El Francolí juny 2019

NÚM. 387

JUNY 2019

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'ESCOLA DE DANSA DEL CASAL, 10 ANYS DE CAMÍ A L'EXCEL.LÈNCIA

REPORTATGE: L'Espluga Ciutat Publilla 1de la Sardana, 50 anysJUNY EL FRANCOLÍ

2019

Joan Sales i Joana Tàpia encenen el peveter amb la Flama del Canigó

EL FRANCOLÍ

2

JUNY 2019

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

10 anys que una jove Jèssica Estadella agafava la direcció de l'Escola de Dansa del Casal, des de llavors, aquesta secció ha fet una projecció de nivell inimaginable competint a nivell internacional, gràcies a la dedicació i l'esforç de la directora. ■

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

FOTOS PORTADA: Eva Bonet

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural.

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI BÚSTIA. Resposta a un escrit groller. Fàstic No és una obsessió REFLEXIONS. Aprendre a dir no!. El safareig Les migracions Ens han canviat la vida ACTUALITAT. La UE Espluga presenta els entrenadors del primer equip femení i masculí. Josep Morató guanya el concurs del cartell de la Festa Major de l'Espluga 10 La Flama del Canigó arriba a l'Espluga i es reparteix a diversos municipis de la comarca. L'Escola de Música del l'Espluga tanca el curs amb dos concerts al Teatre del Casal 11 Apalanke deixa els escenaris temporalment. Una seixantena de persones mariden amb vins i caves al celler cooperatiu 12 Els set regidors i regidores de SOM Espluga prenen possessió en el ple de constitució de l'Ajuntament.

L'Ajuntament celebra el Dia Internacional per l'alliberament LGTBIQ+ 13 El Monestir de Poblet amplia la seva oferta cultual amb un nou Centre de Visitants i la renovació del Museu 16 ENTITATS. Els Neolítics de l'Espluga per primer cop a la Mostra de Gegants de Valls. Els Nanos de l'Espluga obren inscripcions per trobar el grup de persones 4 5 6 7 8 9

3

portadores de la Festa Major 15 El Pessebre de l'Espluga obre inscripcions pel muntatge i representacions. Els Diables de l'Espluga sorprenen per Sant Joan 18 L'Agrupament Escolta l'Estornell presenta les noves reformes del local durant la festa de final de curs 19 Festa de la Germandat de la Stma. Trinitat. Excursió de fi de curs de les alumnes de català de la Germandat 21 Quinze nens i nenes han particiat a l'activitat extraescolar d'atletisme del Club Atlètic Espluguí. Finalitza el curs d'atlerisme d'adults 22 LA BÍBLIA ENS PARLA. Qui era Teòfil?

23 CASAL. CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA. TONIFICACIÓ, GIMNÀSTICA HIPOPRESIVA I ZUMBA 24 FORMACIÓ PERMANENT 25 CERTAMEN LITERARI 26 SECCIÓ DE PILATES. ESCOLA DE DANSA DEL CASAL 28 PINZELLADES DEL PEDRÍS. Carme Permiquel Casanovas 29 TASTEM LA CONCA. Premis 29è concurs de vins de la DO Conca de Barberà 30 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber d'Agustí Roig i Domingo?

31 ARA FA 100 ANYS. Juny de 1919, a l'Espluga 32 REPORTATGE. L'ESPLUGA CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA, 50 ANYS 35 COSES NOSTRES. Alexandre Masoliver, el tercer historiador 36 CURAR-SE EN SALUT 38 MUSEU DE LA VIDA RURAL 40 RENOI, QUIN RENOM! Cal Mariquinyo. Racó de pensar 41 MOSSECS FILOSÒFICS 42 ENSENYAMENT. Escola Vedruna Espluga de Francolí 44 Escola Martí Poch 45 Institut Joan Amigó 47 DE SOCIETAT. Celebracions 48 Defuncions 51 NATURA SINGULAR. El tord. La polla d'aigua JUNY 2019

Busti@

Resposta a un escrit groller

La veritat és que no volia contestar perquè pensava que això seria posar-me al mateix nivell, i potser és així, però també he sen�t la necessitat d’agrair al veí David Rovira l’escrit que publica a la revista El Francolí del mes de maig i el favor que amb les seves paraules em fa.

Es diu que amb sen�r parlar una persona ja n’hi ha prou per saber com és. I, efec�vament, amb aquest escrit, el que fins ara ha sigut alcalde de l’Espluga es manifesta com és de debò: No la persona que hem sen�t moltes vegades dirigir-se en públic a hostes il·lustres, amb aquella cortesia i amabilitat forçada, sinó aquell que pel carrer no saluda a ningú ni trepitjant-lo, però això sí, quan venen eleccions no dubta a anar casa per casa oferint obsequis als veïns perquè el vo�n.

El candidat, que, després de perdre les eleccions el 2015, no va dubtar a guanyar-se aquell regidor que va trair a Espluga Viva oferint-li un càrrec per mantenir-se ell en el poder, com jo mateix deia en aquestes pàgines

fa uns mesos. Com cou la veritat, no?

L’alcalde, que només sen�r-me a mi fer una pregunta al Ple Municipal, ja es posava colèric i s’encenia, tot vermell, de tal manera que el regidor que tenia al costat, i en recordo un que ho va fer molts anys, li anava tocant el braç perquè es calmés.

Sempre he pensat que no pot governar un poble qui no és capaç de controlar-se a si mateix.

Aquest és també David Rovira. El que coneixem tots.

El que hem conegut sempre.

Per això agraeixo molt l’escrit que em dirigeix. Gràcies pel que em diu i, sobretot, gràcies per com ho diu. Així, ell mateix dona tes�moni de com és.

Només això ja jus�fica per si sol tots els escrits que jo li he dedicat els darrers anys mentre ha sigut alcalde de l’Espluga.

Ah, i per cert, en el nostre record, a l’Espluga, de casa gò�ca civil d’un nivell acceptable, no n’hi ha hagut cap. ■ Frederic Torruella

Fàs�c La composició de nous Ajuntaments ha arribat amb una càrrega d’esdeveniments gairebé tràgics. És legal, i quasi bé normal, que les coalicions de par�ts sumin més que els més votats, i que molts polí�cs que, celebren an�cipadament haver estat guanyadors, s’enduguin després una gran decepció davant les coalicions, alguna contra natura, que regiren l’estómac de molta gent. És decepcionant tot el que ha passat a Barcelona, perquè posen al descobert les baixes passions polí�ques anunciades a ple pulmó durant la campanya electoral.

No es pot actuar sempre a la contra i al costat dels que no ens poden veure perquè som nacionalistes catalans i que aquests no pretenguin governar només fas�guejant-nos. Ho acceptem, perquè aquests senyors varen néixer contra la immersió lingüís�ca i són uns enemics declarats de tot el que sona a catalanitat.

Però, no és més greu que els anomenats Comuns accep�n de bon grat els regals enverinats d’aquests quan la seva fita sigui només seguir manant a Barcelona, encara que sàpiguin que el centralisme ens vol a tots els catalans a l’infern.

Honoren públicament al senyor Forn i després el menyspreen i l’abandonen a la seva sort.

Aquests són els comuns que fa poc temps, i amb manEL FRANCOLÍ

dataris nobles de cor, ploraven i s’emocionaven davant la injus�cia de l’estat Espanyol? És del tot normal que a l’acabar el judici de la vergonya i escoltant els magnífics discursos dels presos polítics, no sentin afinitats amb ells i les seves famílies i en canvi, s’ajuntin als avaladors del 155 i Ciutadans?

D’aquests herois que porten tant de temps a la presó, i que han arribat inclús a la vaga de fam (gràcies a Déu resolta), per amor als seus principis i per la llibertat de Catalunya, no mereixen l’ajuda de tots els catalans?

No han demostrat tant els presos com els exiliats que són bona gent, que fins inclús arriben al cor dels advocats que els defensen?

O prefereixen que ens diguin separa�stes amb voluntat d’ofendre i no nacionalistes com de veritat som, i ens cobreixin de porqueria i men�des quan ens tenen d’hostatges durant segles amb l’estatus de colònia?

Es�c decepcionat. Sento fàs�c.

Eusebi Majós Nota Important: Que em perdonin tant la senyora Colau com el senyor Valls, però també i cap pensar que les decisions d’ambdós hagin estat econòmiques,” lícites”, i no polítiques. ■

4

JUNY 2019

No és una obsessió La connexió a la xarxa del CAT a l’Espluga es va preveure en el mandat de l’alcalde Toni Sánchez entre els anys 1999-2003, que va ser quan va arribar el CAT a la Conca i que solucionaria el problema d’abastament de Montblanc i les necessitats de Sarral amb EUROPASTI i havia d’arribar a l’Espluga. S’hi van dedicar recursos econòmics de POUSC del Consell Comarcal.

Des del grup de CiU a l’ajuntament, vam donar tot el suport a l’alcaldia per tal que es pogués dur a terme l’obra aprofitant els recursos econòmics externs que hi havia en aquell moment.

Per les raons que siguin, finalment, a l’Espluga no es va arribar a fer.

L’ajuntament va seguir formant part del CAT i en reiterades ocasions hem demanat que es portés a terme aquesta obra. No ha estat fins el 2018 que l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) va treure, després de molts anys de no fer-ho, una línia de subvencions a la que ens vam acollir i ens ha estat concedida. Així mateix la Diputació de Tarragona també s’ha compromès amb el Consell Comarcal i també amb l’Ajuntament de l’Espluga a collaborar-hi de manera important.

Aquesta aigua del CAT està pensada per poder subministrar la indústria, d’una manera especial CUNICARN, que per la seva ac�vitat té un consum molt elevat d’aigua. A CUNICARN l’aigua li arriba per una canonada que va pel camí del Pont Descobert. Quan vam fer les obres d’ampliació i millora de la carretera de la Diputació des del Molí de Poca fins l’Espluga, vam demanar que es colloqués una canonada des del Molí dels Frares, just abans de traspassar el riu, fins a trobar la que va pel camí del Pont Descobert, de manera que ja �nguéssim un primer tram fet de la canonada.

Ara falta fer la que anirà des del dipòsit an�c, el que es va fer quan es va portar l’aigua de les Cent Fonts a l’Espluga, i que és on arribarà l’aigua del CAT, fins el Mo-

lí dels Frares, i d’aquesta manera es podrà aconseguir que l’aigua del CAT no es barregi amb la que consumim que prové de les Cent Fonts, del Pou de la Biela i, si cal, del Garber, que s’emmagatzema al dipòsit nou de Sant Miquel a través de la interconnexió de dipòsits.

Al llarg d’aquest 16 anys que he estat alcalde, ha estat una proposta present al nostre programa de electoral.

Tots els experts en clima coincideixen en que el cicle de l’aigua ha estat canviant molt en les úl�mes dècades i els que tenim una edat, sense ser-ne experts, en tenim l’experiència. El que es pronos�ca és que s’alternaran llargs períodes de sequera, amb períodes de pluja molt intensos. Aquests dies la Fundació BBVA ha portat una experta per parlar-ne. La Vanguardia ho ha recollit.

La garan�a de subministrament de l’aigua és del tot imprescindible si volem garan�r el futur del nostre poble. És un bé essencial, com ho és la llum, el gas, la telefonia, la fibra òp�ca, el sanejament de les aigües residuals, tractament de residus, les comunicacions terrestres,...

A nivell de la Conca s’està treballant per poder portar la xarxa del CAT a la majoria dels seus municipis per tal d’assegurar aquest subministrament bàsic i essencial, i l’Espluga està en la mateixa línia.

El gran visionari del nostre poble, al que no se li coneix cap proposta en tots aquests anys de democràcia i que ara ja no té manera directa de remenar en la polí�ca municipal, donat que no ha tret cap representant, vol fer veure que aquí estem plantejant un gran negoci, negar que l’aigua del CAT té totes les garan�es sanitàries i és de qualitat i confondre la gent amb el que ell sap perfectament que només es pot fer amb un subministrament en alta.

No és una obsessió, és intentar estar preparats pel futur, que ningú coneix, però que sí que es fan previsions que demanen respostes per part de la gent que tenim, ho hem �ngut, responsabilitats davant la nostra comunitat. ■ David Rovira

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

5

JUNY 2019

REFLEXIONS pensaments digitals

Aprendre a dir no!

A

XAVIER LOZANO

quest va ser el consell que l’alcalde David Rovira va donar a l’alcalde Josep M. Vidal en l’entrevista de comiat que li vam fer a l’Espluga FM Ràdio. Sens dubte, em va impactar aquesta afirmació. Es pot interpretar de moltes maneres, la més lògica: no sempre tot és possible. Evidentment, les idees tenen límits, però segons jo penso, les opcions són infinites. Per les persones que tenim el defecte de creure sempre en que tot és possible si entre totes ho fem possible, la negació ens supera i almenys a mi em bloqueja.

Crec per tant en el món dels pos-

sibles mai en el dels impossibles; en el món de les il·lusions i no en el de les decepcions; en el de les portes obertes i no en el dels murs infranquejables. Podria explicar-vos mil moments en què he sentit un NO per resposta. I suposo que també us podria explicar en com la negació es converteix en un nou camí d’oportunitats. No crec que la paraula primera que hagi d’aprendre un nou alcalde sigui NO. Fermament opino que a la vida hi som per sumar, mai per restar. I que malgrat és necessari aprendre a dir no pels que som positivistes, cal que els negativistes aprenguin a dir sí d’una altra ma-

nera. Perquè quan una cosa no és possible o no es desenvolupa com a nosaltres ens agradaria, quan quelcom supera les nostres conviccions o punt de vista, l’única opció que tenim és donar-hi 3 tombs i pensar que potser sí que ens equivoquem. O que del nostre error i convicció no compartida en pot sorgir un acord i un projecte millor. Que la societat és plural i diversa i que d’aquesta pluralitat en neixen els camins conjunts amb destins compartits. I aquests èxits en positiu són els que acabaran prosperant. Els que han rebut un NO i no han sabut combatre’l mai hauran tingut aquesta oportunitat. ■

Als anys cinquanta

El safareig

E

MANEL MORGADES

m sembla que casa meva va ser de les darreres a tenir aigua corrent a l’Espluga. Penso que devia ser perquè passàvem la major part de l’any a la Masia. Allí ja ho teníem resolt, tant a la cuina com per beure i rentar. Teníem dos safarejos.

Al “Poble” (així anomenàvem l’Espluga), quan s’acabava l’aigua que baixàvem de la Masia, l’anàvem a buscar a la font del Castell. En això érem igual que els senyors “Menacho”, amos de la Masia on fèiem de masovers. Ells bevien aigua de la

EL FRANCOLÍ

“Font de l’Oca” tot l’any. El pare els hi enviava a Barcelona per mitjà del “recader” de la Plaça de l’Església, en unes garrafes de vidre folrades de palla i protegides dins d’unes cistelles fetes de tires de ferro.

La mare rentava la roba al safareig de la Font Major el dia que tenia previst. El meu germà Josep Maria i jo l’acompanyàvem amb els cistells de roba abans d’anar al col·legi.

Al migdia, en sortir d’escola, passàvem pel rentador on recollíem la bugada neta i escorreguda, la portàvem a casa i la pujàvem al terrat

6

on la mare l’estenia. A la tarda l’ajudàvem a plegar la roba i els llençols.

Al rentador hi feien bugada les dones en un ambient tranquil, ple de normalitat i a mi em semblava alegre i festiu. Era el lloc de trobada de les dones on parlaven de tot, mentre feien “safareig”.

A la Font Baixa hi ha un altre rentador, en aquest hi anàvem a jugar amb els nens del Capuig i del Castell, tot passant per la “Mina dels moros”. Aprofitàvem per collir fulles de morera per alimentar els “cucs de seda”. ■ JUNY 2019

REFLEXIONS tassa i mitja

Les migracions

D

JOSEP VALLVERDÚ

es de finals del segle XX les migracions han mul�plicat l’escàndol que arrosseguen.

Un escàndol que ha estat denunciat pels mateixos Estats que no saben o no volen posar-hi remei.

Fa l’efecte que unes migracions reduïdes, com ho són totes en el seu origen, poden ser assumides sense massa daltabaix social ni econòmic. Cap país es porta les mans al cap perquè traspassin endins de les seves fronteres uns milers de nouvinguts que fugen de les condicions de vida que enfrontaven en els seus països, miserables en grau superla�u. O que han hagut de sor�r cames ajudeu-me, perquè hi havia guerra civil o dictadures extremes.

Però quan el gruix de refugiats augmenta sense parar, i de totes les parts del món, sobretot africà, venen o proven de venir milers, centenars de milers dia rere dia, ningú sap com absorbir-los. Són una amenaça latent?

Així van començar les conegudes històricament com invasions bàrbares, les dels pobles dellà de les fron-

EL FRANCOLÍ

teres de l’Imperi Romà. Roma no tenia prou exèrcit per assegurar la frontera que anava del nord de França pel nord d’Alemanya (Germània) i fins a Romania (aleshores Dàcia). Els pobles de fora d’aquelles fronteres, eslaus i gots, de primer es mantenien quiets, però des del segle II d C. començaren a esvalotar-se i les seves tribus a voler entrar dins les fronteres de l’Imperi, per pasturar els ramats. No pas violentament, no; anaven entrant pacíficament com una inundació lenta; si els feien retrocedir, es re�raven per tornar a entrar per un altre indret. Els romans van oferir-los de formar dins les seves files com soldats auxiliars, que al seu torn vigilarien les fronteres per tal que altres pobles de més enllà, que també s’acostaven, no poguessin progressar. El gruix de pobles estrangers es feia cada cop més amenaçador durant els segles III i IV. Ja hi havia tribus que estaven permanentment dins del territori de l’Imperi. I va arribar un moment, a finals del segle IV, que algun d’aquells pobles es consideraven amb potencial per estendre’s a terres

7

més meridionals. Quan, al segle V, els emperadors ja no eren altre que ombres, els anomenats bàrbars (que per a la llengua lla�na eren només “estrangers”) van esdevenir invasors, avançant sense aturador.

Són molts milers avui, arribaran a ser milions, els immigrats o immigrants en potència, als quals cal afegir els desplaçats, repar�ts en campaments lamentables, aturats en munió a les fronteres, ficats en gàbies, encara a bord de vaixells humanitaris, pa�nt en altres campaments subvencionats de països intermedis – Mèxic per a Amèrica, Turquia per a Europa- o malvivint a Grècia, illes itàliques o el Nord d’Àfrica. És una vergonya que els països rics no trobin solució. Els països desenvolupats, desvergonyidament s’acontenten de poder-los aturar. Però: i si arribés una autèn�ca crisi mundial de �pus social i econòmic, un desgavell dels actuals sistemes, no es llançarien sobre les nostres ciutats, pobles i camps i els ocuparien, simplement? Ciència ficció? Jo no ho veuré, però hi penso sovint. ■

JUNY 2019

REFLEXIONS un cop d’ull

S

Ens han canviat la vida ANDREU MORTA

ón trastos, sí, i de tan quo�dians que són, ni ens adonem del molt que els devem. En recordaré uns quants perquè ens alegrin l’es�u: La fregona (“pal de fregar” segons el diccionari). Aquesta idea de l’enginyer aeronàu�c Manuel Jalón va néixer l’any 1956 i és l’invent català més reconegut arreu del món: va aixecar les dones del terra i els feu oblidar les doloroses bursi�s causades pel fregar a genollons. La primera «Mery» la va fabricar l’empresa Rodex, de Terrassa.

La màquina de cosir agilità la costura i feu oblidar les puntades que esclavitzaren les modistes, sastres i mestresses de casa en general fins que l’any 1850 el nord-americà Isaac Merrit Singer va crear-ne la primera, a Boston.

Vint anys més tard ja n’havia venut més de quatre milions. La «Wertheïm» a pedal que mai s’espatllava i amb la qual la meva mare va �rar endavant la família als di�cils anys quaranta –anys de postguerra, por, fam i restriccions elèctriques– és un record punyent i agredolç que guardo amb devoció: fos a l’hora que fos de la nit i em desvetllés –�nc el son lleuger– sempre sen�a el “cric, cric, cric” de la màquina de cosir, l’altar on la mare va cremar la seva joventut.

La nevera, avui tan imprescindible.

Al primer terç del segle XX Chris�an Steenstrup, enginyer nord-americà d’origen danès, va crear la «Monitor Top» de la General Electric. Les nostres àvies, que no disposaren d’aquest estri –avui hoste preferent de tota cuina que s’apreciï–, hagueren d’espavilar-se per conservar els aliments per a l’hivern. D’elles fou la traça per crear les salaons, els envinagrats, els confitats,

EL FRANCOLÍ

els fumats, els curats, els embotits i les melmelades... El rebost –fill magne de l’enginy humà ancestral–, base i secret de tota la gastronomia tradicional, seria no obstant destronat pel “frigidaire” arribat de l’altra banda de l’Atlàn�c. “Sic transit...”

