El Francolí febrer 2019

NÚM. 383

FEBRER 2019

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

"Plàs�c", la nova exposició del Museu de la Vida Rural

ENTREVISTA: Com es viu un exili al segle XXI. Meritxell Serret, EL FRANCOLÍ 1 1 any i 4 mesos a Brussel.les

FEBRER 2019

Miquel Bonet EL FRANCOLÍ

2

FEBRER 2019

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Potser de vegades, perquè hi estem acostumats potser perquè no sabem valorar el que tenim, els espluguins no ens hauríem de deixar escapar exposicions com les que úl�mament ens ofereix el Museu de la Vida Rural. És tot un luxe poder gaudir d'aquestes mostres.

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

FOTOS PORTADA: MVR

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural.

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 21 23

EL FRANCOLÍ

SUMARI

EDITORIAL. Un luxe a l'abast dels espluguins BÚSTIA CARTES A LA PRESÓ REFLEXIONS. Coroneta d'espines. Quan era petit Corbs El color del vidre Tossuts de MENA L'ACTUALITAT. Destrueixen el vidre de la pantalla de Turisme. La FIC de l'Espluga creu ha de governar la llista més votada Centenars de persones es cncetres a l'Espluga als pobles de la Conca contra el judici del procés. Els partits i les entitats sobiaristes de l'Espluga es mobilitzen conjuntament per la vaga del 21F El Frstival El Vi Fa Sang vol omplir Twitter de microrelats criminals. L'Ajuntament de l'Espluga contrueix una nova gossera municipal Sara López pren el relleu de la secretaria de l'Espluga després de 37 anys amb Josep Maria Caffarel. Quim Masferrer oomple el Teatre del Casal amb "Bona Gent" Josep Pons primer Màster masculí del Circuit de Curses per Muntanya del Camp de Tarragona. L'ANC Conca de Barberà anirà a Madrid a exigir la llibertat dels presos polítics i a reclamar que l'autodeterminació no és delicte La colla organitzadora de les Ovelles Esgarriades 2019 prepara una Calçotada Esgarriada. Els Telotistes estrenen "Demà coneixeràs en Klein" el dia de la Dona L'Orquestra TLP i la cantautora Judit Nedermann preparen un projecte conjunt Arnau Martínez relleva Gerard Bosch com a coordinador de l'Espluga FM Ràdio. Al Caliu sona al Casalet de l'Espluga ESPAI PER A LA POLÍTICA LOCAL CASAL. Formació Permanent 1a Fase d'interclubs Territorials de Tarragona. Tra-

3

24 25 27 28 29 30 32 33 34 36 37 38 39 40 43 47

tea Teatre del Casal representa d'Oca a oca a Blancafort.

L'EDC presenta les noces coreografies. L'EDC obté magnífics resultats al Concurs de Dansa Vila de Blanes 24 Concurs de Dibuix de la Fira LA BÍBLIA ENS PARLA BIOGRAFIES ESPLUGUINES ARA FA 100 ANYS ENTREVISTA. com es viu un exili al segle XXI. Meritxell Serret, 1 any i 4 mesos a Brussel.les MOSSECS FILOSÒFICS RIMADORS ESPLUGUINS CURAR-SE EN SALUT PINZELLADES DEL PEDRÍS JOVES ESCRIPTORS MUSEU DE LA VIDA RURAL ESPAI SOMMELIER ENSENYAMENT RACÓ DE PENSAR. DE SOCIETAT NATURA SINGULAR

FEBRER 2019

Un luxe a l'abast dels espluguins Potser perquè estem massa acostumats a tenir un monstre de la cultura al poble, de vegades no sabem apreciar el què ens ofereix el Museu de la Vida Rural. L'any passat amb The Dust Bowl i ara amb Plàtic,els espluguins tenim a tocar unes de les exposicions punteres de Catalunya.

Amb el comissionat de la dissenyadora i directora d’art Núria Vila, responsable del col·lectiu Basurama, el Museu de la Vida Rural acaba d’inaugurar, molt encertadament l’exposició PLÀSTIC, amb l’objectiu de fer-nos reflexionar i debatre so-

bre un dels materials que ha format part de les nostres vides, però que ara ens planteja una problemàtica, potser per l’ús exagerat que hem fet d’aquest material, que no deixa de tenir dues cares: genial o pervers?

Els visitants hauran de reflexionar i debatre, sobre un dels materials que més ha facilitat i ha canviat les nostres vides, i potser així, arribar a una conclusió, no gens fàcil, sobre si cal eliminar-lo o conservar-lo.

La redacció de la revista aconsella visitar l’exposició, explorar la història del plàstic i reflexioneu-hi, no us deixarà indiferents! ■

Busti@

Consigna estatal: empobrir Catalunya Hi ha algú, sigui personal o organisme oficial, que es dediqui a comptar les despeses que ha representat la repressió a Catalunya dels úl�ms anys? És possible que s’elevi a milions d’euros?

Estem completament segurs que aquest procedir és del tot cons�tucional?

No és una manera sibil·lina de furgar en el patrio�sme perquè les espanyes emparin aquest espoli legal i calculat?

Dic això perquè simples dades estadís�ques assenyalen com des de les indústries que han buscat recer i seguretat pels seus par�culars interessos: ja sabem com fins les inversions, tant nacionals com estrangeres augmenten a Espanya i a Madrid sobretot.

Si el que mana pot jugar a aquest joc pervers del nacionalisme espanyol per a enriquir-se i alhora empobrir el qui considera l’adversari, això mereix una total denúncia i la possibilitat de reclamar danys i perjudicis a qualsevol jut-

EL FRANCOLÍ

jat de guàrdia, ara o en el futur.

Aquest joc de cartes marcades a què juguen els espanyols amb els governs catalans es veurà tard o d’hora.

Hi ha en el món gent intel·ligent i preparada per calcular quan es vulgui els grans desviaments de diners abocats a millorar el bon viure dels de sempre, i embrutar i malmetre els que sempre han treballat i mai els han regalat res.

El que més m’ofèn és que ens creuen cavallots i tontos que anem sempre a pit descobert.

Quan algú ens informarà d’aquestes qües�ons?

Jo crec que som mol�ssims que voldríem transparència i veritat.

Demanaríem humilment perdó si anéssim equivocats i ens demostressin que tot el que fan és per al nostre bé.

Però, qui s’empassa el nostre Estatut legal retallat?

Qui viatja pel corredor Mediterrani?

Podria seguir fins quasi l’infinit. ■ Eusebi Majós

4

FEBRER 2019

“Los que viven del cordero” Pocs anys després de la guerra, va venir a Barcelona un espectacle que fou conegut per “Els vienesos”. Les seves actuacions impecables, en ordre i qualitat , anaven acompanyades per un gran director, ARTUR KAPS i uns actors de primera fila com l’actriu Hertha Frankel i un showman extraordinari com era Franz Joham.

Tant Barcelona com tot Catalunya va veure les seves actuacions, i les seves melodies eren cantades arreu.

En recordo una, molt picaresca i intencionada que es deia “LOS QUE VIVEN DEL CORDERO”, que estranyo que no fos prohibida per la censura.

Si els plau, busquin-la i escol�n-la i veuran com l’Espanya de sempre s’ha anat repe�nt en totes les èpoques.

Com sempre, aplicant-ho al dia d’avui el cordero és Catalunya i els que en viuen els espanyols.

Dos fets extraordinaris en confirmen les meves paraules.

El primer. La Comunitat d’Andalusia.

Han guanyat enarborant la bandera de l’an�catalanisme les dretes més extremes i els que han perdut les esquerres, es lamenten de no haver fet una campanya si-

milar.

Segon. La Comunitat d’Extremadura.

El seu Parlament, escol�n bé, ha aprovat una moció demanant l’aplicació del 155 una altra vegada a Catalunya.

Tant els andalusos com els extremenys que jo he conegut durant la meva vida laboral o social mai han mostrat aquest nefast odi a tot el que fem els catalans.

A què ve això, ara, quan tants i tants conciutadans seus han procreat a Catalunya i s’han integrat a la terra per ells escollida per a viure-hi.

No puc creure que el bo i millor va emigrar i que el pitjor i nega�u es va quedar a la terra on havien nascut.

M’escama que les comunitats on més dèficits hi ha any rere any, més ajudes estatals reben, actuïn defensant els seus privilegis i no els impor� que els seus compatriotes emigrants rebin junt amb tots els catalans tots els mals auguris i les venjances pel sol fet de viure a Catalunya.

Amb profunda tristesa em pregunto si la “unitat d’Espanya” és tan important i promou bons sen�ments o al contrari, aquesta mena de superba polí�ca espanyola acabarà destruint-nos a tots. ■ Eusebi Majós

El català en perill No sabia que el programa ARA i AQUÍ de TV1 es feia en català. Em va sorprendre agradablement El passat dia 25 de gener es deba�a el problema entre els taxistes de Barcelona i les VTC (una nova modalitat de servei públic que cal regular i socialitzar) Tot es desenvolupava pacífica i educadament, però en el moment de la intervenció del representant de les VTC que no parlava ni entenia el català i tothom va canviar d’idioma i TV1 es transformà en una televisió forastera.

Només es parlava en castellà. Vaig tancar l’aparell .

Pensava, no tenen aquests respectables senyors de les VTC algú que parli o entengui el català?

La TV1 no té traductors ni “pinganillos” com diuen?

Els taxistes eren representats per un senyor que no parlava català, però almenys l’entenia perfectament.

Puc afirmar que sempre m’ha sorprès que per una o altra persona tot un col·lec�u canviï el seu idioma per un o altre diferent , sigui el que sigui.

Inclusiu no em sembla sensata aquesta manera de ser de nosaltres els catalans quan abandonem el nostre idioma tan bon punt com ens adonem que l’interlocutor parla castellà.

Com poden afirmar després molts polí�cs amb mala fe i

EL FRANCOLÍ

men�nt descaradament que això no és veritat?

Fa pena com veiem i escoltem cada vegada més el castellà als pobles de Catalunya i no en parlem de les ciutats, i en especial Barcelona. Dóna l’aparença que vivim en un altre país que no és el nostre.

Per vergonya nostra, fa uns dies que l’Acadèmia del Cinema Català va premiar una pel·lícula parlada en castellà. (No recorden la polseguera quan els premis de literatura catalana) Per acabar-ho d’adobar alguns representants polí�cs han agafat el mal costum d’usar el castellà en les sessions del Parlament de Catalunya.

Em dóna la sensació que ens desafien i desmostren la seva superioritat, perquè saben que si nosaltres ens atrevim a usar una sola frase en català a les Corts de Madrid, ràpidament som adver�ts i cridats a l’ordre establert.

Destaquem al final la cirereta del pas�s que és la que em posa més nerviós el “CASSULA I CASSULA” dels pebrots, quan ho sento repe�r a la televisió.

Sembla que a poc a poc es vagi imposant contra el nostre idioma aquella frase vulgar catalana que diu: FOT-LI QUE ÉS DE REUS. ■ Eusebi Majós

5

FEBRER 2019

CARTES DES DE LA PRESÓ Avís als lectors La redacció de la revista, ha decidit que, mentre duri el judici als presos independen�stes, no publicarem cap carta que ens feu arribar provinent dels encausats i encausades.

El mo�u d'aquesta decisió és que no sabem fins a quin punt, els pot ser perjudicial que sur�n a la llum algunes paraules o idees que ells expressen en aquestes.

Sí que publicarem les cartes que els lectors els vulguin fer arribar, entenem que aquestes no els poden comprometre al no ser ells/elles els redactors. ■ La redacció

Us volem a casa Benvolguts i apreciats presos polítics. Preferiria no haver d’escriure-us, per què això voldria dir que no us tindria res a dir. Preferiria no saber ni qui sou, per què això voldria dir que no estaríeu en al punt de mira d’un jutge. Preferiria no tenir el cor encongit pensant en la vostra injusta i prolongada situació, per què això voldria dir que seríeu a casa vostra amb les vostres famílies . Preferiria que, definitivament, fóssim ja una república independent catalana. Però diuen que les coses bones costen. Suposo que ens ho diuen des de ben petits per aprendre a valorar les coses. Però no sé, no m’acaba de convèncer. Perquè no podia ser més fàcil? Perquè no podem deci-

dir com a poble el nostre destí? Perquè us hem de veure assentats en el banc dels acusats? Perquè hem de sentir declaracions, per part de l’acusació com “no me acuerdo”, “no me consta”, “no lo sé “??

I que no passi res!!!

Arribo a la conclusió de que això de la independència deu ser molt bo pels catalans, perquè si separar-nos d’Espanya no fos bo per Catalunya, segur que ens haguessin obert les portes ràpidament.

Llibertat pels presos polítics Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Jonqueras , Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Carme Forcadell. US VOLEM A CASA!! ■ Esther Català

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

6

FEBRER 2019

REFLEXIONS tassa i mitja

Coroneta d'espines

F

JOSEP VALLVERDÚ

ins als anys seixantes del passat segle els capellans lluïen a la closca la “coroneta”, que era una pe�ta repelada circular. Si tenien el cabell negre aquella taca blanquinosa feia respecte. De fet en termes correctes allò era la tonsura, una afaitada del cabell de la part superior del crani que, als inicis havia estat més visible i ampla, i es veu encara en les imatges de frares. Alludia allò a la corona d’espines ? O era un signe extern més de l’obtenció d’ordes sagrats? Avui ha desaparegut.

Amb el destapament actual dels milers de casos d’abús sexual a criatures per part de membres de l’Església (catòlica), es planteja una dinàmica crí�ca que cal enfocar bé. D’entrada resulta claríssim que el caràcter ocul�sta de l’Esglèsia ,obligadament prudent, facilitava el desconeixement dels fets o, si algú n’airejava un, tothom, àdhuc els membres propers a la víc�ma, s’es�-

mava més no fer mullader. Aquí cal afegir la pressió que el món eclesial pot fer sobre els creients.

Darrerament ha anat destapant-se el gran fenòmen, que abasta els cinc con�nents. I han sor�t de seguida els qui donen fórmules i remeis. Un dels més estesos és la condemna del celibat. Un clergue casat pot tenir també conducta desordenada, però està casat, i això inicialment sembla que l’hagi de sa�sfer en l’esfera de la carn. Que són molts menys els casos d’abusos infan�ls en les confessions derivades del luteranisme o en el credo oriental o ortodox, on els capellans viuen en matrimoni, està demostrat. Però no ho reduïm tot al celibat. Els clergues pot ser que �nguin relacions fora del matrimoni, i amb adults, però aquesta singularitat faria que se’n parlés amb menys escàndol.

El problema són els nens durament

marcats pels abusos. Aquí torna a entrar el món tancat de l’Església, que pot amagar –ho o cas�gar els capellans abusadors usant el dret canònic, tot dins de l‘ Església, mai fent-ho públic.

Què passava i encara passa ? ¨que el mossèn és des�nat a una altra parròquia...on pot tornar a abusar. I que cons� que sembla fora de lloc l’opinió deixada caure per un Arquebisbe quan parla de persones que “van tenir un mal moment”.Els pederastes i abusadors busquen els mals moments. Més intel·ligent i pràc�c sembla el mitjà correc�u que es va imposant: allí on hi hagi hagut abusos, el bisbe té obligació de posar-ho en coneixement de la policia, que tractarà el tonsurat com a qualsevol de�ngut i el portarà al jutge. És un ciutadà amb DNI. Fora secrets. I millor que el bisbe �ngui,ell, “un bon moment” i re�ri les funcions sacerdotals al culpable. ■

Quan era pe�t Als anys cinquanta

A

MANEL MORGADES

nàvem a arreglar les sabates al Pep Armengol (Cal Guissona), a la Plaça de la Vila. Aleshores, les sabates es feien durar anys i s’havien de reparar sovint per allargar-los la seva utilitat; mitges soles, talons, punteres, recosir, posar a la “forma”, tenyir-les de nou, etc. El Pep tenia el treballador en un pis que, per arribar-hi, s’havia de pujar per unes escales amb poca claror. Va ensenyar l’ofici al Josep Bultó i nosaltres vam anar a “Cal Xanguet”, al carrer Torres

EL FRANCOLÍ

Jordi, on treballava el Josep, deixeble del Pep. A casa érem vuit i sempre teníem alguna sabata per reparar. La sabateria del Josep i la Maria tenia totes les parets folrades de capses de sabates noves. La Maria en tenia al taulell per ensenyar als clients, i, a l’aparador, l’exposició de les novetats. En entrar al local ja veies el Josep al fons vigilant la botiga a través d’una mena de finestra enquadrada amb capses de sabates. Sempre em feia en-

7

trar perquè sabia que m’agradava veure’l treballar. M’agradava molt, també, l’olor de la pell i del llustre; em deixava rabejat de perfum. Ara bé, per espardenyes, on les tenien totes era a “Cal Sans Patrons”, i a “Cal Alls” Déu n'hi do també!

A “Cal Basté”, de cognom Saumell, feien tot el que necessitaven els animals, crec que en deien “guarniments”, que eren tots de cuir. Pels pagesos feien una mena de sandàlies per anar al tros també de cuir. ■ FEBRER 2019

REFLEXIONS un punt de vista molt personal

Corbs

H

LAIA TORRES

e obert aquest document tres vegades en els úl�ms deu minuts. L’he deixat perquè se m’ha il·luminat el mòbil i perquè cada vegada que m’hi poso em passa el mateix: començo a notar una mena de pessigolles calentes a la panxa, m’adono que hi �nc coses per digerir, les mateixes pessigolles em baixen per les cuixes, cap als talons i començo a moure els peus d’aquella manera que molesta tant, com d’abans d’entrar en escena o de fer un examen oral, ja sabeu què vull dir. Després tornen a pujar i es queden a les cuixes, al baix ventre, i van passant, una altra vegada cap a la panxa, cap al pit i cap als braços, que em pesen i em costen de fer servir, que fan que no domini les tecles com m’agradaria i que hagi d’esborrar una lletra de cada dues paraules i l’hagi de tornar a escriure. El cap el �nc clar, sé què vull dir però es�c nerviosa, molt nerviosa. I això que ho es�c escrivint, que no �nc ningú davant, que no he de posar cap cara ni he de mostrar res. Em noto els pulmons, molt fort. El cor em va molt ràpid, els ulls enfoquen i desenfoquen perquè estan pendents del cervell, el controlen, no el deixen escapar, si ho fessin, no podria.

No sé quantes vegades he sen�t el

EL FRANCOLÍ

mateix en l’úl�m any i mig. Sé que alguna ha sigut per altres qües�ons, mil vegades més agradables: els exàmens d’oposicions, l’entrada al jutjat, l’inici del pregó de Festa Major i potser alguna altra cosa que ara mateix no recordo. Els nervis, aquesta mena d’estat de merda, serveixen per treure coses, per preparar el cos i la ment per dir allò que costa, per enfrontar-nos a allò que ens imposa, a vegades dolorós, a vegades trist, a vegades feliç, però sempre profund. Els nervis ens acompanyen i ens empenyen a poder fer allò que necessitem fer. Ens posem nerviosos quan algú ens avalua, sigui de la manera que sigui, i quan diem “t’es�mo”, per més bonic que sigui el moment.

