Barberà, aconseguint una xifra d’uns 22.000 tastos que supera la del 2018. La xifra de copes venudes aquest any - unes 6500 copes - demostra que és un acte consolidat dins la festa i l’agenda dels amants del vi. El Mercat de vins i caves de la DO Conca de Barberà és un dels esdeveniments més esperats de la Setmana Medieval de Montblanc. Durant els dos caps de setmana molta gent va passar pel Mercat buscant tastar els diferents vins i caves. Un ambient agradable i un públic cada cop més exigent van ser uns ingredients perfectes perquè la Setmana Medieval de Montblanc també es conver�s

en una festa del vi de la Conca. El bon temps del primer cap de setmana va fer que s’arribés a les 4000 copes venudes només en dos dies, tot i coincidir amb el diumenge d’eleccions generals al Congrés dels Diputats. Aquest segon cap de setmana també ha acompanyat el temps, però ha baixat lleugerament el bon ritme de públic. També es va aproﬁtar el Mercat de Vins per fer la presentació oﬁcial de la Ruta del Trepat, un nou producte enoturís�c elaborat pel servei de turisme del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, conjuntament amb la DO Conca de Barberà. És una ruta turís�ca que incorpora, com a eix vertebrador, el trepat i cellers que elaboren amb aquesta varietat de raïm, autòctona de la Conca de Barberà. És notori l’entusiasme que genera el Mercat de Vins entre la mateixa gent de la comarca com entre els visitants de fora. Trobem visitants procedents del Camp de Tarragona, de l’àrea de Bar-

celona i cada cop més, també, amb una presència més elevada d’estrangers. Uns visitants cada cop més experimentats amb els vins del territori i que quedaven sorpresos per la quan�at de cellers que aposten pel trepat i la gran oferta de vins que ja existeix al mercat amb aquesta varietat única a la Conca de Barberà. “Aquesta festa en honor a Sant Jordi i la DO Conca de Barberà han format un binomi molt potent i atrac�u.” Segons la presidenta de la DO, Mariona Rendé, “Patrimoni històric, cultura i vi són la fòrmula perfecta per promocionar els productes de de la Conca de Barberà”. Els visitants valoren com excel·lent el fet de poder tastar els vins de la Conca acompanyats amb plats �pics de la gastronomia del territori, veure com es vivia a l’Edat Mitjana i ser tes�moni dels fets més importants d’aquella època. “I poder-ho fer amb vins blancs, rosats i negres de la Denominació Conca de Barberà és un luxe”, assenyalava un tastador. ■

Bernat Andreu, nou president de la DO Conca de Barberà La DO Conca de Barberà té nou president des d’avui mateix. Es tracta de Bernat Andreu Ribó, del Celler Carles Andreu, i ﬁns ara membre de la junta d’aquest organisme. Andreu (Montblanc, 1984) sempre ha estat vinculat en les feines de la vinya i del celler familiar. Al voltant dels 22 anys d’edat exerceix durant dos anys com a bodeguer a Alemanya. El 2010 torna a la Conca de Barberà, i s’incorpora al Celler Carles Andreu. Inicialment com a bodeguer, però també realitza els estudis de Sommelier al CETT de Barcelona i comença a t re b a l l a r ta m b é e n l’àmbit de la comercial- Bernat Andreu. Cedida EL FRANCOLÍ

ització i la representació dels vins i caves del celler. Avui ha �ngut lloc la dissolució de la junta an�ga i ha pres possessió la nova junta rectora. Bernat Andreu pren el relleu de Mariona Rendé a la presidència en la cons�tució d’aquesta nova junta. Rendé ha estat al capdavant de la DO Conca de Barberà quatre anys, liderant i impulsant inicia�ves que han contribuït a incrementar notablement el seu pres�gi. La candidatura d’Andreu ha estat la única que s’ha presentat i s’ha escollit per unanimitat. Una nova junta on també hi haurà Mariona Rendé com a vocal. Els nous vocals són: Adolf Jaume Serra, vocal sector vi�cola, Josep Miró Selma, vocal sector vi�cola, Ricard Poblet Bonastre, vocal sector vi�cola, Ramon Corbella Español, vocal sector vi�cola, Josep M. Canela Canela, vocal sector vi�cola, Ricard Sebas�à Foraster, vocal sector vinícola, Mariona Rendé Civit, vocal sector vinícola, Bernat Andreu Ribó, vocal sector vinícola, Xavier Cepero Yeste, vocal sector vinícola, Mariona Vendrell Blanco, vocal sector vinícola ■

MAIG 2019

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Ramon Vericat i Bonet

Ramon Vericat i Bonet va néixer a la vocat del diable” de Morris West. rodona i a Solivella. Va ser la seva

nostra vila el 29 de març de 1953. Era L’any següent fou Silet en la nova po- darrera participació documentada ﬁll de Manuel Vericat i Bel, de cal Pau sada en escena de “La força de la tra- en el Grup Escènic de la Secció de Sastre, i de Rita Bonet. dició”, comèdia dramàtica en tres ac- teatre del Casal. Afeccionat al teatre com el seu pa- tes dels espluguins Joan Civit i Alsó Ramon Vericat cursà els estudis de re, va representar diverses medicina a Barcelona, on es obres com a membre de la Secllicencià en medicina i cirurció de Teatre del Casal de l’Esgia. Exercí de metge al Servei pluga. Debutà l’1 de novembre de Traumatologia de l’Hospide 1969 fent el paper d’escultal Álvarez de Castro de Girotor en el clàssic “Don Juan Tena (actualment Hospital Jonorio”. sep Trueta). El 1970 par�cipà en la repreEl 19 de febrer de 1982 hasentació de “La señorita de Trevia de participar en una tauvélez” de Carlos Arniches i de la rodona sobre “Avenços en “La mare”, adaptació de l’obra el tractament de fractures dide San�ago Rusiñol, ja com a afisàries dels membres” al component del Grup juvenil de Col·legi de Metges de Girona, Teatre del Casal, en el marc de “Tres testimonis”. Teatre del Casal de l’Espluga. 1972. però va morir pocs dies l’homenatge a Montserrat Caabans, el 4 de febrer de 1982, nals. i Josep Farré i Gual. als 28 anys. L’any 1971 formà part del repartiEl 1977, en el marc del Congrés de Jordi Roca i Armengol ment de l’obra “Terra Baixa” d’Àngel Cultura Catalana, formà part del reCentre d’Estudis Locals Guimerà i de “Tots eren fills meus” partiment de l’obra “Un estudiant de Bibliograﬁa: d’Arthur Miller. Un any després feia Vic” de Josep M. de Sagarra, estre- CALBET I CAMARASA, J.M. i CALBET el paper de jutge en l’obra “Tres tes- nada la nit de Pasqua de Resurrec- I FONOLL, J. : Cent anys de teatre a timonis” de José María Pemán i el ció, el 10 d’abril de 1977. Aquesta l’Espluga, Arrels, núm. 9, L’Espluga 1974 el de Giacomo Nerone a “L’ad- obra també es va representar a Vila- de Francolí, 1997 ■