La cremallera. Avui cordem la bragueta dels pantalons, tanquem l’esquena d’un ves�t de gala o cloem un moneder tan d’esma que no ens adonem de l’an�pà�c que era, an�gament, ferho mitjançant botons, gafets o llaçades. L’any 1893, Whitcomb Judson va inventar la «hookless fastener» («fermall sense gafets»): la cremallera tèx�l. Es va comercialitzar amb el nom de «Zipper» per la rapidesa i el so que feia en tancar-la.

El televisor. L’altre dia, els nostres néts de nou anys em miraven incrèduls quan els deia que, quan era jove, no teníem televisió a casa, que no n’hi havia. Des del segon terç del segle passat la «caixa tonta» senyoreja les sales d’estar i crea estats d’opinió, difon idees, costums i prejudicis. I, amb el co-

8

mandament a distància, ha creat un nou ordre jeràrquic a l’autoritat familiar. El mòbil i les xarxes, però, li auguren un regnat més e�mer del que pensem. I si no, al temps...

El clip. L’humil filferro d’acer torçat per subjectar els papers va sacsejar les oficines del món sencer, l’any 1899.

Consta com a inventor l’alemany Johann Valeer, però anys abans ja en fabricava –sense patent– l’empresa britànica Gem Manufacturig Co. La rentadora. Tal vegada l’objecte que més a fons ha capgirat la vida a la llar. Foragità la dona del safareig o de la riba del riu. L’any 1855 ja es va construir un artefacte per netejar i esprémer llençols als hospitals de Crimea. Era una �na de fusta amb un corró manual i una perxa per prémer la roba –al catàleg «Sears» de venda per correu ja n’hi apareix una, anunciada com a «The Happy Day»–. La màquina de rentar elèctrica la va inventar l’enginyer nord-americà Alva John Fischer l’any 1901, i va popularitzar-la la «Kelvinator» després de la Segona Guerra Mundial. ■

JUNY 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La UE Espluga presenta els entrenadors del primer equip femení i masculí La Unió Espor�va Espluga ha presentat a Toni Aguilà com a primer entrenador de l’equip femení i a Xavi Blánquez com a primer tècnic de l’amateur. L’en�tat espor�va ha anunciat aquest mes a les xarxes socials les dues noves incorporacions.

Xavi Blánquez estarà acompanyat a la banqueta d’Antonio Jesús Amador, qui ja duu anys al cos tècnic com a delegat, aquest cop, però, com a segon entrenador.

D’aquesta manera, l’amateur espluguí comença a confeccionar el que serà el conjunt de la temporada vinent.

S’espera que a par�r d’inicis d’agost l’esquadra masculina comenci la pretemporada.

Pel que fa el femení, després de vuit temporades al capdaContingut multimèdia a EFMR.cat vant de l’equip femení, Jordi Sanahuja farà el relleu al vimbodinenc Toni Aguilà. Sanahuja ha format part del cos tècnic de les femenines des de la seva fundació, al 2007. Tot i això, no va ser

fins la temporada 2011/12 que va agafar el paper de primer entrenador. Després de tots aquests anys, destaca l’evolució i la progressió del conjunt; des d’un grup de noies que just s’iniciaven en el món del futbol a un equip compe��u i consolidat que s’ha fet un lloc al Futbol 7 de la província de Tarragona.

Per la seva banda, Aguilà, acompanyat de Javi Sabaté, qui ja ha format part del cos tècnic de les femenines aquesta temporada, obren una nova etapa pel femení espluguí. Tot i haver estat tota la vida viculat al món del futbol com a jugador, és la primera vegada que assumeix el repte de liderar un equip o com ha dit als micròfons de l’EFMR, “no vol posar-se al capdavant, sinó més aviat acompanyar a l’equip femení de futbol de l’Espluga”.

A més, el nou entrenador ha explicat que durant aquest es�u es farà una campanya de publicitat per promocionar l’equip i, sobretot, per fer una crida a noves jugadores del territori. Ara mateix, la UE Espluga és l’únic club de la Conca de Barberà que disposa d’un equip de Futbol 7 femení ac�u. ■

Eduard Sánchez │ Espluga Audiovisual

Josep Morató guanya el concurs del cartell de la Festa Major de l’Espluga Del 24 al 29 de juliol, l’Espluga de Francolí, tornarà a celebrar la Festa Major del municipi i de moment ja s’ha fet públic el cartell de la fes�vitat. El disseny de l’espluguí Josep Morató ha guanyat el concurs amb un cartell on es poden veure les dues esglésies de l’Espluga i els diables.

Josep Morató ha comentat que és complicat encabir tot el seguici i que per això només ha posat els diables. D’altra banda, ha destacat el disseny digital de l’escut de l’Ajuntament de l’Espluga.

El guanyador s’emportarà 300 euros i enguany s’arriba a la quarta edició del concurs, malgrat això, la par�cipació ha estat molt baixa Contingut multi- amb només dues propostes. El jurat del concurs són els mamèdia a EFMR.cat teixos regidors del consistori.

L'ex-regidora de Festes, Erika Soriano, s’acomiada així de la regidoria després de quatre anys al consistori. El pròxim regidor haurà d’acabar de tancar la programació de la festa major d’enguany. ■ Redacció │ EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

9

JUNY 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La Flama del Canigó arriba a l’Espluga i es reparteix a diversos municipis de la comarca Com és tradicional, la Flama del Canigó es va escampar des de l’Espluga a set municipis de la comarca que van recollir la flama a la Plaça Montserrat Canals de l’Espluga envoltats d’en�tats de la cultura popular del municipi i d’autoritats locals.

Vinguda des del Canigó gràcies al Club Atlè�c Espluguí, la Flama del Canigó ha arribat a l’Espluga de Francolí aquesta tarda al voltant de dos quarts de 7 de la tarda a la Font Baixa. Des d’allà, la flama s’ha transportat fins a la Plaça Montserrat Canals amb l’acompanyament del Ball de Bastons de l’Espluga, la batucada dels Diables de l’Espluga, els gegants neolí�cs del municipi, els grallers de l’Espluga i autoritats locals.

Per primer cop a la història els encarregats ha encendre el peveter han estat la Joana i el Joan més vells de l’Es-

pluga, fins ara només ho feia el Joan. D’altra banda, l’alcalde del municipi, Josep M. Vidal, ha passat el relleu de la flama els pobles de Montblanc, Vilanova de Prades, Solivella, Vimbodí i Poblet, Santa Coloma de Queralt, Senan i Blancafort.

L’acte de parlaments l’ha conduït el nou regidor de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga, Enric Mercadé, qui ha destacat les entitats implicades en la revetlla de l’Espluga i ha donat pas als parlaments de l’alcalde del municipi, Josep M Vidal, qui ha definit l’Espluga com a “capital cultural comarcal” per un dia. Finalment la regidora del consistori espluguí, Aida Morgades, ha llegit el manifest de la Flama del Canigó d’enguany escrit per Carme Forcadell des de la Presó d’Alcalá Meco. ■ Josep Morató │ Espluga Audioisual

L’Escola de Música de l’Espluga tanca el curs amb dos concerts al Teatre del Casal L’Escola Municipal de Música de l’Espluga va celebrar el passat dissabte 8, els concerts de final de curs al Teatre del Casal . El primer concert va ser a les 10 : 30 h amb “La cantata del Petits” amb la participació dels alumnes de sensibilització 4, 5 i 6 i conjunt i combo infantil i a les 11:30 h amb “La Mare dels ous” amb el cor 1 i 2 i del conjunt i combo juvenil.

Les interpretacions musicals anaven acompanyades d’històries que van fer que les dues-centes persones que van escoltar els nens i nenes de l’Escola de Música de l’Espluga seguissin un fil conductor.

EL FRANCOLÍ

El 19 de juny, el cor juvenil va fer un altre concert al pati de l’Antic

10

Hospital que va tancar definitivament el curs amb un concert . ■ Josep Morató │ Espluga Audioisual

JUNY 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

Apalanke deixa els escenaris temporalment El grup musical de la Conca de Barberà, Apalanke, ha decidit aturar-se durant un temps. Des de l’agost de l’any passat que no feien cap concert a causa de la poca disponibilitat horària per assajar. Ara, han decidit parar una temporada, però asseguren que tornaran.

El bateria del grup, Pere Prats, ha explicat a l’EFMR que els “ha estat molt di�cil de poder quedar i con�nuar amb tota l’energia que requereix un grup”. De fet, des de l’abril del 2016 que no treien cap àlbum, un fet que també ha estat decisiu: “és necessari anar fent música per canviar el format dels concerts, aquest també ha estat un factor determinant”.

Prats ha assegurat però, que tornaran, “un fins El grup al local d'Auvenguen. Núria Roman aviat”, ha dit. A més a més, ha comentat que s’emporten tota una experiència de vida. Jaume Ballesté, el guitarrista, i el mateix Pere Prats han començat a treballar paral·lelament en un altre projecte que presentaran la setmana vinent al Riubombori.

Apalanke és una formació que neix el setembre de 2013 quan un grup d’amics de tota la vida, ja reincidents amb el rock, s’ajunten amb el cantauContingut multi- tor Edu Vilalta, també amic de tota la vida, per emprendre mèdia a EFMR.cat un projecte comú. Des de llavors comença un recorregut que els porta per diferents escenaris de les comarques tarragonines interpretant el seus temes 100% rock. El 2015 publiquen el seu primer disc Caída libre i l’abril del 2016 va veure la llum el seu segon treball discogràfic Malas Mañanas. ■ Arnau Martínez│ EFMR.cat

EFMR

.cat

Instal·len la fibra òp�ca a l’Espluga Un equip d’operaris està instal·lant aquest mes la fibra òp�ca a l’Espluga. Durant la campanya, el regidor de Comunicació, Jordi Torre, ja va avançar a Tac 12 que la fibra òptica “ja era una realitat” i que els pròxims dies es desplegaria pel centre del municipi.

Cal remuntar-se al 2015 quan l’ajuntament es va posar en contacte amb les empreses que instal·len el servei i els hi van dir que no l’oferirien fins al 2021. Acte seguit, es van interessar empreses més pe�tes i les grans van reaccionar. Finalment, la fibra ha arribat abans i l’empresa MÁSmóvil ja està tirant cable, mentre que està previst que Telefónica ho faci la setmana vinent. Conforme s’instal·la el cablejat en un carrer, els veïns d’aquell punt ja poden disposar d’aquest servei.

L’Espluga disposarà ara de fibra òptica, tot i que ara fa un any Aspiwifi S.L. va instal·lar a la Conca els seus repe�dors per oferir banda ampla per radiofreqüència. L’operadora Aspwifi ofereix solucions de connec�vitat de banda ampla a l’entorn rural amb prestacions similars a la fibra òptica. ■ Redacció | EFMR.cat

Una seixantena de persones mariden amb vins i caves al celler coopera�u El passat divendres 31 de juny es va celebrar un maridatge de vins i caves de la Coopera�va Agrícola de la Conca, es va fe fer al Celler Coopera�u de L’Espluga de Francolí. Envoltats de música, foodtrucks i productes de proximitat els assistents van poder gaudir d’una jornada calorosa al costat d’un vi fresc de “Castell d’Or”.

Després que la Coopera�va Agrícola de la Conca de Barberà organitzés un maridatge de vins i caves a Solivella, ara fa un any, la coopera�va ha volgut apostar per l’Espluga de Francolí, per donar Contingut multi- vida al celler modernista que segons Ramon Maria mèdia a EFMR.cat Corbella, president de la Coopera�va Agrícola, és “una cosa que està deixada a l’Espluga”.

El president de la Cooperativa Agrícola de la Conca creu que aquest any el maridatge es repetirà a Solivella a l’agost. ■ Redacció │ EFMR.cat EL FRANCOLÍ

11

JUNY 2019

L'ACTUALITAT Els set regidors i regidores de Som Espluga prenden possessió en el ple de cons�tució de l’Ajuntament Durant aquestes setmanes els regidors/es de Som Espluga estan estructurant i treballant el pla de govern i fent el traspàs de carteres amb els an�cs regidors. Després d’haver guanyat les eleccions municipals del 26 de maig amb 1.287 (62% del cens), Som Espluga ha seguit treballant per preparar el seu pla de govern que ha començat a desplegar des del passat 15 de juny, quan es va celebrar el Ple de Cons�tució del nou Ajuntament i on Josep Maria Vidal Minguella va ser nomenat alcalde i la resta de càrrecs electes van prendre possessió com a regidors/es.

Durant aquest mes els regidors i regidores de Som Espluga estan fent el traspàs de carteres amb l’actual equip de govern. S’estan duent a terme trobades amb cada un dels actuals regidors per tal de fer un bon traspàs d’informació amb l’objec�u que el canvi d’Ajuntament sigui el més àgil i eficaç possible i hi hagi una coordinació real per tal de fer front a tots els assumptes que estan en procés de tràmit i que haurà de seguir ges�onant el nou equip de govern.

Per altra banda, Som Espluga treballa en una estructura de regidories que quedaran englobades en 7 àmbits de tre-

ball diferents: Ciutadania, Patrimoni, Territori, Promoció Econòmica, Hàbits Saludables, Innovació i Comunicació i Par�cipació.

Aida Morgades serà la primera �nent d’alcalde, Laura Ruiz de Porras la segona i Xavier Rosell el tercer. En relació a les regidories, Morgades s’encarregarà de Ciutadania, Igualtat i Esports. En el cas de la regidoria de Ciutadania és una proposta del nou govern i inclou Gent Gran, Infància, Adults i Joventut. Enric Mercadé assumirà Cultura, Comerç, Festes i Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). Anna Garcia serà la responsable d’Educació, Par�cipació Ciutadana i Transparència. Xavier Rosell serà l’encarregat de Serveis Municipals, Agricultura, Sostenibilitat i Medi Ambient. Laura Ruiz de Porras assumirà les regidories de Serveis Socials, Personal, Hisenda i Sanitat i Laura Poblet estarà al capdavant de les regidories de Comunicació i Turisme.

El nou equip de govern ja ha començat a treballar per afrontar els temes més urgents i també s’ha donat a conèixer personalment a tot el personal de l’Ajuntament, amb qui es reunirà per àrees en els propers dies. ■

L’Ajuntament celebra el Dia Internacional per l’alliberament LGTBIQ+ La regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de l’Espluga de Fran- tal de fomentar la inclusió social i lluitar contra l’homofòcolí ha organitzat per aquest divendres dia 28 de juny a les bia o qualsevol �pus de discriminació per raó d’orientació 12h una concentració davant l’Ajuntament per tal de cele- sexual. brar el Dia Internacional per l’alliEl Dia Internacional per a l’alliberaberament LGTBIQ+, que enguany ment de lesbianes, gais, trans, bicoincideix amb el 50è aniversari sexuals i intersexuals i qualsevol aldels fets d’Stonewall. A la concentra iden�tat commemora el fets del tració hi han assis�t diversos regi28 de juny de 1969 a la ciutat de dors i regidores del consistori, l’AlNova York, coneguda com la revolcalde de l’Espluga, Josep M. Vidal ta Stonewall on per primera vegaMinguella i veïns/es de la població, da les persones LGTB es van rebelque han estat els encarregats de lar contra la batuda policial al local llegir un manifest. Posteriorment, d’ambient Stonewall Inn, en un cons’ha penjat la bandera LGTBIQ+ al text de repressió social i vulneració balcó de l’Ajuntament. Des de la rede drets. Aquest any diverses ciugidoria d’Igualtat, encapçalada per tats de tot el món aprofiten els seus Aida Morgades, es destaca la im- Aida Morgades, primera tinent alcalde llegeix el actes per celebrar el 50è aniversaportància de treballar dia a dia per manifest. Cedida ri d’aquesta revolta. ■ EL FRANCOLÍ

12

JUNY 2019

L'ACTUALITAT

El Mones�r de Poblet amplia la seva oferta cultural amb un nou Centre de Visitants i la renovació del Museu El Mones�r de Poblet, declarat per la UNESCO Patrimoni ca de Barberà, actuant una mica com a centre d’atracció”.

Mundial, amb l’ajut de les noves tecnologies i amb un llen- La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha asseguguatge propi del segle XXI, esdevé un centre cultural de pri- rat que “l’acte d’avui és important per a Catalunya, perquè mer ordre.

Poblet és la representació de la història de tot Catalunya”, El Centre de Visitants és un nou espai audiovisual, inte- i ha afegit que “gràcies als espais que inaugurem avui, Porac�u i envolupant que, par�nt de la història del mones�r, blet entra als museus del segle XXI. Poblet s’ho mereixia i mostra imatges inèdites del monument, inclosos espais de Catalunya s’ho mereixia”. Així mateix, ha recordat que “senla clausura que no són oberts al públic. se ‘la Caixa’, la conselleria i la Diputació no hauria estat posEl Museu ha duplicat la seva extensió i ha posat al dia el sible aquesta millora que era necessària”. discurs exposi�u, que inclou tant peces originals de Poblet Per la seva banda, el president en funcions de la Dipucom procedents de donacions. tació de Tarragona, Josep Poblet, ha afirmat: “Impulsem el Aquest projecte s’ha fet realitat gràcies al suport de les Mones�r de Poblet, el cenobi habitat més gran d’Europa, ins�tucions del territori: Diputació de Tarragona, Genera- per projectar-lo com a referent cultural, turís�c i espiritulitat de Catalunya, Obra Social ‘la Caixa’, Diputació de Bar- al a dins i fora de Catalunya”. Per a Josep Poblet, les innocelona i Ajuntament de Vimbodí i Poblet. vacions presentades avui “significaran un impuls molt imLa Diputació de Tarragona finança les millores del mo- portant al coneixement de l’indret, a la posada en valor de nes�r de Poblet amb una aportació de 1.300.000€ entre tot el conjunt i de la promoció econòmica de la comarca, 2013 i 2019, a més de recursos tècnics i humans.

Vimbodí, l’Espluga i Montblanc, i per tant avui és per a nosEl Centre de visitants s’ha creat en el marc del programa altres un dia històric”.

Patrimoni en Acció, que impulsen conjuntament el Depar- Centre de Visitants: Poblet com no s’ha vist mai tament de Cultura i l’Obra Social “la Caixa”, que ha aportat El nou Centre de Visitants és un espai en què, mitjançant 450.000€. audiovisuals, projeccions envolvents i pantalles interac�El Museu ha rebut també 400.000€ del Govern de la Ge- ves, s’ofereix una introducció a la història, evolució i actuneralitat derivat de la taxa turís�ca, a pe�ció de l’Ajunta- alitat del mones�r. El primer àmbit està presidit per una ment de Vimbodí i Poblet. gran reproducció dels plànols de Poblet que va aixecar l’arMonestir de Poblet, 12 de juny de 2019.- El Mones�r de quitecte Lluís Domènech i Montaner, publicats en el seu Poblet ha inaugurat avui dos nous espais que complemen- llibre Història i arquitectura del Monestir de Poblet. ten la visita al monument i ofereixen una lectura renovada En aquest àmbit es poden veure dues projeccions i condel sen�t de la vida monàs�ca sultar diferents pantalles inteal segle XXI. Es tracta del nou rac�ves sobre l’origen de l’OrCentre de Visitants i de l’amplide del Císter, la seva implantaació i nou recorregut exposi�u ció a Europa i al món, l’arribadel Museu de Poblet. Amb da del Císter a Catalunya i la aquests nous equipaments, es fundació de Poblet. A més, una dóna una nova dimensió a la vigràfica interac�va tridimensisita a l’edifici, declarat Patrimoonal permet veure l’evolució ni Mundial per la UNESCO l’any de l’edifici al llarg dels segles.

1991, ja que permet ubicar PoUn seguit d’imatges a vista de blet en el context de la seva credron mostren racons del moació, recórrer la seva història i nes�r que no són visitables per saber com funciona i què aporal públic en general. ta en ple segle XXI, més de vuit El segon àmbit és un audiosegles després de la seva funvisual que planteja les pregundació. Els nous espais estaran tes fonamentals que s’ha fet oberts al públic en general a Sala Mengucho - general. Mones�r de Poblet l’esser humà al llarg de la hispar�r del cap de setmana antòria i anima a reflexionar sobre les terior a Sant Joan. respostes que s’han donat des de diferents cultures, reliL’acte d’inauguració ha estat presidit per l’abat del mo- gions i plantejaments filosòfics i cien�fics, fins a concrenes�r, Octavi Vilà, que ha posat en valor que en aquest pro- tar-les en la resposta cris�ana. jecte “s’hi ha estat treballant durant anys”, i que amb ell, El tercer àmbit és una projecció envolupant centrada en “es busca potenciar les visites a la nostra comarca, la Con- la cerca de Déu en un mones�r cistercenc com Poblet, amb EL FRANCOLÍ

13

JUNY 2019

cites de la Regla de Sant Benet com a guia. En aquest au- junt funerari creat amb mo�u de les exèquies del rei Alfons diovisual s’inclouen imatges de la vida quo�diana de la co- el Magnànim. munitat, fins ara inèdites. D’aquesta manera es fa entenFinalment, la sala Abat Mengucho proposa un recorregut dre com el model vida de la comunitat que fundà i habita que flueix sense divisions a través de set àmbits relacionats el mones�r dona sen�t al propi edifici i a les obres d’art amb la litúrgia i els objectes que en són propis: la comunique s’hi conserven, algunes d’elles exposades a les vitri- tat, la sang, el cos, l’altar, els sants, Maria i la litúrgia profanes del Museu. na. Entre les peces que s’hi exposen hi ha un exemplar únic La Diputació de Tarragona s’ha involucrat decisivament a Europa: una lipsanoteca, got de vidre del segle XIV, que en el projecte i ha aportat el cost de l’obra civil del Centre servia per contenir les relíquies i estava situat a la base de de Visitants. La seva Unitat d’Arquitectura Municipal ha re- l’altar de la basílica. Aquest es va trobar als anys seixanta, alitzat el projecte execu�u i s’ha durant l’adaptació litúrgica fruit encarregat de la direcció facultadel Concili Va�cà II, situat preci�va de l’obra. El Centre s’ha cresament a la columna central de at en el marc del programa Patrila taula de l’altar de l’església del moni en Acció, que impulsen conmones�r. Hi ha molt poques pejuntament el Departament de ces d’aquest material, el vidre, Cultura i l’Obra Social “la Caixa”. tan an�gues al món.

