El Francolí desembre 2017 by evabonetv

NÚM. 370

DESEMBRE 2017

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

UNES 3.000 PERSONES VISITEN EL PESSEBRE VIVENT

ENTREVISTA: EL FRANCOLÍ Ferrer, mestra del taller 1 de costura Lakakus Carme

DESEMBRE 2017

PESSEBRE VIVENT

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2017

LA NOSTRA PORTADA És fantàs�c veure que les nostres tradicions, aquelles que tenim tan arrelades, tan nostres, perduren 50 anys més després, gràcies a l'empenta d'un munt de jovent espluguí .

Revista editada amb la col.laboració de:

FOTOS PORTADA: Eva Bonet Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Josep Duran Gili, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Patrícia València, Esther Català Sànchez, Pitu Amigó, Laura Poblet i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ballester, Toni Morlans, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Xavier Lozano Bosch, Ferran Civit i Martí, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 5 6 7 8 9

EDITORIAL. Les tradicions nadalenques Diguem la veritat. Un altre any l'Enduro REFLEXIONS. Els carrers perduts L'Anna de veritat El "Pantone" ACTUALITAT. Els nens i les nenes de l'Espluga troben els seus tions 10 L'Espluga celebra 50 anys de Pessebres Vivents 11 El consistori de l'Espluga aprova, per unanimitat, el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal 12 Un professor de l'escola de música de l'Espluga, récord Guiness de recital de ﬂauta més llarg. Ajuntament de la Conca retiren la pancarta dels presos polítics i els llaços grocs per ordre de la Junta Electoral 13 els partits independentistes arrassen a les eleccions del 21D a l'Espluga 14 Ferran Civit repetirà coma diputat al Parlament de Catalunya. L'Hostatgeria de Poblet rep el distintiu de garantia de qualitat ambiental 15 La Conca aporta 14 tones de productes al Gran Recapte d'Aliments. La vorera a la carretera de Poblet guanya als pressupostos participatius de l'Espluga 16 L'Espluga impulsa de nou una campanya per prevenir el consum d'alcohol en menors. Una part de l'Esuga passa la nit del 25 sense llum 17 Missa del Gall. La Flama de Betlem arriba a la Parròqia de Santa Arcàngel de l'Espluga 18 L'Arxiu Montesrrat Tarradellas incorpora nova documentació al fons documental de l'historiador Paul Preston 19 L'Ajuntament de l'Espluga aprova un pressupost de 4,7 milions d'euros per al 2018 20 ENTITATS. La Germandat celebra el primer mercat d'artesania amb l'objectiu de repetir-lo. L'Orquestra TLP desitja bones festes amb una actuació en vídeo 21 Prop de 3.000 persones visiten el Pessebre Vivent

22 Exposició de diorames. Socis del BTT Francolí celebren Sant Esteve amb l'ascens a la Pena 23 Se celebra la tercera edició de la Cursa de la Llufa 24 Josep Baluja ens parla del viatge a Austràlia. El jove violinista Sasha Amorós protagonitza la Festa de Nadal de la Formació Permanent 25 El Casal impulsa la nova activitat gratuïta "Ioga en família" 26 Festival de patinatge 27 ENTREVISTA. Carme Ferrer, mestra del taller de costura Lakakus 29 CURAR-SE EN SALUT 31 Què hem de saber d'Abdon Saragossa i Pallarès 32 JOVES ESCRIPTORS 33 MUSEU DE LA VIDA RURAL 34 ENSENYAMENT 39 MOSSECS FILOSÒFICS 40 EL RACÓ DE PENSAR 41 DE SOCIETAT 43 NATURA SINGULAR

DESEMBRE 2017

Les tradicions nadalenques Es diu que les tradicions no moren mai, i és ben bé així. Malgrat que amb una intermitència anàrquica i sense fonament, van anant i venint, tornant just abans que acabin per desaparèixer. Els que vivim a un poble, en som potser els més conscients d'això perquè és més fàcil prendre el pols de la vida social que compartim amb la resta de convilatans. N'hi ha que són fermes i l'origen es perd en el pou del temps, com tot el què fem de manera gairebé automàtica any rere any quan arriben les festes de Nadal; Fem cagar el tió, ens fem regals, celebrem l'acabament de l'any i donem la benvinguda a l'any nou. Sortim a rebre els reis d'orient i els rebem a casa fent que els regals esdevinguin autèntica màgia. La canalla de casa dóna molt més sentit a tots aquests costums ancestrals que ens entossudim en celebrar cada any puntualment, com si es tractés d'un deure inexcusable. Hi ha altres tradicions, potser no tan antigues, que han sorgit de la iniciativa de la gent del poble en un moment determinat de la nostra història collectiva i que per a una o més generacions han esdevingut autèntiques fites culturals marcades amb foc al calendari. I com que ara toca parlar de dates nadalenques, cal fer esment d'una tradició recuperada després d'uns anys de somnolència provocada no se sap ben bé perquè. Enguany fa cinquanta anys que una colla d'espluguins van iniciar un projecte prou ambiciós en la Catalunya de finals dels anys seixanta. Ens referim a la creació del no res, d'un pessebre vivent a la Cova de la Font Major (llavors anomenada Cova del Francolí). Un projecte que va implicar a tot un seguit de gent de diferents móns, de diferents famílies, ideologies, nivells econòmics i socials. I és aquest un dels factors que fan que les tradicions neixin fermes, tan fermes com per esdevenir inexcusables amb el pas dels anys. Aquell pessebre vivent, va ser molt important per a tota una generació d'espluguins que el van impulsar treballant a deshores i aportant cadascú allò EL FRANCOLÍ

que sabia fer per aconseguir implicar finalment, a tot el poble. Per alguna causa que ara ja no té importància, aquell pessebre va deixar-se de fer i va restar només en la memòria dels que l'havien fet possible i dels que l'havien gaudit, com si es tractés de fotos en blanc i negre que cada cop s'ensorren més en el calaix de la memòria. Des de fa uns anys però, i aprofitant la intermitència anual de la també tradicional, representació dels Pastorets, una colla de joves de l'Espluga han creat i millorat aquell vell somni nadalenc i han aconseguit recrear pels carrers del poble tot d'escenes de la tradició pessebrista catalana, val a dir que amb un excel·lència i una professionalitat insospitada en una inicia�va popular, nascuda del poble i feta pel poble. Cada nou any de representació es van millorant tots els aspectes de la representació, cuidant detalls que podrien semblar inapreciables, implicant a gent de tota mena i fomentant la il·lusió entre els que el fan possible i els que el podem gaudir. Des del Francolí, volem aprofitar aquestes línies editorials per felicitar als impulsors i agrair a tots els que han fet possible aquest pessebre vivent, de la mateixa manera que va néixer a la Cova fa cinquanta anys, amb el mateix esperit de col·laboració, illusió i altruisme que ho va fer llavors. Aquestes coses no fan més que confirmar que som un gran poble i els grans pobles fan grans coses. ■

DESEMBRE 2017

Busti@

Diguem la veritat Diu la senyora Soraya Sáenz de Santamaria que els nacionalistes catalans hauríem de demanar perdó als catalans pels mals que els hem fet. Nosaltres podem respondre-li que la nostra malifeta ha estat únicament voler votar i aspirar a la llibertat polí�ca. A la vegada recordar-li que els ﬁscals, els jutges i els carcellers són ells, encara que es vulguin presentar ves�ts amb aparença de legals i mansos corders. Es veu d’una hora lluny que volen fer tan mal com poden, imposant multes desproporcionades, prohibicions, registres, garrotades a gent pacíﬁca, lleis que emparen les empreses perquè fugin de Catalunya, empresonaments i inclusiu intervenen en el plet de Sixena… etc., etc., tot i així encara hi ha par�ts que demanen més; intervenció dels comp-

tes i de tota la Generalitat de Catalunya, futures censures a diaris, ràdios i televisions catalanes, combaten la llei d’ensenyament , no subvencionen la cultura i par�des d’ajuda social…etc. Aplicar a “su antojo” l’ar�cle 155 de la Cons�tució Espanyola no és pas un retorn a la jus�cia com diuen, és una autèn�ca repressió i una venjança descarada. Tot el que està passant aquests úl�ms mesos i dies, s’assembla mol�ssim al que vàrem veure en acabar la guerra civil espanyola (judicis falsos, empresonaments, venjances…) Sembla que els catalans no siguem gent d’eixe món, com diu en Raimon, el cantant de Xà�va. He arribat a pensar que els catalans som per als espanyols una mena de negres amb pell blanca que podem aguantar sempre les garrotades dels amos sense queixar-nos, perquè han interioritzat el dret de conquesta per a tota la vida.

Em pregunto: ▪ Els fan feliços aquestes repressions? ▪ Tal vegada pretenen exterminar-nos? ▪ Què és el que motiva aquest odi que palpem dia a dia, si els catalans que hem perdut batalles i guerres cercant llibertat, no en tenim d’odi? ▪ Per què els pobles que tenen estat, no poden comprendre que altres pobles vulguin gaudir de les mateixes prebendes? Si us plau, deixin d’intoxicar la nostra gent i també la seva gent amb fal·làcies i men�des. La seva conducta ens fa cada dia més i més defensors de la nostra llibertat personal i col·lec�va. Que Déu ens ajudi i que hi faci més que nosaltres, si hem �ngut la pega de caure en males mans. ■ Eusebi Majós

Un altre any l'Enduro Resulta que tenim al nostre poble un “Moto club”, que organitzen curses i d’altres esdeveniments relacionats amb la moto de muntanya, que no sé pas com es diuen, però que fa que, una bona colla de gent jove de l’Espluga, es belluguin, i belluguin un grup força nombrós de gent que li agrada la moto i vénen a par�cipar en les diferents modalitats de curses que ells organitzen i preparen. No fa massa es va fer el “Moto año” i ara ja estan parlant de tornar a organitzar l’Enduro, com fa dos anys que vénen fent, i és prova puntuable pel campionat de Catalunya, a part de ser la primera prova que es farà aquest any d’aquesta modalitat. Estem en un entorn que és fantàstic per anar a caminar, EL FRANCOLÍ

anar a passejar, amb bici, amb cotxe i poder-hi fer alguna cursa en moto, però com que tenim aquesta història de “ Penin” i “ Pein”, que no sé perquè serveix, la gran majoria del bosc ni es pot trepitjar, ja ho vaig dir una altra vegada, aquest bosc va estar tenint molta ac�vitat i mercès a tota aquesta ac�vitat es va conservar força bé, i les motos i bicicletes, quan no hi havia barreres al bosc, varen ajudar a que aquestes dreceres i camins es conservessin i no es perdessin del tot, avui hi ha molts llocs que feina rai a passar, de la mateixa manera que hi ha rutes que han endreçat i fan goig de passar, però no us oblideu d’elles perquè la natura fa el seu seguit i tot creix per tot arreu i moltes vegades et trobes que allà on havies passat

DESEMBRE 2017

fa un any, ara hi passes i quedes tot esgarrinxat. Aquests xicots del Moto club ja no pretenen entrar dins el bosc i posar-se en llocs de dins del bosc, però tenim uns funcionaris a “Medi ambient” que, com us vaig dir l’any passat, aquesta era l'úl�ma vegada que us deixem fer la cursa. Penseu que l’i�nerari que pensen fer, xafa ben poc terreny d’aquest “Penin” només una punta tocant al riu sec i poc més, però en ﬁ és igual, què cal fer perquè aquesta gent que va en moto per la muntanya, en una cursa que es fa un cop l’any, no se’ls �tllí quasi de “malechores i delinqüents”?, tenim bosc per tots, aquest és prou gran per poder-hi passejar tots, val la pena que les autoritats comencin a fer valer la seva autoritat sobre el seu terme municipal i defensin les ac�vitats que fan la gent del poble, aquella plaça del Casal amb més de 100 motos i tota la gent que això porta d’acompanyament i moviment de gent, crec que bé val la pena de defensar-ho. Vivim en un país en què tenim grans campions de tot �pus d’esport, i aquest del motor no es queda en-

rere, aquesta gent deu entrenar en un lloc o altre, no tenen boscos privats per fer-ho, els corredors del nostre poble par�cipen en curses en altres llocs de Catalunya, i quan dic curses vull dir curses per dins de boscos i algun tros de riu, i en llocs que hi va força gent a caminar, a passejar, en bici, i altres ac�vitats, però no passa res, hi ha bosc per tots, però en aquest bosc de Poblet, sembla que hi hagi una mà negra que vol que d’aquest espai només en puguin gaudir uns pocs i a la seva manera, és una llàs�ma perquè la gent es cansa d’aquestes prohibicions i aquestes lleis una mica dictatorials, i crec que som en un país en què ens agrada bastant més la democràcia, el parlar de les coses i arribar a acords en que tots puguem gaudir del territori amb el màxim de respecte, crec que val la pena que hi pensem una mica i en comptes de posar-hi obstacles, promocionem la muntanya i que tots hi puguem conviure, respectant el diferent �pus d’esport que faci cadascun. Prou barreres a la muntanya que és de tots i tots tenim dret a gaudir-ne. ■ Xavier Morgades

REFLEXIONS pensaments digitals

Els carrers perduts

XAVIER LOZANO

l del Mig, el dels Templaris o el dels Penitents, el de la San�ssima Trinitat o del nostre fundador, Ponç Hug de Cervera. Són carrers del nostre poble, peculiars entre sí, estrets i sinuosos, complicats de circular-hi, plens de cases buides, abandonades, velles i algunes més o menys arreglades. Les an�gues Esplugues medievals són a dia d'avui un indret encara molt desconegut per la majoria d'espluguins. I malgrat els esforços de la Ruta Templera i Hospitalera o del propi Pessebre Vivent per dotar-los de vida i dinamisme social, encara queden lluny per la gran majoria d'espluguins. I a mi, que sempre m'han agradat; que hi jugava d'adolescent; que hi passejo per plaer; que hi he viscut moments de guia turís�c o d'un pessebre a vegades sobredimensionat, em sorprèn que encara, a aquestes alçades, EL FRANCOLÍ

espluguins de tota la vida es perdin en buscar, per exemple, el carrer del Mig. I el més curiós de tot és que cada cap de setmana hi vegem passejar desenes de turistes encuriosits per trobar el castell, i en canvi, no hi vegem passar els mateixos espluguins. Els que hi viuen pateixen dia a dia les diﬁcultats d'uns carrers en molts casos imprac�cables, però que es fan es�mar. Allà hi van córrer i créixer els nostres ancestres, i a dia d'avui, arreglats per la Llei de Barris, són carrers passejables i –encara que no meravellosos-, bonics de veure. S'ha fet bona feina aquests anys d'obres i projectes als dos nuclis històrics de l'Espluga (pocs pobles en tenen dos, com nosaltres), però encara queda dotar de vida aquests carrers per fer que els mateixos espluguins se'ls tornin a estimar i hi passegin, els coneguin i no s'hi perdin.