Porto una setmana nerviosa o un any i mig. El diumenge a la nit llegia el cas del mossèn pederasta de Constan� i plorava, plorava molt. Dilluns em despertava amb Corvus, d’Els Pets. Dimarts sor�a l’arquebisbe encobridor dient que “no era tan greu”, dimecres potser sor�en dos casos més, o tres, o trenta. Dijous compar�a una tarda esplèndida de conversa profunda amb la Gemma i divendres explotava una altra vegada. I seguiré explotant fins que no ho �ngui completament acceptat.

Perquè acceptar que has pa�t un abús no és tan fàcil, no-senyor arquebisbe.

8

Primer has de ser conscient que “allò” que et rondava per la memòria va serho, que va passar, que no t’imagines res, després has de transformar els nervis amb força per dir-ho, l’has de plorar, has de trobar la gent que t’acompanyi en el procés de treball i acceptació, has de treure’t de sobre el fàs�c, la maleïda culpa i la vergonya que, tot i ser com ets i pensar com penses, t’han acabat envaïnt la vida sexual i afec�va, has d’indignar-te, pensar que ja ho tens fet i tornar a plorar. I anar transformant-ho tot en força. Jo he tardat 18 anys en treure-ho (en faig 30 demà). Fa un any que ho vaig fer, ho he explicat a unes deu persones i encara em poso nerviosa quan escric i �nc ganes de vomitar quan en sento altres casos. El meu sexe es va desmuntar i l’es�c reconstruint. I a mi “només” em va tocar, no-senyor. La gravetat d’un abús a un menor (i a un adult), vingui de l’Església, de l’escola, de casa o d’on sigui, la decideix qui la viu perquè és qui l’ha d’acceptar, superar i transformar. I la resta que l’acompanyi, que ho denunciï, que li doni suport, però que no ho jutgi, siusplau, que no ho jutgi.

Destapant-ho, traient-ho d’aquell lloc tan greu, tan fosc i tan ín�m i amb l’escolta i la mirada respectuosa de totes les persones amb qui ho he compar�t, m’he fet forta i m’hi faré més. Ens hi farem. ■

FEBRER 2019

REFLEXIONS un cop d’ull

El color del vidre

E

ANDREU MORTA

l supermercat és una bona escola de vida. L’altre dia hi vaig pescar una conversa illustra�va mentre cercava una llauna de tonyina escabetxada: “Hola Pepa, com esteu? Què fan, els teus fills, de casats?” “Oh, la meva filla!

Quina sort que ha fet! Té un marit que val el seu pes en or! Fixa’t: li ha regalat un cotxe moníssim i tantes joies – de les bones, no pensis!– que talment sembla l’aparador d’una joieria! I n’és de bo! I carinyós! No deixa que la criada li serveixi l’esmorzar al llit i és ell en persona qui li porta cada dia... Diu que així la noia descansa i no cal que s’aixequi almenys fins al migdia. Quina joia d’home! En canvi, el meu xiquet...” “Com li va, al teu fill?” “Doncs mira: una desgràcia, pobre noi, ves que et dic! Amb quina arracada de bacona ha anat a casar-se! Mai no està contenta, ni després que li va comprar un cotxe preciós ni de cobrir-la de totes les joies que vol! I n’és de gandula...! S’està arrepapada al llit fins al migdia i no fot ni brot! Tot ha de ferho la criada... O ell! I n’és d’exigent, la molt pòtola! S’està al llit fins al migdia i no s’aixeca per donar-li l’esmorzar al meu pobre fill i exigeix que sigui ell qui li pugi la safata...! Un esclau, ves que et dic...”

Ja ho diu la dita castellana: “En este mundo traidor / nada és verdad ni

EL FRANCOLÍ

mentira / todo es según el color / del cristal con que se mira”. Ah, la saviesa popular, si n’és de sàvia! Perquè el color amb què observem la realitat depèn molt de la formació que hem rebut, del punt de vista sobre les coses que ja tenim format, una opinió que sovint es basa en prejudicis i ac�tuds prèvies... no sempre posi�ves. Llegia l’altre dia unes paraules de l’astronauta Donald Pe�t que, em sembla, resumeixen prou bé el que vull dir: “A una edat molt precoç ens assentem en les creences que ens formen el caràcter, i després les experiències que vivim al darrere, per extraordinàries que siguin, les interpretem de tal manera que consolidin aquelles creences”. ¿Això vol dir que no podem evolucionar, que no sabem adaptar-nos a la realitat –única veritat real– ni podem mirar la vida des d’una perspec�va nova i diferent? Penso que el postulat remarca efec�vament el difícil que és modificar el punt de vista, però també vol dir que és possible de capgirar-lo mitjançant un procés educa�u adient. D’aquí la gran importància i la transcendència social de la tasca dels mestres i educadors. I del respecte que mereixen tots plegats.

La família, l’escola, les relacions socials resulten decisius i essencials.

Com també ho són els mitjans de comunicació de masses. Per això la pe-

9

rillositat dels mitjans sense gaires escrúpols. I els riscos que tenen les xarxes i l’aplicació de les noves tecnologies modernes en la formació d’idees i mentalitats –i, no menys important, en la distorsió, que condueix fatalment a l’aïllament–, sobretot en la formació i solidificació dels processos cerebrals dels més pe�ts, massa tendres encara per saber cercar amb prou maduresa les respostes que els caldrà donar quan siguin persones adultes als reptes d’una societat que evoluciona i canvia a velocitat de llampec.

Diuen que el cervell humà és capaç d’adaptar-se a qualsevol canvi o novetat evolu�va, per complexos que siguin. El risc per a l’adaptació està en la rapidesa amb què els canvis se succeeixen i s’encavallen. I la societat on vivim –en especial la occidental– es mou a un ritme tal que aquell procés d’adaptació pot veure’s greument amenaçat. De fet, els que ja tenim més cabells blancs que de color –o que ja n’hem perdut més dels que conservem– avui ja som allò que se’n diu «analfabets funcionals» en tot el referent als ginys actuals. Almenys això és el que em passa a mi, que per a aquestes coses sóc un troglodita tan monumental com el Gorg, el gegant de la cova de la Font Major. Tot sigui dit des del respecte que mereix la còrpora immensa d’aquest personatge. ■

FEBRER 2019

REFLEXIONS pensaments digitals

Tossuts de MENA

A

XAVIER LOZANO

ixò de la immigració ens costa, s’ha d’admetre. I això que moltes i molts som fills d’aquells moviments forçats o necessaris de fa unes dècades per buscar una vida millor. Però la interculturalitat del món, a vegades ens supera. Però també la tragèdia dels altres. La mort del pe�t Julen al pou de Totalán, en canvi, ens ha omplert hores i hores de ‘co�lleo’ i especulacions. Hem conver�t el drama d’una família en un espectacle televisiu, sense pensar que cada dia moren al món molts més Julens, d’aquí i d’allà, en hospitals i en trinxeres, malalts i a les carreteres, o intentant creuar el mar. La mort d’un nen és en sí una de les pitjors tragèdies humanes. I la mort del Julen, sens dubte, ha de ser plorada per tots aquells que l’es�maven i pels que se’n sen�n part.

Però siusplau, plorem també per tants fills i filles que moren, dia a dia, sense tenir l’oportunitat que un Govern sencer posi al seu abast tota la infraestructura que calgui. Imagineu que cada nen malalt de càncer �ngués a l’abast els diners que s’han des�nat per inten-

EL FRANCOLÍ

tar salvar el Julen? Imagineu que cada menor migrant que fuig no acompanyat del seu país en guerra o en pobresa, pogués disposar de tots els vaixells i avions necessaris per fer el trajecte? Impossible, oi? I en qualsevol cas són aquí.

Molts d’ells arriben a terres catalanes imaginant un somni europeu que no es compleix quan toquen terra. I malgrat tot, volen seguir amb seu des�. I ara formen part del nostre dia a dia. Sabeu? Di�cil és no imaginar -pels que som fills de la immigració- aquell moment en què els nostres avis arribaven a Catalunya en tren, carregats de farcells i caixes, de pors i temors.

Arribaven sense res i es posaven a viure sense condicions en qualsevol racó.

I per sort als nostres pobles, molts catalans van ajudar-los com van poder, donant-los feina o un lloc per viure.

Als anys 90, el nou episodi migratori ens sorprenia amb el retorn a Espanya d’un conjunt de cultures llunyanes.

Primer els musulmans, que són part de l’ADN de tants a la nostra península però que ens generen un rebuig fà-

10

cil només de pensar que pensen i creuen diferent que nosaltres.

Després els nostres pobles i ciutats s’omplien de gent diversa d’arreu del planeta, creant alhora una societat plural on la diversitat s’ha conver�t en el nostre dia a dia. I ara que ho hem hagut d’acceptar, només ens queda resoldre els greus problemes que omplen encara les boques alienes i els pensaments racistes, més vius que mai. L’arribada dels MENA a l’Espluga ha de ser, i així ho penso, un nou repte social que tenim com a poble per posar un gra d’arena a una tova platja de sorra als peus de les barques que els han portat fins aquí. I malgrat els tristos comentaris que de vegades sento, m’alegra pensar que certament com a poble ho sabrem arreglar.

I així és, que un cop més som exemple i com tants cops hem fet, desenes de persones barrinen i es mouen per donar a aquests joves tantes il·lusions noves com les que tenim nosaltres. Perquè només així seran lliures com a persones quan també assoleixin la seva llibertat com a ciutadans del món. ■

FEBRER 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Destrueixen el vidre de la pantalla de Turisme de l’església el setembre passat ha pa�t aquest mes, una acció vandàlica d’origen desconegut que li ha ocasionat importants destrosses.

El vidre frontal de la pantalla d’informació té senyals d’un fort impacte, dany que ha deixat completament inaccessible l’aparell. La pantalla interior però, segueix funcionant, encara que la destrossa del vidre no permet visualitzar-ne els con�nguts.

Aquesta va ser la primera pantalla interac�va que es va instal·lar al municipi perquè els visitants hi puguessin consulEl vidre de la pantalla informativa de Turisme tar la informació turís�ca. Està de l'Espluga. Xavier Lozano situada al mig de la vila, a la

plaça de l’Església, punt d’inici de la Ruta Templera i Hospitalera.

L’objec�u de l’element era fer de complement de l’Oficina de Turisme aportant informació bàsica sobre les propostes espluguines, com per exemple la mateixa Ruta Templera.

El tòtem informatiu està connectat amb el web de turisme i es poden conèixer els diversos museus i espais d’interès, però també els restaurants i allotjaments de la vila. La pantalla va suposar una inversió d’uns 12.000 euros. ■ Contingut multimèdia a EFMR.cat

La nova pantalla interac�va de Turisme de l’Espluga instal·lada a la plaça

Xavier Lozano Bosch │ Espluga Audiovisual

La FIC de l'Espluga creu que ha de governar la llista més votada

EL FRANCOLÍ

“La FIC no és un grup independen�sta” Preguntat per quina ideologia seguiria la FIC, Sánchez ha assegurat que “els municipis hem de ser allò que els conformen, és a dir, les persones. Nosaltres no anem sota la bandera de cap par�t“. L’alcaldable també ha recordat quan va ser regidor, va votar a favor de col·locar una estelada l’11 de setembre i Convergència va fer-ho en contra. “Sempre que la majoria del poble es�gui a favor, nosaltres votarem a favor”, ha assegurat Sánchez. També ha deixat clar que la FIC no és un grup independen�sta, sinó municipalista.

L’ocupació, el comerç, el turisme i l’habitatge seran els “puntals” de la candidatura de la FIC a l’Espluga segons l’alcaldable.

Llista cremallera Sobre la llista que presentarà la FIC a l’Espluga, Sánchez ha dit que ja tenen diversos noms. “Intentem integrar tot el poble”, ha explicat a l’EFMR. La presentació es farà en poques setmanes i serà una llista cremallera.

En aquest sen�t, qui ocuparà el número 1, ha fet una crida perquè les dones s’impliquin més en polí�ca. ■ Redacció | EFMR.cat

11

Contingut multimèdia a EFMR.cat

“Si jo hagués estat regidor d’Espluga Viva, hagués respectat la majoria i el canvi”, ha dit Francesc Sánchez als micròfons de l’EFMR, preguntat per si �ndrà alguna línia vermella a l’hora de pactar després de les eleccions. Cal recordar que qui va obtenir més vots el 2015 va ser Som Espluga i Sánchez ha manifestat que s’hagués decantat per governar amb ells. L’ara candidat a l’alcaldia per la FIC ja va ser regidor d’Espluga Viva entre els anys 2011 i 2015.

La Federació d’Independents de Catalunya (FIC) va aprovar en assemblea la cons�tució de la FIC de l’Espluga.

D’aquesta manera, es confirma que la formació municipalista podrà concórrer les eleccions del 26 de maig amb Francesc Sánchez com alcaldable.

FEBRER 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Centenars de persones es concentren a l'Espluga i als pobles de la Conca contra el judici del procés Par�ts polí�cs i en�tats independen�stes de la Conca de Barberà han mobilitzat centenars de persones aquest migdia en les concentracions a Montblanc, l’Espluga o Sarral per

denunciar la celebració del judici als líders catalans pel referèndum de l’1 d’octubre.

En el marc de la vaga general d’aquest dijous 21 de febrer i amb molts ajuntaments tancats, les concentracions han començat a les 12 del migdia. Pel que fa a l’Espluga, la lectura del manifest ha anat a càrrec del coordinador de l’Espluga per la Independència, Jordi Saumell. El text ha recordat l’existència de presos i exiliats polí�cs, però Concentracio de denúncia del judici per l'1-O a l'Espluga també d’activistes de Francolí. Gerard Bosch Castro socials i culturals. A

més a més també s’ha referit a aspectes laborals, recordant el dret a tenir untreball digne.

També hi ha hagut protestes a Santa Coloma de Queralt, en aquest cas ha estat durant el ma� i en forma de tractorada.

Des de l’Espluga per la Independència, Jordi Saumell ha expressat a l’EFMR que “ens hem concentrat per mostrar el nostre rebuig contra la macrocausa que ha iniciatl’Estat contra l’autodeterminació i, en general, contra els drets dels pobles i les persones” D’altra banda, l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, ha remarcat la unitat dels grups del consistori en la protesta i donant suport al procés polí�c català. Rovira, malgrat que preveu que el judici acabarà sent una farsa, demana l’absolució de les persones implicades. ■ Redacció | EFMR.cat

Els par�ts i les en�tats sobiranistes de l’Espluga es mobilitzen conjuntament per la vaga del 21F Els par�ts polí�cs independen�stes van acordar amb la d’octubre de 2017 coincidint amb el judici dels polítics secció local de l’ANC i del CDR mobilitzar-se plegats el passat empresonats. El passat dimarts al vespre, el CDR també van 21 de febrer amb mo�u de la vaga general convocada per dur a terme una encartellada a l’Espluga. D’altra banda, el la Intersindical CSC. Reclamen que “l’autodeterminació no Comitè també va participar de les accions coordinades amb és delicte” i asseguren que “vivim en un context de regres- altres CDRs del Camp de Tarragona que, no van afectar la sió de llibertats alarmant”.

Conca de Barberà.

A través d’una taula de seguiL’Ajuntament de l’Espluga es ment, totes les parts van trobar va adherir a la vaga i va tancar oportú concentrar-se a les 12 durant tot el dia. L’escola Mar� del migdia davant de i Poch, la Vedruna i l’Ins�tut Jol’ajuntament i a la tarda an Amigó van obrir amb serveis participar de la manifestació mínims, igual que el CAP. A més, unitària de Tarragona que es va la majoria d’establiments de la iniciar a les set de la tarda a la Unió de Bo�gues i Empreses de plaça de la Font. l’Espluga van estar tancats per La jornada volia esdevenir una sumar-se a la vaga. ■ aturada de país com la del 3 Concentració a la Plaça de l'Ajuntament. Eva Bonet Redacció | EFMR.cat EL FRANCOLÍ

12

FEBRER 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El fes�val El Vi Fa Sang vol omplir Twi�er de microrelats criminals ‘El vi fa sang’, el Fes�val Internacional de Novel·la Criminal en Català, arriba a la cinquena edició amb el primer concurs de microrelats a Twi�er. Es pot par�cipar a través de l’e�queta #concurselvifasang i l’autor ha de ser seguidor del compte oficial del certamen @

elvifasang. La presentació de les narracions ja es pot fer des del passat dia 15 i s’allargarà fins al 15 de març.

Els relats presentats han de seguir la temà�ca criminal i han de ser inèdits i originals. Cada text ha de tenir una extensió màxima de tres tweets de 280 caràcters amb el hashtag escollit pel concurs. D’altra banda, no es podran adjuntar ni imatges ni fotos.

El jurat donarà a conèixer els cinc guanyadors a criteri del jurat a través del mateix perfil oficial del fes�val. El premi consis�rà en una ampolla de vi d’un celler local i d’entrades pels museus de l’Espluga de Francolí. L’entrega de guar-

dons i la lectura dels textos es farà en el marc del fes�val el dissabte 6 d’abril 5è Concurs de relats i 3r Concurs de relats juvenils D’altra banda, el Fes�val segueix organitzant el Concurs de relats amb textos de temà�ca criminal d’una extensió d’entre deu i quinze pàgines. Es poden enviar fins a l’1 de març a concurs@elvifasang.cat. Finalment, els alumnes de secundària de la comarca comptaran amb el seu concurs propi Contingut multimèdia a EFMR.cat de relats juvenils que poden fer arribar també fins a l’1 de març a la secretaria del centre educatiu. ■ Redacció | EFMR.cat

L’Ajuntament de l’Espluga construeix una nova gossera municipal ment l’aparell no seria ú�l perquè són pocs els gossos censats a l’Ajuntament. Tot i això, asseguren que s’estudiarà la possibilitat d’arribar a un acord amb el col·legi de veterinaris per accedir al seu cens, que és el majoritari, i seria llavors quan el consistori es dotaria d’aquest disposi�u de lectura dels xips. ■ Redacció | EFMR.cat

Contingut multimèdia a EFMR.cat

L’Ajuntament de l’Espluga ha començat la construcció de la nova gossera. S’ubicarà en uns terrenys municipals pròxims a la Font Major i subs�tuirà l’actual gossera que es troba en un lateral de la piscina municipal.

El nou espai estarà format per tres gosseres i l’equipament d’aigua potable i llum. Pel regidor de Serveis Municipals, Joan Amigó, la nova gossera resoldrà les queixes de sorolls que hauria provocat l’actual pel fet d’estar ubicada enmig de la urbanització del casal. La nova gossera se situa en una zona on no hi ha habitatges, però Amigó considera que l’accés és fàcil i no es troba allunyada del nucli urbà. La construcció de la gossera es preveu que pugui acabar en unes 3 setmanes.

