EL FRANCOLÍ JULIOL 2018

NÚM. 377

JULIOL 2018

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'ESPLUGA VIU LA FESTA MAJOR MÉS REIVINDICATIVA

ENTREVISTA: Gemma Carbó Ribugent, actual directora del Museu de la Vida Rural

EL FRANCOLÍ

1

JULIOL 2018

D'oca a oca

EL FRANCOLÍ

2

JULIOL 2018

Pep Torres

LA NOSTRA PORTADA Nosaltres, només podem donar-los suport, fer-los avinent que estem amb ells, que pensem en ells i que farem el que faci falta per tal que la jus�cia sigui justa de veritat i que incondicionalment caminarem, pa�rem, lluitarem i triomfarem finalment al costat dels nostres representants.

Revista editada amb la col.laboració de:

FOTOS PORTADA: Eva Bonet

SUMARI

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Josep Duran Gili, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Patrícia València, Esther Català Sànchez, Pitu Amigó, Laura Poblet i Museu de la Vida Rural.

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ballester, Toni Morlans, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Xavier Lozano Bosch, Ferran Civit i Martí, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

4 5 6 7 8

EDITORIAL. Tot el nostre suport BÚSTIA. El món al revés REFLEXIONS. "Roma locuta..."

Juliol CARTES A LA PRESÓ. Presos plítics i no polítics presos. Sabreu una mica més del nostre poble 9 L'ACTUALITAT. La consellera Artadi visita l'Espluga per conèixer els seus atractius i necessitats. Comencen les obres del camp de futbol de gespa artificial 10 L'Espluga ja compta amb la samarreta d'Els Tons. La gran Ballada de la Festa Major de l'Espluga es tenyeix de groc per la república catalana 11 A presó dos detinguts per un robatori amb força a l'Espluga. Francesc Sánchez encapçalarà una candidatura de la FIC a les municipals 12 L'espluguí David Ferrer rep la distinció de mestre artesà.

Fernando Martí s'acomiada de 75 anys de pintura amb una exposició a Poblet 13 Laia Torres homenatja els avis i crida a actuar per la república en el pregó de Festa Major 14 Èxit de participació jove en la Setmana de la Joventut 15 L'espluguina Erika Soriano, finisher a l'UltraEbre Swim MArathon. L'Espluga de Francolí tanca una nova edició de laFesta Major amb molt èxit en tots els actes 17 ENTITATS. posem fi a la temporada amb la Margarida Arizeta. Torna la bibliopiscina a l'Espluga Doctor Prats encapçala el cartell de la Festa Major. L'assassí de la pastanaga arriba a l'Espluga 18 El Senglar de l'Espluga guanya el concurs d'encesa de bèsties a Cambrils. Alumnes de les classes de català per a no catalanoparlants visiten l'exposició "The Dust bowl" 19 Maria Ibarz, millor sub 14 a l'Obert d'escacs Memorial Calbet.

Josep M. Guasch, campió de Campionat d'Escacs de Veterans 20 Els Gegants Neolítics, a la trobada internacional de la Llacuna 21 Actuació conjunta del Pessebre Vivent i el Camp de Treball per reutilitzar canyes del riu. Festival Riubombori un

3

èxit en participació i en qualitat musical 22 L'EFMR tanca temporada 23 Festa Major de l'Associació de Jubilats 24 L'EsglésiaVellas'ompledepúblicperescoltarlaCorald'Aprodisca. Visita de l'Arquebisbe, monsenyor Jaume Pujol 25 Abderrahim El Jaafari Campió de la 41 Cursa atlètica 26 ENTREVISTA. Gemma Carbó, actual directora del Museu de la Vida Rural 28 ARA FA 100 ANYS 29 Diari Oficial del País a nivell local 30 CASAL 33 RIMADORS ESPLUGUINS 34 ESPAI SOMMELIER 35 CURAR-SE EN SALUT 38 JOVES ESCRIPTORS 39 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 40 PINZELLADES DEL PEDRÍS 42 MOSSECS FILOSÒFICS 43 MUSEU DE LA VIDA RURAL 44 ENSENYAMENT 45 EL RACÓ DE PENSAR. DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR

JULIOL 2018

Tot el nostre suport El Francolí ha estat de sempre vinculat i compromès amb la catalanitat i amb el país, com ho ha estat l'entitat que li ha fet de paraigua en aquesta segona època de publicacions, el Casal de l'Espluga.

Seguint doncs aquesta tradició, la nostra revista és absolutament sensible amb el pols del país i a les circumstàncies que li toca viure, i és per això que viu amb empatia l'esdevenir dels fets, d'aquests fets que en els darrers mesos i anys han esdevingut una espiral de conflicte polític entre la nostra nació i l'estat espanyol, que ha portat al nostre país a haver de viure situacions que ronden el surrealisme.

Tenim un govern legítim que des de l'exili lluita per establir el mandat popular de construir la república catalana tal com ho vàrem expressar els catalans convocats el passat 1 d'octubre al referèndum d'autodeterminació. Per altra banda tenim un altre govern, en aquest cas amb un caràcter simbòlicament provisional, ocupant la Generalitat i fent mans i mànigues per gestionar el dia a dia del país, en un context hostil per part del govern central que no ens vol escoltar i ni tan sols entendre. Amb tot això queda demostrat que el canvi de color polític i ideològic que ha viscut el govern de Madrid ha estat un canvi cosmètic, ja que pel que fa als afers catalans tant se val el color que vesteixin els partits espanyols, són calcats en les propostes i insensibles a les demandes del poble català.

I d'entre tot aquest context esperpèntic, l'absurd es converteix tristament en realitat quan tenim representats legítims del nostre poble privats de llibertat, el bé major i més absolut de l'ésser humà pel fet de ser-ho. No hi ha causa ni delicte, no han fet mal a ningú ni han robat o enganyat. Estan sotmesos a una justícia parcial i manipulada que és la riota dels juristes assenyats d'aquí i d'arreu del món.

Quan qualsevol persona amb dos dits de front analitza la situació (sobretot si aquesta persona té un paper objectiu en tot aquest afer), se n'adona que

l'única cosa que se'ls pot imputar és el fet de fer tot el possible per tal que el poble (del que en són representants) expressi lliure i pacíficament quin futur vol pel seu país. Quin deure més sagrat podria tenir un representant electe del poble?, no és per això que els escollim?, per representar-nos i prendre les decisions que volem la majoria, i en cas de dubte per preguntar als ciutadans quin camí troben més adient per seguir. Això no pot ser mai causa per portar a ningú davant dels tribunals i molt menys per empresonar-lo sense ni tan sols tenir cap sentència, o el que és més gros, cap delicte clar que imputar-li. Tot plegat és una vergonya que empaitarà eternament als que ho maneguen, perquè la història serà qui els jutjarà a ells i els posarà en el lloc que mereixen, al costat dels miserables que al llarg dels segles han fet un ús indegut del poder, un abús del càrrec o han fet servir la posició per assolir fites gens legítimes.

Costa imaginar com poden ser les estones a la garjola, on tot està controlat i no hi ha marge per a l'actuació individual lliure. Costa empatitzar amb qui està privat de llibertat i que viu totes les hores darrere unes reixes, apartat de la seva vida quotidiana, dels seus i de la seva família. Costa entendre com pel fet d'escoltar al poble, unes bones persones poden acabar enreixats.

Però sobretot cal tenir molt clar que són ells qui ens representen i que el fet d'estar tancats a la presó implica que tots hi estem una mica, perquè la llibertat col·lectiva que ells han defensat pagant el preu de la privació de la seva llibertat particular, és un bé al que no podem renunciar i que hem de defensar cada dia, davant de qualsevol situació. nostres ara represaliats, que cada dia aporten dignitat al nostre poble des del fons de les cel·les de les presons que els tenen injustament apartats del poble que estimen i al que representen. I finalment, només podem agrair aquesta lliçó de dignitat, d'enteresa i legitimitat que justifica qualsevol lluita del nostre poble català per assolir la tan desitjada llibertat, col·lectiva i particular. ■

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades a les bús�a de la revista, encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

4

JULIOL 2018

Busti@

El món al revés

Al nostre país els jutges poden acusar els polí�cs de rebel.lió quan resulta que ells poden provocar-la si s’equivoquen defensant tossudament amb acusacions que saben que són falses.

Quins mereixen reprovació i rec�ficació pública són els molt honorables que defensen la paraula polí�cs presos en lloc de presos polí�cs, sabent com saben que el seu empresonament és degut a actuacions polí�ques.

Qui pot acusar als voltants de l’octubre passat de respondre amb violència a la massacre de la guardia civil, quan hi ha incomptables filmacions que cer�fiquen el contrari. Que Déu ens empari si no hi hagués hagut mòbils i televisió catalana.

Qui pot sostenir que la llei a Espanya és igual per a tothom. Podria escriure tot seguit moltes excepcions començant pels de més “rango abolengo” i acabant pels violadors.

Per què aquesta mateixa llei no fa cas a 2.300.000 catalans que no combreguen amb els postulats d’una Espanya “UNA, GRANDE Y LIBRE”.

Quin par�t polí�c ha estat capaç de votar lleis socials promogudes per la Generalitat de Catalunya a favor dels més febles i que no tenen res a veure amb els ca-

EL FRANCOLÍ

talans que volen reprimir.

Si tots saben, si no volen men�r, que l’única manera de salvar una llengua noble, culta, com la catalana, és la “normalització lingüís�ca”, per compensar la desigualtat d’ús que pateix el nostre país, i si al mateix temps que contribueix a la pau social i el respecte mutu per a ambdues cultures,perquè insisteixen en dividir més i més la nostra societat, quan tots saben que els únics bilingües som els catalans.

Aconsellaria que traslladessin l’escola universitària dels jutges al centre d’Espanya, i així ens lliuraríem de la trista visió d’uns jutges de nova fornada, felicitant, abraçant i alabant el Sr. Llarena en una visita “casual” a l’escola.

D’això no se’n diu “adoctrinar”? I, compte, això ho fan els jutges.

Potser que els catalans siguem especials i no ens plagui que ens manin i governin els que ni ens coneixen ni ens es�men, i el que és pitjor, no ens volen iguals (la mala praxi al llarg dels segles ho cer�fica amb escreix). És una pena que els par�daris d’una pàtria comuna hagin escollit de forma voluntària la paraula “submissió”, i dissortadament no es moguin d’aquí.

Volen humiliar-nos. ■ Eusebi Majós

5

JULIOL 2018

REFLEXIONS un cop d’ull

"Roma locuta..."

ANDREU MORTA

Sou on sou perquè ens vau escoltar; però no sou on heu de ser. No us volem a prop: us volem a casa.

Recordant mossèn Muntanyola també evocàvem aquella Església franquista, carca, còmplice i complaent; l’ambient resclosit i tanmateix perillós —us sona, això?— en què el poeta i sacerdot espluguí hagué d’exercir el ministeri, en què va donar un testimoni català exemplar i va escriure poemes tan sublims com terrals i inoblidables.

Vegeu una anècdota que em va passar a mi quan, entre 1957 i 1963, formava part de l’equip diocesà de pastoral infantil de Barcelona –l’antic «Aspirantat d’Acció Catòlica» que maduraria en els «Esplais» parroquials– i del Servei de Colònies de Vacances de Càritas que culminaria en l’actual Fundació Pere Tarrés.

Allà aplicàvem el poc que de pedagogia activa havíem après mig d’amagatotis i experimentat a les catequesis.

Enlluernats pels teòlegs francesos, com tot catòlic d’aquell temps, ens inspiràvem en els postulats de l’educació per l’acció que havien posat en voga la JOC –d’origen belga– i els Coeurs Vaillants francesos: creixement personal; la «colla» – còpia bessona de la «patrulla» scout– com a mètode; assumpció de responsabilitats i llibertat per a l’acció; mobilització per objectius i campanyes (“L’infant, apòstol de l’infant”, dèiem); el joc com a àmbit educador prioritari; la Natura, do de Déu i eina de formació i enriquiment...

Arran d’una crisi profunda a la «Delegación Nacional» de Madrid —línia directa amb la Conferencia EL FRANCOLÍ

Episcopal Española— qui llavors n’era consiliari, don Manuel Estepa —que temps a venir guanyaria renom com a bisbe castrense i retrògrad—, ens demanà que assumíssim la gestió del moviment des de Barcelona estant, atès que cap membre del nostre equip no es podia desplaçar a la “capital del Reino”. Ni volíem, és clar. Ho vàrem assumir i tot el que havíem editat com a Delegació Diocesana –mètode, plans d’acció i de campanya, el «Carnet de Vacances»...–, tot ho traduírem al castellà, ho van editar a Madrid i ho difongué la Delegación Nacional de Aspirantes. I santes pasqües.

Doncs bé, els companys de Tarragona i el consiliari, mossèn Gil, s’afegiren al projecte amb ganes i il·lusió. Feliços, varen anar a presentar-lo a don Benjamín de Arriba y Castro, cardenal-arquebisbe de Tarragona des del 1949, bastant ultra i carregat de prejudicis contra la cultura i la llengua catalanes.

De bell antuvi, al pompós personatge li van complaure les idees

6

que li explicaven... fins que va mirar els papers. Horreur! Eren escrits en català! Vade retro! “¡Nada de eso perpetrado en Barcelona! —els va deixar anar— ¡Sólo autorizo lo establecido por la Dirección Nacional de Madrid! ¡Eso que traéis no lo acepto!” Desolats, els tarragonins ens van telefonar: no podien entrar en aquell projecte engrescador ni proposar les accions pedagògiques que se’n derivaven perquè el cardenal el rebutjava per ser de lletra i pensament català.

“Cap problema, nois. Tranquils” responguérem. Els vam fer arribar el mateix paperam en castellà i peu d’impremta madrileny... Oli en un llum. L’eminent purpurat va llegir-se els “nous” papers «de Madrid» i enganyat i feliç, ho aplaudí: “Tenedlo claro: esto sí que está bien, son proyectos más afinados que los de esa cuadrilla de Barcelona. ¡En marcha, pues, e id con mi bendición!”. Estrambòtic? Doncs escolteu la «Cope» o mireu-vos la «Trece TV» episcopals d’ara mateix. Si teniu estómac. ■

JULIOL 2018

REFLEXIONS un punt de vista molt personal

Juliol

H

LAIA TORRES

e après que l’ska i el vi també queden bé. Ho he après en un lloc alt, com els que m’agraden per estar sola però no del tot. Ho he après en un lloc an�c, com els que m’agrada veure i viure de tant en tant, avui engalanat amb bombetes de revetlla. Deixo la copa de vi a terra, la pedra sobre la que em recolzo no és prou regular i no vull que em caigui part de la inspiració. Baixo els ulls a terra i no l’acabo de veure, la que queda just a sota meu. Apujo una miqueta el cap, només una mica i començo el viatge, l’enèssim. No vull que sigui un ar�cle sen�t però tampoc no sóc de pedra i ja sabeu què i com escric. La imatge: tres cases adossades però no adossades de les noves, sinó adossades per la casualitat. Una gran i nova, amb un balcó al mig, la casa que tots dibuixaríem si fóssim pe�ts. Groga, amb els marcs de les finestres d’un rosat poc sub�l, pel meu gust. L’entrada gran, pels cotxes, que abans devia ser pels carros, i la pe�ta.

Dues finestres semblen tapiades a la part de dalt. I la teulada. Amb la teulada que arriba a tenir i no s’hi van fer una terrasseta. Si hi estarien de bé, ara.

La del seu costat fa una mica menys de la meitat d’aquesta. És més clara, d’un color trencat, i no tan arreglada. Té dues portes, la gran i la pe�ta però són totes dues de mida an�ga, d’aquelles que fa falta acotxar-te una mica si ets gaire alt. Les canonades baixen pel mig però estan pintades, dissimulades perquè no sembli tan tan an�c. Hi ha un balconet i unes finestres d’aquestes que surten cap enfora, que si a ells els agrada, no hi �nc cap objecció. Dalt de tot, a la terrassa, presidida per una bafarada amb un “SÍ” sobre fons groc i una estelada, una senyora, tranquil·la però no del tot, avui, estén la roba. És un dis-

EL FRANCOLÍ

sabte a la tarda, de juliol, i ho fa en �rants i malles, perquè normalment ningú la veu, perquè ningú no hi puja, al Castell, que és massa amunt. Avui, però, l’hem clissat tots. Tots els que hem pujat a admirar l’espectacle que té justament ella darrere de la paret. No ho veu, la terrassa només dona a un costat però per l’altra...per l’altra s’obre la Conca a banda i banda. Es veuen els horts, els camps segats, les oliveres, les vinyes i alguns ametllers, crec que deuen ser. Es veu tot, bonic, esplèndid, torrat. Es veu l’Espluga al fons a la dreta i Montblanc a l’esquerra. Es veuen els cingles de Sant Joan i, si m’hi fixés, gairebé veuria el mirador de la Pena.

Les muntanyes. Es veu tot el que som i el que no volem deixar de ser. El castell, un lloc alt, ple de gent que comença a arribar perquè ha baixat el sol fa justet una hora i ara ja es pot sor�r i s’agraeix. Una pausa. Es�c sola i la gent em mira perquè sempre ens mirem aquells que van sols. Es�c sola i sóc al millor lloc on podria ser ara mateix. Sona un “cha�y, cha�y” que alguns us sonaria com un “sarri, sarri”. La primera és la cha�y i el ritme, tot i ser ska, és un ska de les vuit del vespre. Inspira-

7

dor, més vell que el sarri, però sense el qual aquest úl�m no hauria exis�t mai.

Baixo de la torre i m’assec a les pedres de darrere les cadires. Els veig com mouen vinils per allà darrere, al porxo del castell. I em distreu d’aquest espectacle una mosca que ha anat a xuclar sang de la ferida que m’he fet arrencant-me, precisament, la crosta d’una altra ferida. I així sense parar. Faig fora la mosca i no em puc tornar a concentrar perquè passa un nen que vol pujar al munt de pedres caigudes del castell (restes de no sé què ni de quan). Algú el vol fer baixar, dient-li que es farà mal, però com n’ha de fer cas, dels grans? Les pedres són el seu cim d’avui. I amb aquestes sabates de colors florescents segur que puja, baixa i encara té forces per tornar a coronar-lo. En realitat sóc en un lloc normal, però amb una copa de vi a la mà que el magnifica, perquè fa sang i es�ma. I em sento lliure com m’agradaria que es pogués sen�r tothom avui. I ahir. I demà. Per veure dones que estenen roba pensant que ningú les mira. Per sen�r, de tornada a casa, l’olor de la palla que han empacat. Per viure el dia a dia, sense estridències, però amb llibertat. ■

JULIOL 2018

CARTES A LA PRESÓ A par�r d’ara, i fins que els polí�cs presos no siguin a casa, rebran un exemplar d’El Francolí cada mes. A part, reservarem aquest apartat de "Cartes a la presó" per si algú desitja fer-los arribar algun escrit. Si és així, només cal que envieu la vostra nota a elfrancoli@casaldelespluga.cat o a elfrancoli@gmail.com.