La Fira de la Cervesa en va ser, crec, un primer pas. El Pessebre Vivent n'és un altre, ja des de fa anys. I la Ruta Templera en pot ser el puntal. Però mentre els turistes pugin fins el Capuig i –si no han contractat la visita guiada- no hi trobin res més que cases tancades i buides, difícilment hi pujaran els espluguins. I d'altra banda, sap greu també trencar el descans d'uns veïns que gaudeixen d'una tranquil·litat habitual que no tenim els que vivim en altres punts del poble. I sabem que a alguns, això a vegades els molesta. Però també sabem que molts d'altres celebren veure el seu barri ple de vida quan en mesos com passa cada 2 anys, el Pessebre Vivent l'omple de gent diversa que també se'l pot sentir una mica seu. No espereu doncs al proper Pessebre Vivent per passejar-hi... descobriu-ne cada racó, i valoreu-ho! ■ DESEMBRE 2017

REFLEXIONS un punt de vista molt personal

L'Anna de veritat

LAIA TORRES

o no l’he vist mai plegant llençols, a l’Anna, però sempre m’ha semblat que va ser així com vaig saber qui era. Fins que no va començar a plegar llençols amb l’Alba, era només una de les moltes altres que, tot i ser més pe�tes, eren populars. I això, és clar que vist des de l’òp�ca adolescent, no convidava a conèixer-les en absolut, eren les que et prenien un lloc que no tenia nom... Des d’això dels llençols, però, la cosa va canviar. Va resultar que l’Alba, que ja era part de la meva vida, s’hi va entendre. I allò que penses que si una amistat teva s’entén amb una persona, seria normal que tu també t’hi entenguessis, per una qües�ó d’aﬁnitats. Però no sé com va anar, no en recordo res, d’aquells dies, tret de ressaques a la taquilla després d’haver fet Festa Major. He fet una pe�ta trampa i he mirat a Facebook quan van ser les primeres “interaccions” entre nosaltres. Al 2009. Jo vaig unir-me a la xarxa el 2008, o sigui que si mesuréssim les amistats com les mesuren les xarxes, diria que som amigues de tota la vida. I aquestes amistats, les de tota la vida, tenen alts i baixos, tenen moments de relació gairebé exclusiva (sobretot en una edat) i moments de relació esporàdica. La relació pot ser esporàdica, com ara, és veritat, però l’amistat pot ser més profunda que en l’exclusivitat. Amb tot, volia fer uns quants tombs per arribar a dir que em sembla que la conec de tota la vida i que de tota la vida m’hi uneixen unes quantes coses que en cap cas són, com el meu record guarda, hores compar�des plegant llençols. De fet, sí que sé que m’hi uneixen moltes hores compar�des a l’an�c hospital, que va ser el niu de tot plegat. Els tallers, amb el Sergi, també, van ser la primera experiència laboral que se EL FRANCOLÍ

sor�a de plegar llençols i vendre entrades i que ja augurava el futur. D’aquells dies i també de dies a la ràdio, dels primers sopars i de les primeres incursions al cau sí que en recordo coses, però no les podria explicar perquè són records com un cabdell de llana abans d’encetar, no sé on van començar ni com va seguir. Només sé que ens vam entendre. Recordo molt, això sí, el primer camp d’es�u. Allí vaig (i vam, molts) veure clar que havia de venir a tots els que el seguirien i que durant el curs, si ella volia, també hi havia de ser. I d’aquí a creure i saber que ella i la Núria serien qui �rarien endavant tot el que nosaltres havíem intentat impulsar va passar ben poc temps. L’Anna era i és, tota ella, dedicació i molts somriures, dues coses que fan falta a les famílies, a les amistats, a la feina i a la vida així en general. I convicció, encara que ella no sempre ho veia. Era convincent amb les seves idees i els seus plantejaments i tenia un do que jo envejava i envejo (sanament): per molt que digués alguna cosa que podia molestar algú, ho deia somrient i li treia ferro, que en alguns moments feia molta falta. Vam creure en ella i me la vaig creure, també. Em vaig creure tota la seva persona. Me la creia en aquell moment i me la crec ara. Ara més que mai. Ara com fa uns dies, allí, mal asseguts als tamborets de colors gastats, en una taula que enganxava una mica (i això que els dies de festa tot just havien començat). Tot i estar en un lloc poc convincent per parlar seriosament dels mals de la societat, tot i es-

tar en un lloc que li anava en contra, me la creia i me la crec. Asseguts al bar on va tothom el dia 25 perquè és l’únic bar obert. Mudats (alguns) tal com el dia manava, adormits, alguns, però fora perquè s’hi havia de ser… amb tot això en contra, ella va començar un discurs sobre les obligacions socials que no tenia ﬁnal. I jo, que ja fa un temps que me l’he fet meu, aquest discurs, també, o més aviat fa un temps que intento viure-hi d’acord, no podia parar d’escoltar-la com si m’es�gués explicant una gran descoberta de la humanitat. I el dia 25, allí, al bar menys glamurós, vaig fer la meva gran descoberta: l’Anna de veritat. Es va mostrar com mai no l’havia vist però sempre l’havia cregut: hi vaig veure l’Anna dedicada, també, a ella, que era l’única dedicació que m’havia quedat oculta; hi vaig veure l’Anna valenta, l’Anna desenfadada, l’Anna més desacomplexada i l’Anna més lliure. L’Anna que sempre havia (i segurament havíem) volgut veure i que sempre em (i ens) feia quedar a les portes de conèixer. ■

DESEMBRE 2017

REFLEXIONS un cop d’ull

El «Pantone»

ANDREU MORTA

envolguda senyora Junta Electoral. Vostè no em coneix, però hem coincidit en més d’una elecció des que va marxar aquell que no acaba de marxar. Però, veu? No era pas d’ell que li volia parlar, ara. Els vells ja se sap, anem d’Herodes a Pilats... no pas per mala fe, cregui’m, ni ens n’adonem. Són les neurones que se’n van a la xamberga. Anem al gra, doncs. Miri, senyora un servidor de vostè... (quan dic això sempre em ve a la clepsa aquell acudit del «Cantinflas» de la dama que li demana on és el “tocador de señoras” i ell contesta “yo mismo, para servir a usted”). Veu? Ja torno a perdre el fil! Així que, “punto pelota” i recomenço de cap i de nou. Vaig tard, ho sé, però no me’n sé estar. Un servidor, deia, sóc un ciutadà complidor. Pago els impostos –arrufant el nas com a bon català, tot sigui dit– sense deixar anar flastomies i ajudo al “Gran Recapte” i a “Caritas” si el senyor «Madrit» em deixa algun dineret a la butxaca. L’altruisme que vaig aprendre de nen a la catequesi em fa solidari i m’impulsa a escriureli per ajudar-la. És que vaig veure-la tan amoïnada pels llacets grocs, les fonts lluminoses i les bufandes... Entenc que l’anguniegés tant de groc, però penso que encara va fer curt, perquè de groc n’hi ha fins i tot a la “rojigualda” del seu balcó, a la bústia de Correus, als semàfors, als taxis, als plàtans, les llimones i els canaris. l al Sol; que és groc, sí, però llunyà i enlluerna. Quant als xinesos, que també ho són, n’hi ha tal gernació que costaria un ronyó prohibir-los tots. Altrament, si del que es tractava era frenar el caire polí�c derivat de lluir un color, goso indicar-li que n’hi EL FRANCOLÍ

havia d’altres –gairebé tots– que suscitaven imatges tipus «paleta de pintor» en les ànimes polí�ques innocents tant com ho podia fer el groc. Així doncs, amb ànim de col·laborar, i malgrat el retard, m’arrisco a suggerir-li algunes idees que, n’es�c segur, poden ser ú�ls a l’alta funció vetlladora futura de vostè. El primer que un servidor posaria a la picota és el vermell de la rosa socialista. ¿No la preocupa, senyora, que el vermell dels «rojos» ocupi “ni más ni menos” que dues terceres parts de la “rojigualda”? Caldria ex�rpar-lo, no creu? I prohibir ara mateix que la selecció de futbol lluï aquella samarreta vermella com el foc, tan d’esquerres ella. Oi que �nc raó? Igualment, el blau s’hauria de vetar per mo�us semblants. Miri, el blau té una imatge polí�ca més que evident: és el color institucional del Partit Popular i de la camisa de la Falange. En conseqüència, doncs, caldrà prohibir el mar, tan blau ell (menys on hi ha bru�cia, que no dic ni vull pensar la d’idees que això podria suggerir). I vetar les gavines, atès que aquests

“pàjaros” són un altre símbol del par�t menys corrupte d’Europa. L’afany de col·laboració ciutadana també m’empeny a demanar-li que no perme� a la mainada les carabasses de Halloween –un costum forà afrontat a la tan nostrada castanyada–. Perquè el carabassa (o taronja, com és usual de dir-ne avui) també té fons. I quin fons! És el de Ciutadans. Sí, el par�t d’aquell que sor�a de la dutxa. I què me’n diu de la toga dels advocats i magistrats? Tan solemne, tan negra ella, tan del color... del par�t Pirata! També s’hauria de foragitar, oi? Li recomano que d’ara endavant es miri les tonalitats del «Pantone». N’hi ha un munt. En fi, senyora, si cara a futures convocatòries electorals encara té dubtes, no passi basques: truqui’m i l’aconsellaré. Gratis. Com a antic boy-scout aquí em té, sempre a punt per ajudar-la. Ei, això si cap neurona no se’n va a «can pistraus», que a la meva edat... I ara què li deia? Ah, sí: Bon Any Nou. I no s’empatxi de cent cinquanta-cincs, que atipen més que els “polvorones”. ■

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT Els nens i les nenes de l’Espluga troben els seus �ons Aquest any, els actes nadalencs organitzats des de l’ajuntament de l’Espluga han començat d’una manera especial. Després de la tradicional encesa de la il·luminació dels carrers la tarda del divendres 1 de desembre, el diumenge dia 3 al ma� els més pe�ts de la casa tornaven a ser els protagonistes (com no pot ser d’altra manera en aquestes dates) amb una nova ac�vitat: la recercar del Tió al bosc. Més de 80 persones entre nens i nenes, pares i mares i altres familiars, es donaven cita a les 10:30 del ma� a l’aparcament de l’alberg Jaume I on els esperaven les regidores de l’ajuntament, la Sra. Erika Soriano i la Sra. Maria Jesús Mar�n amb dos guies de l’empresa espluguina Drac Ac�u, el Ramon Antolínez i la Chantal Puig acompanyats d’un personatge molt especial: el Draco, la mascota de l’empresa i vell conegut dels par�cipants en les ac�vitats infan�ls que l’empresa organitza. Un cop reunits, els guies van explicar als par�cipants la necessitat d’anar a buscar els Tions degut a la baixada de temperatures d’aquests dies i facilitar-los així el camí cap a cada casa.

L’excursió va portar els infants i els seus acompanyants per l’entorn del Villa Engracia tot mirant i, de tant en tant cridant, per intentar trobar els nostres amics. La cerca va donar com a resultat trobar un follet del bosc (la Clara Sans) que va explicar als nens i nenes que, efec�vament, els �ons havien començat el viatge a les cases i que ens podia ajudar a buscar-los. Així, acompanyats per aquest ésser fantàs�c es va reprendre l’excursió que va acabar al Parc del Garber on, amb gran sorpresa, els pe�ts de la casa van descobrir, amagats entre els arbres els seus �ons. I, sense deixar anar els seus amics, van poder recuperar forces amb un bon tros de coca amb xo-

colata. Les famílies que havien volgut par�cipar de l’ac�vitat, dies abans, van haver de passar per les instal·lacions de Drac Ac�u per a inscriure’s en la mateixa i deixar els seus �ons amb la corresponent tarja iden�ﬁca�va per a poder-los trobar. La bona acollida d’aquesta inicia�va i la valoració posi�va que van fer els par�cipants en acabar-la van sorprendre gratament els organitzadors i fa augurar que aquesta se seguirà organitzant en propers Nadals, passant a ser un més dels actes organitzats des de l’ajuntament amb la collaboració d’altres empreses i en�tats del poble. ■

Els infants han trobat els tions. Cedida

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT

L'Ajuntament de l'Espluga aprova un pressupost de 4,7 milions d'euros per al 2018 L’Ajuntament de l’Espluga ha aprovat inicialment aquest dijous en el Ple Municipal el pressupost per al 2018 de 4.738.810 euros amb el vot favorable de l’equip de govern i l’abstenció dels regidors de Som Espluga. La par�da més destacada del pressupost, i així ho anunciava el regidor d’hisenda, és la que es des�narà a la installació del camp de futbol de gespa ar�ﬁcial, una inversió ﬁxada en 500.000 euros. Joan Amigó celebrava els acords amb l’oposició que es tradueixen en la creació d’una nova par�da per polí�ques d’habitatge de 4.000 euros i l’augment a 20.000 euros per als pressupostos par�cipa�us. El regidor d’hisenda, Joan Amigó, també destacava els 9.000 euros de manteniment que permetran pintar l’Escola Mar� Poch i la par�da de 5.300 euros per pintar el Pavelló del Casal. Amigó va explicar que, una vegada estrenat el nou pavelló, es farà una rentada de cara a l’equipament espor�u del Casal. Un altre espai que s’adequarà és el local de l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell ubicat a l’an�c Escorxador Municipal, el consistori hi dedicarà 10.000 euros. El regidor d’hisenda també anunciava una actuació “de xoc” en els parcs infan�ls del municipi per arreglar i posar al dia els aparells i atraccions, s’hi inver�ran 18.000 euros. Dels comptes municipals també en destaca l‘adhesió de l’Espluga al consorci de televisió de TAC12, unint-se així amb

El Ple de l'Ajuntament. Gerard Bosch EL FRANCOLÍ

els pobles i ciutats del Camp de Tarragona que ja en formen part i incloure’s dins de la cobertura informa�va de la televisió i els serveis que ofereix TAC12. Joan Amigó va assenyalar que la par�da prevista és de 30.000 euros però que podria anar a la baixa en funció dels acords que es tanquin amb el consorci de la televisió pública. En el capítol d’inversions també en destaquen els 70.000 euros que es des�naran a l’arranjament de camins i a millora del camí del dipòsit de Sant Miquel. L’ajuntament comprarà l’any vinent un elevador per al Cemen�ri Municipal per facilitar les tasques dels enterraments, sobretot pensant en els nínxols més alts. Joan Amigó també avançava que es farà una primera intervenció a l’ediﬁci de Cal Cabeça, està pressupostada en 25.000 euros i servirà per netejar part de l’immoble i dur a terme pe�tes actuacions de manteniment. Som Espluga s’absté i cri�ca l’execució dels pressupostos El grup de l’oposició, Som Espluga, es va abstenir en la votació dels pressupostos i, d’entrada, lamentava haver rebut el pressupost amb pocs dies de marge per estudiar-lo i poder fer aportacions. Joan Amigó responia que enguany ha estat complicat enlles�r els comptes municipals a causa de la intensitat polí�ca del moment. D’altra banda, Josep Maria Vidal, regidor de Som Espluga, cri�cava que els pressupostos es preveuen d’una manera, però algunes de les par�des s’acaben des�nant, en el seu punt de vista, per cobrir altres matèries. “Les par�des són uns esbossos d’un dibuix que no saps com acabarà sent”, va expressar Vidal, mentre que Amigó defensava que s’havien executat bé. Finalment, el regidor de l’oposició remarcava que el seu grup plantejava dedicar 20.000 euros a polí�ques d’habitatge, una quan�tat que proposaven aconseguir amb una disminució de la despesa en festes. Finalment, per a les accions d’habitatge es preveuen 4.000 euros i el regidor d’hisenda assegura que, en l’inici de la crisi econòmica, la par�da de la Festa Major ja es va reduir prop d’un 50% i s’ha anat recuperant en els darrers anys. ■ Redacció EFMR

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT El consistori de l’Espluga aprova, per unanimitat, el Pla d’Ordenació Urbanís�ca Municipal

Amb el vot favorable dels onze regiDavid Rovira va expressar: “Celebro El batlle també va remarcar que el dors de l’Ajutament de l’Espluga s’ha que acabem d’una vegada, aquest projecte inicial es va redactar abans aprovat aquest dijous el Pla d’Orde- tema ha estat excessivament llarg” . de la crisi econòmica i que, des de nació Urbanística Municillavors, s’han produït molts pal (POUM) durant la canvis en tots els aspectes, sessió ordinària del Ple del també a nivell d’urbanisme, mes de novembre. i donava valor al fet que el El projecte de redacció POUM s’hagi aprovat amb el de les normes i plantejasuport de tot el consistori. ments urbanístics, que va En la mateixa línia, Josep arrancar el 2004 amb els M . Vidal celebrava que primers passos, ha quedat “aquest POUM sigui molt aprovat definitivament i diferent del que es va per unanimitat. Un fet que plantejar des d’un inici, molt va celebrar tant l’alcalde de més racional, tècnic i que no l’Espluga, David Rovira, com sigui amb ganes de voler el regidor de Som Espluga créixer per créixer”. ■ a l’oposició, Josep M. Vidal. Ple Municipal del novembre del 2017. Gerard Bosch Redacció EFMR

L’inici de la campanya electoral tenyeix l’Espluga de groc L’Espluga ha despertat aquest dimarts amb nombrosos llaços de color groc en els carrers principals i alguns monuments del municipi després de la primera nit de la campanya electoral per les eleccions al Parlament de Catalunya deñ pròxim 21 de desembre. La campanya ha donat el tret de sor�-

da aquest dimarts a la ma�nada amb la tradicional penjada de cartells, aquesta vegada marcada pels elements de color groc. Els llaços, que han aparegut en molts punts de l’Espluga, són com els que s’han u�litzat en les darreres setmanes per demanar l’alliberament dels consellers catalans cessats pel Govern espanyol i els pre-

