__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

NÚM. 381

DESEMBRE 2018

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

Uns Pastorets memorables

REPORTATGE: EL FRANCOLÍ Els tres tombs a l'Espluga1 (1917-1928)

DESEMBRE 2018


EL FRANCOLÍ

2

DESEMBRE 2018

Pep Torres i Eva Bonet


LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Els Pastorets són una representació teatral �pica de les festes de Nadal de molts indrets de Catalunya. L'argument combina els con�nguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal. A l'Espluga fa més de 50 anys que es representen. FOTOS PORTADA: Pep Torres i Eva Bonet

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 EDITORIAL. Propòsits personals i col.letius d'any nou 5 CARTES A LA PRESÓ. Carta de Jordi Cuixart a Maria Meda. Vaga de fam 6 BÚSTIA. La gallina dels ous d'or. Els Pastorets de l'Espluga ala xarxa 7 REFLEXIONS. "Ens volen enterrar..." 8 Manxols 9 Coves, a l'Espluga? Quan era petit 10 L'ACTUALITAT. Les pel.lícules de l'Espluga i Montblanc de Josep Albareda arriben a l'Arxiu Comarcal. Queda inaugura el nou camp de futbol. 11 Els nens i nenes de l'Espluga van al bosc a buscar els tions 12 L'arranjament de la zona esportiva guanya els pressuposts participatius del 2018. L'Ajuntament negocia la propera expropiació dels terrenys per portar l'aigua de l'Ebre 13 L'Espluga aprova un pressupost de 5 milions d'euros per al 2019 14 Un centenar d'infants passen pel Parc de Nadal al nou pavelló de l'Espluga. The Penguins atrauen gent de tota la Conca a Nadal espluguí 15 Acord per compartir continguts entre l'EFMR, El Francolí i el Butlletí Municipal. La Biblioteca de l'Espluga rep més de 10.000 visites durant el 2018 16 La Cursa de la Llufa arriba a la 4a edició 17 El primer equip de tennis taula de l'Espluga tanca la primera volta a la segona posició 18 Rècord de participants al Motoany abans del Campionat d'Espanya d'Enduro a l'Espluga. El conte que ha emocionat la Conca aquest Nadal 19 ENTITATS. ANC 20 Activitats nadalenques de la Germandat 21 Concert de Nadal de la Coral Espluguina

3

22 Apareix un nou col.lectiu antifeixista 23 Concert solidari del Cot TLP per recaptar fons per la Marató de TV3. ESPAI SOMMELIER 24 CASAL 30 LA BÍBLIA ENS PARLA. PUIX PARLA CATALÀ 31 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 32 ARA FA 100 ANYS 33 REPORTATGE 34 COSES NOSTRES 35 RIMADORS ESPLUGUINS 36 CURAR-SE EN SALUT 38 PINZELLADES DEL PEDRÍS 39 JOVES ESCRIPTORS 40 MUSEU DE LA VIDA RURAL 42 ENSENYAMENT 48 RACÓ DE PENSAR 49 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR

DESEMBRE 2018


Propòsits personals i col.lec�us d'any nou I com passa de ràpid el temps. Sense gairebé adonarnos-en, ja hem encetat l’any nou i com gairebé tot en la vida, el cicle recomença. A les nostres la�tuds, on les estacions són ben marcades, aquestes ens donen el ritme del pas del temps, de manera reitera�va any rere any i just quan fa més fred i el dia és més curt, tenim la sensació de renéixer, de tornar a començar. És per això que celebrem el canvi d’any amb aquesta il·lusió gairebé irracional i desmesurada com poques altres celebracions de la nostra vida, deixant anar la rauxa a raig durant la nit de cap d’any. També és per aquesta sensació de tornar a començar que ens omplim de propòsits i intencions de millorar la nostra vida, les nostres relacions, la nostra salut i tantes altres coses que, com fent una mena de “réset” ens donen una il·lusió renovada. Però com deia Salvat Papaseit “fer un propòsit no és fer feina” i de tenir-los a fer que siguin plausibles hi ha un abisme de temps i voluntat. Tenim els projectes personals que tot sovint es van difuminant ja des del moment de la tornada a la ru�na i un cop s’esvaeix l’eufòria del canvi d’any i cal ser molt mesurat per ferse propòsits a l’abast per no caure en la frustració de no poder assolir-los, cosa que implica un elevat nivell de realisme i d’intel·ligència emocional. També hi ha d’altres propòsits col·lec�us, d’abast més general i que no són tan controlables per nosaltres, projectes de país, somnis de futur millor per la nostra comunitat i, si hi cap, per al món sencer. I és que en aquest pla hi ha tant a fer.... El món no està precisament instal·lat en una bassa d’oli; hi ha governants al planeta que només pensen en els seus interessos par�culars deixant de banda les desigualtats abismals que hem permès que siguin la normalitat del nostre món. Tenim el repte de salvar el medi ambient que ens hem carregat gairebé del tot en tan sols unes poques dècades. Hi ha guerres i conflictes pertot que ens posen davant del mirall per descobrir les manques d’humanitat que encara regeixen el nostre tarannà, pobresa infinita en alguns llocs i riquesa intolerable i desmesurada en d’altres, que fan que mentre uns moren de fam d’altres malbaratem recursos de tota mena. Se’ns gira feina quan fem una valoració del que caldria fer per arreglar una mica el nostre món i EL FRANCOLÍ

és en aquest punt que hem de fer-nos col·lec�vament propòsits de veritat, dels que provoquen canvis de debò i cal que �nguem clar que el repte més important i vital que tenim és esdevenir cada dia més humans, més empà�cs i més solidaris amb els nostre veïns planetaris més desafortunats. Val la pena que aprofitem aquest impuls d’il·lusió implícit en el canvi d’any per ser una mica més conscients de tot això i fer el que �nguem a l’abast per mirar de canviar allò que hem fet malament fins ara, tenint en compte que com deia el Capità Enciam “els pe�ts canvis són poderosos”, en tots els sen�ts. Però no cal ser pessimista des del punt de sor�da que representa encetar un nou any, un nou cicle, i tot i ser conscients dels reptes que tenim damunt la taula, hem de mirar el futur amb op�misme i creure que tot és possible quan ens hi posem de veritat i actuem amb humanitat, unint les forces per fer coses bones i boniques i oblidant enveges, ambicions, individualismes i egoismes. Venen temps nous i cal que els construïm de la millor manera que puguem, confiant un cop més en la humanitat per doblegar les injus�cies i les desigualtats i fer que cada nou dia, el món sigui una mica millor, tenint en compte que els que vindran darrera nostre, no �ndran cap responsabilitat en el món que els hi deixem i que com en tantes altres coses, cal deixar-lo millor del que l’hem trobat, heus ací el gran deure que tenim, el gran propòsit que ens hem de plantejar en encetar el nou any. Esperem de tot cor que així sigui i que poquet a poquet puguem anar adreçant el món amb les nostres pe�tes actuacions i la convicció que ho podem fer. No defallim ni ens deixem vèncer pel desànim, ni com a persones, ni com a país, ni com a habitants d’aquest planeta perdut en la infinitat de l’univers anomenat Terra, que tenim el deure ineludible de protegir i fer perdurar. ■

4

DESEMBRE 2018


CARTES DES DE LA PRESÓ Carta de Jordi Cuixart a l'espluguina Maria Meda Presó de Lledoners, 30.XI. 2018 Es�mada Maria, En la nostra unitat rau la nostra força. Avui més que mai, sabem que ens tenim els uns als altres i això ja és una gran victòria. Així doncs, Coratge, tendresa i sempre endavant! Jordi Cuixart Centre Penitenciari de Lledoners, Mòdul 2 Carretera C-55, Km 37 08250 Sant Joan de Vilatorrada Barcelona

CARTES A LA PRESÓ Vaga de fam

Es�c commogut per la vaga de fam que porteu a terme un grup dels nostres presos polí�cs, Jordi Sánchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Posar en perill la pròpia vida per un ideal de país em regira el cos, em trasbalsa l’ànima i he de fer esforços per aguantar-me el plor. Si per una banda em sento orgullós d’ésser català, per altra penso que necessitem herois com vosaltres, vius i al nostre costat, i temo per la vostra salut i estabilitat de les vostres famílies. L’exemple que doneu és colpidor i exemplar i d’un abast incalculable, però, arribarem als sen�ments dels espanyols o encara en faran befa?. És humiliant aquella resposta que hem sentit tantes i tantes vegades “ja sabíeu el que feieu, cal que accepteu la presó i el judici i la condemna”, quan noEL FRANCOLÍ

5

més demanen justícia i joc net. Crec que hem trobat a les Espanyes enemics i no compatriotes i bons ciutadans. Mentre el nostre problema doni rendibilitat a les eleccions de les Espanyes i ho reconeguin els propis polí�cs, no �ndrem mai reconeixement i comprensió i ens consideraran sempre un poble hos�l i mereixedor d’esclavitud polí�ca. Humilment us prego, que essent com sou intel·ligents, no exposeu la vostra vida en va; ja heu fet el gest més valuós i noble que es pot fer per la nostra dissortada pàtria. Si us plau, no ens priveu mai de la vostra companyia perquè us es�mem i també us necessitem. ■ Eusebi Majós Pont *La carta va ser escrita abans que els presos donessin per finalitzada la vaga de fam DESEMBRE 2018


Busti@

La gallina dels ous d’or

Després de les retallades del nou Estatut de Catalunya del 2010 en mans d’un Tribunal dit Cons�tucional i les pe�cions no ateses d’un millor finançament per diferents governs de la Generalitat, i finalment amb l’aplicació vergonyant de l’ar�cle 155, ens han deixat les finances catalanes ofegades i sense possibilitat de millora. Agreuja la situació la manca d’inversió en llocs clau d’impuls econòmic i d’obra pública necessària, fins arribar a mínims que avergonyeixen propis i estranys. Tothom calla i tothom n’és còmplice. Vulgarment parlant diríem que anem “culs enrere” i anem perdent pes econòmic, a més de polí�c i social. Per altra part no els importa carregar-se, empresonant i exiliant el bo i millor d’una generació de catalans que es�men el seu país i que no volen res més que ésser lliures. Resulta grotesc que a l’Espanya Imperial això no la preocupi per la senzilla raó que aquesta situació beneficia les arques estatals. Només el desplaçament d’empreses de Catalunya a Madrid, ja ho explica tot.

Però ampliant-ho confirmaríem I si tenen a la mà la bossa dels diners de tots i poden, sense ruboritzar-se, distribuir-los al seu gust? I si tenen els mitjans de comunicació espanyols al seu abast? I si tenen tot l’aparell estatal al seu servei? I si inclusiu el poder judicial afavoreix els seus postulats? I si la jus�cia europea és lenta i no pot fer res més que aconsellar i adver�r? Qui els priva de fer el que fan, amb rancúnia i esperit venja�u? Davant d’aquest panorama tan poc esperançador nosaltres els catalans pensem que inclús poden tenir la temptació de “matar la gallina dels ous d’or” sense voler ni escoltar els que sempre han contribuït a fer una Espanya millor Algú s’estranya doncs que els catalans vulguem la independència? Podríem pensar que voluntàriament ens empenyen a fer realitat el nostre costumari que diu CAIXA o FAIXA? Compte, que ens aboquen al parany. ■ Eusebi Majós Pont

Els Pastorets de l'Espluga a la xarxa Un esperit espluguí ben amable m'envià el link d'Els Pastorets d'enguany a l'Espluga. Des d'una mica lluny, un gran aplaudiment i un sentit agraïment per tots els participants i contribuïdors d'avui dia -estupend que són tants i tan bons- a una tradició tan entranyable que a mi em torna 75 anys enrere tot cantant "Som les fúries de l'infern…" Congratulacions!! Com si res, ara Els Pastorets de l'Espluga de Francolí han arribat a Google, YouTube... Anton Martí

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades a les bús�a de la revista, encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

6

DESEMBRE 2018


REFLEXIONS un cop d’ull

"Ens volen enterrar...

...p

ANDREU MORTA

erò no s’adonen que som llavor” diu el senyor Whatsapp. I un nét em diu que ja fa temps que la frase corre per la xarxa. Però l’aprofito perquè la trobo escaient per encapçalar aquesta carta a Carme Forcadell que escric el mateix dia que, ara fa un any, va entrar a la garjola acusada, d’un munt de barbaritats: “Molt Honorable Senyora. Els caps pensants d’aquesta revista s’han proposat de fer-vos-la arribar cada mes, una idea que aplaudeixo cordialment. Així que aprofito aquest paper per deixar negre sobre blanc algunes reflexions, amb l’esperança que us ajudin a purgar l’empatx de mitjans cavernícoles que us vau haver d’empassar en paper, imatge i so en el temps –massa temps– que us re�ngueren segrestada entre reixes llunyanes. Des d’aquesta humil finestra voldria fer-vos arribar un mot d’ànim, d’agraïment i de consol. D’agraïment, perquè soc conscient que si sou on sou és perquè escoltàreu el nostre clam i perquè vàreu intentar de fer el que us demanàvem milers de catalans en les manifestacions més potents, més pacífiques i més exemplars que hagin vist uns ulls europeus meravellats –em consta– per tant d’ordre, de democràcia, de civilitat i d’alegria que sempre les presideixen. Per això, quan expliques a algú foraster el calvari que esteu passant, s’horroritzen, no els entra al cap. Veure-us imputada i que us vulguin condemnar per deixar parlar al “Parlament” (on s’ha de “parlar” de tot, sinó?) clama al cel. No, no mereixeu els grillons que us tenallen per una causa construïda maliciosament a par�r d’informes tendenciosos i d’arguEL FRANCOLÍ

ments dignes d’un film de terror. O mantenir tancats gent de pau com Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. A vos i a ells us ha caigut al damunt l’acarnissament a par�r de paraules malèvoles. Com el maliciós «tumulto» llançat sibillinament pel ministre posat en evidència per l’excel·lent tasca del major Josep Lluís Trapero, un policia heroic avui acaçat sense misericòrdia en considerar delicte l’exemplar compliment del deure i de les ordres de la jutgessa que havia manat de re�rar urnes l’1-O sense posar en risc la població. En dies de terror, ell va complir. I ara el pengen! Per terror, el que escampen alguns energúmens a�ats per l’«¡A por ellos!» insensat que llancen les més altes instàncies. Em recorda aquell ominós “¡Habla cristiano!” (i bufetada) de la meva infància. O l’escola on m’obligaven a cantar cada dia el Cara al Sol. (Himne al qual, per cert, els mala peça com un servidor posàrem lletra nova: “Cara al sol te volverás morena / tu novio no te va a querer. / No me im-

7

porta que mi novio no me quiera: me quiere un requeté. / El requeté me compra caramelos, / la falange roba los dineros. / Arriba, escuadras a vencer / m... a Franco, su hija y su mujer”. I poso “m…” pel respecte que us dec, senyora). Sóc conscient –i en conec d’altres que pensen igual– que, com a poble català que sóc, sóc tan responsable com pugueu ser-ho vos de la gènesi i el creixement del procés col·lectiu que vivim. I que només puc pagar el vostre sacrifici essent fidel a l’ideal que ens impulsa i cridant: “No esteu sola!”. Tants abusos, tants menyspreus i –diguem-ho clar– tanta espoliació per part d’aquesta Espanya irredempta que mai no ens ha acceptat com iguals, ens fa créixer l’anhel de llibertat i de democràcia. Moltes gràcies per recordar-nos-ho i per exigir-nos compromís i unitat estratègica, tal com també ho exigia Lluís Llach al Pla de Lledoners fa uns dissabtes. Bon any nou, Molt Honorable Senyora. Compti amb mi”. ■

DESEMBRE 2018


REFLEXIONS tassa i mitja

Manxols JOSEP VALLVERDÚ

Q

ui no es pot valer de les dues mans, o a qui manca un braç és un manc , també dit manxol. Doncs bé, el món actual és ple de manxols. No poden servir-se de les dues mans, perquè una la tenen ocupada sostenint o manipulant el mòbil. La hi tenen ocupada des que es desperten fins que acluquen els ulls a la nit. De seguida imagino els disconformes, que al·legaran que ells són propietaris del popular giny, però no en són esclaus. M’agradaria comprovar quants dels protestataris han men�t. Aclarim-nos : pocs atuells han estat tan importants com el mòbil. Si una família cau amb el cotxe per un pendís i els ocupants queden ferits, és improbable que ningú els descobreixi, i gràcies al mòbil poden avisar. En d’altres múl�ples circumstàncies d’urgència o de perill ( cas de gent coberta per la neu , avís d’incendi, assistència sanitària ) el sistema de co-

EL FRANCOLÍ

municació instantània és valuós. El panorama es complica quan hi entren les no�cies, les caricatures, els missatges ben sovint ociosos, les consignes des�nades a captar adeptes, els acudits, les bromes de mal gust, les amenaces, la pornografia, i més variants ; les piulades i els whatsapps volen com milers de milions de papallones; si els missatges de tota llei enviats a l’espai fossin de paper, no veuríem el sol i les turbines dels motors dels avions s’embussarien. Les persones, doncs, rebem molts de missatges; obrim, esborrem, tanquem, hem perdut cinc o deu segons. Això es repeteix sovint durant el dia i fins ben de nit, calculeu quant de temps i potser de desatenció a una feina que us tenia obligats heu perdut . La mainada té mòbil, i els veureu ditejant sense parar, de vegades una colla de xicotes i xicots que sembla que haurien d’estar parlant, plaguejant, discu-

8

�nt, rient, en canvi estant agrupats però cadascun absort per tot allò que li està servint el servidor de la pantalleta. Milions de milions de fotografies en sa majoria inú�ls són “�rades” i esborrades en gran part. Però mentrestant, si han sor�t a gust del consumidor es transformen en missatges. He parlat de manxols. Atenció als esguerrats totals: avui em barrava el pas de la voravia una esvelta jove mare que amb una mà sostenia la barra del cotxet d’una criatura de mesos i amb l’altra mà aferrava el mòbil que estava mirant. Per tant, estava indefensa, les dues mans lligades a afers importants. Una segona criatura seva,una nena de potser tres anys, anava per lliure, la mare no la veia. Jo sí : la menuda agafava de terra tots els pe�ts plàs�cs de llamins o galetes llançats per altri. Un perill d’infecció? No tanta com la que la sotja quan d’aquí dos anys �ndrà, ella també, el seu mòbil. ■

DESEMBRE 2018


REFLEXIONS pensaments digitals

Coves, a l'Espluga?