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU La nostra responsabilitat davant del món

“[...] el bombardeig de notícies és de tal magnitud que, aclaparat, sents vertigen. I ﬁns i tot pot passar que la informació que ens arriba del món, de Síria o de Turquia, de l’infame comportament de certs responsables polítics o de la desídia d’un Estat insensible a les injustícies i les desigualtats, arribin a paralitzar-te a l’hora de respondre a la que, segons Kant, és la pregunta foEL FRANCOLÍ

namental de la vida humana: què cal fer? És a dir, com pots orientar la teva vida per respondre a la inexcusable exigència de la responsabilitat per contribuir a una vida justa, per a tu i per als altres. [...] Aristòtil, Karl Marx i Hannah Arendt, ja van establir una connexió entre la ﬁgura del «virtuós» i l’activisme polític. El soroll extern [però], pot no ser un obstacle per a la concen-

tració, sinó, precisament, el detonant per exercitar aquella “oïda interna” que determina quina és la teva responsabilitat davant del món. Aquell lloc on estàs sol amb tu mateix i on res ni ningú pot excusar-te de decidir què és el que et cal fer”. Xavier Antic — ARA, 4 de desembre del

2016

*Fragment escollit per Andreu Morta

MAIG 2019

ARA FA 100 ANYS

Maig de 1919, a l'Espluga

Un terrabastall enorme feu sortir a les finestres i balcons als espluguins el dimarts 7 de maig de 1919. Els vianants giravoltaven sobre si mateixos buscant l’origen d’aquell terrabastall. Els pagesos que a les vinyes més properes al poble ja començaven a esporgar els ceps, ho tingueren més fàcil: un avió sobrevolava el poble en direcció ponent. No se'n devien haver vist massa d'aeroplans a la Conca de Barberà. El dissabte anterior, el dia 4, es va dissoldre la Cambra Agrícola Oficial. L'assemblea de l'entitat va decidir-ho i nomenà una comissió liquidadora per la venda dels mobles i allò que pogués tenir algun valor i fer front als deutes que tot i no saber el seu montant, tampoc haurien de ser res exagerat. L'activitat i els objectius de la Cambra Agrícola havia minvat de valent i el jovent que pocs anys enrrera s'hi havia aixoplugat, ara s'acostava al Centre Nacionalista, seguint els moviments catalanistes que es desvetllaven amb força a tot Catalunya. El país es preparava per unes eleccions i precisament el jovent del Centre Nacionalista treballava amb força per impossar les tessis del catalanisme polític. Pels carlistes espluguins fou una sotregada forta la mort, aquell mes de maig, de Joan Bernat Torres. El seu nom era conegut arreu de Catalunya i a l'Espluga havia liderat el partit tradicionalista des d'abans de la tercera carlinada. Amb pocs dies de diferència, moria a Palència la seva filla Concepció, germana de la Caritat. La família de cal Partissant havia entrat en una franca devallada en tots els aspectes que la portarien a la seva pràctica desaparició. I encara quedava la tragèdia de

EL FRANCOLÍ

1936, on el Josep M. Bernat Carreras, seria assassinat els primers dies de la revolució. Era la fi d'una de les nissagues més influents a la vila durant el segle XIX. El mateix Joan Bernat, havia estat diputat provincial i alcalde de l'Espluga com el seu pare. Pel que fa al dia a dia dels espluguins, els afectava el preu del tabac. Havia pujat i el pes dels paquets s'havia reduït. L'Antonet va anar a comprar el seu paquet setmanal. Li costà 2,80. Abans n'hi costava 2,30. A l'envàs hi deia que contenia 125 grams, el posà a la balança dels segells i només en pesava 90. A l'escenari polí�c català irrompia una força estranya i a priori mal vista per la majoria: U.M.N. (Unión Monàrquica Nacional) El poble, per no ser cas�gats, els anomenava irònicament Unió Mercadera. Això contrastava amb l'arribada del mariscal Joﬀre, francès de la Catalunya Nord, i les seves declaracions en favor del poble català. Els de la U.M.N. protestaven contínuament dels crits que resonaven arreu contra l'Espanya opresora. Però no deien ni "mu" quan la policia reprenia, sabre en mà, als ciutadans, en sortir del Jocs Florals. No protestaven dels cops de sabre i els "mil i un atropells comesos contra homes honrats, que no tenen altre mal (beneït mal) sinó'l d'estimar Catalunya. A cops de sabre, no's farà pas estimar Espanya. L'amor a garrotades, serà una teoria molt espanyola, però d'efectes molt inversos, com ho fou a Cuba." L'Alfons Sala, "el diputat capgròs de la Unió Mercadera, quan va parlar amb en Joffre, per no fer-ho en català, utilitzà el francès. Tota la raó de l'existència de la U.M. és l'odi a Catalunya." ■ Josep Maria Vallès

MAIG 2019

REPORTATGE VIATGE A L'ALGUER, LA CIUTAT CATALANA DE SARDENYA, AMB LA URV TEXT I FOTOS: MARIA MONTSERRAT

Era el mes de febrer quan l'Elisabet Handingford, professora de Protohistòria a la Universitat Rovira i Virgili, ens proposa un viatge a l'illa de Sardenya on podrem veure restes arqueològiques de fenicis, cartaginesos, grecs, romans, etc., civilitzacions diverses que, al llarg dels anys han passat per aquesta illa, que conserva encara mol�ssims nurags ( construccions molt

vora del mar, amb una vegetació mediterrània, que li dóna una personalitat única. Després de sis dies visitant Cagliari, Oristano, Sàssari, etc., amb els corresponents museus arqueològics i diverses necròpolis, el dia 12 d'abril tot el grup d'estudiants més tres professores, uns disset en total, arribem a l'hora de dinar a la ciutat de l'Alguer, situ-

Escultura dins la Catedral

Monument a la unitat de la llengua

grans de pedra) que mostren el pas dels pobles de l'edat del bronze i dels metalls, trobades enmig d'un paisatge encara verge, sense que les construccions modernes l'hagin destruït, gràcies a que alcaldes de la zona s'hi van oposar, amb molt d'encert. Això ha estat molt posi�u per mantenir l'encant de les an�gues construccions, enmig de camps d'oliveres, a la

ada al nordoest de l'illa, a la província de Sàsser, amb una població 43.831 habitants, aproximadament. Férem l'entrada per la part del port, i un trenet turís�c ens passejà pels principals indrets de la ciutat que els romans li donaren el nom d'Algarium, els sards l'anomenaren s'Alighera i els catalans l'Alguer. El conductor del trenet ens saludà en català, amb un accent