Les 17 canyelles de la Font Baixa. Gerard Bosch EL FRANCOLÍ

sidents de l’ANC i Òmnium Cultural. A més, també s’han pogut veure cartells de la candidatura de Junts per Catalunya, la llista que encapçala Carles Puigdemont. A úl�ma hora d’aquest dimarts, també s’han penjat els cartells de la CUP. ■ Redacció EFMR

Cantonada de l'Avinguda de Catalunya. Gerard Bosch

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT Un professor de l’escola de música de l’Espluga, rècord Guinness de recital de flauta més llarg El professor de flauta travessera de l’Escola Municipal de Música de l’Espluga, Marc Horne, ha batut el rècord Guinness del recital de flauta més llarg després de tocar durant 27 hores i 30 minuts, aturant-se un màxim 5 minuts per hora. El flau�sta barceloní va completar aquest repte els dies 2 i 3 de desembre, va començar tocant a les 6 de la tarda del dissabte i acabava a dos quarts de 10 de l’endemà. Marc Horne, ha explicat a l’EFMR, que tot comença com una broma, quan per curiositat consul-

tava el llistat de rècords Guinness i va veure el del recital més llarg de flauta travessera. Una fita que fins ara conservava el músic indi, Murali Narayan, amb 27 hores i 10 minuts. Tot i això, Horne ara assegura que “el rècord Guinness només era una mo�vació” i que l’objec�u de fons era el de conscienciar que, amb preparació �sica i amb consells mèdics, és possible tocar un instrument durant moltes hores sense fer-se mal. Per això, el músic barceloní va completar les més de

El Marc acompanyat de la doctora Victòria Pons i la ﬁsioterapeuta Ana Velázquez. Cedida

27 hores amb l’ajuda de la doctora Victòria Pons, especialista en medicina de l’esport, i l’acompanyament de la ﬁsioterapeuta Ana Velázquez, directora del Centre de Prevenció de Lesions en Arts Escèniques. A més, en molts moments, també li van fer costat alguns amics i músics que van interpretar algunes peces amb ell. “Això no ho torno a fer mai més!”, aﬁrma Horne després d’haver assolit el rècord. El professor de l’escola de música de l’Espluga, confessa que el moment més complicat el va viure de 7 a 9 del ma�, amb l’impàs del dia a la nit, quan ja feia 24 hores que estava despert . Marc Horne recorda : “Literalment m’adormia, tinc ganes de veure el vídeo perquè recordo moments d’estar tocant i no tenir idea del que estava fent perquè estava somiant”. Marc Horne encara ha d’enviar la documentació perquè l’organització li reconegui el rècord Guinness. La inicia�va també va servir per recaptar fons per a la Marató de TV3 que enguany es dedica a la investigació de les malalties infeccioses. ■

Ajuntaments de la Conca re�ren la pancarta dels presos polí�cs i els llaços grocs per ordre de la Junta Electoral Els Mossos d’Esquadra van comunicar a Ajuntaments de la Conca de Barberà l’ordre de retirar les pancartes amb la frase “llibertat presos polítics” per instrucció de la Junta Electoral, ja que considera que afecta la neutralitat que han de preservar les institucions durant la campanya electoral. El requeriment també afecta la pancarta “Democràcia” d’Òmnium Cultural. Els consistoris van acatar la decisió, però no van amagar el seu malestar. De fet, en la majoria dels casos, la pancarta es va reubicar en altres punts del municipi. Per exemple, a l’Espluga es va penjar a l’edifici de Cal Cabeça, ubicat a la plaça de la Vila. EL FRANCOLÍ

Un dels primers batlles de la comarca en comunicar la retirada de les pancartes va ser Joan Güell, alcalde de Vimbodí i Poblet, qui a través de les xarxes socials va expressar: “La normalitat no es pot imposar, perquè no hi ha cap circumstància que ho sigui, de normal”. Güell assegura que l’empresonament de dos dels consellers cessats i els presidents d’Òmnium i l’ANC no passarà a l’oblit pel fet d’haver retirat la pancarta. Pel que fa a Montblanc, l’alcalde Josep Andreu va conﬁrmar que els Mossos d’Esquadra li van comunicar oralment l’obligació de re�rar les pancartes de la façana de l’ajuntament. Montblanc va decidir acatar l’ordre de la JunDESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT ta Electoral i re�rar la pancarta, tot i que es va tornar a instal·lar en llocs ben visibles, a tocar del mateix ajuntament.

La brigada de l'ajuntament treu els llaços de color groc. G. Bosch

Per orde també de la Junta Electoral, que va prohibir els elements de color groc en l’espai públic en considerar-los un símbol polític que afecta la neutralitat de la campanya electoral, la mateixa setmana de les eleccions, els operaris de la Brigada Municipal de l’Espluga van retirar els llaços de color groc que van ser penjats durant la primera nit de campanya electoral en nombrosos punts del municipi. El consistori espluguí va comunicar que acatava la decisió de la Junta Electoral de Valls, ja que “l’incompliment d’aquest requeriment comportava incórrer en un delicte de desobediència penat amb sancions econòmiques i inhabilitacions d’entre sis mesos i dotze mesos”. L’acord, adoptat per la Junta Electoral de la Zona de Valls el passat 11 de desembre, parteix de la denúncia del Partit Popular de Catalunya que assenyalava l’existència de pancartes sobre els presos polítics, llaços i elements de color grocs en ajuntaments i espais públics. El requeriment “d’immediata retirada” de tots els elements que va emetre la Junta Electoral implicava més d’una desena de municipis de la Conca de Barberà. ■ Redacció EFMR

Les forces independen�stes guanyen a L'Espluga amb Junts per Catalunya al capdavant Les eleccions del 21 de desembre, que en aquesta ocasió va ser un dijous lavorable, van estar marcades per l'alta participació, no només a nivell local. Junts per Catalunya, ha estat la força més votada a l’Espluga en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya amb 898 vots, seguit d’Esquerra Republicana amb 741 vots. Tot i el suport majoritari per a les forces favorables a la independència, Ciutadans ha estat la tercera llista més votada amb el suport de 234 electors. Més enllà de les tres primeres forces, a l’Espluga els socialistes han ob�ngut 171 vots i la CUP 117 vots. El PP ha sumat 65 vots, En Comú Podem 58 i el PACMA 10 vots. Finalment, s’han registrat 9 votacions en blanc i 9 nules. ■ Redacció EFMR EL FRANCOLÍ

El dia de les eleccions. Gerard Bosch

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT Ferran Civit repe�rà com a diputat al Parlament de Catalunya L’espluguí Ferran Civit serà diputat del Parlament de Catalunya en aquesta nova legislatura després que ERC sumés el 23,75% dels vots a la circumscripció de Tarragona, situant-se com la segona força, i obtingués 5 diputats. Civit serà l’únic representant de la Conca al Parlament. Ferran Civit, que en la darrera legislatura va ser diputat de Junts pel Sí, es presentava en aquestes eleccions com el candidat d’ERC a la Conca i el número 5 a Tarragona. Civit s’ha mostrat content de repetir l’experiència de diputat i celebra uns resultats del 21D que, considera, han consolidat la majoria independentista. ■ Redacció EFMR

Ferran Civit votant a l'Espluga. Albert Grinyó

L’Hostatgeria de Poblet rep el dis�n�u de garan�a de qualitat ambiental El Departament de Territori i Sostenibilitat ha concedit el dis�n�u de garan�a de qualitat ambiental a l’Hostatgeria de Poblet en consideració de l’estalvi i eﬁciència energè�ca de l’establiment. Per a l’atorgament d’aquest segell, la Generalitat té en compte l’estalvi i eficiència en l’àmbit de la il·luminació, la climatització, l’estalvi d’aigua, la gestió de residus, la compra de productes ecoetiquetats o els criteris de mobilitat. També es té en compte la formació ambiental dels treballadors i les tasques de comunicació i promoció entre els usuaris i treballadors. A Catalunya, més d’un centenar d’establiments turístics disposen d’alguna certificació ambiental, la majoria, una seixantena, del Distintiu de garantia de qualitat ambiental. Les noves instal·lacions de l’Hostatgeria de Poblet es va inaugurar l’any 2010 i ofereix allotjament amb 42 habitacions i també servei de restauració. L’Hostatgeria es troba en l’ine�or del recinte emmurallat del Mones�r de Poblet, just a la plaça, i l’espai és annex a l’ermita de Santa Caterina i està ubicat a l’an�c hospital de pobres i pelegrins. ■ Redacció EFMR EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT La Conca aporta 14 tones de productes al Gran Recapte d’Aliments Els dies 1 i 2 de desembre la Conca de Barberà va sumar ﬁns a 14 tones d’aliments i productes d’higiene per al Gran Recapte d’Aliments d’aquest 2017. Les aportacions a la comarca es van poder fer en 11 punts als municipis de l’Espluga, Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Sarral. Segons ha pogut saber l’EFMR, on més productes es van aportar va ser a Montblanc on es calcula que, durant les dues jornades, es van recollir 10,5 tones d’aliments, principalment llet, pasta, arròs i també molts productes d’higiene personal. La varietat de productes es repeteix a la resta de punts de la comarca però en menys quan�tat, per exemple a Santa Coloma de Queralt es van superar les 2 tones i a l’Espluga va girar entorn de la tona de productes. Segons aquestes dades del Banc d’Ali-

ments, a Montblanc s’hauria doblat la quan�tat de productes recollits respecte l’any passat i a Santa Coloma de Queralt hauria crescut en uns 600 quilos.

Respecte l’anterior campanya, on hauria disminuït lleugerament és a l’Espluga amb uns 400 quilos menys. ■ Redacció EFMR

Voluntàries del Gran Recapte recollint els aliments. Cedida

La vorera a la carretera de Poblet guanya als pressupostos par�cipa�us de l’Espluga La construcció d’una vorera a la carretera de Poblet de l’Espluga és la proposta que s’ha imposat als pressupostos par�cipa�us d’aquest 2017 amb 78 vots, gairebé el doble que el projecte d’una zona d’esbarjo per a gossos amb pipicà, l’altra idea que compe�a en la fase ﬁnal d’aquesta inicia�va. El procés de votació s’ha celebrat des del divendres 1 fins al dilluns 11 de desembre i enguany ha comptat amb 119 vots, el que suposa un 3,7 % de participació. Només una persona ha votat en blanc, mentre que 40 ho van fer en favor de la zona d’esbarjo i pipicà per a gossos a la Urbanització EL FRANCOLÍ

Carreras i, d’altra banda, 78 per la vorera de la carrertera de Poblet. El projecte guanyador s’executarà, amb un pressupost de 18.000 euros, durant el primer trimestre del 2018 i suposarà la construcció d’una vorera a la carretera de Poblet, entre l’encreuament del camí de la Cometa i la placeta del carrer Escodines. Amb aquesta intervenció es completarà la vorera ja existent en aquella banda de carrer i, així, els vianants ja no hauran de transitar per la calçada. Aquesta idea també incorpora l’arranjament de la part de zona verda que hi ha en aquest encreuament. ■ Redacció EFMR

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT L’Espluga impulsa de nou una campanya per prevenir el consum d’alcohol en menors

La regidoria de joventut i festes de l’Ajuntament de l’Espluga ha tornat a posar en marxa la campanya de prevenció del consum de l’alcohol en menors d’edat, just abans de les festes nadalenques. La inicia�va engloba els comerços que tenen a la venda alcohol, aquests establiments han rebut una carta explica�va de la campanya i un cartell amb el lema “Aquí no venem alcohol a menors”. Ara, els comerços han de penjar aquest rètol en un espai visible i fer complir la norma�va. A més, en el marc d’aquest programa de prevenció també es repar�ran fullets infor-

ma�us tant als adolescents com als pares per tal de conscienciar-los dels efectes nega�us del consum d’alcohol. La campanya, que impulsa el consistori, ja es va fer durant el primer trimestre d’aquest 2017 i remarca que l’alcohol és una droga legal de fàcil adquisició, fet que permet que els menors hi puguin accedir de manera més directa. El consum d’alcohol és un dels factors principals que afavoreixen l’aparició de problemes socials i de salut, però és una substància que els joves assumeixen com a menys perillosa. De fet, el consum de begudes al-

cohòliques entre els menors d’edat ha augmentat en els darrers anys. ■

Redacció EFMR

Una part de l’Espluga passa la nit del 25 sense llum Una avaria en un transformador elèctric d’Endesa va deixar aquest dilluns 25 de desembre una part de l’Espluga sense llum durant prop de 7 hores. L’avaria va afectar l’enllumenat públic de diversos carrers i 199 cases del municipi que van passar la nit del dia de Nadal sen-

EL FRANCOLÍ

se subministrament elèctric. Des de l’Ajuntament de l’Espluga es va comunicar la incidència a Endesa al voltant de les 10 de la nit. La companyia no en tenia constància i en poc més d’una hora van determinar que es tractava d’una incidència important. De fet, el problema no

s’ha resolt fins a gairebé dos quarts de 6 de la matinada quan s’ha installat un transformador de recanvi. La zona afectada per l’apagada va ser la pròxima a la plaça de la Vila, carretera de Poblet, carrer Torres Jordi i carrer de la Font, entre d’altres. ■ Redacció EFMR

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT Missa del Gall

El dia 24 de desembre, durant la Mis- campar-la a tot Europa, ha perdurat i sa del Gall es féu referència a la Fla- els cris�ans avui la rebem amb el goig ma de Betlem que aquest any, simbò- de gaudir d’aquest símbol tan signifilicament, presidia la celebració. ca�u com és el desig de pau en el món, En el moment que aquesta flama fou en uns moments que sabem que enportada cap a l’altar per dos joves, es llegiren unes paraules que donaren a entendre el significat d’aquesta llum. “En aquesta nit tan santa, en què celebrem el naixement de Jesús, podrem gaudir del símbol de la Flama de la Pau de Betlem. La idea que van tenir fa uns anys uns joves escoltes d’Àustria, d’anar a Betlem a buscar la flama de la pau per es- Pessebre de l'Església Vella. Cedida

cara hi ha guerres, fam, en què els drets humans més bàsics no són respectats. Avui a la nostra parròquia apostarem per escampar aquesta pau tan anhelada, encara que sigui com un pe�t gra de sorra enmig del món, i ens endurem simbòlicament aquesta ﬂama a les nostres llars perquè almenys a les nostres famílies hi hagi pau”. En acabar la missa els assistents van rebre una felicitació de part de mossèn Marcus i van poder tastar unes neules i torrons celebrant la nit de Nadal. ■ P. de Sant Miquel Arcàngel

La Flama de Betlem arriba a la Parròquia de Sant Marcàngel de l’Espluga El propassat dia 15 de desembre, una pe�ta representació de la parròquia, junt amb mossèn Marcus, vam assis�r a l’església de Sant Joan de Valls, a una cerimònia presidida per Sr. Arquebisbe Jaume Pujol, amb assistència de diverses parròquies de la diòcesi, per recollir la flama de Betlem i portar-la a la nostra parròquia de l’Espluga. Aquesta flama de Betlem va néixer de la idea que �ngueren un grup d’escoltes austríac, en que van anar a Terra Santa a recollir-la i la van escampar per Europa com a símbol portador de la pau al món. La cerimònia consis� en una explicació del simbolisme d’aquesta flama de Betlem, amb una projecció, amb cants a la pau acompanyats a la guitarra i unes pregàries que cada parròquia va preparar. Cada parròquia, va encendre uns llan�ons que es van collocar al centre de l’església en forma de colom de la pau. A con�nuació, un jove va explicar una experiència de servei als més febles que havia fet a Hondures, personalment, i ens va fer arribar a tots un sen�ment que hauríem de tenir amb els més marginats, i és el de mirar-los a la cara, una cosa tan senzilla que moltes vegades obviem. És la dignitat humana de tothom, independentment de la seva situació. EL FRANCOLÍ

Finalment, cada parròquia va poder encendre un fanalet amb aquesta ﬂama procedent de Betlem per portar-la a la seva comunitat parroquial, a ﬁ que en la missa del gall del dia 24 totes les famílies poguessin gaudir d’aquest símbol de pau i escampar-lo arreu. La trobada comptà amb l’assistència de molts joves de les parròquies de la demarcació. Per acabar l’acte la parròquia de Sant Joan de Valls va oferir un refrigeri als assistents. ■ P. de Sant Miquel Arcàngel