Q

XAVIER LOZANO

uina sorpresa! No ho sabíem! Nosaltres hem vingut per visitar Montblanc i Poblet! Ens allotgem aquí, per anar a Poblet... em deien uns turistes, el dia de la Constitució, en un pont llarg i bo pel turisme d’interior. Havien reservat habitació per 5 dies a l’Hostal del Senglar, però no sabien, ni tan sols, que l’Espluga tingués atractius turístics. I el cert és que les xifres parlen clar. Tot i que en retrocés, Poblet segueix sent el gran atractiu de la Conca de Barberà i de les comarques de l’interior de la Costa Daurada. I Montblanc s’ha sumat al carro gràcies a la fama que ha adquirit per la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi i que l’ha donat a conèixer arreu com una vila medieval a visitar. I així ha aga-

fat el relleu a la que realment sempre havia estat la porta d’entrada a Poblet: l’Espluga de Francolí. El nostre poble segueix sent capdavanter en nombre de places hoteleres i d’allotjament, però només és això. Les Coves són destí preferent per escoles i instituts d’arreu del país, i en dies de festa l’anada i vinguda de visitants és una mostra evident del potencial que tenen. Però reben una petita part, només, dels visitants que van a Poblet. I no cal parlar de la resta d’equipaments museístics i de la pròpia Ruta Templera i Hospitalera. El nombre de visites que reben és anecdòtic. La ruta turística pel nucli medieval de l’Espluga va rebre escasses 300 visites en tot l’estiu. La pregunta és: per què la gent no ens coneix? Com s’ho va fer l’Espluga de dècades enrere

per ser referent turístic de camí a Poblet? Perquè ara no ho som malgrat tants esforços, diners invertits i projectes creats? Quan l’oferta es multiplica, també cal multiplicar les accions comunicadores i dinamitzadores. Enlloc de l’Espluga s’anuncia, ben visible, la Ruta Templera i Hospitalera. No tenim senyalitzat des dels vials d’accés el centre històric medieval. A les nostres carreteres no anunciem els nostres atractius davant els milers de vehicles que passen per l’N-240 o van direcció a Poblet. I sí, malgrat tot en dies de festa i vacances el Parc Fluvial bull de gent i vehicles aparcats. Lluny però de la resta d’atractius locals i d’amagat dels propis espluguins que poc en som conscients. Els turistes de moment, segueixen lluny del centre de l’Espluga. ■

Als anys cinquanta

Quan era pe�t

V

MANEL MORGADES

ivíem a la masia del Menacho on érem masovers, a l'hivern cada any tornàvem a l’Espluga per anar a l'escola. El carrer de l’Abadia era el meu. Cada dia passava una colla de vegades per la cantonada que dona a la EL FRANCOLÍ

plaça de l’Església, on hi havia el rellotger “Cal Ibèric”. El senyor Castells treballava a l'aparador. Muntava rellotges amb pinces i altres estris i es posava una gran lupa acoblada a les ulleres. Els nens encastàvem el nas als vidres de l'apara-

9

dor embadalits de tanta precisió del rellotger. El senyor Castells portava una bata grisa fins a mitja cama i quan sortia a escombrar es posava una boina negra. Com que era petit, el veia molt gran. Des de llavors que m’agraden els rellotges mecànics. ■ DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT

Les pel·lícules de l'Espluga i Montblanc de Josep Albareda arriben a l'Arxiu Comarcal l'ACCB es farà càrrec de la digitalit- lant de 3 bobines de 16 mm i 5 de 8 dies internacionals Moto Tot Terreny a zació de tot aquest material mm. L'Arxiu Comarcal les dipositarà al l'Espluga de Francolí, de 1979; dues pelJosep Albareda Duch, cineasta vallenc Departament de Cultura de la Genera- lícules amb el �tol Tot Terreny a l'Espluque ha mostrat una ac�va par�cipació litat de Catalunya, a la seu de la Filmo- ga de Francolí, una de 1979 i l'altra amb en el Museu-Arxiu de Montblanc, ha di- teca de Catalunya. la data per atribuir i, finalment, Fes�val positat a l'Arxiu Comarcal de la Conca Els �tols de les pel·lícules filmades 10, també sense data. De Montblanc, de Barberà sis pel·lícules de l'Espluhi ha un film sobre el Concurs del ga de Francolí i dues de Montblanc, rotllo dels Cogullons, de 1972, i un les quals s'han inclòs a la Col·lecció altre sobre el Concurs del rotllo de de pel·lícules de l'Arxiu Comarcal. Lilla, de 1973. Totes excepte MasiEl dipòsit de les pel·lícules sees de Poble (d'autoria desconegugueix els convenis de donació amb da) són de Josep Albareda. els consistoris d'ambdós municiL'ACCB durà a terme, pròximapis segons els quals el propietari ment, la digitalització del material. de la documentació fa la donació Fins i tot es preveu que s'organitzi als ajuntaments de la vila on es siuna projecció de les mateixes aquestuen les pel·lícules, però aquestes ta primavera a l'Espluga de Francohan de ser transferides a l'Arxiu L'Arxiu Comarcal dipositarà les pel·lícules al Depar- lí. L'Arxiu Comarcal valora molt poComarcal de la Conca de Barberà. tament de Cultura de la Generalitat. Cedida si�vament aquest �pus de dipòsits, D'aquesta manera es busca garanja que tenen com a objec�u princi�r la conservació i la divulgació entre a l'Espluga són: Masies de Poblet, sen- pal vetllar per la preservació d'un patriinves�gadors i entre la societat de les se data coneguda; Inauguració del Ca- moni documental i cultural que retrata la pel·lícules. Concretament, estem par- sal de l'Espluga de Francolí, 1965; Dos història local, comarcal i col·lec�va. ■ LaConcaDiari

Queda inaugurat el nou camp de futbol El nou camp de futbol de l'Espluga de Francolí ja és una realitat. El camp de

gespa ar�ficial, situat al carrer Milmanda, s'ha inaugurat avui a les 12.00 h

Inauguració del camp de gespa. B.H EL FRANCOLÍ

10

amb un acte al qual han assis�t diverses personalitats polí�ques i de la Federació Catalana de Futbol. Malgrat que encara queda per acabar les obres de les graderies, l'equip no podia endarrerir més par�ts de la temporada i, a par�r d'avui, les instal·lacions romanen ac�ves. Durant la inauguració s'ha aprofitat per dur a terme la presentació dels diferents equips de la Unió Esportiva l'Espluga de Francolí. L'equip prebenjamí, l'aleví A, l'infantil, el cadet, el juvenil i l'equip femení han estat els autèntics protagonistes d'un acte que, a més, ha comptat amb la participació de la regidora d'Esports de l'Ajuntament de l'Espluga, Erika Soriano; l'alcalde del municipi, David DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT Rovira, o Josep Vives, vicepresident de la Federació Catalana de Futbol. Després de la presentació dels equips, ha estat el torn dels diferents parlaments: «aquest camp de gespa augmenta la qualitat de les instal·lacions espor�ves del municipi», ha afirmat la regidora d'Esports, Joventut i Festes. D'altra banda, Josep Vives ha volgut dedicar unes paraules L'equip femení de la UE Espluga. B.H. d'agraïment a l'Espluga de Francolí U.E., pels seus valors i el seu terra, aquesta inauguració posa als tres esforç constant com a en�tat impor- grans equips de la comarca en igualtat tant en l'àmbit espor�u del municipi. de condicions», ha dit David Rovira, «Nosaltres jugàvem en un camp de qui, a més, ha volgut agrair el suport

rebut per part de l'Ajuntament de Vimbodí i Poblet i del Club de Futbol Montblanc, que també han fet possible aquesta fita espor�va. Després dels parlaments, tots els assistents han pogut gaudir d'un piscolabis. Ara, el camp del Riu Sec, la reforma del qual ha suposat una inversió de 499.730 €, resta al servei de tots els espluguins, tant per als que el vulguin fer servir ves�nt la samarreta de l'equip municipal com per als seguidors de l'equip que vagin a animar durant els par�ts de la temporada. ■ LaConcaDiari

Els nens i nenes de l'Espluga van al bosc a buscar els �ons Ja sabem que la mainada, quan s'acosten les Festes de Nadal, no té espera per a que arribin els �ons a les cases. L'empresa espluguina Drac Ac�u amb el suport de l'Ajuntament, va posar solució a aquest problema. Així que el passat dissabte 1 de desembre, una

quarentena de nens i nenes acompanyats de les famílies, van anar fins al bosc de Poblet, allà es van trobar un follet que els va indicar on es trobaven els �ons, i al cap de mitja horeta de volar pel bosc seguint les indicacions, els nens i nenes van trobar els �ons i els

van poder tapar amb les mantes per a que no agafessin fred. Aquest és el segon any que se celebra aquesta iniciativa que, a part de fomentar la il.lusió del Nadal, impulsa els nens que facin una bona passejada pel bosc. ■

La mainada de l'Espluga es retroba amb els tions. B.H. EL FRANCOLÍ

11

DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’arranjament de la zona espor�va guanya els pressupostos par�cipa�us del 2018 El projecte d’arranjament i pavimentació de l’entorn de la zona espor�va de l’Espluga va ser la proposta més votada dels pressupostos par�cipa�us de l’Espluga amb 78 vots. Tot i les nombroses idees que la ciutadania va fer arribar per a la convocatòria d’enguany, les votacions van tancar amb un percentatge baix de par�cipació amb 128 persones que van donar la seva opinió, el que representa un 3,9% de la població amb dret a vot. La proposta guanyadora d’aquesta tercera edició preveu l’arranjament i pavimentació amb reg asfàl�c del camí que uneix l’aparcament superior del Camp de Futbol fins al Camí de Milmanda, incloent-hi l’aparcament inferior del Camp de Futbol, tot adequant la zona del nou pavelló municipal d’esports i del nou camp de gespa. Aquesta idea va guaContingut multimè- nyar per àmplia majoria i s’hi inverdia a EFMR. cat �ran els 20.000 euros de la par�da dels pressupostos par�cipa�us. La segona proposta que més suport va rebre, amb 19 vots, va ser la construcció d’un Skatepark al lateral del nou pavelló municipal d’esports de l’Espluga, seguit per la inicia�va d’habilitació d’una zona d’esbarjo per a gossos amb una nova gossera que

va obtenir 16 vots. D’altra banda, hi va haver un empat entre l’adquisició d’una màquina elevadora i la confecció de banderoles per a la Festa Major amb 6 vots. Finalment, la millora de la senyalització dels espais d’interès va ser escollida per 3 persones. Pel que fa a la par�cipació, va millorar respecte a l’any passat, però no de forma significa�va com es preveia després d’haver rebut fins a 37 propostes. L’any passat el percentatge va ser d’un 3,7% i enguany d’un 3,9% del total de 3284 persones empadronades al municipi majors de 16 anys que podien votar. ■

Redacció │ Espluga FM Ràdio

La zona que s'arranjarà. Gerard Bosch

L’Ajuntament negocia la propera expropiació dels terrenys per portar l’aigua de l’Ebre L’arribada de l’aigua de l’Ebre a l’Espluga és més a prop. L’Ajuntament de l’Espluga ha iniciat les negociacions per tirar endavant, en els propers mesos, les expropiacions dels terrenys per on transcorrerà la canonada del Consorci d’Aigües de Tarragona des de Montblanc, on ja es subministra aigua de l’Ebre. Rovira ha assegurat que abans d’acabar el mandat el projecte quedarà fixat, ja que es disposa d’una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua i també s’hi EL FRANCOLÍ

destinarà una partida municipal l’any 2019. Rovira ha assegurat que el Consorci d’Aigües de Tarragona aportarà a l’Espluga la garantia de no tenir problemes amb l’aigua. L’arribada de l’aigua de l’Ebre, especialment, es destinarà al subministrament de l’empresa Cunicarn, però a més, en temps de sequera es podrà connectar a la xarxa d’abastament públic. Mentrestant, se seguiran utilitzant els pous municipals. ■

Redacció │ Espluga FM Ràdio

12

DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

L’Espluga aprova un pressupost de 5 milions d’euros per al 2019 L’Ajuntament de l’Espluga va aprovar inicialment els pressupostos per al 2019 que freguen els 5 milions d’euros. Un milió es destinarà a inversions, entre d’altres, per a la construcció d’un magatzem per a la Brigada Municipal o a l’enderroc d’una casa annexa a l’Església Vella on s’hi habilitarà una nova plaça. El nou pressupost tirarà endavant amb el suport de l’equip de govern i l’abstenció de l’oposició. La inversió més significativa serà la construcció d’un nou magatzem per a la brigada municipal que s’ubicarà al polígon de les Eres, a tocar del cementiri, en un terreny cedit per Incasol i suposarà una inversió d’uns 145.000 euros. Al mateix temps, s’enderrocarà l’actual magatzem del Parc Fluvial. En la presentació del pressupost, el regidor d’Hisenda, Joan Amigó, va explicar que aquesta intervenció permetrà una millora visual a la zona del Parc Fluvial, perquè es descobrirà la balma que ara s’amaga darrere de l’actual magatzem i, d’altra banda, suposarà una millora per a la brigada municipal. Paral·lelament, es conservarà el magatzem ubicat al costat de la piscina municipal. Del total d’1 milió d’euros que es destinaran a inversions, també en destaca l’enderroc d’una casa del carrer Abadia, annexa a l’Església Vella. En aquest espai s’hi habilitarà una nova plaça, però es preservarà el safareig i les arcades de l’edifici. Els comptes del 2019 també inclouen uns 100.000 euros per a les expropiacions dels terrenys per on ha de passar la canonada del Consorci d’Aigües de Tarragona, com també l’adquisició de la canonada per connectar el pou del fartet amb el dipòsit de Sant Miquel, valorada en 93.000 euros. Entre d’altres, Joan Amigó va remarcar que s’afegeixen diverses propostes sorgides arran de l’última convocatòria dels pressupostos participatius, com la vorera de l’aparcament de la plaça del Casal, l’arranjament de la pujada de l’Espluga Park o bé la compra d’un elevador. Els pressupostos també inclouen l’adquisició d’un desfibril·lador al Pavelló Municipal d’Esports i un punt de recàrrega de vehicles elèctrics. Per la seva part, l’oposició va celebrar que el pressupost inclogui 10.000 euros per a la rehabilitació d’habitatges soContingut multimèdia a cials a l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, EFMR. cat com havien proposat, i també el fet que s’hagin inclòs els estudis d’Habitatge i Circulació Viària que reclamaven. Últim plenari del 2018 i també l'últim per al secretari municipal, Josep M. Caffarel, que s'acomiada de l’Ajuntament després de 37 anys. L’alcalde de l’Espluga, David Rovira, va aprofitar el Ple per agrair-li la seva tasca de servei al llarg d’aquestes dècades. ■