EL FRANCOLÍ

italianitzat lògicament. L'Alguer era una ciutat for�ﬁcada, amb 26 torres quadrades. La torre del Portal, an�gament havia estat l'entrada principal a la ciutat i es tancava quan es feia fosc. Perme�a l'entrada i la sor�da per la via de terra. També vam contemplar la immensa torre de Sant Jaume. N'hi ha d'altres com la de Sant Joan, de l'Esperó Reial, de la Magdalena, etc. Després de la conquesta catalana duta a terme pel rei Pere III, la ciutat fou repoblada per jueus mallorquins, i més tard per occitans, provençals, per colons cris�ans del Barcelonès, Tarragonès, de les Illes Balears i per valencians. El 1501 ob�ngué el �tol de ciutat i dos anys més tard fou seu episcopal. Tingué molta importància el comerç marí�m, la pesca del corall, l'agricultura i el pasturatge. El port acollia una desena de cònsols d'altres nacions mediterrànies. Tingué molta importància l'actuació de Giovanni Ba�sta Garibaldi, síndic de la ciutat i important personalitat maçònica. En aquesta època es van construir moltes obres civils: escoles, palaus, les vil.les liberty i el primer balneari. Quan el cònsol català Eduard Toda i Güell visità la ciutat el 1887 la trobà empobrida. A par�r de la seva visita hi hagué un ressorgiment. En el casc an�c hi ha molts senyals urbanís�cs i arquitectònics comuns a les ciutats medievals que formaren part de la corona d'Aragó. L'Alguer és la tercera ciutat universiMAIG 2019

REPORTATGE tària després de Cagliari i Sàssari. Els algueresos l'anomenaren " barceloneta" perquè a l'edat mitjana és poblà amb molta gent provinent de Barcelona. La ciutat conserva la llengua catalana, reconeguda com oficial per la República Italiana, amb el nom de dialecte alguerès. S'està treballant per la conservació del català. Hi ha una anècdota molt coneguda en una de les visites que féu el cònsol Eduard Toda. Aquest, s'allotjà en una pensió i la mestressa li preguntà: d'on és vostè que parla el mateix idioma? Altres monuments importants que vam visitar foren: la Catedral de Santa Maria, amb el seu campanar (campanile), que conté diversos es�ls, des del gò�c al neoclàssic, passant pel renaixement El Crist "rosegat" (església de Sant Francesc) i el barroc. Dins el temple hi ha veritables obres d'art, com el monument al.legoria de la Sardenya. L'obra fou fúnebre de Mauricio Giuseppe de Sa- esculpida pel torinès Felice Festa el voia, duc de Monferrato, que morí a 1807. l'Alguer quan s'hi trobava de visita el També s'hi pot veure l'altar del San�s1799. El mausoleu consta d'una base sim Sagrament, fet per l'escultor de Caron descansa una urna cinerària, flan- rara Giuseppe Barabino. L'obra acull les quejada a l'esquerra per un geni alat estàtues de la Fe, l'Esperança i la Caritat. i a la dreta per la figura de la Devoció, Un altre monument important és el

EL FRANCOLÍ

convent de Sant Francesc, amb el seu claustre gò�c i, com la Catedral, també amb elements del Renaixement i del Barroc. L'altar major, de marbre policromat, mostra les imatges de la Mare de Déu, Sant Francesc i Sant Antoni de Pàdua, obra del milanès Giovanni Ba�sta Franco. En aquest església s'hi troba el Crist anomenat " rosegat" ( ﬂagel.lat) que els algueresos invocaven en temps de sequera. En aquest convent vam trobar una dona algueresa que ens parlà en català, i ens explicà que a les set de la tarda d'aquell dia sor�a una processó, la dels Dolors, acompanyada de llum, música i cants. Ens mostrà un pessebre molt bonic, �pic de la regió, situat a la part dreta, entrant a l'església. Amb mo�u de la setmana santa, tots els fanals de la ciutat eren coberts amb una roba de color vermell, que no havíem vist en altres llocs. Ens ﬁxàrem també en unes fotos molt grans, situades en algunes parets dels carrers, en homenatge a algueresos centenaris, molt interessants. Tots ens vam quedar amb ganes de tornar a l'Alguer. ■

MAIG 2019

CURAR-SE EN SALUT Transcripció genè�ca

L’ADN conté una llista llarguíssima de aprofita tot). Els 20 aminoàcids en qüesles lletres A, C, G, i T (les inicials dels �ó se'n diuen essencials perquè són noms dels quatre aminoàcids arrengle- els que par�cipen en la composició de rats -el companatge- entre les dues �- les proteïnes del nostre cos. Aquestes res paralel·les com en un entrepà “a la proteïnes són associacions de llargues doble hèlix” és a dir, una mica retor- cadenes de polipèp�ds i els polipèpçat) en una seqüència de barreges, i �ds són, ells mateixos, llargues caderepe�cions completament irregulars nes de molts aminoàcids variats (d’enque representen, en codi -el codi ge- tre els 20 essencials). La par�cularitat nè�c- els plans de l’organització del nostre cos i de totes les peces que el formen i el fan funcionar. Aquestes “peces” són substàncies químiques, majorment les dites proteïnes (del grec proteus, primer, principal). Fem una pausa per entendre'ns una mica: uns quants noms químics -amb un mínim de, o sense, química... demano perdó als déus i deesses de la Química!-- que hem fet i fem anar. La unitat més senzilla de les proteï- Estructura d'un polipèptid. I. d'internet nes, aquestes substàncies essencials -les “peces” del nostre cos!- és el mo- essencial de les proteïnes, els polipèpno- pèp�d (mono, únic i peptos, dige- �ds més grans i voluminosos, és que rit en grec; les proteïnes queden des- es pleguen, repleguen i entortolliguen muntades en pèp�ds quan les digerim i així s’arrangen en formes complexes al menjar i/o es pot fer el mateix als la- que determinen com, quan i on s’ajusboratoris). El pèp�d més simple té un taran i podran funcionar: tal com una “cap” químic d’ÀCID feble i una “cua” peça perfecta per un cert indret d’una amb un grup químic anomenat AMI- maquinària. Recordem que parlant dels NO -NH2 (N és nitrogen i H és hidro- cossos/an�cossos de l’immunitat en gen) el nom derivat de l'amoníac (NH3) les infeccions els comparàvem a les i el nom amoníac ve de la salmiac (sal construccions de paper �pus dels orid’Amon), un mineral que es trobava gami/papiroflèxia japonesa i que s’enprop del temple d’Amon, la deïtat egíp- caixaven com un pany i clau. Per la imcia, i ja fou conegut pels egipcis. El “cap” portància que tenen les formes en que d’un pèp�d reacciona i enganxa amb acaben configurant-se les proteïnes, la “cua” d’un altre (com peces de LE- els químics a cops les classifiquen esGO) i formen un dipèp�d (dos junts), pecialment per la seva forma: globulitripèp�d (tres junts)... i en cadena for- nes (globuloses), fibrines (com fibres), men polipèp�ds (varis o moltes unitats membranoses, etc. tal com parlem de de pèp�ds juntes). El nom AMINOÀCID rosques, cargols, tubs, filferros, etc de s’aplica en general a dipèp�ds, dos junts formes i mides que encaixen entre ells. i d’ells ens interessen els 20 aminoà- O les classifiquen pel que fan: estruccids que estan codificats a la llista de turals (muscles, tendons, pell, ossos, A’s, C’s, G`s, i T’s de l’ADN (que resul- membranes, etc), protectores (cossos/ ten ser les inicials dels quatre amino- an�cossos en l’immunitat), reguladoàcids que par�cipen en la composició res (totes les hormones del cos), ende l’ADN que en aquest context només zims (facilitadors d’intercanvis químics, els considerem com per fer de “lletres” catalitzadors). Potser una altra mena del codi genè�c; la Mare Natura ho re- d’aclaracions més aniria així: totes les EL FRANCOLÍ