Aquest programa treballa per creEls canvis a Poblet no s’aturen ar nous recursos interpreta�us i Els espais que avui s’inauguren millorar els serveis dels visitants marquen un punt d’inflexió en el a través de la construcció d’un procés de modernització enderelat actual, modern, transparent gat a Poblet d’ençà el canvi de i atrac�u sobre el patrimoni culmil·lenni, però d’altres projectes tural i la construcció d’experièns’aniran materialitzant en els procies que ofereixin coneixement i pers anys, en el marc d’actualitentreteniment al visitant. El Cen- Inauguració dels nous espais culturals. M. de Poblet zació con�nua que cerca el motre de Visitants de Poblet comnes�r. La part an�ga del Museu, plementa el discurs museològic dels Mones�rs de Santes la que ocupa el Palau Reial, també es renovarà per donar Creus i de Santa Maria de Vallbona, aquest úl�m realitzat millor encaix amb el relat de les sales acabades d’inaugutambé en el marc del programa Patrimoni en Acció. rar. Està pendent la creació d’un jardí bíblic, concebut com Un museu completament renovat un jardí botànic de la Mediterrània amb vegetació esmenEl museu de Poblet ha estat completament renovat, incor- tada a la Bíblia. Aquest espai, a tocar del Centre de Visiporant a les sales ja existents del Palau Reial dues noves sa- tants, es troba encara en fase de disseny i està pendent de les, les de l’Abat Copons i l’Abat Mengucho, de manera que finançament, a l’espera de patrocinis i aportacions que pers’ha duplicat la super�cie exposi�va. En totes elles s’ha do- me�n fer-lo realitat. nat un protagonisme destacat a l’arquitectura de l’espai, ja Molt més que un monument medieval que, com explica el responsable del Museu, Damià Amorós, En els darrers anys, Poblet està vivint un procés de renova“la primera peça del museu de Poblet és el propi edifici”. ció constant per adequar les instal·lacions a les noves tecAquest equipament ha rebut finançament derivat de la ta- nologies i recursos museogràfics actuals, així com per doxa turís�ca, a pe�ció de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet. tar-se d’una agenda cultural permanent i de qualitat, alhoLa Diputació de Barcelona ha aportat també part dels recur- ra que una conversió ecològica que ha esdevingut exemple sos per a la restauració de les noves sales, mentre que la Di- per a d’altres mones�rs arreu del món. putació de Tarragona s’ha encarregat de la restauració de A la visita al monument, s’afegeixen ara el Centre de Vi115 obres d’art als Tallers de Conservació i Restauració de sitants i el Museu. L’ac�vitat cultural és present gràcies a Béns Culturals de l’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa. l’Arxiu Tarradellas, que conserva també altres fons, com el Al Palau Reial, el públic coneixerà com l’art i l’Orde del de l’historiador Paul Preston. A això cal sumar el Fes�val de Císter han dialogat i s’han relacionat al llarg del temps, des Música An�ga dirigit i realitzat pel mestre Jordi Savall (agost) de finals del segle XI fins al segle XVIII. En aquesta sala es i el Fes�val Internacional d’Orgue que cada tardor convida troba el Sant Sebas�à de Damià Forment (alabastre, s. XVI), organistes de primer nivell a tocar en un orgue únic a la peque procedeix del Retaule Major de l’església i és un dels nínsula Ibèrica. També s’ofereixen diferents visites temà�màxims exponents de l’escultura catalana del Renaixement. ques al monument al llarg de l’any.

També s’hi exposa el recentment atribuït Calvari de Joan L’estada a Poblet es pot completar amb excursions per de Joanes. conèixer l’entorn, paratge natural d’interès nacional. EquiLa sala Abat Copons està dedicada al símbol de la Creu. paments com l’hostatgeria del mones�r permeten pernocAmb una posada en escena senzilla però impactant, s’hi tar-hi, i els serveis de cafeteria i el restaurant Bosseria -ubimostren vuit crucifixos d’èpoques diverses (del segle XIII cat a la mateixa hostatgeria-, presenten una oferta gastroal XXI) i diferents materials, a més d’una de les principals nòmica variada i adaptada als diferents perfils de visitants. joies del museu: el Crist d’ivori donat a Poblet per Pere An- Tot plegat configura Poblet com un centre cultural, una destoni d’Aragó, virrei de Nàpols, que formava part del con- �nació d’oci i de gaudi de la natura a l’abast de tothom. ■ EL FRANCOLÍ

14

JUNY 2019

EL FRANCOLÍ EL FRANCOLÍ

1515

JUNY JUNY 2019 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE GRALLERS, GEGANTS I NANS

Els Neolí�cs de l'Espluga, per primer cop a la Mostra de Gegants de Valls La família de Gegants Neolí�cs de l'Espluga de Francolí ha par�cipat per primer cop aquest 15 de juny a la 21 edició de la mostra i trobada de gegants de la Festa Major de Valls, que s'ha celebrat com a acte previ als dies de Sant Joan.

La Colla Gegantera i els Grallers han acompanyat el Gorg, l'Spluc i el Blat, la Terra i el Pastor a la mostra que s'ha fet a la plaça del Carme i que ha donat pas a la cercavila amb les figures portades per la Colla gegantera El Calçot de Valls, la Colla gegantera del Poble Nou de Manresa, la Colla gegantera de Masquefa, els Amics dels Gegants de La Riba, la Colla gegantera de Blancafort, l'Esbart Dansaire de Sant Carles de La Ràpita, la Colla Joves Xiquets de Valls, la Colla gegantera La Pessigolla de Valls, els Manotes de la Central Cultural i els Gegants de la Ciutat de Valls.

Com a peculiaritat aquest any s'ha estrenat un nou recorregut, que ha comptat amb la tradicional ballada a La ballada a la plaça del Pati de Valls, amb tots els gegants particila plaça del Blat i després el retorn a la plaça del Carme. pants. Fina Montserrat

Els Nanos de l'Espluga obren inscripcions per trobar el grup de persones portadores de la Festa Major El 14 de juliol es farà un assaig obert a la Piscina de l'Espluga per apropar el grup a noves incorporacions El grup de Nanos de l'Espluga es renovarà completament aquesta propera Festa Major, del 25 al 29 de juliol.

Aquest any toca fer el relleu a la majoria de persones portadores que fins ara han donat vida als 12 personatges que formen part d'aquest element del seguici fes�u de l'Espluga de Francolí. Per això, l'Ajuntament de l'Espluga i l'Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans del municipi han obert inscripcions per a persones majors de 12 anys i 150 cen�metres d'alçada per incorporar-les al nou grup.

Per la inscripció no hi ha límit màxim EL FRANCOLÍ

d'edat, ni tampoc de persones inscrites, ja que com més ampli sigui el grup més capgrossos podran sor�r aquesta propera Festa Major. Els Nanos de l'Espluga només actuen oficialment un cop a l'any, a les cercaviles del dijous i el divendres de Festa Major i el diumenge, a la plaça de la Vila. Puntualment fan sor�des extraordinàries, molt excepcionals. L'Espluga disposa de 15 capgrossos però habitualment, el màxim de figures que surten en una actuació són 12.

Assaig obert el 14 de juliol Les inscripcions ja es poden fer al portal webs.gegants.cat/esplugadefrancoli. El diumenge 14 de juliol, dins els actes de la Setmana de la Joven-

16

tut, es farà un assaig obert a la Piscina Municipal per ensenyar a les noves persones portadores els passos del ball oficial i la manera com s'han de portar els capgrossos. Durant l'assaig, altres persones que hi estiguin interessades també ho podran provar.

Uns capgrossos històrics Els Nanos de l'Espluga són, juntament amb els gegants antics, un dels elements de la cultura popular local més antics que s'han conservat actius sense interrupcions. Els primers es van adquirir el 1947 a la casa Ingenio de Barcelona. La col·lecció es completar a principis dels anys 80 amb els tres germans Marx. ■ JUNY 2019

PESSEBRE VIVENT

El Pessebre de l'Espluga obre inscripcions pel muntatge i representacions A mig any de les properes representacions, el Pessebre Vivent de l'Espluga obre inscripcions per formar els grups de treball del muntatge i prepara�us de l'esdeveniment. També pels i les figurants que a finals de desembre donaran vida als personatges està�cs de la història del Nadal. Fins el 28 de juny hi ha temps per apuntar-se al web www.pessebredelespluga.com, a través del formulari d'inscripció.

L'acord d'obrir inscripcions es va prendre a l'assemblea general ordinària de l'Associació del Pessebre Vivent de l'Espluga del passat 1 de juny, en què els socis i sòcies van aprovar la cons�tució de 7 comissions de treball que s'ac�varan a par�r del juliol per fer realitat tot el recorregut i la logís�ca de les represen-

tacions al nucli medieval de l'Espluga.

En concret, es crearan equips de muntatge i mà d'obra, d'atrezzo i fusteria, de vestuari i costura, de mobili-

tat i accessos, de ges�ó i cura dels animals, d'organització del ressopó del final del recorregut i d'administració.

Noves escenes i escenaris La intenció de l'organització és estrenar noves localitzacions en el recorregut del Pessebre Vivent i canviar algunes esce-

nes, com s'ha fet sempre en les úl�mes edicions per cridar l'atenció dels visitants.

En aquesta ocasió, es preveuen canvis importants que busquen sorprendre els milers de persones que cada 2 anys s'endinsen al Pessebre Vivent de l'Espluga.

De moment, les persones que vulguin fer de figurant a alguna de les escenes ja poden reservar el seu lloc. Durant l'es�u es farà la distribució de tots els par�cipants per configurar els diferents quadres escènics. El de l'Espluga és l'únic Pessebre Vivent està�c de les comarques de Tarragona. Enguany celebrarà 10 anys de la primera representació als carrers i cases del centre històric del municipi, després que en l'úl�ma edició del 2017 es commemoressin els 50 anys de la primera representació a les Coves de l'Espluga. ■

COLLA DE DIABLES DE L'ESPLUGA

Els Diables de l'Espluga sorprenen per Sant Joan El passat dia 23 de juny els Diables de l’Espluga van començar els actes de Sant Joan amb un vermut de Pre Revetlla.

Els actes van con�nuar a dos quarts de set de la tarda amb l’arribada de la Flama del Canigó, traslladada pel Club Atlè�c Espluguí. Des de la Font Baixa, els bastoners, el CAE, els gegants neolí�cs de la població, els grallers, el senglar i la batucada dels diables i autoritats del poble i de viles properes van pujar en cercavila fins la plaça Montserrat Canals on un cop finalitzat els per�nents parlaments es va repar�r la flama entre els pobles visitants. Destacar enguany, que a la tradició de cedir l’encesa del peveter al Joan més vell del poble, s’hi va sumar també la Joana de més edat de la població.

A con�nuació es va iniciar el EL FRANCOLÍ

taller de foc “Crema la tarda” on pe�ts i grans van poder provar l’experiència de ser diable per un dia. Aproximadament a les onze de la nit començava l’espectacle pirotècnic que va mantenir l’esquema d’anys anteriors. Va iniciar-se amb una pe�ta teatralització a la Plaça de l’Església, seguit d’un correfoc infan�l pel centre de la població i una posada en escena de la colla adul-

17

ta a la plaça Montserrat Canals.

Posteriorment s’iniciava el piromusical que va barrejar èxits passats i actuals amb la millor pirotècnia i que va aconseguir sorprendre als assistents un any més. Finalment es va procedir a la lectura del manifest i l’encesa de la foguera, enguany protagonitzada pel cargol de la carrossa dels guanyadors del Carnaval espluguí, la classe dels Cargols.

La revetlla va acabar amb l’actuació del grup musical La Prole Band i del discjòquei Minitaks.

L’en�tat, que creix any rere any fins a assolir uns 220 socis a dia d’avui, vol agrair un cop més a tots aquells que de forma desinteressada van ajudar un any més a organitzar una festa popular ja fortament consolidada a l’Espluga i a la Conca de Barberà. ■ JUNY 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

AGRUPAMENT ESCOLTA L'ESTORNELL

L’Agrupament Escolta l’Estornell de l’Espluga presenta les noves reformes del local durant la festa de final de curs Un centenar d’infants, caps, excaps, pares i mares, han par�cipat en la festa i al sopar de germanor de final de curs de l’Agrupament Escolta de l’Espluga de Francolí.

La festa, celebrada el passat dissabte 8 de juny, ha servit per presentar els nous projectes de la branca dels llops i daines, a més de les noves reformes del local de l’Agrupament, situat a l’antic escorxador del carrer Sortetes.

Les reformes han consistit en l’extracció de les antigues bigues de l’escorxador i en la col·locació d’un fals sostre a les sales d’aquest. A més a més, l’Agrupament ha acondicionat les sales amb bombes de calor. Altrament, s’ha millorat la il·luminació del local i s’ha arreglat el jardí i la façana.

També s’ha projectat un lip dub sobre la defensa del medi ambient i s’han fet diverses gimcanes. Finalment, la

Inauguració de les reformes del local. Cedida

jornada ha acabat amb l’esperat sopar de germanor, on s’han reunit més de 150 persones. L’animació durant el sopar ha anat a càrrec de Roger Canals.

Així doncs, amb aquesta trobada, l’Agrupament dóna per finalitzades les ac�vitats habituals del curs. Ara el següent repte per als membres del Cau és l’organització del Camp d’Es�u per als nens de cada branca que se celebrarà a finals d’agost. ■

Pares i mares preparen el sopar de germanor. Cedida

Més de 150 persones assistiren al sopar celebrat al carrer Sortetes. Cedida EL FRANCOLÍ

18

JUNY 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Festa de la Germandat de la Stma. Trinitat El diumenge 16 de juny, la Germandat de la Sma. Trinitat organitzà, com cada any, la festa a l'Ermita.

En primer lloc, a les 10 del ma�, es féu una ofrena floral a l'edifici de l'an�c hospital, davant la placa en record als primers fundadors de la Germandat. Assis�ren a l'acte, entre d'altres, la presidenta de la Germandat, Blanca-Rosa Roselló, la regidora Laura Ruiz de Porras, en representació de l'Ajuntament i tres membres de la Junta de la Germandat.

A dos quarts d'una, a la capella de l'ermita, celebrà l'Eucaris�a el mossèn de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel, Marcus Vinícius Teixeira.

Hi assis�ren també el nou alcalde, Josep Maria Vidal i la regidora Laura Ruiz de Porras.

La Coral d'Aprodisca, dirigida per Josep Maillo, i el cor parroquial, dirigit per la Maria Meda, acompanyaren la missa amb diversos cants, des del cor de la capella, plena de fidels devots de la Sma. Trinitat.

Finalitzà l'Eucaris�a amb l'entonació dels goigs.

Molt dels assistents van pujar al cambril per besar la imatge i també feren les seves ofrenes.

A con�nuació, a la plaça de l'Ermita, els gegants de la Germandat van fer una ballada, i a con�nuació s'organitzà espontàniament una rotllana de balladors per dansar la sardana.

Tot seguit, la presidenta de la Germandat, BlancaRosa Roselló presentà el nou

alcalde de la vila, Josep Maria Vidal que adreçà unes paraules als assistents, tot lloant la tasca que fa la Germandat i posant l'Ajuntament a disposició de l'en�tat i a d'altres que treballen per al poble.

Després ens esperava el dinar de germanor que constà d'un primer plat d'amanida,amb formatge fresc i codonyat, una paella d'arròs de marisc, mixta, pa, vi, gasosa, aigua, pa, vi i licors, tot de qualitat, i el menú infan�l (macarrons, pollastre arrebossat amb patates, gelat i beguda) que també �ngué el seu èxit.

A con�nuació de l'àpat, molt ben organitzat, preparat per una empresa d'Arbeca, �ngué lloc el concert, a càrrec del duet BIG ONES, que ens oferí versions de pop i rock i música de tots els temps.

Els nois i noies d'Aprodisca s'ho passaren d'allò més bé, cantant i ballant.

Un cop acabat el concert, un grup de voluntaris vinculats a la Germandat es cuidaren de deixar l'espai net i ordenat.

Fou una festa bonica, i el bon temps va contribuir al seu lluïment.

Des de la Germandat donem les gràcies a tots els assistents, als col.laboradors que van portar flors per guarnir l'església i als que van decorar les taules amb la ginesta que feia tan bonic.

Desitgem que l'any vinent puguem retrobar-nos. ■ Junta de la Germandat

Excursió de fi de curs de les alumnes de català de la Germandat Després d'haver realitzat durant el curs un treball sobre la història de bo�gues de l'Espluga, la Maria Montserrat, ens preparà una excursió de fi de curs cap al Pallars, ja que al poble de Salàs de Pallars hi ha un museu de bo�gues an�gues que podia tenir una certa relació amb el treball que havíem fet.

EL FRANCOLÍ

Així doncs, el dimecres 12 de juny, un autocar de trenta persones, la majoria alumnes de català, ens desplaçàrem cap a aquell lloc.

Durant tot el trajecte vam gaudir d'un paisatge ple de verdor i de les diferents tonalitats de blaus que mostren els rius i els pantans

19

que es troben en el recorregut.

Aquesta zona del Montsec, encara que una mica desconeguda, és d'una bellesa que no passa desapercebuda a ningú.

El viatge, de dues hores, no es va fer gens pesat, i en arribar a Salàs, anàrem directament a visitar els museus, acomJUNY 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

panyats d'una guia molt simpà�ca que dirigírem al restaurant Casa Xalets ens vingué a esperar a l'autocar. d'Àger, per dinar en un menjador amb LES BOTIGUES uns grans finestrals de cara a la vall, on El senyor Sisco Farràs, veí del poble i his- dinàrem molt bé, amb un servei ràpid i toriador, va començar un projecte amb atent. molta il.lusió, reunint objectes an�cs Un cop acabat el dinar, a la recepció del per fer un museu par�cular de bo�gues, restaurant ja ens esperava la guia que amb un recull de productes que es ve- ens acompanyaria a la Col.legiata de nien als anys cinquanta a les bo�gues Sant Pere d'Àger. dels nostres pobles i, de mica en mica, amb l'ajut d'altra gent, va poder fer realitat el seu somni, una bo�ga que després con�nuà creixent fins arribar a set o vuit: queviures, barberia, estanc, bar, farmàcia, merceria, quiosc, impremta, etc.

Si algú pot anar a veure- ho, hi ha coses que et retornen a la infantesa i les revius amb il.lusió.

LA TORRE DE BARTA Salàs de Pallars fou una vila for�ficada, LA COL.LEGIATA DE SANT PERE amb més de mil anys d'història. D'ella La Canònica de Sant Pere d'Àger és un encara en queda la torre de Barta, tor- con junt monumental, format pel recinre medieval declarada Bé Cultural d'In- te emmurallat de la vila d'Àger, pel Casterès Nacional. tell i per les dependències del monesAquesta torre, visitable pels turistes, �r canonical a la vila. És un conjunt hispermet apreciar- hi l'estructura i arqui- tòric declarat Bé Cultural d'Interès Natectura d'una torre de defensa. cional.

En el seu interior també hi ha una ex- Els es�ls arquitectònics són romànics i posició d'eines an�gues restaurades, gò�cs. u�litzades per generacions anteriors.

La guia que ens ensenyava el museu, Anna Balús, és a la vegada la propietària de l'edifici, on hi té la seva vivenda actual. És una persona que desborda simpa�a i es�mació vers aquesta casa, sen�ments que es veuen reflec�ts en la manera com ens explicava cada eina i cada racó de la torre tan ben cuidada per ella i el seu marit DINAR AL RESTAUTANT CASA XALETS Després de visitar la torre ens El grup de la Germandat a Salàs. Cedida EL FRANCOLÍ

20

La Col.legiata té els seus orígens en el segle XI, fundada per Arnau Mir de Tost.