EFMR

.cat

El �ó gegant caga joguines per a uns 200 infants Desenes d’infants van fer cagar un �ó gegant el dilluns 24 de desembre a la plaça Montserrat Canals amb l'ajuda de dos pastorets. Aquesta vegada, prop de 200 nens i nenes van poder recollir diferents joguines que va cagar el �ó. Per segon any consecu�u, aquest espectacle d’animació infan�l es va celebrar dins del programa de Nadal a l’Espluga. Enguany però amb dos pastorets que van dinamitzar l’acte amb música i ajudant els infants a fer cagar el �ó. Després de cantar la cançó corresponent i etzibar els cops de bastó al �ó, aquest va regalar als assistents peluixos, spinners, trencaclosques, jocs, i accessoris per fer polseres. ■

Redacció │ Espluga FM Ràdio

El infants fan cagar el Tió. Gerard Bosch

Redacció │ Espluga FM Ràdio

EL FRANCOLÍ

13

DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Un centenar d’infants passen pel Parc The Penguins atrauen gent de tota de Nadal al nou pavelló de l’Espluga la Conca al Nadal espluguí El dijous 27 de desembre es va celebrar el Parc de Nadal que, com a novetat, es va ubicar al nou Pavelló Municipal d’Esports. La proposta, només d’un dia de durada, va congregar un centenar d’infants, principalment durant la tarda. Desenes de nens i nenes van poder gaudir d’un espai lúdic i educa�u que va acollir diversos tallers, animació, inflables, llits elàs�cs i la visita de dues mascotes. Les hores amb més afluència de públic van Contingut multimè- ser durant la tarda. Els tallers que es dia a EFMR. cat van celebrar durant el dia van ser de pintar cares, de corones i el de la construcció de fanalets. Una altra de les novetats d’enguany va ser un espai dedicat el lleure infan�l de 0 a 4 anys. El Parc de Nadal va obrir el ma� de nou a una del migdia i a la tarda de dos quarts de cinc fins a les vuit del vespre. ■

El pavelló del Casal es va vestir de festa el diumenge 23 de desembre al vespre dins dels actes nadalencs. El cançoner català va fer ballar més de 400 persones, un públic familiar d’arreu del territori cridat per la divertida i original proposta dels The Penguins amb Reggae per Xics. El grup va pujar fa 7 anys al tren per viatjar pel cançoner català i donar-li un altre toc, més festiu i actualitzat per seduir petits i grans, i han fet marca. L’Espluga ho va experimentar amb visitants d’arreu de la Conca i d’altres punts del territori. La regidora de joventut i festes de l’Espluga, Erika Soriano, va destacar la bona rebuda de l’espectacle que reclamaven moltes famílies del municipi i l’efecte de crida que va tenir al territori. De fet, per format i pressupost, no és un tipus d’activitat habitual al calendari local i va ser la principal aposta del Nadal espluguí, però Soriano reconeix que és important oferir als infants una proposta musical de qualitat. ■

El parc de Nadal. Cedida

Reggae per a xics. Gerard Bosch

Redacció │ Espluga FM Ràdio

EL FRANCOLÍ

Redacció │ Espluga FM Ràdio

14

DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Acord per compar�r con�nguts entre l’EFMR, el Francolí i el Butlle� Municipal Els presidents del Consell d’Administració de l’Espluga FM Ràdio, del Casal de l’Espluga i de l’Associació Cultural Espluguina per la Comunicació Local, l’Espluga Audiovisual, van signar aquest desembre un acord per compartir continguts informatius pels respectius mitjans de l’Ajuntament i del Casal de l’Espluga, dues institucions que des de la recuperació de la democràcia han apostat pels mitjans de comunicació local com una eina d’informació i participació social. L’acord va ser una petició de l’Espluga Audiovisual, que com a entitat sense ànim de lucre vetlla per la preservació, la qualitat i l'objectivitat dels mitjans locals. L’equip de professionals i voluntaris se suma d’aquesta manera a la resta de mitjans locals, més enllà de l’EFMR, implicant-se també en la resta de propostes comunicatives, com és la revista El Francolí o el Butlletí Municipal. La signatura del conveni d’acord es va fer als estudis de l’Espluga FM Ràdio, després de gaireSignatura del conveni per compartir continguts.Gerard Bosch bé un any de negociacions entre les 3 institucions. ■

La Biblioteca de l’Espluga rep més de 10.000 visites durant el 2018 La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga tancava l’any superant la xifra dels 10.000 visitants després de completar un calendari farcit d’ac�vitats, que va més enllà dels serveis ordinaris, amb una trentena de propostes. La demanda més freqüent entre els 10.512 visitants d’aquest 2018

EL FRANCOLÍ

ha estat l’accés als ordinadors i les connexions a Internet, que s’han xifrat en pràc�cament 2.000 i 1.000 usos, respec�vament. D’altra banda, la biblioteca ha ofert uns 800 préstecs de llibres i ha fet 90 carnets de socis nous. Aquestes són xifres lleugerament més baixes que el 2017, però superiors a les dels darrers anys. Més enllà d’aquests serveis, en els darrers anys la biblioteca està apostant per programar ac�vitats literàries per a pe�ts i grans. De fet, compta amb el club de lectura adult i l’infan�l, però també s’han organitzat contacontes, tallers de manualitats, diverses ac�vitats del fes�val El Vi fa Sang, xerrades, tast de vins, cinefòrums o les visites de les escoles del municipi. D’altra banda, el club

15

de lectura d’adults ha rebut la visita de Tecla Martorell, Eduard Prats, Margarida Aritzeta, Jordi Agràs i Carme Mar�. Pel que fa al perfil de visitant, la bibliotecària de l’Espluga, Nuri Estadella, reconeix que hi ha un gruix molt important dels usuaris que són fidels i que hi passen moltes hores de la setmana. Tenint en compte la fidelització dels visitants, Estadella considera important que es puguin fer ac�vitats per dinamitzar el dia a dia de la biblioteca. ■

Redacció │ Espluga FM Ràdio

Contingut multimèdia a EFMR. cat

DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

La Cursa de la Llufa arriba a la 4a edició El passat 28 de desembre, es va celebrar pels carrers de l'Espluga, la 4a edició de la Cursa de la Llufa. A par�r de les 4 de la tarda, es congregaren a la Plaça de l'Església més d'un centenar de persones per tal de par�cipar a aquesta cursa, que com cada any tenia dos recorreguts, un de 500 metres per als més menuts i l'altre de 3500 metres, per a corredors i caminadors adults. Els guanyadors d'aquesta quarta edició han estat, en categoria femenina, Jackeline Gómez, Aya Bendaoui i Laela El Harraik i, en la masculina, Manel Álvarez seguit de Marc Toda i Sergi Ariaca. En la categoria de caminadors, van pujar al podi Carme Garcia, en la categoria femenina,i Josep Maria Iglesies en la masculina. En la categoria infantil tots els nens que van participar van obtenir un obsequi com a guanyadors de la cursa. Com és habitual, l'organització també va premiar la llufa més orginal, que en aquesta ocasió va ser l'Esther Amill que duia una llufa que havia elaborat la seva filla. Una cursa molt solidària Com cada any, el CAE des�na tots els beneficis de la cursa a la Marató de TV3, aquest any la recaptació ha estat de 500 euros, gràcies sempre, als col.laboradors incondicionals, com la Formació Permanent del Casal que dóna xocolata calenta a tots els corredors que agraeixen el got calent després de l'esforç i el fred. Però el club també està immers en una altra causa solidària, en aquesta edició ens acompanyava el targarí Raul Arenas, que amb el projecte "Sempre endavant" el proper mes de març correrà més de 190 quilòmetres per tal de recaptar diners per a que la nostra convilatana Noe Gaya, pugui publicar el conte infan�l que ha escrit. ■

Manel Álvarez, Marc Toda i Sergi Ariaca. Eva Bonet EL FRANCOLÍ

Moment de la sortida de la cursa. Eva Bonet

Raul Arenas, del projecte "Sempre endavant". Eva Bonet

Jackeline Gómez, Aya Bendaoui i Laela El Harraik. Eva Bonet

16

DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB DE TENNIS TAULA

El primer equip de tennis taula de l’Espluga tanca la primera volta a la segona posició Els Carquinyolis arriben a la meitat de la temporada amb un brillant resultat després d'ascendir a la segona divisió provincial El primer equip del Club Tennis Taula de l’Espluga de Francolí, Els Carquinyolis, ha acomiadat la primera volta de la lliga a la segona posició de la Segona Divisió Provincial. El primer equip de la Conca és l’equip revelació de la categoria, si segueixen en aquesta línia fins a finals de temporada, podrien fer el salt a la Primera Divisió de la demarcació tarragonina, enllaçant així dos ascensos consecu�us. El primer equip dels Carquinyolis se situa al capdamunt de la classificació després d’un brillant inici. Sumen 7 par�ts guanyats i 2 derrotes, només per sota del Reus Depor�u B que segueix invicte, però amb el CTT Salou a tocar. El segon equip del club acomiada la primera volta a la 8a posició amb 2 par�ts guanyats i 7 perduts, però veient fac�ble la permanència, ja que el CTT Ganxets B i el Reus Depor�u C tanquen la classificació. Els dos equips acomiadaran l’any enfrontant-se aquest divendres al Casalet. Finalment, Els Carquinyolis C se situen a la penúl�ma posició de la Tercera Provincial, però segueix com l’equip de formació que enguany ha ampliat la seva base.

EL FRANCOLÍ

17

Els Carquinyolis, un debutant de primera Els jugadors de la Conca estan aconseguint resultats que no esperaven en el debut a la Segona Provincial. El capità del primer equip, el montblanquí Joan Carles Teixidó, ha explicat que van començar la temporada amb incertesa però que ara el club es posa per objec�u aconseguir el segon ascens consecu�u i situar el nom d’Els Carquinyolis a la Primera Divisió. Si es compleix, en només dues temporades el CTT Espluga hauria posat un peu a la Primera Divisió, podria mantenir un altre equip a Segona i, finalment, un o dos equips a la Tercera categoria provincial. El club de tennis taula de la Conca de Barberà va fundar-se oficialment durant l’es�u del 2017 i compta ara amb una vintena de jugadors i una jugadora federats, a més dels socis que només juguen de forma amistosa. Aquesta temporada, el CTT Espluga torna a oferir l’ac�vitat extraescolar per als més joves. L’en�tat espor�va treballa amb la voluntat d'esdevenir una escola d'aquest esport i ser un complement perfecte a la iniciació del tennis taula que fomenten les escoles del territori. De fet, aquesta és una aposta ferma amb la qual el club treballa aquesta temporada: apropar el tennis taula al conjunt de la comarca. ■

DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

MOTOCLUB FRANCOLÍ

Rècord de par�cipants al Motoany abans del Campionat d'Espanya d'Enduro a l'Espluga L'Espluga de Francolí va celebrar dissabte 29 de desembre, el tradicional Motoany amb rècord de pilots inscrits, arribant als 130 participants. Es van haver de tancar les inscripcions una setmana abans de l'esdeveniment esportiu, un fet insòlit. Prèvia al Campionat d'Espanya L'organització atribueix l'èxit de la convocatòria a la propera celebració del Campionat d'Espanya d'Enduro, per primer cop al Motoparc de l'Espluga de Francolí, el proper 19 de maig. S'hi esperen 200 pilots vinguts d’arreu de l’estat espanyol, i prop de 3.000 espectadors, amb un impacte econòmic per la Conca de Barberà de prop de 300.000 euros. Molts dels pilots que hi competiran van aprofitar la convocatòria d'aquest 29 de desembre per veure el circuit i provar-lo. El Motoany és una prova veterana, amb dues dècades d'història. És una trobada no competitiva de 3 hores de resistència per equips o individual que organitza el Motoclub Francolí, i que cada any atrau pilots d'arreu de Catalunya. Hi van anar mig miler d'espectadors. En aquesta ocasió hi van participar reconeguts pilots com l'espluguí Roger Cases, tercer de Catalunya d’Enduro en la seva categoria Sènior C; o el campió de Catalunya júnior, Jordi Quer. Motocròs Center, Rodi i Cunicarn patrocinen l'esdeveniment. ■ ESPLUGA FM RÀDIO

El conte que ha emocionat la Conca aquest Nadal Més de 3.000 persones han vist aquests dies el conte de Nadal que han narrat els col·laboradors/es de l'Espluga FM Ràdio en un vídeo difós a través de les xarxes socials. Una trentena de persones d'edats diferents donen veu al Conte de Nadal de Mireia Vidal del projecte "Faros, Els Contes de l'àvia" de l'Hospital Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona. La reflexió entorn els regals de Nadal i el frene�sme de la societat actual ha cap�vat a centenars de conquencs que han compar�t el vídeo a través de EL FRANCOLÍ

les xarxes socials. De fet, en només 3 dies la publicació ha arribat a més de 5.000 persones i ha causat un miler

18

d'interaccions a Facebook. Les nombroses reaccions confirmen, de nou, l'alta penetració del mitjà de comunicació a la Conca de Barberà que ara es veu reforçada amb l'estrena del canal de TDT i la nova marca EFMR.cat. La inicia�va de l'EFMR.cat i l'Espluga Audiovisual, l'en�tat que aplega els col·laboradors, ha sorgit amb la voluntat de posar cara a la cinquantena de persones que fan possible la 35a temporada de l'emissora i, al mateix temps, desitjar bones festes als seguidors. ■ DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Sr. Jordi Turull i Negre Em dic Xavier Òdena Perejoan i era veí del Carrer Prat de la Riba de l'Espluga de Francolí. Em plau explicar-vos una iniciativa de tantes, per fer visible la injustícia que esteu patint, es va decidir canviar el nom de 16 carrers del poble, doncs a partir d'ara i fins a l'alliberament de tots els presos polítics i exiliats el meu carrer serà el de Jordi Turull, espero i desitjo que el més aviat possible pugueu retirar el cartell en persona, ja que voldrà dir que sou lliures i podeu estar de nou al costat de les vostres famílies. (no puc imaginar com de dur deu ser estar separat dels qui estimes)

El meu avi ja va lluitar al front el 38 i tot i que ara no ens tiren bombes o ens afusellen a les cunetes, el mal que ens fan és tant o més gran que llavors. Tard o d'hora deixarem de ser un poble oprimit per ser un país lliure i més just. Us agraeixo el que heu fet per defensar els nostres anhels, drets i llibertats, i cada dia veig més clar que si no defallim podrem aconseguir una república millor per a totes i tots. Visca Catalunya lliure! Una forta abraçada i els meus millors desitjos...

Benvolguda Clara, Sóc l'Anna Maria Aixalà, religiosa Vedruna. Visc al carrer Pompeu Fabra, i fins que no estiguis amb nosaltres, carrer de Clara Ponsatí. En aquest carrer hi tenim ubicada la nostra Escola Vedruna. Encara que jubilada, porto l'educació en el més profund del cor, per això és un honor per a mi dirigir-me avui a tu, una gran Educadora... Amb aquesta postal et vull dir GRÀCIES. Gràcies per: La teva

fortalesa, generositat, entrega, amor a la nostra estimada terra. Et vull també fer arribar el meu escalf i el de les meves germanes de Comunitat. Et tenim molt present en el record i la pregària, a tu i als teus companys i companyes. Et dic adéu amb les paraules del cant de Lluís Llach: "Ens diran que ara cal esperar... I esperem... És l'espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: NO ÉS AIXÒ. Ànim, Clara!