Presos polí�cs i no polí�cs presos La semán�ca dels governs espanyols és prou definidora del tarannà dels governants.

Els calia una venjança dura per escarmentar els nacionalistes catalans. S’inventaren delictes inexistents i així jus�ficaven la repressió i l’encarcerament.

Els resultà fácil presentar proves de culpabilitat sempre atenent-se a la informació donada per la policia i la guardia civil, i mai contrastada amb les muntanyes d’informació que tenia el poble, les televisions i les autoritats catalanes.

Només els calia un jutge que ra�fiqués penalment les acusacions i d’això en nasqueren els exilis i les presons, i l’aplicació d’una duríssima separació dels encausats de la

família, esposa, fills i pares, etc., perquè els resultats fossin més dolorosos.

Tots els catalans de cor ens sen�m exiliats i encarcerats, i al mateix temps tan units a vosaltres que mai oblidarem la vostra veritable Catalunya.

La vostra conducta ens ha servit d’exemple, i cada dia que passa s’enforteix la nostra determinació de �rar endavant i és per això que us demanem paciència i fortalesa per seguir aquesta lluita noble que ens por� a la llibertat del nostre poble.

Tots junts ho aconseguirem.

Us es�mem. ■ Eusebi Majós i Pont

Bona inicia�va de la revista El Francoí Es�c molt content des del dia que em vaig assabentar que El Francolí us faria arribar a la presó a totes i tots un número de cada edició mensual de la revista, sàvia decisió.

Egoistament us diré que m’agrada, perquè rebreu mensualment notícies de l’Espluga de Francolí, i també perquè quan us escrigui cartes ja no caldrà que us expliqui coses del nostre poble. Tindreu informació completa, extensa i molt “professional”. Encara que ningú a la redacció cobri, i tot sigui fet per gust, la qualitat i la feina ben feta és una de les fites de la història d' El Francolí, que compta amb articles i opinions de signatures molt autoritzades. Ja ho valorareu personalment.

Malgrat us arribi El Francolí, prometo continuar escrivint-vos, però ja no caldrà que us expliqui el magnífic Pessebre Vivent que fem per les festes de Nadal, o com va ser la inauguració de la Fira .

Aquesta Festa Major, la Blanca Bragulat, la dona del Jordi Turull ens recordava amb molta emoció continguda, durant l’acte en que hem posat els vostres noms i els de les exiliades i exiliats als nostres carrers fins que torneu a casa, que al gener havien vingut ella

EL FRANCOLÍ

8

i el Jordi a inaugurar-nos la Fira. Ja llavors vau tenir el nostre escalf com a poble. Tampoc caldrà que us expliqui com és el nostre Carnestoltes amb el “Ratolí” revista satírica com emblema, ni tampoc què fem per Setmana Santa, ni com celebrem la mona o fem un arròs amb la colla al tros parlant de vosaltres, ni com sona l’orgue de Poblet en directe i mentre, penses que vosaltres ara no en podeu gaudir en directe perquè esteu mancats de la llibertat i dels drets civils més bàsics. Ni com celebrem l’1 de maig amb una caminada popular com a acte principal.

Potser no em caldrà explicar-vos l’arribada de la Flama del Canigó el 23 de juny, ni la magnífica revetlla que ens munten cada any els Diables de l’Espluga.

Tot això a partir d’ara ja ho sabreu puntualment gràcies a la revista El Francolí.

Jo, amb tota la modèstia, us continuaré escrivint, segurament per explicar-vos coses sense massa transcendència però amb un desig enorme i anhel ben gran de que ben aviat, sigueu a casa vostra, no a prop de casa vostra, a CASA VOSTRA, amb els vostres. Fins ben aviat. ■ Àngel Tierz Garcia JULIOL 2018

L'ACTUALITAT

La consellera Artadi visita l'Espluga per conèixer els seus atrac�us i necessitats La consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va visitar l’Espluga el passat 12 de juliol per conèixer alguns dels espais turís�cs i copsar les demandes del territori.

Elsa Artadi va passar per la Conca en el marc de la presentació a Tarragona de la pròxima convocatòria del Fons Feder i de la visita ins�tucional a diversos pobles del Camp de Tarragona. La consellera va estar rebuda per l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, i

Elsa Artadi i Antoni Carreras. Jordi Torre

diversos regidors a l’Ajuntament poc abans de dos quarts de 5 de la tarda.

Tot seguit, la trobada va con�nuar a la sala polivalent de l’An�c Hospital on els membres del consistori li van traslladar algunes de les necessitats actuals.

En dos grans eixos, el despoblament de la comarca i els problemes de mobilitat van ser els temes centrals.

D’aquesta manera, Artadi va conèixer la dificultat d’accedir a habitatges de municipis com l’Espluga, l’escassa xar-

xa de transport públic i el dèficit en carreteres de la Conca de Barberà. Alhora, David Rovira va exposar les caracterís�ques del poble i els sectors econòmics més importants de la comarca, tot destacant les ampliacions de les principals indústries. “La immensa majoria dels municipis de Catalunya són pe�ts i, per tant, hem de lluitar contra el despoblament“, va expressar la portaveu del Govern.

La visita ins�tucional va acabar a la Cova de la Font Major, on l’historiador espluguí Antoni Carreras va estar l’encarregat d’explicar els detalls de les galeries.

Durant el seu pas per l’Espluga, Elsa Artadi va signar el llibre d’honor de la vila i va rebre com a obsequi la biografia del cardenal Vidal i Barraquer i Dia vindrà, l’antologia Poè�ca de Mn. Ramon Muntanyola. ■ Elsa Artadi signa el llibre d'honor de l'Espluga. J. Torre Gerard Bosch Castro

Comencen les obres del camp de futbol de gespa ar�ficial Compte enrere per a la gespa ar�ficial al camp de futbol de l’Espluga i, ara sí, els espor�stes locals ja respiren més tranquils en veure que les obres han començat.

Des d’aquest dimarts ja s’està treballant en els moviments de terres i s’espera que en menys de dos mesos i mig la gespa ar�ficial sigui una realitat per tal que la temporada pugui començar amb normalitat. L’empresa Galitec Desarrollos Tecnológicos S.L., de Pontevedra, serà l’encarregada d’instal·lar la gespa ar�ficial al terreny de joc i també executarà quatre actuacions de l’annex de millores del projecte, que consisteixen en l’ampliació de les grades i els paviments perimetrals, l’ampliació de la caseta de control d’aiEL FRANCOLÍ

gües, el telecontrol del pou i el rec i el canvi de l’enllumenat a la tecnologia LED. El projecte suposa una inversió de 513.000 euros, de la qual prop d’un 61% es finançarà amb el superàvit municipal del 2017. El regidor de Serveis Municipals de l’Espluga, Joan Amigó, ha exposat que “el camp de futbol, igual que va ser el pavelló, era una de les reivindicacions de la gent que fa esport a l’Espluga” i espera que pugui suposar un impuls per al futbol, ja que recorda que en les darreres temporades diversos jugadors han abandonat el club per anar a jugar a altres municipis. ■

Redacció EFMR

9

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT L’Espluga ja compta amb la samarreta d' Els Ton’s L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha editat una camiseta on s’il·lustra tot el seu seguici popular a través dels populars personatges dels Ton’s, una família de personatges il·lustrats d’es�l naïf i simpà�c amb els elements fes�us i la cultura popular espluguina.

A la nova samarreta espluguina s’hi poden veure il·lustrats els gegants medievals Ponç Hug de Cervera i Beatriu, la família neolí�ca Gorg, Splug, Terra, Pastor i Blat, els gegants de la Germandat de la San�ssima Trinitat, el Miquel i la Trinitat, una representació dels capgrossos espluguins, amb la gitana i el Rovelló, el bes�ari espluguí amb l’Ocell Francolí i el Senglar, i la representació dels grallers, els bastoners i els diables espluguins.

Els personatges de Els Ton’s, presents arreu de la cultura popular catalana, han assolit un gran èxit entre els públics de totes les edats, tant pel disseny dels personatges, d'aspecte càn-

did, com per la combinació de colors, sempre molt vistosa, i perquè tant pe�ts com grans es senten iden�ficats amb els seus personatges, a més de tenir un alt valor didàc�c i simbòlic.

El disseny de Els Ton’s és obra de l’estudi de disseny XD Creacions, del que de la mà dels montblanquins Xavier Iborra i Isaac Ballesté, en els darrers anys n’han sor�t personatges de mul�tud de localitats catalanes, entre les que hi podem trobar Montblanc, Vilanova i la Geltrú, Valls, Mataró, Sitges, Berga, Barcelona, Tarragona, Solsona, Vilafranca del Penedès, Reus, Manresa, Vic, Igualada, Tàrrega, Tortosa i ara també l’Espluga de Francolí.

Les samarretes de Els Ton’s es podran adquirir a l’Oficina de Turisme de l’Espluga de Francolí, a un preu de 15 euros la unitat, i estan disponibles les talles des dels 2 anys i fins la 2XL. Des de la Regidoria de Cultura, impulsora de la proposta al municipi,

es convida a la ciutadania a adquirir-les per tal d’acompanyar el seguici popular durant les seves actuacions, i donar un caire més festiu a la cultura popular espluguina. ■

La Gran Ballada de la Festa Major de l’Espluga es tenyeix de groc per la república catalana La plaça de la vila de l’Espluga es va tenyir de groc el passat 29 de juliol en la gran ballada de la Festa Major. Els assistents han alçat pancartes grogues amb el lema “Fem República Catalana”.

L’acte més simbòlic de la Festa Major de l’Espluga, a més de la par�cipació de tots els elements de cultura popular del municipi, enguany també va tenir un to reivindica�u. Les seccions locals de l’Assemblea Nacional Catalana van promoure que els membres de les en�tats de cultura popular i els assistents aixequessin rètols per reclamar la república catalana, una acció que traslladaran a les Festes Majors de la resta dels municipis de la Conca de Barberà, com ha expressat Josep Maria Mercadé, un dels membres de l’Espluga per la independència. D’altra banda, com ve sent habitual en les darreres actuacions, els gegants de l’Espluga i els gegants de la Germandat de la San�ssima Trinitat van ballar portant un llaç groc.

A més a més, des de les en�tats independen�stes, coincidint amb les festes del municipi, també es va penjar una EL FRANCOLÍ

estelada gegant a la façana del Casal i les pancartes amb tots els presos i exiliats polí�cs. El CDR de l’Espluga també ha penjat diversos cartells recordant que, tot i celebrar la Festa Major, cal seguir lluitant. ■ Gerard Bosch Castro

Gran Ballada de Festa Major. Blai Rosell

10

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT A presó dos de�nguts per un robatori amb força a l’Espluga Agents dels Mossos d’Esquadra van detenir aquest dimarts dos homes de 33 i 52 anys, de nacionalitat espanyola, veïns de Montblanc i Valls, com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb força al polígon industrial les Eres de l’Espluga de Francolí. Un dels detinguts hauria comès, a més, quatre robatoris amb força a Montblanc i a Valls i dos delictes d’estafa i d’usurpació d’estat civil.

Els fets van ocórrer durant la matinada del dimarts i la policia catalana va ser alertada perquè havia saltat l’alarma d’un establiment. Els lladres van forçar la reixa de l’empresa i van fer un forat en una porta de vidre. Mentre els mossos de Montblanc confirmaven el fet i facilitaven informació sobre el robatori, diverses patrulles de Valls van establir un dispositiu de recerca. De fet, hores

abans una patrulla va veure un vehicle amb dues persones al seu interior amb una actitud sospitosa que, més tard, van poder localitzar i aturar. Els dos ocupants són els presumptes autors del robatori i a l’interior del cotxe, portaven eines, una navalla, guants.

També objectes i diners que havien sostret de l’establiment.

La Unitat d’Inves�gació de Valls es va fer càrrec del cas, ja que tenien obertes diverses diligències que apuntaven als dos homes com a presumptes autors. Fruit de les indagacions, van descobrir que els dos de�nguts serien els presumptes autors d’un robatori amb força en una benzinera de Valls el passat 28 de juny. A més, durant el mes de juliol haurien comès un robatori amb força en una casa, dos robatoris amb força en un bar restaurant i dos robatoris amb violència en dos establiments co-

mercials de Valls.

Un dels de�nguts hauria comès altres robatoris i delictes Els inves�gadors també van poder acreditar que el de�ngut de 33 anys era el presumpte autor de quatre robatoris amb força a tres bars de Montblanc i un estanc de Valls. A més, a Reus hauria comès dos delictes d’estafa i d’usurpació d’estat civil, ja que utilitzant el DNI d’una altra persona va aconseguir retirar diners en una entitat bancària.

Tots els fets, excepte un dels robatoris de Montblanc, haurien estat perpetrats entre el 5 i el 21 de juliol.

Els dos de�nguts, que acumulen una trentena d’antecedents per delictes contra el patrimoni, han passat aquest dijous a disposició del Jutjat d’Instrucció en funcions de guàrdia de Valls i el jutge va decretar el seu ingrés a presó. ■ Redacció EFMR

Francesc Sánchez encapçalarà una candidatura de la FIC a les municipals les eleccions municipals seran el 26 de maig del 2019.

Actualment la FIC té l’alcaldia a Santa Coloma de Queralt i a Pira. També té representació a Montblanc, amb un regidor. En els comicis del 2015 també van aconseguir un regidor a Passanant i Belltall, dos a Solivella i a Vilaverd. ■

L’espluguí Francesc Sánchez tornarà a ser candidat a l’alcaldia en les pròximes eleccions municipals del 2019. Qui va ser regidor d’Espluga Viva durant la legislatura del 2011 al 2015 tornarà a encapçalar una llista, ara però ho farà amb la FIC, la Federació d’Independents de Catalunya.

Sánchez assegura que “ens presentem per potenciar el nostre municipi amb idees noves, ja que crec que falta aire nou a l’Espluga”. Recorda que en les úl�mes eleccions no va repetir amb Espluga Viva per desavinences amb la direcció de la formació i que ara estan confeccionant una nova llista per al 2019 ja sota les sigles de la FIC. Amb la nova fórmula espera que l’equip pugui tenir llibertat per fer propostes i no estigui coaccionat per la línia de partit.

Lapèrduad’habitants,l’habitatgeol’ocupació, són algunes de les principals preocupacions de Francesc Sánchez. La nova candidatura encara està treballant en l’equip i, de fet, el calendari encara és llarg perquè EL FRANCOLÍ

Gerard Bosch Castro

11

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT L’espluguí David Ferrer rep la dis�nció de mestre artesà

El Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya va atorgar el diploma de Mestre Artesà Alimentari al pastisser espluguí David Ferrer en reconeixement a la seva trajectòria professional.

L’espluguí, propietari de la Pas�sseria Ferrer, és una de les 26 persones que rebran enguany aquest diploma. Per David Ferrer el diploma és un reconeixement a la tradició familiar que ha après del seu pare i expressa: “em fa molta il·lusió perquè el meu pare s’ha dedicat molts anys a aquesta feina i estic molt content per ell”.

Ferrer rebrà el diploma de Mestre Artesà Alimentari després que el Gremi de Pastissers de Tarragona presentés la proposta a la Comissió d’Artesania Alimentària Catalana. Tots els reconeguts han d’acreditar una llarga trajectòria professional, el domini tècnic del seu ofici, experiència i mèrits de caràcter extraordinari en la pràc�ca de l’ofici. ■ Gerard Bosch Castro

Fernando Mar� s'acomiada de 75 anys de pintura amb una exposició a Poblet L’espluguí Fernando Mar� posa punt final a 75 anys pintant. Mar� va començar el viatge ar�s�c i professional als 12 anys, d’aprenent del seu pare, i ara el tanca amb una exposició de comiat a la Sala del Cubar del Mones�r de Poblet.

La mostra, que va obrir les seves portes el 30 de juny es podrà visitar fins al 29 de juliol, recull les obres més recents del pintor espluguí i algunes d’anteriors. En total s’hi poden veure 40 quadres, una quinzena d’aquests sobre el Mones�r de Poblet i gairebé

EL FRANCOLÍ

una desena plasmen espais de l’Espluga de Francolí.

Fernando Mar� ha pintat més de 700 quadres “L’edat no perdona”, reconeix Fernando Mar� per anunciar que s’acomiada amb aquesta exposició. Des del primer quadre que va pintar quan només tenia 12 anys, i que encara conserva, n’han vingut com a mínim 700 més, segons els seus càlculs. Tot i això, Mar� confessa: “jo he viscut de la brotxa grossa, de la restauració”. De fet, l’espluguí ha estat un ar�sta polivalent, ja

12

que treballat molt en retolacions i tasques de restauració, a més de pintar quadres, principalment a l’oli o d’aquarel·la. La firma de Pintures Mar� es remunta al 1924, reflecteix el pas de tres generacions de pintors i d’una passió que ha passat de pare a fill.

Fernando Mar� guardarà els estris i materials de pintura sa�sfet amb el que deixa enrere i expressa que “el més maco d’aquesta vida és que, si t’agrada el que fas, les hores les vius.

De l’altra manera, ha de ser molt avorrit fer una feina que no t’agradi”. ■

Redacció EFMR

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT

Laia Torres homenatja els avis i crida a actuar per la república en el pregó de Festa Major La Festa Major de l’Espluga ha començat un lloc ple de vida i de benvinguda, ce- anar més enllà a través dels seus avis, oficialment aquest vespre de dijous lebrem que ens n’hem sor�t, que se- just 80 anys enrere, quan va començar amb el pregó de l’espluguina Laia gurament mai hem sigut tan a prop la Batalla de l’Ebre. Una Guerra Civil Torres. Des de la Font Major, amb el d’aconseguir allò que volíem, sense que es nega a creure que va ser com portal, els Gegants Neolítics i els deixar de tenir clar que el camí més expliquen els llibres i una transició que gegants Ponç Hug i Beatriu de fons, curt no sempre és el més recte i el ca- Torres qualifica de nyap. L’espluguiTorres ha ofert al municipi un pregó mí amb més gent no té per què ser el na diu haver conegut la guerra a tracompartit, amb la participació més correcte. Que ens queda molta vés de les històries que li va explicar el d’amigues i familiars, i instants poè�cs feina, però hi som i estem disposats a seu avi, que era dels nacionals, però i musicals que han volgut ser un home- fer-la, des del més pe�t gest al més recorda que la seva àvia alimentava els natge per a la generació dels seus avis i gran. Això sí, necessitem que els qui republicans a Les Masies i que l’altre una crida a l’acció per assolir una ho lideren es�guin disposats, altra ve- avi, de la quinta del biberó, li va tocar república catalana per canviar-ho tot. gada, al fet més que al símbol“. combatre al front de l’Ebre. Amb tot, L’alcalde de l’Espluga, David RoviEn aquesta línia, part del pregó va la pregonera va realçar la fortalesa de ra, engegava l’acte explicant els motius ser un clam a la llibertat i una crida a les dones i els homes de la generació pels quals el pregó enguany ha estat lluitar per a una república per canvi- dels seus avis i amb l’homenatge també en mans de Laia Torres. El fet de ser ar-ho tot. De fet, Laia Torres va enu- va evidenciar que Espanya encara no espluguina, com ja és tradició, s’hi ha merar un seguit d’accions i hàbits dia- ha fet net i és hereva del seu passat sumat la seva joventut, un fet que franquista.