proteïnes són polipèp�ds però no tots els polipèp�ds són proteïnes perquè molts polipèp�ds (se'n poden muntar una gran varietat a la indústria i als laboratoris químics) no és comporten (no s’entortolliguen) com és requerit per poder ser anomenats proteïnes. I ja que som al tema “proteïnes”, aclarim quelcom més. Parlant de les cèllules nucleades hem anat fent servir “fora del nucli” per indicar la part de la cèl·lula entre el nucli -inclós per la seva membrana nuclear- i la membrana cel·lular (que inclou tota la cèllula) per simpliﬁcar sense introduir un altre nom “exò�c” que ara semblaria un bon moment d’anomenar: és el protoplasma (com si els grecs diguessin sopa de proteïnes o els catalans olla barrejada). De fora a dins la cèl·lula nucleada (l’enorme majoria de les nostres) es compon de: membrana cel·lular, protoplasma, membrana nuclear, i nucli. L’ADN del nucli és com un llibre de cuina amb receptes d’una varietat de cuines, francesa, catalana, italiana, xinesa, grega, etc, etc. l’ARNmissatger còpia la descripció de les receptes i les porta al protoplasma (fora del nucli que dèiem) que seria on hi ha, com si diguéssim, el rebost d’on escollir els ingredients i els estris de cuinar per fer el plat de la recepta que resultarà en una proteïna a afegir al protoplasma (la sopa de proteïnes) d’on es des�narà on faci falta per fer el seu rol com a “peça” d’una de les funcions/”maquinàries” del nostre cos, funcions diferents als diferents indrets del cos tot i que la totalitat del codi és a totes les cèl·lules de tots els indrets del cos. Però per ex. al sistema nerviós només es manifesten, s’expressen, la part dels gens (la part de l’ADN) que fa un paper allí (diguem-ne que hi fan la cuina francesa) mentre la resta del codi (la resta del llibre de cuina) és com a mut. Al fetge es manifesten, surten a fer el seu paper només les parts dels gens (diguem-ne que hi fan la cuina italiana) que tenen a veure amb les MAIG 2019

CURAR-SE EN SALUT

funcions del fetge tot i que el codi ADN (el llibre de cuina) hi és tot a cada una de les cèl·lules del fetge... i així mateix a tots els indrets del cos: a cada indret s’hi exercita el seu �pus de “cuina” malgrat que totes les seves cèl·lules contenen el codi complert de totes les “cuines” que són possibles i es mostren a tots els altres indrets del cos. L’ADN és majorment està�c com ho és, majorment, una mena d’arxiu encara que ja sabem que els arxius canvien en el sen�t que es deterioren amb el temps, degradació natural dels materials i la falta de cura apropiada. Aquí el llest i dinàmic, el xef de cuines, és l’ARN missatger perquè copia la recepta de la proteïna que cal a la cuina (sistema nerviós, fetge, etc) que cal i quan cal, i a cada lloc del cos igualment. Veurem que hi ha dos o tres varietats d’ARN més que cooperen per fabricar cada proteïna concreta. Entre l’ADN-codi i l’ARN missatger-còpia hi ha una pas intermedi que ens saltàrem per simplificar l’explicació. Observarem que l’ARNm sabia llegir on començava un “paràgraf” i on s’acabava el “paràgraf” a copiar. Resulta que dins el “paràgraf” i ha grups de codi entre parèntesis - (i-) - que no són copiats perquè no són codi per proteïnes i l’ARNm se’ls salta i configura la recepta dels ingredients de la proteïna en qües�ó apedaçant les seccions de codi ADN que no són entre parèntesis. Els grups de triples lletres (codons) copiades els anomenen exons (exon, que surt) perquè la seva còpia “surt” cap a fer proteïna. Els grups de triples lletres entre els parèntesis, que no són copiades els anomenen introns (com que s’hi queden) i no codifiquen pels ingredients (aminoàcids) per fer proteïnes PERÒ d’alguna manera, potser per mediació de les altres varietats d’ARN de les que ja en parlarem, influencien la formació de les proteïnes. Jo en diria que aquestes parts no copiades per l’ARN en mig de la feina de dis�ngir allò que s’ha de copiar d’allò que no s’ha de copiar, contenen les explicacions que a les receptes de cuina et diuen com tractar els ingredients. L’ARNmissatger ha copiat EL FRANCOLÍ