El consistori dóna aquest pas sense adquirir un lector de xips. El govern local jus�fica que actualEL FRANCOLÍ

13

FEBRER 2019

L'ACTUALITAT

Sara López pren el relleu de la secretaria de l’Espluga després de 37 anys amb Josep M. Caffarel L’Ajuntament de l’Espluga té, des del passat 21 de febrer, nova secretària municipal. Sara López ocuparà la responsabilitat de manera interina per cobrir la jubilació de Josep M. Caffarel fins que es convoqui la plaça pública. Caffarel es va acomiadar del seu càrrec el passat desembre després de 37 anys de servei.

Josep M. Caffarel va accedir al càrrec amb el primer ajuntament democràtic i el passat 27 de desembre va celebrar el seu últim ple. L’alcalde de l’Espluga, David Rovira, ha agraït el seu servei públic i l’arrelament al municipi.

Durant aquest mes de gener les tasques del secretari municipal les ha desenvolupat una treballadora del con-

sistori, però a par�r d’aquest dilluns Sara López, la nova secretària interina de l’Espluga, ha iniciat la seva adaptació a l’administració local. López ha passat pel Servei d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona i actualment estava a l’ens supracomarcal de Girona. Ocuparà les funcions fins que es convoqui la plaça pública a través d’unes oposicions, com a mínim en un termini d’un any.

D’altra banda, a par�r d’ara, la secretaria es desvincula de Barberà de la Conca i ja no serà compartida a causa del volum de feina que comporta la de l’Espluga. Amb aquesta nova etapa, el secretari de Barberà de la Conca serà el mateix que el de Solivella. ■ Redacció | EFMR.cat

Quim Masferrer omple el Teatre del Casal de l’Espluga amb “Bona Gent”

Ple absolut al Teatre del Casal de l’Es- ferrer per fer riure de valent el públic. va baixar de l’escenari per conversar pluga per veure, el passat dissabte 9 Durant bona part de l’obra, Masferrer amb els assistents i riure amb les anècdotes del públic. La realització de les de febrer, l’obra “Bona Gent” de càmeres va reforçar l’espontaneïtat i Quim Masferrer que va congregar humor caracterís�c de l’actor. unes 800 persones, moltes vinguL’ac�vitat, organitzada per l’Assodes d’altres punts de la Conca de ciació juvenil Auvënguen, va millorar Barberà i del Camp de Tarragona. les xifres de taquilla de l’anterior obra L’espectacle va ser un homenatge al de Masferrer, “Temps”, que va pujar públic, donant-los el protagonisme a l’escenari del Casal el 2017. Auvëni fent de les seves històries l’eix de guen va aprofitar l’alta afluència de la funció. públic per instar a les administraciLa platea completament plena, ons locals a programar ac�vitats sotres quarts d’amfiteatre, una pantacials i culturals al municipi. ■ lla i una càmera van ser els ingredients amb què es va servir Quim Mas- “Bona Gent” al Teatre del Casal. Gerard Bosch Gerard Bosch Castro │ Espluga FM Ràdio

EL FRANCOLÍ

14

FEBRER 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Josep Pons primer Màster masculí del Circuit de Curses per Muntanya Camp de Tarragona El passat dissabte 2 de febrer va tenir lloc, a la Sala Santa Llúcia de Reus, el lliurament de premis del Circuit de Curses per Muntanya Camp de Tarragona 2018.

La categoria de Màster masculí, aquest any va ser per a l'espluguí Josep Pons, que durant l'any passat va realitzar gairebé totes les curses de muntanya del Camp de Tarragona.

En la mateixa edició de lliuraments de guardons també es va premiar 2 líders de cada Circuit, 5 absoluts i 3 per categoria (júnior, sub23, sènior, veterà i màster) tant masculins com femenines. També van tenir premi els 5 primers equips classificats i tots els finishers del Circuit 2018 (Par�cipants a totes les curses). ■

ANC CONCA DE BARBERÀ

L’ANC Conca de Barberà anirà a Madrid a exigir la llibertat dels presos polí�cs i a reclamar que l’autodeterminació no és delicte El proper dissabte 16 de març l’ANC organitza una manifestació a Madrid per exigir la llibertat dels presos polítics i reclamar que l’autodeterminació és un dret, no un delicte. Amb aquesta mobilització a la capital espanyola, l’Assemblea Nacional Catalana vol denunciar la regressió en drets i llibertats que s’ha viscut a l’Estat Espanyol en els darrers anys, coincidint amb la celebració del judici a l’autodeterminació i coincidint també amb la presència de premsa internacional a la ciutat en motiu de la cobertura a la macrocausa a l’independentisme. Aquesta manifestació vol ser també una mostra de suport a totes aquelles persones víctimes de la repressió de l’Estat. Des de l’ANC Conca de Barberà ens sumem a la manifestació i organitzarem busos per tal de facilitar el desplaçament a totes aquelles persones que s’hi vulguin sumar.

Aquelles persones que ho desitgin poden apuntar-se a la Floristeria Civiflor i a Coaliment Joan Poblet.

Està previst que els busos surtin de Montblanc (Avinguda Manel Ribé) a les 7:45 h, i iniciïn la tornada des de Madrid a les 21:00 h. Aquesta serà la mobilització més llunyana que s’ha organitzat des de l’ANC Conca de Barberà. ■ EL FRANCOLÍ

15

FEBRER 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

OVELLES ESGARRIADES

La colla organitzadora de les Ovelles Esgarriades 2019 prepara una Calçotada Esgarriada Tenint en compte que enguany és el 25è aniversari de les Ovelles, els organitzadors proposen un acte extraordinari en format de calçotada popular Els organitzadors de les Ovelles Esgarriades 2019 de l’Espluga proposen una Calçotada Esgarriada per al proper dissabte 30 de març. Es planteja com un esdeveniment extraordinari per començar a celebrar els 25 anys d’Ovelles Esgarriades. L’acte �ndrà lloc al Jardí dels Francolins de l’Espluga a par�r de les 12h i hi poden assis�r tots els ramats esgarriats, que hauran de fer inscripció prèvia. L’esdeveniment comptarà amb música en directe, servei de barra i altres sorpreses. Tot plegat és possible gràcies a la col·laboració de diversos establiments i en�tats espluguines i també de l’Ajuntament de l’Espluga.

Enguany es celebren 25 anys de les Ovelles Esgarriades i com a novetat, per començar-ho a celebrar i escalfar

motors, la colla organitzadora de les Ovelles s’ha aventurat a organitzar per primera vegada una Calçotada Esgarriada. També està previst celebrar el ja tradicional “Correbars Esgarriat” durant l’es�u i finalment l’acte central de les Ovelles, que és el sopar a mitjans de novembre.

Les Ovelles Esgarriades Des de fa 25 anys s’organitza un sopar de colles molt par�cular a l’Espluga de Francolí, en la darrera edició hi van par�cipar gairebé 400 persones de diferents edats i generacions. De les colles se’n diu ramats i cada un té el seu representant que és el pastor, tots plegats són un ramat d’ovelles esgarriades. És un sopar autogestionat i cada any l’organitza una colla diferent, el nou pastor�a és escollit mitjançant una sèrie de proves que es fan la nit del sopar.

Aquesta inicia�va és un esdeveniment molt esperat per tots els esplu-

guins que hi par�cipen ja que permet fer pinya com a poble i fer retrobaments amb persones amb qui coincideixes poques vegades durant l’any. ■

GRUP DE TEATRE TELOTISTES

Els Telo�stes estrenaran “Demà coneixeràs en Klein” el dia de la Dona El grup de teatre espluguí “Els Telo�stes” estrenen l’obra “Demà coneixeràs en Klein” de Toni Cabré i dirigida per Josep M. Vidal. Després de les col·laboracions amb les obres L’Amo Nou i Paralelo, 1934, els Telo�stes tornen als escenaris amb una obra que es belluga entre la comèdia àcida i el drama.

L’argument narra la història d’una execu�va que pateix mobbing a l’empresa on treballa, una companyia que es dedica a neteges industrials. L’execu�va es reincorpora després d’haver perdut una filla durant el part. La secretària, EL FRANCOLÍ

la becària, la netejadora i la recepcionista presenciaran una guerra on no acabarem de veure qui és qui. Durant el desenvolupament de l’obra anirem coneixent les vides personals de cada una d'elles i les relacions professionals que estableixen entre elles. La corrupció polí�ca i els drets laborals són dos dels temes que acompanyaran aquestes treballadores. Tot i la duresa i cruesa d’alguns dels temes socials tractats en aquesta obra, la ironia; l’humor àcid i el sarcasme seran companys de viatge de la trama argumental, regalant al públic moments diver�ts i moments refle-

16

FEBRER 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

xius. L’obra és recomanada per a majors de 12 anys.

La data escollida pels Telo�stes per estrenar l’obra és el divendres 8 de març, dia de la Dona. El mo�u de la tria d’aquesta data no és perquè l’argument de l’obra �ngui alguna cosa amb les reivindicacions feministes, però es va creure interessant representar aquesta obra el 8 de Març perquè el seu repar�ment és 100% femení: Eva Díaz (Execu�va), Aida Morgades (Secretària), Laura Escolà (Becària), Ruth Álvaro (Netejadora) i Montse Cervelló (Recepcionista).

Les entrades es poden comprar de manera an�cipada a l’Oficina de Turisme de l’Espluga de Francolí fins el divendres dia 8 de març al migdia. També es podran adquirir just abans de l’inici de l’obra a taquilla. Les entrades tenen un preu de 10 euros i són numerades. ■

Actrius que representen l'obra de teatre. Cedida

COR I ORQUESTRA TLP

L’Orquestra TLP i la cantautora Judit Neddermann preparen un projecte conjunt La inicia�va també compta amb la collaboració del Cor TLP i dels menors sense referents familiars que viuen a l’Espluga L’Orquestra Simfònica Treu-li la Pols al teu Instrument (TLP) de l’Espluga

Judit Neddermann. Cedida EL FRANCOLÍ

de Francolí està treballant en un projecte conjunt amb la cantautora catalana Judit Neddermann que culminarà amb diversos concerts. Des del mes de gener l’orquestra TLP ja ha començat a treballar amb els arranjaments per a orquestra de les peces del darrer disc de Judit Neddermann, titulat Nua (2018), i d’altres peces conegudes d’anteriors discs. A més, es compta amb la col·laboració del Cor TLP per acompanyar tres de les peces i també amb alguns dels menors estrangers sense referents familiars que viuen a l’Espluga. De moment ja hi ha dos concerts confirmats, el primer serà el

17

dissabte dia 18 de maig a les 20.30h a l’Església de Sant Francesc de Montblanc, dins els actes de les Festes de Sant Maties. La segona actuació serà en el marc de la Festa Major de l’Espluga, més concretament el divendres 26 de juliol a les 22.30h al Teatre del Casal. ■

FEBRER 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ESPLUGA FM RÀDIO

Arnau Mar�nez relleva Gerard Bosch com a coordinador de l'Espluga FM Ràdio Gerard Bosch va entrar a l’Espluga FM Ràdio just ara fa 10 tariat i en el marc de l’Associació Cultural Espluguina per la anys, com a locutor i tècnic del so del programa ‘L’Hora del Comunicació Local.

Cafè’ i després va par�cipar en diferents programes i pro- Arnau Mar�nez, un jove periodista polifacè�c jectes. També va ser cap d’Esports i de Programes de l’EFMR, El nou periodista que a par�r d’ara agafarà les regnes del i en la nova organització semiprofessional de l’emissora dia a dia radiofònic a la Conca de Barberà és un jove proacordada a principis del 2017, va conver�r-se en coordi- fessional de la comunicació de la Selva del Camp, ac�u en nador de l’Espluga Audiovisual. l’ac�vitat social i cultural del Camp de Tarragona.

El 2017, el nomenament de Gerard Bosch com a coorFins ara periodista de La Nova Ràdio de Reus, implicat dinador, acompanyat d’esquerra a dreta d’Albert Grinyó, en la cobertura informa�va i en diferents programes, colAnna Garcia, Sergi Civit, Jordina Pilabora en altres mitjans com el porcanyol i Xavier Lozano. tal Surtdecasa, la revista Fet a TarL’1 de juny d’aquell mateix any ragona, és redactor de castells del va subs�tuir Eloi Roca a la coordiDiari Més. nació de l’emissora municipal, en Ha crescut professionalment tamles funcions delegades a la contrabé a Reus Digital Contingut multimèdia a EFMR.cat ctació de serveis per part de l’Ajuni ha treballat a tament de l’Espluga.

Canal Reus TeleAra Gerard Bosch seguirà com a visió i a Tac12 Tecoordinador de l’Espluga Audiovilevisió, on ara sual treballant en el desenvolupatornarà com a ment dels programes i projectes de corresponsal des l’Espluga FM Ràdio des del volun- Gerard Bosch i Arnau Martínez. Josep Morató de l’Espluga. ■

Redacció │ Espluga Audiovisual

AL CALIU, MÚSICS DEL TERRITORI

Al Caliu sona al Casalet de l'Espluga Aquesta temporada la formació de cantautors de les comarques tarragonines, ha arribat a la setena temporada.

El passat diumenge 3 de febrer, la formació va actuar a la Sala Folch i Torres del Casalet de l'Espluga de Francolí, en aquesta ocasió el públic assistent a l'acte, va poder escoltar l'Ignasi Arévalo, en una actuació minimalista, seguit del duet "Mel i mató" que va interpretar una cançó dedicada a l'espluguí Jordi Francolí, mort ara fa 10 anys. Per cloure la vetllada, els espluguins "Tòlia i les guineus" van oferir algunes de les cançons del seu úl�m disc.

Les actuacions s'autoges�onen mitjançant la taquilla inversa, o sigui, que el públic paga un cop finalitzat el concert.

El proper concert de l'agrupació serà al Centre Cultural Sant Jordi de Montblanc, el diumenge 10 de març, en aquesta ocasió amb Toni Sánchez, cantant de Tòlia i les Guineus. Eva Bonet l'actuació d'Alvariable, Rubén Aguilar i Elena Volpini. ■ EL FRANCOLÍ

18

FEBRER 2019

ESPAI PER A LA

POLÍTICA LOCAL

Jordi Miró: “ Renuncio a la meva candidatura a encapçalar la llista de SOM Espluga per les properes eleccions del mes de maig.” cions, el pacte del regidor Antoni Vendrell i Convergència i Unió va fer que quedéssim relegats a l'oposició.

Ha estat una legislatura en la que hem dedicat molt temps i esforç tant a l'Ajuntament, en propostes i en el control del govern, com al Consell Comarcal, on dins del grup d'ERC-AM hem �ngut responsabilitats importants.

Fa uns mesos que a part de Jordi Miró a la presentació de l'equip de treball. EB la feina a l'Ajuntament i al Consell s'ha estat treballant de caSOM Espluga es va cons�tuir fa quasi ra a les eleccions municipals que es faquatre anys per bas�r una alterna�- ran el proper 26 de maig. SOM Espluga va al govern municipal de Convergèn- aspira a tornar a guanyar i aquesta vecia i Unió. En aquell moment, a prop gada sí, entrar al govern. de les eleccions, se'm va proposar ser Arribat el moment, es parla en diel cap de llista. Vaig acceptar el com- verses reunions entre regidors i més promís conscient de les dificultats que gent qui formarà part de la llista elecsuposava posar-se al capdavant d'un toral i qui l'encapçalarà grup recent creat i de la responsabiliLa meva proposta va ser la de presentat d'intentar guanyar les eleccions i tar una llista similar a la del 2015. Era accedir el govern municipal per tal una llista plural i amb l'aval d'haver guad'impulsar el canvi de rumb que ne- nyat les eleccions passades. Crec que cessita L'Espluga. Tot i guanyar les elec- amb la feina realitzada i l'experiència

dels seus components podríem augmentar el suport aconseguit fa quatre anys i fer un govern preparat per prendre les decisions que s’hauran d'adoptar amb poc temps al principi de legislatura.

Aquesta proposta no va agradar a la majoria dels meus companys que apostaven per un canvi de candidat i la incorporació de gent nova a la llista.

Després de diverses reunions, la situació seguia encallada i es veia di�cil arribar a una solució en què tothom hi es�gués d'acord. Seguir amb les mateixa dinàmica no aportava res posi�u per SOM ni per la relació entre les persones implicades, per tant vaig decidir renunciar a la meva candidatura a encapçalar la llista de SOM Espluga per les properes eleccions del mes de maig.

El meu compromís amb el projecte de SOM i el poble segueix intacte com el primer dia. Per tant, si els meus companys ho consideren oportú formaré part de la llista electoral en un dels llocs de suport.

Ha estat un plaer encapçalar aquest projecte durant aquest període i desitjo tots els encerts als companys que agafen el relleu a par�r d’ara “ ■

Som Espluga treballa el programa electoral en una trobada par�cipa�va en format d’àgora L’agrupació d’esquerres Som Espluga posa en comú les propostes recollides en les jornades temà�ques que s’han fet des del mes d’abril de 2018 El Grup Municipal de Som Espluga ha celebrat aquest diumenge 17 de febrer una àgora (trobada par�cipa�va) per posar el comú totes les propostes que l’agrupació ha recollit en les deu trobades temà�ques que ha organitzat des del passat mes d’abril. Aquestes trobades han tractat diversos àmbits EL FRANCOLÍ

del programa electoral i en l’àgora d’aquest diumenge s’han organitzat per grups i temà�ques per tal de revisar, validar i prioritzar totes les propostes recollides de cada àmbit. Hi han par�cipat més de trenta persones que formen part del grup de treball de Som Espluga i que han volgut par�cipar en el programa electoral aportant idees i propostes. Els temes que s’hi ha tractat són: comunicació, par�cipació i transparència; medi ambient, energia

19

verda i agricultura; desenvolupament econòmic; habitatge; ciutadania i acció social; turisme; infraestructures, equipaments i serveis; cultura, esports i en�tats; educació i urbanisme i mobilitat.

Som Espluga va presentar a finals de gener el seu grup de treball, format per més de setanta persones d’edats i perfils molt diversos, i està previst que el proper diumenge 10 de març presen� la llista electoral per a les properes FEBRER 2019

ESPAI PER A LA

POLÍTICA LOCAL

eleccions municipals del 26 de maig.

Som Espluga té ac�vats diversos canals de par�cipació i comunicació a les xarxes socials Facebook, Twi�er i Instgram i també compta amb una adreça de correu electrònic info@somespluga.cat i la pàgina web www.somespluga.cat. Tothom qui ho desitgi pot fer arribar propostes i suggeriments a través de qualsevol d’aquests mitjans.