Rovira ha remarcat juntament En diversos instants de l’acte, la amb la implicació en les entitats melodia del piano amb Sergi Esdel poble. De manera especial parza va acompanyar la lectura de aquest 2018, expressava l’alcalde, poemes per part de Laia Torres, la petició ha estat per Torres però també de Filo Farre´, Maia perquè és una de les 39 persones Sánchez, Anna Garcia i Gemma del Camp de Tarragona encausades Mercadé. per les vagues del 8 de novembre i, El pregó va acabar amb una alafegia, que així “s’ha volgut tra remor. “La nostra, la de les representar a tota aquella gent àvies, les besàvies, les mares, les que ha treballat i treballarà per la tietes, les amigues i les filles”, va llibertat del nostre poble”. exposar Laia Torres. La darrera Homenatge i reivindicació crida va ser per fer camí juntes per “Es�c tan contenta de poder ser El pregó de la Festa Major a càrrec de Laia Torres. J. Torre aconseguir la igualtat entre homes aquí avui compar�nt l’inici de la i dones . Així, com a final de Festa Major i que sigui justament ris que, assegura, no decidim lliure- l’acte, desenes de dones es van alçar al aquest any”, va agrair Laia Torres en ment. “No som lliures”, va confessar, costat de la pregonera, mentre es recicomençar el pregó. “Després d’un any però reivindicava: “deixem-nos de sím- tava un poema de Maria Mercè Marçal. que ens ha maltractat”, expressava Tor- bols i comencem a actuar”. D’altra ban- Al mateix temps, desenes de persones res, referint-se als atemptats de Barce- da, en l’inici, Torres també va recordar del públic van aixecar cartells favorables lona i Cambrils, les nombroses mobi- els noms de tots els polí�cs i líders so- a la república catalana. litzacions, la jornada de l’1 d’octubre cials empresonats o a l’exili.

Després del pregó, la cercavila amb Laia Torres: “Em nego a creure que els grallers, gegants i nans de l’Espluamb tots els seus derivats, l’autocensura i, en el seu cas, també una decla- la Guerra Civil va ser com ens expli- ga va prendre el relleu de la jornada ració als jutjats just mentre afrontava quen als llibres” fins al Museu de la Vida Rural on va co“La meva primera Espluga és la de mençar la sisena edició del Rusc, el fesunes oposicions.

La pregonera va reconèixer: “Sí que la coca amb sucre”, així és com Laia �val de poesia del museu. ■ ens ha maltractat l’any i aquí avui en Torres va mirar enrere. El record va Redacció EFMR EL FRANCOLÍ

13

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT Èxit de participació jove en la Setmana de la Joventut L'exhibició d'un simulacre de rescat en accident de trànsit ha estat l'acte més mul�tudinari La Setmana de la Joventut de l'Espluga de Francolí, més coneguda com a Fais�u, ha finalitzat amb un èxit de par�cipació jove en totes les ac�vitats desenvolupades al llarg dels vuit dies. Hi ha hagut ac�vitats per a tots els públics; espor�ves, culturals, sensibilitzadores, de lleure, d'oci i musicals.Les ac�vitats han estat seguides amb èxit pels joves del municipi.

Durant tota la setmana els 27 par�cipants del Joc de la pastanaga Espluguina han estat jugant amb estratègia per a poder ser els guanyadors. El Torneig del Clash Royal l'han seguit en directe més d'una vintena d'aficionats al joc, alguns dels quals han vingut des de lluny per jugar.

Plat fort del Fais�u El plat fort del Fais�u ha estat el concurs d'apilar caixes; els joves de dos en dos han col·laborat per ser els millors apiladors de caixes, mentrestant a la plaça el públic assistent ha animat i han celebrat els reptes aconseguits. La robò�ca ha mo�vat la par�cipació dels més joves i el ves�bul del Casal s'ha omplert de robots els quan han estat programats pels par�cipants. Els amants del Ioga també han pogut gaudir de la seva passió amb la sessió que s'ha dut a terme a la gespa de la piscina.

Les ac�vitats que ja són tradicionals a la setmana de la Joventut han estat molt par�cipa�ves, com és el bany nocturn, la caminada nocturna i el concurs de paelles.

L'exhibició del simulacre de rescat en accident de trànsit ha captat l'atenció d'una mul�tud de persones grans, joves i pe�ts. La plaça Montserrat Canals s'ha omplert de vehicles d'emergències; 8 bombers treballant en equip han excarcerat els dos cotxes en què les tres víc�mes estaven atrapades. La maniobra de rescat ha estat retransmesa en

directe comentant els aspectes més tècnics del rescat.

Aquesta pràc�ca ha estat molt ben valorada tant per l'equip de bombers com pel públic assistent.

El jardí dels Francolins, un espai de trobada amb una oferta variada de música, gastronomia i formació, ha tornat a omplir-se durant les nits de la setmana de la Joventut, l'associació Juvenil Auvënguen hi ha organitzat concerts, jam session, sopars a la fresca entre altres. El resultat, un punt de trobada acollidor i amb una bona selecció d'ac�vitats.

La Setmana de la Joventut organitzada per l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí, l'Associació Juvenil Auvënguen i l'Oficina Jove no s'hauria pogut fer sense la col·laboració de la Unió de Bo�guers i Empreses de l'Espluga, el Club Atlè�c Espluguí, el Club de tennis taula Els Carquinyolis, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, la Diputació de Tarragona, la Direcció General de Joventut, els bombers del parc de Valls, la Laura Hernández, el Motoclub Francolí, les Ovelles Esgarriades, la Rosa Castro i el Servei Català de Trànsit i els Torraires de Montblanc. ■

Simulacre de rescat. Toni Morlans

Concurs d'apilar caixes. Íngrid Guillén

EL FRANCOLÍ

14

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT

L’espluguina Erika Soriano, finisher a l’UltraEbre Swim Marathon La nedadora va acabar la cursa, de referència internacional, en un temps de 6 hores i 17 minuts El passat dissabte 7 de juliol va celebrar-se la UltraEbre Swim Marathon, una travessia internacional de referència al sud d’Europa. Entre tots els par�cipants en la cursa, hi havia la nedadora de l’Espluga de Francolí Erika Soriano que va aconseguir ser ‘finisher’, és a dir, poder finalitzar-la. Soriano va completar la travessia en un temps de 6 hores i 17 minuts.

L’UltraEbre Swim Marathon és una travessia que transcorre des de la població Tivenys fins a Amposta passant per Xerta i Tortosa. Un total de 30,8 km dels quals els primers 15 km fins a Tortosa contenen trams on el corrent ve a favor, els següents 10 km no tenen corrent i els últims 5 km són a

contracorrent, ja que s'aixeca el vent i entra l'aigua del mar. En aquest cas es va aixecar fort vent a partir del quilòmetre 20, fet que va dificultar la travessia.

En aquesta cursa, tots els nedadors par�cipants han d’anar acompanyats d’un ‘kayakista’, qui s’encarrega de la

seva seguretat i té cura del seu avituallament durant el recorregut. En cap cas el nedador pot recolzar-se a l’embarcació ni posar-se dempeus.

L’UltraEbre Swim Marathon ofereix un total de 100 places per als participants.

En aquesta edició, però, només se’n van omplir una trentena i tres d'aquests participants van abandonar i no van aconseguir finalitzar el trajecte.

Un repte aconseguit La nedadora espluguina Erika Soriano va ser una de les par�cipants que va aconseguir finalitzar tot el recorregut i, dies després, fa una molt bona valoració de la seva par�cipació en aquesta reconeguda travessia. Soriano s’ha mostrat molt sa�sfeta i orgullosa d’haver pogut acabar el repte que s’havia plantejat per aquesta temporada. ■ LaConcaDiari

L’Espluga de Francolí tanca una nova edició de la Festa Major amb molt èxit en tots els actes L'Espluga de Francolí obria oficialment els actes de Festa Major el passat dijous 26 de juliol a la tarda amb el pregó a càrrec de l’espluguina Laia Torres, que des de la Font Major es dirigia als espluguins amb un pregó 100% espluguí i reivindica�u. Amb tot però, previ al pregó ja s’havien dut a terme el toc de campanes i disparada de salves anunciant la festa el dimecres al migdia. El dimecres a la tarda arribava la final del 1r torn del curset de natació a la piscina municipal, el torneig de par�des ràpides d’escacs, la inauguració del nou local dels diables, un conta contes en anglès, la Festa Major del Capuig i una nit de monòleg a càrrec de Miki Dkai, a la Terrassa Esquitx.

El dijous al vespre, i després del ja esmentat pregó, una cercavila conduïa el públic assistent fins al Museu de la Vida Rural per donar pas a la celebració de la 6a edició del Rusc, Fes�val de Poesia de l’Espluga de Francolí, mentre que al mateix temps, a la Plaça Montserrat Canals s’hi celebrava una màsterclass de zumba a càrrec de Jordi Giralde. La nit del dijous venia marcada per una de les novetats EL FRANCOLÍ

d’aquest any, la cantada d’havaneres a càrrec del Grup Barcarola, que va omplir de gom a gom la recent remodelada Plaça de Sant Isidre, i la festa eivissenca per tots els públics amb DJ Minitacs a la Terrassa Esquitx.

El divendres al migdia es duia a terme la inauguració de l’exposició de pintura de Joan M. Llorens, però ja al ma� s’havia celebrat la segona edició de la bicicletada popular per par�cipar-hi en família, on hi van prendre part més de 70 par�cipants. Ja al migdia arribava el tradicional Concertvermut, amb l’actuació dels Beiats, que ompliren de gom a gom el Jardí dels Francolins, i a la tarda, a la piscina municipal hi tenia lloc el gran parc aquà�c i a la Plaça Montserrat Canals s’hi celebrava el 4t Interna�onal Bike City organitzat pel club BTT Francolí. També a la tarda es celebrava la Cercavila Gran amb tots els grups de cultura popular de l’Espluga, que enguany comptava amb la par�cipació dels Gegants Fadrins, Vitxets i Moros de Reus, que feien gaudir d’allò més el públic assistent. El Museu de la Vida Rural inaugurava l’exposició Orografies del fotògraf Toni

15

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT Moreno i el Celler Vidbertus oferia un concert amb tast de vins que servia per a presentar el seu nou vi GaNa. Ja a la nit, al Teatre del Casal de l'Espluga, s’hi representava l’obra d’Oca a Oca a càrrec de Tratea Teatre del Casal de l’Espluga. La música del divendres a la nit venia marcada per la brillant actuació, a la Plaça de l’Església, de The Big Jamboree, precedida de l’actuació del duet Ruben’s, i pels més joves, l'actuació del grup de versions Orquestra Mitjanit, seguida de disco-mòbil, comptant amb l’actuació de la Batucada dels Diables i finalitzant amb les Ma�nades dels Gralles de l’Espluga.

El dissabte s’iniciava amb la 5a edició del Rusquet, i al migdia, a la piscina municipal, s’hi celebrava l’electro-vermut a càrrec de Sofa Beats Studio & Dave B. A la tarda arribava la 41a edició de la Cursa Atlè�ca de l’Espluga, que enguany comptava amb gairebé 500 inscrits, i mentre s’esperava l’arribada dels primers corredors, l’Orquestra Selvatana oferia un repertori de sardanes. Els més pe�ts van poder gaudir d’un espai de jocs i tallers al Jardí dels Francolins. A la nit, a la Plaça Montserrat Canals, s’iniciava l’actuació de l’orquestra Selvatana. La nit jove venia de la mà

me la gran ballada de Festa Major amb tots els grups de cultura popular. A la tarda, es donava pas a dues novetats més, un taller de circ que va comptar amb el repar�ment de coca i xocolata gen�lesa de la pas�sseria Farré Gamell per commemorar el seu 130è aniversari, i l’espectacle de màgia amb Magic Sergio. Acte seguit, la Plaça de l’Església s’omplia de gom a gom per gaudir del concert a càrrec de l’orquestra Nova Saturno, que a la nit oferiria una gran sessió de ball i música per totes les edats, no sense abans haver gaudit amb els Diables de l’Espluga, junt amb la colla de Vandellós, d’un lluït correfoc i d’un bon espectacle pirotècnic.

El dilluns, dia del cós, donava pas als darrers actes d’aquesta Festa Major, al ma� amb l’espectacle infan�l “Danses Esbojarrades” i la festa de l’escuma, i a la tarda amb un magnífic concert a càrrec de la cantautora catalana Gemma Humet, que va sorprendre les prop de 400 persones assistents amb les seves cançons ín�mes i amb un gran directe. Aquest darrer concert fou precedit per l’acte oficial de canvi de nom d’alguns dels carrers de l’Espluga pels dels presos i exiliats polí�cs catalans, de manera temporal i fins que no es�guin en llibertat. L’acte va comptar amb la par�cipació de l’Asso-

Concert de Gemma Humet. Jordi Torre

Acte de canvi nom d'alguns carrers de la vila. Jordi Torre

de Sandra Bau�sta, guanyadora del Reconixement Jordi Francolí 2018, seguida de l’espectacular actuació dels Doctor Prats i del grup de versions La Tropical i DJ Mama Pinya. Com ja és habitual, la nit jove va donar pas a la xaranga pels carrers de la vila. Les actuacions del dissabte a la nit a la Plaça de l’Església deixaven unes xifres d’assistents rècord en un dissabte de Festa Major.

El diumenge arrencava ben d’hora amb la �rada social al plat, seguida de l’eucaris�a solemne en honor als patrons de la vila, Sant Abdó i Sant Senén. Un cop finalitzada l’eucaris�a, una cercavila dirigia tota la cultura popular espluguina fins a la plaça de la Vila, on es duia a ter-

ciació Catalana pels Drets Civils, formada per familiars del presos i exiliats, i en la seva representació, la Sra. Montse Puigdemont, germana del President Carles Puigdemont, la Sra. Laura Masvidal, esposa del Conseller Joaquim Forn, la Sra. Blanca Bragulat, esposa del Conseller Jordi Turull, i del Sr. Ferran Civit, diputat i parella de la Consellera Meritxell Serret.

Aquesta edició es presentava amb un programa d’allò més complet amb activitats de caire anual i que no poden faltar al programa, i alhora, amb activitats innovadores que afavorien l’existència d’actes per a tots els públics, gustos i franges d’edat. ■

EL FRANCOLÍ

16

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

BIBLIOTECA MOSSÈN MUNTANYOLA

Posem fi a la temporada amb la Margarita Aritzeta El passat dia 28 vaig tenir l’honor de poder comentar a la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí la darrera novel·la de Margarida Aritzeta, La filla esborrada. A l’acte hi par�ciparen el Club de lectura “Lletraixerides” posant fi a la temporada.

La filla esborrada Un text preciós, de tall clàssic, carregat de ressons rodoredians, de la Víctor Català, d’un munt d’obres i autors que han fet les delícies de tots nosaltres i que es conjuminen amb mestria i maduresa en l’escriptura fantàstica de la nostra autora.

El text és d’una bellesa estilística, carregat de sensualitat, farcit de sensibilitat i delicades descripcions de la natura, les plantes, les flors, el bosc, els sons i les aromes, l’amor i el desig, el sexe i el dolor, la violència i la guerra. Ambientada en la primera postguerra (1945-1946), és un relat de maquis on també hi apareixen les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, nazis fugitius inclosos. A partir de la ficció (per més que estigui inspirada en uns fets reals que Aritzeta indica al final del llibre), La filla esborrada ens condueix del particular al general, de

l’individual al col·lectiu, i ens permet fer-nos càrrec d’allò que succeïa ‒i que sovint s’ha silenciat‒ en un moment molt dur de la nostra història. De fet, podríem dir que La filla esborrada és una història de silencis, de coses no dites, de mutilacions i repressions, de pors i vergonyes. Tanmateix, com ha de ser, l'autora es distancia de pamflets ideològics amb una asèpsia absoluta.

No puc acabar aquesta ressenya sense esmentar de manera especial un dels preciosos fils conductors que recorren el text. Em refereixo a la música, al cant,

a la bellesa de la veu humana, de les composicions clàssiques. En resum, de l’art. No és nou en les novel·les d’Aritzeta. Tots els seus textos posseeixen una particular banda sonora, sempre adequada al tema i a l’època, sempre a to amb la història que ens vol fer arribar.

Ens acomiadem amb un pe�t regal per a cada lectora, és el darrer llibre de l’escriptora Carme Mar� “El camí de les aigües” sent la lectura de l’es�u per les “lletraeixerides” club de lectura i on esperem fer el retrobament al setembre amb la mateixa autora. ■

Les "lletraeixerides" amb la Margarida Artitzeta. Nuri Estadella

Torna la Bibliopiscina a l’Espluga de Francolí Des del passat 2 de juliol, la Bibliopiscina torna a estar en funcionament a l’Espluga de Francolí.

La Bibliopiscina és un servei públic que ofereix la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí, i que està instal·lada a la piscina municipal de l’Espluga de Francolí, oferint als banyistes i a tot el públic en general ac�vitats relaEL FRANCOLÍ

cionades amb la lectura i els contes, durant els mesos de juliol i agost. L’horari de la bibliopiscina és de dilluns a divendres de les 16h a les 19h.

La Bibliopiscina vol apropar i facilitar la lectura i els llibres als banyistes d’una manera lúdica i també apropar i donar a conèixer els serveis bibliotecaris, per això ofereix alguns dels serveis propis de la

17

biblioteca com són la consulta de diaris i revistes, préstec de llibres i ac�vitats de dinamització lectora. Des de la bibliopiscina es compta amb recursos literaris molt diversos, entre els quals podem trobar-hi novel·les, revistes, poesia, teatre, contes, còmics ..., i a més a més, al llarg de la temporada s’aniran oferint diferents ac�vitats com ara contacontes o tallers.