L'església es troba dins les muralles del castell.

Fou un temple que �ngué gran esplendor.

Sota l'església hi ha una cripta que podria tractar-se d'un temple an�c, construït entre el 1048 i el 1068.

Es conserva una part del claustre, construït per Pere el Cerimoniós, d'es�l gò�c, que fou molt malmès en la Guerra d'Els Segadors.

Aquest lloc ens agradà molt a tots.

EL PANTÀ DE CAMARASA I ja com a visita final de l'excursió ens vam dirigir al pantà de Camarasa.

Al mateix poble vam trobar l'Anibal, que ens guià cap al pantà tot explicant- nos la història de la construcció d'aquella obra faraònica.

Allí vam poder veure una exposició de fotografies, molt interessant, per commemorar el centenari de la companyia Fecsa, on vam poder entendre, a base de les fotos i de l'explicació del guia tot el que va passardurantlaconstrucciód'aquellaobra, amb fets que són història, com la famosa vaga de la Canadenca, l'establiment de la jornada laboral de vuit hores, l'ambient que es respirava entre els amos i els treballadors, la vida dels enginyers anglesos que dirigien les obres, tots els problemes que anaven sorgint amb la diferència de classes. En fi, una explicació molt interessant per a totes nosaltres.

Després d'aquesta visita vam retornar a casa contents de tot el que havíem vist i après.

Esperem que l'any vinent puguem fer una altra excursió tant o més interessant.■ JUNY 2019

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Quinze nens i nenes han par�cipat a l’ac�vitat extraescolar d’atle�sme del Club Atlè�c Espluguí El dilluns 17 de juny ha acabat la temporada 18-19 de l’ac�vitat extraescolar d’atle�sme per a infants que ha organitzat el Club Atlè�c Espluguí.

Una quinzena de nens i nenes de 6 a 11 anys han entrenat l’agilitat, la resistència i la psicomotricitat, a través de les tècniques d’atle�sme i també a través de jocs coopera�us. L’Oriol Blavi ha estat el responsable de portar el grup i d’entrenar els infants par�cipants.

Els infants par�cipants, en agraïment a la tasca realitzada per l’Oriol durant aquest curs, han regalat un pe�t obsequi fet per ells mateixos. Al mateix temps el Club ha reEls petits atletes amb el professor Oriol Blavi. Gemma Roselló galat un pe�t detall a tots els par�cipants.

L’ac�vitat s’ha dut a terme tots els dilluns a la tarda a les les diferents disciplines d’aquest esport. instal·lacions del nou pavelló espor�u municipal.

De cara el curs vinent es preveu continuar amb aquesAquest curs el CAE ha proporcionat a l’ac�vitat material espor�u i específic d’atle�sme per tal de realitzar millor ta activitat. ■

Finalitza el curs d'atletisme d'adults El passat dimecres 19 de juny, va tenir lloc l'última sessió d'atletisme per adults de la temporada 2018-19.

Les classes, que estan especialitzades en running de muntanya, van començar l'octubre passat amb més d'una vintena d'inscrits. L'entrenador, l'espor�sta espluguí Jordi Pàmies, ha sabut unir el grup tot i els diferents nivells en què s'ha trobat.

L'úl�m dia de curs, el grup va fer una pujada al Mirador de la Pena, cadascú al seu ritme, i seguidament es va fer un sopar de germanor al Bar del Casal.

El Club Atlè�c ja està treballant per tornar a oferir l'ac�vitat als adults. ■

EL FRANCOLÍ

El grup d'atletisme d'adults al Mirador de la Pena. Cedida

21

JUNY 2019

LA BÍBLIA ENS PARLA Qui era Teòfil?

Els biblistes Jenny Read-Heimerdinger i Josep RiusCamps després de quinze anys de treball en comú, ofereixen per primera vegada en la història bíblica l'edició unitària dels escrits de Lluc, restablint-ne la formació original, és a dir, l'Evangeli i els Actes formant un sol cos en dos volums per a ser llegits un darrere l'altre. Aquesta obra lucana, l'han traduït del manuscrit més an�c, conegut com a Còdex Beza, que conté els quatre evangelis i els Actes dels Apòstols, amb notables diferències respecte el text bíblic convencional.

Aquesta inves�gació ens apropa més al coneixement de Sant Lluc.

L'obra del Rabí Lluc, escrita al segle primer, és un informe que fa a pe�ció d'un personatge anomenat Teòfil, fill d'Anàs, i cunyat de Caifàs. L'objec�u d'aquesta "demostració" és sa�sfer la curiositat que neguiteja els grans sacerdots i mestres de la llei: la messianitat de Jesús.

Si llegim les cites que us presento ens adonarem i entendrem l'intenció de Sant Lluc: demostrar a Teòfil que Jesús és el rostre humà de Déu i explicar-li què feien els primers cris�ans. Però si llegim els dos llibres de forma con�nua quedarem meravellats de la riquesa d'aquesta gran obra i haurem assolit l'objec�u de tot cris�à que és endinsar-se en la paraula de Déu.

Manel Morgades

EL FRANCOLÍ

Il·lustre Teòfil (Teòfil significa amic de Déu) (Lc. 1, 1-4) Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut.

(Ac. 1, 1-2) En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar fins al dia que fou endut al cel, després d’haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per Il·lustració de Perico Pastor (Il·lustrador de la Bíblia Catalana Interconfessional) l’Esperit Sant.

22

JUNY 2019

C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

2n Trofeu d'Iniciació de nivell B

El passat 8 i 9 de juny, el Club Pa� Casal de l'Espluga va par�cipar al 2n Trofeu d'Iniciació de nivell B i C organitzat per la Federació Catalana de Pa�natge de la Territorial de Tarragona a la localitat de Riudoms. La compe�ció va tenir lloc a les instal·lacions del Club Pa�natge Riudoms.

En aquesta ocasió es va presentar l’Elena Mar�nez en nivell B compe�nt amb un total de 15 pa�nadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 11 anys.

Cal felicitar-la per la seva actuació, va quedar classificada en 7a posició de la seva categoria. Cal congratular-la també per haver superat el nivell de la categoria de nivell B en fer una molt bona execució del disc. ■

2n Trofeu d'Iniciació de nivell D, A i Cer�ficat El passat dissabte i diumenge 1 i 2 de juny, el Club Pa� Casal de l'Espluga es va desplaçar a la localitat de Riudoms on va tenir lloc el 2n Trofeu d'Iniciació de nivell D, A i Cer�ficat organitzat per la Federació Catalana de Pa�natge de la Territorial de Tarragona. La compe�ció va tenir lloc a les instal·lacions del Club Pa�natge Riudoms.

En aquesta ocasió es van presentar l'Alessandra Morar en nivell D compe�nt amb un total de 15 pa�nadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 9 anys. L'Evelyn Georgesc en nivell D compe�nt amb un total de 22 pa�nadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 10 anys.

L'Anna Òdena en nivell D compe�nt amb un total de 12 pa�nadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 11 anys. L'Abril Sabaté en nivell A compe�nt amb un total de 10 pa�nadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 14 o + anys. L'Irina Pesquero es va presentar en nivell A compe�nt amb un total de 12 pa�nadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 10-11 anys.

L'Adriana Trullols en nivell Cer�ficat compe�nt amb un total de 12 pa�nadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 13 anys.

La Laia Civit en nivell Cer�ficat compe�nt amb un total de 25 pa�nadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 14 o + anys.

Cal felicitar-les per la seva actuació, van quedar classificades Alessandra Morar en 10a posició en categoria nivell D de 9 anys, Evelyn Georgesc en 15a posició en categoria nivell D de 10 anys, Anna Òdena en 6a posició en categoria nivell D 11 anys, Abril Sabaté en 2a posició en categoria nivell A de 14 o + anys, Irina Pesquero en 7a posició en categoria nivell A de 10-11 anys, Adriana Trullols en 2a posició en Cer�ficat de 13 anys, i Laia Civit en 20a posició en Cer�ficat 14 o +anys.

També s'ha de felicitar a totes les pa�nadores per la seva actuació i pel seu treball. I felcitar a Irina Pesquero i Adriana per haver superat el nivell, això farà que ara competeixin en un nivell superior. ■

TONIFICACIÓ, GIMNÀSTICA HIPOPRESSIVA I ZUMBA

Sopar de tonificació, gimnàs�ca hipopressiva i zumba Més d'una vintena de dones van assisitir, el passat dimecres 19 de juliol, al típic sopar de fi de curs de les alumnes que l'Erika Soriano té a les classes de tonificació, gimnàstica hipopressiva i zumba a Casal de l'Espluga de Francolí.

El sopar es va celebrar a la piscina l'Esquitx, i en un ambient del tot estiuenc, la vetllada va anar passant entre rialles i xerrameques.

Al finalitzar el sopar, la professora va fer entrega d'un diploma en to de broma, acreditant que s'havia assolit el curs i a cada una de les alumnes hi havia escrit un tret personal. ■ EL FRANCOLÍ

23

JUNY 2019

C A S A L Document de Voluntats an�cipades, per Núria Mas El passat dijous 30 de maig, la Formació Permanent va oferir la conferència sobre el “Document de Voluntats an�cipades” (DVA), a càrrec de la psicòloga Núria Mas. Un DVA és una declaració on la persona deixa per escrit quin tractament mèdic vol rebre en cas que algun dia una malal�a l’impedeixi expressar la seva voluntat. També es pot manifestar el desig de fer donació d’òrgans.

En la conferència es va explicar tot el procediment per elaborar un DVA, el marc legal en el qual es regeix el document, requisits necessaris per poder elaborar-lo, quin és el contingut que s’hi pot incloure, com validar-lo i registrar-lo. També es va mostrar un model orientatiu de com fer un document de voluntats anticipades pas a pas, en el què els assistents hi van posar molt d’interès. ■

Qualitat i Seguretat Clínica, per Dolors Segura La Qualitat i la Seguretat Clínica esdevenen elements fonamentals per poder oferir una adequada assistència sanitària en els centres hospitalaris. Al Pius Hospital de Valls, el desplegament de la qualitat es basa en la millora con�nua i la ges�ó per processos, tan assistencials com no assistencials, buscant assolir l’excel·lència. Així mateix, les comissions hospitalàries hi tenen un important paper.

A Catalunya, el model d’acreditació, basat en l’EFQM, estableix uns estàndards de qualitat, que s’avaluen en audito-

ries realitzades per en�tats externes. L’assoliment de l’acreditació dóna garan�es de que el centre compleix amb uns requisits de qualitat i permet que el Servei Català de la Salut pugui contractar els serveis dels centres acreditats. L’acreditació reconeix un nivell de qualitat superior als estàndards que s'exigeixen per a l'autorització administra�va d’obertura i funcionament d'un centre. ■

Neus Oliveras Jané, les dones en llocs de decisió El passat 6 de juny, vam tenir com a conferenciant la Neus Oliveras, professora del Departament de Dret Públic de la URV. Les Nacions Unides han iniciat el programa “Per un planeta 50-50 el 2030: donem el pas per a la igualtat de gènere” que pretén assolir la igualtat de gènere per a l’any 2030 per tal de garan�r els drets humans, la jus�cia i la integració de la diversitat.

El programa posa de manifest que, malgrat els avenços fets en relació a l’accés de la dona al món laboral, encara hi ha importants reptes per assolir la plena igualtat de gènere.

La taxa d’atur o el treball parcial conEL FRANCOLÍ

Neus Oliveras. Ma Assumpció Carulla

24

�nua afectant majoritàriament a les dones. Elles tot i tenir millors resultats acadèmics i presentar una taxa de fracàs escolar molt més baix que els homes, han sigut les víc�mes clares de la crisi i han vist com la bretxa salarial entre homes i dones anava augmentat fins el 26% a Catalunya.

Les empreses amb un major nombre de dones en els seus òrgans de decisió obtenen millors resultats L’exclusió de les dones ha estat durant segles una caracterís�ca essencial dels règims democrà�cs.

A l’acabar la conferència totes les assistents vam coincidir en que sempre hem hagut de demostrar el doble tan sols pel simple fet de ser dona. ■ JUNY 2019

C A S A L CERTAMEN LITERARI

Després de 42 anys Després de quaranta-dos anys de permanència en el Certamen Literari del Casal de l’Espluga, no me’n resta sinó agraïment i cordialitat amb els meus companys de jurat i vers totes aquelles generacions d’espluguins i forasters, grans i pe�ts, que han �ngut la gen�lesa, la il·lusió i el coratge de par�cipar-hi amb els seus escrits. No és pas poc, doncs, el que me n’enduc. I

ria, de veritable acció literària.

Em sembla indiscu�ble que hom va triar l’expressió escrita per a promoure l’acció cultural popular, perquè l’escriptura ens obliga a ordenar-nos i sinte�tzar els pensaments i ens facilita la reflexió raonable sobre tot allò que som capaços de pensar. És la des�llació i plasmació del llenguatge de cadascú, és a dir d’allò que ens caracte-

1er Certamen Literari celebrat al Teatre del Casal. Imatge d'arxiu

aquí deixeu-me fer una menció especial al senyor Lluís Carulla i a l’amic Eusebi Majós, que van fer-me l’honor de dipositar en mi la seva confiança; sense la inicia�va d’ells dos, no hauria estat possible la substància d’aquestes quaranta-dues edicions d’acció literà-

ritza com a éssers racionals. Però cal que ens deslliurem de les d’inhibicions i que gosem ser crea�us. No és sempre fàcil, però és ben possible.

Durant aquests anys hi ha hagut de tot: revelacions del geni humà, en la mesura de cadascú; moments

d’esgotament d’alguns gèneres, com ha estat el cas de la dificilíssima producció teatral; treball i recerca de dades imprescindibles per a la nostra història i la nostra etnografia; fulgor poètic, i l’acció directa dels més menuts, sovint tan sorprenent i excitant.

Jo m’hi he enriquit espiritualment i hi he gaudit. Però sóc dels que creuen que cal renovar per �rar endavant, i que els vells hem de deixar el lloc als joves per tal que això sigui possible. M’hauria avergonyit conver�r-me en tap quan del que es tracta és que l’ampolla ragi amb aigua fresca.

No oblidaré mai els moments deliciosos de deliberació amb els altres membres del jurat, els que hi resten i els que hi han passat i, com jo, han sabut dir prou (excuseu-me que no en digui els noms, perquè �nc por de deixar-me’n algun, tots millors que jo).

Perdoneu-me, si he fet nosa en alguna ocasió, i us dóno les gràcies a tots si algun dels meus consells us han estat ú�ls. No me’n vaig, només és que ara em toca de mirar-m’ho des de la grada, serenament i amb un cert somriure de sa�sfacció. ■ Joan Rendé Masdéu

Certamen Literari del Casal a Joan Rendé Masdéu Sap molt greu haver d’acomiadar-se, per voluntat pròpia, d’un escriptor il·lustre i una persona d’una validesa contrastada, que ha vingut assistint com a jurat del nostre certamen durant molts anys, i finalment de President uns quants més, fins la suma de quaranta-dos.

EL FRANCOLÍ

Gràcies a ell i els seus amics literats de Barcelona es va poder iniciar el Certamen Literari del Casal.

Ha estat l’home imprescindible que ens va contactar amb escriptors de vàlua que poc a poc van donar prestigi al nostre esdeveniment cultural, nascut amb

25

la noble ambició de descobrir nous talents, per protegir i valoritzar la nostra llengua catalana.

Gràcies per aquest 42 aniversari que representa tota una vida.

No tothom pot vanagloriar-se d’aquesta fita, tu sí. ■ Eusebi Majós JUNY 2019

C A S A L SECCIÓ DE PILATES

Se celebra el sopar de final de curs de Pilates El passat dijous 6 de juny una trentena d’alumnes de l’ac�vitat de Pilates del Casal de l’Espluga es van trobar en el tradicional sopar de final de temporada.

Durant el sopar no hi van faltar els detalls en agraïment a la professora Roser Tallada per la seva implicació i mo�vació en les classes i la seva bona tasca com a professional del mètode Pilates.

Aquest curs una seixantena de persones de totes les edats han prac�cat l’ac�vitat de Pilates al Casal de l’Espluga.

Algunes persones assisteixen a l’ac�vitat per enfor�r la musculatura i tonificar, altres per rehabilitar una part del cos afectada per una lesió o una operació, altres per treballar l’equilibri corporal i l’elas�citat, i altres simplement per estar en forma �sica i mental.

El Pilates és un entrenament �sic que tota persona, en qualsevol etapa de la seva vida, pot prac�car. Fins i tot és una pràc�ca que es complementa amb altres disciplines espor�ves amb l’ob-

jec�u de minimitzar lesions i enfor�r i tonificar la musculatura.

Va ser creat basant-se en el coneixement de diferents especialitats com la gimnàs�ca o la traumatologia; unintse el dinamisme i la força muscular amb

el control mental, la respiració i la relaxació.

Al Casal de l’Espluga el Pilates es prac�ca també amb l’ajuda d’aparells especialitzats per l’ac�vitat: pilota gran, pilota pe�ta, cinta elàs�ca, cèrcol i curró. ■

Practicants de pilates amb la professora Roser Tallada. Cedida

ESCOLA DE DANSA DEL CASAL

10 anys de fes�vals de dansa Més de 200 ballarines van dansar damunt l’escenari del Teatre del Casal el passat 16 de juny.

Aquest any s’ha celebrat que ja fa 10 anys, una jove Jèssica Estadella, començava a donar classes de ball clàssic i contemporani a una vintena de nenes. Des de llavors, l’Escola de Dansa del Casal ha fet una projecció a nivell internacional, havent concursat a llocs com, Portugal, Alemanya i Romania. Ara per ara, a les aules de l’EDC hi ballen més d’un centenar de persones entre nenes, nens, i persones adultes, ja que actualment l’EDC ofereix la possibilitat de practicar dansa clàssica, conEL FRANCOLÍ

temporània, jazz, flamenc i hip hop.

A part de l’Escola de Dansa del Casal de l’Espluga, al festival hi van actuar també l’Escola de Dansa del Pavelló Municipal de Montblanc i el Col·legi Mare de Déu del Remei d’Alcover, per això es van sumar més de 200 ballarins/ens compresos en 60 balls diferents. Va començar l’espectacle l’Adrián Hernández, professor i coreògraf de hip hop a l’EDC i el va seguir l’exitós número de dansa contemporània, “Refugiats”. Tant la Carmen Fernández, professora de dansa flamenca, com la Jèssica Estadella, directora, coreògrafa i professora de l’EDC, no van ballar fins la segona

26

JUNY 2019

C A S A L part, amb els números ”En un racó de l’ànima” i “Quizás” respectivament.

El festival cloïa amb un gran pastís dalt de l’escenari, commemorant el desè aniversari dels espectacles de dansa i amb totes les ballarines aplaudint la professora visiblement emocionada al percebre

tantes mostres de gratitud.

Mundial de DWC Tot i que la temporada es va donar per acabada el passat 16 de juny, hem d'aclarir que l'escola encara té una fita important, es tracta del campionat mundial Dance World Cup, que aquest any se celebra a Portugal.

L'Alba Foguet, que aquest any ha estat l'única classificada de l'escola, es desplaçarà a Braga amb la professora i coreògrafa Jèssica Estadella per tal de representar l'Escola de Dansa del Casal. Més endavant, l'escola donarà els enllaços, via xarxes socials, per tal de veure l'actuació de la ballarina en directe. ■

FORMACIÓ PERMANENT

Excursió a Alcanyís El passat 20 de juny, una seixantena de persones que formen la Formació Permanent van anar d'excursió a Alcanyís. Allà van visitar les neveres subterrànies, s'hi accedeix per dues obertures que hi ha a la plaça de l'Ajuntament. També vam visitar el Castell, on es conserven les pintures mural gò�ques, un dels conjunts més importants de la Corona d'Aragó.

Seguidament vam anar a veure l'església de la població, l'ExColegiata Santa María La Mayor, on el barroc hi fa acte de presència.

Amb tot el grup vam dinar a Calanda, allà vam visitar la Coopera�va de fruita de San Miguel i també hi vam dinar.

Va ser una excursió molt enriquidora, el guia que ens va acompanyar ens ho va explicar tot molt bé. ■ EL FRANCOLÍ

La Formació Permanent al Castell d'Alcanyís. Dolors Guasch

27

JUNY 2019

PINZELLADES DEL PEDRÍS Carme Permiquel Casanovas

Estem asseguts al pedrís de la plaça de Sant Isidre, tens algun motiu en especial per fer-ho?

Doncs mira, per a mi sí, a mi m’ha agradat sempre aquesta plaça perquè hi he treballat durant molts anys hi ha estat com si fos part de casa meva i del meu carrer Treballar a la plaça?

Abans hi havia una benzinera, és on vaig treballar durant molts anys, es pot dir que també va ser una part important de la meva vida.

Com van anar els contactes amb els teus clients, donat que era l’única benzinera que hi havia al poble ?