Som Espluga es va presentar per primera vegada a les eleccions del 2015 Som Espluga es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015, unint di-

versos sectors d’esquerra i amb la idea de crear una alterna�va al govern mu-

nicipal actual i treballar conjuntament per una Espluga on posem l’interès en la ciutadania, fent una ges�ó municipal més plural, par�cipa�va, inclusiva i transparent. En les passades eleccions Som Espluga va ser la llista més votada amb 867 vots, tot i que el pacte entre David Rovira i Antonio Vendrell portés als cinc regidors de Som Espluga a l’oposició.

Durant aquest temps, Som Espluga ha aportat una vuitantena de propostes al ple i ha fet més de 450 preguntes a l’equip de govern per tal de dur a terme un seguiment ac�u i fiscalitzar la seva acció en tots els àmbits. ■

Junts per l’Espluga, donarà a conèixer el seu grup de treball durant els propers dies, a través de diferents píndoles a les seves xarxes socials La formació espluguina, encapçalada per Jordi Torre, ja fa mesos que es troba treballant amb il·lusió i ganes de poder continuar consolidant un projecte engrescador i pensat per a tots els espluguins i espluguines, amb un grup de treball ampli, de poble, renovat i capaç d’aglutinar moltes persones de diferents sectors i àmbits locals.

En els darrers mesos, l’Espluga ha estat capaç de demostrar la força, la solidaritat, l’esperit de lluita i la transversalitat de la seva població, i per això, teixir un equip aglutinador i on tothom hi tingui cabuda ha estat una de les premisses del grup municipal de Junts per l’Espluga de Francolí, que concorrerà a les eleccions municipals del proper 26 de maig, amb la intenció de constituir un govern municipal que cregui fermament en la democràcia i tingui el convenciment i la capacitat d’aplicar polítiques que combatin les desigualtats i defensin els drets i els interessos de tots els espluguins i espluguines.

Així doncs, en els propers dies s’aniran donant a conèixer les persones que de moment ja formen part d’aquest ampli grup de treball, i que no tanca les seves portes a poder-hi dur a terme noves incorporacions.

Aquest grup de treball, en cap cas s’ha anat consolidant com un grup tancat, sinó seguint una fórmula transversal, oberta a tothom que cregui en els valors espluguins i en fer de l’Espluga de Francolí un lloc on l’important siguin les persones que hi viuen, ja que el que preEL FRANCOLÍ

20

tén la formació és que qualsevol persona del municipi, que tingui ganes de poder aportar la seva visió o proposta amb la intenció de poder enriquir democràticament el municipi, pugui par�cipar del projecte, així que qualsevol persona que vulgui conèixer de primera mà l’ac�vitat de Junts per l’Espluga de Francolí, pot contactar amb la formació a través del correu electrònic juntsperlespluga@gmail.com, o bé a través de @juntsxlespluga de les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram. ■

FEBRER 2019

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

L'aposta educa�va de la Mancomunitat, per Maria Isabel Miró El passat 31 de gener, Maria Isabel Miró col·laboradora de la URV, va venir a fer-nos una xerrada sobre l’aposta educa�va de la Moncomunitat La Mancomunitat de Catalunya va ser una ins�tució ac�va entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administra�ves i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància polí�ca: representava el primer reconeixement per part de l’Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.

Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), militants tots dos de la Lliga Regionalista, i es va conver�r en un ens bàsic

que va contribuir a modernitzar un país. Una de les màximes de Prat de la Riba que defineixen la Mancomunitat fou: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part

M. Isabel Miró i Carme Capdevila. D. Guasch

dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera». Després del cop d’Estat de Primo de Rivera, Alfons Sala va presidir-la entre 1923 i 1925.

En general, la Mancomunitat de Catalunya va dur a terme una important tasca de creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, cultura i sanitat. També va emprendre inicia�ves per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educa�ves i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.

Com sempre la Maria Isabel va fer que fos per a nosaltres un plaer escoltar aquesta conferència. Sempre ens agrada repe�r per la seva variació de temes. ■

És el Català la mare de totes les llengües? per Maria Remei Barberà El passat 7 de febrer, vam tenir l'honor de tenir entre nosaltres, la Maria Remei Barberà, col·laboradora de la URV, sota el �tol, "És el Català la mare de totes les llengües?"

El 1877 a La Llumanera de Nova York es van presentar les proves irrefutables que feien del català la mare de totes les llengües. Aquest treball estava precedit per un pròleg en el qual Artur Cuyàs reba�a les tesis lla�na, grega, hebraica, siríaca, aràbiga, persa, caldea i sànscrita sobre l’origen de la llengua i concloïa: “Probablement lo català era la llengua que parlavan Noé y sa familia dins de l’Arc, y la portá á Espanya en Japet o Gafet, segons dihuen altres que s’deya”. De fet, Cuyàs i la colla de Pitarra van dediEL FRANCOLÍ

car-se “a confegir frases que demostren d’una manera taxa�va que el català és la mare de totes les llengües conegudes”, i ho van fer a través d’una demostració completa que comprenia una secció de dialectes africans i un grup final de dialectes ibèrics del català: “Lo castellá, lo gallego i lo vasco; no diu res ni del valencià ni del lapao”, assegura Serra.

“Han passat exactament 141 anys, com un tuit secular, i la tesi del català com a mare de totes les llengües es reforça dia a dia”.

La Maria Remei ens ho va explicar molt bé, tot i ser un tema totalment desconegut per moltes de nosaltres, va ser una tarda molt ben aprofitada. ■

21

FEBRER 2019

C A S A L

Prehistòria de Casa Llavasa, per Joan March, Manel Morgades i David Rovira El 1965 amb la inauguració del Casal, ments i camps de treball a “Casa Mal’Espluga desperta de la nit del Fran- teu” que compar�m amb Montblanc i quisme. Els joves d’aleshores ho vam altres pobles. El 1975 neix l’Agrupaviure amb una gran intensitat. El se- ment Escolta l’Estornell, seguim fent nyor Carulla va tenir un gran interès en el progrés cultural, social i iden�tari de l’Espluga i ens va enviar al senyor Dunyó i la seva família (s’instal·len al Casal) per ac�var la vida associa�va a la Vila. La Coral Espluguina reneix conver�nt-se en l’Orfeó del Casal i, per tant, amb dones i homes. Es torna a fer teatre, neix el Pessebre Vivent, la Colla Sardanista “Joventut Espluguina”, es posa en marxa la Biblioteca del Casal... El 1969 un altre esdeveniment marca l’Espluga, quan es nomenada Joan March, Manel Morgades i David Rovira. D. Guasch Ciutat Pubilla de la Sardana; a par�r d’aquest any se celebren ballades de sardanes i aplecs. campaments a Gessa fins el 1980.

Simultàniament, arriba a la parròEl 1978 s’incorporen a l’Agrupament quia mossèn Albert Palacín. Amb ell el Salvador Gòmez i la Dolors Mas de aprenem català, fem les revistes “in- Barberà del Vallès, i l’any següent l’Anquietuds”, “Borrellons de neu” i el lli- na Sànchez i el David Rovira que acababre “Recull de l’Espluga”, fem colònies ven els seus estudis a Barcelona. Donen a diferents pobles del Bisbat, formem una alenada d’aire fresc a l’Agrupament. el grup de folk “L’Olla Barrejada”, neix El 1980 m’envien de rector a les parel Centre Excursionista i la seva revista ròquies dels Omells de Na Gaia, Mal“L’Oriol”. Anem a Gessa a fer campa- dà i Belianes. A l’es�u decidim comprar

EL FRANCOLÍ

22

una casa a la Vall de Boí. El David, el Salvador i un servidor fem la paga i senyal de Casa Llavasa. El Joan March fa d’enllaç entre Durro i l’Espluga. Es crea l’Associació l’Estornell que és la propietària d’aquesta finca i s’aproven els seus estatuts. La posada a punt de la casa es fa amb voluntariat de l’Agrupament l’Estornell i de l’Agrupament Terra Plana de Belianes, dirigits per professionals de cada sector.

El 1982 es fa la inauguració i es dona nom als seus espais: Borda Baden Powell, Borda Mossèn Batlle, Plaça Ba�sta i Roca, que són els que van fer possible el nostre escol�sme; també l’Hort de les Pomeres i la Plaça de Belianes.

Agraïm a tots els que van par�cipar i posar en marxa aquesta noble inicia�va de forma plenament voluntària i altruista. No anomenem ningú i donem gràcies a tots, car va ser una obra de Poble i per tant de tots els Espluguins. El March, el David i jo estem molt contents que Casa Llavasa �ngui con�nuïtat i s’hi posi el mateix entusiasme que hi va haver en el seu naixement. Moltes gràcies a tots. ■ Manel Morgades

FEBRER 2019

C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

1a fase d'interclubs Territorals de Tarragona El passat 23 de febrer el nostre club, Club Pa� Casal de l'Espluga va par�cipar a la 1a Fase d'Inter-clubs Territorials de Tarragona a la localitat de Mont-Roig, una compe�ció organitzada per la Federació de Pa�natge de la provincia de Tarragona. Els clubs que van par�cipar a l'Inter-club van ser Agrupació Mont-Roig, CP Ar�s�c Vendrell, CP Casal de l'Espluga, CE Roda de Barça i AE Montblanc.

Del nostre club hi van par�cipar: Nivell VI +12 anys: Laia Civit, Maria Tierz, Adriana Trullols Nivell V +12 anys: Anna Moya, Mariona Minguella, Carla Cos, Pol Lisart, Sara Castellnou, Berta Duran i Alba Iglesias Nivell V 10-11 anys: Irina Pesquero Nivell IV +12 anys: Ivet Casas, Aina Campdepedrós Nivell IV 10-11 anys: Elena Mar�nez Nivell II 9+ anys: Evelyn Georgesc, Alessandra Morar, Na-

talia Barragan, Anna Òdena Nivell I 9+ anys: Paula Cangas, Ona Espasa, Abril Domenech, Aina Vidal, Vinyet Espasa Nivell I 7-8 anys: Abril Torre, Júlia Cabré Va aconseguir podi en nivell VI +12 anys l'Adriana Trullols en primera posició, en nivell V +12 l’Anna Moya i la Carla Cos en primera i tercera posició respec�vament, en nivell V 10-11 any Irina Pesquero en primera posició. En nivell IV +12 anys Ivet Casas en tercera posició. En nivell IV 10-11 anys Elena Mar�nez en tercer posició. En nivell I 9+ Aina Vidal en segona posició.

Una gran actuació de tots els nostres patinadors. Felicitar-los a tots per La feina feta i animar-los a seguir treballant durant la temporada. També, felicitar l'entrenadora Sabina Masdeu per la seva feina.■

TRATEA TEATRE DEL CASAL DE L'ESPLUGA

Tratea Teatre representa "d'Oca a oca" a Blancafort El passat 24 de febrer, el grup de teatre, Tratea Teatre del Casal de l'Espluga, va anar a interpretar l'obra "d'Oca a oca" al teatre de Blancafort.

L'exitosa obra, de John Chapman i Ray Cooney, és interpretada per Núria Garrell, Mariona Rendé, Lluís Alcalde, Ramon Amigó, Anna Garcia, Toni Morlans, Àngel Tierz, Rosa Salvadó i Eva Bonet i dirigida per Ester Majós amb l'ajuda d'Esther Català, amb en Marc Roca com a tècnic, va ser estrenada per la formació ar�s�ca el passat mes de juliol en mo�u de la Festa Major de l'Espluga.

EL FRANCOLÍ

El vodevil, va tenir molt bona acceptació el passat es�u, per aquest mo�u,

es tronarà a representar al teatre del Casal el proper 21 d'abril. ■

El grup Tratea Teatre a l'escenari del teatre de Blancafort. Magí

23

FEBRER 2019

C A S A L ESCOLA DE DANSA DEL CASAL

L'EDC presenta les noves coreografies El passat diumenge 18 de febrer, va tenir lloc al Teatre del Casal, la presentació de les noves coreografies de l'EDC (Escola de Dansa del Casal) que la directora i coreografa de l'escola ha creat per a que les alumnes puguin defensar-les a tots els concursos a que es presenten.

De fet, si volem filar prim, les coreografies ja havien estat interpretades al Conurs Beca Roseta Mauri de Reus, on en vam fer la crònica en el Francolí de gener.

Un total de 24 coreografies, van brillar sobre l'escenari dividides disciplines diverses, ballet clàssic, ballet contemporani, jazz i una de flamenc, aquesta úl�ma coreografia, ha estat creada per la

nova professora de flamenc de l'escola, Carmen Fernández.

Al finalitzar l'acte, com ja acostuma a ser habitual, es va aprofitar per do-

nar els diplomes del Concurs de Dibuix de la Fira que organitza el Casal de l'Espluga i del qual, en trobareu més detalls en el següent apartat. ■

L'EDC obté magnífics resultats al Concurs Dansa Vila de Blanes El passat cap de setmana del 23 i 24 de febrer, un total de 19 ballarines de l'Escola de dansa del Casal, van concursar la comarca de la Selva, al concurs Dansa Vila de Blanes, que organitzat per l´Associació de dansa Élancé amb el suport de l'Ajuntament de Blanes, té com a finalitat fomentar la par�cipació dels joves estudiants de dansa, i oferir la oportunitat a les escoles i als seus professors de donar a conèixer el seu treball, així com fomentar l'apropament entre les diferents escoles de dansa.

En aquesta edició la nostra escola es va emportar dues primeres posicions amb "Ingravi�o" i amb la coreografia més impactant "Refugiats" totes dues sota la disciplina del ball contemporani. També va aconseguir 10 segones posicions en la mateixa modalitat, dues segones posicions i una tercera posició en ballet clàssic.

Cal destacar l'alt nivell tan de les concursants com del jurant, que comptava amb primeres figures com, Coco Comín, Leo Sorribas, director general del ballet de Catalunya, Úrsula Rilo, Barbarana Pons i Francisco Lloberas. ■ EL FRANCOLÍ

24

FEBRER 2019

C A S A L CONCURS DE DIBUIX DE LA FIRA

24 Concurs de Dibuix de la Fira En l'edició del 2018 del Concurs de Dibuix de la Fira, el jurat del certamen va arribar a la conclusió que a par�r de llavors, es consedirira un premi per any escolar (en les passades edicions, es donava un premi cada dos anys escolars), en primer lloc per tal de fomentar el dibuix i pintura a tota la nostra mainada i en segon lloc, perquè el jurat va detectar que, sobretot en els primers cursos, hi ha molta diferència en el traç del dibuix.

En la deliberació d'aquest any, el jurat encara es va sen�r més generós i va optar per donar tres premis per curs, tots són primers premis, per tant, podem dir que enguany hi ha hagut un bany de premis. Recordem que el guardó és un diploma acredita�u i un val de 25 euros per a bescanviar en material escolar, a la Llibreria Índex.

Els premis d'aquesta edició queden d'aquesta manera:

Categoria A (nascuts el 2007) Nerea Expósito Beltran. Anton Tarès Fernández i Ivet Casas Hernández Categoria B (nascuts el 2008) Anna Òdena Sanz. Júlia Batet Mas i Carlota Franquès Mar� Categoria C (nascuts el 2009) Laia Pàmies Riba. Blanca Baldrich Bosquets i Iris Orga Vendrell Categoria D (nascuts el 2010) Vinyet Espasa Flaqué. Jan Anglès Bosch i Ferran Moncada Batet, aquest úl�m ha estat guanyador especial i el dibuix es publica a la contraportada d'aquesta revista Categoria E (nascuts el 2011) Lluc de Caqueray Vila. Roger Mar� Ferran i Pol Mar� Solé Categoria F (nascuts el 2012) Alexia Roig Arnanz. Júlia Cabré Solé i Arnau Flores Vidal

Nens i nenes guanyadors del Concurs de Dibuix amb Ilona Frijhoff, Jordi Torre i Ma Dolors Civit. Eva Bonet

Dibuixos guanyadors del 24 Concurs de Dibuix de la Fira

Anton Tarès Fernández EL FRANCOLÍ

Ivet Casas Hernández

25

Nerea Expósito Beltran FEBRER 2019

Júlia Batet Mas Anna Òdena Sanz

Carlota Franquès Martí

Iris Orga Vendrell

Blanca Baldrich Bosquets

Vinyet Espasa Flaqué

Jan Anglès Bosch

Lluc de Cacqueray Vila

Roger Martí Ferran

Pol Martí Solé

Alèxia Roig Arnanz

Júlia Cabré Solé

Arnau Flores Vidal

Ferran Moncada Batet

Laia Pàmies Riba

EL FRANCOLÍ

26

FEBRER 2019

LA BÍBLIA ENS PARLA Diu que una vegada hi havia un noi que pasturava el seu ramat a la serra del Montsant i que va tenir un somni on hi veia uns àngels que pujaven cap al cel en una escala. Els monjos de Sant Bru, els cartoixans, es van fixar en aquest indret per fer-hi el seu Cenobi en uns terrenys donats per Alfons el Cast l’any 1194. Va ser la primera cartoixa de la Península, coneguda des d’aleshores com Escaladei.

Jacob ja feia molts anys que havia �ngut aquest somni on els “missatgers de Déu” pujaven i baixaven d’una escala que anava del cel fins a la Terra. Quan es va desvetllar, va dir: “Realment el Senyor és present en aquest lloc i jo no ho sabia”.

Desvetllem-nos i adonem-nos, com Jacob, que el Senyor és a tot arreu i que tot és un “bé de Deu”.

Manel Morgades

La Cartoixa d'Escaladei. Manel Morgades

SOMNI DE JACOB (Gènesi 28, 10-16) Somni de Jacob Jacob va sortir de Beerxeba cap a la ciutat d’Haran. Quan el sol ja s’havia post, va arribar en un indret i s’hi quedà per fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la posà per capçal i va dormir en aquell lloc. Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. El Senyor es trobava davant seu i li deia: -Jo sóc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. La teva descendència serà tan nombrosa com els grans de pols de la terra. T’estendràs a orient i a occident, al nord i al sud. Totes les famílies del país es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents per a beneir-se. Jo sóc amb tu.

Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t’abandonaré que no hagi complert tot el que t’he promès.

Quan Jacob es desvetllà, va dir: -Realment el Senyor és present en aquest lloc, i jo no ho sabia.