EL FRANCOLÍ

Xavier Òdena

19

Anna Maria Aixalà

DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Hola sóc la Nuri, visc al carrer Pau Casals de l'Espluga independència del nostre estimat país, es necessita molta vade Francolí, si bé per les circumstàncies de tots conegudes, lentia per actuar en la teva línia. ara el nom s'ha retolat de nou com a carrer Anna Gabriel, Resto en l'esperança d'un nou temps de llibertat i t'envio fins a la teva tornada. els meus sincers desitjos de bona sort en la teva vida. Voldria fer-te arribar el meu suport personal i l'admiraSalutacions cordials. ció que sento cap al teu fort posicionament en el tema de la Nuri Martí

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Ac�vitats Nadalenques de la Germandat Taller de decoració nadalenca Ambientació del Local Social amb mo�us de Nadal fets amb material reciclat (ampolles d’aigua, gots de plàs�c, càpsules de cafè…) A càrrec de Cesca Morgades, Rosa Casol i Carme Gu�érrez, Blanca Rosa Roselló Mercat d’artesania Amb la par�cipació de: Carme Gu�errez (bijuteria ar�s�ca), Isabel Llurba (bijuteria punta de coixí), M. Antònia Bota (bijuteria en plata) Inauguració de l’exposició “Instants d’una vida”: 35 anys de fotografia” d’Enric de Santos, fotògraf. Seria més fàcil dir d’Enric de Santos el que no ha fet en el camp de la fotografia que no EL FRANCOLÍ

pas fer un repàs de la seva extensa car- histórica “Pluja sobre terra molla” ens rera. Fotografia ar�s�ca, docència, fo- presenta, ara, la seva segona novel·la tografia de premsa, publicació de lli- "L’allargada ombra d’una perversió", insbres tècnics, fundador de diverses as- pirada en fets reals, molt propers a l’Essociacions de diferent caire i mo�va- pluga, i amb molt con�ngut històric. ció, conferenciant, etc. Ha exposat, entre d’altres, a països com Itàlia, Anglaterra, Iugoslàvia, Marroc, Rússia, Mèxic, Veneçuela, els Estats Units i Japó. (L’exposició romandrà al Local Social durant uns mesos) Presentació de la novel·la “l’allargada ombra d’una perversió” L’escriptora espluguina Maria Carme Poblet que l’any 2013, va ser guardonada amb el XXXI Premi de Narra�va Ribera d’Ebre, per la novel·la Mercat d'artesania. Cedida

20

DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Maria Carme Poblet, També ha publicat el llibre "Tretze relats de ver�gen", que és un recull de narracions i contes per a adults. Actualment està treballant amb la que serà la seva tercera novel·la. Es poden comprar els llibres al Local Social la Germandat A par�r del 15 de desembre, els caps de semana i fes�us Servei de cuina per a gent gran, amb menús casolans que podran ser portats a casa a les persones que ho necessi�n. Aquest servei és obert a tothom amb descompte especial per a socis de la Germandat. Festa de la marató de TV3 Vermut Solidari amenitzat per l’humor i acudits ofert pels espluguins germans Mar�nez Gari, amb el seu desig de solidaritat amb la Marató. Ballada dels nans i gegants de la San�ssima Trinitat

Arbre dels bons desitjos. Cedida

L’arbre dels bons desitjos Els gegants i nans de la Trinitat obsequien els infants que han portat un bon desig per penjar a l’arbre de Nadal. Projecció: Noe Gaya La Noe segueix trencant barreres i es troba més serena que mai. Els seus projectes i la seva valen�a no la deixen abandonar; i es per això, que el seu esperit de superació la fa única. Us animem a descobrir la seva essència. Es pot comprar el llibre “El Camí de la Papallona”, així com els jocs de taula de la Noe, al Local Social La Germandat Celebració d’any nou amb ressopó i co�lló Projecció de la pel·licula animada "Los Reyes Magos" English Corner Els divendres, vine a prac�car l’anglès al bar-cafeteria la Germandat. Horari de 19:00 a 21:00h. ■

Concert de Nadal de la Coral Espluguina El passat 26 de desembre a les set del vespre la Coral Espluguina va oferir el tradicional Concert de Nadal. Els cantaires van començar la seva interpretació avançant cap al presbiteri de l’Església de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga tot entonant amb boca closa la popular nadala Santa Nit. Al piano, comptaven amb l’acompanyament del mestre Josep Mateu. Un cop col·locats al voltant de l’altar es va llegir una breu presentació, en la qual es felicitaren les festes i s’agraí al públic la seva assistència. El 2018 ha estat l’any en què s’ha commemorat els 200è aniversari de la composició d’aquesta famosa nadala, que ha estat traduïda i cantada en més de tres-centes llengües. Es va cantar per primera vegada las nit del 24 de desembre de 1818 a l’església d’Oberndorf, als Alps austríacs. El rector de la parròquia, Joseph Mohr, en va escriure la lletra i va encomanar la música a l’organista i compositor Franz Grüber. La segona peça del concert va ser Cap llei no imposa silenci , un poema de Miquel Mar� i Pol musicat per Josep Lluís Guzmán i An�ch. La lectura del poema s’alternà amb EL FRANCOLÍ

el cant de la tornada després de cada estrofa. Seguidament, hi va haver lloc per a una bonica havanera, Vell pescador, i per a les nadales tradicionals. Es va con�nuar amb Et incarnatus est i Regina Caeli, dues peces de Joan Cererols. Es tracta d’un dels grans mestres de l’Escolania de Montserrat del qual, el passat 2018, es va rememorar el 400è aniversari del seu naixement. El concert es va cloure amb dues obres del gran Mozart, Laudate dominum de les Vespres a la Mare de Déu i Litaniae Lauretanae. El concert va acabar amb un bis de Haendel, Joia en el món, i cantant amb el públic la cançó estrella de Nadal, Santa Nit. Els solistes de la coral Maria Meda, Toñi Castro, Antoni Vilalta, Agus� Paz i Humbert Tomàs van interpretar magníficament el Regina Caeli de Joan Cererols i les dues peces de Mozart. A més, com ja és costum, es féu una breu recitació poè�ca. En aquest cas, cinc poemes de Nadal de Joana Raspall magníficament triats per la Montserrat Masdeu i llegits per diferents cantaires. Fou un concert molt emocionant per a tota la coral per

21

DESEMBRE 2018


l’envergadura de les obres aquest concert i del fet que interpretades. Tant les rel’any passat ell i la seva escuperades Litaniae Laureposa es van fer càrrec de la tanae com alguna altra cancoral mentre ell es recupeçó comporten un grau de rava d’una intervenció. Així dificultat considerable que mateix, va donar les gràcies ha fet treballar a conscièna tots els cantaires l’esforç cia els cantaires. En acabar que fan cada setmana d’anar el concert un membre de a assajar i fer que la coral l’agrupació va exposar al púcon�nuï sent una realitat a blic la necessitat de fer més l’Espluga després de tants gran la coral, per la qual coanys. Va agrair l’assistència sa, si algú s’anima a venir-hi a un públic que va resultar a cantar, serà molt benvin- Concert de Nadal a l'Esgésia de Sant Miquel Arcàngel. Cedida ser nombrós, atent i amagut o benvinguda. ble, tal com mostraren els Tot el concert es va fer amb l’acom- d’Alió Josep Mateu. El director de la Co- seus aplaudiments, i a mossèn Marcus panyament primer amb piano i després ral Espluguina, Xavier Morgades, va fer pel fet d’haver cedit amablement l’esamb orgue del bon amic i gran músic esment de la seva col·laboració en glésia per al assajos i per al concert. ■

ANTIFEIXISTES CONCA

Apareix un nou col.lec�u an�feixista Neix a la Conca un nou col.lec�u an�feixista, arrel de l'auge de l'extrema dreta, aquesta nova agrupació es presentarà el 19 de gener a les 12 del migdia a l’estació de tren de Montblanc. Aquest col.lec�u es presenta en públic amb aquest comunicat inaugural: Entre els presos i preses polí�ques catalanes i l’auge de Vox a Andalusia sonen les alarmes. Però fa anys que l'extrema dreta campa impunement, ja que la transició va ser una con�nuació del franquisme al no haver-hi uns corresponents Judicis de Nuremberg. Però no ens limitem només a l'estat espanyol. L’arc que voreja Europa xorreja sang per tots els porus: comença a la platja de Tarajal, passant per Líbia bombardejada per la socialdemocràcia europea, con�nuant pel govern �tella d’Egipte, el genocidi sionista contra el poble pales�, la guerra imperialista contra Síria, retrocessos greus a Turquia, feixisme descarnat a Ucraïna i Polònia… Per no parlar del propi Mediterrani sinònim de mort. Veiem també amb preocupació l'elecció de Trump i Bolsonaro a l'altra riba de l'Atlàn�c.Tot acompanyat d’una violència extrema contra les dones, ètnies, nacions, homosexuals,... com en el nazisme. Constatem que l'imperi ianqui-europeu, avantguarda del capitalisme, està en crisi senil. De fet, el capitalisme com a tal és incapaç de generar un nou cicle d’expansió des de 1973 i la crisi de 2008 ha estat una de les primeres convulsions però se n'aproximen de més greus. El capitalisme com a mode de producció està en crisi i com qualsevol bès�a moribunda es mostra més agressiva i violenta en la seva fase agònica. La història ens ensenya que quan la burgesia no pot mantenir els seus privilegis per vies parlamentàries aleshores recorre al feixisme. EL FRANCOLÍ

El feixisme en les seves etapes inicials es disfressa d'an�capitalisme per atraure alguns sectors desorientats de les classes populars, però quan mostra la seva veritable cara, resulta ser la dictadura terrorista del capital financer. Deia Sartre que al feixisme se’l destrueix, el diàleg no és per a les bès�es. El capitalisme, doncs, és el causant del feixisme, i pensem que ambdós no es poden reformar sinó que s’han de superar per vies revolucionàries, de la mateixa manera com la burgesia va superar l'aristocràcia feudal. Fa temps que els explotats pa�m l'atur, desnonaments, retallades... i pensem que la situació s'agreujarà. Cal que ens preparem per a una dura batalla que intuïm prolongada en el temps i d'abast internacional. Seguint la consigna de pensar globalment però actuar localment, un conjunt de persones ens hem unit sota les consignes de l’an�capitalisme, el feminisme, la lluita LGTBi, l’an�rracisme i l’an�feixisme. Ens presentem com a An�feixistes Conca i des d’aquest racó del món volem contribuir a teixir un pol de poder popular capaç d’enfrontar els greus reptes que la humanitat tenim plantejats. Animem totes aquelles persones que comparteixin aquest ideari ampli però irrenunciable a que us sumeu a la construcció d’aquest projecte col·lec�u. En una primera fase volem conèixer-nos estant més a prop del carrer que del despatx, volem crear sinèrgies des de la pràc�ca. Per això us convoquem al nostre primer acte que constarà de la pintada d'un mural, l'acompanyarem amb vermut i música, i el farem el proper dissabte 19 de gener a les 12.00 del migdia davant l’estació de tren de Montblanc. Perquè la lluita és l’únic camí. Organitzem-nos per a combatre, combatem per vèncer. ■ Antifeixistes Conca

22

DESEMBRE 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ORQUESTRA I COR TREU-LI LA POLS AL TEU INSTRUMENT

Concert solidari del Cor TLP per recaptar fons per la Marató de TV3 "Inicis" és el títol triat per un recital amb un repertori molt divers El Cor TLP va oferir un concert solidari el passat dissabte 15 de desembre a l'auditori Carulla Font del Casal de l'Espluga de Francolí. L'acte, que es va dur a terme a les set de la tarda, va ser el primer concert de la nova etapa sota la direcció d'Anna Guasch. El recital, amb el �tol "Inicis", inclou un repertori amb temes de la primera etapa del cor, dirigida per Borja Moll, i també d'altres cançons que s'han treballat darrerament. En aquesta ocasió, el concert tenia un cost de 5 euros i part de la recaptació es va des�nar a la Marató de TV3 que

enguany es dedicava a la inves�gació del Càncer. Un cor amb filosofia TLP El cor TLP naixia l'any 2015 amb la mateixa filosofia que l'orquestra TLP (Treu-li La Pols al teu instrument). Com en el cas de l'orquestra, els cantaires, amateurs i d'edats molt diverses, s'agrupen per assajar un cop al mes amb l'objec�u de gaudir plegats de la música. ■

ESPAI SOMMELIER Nota de tast: Cara Nord

Alçada: Fins a 800 m d’al�tud. Geografia: Paisatge abrupte i ondulat, envoltat d’alts cims i boscos de roures i alzines en el Parc Natural de les Muntanyes de Prades i el Parc Natural del Bosc de Poblet. Sòl: Zona qualificada com d’Interès Geològic a Catalunya. Terres pobres de pissarra, amb afloraments rocosos, penya-segats i serres escarpades. Clima: Con�nental-mediterrani amb nits fredes que permeten el descans de la vinya i retarda acumulacions de sucres, conservant l’acidesa i ajudant a la construcció d’aromes. Temperatura mitjana: 13 ºC. Precipitacions mitjanes anuals: 450-550 l/m2. Insolació: 2.700 hores/any. Maneig de la vinya: Cul�u de secà, cobertura vegetal i vi�cultura de muntanya responsable, amb mínima intervenció, que prioritza la biodiversitat. Fermentació: a 16 ªC. Vinificació: 3 mesos sobre lies fines en dipòsit. Data d’embotellat: 15 de juny del 2013. Varietats: Vinyes aïllades entre boscos, de Macabeu i Chardonnay Nota de tast: “Sobre un fons floral, de fruita blanca, pruna verda i aranja àcida, es combinen aromes exò�ques com la pinya, maracujà i notes minerals. El nas creix en copa. Boca rotunda amb acidesa equilibrada per un toc glicèric i un suau tacte vellutat i untuós. Gran frescor de cítrics i salinitat cremosa en boca. Pas llarg, persistent i vibrant.” ■ Mariona Rendé EL FRANCOLÍ

23

DESEMBRE 2018


C A S A L TRATEA TEATRE DEL CASAL DE L'ESPLUGA

Els Pastorets de l'Espluga tanquen un any memorable amb el comiat dels actuals Lluquet i Rovelló La temporada dels Pastorets de l'Es- enriquir la millorada escenografia ampluga ja és història, i no tornaran fins pliada en els úl�ms anys, per fer més el 2020. Ha estat una temporada me- realistes els decorats tradicionals amb morable, per la coincidència de molts la incorporació de noves tecnologies. factors i que ha acabat amb una gran Una cloenda emesa per televisió sorpresa, tot i que esperable, el co- La representació d'aquest 29 de demiat dels actors que durant els úl- sembre sempre serà recordada per la tims 18 anys han interpretat Lluquet seva retransmissió a televisió, la prii Rovelló, Xavier Lozano i Marc Civit. Aquest 29 de desembre van anunciar davant un teatre ple com poques vegades el seu comiat, després de gairebé dues dècades interpretant els personatges més populars dels Pastorets. Van acomiadar-se cantant junts el seu úl�m cuplet, acompanyats per les seves respec�ves filles. Un autèn�c símbol, perquè ara donaran pas a altres generacions d'actors, amb la possibilitat que en la propera edició del 2020 hi hagi també altres canvis importants, com el paper de Satanàs. Joan Amigó l'ha representat durant 18 anys, després de fer, en l'anterior etapa i durant dues dècades el paper de Lluquet. Aquest any s'han fet dues representacions al teatre més Els Pastorets 2018. Eva Bonet gran de la demarcació de Tarragona, dels que ja són uns Pastorets mera de la història dels Pastorets de referents pel que fa a l'orquestra en di- l'Espluga, amb emissions a Tac12 recte, la presència d'animals vius i el aquest 1 i 2 de gener, i una nova emismés d'un centenar d'actors, actrius i sió el 6 de gener a la tarda. Aquesta refigurants. Aquest any s'ha ampliat l'or- transmissió ha estat possible gràcies questra i s'han estrenat nous temes al patrocini de l'Hostal del Senglar, Cumusicals i s'han treballat molt més els nicarn, la DO Conca de Barberà i el efectes especials i l'espectacularitat de Casal de l'Espluga. El conte, un gran record la representació. Aquest any, a més, l'espectacle ha L'any memorable ja arrencava a prinestrenat els nous efectes especials per cipis de desembre amb la presentaEL FRANCOLÍ