Durant els 35 anys que hi vaig estar treballant, tant els clients com els convilatans, que en vaig conèixer a molts, van ser educats i respectuosos sempre amb mi. Dels 50 anys de durada que va tenir la benzinera, jo n’hi vaig treballar 35, abans hi havia estat el meu espòs. Llavors es treballava tot el dia, 12 hores seguides, jo el vaig substituir i poc a poc vaig anar aprenent la feina i encara avui per a molts veïns sóc la Carme de la benzinera, i em fa gràcia.

Recordo que l’empresa de la benzinera, quan va fer el procés de selecció, va tenir dubtes de posar una dona a la gestió, ho vaig superar satisfactòriament.

Va ser la feina de la teva vida?

Doncs no t’ho puc assegurar.

Quins records tens de pe�ta al poble?

Jo sóc de les noies que van anar a l’escola amb una mestra molt recoEL FRANCOLÍ

neguda, la Dolores Pallàs, que era amiga de la meva família i gaudíem de converses, amb ella, molt interessants.

Després vaig passar a l’escola de les Germanes Carmelites, i anàvem fins i tot els diumenges, ja que ens ho passàvem molt bé, també tinc molts bons records de les festes majors.

Recordo també, una botiga de la teva família fes-ne cinc cèntims?

Era una botiga petiteta de roba que portava la meva mare Vas tenir algun ensurt a la feina ?

Sí un mes de novembre va entrar al local un noi tot tapat, i jo li vaig dir on vas tant tapat si avui fa bon dia?

Ell em va contestar: no et faré cap mal si em dones els diners. Vaig contestar: va home que no es fan aquestes bromes. De cop va treure un ganivet i llavors sí que em vaig espantar de veritat.

Tens algun hobby al que et dediquis?

M’agrada molt caminar per aquests boscos tan preciosos que tenim al nostre entorn, encara que no m’agrada gaire anar a buscar bolets. Tinc una barraqueta on hi vaig amb el meu petador, que és un cotxe petit que no cal carnet de conduir i allà tinc cura de les meves plantes.

La teva faceta d’associacionista destaca perquè participes en moltes, quina en destacaries?

Destacaria la Formació Permanent, fa molts anys que sóc a la junta directiva. Portem més de 40 anys fent una conferència setmanal, Déu n’hi do de la feina feta. També sóc a La Confraria del Sant Enterrament i a la Junta del Pessebre Vivent que fem cada dos anys. Aquest any ja tenim més de 130 figurants, entre ells un caganer. Amb la cessió d’algunes entrades a les cases dels veïns on es fa el pessebre, li donem una visió

28

molt interessant, a part donem a conèixer els carrers del poble. Fem molta publicitat i hi esperem una molt bona resposta per part del públic, fa dos anys vam arribar a assolir els 3.000 visitats.

I de la Confraria que ens expliques?

Un dia, que era amb la Roser Gili, ella em va dir; Carme això ho hem de revifar, la Processó del Silenci quasi es podia dir que era perquè no hi anava ningú. Dit i fet, vam demanar ajuda i la vam trobar, i ens vam posar fil a l’agulla, el primer any vam arreglar les imatges i el segon any vam tenir armats, feia molts anys que no n’hi havien a l’Espluga. Després vam haver de buscar i trobar els voluntaris per participar-hi, ara ja tenen una quarantena de components.

També col.laboro amb Caritas al rober Filigrana, és on es recull el material divers que la gent aporta i posteriorment es ven a preus irrisoris, amb el seu producte s’ajuda a les persones que ho precisen. També col.laboro amb la recollida i entrega d’aliments.

Altres aficions a destacar?

La música m’agrada molt, és una assignatura pendent que tinc, m’encantaria saber tocar el piano, i ara amb tantes coses que faig crec que no podré assolir-ho. La lectura també m’agrada, estic llegint un llibre de Francesc Torralba, destaco el títol llibre: Cent valors per viure. Jo diria que potser m’agrada més escriure que llegir, actualment estic escrivint una història plena de petits relats. A les festes familiars hi aporto versets per a tota la família, ja que també m’agrada la poesia. ■ Joan Casanovas

JUNY 2019

TASTEM LA CONCA Premis 29è concurs, de vins de la DO Conca de Barberà Millor vi BLANC JOVE: LLUM – Sanstravé chardonnay/muscat 2018, del celler Cal Gasset 2n classificat: PUIG DE SOLIVELLA macabeu 2018, de Castell D’Or 3r classificat: CARA NORD blanc 2018 de Cara Nord Celler Millor vi ROSAT JOVE: CARA NORD rosat trepat 2018, de Cara Nord Celler 2n classificat: EL FOLLET syrah 2018, de Rendé Masdéu 3rclassificat:ELSNANOSrosattrepat 2018, del celler Mas Foraster Millor vi NEGRE JOVE: JOVE I ROIG merlot 2018, del celler Cal Gasset 2n classificat: ENCANTATS ull de llebre 2018, de Gerida Vi�cultors 3r classificat: ELS NANOS negre 2018, del celler Mas Foraster Millor vi NEGRE FERMENTAT I/ O CRIAT EN FUSTA: LES GALLINETES 2018, del celler Mas Foraster 2n classificat: TOSSAL DE LA SALUT garnatxa negra 2016 del celler Abadia de Poblet 3r classificat: PORTELL merlot 2017, del celler Vinícola de Sarral Millor vi NEGRE TREPAT: GRILLAT 2018 del celler Pla de la Masó 2n classificat: TREMPAT 2018 del celler Marta Pedra

3r classificat: CARLES ANDREU trepat 2017, del celler Carles Andreu Millor vi BLANC FERMENTAT I/O CRIAT EN BÓTA: L’ORNI chardonnay / parellada 2018 del celler Marta Pedra 2n classificat: MONTANYES DE PRADES chardonnay 2017 del celler Molí dels Capellans

3r classificat: ABADIA DE POBLET macabeu / parellada 2016 del celler Abadia de Poblet Millor vi NEGRE CRIAT EN BÓTA: ARNAU syrah 2015, del celler Rendé Masdéu 2n classificat: JOSEP FORASTER criança 2016 del celler Mas Foraster 3r classificat: ABADIA DE POBLET 2016,

del celler Abadia de Poblet Millor vi NEGRE RESERVA: MANUELA VENTOSA 2012, del celler Rendé Masdéu 2n classificat: PORTELL reserva 2013, del celler Vinícola de Sarral 3r classificat: JOSEP FORASTER Selecció 2011, del celler Mas Foraster Millor ESCUMÓS BRUT: CARLES ANDREU 2017, del celler Carles Andreu 2n classificat: LA PARELLADA 2016 brut reserva, del celler Vinícola de Sarral 3r classificat: CASTELL DE LA COMANDA brut, del celler Agrícola de Barberà Millor ESCUMÓS BRUT NATURE: L’ERA DEL CELDONI 2011, del celler Carles Andreu 2n classificat: SANSTRAVÉ Gran Reserva 2014, del celler Cal Gasset 3r classificat: LES TRES NAUS brut nature 2014, de Cellers Domenys Millor ESCUMÓS ROSAT: CASTELL DE LA COMANDA brut trepat 2018, de Castell D’Or 2n classificat: CARLES ANDREU trepat barrica 2016, del celler Carles Andreu 3r classificat: LES TRES NAUS trepat 2015, de Cellers Domeny. ■

PUIX PARL A CATAL À "Coherència i responsabilitat" “Jo crec que el problema no és la desobediència civil: el problema que tenim a la societat actual és l’obediència civil, que permet que els oceans siguin mars de plàstic, que els refugiats es morin a les nostres costes... que es persegueixi la gent que vol salvar aquests immigrants... és l’obediEL FRANCOLÍ

ència civil de milers de persones que voten governants que permeten que l’Estat espanyol rescati la banca amb setanta mil milions d’euros i que al mateix temps hi hagi sis-cents mil desnonaments; o que a Catalunya, una de les regions més pròsperes d’Europa, una de cada quatre perso-

29

... VEJAM QUÈ DIU nes visquin en risc d’exclusió social. [...] Algú creu que una sentència farà que els catalans deixin de lluitar pel seu dret a l’autodeterminació?”

Jordi Cuixart

Al·legat davant del Tribunal Suprem — ARA, 13 de juny del 2019 *Fragment escollit per Andreu Morta

JUNY 2019

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber d'Agus� Roig i Domingo Agus� Roig i Domingo (a) Agus�net va néixer a la nostra vila el dia 1 de setembre de 1886. Era fill del propietari Agus� Roig i Ramon, de l’Espluga, i de Ma�lde Domingo Segarra de Vimbodí.

L’any 1920 es casà amb Anna Güell i Valeta, de les Borges Blanques.

Agustí Roig i Domingo

L’any 1919 Agus� Roig, amb Salvador Porta i Bernat, havia de representar el Celler en la Conferència de l’Agricultura Catalana que la Mancomunitat de Catalunya convocà a Barcelona per als dies 7, 8 i 9 de maig de 1919 i que finalment no es va dur a terme per manca d’autorització oficial.

El 1921, amb els també propietaris agrícoles espluguins Josep Cabeza i Coll i Salvador Porta i Bernat, va començar a produir el xampany “Francolí”. Tot i que la marca no estaria plenament registrada fins al 1924, el mateix any 1921 ja es va posar a la venda. Per a la seva elaboració, que seguia el méthode champenoise (procediment per fer un vi escumós a l’es�l de la regió francesa de Champagne), s’u�litzà com a cava la Cova del Quicall, a l’indret de la Font Major. La publicitat del xampany “Francolí” i, per tant, la seva elaboració, es perllongà si més no fins al mes de novembre de 1935.

L’any 1923 Agus� Roig assumí la vicepresidència del Sindicat Agrícola en l’equip presidit per Josep Cabeza i Coll i l’any 1926 ostentà la presidència del Celler. El 24 i 25 de maig de 1924, amb els també espluguins Salvador Porta i Manuel Torres, assis� a l’assemblea EL FRANCOLÍ

Publicitat del Xampany Francolí

que celebrà a Vilafranca del Penedès la Unió de Vinyaters de Catalunya.

Dos anys després, el 1926, el govern civil de Barcelona autoritzava la cons�tució del “Sindicato de Fabricantes de Vinos Espumosos de España”. La pe�ció la varen presentar Manuel Raventós Domènech, Pedro Baqués Rafecas, Joaquín Esteve, Joaquín Altamira Roca, José Brillas Socias, Bodegas Bilbaínas, Canals y Nubiola, José Muntaner Oller, Modesto Rigol Tobella, Jaime Raventós Poch, Pedro Ferrer Bosch, José Garcia Cunill, Salvador Mata Figueras, José Mora Xaus, José Oliana Mauri, Salvador Oliver Santacana, Emilio Benezet, Jaime Esteve, Fortuny SA i l’espluguí Agus� Roig Domingo.

A l’Exposición de vinos nacionales, annexa al Segon Congrés Internacional de la vinya i el vi, que es va celebrar en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, tots els vins de l’Espluga presentats varen ser premiats.

El del Sindicat Agrícola ho fou amb el

30

Gran Premi d’Honor, i al xampany “Francolí”, al “Vi ranci Civit” de Josep Civit i Rull, al “Vi Par�san” de Josep Maria Bernat i Carreras i al vi d’Agus� Rosell se’ls va concedir el diploma de medalla d’Or. A nivell polí�c l’any 1913 Agus� Roig formà part de la junta direc�va de l’associació catalanista Clam i l’any 1922 signava un manifest nacionalista amb mo�u de la festa de l’Onze de Setembre, juntament amb d’altres espluguins propers a la Lliga Regionalista.

L’any 1930 s’incorporà com a regidor al darrer ajuntament monàrquic i, dos anys després, era al grup fundador de l’Agrupació Regionalista de l’Espluga, que es vincularia a la Lliga Regionalista. El 1934, a les eleccions municipals, la candidatura de la Lliga seria la guanyadora i Agus� Roig esdevindria �nent d’alcalde. Pocs mesos després, en dimi�r Ramon Vendrell i Escarré (a) Moreno, Agus� Roig fou elegit alcalde; tanmateix el mes d’octubre d’aquell mateix any 1934 presentà la renúncia.

Iniciada la guerra civil de 1936-1939 fou de�ngut i, el 22 d’agost de 1936, mort per un escamot de milicians.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga. El segle XX, l’Espluga de Francolí, 2005 VALLÈS I MARTÍ, J.M.: El celler de Baix, Cossetània Edicions, Valls, 2014 ■

JUNY 2019

ARA FA 100 ANYS

Juny de 1919, a l'Espluga Catalunya con�nuava immersa en la campanya autonomista. Però a l'Espluga, la no�cia de l'oferiment per part de Ramon Sales Farran, (a) Chichuelo, alterava la vida local de bona part de la població.

Per una part es respirava un mal ambient per la inversió que s'estava fent al Molí de Poca. La finca havia estat comprada aquell mateix any a Ramon Carreras Anglès i s'hi treballava contrint la fassina de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. Arribats al mes de juny, la Federació no disposava de prou diners per fer front al projecte engegat.

Josep M. Rendé, que la presidia, demanà un préstec al Sindicat i Caixa Rural de l'Espluga. Li fou negat i s'ho prengué com una qües�ó personal i presentà la dimissió a la Junta.

La Caixa Rural tenia excedent i l’en�tat estava disposada a dipositar-lo al Banc de Reus o al de Roma. En canvi, no es van voler deixar a la Federació al mateix interès, 5 %, per un any. Josep M. Rendé i Josep Cabeza oferien la seva garan�a personal. Per Rendé, la Junta amb aquella decissió feia un flac servei al Sindicat. Una desconsideració vers ell que era el president

de l'en�tat comarcal de la Federació a la qual el Sindicat de l'Espluga estava federat. Cabeza intentar apaivagar els ànims, però el mal ja estava fet.

L’oposició espluguina als dirigents del Sindicat sor�a reforçada d'aquell con-

flicte. És, doncs, en aquest ambient que la Junta acceptà l’oferta de Ramon Sales Farran i li comprà l'edifici que a par�r d'aleshores, i fins al segle XXI, ha servit de seu social al Sindicat.

La situació en què estava el país després de la guerra europea no perme�a grans alegries. El moviment obrer català, remogut pels efectes de la vaga de la Canadenca de pincipis

d'aquell any dinou, havia arribat al món rural. Els obrers que treballaven a la fassina del Molí de Poca reclamaven augment de sou. S'estava a les portes de la vaga d'espardenyers que es produiria a Montblanc a començaments d'es�u.

Entenem que per mirar de frenar els moviments d'oposició a les decisions de la Junta del Sindicat, es publicaren a La Nova Conca (5-7-1919) un ar�cle de Lluís Miquel, �tulat "Alguns quefers dels Sindicats Agrícols" i un text signat per Ager on es feia ressò de la compra de l'edifici de què parlem avui: Sindicat Agrícola de l'Espluga de Francolí.

-Aqueixa potenta entitat acaba d'adquirir per compra una casa situada en un dels punts més céntrics de la població.

Amb motiu d'aixó regna gran entusiasme entre'ls associats, el qui posen llur confiança en la seva entitat capdal i veuen amb aixó un pas definitiu i de gegant cap al seu millorament social-económic.

Fins a l'hora present, que ho sapiguem, el Consell de l'esmentada entitat no ha formulat cap progecte definitivament, peró es segur que procurará impulsar el Sindicat cap al cumpliment dels seus fins d'una manera més decissiva i ferma.

Peró no falta qui, no siguent del Consell ni tant sols del Sindicat, fa els seus castells en l'aire i atribueix acords que no s'han pres.

I en l'imaginació d'alguns hi veuen vagons i més vagons que arriben carregats de farina, arros, fideus, bacallá, conserves, etz., etz Aixó ens fa recordar un adagi d'ús molt corrent que diu «els ases d'Urgell, quant solsament veuen la carga ja suen». ■ Josep Maria Vallès

EL FRANCOLÍ

31

JUNY 2019

REPORTATGE L'ESPLUGA CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA, 50 ANYS TEXT: JORDI ROCA I ARMENGOL

L’any 1960 l’en�tat Obra del Ballet Popular va ins�tuir el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana. L’objec�u era reconèixer cada any un municipi per la seva tasca de foment i difusió de la sardana. I l’any 1969 la nostra vila �ngué l’honor de ser designada com a X Ciutat Pubilla de la Sardana.

La tradició sardanista a l’Espluga es remunta fins l’any 1908 quan s’esmenta per primer cop una audició de sardanes durant la Festa Major del Balneari de les Masies (15 d’agost); pocs anys després, el 1916, amb mo�u de l’aplec de joventuts nacionalistes que se celebrà al mones�r de Poblet, es ballaren sardanes a la plaça del mones�r.

Hi ha citades també diverses audicions a la vila (concretament els anys 1929 i

1935). Finalment, l’any 1949 es va celebrar el primer concurs a l’Espluga, amb la par�cipació de 12 colles.

ren dur a terme una sèrie d’actes molt simbòlics i emo�us: El missatge al món sardanista s’encomanà al gran pintor Joan Miró: “Que el perfum d’aquesta rosa vermella que és la SARDANA, oberta en ple cel blau, ens dongui a tots, arreu del món, una sang ben catalana”.

Com a pubilla universal de la sardana s’escollí l’espluguina Trini Marsal i Prats, de cal Nicolau. Foren dames d’honor Joana Amigó i Guasch, Filo Farré i Anguera, Regina Mascaró i Corella, Montserrat Roig i Bonet, Josefina Salvadó i

Monument a la sardana, obra de J. Miret

Lliurament de la flama de la sardana de la pubilla olotina (1968) a la pubilla espluguina Trini Marsal (1969) EL FRANCOLÍ

Tanmateix no s’entendria la designació de l’Espluga com a Ciutat Pubilla 1969 sense la inauguració del Casal de l’Espluga el 1965 i la creació l’any següent de la colla sardanista Joventut Espluguina, que va dur a terme una ingent ac�vitat en favor de la promoció de la sardana. Va ser aquesta colla d’espluguines i espluguins, amb el suport de la colla sardanista Rosa de Reus i de l’associació Espluguins de Fora Vila els qui �raren endavant l’organització de l’esdeveniment. Per primera vegada des de la Segona República la bandera catalana tornà a onejar als carrers de la vila i presidí el balcó del Casal.

Com en totes les proclamacions, es va-

32

Joana Amigó i Guasch

Filo Farré i Anguera

JUNY 2019

REPORTATGE Regina Mascaró i Corella

Josefina Salvadó i Òdena

Montserrat Roig i Bonet

Paquita Vidal i Bonet

Òdena i Paquita Vidal i Bonet.

El monument commemora�u, obra de l’escultor Josep Miret i Llopart, es bas� a la plaça del Casal.

La sardana del pubillatge “L’Espluga de Francolí” s’encarregà a Josep Maria Bernat i Colomina.

La lliçó magistral la va impar�r el director musical Lluís Virgili i Farrà, que dirigí durant molts anys l’Orfeó Lleidatà.

La medalla al mèrit sardanista es lliurà al compositor Josep Baró i Güell.

Finalment, la clau que cada ciutat pubilla confeccionava i es col·locava en

un gran clauer que guardava durant tot l’any la vila que ostentava el �tol, la va crear l’espluguí artesà del ferro Biel.

Però l’Espluga, a més, feu una nova aportació a la celebració del pubillatge: la incorporació a la festa de la rotllana dels infants, fruit del treball d’ensenyament de la sardana als nens i a les nenes de les escoles durant setmanes.

Un altre espluguí, Jordi Trullols, il·lustrà la portada del programa commemora�u amb un dibuix de la Font Baixa tot incorporant-hi una ballada de sarda-

nes. També fou l’autor del dibuix del full commemora�u de la festa editat per la Parròquia de Sant Miquel, en aquest cas amb l’Església Vella, una ballada de sardanes i la San�ssima Trinitat.

A par�r de 1966 l’Obra del Ballet Popular establí la tradició d’una caravana que duia la Flama de la Sardana des de la població que havia ostentat el pubillatge fins a la nova vila proclamada com a ciutat pubilla. En el nostre cas es dugué a terme la IV Caravana de la Sardana, que sor� de Barcelona per dirigir-se a Olot, Ciutat Pubilla 1968, i adreçar-se tot seguit a l’Espluga.

Portada del programa il.lustrat per Jordi Trullols

Full commemoratiu editat per la Parròquia de Sant Miquel

Programa de la IV Caravana de la Sardana

EL FRANCOLÍ

33

JUNY 2019

REPORTATGE Els inicis del pubillatge espluguí se celebraren el dissabte 19 d’abril amb una cercavila dels grallers del Vendrell, el pregó (un poema de mossèn Ramon Muntanyola) i una primera ballada de sardanes. L’endemà 20 d’abril, diumenge, fou el dia gran de la proclamació: cercavila, proclamació oficial com a ciutat pubilla, missa, recepció de la caravana, inauguració del monument, acte al Teatre del Casal amb la lectura del missatge al món sardanista i lliçó magistral.