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT

L'Arxiu M. Tarradellas i Macià incorpora nova documentació al fons documental de l’historiador Paul Preston Amb aquest nou ingrés l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià amplia el fons bibliogràfic i documental de l’historiador britànic Paul Preston conservat a l’Arxiu L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià alberga el fons bibliogràfic i documental de l’historiador Paul Preston, que és el producte dels seus 50 anys de recerca. La cessió del llegat de Paul Preston al Mones�r de Poblet es va oficialitzar en un acte celebrat el 20 d’abril de 2015 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest fons inclou 2.800 llibres (la majoria sobre la Guerra Civil, la República i el franquisme) i caixes de material amb manuscrits, mecanoscrits, notes, documents, correspondència amb altres historiadors, esborranys dels seus llibres, d’ar�cles i de conferències, fotocòpies de centenars d’ar�cles, fotografies i material gràfic i audiovisual, així com entrevistes gravades en cassets i documentació diversa. Tota aquesta documentació anirà arribant al Mones�r en diferents tandes i en aquest tercer enviament han arribat 35 caixes de que inclouen principalment ar�cles sobre la Guerra Civil Espanyola, reculls de premsa sobre Francisco Franco i la Segona Guerra Mundial i ar�cles sobre Franquisme i sobre el règim feixista de Mussolini a Itàlia així com 120 llibres la temà�ca principal dels quals versa sobre la Guerra Civil espanyola, el franquisme, els brigadistes internacionals i on també hi trobem diverses biografies sobre Francisco Franco. Paul Preston Paul Preston (Liverpool, Regne Unit, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor, autor de diverses obres sobre la història contemporània d’Espanya, doctor en Història per la Universitat d'Oxford, catedrà�c d'Història Con-

EL FRANCOLÍ

temporània espanyola i director del Centre Cañada Blanch per a l'Estudi de l'Espanya Contemporània (London School of Economics). Les seves obres se centren en la història recent d'Espanya, des de la Segona República Espanyola (1931-1936), molt especialment la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) ﬁns a la Transició Espanyola (1976 - 1982) i ha estat biògraf de Franco (va accedir a molta documentació inèdita de la Fundación Francisco Franco) i ha escrit sobre personatges tan inﬂuents com el rei Joan Carles, San�ago Carrillo o Juan Negrín. Preston va impar�r classes a la Universitat de Reading entre 1973 i 1991. Més tard exercí com a professor d'Història Contemporània al Queen Mary College de la Universitat de Londres, i després passà al London School of Economics & Poli�cal Science com a Catedrà�c i Director del Centre Cañada Blanch per a l'estudi de la història contemporània d'Espanya de la mateixa universitat. Junt amb Hugh Thomas, amb qui va començar a estudiar la història espanyola sobre la Guerra Civil, i Ian Gibson formen el nucli d’hispanistes britànics que han dedicat el seu esforç a l'estudi de la història recent espanyola, especialment a la de la Segona República i la Guerra civil espanyoles. És membre de l'Acadèmia Britànica i és Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic i posseeix la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. També és Premi Pompeu Fabra 2012 a la projecció i difusió de la llengua catalana. El 2015 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el 2016 per la Universitat de Barcelona. Actualment Paul Preston escriu articles en diverses publicacions i col·labora també amb la BBC com a comentarista de l'actualitat espanyola. ■

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT L'Espluga celebra 50 anys de Pessebres Vivents L'Espluga de Francolí va commemorar el passat dissabte 30 de desembre, els més de 50 anys de tradició de Pessebres Vivents a la població, una de les més an�gues de Catalunya junt amb Castell d'Aro i Corbera de Llobregat. La Cova de la Font Major va ser l'escenari central dels actes de celebració, coincidint amb el 50è aniversari del primer Pessebre Vivent que es va representar en aquesta cavitat des del 1967 ﬁns a ﬁnals dels anys 70. Ja abans, coincidint amb la construcció i inauguració del Casal, el 1965, el Pessebre Vivent s'havia començat a representar als entorns d'aquell nou equipament. Durant els anys 80, 90 i encara des de l'entrada del segle XXI, la tradició l'ha man�ngut viva l'Escola Vedruna Mare de Déu del Carme. Des del 2009 el Pessebre Vivent ha recuperat el seu gran format als an�cs nuclis medievals de l'Espluga de Francolí. Agermanament entre dues etapes El 23 de desembre, el primer director i impulsor dels primers Pessebres Vivents a l'Espluga, fa més de 50 anys, Fernando Mar�, ja va ser l'encarregat d'inaugurar les representacions d'aquest any als nuclis del Capuig i del Castell. Aquest dissabte, ell mateix juntament amb l'actual director del Pessebre Vivent de l'Espluga, Xavier Lozano, plantaven dues alzines al parc del Freginal, l'espai verd que separa la Cova de la Font Major del barri del Capuig, i que per tant, uneix les dues principals etapes del Pessebre Vivent. Les dues alzines creixeran simbolitzant la llavor d'aquells que a mitjans del anys 60 van començar a representar el Pessebre Vivent, i dels que ara ho fan possible, en una nova etapa que justament està començant a créixer. Retorn a la Cova Després de la plantada de les alzines, els assistents, molts dels antics figurants i col·laboradors del Pessebre Vivent, van tornar a entrar a la Cova per fer-hi la visita tuEL FRANCOLÍ

rística actual, seguit de l'acte de celebració que es va situar a la Cova de la Font Major, a la galeria de la Mamella, davant del lloc que ocupaven les escenes de l'Anunciació als Pastors i la Casa de Pagès.

Vivent de l'Espluga, i el lliurament d'un distintiu de reconeixement a Fernando Mar�. L'acte va acabar amb la fotograﬁa de grup dels an�cs ﬁgurants, l'Ajuntament i el Casal de l'Espluga i l'actual equip del Pessebre. ■

Les autoritats tallen la cinta inaugural. Cedida

Allà, el president de l'Associació del Pessebre Vivent i actual director, Xavier Lozano; la presidenta del Casal, M. Dolors Civit, i l'alcalde de l'Espluga, David Rovira, van presidir l'acte de record dels primers Pessebres Vivents amb diferents parlaments i l'acte de reconeixement a Fernando Martí, qui va agrair a tots els assistents haver volgut compartir amb ell aquest esdeveniment tan simbòlic, 50 anys després. Un dels moments més destacats va ser la visualització de la pel·lícula elaborada per Josep Capdevila l'any 1969, del Pessebre

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

La Germandat celebra el primer mercat d’artesania amb l’objec�u de repe�r-lo El local social de la Germandat de la Santíssima Trinitat de l’Espluga es va omplir aquest diumenge de creacions artístiques en el que va ser el primer petit mercat d’artesania. Carme Gutierrez, amb treballs de bijuteria artística; Isabel Llurba amb bijuteria de punta de coixí, i Maria Antonia Bota, amb bijutería en plata, van ser les tres artistes que van exposar i vendre les seves creacions. El mercat va estar obert d’11 a 14 del matí i de 17 a 20 del vespre. Pel que fa a la resposta del públic, des de l’organització asseguren que va ser bona i, de fet, a partir de les 12 del migdia va ser quan el local social de la Germandat es va omplir. Aquest diumenge s’estrenava la proposta però la Germandat de la Santíssima Trinitat ha posat el local a disposició de les artistes per repe-

tir el mercat en futures ocasions. De fet, l’entitat vol aconseguir que el local sigui un espai on fer-hi activitats i que pugui dinamitzar el centre històric del municipi . En aquesta línia, des d’aquest divendres el local

social acollirà l’exposició fotogràfica d' Enric de Santos titulada “Instants d’una vida: 35 anys de fotografia”. Es presentarà a dos quarts de 12 del matí a càrrec de l’autor de l’obra. ■ Redacció EFMR

ORQUESTRA TREU-LI LA POLS AL TEU INSTRUMENT

L’Orquestra TLP desitja bones festes amb una actuació en vídeo L’Orquestra i el Cor Treu-li la Pols al teu Instrument de l’Espluga ha felicitat les festes de Nadal publicant una actuació de l’orquestra en vídeo a les xarxes socials en què interpreta “Jingle Bells”. El vídeo es va enregistrar el divendres 15 de desembre al local d’assaig de l’entitat al Casal de l’Espluga amb la participació d’una vintena de membres de l’orquestra i amb la col·laboració de l’EFMR. EL FRANCOLÍ

L’en�tat tanca un 2017 en el qual ha celebrat quatre concerts, un dels més destacats va ser el del 17 de juny al Museu de la Vida Rural quan l’orquestra i el cor van tocar conjuntament per primera vegada. L’orquestra també ha ofert un concert al Pla de Santa Maria i a Rocafort de Queralt. Finalment, les dues formacions musicals han par�cipat en la Festa de la Música de l’Espluga. ■ Redacció EFMR

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DEL PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Prop de 3.000 persones visiten el Pessebre Vivent Cinquanta anys després, Fernando Mar�, l’impulsor del primer Pessebre Vivent a la Cova de la Font Major de l’Espluga, ha donat el tret de sor�da als tres dies de representacions del Pessebre Vivent d’enguany. Mar� va tallar la cinta inaugural acompanyat del president de l’Associació del Pessebre Vivent de l’Espluga, Xavier Lozano; el diputat electe al Parlament, l’espluguí Ferran Civit; l’alcalde de l’Espluga, David Rovira; l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; el rector de l’Espluga, Mn. Marcus Vinicius, i regidors del municipi. Fernando Mar� es va mostrar molt sa�sfet de poder inaugurar el Pessebre d’aquest 2017, tot destacant l’equip de persones que el fa possible. Quan el 2009 es van recuperar les representacions, Mar� recorda: “Em va agradar molt que hi hagués joventut, que encara que no por�n les arrels, s’agafen amb el treball, la companyia i l’agrupació”. L’únic Pessebre Vivent està�c de les comarques de Tarragona consolida el recorregut pels nuclis de les an�gues Esplugues Jussana i Sobirana El Pessebre Vivent de l’Espluga ha rebut aquest any prop de 3.000 visitants en els 3 dies de representació, el 23, 24 i 26 de desembre, consolidant la xifra assolida en l’edició del 2015. Exactament han passat per les diferents representacions 2.907 persones, la meitat de les quals aquest dimarts 26, dia de Sant Esteve, l’únic en què es van produir algunes aglomeracions per l’excés de visitants que van comprar l’entrada a úl�ma hora. Per les representacions del 23 i 24 de desembre, les noves propostes per desconges�onar la cua van funcionar, com la venda anEL FRANCOLÍ

�cipada per internet amb horari tancat d’accés, o l’ampliació del recinte d’entrada amb un pe�t mercadet que es va organitzar els dos primers dies amb la par�cipació d’alguns comerciants locals. Un recorregut consolidat La representació d’aquest any ha consolidat el recorregut estrenat el 2015 pels carrers dels Penitents, Castell, Ametllers, Ponç Hug de Cervera i Abadia. Un recorregut de prop de 500 metres per l’an�ga Espluga Jussana i l’an�ga Espluga Sobirana, els dos nuclis de població dels quals va sorgir l’Espluga de Francolí, separats per pocs metres entre sí. Amb gairebé el doble de ﬁgurants que fa 2 anys (el Pessebre és bianual) es va aconseguir representar una quarantena d’escenes de la vida jueva, amb una nova ubicació del mercat, noves escenes com el sopar jueu de la Hannukà, o la incorporació de ﬁgures està�ques d’impressió com la captaire o la caiguda de les pomes. També les clàssiques escenes bíbliques de l’Anunciació a Maria, als Pastors o el Naixement de Jesús. Un altre dels atrac�us de la representació han estat els animals, amb més d ’u n a t r e n t e n a d’exemplars, entre els quals els camells de Melcior, Gaspar i Baltasar. El 26 de desembre es va estrenar una nova escena, la del viatge dels Mags d’Orient seguint l’estrella, situ-

ats fora del naixement, com era habitual en els úl�ms anys. Mig segle de Pessebres Vivents L’Espluga de Francolí va començar a representar Pessebres Vivents fa més de mig segle i enguany fa justament 50 anys que es va començar a representar el Pessebre Vivent a la Cova de la Font Major. El municipi va ser un dels primers de Catalunya a començar aquesta tradició. Des de llavors, ja sigui als primers Jardins del Casal, a la Cova, a l’escola Vedruna o des del 2009 als an�cs nuclis medievals, l’Espluga no ha deixat de representar de forma anual o bianual els seus Pessebres Vivents. Per això aquest any l’impulsor del primer Pessebre Vivent, Fernando Martí, va ser l’encarregat d’inaugurar dissabte l’edició d’aquest 2017, conjuntament amb l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el rector de l’Espluga, Marcus Vinicius Teixeira, i el diputat electe al Parlament de Catalunya, Ferran Civit. ■

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE JUBLATS

Exposició de diorames L'Associació de Jubilats de l'Espluga de Francolí, el passat dia 19 de desembre a les 11 del ma�, vam inaugurar una magníﬁca exposició de diorames nadalencs, 22 concretament, de gran qualitat expressiva i delicadesa extrema. Els treballs són realitzats pels alumnes de l'Escola Mar� Poch i l'Escola Vedruna Mare de Déu del Carme i de la nostra Parròquia de Sant Miquel. La nostra en�tat se sent molt orgullosa dels treballs i no volem que aquesta tradició desaparegui, com moltes que han deixat d'exis�r. Les 22 obres seran exposades ﬁns a mitjans de gener d'aquest 2018. Des de l'Associació de Jubilats volem animar la gent a venir a veure-la, val molt la pena. ■ Josep Maillo

BTT FRANCOLÍ

Socis del BTT Francolí celebren Sant Esteve amb l’ascens a la Pena Una vintena de socis del BTT Francolí van celebrar el dia de Sant Esteve amb una sortida a la Pena, una activitat que enguany ja ha viscut la seva novena edició. Els ciclistes van ascendir aquest

dimarts a l’antiga mina de barita de la Pena del PNIN de Poblet. Un cop completada la pujada, després d’un recorregut de 18 quilòmetres, els socis van brindar amb cava i van menjar torrons i neules per ce-

lebrar les festes de Nadal. Enguany la inicia�va es va incloure en e l p ro g ra m a d e fe s t e s d e l’Ajuntament de l’Espluga i les entitats del municipi. ■ Redacció EFMR

Els ciclistes a l'antiga mina de barita, celebren les festes de Nadal. Cedida EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2017

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Se celebra la tercera edició de la Cursa de la Llufa El passat 28 de desembre se celebrava Cursa de la Llufa, en aquesta ocasió, l'esdeveniment arribava a la seva tercera edició. Després d'un dia plujós i rúfol, en

de l'Església. La primera cursa consis�a en córrer 200 metres, i els miniatletes ho van fer de maravella. Seguidament començava la cursa de mig quilòmetre per a nens ﬁns a 9 anys. I per úl�m es donava el tret de sor�da a la cursa de tres quilòmetres i aquest any, com a novetat es va incloure la categoria de caminadors, que feien 1,7km. Després de l'esforç, els corredors eren obsequiats amb un got de xocolata calenta, que com cada any va oferir la Formació Permanent. Els guanyadors en la categoria masculina van ser Manel Álvarez, Marc Aranda i Lluís Pons, respec�vament i en la categoria femenina, el podi va ser per Haya Bednaqui, Sílvia Iturria i Laura Palleja.