24

ció del conte 'Els Pastorets i la samarra d'en Getsè', que es comercialitza a les llibreries de tot Catalunya. El nou treball de David Ortín, amb les il·lustracions del reconegut Joan Vizcarra i editat per La Musca, pren de referència les representacions de l’Espluga rerpoduint la caracterització dels personatges d’Els Pastorets del municipi. La nova publicació es va presentar el passat dimecres 5 de desembre al Teatre del Casal de l’Espluga, just després de l’encesa dels llums de Nadal. El conte es donà a conèixer amb la narracció dels personatges principals dels Pastorets de l’Espluga que, de fet, inspiren la fisonomia dels protagonistes de la història que ara surt impresa per als més petits. La presentació va anar a càrrec dels responsables de l’editorial espluguina, els autors David Ortin i Joan Vizcarra, així com el director dels Pastorets de l’Espluga, Josep M. Mercadé; el president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, Lleonard del Río, i l’alcalde de l’Espluga, David Rovira. En aquest acte també es va descobrir el cartell de les representacions que els dies 25 i 29 de desembre es van fer al Teatre del Casal. A més a més, els autors van signar els exemplars del conte. Rere la nova publicació hi ha treballat l’editorial La Musca, els Pastorets de l’Espluga, Tratea Teatre i la Factoria Bram, també amb el suport del Departament de Cultura i l’Ajuntament de l’Espluga. ■ DESEMBRE 2018


C A S A L

El passat dissabte 29 de desembre, els Pastorets es van gravar per emetre'ls per TAC12, és per aquest mo�u que no es van cantar tots els cuplets que van sor�r el dia de Nadal, us els deixem en aquest apartat, esperem que en gauidiu. Llibertat Rovelló vull proposar-te fer junts la vaga de fam Si tu ho aconsegueixes serà una victòria gran! Després d'aquell 1 d'octubre No sabem què més provar! A la presó els nostres líders, més tots els que van marxar! Vine amb mi, tanca els ulls T'ho dic de veritat! Canviem aquest somni pel de la llibertat! Autovia A27 Gent del Camp de Tarragona veiem que bé heu arribat. Això que allò de la Conca us queda a l'altre costat! Sempre us sembla la Sibèria no hi esteu acostumats! Travesseu el Coll de Lilla i us quedeu tots congelats! Ara el túnel farem i això va de veritat, �ndrem Tarragona aquí al nostre costat! Obres als carrers A l'Espluga hem �ngut obres i uns quants carrers aixecats. Per si no es pogués fer amb ordre Tot alhora ha hagut d’anar! Entre tanques i rajoles no es podia ni passar! I quan veies com ho feien, venien ganes de marxar! Potser és que hi ha eleccions i calers per gastar! Per sort l’odissea fa poc ja es va acabar! Pavelló Municipal Ja podem dir al·leluia! Finalment ja s’ha acabat! 25 anys esperant-lo, el pavelló ja és realitat! De la pista ja no en parlo, EL FRANCOLÍ

els experts ja opinaran! Però pel que fa als accessos sembla que se’ls han deixat! Si voleu pa�nar no us heu de preocupar! Però per arribar-hi ben calçats heu d'anar! Camp de gespa Som de terra i volem gespa deien des de fa molts anys... El futbol ho reclamava I ja ha portat un quants guanys! Ara amb aquest bon terreno potser no sabrem jugar Els resultats ja ho indiquen! Ara costa millorar! Com que hem esperat tant i som de secà... tot i tenir gespa hem d'aprendre a xutar. Caques de gos N'hi ha que sembla que no entenguin que la vorera és de tots Doncs hi deixen col·locada la seva caca de gos! Si el gos passeja pel centre o pels carrers del Capuig, ves què costa arreplegar-ho i llençar-ho al rebuig! Potser és més diver�t caminar a sal�rons Evitant les caques tot inflant-te els collons! Tabàrnia Des que de l'Alta Tabàrnia fa uns dies van arribar i van treure'ns tots els llaços No ens ho sabem ni acabar! Un poble independen�sta que ara ja es pot preparar perquè els de Ciudadanos ja saben a qui votar! Es presenta amb la FIC! Aquí fa de pastor! Diu que és apolí�c...

25

Però a mi això em fot pudor! Eleccions Ja ho veieu doncs qui ho diria Perquè venen eleccions! I això que al nostre alcalde se li acaben els marrons! Després de pactar amb l'Antonio marxa escopetejat! El seu subs�tut tremola, no té res assegurat! Veurem si aquell de Som ara pot governar... Sabem poca cosa: només que sap bordar! El conte Del conte que ens deia l'àvia ja ens podem oblidar! Ara al conte de la Musca ens hi han volgut dibuixar Dibuixos del Joan Vizcarra i un text del David Or�n es ven a tot Catalunya i val 9, 95! Hi hem sor�t retratats! macos naltres dos Però el Jeremies és el del nas més gros! A la tele Per si no érem prou famosos Ara també ho serè jo! Com es nota la influència que tens a televisió! Diuen que d'aquí uns dies fins i tot ens gravaran! I els Pastorets de l'Espluga per la tele s'emetran! Gràcies doncs a tothom! I als patrocinadors! I també un saludo als telespectadors! Pastorets Si mireu a l'escenari Tothom hi és representat! Hi ha forners, també polí�cs DESEMBRE 2018


C A S A L I també algun jubilat! Si parlem de la canalla N’hi ha de pe�ts i de grans Hi sor�m dones i homes Els polí�cs i els dels bancs I es que això és tradició I a l’Espluga ens fa grans Tenim Pastorets Que sigui per molts anys! El mossèn L’any passat era al Pessebre i aquest any als Pastorets I quin paper representa: doncs ens fa de Sant Josep! És el mossèn de l’Espluga I estem tots ben encantats

ve als assajos i fa missa i ho fa sempre de bon grat! Deu ser el primer cop! Mai havia passat! que el mossèn del poble en sur� ben parat! Jubilació Aquí al darrere n’hi ha una fa poc es va jubilar! A la casa de la vila han perdut un bon pilar! Però a més, és que nosaltres I entitat per entitat li hem d’agrair i amb ganes el temps que hi ha dedicat! Podem dir de tot cor:

Felicitats Pilar! Però aquí als Pastorets no et deixarem marxar! Comiat I ara sí volem cantar-vos el nostre últim cuplet! Avui deixem l'escenari com a Rovelló i Lluquet! Ens hem fet grans, què et pensaves? Que ser vailet no és etern! Ara haurem d'obrir un càsting tant al cel com a l'infern! Prò el més bonic de tot és el nostre llegat! Les dos pastoretes que al món hem portat!

Xavier Lozano "Lluquet" i Marc Civit "Rovelló" cantant el cuplet de la mà de les respectives filles, Júlia i Martina. Eva Bonet EL FRANCOLÍ

26

DESEMBRE 2018


C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

El Club Pa� Casal de l'Espluga tanca temporada amb l'habitual Fes�val de Nadal El festival es va celebrar el passat dissabte 22 de desembre i com a novetat, aquest any es va fer al nou pavelló municipal. A partir de les 5 de la tarda, les graderies del Pavelló Municipal es van omplir de gom a gom, es festival començava i no es volien perdre la desfilada inicial on tots els patinadors/es del club, des dels més menuts als més grans, fan un ball conjunt, on tots duien el mallot del verd i negre del club. Seguidament es van mostrar els discs de la passada temporada combinat-los amb els balls dels clubs con-

vidats que en aquesta ocasió van ser; CP Pla de Santa Maria, AE Montblanc, CP Calafell. El Club es va guardar l'actuació del patinador amb projecció internacional, Eloi Canals, per a finalitzar el festival, però no va poder actuar en patir una lesió inesperada durant l'escalfament. La segona part del festival el pavelló municipal es va convertir en un Casino, on tots els grups de patinadors van exhibir el seu nou ball relacionat amb aquesta temàtica, aquests números van ser; “Benvinguts al Casino”, “Fitxes de valor”, “Ruleta” i “Pòquer”. ■

"Benvinguts al Casino". Jaime Rosales

"Fitxes de valor". Jaime Rosales

"Ruleta". Jaime Rosales

"Pòquer". Jaime Rosales

EL FRANCOLÍ

27

DESEMBRE 2018


C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

Coco Chanel, per Maria Joana Virgili El 13 de desembre vam tenir l'honor de poder escoltar la Maria Joana Virgili professora de la URV. Ens va parlar de Coco Chanel i la moda femenina. La famosa dissenyadora va néixer el 19 d'agost del 1883 a la població francesa de Samur. Quan només tenia 12 anys, la seva mare va morir i el seu pare la va internar, junt amb les seves dues germanes, en un orfenat. Aquesta separació dels pares va omplir de solitud la vida de Gabrielle Bonheur Chanel. Als 22 anys es va conver�r en cantant de cabaret i es va començar a inspirar per fer realitat el seu somni de ser modista. Dins del món del cabaret i les festes nocturnes la Gabrielle Bonheur Chanel va conèixer molts homes i es va conver-

�r en amant d'uns quants. Amb un xer ar�stes i escriptors de gran renom. d'aquests homes se'n va anar a París. A Les creacions de Gabrielle Bonheur Chanel(Coco Chanel), a més de ser dissenys originals i amb un gran toc dis�n�u, sempre va tenir la intenció de facilitar la vida a les dones. Fins a aquell moment, una dona que s'arreglava havia de portar grans barrets i co�lles cenyídisimes que escanyaven la cintura per fer ressaltar el pit. Gairebé no podien respirar! Ella les va alliberar de tot això: podrien lluir robes molt més còmodes, línies rectes i senzilles que tamMaria Joana Virgili , professora de la URV. bé eren ben elegants. Dolors Guasch La conferència va agradar molt. Totes havíem sen�t parlar de Coco Chanel,pels la capital francesa, l'any 1909, va obrir seus ves�ts però la Maria Joana ens va el seu primer establiment on va conèi- explicar moltes coses que no sabíem. ■

Els Pastorets de l'Espluga, per Josep Maria Mercadé Per finalitzar el cicle, el passat 20 de desembre, vam convidar en Josep Maria Mercadé, director dels Pastorets de l'Espluga que va explicar d'on venia aquesta tradició tan nostrada. Els textos més an�cs en català d'aquest �pus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. La primera versió moderna en català és Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist de Miquel Saurina (publicat l'any 1887). El 1901 Frederic Soler i Hubert o Pitarra elevà els Pastorets al teatre culte amb El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga. Des d'aleshores han estat nombrosos els autors que han escrit la seva pròpia versió. Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i EL FRANCOLÍ

Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954. La majoria de les representacions dels Pastorets són a càrrec dels grups de teatre amateur i es fan en centres parroquials, centres socials o teatres. La conferència va ser d'allò més interessant, i és que el Josep Maria és un expert en el tema. Vam acabar la tarda menjant neules i bevent cava, així vam profitar per felicitar les festes, i no�ficar que ja tenim el següent programa enlles�t. ■

Carme Permiquel i Josep Maria Mercadé. Dolors Guasch

28

DESEMBRE 2018


C A S A L

La Formació Permanent col.labora amb la Marató de TV3 Dijous 29 de novembre, va venir el doctor Mario Tous per tal de parlar del càncer i les seves conseqüències, i quin factor pot provocar el desenvolupament de la malal�a. El doctor, també ens va donar uns bons consells de com es pot prevenir el càncer, aquests són bàsicament, una bona dieta, menjar saludable, elevant la ingesta de fruita i verdura. La pràc�ca de l'esport, redueix el risc de pa�r la malal�a. i Per úl�m , cal evitar el consum de be-

gudes alcohòliques i de tabac. El càncer és la primera causa de mort a Catalunya entre els homes i la segona entre les dones, cada dia moren 28 persones de càncer és a dir 10.000 a l’any .

Gràcies a la inves�gació biomèdica a Catalunya. La supervivència del càncer

A crescut un 7% en els úl�ms 10 anys i la mitjana se situa actualment en un 55%. Però malgrat els avanços que s’han fet en tractaments, mètodes de diagnòs�c i prevencions, la incidència del càncer segueix sent molt alta. La conferència va ser molt enriquidora, a part, al finalitzar es va posar una urna i es van recaptar uns 300 euros, que òbviament, aniran destinats a la Marató de TV3. ■

REVISTA EL FRANCOLÍ

El Francolí rep el segon premi de la Federació d'Ateneus de Catalunya Els Premis Ateneus són els guardons que la Federació d’Ateneus de Catalunya convoca anualment, des de l’any 1989, amb l’objectiu de reconèixer la creativitat, l’originalitat, la qualitat i l’esforç que fan les diferents associacions culturals, les persones i les empreses del país per promoure la cultura i l’associacionisme cultural. Les en�tats premiades reben un guardó i/o una dotació econòmica (1r Premi de 1.500 euros + guardó, 2n Premi de 900 euros + diploma i 3r Premi de 300 euros + diploma) amb la voluntat de promoure la con�nuïtat i/o innovació

en els seus projectes. Aquesta edició, la 29ena, es va celebrar el 12 de desembre a la Sala Noble de l’Edifici del Rellotge del recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, a l'acte hi van assistir la Maria Dolors Civit, presidenta del Casal i la Pepita Bobé membre de la Junta. Els anys 1997, 1998 i 1999 la revista El Francolí va rebre el Premi Ventura Gassol de premsa comarcal dotat amb 150.000 pessetes, patrocinat per la Diputació de Tarragona.■

Guardonats dels Premis Ateneus. Cedida

Maria Dolors Civit, presidenta del Casal. Pepita Bobé

EL FRANCOLÍ

29

DESEMBRE 2018


LA BÍBLIA ENS PARLA Un grup de cris�ans d’Arbeca i d’altres parròquies del Bisbat de Tarragona, acabem d’arribar d’Israel seguint els llocs documentats a la Bíblia, especialment del Nou Testament. Molts hi han anat abans que nosaltres, ens fixem en Egèria, una cris�ana que l’any 380 d.C. va fer el pelegrinatge i el deixà escrit. Ara publicat en català. És un bell dietari. Mossèn Cinto Verdaguer també va fer un llibre fruit del seu viatge, “Dietari d’un pelegrí a Terra Santa”. En podríem citar d’altres

que han deixat per escrit la seva vivència. A la majoria, però, ens ha quedat integrada al nostre ésser i esculpida per sempre. Com que és temps de Nadal ens aproparem al pròleg de l’Evangeli de Sant Joan. Els evangelistes Lluc i Mateu ens parlen del naixement i la infància de Jesús. Sant Marc, l’Evangeli més an�c (70 d.C.), no en fa cap referència. Joan, sí, ens l’ensenya com a Paraula de Déu encarnada. L’evangelista ens parla de Déu=Teologia. Fa una elaboració intel·lectual de l’existència de Déu apropant-nosel i portant-lo a casa nostra. Ens diu que Déu no l’ha vist mai ningú i que només el podrem entendre a través de Jesús de Natzaret -personatge històric-, a qui els cris�ans veiem el rostre humà de Déu. Fixem-nos amb el text i intentem que el silenci i la meditació ens ajudin a créixer en la fe i en l’esperit de Nadal. ■ Icona del naixement. Betlem. Manel Morgades Manel Morgades

PRÒLEG DE L’EVANGELI DE JOAN (Jo. 1, 1-5; 14; 18) Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res no hi ha vingut sense ell. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. [...] El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. [...] A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"L'altre a qui estimar" “Mirant el món tal com està, no hi ha dubte que necessita una revolució: ecològica, política, social i econòmica. Però fonamentalment hi cal una revolució de l’afecte i la tendresa. No ens podem permetre ni un minut més d’estimar –i d’estimar-nos– tan poc i tan malament. El nostre cos, la nostra psicologia i el nostre cor no resisteixen ja més odi, desesperança i egoEL FRANCOLÍ

isme. No podem suportar més desconfiança, més por ni més indiferència, [perquè] estem fets per a l’amor i tenim necessitat dels nostres semblants: ens necessitem els uns als altres per sentir la calor de l’estima i l’amistat, per consolar-nos de la nostra contingència, per saber-nos acompanyats en la nostra solitud essencial, per sentir-nos vius. [...] Quan el mal ens dei-

30

xa nus i a la intempèrie, hem de confiar en la tendresa per tal que, des de la més petita de les nostres relacions i del més menut de la nostra vida quotidiana, transformem el món”. ■ Cristianisme i Justícia

Capgirem el món des de l’afecte i la tendresa, reflexió de fi d’any Novembre del 2016 *Fragment escollit per Andreu Morta DESEMBRE 2018


BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Pau Tarés i Franquet?