Després se celebrà l’aplec de sarda-

EL FRANCOLÍ

nes i el dinar de germanor. A la tarda es dugué a terme un festival folklòric al Teatre del Casal amb la participació dels orfeons de l’Espluga i de Montblanc, un concert de sardanes de la Cobla Barcelona, amb l’estrena de la sardana “L’Espluga de Francolí” de Josep Maria Bernat, l’actuació dels cantautors Guillem d’Efak i Dolors Laffitte i l’exhibició de danses catalanes per part de l’esbart Sant Julià de l’Arboç. La jornada finalitzà amb la ballada de comiat a la plaça del Casal.

Després de la celebració del pubillatge es mantingué durant molts anys la vitalitat sardanista a la vila fomentada per la Secció Sardanista del Casal, amb els cursets d’ensenyament per aprendre a ballar la sardana, la celebració dels aplecs anuals (iniciats l’any 1967 primer a l’ermita de la Santíssima Trinitat i després a la vila), i les diverses audicions i concursos de colles, així com un concurs fotogràfic vinculat a la celebració dels aplecs.

L’any 1979 es commemorà el desè aniversari del pubillatge en el marc del XIII aplec de la sardana i l’any 1994 la revista “El Francolí” dedicà un ampli reportatge a la proclamació en motiu del 25è aniversari de l’efemèride. Ara, en recordar aquella festa de fa ja 50 anys encara ens emociona pel que va suposar de reafirmació de la nostra cultura i del nostre sentiment com a nació.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: L’Espluga, X Ciutat Pubilla de la Sardana, El Francolí, núm.

119 (I), 120 (II) i 121 (III), l’Espluga de Francolí, 1994.

ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga. El segle XX, l’Espluga de Francolí, 2005.

SALAS I BORRELL, F.: La sardana ballada a Reus, Edicions del CenRevista Tele/estel, núm 146, 2 de maig de 1969 tre de Lectura, Reus, 2016. ■

34

JUNY 2019

COSES NOSTRES Alexandre Masoliver, el tercer historiador

El 18 de juny d’enguany moria al monàstica (1940), han aprofundit del Monacato Cristiano, també en monestir de Poblet Ignasi (Alexandre en la història del monestir, de tres volums, publicada a Madrid en religió) Masoliver Masoliver. Tot la congregació cistercenca i del l’any 1994. i que va néixer al poble aragonès monaquisme publicant diversos També va escriure Fra Francesc de Seira l’any 1934, on el seu pare i significatius llibres i nombrosos Dorda, Abat de Poblet, Bisbe de exercia de metge, de Solsona i Ministre de ben petit la família es l’Arxiduc (1981), L’Arxiu traslladà a Barcelona.

President Tarradellas, Allí va cursar la carrera a Poblet, (1982), El de dret i obtingué la monasterio de Santa llicenciatura l’any 1956.

María la Real de las L’estiu de 1959 Huelgas, de Valladolid. ingressà al monestir Notas de historia, arte de Poblet, on professà y vida (1990) i San l’any 1960, essent abat Bernardo. El hombre de Edmon Maria Garreta. la Iglesia del siglo XII El 1967 va ser ordenat (1990). de prevere, seguint els Menys conegudes criteris i la praxi del seu però no per això poc orde, i posteriorment importants són les es doctorà en teologia seves publicacions sobre al benedictí Pontificio espiritualitat monàstica Ateneo e Collegio El president Pujol lliura la Creu de Sant Jordi a Alexandre Masoliver. i bíblica, de les quals Sant’Anselmo de Roma 1998. Arxiu. caldria esmentar Si amb la tesi Origen y cerques Déu de veritat... primeros años (1616-1634) de la articles.

Reflexions sobre la vida monàstica Alexandre Masoliver es va centrar (1986) i les més recents El pobre Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón. Al monestir de en la història del cenobi durant els Jeremies (2002) i Pere, la roca que Poblet va exercir de bibliotecari i de segles XVI, XVII i XVIII, pràcticament plora (2009). fins a l’exclaustració de 1835. De prefecte d’estudis.

L’any 1995 va participar en el Juntament amb el monjo espluguí tota la seva obra voldria destacar Concili Provincial Tarraconense i fou Bernat Morgades i Òdena i el monjo la Història del Monaquisme entrevistat pel programa Signes dels colomí Agustí Altisent i Altisent, Cristià, en tres volums, editada temps de Televisió de Catalunya.

Alexandre Masoliver ha conformat per les Publicacions de l’Abadia de Tres anys després, el 1998, va rebre el grup de tres monjos pobletans Montserrat entre 1978 i 1981, amb la Creu de Sant Jordi, distinció de la que, a partir de la restauració la seva traducció al castellà Historia Generalitat de Catalunya, i el 2007 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona succeint Agustí Altisent, que havia mort tres anys abans. El 2008 era homenatjat pel Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.

Més d’una vegada havia assistit a actes culturals de la nostra vila i havia donat suport a la parròquia espluguina, sempre des d’una gran senzillesa i prudència fruit de l’observació de la regla de vida del seu orde cistercenc. ■ Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals EL FRANCOLÍ

35

JUNY 2019

CURAR-SE EN SALUT Traducció genè�ca L’ARN missatger surt del nucli de la cèllula amb la recepta per la proteïna en qües�ó que havia copiat (transcripció genè�ca) i entra al protoplasma con�ngut entre la membrana nuclear -que envolta el nucli- i la membrana ceŀlular que envolta tota la cèŀlula. Podem imaginar-nos com el protoplasma, entre les dues membranes que acabem de mencionar, és la part més voluminosa de la cèŀlula. És al mateix temps el magatzem i la fàbrica de proteïnes, de les “peces” per les maquinàries del cos, que seran adients als diferents indrets del cos segons les cèŀlules locals de cada lloc. Els corpuscles al protoplasma que “fabriquen” les proteïnes s’anomenen RIBOSOMES. Ho anirem aclarint una mica. Un ribosoma es compon de dos parts: 1/ la subunitat (dita) “gran” formada per una varietat d’ARN par�cular dit ARN ribosomal (ARNr) ajuntada amb una proteïna par�cular dita proteïna ribosomal i, 2/ la subunitat pe�ta que també és un complex d’ARNr (ribosomal) ajuntada amb una proteïna par�cular anomenada ribosomal. Fins aquí ja hem trobat tres varietats d’ARN: missatger, ribosomal (gran) i, ribosomal (pe�t). Ara al nom; ja sabem que -soma vol dir cos en grec.

La part ribo- del nom ja l’hem trobat també a l’ADN (àcid deòxi-RIBO nucleic i a l’ARN (àcid RIBO nucleic) perquè es un sucre, ribosa, que es part de cada nucleò�d que són part tant de l'ADN com de l’ARN, dels que hem fet el símil de “joies” en escrits anteriors. El sucre ribosa fou extret primer de l’arabinosa, una substància sucrosa de la goma aràbiga i el nom ribo- fou un pany que feren els cien�fics per posar-se d’acord en el nom que li atribuïren escollint tres lletres del nom arabinosa, i tots contents. Entre les formes/estructures de la part gran i la part pe�ta del ribosoma queda una escletxa en la que s’inserta la �ra de l’ARN missatger que ha vingut del nucli amb el codi (la “recepta”) per la proteïna que s’ha de fabricar. A mida que la �ra d’ARN missatEL FRANCOLÍ

ger fa la travessa per l’escletxa, el ribosoma llegeix el codi, els 61 possibles triplets de lletres/codons (recordem que cada tres lletres representen un dels vint aminoàcids essencials amb els que es cons�tueixen les proteïnes) i aleshores s’hi implica una (la quarta!) variació d’ARN dit ARN de transferència (o també de TRADUCCIÓ, abreviat ARNt) a la subunitat gran del ribosoma que treu del “magatzem” (protoplasma) i va ajuntant un darrere l’altre, els aminoàcids que va traduïnt a mida que va “llegint” la recepta de ARN missatger formant-se així una cadena

Estructura de la proteïna. Imatge d'internet

separada que és la nova proteïna, la nova “peça de recanvi” per la maquinària de la cèl·lula. El procediment és semblant a allò que feien, i encara ho fan els que queden, els projectors de film cinematogràfic que consisteixen en un rodet de film que passa el film a un rodet receptor tot travessant-lo pel davant de la llanterna del projector que il·lumina(-va) les imatges del film a la pantalla del teatre/cinema. El cinema i projecció digitals més estesos d’avui dia és un sistema diferent.

Si ho volem fer més casolà ens imaginem que estem fent un llarguíssim embo�t tot seguit de salsitxes de quatre varietats, cada salsitxa separada de l’altra pel seu lligam, alternant i repe�nt variadament per exemple: bo�farra blanca, llonganissa, sobrassada i bo�farra negra, segons el gust del client.

36

Suposem que fem quatre embo�ts de 40 o 50 salsitxes variades cada una. En comptes de penjar-les en fem quatre muntets de quatre formes diferents: hem construït l’equivalent a quatre proteïnes diferents, de quatre formes diferents equivalents a quatre “peces” de “material” diferents que suposades com a “peces” d’una maquinària encaixarien a llocs diferents i per tant agençarien funcions par�culars diferents. Com ja hem repe�t, una proteïna és una combinació de cadenes llargues d’aminoàcids que es pleguen, repleguen i amunteguen (es�l origami japonès) per adoptar formes par�culars que poden encaixar en les “maquinàries” del cos com per ex. peces de LEGO o com panys i claus... Sembla encara més interessant que els ribosomes no són “fàbriques”/estructures està�ques i fixes sinó que són molt dinàmics tal que es fan i desfan con�nuament segons suposadament els designis de les necessitats de la cèl·lula en cada moment ... No deure ser gens fàcil d’estudiar un objecte/diana que esta canviant constantment.

Recordem que les proteïnes que es produeixen són diferents a cada �pus de teixit del cos i són adients a les funcions del teixit en concret. Les proteïnes, cada una d’elles, es produeixen a les cèl·lules par�culars i concretes de cada �pus de teixit; les proteïnes que es produeixen són adients al teixit del que cada �pus de cèl·lules en són part.

Per exemple: quan el cervell vol recordar -tan si en som conscients o nopassa que l’eix ADN-ARN de les neurones (cèl·lules del sistema nerviós) d’una certa part del cervell (l’hipocamp) elaboren una cascada de proteïnes par�culars seves que enregistren l’esdeveniment com a “memòria” arxivada, i cada memòria par�cular de la seva manera par�cular, que es podrà recuperar quan sigui convenient... Al cervell allò que és del cervell però al fetge allò que és del fetge, al muscle allò que és del muscle... etc. El sistema general de JUNY 2019

CURAR-SE EN SALUT producció és el mateix o molt semblant a més de portar informació de l’ADN, dins de cada cèl·lula, però els resultats com correspon als àcids nucleò�ds que estan par�cularitzats a les necessitats són ambdós, també s’autocatalitzaven funcionals dels diferents indrets o tei- al mateix temps, actuaven com si fosxits del cos que tot i tenint el codi ge- sin enzims (“normalment” la feina de nè�c (ADN) complet, ac�ven només proteïnes). Reberen el Premi Nobel de aquells gens que són per�nents a la Química el 1989. I per la doble funció funció de cada teixit par�cular. La ge- d’aquestes formes d’ARN, informació i neració de la proteïna, una cadena de catàlisi, foren anomenats ribozims (rireaccions químiques, pot ser molt rà- bosoma i enzim junts). Se n’han despida, qües�ó d’uns segons per una pro- cobert bastants. Tenen un rol importeïna rela�vament senzilla. Però per tant en les teories dels possibles oríex. la producció d’una de les proteïnes gens de les primeres formes de vida. del muscle que és enorme -més de El codi de la vida és a l’ADN que repre100.000 aminoàcids- i de complexitat senta proteïnes (els enzims entre elles). igualment enorme, el procés pot du- Pregunta bàsica: Què fou primer, les rar dies... per això quan el nostre fut- proteïnes (enzims) codificades a l’ADN bolista favorit es trenca unes quantes o l’ADN d'on es copien les proteïnes fibres musculars, para de jugar imme- (entre elles els enzims)? Què fou el vediatament per no empitjorar i allargar ritable primer “l’ou o la gallina”? Hi enel temps de recuperació: setmanes o caixo “veritable primer” perquè seria mesos. Les seves proteïnes/ peces de el veritable primer perquè la qües�ó recanvi de muscle són cares de temps -què fou primer, l’ou o la gallina? no és a la pràc�ca, encara que no cal que els un veritable “primer” ja que milions vingui al cap a ells i ni potser tampoc d’anys abans que exis�ren gallines els als seus metges res de l’eix ADN/ ARN de les cèl·lules musculars, un exemple més de coneixement a nivell empíric (pràc�c) comparat al coneixement a un nivell més explica�u/raonat/cien�fic (estructural).

Ja hem mencionat prèviament que aquestes reaccions químiques en cadena -i això també aplica a moltes reaccions químiques simples- són catalitzades per enzims. Catàlisi vol dir acceleració del canvi químic on l’enzim actua com a intermediari tal Walter Gilbert Premi Nobel de Química del 1980 com per exemple un intèrpret d’idiomes accelera la comunious eren, i encara ho són, la manera cació entre dos interlocutors que no de reproduir-se d’altres animals com parlen gaire bé en comú un llenguat- per exemple les tortugues. Ara bé, l’ARN ge. Els llevats, pel pa i el vi per ex. pro- dels ribozimes deixa de banda la qüesdueixen enzims que afavoreixen la fer- �ó “ou o gallina” perquè es pot commentació del vi o l’expansió de la pas- portar igualment tant com l’ou -- la inta. Sempre s’havia constatat que els formació del mer arxiu ADN un cop enzims, els catalitzadors, eren proteï- s’ha copiat a les varietats d’ARN: misnes i per tant codificades a L’ADN. Pe- satger, ribosomal i de transferència/ rò Thomas Cech (U. Colorado) i Sidney traducció -i també com l’agència de la Altman (Yale U.) descobriren formes gallina en la forma de les proteïnes/ d’ARN, de transferència/traducció enzims les “peces” realitzades en viu.

(ARNt de més amunt) al ribosoma que Es poden auto-copiar i auto-recopiar, EL FRANCOLÍ

37

és a dir es reprodueixen a si mateixos com una forma de vida. Des d’aquesta perspec�va l’ARN, tal com és als ribozimes amb una agència similar a la del comodí del pòquer, seria la primera molècula de les formes de vida allò que és conegut com “l’hipòtesi del món primer, el de l’ARN “ introduida pel biòleg molecular Walter Gilbert, Premi Nobel de Química del 1980. Recordem que, mesos enrere, en aquests escritets hem mencionat prions (unes proteïnes) i virus (que poden basar-se en ADN o bé ARN) que no es consideren formes de vida perquè requereixen introduir-se a organismes vius per reproduir-se tot i segons com, poder-los causar malal�es vàries que aquí podem deixar de banda. Com a primera molècula de la vida, l’ADN és massa complex, hauria de ser més aviat una molècula ben senzilla i rela�vament fàcil de muntar-se espontàniament. Acabem de fer un argument a favor de l’ARN però també es fan arguments, que no detallarem aquí, a favor de primeres proteïnes. En les boires primordials, espesses i pixaneres dels raonaments sobre els possibles orígens de la vida -perquè no podria ser un conglomerat conjuntat en comptes d'haver d’escollir de forma exclusiva entre les proteïnes o l’ARN? Murray Gell-Man (P.N, Física 19) descobridor i batejador de les par�cules subatòmiques anomenades quarcs cita a Newton que considerava la Natura com a molt conjuminada i suficient en sí mateixa. No cal afegir-hi res més. La vida, com tants altres fenòmens plens d’intríngulis seria un dels anomenats “fets emergents”: les lleis fonamentals de la natura amb factors fortuïts -prou amics d’altra manera no seríem aquí per poder especular- que són integrats en els principis d’indeterminació de tals lleis naturals i prou. Ironia de noms: Gell-Man és del Santa Fe Institute a Santa Fe, New Mexico. ■ Anton Martí JUNY 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL

El cel fosc: contaminació lumínica i observació astronòmica

Durant les darreres dècades, la progressió de les zones illuminades ar�ficialment, no només en entorns urbans sinó també ja en zones rurals, ha anat afectant la qualitat de la foscor nocturna fins al fet de resultar un seriós problema de contaminació que no només afecta a nivell d’observació astronòmica, sinó que repercuteix nega�vament en els ecosistemes, l’orientació de la fauna i fins i tot en els ritmes vitals de les persones. Per analitzar aquesta realitat el Museu de la Vida Rural i Astroprades van organitzar el passat dissabte 15 de juny una jornada de debat i d’observació astronòmica entorn de la contaminació lumínica i del concepte “cel fosc”. La jornada va comptar amb tres parts. En la primera, es va realitzar una taula rodona en la que van par�cipar diversos especialistes: Joan Anton Català, divulgador cien�fic i màster en astro�sica, Sergi Paricio, cap del Servei de Prevenció de la contaminació lumínica de la Generalitat de Catalunya, Joan Pons, ambientòleg especialista en dret ambiental, Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural, Eulàlia Bosch, professora de filosofia, creadora de programes que connecten les arts i l’educació, i Aleix Roig, impulsor del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, membre d’Astroprades i divulgador cien�fic.

En la segona part, es va presentar el II Concurs de Fotografia Nocturna Muntanyes de Prades i Montsant i el IV Concurs de fotografia del Montsant, on es van projectar, entre d’altres, les imatges finalistes i guanyadores del concurs de 2018.

Per finalitzar la jornada, una seixantena de persones van par�cipar en el taller d’observació amb telescopis, sota el nom “La Lluna, la companya desconeguda, i Júpiter, el rei del Sistema Solar”, a càrrec d’Astroprades.

Jornada de debat i d’observació astronòmica. MVR

Finalitza el curs de fotografia organitzat pel Casal de l’Espluga de Francolí Divendres 21 de juny finalitzava el curs de fotografia digital organitzat pel Casal de l’Espluga de Francolí i que EL FRANCOLÍ

38

acollia el Museu de la Vida Rural cada divendres des del 3 de maig. El curs, impar�t pel impar�t pel fotògraf Albert Carreras, va formar als assistents al curs en conceptes com l’obturació, el diafragma, la sensibilitat, el balanç de blancs, la composició, el paisatges i diferents tècniques de fotografia.

Curs d'iniciació a la fotografia. MVR

Finalitza la sisena edició del Cicle de debats Visions 5.1 Divendres 21 de juny es duia a terme el darrer dels tres debats de la sisena edició del cicle Visions 5.1, organitzat per l’associació La Conca 5.1 amb la collaboració del Museu de la Vida Rural. Ruralitats, Energies i Enoturismes han estat els títols dels debats sobre els que ha versat aquesta sisena edició i que, com ja és habitual, ha comptat amb la participació de personalitats de renom del món del vi, del territori i del desenvolupament local.

El primer dels debats, Ruralitats, celebrat al museu, comptava amb María Sanchez, Pili Sanmartín, Mireia Font, Gemma Flores Pons, Pebbels Gimenez, Jordi París, Gemma Carbó i Montserrat Serra. Una jornada en la que es va reflexionar sobre la realitat dels territoris rurals i les estratègies per dinamitzar i valoritzar tot el que neix d’aquests entorns.

El museu també acollia el segon debat d’aquest cicle, el 31 de maig. Assumpta Farran, Ferran Civit, Anna Perez Català, Carme Sala, Maria Crehuet i Josep Espluga van ser els ponents els ponents del debat Energies. Una jornada que va posar en el centre del debat les alterna�ves energè�ques, el medi ambient i el canvi climà�c.

Enoturismes va tancar el nou cicle Visions 5.1, aquesta vegada a Montblanc. Lluís Tolosa, Eva Vicens, David Jobé, Judith Cor�na, Míriam Clotet, Isabel Veà, Ester García i Marta Domènech van ser els encarregats d’explicar de quina manera podem atraure visitants i generar economia local a les zones productores de vi i gastronomia.

JUNY 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL

L’Ins�tut Joan Amigó de l’Espluga i l’Ins�tut del Morell inauguren dues exposicions

La inauguració de les exposicions culmina el projecte “Un Museu a l’Aula”, liderat pel Museu de la Vida Rural, i que ha implicat durant tot el curs escolar als dos centres educa�us, al Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès i de la Conca de Barberà i al museu “Mix Technology” va ser l’exposició produïda pels alumnes de tercer d’ESO de l’Ins�tut del Morell i que aglu�nava una mostra dels millors treballs de tecnologia que han desenvolupat durant tot el curs escolar. La mostra es va poder visitar del 5 al 7 de juny.

Descobrir com eren els anys 70 i 80 al planeta Terra amb ulls d’extraterrestre. Aquest va ser el relat amb el que es van trobar els visitants de l’exposició “Una mirada al passat” que van produir els alumnes de quart d’ESO de l’Ins�tut Joan Amigó i Callau i que es va poder visitar del 7 al 14 de juny al museu.