Jordi Batet guanyava el premi a la llufa més original. Eva Bonet

Els guanyadors de les categories masculina i femenina. Eva Bonet

Pel que fa a la categoria de caminadors, el podi en la categoria femenina i masculina va ser per la Gemma Mercader i l'Andrey Istock. Com ja va essent una tradició, també es donava un premi a la llufa més original, que en aquesta edició va guanyar en Jordi Batet. Aquest any els organitzadors de la cursa, van voler celebrar la diada dels Sants Innocents, fent una broma a tots els seguidors del club. La setmana anterior a la cursa, es van penjar uns videos de la triatleta Dolça Ollé, l'alpinista Ferran Latorre, i els campionas mundials de curses de muntanya, Núria Picas i Kilian Jornet, dient que tots ells també vindrien a l'Espluga a correr la Cursa de la llufa. Des del Club atlè�c es vol agrair a tots els comerços de l'Espluga, associacions i col.laboradors per fer possible que aquesta tercera edició fos un èxit. Com cada any, els beneﬁcis de la cursa es donen en exclusiva a la Marató de TV3. ■

DESEMBRE 2017

Els atletes més menuts. Eva Bonet

el que no se sabia amb certesa si el temps deixaria fer la cursa, aquesta començava puntualment per als més menuts a les 4 de la tarda, a la plaça

EL FRANCOLÍ

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

Josep Baluja ens parla del viatge a Austràlia A la xerrada es va parlar d'Austràlia, d'una pe�ta part d'Austràlia. En concret van visitar tres estats: Nova Gal. les del Sud (Sidney), Victoria (Melbourne) i Soud Austràlia (Adelaide). Van estar trenta-sis dies i un recorregut de 4500 Km aproximadament. És un país immens, molt despoblat, pensem per exemple que l'estat de Nova Gal.les del Sud té una superﬁcie de 800.000 quilòmetres quadrats i solament una població de 7,5 milions d'habitants dels quals 4 milions viuen a la capital, Sidney És un territori amb molts punts d'interès tant si parlem de paisatges en general (diversos, rics, impressionants), com si ens concretem en el món vegetal (variat, diferent, nou), o

en l'àmbit de la fauna amb espècies úniques. La població es concentra bàsicament a les ciutats amb una diversitat d'ètnies molt notable. Coexisteixen na�us, colonitzadors britànics amb "nouvinguts" procedents, sobretot , de països

asià�cs i del pròxim orient, encara que també hi ha molts europeus. Al camp, grans extensions agrícoles amb milers d'hectàries o ramaderes amb milers i milers de caps d’animals. Un viatge recomanable amb l'encant d'estar a les an�podes. ■

Imatge d'Adelaide. Austràlia. Imatge d'internet

El jove violinista Sasha Amorós protagonitza la Festa de Nadal de la Formació Permanent La Formació Permanent de l’Espluga va celebrar la Festa del qual aquest any se n’ha celebrat el centenari del seu naide Nadal amb l’actuació del jove violinista montblanquí, xement. En la darrera part de l’audició, el repertori va pujar Alexandre Amorós o també conegut per de nivell amb obres d’Antonio Vivaldi, A. Sasha, que amb només 9 anys va sorSaint-Amery, Jules Massenet, Charles A. prendre el públic amb el seu gran dode Bèirot, Carlos Gardel. Finalment, Alemini del violí i la compenetració amb el xandre Amorós i Marc Torres van acabar pianista Marc Torres amb qui va comamb un recull de nadales. par�r escenari. Sasha Amorós va començar a estudiProp d’un centenar de persones omar el violí abans dels tres anys i amb nou plien bona part de l’Auditori Carulla Font anys ja ha guanyat el primer concurs de de l’Espluga per escoltar el repertori d’una violí de Barcelona organitzat per l’escohora de Sasha Amorós. En la primera part la de música Sant Gregori i també ha del concert van interpretar peces pensaestat reconegut amb el Premi Porter des per a aprenents, composicions de Frei Rovira de l’Escola Municipal de Múderic Seitz, Oscar Rieding, Zazir Bagirov i sica de Montblanc. Sasha també ha Joseph Hector Fiocco. estat guardonat amb el Gran Premi En la mitja part de l’actuació, Montdel Concurs Internacional a Distància se Bosch i Josep M. Vallès van recitar de la ciutat de Moscou. ■ poemes de Mn. Ramon Muntanyola, Sasha Amorós i Marc Torres. Gerard Bosch Redacció EFMR EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2017

C A S A L IOGA

El Casal impulsa la nova activitat gratuita "Ioga en família" El Casal juntament amb la professora de ioga Rosa Castro, ha ideat una nova ac�vitat que pot ser molt beneficiosa per aprendre a connectar amb la teva família. Amb el lema "Atura´t, crea nous vincles". Els pares i mares busquen ac�vitats pels seus fills que els diverteixin però que alhora compor�n uns beneficis pel seu desenvolupament físic i psicològic. En aquest cas el ioga pot ser una bona opció per unir la diversió amb la relaxació, la concentració i l’equilibri i crear una connexió especial amb els fills. Prac�car ioga des de pe�ts proporciona una base de flexibilitat i equilibri que més endavant els ajudarà en les següents etapes més adultes. Des de ben pe�ts ja podem prac�car ioga amb els nostres fills, perquè comencen a tenir la capacitat de realitzar i controlar certs moviments del cos, imitant postures que es

poden associar a animals o a altres elements que ja són familiars per ells, com un pont, un vaixell, un arbre, etc. Beneﬁcis del ioga en els més pe�ts El ioga és una ac�vitat recomanada per a tots els nens i nenes, tant pels que són més ac�us o inquiets com pels que són més �mids o vergonyosos, ja que pot ajudar a canalitzar la seva energia i augmentar l’autoes�ma. Així mateix, reforça la comprensió, la concentració i la relaxació entre els nens més ac�us, però també ajuda a que els més callats perdin la por a interactuar amb la resta de nens, aconseguint harmonitzar la seva personalitat i el caràcter. Amb la pràctica del ioga, els nens i nenes també desenvolupen la força, la coordinació, la flexibilitat o l’agilitat, a més de millorar els hàbits posturals i de respiració adoptant bones posicions per evitar problemes en un futur, com els dolors d’esquena.

Ioga en família Des�nat a mares/pares i ﬁlls d'entre 3 i 8 anys Cada primer dimecres de mes Inici de l'ac�vitat, el 7 de febrer Ac�vitat gratuïta És obligatori fer la inscripció Oﬁcines del Casal 977870359 EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2017

C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

El Club Pa� Casal de l'Espluga finalitza la temporada amb un magnífic fes�val El dia 23 de desembre a les 5 de la tarda, el Club Pa� Casal de l’Espluga acollia, com cada any, el fes�val de pa�natge dins les festes nadalenques, enguany dedicat als superherois. Amb el pavelló del Casal ple de gom a gom, començà la primera part del fes�val amb la desfilada de més de cinquanta pa�nadores del C.P. Casal de l’Espluga, que van obtenir un fort aplaudiment del públic, per donar pas a con�nuació al C.P. Salou, C.P. Montbrió i C.P. Montblanc, també molt aplaudits. La resta d’actuacions de la primera part anaren a càrrec del C.P. Casal, amb l’actuació de Mar Minguella en la categoria juvenil, tercera classificada en el Campionat de Tardor i vuitena en la Copa Catalana. Finalitzà aquesta primera part Eloi Canals Pascual, campió de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa en categoria sènior el 2017. La segona part del fes�val la inicià el C.P. Casal, seguit del C.P. Roquetes, C.P. Mont-roig, C.P. Calafell, i l’actuació de Josep Maria Trullols en categoria cadet, segon classifi-

cat en el Campionat Territorial, setè en el Campionat de Catalunya i tretzè en el Campionat d’Espanya. A con�nuació, el C.P. Casal va presentar quatre coreografies amb temes de superherois, que foren molt ovacionades. I per finalitzar el fes�val hi hagué la sorprenent actuació de Pere Marsinyach Torrico, dues vegades campió del món en categoria júnior el 2013 i 2014, subcampió europeu l’any 2016 a Friburg i el 2017 a Roana, campió de Catalunya, Espanya, Europa i quart del món el 2017. Fou emocionant i extraordinària la seva actuació interpretant el cant dels ocells, que posà el públic de pell de gallina, per la impressió provocada per aquell número. Vam comptar també amb la col·laboració del Marc Roca, que sempre ens sorprèn amb els seus jocs de llums tan essencials per aquestes actuacions. Així doncs, només ens resta felicitar l’entrenadora Sabina Masdeu i les monitores que, junt amb les pa�nadores fan possible l’èxit d’aquesta secció del Casal, i a tots els clubs que van par�cipar-hi. Moltes gràcies, i fins l’any vinent! ■

Les aventures de Llaidybug i Cat Noir. Eva Bonet

Increibles. Eva Bonet EL FRANCOLÍ

Batman. Eva Bonet

DESEMBRE 2017

ENTREVISTA

CARME FERRER, MESTRA DEL TALLER DE COSTURA LAKAKUS TEXT I FOTOS: MARIA MONTSERRAT

Segons el diccionari de Pompeu Fabra, el mot costura té un signiﬁcat més ampli que el fet de cosir, ja que an�gament s’atribuïa a una escola de nenes. Se’n deia “anar a costura” a aprendre. Avui ens hem apropat al taller LAKAKUS de l’Espluga, dirigit per la Carme, ubicat al passeig Cañellas, per conèixer què s’hi fa. Carme, des de quan realitzes aquesta ac�vitat? De cara al públic, des de l’abril del 2015, encara que jo sempre he cosit. La teva aﬁció per la costura, quan va començar? Doncs de pe�ta, a casa. Veig que tens un grupet de nenes que assisteixen a les teves classes. Quantes són? En aquest moment són quatre: la Mariona, la Gemma i les dues Albes Quines edats tenen? Entre deu i tretze anys. A par�r de quina edat poden començar a venir al taller? No podem parlar d’edats, sinó més aviat d’habilitats.

La Carme amb les seves alumnes. EL FRANCOLÍ

Hi ha nenes que als set anys ja mostren una facilitat per fer anar les �sores, d’altres són molt destres en manejar l’agulla. Jo diria que a par�r de set anys ja poden començar a tallar. Quins teixits u�litzeu? Són teixits de cotó 100% i elàs�cs Aquesta ac�vitat extraescolar va des�nada només a les nenes, o també hi podria haver nens interessats? També poden venir-hi nens. No fem diferència de gènere. Això més aviat ho imposa la societat. Hi va haver un temps que es considerava una tasca més femenina, però avui dia el que compta és l’habilitat per confeccionar, crear, etc. i això és a l’abast de tots. Hi va haver una època en què semblava que tot allò que feien les àvies o les mares no era modern, i no se li donava la importància que tenia. Ho creus així? Això con�nua passant encara. Les nenes vénen contentes, però de vegades, quan diuen “me’n vaig a costura”, als amics de la classe els sona estrany. Sembla que s’ha recuperat aquesta ac�vitat, no tan sols en els pobles sinó també a les ciutats. Es reuneixen per fer mitja, ganxet, etc. A més, a poc a poc, els treballs artesanals comencen a ser valorats, com en altres

MOLT PERSONAL

La Carme Ferrer va néixer a Terrassa Té dos ﬁlls. Actualment és l’alcaldessa del poble veí de Senan. I també dirigeix el taller de costura LAKAKUS (Artesania tèx�l)

temps. Per què? Hi hagué un moment de crisi econòmica en què molta gent va veure la necessitat de recuperar coses que tenia per casa. Aleshores van començar a sorgir locals, sobretot a les ciutats, on la gent es reunia precisament per recuperar aquella artesania i donar-li el valor que mereixia. Ara tot s’ha modernitzat molt més i es con�nua treballant en aquest camp. En anys passats, la costura o la labor (com en dèiem) era una assignatura que es considerava molt important sobretot per a les nenes. DESEMBRE 2017

ENTREVISTA És l’art de saber fer, de fer-nos les coses. Fer melmelades, conserves, tot

Ara, elles, ens ho conﬁrmaran. Un sí unànime.

Taller de la Carme, al Passeig Canyellas.

són treballs artesans que cal valorar. L’opció de comprar sempre hauria de ser l’úl�ma, mentre siguem crea�us i ens puguem fer allò que necessitem, manualment. Aquí a l’Espluga hi ha una tradició en aquest camp (modistes, sastres, sastresses, cosidores, brodadores, i ara també patchwork, puntaires, etc.). Creus que es pot recuperar en les noves generacions? Si aquestes ac�vitats es mo�vessin a les escoles, hi hauria més crea�vitat, llibertat d’expressió. Tot el que sigui creació ja és bo. Aquest grupet de nenes hi vénen a gust? Sí, molt. EL FRANCOLÍ

Mariona, per què has escollit aquesta ac�vitat? A mi em relaxa i desconnecto de l’Ins�tut. (La Carme em diu que la Mariona és molt polida i té facilitat per aquestes coses) Gemma, què és el més bonic de venir a costura per a tu? Fer coses elaborades per mi. (La Gemma té la qualitat de ser molt perseverant, segons la Carme) Alba, quines peces confeccioneu? L’any passat ho escollíem entre totes. Jo ara faig una faldilla, un caminet pel llit, un portaentrepans, un cuc Alba, hi ha molta crea�vitat o és la Carme la que us dirigeix i us marca les

pautes a seguir? A vegades ens ho diu la Carme i d’altres, si veiem alguna cosa a l’ordinador que ens agrada, aleshores fem un projecte. Havíeu cosit alguna vegada abans de venir al taller de costura? Totes diuen que sí. Us coneixeu de l’escola? Sí (Ara tornem a parlar amb la Carme) Et sents sa�sfeta del teu treball? Sí, molt Què t’aporta? Relaxa. No té límits. Fas el que vols. Les nenes que vénen aquí veig que estan contentes. Què aprenen, a més de cosir? Molta matemà�ca. El patronatge exigeix un càlcul, un estalvi de teixit, organització, apreciar el valor de les coses, fer proves. Avui dia l’esforç i la paciència costen molt Fas coses per encàrrec? Tot el que es pugui cosir. Úl�mament m’han demanat portaentrepans Finalment, creus que és important saber cosir? És important saber de tot. Saber fer. Carme, moltes gràcies per haver-nos obert el teu taller, donar-nos a conèixer la teva tasca amb aquesta conversa tan amena i interessant, i per collaborar amb El Francolí. ■

DESEMBRE 2017

CURAR-SE EN SALUT Encara al còlon

En completar la diges�ó dels menjars, uni cel·lular i alguns organismes el còlon fa un paper semblant al que pluricel·lulars senzills o, 2/ Bacteris ,els es fa als centres de tractament de re- més abundants,que aparegueren més sidus. El mètode tradicional d’opera- tard i totes les espècies són unicelció a aquests centres ha estat el compostatge: es barreja material orgànic, majorment restes de vegetals, i se'ls deixa a l’aire lliure o mig tapats on microbis, majorment fongs i bacteris, el decomposen; una mena de podriment controlat. De tant en tant s’ha de remoure la barreja per exposar tots els components a l'oxigen de l’aire ja que els microbis que hi treballen necessiten oxigen per viure, són aerobis (els agrada l’aire). Els hor�cultors i afeccionats fan una cosa semblant als seus horts o jar- Intestí amb gasos. Imatge d'internet dins par�culars. És un procés rela�vament lent que, a l’engròs per les lulars. L’altre Domini, 3/ conté tots els grans ciutats que el fan servir, genera organismes amb cèl·lules que tenen escalfor i s’expulsen gasos a l'aire que l’ADN concentrat en un nucli, en compfan pudors desagradables i a més con- tes d’estar esbarriat, Poden ser uni o tribueixen a l’augment del dioxi de pluricel·lulars; al capdamunt d’aquest carboni(CO2) a l’entorn, responsable grup (o Domini) hi ha els oganismes del canvi climà�c. Al còlon, on no hi ha més complexos com són les plantes, aire oxigen) hi arriben les restes més els animals i nosaltres mateixos... Es llenyoses, ﬁbroses, dels nostres men- pensa que s’han trobat restes de fòsjars. Els microbis que treballen allí són sils d’arquibacteris de quasi 3.000 mianaerobis (an- contra) no els agrada lions d’anys però l’origen de les difel’aire; és a dir, l’oxigen els mataria. Són rències (la paret i la genè�ca) amb els el tercer grup més gran de microbis al bacteris, més tardans, no està aclaricòlon i descomposen les restes dels da. Els Arquibacteris són molt abunmenjars -- completen la seva diges�ó dants als estómacs dels animals remu-- per un mètode anaeròbic, sense oxí- gants (ovins, bovins, etc) que mengen gen, en un contenidor (el còlon) com- ràpidament grans quan�tats d’herbes pletament tancat. Afengint-se a la fei- que les retornen a l’estómac per un sena començada pels Bacteroides i Fir- gon cop per digerir-les pausadament micutes que ja coneixem, aquests mi- més tard. Notable d’aquest �pus de dicrobis són del grup dit Arquibacteris. ges�ó anaeròbica (una mena de putreHo expliquem una mica. facció controlada sense oxigen) és la Una forma d'organitzar, classiﬁcar, producció del gas metà (CH4) en gran els components de l’arbre de la vida quan�tat que té un efecte nociu al cansegons la seva an�guitat es diu Els Tres vi climà�c, en forma de gas sense comDominis (o Grups): dos dels Dominis bus�ó, molt pitjor que el dioxi de carsón organismes amb cèl·lules sense nu- boni. Però la seva combus�ó -- forma cli, és a dir, amb l’ADN esbarriat, 1/ Ar- la major part del gas natural -- no afecquibacteris, (arqui. an�c en grec), su- ta tant el canvi climà�c com els composadament els més an�cs, la majoria bus�bles dits fòssils: carbó, benzina, t EL FRANCOLÍ

etc, que resulten en grans quan�tats de dioxi de carboni (CO2). Significant que el gas natural, avui fet servir com a combus�ble per busos municipals a grans ciutats i per molts camions redueix fins a un 75% les emissions perjudicials dels motors d’aquests vehicles quan fan servir benzina o dièsel. D’altra manera, tant en els remugants com en els humans la diges�ó anaeròbica és molt eficient. El metà és incolor i inodor i s’expulsa en les ventositats (pets) que agafen la pudor (llufes) d’altres gasos de la diges�ó dels mamífers que contenen derivats sulfurosos (per ex. l’àcid sul�ídric fa olor d’ous podrits) i escatol un gas amb l’olor natural de les matèries fecals que fou descobert (1887) pel metge alemany Ludwig Brieger. Als centres moderns de tractament de residus s’està adoptant el sistema de diges�ó anaeròbica dels residus orgànics vegetals i animals i d’aigües. Les reaccions es fan en reactors tancats (digestors) que poden se de molta grandària i els gasos resultants es fan servir com a biocombus�ble (biogas) per fer anar motors, turbines i fabricació d’electricitat. Els residus sòlids són fer�litzants de qualitat amb els microbis que poden con�nuar la seva feina a la terra on s’apliquen. És curiós que l’escatol, el gas de la pudor de les femtes, està classificat pels experts en olors/perfumeria com a dins del ventall floral. Perfums de les flors oloroses es veu que contenen una part d’escatol. De fet els fabricants de perfumeria també inclouen una mica d’escatol en els seus perfums com a factor estabilitzador. Sembla com el cas del símbol del ying i yang xinès on ambdós aspectes, oposats i complementaris al mateix temps, contenen una pe�ta mostra l’un de l’altre. Parlem un moment del sistema olfactori nostre i de molts animals, perquè il·lustra efectes, escampats per tot DESEMBRE 2017