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Al poble català" “Avui que tots los homes honrats de la nostra terra giren los ulls cap a les solucions catalanistes que més o menys íntegrament reclamen tots los catalans, nostra convicció ferma i honrada ens obliga a repetir al poble català que el remei dels mals que a tots nos afligeixen lo trobarà tan sols en la realització del programa [...] de l’Assemblea de Manresa: «entenem que correspon al poder regional lo règim intern de CaEL FRANCOLÍ

talunya, i que ha de constituir-se aquesta mantenint lo temperament expansiu de sa legislació i segons ses necessitats i son modo de ser. En conseqüència, volem la llengua catalana amb caràcter oficial i que sien catalans tots los que a Catalunya desempenyen càrrecs públics; volem Corts catalanes, no sols per a estatuir nostre dret i lleis civils, sinó tot quant se refereixi a l’organització interior de nostra terra; volem

27

ser àrbitres de nostra administració, fixant amb entera llibertat les contribucions i impostos» [...] Com que els polítics espanyols, interessats en conservar la seva dominació i explotació, tenen la trista habilitat de falsificar totes les reformes i desacreditar així totes les solucions salvadores [...]” ■ Enric Prat de la Riba 22 de novembre del 1898

*Fragment escollit per Andreu Morta

FEBRER 2019

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber del propietari agrícola Josep Calbet i Dalmau Josep Calbet i Dalmau va néixer a l’EsEn l’àmbit de les comunicacions va i el carrer de la Font, tot construint pluga el 23 d’abril de 1875. Era fill de tirar endavant el projecte d’empe- les primeres voreres de la vila. TamJosep Calbet i Miró de Barberà i de drar amb llambordes el carrer Major bé va impulsar el procés perquè es la pubilla de ca l’Estrella Trinitat transformés l’aleshores camí de Dalmau i Porta. Era propietari agríl’Espluga a Prades en una carretecola, amb coneixements d’enolora, coneguda com a carretera de gia. l’Espluga de Francolí a Flix. En l’àmVa ser regidor en els consistoris bit del ferrocarril va aconseguir que de 1906-1909 i de 1909-1910. s’instal·lés una marquesina a l’esAquest darrer consistori, presidit tació. Igualment va gestionar la per Josep Maria Rendé i Ventosa instal·lació del primer telèfon al podes de l’1 de juliol de 1909, va hable i l’extensió de l’enllumenat elècver de gestionar que la revolta de tric. Va lluitar contra l’adulteració la Setmana Tràgica de Barcelona no dels productes agrícoles i contra la tingués excessives repercussions a defraudació en el pes i en les mel’Espluga. sures de les botigues.

Josep Calbet va assumir l’alcaldia A més va ser un dels promotors de la nostra vila des de l’u de gener de la primera cooperativa espluguide 1910 fins al 16 de maig de 1912, na, la Sociedad cooperativa La prosseguint després com a regidor Unión Agrícola fundada l’any 1905 en el període de 1912 a 1914 i, més amb l’objectiu primordial de subendavant, de 1922 a 1923. ministrar productes de consum als Com a alcalde va restablir la proseus associats. La cooperativa tamcessó del Dijous Sant (que actualbé gestionava la compra d’adobs i ment es fa el Divendres Sant), amb emmagatzemava en els cellers dels vestes i armats. No sor�en des de associats les veremes per vendre l’any 1892, en què es prohibí que la en grans quantitats el vi produït. gent acudís a la processó amb la caJosep Calbet fou també membre ra tapada o mig amagada arrel d’un de la primera junta de la Caja Agríassassinat que es va produir aprofi- Antiga casa de cal Ganàncies. En aquest cola Rural de Ahorros y Préstamos tant la processó per part d’una per- punt es troben el carrer Major i el carrer de Espluga de Francolí, la Caixa Rude la Font. Arxiu sona disfressada de vesta. ral, fundada el novembre d’aquell any 1905. I va ser un dels impulsors del Celler Cooperatiu, que es construiria l’any 1913, tot participant en la primera junta de la Secció de Viticultura del Sindicat Agrícola fins l’any 1918.

Va morir a l’Espluga el 14 d’octubre de 1935.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: CALBET, J.M.: El meu avi va ser alcalde de l’Espluga, a “El Francolí”, núm.

7, 1983.

ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga. El segle XX, l’Espluga de Francolí, 2005 ■ EL FRANCOLÍ

28

FEBRER 2019

ARA FA 100 ANYS

Febrer de 1919, a l'Espluga Per la nostra part havíem atribuït sempre a Joan Farré i Gual, el pseudònim Tulcis que u�litzà en textos publicats a El Francolí, de la primera època, 19211926.

Darreram e n t hem pogut constatar que també utilitzà aquesta signatura Josep M. Calbet Vidal en Joan Farré i Gual. Història de a l g u n s l'Espluga de Jordi Roca i Armengol d i a r i s barcelonins com Las Noticias, el 1933, parlant de l'Espluga i la seva actualitat. A Montblanc es té el convenciment que u�litzà aquest pseudònim mossèn Pau Queralt. Pel que fa als dos espluguins, podem concloure que almenys tots dos el feren servir.

Els breus que amb una càrrega d'ironia i reivindicació es publicaren a La Nova Conca, reclamant l'autonomia, la defensa de la llengua catalana, etc.

Tot i que la majoria d'aquestes cròniques estan recollides en el nostre lli-

EL FRANCOLÍ

bre Relats i cròniques, publicat el 2017, no podem resis�r la temptació de reproduir-ne alguna: La passa Lector, no t'assustis. No creguis que t'anem a parlar del grip, que tants mals records deixà. La passa d'ara, la que s'encomana fins als més refractaris i que més dossis de medicines preventives HAVIEN PRES, ÉS L'AUTONOMIA. Mes cal llegir els diaris per a veure com arreu demanen i parlen d'autonomia. Al nord, al sur, al centre, a l'est i oest d'Espanya hi ha reunions, manifestacions i discursos en pró de l'autonomia.

La passa de Catalunya s’encomana trionfalment arreu, despertant energies, clams de vida, car la nostra passa no duu malaltia, sinó sanitat, no mata, sinó que dona vida. LNC, 11-1-1919.

Aquí i allà Mentres a Madrid hi ha diari que proposa que'ls catalans que a l'arribar a major d'edat no sápiguen el castellà, no sien considerats espanyols, als Estats Units, a l'Universitat literària de Kansas, s'es proposat i acordat que s'hi donguin en aquest curs ja classes de català (antic i modern) i d'estudis especials de fonologia, morfologia i sintaxis catalanes.

Aquí, en nom d'Espanya, se'ns vol negar el dret natural de la nostra llengua,

29

com si fossim un pais esclavitzat. Als Estats Units, en nom de la ciència, s'estudia i s'ama la nostra llengua, per tal que és la llengua d'una nacionalitat històrica i progressiva.

No calen comentaris. Fes-te’ls tu, bon lector. LNC, 18-1-1919.

El fet de Tarragona Al municipi de Tarragona hi ha cinc regidors traidors a la causa de Catalunya. Tots els restants són partidaris i entusiastes de l'autonomia de Catalunya. Però n'hi ha tretze de sospesos i, és clar, cinc han format majoria per a votar contra Catalunya. Cinc contra tres ha estat la votació.

Catalans, sapigueu que a Tarragona hi ha cinc traidors, a qui ha pogut més el despit de la política localista i personal, que'l sagrat ideal de Catalunya.

Ho sentim, no per ells, a qui Déu confongui, sinó per la catalana i xamosa ciutat de Tarragona, tota indignada per l'afront que aquells cinc volen tirar-li. LNC, 18-1-1919.

Al marge d'aquests breus, la vida espluguina durant el febrer de 1919, ens aportava altres no�cies. La pluviometria de 1918, recollida pel senyor rector Blai Sans, un aficionat entès en meteorologia. Fa referència a una gran nevada en començar l'any i va detallant la pluja caiguda mes per mes. La demografia de 1918 es resumia en: 75 batejats, 40 nens i 35 nenes. 88 defuncions de les quals 17 foren albats. I es produïren 25 casaments.

La Junta Direc�va del Sindicat es renovava, es sortejaren els quintos, pocs nombrosos, diu la crònica. En total 19 joves. Cal tenir present que eren els nascuts el 1898, el darrer anys de la guerra a Cuba que havia separat de les llars molts joves.

Altres notícies sobre el Centre Nacionalista o la Congregació dels Sants Àngels i la seva festa, arrodonien el que ens ha arribat d'aquell llunyà mes de febrer. ■ Josep Maria Vallès FEBRER 2019

ENTREVISTA

COM ES VIU UN EXILI AL SEGLE XXI. MERITXELL SERRET, 1 ANY I 4 MESOS A BRUSSEL.LES TEXT: EVA BONET

Aquesta entrevista no pretén fer un judici paral·lel al que s’està celebrant a Madrid ni que la gent tregui conclusions polí�ques. La nostra intenció és saber com es viu a l’exili. Malauradament, no són les primers polí�cs catalans que hi han de ser. En aquesta ocasió, aprofitem que estem al segle XXI i la tecnologia ens facilita la comunicació.

L’abril del 2018 es va presentar davant les autoritats judicials belgues i va quedar en llibertat sense mesures cautelars.

Quin i com és el teu lloc de residència?

Actualment es�c vivint a Brussel·les,

una ciutat que és diversa perquè acull persones de molts països diferents i alhora aconsegueix ser acollidora.

Quina és la tasca de la Delegada del Govern de la Generalitat a la Unió Europea, exiliada. I fins a quin punt el càrrec té una càrrega polí�ca?

La tasca al capdavant a Delegació és fonamentalment acostar Catalunya a les ins�tucions europees i la UE a la societat catalana. Per descomptat que donada la situació polí�ca del país i la meva pròpia condició d’exiliada, l’ac�vitat de la Delegació no es pot deslligar de la polí�ca en la mesura que des del Govern es vol explicar la

Celebrant que la fiscalia belga rebutja entregar Comín, Puig i Serret. I. d'internet EL FRANCOLÍ

30

MOLT PERSONAL

Meritxell Serret i Aleu va néixer a Vallfogona de Balaguer, el 19 de juny de 1975. Actual parella de l'espluguí Ferran Civit, és la delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a la Unió Europea i ex-consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, càrrec que se li va atorgar el 14 de gener de 2016 i del qual va ser destituïda juntament amb el president de la Generalitat de Catalunya i tot el seu Govern, pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. Dies després, el 30 d’octubre del mateix any, Serret es va exiliar a Brussel.les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig, lloc on resideix fins al dia d’avui.

FEBRER 2019

ENTREVISTA El 7 de desembre de 2017, més de 45.000 independentistes es van manifestar a Brussel.les. Imatge d'Internet

situació polí�ca de Catalunya i demanar que des d’àmbits internacionals es faci seguiment del procediment judicial i la situació de presó o exili dels companys i companyes del govern, del Parlament i de l’ANC i OC. Com es desenvolupa el teu dia a dia?

La veritat és que poder anar cada dia a la feina és molt posi�u i el repte d’entomar la responsabilitat al capdavant de la Delegació m’ha donat l’oportunitat d’aprendre molt millor con funcionen les ins�tucions europees. Cal dir que com que l’abast i la diversitat dels temes és molt gran, és di�cil fer dos dies seguits la mateixa cosa i cada setmana s’acaba coneixent gent nova i aprenent quelcom nou.

Com viviu les mostres de suport que rebeu? Us ajuden a passar els dies?

Totes les persones encausades per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre, i especialment les que estan a la presó i les que estem a l’exili, des del primer moment hem agraït molt les mostres de suport i escalf de tan�ssimes persones que ens les han fet arribar. Són una font d’ànims per mantenir la serenitat i la força davant la repressió, que ens vol desanimats i que renunciem als nostres principis democrà�cs.

EL FRANCOLÍ

Per altra banda, cal preguntar si us arriben mostres de rebuig?

Per descomptat que hi ha persones que discrepen del projecte de república catalana i del moviment independen�sta, és totalment legí�m.

Vam veure que el dia que a Brussel. les us van declarar lliures, us vau reunir tots els exiliats polí�cs residents a Bèlgica. Us aneu trobant amb assiduïtat?

A l’hora d’afrontar el procediment judicial en contra nostra els qui estem

vivint exiliats a Brussel·les anem a una i és evident que a nivell personal ens hem donat sempre el màxim suport mutu. Ens veiem tot sovint, tot i que des que es�c al capdavant de la Delegació ja no par�cipo de les reunions setmanals que fèiem a Waterloo.

Tens visites de familiars o amics?

Afortunadament tot sovint venen fins a Brussel·les amistats i familiars que fan que l’enyorança sigui més fàcil de portar. Per descomptat que qui ve tan sovint com pot i qui més m’acompanya és la meva parella, en Ferran.

Què és el que trobes més a faltar de Catalunya?

Més aviat diria qui trobo a faltar, perquè el que més s’enyora és la proximitat i el contacte diari amb família, amistats, col·legues de feina.

Sé que depèn de moltes incògnites, però tens alguna previsió del temps que hauràs de quedar-te a viure a Bèlgica?

La veritat és que m’ha tocat assumir que és totalment incert el temps que m’hauré de quedar a viure a Bèlgica fins que no pugui tornar lliurement a Catalunya. Tant de bo es pugui resoldre aviat tot el procediment judicial, que dependrà en gran mesura de com sigui la sentència al judici que aquests

Meritxell Serret i Toni Comín. Imatge d'Internet

31

FEBRER 2019

dies estan afrontant les meves companyes i companys i de que s’eme� una nova euroordre de detenció contra qui estem a l’exili.

Des de la Unió Europea es percep el pols de la justícia europea davant el judici que s’està celebrant a Madrid?

La percepció que m’arriba és que hi ha molta gent pendent de quina serà la sentència al judici que s’està

fent. Hi ha fins i tot qui expressa la seva sorpresa de que s’hagi mantingut més d’un any de presó als membres de govern i de que s’hagi arribat a iniciar el judici. És evident que el fet que s’acabi recorrent als Tribunals europeus és molt probable i pot generar importants implicacions no només pel sistema de justícia espanyol sinó també per l’esdevenir de

l’evolució del marc judicial de la unió europea.

Aprofito aquestes ratlles per agrair a la Meritxell el temps que ha dedicat a contestar les preguntes. I desitjo de tot cor, que ben aviat acabi tot aquest malson i totes les persones que són innocents, puguin tornar amb les seves famílies. Si el final és aquest, vol dir que tot ha anat bé. ■

MOSSECS FILOSÒFICS Cabell vermell-esvalotat MONTSE BOSCH-SAUMELL

Hi havia una vegada una nena de cabell vermell-roig-esvalotat, esvalotada era ella, el seu caminar, els seus quefers, els seus havers i les seves paraules...

Esvalotada era també la seva vida i tota ella de dalt a baix i de dreta a esquerra com el seu cabell. Cada dia en aixecar-se les seves mans-de-nena-pèl-roja li rentaven el cos, la cara i la seva pell.

Com li agradava aquella dutxa ma�nera! Plecs d’aigua i sabó que acariciaven tot el que era: ésser-de-nena-flor. Després s’eixugava i s’assecava a corre-cuita. Brins de rus estampats amb aigua, alè de perfum tot nou, ella, llavor de noia!, tendre jardí que es mou.

Me�culosa es ves�a amb la roba que la mare li havia preparat la nit abans.

La seva marona, així l’anomenava. “Marona, explica’m de nou d’on vinc?” li preguntava la Quídea les nits que aquesta l’acotxava, “No ho oblidis, ninona, la teva ànima és especial, provens de l’es�rp de les nobles i sàvies amazones. Això et fa una ànima-llum!, lliure i dolça com ho va ser la teva àvia, com ho haurien estat també els teus germans si no haguessin marxat abans de treure el cap al món” I és que la Quídea era la darrera filla de quatre embrions mascle EL FRANCOLÍ

que no havien pogut reeixir.

Quídea no comprenia per què la seva mare li contava tot allò. I el seu pare? “No hi era mai!”, “no l’havia vist, no el coneixia..., on era?” Cada cop que interrogava sobre ell la resposta era la mateixa, “el teu pare és una ànima-queroda, ho és ara a la terra i ho serà vagi on vagi, filla meva.”

“Un ànima-rodamon…, aix!, que bonic!”, pensava, ella, “el meu pare és viatger!”. I com que no l’havia vist ni conegut mai no sabia trobar-lo a faltar, en tenia prou de saber que exis�a. A la Quídea la terra li semblava gairebé perfecta, s’hi sen�a tan bé dins ella!, tot i que a voltes hi havia qües�ons que la inquietaven..., “què faig aquí?, d’on vinc? Per què he arribat?”, qui sóc i què he de fer?”, es preguntava algunes nits mentre olorava la seva ànima salvatgina. I això mateix es responia cada matí, oberta al cel com una gira-sol sense ombra, “es�c convençuda que he vingut a es�mar el sol!”, cridava, “es�mar el dia i les seves hores, el mar amb les seves ones! Sí� Estimar les muntanyes, els camins i els arbres! I la terra amb els seus animalons!, i els rius amb els seus peixos fins! I els ocells alats que volen per l’aire!, fins les granotes trapelles que

32

em rellisquen de les mans...” Això es parlava tot just en despertar molts ma�ns, i quan feia córrer les seves cames ben de pressa camí de l’escola, “no fos cas que fem tard!” Ho deia i obria els braços com si volgués amidar-ho tot, “menja’t el món! Menja-te’l! , abraça’l, es�ma’l!”, això exclamava, perquè ho sen�a de veritat.

Però, les vides d’aquesta terra sempre ens fan mal i no hi podem fer res.

I una tarda els ulls de la mort esquinçaren el cor alegre de la Quídea i la tristesa pen�nà el seu gest i el seu caminar de dalt a baix i de dreta a esquerra. “La teva mare és morta!”, increpava la seva boca davant d’aquell mirall. “La meva mare és morta! “, es repe�a. I aquell dolor trenà de mal el seu cabell de focesvalotat, i com una font malalta les llàgrimes estroncaren el seu dir. S’havia quedat sola, sense ningú més que ella.

La Quídea va córrer tota la nit fins poder trobar el seu plor i la paraula.

“Ja sé què faig aquí! Es�mar la vida i creure en mi!, que és guarir la tristesa de la meva mare morta. Així mateix que ella! Així mateix farà també la meva filla algun dia...”, digué resolta al món que l’escoltava. ■ Montse Bosch-Saumell FEBRER 2019

RIMADORS ESPLUGUINS Josep Trullols Rosell

El Josep del Nina va néixer a l'Espluga de Francolí el 14 de febrer de 1914.

Home intel·ligent i manetes, sensible, abnegat fins a extrems impensables.

Fou un entusiasta del teatre i a ell li devem la conservació de molts programes de funcions realitzades a la nostra vila i a pobles veïns, pels diferents grups amateurs locals. Guardava una extensa col·lecció d'obres teatrals publicades, fossin del gènere que fossin.

Formà part del grup de teatre de la Joventut el 1932, del Centre Industrial, del Sindicat Agrícola i de la Coral Espluguina.

Per la Festa Major de 1932, interpretava el paper de Salvador a Infern de gelos. En altres obres, s’encarregava de papers secundaris com el 1934, fent de Ramon a Un fill del poble. El mateix any feia el paper principal d’El cego Simó.

Li agradava fer papers còmics. El seu Tenorio en broma el recitava a tota hora. Personatges com el LLibori a Plats trencats i tantes altres peces li valeren el reconeixement del públic. Interpretà el Gabriel a El 14 d’abril. Especialment remarcable la seva intervenció a Lilí vol viure.

La Coral Espluguina tenia un grup d'aficionats, però no disposaven de local on fer teatre. El Josep Trullols es va encarregar de construir un escenari a la sala del cafè de la seu social del Sindicat, tal com ja havia fet abans a la Cambra Agrícola o al cafè de ca l'Olivé.