Les dues exposicions són resultat d’un treball que s’ha desenvolupat al llarg de tot el curs escolar, que ha implicat a alumnes, professors, Centres de Recursos Pedagògics del Tarragonès i de la Conca de Barberà i al Museu de la Vida Rural i que va comptar amb la col·laboració d’empreses privades del municipi del Morell i de l’Espluga de Francolí.

El projecte “Un Museu a l’aula” (UMA) va néixer durant el curs escolar 2017-2018 per inicia�va del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. La proposta es basa en la concepció d’entendre el museu com un recurs pedagògic que permet treballar les competències i els con�nguts dels diversos àmbits d’una manera transversal. El llenguatge exposi�u i les tasques a l’entorn del procés de creació d’una exposició són l’eix estructural d’un treball col·labora�u entre el museu i l’escola.

D’aquesta manera, el projecte UMA es concep com un programa pedagògic, lúdic, crea�u, par�cipa�u i innovador que s’adapta a les necessitats i els interessos de caEL FRANCOLÍ

39

da centre. Un programa que s’inicia a l’octubre amb un curs de formació per a docents, que implica la visita al museu per aprendre com es crea una exposició des de dins durant la tardor i comporta que, al llarg del curs, els professionals del museu visi�n el centre educa�u per tal d’acompanyar, assessorar i seguir tot el procés, fins a la gran inauguració.

El projecte va iniciar-se com a prova pilot durant el curs 2017-18 amb la par�cipació dels ins�tuts Campclar, Els Pallaresos, Torreforta i l’Ins�tut-Escola L’Agulla El Catllar i s’ha posat en funcionament aquest passat curs 2018-2019 amb la par�cipació de l’Ins�tut El Morell i l’Ins�tut Joan Amigó.

Noves propostes educa�ves per al curs escolar 2019-2020 El Museu de la Vida Rural de l’Espluga presenta les seves propostes educa�ves per al proper curs escolar, que giraran entorn de l’Educació Cultural per la Sostenibilitat. El projecte pedagògic, creat amb Còdol Educació, parteix de la visió humanista de l’educació basada en el respecte per la vida i la dignitat humana, la igualtat de drets, la diversitat cultural i la responsabilitat compar�da en un futur sostenible. El museu renova així les seves ac�vitats educa�ves que ara combinen l’observació, l’experimentació, el gaudi estè�c, l’anàlisi i la reflexió entorn de qües�ons fonamentals com el treball de la terra, l’alimentació sostenible, el cicle de l’aigua, la ges�ó dels boscos, la generació de residus, l’economia circular o les relacions socials i de poder en les comunitats rurals. L’objec�u de qualsevol de les noves propostes és l’aprenentatge i la creació d’opinió crí�ca a par�r del gaudi, l’experiència emocional i sensorial i el joc col·lec�u.

Totes les noves ac�vitats es poden consultar a la pàgina web del Museu de la Vida Rural. ■

Nou projecte educatiu al Museu. MVR

JUNY 2019

RENOI, QUIN RENOM! Cal Mariquinyo

Persones entrevistades: Teresa Vidal Siurana (88 anys) i Anna Maria Gasull Vidal (55 anys) Quin és el renom que rep la seva família?

Cal Mariquinyo Quin és l’origen?

L’origen d’aquest renom és ben curiós, tot es remunta a

l'any 1800. Els padrins del meu pare (de la Teresa) es deien Hermenegildo Vidal Roca i Tecla Siurana Roca, eren cosins germans. El nom d’Hermenegildo era de di�cil pronúncia pels castellanoparlants i anomenaven al padrí del meu pare de totes maneres menys pel seu nom real. Marigildu, Mariquildu... eren alguns dels mots pels quals li feien referència. Els castellanoparlants el van sobrenomenar Mariquinyo. I aquest renom ha anat transcendint al llarg dels anys.

Quan temps fa que la família va adoptar aquest renom?

Cap a l’inici del segle XlX. Hi ha alguna anécdota curiosa que hagi succeït amb el renom?

Un verset que sempre em deia la meva mare amb el renom de la meva família era: "Mariquinya dame un beso que tu madre lo mandó, mi madre que mande de lo suyo, que de lo mío me lo mando yo". ■ Íngrid Guillén Rauter i Júlia Alcalde Català

RACÓ DE PENSAR 1.- CAPÓ/A . Masculí CAPÓ: Animal castrat esp. pollastre capat de pe�t, per engreixar-lo.

Capo cadena amb que es menja l’àncora per l’argolla al costat de la nau.

Tapa d’un motor d’automòbil. . Femení

EL FRANCOLÍ

40

CAPA: Peça de roba llarga, folgada, oberta de davant, sense mànigues, que es porta �rada a les espatlles cobrint el ves�t.

2.- TOLL/TALL . Masculí TOLL: Sot ple d’aigua. Bassiot. . Femení TALL: Acció de tallar segons una forma determinada.

JUNY 2019

MOSSECS FILOSÒFICS A l'estació MONTSE BOSCH-SAUMELL

Els altaveus van anunciar que el tren portava mitja hora de retard. L’home de gavardina blava que esperava assegut al banc de l’estació esbufegà i digué a la noia amb abric marró que tenia just al costat: –Què li sembla?, farem tard.

–Li asseguro que jo no –va contestar la jove amb un punt d’ironia.

L’home de la gavardina es va treure una cigarreta de la butxaca i després d’encendre-la sentencià: –Caram!, no té pressa. Quina sort.

–S’equivoca, vaig tard del tot. Fa deu anys que hauria d’haver agafat aquest tren. No em ve de mitja hora. No m’entén, oi? Permet que li ho expliqui?

–Faci, digui. –contestà amb certa calma l’home de la gavardina blava.

–Vostè té fills? No, no m’ho digui…

Després, ja m’ho explicarà. Ara necessito vomitar tota aquesta merda.

Soc filla de metges, i això en el meu cas és un llast. Ho sap que a Foucault, el gran pensador francès, el seu pare el va obligar a presenciar una operació quirúrgica perquè creia que allò el faria més home? Doncs a mi, m’ha passat una cosa semblant. Soc una dona que es�ma altres dones, m’agraden les dones. A vostè li agraden? Sí, fa cara de que sí. Doncs a mi també.

Soc lesbiana com Safo, la gran poe-

EL FRANCOLÍ

tessa. Però a mi m’ha passat com a la Maria Mercè Marçal. La coneix, aquesta poeta?, és sublim li asseguro. L’ha de llegir, li agrada la poesia? No, no m’ho digui. Ara m’he d’explicar. El que li deia. El pare i la mare metges i, tanmateix, no han sabut es�mar la meva salut, el que sóc de veritat. Per ells el que sento és una moda, una mania, una obsessió que agafa algú. Per això no vaig dir res. M’ho vaig callar com una estúpida.

–No s’insul�, si us plau. Només li demano això. Ah!, i no em pregun� res més si no l’he de respondre.

–D’acord, puc seguir? –digué la noia mig rient– Es que no em puc aguantar.

–Faci, faci.

–M’insulto perquè durant anys hi estat avesada. Em posava molt nerviosa al costat de les meves amigues, no volia que notessin el que em passa, de fet, volia que em marxés. Em pensava que com deia el pare allò era una mania passatgera, una dèria d’una sexualitat mal portada. Jo feia els possibles per pensar en els nois, fins a l’Ins�tut havia deixat que em toquessin per tot arreu. I a la universitat, parella estable, el Sergi. L’anava a veure i només mirava la veïna del davant del seu pis, i quan fèiem l’amor, molts dies, la imaginava a ella. I així tot ana-

41

va bé, tot era normal. Però, aleshores...

–Perdoni, ja en �nc prou. Per què m’ho explica tot això?

–Perquè em vaig casar fa dos anys amb en Sergi, i perquè es�c embarassada i vull que la meva filla sàpiga qui es sa mare de veritat.

–Aix, mare..., i tot això que em diu a mi, ho sap el pare de la criatura? També hi ha de pensar en això.

–Sí, li he dit avui i s’ho ha pres millor del que imaginava. El Sergi és bo i molt intel·ligent. Però no n’es�c enamorada, no li vull fer més mal. L’es�mo i prou.

–I li sembla poc? Au, vagi cap a casa.

Si ell l’ha entès i s’es�men l’ajudarà.

–M’ajudarà?, però, què és boig?

–Escol�, quin problema hi ha. Ell ja ho sap, s’es�men. Doncs visquin junts fins que vostè o ell pugui marxar amb condicions. Faci les coses ben fetes, per l’amor de Déu. No s’escapi, ho ha fet tota la vida. Vagi a casa i parlin del divorci, de com viuran a par�r d’ara, i, sobretot, pensin com es�maran la seva filla, com compar�ran el temps amb ella, com l’educaran, com la faran créixer, parlin de tot, parlin, parlin!, i plorin. Sobretot vostè. Cregui’m, que a ell li agradin les dones i a vostè també, és irrellevant. ■

JUNY 2019

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Sor�da fi de curs a Diadegranja Contents, alegres, nerviosos, impacients, expectants….i una barreja de totes aquestes emocions definien els nens i nenes de P-3, P-4 i P-5 de l’escola Vedruna l’Espluga de Francolí el passat dimarts 14 de maig quan ens dirigíem en autobús a Reus per passar un fantàs�c dia de granja. Per molts d’ells era la primera vegada que feien un trajecte llarg en autobús i la il.lusió es reflexava a les seves cares.

En arribar a Diadegranja ja ens esperàven la Meri, la Ramona i la Carla, les tres monitores que passarien el dia amb nosaltres.

Primer, com que el trajecte ja ens havia fet obrir la gana, vam esmorzar i tot seguit començàvem a fer les ac�vitats: vam fer un recorregut per la granja per tal de conèixer els animals que hi havia: una vaca, una tortuga, cabretes, gallines, pollets, oques, ànecs….vam ob-

servar els trets caracterís�cs de cada un, vam donar-los-hi menjar i fins i tot vam munyir una vaca!.

Després vam anar a l’hort per veure les verdures, les plantes aromà�ques... i cada nen/a va plantar un pesolet.

En un tres i no res se’ns va fer l’hora de dinar. Quina gana que teníem!

Vam dinar molt de pressa perquè volíem anar a jugar al parc. Quin parc més diver�t!, hi havia una piscina de boles, uns tobogans, unes colxonetes per saltar, una �rolina…

Ja per acabar, la sorpresa final!, ens esperava la Margarita (la somera més passejadora de la granja) per donar-nos un tomb amb el seu carro.

Quin dia més bonic que vam passar, tots/es en guardarem un bon record! ■

L’erugueta Duna

Padrins de lectura

Quina sorpresa van tenir els nens i nenes de P-3 de l’escola Vedruna l’Espluga de Francolí quan, tot mirant per la finestra de la classe, van descobrir un cuquet de colors que estava dalt d’un arbre. Encuriosits, van decidir sor�r al pa� per observar de més a prop, aquell simpà�c animaló i invitar-lo a entrar a l’aula. Era l’erugueta Duna!

La Duna és una erugueta que parla als infants de valors.

Amb ella aprenen a perdonar, esforçar-se, a ser agraïts, el valor de l’amistat… i tot a través de contes i històries que els permeten reflexionar a l’aula.

La Duna acompanya als nens i nenes al llarg de l’Educació Infan�l, creix amb ells i assoleix la plenitud conver�nt-se en papallona quan arriba a P-5. Aquest és un bonic paral·lelisme de com maduren els infants en el llarg d’aquesta etapa. ■

Els padrins de lectura és una ac�vitat coopera�va que es realitza en parelles formades per alumnes de sisè i cinquè que fan de padrins de lectura i els alumnes de P-5 i de primer de primària que fan de fillols.

El fet de ser padrí de lectura representa que l’alumne padrí adquireix el compromís principal de vetllar per l’aprenentatge lector del seu fillol. L’ajuda a aprendre a llegir, alhora que mira d’encomanar-li el gust per la lectura tot engrescant-lo a llegir.

Un cop a la setmana padrins i fillols es troben per compar�r 30 minuts de lectura compar�da.

Una altra ac�vitat que realitzen padrins i fillols és la d’anar a la biblioteca Mn R. Muntanyola. Allí van poder gaudir de diferents contacontes i els grans van llegir un conte als seus fillols. ■

EL FRANCOLÍ

42

JUNY 2019

Els nens i nenes de primer i segon de l’escola Vedruna l’Espluga de Francolí anem a Sant Sadurní Amb molta emoció, nervis i impaciència, començàvem un tava en un lloc pla o inclinat i si havia �ngut sequera o hudia d’excursió mitat. Con�nuant amb el camí vam poder escoltar una llefantàs�c. genda sobre el castell de Subirats i vam fer viva la tradició Només arribar a Casa Valldeperes vam poder esmorzar que diu que si fas un petó a la pedra que hi ha en aquell per agafar forces i viure una sèindret i demanes un desig es fa rie d’aventures que no esperarealitat. va ningú.

Tot seguit vam passar a l’inVam començar amb unes acterior del taller de ceràmica on �vitats per dins el bosc. Primer vam conèixer estris que s’u�litva ser la formació d’unes piràzaven abans en el dia a dia, fets mides amb pedres que trobàamb aquest material. vem pel camí, després la consPer fi va arribar el moment de trucció de �radors, coneguts demostrar els ar�stes que tots per tots nosaltres com a �raxiportem dins i després de manipunes, i arcs fets amb diferents lar el fang amb el torn, vam poder elements del bosc com pals, moldejar una flor que vam prenpetites branquetes,… que Els i les alumnes de primer i segon. Cedida dre a l’escola i ara estem pintant acompanyàvem amb gomes per poder-la regalar als pares. dels cabells de les nenes; també vam poder fer l’estudi d’un Vam acabar la jornada molt cansats però també tros de tronc d’arbre per conèixer els anys que tenia, si es- molt contents de les noves vivències viscudes. ■

Visita a la Cova de la Font Major Un dels objec�us que any rere any ens proposemal’escolaVedrunal’EsplugadeFrancolí és que els nostres alumnes descobreixin el seu entorn més proper on es puguin viureidesenvoluparaprenentatges significa�us. És per això que el dia 6 de juny, els alumnes de cinquè vam fer una visita guiada Festa de fi de curs a la Llar d’infants Vedruna l’Espluga de Francolí El passat dimecres dia 19 de juny a la tarda, a la llar d’infants Vedruna l’Espluga de Francolí, vam fer una gran festa! Vam voler celebrar l’arribada de l’es�u i el fi de curs. Tot i que durant el mes de juliol ens con�nuarem veient, hem volgut fer una celebració amb totes les famílies, compar�nt una tarda

molt emo�va i bonica. Per aquest mo�u, la festa va començar amb la representació teatral de la història que els infants de l’aula de 2 a 3 anys s’havien

inventat a l’aula. A l’obra hi havia la Caputxeta vermella, dos llops, una fada, un drac… i un munt de personatges

meravellosos! Totes les famílies i la resta de nens i nenes de la llar d’infants van poder gaudir de la representació.

A con�nuació, tots plegats vam disfrutar d’un berenar en família, música i molta gresca! Durant l’acte, les famílies dels més grans de la llar d’infants van poder escoltar el conte “El pe�t tresor”, un conte molt dolç per finalitzar l’etapa de la llar d’infants. Va ser una tarda carregada de sen�ments i diversió per la Cova de la Font Major.

Amésdepodergaudird’aquesta meravella natural, vam poder ampliar i consolidar coneixements sobre la Prehistòria, un dels períodes més sorprenents de la història. ■

Vet aquí una vegada….

Al llarg d’aquest curs, alguns dels pares dels nens i nenes de P-3 de l’escola Vedruna l’Espluga de Francolí han vingut a l’escola a explicar-nos un conte.

Hem gaudit d’unes estones molt boniques i, sobretot, màgiques ja que les històries dels contes fan volar la imaginació i la fantasia dels nens/es…

Gràcies pares i mares per compar�r aquests moments amb nosaltres!

EL FRANCOLÍ

43

JUNY 2019

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Sor�da a les Piles: taller de les olors Dimecres 5 de juny, els alumnes de cicle mitjà vam fer la sor�da del tercer trimestre. Vam anar al poble de Les Piles, a la casa de colònies Mon Serè.

Quan vam arribar ens esperaven dos monitors, el Marc i el Dídac, per fer-nos el taller. Aquest consis�a en conèixer les herbes aromà�ques de la zona, i els productes que es poden fer amb elles: colònia, encens, sabó, espelmes, infusions, ambientadors, medicines i per donar gust al menjar. Seguidament vam crear el nostre ambientador.

Per fer-ho vam fer servir una planta molt coneguda: El romaní. En vam u�litzar de sec i de tendre. La part que fa més olor és el tronc. Això ho vam aprendre fent el taller.

També vam visitar les instal·lacions de la casa: l’hort on hi ha les plantes aromà�ques, i que vam poder olorar (la menta, l’orenga, la tarongina, l’espígol , els botons de Sant Joan –que broten per Sant Joan). I el tancat on tenen animals: ànecs, conills, gallines, cabres, ovelles…i rucs.

Després de dinar ens tenien preparats uns jocs molt divertits. I, sabeu una cosa? A la casa els visita sovint una guineu, i quan marxàvem i ja estàvem dintre l’autocar va venir a acomiadar-se de nosaltres…o això va semblar, perquè es va posar al pati de la casa mirant com marxàvem. Havia aprofitat el temps, ja que a la boca hi portava un ratolí que havia caçat. Aquesta gui-

neu l’hem batejat amb el nom de “Serè”.

Realment va ser una sor�da molt diver�da, i ens ho vam passar molt bé tots junts. ■ Alumnes de cicle mitjà

Els alumnes de cicle mitjà a la casa de colònies Mon Serè. Cedida

El projecte dels diables de P4 Volíem aprendre més sobre els diables i vam fer una carta dirigida al grup de diables de l’Espluga. Volíem saber si havia la possibilitat de que ens fessin una visita per explicar-nos detalls i dubtes que ens van sorgir a mesura que en endinsàvem en el projecte. Que bé... ens van respondre.

El Gerard i la Iris membres del grup de diables de l’Espluga de Francolí ens van venir a buscar a l’escola per portar-nos a veure el seu local.

Quin munt d’estris i que ben endreçats!

Ves�ts dels diables dels més pe�ts als més grans, EL FRANCOLÍ

ves�ts de la diablessa i del diable Major tots arrenglerats i penjats. Les for-

44

ques dels diables més importants, les maces totes classificades. Tots els diferents �pus de tambor i bombos ben col·locats als seus prestatges. La Iris ens va fer una demostració de com sonaven i després ens els va deixar provar. Quina saragetada... Les bès�es reposant i mirant-nos com escoltaven atentament les explicacions del Gerard sobre allò que teníem més dubte... els petards.

Aquesta visita ha estat el colofó al nostre projecte.

Moltes gràcies Iris i Gerard. per dedicar-nos el vostre temps. ■ JUNY 2019

ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ I CALLAU

El Camí de la Papallona de la Noe Gaya a l'Ins�tut La setmana passada els alumnes de Aprenent a volar. l’Ins�tut Joan Amigó i Callau van rebre Quan la Noe va arribar es a trobar la visita d’una persona molt especial, una biblioteca plena de papallones vola Noe Gaya. La Noe és una jove esplu- lant pintades pels alumnes i també, la guina que va pa�r un fort accident de van obsequiar amb un mòbil ple de patrànsit pel qual va quedar molt afecta- pallones amb missatges per ella. Des da �sicament: té una mobilitat molt reduïda i no pot comunicar-se oralment. Tot i així, la Noe ha transformat la dificultat en un repte a superar. Amb l’ajuda d’un disposi�u adaptat amb un teclat va escriure El Camí de la Papallona on explica la seva autobiografia. La Noe, acompanyada dels seus pares, l’Antonio i la Dolors, i el seu amic San�, van venir al nostre centre a presentar-nos el llibre.

Els alumnes han estat treballant el llibre i van preparar moltes preguntes que la Noe els va contestar el dia de La Noe amb la seva família i tots els alumnes. Cedida la xerrada. Ha estat una gran experiència, la seva història és plena del centre volem agrair a la Noe i a la de sen�ments i emocions, i per altres, seva família per haver vingut. molt colpidora. La Noe Gaya ha dut a 1’ 360º terme diferents projectes, l’úl�m ha Aquesta trobada ha estat el punt final sigut que ha escrit un conte infan�l a una sèrie d’ac�vitats que comença-

ven a les tutories visionant el vídeo 360º un segon, i posteriorment la visita de la Júlia Boqué, una ex alumna del centre que ha realitzar el seu treball de recerca de segon de batxillerat estudiant l’abans i després en la vida d’aquesta jove. Tot i així, el treball no explica la seva història sinó les històries dels seus familiars més propers, “els autèn�cs herois i heroïnes de la història”- tal com els anomena la Júlia- els pares de la Noe, la seva germana, el seu cunyat i les seves nebodes. Es tracta d’un documental on es recullen els diferents sen�ments i relats dels diferents protagonistes a més de reflexions per part de l’autora. Per altra banda, la Júlia va donar alguns consells i pautes de com fer una bona presentació oral.