JULIOL 2018

La inicia�va ha comptat amb una molt bona acollida en aquests primers dies de funcionament i està aconseguint el seu objec�u principal, que és el de reforçar l’hàbit lector entre els usuaris que ja el

posseeixen així com fomentar-lo entre aquells que no el tenen, a més d’exercir una important funció de captació de prelectors, públic molt habitual en les piscines. Aquesta inicia�va també reforça el

paper de centre d’oci de la piscina i dins d’aquesta instal·lació municipal es converteix en un punt de trobada i intercanvi social i cultural, atenent que aquest servei no té cap mena de cost addicional. ■

COLLA DE DIABLES DE L'ESPLUGA

El senglar de l'Espluga guanya el concurs d'encesa de bès�es de Cambrils El Senglar dels Diables de l’Espluga ha estat la bès�a guanyadora del concurs de la segona Trobada de Bès�es de Foc celebrada aquest dissabte a Cambrils, en el marc de la Festa Major de Sant Pere.

La colla espluguina hi va par�cipar junt amb set bès�es de foc del territori. El Senglar va compar�r plaça amb La Farnaca i la Galera de Foc de Cambrils, el drac Apocaleus de Vallirana, l’Au Fènixde la Pobla de Mafumet, l’Àguila Cremablat de Tremp, el Garrafó de Premià de Mar i Lo Encesa del Senglar. Eva Bonet Boc de Vandellòs.

La trobada va començar al voltant de dos quarts de 9 del vespre amb la plantada de les bès�es al passeig Marí�m que va con�nuar amb la cercavila de foc per diversos carrers del municipi fins a la plaça mossèn Batalla. En aquest espai, es va celebrar l’encesa de les bès�es de foc que van ser puntuades per un jurat. El Senglar de l’Espluga es va conver�r en la bès�a més ben valorada i va guanyar un pernil i 300 euros en pirotècnia de la Pirotècnia Tomàs. ■ Redacció EFMR

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Alumnes de les classes de català per a no catalanoparlants visiten l’exposició “The dust bowl” El proppassat 19 de juliol, un grup d’alumnes de les classes de català per a no catalanoparlants visitaren l’exposició “the dust bowl” En arribar al Museu van ser rebudes per la directora Gemma Carbó, que s’interessà pels seus països d’origen: Hondures, Paraguai i Rumania.

La visita guiada de l’exposició la féu l’Albert Carreras, responsable de col·leccions al Museu, que va acceptar de fer l’explicació en castellà i en català per tal de fer-la més entenedora a les visitants.

Les alumnes van quedar EL FRANCOLÍ

gratament sorpreses de l’exposició que, tot i haver succeït en els passats anys

18

trenta, encara avui és vigent el tema de la migració, produït pels canvis climà�cs que afecten el nostre planeta.

Al final de la visita, les que ho van desitjar van penjar unes fulles de color verd o marró a l’arbre situat a l’entrada del Museu, segons la seva visió posi�va o nega�va del futur que té el nostre planeta.

Una classe més del curs que s’està impar�nt, i que s’ampliarà fins al mes d’agost.

Des d’aquí, agraïm al Museu l’amabilitat i bona acollida d’aquest grup d’alumnes. ■ JULIOL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB D'ESCACS DE L'ESPLUGA

Maria Ibarz, millor sub-14 a l’Obert d’Escacs Memorial Calbet Durant vuit dissabtes dels mesos d’abril, maig i juny es va disputar en diferents poblacions de la província el torneig d’escacs Obert Memorial Calbet.

En aquesta edició hi van par�cipar 105 jugadors repar�ts en dos grups, A i B, dels quals dos eren espluguins: Josep M. Guasch i Maria Ibarz.

Cal destacar la classificació de l’espluguina Maria Ibarz, que va quedar primera sub-14 a la classificació final del grup B, ocupant la 13a posició i havent aconseguit 5 punts.

Al grup A, Josep M. Guasch va obtenir 3,5 punts i es va situar en la 22a posició. ■

Josep M. Guasch, campió del Campionat Territorial d’Escacs de Veterans Del 25 de gener al 15 de març es va jugar cada dijous a Cambrils, el campionat anual de veterans en l’àmbit de la demarcació de Tarragona de la Federació Catalana d’Escacs.

El reglament admet la par�cipació de jugadors de 60 anys o més i jugadores de més de 55. Hi va haver 32 par�cipants, entre ells dos de l’Espluga, en Joan Amigo Cervelló i en Josep M. Guasch el qual va aconseguir finalment el primer lloc del campionat.

Josep M. Guasch va aconseguir proclamar-se campió sumant 7 punts de

les 8 rondes disputades. El segon lloc va ser per a Daniel Rius (amb 6 punts, del C.E. Amposta), i el tercer per a CarEL FRANCOLÍ

les Grau (amb 5,5 punts, del club de Vila-rodona).

En Joan Amigó va faltar a dues rondes per malal�a, i tot i amb dues par�des menys, va aconseguir un meritori dotzè lloc a la classificació final, superant altres jugadors que hi van ser totes les par�des.

Aquí tenim la par�da entre el campió i el tercer classificat: Blanques: Carles Grau; negres: Josep M. Guasch e4 c5 2. Cf3 d6 3. d4 cxd4 4. Cxd4 Cf6 5.

Cc3 a6 6. Ae2 e5 7. Cb3 Ae7 8.

19

O-O Ae6 9. Af3 O-O 10. De2 Cbd7 11. Td1 Dc7 12. h3 Tac8 13. Ae3 b5 14. Tac1 Cb6 15. Cd5 Axd5 16. Axb6 Dxb6 17. exd5 Cd7 18. c3 f5 19. g3 Ag5 20. Tc2 Tc4 21. Cd2 Axd2 22. Tdxd2 e4 23. Ag2 Cf6 24. b3 Tc7 25. c4 b4 26. De3 Dxe3 27. fxe3 Cd7 28. Rf2 Cc5 29. Af1 g5 30. Ae2 Te7 31. Td4 Tf6 32. Tc1 f4 33. gxf4 gxf4 34.

Tg1+ Tg7 35. Txg7+ Rxg7 36. exf4 Txf4+ 37.

Re3 Th4 38. Ag4 Rf6 39. Td1 h5 40. Tf1+ Re7 41. Af5 a5 42. Tg1 Rf6 43. Ac8 Rf7 44. Tf1+ Re7 45. Af5 Cd3 46. Ae6 Ce5 47. Tf4 Txf4 48. Rxf4 Cd3+ 49. Rxe4 Cc1 50. Rd4 Cxa2 51. Rd3 Cc1+ 52. Rc2 Ce2 53. Rb2 Cf4 54. Af5 Rf6 55. Ad7 Cd3+56.Rc2 Cc5 57. Ac8 h4 58. Ag4 Re5, i en aquesta posició aparentment equilibrada, i amb els dos jugadors sense altre temps que els 30 segons de bonificació, el negre va proposar taules, que foren acceptades. Però analitzant la situació amb la tranquil·litat de la llar, es veu que situant el rei a d4 i avançant el peó a, el negre aconsegueix eliminar els peons b i c blancs, quedant passat el peó negre de b, amb moltes possibilitats de victòria. ■ Josep M. Guasch Murtra JULIOL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ CULTURAL DE GRALLERS, GEGANTS I NANS

Els Gegants Neolí�cs, a la trobada internacional de la Llacuna La família de Gegants Neolí�cs de l’Es- Llacuna fins arribar a la Plaça Major als nicipi del Baix Penedès. Els gegants espluga de Francolí ha par�cipat aquest voltants de la 1, on es van fer els balls pluguins van par�cipar a la trobada al cap de setmana a la Trobada Interna- de lluïment de cada en�tat gegantera Camp de la Bena i a la posterior cercacional de Gegants i Capgrossos de la par�cipant. vila.

Llacuna (Anoia). Portats per la Colla Gegantera de l’Espluga, EL GORG, VISITA AL BAIX PENEDÈS UN ANY DELS GEGANTONS El proper L’SPLUC I EL BLAT, LA TERRA I EL PAS- La setmana passada els Gegants Neo- repte de l’Associació Cultural de GraTOR van sumar-se diumenge a la 24a lí�cs de l’Espluga van par�cipar a una llers, Gegants i Nans de l’Espluga és la edició de la trobada amb la par�cipa- altra trobada a Masllorenç. Era la ter- celebració de la Festa Major de Sant ció de 13 colles geganteres vingudes cera Trobada de Gegants d’aquest mu- Abdon i Sant Senén, que arrencarà el de tot Catalunya, Bèlgica i 25 de juliol a l’Espluga de FranÀustria. colí. Just farà un any del naixeAquest cop, la peculiaritat dels ment dels gegantons neolí�cs gegants espluguins va comparTerra i Pastor. El grup de gra�r protagonisme amb altres fillers, la Colla Gegantera i el grup gures emblemà�ques com el gede Nans oferiran les actuacions gant belga Pierre Paulus de principals de l’any en les cercaChätelet i l’austriac Samsó de viles del Pregó, la Cercavila Murau acompanyat per la comiGran, el 27 de juliol junt amb tiva Murauer Bürgergarde. els Gegants de Reus, i el 29 de Aquest gegant té 270 anys d’anjuliol als Balls de Plaça amb la �guitat fa 6 metres d’alçada. resta de la cultura popular esLa programació d’aquesta jornapluguina. A més, els Grallers de da va començar a 2/4 de 10 amb l’Espluga oferiran, com és trala benvinguda de totes les colles dicional, les Ma�nades pels carassistents seguit de la tradiciorers de la vila, la ma�nada del nal cercavila pels carrers de La Membres de la Colla Gegantera a Masllorenç. Cedida 28 de juliol. ■

EL FRANCOLÍ

20

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA

Actuació conjunta del Pessebre Vivent i el Camp de treball per reu�litzar canyes del riu Un total de 23 joves d’arreu de Catalu- invasora que creix als voltants del Fran- del Camp de Treball han fet des del 9 nya van descobrir el projecte social i cul- colí o el Milans és una de les matèries de juliol a l’entorn fluvial espluguí, tural del Pessebre Vivent de l’Espluga primeres bàsiques pel muntatge de de- aquest dissabte l’equip tècnic del PesEl Pessebre Vivent de l’Espluga de Fran- corats i atrezzo del Pessebre Vivent. sebre va ensenyar els nois i a noies a colí va par�cipar a les ac�vitats del Camp Coincidint amb la neteja que els joves construir plafons de canya que després de Treball de l’Espluga, que s’u�litzaran en les represencompta aquests dies amb la tacions del Nadal del 2019. par�cipació de 23 noies i noies Durant la jornada es va pard’arreu de Catalunya i que té lar de la importància d’u�litl’objec�u d’eliminar les espècizar material recuperable i rees invasores vegetals i animals ciclat també en els esdevenide l’entorn fluvial del Francolí. ments culturals, i la possibiliDins el programa d’ac�vitats tat que obra la neteja dels enque l’Ajuntament de l’Espluga torns fluvials perquè es puguin ha previst perquè els joves desaprofitar les espècies invasocobreixin el municipi i la seva res com a decorat al Pessebre vida social, l’Associació del PesVivent. Els joves també van tesebre Vivent va programar una nir l’oportunitat de visitar part jornada de treball per reaprodel recorregut on cada dos Nafitar les canyes americanes exdals es representa la vida dels tretes del riu. jueus de fa 2 mil·lennis i el naiAquest �pus de vegetació Joves del Camp de Treball transporten canyes. Cedida xement de Jesús. ■

LA CULTURAL JORDI FRANCOLÍ

El Fes�val Riubombori un èxit en par�cipació i en qualitat musical Sandra Bautista obté el “Reconeixement Jordi Francolí” Una nit estiuenca fa viure una de les millors edicions del festival Eren les 7 del vespre quan s’obrien les portes dels jardi del Francolins. Des de ben d’hora però, les voluntàries de La Cultural Jordi Francolí ul�maven els deEL FRANCOLÍ

talls d’organització i decoració de l’esdeveniment, que s’allargaria fins ben entrada la ma�nada.

El Jardí dels Francolins de l’Espluga van acollir durant tot el fes�val centenars de persones que s’acostaven per gaudir de la música en directe de cantautors i ar�stes.

Les propostes musicals arribaven de la

21

mà les actuacions dels cinc grups finalistes que optaven al “Reconeixement Jordi Francolí”; Guillem Ramisa, Joe Pask, The Trees, Sandra Bau�sta i Simbiosi. El cartell es completava amb el grup de rural funk Wild Goats, com a proposta de final de festa que va fer alçar el públic del Riubombori a ritme de funky. Els Dj’s locals San Vinilo & Dens JULIOL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Enric Mercadé, Sara Hernández i Sandra Bautista, guanyadora d'aquesta edició. Cedida

van tancar el fes�val que brindava per l’èxit de públic als jardí dels Francolins.

En el transcurs de la nit, el jurat i vot popular del Riubombori 2018 va guardonar la cantautora Sandra Bau�sta amb el “Reconeixement Jordi Franco-

lí”, la família del cantautor espluguí va lliurar-li a l’escenari del fes�val. Amb aquest guardó, Bau�sta serà telonera d ’u n g r u p destacat de l’escena musical catalana, el dissabte 28 de juliol, en el marc dels actes de la Festa Ma-

jor de l’Espluga.

La Cultural Jordi Francolí, organitzadora de l’esdeveniment, va entregar el segon reconeixement al grup Simbiosi, que �ndrà la possibilitat de gravar un tema en un estudi de gravació professional.

Reconeixements que s’escollien per una votació popular i un jurat professional i que donen al fes�val un caire més participatiu; clara essència d’aquest esdeveniment es�val i fes�u.

Propostes consolidades A mesura que arribava el vespre, la proposta gastronòmica del fes�val agafava forma amb els sopars ecològics en forma de menú i els entrepans de proximitat. Els assistents podien maridar-ho amb cervesa artesana i vins de la Conca, una opció que ja porta el nom de Riubombori i que es reforça en cada edició.

Espai de par�cipació i reivindicació El públic del Riubombori també es va alçar en repe�des ocasions per reivindicar la llibertat dels presos polí�cs i mostrar el rebuig a la sentència de ‘La Manada’. El Fes�val Riubombori se sumava també a la plataforma ‘NO CALLAREM’, plataforma col·lec�va per reclamar i denunciar la vulneració de drets fonamentals. ■

L'EFMR tanca la temporada consolidant la nova etapa de l'emissora Gairebé UNA TRENTENA DE PROPOSTES DE CREACIÓ PRÒPIA han omplert la graella de programació de la 34a temporada de l’Espluga FM Ràdio que va acabar el passat 23 de juny. Amb les veus habituals, el retorn d’an�cs collaboradors i noves incorporacions, l’emissora municipal s’ha consolidat novament com a MITJÀ DE REFERÈNCIA AL TERRITORI en aquesta nova etapa arrancada el 2017 amb la col·laboració de l’Espluga Audiovisual, com a associació aglu�nadora de l’equip de voluntaris.

UNA TRENTENA DE PROPOSTES PER A TOTS ELS PÚBLICS L’equip de col·laboradors s’ha enfilat fins a la CINQUANTENA DE PERSONES, de diferents edats i orígens, un fet que es tradueix amb el ventall variat de programes [1] que ha ofert l’EFMR al llarg d’aquests mesos. Les propostes han anat des de la MÚSICA, amb un pes destacat, fins a la GASTRONOMIA, L’EDUCACIÓ, LA CULTURA POPULAR O ELS ESPAIS EN ANGLÈS. L’emissora també ha consolidat els proEL FRANCOLÍ

grames informa�us ampliant, de dilluns a divendres, fins a UNA HORA DIÀRIA D’ACTUALITAT I ENTREVISTES gràcies a la coproducció amb La Xarxa de Comunicació Local. Pel que fa al cap de setmana, l’INFORMATIU COMARCAL I L’INFOESPORT han estat dues de les apostes de l’emissora que han comptat amb l’emissió conjunta i col·laboració amb Ràdio Montblanc.

L’EFMR TAMBÉ HA VISCUT DES DEL CARRER ALGUNS DELS DIES MÉS RELLEVANTS DE L’ANY. Per exemple, l’emissora va executar un ampli desplegament per cobrir en directe i amb programació con�nuada LA JORNADA DE L’1 D’OCUBRE o bé la inauguració del nou Pavelló Municipal d’Esports de l’Espluga. L’equip de l’emissora i l’Espluga Audiovisual també han retransmès la Mitja Marató de Blancafort i el Dia Internacional dels Museus, entre d’altres. En aquesta línia, les retransmissions seguiran aquest juliol amb el pregó de Festa Major o la Cursa Popular de l’Espluga.

22

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

LÍDERS EN INTERACCIONS A LES XARXES SOCIALS Des de l’inici de la temporada, L’ESPLUGA FM RÀDIO S’HA MANTINGUT LÍDER EN _ENGAGEMENT_ A FACEBOOK [2] entre els mitjans de comunicació de la comarca. Així doncs, és el mitjà que aglu�na una mitjana més gran de reaccions i interaccions per part dels seguidors, una dada que demostra la fidelització de l’audiència digital. De fet, el seguiment de l’EFMR a les xarxes socials ha experimentat un fort creixement aquests mesos, per exemple A INSTAGRAM [3]L’USUARI GAIREBÉ ARRIBA ALS 700 SEGUIDORS. La forta presència a internet de l’emissora també es nota en el consum de RÀDIO A LA CARTA [4] que s’ha consolidat com una via eficient per escoltar i compar�r els programes.

Alhora, esplugafmradio.cat [5] s’ha conver�t en un APARADOR MULTIMÈDIA DE LA CONCA DE BARBERÀ amb les no�cies que combinen text, fotografies, àudios i vídeos, però

també amb la nova Agenda Cultural que recull de forma visual i pràc�ca tots els actes previstos a la comarca. L’EFMR com a mitjà mul�mèdia s’ha vist reforçat aquest 2018 amb la INCORPORACIÓ DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ AL CONSORCI TELEVISIU DE TAC12, ja que part de l’actualitat ara es publica en format audiovisual.