Allà on va poder desenvolupar tota la seva tècnica i el seu amor al teatre va ser a l'escenari del Casal de l'Espluga, a par�r de la seva inauguració el 1965. Durant un quart de segle ho feu tot, pel que fa a escenografia: "envarillats", penjar i despenjar decorats, però sobretot, gaudia d'alló més quan podia ensenyar les instal·lacions del Casal als forasters que el visitaven els primers anys de la seva existència.

A la seva dèria d'escriure cal afegir-hi la de rapsode. Amb més sen�ment que tècnica, però que sabia fer arribar al públic els versos que molts recitava de memòria.

Per Catalunya Català i castellà de Catalunya donem-nos la mà com Déu mana i així ballar una gran sardana, veurem com el mal pensament s’allunya.

Vianant que has vingut a Catalunya a guanyar el pa dels teus fiills amb el teu rendiment, no negaràs que has �ngut un bon acolliment amb harmonia i pau, que avui s’allunya.

Aquest canvi que s'està operant, potser l'ha produït la gent que de fora ha vingut, ja que voler canviar el que fins avui hi ha hagut, és anar en contra dels que estan manant.

Heu de pensar gent no catalana EL FRANCOLÍ

Llegia molt i escrivia. Li coneixem un diari dels temps en que fou soldat a la guerra. En produir-se el cop d’Estat el 1936, feia el servei militar a Saragossa, per això el Josep formava part de l'exèrcit nacional. El seu pare havia sigut regidor republicà i la repressió franquista el processà. Ell en tornar a l'Espluga fou encarregat pels falangistes dels temes espor�us.

Lliurat a qualsevol empresa local, treballà intensament en moltes obres, seguint el costum de l'obra de vila. Especialment per una qües�ó de veïnatge par�cipà ac�vament en la remodelació de la plaça de Sant Isidre, quan es feu el marge del carrer de Sant Blai i la font donada per Lluís Carulla, conver�nt aquell descampat del Corralet d'Alzina en una plaça que havia de tenir diferents usos: embelat per la Festa Major, ac�vitats de lleure, fins que fou concedida a Campsa per ubicar-hi una gasolinera.

L'esport del futbol formà part durant molts anys de la seva vida juvenil. Era porter i la seva agilitat i reflexos eren remarcables.

Moria el 24 de novembre de 1995. Josep M. Calbet i Camarasa va publicar a tall de necrològica una carta a El Francolí, 136, de desembre de 1995, pàg. 2. Ramon Roselló Gili li dedicà un breu poema "In memoriam" en l'edició de gener de 1996.

Una reflexió sobre les seves rimes. El Josep del Nina escrivia versos llargs. Gairebé una prosa rimada. La mètrica per a ell no era massa important, comptava les sil·labes tal com les llegia i cercava la rima bé a parells o quartets. Els seus poemes són històries viscudes, sentiments a flor de pell que li agradava compartir. I és això el que fa atractiu els seus textos. Les vetllades poètiques de la Residència Jaume I, des de 1985 fins a la seva mort, són una bona antologia de les seves visions. El 1992 dedicava unes rimes a La Font Major. En la trobada de 1995 hi ha un total de cinc poemes seus, alguns ja recitats en edicions anteriors. Vegem-ne una mostra. ■ Josep Maria Vallès

que quan vàreu arribar aquí, tots, els braços us varem obrir per ballar junts la nostra Sardana.

Sou molts que ja parleu la llengua nostra i esteu contents d’entre nosaltres viure, treballant, aprenen a llegir i escriure, i us hi trobeu bé, com si fóssiu a casa vostra.

Això és el que ens agrada als catalans, que �ngueu treball tots junts i amb salut, viure alegres, respectats i amb quietud i es�mar-nos com a bons germans.

Però n'hi ha que no són així, i amb mala fe, estan contents quan diuen mal de Catalunya.

Però no pensen que han vingut aquí, on mengen,

33

cosa que al seu país no podien fer?

No digueu mal, doncs, de la terra on viviu i procureu fer parlar els vostres fills el català, ja que per ells serà la Pàtria que �ndran, on es faran grans, treballaran i es faran el niu.

I entre la fe de viure amb benestar, veuran que essent fora de la seva terra llunyana també poden molt bé viure entre la gent catalana que tenim cor i sabem molt d’es�mar.

Ara doncs, pensem que el malestar s’allunya, vivim tots en una gran harmonia i que puguem arribar a aquell joiós dia que junt cridem Visca Catalunya!

Josep Trullols, 1985 FEBRER 2019

CURAR-SE EN SALUT

ADN mitocondrial És l’ADN “extra” que és als mitocondris, corpuscles a fora del nucli de les cél·lules nucleades; també es pot escriure abreviat: ADNm o bé ADNmt per dis�ngir-lo de l’ADN del nucli (ADNn) de la cèl·lula que porta l’herència genè�ca principal de cada individu. Durant molts anys els biòlegs pensaven que, en les cèl·lules nucleades, el material genè�c -- l’ADN nucler ADNn -residia exclusivament enclòs al seu nucli per la membrana nuclear. Recordem que a les cèl·lules sense nu- cli, majorment organismes unicellulars ris, com per ex.els bactel’ADN no està con�ngut sinó que volta lliure per la cèl·lula. El 1963. una parella escandinava Margit i Sylvan Nass a la Rockefeller University de Nova York -- una ins�tució molt selecta de postgraduats i en amunt dedicada exclusivament a la recerca biològica -- fent servir el microscopi electrònic iden�ficaren els mitocondris pels seus filaments fora del nucli de la cèllula i semblants als filaments del nucli, Recordem que l’ADN del nucli es veu com a filaments quan la cèl·lula es va a dividir (fase de mitosi) o sigui que varen interpretar que vèien ADN als corpuscles fora del nucli, als mitocondris.

El mito - del mitosi i de mito-condri és filament en grec. Lynn Margulis, aleshores una jove postgraduada (25 anys!) treballant al mateix laboratori va iden�ficar els “filaments” com a ADNmt en un elegant experiment: va introduir en un cul�u de cèl·lules un dels quatre aminoàcids que normalment formen part de l’ADN que portava un element traçador o marcador per seguir a on aniria a parar en incorporar-se on hi hagués ADN. Pogué demostrar que a més d’anar al nucli (ADNn) també passava a formar part dels corpuscles fora del nucli (ADNmt). L’element traçador s’obté sus�tuint un dels àtoms de carboni normal de l’aminoàcid per un de carboni radioac�u (C+) que funciona igual que el normal però al microsEL FRANCOLÍ

copi es veu com si es fes una auto-radiografia -- s’autoretrata -- i en sobresor�r és fàcil d’iden�ficar el parador de l’aminoàcid. És com les esquelles als ramats o, avui dia, un xip per localitzar un cotxe o una mascota etc Els dos ADN’s tenen la mateixa fòrmula química [À]cid [D]es-òxi-ríbo [N] uclèic però una estructura diferent. Recordem que l’estructura de l’ADN nuclear (ADNn) fou descoberta el 1953 per Francis Crick i James Watson i és la famosa doble hèlix, com un escaler retorsant-se lleugerament i més o menys llarg segons el nombre de gens del cromosoma par�cular; la de tots els 46 cromosomes junts té una llargària d’uns dos metres.

L ’A D N mitocondrial (ADNmt) en canvi té la forma d’una doble anella -- molt pe�teta per comparació --, tancada, els dos finals d’un escaler ben curt enganxats junts; és la mateixa forma i mida que l’ADN dels bacteris, que són cèllules -- organismes unicel·lulars -- sense nucli i l’ADN és lliure pel cos de la cèl·lula. Una caracterís�ca del ADNmt tal que sembla confirmar que els mitocondris serien com an�cs organismes unicel·lulars que han estat incorporats a les cèl·lules nucleades com ja hem mencionat anteriorment. L’ADN del nucli, amb tota l’herència és molt més abundant; recordem que forma uns 20.000 gens, L’ADN dels mitocondris representa una trentena de gens i prou. Els experts pensen que inicialment podrien haver estat més gens però potser se n'han han anat transferint al ADN del nucli perquè per funcionar com cal els mitocondris necessiten gens del nucli, una cooperació (simbiosi) de veritat. En tot cas els bacteris -- d’on suposadament han derivat els mitocondris -- són d’organització molt

34

més senzilla i mai han �ngut l’abundància de gens que tenen els organismes més complicats, com nosaltres.

Als anys 1980´s estudiant ADNmt de poblacions diferents arreu del món es va demostrar que tots, dones i homes, heredem els mitocondris -- i per tant elADNmt -- EXCLUSIVAMENT de part de la MARE i això es veu que es una regla molt general i de milions d’anys a la biologia. S’ha demostrat -- coses de la genè�ca -- que tots els humans que existeixen avui compar�m un trosset de’ADNmt ¡només una mica de ADNmt i res més! que ve d’una mare africana que es calcula visqué fa entre 100.000 i 148.000 anys; s’ha volgut dirli una mena d’Eva africana però com vèiem és una Eva falsa que es quedaria ben curta com a mare. Analitzant el cromosoma Y (sexe masculí YX) que els homes, naturalment hereten exclusivament per la línia paterna (les dones no tenen cromosoma Y, per això són dones:XX) de manera semblant s’ha arribat a un ascendent per un trosset d’ADN del cromosoma Y (i absolutament res més), comú a tots els homes que existeixen avui, una mena de fals Adam que es calcula que visqué a Àfrica fa entre 120.000 i 200.000 anys. Ni es van trobar i hi havia uns milions d’altres homes i dones en aquells temps dels que si es busqués, ¡no val la pena segurament! potser es trobaria que uns hem heratat miques d’aquí i d’altres miques d’allà. Però són de molt d’interès aquest estudis perquè ens indiquen quan -- aproximadament -- apareixeren a Àfrica els humans moderns, Homo sapiens, nosaltres. Mentre grups s’hi quedaren, altres grups subseqüentment se'n sor�ren i s’escamparen per tot el món i a alguns llocs es barrejaren amb Homo grups (H. Neanderthal, H. Denisovan per ex.), humans més an�cs que han desaparegut i que són ex�ngits. Com ja s’ha dit, ¡tots som africans d’origen! El bioquímic d’oriFEBRER 2019

CURAR-SE EN SALUT gen novazelandés Allan Wilson anava per dos anys a la U. de Califòrnia,Berkeley i s’hi quedà la resta dels 35 anys de la seva vida. Allí féu els estudis del ADNmt que resultaren una revolució en els conceptes de l’evolució de la biologia molecular de l’ADN. Potser per l'origen microbià -- els bacteris/microbis es reprodueixen més ràpidament -- trobà que a l'ADNmt la raó (percentatge) de canvi era més alta que en l’ADN del nucli, circumstància que li permeté enginyar-se una mena de rellotge molecular: segons el nombre de canvis (mutacions) acumulats en una mostra d'ADNmt podria aproximar-se quan temps havia passat entre les dues mostres.

L'ADNmt més senzill d’uns pobladors a un cert lloc seria més an�c i comparant-lo amb un ADNmt amb més canvis (mutacions) addicionals per ex. d’uns pobladors d’un altre lloc més o menys distant del primer es podria establir la relació entre les dos poblacions i també calibrar el temps que havia passat en l'evolució de la primera població per tornar-se en la segona. El temps seria proporcional al nombre de canvis (mutacions) acumulades anant de la població més an�ga (ADNmt més simple) a la població de més tard. Semblant a com una habitació que es pinta i repinta acumula capes de pintura amb el temps...

No s’ha pogut determinar el perquè de la transmissió del mitADN exclusiva per la mare. Al moment de la concepció la competència està totalment desnivellada a favor del gamet de la mare, l’òvul. Aquest és de les cèl·lules més grans: a 0.1mm és visible sense microscopi i quan ha madurat (ovulació) té una enorme quan�tat de mitocondris: 100.000 o més, prou per donar i per vendre. Són plens d’energia per mantenir el possible embrió fins que s’implan� i pugui treure sosteniment del cos de la mare. L’espermatozou és 25 cops més pe�t, 0.05mm; invisible sense magnificació. Compta amb EL FRANCOLÍ

uns 100 mitocondris que se'ls gasta en nedar en la compe�ció amb milions d’altres espermatozous per ser el primer (i únic) a penetrar les cobertes de l’òvul. I els seus mitocondris són casi tots a la cua que, exhaurida, es queda fora de l’òvul! Es veu que la Natura potser ha trobat una manera d’evitar complicacions clarificant l’assignació de tasques.

Els mitocondris són essencials en la producció de l’energia que ho fa córrer tot per tot el cos des de el primer moment i semblen tenir també un rol en designar el temps de la mort de la cél cèl·lula i així dirigirien la pauta de mort i reemplaçament de tots els teixits del cos: com anem vivint i com anem morint, de mica en mica i finalment del tot. Hi ha un grup de

malal�es hereditàries (genè�ques) mitocondrials que, als EUA, tenen una incidència 1/5000 i poden aparèixer més aviat o més tard en el curs de la vida. Donada la funció tan important dels mitocondris, la seva mancança rela�va o els seus defectes poden causar des de malal�es rela�vament lleus fins a malal�es degenera�ves del sistema nerviós, ceguesa, paràlisi i mort.

Aquestes malal�es, lleus o greus, són incurables. La manera més segura d’evitar la seva transmissió a la pròxima generació, la millor manera d’eliminar aquestes malal�es, seria escollir no tenir fills. Per tant cabria con-

35

siderar opcions è�ques pel que fa referència a deixar descendència per dones que tenint una forma prou lleu d’alguna d’aquestes malal�es que els permet tenir fills però estan en risc de transmetre’n formes ben greus a filles i/o fills. A la Gran Bretanya s’ha autoritzat un procediment tècnicament elegant però amb aspectes è�cs que semblen embolicar la troca discursiva d’aquests temes. Es treu el nucli (ADNn) d’un òvul -- que porta l’herència principal -- de la mare A (la malalta) i s’inserta en un òvul de la mare(?)

B (sana) al que li han tret el nucli i per tant contribuirà solament els mitocondris (ADNmt) o ADN mitocondrial. Ob�ngut així un òvul compost del nucli (ADNn) sa de A i la resta de l’òvul de B (amb ADNmt) sa s’instal·la en la matriu de la mare(?) C per evitar tota possible contaminació amb els mitocondris malalts si es fes servir la matriu de la mare (?) original A, la malalta. Ha passat que la que se sent més mare de la criatura és C i alguns casos han acabat als tribunals. Avui dia aquestes tècniques són fac�bles a moltes ins�tucions arreu del món i per tant el procediment pot escapar regulació fàcilment: ha passat a China, Mèxic, etc. Al Salk Ins�tute, La Jolla-Califòrnia, han pogut transformar cèl·lules de la pell de dones amb malal�es mitocondrials en les dites “cèl·lules mare” que possiblement es podrien “netejar” de mitocondris malalts, donar-los mitocondris “normals”?....Tots comencem d’una sola cèl·lula, l’òvul fer�litzat per l'espermatozou, que es divideix en 2,4,8,16 ... fins a les millonades del cos d’un adult. Les cèl·lules inicials són pluripotencials, fins a un cert moment del creixement de l’embrió/fetus. Són cèl·lules “mare” -- eventualment -- de les 200 varietats que formen els teixits (pell, ossos, muscles, etc) amb els que rodem pel món... ■ Anton Martí FEBRER 2019

PINZELLADES DEL PEDRÍS

Alicia Fernández i Fernández, una espluguina dels Pics d'Europa

I jo que em pensava que eres una espluguina de tota la vida, i resulta que no, pots fer-ne cinc cèn�ms?

Doncs no, jo sóc Asturiana de naixement, de la part dels Pics d'Europa, zona de Potes. El meu pare és de Cabezón de la Sal i la meva mare de Potes, i jo sóc de Bueyes, Astúries.

El dia de Reis de 1974, tota la família vam arribar a l'Espluga, els pares i 6 fills. Vam anar a parar a la granja dels vedells que està situada a la carretera de Blancafort. Els meus avantpassats sempre havien estat ramaders de bes�ar boví, especialment vedells, i els meus germans quan se n'escapava algun semblaven cowboys, ho portaven a la sang, el recollien on fos i el feien tornar a la granja. Recordo que en dues ocasions van haver d'anar a caçar els vedells, per evitar possibles mals majors, ja que al costat hi ha la carretera i s'havia d'evitar possibles accidents.

Com era la vida a la granja per uns infants com vosaltres?

Superxulo! teníem tota classe d'animals per a nosaltres, vaques, cavalls, conills, gallines... de tot! i en agradava molt cuidar-los.

Què va suposar el canvi d'entorn, de vida, una altra cultura i un altre idioma?

Va ser una diferència important, encara que jo era molt pe�ta, però pel que he escoltat de la meva família, es veu que l'entorn de Santander era molt més clàssic i potser menys adaptat als EL FRANCOLÍ

canvis, aquí la gent és més recep�va.

Els costums i tradicions eren i són molt diferents als d'allà, es podria dir que aquí estem més oberts als canvis .

A la nostra família ho hem portat super bé, ens vam adaptar ràpidament, jo em considero una espluguina totalment.

Recordo una anècdota de la nostra arribada; el “maestro” Raül que llavors era director de l'Escola Mar� Poch, quan va veure la meva mare arribar a l'escola amb els 6 fills, per inscriure’ls es va quedar clavat amb una cara de “susto“ que mai havia �ngut, sempre ens ho recordava.

Sovint tornes al poble dels teus orígens?

Quasi cada any a l'es�u hi anem, encara hi tenim família sobretot a Potes, on hi fabriquen un orujo molt bo, conegut a tot arreu, ja que dóna un bon color a les galtes, això úl�m és broma, la veritat és que sí que és molt reconegut. Quan hi anem, normalment, ens quedem a les cases dels nostres cosins a descansar i estar amb ells, “ya vienen los catalanes” ens diuen.

Com és Bueyes, el teu poble de naixement? És un poble molt pe�tonet, amb un riu preciós on es poden pescar truites.

Fes-nos una foto descrip�va dels Pics d'Europa i del seu entorn, perquè els que no ho coneguin, ni hi hagin estat mai, se sen�n com si fossin allà, amb tu fent de guia.

Per poder arribar-hi, es passa per un congost estret i molt espectacular, on se sent la remor de l'aigua del riu amb un fort soroll. Tot tot és verd, amb tots els ma�sos d'aquest color. A la pujada abans d'entrar al poble, ja destaquen als prats, les vaques i les ovelles totes integrades en el paisatge com si fos els Pirineus, tan diferent de l'Espluga. Llavors, comences a trobar la gent del nord, molts d'ells en bicicleta i lògicament altres caminant, són perso-

36

nes igual que nosaltres, però amb les seves pròpies caracterís�ques, jo ho noto, colorets a les galtes, pel treball "al de fora" i per l'efecte del sol. Molts són de naturalesa forta i ben cepats.