els ingredients i prou. Tal com et fan a d’ADN se'n podrien “llegir” més d’una les receptes de cuina: Primer: una llis- proteïna: vàries TRANSCRIPCIONS dita dels ingredients, quan�tats i altres ferents. Però no està prou ben destridetalls de la recepta. Segon: les ins- at el possible significat d’aquesta qüestruccions, suggeriments, advertències �ó. Tenim uns 20.000 gens i un nomcom cuinar-los, bullir-los, fregir-los... bre de proteïnes semblant de les que etc, etc. A l’ARN en el procés inicial i sembla que s’ha explicat la seva funintermedi de llegir copiant uns triplets ció. Hi ha més proteïnes de funció code lletres determinats (els codons) i neguda però que potser han resultat esquivant copiar aquells altres entre de modificacions d’unes altres que no parèntesis (que no són codons perquè s’han pogut connectar a l’ADN... Molno “codifiquen” els ingredients (ami- ta complexitat amb feina per anys i noàcids) per fer proteïnes, l’anomenen anys. ARN immadur mentre que quan s’ha El suec Jön Jakob Berzelius (1779completat l’apedaçament de les secci- 1848) del legendari Karolinska In�tute ons que s’havien de copiar i sí que s’han d'Estocolm, una de les “catedrals” de copiat, l’ARN s’ha conver�t en el ver- la medicina -on es decideix cada any tader ARNmissatqui mereix el Premi ger. Als temps de la Nobel de Fisiologia/ censura de les pelMedicina- és consilícules de cinema, derat un dels fundaels operaris tallaven dors de la Química. les parts de la cinta Al seu temps va incinematogràfica troduir el nom proamb les escenes a teïna mencionat censurar i reenganmés amunt perquè xaven els troços de totes aquelles subscinta que quedaven tàncies tenien i teentre altres manionen, a l’examen bres encara més òbpràc�c més senzill, vies... era una mela mateixa fórmula na de photoshop empírica (els mateid’aquells temps. La xos elements) que còpia de seccions és un nivell de code l’ADN en l’ARN neixement i signifimissatger és anocat relativament menada la TRANS- Jön Jakob Berzelius. Imatge d'internet baix. La fórmula CRIPCIÓ i és la priempírica de l’aigua mera fase del procés per anar del ge- és hidrogen (H) i oxigen (O). La seva no�p, el codi, d’una funció o d'un tret fórmula molecular ens diu la proporgenè�c que està implícit però amagat ció dels components: dos O i un H, H2O. al codi a la seva manifestació o expres- La seva fórmula estructural dóna els sió en la realitat, com a fenomen, com vectors (forces i els angles de les seves un fet o esdeveniment observable. Un direccions) que connecten els seus fet curiós és que el mateix “paràgraf elements i com que li donen una ford’ADN pot ser “llegit” o podríem dir in- ma concreta que és allò que determiterpretat de maneres diferents per una na les seves funcions. Amb moltes prosecció d’ARN dis�nta que “veu” els “pa- teïnes, el nivell dels nostres coneixerèntesis” en indrets diferents i així en ments és només a la seva fórmula moaquesta interpretació/lectura diferent lecular... i no sabem perquè i com jucanvien els introns i els extrons resul- guen a l'origami japonès que els dótant una TRANSCRIPCIÓ de proteïna na les seves formes de “peces” per les dis�nta feta de “pedaços” diferents. maquinàries del nostre cos. ■ Dit d’una altra manera: del mateix tros Anton Martí

MAIG 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL

Premi d’Honor de la Conca de Barberà 2019 i Premi Bonart El Museu de la Vida Rural rep dos nous guardons durant el mes de maig. El Consell Comarcal de la Conca de Barberà i la revista Bonart dis�ngeixen el museu de la Fundació Carulla per la seva trajectòria. Divendres 10 de maig, Gemma Carbó, actual directora del museu, i Ramon Rosich recollien el Premi d’Honor de la Conca de Barberà 2019 de mans de Francesc Benet Ribé, president del Consell Comarcal. Amb aquest premi, el Consell Comarcal dis�ngia el museu “en reconeixement a la tasca que està portant a terme per preservar i difondre el patrimoni etnològic i els valors del món rural català”.

Curs de fotografia El Museu de la Vida Rural acull cada divendres, des del 3 de maig i fins al 21 de juny, un curs de fotografia digital organitzat pel Casal de l’Espluga de Francolí. El curs teòrico-pràc�c, impar�t pel fotògraf Albert Carreras, tracta conceptes com l’obturació, el diafragma, la sensibilitat, el balanç de blancs, la composició, el paisatges i diferents tècniques de fotografia.

Curs de fotogtaﬁa. MVR

Cicle de debats Visions 5.1 Gemma Carbó i Ramon Rosich recullen el Premi D'Honor de la Conca de Barberà 2019. MVR

Dijous 16 de maig, Gemma Carbó recollia un nou premi. En aquesta ocasió era el grup Bonart Cultural qui premiava el museu en el marc dels V Premis Bonart i durant la celebració del vintè aniversari de la revista. Bonart, editor d’una revista que s’ha conver�t en la de més durada de parla catalana dedicada al món de les arts visuals i plàs�ques, dis�ngia el museu a l’Auditori de Girona en el decurs d’una vetllada ar�s�ca que va comptar amb una nodrida representació del sector ar�s�c dels Països Catalans i va ser conduïda pel periodista Josep Puigbó i la periodista i cantant Clara Sánchez-Bonﬁll.

El cicle de debats Visions 5.1, organitzat per l’associació La Conca 5.1 amb la col·laboració del Museu de la Vida Rural, ha arribat a la seva sisena edició i, per celebrar-ho, s’ha envoltat de personalitats de renom del món del vi, del territori i del desenvolupament local. Seguint el format d’anys anteriors, es duran a terme ﬁns a tres debats amb l’objec�u de reﬂexionar sobre el món rural, l’ener-

Cicle de debats Visions 5.1. MVR

Gemma Carbó en els V Premis Bonart. MVR

EL FRANCOLÍ

gia, el canvi climà�c i l’enoturisme. L’estrena del cicle Visions 5.1 va ser dissabte 11 de maig a les 18 h al Museu de la Vida Rural. Sota el �tol de “Ruralitats”, María Sanchez, Pili Sanmar�n, Mireia Font, Gemma Flores Pons, Pebbels Gimenez, Jordi París, Gemma Carbó i Montserrat Serra van debatre sobre la reali-

MAIG 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL

tat dels territoris rurals i les estratègies per dinamitzar i valoritzar tot el que neix d’aquests entorns. El museu també acollirà el segon debat d’aquest cicle, que es durà a terme divendres 31 de maig a les 19 h. Assumpta Farran, Ferran Civit, Anna Perez Català, Carme Sala, Maria Crehuet i Josep Espluga seran els ponents del debat ”Energies”. Una jornada que versarà sobre les alterna�ves energè�ques, el medi ambient i el canvi climà�c.

trar la necessitat de respondre a l’amenaça de la contaminació plàs�ca. El debat posterior va comptar amb la par�cipació de Núria Vila, dissenyadora i comissària de l’exposició “Plàs�c”, i amb Ferran Civit, diputat espluguí i impulsor de la Llei del Canvi Climà�c a Catalunya. També en la programació familiar, a les sis de la tarda, es va representar l’espectacle infan�l “Pomelo, un elefantet rosa amb ulls molt oberts!”, de Judit Farrés. Una obra que tracta del viatge del pe�t elefant rosa a través d’experiències i sen�ments. Durant la tarda l’Espluga FM Ràdio va oferir un programa especial des del Museu de la Vida Rural centrat en aquest Dia Internacional dels Museus. El programa va comptar amb una tertúlia en la que van par�cipar Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials del Depar-