L’EFMR ESTRENARÀ UNA GRAELLA D’ESTIU AMB DIVERSES NOVETATS La setmana vinent l’emissora estrenarà la programació d’es�u amb l’objec�u de mantenir viva l’emissora durant els MESOS DE JULIOL I AGOST. De fet, el programa LA CONCA AL DIA es manté a l’antena de dilluns a divendres a les 11 del ma� i ben aviat es desvetllaran la resta de propostes que es podran escoltar a l’Espluga FM Ràdio. LA GRAELLA D’ESTIU man�ndra alguns dels programes de la temporada d’hivern, però també inclourà noves incorporacions. ■

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

Festa Major de l'Associació de Jubilats L’Associació de Jubilats de l’Espluga de Francolí va celebrar el passat diumenge, 22 de juilol, la seva Festa Major, la qual representa com un avançament del que serà la festa gran de la població: la Festa Major en honor als patrons Sant Abdon i Sant Senén.

La Junta de l’Associació es va esmerçar en la preparació de la que va ser una celebració molt lluïda i del gust de tots els assistents.

A les dues de la tarda, en un pavelló del Casal guarnit amb elegància, va començar la festa amb l’actuació del gegant i la geganta de la San�ssima Trinitat, seguida de les paraules de la presidenta de l’Associació de Jubilats espluguina, Sra. Anna Mar�nez i de la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament, Sra. Maria Jesús Mar�n.

A con�nuació es va donar pas a l’excel·lent dinar per a setanta-cinc persones, servit pel càtering del restaurant El Àlamo, d’Alcover.

EL FRANCOLÍ

En acabar el dinar, una selecta sessió de ball a càrrec del conjunt Zamba Show, va fer sor�r a la pista les nombroses parelles que tenien ganes de ballar al ritme de l’encertat repertori de música de tots els temps.

A la mitja part del ball hi va haver el sorteig d’un pernil i altres

premis entre els assistents.

Val a dir que va ser una festa molt agradable i distesa per a tothom, que esperem repetir-la l’any vinent i els millors desitjos per a questa Festa Major que l’Espluga de Francolí està a punt d’encetar. ■ Anton Roca

La regidora Ma. Jesús Martín amb la junta de l'Associació de Jubilats. Cedida

23

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

L’Església Vella s’omple de públic per escoltar la Coral d’Aprodisca El diumenge 8 de juliol, 12 cantaires de la Coral d’Aprodisca de Montblanc, que dirigeix l’espluguí Josep Maillo, van acompanyar, amb els seus cants, la missa de diumenge a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga, a 2/4 d’una del migdia, conjuntament amb el cor parroquial.

Els cantaires d’Aprodisca estan molt atents a la direcció, canten amb entusiasme, i el que és més destacable: ho fan de memòria, sense par�tura.

A les 6 de la tarda el mateix grup coral, en agraïment a la parròquia va oferir un repertori de cançons dividit en diferents blocs, segons els es�ls: populars, clàssiques, romàn�ques, etc.

Tant el director, Josep Maillo, com els cantaires ho van donar tot en el concert. El públic assistent valo-

rà el treball i l’esforç d’aquests cantaires amb forts aplaudiments, després de cada cançó interpretada.

Cal felicitar també el batería, que en alguns moments posava ritme als cants.

En la presentación del concert, la senyora Carme Sureda, directora d’Aprodisca, va lloar el treball de voluntariat que realitza Josep Maillo amb aquesta coral de 17 cantaires que porten 10 anys treballant, assajant i actuant, així com també agraí la bona acollida de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel.

Al final, els cantaires van interpretar el cant: Encén una llum, alhora que encenien unes espelmetes que donaren un aire acollidor a l’acte.

Després de finalitzar el concert els cantaires foren obsequiats amb un refresc al local de la Germandat de la Sma. Trinitat. ■

Visita de l’Arquebisbe, monsenyor Jaume Pujol El dissabte 21 de juliol, el senyor Arquebisbe de la Diòcesi de Tarragona, doctor Jaume Pujol Balcells va visitar la parròquia de l’Espluga per administrar el sagrament de la Confirmació a quatre nenes de la parròquia que havien seguit la catequesi preparatòria, tal com ho comunicà la seva catequista Carme Herrero al senyor Arquebisbe.

En arribar al temple, monsenyor Jaume Pujol anà saludant la gent que hi havia reunida: familiars dels confirmants, cor parroquial i les nenes que rebrien la confirmació.

L’Eucaris�a fou concelebrada pel mateix senyor Arquebisbe, el seu Secretari Josep Manel González i mossèn Marcus Vinicius, que feia d’amfitrió de la cerimònia.

Les nenes confirmades foren les veritables protagonistes de l’acte; llegiren les pregàries i acceptaren el sagrament de mans del senyor Arquebisbe, EL FRANCOLÍ

acompanyades dels seus padrins respec�us.

En l’homilia el Dr. Jaume Pujol s’adreçà par�cularment a les nenes explicant-los el significat del sagrament que rebien i alhora mostrà el goig de ser tan ben acollit a la parròquia de l’Es-

24

pluga, per la qual sent una veritable es�ma.

Un cop finalitzada la cerimònia, mossèn Marcus invità els assistents a un refrigeri, amb l’assistència del senyor Arquebisbe, a la sala parroquial. ■

JULIOL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Abderrahim El Jaafari Campió de la 41 Cursa atlètica de l’Espluga Prop de 500 atletes corrien sota una forta calor el passat dissabte 28 de juliol a la 41 edició de la Cursa de l'Espluga, en la que Abderrahim El Jaafari es va fer amb la primera posició contra tot pronòstic, amb un temps de 48'29". Mohamed Zarhouni va liderar en tot moment la cursa de 15 quilòmetres portant un clar avantatge amb el segon i tercer, però un problema de salut va fer que en l'últim quilòmetre Zarhouni es

Antoni Sabaté

desplomés, quedant primer classificat El Jaafari i en segona posició, Víctor Poyuelo, primer classificat en l'edició de l'any passat. La caiguda de Zarhouni no va impedir que pogués acabar la cursa, quedant en una tercera posició, a l'arribada l'esperava l'ambulància medicalitzada que ja estaven advertits del problema.

La primera posició femenina va ser per la badalonina Míriam Ortiz amb un temps de 56'49". Ortiz ja va quedar primera de la categoria femenina l'any passat. A bastanta distància entrava la segona classificada, Angèlica Esparza, amb un temps de 1:04', la tercera poscició va ser per Anahí Herrera amb un temps de 1:06'55".

Marc Morató amb un temps de 58"21' es va posicionar en primer lloc de la categoria d'espluguins, seguit per Jordi Espasa i Joan Isern que van entrar junts a la meta.

La categoria d'espluguines va quedar deserta en aquesta edició.

Pel que fa a la cursa dels 5 quilòmetres, la primera posició va ser per Jordi Garcia, amb un temps de 17'27", seguit d'Aitor Tomàs i Oriol Ferré.

En la categoria femenina d'aquesta distància, la gunayadora ha estat Jackeline Gómez, amb un temps de 21'30" seguida d'Angélica Damoc i Rosalia Aparici.

Canvi d'ubicació en l'entrega de trofeus Aquesta edició ha estat marcada per algunes novetats, una d'elles és el canvi d'ubicació en l'entrega de tro-

EL FRANCOLÍ

25

Marc Morató , primer espluguí de la cursa de 15 km. Antoni Sabaté

Jordi Batet va participar a la cursa de 5km.

feus. La nova junta del Club atlètic va considerar que hi hauria més ambient en l'entrega si aquesta es feia a la mateixa línia d'arribada, de fet, mentre es donaven els guardons arribaven els últims atletes.

Jordi Espasa i Joan Isern entrant a la meta. Antoni Sabaté

KMxlaLLIBERTAT El passat mes de maig, alguns atletes del CAE, van participar en la carrera de relleus que anava des del Parlament fins a les presons madrilenyes on hi havia els polítics empresonats. En aquesta ocasió, el Club s'ha adherit a la nova iniciativa d'aquesta entitat, on se cedeixen els quilòmetres que es corren a les curses a la causa política, aquests quilòmetres es van sumant a un marcador que es pot trobar a la web de KMxlaLLIBERTAT. En aquesta edició es van cedir 1.173km, que ja sumen al marcador. ■ JULIOL 2018

ENTREVISTA GEMMA CARBÓ RIBUGENT, AC-

TUAL DIRECTORA DEL MUSEU DE LA VIDA RURAL TEXT: MARIA MONTSERRAT FOTOS: ALBERT CARRERAS

Gemma, has arribat al Museu de la Vida Rural just quan se celebren els 30 anys del seu naixement.

Quina impressió t’ha fet?

De sorpresa. Un gran equip cultural que, per no estar al centre del país és desconegut, però que hauria de ser un referent.

El coneixies, el Museu? L’havies visitat?

L’havia visitat abans de l’ampliació.

Què et va dur a acceptar el càrrec de directora del Museu de la Vida Rural?

El fet de veure-hi la possibilitat de treballar una mica tot el que havia estat el meu àmbit. Projecte cultural, desenvolupament sostenible, i un projecte pedagògic, educa�u.

L’obra que Lluís Carulla i Canals va projectar a la seva casa nadiua, a l’Espluga, la coneixies de fa temps?

Sí, en la primera època.

Vas tenir l’oportunitat de conèixer-lo personalment?

No he �ngut aquesta sort.

El museu mostra uns valors importants: esforç, temps, paciència per un món més sostenible.

Explica’ns-ho una mica Permet apropar-te al principi de tot, al més essencial.

Relació amb la natura i la terra que hem anat perdent, i ara ens adonem de la seva importància. Salut �sica i mental, i salut del planeta i de la nostra societat.

Ramon Rosich fou l’anterior director del Museu de la Vida Rural.

N’ha viscut tota la història, des de la seva construcció, al costat del senyor Lluís Carulla Quina valoració fas del seu treball?

Fantàs�c. El Ramon és imprescindible per la memòria d’aquest lloc, i és la

Maria Montserrat entrevista Neus Carbó.

EL FRANCOLÍ

26

MOLT PERSONAL

Gemma Carbó Ribugent és l’actual directora del Museu de la Vida Rural des del passat mes d’abril. És presidenta de ConArte Internacional des del 2013 Vicepresidenta de la Fundació Interarts des del juny de 2016 Fou Càtedra Unesco de Polí�ques Culturals i Cooperació UdG, del 2009 al 2018.

Responsable d’educació i comunicació del Museu del Cinema de 1997 a 2007 Responsable de difusió i educació del Museu d’Arqueologia de Catalunya Doctora de Polí�ques Culturals i Educació per la Universitat de Girona Màster Ges�ó Cultural per la Universitat de Barcelona Filosofia i Lletres, Història Moderna i Contemporània per la UAB. Experiència de voluntariat i causes benèfiques. Art i cultura Educació Drets humans Polí�ca JULIOL 2018

ENTREVISTA persona que ha assumit la responsabilitat de conservar el material i els espais, de manera impecable. Coneix la història de totes les peces.

El 1988 es va inaugurar el museu an�c, i més endavant a principis del 2008 s’amplia, dissenyat per l’arquitecte Dani Freixes, amb un gran aprofitament de la llum natural.

Els dos museus es complementen?

Molt. Ens permeten el viatge al passat, a la història que con�nua en el present i en el futur.

Si ens quedéssim en el passat perdríem aquesta riquesa.

La connexió entre passat, present i futur ens la donen tots els espais.

Els nous temps han obligat el Museu a modernitzar-se, quant a les noves tecnologies.

Creus que s’ ha arribat a assolir aquest repte totalment?

Estem en el camí, però aquest món va

EL FRANCOLÍ

tan veloç que no l’atraparem mai.

Xarxes socials, llenguatges audiovisuals, però falta la part interac�va que no hi és massa.

Quina és la millor época de visitants que té el Museu?

Depèn del �pus de visitants.

A l’hivern, molts grups escolars i de la tercera edat.

Els caps de setmana i fes�us hi ha més grups pe�ts, familiars o d’amics.

Quin és l’apartat més visitat del museu an�c?

La part on s’explica el blat, el vi i l’oli.

L’espai dels carros. La llar, oficis i casa pairal.

Quan una persona arriba a l’Espluga de turista és quasi obligada aquesta visita, que permet veure tots els indrets de l’Espluga i els seus voltants. És així?

El museu no és un museu del poble i la comarca.

27

Fa un recorregut pel món rural, com a paisatge cultural.

Una pe�ta referència al Sr. Carulla, i la seva relació amb el poble, etc.

Ara a l’es�u noteu una alça de visitants estrangers?

Em refereixo a la gent que es�ueja al litoral: Tarragona, Salou, Cambrils, etc.

Sí, canvia el públic. Gent de vacances, temes de turisme rural, les colònies en anglès. Els que vénen més són els francesos.

Creus que és important la proximitat al Mones�r de Poblet?

Si parlem de la manera de viure, el Museu i Poblet són dues parts d’una mateixa història.

El treball de la terra i la manera de viure anaven molt lligats a la vida cistercenca.

En el teu currículum es veu com l’art i la cultura, junt amb l’educació, els drets humans i la política són les teves preferències.

Explica’ns-ho una mica.

Vaig estudiar història, Màster en ges�ó cultural i Dret de la Cultura. Sempre amb una funció educa�va, per transformar les ac�tuds. Això és un dret fonamental La teva cooperació internacional, en què consisteix?

A la Càtedra Unesco treballava en assessorar i ajudar altres països lla�noamericans. Posar en valor la seva riquesa cultural, relacionada sempre amb l’educació.

L’exposició “the dust bowl” ha complert l’objec�u de sensibilitzar els visitants vers el problema també actual de la migració?

Jo crec que sí. És una història que desconeixíem, però que és molt propera.

Mostra moltes situacions contemporànies. És una reflexió sobre el present i el futur.

Quins són els teus objec�us cara al futur del Museu?

Un dels grans objec�us és posar molt en valor aquesta part educa�va.

Dinamitzar encara més tot el que té de JULIOL 2018

ENTREVISTA cultural el Museu.

Compar�r experiències i par�cipació.

Des del museu es fan moltes ac�vitats: conferències, exposicions, concerts, etc.

Creus que els espluguins valorem prou tot aquest oferiment?

Es valora. El nivell de par�cipació és molt alt, però ens agradaria que fessin el pas d’espectadors a actors i que es fessin seu el Museu.

Escoles, Ins�tut, Formació Permanent, etc.

Coneixies el poble de l’Espluga i els seus voltants?

Sí.

Havia estat a Poblet, a la Conca, a Montblanc, com a turista.

Ara hi es�c descobrint una gent maquíssima.

Finalment, com et sents a l’Espluga de Francolí?

Molt ben acollida.

Vas a la farmàcia, pel carrer i et coneixen perquè t’han vist a la TV, o t’han sen�t per la ràdio.

Un contacte molt humà i gra�ficant.

Gràcies, Gemma, per la teva amabilitat i desitgem que tu i tot l’equip que treballa al Museu pugueu aconseguir l’objec�u que s’havia proposat Lluís Carulla i Canals en crear aquest espai tan important per a la vila de l’Espluga i els seus visitants. ■

ARA FA 100 ANYS

Juliol de 1918, a l'Espluga

Fa cent anys, el curs escolar s’acabava el juliol. Els nois tal vegada ho deixaven abans. S’havia d’ajudar a casa a plegar espigues.

A l’Escola Dominical que feien a les monges per les noies que ja no anaven “a costura” s’hi celebrava la festa del repar�ment de premis. Hi assis�en les autoritats civils, militars i religioses locals. Va quedar tanta gent que no pogué accedir al local que es va decidir repe�r-la un altre dia.

Cada vespre, al carrer Major, una senyora "literata pulquèrrima", molt assídua missaire, llençava des del balcó el con�ngut de l'orinal. Lluís Miquel des de l'Escut li va retreure i la polèmica va estar servida. Dolors Rosell, integrista tradicionalista, viuda de Pau Sales contestava des de les pàgines de La Conca de Barbarà, qualificant de “mozalbete desvergonzado” al corresponsal denunciant.

Tant bon punt havia passat Sant Joan anaven arribant a Les Masies les famílies d'"aiguaders" de Barcelona, Tarragona, Reus o Lleida per passar-hi unes setmanes. Es preveia una bona temporada turís�ca. La guerra europea quedava força lluny i anava a les acaballes.

La indústria catalana havia recollit bons beneficis a causa d'aquella contesa. De tal manera que a Madrid, al Congrés de Diputats es va proposar crear un impost especial als beneficis de guerra. Pràc�cament només afectava a Catalunya.

EL FRANCOLÍ

Alumnes de l’Escola Nacional de Lleida passaren un cap de setmana ─abans no se’n deia així─ a l’Espluga, visitant Poblet, Les Masies, la Pena, etc.

El dia 13 de juliol s’incendià la fàbrica dels senyors Josep M. Tarragó i Pau Abelló de la plaça d’En Canós. Els espluguins col·laboraren decisivament en l’ex�nció i no s’hi van produir desgràcies personals.

Per la festa de la Mare de Déu del Carme va predicar en l'Ofici solemne mossèn Lluís Rubinat d'Arbeca i per la Festa Major es comptava amb el pare Joan Alsina de Berga, per glossar els patrons Sant Abdó i Senén.

Un grup de joves va muntar un envelat a la plaça d'En Canós on hi tocaria "La Lira Vallense", de Valls, és clar. I al Cine Francolí hi farien ball amb la banda de l'Espluga que dirigia Salvador Agràs. Cada societat preparava actes pels seus socis i simpa�tzants. En aquell moment hi havia ac�ves, al poble, les associacions: Casino Recrea�u, Joventut Tradicionalista, Centre Tradicionalista i la Societat d'Agricultors Jornalers. A part el Sindicat Agrícola, Joventut Republicana, Centre Nacionalista i la Cambra Agrària i alguna altra que no devia estar per festes, com la Germandat de la San�ssima Trinitat o el Centre Industrial i Sindicat Mercan�l. Deu n'hi do de la polarització associa�va dels espluguins en aquell moment. ■ Josep Maria Vallès

28

JULIOL 2018

El Diari Oficial del País a nivell local (VI) 1937

Juny de 1937, pàgina 883

Abril de 1937, pàgina 190

Juny del 1937, pàgina 1090 i 1091

EL FRANCOLÍ

Maig de 1937, pàgina 378

Juliol del 1937, pàgina 123

29

Juny del 1937, pàgina 1043 i 1044

JULIOL 2018

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Pere Montañola i Llorach

Pere Montañola i Llorach va néixer a la nostra vila el 18 de maig de 1913.

Era fill de Sebas�à Montañola i Català, de Cervià, i d’Encarnació Llorach i Pau, de l’Espluga. En el marc d’un ambient familiar molt religiós, de tradició carlina, tant ell com el seus germans Josep i Ramon varen formar-se a les escoles de la Congregació de la Missió (pares paüls).