CURAR-SE EN SALUT el cos, dels productes de l’ADN (microbioma) dels microbis que tenim als budells . Resulta que es pot dir que a més d' olorar pel nas, “olorem” per cèl·lules descobertes a moltes parts del cos (pulmons, ronyons, muscles, etc ) i a llocs encara per descobrir. Els inves�gadors Richard Àxel (Columbia U.,NY) i Linda Buck del Fred Hutchinson Cancer Reasearch de Sea�le, el centre on

�pus de receptors químics, però només 350 dels mil estan dedicats als receptor d’olors. Uns tants estan dedicats als receptors del gust a la llengua, semblants als del nas. Doncs la majoria més gran han d’estar dedicats a manejar els receptors quimics a la resta del cos, per exemple, se n’han descobert als pulmons, ronyons, muscles etc, i qui sap quants més d’altres que estan per descobrir... Jennifer Pluznick és Professora de l’Escola de Medicina Johns Hopkins a Bal�more i s’ha especialitzat en la fisiologia - com funciona - del ronyó. Ha trobat als ronyons, receptors químics que són semblants -en la seva composició química- als de l'olfacte al nas. Un d’ells, anomenat Olfr(eceptor) 78 captura una varietat de senyals químics -- els Linda Buck, Premi Nobel 2004. Imatge d'Inetnet seus ligans -- que són les substàncies (una mena d’àcids grassos dits de cadena curta; SCFA’s resumit en anglès) que resulten de l’acció dels microbis Bacteroides en la diges�ó dels aliments de que parlàrem el mes passat en relació a l’obesitat. En aquest cas les mateixes substàncies tenen un efecte diferent del d’influir en l’obesitat. Els ronyons són òrgans fonamentals en el manteniment de l’equilibri Richard Àxel, Premi Nobel 2004. Imatge d'internet químic i nivell de l’aigua al cos i per tant en l’estabilitat de la tractaren el càncer de Josep Carreras, pressió de la sang. Per tant, resulta reberen el Premi Nobel 2004 per ha- que substàncies (els SCFA’s) produïver demostrat al nas els sensors quí- des al budell gros per la intervenció mics, receptors, als finals dels nervis dels microbis hostatjats allí poden inde l’olfacte que, en captar el senyal qu- fluir en la nostra pressió de la sang: ímic d’una olor - que en diuen el ligan hipertensió si massa alta ( causant per o lligam concret, un exemple més de exemple els ictus, o vessaments/empany-i-clau exclusiu - és transportada bòlies cerebrals que dèiem abans) o al cervell on s’elabora la sensació que bé hipotensió si massa baixa (causant tenim de l’olor en cas. Es veu que al per exemple desmais i síncopes; tamnas hi tenim uns 5 milions de recep- bé ictus d’un altre �pus: perquè no tors i podem dis�ngir fins un bilió arriba prou sang al cervell). No és que, d’olors diferents. Dels nostres 20.000 literalment, el ronyó olori però el progens i escreix al nostre ADN n’hi ha uns cés químic és el mateix que el nas fa 1000 gens, una porció considerable si servir per olorar: detectar i captar ( pensem que només es tracta d’olorar, receptor químic/pany + ligan: producque es dediquen a administrar aquests te químic concret/clau) un producte EL FRANCOLÍ

químic del que en resulten conseqüències que seran diferents segon l’òrgan que està “olorant”. Els mètodes de comunicació química són molt estesos en la Natura: els espermatozoides, les cèl·lules e l’esperma masculí avancen cap a trobar l’òvul femení per la concepció tot seguint un gradient de concentració d’una “olor” química de l’òvul; les formigues segueixen senyals químics -- “oloren” -- en els seus anars i venirs; els mosquits ens troben ràpidament per les seves dianes “olorant” el dioxi de carboni (CO2) que exhalem en la nostra respiració; les mosques... etc etc. I no cal dir de l’enorme capacitat dels gossos: Quasi la meitat del seu cervell està dedicat a les olors que els proporcionen ﬁns a 220 milions de receptors al seu nas comparat amb els nostres 5 milionets.... Al nostre budell, amb la par�cipació del microbioma, els ADN’s (mul�milionades de gens) de l’enorme quan�tad -- milionades -- de microbis, es produeixen una mul�tud de substàncies essencials pel funcionament del nostre cos inclòs el nostre cervell. Per ex. el nostre cos només és capaç de produir la vitamina D (amb el sol a la pell). Les altres vitamines les treiem dels menjars i algunes es fabriquen al budell amb el microbioma, els gens dels ADN’s dels microbis que hi habiten: vitamina K, important en el procés de la coagulació de la sang, vitamines B1, B2, B8(bio�na), B9(àcid fòlic),B12.... una vintena d’hormones ..... neurotransmissors que són essencials pel funcionament del cervell... Tot un gran ventall de productes químics orgànics que mantenen una comunicació química constant -- semblant a la comunicació pel sen�t de l’olfacte -- entre moltes cèl·lules de molts òrgans per tot el cos per mediació del corrent de la sang que, transportant aquestes substàncies, li dóna un bany intern d’aquestes a tot el cos. Aquesta comunicació constant contribueix a la coordinació de la gran diversitat de funcions involucrades en la nostra vida de moment a moment. ■ Anton Martí DESEMBRE 2017

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber d'Abdon Saragossa i Pallarès Abdon Saragossa i Pallarès va néixer a la nostra vila el 9 de juliol de 1883. Era ﬁll de Josep Saragossa i Vidal, pagès, i de Maria Pallarès i Vendrell. De molt jove ingressà al seminari de Tarragona i va ser ordenat de sacerdot l’any 1908. Tot seguit fou des�nat de vicari a Vilaverd però, a causa de la seva manca de salut, se li va indicar que exercís el ministeri sacerdotal a l’Espluga. I així ho va fer des del mes de maig de 1909 com a coadjutor (prevere que ajuda el rector d’una parròquia) durant gairebé quaranta-dos anys, ﬁns a la seva mort. Amb bons coneixements de música, es va adherir al Tercer Congrés Nacional de Música Sagrada que es va celebrar a Barcelona del 21 al 24 de novembre de l’any 1912. Esdevingué una vertadera ins�tució en totes les ac�vitats que es desenvoluparen a la parròquia espluguina i va es-

�mular la fundació de diverses organitzacions de caire religiós. En aquest sen�t, assumí la responsabilitat de dirigir la Congregació Mariana i l’Associació dels Sants Àngels, creades ambdues a redós del convent dels pares paüls, quan aquests abandonaren l’Espluga en el període 1914-1922. L’any 1924 es�mulà la refundació de la Congregació Mariana organitzant la secció de caritat, la secció dramà�ca, la secció de pietat i la secció d’esports. Fou un dels fundadors de la revista “El Francolí” l’any 1921, publicació en la qual va publicar vint-i-tres ar�cles entre els anys 1921 i 1925, de diversa temà�ca. L’any 1927 va animar diversos espluguins, juntament amb el jesuïta Francesc de Paula Vallet i l’aleshores canonge Josep Cartanyà, a crear l’en�tat Centre Cultural. També va organitzar diverses peregrinacions al Santuari de Lor-

da (Lourdes en francès) i promogué campanyes d’exercicis espirituals a Tarragona i al Balneari de les Masies. L’any 1931 va col·laborar en la recerca que a l’Espluga féu l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, ins�tució fundada a Barcelona l’any 1922 i dedicada a recollir d'una manera exhaus�va la música popular arreu de les comarques de parla catalana. Durant la guerra civil de 1936-1939 visqué situacions de risc i durant sis mesos es�gué ingressat a l’hospital de Valls, on coincidí amb el també espluguí i pare paül Abdon Civit. Ja en la postguerra, i davant la manca d’organista, assumí la part musical de la vida de la parròquia, tot i el seu delicat estat de salut. Va morir a la nostra vila el 15 de setembre de 1950, als 67 anys, essent enterrat l’endemà. L’”Hoja Parroquial” dominical, en la seva edició espluguina, li dedicà un sen�t homenatge. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliograﬁa:

ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2005. ■

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU "Per què prohibir tot allò que fos groc?" "Dir que el groc és propaganda electoral és pur cinisme, atès que hem patit unes eleccions il·legítimes, en un context de plena dictadura. [...] El color ens produeix sensacions, sentiments i estats d’ànim; ens transmet missatges, ens expressa valors, malgrat que no existeix més enllà de la nostra perEL FRANCOLÍ

cepció visual: i aquí rau la força del nostre groc tan reivindicatiu. El groc tradicionalment s’ha associat a la intel·lectualitat, la intel·ligència, les emocions... és el color de la llum solar, del poder i de l’acció; simbolitza la força, l’autoestima i la fortalesa emocional, i psicològicament, s’asso-

cia amb el desig d’alliberament, un desig que volem per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, com també per als membres del govern a l’exili". ■ Joan Abril Espanyol El Punt / Avui 29 de desembre del 2017 DESEMBRE 2017

JOVES ESCRIPTORS El dia que per fi, vaig decidir estudiar "filosofia i lletres" JUDIT DELGADO

A les acaballes del que ha estat un any molt més que intens, tant a nivell col·lectiu com a nivell personal, faig un balanç respecte la meva trajectòria com a estudiant que em satisfà molt més del que hauria pogut esperar, tot prenent un camí que, fins fa uns mesos, difícilment hauria imaginat. Després d’haver fet la selectivitat i barallar-me, com alguns en sereu coneixedors, amb l’administració de la Universitat Autònoma de Madrid en el meu intent frustrat d’estudiar-hi filosofia, política i economia, vaig descobrir, per casualitat, què era el grau d’humanitats –l’antiga “filosofia i lletres”– de la Universitat Pompeu Fabra i que, a partir del tercer curs, podia combinar-se amb els estudis de periodisme. Per la meva sorpresa, ja que mai n’havia sentit a parlar, el grau d’humanitats són uns estudis transversals que tracten la història, la filosofia, l’art i les llengües i que permeten tenir una visió global i interrelacionada d’aquests aspectes que ens fan coneixedors del passat i que marquen el nostre present. Així doncs, entre les opcions d’estudis encarades a les ciències polítiques, vaig marcar-hi la carrera d’humanitats, grau que estic cursant actualment i que ha fet adonar-me’n que, més aviat tard que no pas d’hora, he trobat la vocació que voluntàriament o involuntària havia intentat evitar des de 4t d’ESO, curs en què havia optat per uns estudis encarats a les ciències naturals i que vaig reconduir, erròniament, durant el batxillerat, on vaig intentar convèncer-me a mi mateixa que els con e i xe m e nt s s o b re l ’e co n o m i a m’aportarien alguna cosa a nivell EL FRANCOLÍ

personal. Finalment, i contra tot pronòstic, he acabat fent allò que de debò m’inquieta i que, en alguns casos, ja havia investigat pel meu propi compte abans d’arribar a la universitat. Per tant, com podia ser que tenint uns interessos tan clars, renegués de la meva vocació humanista, que no volgués veure-la, i encara menys acceptar-la? Doncs, malauradament, perquè avui dia no són valorades les ciències humanes, les quals no només ens poden aportar informació molt interessant, sinó que ens fan tenir un pensament crític davant la vida. D’altra banda, resulta evident que tant jo com els meus companys de classe tindrem problemes per accedir al món laboral per a dedicar-nos a allò que estudiarem durant els propers anys i que mai serem prou valorats perquè “som de lletres”, però malgrat això, el que més em preocupa no és ni la dificultat que tindré per trobar feina, ni el fet que aquesta infravaloració que patim i patirem sigui fruit de l’acció d’un govern que ens vol estúpids; el que em preocupa de de-

bò és que, molts –jo inclosa– arribem a creure que les humanitats (englobant-hi tots els estudis que tracten les ciències humanes) “no serveixen per a res” o “poden ser un hobby, però mai una feina”, perquè això significa que la tasca del govern d’idiotitzar-nos, de tornar-nos ximples i simples està resultant efectiva, i aquest fet és una realitat que va des de l’humanista que renega de la seva pròpia vocació per estudiar quelcom “amb més sortida”, fins a l’existència d’un professional de qualsevol altre àmbit que, incapaç de tenir un pensament i enraonament propis, no valora els qui es dediquen a les humanitats. Per aquest motiu, crec en la importància de parlar de les ciències humanes com uns estudis necessaris que no són ni més ni menys que les armes contra un sistema educatiu al qual li fan nosa les reflexions crítiques i les ments pensants, i en la responsabilitat de tots nosaltres de visibilitzar uns estudis que sovint se’ns oculten o, en els pitjors dels casos, se’ns neguen degut a la seva suposada manca d’utilitat. ■

DESEMBRE 2017

MUSEU DE LA VIDA RURAL

Tanquem les ac�vitats culturals del 2017 casant literatura i paisatge: dos escriptors, una ermita, un viatge en carro i les Jornades del Paisatge.

Presentació d’Els anys de la serp El dia 1 de desembre Jordi Llavina va ser l’encarregat de presentar Els anys de la serp, la nova novel·la de Joan Rendé, que ha tornat a la narra�va de ﬁcció amb un història d’àmbit rural, emigració i postguerra. Els anys de la serp (Proa) segueix la peripècia vital d’una nena que, amb 3 anys, emigra amb la família des de la serra de Cazorla (Jaén) a les muntanyes dels Ports i després als Pirineus catalans. El xoc cultural de l’idioma i les dis�ntes tradicions, sumats a una desgràcia familiar, obliguen la nena a madurar prematurament en un entorn agrest que haurà de fer seu. Novel·la inicià�ca amb ulls de dona, Rendé ha deixat de banda, tal com confessa ell mateix, el seu es�l irònic i opta per un to més seriós.

Jornades del paisatge

El 16 de desembre se celebrava la 4a Jornada del paisatge, que es va dedicar a la ﬁsonomia. La benvinguda va anar a càrrec del president del Consell Comarcal, Francesc Benet; el regidor de comerç, medi ambient i agricultura de l’Espluga de Francolí, Antonio Vendrell, i la consellera comarcal de paisatge, Sara Janer. La representació ar�s�ca del paisatge es va abordar en tres ponències: Realitat i recepció, l’enquadrament de la fotograﬁa del paisatge, a càrrec d’Albert Carreras, cap de col·leccions del MVR i fotògraf; Ubicació i origen, a càrrec de Quico Es�vill, ar�sta plàs�c i escenògraf autodidacta; i Representació dinàmica del paisatge i divulgació, a càrrec de Pitu Amigó, doctor en Biologia, aromista, naturalista, músic i fotògraf amateur. Després d’una pausa cafè amb productes de la Conca, Sara Janer va moderar el debat entre els ponents sobre la representació ar�s�ca del paisatge. Es va tancar la jornada amb la visita a l’exposició Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro.