Dia Internacional dels Museus El Museu de la Vida Rural va celebrar el Dia Internacional dels Museus, el 18 de maig, amb una jornada de portes obertes que va començar a les 10.30 i es va allargar fins a la 1 de la ma�nada i amb una extensa programació d’ac�vitats gratuïtes. A les 10.30 del ma�, el MVR obria les portes en una de les jornades amb més ac�vitats de l’any i en la que l’exposició “Plàs�c”, comissariada per Núria Vila, n’era el pal de paller d’aquesta edició. De fet, dissabte es van poder realitzar fins a dues visites guiades de la mà de la seva comissaria i dues visites més de la mà de Còdol Educació. La programació familiar al museu va ser un altre dels al·licients de la jornada. A les 11.30 h del ma�, l’Aresta Educació va dinamitzar el taller familiar de reciclatge crea�u “Donem vida al plàs�c” a l’hort del museu. Un taller par�cipa�u on es van repassar els hàbits diaris per tal de disminuir el consum de plàs�c i que va con�nuar amb la reu�lizació d’envasos de plàs�c com a torretes per fer planter de verdures de temporada i proximitat i esqueixos de plantes medicinals. També al voltant del plàs�c va girar el cinefòrum que s’havia programat a les 17 h, amb la projecció del documental “Out of Plas�c”, de Line Hadsbjerg. El documental, que explora les profunditats del mar mediterrani, va oferir un espai per a la reflexió entorn de l’impacte del plàs�c en les nostres vides i en l’entorn natural i va mos-

Activitat familiar entorn la problemàtica del plàstic. MVR

Visita guiada de l'exposició "Plàstic" de la mà de Núria Vila, comissària de l'exposició. MVR

EL FRANCOLÍ

tament de Cultura a Tarragona, Damià Amorós, historiador de l’art i museòleg, i amb Gemma Carbó, directora del museu. Els plats forts de la jornada van arribar a la nit, amb el concert de “Koko-jean & The Tonics”, amb un repertori que va combinar soul, blues y rock dels anys 50 amb toc de funk. A més, des de les sis de la tarda, es va habilitar un espai gastronòmic que va comptar amb food truck i un espai amb vins DO Conca de Barberà i cerveses artesanes. ■

Koko-jean & The Tonics. MVR

MAIG 2019

RENOI, QUIN RENOM! Renoi quins renoms! Aquest és el �tol que encapçala la nova secció que encetem aquest mes de maig. Som dues espluguines estudiants de batxillerat, la Júlia Alcalde Català i l’Íngrid Guillén Rauter, amb un objec�u comú, descobrir el perquè i les històries que s’amaguen al voltant de l’origen dels renoms de les famílies espluguines. Un apartat que desitgem sigui molt enriquidor per descobrir plegats el passat de la nostra vila i que fem amb mol�ssima il·lusió. Esperem que �ngui una bona rebuda.

Els protagonistes que enceten la secció són la família Morgades, coneguts amb el renom de "Cal Xicoira" . Persona entrevistada: Ramon Morgades Cendrós Quin és el renom que rep la seva família? Cal Xicoira Quin és l’origen? La família Morgades, com moltes de les famílies que viuen a l’Espluga i voltants, es dedicaven al

conreu del camp. Eren coneguts per cul�var un espècie concreta d’enciam, la xicoira. Arran de cul�var i vendre la verdura al mercat, la família Morgades va adquirir el renom de "Cal Xicoira" . Quan temps fa que la família va adoptar aquest renom? És un renom amb molta història que hem anat heratant de generació en generació. Renom amb el que es coneix a la família des de períodes anteriors a la Guerra Civil Espanyola. Hi ha alguna anècdota curiosa que hagi succeït amb el renom? No sé si es pot considerar una anècdota, però un dia que passejava per Lleida em vaig trobar un restaurant vegetarià amb el nom de Cal Xicoira. Em va fer molta gràcia i il·lusió veure el renom de la meva família emprat com a nom d’un restaurant. ■ Íngrid Guillén Rauter i Júlia Alcalde Català

RACÓ DE PENSAR 1.- COCO/A . Masculí COCO: Fruit del cocoter, que té el mesocarpi ﬁbrós, l’endocarpi molt dur i l’albumen de la llavor comes�ble. . Femení COCA: Pas�s de farina als quals solen afegir-se diferents

EL FRANCOLÍ

ingredients (oli, mantega, ous, ametlles...). 2.- CACO/A . Masculí CACO: Forma preﬁxada del mot grama�cal cacos dolent. . Femení CACA: Excrement humà, esp. El de les criatures pe�tes. Josep Maillo

MAIG 2019

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

Dia de la mare i l’àvia a la Llar d’Infants Vedruna l’Espluga de Francolí El passar dimecres dia 8 de maig, a la Llar d’infants Vedruna l’Espluga de Francolí, hem celebrat la festa del dia de la mare i l’àvia, convidant-les a passar amb nosaltres una tarda. És per això que, totes les que han pogut, no han volgut deixar escapar l’ocasió de disfrutar d’una tarda molt especial amb els més pe�ts. Entre totes elles han decidit gaudir d’una estona envoltades de ﬂors. Per aquest mo�u, han decorat amb els nens i nenes uns bonics testos. Després hi han plantat ﬂors i, n’han fet una molt bonica de cartolina pintada, que ha acabat de decorar la seva planta. Plegats hem gaudit d’una tarda fantàs�ca, emo�va i molt primaveral! ■

L'Escola Vedruna celebra el dia de la mare i l'àvia. Cedida

ESCOLA MARTÍ POCH

Mirem la bús�a, el racó dels missatges Des de fa ja un quants anys a l’aula de P5 de l’escola Mar� Poch hi ha establerta una ac�vitat d’escriptura autònoma de creació lliure. Els infants escriuen textos que serveixen per comunicar-se entre ells o altres persones del seu entorn. Es disposa d’un racó on cada alumne pot rebre els missatges que els hi han escrit els companys i companyes o les mestres. A inici de curs es ﬁxa quina ha de ser la forma que ha de tenir aquest missatge, ja que a l’escola es treballen les �pologies textuals i ens introduïm en l’escriptura lliure procurant d’assolir la seva estructura i quins aspectes no es poden oblidar: cal haver-hi una salutació, a qui va dirigit el missatge, el con�ngut del missatge i la signatura de la persona que ho envia. Es remarca que els missatges han de ser posi�us. I valorant sempre el nivell d’escriptura en el que es troba cadascú. El receptor del missatge té la funció de llegir-lo i de comentar i agrair el con�ngut de l’escrit rebut. A mesura que van progressant en la lectura i escriptura va quedant reﬂec�t el seu domini de la llengua, van fent preguntes de dubtes que se’ls hi presenten. Aquesta ac�vitat ens permet fer el seguiment i l’avaluació de llenguatge escrit. Cal dir que també hi ha aportacions de missatges que EL FRANCOLÍ

escriuen fora de l’escola. D’aquesta manera el que s’aconsegueix és donar sen�t i funcionalitat a l’aprenentatge de l’escriptura i la lectura. ■