Pere Montañola va realitzar els primers estudis a l’escola apostòlica que els pares paüls tenien a la vila de Bellpuig, a l’Urgell. Als 16 anys, el 5 de se-

maig de 1937 pel bisbe de Mallorca Josep Miralles i Sbert. Al cap de pocs mesos d’acabada la guerra civil va optar per formar part de la missió que els pares paüls tenien a San Pedro de Sula (a la costa nord d’Hondures, a l’Amèrica Central) des de l’any 1911.

Es va embarcar al port de Bilbao el 19 de desembre de 1939, i després d’una escala a Cuba i una altra a Nova York, va arribar el 20 de gener de 1940 a Puerto Cortés i el dia 27 de gener a Trujillo.

A la ciutat de Trujillo va iniciar la

Anales de la Congregación de la Misión

tembre de 1929, s’incorporà a l’escola apostòlica de Palma (Illes Balears) i posteriorment realitzà els seus estudis superiors de filosofia i teologia al seminari paül de l’Espluga, tot acabant-los a causa de la guerra civil de

seva tasca com a missioner fins l’any 1951. En un dels seus escrits a la revista Anales de la Congregación de la Misión comenta: “... en esta extensa parroquia donde no hay ni un camino carretero, ni desde que se re�ró la

1936-1939 a Palma, on feren també cap els seus germans Josep i Ramon.

Va ser ordenat sacerdot el 22 de

United Fruit Company hace como cuatro años y medio, ni un kilómetro de ferrocarril... Al presente (1947) el único medio de locomoción es a lomo de bes�a”.

El 7 de juny de 1948 escrivia l’ar�cle “Gozo y gra�tud de los Misioneros” dedicat a la direcció de la revista Aquí y allá, publicació mensual que editava l’oficina missional dels pares paüls a l’Espluga, i als “cruzados misionales todos de Espluga de Francolí”.

Deia: “Remembranzas de mi pueblo natal ... realidades de trigales dorados por el sol tropical, suscita en mi su portada. ¡Espluga de Francolí! ¡ Cuna de mi vida ... Seminario de mis amores...! ¡Honduras! Mi querido campo misional!...”

El seu germà mossèn Ramon Muntanyola li va dedicar la segona edició (1948) del llibre de poemes Ànima endins: “Al meu germà Pere, missatger de la Llum del Crist, en les inèdites jungles de la Central Amèrica”.

Aquell mateix any 1948 Pere Montañola va ser nomenat rector de la parròquia de Trujillo, des d’on s’oposà a la pràc�ca de les manifestacions religioses (com el culte gubida) pròpies dels garífunes o caribs negres, que són un grup ètnic sorgit de la barreja de la població ameríndia amb afroamericans amb forta presència a Hondures.

També fou el superior de la comunitat de pares paüls que residia a la ciutat, a més de conseller de la demarcació eclesiàs�ca de San Pedro de Sula fins l’any 1951.

Posteriorment va abandonar la Congregació de la Missió i el ministeri sacerdotal.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

Bibliografia: BARCELÓ MOREY, J.: 91 hombres. Anales de la Congregación de la Misión y de las Hijas de la Caridad de la provincia de Barcelona, núm. 122, Barcelona, 1974. ■ EL FRANCOLÍ

30

JULIOL 2018

C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

2n Trofeu d'iniciació a Salou El passat dissabte 14 de juliol a la localitat de Salou va tenir lloc el 2n Trofeu d'Iniciació de nivell B i C organitzat per la Federació Catalana de Pa�natge de la Territorial de Tarragona. La compe�ció va tenir lloc a les instal·lacions del Jove Salou.

En aquesta ocasió es van presentar l'Alba Iglesias, la Ivet Casas en nivell B compe�nt amb un total de 19 pa�nadors/ es de la seva categoria i de la seva edat, 11 anys.

I la Irina Pesquero en nivell B compe�nt amb un total de 18 pa�nadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 10 anys.

L'equip tècnic i la junta vol felicitar les pa�nadores per la bona pràc�ca en l'esport i per la seva actuació on van quedar classificades Alba Iglesias en 5a posició i Ivet Casas en 14a posició en categoria nivell B d'11 anys, i Irina Pesquero en 9a posició en catgoria nivell B de 10 anys. ■

Alba Iglesias i Ivet Casas.

Irina Pesquero. Aida Mar�

Un cap de setmana molt complet pel Club Pa� Casal de l'Espluga Dissabte 7 de juliol, a la localitat de Reus va tenir lloc la 2a convocatòria de les proves de nivell D, A i Cer�ficat organitzades per la Federaió Catalana de Pa�natge Territorial de Tarragona.

En aquesta ocasió es va presentar l'Adriana Trullols en nivell A.

Felicitar-la per haver superat la prova i per classificar-se en segona posició d'un total de 22 pa�nadors/es que pa�naven en el seu nivell i la seva edat.

I el diumenge, 8 de juliol les pa�nadores del Club Pa�natge Casal de l’Espluga; Anna Moya, Adriana Trullols, Abril

El grup Batman a Montblanc. Aida Mar� EL FRANCOLÍ

Sabaté, Beatriz Fernandez, Irina Pesquero, Berta Duran, Ivet Casas, Elena Mar�nez, Alba Iglesias, Aina Campdepedrós i Mireia Minguella acompanyades per l’entrenadora Sabina Masdeu van par�cipar al Fes�val de Pa�natge de l'Associació Espor�va Montblanc amb el disc “BATMAN”.

Adriana Trullols en segona posició. Aida Mar�

31

JULIOL 2018

C A S A L

Jornada de portes obertes al Club Pa� Casal de l'Espluga Dimecres 11 de juliol, el Club Pa� Casal de l'Espluga va fer una pe�ta exhibició amb els seus pa�nadors i pa�nadores abans de les vacances de l'es�u.

Durant l'úl�ma setmana de juny i les dues primeres setmanes de juliol els nostres pa�nadors han fet un intensiu de pa�natge per millorar i perfeccionar la tècnica que van assolint durant el curs.

Han estat tres setmanes on tots han treballat molt juntament amb l'equip tècnic format per Sabina Masdeu, Aida Mar�, Aina Palau i Mar Minguella.

L'úl�m dia de l'intensiu, i com ja és costum, els nostres pa�nadors i pa�nadores fan una pe�ta demostració a tot el públic assistent, amb coreografies inventades per ells mateixos, sempre amb el suport de l'equip tècnic.

Així que, agraïm a tots els pares, mares, junta i equip tècnic la seva col.laboració , ja que sense ells tot això no seria possible.

Molt bon es�u a tothom, ens retrobem el setembre! ■

TRATEA TEATRE

El grup Tratea Teatre interpreta d'Oca a oca a la Festa Major Prop de 600 persones van poder veure, el passat divendres de la Festa Major, l'obra de teatre d'Oca a oca, interpretada pel grup de teatre Tratea Teatre del Casal de l'Espluga i dirigida per Ester Majós amb l'ajuda d'Ester Català.

Una escenografia minimalista, creada per Marc Mar� i Ramon Amigó, omplia l'escenari.

La representació començava passades les 22:30 del vespre, i sota l'atenta mirada del nombrós públic, que intentava no perdre's cap detall.

L'obra transcorre a casa d'en Felip i la Joana, ell editor de llibres infan�ls. El matrimoni es veu embolicat, sense voler, en un assumpte de faldilles que es va enEL FRANCOLÍ

redant de tal manera que no se sap com se'n sor�ran de tota aquesta situació embrollosa.

L'obra va estar interpretada per Ramon Amigó, Lluís Alcalde, Àngel Tierz, Núria Garrell, Eva Bonet, Mariona Rendé, Anna Garcia i Rosa Salvadó, amb l'ajuda de les apuntadores, Pilar Garrell i Carme Torre.

La companyia teatral va començar els assajos de la comèdia, el passat mes d'octubre, i està previst fer-ne més representacions a l'Espluga.

La companyia, solidaritzada amb la situació política que viu el país, va penjar a les parets del teatre un llaç groc per cada pres polític, i ha

32

manifestat la intenció de fer una representació per donar a la caixa de solidaritat tota la recaptació. ■

JULIOL 2018

C A S A L CLUB DE PÀDEL

Torneig de la Setmana de la Joventut El passat 20, 21 i 22 de juliol, va tenir lloc el torneig de pàdel per a socis del club. En aquesta ocasió es van disputar dues categories, la masculina i la mixta. Després d'un cap de setmana atapeït de par�ts, el diumenge a les 7 de la tarda, es jugava la final masculina. Aquest par�t el van disputar les parelles Duran/Ferrer contra Mercado/Minguella, quedant aquesta úl�ma en primera posició.

La segona final de la tarda la juga- R. Minguella, P. Mercado i J. Marín. E. Bonet J. Marín, Sergi Ferrer i Maria Puig. E. Bonet ven les parelles Rendé/Miguella amb Ferrer/Puig, en aquesta ocasió la parella formada per la Ma- ló per un import de 100€. ria Puig i el seu fill Sergi Ferrer, van aconseguir la primera El dinamitzador del Club de Pàdel, Juanjo Marín, comentava la intenció de fer un altre torneig la segona quinzena posició del torneig mixt.

Els premis dels subcampions va ser un lot de vins del Celler de setembre, en aquesta ocasió seria obert a tots el jugaespluguí Rendé Masdéu i el premi dels primers va ser un ta- dors que s'hi vulguin apuntar. ■

PATCHWORK

Exposició de treballs de patchwork

El passat 14 de juliol es va inaugrar a les 6 de la tarda, l'exposició que anualment fan les alumnes de patchwork. La mostra va estar oberta al públic durant les dues tardes del cap de setmana. Com és habitual, les cosidores van fer un sorteig de vàries peces confeccionades entre totes , per tal de recaptar diEL FRANCOLÍ

ners per la compra de material.

Aquesta secció del Casal fa més de 15 anys que funciona ininterropudament, i més de 10 anys amb la professora actual Rosa Maria Badia, que ha dividit les alumnes en dos torns diferenciats, el primer és dilluns de 3 a 5 i el segon de 5 a7 de la tarda. ■

33

JULIOL 2018

RIMADORS ESPLUGUINS Josep M. Boqué i Martori Josep M. Boqué i Martori (L'Espluga de Francolí, 1898 - Barcelona, 1940) Pertanyia a una de les famílies més acabalades de l'Espluga de Francolí, al tombant dels segle XIX i XX. Un resum biogràfic el publicà Jordi Roca a "Biografies espluguines" (El Francolí, núm. 367, agost-setembre 2017, p. 36).

Aquí pretenem deixar constància de la seva vena literària i la seva ac�vitat pública en el camp associa�u i cultural a la vila. Jordi Bou a Espluguins exemplars,( Cossetània, 2008) dedica un breu capítol al seu pare Trinitat Boquer Gibert i hi reprodueix el poema "El balcó de Sant Miquel" que Josep Farré i Gual i Joan Civit i Alsó van incloure a la comèdia dramà�ca, costumista i espluguina La força de la tradició. Per tant la vena de rimadors estava anclada a la família.

Josep M. Boquer va obtenir el �tol de batxiller a l'Ins�tut de Lleida el juny de 1918, tot i que els estudis els havia cursat a Reus a par�r del curs 1911-1912. Ingressà tot seguit a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, on cursà els estudis oficials fins el 1922. A Barcelona va residir primer al carrer Provença i després al carrer Montesión, núm. 7. (Exp Universitari. UB) Les seves col·laboracions a El Francolí (1921-1926) abasten 59 treballs la majoria en prosa i u�litzant diversos pseudònims: Furor, Klaus, Barrila, A. Pí, K. Sola, Set-Sabates, J., Ali-Kates, Morató, De Mi Re. Pel que fa a poesia, hi publicà "El riu Francolí" (núm. 2); "Pregària" (núm. 8); "Amoroses" (núm. 24); "La Festa Major" (núm. 27); "Dites populars" (núm. 27); "Ar�stes notables" (núm. 30); "Coleccioneta de �pus" i "Somni" (núm. 33); "A mi amor" i "Coses de nostra vila" (núm. 36); "Per carnaval" (núm. 39); "Goigs en memòria dels Sants Arbres arrencats" (núm. 40); "Dites populars" (núm. 41); "Protesta" (núm. 48); "Judici de l'any 1924" (núm. 60); "Visions de la quinzena" (núms. 74 i 76) i “Plans d’un solter” (núm. 91). A La Nova Conca, setmanari de Montblanc (1919-1923) hi publicà "L'Is�u" (núm. 85).

"Humorís�ques" en prosa o vers que se li atribueixen, algunes tenen força atrac�u. Destaquen per altra banda la sèrie de pe�tes notes dedicades a "les fonts de la vila” amb il·lustracions fotogràfiques que degué fer ell mateix, tota vegada que era un bon aficionat i fins guanyà un premi de l'IACSI de Barcelona. Quan ja exercia de director de la revista espluguina, redactava els editorials i els signava. A par�r de març de 1925 publicà uns resums de les sessions de l’Ajuntament.

Del seu pas per les en�tats espluguines, exercint diversos càrrecs: secretari o president per exemple, en quedà rastre al Sindicat, el Celler, la Federació Agrícola de la Conca, la Cambra Agrària, l'Ajuntament, les Juntes Municipals de Sanitat i Primera ensenyança, Junta de Vocals Associats, Junta Repar�dora dels tributs municipals i Societat d'aigües de les Cent Fonts. També fou un membre ac�u del EL FRANCOLÍ

Centre Cultural. De jove havia par�cipat en diferents campanyes de protesta dels espluguins contra diverses accions que clamava el municipi: tala d'arbres del passeig, enderrocament de la casa de Ramon Dalmau, conflicte del Sindicat amb Josep Mallén, expulsió de socis del Sindicat, etc.

En polí�ca s'iden�ficà primer amb el catalanisme catòlic i al final de la Dictadura de Primo de Ribera milità a Unión Patriò�ca. En els aspectes culturals fou un home sensible i el primer que feu lliurament de llibres a la projectada biblioteca del Sindicat. Afeccionat al teatre, amb el seu germà Ricard i Josep Farré i Gual organitzaren un grup anomenat "Boqué teatral".

Per con�nuar aquesta sèrie dels rimadors espluguins hem triat el primer dels poemes que hem citat: "El riu Francolí". (El Francolí, núm. 1, 15-7-1921, p. 8) Josep Maria Vallès

34

JULIOL 2018

RIMADORS ESPLUGUINS El riu Francolí Ell neix entre les penyes que hi ha a la Font Major; després serpentejant talment com una anguila, veureu que arreu escampa sa vida i sa frescor i corre bo i besant les cases de la vila.

Els joncs tots l’acaronen quan per entre ell passa; les pedres li fan treva, pro ell corre rialler; per fer anar la mola, a dintre d’una bassa recull les seves aigües l'Anton, el moliner.

Esclata en blanca escuma quan cau sobre les roques; la molça allí arrapada li fa de suau llit; en un recolze i neden un grup de blanques oques

deixant totes el rastre del camí que han seguit.

En ses tendres riveres pasturen les ovelles, refilen els aucells, se sent belar un xai, i així qu es pon el sol i el cel s'omple d'estrelles el grill i la granota aixorden tot l’espai.

Qué n'ets de bonic riu! Qué n'ets tu de joiós! encar que ami en donguessin ewl Ebre i ses riveres, el Llobregat o el Noia, o el Segre, o el Besós per cap canviaria; per mi ets el mès formós perqué amb tu he compar�t mes elusions primeres.

ESPAI SOMMELIER La temperatura de servei dels vins És el factor més important a tenir en compte. No hi ha res pitjor que un vi, blanc o negre, servit calent. L’única sensació que �ndrem és la de l’alcohol que sobresurt, o en el cas dels blancs, una acidesa molt desagradable. Un fet que provocarà que no ens acabem ni la primera copa.

Segons el �pus de vi podeu seguir la taula següent, però està clar que costa saber la temperatura del vi perquè normalment no portem un termòmetre a sobre. Cert.

Els blancs han d’estar a la nevera. No passa res si quan els obrim estan una mica més freds que la temperatura

perfecta. Amb el clima que gaudim, en general, ràpidament pujarà la temperatura. Un consell: �ngueu una glaçonera amb gel i aigua per mantenir-los freds.

Pels blancs frescos i lleugers, procureu tenir una mica més de gel que d’aigua, mentre que per als blancs fermentats en bóta o criança, no us caldrà tant de gel. Per poder apreciar tota la seva complexitat el beurem una mica més pujat de temperatura.

Els rosats, els podem tractar com un blanc. No el deixeu pujar massa de temperatura. La glaçonera és un molt bon aliat per aquest vi.

I pels negres? Els vins negres amb criança, els podeu servir entre 17º o 18º i deixar que pugin fins a 20º. Per negres joves, s’han de mantenir entre 16º i 18º.

TIPUS DE VI Blancs i rosats lleugers Escumosos Blancs amb criança i rosats Negres joves Negres amb criança

TEMPERATURA 7-10ºC 6-8ºC 10-12ºC 12-15ºC 17-18ºC

Com refredar una ampolla ràpidament? Res de posar-la al congelador! Agafeu un recipient amb gel, aigua i un grapat de sal i poseu-hi l’ampolla. En pocs minuts la �ndreu ben fresqueta. Bon es�u! Salut i vi! ■ Mariona Rendé EL FRANCOLÍ

35

JULIOL 2018

CURAR-SE EN SALUT

An�biò�cs nous?

El terratrèmol del 1906 a San Francisco i els focs que provocà varen causar 3000 morts i la destrucció de 500 blocs d’edificis deixant al carrer 200.000 habitants, la meitat de la població d’aquell temps. Des del tràgic esdeveniment el banderí capdavanter a Califòrnia es decantà en direcció cap a Los Angeles que, dit sigui de pas, és com saltar de la paella per caure a les brases : tal com els humans fem un cop i altre. Els “experts” han anat pronos�cant un sisme semblant a l’original dins dels 150 anys següents. A la mateixa àrea del desastre d’ara fa 112 anys s’anaren bas�nt dotzenes de gratacels (de fins a 360 metres) basant-se en la teoria de que els edificis moderns d’esquelet d’acer serien resistents als sismes. La tècnica més ràpida i barata empleada d’un principi -soldatge- fracassà el 1994 en sismes a altres llocs i molts edificis a San Francisco com a mínim s’haurien de reafaiçonar (en anglès: retrofit), una mena de refaixar-los l’esquelet. Tan complicat que diuen no haver-hi prous diners (¿?) ni prous enginyers...Inclús un edifici del 2009 (280 m., 58 pisos) amb la nova tècnica ja s’ha enfonsat quasi un pam i s’inclina cap als veïns. Amb tot, hi ha una demanda i mancança d’habitatge tremendes a S.F. per ser una ciutat encantadora i ... al veïnat del Silicon Valley. Qui sap què pot passar?. A la llarga, que amb el pas del temps es converteix en a la curta, You cannot fool Mother Nature diem per aquí: en essència, no li pots prendre massa el pèl a la Mare Natura; això sí, podem con�nuar la festa ballant als ritmes de la seva música...és impera�u estudiar-la i aprofitar-ne els seus passos.