L'es�l de les cases també és diferent, la majoria tenen les portes i els balcons de fusta, hi ha carrers que són igual que fa 40 anys. Amb el terra ple de pedres i “adoquins“, de vegades encara palpes les mateixes sensacions de fa anys, et pots trobar una �fa de vaca o la mateixa vaca al mig del carrer. Ara hi ha flors per tot arreu, a les balconades, les finestres... Els veïns dels pobles tenen una manera de parlar molt autòctona, tenen un accent peculiar, et paren pel carrer i conversen amb naturalitat, m'agrada.

Al poble de Potes avui en dia encara se surt a xerrar al carrer, "fer un pedrís" com diríem aquí, les bo�guetes d'alimentació sota els porxos, mostrant els formatges, tots boníssims sobretot per mi, l'anomenat Picón, és un formatge blau, així com les diverses varietats de llegums, i també el vi, i l'orujo, que com hem comentat és excel·lent, també recomano l'assistència al mercat dels dilluns, allí hi arriba la gent de les granges a vendre els seus productes frescos, alguns són gent gran, les dones duen els mocadors, n'hi ha que encara van ves�des fosques, digne de veure-ho i gaudir-ho.

I en contraposició, t'agrada el mar?

A mi, i com em sembla que a tota la gent de muntanya ens agrada mol�ssim. Passar-hi estones a més, aquí ho tenim molt bé, que és ben a prop de l'Espluga, per poder gaudir-lo. ■ Joan Casanovas

FEBRER 2019

JOVES ESCRIPTORS “Jo m’adhereixo al meu dret de no fer vaga” JUDIT DELGADO 21 de febrer. Dia de vaga de compromisos confusos i d’adherències escasses a Catalunya. Sembla ser que, a banda de la comunitat universitària -que no s’hi juga el ni sou ni la con�nuïtat-, la resposta de la societat per emprendre una jornada de vaga és gairebé impercep�ble. És comprensible, és clar, que molts no s’adherissin a la vaga degut a que no havia estat convocada ni reconeguda per CCOO ni per la UGT, tot i que era una vaga legí�ma i, sobretot, legal.

Molts —masses— apel·laven a la reducció de la seva nòmina que implicaria no anar a treballar: “la culpa és de les empreses, que no propicien fer vaga perquè ens redueixen el sou”. Certament sempre és més senzill carregar-li la culpa a l’altre que admetre la pròpia responsabilitat; al cap i a la fi, si ens venem per 50 euros no és per avarícia, sinó per necessitat, la necessitat de pagar la subscripció a Spo�fy Premium, Ne�lix i 30 GB d’internet al mòbil.

La jornada del 21 de febrer, per tant, passava per comprendre que no era tant demanar aturar la nostra quo�dianitat, tan sols per vint-i-quatre hores, per de-

EL FRANCOLÍ

nunciar la injus�cia que fa molt temps que coneixem i que alhora ignorem: que hi ha gent empresonada des de fa més d’un any injustament ni més ni menys per complir allò que els ciutadans els vàrem demanar. Ells van donar la seva llibertat per nosaltres, sabent que caurien en mans d’una jus�cia espanyola que de justa només en té el nom, mentre que nosaltres no som capaços d’aturar-nos un sol dia per aquells qui van fer el que ens van prometre, amb major o menor èxit, però amb tota la fe dipositada en les seves accions i conviccions.

Així doncs, la infinita lluita entre esquirols i piquets la guanyen —i per golejada— els piquets per qües�ó de moralitat; és clar que cadascú té el dret de decidir si vol o no vol fer vaga, però cal recordar que el dret i la decisió individual de no fer vaga perjudica el bé collec�u pels que lluiten per un dret comú, universal, que pretén sa�sfer-nos, en la mesura del possible, a tots.

Aquest, a diferència del que es podria pensar, no és un atac en par�cular a la poca resposta que va tenir la vaga del dia 21 de febrer, sinó que és un atac

37

a totes les vagues victorioses que la precedeixen —i que van implicar el sacrifici de famílies senceres que, per aconseguir uns drets laborals que avui dia no valorem i que no man�ndrem gaire més temps, van haver de suportar que els seus fills morissin de gana— i a totes aquelles penoses que la succeiran —donat a la irreparable individualització de la societat, cada vegada més immersa en el propi “jo” i menys donada a la necessitat col·lec�va—.

Per tant, admetem-ho, els responsables que les vagues no siguin jornades exitoses els úl�ms dies no són ni les empreses, ni els comitès, ni els grups radicals... la culpa recau en tots i cadascun de nosaltres que, massa preocupats pel que passa al voltant del nostre melic, quedem atordits per preocupacions par�culars que ens aïllen del món exterior i ens deixen incapacitats per a veure que hi ha necessitats més urgents que potser no ens impliquen a nosaltres directament, però que requereixen el nostre suport per a poder-ne garan�r el seu èxit. I en aquest context de desolació i desesperança, és inevitable citar Orwell, que posa en evidència que una revolució proletària, com sospitàvem, mai serà possible: Los proletarios no cons�tuyen ninguna amenaza. Si se les deja en paz, seguirán trabajando, reproduciéndose y muriendo [...] no solo sin sen�r el impulso de rebelarse, sino sin llegar a entender que el mundo podría ser diferente. Solo podrían llegar a ser peligrosos si el avance de la técnica industrial hiciese necesario proporcionarles una educación mejor […] [pero] el nivel de la educación popular está decayendo (Orwell 2013: 223-224).

Orwell, George (2013): 1984. Penguin Random Hause: St. Andreu de la Barca. ■ FEBRER 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL

El museu inaugura la nova exposició temporal: “Plàs�c”

Més de 150 persones van assis�r divendres 15 de febrer a la inauguració de la nova exposició temporal “Plàs�c.

Genial o pervers, tu com ho veus?”, la segona gran exposició que produeix el Museu de la Vida Rural després de la nova etapa iniciada el 2018 i una vegada finalitzada “The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la”.

La inauguració va comptar amb les intervencions de la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, de la

Una exposició per conèixer el plàstic i reflexionar-ne L’exposició “Plàs�c” vol generar reflexió i debat, a través de les arts visuals, entorn d’un dels materials que més han canviat les nostres vides. L’objec�u és interpel·lar al visitant i fomentar la reflexió sobre la sostenibilitat a través de diferents llenguatges i propostes ar�s�ques. El projecte convida a explorar la història del plàs�c i a re-

Exposició "Plàstic. Genial o pervers". MVR

Manuel Polanco, Marta Esteve, Gemma Carbó i Núria Vidal. MVR

directora del Museu de la Vida Rural, Gemma Carbó, de la comissària de l’exposició, Núria Vila i del responsable del col·lec�u Basurama, Manuel Polanco. Durant la jornada d’inauguració, també es van poder veure les intervencions de l’ar�sta alemanya Ida-Marie Corell i de l’especialista en food design, Elsa Yranzo. L’ar�sta va crear un ves�t amb bosses de plàs�c, que també ha acabat formant part de l’exposició, i Elsa Yranzo va oferir una experiència gastronòmica amb elements plàs�cs que no va deixar ningú indiferent.

Exposició "Plàstic. Genial o pervers". MVR

EL FRANCOLÍ

flexionar sobre l’ús que en fem avui.

L’exposició compta amb la par�cipació del col·lec�u Basurama, dedicat a la inves�gació, creació i producció cultural, i del col·lec�u Domes�c Data Streamers, enfocat al desenvolupament de nous mètodes d’interpretació de dades. Aquests col·lec�us, juntament amb divuit ar�stes joves, locals i internacionals del món de l’art, la ciència, el disseny, el cinema, la filosofia i l’educació, par�cipen en la nova exposició produïda pel Museu de la Vida Rural amb el comissionat de la dissenyadora i directora d’art, Núria Vila.

La mostra presenta el plàs�c com un invent genial que pot esdevenir pervers, reunint objectes, fotografies, vídeos i instal·lacions ar�s�ques entorn aquest material que interpel·len i pregunten constantment: “Tu com ho veus?”

La cultura i l’educació com a eines de transformació social “Plàs�c”, que estarà oberta fins el 20 d’octubre de 2019, segueix els punts principals del decàleg Mutare: dona resposta a un repte social, l’ús del plàs�c, situa el visitant al centre de la proposta i s’ha realitzat des d’una perspec�va ar�s�ca i amb la par�cipació dels principals agents del territori i de col·lec�us socials locals. El decàleg Mutare és el resultat de la Jornada Mutare de cultura i transformació social i estableix els factors que incrementen el potencial transformador d’un projecte cultural.

Aquesta exposició, l’entrada de la qual es podrà pagar amb plàs�c, també anirà acompanyada d’una proposta

38

FEBRER 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL educa�va i serà l’eix central de tot un seguit d’ac�vitats paral·leles, que constaran de debats, cinefòrums, concerts i visites par�cipa�ves. “Plàs�c” respon a la visió de la Fundació Carulla i del Museu de la Vida Rural orientada a promoure la cultura i l’educació com a eines de transformació social.

Debat sobre l'ús del plàstic. MVR

El �mó de l’empresa sostenible

Divendres 22 de febrer, el museu va acollir un taller forma�u per a empreses coopera�ves i altres projectes econòmics sobre l’eina “El �mó de l’empresa sostenible”. El taller, organitzat per CoopCAMP – Ateneu Coopera�u del Camp, va anar a càrrec de Julia del Valle i Paula Or�z, de la coopera�va social Germinando.

L’eina, dissenyada per Germinando, està creada en base a la seva experiència i pretén facilitar l’avaluació i el replantejament de l’estructura d’empreses coopera�ves o no coopera�ves, per integrar de manera transversal la teoria de les cures en els diferents àmbits i caminar cap a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. Aquesta eina es va dissenyar en el marc del Postgrado de ges�ón y creación de empresas de la economía social de la UCM, coordinat per la Red de Economía Social y Solidaria (REAS). ■

ESPAI SOMMELIER Rendé Masdéu Manuela Ventosa 2012 Varietats: Cabernet sauvignon 70% syrah 30% Sòls: Argil.lo-calcaris i llicorella Elaboració: Verema manual en caixes de 15 kg, derrapat, fermentació i maceració en barriques noves de 300 litres de roure francès, malolàctica en la mateixa barrica Criança: 15 mesos en barriques noves de roure francès i americà Dades analítiques a l'embotellat: Alc 14,5% vol Acidesa total 5,8 g/l en tart.

Acidesa volàtil 0,7 Tast: Color grana intens amb llàgrima abundant i densa. Nas potent i amb molta complexitat. Al principi aromes balsàmiques i especiades que donen pas a notes de fruits madurs: mores, pruna…fosos en un elegant caràcter de pastisseria i torrefactes provinents de la criança. En boca és un vi harmoniós amb un atac ampli i elegant, una estructura tànica potent i una acidesa que li augura un bon futur.

Mariona Rendé

EL FRANCOLÍ

39

FEBRER 2019

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

BASURAMA: brossa i art és possible?

El dimecres dia 13 de febrer, els alumnes de Cicle Superior vam anar al Museu de la Vida Rural.

Vam ajudar al Manu i a la Miri, els quals han vingut des de Madrid, per muntar una exposició amb plàstic; l’objectiu és fer una obra d’art simulant una estructura de provetes de laboratori. Volen conscienciar al públic que les eines del camp o altres eines perduren en el temps a diferència dels envasos de plàstic que només s’utilitzen un cop.

Ens vam separar per grups i vam folrar l’estructura amb plàs�cs, la nostra

funció va ser col·laborar unint els plàs�cs amb veta adherent i grapes i després posant-ho a l’estructura de tubs.

En alguns moments vam haver de pujar en unes escales altes per posar el velcro a la part més alta.

Als alumnes ens va agradar molt collaborar i tant de bo amb aquesta exposició es conscienciïn moltes persones per reduir els envasos. Aquesta exposició amb el �tol “Basurama” s’inaugurarà el proper divendres 15 de de febrer i esperem visitar-la acabada ben aviat. ■ Alumnes de 6è

Cuiners i cuineres de P-3 Els cuiners i cuineres de P3 ens vam trobar amb un problema... No podíem cuinar perquè ens faltava una cosa molt important: els ingredients. Després de pensar en moltes opcions vam creure que anar a comprar al supermercat seria una bona solució. Així doncs, aquesta setmana hem anat a comprar per poder cuinar una recepta molt saludable! ■ Alumnes de P-3

Els alumnes de P-3 compren al supermercat. Cedida

DENIP i acte final del 60è aniversari de l'escola El dia 30 de gener es celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau als centres. Ja fa uns quants anys que ho celebrem i aquest any hem volgut tornar-ho a celebrar i cloure aquest dia amb un homenatge al centre que ha celebrat 60 anys. Per aquest mo�u el lema d’aquest dia era: PERSONES QUE TRANSFORMEN. Per començar bé l’efemèride hi va haver un esmorzar de germanor amb xocolata calenta i coca, que va agradar mol�ssim. Després de l’esbarjo alumnes, mestres i un bon nombre de famílies vam gaudir dels actes que estaven EL FRANCOLÍ

programats al pa� de l’escola.

Les conductores de l’acte eren la Liliana Riaño i la Leila Calvet que van anar presentant a tots els nens i nenes des de P-4 a 6è que ens van oferir diferents �pus de lectures que havien preparat a la classe.

Els alumnes de P-4 i P-5 van recitar POEMA PER LA PAU de M. Carme Baget A les teves mans hi ha la guerra si a un company li �res terra, a les teves mans hi ha la pau si l’ajudes quan ell cau.

No t’hi tornis si et fan mal, la guerra busquen i no cal!

40

Dona la mà, fes un petó, cercar la Pau és el millor.

GUERRA Quina paraula més lletja!

PAU Aquesta sí que sona suau!

GUERRA Desterrem-la de la terra, PAU Ara cantem tots, au!

Els alumnes de cicle inicial van llegir-nos diversos rodolins que ells mateixos havies escrit a les banderoles que decoren el passadís de la planta baixa de l'escola.

FEBRER 2019

ENSENYAMENT L’Oriol Rosell de tercer ens va oferir aquesta bonica lectura: TOT CANVIA AMB EL TEMPS Fa 61 anys l’escola estava canviada, no era com al 2019!!!

Els nens de fa 60 anys escrivien amb una ploma de colom i amb �nta. No tenien ni goma, ni llapis, ni bolígrafs.

L’escola Mar� Poch no es deia així, es deia “Grupo Escolar Santa Maria de Poblet” i els jocs eren diferents, també: Petacons, bales, saltar al poltre,

cordes, baldufes, futbol i cercles.

Les aules eren sense ordinadors ni pissarres digitals. Tenien pissarra de guix, pupitres de fusta i anaven separats nens i nens.

Els càs�gs també eren diferents: els posaven ajaguts a terra amb molts de llibres i havien d’aguantar així una estona!!!

L’escola només tenia dos pisos, i els nens entraven per una porta i les nenes per una altra.

El Bernat Morlans de quart ens va explicar com és el logo de l'escola i què significa. Tot seguit alumnes de cinquè ens van recordar els drets dels infants i finalment els alumnes de sisè van fer un resum de la biografia del mestre Mar� Poch.

L'acte va ser molt par�cipa�u i un gran nombre de famílies ens van poder acompanyar i van gaudir-ne.

Moltes felicitats escola Martí Poch i endav@nt! ■

INSTITUT JOAN AMIGÓ

L’Ins�tut par�cipa al Girls Day de la URV Un any més, 9 noies de 3r d’ESO del nostre Ins�tut, el dia 12 de febrer, han assis�t a la jornada de sensibilització anomenada Girls Day que organitza la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ) en col·laboració amb l’Observatori de la Igualtat organitzen aquest conjunt d’accions per tal de promocionar els estudis d’enginyeria entre les estudiants d’ESO. A par�r de diferents ac�vitats es dóna visibilitat i es mostra als alumnes la presència de professionals dones en camps com l’Enginyeria o la Tecnologia, així com la conveniència dels equips de treball mixtos per obtenir un millor rendiment.

Així, després d’una introducció revisant la presència de la dona en diferents àmbits tecnològics, s’inicia un recorregut per diferents departaments on es realitzen tallers com per exemple fer funcionar vehicles amb hidrogen o imprimir aliments, tots ells molt interessants i engrescadors.

Finalment s’estructuren diferents taules rodones on enginyeres en ac�u interactuen amb les alumnes en pe�ts grups.

Amb aquesta jornada es pretén actuar com un element de cohesió i coeducació per poder revisar els rols de gènere transmesos i - majoritàriament- assumits en la divisió sexual del treball. ■ Josep Besora Juanpere

Taller sobre la prevenció del consum de drogues Seguint amb l’eix transversal d’Educació Per a la Salut en l’adolescència que treballem cada curs a les tutories de l’ins�tut Joan Amigó de L’Espluga, a 2n d’ESO es realitza una doble sessió per informar, prevenir i reduir el consum de drogues entre els adolescents. En primer lloc, la Míriam, formadora de la Creu Roja, comença amb una pluja d’idees entre l’alumnat per delimitar EL FRANCOLÍ

el concepte de droga. Una vegada són conscients que parlem de qualsevol substància que crea addicció, per tant es parla també d’alcohol i tabac, es centren en conèixer com aquestes actuen sobre cada organisme de manera diferent donat que cada persona és única i li poden afectar de manera diferent.

D’aquesta manera classifiquen les substàncies entre depressores (fan més lent

41

el funcionament del cervell), es�mulants (acceleren el funcionament del cervell provocant un estat d’eufòria) o pertorbadores (donen al·lucinacions o distorsions de la percepció).

El consum de drogues es produeix per múl�ples factors. Hi ha estudis que centren l’inici del seu consum en l’adolescència, al voltant dels tretze anys i es parla de policonsum, és a dir, comFEBRER 2019

ENSENYAMENT binar l’alcohol amb d’altres substàncies com el tabac o d’altres es�mulants.

Per aquest mo�u considerem vital la prevenció en aquesta franja d’edat per evitar els riscos associats al seu consum. Totes les ac�vitat tenen com a fil conductor la sensibilització envers aquest tema, la informació i l’adquisició d’hàbits individuals i socials saludables que ajudin a ser responsables i autònoms al nostre alumnat. ■ Núria Ribes i Novau Coordinadora pedagògica

L’estudi del plom a les Mines de Bellmunt L’alumnat de 1r d’ESO de l’Ins�tut Joan Amigó de L’Espluga de Francolí ha visitat el patrimoni miner de Bellmunt del Priorat. L’ac�vitat minera ha impactat en el paisatge que les rodeja i que s’observa quan et vas apropant als municipis de Falset i el Molar, a la serra de Montsant i totes les terrasses plantades de vinya amb el terra negre de pissarra o de llicorella, com li diuen allà a la pissarra.