Alumnes de P5 miren la bústia. Cedida MAIG 2019

ENSENYAMENT Cloenda dels padrins de lectura El curs es va acabant… el 27 de maig els alumnes de 4t i de P5 van dur a terme l’úl�ma sessió de padrins de lectura. Aquesta ac�vitat té per objec�u fomentar el gust per la lectura i afavorir la comunicació entre els alumnes dels diferents cicles. Durant el curs s’han anat trobant diverses vegades i els padrins llegien i explicaven contes als seus ﬁllols. Com a les sessions anteriors van poder gaudir de la lectura conjunta i van compar�r emocions i vivències. Aquest dia cada padrí va fer un pe�t obsequi al seu ﬁllol, un bonic taumàtrop fet per ells, i després es van fer una foto tots junts. Va ser un dia emo�u!! ■

L’Escola Mar� Poch acull la segona trobada del projecte Erasmus+ “Black and white sport: chess” La nostra població ha estat la seu de la segona trobada del projecte Erasmus+ “Black and white sport: chess”, en el qual hi par�cipa l’Escola Mar� Poch com a centre pilot per la Federació Catalana d’Escacs. El projecte, iniciat el 2017, l’estan desenvolupant quatre ins�tucions de diferents països. A banda de la Federació Catalana d’Escacs, hi par�cipen la Latvijas Sporta Pedagogijas Akademijas de Letònia, Glamour Events i CSEN d’Itàlia i el Centro Social Paroquial Santos Már�res de Portugal. La primera trobada del projecte es va dur a terme a Sàssari (Itàlia) el març de 2018, i la segona jornada de treball s’ha realitzat a l’Espluga de Francolí. Del 17 al 19 de maig, els representants de Portugal, Letònia, Itàlia i Catalunya van dur a terme diverses reunions de treball amb l’objec�u de realitzar un model d’aplicació dels escacs a les escoles adreçat a nens i nenes de 6 i 7 anys. A banda de les reunions, els membres del projecte també van EL FRANCOLÍ

assis�r a la 2ª Trobada d’alumnes d’escoles de la Conca de Barberà i l’Alt Camp que es va celebrar el dia 17 de maig al pavelló municipal d’esports de l’Espluga de Francolí, així com també van presenciar uns tallers d’escacs que van realitzar els alumnes de 2n de primària a la biblioteca del centre. L’ocasió també va permetre que els visitants coneguessin el nostre patrimoni cultural durant el temps lliure de reunions a través d’una visita a la Cova de la Font Major i el Mones�r de Poblet, així com assis�nt a una actuació del seguici popular de les festes de Montblanc (on van poder veure bastoners, gegants i nans) i un concert de l’Orquestra TLP. El projecte està previst que acabi el desembre de 2019, amb la publicació dels materials elaborats pel grup de treball. Amb aquestes línies també volem aproﬁtar per donar les gràcies a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, al Patronat de la Cova de la Font Major i al Consell Comarcal de la Conca de Barberà per la seva collaboració amb aquesta ac�vitat. ■

MAIG 2019

ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ I CALLAU

L’Ins�tut par�cipa al Programa TAS de la Fundació Alícia Els alumnes de 1r d’ ESO de l’Ins�tut l’oci actiu i ensenya als alumnes a troJoan Amigó i Callau del grup de pro- bar l’equilibri entre el que mengen i jectes “Qui no té un all, té una ceba” han par�cipat al programa TAS, Tu i Alícia per la Salut. El Programa TAS és una acció educa�va que té com a objec�u millorar els hàbits alimentaris i d’ac�vitat física dels adolescents i fomentar que siguin els mateixos estudiants, amb la seva par�cipació ac�va, els impulsors i gestors dels canvis de millora. El Programa aposta per la cu- Els alumnes de 1r que participen al programa TAS. Cedida ina com a eina bàsica per millorar l’alimentació, fomenta la l’activitat física que fan per poder tepràc�ca de l’ac�vitat física a través de nir un estil de vida saludable.

Han treballat hàbits d’alimentació saludable i promoció d’un es�l de vida ac�u, a través d’un treball interdisciplinari i coopera�u. Per això han proposat ac�vitats pels companys, han promogut un concurs d’elaboració d’un esmorzar saludable entre tots els cursos. Han fet de cuiners, per descobrir receptes d’altres països i receptes tradicionals del nostre entorn i han après que la cuina és diver�da. Com a tancament del projecte els alumnes han elaborat un llibre de receptes saludables. ■ Rita Prats

Aigua residual i residus: què en fem? Ens dutxem, ens rentem les mans, anem a orinar i a defecar, rentem els plats, netegem el terra de casa, ... i amb totes aquestes ac�vitats generem una gran quan�tat d’aigua residual. On va a parar aquesta aigua? A més, al llarg del dia generem una gran quan�tat de residus: plàs�cs, papers, matèria orgànica, vidre, .. ho reciclem correctament? Què se’n fa de tot plegat? Per intentar respondre aquestes preguntes, el passat dijous 9 de maig els alumnes de 3r d’ESO van realitzar una sor�da, amb el suport del Consell Comarcal, per tal de conèixer la ges�ó dels residus sòlids urbans (RSU) i de l’aigua residual urbana (ARU). En primer lloc van visitar la depuradora de l’Espluga de Francolí, on EL FRANCOLÍ

els van explicar els diferents processos que s’apliquen a l’aigua per tal d’extreure els olis, els sabons, l’are-

na i la fracció orgànica, retornant l’aigua al riu el màxim de depurada possible. A con�nuació van visitar la planta de

compostatge comarcal, on els van explicar la importància de reciclar la matèria orgànica i el procés de transformació en adob per a les plantes i arbres. A més, van poder veure l’abocador comarcal, i entendre que no reciclar comporta una sèrie de conseqüències econòmiques i ambientals força nega�ves. Tot seguit van realitzar una visita guiada a l’exposició “Plàs�cs” del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, on van poder reﬂexionar sobre els beneﬁcis i les conseqüències de la u�lització massiva de plàs�cs. Juntament amb les ac�vitats que hem realitzat a l’aula, n’han tret una conclusió important: és important reduir, reu�litzar i reciclar! ■ Rosalia Anglès MAIG 2019

S O C I E TAT C E L E BRACIO N S

Noces d'or d'en Joan Bultó i Rosa Espasa Aquest mes de juny la família Bultó Espasa està d'enhorabona, celebren els 50 anys de casats. El Joan i la Rosa es van casar al Reial Mones�r de Poblet el 22 de juny de 1969, concelebrat pel Mossèn Lluís Saragossa. seguidament van fer el banquet nupcial a la Fonda Fonoll. Celebrem que ho hagin volgut compar�r amb la redacció. Els desitgem molta felicitat i esperem que en compleixin molts més. ■

Fe d'errates: en el passat Francolí del mes de març, no vam posar bé la nota de la defunció del convilatà Francesc Fonoll, que va morir el 28 de febrer amb 87 anys, i era espòs d'Antònia Esplugas.