Amb la pujança de la resistència als an�biò�cs dels bacteris patògens, enemics dels més llestos que ens l’han portat ordida de sempre amb les infeccions i plagues humanes ancestrals, pa�m tots plegats arreu del món una situació semblant a l’anunciat -per més aviat o més tard- sisme de San FrancisEL FRANCOLÍ

co (The Big One). El Gros de Veritat. Per manejar les infeccions i les plagues ens ha anat molt bé, en el curs de la història moderna, una peració de gran pinça amb: 1) Les vacunes com a tàc�ca de prevenció, per evitar que apareguin i/o agafin volada i, 2) els an�biò�cs com a tractament sí, i un cop s’han presentat. També diem: una unça (30 grams) de prevenció val més que una lliura (400 grams) de tractament. Deixem parlar de les vacunes per un altre dia. Els 70 anys des de la introducció de la penicillina, i uns quants an�biò�cs de més, representen un alliberament sense pecedents a la història de la medecina però ens trobem en risc greu de tornar als mals temps d’abans o pitjor perquè hem portat els bacteris a l’escola i ells

sempre fan i han anat fent els seus apunts i alguns d’ells ja s’han tret el “Master”en defensa: els microbi-monstre (“superbugs”, anglès col·loquial) que no els toca cap dels an�biò�cs que tenim i als que s’atribueixen unes 25.000 morts anuals a Europa i unes 25.000 als EUA. Malauradament però ben cert, en els úl�ms 30 anys! no s’han habilitat an�biò�cs de base nova: molts noms i marques noves ben llampants i promocionats a “bombo y pla�llo” han anat apareguent però només són, majorment, variacions tècniques dels mateixos mecanismes d’acció fonamentals dels quatre o cinc grups d’an�biò�cs originals. Tècnicament ha consis�t en posar una mena de disfresses als an-

36

�biò�cs originals per despitar les defenses dels bacteris. Hem con�nuat menjant de la fruita de les rames baixes, a l’abast, barat i més fàcil. Hem anat enganyant uns certs bacteris una temporada amb una variant i una altra temporada amb una variant diferent. No ens podem queixar del resultat en conjunt però els bacteris han anat aprenent les seves lliçons i han pogut adoptar mecanismes de defensa i atac cada cop més enginyosos. No els hem de menystenir perquè encara que no �nguin cap mena de cervell o voluntat individual, es poden defensar inclús amb una cuirassa col·lec�va (biofilm) i tenen un esma de grup que els empeny a eixamplar els seus dominis al límit; per això han dominat la Terra de fa milions d’anys. Al cap i a la fi podríem dir que, tot i la distància que ens separa dins de l’Arbre de la Vida, hem heretat d’ells el mateix impuls a sobreviure i prosperar... amb afegits importants és clar, suposadament ells són un equip d’afeccionats i nosaltres -no sempre- compe�m a nivell de la Copa Mundial. Però par�cipem en el mateix joc... de fer els gols de sobrevivència primer i segon de poder proliferar, eixamplar la nostra base amb producció de descendència, en el nostre cas a ser possible sense arruïnar-nos la Tercera Roca d’ençà del Sol, la nostra estrella.

Ens cal la introducció d’an�biò�cs de factura i/o agència veritablement innovadores que resultarien eficaços un altre cop perquè atacarien i destruirien els bacteris enemics des de perspec�ves desconegudes fins ara per ells. L'estratègia, allò que es vol assolir, fer un gol, és la mateixa, hem de modificar i canviar les tàc�ques que ja no ens funcionen com ho han vingut fent fins ara degut a que les defenses bacterianes s’han reconfigurat més eficaces. Amb avenços tècnics de la bioquímica molecular es podria inclús aspirar a dissenyar an�biò�cs que no perme�rien o facilitarien l’emergència de la resistènJULIOL 2018

CURAR-SE EN SALUT cia dels bacteris. Els que estan -no gai- societat humana necessita tant. res- en camí de desenvolupament enAl moment, un possible candidat a cara podrien trigar uns pocs o bastants nou an�biò�c és la Teixobac�na, una anys per arribar a les farmàcies i hos- substància treta (2014) d’un microbi pitals. Podria ser que finalment (qui del sòl (Elefitheria terrae) que funciosap?) els col·lec�us responsables ar- na prou bé contra certes infeccions en reu de vetllar pel progrés i l’estabilitat els ratolins amb la bona no�cia addicisanitàries estarien despertant de l’es- onal que han pogut sinte�tzar -fabritupor anorreant en que han estat im- car químicament- el nou an�biò�c a la mersos tant de temps mentre els bac- Universitat de Nebraska-Lincoln segons teris causants de malal�es tan perillo- publica Rich Haridy a New Atlas. Però ses han anat guanyant batalles contra podria ser encara molt més significant els an�biò�cs salvadors fins al punt de el prospecte de la nova tècnica d’obque la Humanitat podria estar en perill tenció que s’ha fet servir en aquesta de perdre una guerra que ja, de mo- tanda. El sòl és on hi ha més microbis ment, ens costa moltes vides, les més que fabriquen an�biò�cs per les seves vulnerables, i molts sofriments. Uns lluites però és molt di�cil de separar anys després de que ho fessin les auto- les espècies -�pus- de microbis per esritats sanitàries als EUA (2013) i al Ca- tudiar-los al laboratori. La nova tècninadà (2015), l’Organització Mundial de ca, anomenada iChip, s’explica tal com la Salut (OMS, en anglès les sigles són WHO) ha declarat una Urgència Mèdica Global i han publicat (2017) la Global Priority List of An�bio�c-Resistant Bacteria per “guiar la recerca, el descobriment i desenvolupament d’an�biò�cs nous” afegint-hi la incen�vació dels fabricants i la promoció adaptada als diversos mercats. El grup internacional d’experts de la OMS estableixen tres nivells de prioritat segons els bacteris: crí�ca, alta i mitjana. Bona Sort! La penicil·lina trigà 14 Kim Lewis, descobridor d'un nou antibiòtic. anys a sor�r del laboratori (1928) i poder ser aplicada als malalts (1942). S'ha si fos pescar peix amb canya, un per un de demostrar, a diversos nivells, l’efec- però aquí a més es fa amb moltes ca�vitat i que no siguin tòxics: cal temps nyes al mateix cop i cada canya pescant i diners, encert i sort. I s’han de poder un microbi diferent. Kim Lewis, de Nortfabricar a l’engròs -tot un procès prou heastern U.,Boston publicà la ressenya complicat, llarg i car- i a un preu raona- d’aquesta maniobra a Nature (2015) i ble. Només un 15 a 20% dels an�biò- amb la patent enregistrada ha fundat �cs -ja meres engrunes- que s’assagen el negoci NovoBio�c Pharmaceu�cal. en humans arriben a mercat (ARA.cat Es diu que aquesta innovació podria més abaix). Del món dels negocis, el capgirar posi�vament el rendiment World Economic Forum, a Davos, Suïs- d’aquestes empreses. sa ha publicat l’An�Microbial Resistant Fonts més insòlites de possibles an(AMR) Benchmark 2018, un índex cla- �biò�cs nous: S’ha observat que cocosificant les companyies farmacèu�ques drils i llangardaixos sobreviuen ferides segons la qualitat de la seva agència grans -fins a perdre una pota- enmig respecte a la AMR una qües�ó que deu entorns ben bruts on s’haurien d’infecatraure o escampar! els inversors tot i tar. Biòlegs de George Mason U.,Virginia, que les empreses líders aquí, podrien patrocinats pel Defense Threat Reducpresumir de fer el gran bé social que la �on Agency han trobat una substància EL FRANCOLÍ

37

an�biò�ca que han sinte�tzat i l’han anomenat DRGN-1, a la sang d’un dragó de Komodo en un zoològic de Florida, part d’un estudi de protecció dels molts al·ligàtors i grans llangardàixos a Florida publicat a la revista Biofilm and Microbiomas. I n’estudien una quarentena de substàncies més. Al seu habitat propi, a Indonèsia, el dragó de Komodo inserta un verí a les seves víc�mes. El diari ARA.cat publicava (20/03/2018) un comentari mencionat més a dalt del tema d’avui (Dr. Jordi Vila, cap de Microbiologia, a l’Hospital Clínic) a més d’un cas semblant al del dragó de Komodo. El Dr. David Andreu i el seu Grup de Recerca Proteònica i Química de Proteines de la Pompeu Fabra han sinte�tzat una substància amb ac�vitat an�biò�ca notable provinent del verí d’una serp de cascavell d’Amèrica del sud en col·laboració amb un grup internacional de recerca (Brasil) havent publicat el seu treball al Journal of Biological Chemistry (Dec.18,2017).Ambdues substàncies són un pèp�d, una proteina curta, diferent. Ambdues substàncies perforen la cuirassa col·lec�va amb la que a voltes els bacteris es defensen en grup. Es veu que hi ha pèp�ds amb funcions an�microbianes a altres llocs: llet bovina, certes flors....A Barcelona busquen patrocinadors-inversors oficials o privats per poder �rar endavant al llarg i tortuós camí on caldria triar de fer via. A Virgínia (EUA) de moment tenen el ministeri de defensa militar... Bona sort! ■ Anton Martí

JULIOL 2018

EL FRANCOLÍ

38

JULIOL 2018

JOVES ESCRIPTORS La concertada JUDIT DELGADO

Durant els darrers mesos, i per mo�us polí�cs evidents, l’educació catalana ha estat en el punt de mira i no ha estat lliure de ni crí�ques, ni de falsos judicis degut a un suposat “adoctrinament” de caire independen�sta per part dels i de les mestres. Però ben mirat, què hi ha més adoctrinador que l’escola concertada i religiosa i, encara més, segregada per sexes?

Des del meu punt de vista, res: doncs la concertada ens adoctrina inconscientment amb la idea que qui té més diners, té més drets (en aquest cas, dret a una millor educació); el fet de conèixer i simpa�tzar amb única religió imposada des de pe�ts em sembla una forma d’adoctrinament inqües�onable que acota els límits de la pròpia inves�gació i de l’autoconeixement, i, per úl�m, la segregació per sexes és la màxima expressió de la cisheteronorma�vitat i la perpetuació de rols de gènere imposats per la societat.

Efec�vament aquest és un tema que considero que cal abordar des de molts àmbits: diners públics, dogmes, rols... que no poden passar per alt.

D’una banda, la separació dels nens i nenes per raó de sexe em sembla tan an�natural com absurda, ja que en la vida real els homes i dones vivim conjuntament, i el fet de no relacionar-nos des de pe�ts afecta en les relacions amb els individus “estranys” que tenen uns genitals diferents als propis i amb els quals no es comparteix un espai de treball fins una edat massa avançada com per a considerar “normal” la seva companyia. Però la major crí�ca que podem fer a aquesta segregació és la cisheteronorma�vitat que comporta: doncs esdevé invisible la realitat que suposa la transsexualitat, considerant així que els i les transsexuals siguin, des de ben peEL FRANCOLÍ

�ts, individus que no hi tenen cabuda en la nostra societat tan diversa com discriminadora. A més a més, sovint s’argumenta que aquest �pus de segregacions milloren el rendiment acadèmic, ja que els i les alumnes “no tenen distraccions”. Què passa, llavors, amb les persones que no només es senten atretes pel sexe contrari, o que només es senten atretes pel mateix? Doncs que sembla ser que, a ulls d’alguns, tampoc existeixen.

A con�nuació, el fet que els nens i les nenes siguin educats i instruïts en una sola religió que moltes vegades no és proposada com una forma de conèixer el món, sinó com la forma adequada de fer-ho, i que, a més a més, es�gui subvencionada per un govern suposadament aconfessional és, des del meu punt de vista, la màxima expressió d’adoctrinament, ja que els i les nenes de cinc anys encara no tenen una ment crí�ca per a valorar lliurement quina religió volen adoptar com a es�l de vida, en cas que vulguin fer-ho, de manera que si se’ls presenta una única religió com a opció estàndard, se’ls priva de la seva capacitat de crí�ca quan són grans. Vull afegir, no obstant això, que malgrat que jo no segueixo cap dogma religiós, en defenso el seu estudi, ja que poden servir de guia en el curs de les pròpies vides, la convivència de diferents creences és enriquidora i permet ser més tolerants amb altres es�ls o pensaments que s’allunyen als propis, i afavoreixen el coneixement de la vida, els humans i les seves relacions i preocupacions; per contra, considero mai han de ser enteses com a realitats imposades que cal seguir necessàriament per no rebre un càs�g diví que impera a mode d’amenaça en un “més enllà”.

Finalment, el fet que l’escola sigui concertada, “semi-pública”, no és menys

39

rellevant perquè implica que una part de la població està pagant un bé al qual no pot ni podrà accedir-hi i, encara més, estan des�nant-se uns recursos públics per a uns serveis que no ho són. Amb tot plegat, el resultat és una escola pública que perd la qualitat que hauria de tenir per millorar un servei al qual no tothom pot accedir-hi. Aquest privilegi no ens el podem permetre mentre a l’escola pública encara hi fal�n molts recursos, professorat, mètodes i explicacions adaptades a alumnes que necessiten atencions especials... Per tant, mentre la pública sigui deficient (que ho és, i no pas per culpa del professorat, sinó per culpa del govern), el fet que es subvencioni una educació que no és plenament pública no deixa de ser un robatori a aquells que no tenen els serveis que es mereixen, i un adoctrinament classista que intenta fer-nos creure des de menudes que realment hi ha alguna diferència entre els qui tenen més i menys recursos, i que l’educació i el coneixement són uns privilegis reservats.

El que ens caracteritza, enriqueix i, sobretot ens fa iguals és la nostra capacitat d’adaptar-nos, d’aprendre els uns dels altres i d’acceptar-nos tal com som, i per adonar que som iguals només es requereixen la convivència i l’educació que aquest �pus d’ensenyament fa molt més que complicat.

Per úl�m, vull afegir que aquesta no és una crí�ca ni als alumnes que estudien en escoles concertades, ni als pares que la paguen, ni al professorat que hi educa; és una crí�ca als governs passats, presents i, molt possiblement, futurs, que perpetuen la diferenciació social en totes les seves expressions. El fi jus�fica els mitjans? Doncs segons els defensors a ultrança de l’escola concertada, religiosa i segregada, sí. ■ JULIOL 2018

PINZELLADES DEL PEDRÍS Ramon Joan Roselló Sans, un cellerer amb molts de dibuixos al paner

Tens un cognom que sempre ha estat ben arrelat a l'Espluga. En saps més dades?

Doncs sí, et podria dir que �nc informació contrastada de la seva presència de fa molts anys alguns centenars, els primers varen ser dos germans que provinents del Rosselló a la Catalunya Nord, l‘un va anar a treballar al Mones�r de Poblet i l'altre a la granja de Riudabella i d'aquest fins nosaltres L'escola i els estudis com els vas viure ?

Jo em vaig quedar a l'Espluga a les escoles públiques, però les movien en primer lloc en aquest edifici de l'Hospital, més tard al Carrer Anselm Clavé on en deien la fàbrica de les maletes i després quan tenia uns deu anys cap a les “Escoles Nacionals“ l'actual Mar� Poch. Recordo la seva inauguració i em va sobtar que va venir un militar que portava un ves�t blanc un pal molt alt per la bandera i el mestre “Manyo” el Joan Altarriba amb la cama enguixada Avui que estem a l'Edifici de l'Hospital, fes-nos cinc cèn�ms de com eren les classes en un poble amb molta canalla i tan poc espai Doncs mira assegut a la classe en aquella sala només es veien caps i molt espessos , era una sala pe�ta que posteriorment va ser “La Falange“ La Falange?

Sí home, era un local per als del “par�do”, on hi havia unes taules de jocs i futbolins, recordo que se'n cuidava un home molt malcarat i quan ell volia i si els nens deien "arriba Espanya" els EL FRANCOLÍ

deixava entrar i jugar, pensa que en aquella època a l'Espluga no hi havia cap altra alterna�va per al lleure dels pe�ts, a part dels carrers. Ara de polí�ca nosaltres res de res, després el van traslladar a un lloc, que avui ni tan sols existeix, era situat a l'actual plaça del Novè Centenari I el que fossis cellerer com va anar?

Doncs quan es va acabar l'escola als 14 anys vaig anar cap al tros, tot que hi anàvem abans, ja que a les vacances i quan convenia els pares ens hi portaven a ajudar. Vaig entrar-hi al tornar de la “mili” i des de llavors fins la jubilació sempre he estat al mateix lloc de treball T'hauria agradat estudiar més?

Doncs mira, estudiar mai em va agradar gaire, me'n sor�a de tot i procurava estar a les taules del davant de les classes, que llavors eren les des�nades als més aplicats. Jo sóc més de la llibertat de pensament en el sen�t crea�u, sempre m'ha agradat, el que ara en diem disseny gràfic, i sense ser professional ho he portat a terme, des de fa molts anys col·laborant amb diverses publicacions i altres expressions ar�s�ques, encara ho faig ara, val a dir que vaig estar en contacte amb l'Escola Massana de Barcelona, però encara que hi podia entrar, en aquells moments, no ho podia pagar, així de clar.

Llavors ho vaig estudiar per correspondència i també sempre he procurat estar informat amb revistes, etc... cerco con�nuament per tots els mitjans, tota mena de informació sobre temes d'art I com ho vas fer, d'on treies el temps?

Doncs mira, a la mili vaig aprofitar el temps, no en vaig voler saber res de les armes, i vaig fer de pintor de brotxa, perquè havia fet un curs del PPO amb un molt bon mestre, que també era un gran aquarel·lista i em va introduir en aquest món, nou per mi , com a anècdota, els arquitectes em dona-

40

ven els plànols en pla, llavors no hi havia 3D, jo els passava en alçat, és a dir, es veien els edificis com estarien ja acabats, em van deixar un espai per a mi i em vaig posar a pintar quadres Quina classe de quadres preferies pintar?

Doncs en vaig fer vuitanta basats en els capricis de Goya, en la meva versió no pas una còpia, però no en paper, ho vaig fer en rajoles de ceràmica negres, és a dir un caprici. Cada vegada que anava a casa, portava el "macuto" ple de rajoles embolicades en paper de diari, encara les �nc. Vaig rebutjar moltes ofertes per dedicar-m´hi, fins i tot de França. Mai vaig voler trencar la col·lecció i ara les he fotografiat totes i les he posat en format DVD i llibre Actualitat, noves tècniques per l'art com ho portes?