Pau Tarés i Franquet nasqué a la nostra vila el 7 de març de 1873. Era fill de Pau Tarés i Anguera i de Maria Franquet i Miró, ambdós de l’Espluga. Es va casar amb Maria Sales i Pallarès l’any 1907. Varen ser tes�monis el propietari espluguí Josep Cabeza i Coll i el president de la Diputació de Tarragona Anselm Guasch i Robusté, vallenc. Maria Sales moria l’any 1909. Pau Tarés es casà en segones núpcies l’any 1918 amb Carme Mar� i Miquel.

i Prats. Així, l'any 1903 Pau Tarés s'oposà i aconseguí que els regidors Ramon Dalmau i Joan Fabregat i Anguera no poguessin con�nuar com a regidors en no ser elegibles perquè no tenien la capacitat econòmica requerida (sa�sfer la contribució en quan�tat suficient). Ja afiliat al par�t liberal, �ngué com a oponents polí�cs els dirigents catalanistes de l'associació Clam Catalanista i del Centre Nacionalista, grup que publicà la revista local "El Francolí". Aquest

del dictador Miguel Primo de Rivera i que controlà la vida polí�ca local i del país durant els anys de la dictadura. El 26 de maig de 1931, ja proclamada la Segona República, par�cipà en la reunió, presidida per Anselm Guasch, que el Par�t Liberal feu a Tarragona i en la qual s'acordà donar suport al règim republicà. Tanmateix poc després el par�t es disgregà completament i Pau Tarés s'afilià al Par�t Republicà Radical (liderat per Alexandre Lerroux). L'any 1932 organitzà la primera junta del Par�t Republicà Radical a l'Espluga i esdevingué president del Comitè Radical de l'Espluga, manifestant cada cop més una forta oposició a les forces d’esquerra. Assemblea provincial del Partit Liberal al Teatre Principal de Tarragona. 23 de febrer de 1913. Revista “La actualidad”. Aquesta decantació cap a posicions Si més no des de l’any 1901 Pau Ta- enfrontament ideològic pervisqué al més dretanes no estalviaren al Par�t rés s’encarregava de traslladar els usu- llarg dels anys. L’1 d’abril de 1922 va Republicà Radical que fos il·legalitzat aris del Balnerari Villa Engracia des de esdevenir alcalde de l’Espluga i l’ende- en les zones on havia triomfat l’aixecal’estació de ferrocarril de l’Espluga fins mà es produïa un incident en fer aturar ment militar el 1936. a les Masies amb els carruatges de la l’alcalde el Grup Excursionista Penedès Acabada la contesa bèl·lica, Pau Taseva empresa Pablo Tarés y Compañía. de Vilafranca del Penedès perquè, en rés i Franquet es man�ngué defini�vaQuan morí Pere Antoni Torres Jordi, fun- el seu camí de retorn des del mones�r ment allunyat de la vida polí�ca espludador i propietari del balneari, Pau Ta- de Poblet – que havia visitat - fins a l'es- guina, controlada totalment per la Farés i Franquet i el també espluguí Pau tació del ferrocarril de l’Espluga, passà lange Española Tradicionalista y de las Palau i Rosell foren els encarregats de per dins de la nostra vila precedit de la JONS. Tanmateix l'any 1944 encara era traslladar el seu cadàver a Tarragona. bandera catalana. Cessà com a alcalde membre de la Secció Assistencial de la Ideològicament Pau Tarés es�gué el 2 d'octubre de 1923 i tornà a ser re- Hermandad de Labradores y Ganadesempre vinculat a la carrera polí�ca del gidor en el darrer consistori de la mo- ros local. seu bon amic Anselm Guasch i Robus- narquia d'Alfons XIII, de 1930 a 1931. Va morir a la nostra vila el 3 de juliol té. Primer, com ell, fou militant del ParL'any 1924 man�ngué un fort en- de 1957, als 84 anys. �t Conservador (fins l’any 1904). Des- frontament amb la junta del Sindicat Jordi Roca i Armengol prés s’afilià al Par�t Liberal Dinàs�c Agrícola, presidida per Josep Cabeza i Centre d’Estudis Locals (1904-1914), que posteriorment esde- Coll, de qui s’havia distanciat polí�ca- Bibliografia: vingué Partit Liberal Autonomista ment. Volia intervenir en l'examen dels ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l'Es(1914-1931). comptes del sindicat i fou suspès dels pluga de Francolí. Segle XIX, Pagès EdiCom a cap del par�t conservador a seus drets com a soci. tors, l'Espluga de Francolí, 2000. l'Espluga s'oposà tant als liberals que El 1925 formà part com a vocal del ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l'Escomandava Josep Rendé i Micó com als comitè local de la Unió Patriò�ca, el pluga de Francolí. El segle XX, Pagès Edicatalanistes liderats per Ramon Dalmau par�t fundat un any abans a instància tors, l'Espluga de Francolí, 2005. ■ EL FRANCOLÍ

31

DESEMBRE 2018


ARA FA 100 ANYS

Desembre de 1918, a l'Espluga El desembre de 1918 deixaven de publicar-se a Montblanc els setmanaris "La Conca de Barbará" i "l’Escut". Ambdós periòdics ens deixaven orfes de notícies pel que fa al dia a dia del nostre poble. Després de la mort

tava amb el suport de les societats agrícoles espluguines: Sindicat, Unió Cooperativa i Societat d’Obrers Jornalers. Es calculava poder-lo oferir a 5,30 pessetes. Les entitats polítiques maldaven per la reivindicaci-

de Joan Poblet i Teixidó a Montblanc, a causa de l’epidèmia de grip de la tardor d’aquell any, es produí un buit que seria restituït a partir del 4 de gener de 1919 amb la publicació setmanal de La Nova Conca impulsada per Josep M. Rendé i Ventosa aprofitant els redactors dels dos periòdics enfrontats. En serien els puntals mossèn Pau Queralt i Gaya i l’Albert Talavera i Sabater. L’Escut, encara tingué temps per explicar-nos el projecte que hi havia a l’Espluga per construir un forn cooperatiu. La Comissió organitzadora havia treballat de valent per tirar endavant l’empresa, comptant amb l’esperit cooperativista que lluïa a tot el país. La idea era produir pa per regular-ne el preu de venda al poble. Els flequers havien apujat el preu de la rova de pa de 6 pessetes a 7,20 i després de les protestes encara el venien a 6,80, mentre que en altres indrets de la comarca es cobrava a 5,50, la rova de 10 quilos. La iniciativa comp-

EL FRANCOLÍ

Placa commemorativa a Joan Poblet i Teixidó a Montblanc.

ons catalanes. El Centre Tradicionalista i el Centre Nacionalista feien presents al govern de Madrid i al seu ministre de Justícia la seva protesta per “l’actitud hostil a les nobles aspiracions de Catalunya [...] Nosaltres encara que per força alçarem la lliveració de nostra Pàtria”, deien. També hi havia fets luctuosos que enterbolien l’atmosfera local. L’assassinat de Maria Pàmies Farran de 65 anys, els darrers dies de novembre i la mort de Ramon Palau i Casanovas, president de la Germandat de la Santíssima Trinitat en aquell moment. Altrament, les notícies acostumades del temps i les feines del camp, especialment la sembra que s’havia vist afavorida pel bon temps. ■ Josep Maria Vallès Martí

32

DESEMBRE 2018


REPORTATGE ELS TRES TOMBS A L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ (1917-1928) TEXT: ÀLEX REBOLLO

Les celebracions entorn de Sant Antoni Abat són de les més comunes arreu del nostre territori i enceten el calendari fes�u de molts pobles i ciutats. Sant Antoni Abat és conegut per ser el pioner de l’eremi�sme i se li atribueix el patronatge dels animals, amb especial menció als de peu rodó. Tot plegat l’ha erigit com una de les figures més venerades de la cris�andat i la seva fes�vitat – el 17 de gener – el context de mul�tud de tradicions, festes i rituals. De totes aquestes expressions culturals, a casa nostra, la benedicció dels animals i els Tres Tombs són l’estrella. A la Conca de Barberà i a la Baixa Segarra, diverses poblacions com Montblanc, Barberà de la Conca o Santa Coloma de Queralt compten o han comptat amb els Tres Tombs, sobretot des de finals del segle XIX i al llarg del XX. No és ben bé així a l’Espluga de Francolí, on la Fira de Sant Vicenç (celebrada al voltant del 22 de gener)

EL FRANCOLÍ

és la primera gran cita de cicle fes�u, raó que explicaria la poca presència de les tradicions lligades a Sant Antoni. Malgrat això, durant el segle XX, sí que trobem un breu període en què els espluguins van festejar al patró dels animals. La premsa és una font fantàs�ca per a l’estudi de la història local, a través de les publicacions periòdiques d’una població o comarca els historiadors podem extreure’n rellevants informacions sobre matèries ben variades que van des de la polí�ca a la demografia passant per aspectes etnològics com ara el tema que ens ocupa. D’aquesta forma, el gener de 1917, els periòdics montblanquins L’Escut i La Conca de Barbará es feien ressò (per boca de corresponsals espluguins) de la celebració de la festa de Sant Antoni Abat a l’Espluga de Francolí: «Festa de St. Antoni. - Hermosa re-

33

sultà aquesta festa que tot poble �ndria de celebrar. Ni sé’ls anys que feia que no s’havia celebrat a l’Espluga; nostre digníssim Sr. Rector l’ha implantat, podríem dir. [...] De bon ma� les mules gornides ar�s�cament i precedides de la música donaren un tom pel poble, lo que fou un reclam que’n cridà a moltes més, fent un total de més de 250 animals, que reberen la benedicció; donaren després los tres tombs i a les 10 comensá l’ofici, que fou solemne amb orquestra, i s’hi cantà la Missa de Polleri. En sor�nt se cel·lebraren cóssos, que foren molt diver�ts. A la tarda, en el local del Cine Francolí �ngué lloc un lluidíssim ball;» (Ribo. “De l’Espluga de Francolí” a La Conca de Barbará, 20 de gener de 1917, n. 153, p.6) De la notícia se’n desprenen diverses qüestions, en primer lloc s’apunta al fet que antigament ja s’havia celebrat però el cas és que cap publi-

DESEMBRE 2018


REPORTATGE cació periòdica (la més antiga de la Conca data del 1903) recull cap mena de ressenya sobre Sant Antoni a l’Espluga abans del 1917. Al marge d’aquesta qüestió, sí que queda ben clar que aquell any es recuperà i que tingué un instigador evident, el rector. Aquest era Blai Sans Figuerola (Figuerola del Camp, 1855 – l’Espluga de Francolí, 1931), qui després d’ocupar la rectoria de la Parròquia de Sant Miquel de Montblanc durant 10 anys, el 1915 es féu càrrec de l’església espluguina fins al final de la seva vida. A par�r de 1917, documentem la celebració de la festa de Sant Antoni Abat a l’Espluga anualment fins a l’any 1928. Una dècada de culte popular al sant eremita i durant la qual la figura de mossèn Sans serà indissociable, fins al punt que la seva mort coinci-

deix amb les darreres referències de la festa que apareixen a la premsa. Els actes espluguins no disten molt dels que s’acostumaven a organitzar a les localitats veïnes: la benedicció dels animals, els Tres Tombs, la missa, el ball o les curses (també anomenades cóssos); i entremig l’obsequi de coques i cigars als par�cipants a la cavalcada o el sorteig d’un porc que es feia a les portes de l’ajuntament. El cert, però, és que la diada del 17 de gener va tenir una acceptació irregular per part dels espluguins i si bé alguns anys - segons els cronistes - fou altament concorreguda, d’altres es visqué amb desànim. Tal com apuntàvem a l’inici, el gener a l’Espluga és sinònim de Fira de Sant Vicenç i a pesar dels esforços de Blai Sans, el sant del porquet no pogué imposar-se. La de Sant Antoni i els Tres Tombs

és una de les tradicions més interessants per a l’estudi de les mutacions del patrimoni cultural immaterial i de com aquells costums que gaudien d’una significació simbòlica amb els pas del temps perden bona part d’aquestes connotacions en benefici del sen�t fes�u. No en va, la societat rural ha canviat radicalment i les festes amb ella. Avui, als més joves ens pot sorprendre pensar en els més de 250 animals de �r que hi havia a l’Espluga l’any 1917 o els 300, entre mules i rucs, que es van beneir l’any 1918. Uns animals que suposaven la principal eina de treball a la majoria de cases i per tant calia cuidar bé. Apel·lant, fins i tot, a la protecció divina: «Sant Antoni és un bon Sant / i qui té un xavo li dona / perquè ens guardi els animals / tant si són de pèl com de ploma» deia la corranda popular. ■

COSES NOSTRES El dia 1 de gener de 1939, a les 9 del matí, 7 avions Junker de l'exèrcit de l'Alemanya nazi van bombardejar l'Espluga de Francolí, llençant 20 bombes i provocant 7 morts i 22 ferits, els difunts van ser; Eugènia Casanovas, Carme Ferrer, Frederic Torruella, Trinitat Marsal i Rosa Guasch, i dues refugiades. En el bombardeig, també es van ensorrar 35 cases, de les zones de la plaça de l'Església, el Capuig i el Castell. Més de 120 persones van aconseguir amagar-se als refugis, ubicats a la zona de la Pedrera, al Castell, el corral del Potreta i a la Plaça de l'Església. Al dibuix de l'esquerra marcats amb una rodona. Trobareu més informació al volum VI de la Història de l’Espluga, de Jordi Roca Armengol i a El Francolí, 60. 1989 ■

EL FRANCOLÍ

34

DESEMBRE 2018


RIMADORS ESPLUGUINS Mercè Bonet i Piñol

A la Mercè de cal Carles li agradava versificar, rimar millor dit. Sempre trabava un tema per fer rodolins que per ella, junt, formaven el seu poema. Ens en va deixar escrits un bon feix, però ella mateixa ja n'havia fet una tria dels que més li feien el pes. Hem triat, per homenatjar-la, els que va compondre pels Nadals de 1998, 1999 i 2000 i un que no porta data. La Mercè Bonet i Piñol va néixer al carrer de la Pedrera el dia de Sant Llorenç de 1926. El seu pare, el Josep del Carles, era un home bondadós i tenia una debilitat pels minyons del seu carrer. L'esperaven al capvespre a la cantonada per pujar al carret que arrossegava el ruc. El Josep ajudava als més menuts i així fins a casa seva, després de cal Garbaró. Amb 25 anys es va casar amb el Miquel de la Cistallera, Miquel Guasch Sales. El seu germà Salvador estava casat amb la germana de la Mercè, la Dolors. Era el 7 de febrer de 1952, que en aquella època se celebrava sant Ricard.