Impressiona l’espai i les dimensions de la mina, amb unes instal·lacions noves i un personal molt amable que fa molt amena la visita que comença amb una introducció al metall més tou i més pesat de tots els metalls comuns con-

�nuant pels usos del plom en el passat, la seva decaiguda per la subs�tució del plàs�c, la història de la mina Eugènia -la més important de Catalunya pel seu rendiment i qualitat de les extraccions-, com s’obtenia la Galena -sulfur de plom-, el funcionament de la fundició i la relació de la gent del terreny amb aquestes instal·lacions. Abans de baixar a la mina, van explicar els minerals que allí podíem trobar, les caracterís�ques principals, els seus usos i vam poder tocar i palpar diferents mostres.

La mina Eugènia, la part que es visita, comença amb una baixada de 35 metres fins arribar a una galeria horitzontal del nivell 1, veient una zona d’extracció de galena amb representacions que ens introdueixen com seria el treball a la mina, el pou principal i la sortida a la zona on es tirava la ganga, on anava tot el destriatge i on els nostre alumAlumnes de 1er d'ESO a les Mines de Bellmunt del Priorat. Cedida nes van intentar EL FRANCOLÍ

42

buscar petits fragments de galena, molts d’ells amb èxit. Un matí intens i una visita que us aconsellem a tots.

Els orígens de la mina es situen a l’any 1870 i ha estat funcionant fins el 1972.

A la tarda vam visitar el Celler

Coopera�u de Falset, on un actor, caracteritzat com a becari del Celler, els va tenir tota l’estona desconcertats, atents i entre�nguts al fer la visita al celler. Va ser un dia diferent per conèixer el territori, aprendre coses fora de l’aula i tenir vivències amb els companys. ■

Miquel Valls Professor de Ciències

FEBRER 2019

RACÓ DE PENSAR Com canvien les paraules en afegir una a:

1.- TIFÓ . Masculí TIFÓ: Cicló, ens els mars de la Xina. . Femení TIFA: Dit d’una persona que no sosté cap opinió, no fa cap acte, etc... que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valen�a, despreocupació, etc... fer el �fa, exhibir una presumpció ridícula.

2.- PLOM . Masculí

DE

PLOM: Metall blavenc, que el contacte de l’aire altera superficialment tornant-lo gris, inelàs�c, pesant, fusible. . Femení PLOMA: Cadascuna de les excrescències, epidèrmiques, còrnies que cobreixen el cos dels ocells, formades per un canó inserit a la pell, de què és prolongació una �ja solcada d’una sèrie de filaments a cada costat (dits barbes).

Josep Maillo

S O C I E TAT C O M I A T S

Les classes d’anglès i el pas�s de pela de patata Eulàlia- Bye. See you tomorrow.

Bye Eulàlia.

Són dos quarts de nou del vespre ens dirigim a l’aparcament a buscar el cotxe.

Raül- Demà quedem al Palau per pendre una xocolata desfeta o un refrigeri.

Li contestem que fet! Quedem a les cinc de la tarda.

L’endemà, quasi és de nit i fa fred, així que una xocolata ens anirà d’allò més bé. A través del vidres boirats el veiem a ell, que ja ens espera amb el seu somriure cordial i cofoi. L’acompanya la Loli i la Dolors no tardarà en arribar. Seiem distesos i comentem la propera classe, comencem tema nou i potser avui la teacher ens farà un listening.

La Dolors comenta que podríem anar al cinema el diumenge per la tarda. Podríem anar a veure la pel.lícula que ens ha recomanat la Laura a la classe de gimnàs�ca. Jo li dic que la Filo també ens EL FRANCOLÍ

ha enviat un whatsapp al Club de Lectura i he xafardejat per internet i és una pel.lícula amb el suport de la Generalitat. Als Clubs de Lectura s’ha llegit el llibre i ha agradat molt. Quedem doncs.

El Raül ens escolta i ens mira, la Loli somriu, no podrà venir, i el Raül no diu res. La Dolors se li adreça: - Senyor Raül vingui amb nosaltres –. Els ulls li brillen, s’ho pensa i diu: -D’acord. Us espero el diumenge. Fa molt de temps que no vaig el cinema i sembla que la pel.lícula s’ho val.

La tarda escurçada de llum s’allarga en l’ombra d’un taronja càlid que projecten les faroles. El cotxe marca un grau cen�grad a l’exterior. El Raül surt de casa i tanca la porta. Puja al cotxe i ens en anem cap al cinema. Els carrers tot just llueixen les llumetes de Nadal i ens fixem en les façanes adornades amb pampallugues de colors. El Raül ens diu : -He dit als de casa i als amics que vaig a

43

veure una pel.lícula en anglès. No cal donar explicacions. Fa molt de temps que no vaig al cinema.La sessió comença a les 19 hores, falta mitja hora i amb l’aire gèlid de l’exterior que ens acompanya tot el trajecte arribem al cinema.

-Bona tarda Alfons!

Alfons- Bona tarda tingueu.

Volem tres entrades.

Alfons- És bona la pel.lícula d’avui. Ara estan acabant la primera sessió. Als de la sessió d’ahir els va agradar molt.

Jo comento que el cinema ha rebut un reconeixement per part del gremi i que Jaume Figueres els hi va atorgar. Ens asseiem al hall. Els dic que estem al Cinema Paradiso de la nostra comarca. A les parets i sostre hi ha cartells engantxats de les úl�mes projeccions. I en una tauleta hi reposen uns quants fulletons on es comenta la pel.lícula.

Entrem. Ens assaiem al bell mig de la FEBRER 2019

DE

S O C I E TAT

sala i esperem que l’aire calent ens tonifiqui el cos. Però res d’ això, avui la calefacció no funciona. Així que amb els abrics, bufandes i guants posats comença la sessió.

El Raül ens xiuxiueja:- Fa temps que no anava al cinema. Amb la meva dona a vegades anàvem a Tarragona, a les Gavarres.

Li somriem. Un paisatge esplendorós d’una illa envoltada de mar ens envaeix.

The Guernsey Literary and Potato Peel Pie Society by Mike Newell Based on the homonymous novel by Mary Ann Shaffer and Annie Barrous Ens deixem endur per la Juliet Ashton, la Societat Literària i el pas�s de pela de patata. Ens emocionem amb les imatges i la trama. Ens ha agradat a tots tres.

El Raül comenta:- Això va passar.

-Sí, i a vegades encara passa- li respo-

nem. Raül- A vosaltres us agraden aquestes pel.lícules romàntiques. –a ell també- Tornem contents cap a casa.

Els dies s’allarguen i a les sis de la tarda s’hi veu força. L’encara mandrosa primavera sembla que vulgui atançar-se.

Ens agrada arribar a la classe d’anglès ben puntuals. Riem pel camí perquè el Raül ens explica acudits. Està content.

A les sis i deu minuts ja som al passadís i esperem que l’Eulàlia acabi la seva classe amb els de català. Entrem a la classe.

Arriba l’Anton, -Good evening Raül!

Raül-Good evening! Comenten la jugada del diumenge a la tarda. Van quedar per a repassar els apunts. A classe s’asseuen l’un al costat de l’altre i el Joan.

Com sempre fan broma amb molt bon sen�t de l’humor.

Avui l’Eulàlia ens fa dir exemples amb el used to. S’adreça als dos: -A veure

El mestre Raül ens deixa

El passat dijous set de febrer ens deixava el Sr Raül Saperas Armengol.

Va ser un mestre responsable i vocacional que va viure amb il·lusió i pas-

sió el mon de l'educació.

Va arribar a l'Espluga el 1961 i va dedicar la seva vida laboral al servei de la docència a l'escola pública. Pràc�cament va estrenar l'edifici escolar, aleshores Colegio Público Santa Maria de Poblet.

Eren els temps en què el nostre poble ben just s'acabava amb l'escola, després ja es trobaven les vinyes i conreus.

A par�r del 1977 i fins el 1998, quan es va jubilar, va ser el director del col·legi Mar� Poch. Va viure la transformació social i la incorporació de nous recursos a la vida escolar: la unificació de l'edifi-

nois penseu un exemple amb el used to en negatiu.

Raül-When I was child I didn’t used to wear a �e.

Anton- When I was child I didn´t used to know Raül.

Eulàlia- Molt beee!

L’Eulàlia segueix explicant a la pissarra i comenta diferents exemples. -Que ho enteneu? Ens pregunta. –Va, que tornem a posar exemples. Va, Raül: - Com ho faries per a dir una cosa que no feies en el passat, quan eres un nen i ara fas? for exemple: Raül?

Raül!

When I was child I didn’t use to speak English.

See you, Raül!

See you. ■ La Classe d’Anglès de l’Escola d’Adults

ci, el pas cap a la coeducació, deixant enrere la separació de nens i nenes; la implicació dels pares i la creació de l'APA; la disminució de les ràtios d'alumnes; la incorporació de noves matèries; totes les millores i ampliacions de l'edifici, amb l'aixecament de la segona planta, la posada en funcionament del menjador escolar, de la llar d'infants, la pavimentació de les pistes del pa�, la creació del gimnàs,...

D'ell ens queda el seu tarannà afable i cordial; la predisposició a donar un cop de mà, o a explicar-te alguna anècdota i sobretot a no perdre mai el seu par�cular somriure i a expressar la sa�sfacció de veure que l'escola i l'educació avancen. ■ Mestres de l'escola Martí Poch

En record del mestre Raül La família d'en Raül Saperas i Armengol, volem agrair molt sincerament les mostres del condol rebudes tant personalment com per mitjà de les xarxes socials. És emocionant veure el record que tantes persones tenen i conserven d'ell.

Moltes gràcies a tots. ■ La família EL FRANCOLÍ

44

FEBRER 2019

DE

S O C I E TAT C O M I A T S

Gràcies, Rosa, per tot allò que ens has ensenyat La Rosa era una dona intel·ligent, d’ac�tud forta i serena que va venir l’any 2001 a l’Ins�tut d’Alcover a donar classes a l’ESO, després d’aprovar les oposicions de tecnologia. De seguida ens vam adonar de les seves grans ap�tuds pedagògiques.

Les seves qualitats personals es veien a cop de vista: organitzadora, familiar, gran consellera (li consultàvem tot), directa, clara, sincera, transparent, molt transparent, responsable, lluitadora, ferma en les seves conviccions i arrelada a la terra, arrelada a la seva estimada Espluga.

Bon viatge, Rosa Tenim una vida que no és fàcil, però és la nostra.

Una vida plena de petits moments, moments que van encaixant uns amb els altres i ens van confeccionant, que ens fan ser nosaltres mateixes. Totes venim sense una fi, només ens cal gaudir de la vida perquè sí, sense tenir un motiu, ser feliços sense tenir un perquè.

Ens heu portat dues persones meravelloses, dues persones plenes d’alegria i positivisme. L’Emma i la Martina, energia, força i valentia. Pots anar-te'n tranquil·la, estaran bé, estarem bé.

Hem de caminar, malgrat que avui ens faci mal, sobrevolar les pors i mirar endavant. Tota la vida que deixes viurà en elles. Cap persona se’n va mentre algú la recordi, i nosaltres sempre et recordarem. ■ "Les Bestones" Íngrid Guillén, Blanca Amigó Gemma Saumell, Paula Altarriba Paula Maixé, Neus Rodríguez i Júlia Alcalde

EL FRANCOLÍ

La Rosa ha estat una gran professora. Les matemà�ques i la tecnologia eren la seva passió professional. Tenia una sensibilitat especial cap als alumnes amb més dificultats d’aprenentatge ( ells no ho han triat, ens deia.) De ben segur que els alumnes, Rosa, et recordaran per la teva intensa dedicació.

Com bé sabeu, també era una gran conversadora, li agradava molt parlar, d’educació, de la vida, de pàdel, de tennis i, sobretot, de l’Emma i la Mar�na.

Volem destacar també la seva gran capacitat de treball i el seu amor a la professió, cosa que va demostrar sobradament sempre i, encara més, sent cap de la coordinació pedagògica del nostre Ins�tut.

Gràcies, Rosa, per tot allò que ens has ensenyat, per la teva contribució a l’educació, i, gràcies, per la gran petjada que has deixat en les nostres vides. De ben segur que el teu llegat personal i professional perdurarà molts i molts anys. ■ Pere Aguadé Institut Fonts del Glorieta

Adéu guapa!

Vaig conèixer la Rosa quan, al 2002, les dues vam ser mares. En aquelles trobades que organitzava la llevadora Pilar per les que havíem estat mares el mateix any. Entre riures, la planyia pels problemes que tenia amb l’Emma, perquè li havia sortit una nena plorona . Vam tenir la sort que les nostres filles es fessin amigues, compartint Cau, Eso i al dia d’avui batxillerat. He sentit parlar de lo bona mestra que era i n’estic segura. D’això no puc opinar, però sí que puc dir que era una bona mare. La prova està amb les dues filles que, juntament amb el Quico, han educat i convertit en dues donetes excepcionals. M’agradaria dir-li que estigués tranquil·la pel que fa a les seves nenes, tenen unes amigues (i evidentment una família) que seran sempre al seu costat i no deixaran que el dolor que senten el passin soles.

Em quedo amb totes les estones que hem passat juntes rient, parlant, conversant i discutint. M’agradava tant escoltar-la... I dono gràcies a, digues-li Déu, digues-li energia, per haver-me permès caminar un tram de la meva vida (injustament massa curt) al seu costat. Sempre hi seràs present Rosa. Bon viatge! ■ Esther Català

45

FEBRER 2019

DE

Adéu Mari

S O C I E TAT

Va arribar el Pep a casa i em va preguntar si et volia escriure algunes paraules. En un primer moment vaig pensar que no: era massa responsabilitat. Després la pregunta em va perseguir fins que vaig agafar el paper i el bolígraf.

No hauríem de ser aquí, ni tu allí, ni ells allà. Però a voltes la realitat ens supera, i això que quan naixem l´única certesa que tenim és que morirem... Ens preparem per a tot menys per a això.

Mentre escric �nc la sensació que em dictes: sobretot que no sigui cursi, ni massa emo�u ni massa llarg. I així serà.

No parlarem de les injus�cies, la llista seria llarga.

Parlarem de la vida i us aplaudirem. Sí, sí, us aplaudirem: a totes les persones valentes com tu, Mari, que fins a l’úl�m alè heu lluitat contra el càncer. Us admirem. Com també admirem el coratge d’aquells que us han acompanyat en el camí fins a l’úl�m segon.

Et volem dir: Gràcies Mari per tot el que ens has ensenyat com a mare, parella, filla, germana, �eta, padrina, cunyada, amiga i mestra.

Mari, es pot marxar d’aquí però mai, mai, marxaràs del cor dels que t’es�mem.

Descansa. ■ Família Requena Franquès

A l’avi Josep Maria Nascut el 1929 a l’Espluga de Francolí. De “Cal Carreter”, ja que la seva família feien carros.

Establerts al Passeig Canyelles, on hi ha l’actual Bar Estic. La seva infància va transcórrer entre l’Espluga i Vallmoll.

Durant la seva joventut va començar a guanyar-se “les garrofes”, com deia ell, jugant a futbol. Va jugar en diferents equips de la Conca i de la província. Va adquirir renom però sempre es va caracteritzar per ser una persona discreta, sempre volia passar desapercebut.

Deixà aquesta professió per amor, per amor a la meva àvia Dolors. La resta de la seva vida la va dedicar a les terres, a ser pagès i també a ser pare. Pare d’una nena a qui li van posar Ma. Glòria.

Sempre estava disposat a ajudar.

Bé ho sap el meu pare, el seu gendre Ramon. Un cop va entrar a festejar amb la seva filla, ell es va convertir en un segon pare. Sempre que el meu pare li deia: “Pep, m’hauria d’ajudar a treure runa...”, EL FRANCOLÍ

46

ell ja estava assegut dalt del seu tractor Ebro disposat a tot.

Després vaig arribar jo, la néta, i són tants i tants els records que tinc del meu avi que sóc incapaç d’escollir-ne un. Els deixo a la meva memòria i els hi explicaré als teus besnéts.

Sempre que ens reuníem tots junts, ens explicava anècdotes i sempre deia “ això és una veritat com un temple”, gran frase del meu avi.

Home fort, valent, atrevit. Li agradava anar al tros amb bici, amb moto, i ja ben entrats els 70 anys, es va voler comprar un altre cotxe. Fer-lo servir, no massa, però li agradava mirar-lo i asseure's dins a escoltar l’Antonio Machin.

Aquests últims anys va tenir la sort de poder veure com es casava la seva néta amb l’Alberto i el naixement del nostre primer fill, l’Albert. L’Albert ha tingut la sort de poder gaudir del seu “yayo” durant quatre anys.

Sempre li seguirem parlant de tu, al igual que al Ramon, a qui ja no has pogut conèixer perquè has marxat més ràpid del que esperàvem. És evident, que hi ha persones que porten al món una llum tan gran que fins i tot quan se’n van, aquesta llum roman.

Dir-te que estàvem, estem, estarem junts. A trossos, a estones, a parpelleigs, en somnis. Sempre t’estimarem “Pepet”. ■ La teva néta, Èlia Guasch Tost FEBRER 2019

NATURA SINGULAR L’Almesquí (Narcissus assoanus)

L’hivern ja afluixa, fa dies que l’olor dolça i el color blanc rosat de les flors de l’ametller ocupen els conreus. Però en erms de sòl escàs, com per exemple els turons rocosos dels secans de l’Espluga, el protagonisme se l’endú el color groc de l’almesquí (Narcissus assoanus), un pe�t narcís d’un pam d’alçada i flors d’uns 2cm de diàmetre, intensament grogues i perfumades. Aquesta planta ha passat la major part de l’any en forma de bulb, i així, any rere any, l’almesquí es va escampant fins que ocupa tot el prat, tenyint-lo d’innombrables punts acolorits: un clam groc ens anuncia que l’hivern és tocat de mort, la primavera és imminent.

Dedicat als presos polí�cs catalans, en especial als vells companys Oriol, Josep i Quim.

Arbres singulars

El xiprér de la Creu

Núm. 57

Xiprer, Cupressus sempervirens

Dimensions

Perímetre del tronc més gran a 1,30m: 1,65 m Perímetre del tronc a la base: 1,70 m Ample de la capçada: 2-2,5 m Alçada: 18,6 m

Ubicació

A la carretera de Poblet, al costat de la creu del terme

Coordenades

41°23'32.0"N 1°05'31.2"E (41.392227, 1.091996 a Google Maps)

facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@ gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat

En el passat, els xiprers s’utilitzaven com a senyals que es podien albirar des de lluny, i aquest és el cas dels 3 xiprers de la creu del terme a la carretera de Poblet, dels quals en destaquem el més gran.

Recordo els estius, de petit, tot pujant en bicicleta cap a cals pares, veia els xiprers de lluny i, a ulls meus, es feien grans quan m’hi acostava.

Espècie

Pitu Amigó EL FRANCOLÍ

47

FEBRER 2019

EL FRANCOLÍ

48

FEBRER 2019

Ferran Moncada Batet