Doncs força bé, la pintura em porta al dibuix, després a la fotografia i més tard al vídeo, això sí, sempre actualitzant-me en aparells i tècniques, i ara amb la informà�ca, sempre he estat autodidacte, em porto molt bé amb el mestre google, que ho sap quasi tot, així vaig millorant i superant les errades i sempre n'aprenc. Ara porto editats uns 400 DVD i una part important es són d'història actual de l'Espluga, quan arribi el moment, les cediré al museu, també hi ha una superposició d'imatges del poble i del terme, provinents en el seu inici de les fotos aèries de l'aviació americana, fins avui superposant capes, així com de l'aiguat, i com no podia faltar, del Celler, tota la història gràfica en imatges i vídeos, el molí d'oli an�c i l'actual, i diverses anècdotes sempre relacionades amb la coopera�va on vaig estar més de quaranta anys de la meva vida Tornem a la teva feina, com veus com cellerer la recuperació de varietats de la Conca com el trepat o la introducció de noves varietats de raïm?

JULIOL 2018

PINZELLADES DEL PEDRÍS Crec que el vi no en té de secrets, des del temps dels romans i ja anteriorment, n'ha fet tothom, agradava més o menys, es cuidaven les varietats com es podia, va venir la fil·loxera i ho va trinxar tot i ens vam tornar a adaptar a les noves varietats i als nous peus.

M'agradaria dir que són molt importants pel resultat final, ja que segons de quin peu es trac�, s'adapta més bé o més malament als terrenys. Les varietats recuperades han estat molt posi�ves a l'hora de cul�var-les, dona uns tons especials a l'hora de tastar el vi.

Ara també cal recordar que als anys 60 / 70 el vi es va manipular de mala

manera, llavors no era massa aconsellable veure massa.

Avui per sort aquesta pràc�ca ha estat totalment eliminada i superat aquell mal tràngol al vi.

En aquells moments les coopera�ves vam defensar l' originalitat del producte i va ser molt posi�u, per mi, avui hi ha tanta qualitat a tots els nostres vins, has de fer coses especials, per això ara a més d'incidir en la part del gust que tenen, també es mostren altres detalls, per la seva elecció, com la classe de cul�u, l'entorn on es cria, varietat especifica, etc, el que si que es pot afirmar, és que es respecta molt la natu-

ralitat del producte, evitant o reduint qualsevol mena d'addi�u, com per exemple el sulfurós, que es un an�sèp�c, es a dir, si el raïm està sa el vi surt sa i no cal res més que una acurada elaboració, també té alguna contradicció, et dono un exemple, en els cups, que és on es guarda el vi, durant els anys s'ha passat pels cubs fets de rajola,després als de ciment, després als metàl·lics, per tornar ara de nou als de ceràmica com, les àmfores del romans, com veus és un món força variable, que s'ha tractar amb respecte i netedat i així el producte sempre respon amb la millor qualitat. ■ Joan Casanovas

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

La "unidad" espanyola “El problema de les nacionalitats hispàniques sorgeix en el mateix moment d’iniciar-se allò que anomenem la unitat espanyola. Els estats peninsulars anteriors als Reis Catòlics –les Espanyes– segueixen una ruta políticament ascendent que culmina en la unió de les corones de Catalunya/Ara-

EL FRANCOLÍ

gó i Castella. Aquesta unió semblava destinada a donar cos –i esperit, que és més interessant– a una realització hispànica, compacta i vivent en tota la seva varietat ètnica i cultural, que hauria pesat en el món, no per la nosa feixuga dels seus terços militars, sinó pel seu valer específic. Aquesta Espanya, però, no es realitzà. Caste-

41

lla va frustrar-ne la possibilitat en voler convertir la unió en «unidad».

«Castella feu l’Espanya i Castella l’ha desfeta», diu Ortega i Gasset” Josep Armengou.

«Justificació de Catalunya», 1958

*Fragment escollit per Andreu Morta

JULIOL 2018

MOSSECS FILOSÒFICS Mossegada ve, mossegada va, dos contes per pensar MONTSE BOSCH-SAUMELL

La cervatella valenta Hi havia una vegada una cervatella dolcíssima i de pell molt fina que passejava per dins el bosc de bon ma�, i el llop amb ganes d’esmorzar-se-la en veure-la digué: —Pe�ta, no hauries d’anar tota sola per aquests viaranys, no és bo.

—Llop, ho sé, només he de preocupar-me si em trobo un animal com tu...

—Per això, per això!, digué el llop mentre afamat s’abraonava damunt d’ella per menjar-se-la.

I quan era ben a punt de mossegar-la... va caure d’un arbre i damunt del llop una serp dobla i pesant, que es va cargolar el coll d’aquest fins que va quedar ben mort.

La cervatella i la serp encara riuen ara, si en fa de dies que juguen totes dues a aquest joc! I és que tu no ho saps, cervatella dona, les serps no han nascut per fer-nos menjar pomes, les serps han nascut per ajudar-nos amb els homes llop.

La Margarida I l’Espígol “Si les aus sabessin com estimo les seves ales, voldrien els meus ulls per al seu vol”, digué, abans de començar aquesta història, la pluja-que-volia-ser-un-ocell” –Margarida? Què et passa?, què tens? –preguntà l’Espígol eixerit que creixia al seu costat.

–Tinc el cor sense terra, sense pluja i ple de pa. –Contestà compungida, la flor de pètals grocs.

L’Espígol no l’esperava aquella resposta-enigma i pensarós es gronxà en l’aire que ve del temps i que sap tantes coses, “�nc el cor sense terra, sense pluja i ple de pa” es repe�a, bo i buscant de comprendre-ho.

I aquell ma�, la pluja-que-volia-ser-un-ocell va aturar-se al jardí i preguntà a l’Espígol: –Què t’inquieta?, i et fa poc joliu?

–Pateixo per la Margarida, la noto trista, fa dies que no riu.

I la pluja-que-volia-ser-un-ocell li va explicar, tot això, a l’Espígol: –Aix!, que no ho saps?, les margarides són com l’ànima dels humans, aviat es desfullen.

EL FRANCOLÍ

–Com vols dir?– interrogà de nou, l’Espígol.

–Que perden les fulles, han de ser molt curoses les margarides.

–Però els humans no tenen fulles!, aleshores què perden?, afegí, aquell, tot resolt. La pluja va somriure i prosseguí: –Així mateix que passa amb les flors, als humans els cau l’alegria. Aquests han fet de la seva existència una expecta�va tan seriosa i gegan�na que sense adonar-se’n han perdut el que ens nodreix de veritat.

–No ho entenc?, explica’t millor, si us plau. – insis�, amb les fulles eriçades, l’Espígol.

–Recordes, què t’ha dit la Margarida?, –Sí, ha dit que tenia el cor sense terra, sense pluja i ple de pa.

–La margarida, –i exposà, a poc a poc, la pluja– sent que al seu cor li falta terra, perquè els humans l’han usurpat tota, ells la compren i la vénen com si fos seva!, i no hi tenen cap dret. Tu i jo, per exemple, som aquí de molt abans que ells la raptessin.

–I per què ho diu, doncs, “sense pluja”?, si ara mateix, per exemple...

–L’aigua que jo duc s’ha embru�t, com els fers dels homes i les dones.

–I per què ho diu la flor “ple de pa”, aviam, si no és de blat, ella?– aclarí, l’Espígol una mica exhaust, ja, de tant aprenentatge.

–La teva amiga Margarida, així mateix que els humans i que tota la natura, té molt per donar i per ser, tanmateix, la seva plenitud només pot ser oferta si és es�mada.

–Pluja!, que jo l’es�mo molt!, la Margarida?

–I ho sap, ella?–va preguntar dolçament la pluja-que-voliaser-un-ocell. –Perquè no n’hi ha prou en dir-ho, cal fer-ho.

Com el pa, que cal pastar-lo amb tota la naturalesa del món perquè sur� bo.

–Ja ho �nc! Cal es�mar sense dissimular-ho!, –va resoldre, l’Espígol, tot cofoi.

–Sí,–assen�, la pluja– cal es�mar com ho fa el blat al pa, que sense l’un no és l’altre.

I l’Espígol, aquell dia, teixí fora seu la millor aroma de petons del món i el més dolç que va trobar per estimar fondament la seva amiga-de-pètals-grocs; i la pluja-que-volia-ser-un-ocell deixà, feliçment, tot de cors d’aigua escampats a terra, perquè ella estimava la terra com el blat al pa, que sense l’un no és l’altre. ■

42

JULIOL 2018

MUSEU DE LA VIDA RURAL Fes�vals Rusc i Rusquet

Inauguració exposició Orografies

Fa sis anys que la poesia és present a la Festa Major de

També en el marc de la Festa Major, es va inaugurar, el divendres 27, l’exposició Orografies de Toni Moreno.

De vocació pintor, l’obra de Toni Moreno té un fil argumental perenne, molt allunyat de la fotografia convencional. La intenció de les seves fotografies és descontextualitzar; reinterpretar i recrear textures, fragments, detalls que, aïllats del seu àmbit, assoleixen protagonisme propi. Recrea realitats.

A Orografies, Moreno presenta un retrat personal dels pobles de la Conca de Barberà. Un periple de textures i detalls escollits de cada poble, de cada paret que l’ha cridat.

L’exposició es podrà visitar fins al 21 d’octubre.

l’Espluga de la mà del Fes�val de Poesia RUSC. Dijous 26, a dos quarts de nou del vespre, al jardí de l’MVR, els poetes Mar Fontana, Gerard Cisneros Cecchini, Josep Pedrals, Maria Cabrera i Carles Duarte i Montserrat, van recitar poemes en aquest RUSC del museu que any rere any apropa els poetes al públic i ofereix MELS vingudes d’arreu de les contrades catalanes.

VERSALETA, el trio penedesenc format per les poetes Mari Carme Rafeca i Alba Vinyes Lasso, i la cantautora Maria Ràfons, va tancar el recital amb un recull de poemes i cançons pròpies, amb una actuació intimista i contundent alhora.

El fes�val va con�nuar dissabte, a les 11 del ma�, amb la celebració del Rusquet amb la proposta per a infants: La llavor del foc. Històries sobre l’origen de la vida, de Carlota Subirós i Babou Cham, de la qual se’n van fer dos passis. Com era tot quan no hi havia res? El protagonista, un viatger, va explicar històries sobre mites originaris de l’Àfrica, Grècia, la Xina o l´Índia.

Inauguració Orografies. MVR

Ac�vitats d’es�u

Festival Rusc. MVR

El 6 de juliol es presentava una segona edició d’El planeta a les teves mans, l’espectacle creat per la Factoria BRAM en relació a l’exposició The Dust Bowl i el públic infan�l. També es va fer un taller de Quilling, en el qual infants i adults van elaborar un quadre amb filigranes de paper, i dues sessions de Contes estrellats, contes de la mà d’Alexandre Bonanit, amb la peculiaritat d’explicar-los en un planetari inflable.

Festival Rusquet. MVR

El planeta a les teves mans. MVR

EL FRANCOLÍ

43

JULIOL 2018

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

La Noe visita l'escola A tres dies per acabar l’escola ens ha visitat la nostra exa- cançó “Caminem lluny” de Doctor Prats amb totes les galumna Noe Gaya. Quina emoció hem sen�t tots plegats per nes i la força del món. Ella ens ho ha agraït i ens ha portat poder compar�r aquesta estona amb ella. L’han acompa- aquelles pedres tan boniques que pinta. Les hem agafat i nyat els seus pares, “els seus braços i les seves cames”, tal ens hem compromès a repar�r-les. I tant que ho farem! com ella mateixa diu en el seu llibre, i la Júlia, la seva ne- També ens ha regalat un quadre que penjarem en un lloc boda. ben visible perquè tothom que entri a l’escola el pugui adLa Noe és especial, i tant que és especial! Malgrat la so- mirar. tragada ha seguit lluitant i mirant endavant i està en conPer als nens i nenes de l’escola ha estat una experiència dicions de donar-nos a tots una lliçó de vida. colpidora. Han estat sense cap mena de dubte a l’alçada.

Amb els nens de 5è i 6è hem llegit el seu llibre i l’hem S’han emocionat, s’han commogut, s’han sorprès i sobrepogut conèixer més a fons. Hem conegut què fa, què pensa, què sent, com és el seu dia a dia, els obstacles que es va trobant i els al·licients que l’ajuden a �rar endavant.

No sempre és fàcil, però ja ho diu ella, “la fe mou muntanyes”.

Teníem molts dubtes i ens els ha respost tots i a través d’un escrit que ens ha llegit el seu pare ens ha fet arribar el seu agraïment.

Li hem preparat unes papallones, sabem que a ella li agraden molt. Ens han quedat molt boniques i perquè sempre ens recordi hi hem posat les nostres fotos a les ales com si fossin taquetes. També li hem pre- Alumnes de 5è i 6è amb la Noe i la família. Cedida parat un power amb frases d’ànim i encoratjament: “Con�nua posant color a la vida”, “Con�nua di- tot han sen�t admiració per la Noe. Digues que tornaràs! ■ buixant el teu camí”, “Con�nua lluitant”... Li hem cantat la

EFMR EL FRANCOLÍ

44

JULIOL 2018

RACÓ DE PENSAR CORAL ESPLUGUINA

Josep Maillo

DE SOCIETAT D

E

DEFUNCIONS Maria Teresa Rosell Ribas, de 82 anys. Casada amb Josep M. Rosell Òdena. Amb data de defunció el 21 de juliol, i domicili al Carrer Anselm Clavé.

Joan Poblet Bosch, de 95 anys. Espòs de Carmen Casanovas Civit. Data de defunció el vint-i-vuit de juliol, amb domicili al Carrer Mestre Roig.

EL FRANCOLÍ

M

O

G

R

A

NAIXEMENTS Luca Cristian Neag, fill de l'Emil i la Mirela. Data de naixement el 23 de juliol. Amb domicili al Carrer Milmanda.

Sofia Maria Nicola, filla de l'Ovidiu Avram i l'Ancuta Ionela. Amb data de nixement e, 23 de juliol i domicili al Carrer Milmanda.

CASAMENTS Jordi Farré Giné amb Anna Amigó Garcia, data de casament, el 6 de juliol.

45

F

I

A

Joan Garcia Margol amb Maria Codina Sedó, data de casament, el 9 de juliol.

José Maria Sobirà Portell amb Antònia Teixidor Pérez, data de casament, el 19 de juliol Carlos Vendrell Malagón amb Mireia Rodríguez Masgoret, data de casament, el 14 de juliol.

Arnau Sanahuja Llopis amb Judit Sanahuja Iborra, data de casament, el 28 de juliol. ■ JULIOL 2018

DE SOCIETAT C

O

Adéu Maite

T

M

I

A

T

S

El propassat 11 d’abril va morir, a Tarragona, Maite Josa March, esposa de Josep Martínez Turon.

La vinculació de la Maite amb l’Espluga ve de lluny, de família de mestres i de metges. A més, des de feia 45 anys tenia a la urbanització del Casal la segona residència.

Ella també es va dedicar a la docència i era molt coneguda i estimada, sobretot en el sector de l’ensenyament a Tarragona.

Va ser Cap de Serveis de MUFACE (Mutualidad de Funcionarios Civiles del Estado) La seva família i amics la trobarem a faltar.

R

O

B

A

D

E

“Un estrany silenci acarona la llar color verd dels teus ulls, i la flaire de ta serena rialla embolcat d’un esclat de llum.

Dóna’m esperança en pregar envolta d’un ambient lluminós el camí que em resta vagar fins al retrobament esperat al bell mig del celes�al bosc.

Es�mada: espera’m, ja et veig en la claror, i plens de joia caminarem, més enllà de la tristor, en l’albada nova, amor meu, de l’an�ga promesa divinal sota la mirada del bon Déu”

S

Trobada de la lleva del 43 El passat 22 de juny el jovent de la quinta del ’43 va organitzar i gaudir d’un dia esplèndid a Sant Carles de la Ràpita.

Ens vàrem recordar dels que, per diferents causes, no ens van poder acompanyar per celebrar-ho tots junts.

L’excursió va ser un èxit; vàrem gaudir d’un bon sol, d’un bon viatge en barca pel Delta de l’Ebre, d’un bon dinar, amb ball inclòs, i d’una guia que no va deixar que ens avorríssim ni un moment. Tot rodó, vam fer cap a casa sobre les 8 de la tarda.

Fins l’any vinent, si Déu vol.

La quinta del ’43 EL FRANCOLÍ

46

JULIOL 2018

NATURA SINGULAR L’Esquirol (Sciurus vulgaris)

L’esquirol és un simpà�c rosegador, de color ocre vermellós, ben conegut per les seves acrobàcies i gran agilitat. La seva cua, llarga i compacta, els fa de �mó quan salten entre les branques, i és que l’esquirol passa la major part de la seva vida a les capçades dels arbres.

S’alimenta bàsicament de llavors, es calcula que en un dia pot consumir uns 40g de pinyons, que extreu d’unes 110-140 pinyes, i això fa que la seva presència es detec� amb facilitat. Tot i això no són fàcils de veure doncs, en sen�r-se descoberts, els esquirols s’amaguen a la cara oposada del tronc on s’estan immòbils, confiant en el seu camuflatge per a passar desapercebuts.

Els esquirols dormen en nius que fan als arbres, tant en forats de troncs com bifurcacions de branques. Crien un o dos cops l’any produint 3 o 4 cries que la mare alletarà i cuidarà fins que cap als 40 dies els juvenils es dispersen.

Arbres singulars

Núm. 51 El castanyer del Coll de la Bena

Castanyer, Castanea sativa

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 2,20 m Perímetre del tronc a la base: 2,80 m Ample de la capçada: 10-12 m Alçada: 11,80 m

Ubicació

A la dreta del camí que baixa del coll de la Bena a l’Ermita, a uns 220m del coll

Coordenades

41°22'12.7"N 1°06'12.7"E (41.370181, 1.103526 a Google Maps)

Contacte: pituamigo@yahoo.co.uk Més informació a: www.naturasingular.cat

Al solà de la vall de l’ermita hi ha diversos castanyers molt grans, testimonis d’un conreu ancestral actualment abandonat.

Aquest exemplar, que creix a pocs metres del coll de la Bena, és possiblement el darrer gran supervivent d’aquest conreu que pateix els efectes del xancre (un fong que mata els castanyers) i l’escalfament climàtic.

Espècie

Pitu Amigó EL FRANCOLÍ

47

JULIOL 2018

EL FRANCOLÍ

48

JULIOL 2018

41 Cursa de l'Espluga

Antoni Sabaté