La Mercè no tenia pretensions de poeta, però dedicava composicions a les coses locals: A la Santíssima Trinitat, El Mas d'en Xup, El riu Francolí, La Font Major, La Residència, El meu Poble, A les campanes de l'Església, El Casal, alguna dedicada a personatges que havia conegut i tractat: Al doctor Lluís Planes de Farnés, etc. Potser alló que més l'atreia era dedicar les seves rimes a les celebracions d'amics i coneguts. La celebració de la seva lleva el 1990, als esdeveniments polí�cs que li deurien cridar l'atenció: eleccions del 2000, als polí�cs moderns, al tres per cent, als immigrants, a l'euro... La Mercè va trobar un bon aparador en les vetllades que s'organitzaven a la Residència Jaime I. Hi par�cipava sense cap mena de vergonya, compe�nt amb els "poetes". Vagin doncs, aquests versets de Nadal en el seu honor. Una espluguina que va deixar escrit en rimes l'es�mació que sen�a pel seu poble, des del carrer de la Pedrera fins a la Font del Castell. ■ Josep Maria Vallès

BON NADAL El dia de Nadal posaré el porquet en sal, els conillets surten del cau. les gallines al corral ponen uns ous tan rossets que de seguida surten pollets, els galls i els capons van provant tots els torrons i les coques de llardons, benets i cabridets, castanyes i panallets, demanen el vi en porró i per fer cagar el tió com més bo sigui millor.

Fins a la fi del mon Nadal, serà pa sortit del forn, calentet, blanc i rosset com el nen, la Verge i Sant Josep. Que recollits dins el cobert tenen un gran llibre obert, per donar gràcies a Déu de tenir a la família un fillet seu. La Bona Nova la pregonaren els pastorets que adoren el Jesuset com si fos un germanet. No pensaren mai anar a la lluna, Tots eren bons com la pruna i eren feliços, sense fortuna.

NADAL 1998 Nadal amb pluja o amb neu trobareu al pessebre el fillet de Déu.

NADAL DE 2000 La nit de Nadal els angelets canten al fill de Maria que ens faci de guia de nit i de dia per passar la vida en bona harmonia.

També amb fred o amb sol el Nen és al bressol. L’aire es mou i els angelets canten com el rossinyol.

Ja estava escrit i anunciat pels profetes, que el nen dormiria en quatre palletes amb una xambreta de fines puntetes.

Amb calma o amb vent arriben els Reis d’Orient. guiats pel llum del firmament, estimen i adoren el Déu vivent.

Els pares se’l miren i li fan festetes. Ell ja els coneix i els fa rialletes.

NADAL 1999 Dóna la mà a un segle nou tot dient que hi ha un Déu sol. EL FRANCOLÍ

La família està unida per aquest angelet que dorm i somnia a dins el llitet.

35

DESEMBRE 2018


CURAR-SE EN SALUT

Més ADN?

Doncs sí, tenim un ADN addicional joria de cèl·lules a la biologia -- a la vique resulta ser fruit i necessitat de la da -- són de mida microscòpica. Pe�complexitat del nostre cos. Abans de tes o grosses. totes tenen una compliconcretar valdria la pena fer una mi- cadíssima estructura interior: podriem ca de repàs general. Els organismes imaginar-les com a edificis de vàries vius d’organització més senzilla -els pri- plantes d’apartaments amb finestres, mers que aparegueren a la Terra fa 3 cell oberts, portes i drenatges de tot o 4 mil milions d’anys qui sap si a ai- �pus; una gran diversitat d’habitacions guamolls, o “sembrats” de l’espai, o molt ocupades: com oficines, tallers, potser a llocs ben exò�cs com els tubs cuines, lavabos etc i comunicades per de fuites volcàniques al fons de l’oceà passadissos retorçats, plans o potser encara viuen avui: són unicel·lulars encara que poden formar extenses agrupacions i el seu ADN, l’aparat de vida i de regeneració, és lliure dintre de cada cél·lula, per ex. als bacteris. Al nivell de complexitat següent, els organismes encara que siguin unicel·lulars tenen el seu ADN recollit- ara aquí hem d’insinuar “majorment”, ja veurem la raó- dins d’un nucli, un compar�ment propi dins la cèl·lula. Una cèl·lula és una cel·la com d’un convent, o d’una presó -pe�ta, generalment de tamany microscòpic, i el nom fou introduit pel biòleg Robert Hook l’any 1665 examinant Dibuix d'una cèl.lula. Imatge d'internet trossets de suro u�litzant un dels primers microscopis -magnificadors a dis- amb baixades i pujades, escales, ascentància curta - acabats de ser desco- sors i amb senyals i llums de tràfic pel berts aleshores tal com els telescopis trànsit constant amunt i avall, cap dins -- magnificadors a llarga distància. Hi i cap afora de les substàncies que amb ha exemples excepcionals de cèl·lules les seves reaccions químiques (i les gegan�nes com són els ous de les aus fonts d’energia) mantenen i fruc�fii dels rèp�ls amb els que ens podem quen la vida individual de la cèl·lula. És fer -- a l’engròs -- la idea d’una “cèl·lula” clar que tot està “mini-micro-miniatubastant més organitzada que un bac- ritzat” si podem u�lizar aquesta exteri. Deixant a part la closca que és una pressió. Aquestes estructures: microprotecció extra, un ou té una membra- tubs, vacuoles, corpuscles etc etc s’han na de recoberta general (evident quan fet evidents amb microscopis avançats pelem d'un ou dur) i hi ha el rovell, un de magnificació fins a X500 i extremanucli, con�ngut per la seva membra- dament detallats amb els microscopis na pròpia que el separa de la clara. El electrònics de magnificació fins a material genè�c (ADN) no és flotant X500.000. En aquesta pe�ta explicació esbarriat com en un bacteri sinó que voldria poder personificar el Dr. Lewis està recollit al rovell (nucli). La clara (lúis) Th(ò)mas (New York 1913-1993), conté els materials, proteïnes, i els professor de Pediatria i escriptor. El seu combus�bles (la llenya) amb els que, llibret d’assaigs The Lifes of a Cell en el cas de l’ou fer�litzat, es podrà (1974,Les vides d’una cèl·lula) recull construir el nou individu segons les di- uns relats fascinants i comprensibles rec�ves de l’ADN. Però l’immensa ma- per tothom que con�nuen per�nents EL FRANCOLÍ

36

i publicant-se avui dia. No sé si s’ha traduït al català o castellà però hi deu haver imitadors. Trobo el sub�tol ullprenent: Notes d’un observador de biologia. Ara fem un salt a la realitat d’organismes mul�cel·lulars: per exemple el nostre cos per sí sol està format per l’agrupació d’uns 37 milions de milions de cèl·lules (37 amb dotze zeros) d’uns 200 �pus diferents tot el conjunt organitzat en una mena de vida -- sense ni considerar la part cultural -- d’una complexitat biològica fenomenal. Parlant d’aquestes quan�tats gegan�nes menciono “milions de milions” per no crear confusió ja que el sistema americà de “billions” i “trillions” no fa servir tants zeros com l’europeu. Igual que nosaltres, els organismes més senzills i més primerencs necessitaren “menjar” per sostenir-se i reproduir-se. Ho feren capturant com a combus�ble l’energia �sica/atòmica -- de les explosions atòmiques al sol, la nostra estrella -- que ens arriben en forma de la seva llum, una radiació del ventall electromagnè�c a base de les par�cules subatòmiques vibrants dites fotons -- pel fenómen que coneixem avui com a la fotosíntesi mitjantçant el pigment verd, la clorofil.la, de les plantes. Inicialment ho feren els cianobacteris (ciano, blau en grec) en essència algues blaves. En la fotosíntesi l’energia �sico/atòmica de la llum es converteix en energia química que ajunta el diòxid de carboni (CO2) amb aigua (H2O) per formar hidrats de carboni i -- vital per nosaltres -- alliberant oxígen(O2). Fins aproximadament fa uns 2.500 milions d’anys no hi havia oxigen a l’atmòsfera de la terra (com hi ha a l’aire que ara respirem) i fins aleshores no pogueren aparèixer els organismes animals -- pràc�cament tots amb els que estem familiaritzats -- que u�litzen l’oxigen per generar l’energia imprescindible per fer funcionar els processos que són la vida i la reproducció,desdebacterisunicel·lulars microscòpics fins a tota mena d’animals DESEMBRE 2018


CURAR-SE EN SALUT

mul�cel·lulars de gran complexitat com els consumidors principals d’oxi gen - mes derivats, on les cèl·lules capaces nosaltres. Animals unicel·lulars (mi- s’ “oxigenen”, capten l’oxigen pero no de fer servir l’oxigen foren engolides i croscòpics) com els bacteris foren els per produir energia; només es carre- incorporades com a part interna de primers a adaptar-se per utilitzar guen d’oxigen. Els glòbuls vermells són l’altre �pus de cèl·lula que havia manl’oxigen en reaccions químiques cèl·lules tan modificades i dedicades cat la capacitat de fer servir l’oxígen d’oxigenació (que no detallarem); de en exclusiva al transport d’oxigen que per sí sola. Allò que tècnicament en fet una “respiració” a nivell cel·lular -- inclús han perdut el seu nucli, una mi- diuen endosimbiosi (endo, intern,-a, que al cap i a la fi és on es basa tota ca com si poguéssim dir, per èmfasi, en grec) vida internada, unificada. De mena de vida -- que és com fer un foc que no tenen un altra vida “pròpia” a fet totes les cèl·lules més evolucionacontrolat, on l’energia química es desd’organismesuniopluricel·lulars va traspassant i u�litzant pels que- amb ADN recollit al nucli - tenen fers cel·lulars que calguin fins i tot a més, fora del nucli, una colla de conver�nt-se en energia mecànicorpúsculs que contenen un ADN ca i certament en l'escalfor per diferent del del nucli i que resulta mantenir els processos vitals a niser semblant a l’ADN de les cèl·lules vell cel·lular, base primera de tota primerenques de que parlavem al mena de vida més elaborada. principi. Alguns cien�fics pensen Aquesta base cel·lular, ultra-mihaver iden�ficat un exemple concroscòpica de la vida es demostra cret d’un bacteri que té el seu ADN en el fet que cada dia se'ns moren original retratat en part en els coraproximadament de 50 a 70 mil puscles fora del nucli i en part en milions de les cèl·lules del nostre un afegitó a l’ADN del nucli cos que, en bona salut, s’encarrega d’aquestes cèl·lules més evoluciode reemplaçar-les dia a dia fins que Els glòbuls vermells transporten l'oxigen. Im. d'internet nades: hem trobat els MITOCONno ho són del tot, i ens comencem DRIS. Aquests corpuscles són els a envellir als 25 anys, i finalment no ho part del transport d’oxigen. La sang ple- que u�litzen l’oxigen per produir enersón gens i aleshores se'ns acaba la nos- na d’oxigen circula per tot el cos i els gia, és on i com la cèl·lula respira de tra estada. I si ens fallen prou de les glòbuls vermells van descarregant, a veritat, i els podriem considerar com cèl·lules més essencials no arribem ni l’entorn de cada cèl·lula que ho neces- els motorets de la cèl·lula; al motor de al final del primer dia. sita fins als llocs més endinsats i ama- combus�ó interna es barreja l’oxigen Al nivell d’organismes unicel·lulars, gats del cos, l’oxigen que havien reco- amb la gasolina o diesel (els combussón de mida microscòpica i poden, ca- llit als pulmons. Podríem dir que en �bles) i amb l’energia resultant es pot da bacteri individual per ex., captar fà- certa manera es reprodueix la situació moure el vehicle. Els mitocondris es cilment i directament del seu entorn ancestral on l’oxigen és a mà de cèl·lules podrien considerar també com les cenl’oxigen en el que estan banyats per però d’unes que han evolucionat mol- trals electrico-termals de la cèl·lula entots els seus costats. Com s’ho fan els �ssim cap a altres feines i no haurien cara que semblaria un xic exagerat de organismes mul�cel·lulars? El gruix de adquirit la capacitat de fer servir mida tot i que la funció és la mateixa: la munteguera de cèl·lules que formen l’oxigen directament per si mateixes produir energia. O potser podem ferel nostre cos, d’un cavall, un elefant, com ho feren els cianobacteris que, ho més casolà: els mitocondris es pouna balena..! Com s’hi fa arribar com a exemple, hem mencionat més drien considerar com els fogons a les l’oxigen a cada una de les cèl·lules i amunt. 2.- Meravelles de la Natura: a cuines escampades per tota la cèl·lula com se'l pot fer ú�l si hi arriba? 1.- Pri- un cert moment - es calcula que fa uns on l’oxigen que hi arriba de la sang fa mer caldrà un sistema de distribució: mil milions d’anys - s’hauria instaurat, foc amb la “llenya” - el combus�ble Quan inspirem en la nostra respiració segons la teoria vigent, una coopera- que resulta de la diges�ó dels aliment l’aire/oxigen entra als pulmons. Enca- ció (simbiosi, sim, amb en grec; bios, que mengem: hidrats de carboni i les ra que diem que respirem, només és vida en grec: vida ajuntada) entre or- grasses que hi han arribat - també via a l’engròs; la vertadera respiració és ganismes de dos �pus de cèl·lules on la sang-- als fogons per produir l’energia més íntima, una reacció química els dos organismes, diferents però que i escalfor pel manteniment, funció, i d’oxigenació (oxigen + combus�ble) a vivien junts, l’un donant-li oxigen a fructificació de la vida... cèl·lula a nivell de cada cèl·lula del cos i és allí l’altre, suposadament per avantatge cèl·lula. I del conjunt de les funcions on es produeix l’energia per fer-ho fun- mutu, com hem vist ho fem per ex.amb coordinades de les nostres milionades cionar tot.. Als pulmons els glòbuls ver- els microbis hostatjats al nostre budell. de cèl·lules.. voilà!.. la vida de cadasmells de la sang que hi circula es ca- Eventualment s’establiria una coope- cú de nosaltres està servida. ■ rreguen d’oxigen, són portadors - no ració encara més estreta, en organisAnton Martí EL FRANCOLÍ

37

DESEMBRE 2018


PINZELLADES DEL PEDRÍS Jordi Montserrat Briansó, el Jordi Cal Tet

Jordi, espluguí i bo�guer de tota la vida? Espluguí sí, encara que vaig néixer en un hospital a Reus, i traient la mili la resta de la meva vida ha estat a l'Espluga, ara, bo�guer vaig ser-ho durant deu anys, donat que la bo�ga era familiar i la duia el meu germà, vam creure que aniria més bé, que fes de fuster. Com era la bo�ga de Cal Tet? Situada al Carrer Torres Jordi, la bo�ga la varen crear els meus besavis i posteriorment la varen portar els meus oncles, i en morir sense descendència, li varen dir a la meva mare. Com la recordes, ens la descriuries? Era una tocineria i bacallaneria alhora, encara que després es va anar omplint de tots els productes i ar�cles que un es pugui imaginar, per cobrir les necessitats i donar servei al poble. Les olors predominants eren les del bacallà i les arengades, és a dir, la de pesca salada, també venien congre assecat. I ganyims que és la carn fosca de les ganyes de la tonyina roja, també conservades en sal. És aquella que avui en dia té un cost tan elevat. I què feia que els vostres pernils fossin tan acceptats pels espluguins? Nosaltres només matàvem dos porcs per setmana llavors no eren dels nostres, el meu germà Joan sempre procurava comprar-los a Terol i a Salamanca, fets amb poca sal i llavors nosaltres encara els assecàvem durant dos o tres mesos més i triàvem el moment ideal de pernil per posar-lo a la venda en el seu punt òp�m. Com era la vida familiar que féieu a la EL FRANCOLÍ

rebo�ga i al pis a la mateixa casa llavors? En un principi la botiga mai tancava,sempre estava oberta després amb el temps ja es van incorporar horaris, llavors vam començar a tancar a l'hora de dinar, encara que si trucaven sempre els obríem, sobretot al veremar, per les arengades amb raïm, que era el costum del veremadors, era el producte de temporada. Ara ens ho podem permetre tot l'any. Com va anar que fessis de fuster? Doncs mira, la meva mare es veu que em va veure que tenia facultats pels treballs manuals. Abans de fuster em va portar d'aprenent de rellotger a la rellotgeria de Ca l'Ibèric que era la del Sr. Castells , aquest home que era molt gran d'edat li va dir a ma mare “miri Isabel, d'aquí a poc temps els rellotges seran com els bolígrafs que quan s'espatllin en comprarem un altre, i per aquest mo�u no li recomano aquest camí per al seu fill“, i llavors va decidir que el millor per a mi seria anar d'aprenent amb el fuster de Ca l'Agus�net, l'Agus� Roig, vaja. Podries donar-nos una mica d'informació d'aquesta rellotgeria, com era? Estava a la Plaça de l'Església al costat de l'Oficina de La Caixa, tenia un mosaic molt especial al terra, era una bo�ga bastant gran però el Sr. Castells treballava en un raconet tot de vidre entrant a mà dreta, i quan parlaves amb ell era com si estessis en una taquilla de comprar entrades. Tenia un tub amb el que es comunicava amb el seu pis, com si estés en un vaixell d'abans. El feia xiular i li responien des del pis igual que un intèrfon actual, sense electricitat. Com recordes els teus inicis de fuster? Com que era aprenent vaig començar escombrant, després ja vaig anar fent algun treball i al cap de quatre o cinc anys ja vaig passar a fer mobles. Ara l'IKEA et converteix en muntador, encara que ho faig com a freelance. Ho