DEMOGRAFIA NAIXEMENTS Enzo Sánchez Farré, fill del Miquel i la Núria, nascut el 6 d'abril. Amb domicili a la Rambla President Lluís Companys. Aina Corominas Garcia, ﬁlla del Joan i la Marta, nascuda el 9 d'abril i amb domicili a la Carretera de les Masies. Arlet Pérez Pàmies, filla de l'Ivan i la Montserrat. Nascuda el vint-i-tres d'abril i amb domicili al carrer del Molí de Guasch. Roc Puig Bonet, fill del Jordi i la Sofia, nascut l'1 de maig i amb domicili al Carrer Prat de la Riba. DEFUNCIONS EL FRANCOLÍ

Maria Amigó Altarriba, de 81 anys, soltera. Data de defunció, el 8 de maig. amb domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül Dolores Civit Vidal, de 85 anys. Esposa de Ramon Griñó Puig. Amb data de defunció el 10 de maig i domicili al Carrer de la Cometa Ramona Iglesias Francesch, de 92 anys. vídua d'Enric Vives Mata. Data de defunció, el 16 de maig i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Emilia López Yegles, de 94 anys. Data de defunció el 17 de maig i domicili a la Crta. de Poblet. Vídua d'Asensio Blas López Juan Pérez Arrebola, de 88 anys. Amb defunció el 29 de maig, espòs de Fran-

cisca Navas Guerrero i domicili a l'Avda. Catalunya. Rosario Balsells Sala, de 82 anys. Esposa de Ramon Vernet Huguet. Data de defunció el 8 de maig, amb domicilia a la Crta. de Poblet Catalina Roca Oliver, de 75 anys. Vídua de Josep Casanovas Roselló. Amb data de defunció, el 21 de maig i domicili al Carrer Córdoba. MATRIMONIS Eduard Vives Casasola amb Anna Farré Giné. Data de casament, l'11 de maig. Ramon Calbet Tarragó amb Maria Mascaró Nolla, amb data de casament, el 25 de maig. MAIG 2019

S O C I E TAT

Sor�da dels nascuts i nascudes l’any 1949 Diumenge dia 12 de maig, les persones espluguines que aquest any en fem 70, vàrem decidir passar el dia junts fent una sortida per celebrar-ho. Catalunya en miniatura i el monestir de Pedralbes va ser la ruta escollida que un equip de voluntaris de la quinta, va preparar amb molt de gust i als quals els hi agra-

Adéu Rosa El passat 6 de maig, va morir Rosa Gili Gené, de 98 anys, vídua d'Andreu Anglès Pascual, el seu nebot l'ha volgut homenatjar amb aquest poema:

EL FRANCOLÍ

ïm sincerament. Passes el dia, parles, convius, comentes i comparteixes unes hores amb les persones del mateix any i els acompanyants. Ens agrada molt que companys i companyes que són de l’Espluga però no hi viuen, un dia com aquest, també ens hi acompanyin. No van faltar les paraules amables,

disteses, simpàtiques i de reflexió de després de dinar. Vàrem acabar de passar aquest bon dia visitant espais bonics, parlant del temps viscut i alegrant-nos del present, tot pensant en una propera trobada, desitjant-nos bones coses i salut fins que ens tornem a retrobar. Feliços 70 anys! ■ Grup d’espluguins i espluguines del 1949

COMIAT “IN MEMORIUM” DE ROSA GILI GENE

feren d’aquella munió d’embats, una persona prou venerada.

Ens ha deixat vers l’inﬁnit la nostra inefable �eta Rosa, la més longeva de casa tot temps dolça i es�mada. Noranta-vuit anys de vida de tanta resignació “acceptada”,

Adéu-siau, �eta Rosa, restarem deutors tots els presents de la seua bondat impar�da, que en són l’exemple de la bona gent.

El seu nebot, Ramon Roselló Gili MAIG 2019

NATURA SINGULAR El gaig (Garrulus glandarius)

Segurament el gaig sigui un dels ocells més sorollosos del nostre entorn, precisament el nom lla� Garrulus vol dir xerraire, i és que el gaig és un còrvid forestal molt comú però rela�vament di�cil d’observar, doncs passa la major part del temps amagat entre les branques i fulles d’arbres i matolls. El gaig és un ocell sedentari i escassament territorial que estableix parelles de llarga duració, sovint per tota la vida, fent una posta de 5-7 ous, cap al mes d’abril, que la mare incubarà durant 16-17 dies. Els polls s’emancipen en 7-8 setmanes. S’alimenta bàsicament d’insectes, erugues, polls i ous d’altres ocells, així com llavors, pe�tes fruites i aglans. És precisament en els seus costums alimentaris que mostra un gran enginy: durant la tardor pot arribar a amagar ﬁns a 3000 aglans en un mes, un a un, sota la fullaraca, on altres animals no els trobaran, i a la primavera següent els recol·lecta tot es�rant el brot que treu el cap sobre el sòl del bosc.

Arbres singulars Núm. 59 El reboll de la creu del Codòs

Reboll de fulla pe�ta, Quercus fagineavalentinae

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 1,75 m Perímetre del tronc a la base: 2,10 m Ample de la capçada: 8-11 m Alçada: 10,5 m

Ubicació

A 20 metres a l’Oest de la Creu del Codòs

Coordenades

41°25'52.0"N 1°03'30.9"E (41.431106, 1.058587 a Google Maps)

facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat

Aquest vell roure ha crescut al peu de l’an�c camí del Codòs. Com acostuma a passar amb molts rebolls de fulla pe�ta, és un arbre de poca alçada, doncs aquesta és una espècie humil, especialitzada en sobreviure els llargs períodes secs gràcies al seu creixement prudent i parsimònic.

Espècie

Pitu Amigó EL FRANCOLÍ

MAIG 2019

EL FRANCOLÍ

MAIG 2019

evabonetv

Published on Jul 15, 2019

EL FRANCOLÍ MAIG

Published on Jul 15, 2019

evabonetv

Go explore