Jornades del paisatge. MVR

Presentació d'Els anys de la serp. MVR

Presentació d'Ermita

Visita comentada per Vinyet Panyella

Quinze dies després, Jordi Llavina tornava per presentar el seu darrer llibre de poesia, l’Ermita, de la mà de l’editor de Meteroa, Jordi Fernando. Ermita és un poema de 1.400 versos que parteix d’una excursió evocadora a l’ermita de Sant Pere del Puig, a la Selva del Camp, poble de la mare del poeta. Els records d’anteriors ascensions, la contemplació de la natura i el silenci de la caminada, fan que el poeta versegi records i pensaments sobre l’amor, els ﬁlls, la soledat...

Vinyet Panyella, directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, comissària de la commemoració de l’ Any Ramon Casas i comissària de l’exposició del museu: Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro, va fer una visita comentada a l’exposició el passat 17 de desembre, repassant anècdotes d’aquest memorable viatge i aprofundint en el recorregut vital i ar�s�c de Rusiñol i Casas. El 9 de gener Panyella par�ciparà en una lectura de textos en referència a l’exposició i el dia 13 oferirà una darrera visita comentada. El 14 de gener és l’úl�m dia per visitar l’exposició.

Presentació d'Ermita. MVR

EL FRANCOLÍ

Visita comentada exposició. MVR

DESEMBRE 2017

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

L’Escola Vedruna celebra la Festa de Nadal inaugurant la nova porteria L’Escola Vedruna de l’Espluga va inaugurar el divendres 15 de desembre, la nova porteria de l’ediﬁci en el marc de la Festa de Nadal del centre educa�u. Per bé que l’estrena oﬁcial de la remodelació va ser aquest desembre, el centre ja va començar el nou curs escolar amb bona part del ves�bul renovat. En primer lloc, l’Escola va celebrar el fes�val de Nadal al Teatre del Casal amb la par�cipació de tots els alum-

El vestíbul renovat de l'escola. Cedida

EL FRANCOLÍ

nes representant escenes nadalenques. L’acte va con�nuar al centre escolar amb la inauguració oﬁcial de la nova porteria i ves�bul de l’escola. Les actuacions van permetre renovar la imatge de l’entrada central de l’escola i millorar la funcionalitat de la porteria. En aquest espai, s’hi ha instal·lat una porta de vidre automà�ca, s’ha habilitat un nou taulell per atendre les visites i també un espai de secretaria. A més, una de les intervencions més vistoses ha estat la illuminació del sostre que es-

tà composta per 200 llums LED que representen el cel de l’Espluga del 22 de maig, que és Santa Joaquima de Vedruna. Aquesta instal·lació ha estat la més complicada i, de fet, ha edarrerit l’estrena oﬁcial de la remodelació de la porteria. La Fundació Vedruna Catalunya ha inver�t 45.000 euros en aquestes actuacions. L’acte del passat 15 de desembre, també va servir per homenatjar a Fina Salvadó que durant 35 anys ha fet un servei a l’escola. ■ Redacció EFMR

Els alumnes al ﬁnalitzar l'actuació. Cedida

DESEMBRE 2017

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Acte de reconeixement d'Escola Verda Divendres 1 de desembre s'ha dut a terme l’acte de cele- cada a l’entrada del centre que acredita l’escola com a Escobració davant la comunitat educa�va. L'escola Mar� Poch la Verda. Finalment els alumnes de cinquè des de la terrasesdevé ESCOLA VERDA i entra a formar part de la xarxa d'es- sa de l’escola han descobert la lona del 60è aniversari que coles verdes de Catalunya per la sostenibilitat. aquest curs celebra el centre. Durant l'acte els delegats verds de cada curs han expresL’esdeveniment d’aquest divendres s’ha celebrat al ves�sat els seus compromisos en relació al programa d’Escoles bul de l’ediﬁci, ja que la pluja ha impedit que es pogués reaVerdes, també hi ha hagut parlaments d'una representant litzar a l’exterior. Tampoc no s’ha pogut penjar les caixes niu, de l’AMPA, una mestra representant ni els hotels d’insectes que totes les del comitè verd del centre, la direcaules havien confeccionat pels difetora de l'escola i l’alcalde del poble. rents espais de l’escola. Elements que L’acte també ha �ngut caràcter fesal llarg de la setmana vinent s'aniran �u amb una actuació de ball de basposant a diferents espais de l'escola. tons per part d’alumnes de sisè i la Aquest reconeixement és una ballada dels capgrossos de la Germostra de la tasca realitzada ﬁns a mandat de la San�ssima Trinitat a ara a l'escola, però també és un comcàrrec d’alumnes de cicle mitjà. promís per part de tota la comuniAmb la presència de l’alcalde de tat educa�va de seguir treballant en l’Espluga, David Rovira, i un gran nomaquesta línia. ■ bre de membres de la comunitat eduComitè ambiental de ca�va, s’ha descobert una placa ubi- Moment en que es descobreix la placa. Cedida l'Escola Martí Poch

Ac�vitat al Mar� Poch per conèixer millor el poble Els dies 23 i 29 de novembre els alumnes de 3r de l’escola Mar� Poch vam dur a terme unes ac�vitats per conèixer millor el nostre poble i el seu passat. Van venir els mestres del Camp d’Aprenentatge i en van animar a traslladar-nos a una altra època, l’època medieval. El dia 23, les ac�vitats es van realitzar a la nostra escola. Vam jugar i aprendre alhora. A través d’un audiovisual vam conèixer els dos nuclis de població que formaven l’Espluga medieval: l’Espluga jussana i l’Espluga sobirana i el seu passat templer i hospitaler. Vam jugar a un joc en el qual ens havíem de disfressar de diferents personatges: bisbe, rei i reina, pagesos, artesans, cavallers…..Tots teníem el nostre paper i així vam poder entendre com s’organitzaven les diferents classes socials. Per acabar, després del pa�, van fer un taller d’arquitectura. Amb diferents peces de fusta, els professors ens EL FRANCOLÍ

ajudaven a muntar l’estructura dels edificis i esglésies romàniques i gò�ques d’aquella època que han perdurat fins als nostres dies. El dia 29 al ma�, vam fer una sor�da pel poble. Vam visitar els principals edificis del casc an�c: l’església de St Miquel, l’hospital, part de la muralla i torre… Dintre de l’església vam observar el sostre d’una manera diferent… L’anàvem mirant al mirall que dúiem a les mans mentre caminàvem. Semblava que el sostre fos al terra i el terra al sostre!! També ens van parlar del vitralls i vam visitar un vitraller. Els vidres es pinten amb pigments naturals i després s’ajunten amb plom! Durant la sor�da, per grups vam fer moltes fotos i també

vam anar completant un dossier que portàvem. Vam dibuixar moltes marques de picapedrers. Les feien sobre la pedra que picaven per poder cobrar després pel seu treball. Tot plegat, va ser una ac�vitat molt diver�da! ■

DESEMBRE 2017

ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ

Game over a l’Ins�tut Joan Amigó L’Ins�tut Gu�mann és una ins�tució nascuda de l’esforç del Sr. Guillermo González Gilbey, el qual va pa�r un accident de trànsit que el va deixar paraplègic i va experimentar en primera persona la falta d’atenció mèdica i del procés de rehabilitació. Les tècniques aplicades pel tractament que va poder rebre a Anglaterra de la mà del Dr. Gu�mann el van mo�var a impulsar un centre al nostre país que seguís aquestes directrius capdavanteres. Durant molts anys, aquesta ins�tució ha anat creixent i ha ampliat la seva tasca social defensant els drets i l’equiparació d’oportunitats de les persones discapacitades. Dins l’àmbit de la prevenció i la sensibilització social s’ha apropat al nostre centre de L’Espluga en Ferran, un voluntari de l’Ins�tut Gu�mann per explicar la seva experiència vital, els mo�us pels quals va en cadira de rodes i el programa Game Over. Aquest programa de prevenció d’accidents de trànsit “té com a objec�u sensibilitzar els joves amb la ﬁnalitat que desenvolupin comportaments responsables, adop�n ac�tuds de prudència i prenguin les mesures de seguretat necessàries en conduir un vehi-

cle o en prac�car ac�vitats espor�ves o de lleure”. És una campanya de prevenció de lesions medul·lars i cerebrals en col·laboració amb el servei de Trànsit. En el desenvolupament de la xerrada l’alumnat va poder comentar diverses situacions i van arribar a la conclusió que pujar al cotxe d’una persona que no es troba en les millors condicions per a conduir és millor trucar als pares o agafar un taxi, donat que en un segon et pot canviar la vida. La xerrada va despertar l’interès de l’alumnat i això va fer que hi hagués molta complici-

tat entre ells, sorgint preguntes espontànies i experiències molt interessants. Des de l’Ins�tut Joan Amigó creiem que és millor prevenir i que contactes de primera mà com aquests faciliten que els alumnes prenguin consciència de la importància dels seus actes en qualsevol dels aspectes de la seva vida. S’ha de ser conseqüent amb les decisions que anem prenent al llarg de la nostra vida tot i que sempre hi ha factors que podem no tenir de la nostra part. ■ Carme Vidal Professora de Ciències Socials

En Ferran explica als alumnes de l'Institut la seva experiència. Cedida

L’Ins�tut Joan Amigó al Museu de Matemà�ques i al Cosmocaixa La setmana passada els alumnes de 3r d’ESO de l’Ins Joan Amigó van fer una sor�da a Barcelona. Van ma�nar per poder arribar a temps a la primera cita: el Museu de Matemà�ques de Catalunya. Tenien reservada la visita a l’exposició “Experiències Matemà�ques” on van poder experimentar en ac�vitats sobre geometria, estratègia, probabilitat i estadís�ca, aritmè�ca i topograﬁa. Van anar passant de sala en sala on se’ls convidava a jugar i a descobrir les matemà�ques a través de diferents propostes manipula�ves sempre guiats pel monitor que els acompanyava. Van pintar un arc catenari a nivell de terra, van comprovar el “Teorema dels 4 colors”, van sumar nombres quadrats i EL FRANCOLÍ

ﬁns i tot van poder explicar sorprenents coincidències de noms, persones... creient en la predes�nació o en les matemà�ques? Quan es va acabar el taller van aproﬁtar el sol del parc de Can Mercader per esmorzar abans de pujar al bus per desplaçar-los al Cosmocaixa, següent visita programada, on els esperaven dos tallers, un per cada grup, per descobrir l’electricitat i la pressió atmosfèrica. A més de la visita del museu per lliure. En el taller “Viu l’electricitat” van poder entendre el concepte d’electricitat amb exemples i experiències que l’alumnat va poder comprovar i par�cipar. La majoria d’ells DESEMBRE 2017

ENSENYAMENT i elles van par�cipar ac�vament per tal de realitzar els di- �ca, el camp magnè�c, l’electromagne�sme, la gàbia de Faferents experiments; experiments sobre l’electricitat està- raday, els para-raigs... on, en alguns d’ells, van riure molt. De la mateixa manera, en el taller de “La pressió atmosfèrica” els alumnes van ser els principals protagonistes experimentant diferents fenòmens molt comuns com fer lliscar un ou a través del coll estret d’un matràs, inflar un globus lligat, com poder xafar una llauna sense tocar-la, com fer bullir aigua sense escalfar-la o, fins i tot, es�rar-se en el llit d’un faquir. Al finalitzar els tallers, van tenir temps per dinar i visitar el museu pel seu compte. Van observar el moviment del pèndol, visitar les diferents exposicions, el Bosc Inundat i van per poder gaudir i aprendre interac�vament. A la sor�da ens comentaren tot allò que havien vist i experimentat i el que més els havia sorprès. Tot una bona experiència que repe�rem! ■ Teresa Rubio professora de tecnologia Eugènia Vizcarra professora de matemàtiques

Els alumnes de 3r d’ESO visiten el Columbari romà de Vila-rodona, el Pont del Diable i la Pedrera del Mèdol de Tarragona El passat 18 de desembre, els alumnes de 3r d’ESO van realitzar una sor�da a diversos monuments arqueològics per�nents a la civilització romana presents a les comarques de Tarragona. La sor�da formava part de l’assignatura “Cultura Clàssica”, una de les opta�ves ofertes a l’Ins�tut Joan Amigó. La visita guiada anava a càrrec d’un monitor de Còdol Educació, el qual va fer una explicació acurada de cadascun dels monuments seleccionats de les nostres contrades. Seguint l’i�nerari proposat, en primer lloc es va visitar el Columbari romà de Vila-rodona. Aquest edifici va ser construït per enterrar els difunts per�nents a la provable vil·la romana que aleshores ocupava la zona. El sistema funerari formava part del ritu de la incineració, vigent en el món romà fins a principis del s. II dC. La construcció presenta una sala on hi ha pe�ts nínxols adossats a les parets. El fet que se li atorgui el nom de Columbari es deu a la similitud que l’edifici guarda amb els colomars. En segon lloc i seguint la ruta, la visita va girar rumb cap a Tarragona, fins a arribar a l’Aqüeducte de les Ferreres, o també anomenat el Pont del Diable. Aquest, és un dels aqüeductes romans més ben conservats i el més important de Catalunya. Els aqüeductes tenien la funció de dur l’aigua des del seu origen, un riu per exemple, fins als nuclis de població. La construcció consta de diferents pilars que sobresurten del sòl, formant diversos pisos. Cadascun dels pisos està format per arcs semicirculars successius. A la part superior s’hi troba el canal per on circula l’aigua. Actualment, s’ha habilitat aquest tram suEL FRANCOLÍ

perior de l’aqüeducte perquè es pugui travessar a peu sense cap perill. Els alumnes van poder circular-hi sense cap �pus de problema i, d’aquesta manera, van gaudir encara més d’aquesta magnífica obra arquitectònica. La tercera i úl�ma parada va ser la Pedrera del Mèdol, situada a 10 km de Tarragona. Aquesta pedrera és una de les més ben conservades de l’an�guitat i forma part del patrimoni mundial de la UNESCO. Aquest espai fou una peça imprescindible per la Tàrraco romana, ja que la capitalitat de la ciutat feia necessària la disponibilitat d’una gran quan�tat de pedra per tal d’abas�r les seves construccions (se’n van arribar a treure més de 150.000 m3 de pedra). D’aquest indret cal destacar la presència d’una agulla central de pedra no excavada, és a dir, una columna de 16 metres d’alçària que indica el nivell inicial on es va començar a explotar la pedra. Els alumnes van poder passejar-se per tot el recinte i comprovar la seva grandària, a més d’observar les parts que configuren la pedrera: l’àmbit septentrional, el passadís, el clot i els nou fronts. Des dels seus miradors van poder observar les esplèndides vistes de la zona. Actualment la Pedrera del Mèdol pertany a la Fundació Aber�s, la qual ofereix visites i ac�vitats guiades per aprofundir encara més en la història del Mèdol. A través d’aquestes tres visions de l’acció romana al nostre territori, els alumnes van poder entendre i gaudir in situ de les magnífiques obres que els romans van deixar a les nostres comarques. ■

Cesca Solé, professora d’Història

DESEMBRE 2017

ENSENYAMENT Primer esmorzar solidari per La Marató a l’ins�tut El divendres dia 15 de desembre tot nat va poder gaudir d’aquest esmorzar l’ins�tut Joan Amigó es va implicar en par�cipant en la compra de �quets que aquest primer esmorzar solidari amb després van poder canviar pel menjar l’objec�u de recaptar diners per a la Marató de la TV3, que aquest any es des�naran a la inves�gació de malal�es infeccioses. Com cada any rebem amb molt d’interès les persones encarregades de transmetre la informació més rellevant sobre els temes que es van tractant i enguany vam decidir anar un pas més enllà. La implicació del professorat i personal de centre va ser clau, ja que van ser els encarregats de presentar pas�ssos i productes cuinats per ells. L’alum- Alumnes de l'Institut preparant l'esmorzar. Cedida

exposat al menjador. Val a dir que el nostre centre és molt pe�t però que tothom va estar molt interessat en par�cipar en aquesta noble causa. El resultat va estar molt sa�sfactori: entre tots i totes vam poder recaptar 405 euros i 50 cèn�ms que ja hem fet arribar als organitzadors d’aquest projecte solidari que arriba a les nostres llars cada Nadal. El nostre granet de sorra forma part dels més de set milions d’euros que s’han pogut reunir per la inves�gació de les malal�es infeccioses. Moltes gràcies a tots i totes per la vostra solidaritat. ■ Teresa, organitzadora