Val a dir que l’alumnat en tot moment es va comportar molt correctament i va manifestar molt interès en tot allò que es va exposar donant la seva opinió i rellegint una i altra vegada el llibre que us recomanem des d’aquí. ■

Rita Prats i Núria Ribes

Crèdit de síntesi: aprendre sobre el terreny La garrotxa, terra de volcans

L’alumnat de 1r d’ ESO de l’ Ins�tut Joan Amigó i Callau de L’Espluga de Francolí va realitzar el Crèdit de Síntesi al Collell, a la comarca de la Garrotxa. Van ser tres dies plens d’ac�vitats recrea�ves i diver�des a la natura.

El primer dia, van visitar els dos volcans d’ Olot, el de Santa Margarida i el Croscat. El Croscat és un dels quaranta volcans que hi ha a la Garrotxa. Aquest volcà estava “ trencat” ja que fa uns anys u�litzaven les seves pedres per diferents edificacions. Al Croscat, es poden observar amb molta claredat les diferents capes que tenen els volcans (les gralleres). Després d’ un pícnic, van anar a visitar la Fageda d’en Jordà, on van veure una vegetació molt abundant i van completar el dossier “ Els Volcans de la Garrotxa”. Seguidament, es van desplaçar cap a la casa de colòEL FRANCOLÍ

Tot el grup de 1r a punt per tornar. Cedida

45

JUNY 2019

ENSENYAMENT nies i van fer l’ac�vitat del Làser Tag. Finalment, es van instal·lar a les habitacions, van sopar i quan van acabar, van realitzar un joc de nit que consis�a en una cursa d’orientació pel bosc.

El segon dia, van fer diverses ac�vitats d’ hípica i camps d’aventura. Es van poder �rar amb �rolines i pujar dalt dels arbres. A la tarda, van fer una excursió al riu Ser situat al Torn. Van seguir completant el dossier del Crèdit de Síntesi i fins i tot, els més atrevits, es van banyar al riu! Al ves-

pre, després de sopar, les alumnes i els alumnes es van arreglar per anar a la Super Disco Fashion! A la discoteca, hi havia companys d’altres ins�tuts d’arreu de Catalunya. Van ballar fins les dotze de la nit!

Per acabar l’estada, l’úl�m dia, van fer una ruta amb BTT pel voltants de la finca, van gaudir molt. Quan van acabar de dinar, es van acomidar dels monitors i cap a L’Espluga!

Van ser tres dies de convivència, aventures i diversió amb tots els companys i companyes de classe. ■ Rita Prats tutora de 1r d’ESO

Comiat Aprofito l’oportunitat que em brinda seguro que sempre he intentat fer les aquesta revista per comentar-vos que coses el millor que he pogut i he saaquest és el meu úl�m escrit com a di- but, d’això n’es�c orgullosa. I no marrectora de l’INS Joan Amigó, el proper xo amb les mans buides, m’emporto 30 de juny deixo la direcció perquè em molts, mol�ssims records i d’entre tots principalment dos: jubilo a finals d’agost.

Han estat 33 anys dedicats a aquesta professió, dels quals 31 aquí a l’Espluga i d’aquests 25 com a directora; tota una vida.

Vaig arribar aquí a l’Espluga que tot just el meu filla gran, en Sergi acabava de fer 1 any i ara fa 2 mesos ja m’ha fet avia, tota una vida.

L’ensenyament no era la meva vocació, en acabar la carrera de químiques jo volia treballar com a tal i a ser possible dedicar-me a la inves�gació, però mentre no arribava la feina desitjada vaig apuntar-me a llistes per a impar- Maite Nolla, a l'acte de comiat. Josep Morató �r classes en un ins�tut, em van -El record d’alumnat. Durant 31 cridar de seguida i així vaig començar, anys, es pot dir que la joventut d’aquest i fins avui.

L’ensenyament em va atraure ràpid, poble i en els darrers anys de pobles m’agradava el tracte amb els adoles- propers, ha passat per “les meves cents i em diver�a donar classes; en mans”. A uns ja no els recordo, d’altres pocs anys també la feina de ges�ó i di- els recordaré tota la vida. I el que m’emrecció em va atraure i no sé com ja han porto és la sa�sfacció d’haver contribuït a la seva formació i educació, no passat 33 anys.

Marxo perquè crec que ara és un jo sola, això és feina de tota la comubon moment, ja m’he fet gran, no �nc nitat educa�va, però m’agrada pensar l’energia d’abans i la veritat, �nc ganes que algun granet de sorra he posat. de fer altres coses i que treballi la jo- Deixeu-me que us expliqui una anècdota: no fas pas gaire, dinant en un ventut.

I marxo amb la sensació de que no restaurant amb el meu marit i fills, el ho fet tant malament, si més no us as- noi que ens va venir a prendre la coEL FRANCOLÍ

46

manda em mira i es posa quasi be a cridar: ets la diré, la Maite, de l’Espluga, jo que me’l miro i com que sóc un desastre per a les cares i encara pitjor pels noms me’l quedo mirant i ell em diu, en adonar-se que no el recordava, sóc tal, que sempre estava al teu despatx i al que vas expulsar diverses vegades; ara si el vaig recordar. Petons i abrasades, em va explicar que havia continuat estudiant, un cicle formatiu de grau mitjà i un altre de grau superior d’hoteleria, que ja estava independitzat i amb feina estable, molt, molt maco. Quan va marxar els meus fills em diuen: i l’havies expulsat varies vegades?

Perquè no ha demostrat que ho recordi amb recança, sinó tot el contrari, amb un afecte especial.

Doncs aquesta és la sa�sfacció que m’emporto, el pensar que alguna cosa hem fet de bo entre tots per que se’n sur�n, perquè aconsegueixin allò que s’han proposat; i quan els trobes i t’ho expliquen amb sa�sfacció, és quan penso: Maite, alguna cosa has fet bé.

-El record de l’equip humà amb el que he �ngut el plaer de treballar. També durant aquest anys he treballat amb molts companys i, com amb l’alumnat, a alguns ja no els recordo i d’altres els recordaré sempre perquè ja no són sols companys de feina, són amics.

He tingut la sort de treballar amb molt bons professionals, excel·lents, JUNY 2019

d’altre manera no hauria estat tant anys al cap davant del centre ni el centre seria el que és, perquè això és deu al conjunt de professionals que hi treballen i hi han treballat i hi treballaran, de tots, ni d’un ni de dos, de tots.

Si una cosa �nc bona és que sempre he �ngut vista per a rodejar-me, com a equip, dels millors, i amb els anys de directora també ja n’han passat alguns.

Companys que en el seu dia van marxar cap a altres centres, companys com l’Eduard Maimoné i en Toni Blanc que

DE

ja no són entre nosaltres i dels que vaig aprendre mol�ssim, gràcies esteu on esteu, i els darrers en acompanyar-me en aquesta tasca de la direcció: Cesca, Gemma, Núria, Eugeni, Josep i sobretot l’Eulàlia Amigó, tot i que no és docent, en té totes les caracterís�ques, sempre he dit i ho con�nuo dient, és l’anima d’aquest centre.

A tots ells, a tot el professorat i equip de professionals amb els que he �ngut la gran sort de treballar i també a tots els pares i mares mol�s-

simes gràcies per fer-m’ho fàcil.

Per acabar, només dir-vos que ha estat tot un plaer, que això és i con�nuarà sent casa meva, que es�mo el centre i l’Espluga, que ja sóc més d’aquí que de Reus, abans de treballar-hi ja es�uejava aquí i ho con�nuo fent amb la meva família. Sóc espluguina de fora vila, així ens deien als de fora que passàvem aquí l’es�u; dons encara me’n sento, de fora vila però espluguina.

Gràcies, gràcies, mol�ssimes gràcies a tothom i fins sempre. ■

S O C I E TAT

Maite Nolla

C E L E BRACIO N S

Trobada a Barcelona dels nascuts el 48 El passat 6 de juny, s va fer una trobada dels espluguins que vam néixer l'any 1948. En aquesta ocasió vam anar a visitar i a dinar al Poble Espanyol i després al Liceu.

No cal dir que va ser un dia fantàs�c al recordar les batalletes de quan érem pe�ts.

EL FRANCOLÍ

47

JUNY 2019

DE

S O C I E TAT D E FUN CIO N S

Ramona Iglesias Francesch Avui ens ha deixat la Ramona de ca l'Iglesias, o com li dèiem la família, Ia iaia Mona, una dona que ho va donar tot pels seus 2 fills, pels néts, pels besnéts, pels amics i per molta altra gent del poble.

Com enyorarem la teva companyia, la teva mirada, la teva bondat, els teus petons, però sobre tot, la teva coca de pinyons i els teus canelons, la veritat és que eren únics.

Quantes coses ens has ensenyat i ens has explicat, com recordarem els dies que ens cuidaves a tots, néts, besnéts, moments que de ben segur mai oblidarem.

I com diu molta gent, no saps el buit que deixes a la plaça de l’Església, la plaça que tant es�maves i que ja no serà el mateix sense tu.

Hem estat una família afortunada de la mare, àvia i besàvia que hem �ngut i esperem que a par�r d’ara siguis feliç allà dalt al cel, amb companyia de la teva es�mada mare, que sempre anomenaves i de l’avi Enric.

T’es�mem amb tot el nostre amor i mai t’oblidarem.

En pau descansis Ramona. ■ La teva família

La rialla de Solivella a l’Espluga Se’ns fa estrany escriure aquesta carta de comiat, quan fa tan sols uns mesos que teníem plans plegats i il.lusió per encara fer moltes coses junts. Dèiem que aquest mes de juny celebraríem junts els vostres 50 anys de casats i que faríem alguna cosa especial. No ha pogut ser, així és la vida, però ens quedem amb els 49 anys anteriors que sí que vàrem poder cel. lebrar-los amb intensitat. Quina sort que hem �ngut. No deixar per demà el que podíem cel.lebrar avui i així ho hem intentat fer sempre.

Tanquem els ulls i et sen�m viva, la Rosa Maria pe�ta i trapella que corria amunt i avall amb les seves amigues pels carrers de la seva es�mada Solivella. De ben pe�tona, la vida et va colpejar amb la pèrdua del teu germà Joan, però juntament amb la teva germana Carmeta i els teus pares, Rosa i Ma�es, vareu �rar endavant, i vau seguir mirant la vida com un regal. Als 8 anys va ser el moment que et va tocar deixar la teva es�mada Solivella per anar a viure amb la família a Barcelona. El passeig de Sant Joan va passar a ser la teva zona de joc i les hores que passaves amb la teva padrina Rosa, EL FRANCOLÍ

et va fer descobrir que t’apassionava tenir cura dels altres, mo�u pel qual vas treballar com a auxiliar a la planta de maternitat de la Vall d’Hebron. Però els es�us no eren es�us si no els passaves a Solivella i allà ballant i ballant a la festa major vas conèixer al Francisco del Cal Toneta de l’Espluga. I a par�r d’aquí ja no te'n vas separarar mai més. Van arribar els teus tres fills, que érem el teu tresor i, la teva néta a qui adoraves i admiraves.

Fins l’úl�m moment ens has ensenyat i ens has sorprès. A pocs dies de la teva mort, et vas voler acomiadar de tots nosaltres, amb una serenor i valen�a admirable, u�litzant unes paraules dolces i tendres com tu, recordant-nos el teu “torneu bé per mal”, a tenir cura dels que més ho necessi�n, en fer pinya i en que no deixéssim sol al papa. Ens vas demanar que poséssim la imatge de la San�ssima Trinitat i el teu es�mat Sagrat Cor de Jesús de Solivella al teu recordatori de comiat i que la cerimònia fos religiosa, com a tu tant t’agradava. De flors, no en volies, només un ram de dotze roses vermelles, i si hi havia amics que volien portar-te flors que els hi digués-

48

JUNY 2019

DE

S O C I E TAT

sim que aquells diners els donessin a les persones que no en tenien. Així eres tu mama, una bona dona.

I sí mama, ens fa mal la teva mort, la plorem i la sen�m. Al teu costat hem après a es�mar, a cuidar, a lluitar, a expressar els nostres sen�ments i a fer pinya. Això ens serveix i ens servirà per sen�r-te present en el nostre dia a dia, per �rar en-

davant amb les nostres rialles que hem heretat de tu, amb una ac�tud posi�va i afrontant el que ens porta la vida com a part del nostre aprenentatge i quan soni la música la seguirem sen�nt, cantant i ballant com a tu tant t’agradava fer.

Gràcies mama per tant!! Gràcies nenibé! ■ La teva família

Fins sempre, Rosa Acabem el curs amb una nefasta no�cia, la Rosa, la nostra companya, la que sempre duia una rialla a la cara, ens ha deixat. Sabíem que pa�a una greu malal�a, però ningú s'imaginava aquest trist i ràpid desenllaç.

Des del primer dia, a la Rosa li va agradar molt fer treballs de patchwork, amb el que més gaudia, o més ben dit, del que més orgullosa estava, era dels treballs que feia per la seva néta, l'Anita.

La Secció de Patchwork del Casal la trobarem molt a faltar.

Descansa en pau, Rosa. ■ Secció de patchwork del Casal

En record de la Rosa Maria Masalies Era per allà al mes d'octubre passat que la Rosa Maria va començar el curs de català per a adults amb tanta il.lusió que res no feia pressen�r la seva incipient malal�a.

Sí que va dir que tenia unes visites mèdiques, però que no l'impedien venir a classe un dia a la setmana.

Par�cipà en algunes de les ac�vitats del trimestre, com la visita a la fassina del Balanyà i també en el treball de grup sobre les bo�gues de l'Espluga.

De sobte, un dia algú va dir que la Rosa Maria, de moment no podria con�nuar el curs, perquè li administraven un tractament abans d'operar-la. Semblava impossible que tot anés succeint d'una manera tan ràpida.

Tots vam sen�r una immensa tristesa de no poder gaudir de la seva companyia a les classes i més encara quan, finalment, ens arribà la trista nova de que ens havia deixat per sempre.

Recordarem la seva bonhomia i el tarannà entusiasta i lluitador, com ho faran també la seva família.

Descansa en pau, Rosa Maria. ■ Maria Montserrat (en nom de les alumnes de les classes de català) EL FRANCOLÍ

49

JUNY 2019

Adéu mama

Hola Mama, ja ets a lloc? Nosaltres som aquí, on sempre.

Avui hem anat a treballar perquè sinó el papa es posa nerviós i es pensa que ens faran fora de la feina.

Ens hem aixecat ben d’hora i hem saludat a tothom, la gent es molt amable amb nosaltres i ens

pregunta com estem.

El del temps diu que farà una onada de calor, però ja saps que a L’Espluga sempre s’hi està molt bé, sempre hi hem estat bé, oi?

La gent diu que la cerimònia va ser molt bonica, jo també ho crec, com la de la Maria Rosa, al final ens vam arraulir tots al teu voltant i vàrem cantar el Virolai, preciós mama.

Deus estar molt orgullosa perquè el Pep va sor�r a llegir una lectura i jo vaig sor�r a parlar després de la Maria Àngela, vaig donar les gràcies a tots els qui em vas dir però crec que em vaig deixar algú, ja els hi aniré dient, em venen al cap la Formació Permanent, les catequistes,... El

mossèn va estar molt encertat amb el sermó, escoltar-lo, et feia venir ganes d´anar a missa.

Ara, quan es�guis instal·lada, diga-li a la Mari que doni un cop d’ull al jardí que m’està quedant molt bé i si no us agrada m’ho dieu i ho canvio, sense el seu consell vaig una mica perdut.

No et vull atabalar gaire que segur que teniu feina, però t’alegrarà saber que l’Emma, la Mar�na, el Mar�, la Carlota i la Queralt ho han aprovat tot, no deixis de resar per ells que els va molt bé, i la Isolda ja no plora tant.

Per cert, avui han parlat a les no�cies del càncer, es veu que s’estan fent grans avenços i Catalunya és pionera, ja es veu que aquests metges tan bons que tenim se’n sor�ran aviat, és una llàs�ma que la gent hagi de pa�r tant.

Bé, m´oblidava de dir-te que aquesta xerrameca que �nc és per passar-la a El Francolí i no voldria que et descuidessis, sabent que també farà molt content al papa, que resis una mica per aquest poble que tant ens es�mem i una mica també, o molt, per Catalunya, ja sap l’amo d’aquí dalt que som molt bona gent.

Una abraçada, mama. ■ Pep, Quico, Ermínia, Olga i Ramon

Adéu Rosita Per la Rosa Raurell Dia, a l'Espluga, Rosita Franquès intercedeix per tots nosaltres i principalment pels teus, i Rosita en nom de tots els amics i amigues vull dedicar-te vetlla molt però molt pel Ramon i per aquesta preciositat aquestes paraules: de nétes i nét que tot just comencen a volar.

Vas arribar a l'Espluga fa poc més de 50 anys. Et vas inteT'es�mem, et trobarem a faltar, descansa en pau. Un petó.■ grar molt aviat fent amics i par�cipant en diverses ac�vitats Maria Àngela culturals i religioses, vivint la fe i dedicada a la família.

Ens ha tocat viure una època en la què és molt diferent la manera com ens van educar a com es viu actualment.

Crec que hem sabut seguir els signes del temps, potser a un ritme diferent, però l'amistat i l'es�mació ens ha portat a superar aquest daltabaix.

La ma�nada d'aquest diumenge, sense pa�r com tu volies (ja prou has pa�t aquests úl�ms temps)ens vas deixar.

Sempre deies que volies marxar com més tard millor. A la trobada cara a cara amb Déu, li tenies una mica de pànic.

Des del lloc que et tenen reservat prop d'una mare que casi que no vas conèixer i d'una filla que tant has enyorat

Adéu a la Rosa Raurell (La Rosita) De tots és coneguda l'ac�vitat de la Rosita en diferents en�tats d'ençà que va venir a viure a l'Espluga.

Una d'aquestes era la Parròquia. I, concretament, quan es formà el cor parroquial, ella en fou una de les veus.

Hi va ser molt de temps, fins que va poder fer aquest servei.

La recordarem com una persona EL FRANCOLÍ

amable, amb sen�t de l'humor i també una dona de caràcter, entregada a les tasques que ella considerava bones de cara als altres, ja que era una persona de fe que actuava sempre amb responsabilitat i entusiasme.

Recentment havia perdut la Rosa, la seva filla es�mada, i es va submergir en una tristesa tan profunda que, a més

50

de la malal�a, no va poder superar.

Notarem l'absència de la Rosita, tant al cor com a la Parròquia, però ens quedarà un grat record del seu pas entre nosaltres.

Manifestem també el nostre més sen�t condol al seu espòs i a tota la família, que la trobaran molt a faltar. ■ Maria Montserrat (en nom del Cor Parroquial) JUNY 2019

NATURA SINGULAR El tord (Turdus philomenos)

El tord és un ocell de talla mitjana (fa uns 20-22 cm d’alçada), de colors bruns i ventre cremós i pigallat. A les zones mediterrànies és molt comú en àrees boscoses, sobretot a l’hivern quan ens visiten milions d’hivernants provinents del nord d’Europa, però també a l’es�u en que una pe�ta part de la població nia en boscos frescos i humits. És un ocell omnívor que a l’es�u, en època reproductora, s’alimenta bàsicament d’insectes i altres pe�ts invertebrats, mentre que a les estacions fredes les pe�tes fruites com arboços, olives i altres pe�tes fruites conformen la part principal de la seva dieta.

Desconfiat i inquiet, el tord troba la major part del seu menjar al terra remenant el sotabosc, i fins i tot àrees obertes, però es refugia en l’espessor d’arbres i matolls quan se sent amenaçat. A l’hivern, pot fer grans volades de fins a centenars d’individus que cap al vespre es desplacen, des de zones d’olivers on s’alimenten, fins al bosc, on passen la nit, un costum aprofitat pels caçadors per a fer-ne grans captures.

La polla d’aigua (Gallinula chloropus) La polla d’aigua és un dels pocs ocells purament aquàtics de les nostres contrades, i és que aquest ocell de talla relativament grossa (fa fins a 40cm de llarg i pot assolir mig Kg de pes) passa la major part del temps nedant o amagada entre les canyes i altra vegetació de ribera. És difícil de veure doncs és molt tímid, i és absolutament inconfusible: aspecte de gallina, color negre amb alguna ratlla blanca i bec de color vermell i groc intens. És un ocell oportunista i d’alimentació variada i amb poques demandes pel que fa a la qualitat de l’aigua, podent viure en indrets força humanitzats: canyissars, basses, cursos fluvials...

Fa dues postes (ocasionalment fins a tres) de 5 a 9 ous en un niu, ben amagat, que els dos progenitors han fet entre la vegetació. Els polls, que naixeran després uns 21 dies d’incubació, segueixen ben aviat els pares nedant al seu darrera, en ocasions ajudats per germans més grans de pollades anteriors. ■ Pitu Amigó facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat

EL FRANCOLÍ

51

JUNY 2019

La cultura popular espluguina s'uneix per rebre la Flama del Canigรณ

JUNY 2019

52

EL FRANCOLร