Una visita a la URV El passat 13 de desembre els alumnes de 4t, de Biologia i Física i Química, acompanyats pels professors Rosalia i Eugeni, van anar a visitar la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Al llarg del ma�, l’alumnat va visitar un dels laboratoris de la Universitat i es van preparar posant-se bates, guants i ulleres per poder-hi entrar. Una vegada a punt, amb l’ajuda d’un professor de quí-

Els alumnes de l'Institut a la URV. Cedida EL FRANCOLÍ

mica, van intentar elaborar un teixit a par�r de cel·lulosa. Es van posar en parelles i van començar a fer d’enginyers com uns universitaris. Seguint la guia que els hi van donar, van anant fent els passos per elaborar el teixit. Finalment van aconseguir un teixit semblant al cotó. Després d’un pe�t descans van anar a visitar la biblioteca de la universitat. Una guia els va explicar tot sobre el “CRAI”, Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Inves�gació. Els hi va comentar que hi ha tres plantes: en la primera hi podem trobar una zona on els estudiants poden aprendre llengües estrangeres via conversa o audiovisuals; una altra zona amb taules per poder estudiar sol o amb amics, un espai per exposicions i una recepció. A la planta de sota hi ha la part de gravació, taules amb ordinadors per la gent que no en té, i també hi ha una zona per treballs coopera�us, pe�tes sales amb unes pantalles per poder connectar l’ordinador. A la segona planta podem trobar una biblioteca com tots la coneixem, d’una part estanteries amb llibres i de l’altra, una zona d’estudi amb molt de silenci. Pels alumnes va ser una experiència molt diver�da i enriquidora perquè els hi va agradar molt passar el dia en un laboratori d’una universitat i imaginar-se tot allò que es pot arribar a fer tenint unes bones instal·lacions. I qui sap, pot ser algú va descobrir la seva vocació. ■ Paula Altarriba Alumna de 4rt d’ESO

DESEMBRE 2017

MOSSECS FILOSÒFICS Lliures i plens d'amor MONTSE BOSCH-SAUMELL «Que cap opinió sigui una convicció absoluta, immutable. Que el dia present sigui sempre només un pas de la suma d’experiències d'ahir a la de, enriquida, les experiències de demà. Només amb aquest condició el nostre treball no serà ni monòton ni sense esperança.» Janusz Korczack El dimecres, mentre baixava per les escales de l’Ins�tut bo i pensant que és meravellós poder explicar Locke i ser professora de filosofia de cop i volta i com un coet va sor�r el Jefferson al meu encontre, “profe, ven, escúchame, no puedes entrar en clase porque hay un problema”. El Jefferson és un dels alumnes del grup de 2n d’ESO a qui els sóc tutora i els faig català. Quan en passa alguna de forta a l'aula ell em ve a buscar, sigui on sigui� no us penseu� Un dia fins va entrar a la classe de 1r de Batxillerat on hi era explicant, i sense besllumar tot el reguitzell de normes de centre que s’havia saltat digué tot resolt; «Profe, tienes que bajar, en clase hay una revolución!” Ells són així, com el Jefferson, lliures i independents completament, per això als professors que fem classe en aquest grup ens costa tant aconseguir una mica d’ordre, d’harmonia. “No n’havia �ngut mai d’alumnes que qüestionessin les normes i les decisions foramida com aquests...”, em dic molts dies, fent camí cap a l’Ins�tut... “Tot això, es deu a què sóc professora de filosofia?» «¿És una prova que m’ha posat el destí per saber si realment m'agrada aquesta feina i no m'enganyo?» –Iep, ja divago!, ja marxava d’estuEL FRANCOLÍ

di!, per on anàvem? Ah, Sí!, pel Jefferson– Després de dir-me allò que no podía entrar a classe, li vaig endevinar una espurna als ulls trapella, vaig seguir-li la beta i tal com m’havia manat vaig creure i em vaig posar a caminar darrere seu, el seguia de ben a prop fins que vam arribar al despatx de la Maria, la TIS ( Treballadora social de l’Ins�tut). “Montse, el Jefferson avui al matí ha arribat molt tard». “M’has fet baixar per això?», vaig increpar com si estés molesta i per seguir amb l’empesca. N’estaven preparant alguna...ara ho intuïa, “que sigui una cosa tranquil·la, si us plau!”, vaig demanar fortament a la dea Atenea, que sempre m’ajuda. Amb ells tot és possible�, el seu sentit de l'humor és a voltes volcànic, us ho ben asseguro. “Profe, va!, que siempre vas muy lenta con tanto libro!”, exclamà el Jefferson, que caminava ràpid com una falc illa al meu davant, veritablement no l’havia vist mai tan frisós i decidit per entrar a l'aula.... Vaig obrir la classe, i, els ulls, ben meus, tafaners i diòptrics van topar-se amb aquelles lletres que penjaven de la paret "Te queremos Montse!”, un foc d’ar�fici espetegà dins meu, sen�a el cor encabritat, me’l sen�a com el seu. Els alumnes, tots, s’havien arrecerat sota les lletres del meu nom, picaven de mans, reien i assenyalaven amb el dit tot un munt de mans pintades que hi havia a l’entorn d’aquell missatge d’es�ma tan únic. Em vaig posar les mans a la cara, estava emocionada “T’estimem, Montse!”, també ho havien escrit a la pissara, ho llegia per entremig de la punta del meus dits, “t’es�mem, ho hem escrit en català,

profe!”, va dir el Jefferson cofoi, –no fos cas que li agafi aquella vena meva independen�sta–, deuria rumiar ell. “Ho veus, profe, ets independen�sta i t’es�men igual, va dir l’Hugo” No podia deixar de fixar-me en totes aquelles mans dibuixades i que acolorides com fanals de llum decoraven la paret central de la classe. Les seves mans més petites i obertes tocaven la paret on damunt hi havia el meu nom, com dient-me, «te daría todo cuanto tengo”. De fet, ni que no us ho cregueu o imagineu que m’ho invento, és així, aquests 19 trapelles que �nc a l’aula donarien qualsevol cosa que em fes feliç, de vegades fins em penso que arriben a comportar-se com cal perquè els causa tristesa veure'm enfadada. Entre ells i jo s'ha establert un vincle perillós i al mateix temps curador, «ens estimem tal com som�». Tenim aquesta sort. Alguns lectors llegiran això i potser pensaran, «què diu ara aquesta?», «això no s'ha de fer mai�, que estima els alumnes, diu?�». Potser sí que no és professional, potser sí que no és el més òptim, però el cor em diu tot el contrari, que és molt millor. La manera més bonica del ser en el món és estimar el què fas i això comporta, per a mi, estimar els alumnes. I crec, modestament, que la majoria dels meus companys docents d’aquest pe�t país pensen com jo, treballen així mateix que jo: amb tot el cor, posant-t’hi el cor, el cor i tot el cap, el cor i el tot el cap, el cor i tot el cap i tot el cos, posant-t’hi la seva vida, allà al davant i tota estesa, al bellmig de la classe i dels alumnes. Un apunt important al text: Sóc independentista, sí, i els alumnes ho saben perquè ni me n'amago ni en faig DESEMBRE 2017

MOSSECS FILOSÒFICS apologia. Ho saben perquè acostumo a dir-los el que sento i crec quan em pregunten sobre les meves idees, emocions, gustos o el que sigui. També, esclar, hi ha coses que tinc dret a no contestar, i els ho dic quan cal. Ara bé, és poc freqüent, també, que utilitzi segons quins «no» amb ells. Perquè hi ha «no» que fan crèixer i d’altres “no” que empetiteixen, aquests darrers procuro imperiosament d’estalviar-los-hi. Penso que els infants, en la mesura del pos-

sible, tenen dret a ser contestats amb la veritat quan pregunten al seu professor: si jo em mostró tal com sóc i sense por ells ho aprenen també, s’adonen de la força que donen les actituds honestes, el coratge de no amagar què sents, què creus i ets. De fet, ells saben que a mi me la repimpomﬂa què fan, creuen, parlen, diuen, són o es dediquen els seus pares i mares. A mi, m'importen ells!, el que em preocupa dels alumnes és que aprenguin a ser ells, a saber

pensar i aprendre per ells, que sàpiguin defensar la persona que volen, que desitgen ser i que porten dins. Això és el que de veritat m'importa, i mentre explico filosofia o català és aquesta l'única «doctrina» que els procuro, l’única que traspasso, que siguin ells!, com deia l’admiradíssim mestre Janusz Korczak: “un bon educador no imposa, allibera.” I aquest, sí, que és el meu adoctrinament: que se sentin lliures per ser qui són i volen ser. ■ Montse Bosch-Saumell

EL RACÓ DE PENSAR

Josep Maillo EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2017

DE SOCIETAT Adéu mestre Alfonso

Fa 81 anys va néixer el nostre mestre Alfonso. Home de bons modals, respectuós i culte que sempre tenia una informació detallada a punt per ampliar el nostre deﬁcient coneixement. Precís com un ganivet esmolat, mai

DEFUNCIONS Maria Dolores Palau Guasch, de 91 anys. Vídua d'Eusebi Torà Figueras. Amb data de defunció l'11 de desembre i domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül. Josep M. Moix Cartañà, de 84 anys. Vidu. Amb data de defunció el 29 de desembre, i domici-

EL FRANCOLÍ

t’evidenciava la teva falta de cultura. Tot el contrari, sempre començava la seva lliçó magistral amb la frase “com tu ja saps molt bé” que et perme�a estar còmode enfront de l’explicació completa i plena de ma�sos que seguia. Era, podíem dir, un erudit invisible. Invisible, però no per això menys important ja que tots enyorarem aquestes converses pel carrer quan ens creuàvem amb ell. Segur que la seva ﬁgura prima i alta passejant a la solana ens vindrà a la memòria més d’un cop. I no solament perquè formés part de la quo�dianitat, sinó perquè quan el veies sabies que podies apropar-te i que sempre, sempre, �ndria unes paraules cordials a punt per compar�r. Els de la família dèiem que si hagués anat a un d’aquests concursos de

li al carrer Sant Vicenç de Paül. Alfonso Cardo Montón, de 81 anys, espòs de M. Pilar Josa Cantó. Data de defunció el 19 de desembre. Amb domicili a la Plaça Montserrat Canals, 4. Rosa Montserrat Pàmies, de 89 anys. Esposa de Joan M. Farran Es-

cultura general, hauria guanyat sense dubte. Però ell era molt més que això, ell era el mestre Alfonso amb tot el que aquestes paraules volen dir: mestre en saviesa, mestre en amabilitat, mestre en cordialitat, mestre en acceptar les realitats de la vida amb calma i bon temperament. I així ha estat el ﬁnal de la seva vida. El nostre Alfonso ens ha ofert una úl�ma lliçó que mai oblidarem. Una lliçó que ens acompanyarà tota la resta de la nostra existència i que, sense fer escarafalls, ens ensenya molt. I aquesta lliçó és la seva mateixa forma de ser. Un bon amic per a molts, un sogre, avi, germà, pare i marit es�mat. L’Alfonso ens ha ocupat, d’una forma amable i gairebé incondicional, un espai en el nostre cor. Man�nguem-lo allí que ens farà ser més bones persones. Gràcies, Alfonso. ■

pasa. Amb data de defunció el 8 de desembre i domicili al Carrer de les Parres. Àngel Maties Flor Miró, de 66 anys, espós de Teresita Vallverdú Anglès. Data de defunció el 14 de desembre i domicili a la Plaça del Novè Centenari. ■

DESEMBRE 2017

DE SOCIETAT L'enyor que et manté viu I era un dia normal, com avui, l'endemà de les vacances de Nadal. Un dia ennuvolat com avui i que semblava que seria un dia com qualsevol altre. Vas despertar amb els teus setze anys i vas encetar un altre dia de la teva vida que, sense saber-ho, seria el darrer. No et vas poder acomiadar de ningú i com si la vida fos un joc, la vas abandonar en un petit bosc al costat de casa. De cop, aquell dia normal es va convertir en el dia més fosc que mai hagués pogut imaginar perquè, sense fer soroll, te'n vas anar per sempre. El dolor que ens va causar la teva marxa encara perviu cada dia i ens fa mal a l'ànima perquè cada dia et pensem, et trobem a faltar i et mantenim viu en el record de tants moments que vam compartir durant la teva curta vida. Sentim a la part més profunda l'enyor de la teva veu, del teu somriure, de la teva presència que, ara només espiritual, no ens permet abraçar-te, ni fer-te petons, ni dir-te mirant-te als ulls com n'arribaves a ser d'important per a nosaltres. I malgrat això, sempre hi ets, gairebé com

si la teva pèrdua fos un malson del que en qualsevol moment despertarem, com si tot plegat fos una broma del destí, una broma de molt mal gust. Era un dia normal com avui i segur que, invencible i immortal com et veies, ni podies imaginar el trasbals infinit que aquell dia suposaria en la vida de tots els que t'estimàvem. Eres massa jove per pensar en la mort i la mort et va venir a buscar malgrat tot, arrencant-te per sempre més de la família (que mai tornarà a ser la mateixa), dels amics i de tothom amb qui havies viscut alguna cosa aquells setze anys que vas estar en aquest món, de vegades tan injust i tan cruel. Ara vius en nosaltres, en els nostres records desats a la part més fonda del nostre cor, perquè la teva ànima pura es va escampar a bocinets per les nostres ànimes tristes i ensorrades per la teva absència. Només han passat dos anys des que vas marxar, i cap ni un de tots els dies que han passat ha estat un dia normal. Cap ni un dels dies que ens queden als que encara som aquí, serà mai més un dia normal, perquè sempre ens faltaràs i farem de l'enyor i del record, la teva presència màgica. Malgrat el dolor infinit, malgrat el buit immesurable, malgrat la impotència que sentim, vius en nosaltres i ho faràs tot el temps que ens queda de vida, esperant que algun dia et puguem retrobar sigui on sigui, sigui quan sigui. Pau espero que des d'allà on ara estiguis puguis rebre el nostre amor incondicional i profund, amarat d'enyor i de melangia però infinit i pur com cap altre amor que puguem sentir. ■ Ramon Amigó

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2017

NATURA SINGULAR La Mallerenga emplomallada (Parus critatus)

La mallerenga emplomallada és un pe�t moixó (fa uns 11cm, una mica menys que un pardal) que habita en les masses forestals, preferentment pinedes, però també es pot trobar en parcs urbans. És fàcil de reconèixer doncs té una cresta ben visible que estarrufa en cas de perill. És un ocell fonamentalment insec�vor, i passa el dia repassant, amb gran habilitat i equilibri, l’escorça i branques dels arbres tot cercant larves i insectes. Fa el niu tant en esquerdes i cavitats que troben en arbres, com en forats que les femelles perforen en troncs mig corcats i tous.

Arbres singulars

Núm.45 El reboll gros del Pla d'en Llima En els darrers anys hem pogut observar una notable transformació dels nostres boscos amb el pi blanc perdent la seva hegemonia a favor de les alzines i els rebolls doncs resisteixen millor els episodis de sequera. El reboll gros del pla d’en Llima i la bosquina que l’envolta n’és un gran exemple: situat a l’obaga, una menor insolació garanteix més humitat al sòl que les profundes arrels dels roures exploten amb eﬁciència, mentre que els pins moren i són desplaçats lentament.

Espècie

Reboll de fulla pe�ta, Quercus faginea valentinae

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 1,90m Perímetre del tronc a la base: 2,35m Ample de la capçada: 13-15m Alçada: 14,5m

Ubicació

En una bosquina obaga a 25m del camí que travessa el Pla d'en Llima cap a Blancafort

Coordenades

41°26'12.7"N 1°07'52.0"E (41.43685, 1.13111 a Google Maps)

facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@gmail. com. Més informació a www.naturasingular.cat EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2017

Festival de patinatge

EL FRANCOLÍ