38

toco tot i sobretot, ajudo a altres professionals quan van molt apurats. Com veus el teu ofici. Hi ha molts professionals en ac�u? La majoria es troba per damunt dels quaranta-cinc anys i no veig joves que s'incorporin, encara que des de la introducció de l'alumini, tampoc en són necessaris tants com abans i a la llarga s'estabilitzarà, el client també ha canviat, ara els mobles no són per tota la vida, la gent té ganes de canviar-los cada 10 anys més o menys. I si no haguessis estat fuster que t'hauria agradat ser? Doncs m'hauria agradat estudiar Filosofia, Història o quelcom similar, alguna cosa de lletres, encara que ara llegeixo poc. Un llibre que recomanaria és el Pe�t Príncep de Saint-Exupery. Un altre d'interessant és Una primavera per a Domeneco Guarini de Carme Riera. Ara es�c descobrint el món d'internet, i em passo moltes hores veient sèries dels anys 80, m'agrada molt la sèrie Doctor en Alaska. En quines ac�vitats socials has estat a l'Espluga? El cau, el Centre Excursionista, la Germandat, a la parròquia per l'Ermita i també i sobretot a Casa Llavasa que hi vam anar a treballar. Recordo que per anar a Durro quasi estàvem quatre hores de carretera, en canvi avui, en dues hores ja hi som . Penso que cada generació s'ha d'equivocar per ella mateixa, no serveix de res dir-los als joves el que havien de fer a Casa Llavasa, i així tenim que aquests joves han con�nuat i fet una gran obra, que ja van iniciar uns altres professionals, es pot dir que han acabat l'obra que van començar els seus pares. ■ Joan Casanovas

DESEMBRE 2018


JOVES ESCRIPTORS

Soronitat: l'enemiga del patriarcat Com per art de màgia, o per la votació que cada any promouen l’Ins�tut d’Estudis Catalans i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, així com per l’evident tasca reivindica�va de moltes feministes, el neologisme de l’any 2018 és sororitat, un mot que fa referència a la solidaritat entre dones basada en mo�us socials, è�cs i emocionals. Aquesta paraula ha estat u�litzada, evidentment, abans que fos acceptada com a neologisme, però el més important de tot és que l’hem estat aplicant encara molt més abans que li poséssim nom a aquesta solidaritat femenina, i només cal fixar-se en la complicitat –i, a vegades, fins i tot amistat– que sorgeix als lavabos “de noies” de qualsevol discoteca qualsevol nit de l’any; en les mirades còmplices entre companyes d’universitat i de feina cada vegada que algú necessita una compresa o un tampó (perquè acceptem-ho, la regla segueix sent tabú); o en l’ajuda que ens oferim quan alguna de nosaltres pateix una agressió masclista al carrer, a la feina o a casa i les altres no dubten en denunciar-ho; i un llarg etcètera de situacions en què nenes, noies i dones demostrem ser còmplices, aliades i, sobretot, germanes d’una lluita per enderrocar a un enemic comú: el patriarcat. Certament la competitivitat que hi

EL FRANCOLÍ

ha hagut, i que malauradament encara existeix entre nosaltres, les dones, no ens és una característica innata, no és una qüestió d’instint que ens recorda que som animals, ni tampoc és qüestió de supervivència: els conflictes que sorgeixen entre nosaltres, les dones, els ha creat el patriarcat, que no només ens vol sotmeses, sinó que s’ha esforçat durant molts anys en fer-nos creure que som les nostres pròpies rivals perquè sap que, per separat, no podem encarar aquesta lluita. El patriarcat ens tem, i per això s’ha esforçat en fer-nos creure que hi ha alguna cosa per la qual hem de competir entre nosaltres, una cosa que, efectivament, no existeix, que és fruit del seu engany i que li permet seguir imperant en totes les estructures de la nostra societat sense que ningú s’hi oposi; però aquests temps de glòria per al patriarcat s’esgoten, i ho sabem perquè la sororitat cada vegada és una realitat més estesa al nostre món. Doncs és una evidència que quan nosaltres, les dones, ens donem suport, quan esdevenim còmplices d’aquelles a qui ni tan sols coneixem, quan mostrem comprensió per les nostres companyes, quan comprenem que lluitem contra un mateix adversari i ens unim i, com no podria ser d’altra manera, aconseguim enfron-

39

tar qualsevol estructura patriarcal que se’ns posi per davant, demostrem que no hi ha res “natural” en la pugna “llegendària” entre les membres del gènere femení, perquè ningú ens pot comprendre ni ajudar millor que nosaltres mateixes, les dones. Per tant, no es pot obviar que les dones tenim un poder extraordinari que el patriarcat coneix molt bé, que s’ha esforçat per liquidar però que ja no podrà mantenir mai més ensorrat, perquè tot comença i acaba per la sororitat, que ens permet deixar d’estar alienades i iniciar, així, el camí cap a la llibertat de tots els individus que tant anhela el feminisme, respectant i comprenent totes les seves formes d’encarar-lo i d’entendre’l. Amb tot plegat, el que vull és que totes aquelles dones i, en especial, noies que es creuen enemistades amb alguna altra dona i/o noia, reflexionin i comprenguin que l’enemic no són elles, sinó que és el sistema patriarcal que ens ha fet creure que hem de competir entre nosaltres perquè sap que juntes podem acabar amb tot allò que ens és injust i que tant mal ens fa. És evident: les dones mai hauríem d’haver-nos tractat com a rivals, perquè no ho som, però ens hi han tornat; només depèn de nosaltres canviar-ho. ■ Judit Delgado

DESEMBRE 2018


MUSEU DE LA VIDA RURAL

Els mesos de novembre i desembre, el Museu de la Vida Rural ha �ngut un intens programa d’ac�vitats.

Taula rodona: El món rural davant el canvi climà�c. Reptes i oportunitats a les comarques de Tarragona El canvi climà�c, lluny de ser un concepte genèric i inconcret, di�cil de vincular a la nostra vida quo�diana, és un dels principals reptes que la nostra societat ha d’afrontar d’una manera urgent i sense dilacions. En l’àmbit rural, l’afectació del canvi climà�c és molt més evident que en els espais urbans on, moltes vegades, la desvinculació amb l’entorn és important. Amb la voluntat d’afrontar aquest repte, el museu va organitzar una taula rodona el passat 9 de novembre on es van abordar totes aquestes problemà�ques. La taula rodona va comptar amb els experts Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Prunera, cap del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona, Jordi Puig Roca, doctor en Ciències Ambientals especialitzat en canvi climà�c i amb la directora del museu, Gemma Carbó.

1a sessió de la tercera edició de les Jornades aproPA’T. MVR

V Jornades del bosc de Poblet i les muntanyes de Prades El Museu de la Vida Rural va acollir la cinquena edició de les Jornades del bosc de Poblet i les muntanyes de Prades que es van celebrar els dies 16 i 17 de novembre. En aquesta edició, dedicada a posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni, es van tractar temes tant diversos com la història, la micologia, la fauna i la flora, els arbres vells i els boscos madurs, la geologia, els canvis i les actuacions en el medi natural o la ges�ó del patrimoni i també es va parlar del turisme a les muntanyes de Prades en una taula rodona que va comptar amb la presència del Director General de Turisme, Octavi Bono.

Arnau Queralt, Josep M. Prunera i Jordi Roca. MVR

Jornades aproPA’T La primera sessió de la tercera edició de les Jornades aproPA’T, es va celebrar al Museu de la Vida Rural el passat 10 de novembre. Les jornades aproPA’T, inicia�va de la xarxa de museus del camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, són un espai de trobada entre el professorat i els professionals dels museus de la xarxa en què s’explora, conjuntament, el potencial educa�u dels recursos culturals locals. Aquesta formació, reconeguda pel Departament d’Ensenyament, vol ser un altre pas per a promoure la generació de sinèrgies i experiències innovadores entre els diferents agents culturals i educa�us del territori. EL FRANCOLÍ

V Jornades del bosc de Poblet. MVR

Ges�ó Cultural en Entorns no Urbans Dissabte 24 de novembre, el museu va acollir una jornada organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), des de la direcció del Màster en Ges�ó Cultural, per descobrir, debatre i reflexionar entorn de la Ges�ó Cultural en Entorns no Urbans i conèixer aquesta oferta cultural que neix i creix fora de les grans ciutats.

40

DESEMBRE 2018


MUSEU DE LA VIDA RURAL

l’impacte i l’ocupació dels colons europeus i dels nous Estats Units dècades abans. La conferència va ser la darrera ac�vitat vinculada a l’exposició temporal, que tancarà les seves portes el proper 5 de gener.

Gestió Cultural en Entorns no Urbans. MVR

La importància que ha �ngut la meteorologia en moments concrets de la història. Aquest va ser el tema central de les tres conferències que es van realitzar en la nova i anual edició de la Jornada Sàpiens que es va realitzar al museu el passat 1 de desembre. L’acte, organitzat pel la coneguda revista a les instal·lacions del museu, va comptar amb la presència de Maria Soler, Delfi Nieto, Mariano Barriendos i el comissari de l’exposició “The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la”, Àlex Rebollo.

Conferència de Susanna Tavera, comissària cien�fica de l’exposició “The Dust Bowl” La professora Susanna Tavera, va pronunciar el dissabte 15 de desembre la master class “Canvi Climà�c, Territori i treball a les Grans Planes americanes”. La conferència, va plantejar la complexitat dels fenòmens que en la dècada dels anys 30 del segle XX van sotmetre els grangers de les Grans Planes dels Estats Units, desencadenant una nova migració i uns inaudits nivells de pobresa. Uns nous “camins de llàgrimes”, contraposats als de les poblacions ameríndies que havien rebut

EL FRANCOLÍ

Susanna Tavera. MVR

El �ó ens explica el secret del bosc! Els dies 28 i 29 de desembre, el museu es va sumar a les ac�vitats culturals del període nadalenc. “El �ó ens explica el secret del bosc” va ser una ac�vitat organitzada per a infants a par�r de 4 anys i va comptar amb la par�cipació dels avis i àvies. La proposta aprofitava la presència del �ó per fer una descoberta del bosc a través d’una història amb molta màgia. A més, els nens van poder endur-se a casa una part d’aquest secret. L’ac�vitat pretenia vincular una tradició catalana com és el �ó amb l’entorn natural del qual prové. De fet, la tradició contemporània de fer cagar el �ó és un dels rituals nadalencs catalans que manté més contacte amb la presència d’elements naturals a l’interior de la casa i dels an�cs ritus del sols�ci d’hivern. ■

41

DESEMBRE 2018


ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

Nadal a l’aula de Les Tortugues

Els alumnes de l'aula de Les Tortugues i els tions, al vestíbul de l'escola. Cedida

Quan s’acosta Nadal a la nostra classe arriba la màgia i la il·lusió d’aquestes festes. Aquests dies hem pogut jugar amb una lluïda panera plena de boles brillants, cintes de colors, campanetes i tot un munt d’elements decoratius Nadalencs que entre tots els pares van portar a l’aula. Amb l’arribada del tió vam despertar la curiositat dels més petits. Va menjar molt, i algunes vegades també el

vam ajudar a que s'ho mengés tot... Hem ballat i cantat Nadales, també vam preparar una bonica sorpresa pels pares i finalment amb companyia de les nostres famílies vam fer cagar el tió i tots junts degustar un molt bon berenar amb dolços típics nadalencs... Gràcies a tots per participar i fer màgics aquests dies tant especials! ■

Ja som escola verda! La nostra escola Vedruna Mare de Déu celebració de Nadal de l’escola, es locat a la façana de l’escola. del Carme ja forma part de la Xarxa va descobrir la placa que hem colAquest reconeixement és el fruit d’escoles Verdes de Cataludel treball transversal que nya. l’escola realitza en temes El passat 1 de desembre d’educació ambiental, sosrebíem l’acreditació i el distenibilitat i respecte envers tintiu d’escola verda de la l’entorn. mà dels consellers d’eduL’educació per la sostecació i de territori i sostenibilitat és un dels eixos nibilitat de la Generalitat que tenim dins el nostre de Catalunya. Aquest acte projecte educatiu Vedrud’entrega va tenir lloc a na. Creiem important senl’auditori del Museu Agbar sibilitzar els/les nostres de les Aigües de Cornellà alumnes en aquest tema de Llobregat. i encara més important Per tal de celebrar-ho i que siguin ells/elles qui donar-ho a conèixer a les transmetin les accions famílies, el dia 20 de de- Les professores Maria Espasa i Marta Vilà amb alguns alumnes. que treballem a l’escola sembre i, dins els actes de Cedida a les seves famílies. ■ EL FRANCOLÍ

42

DESEMBRE 2018


ENSENYAMENT Nadal a l’escola

Amb l’arribada del Nadal a la nostra escola es van realitzar diversos actes oberts a les famílies per celebrar tots junts aquestes dates tan especials. Els primers en celebrar-ho van ser els nens i nenes de la llar d’infants el dimecres 19 de desembre. L’acte va tenir lloc a les 16h de la tarda i va començar amb una bonica sorpresa que els nens i nenes havien preparat per les seves famílies. Un bonic vídeo musical amb el qual els més petits de la nostra escola ens desitjaven a tots unes bones festes. El video el podeu trobar al Youtube en el canal de la nostra escola. La festa va continuar al vestíbul de l’escola on els infants juntament amb les seves famílies van fer cagar el tió, i seguidament van gaudir tots d’un berenar amb dolços nadalencs. El dia 20 de desembre a la tarda van ser els alumnes d’educació infantil i d’educació primària els que van ser els protagonistes dels actes oferts a l’escola. Per a l’ocasió el vestíbul de l’escola es va omplir de famílies, de versos de Nadal, de cançons de Nadal i de màgia, i l’esperit nadalenc es va fer ben present en l’ambient durant tota la jornada. La mateixa tarda de la celebració de la festa de Nadal a l’escola també es van realitzar els següents actes: el sorteig de la cistella de l’AMPA, l’entrega dels premis del concurs familiar de la revista digital de l’escola, i el descobriment de la placa d’Escola Verda de la façana de l’escola. L’últim dia d’escola abans de les vacances de Nadal va ser un dia de moltes emocions per als nostres alumnes. Els nens i nenes van fer cagar el Tió, i també van rebre al Patge Reial que va venir a l’escola per recollir les cartes dels nostres infants. ■

EL FRANCOLÍ

Els alumnes de l'escola celeben el Nadal. Cedides

43

DESEMBRE 2018


ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

Els alumnes de 3r i 4t de primària anem a Tarragona Els alumnes de 3r i 4t de primària de l’Escola Vedruna Mare de Déu del Carme vam anar el passat divendres dia 14 de desembre a Tarragona. El motiu d’aquesta sortida era anar a la gravació d’una Nadala al TAC12TV, que s’ha emès pel canal durant les festes de Nadal. La Nadala es titula “Voldria passar un Nadal com cal”de Xavi González Cabré i Anna Llopart Mestres. Aprofitant que estàvem a Tarragona, al matí vam anar a veure la maqueta del riu Francolí a l’Escola de Natura Francolí. Aquesta maqueta, reproducció de la conca del riu Francolí, fa 6 metres quadrats que corresponen a més de 2.400 qui-

lòmetres quadrats reals. Va ser molt emocionant per a tots nosaltres ja que el riu Francolí, com que neix a l’Espluga, és una mica nostre! També vam poder visitar les instal·lacions de l’escola de Natura, on en Carles, un voluntari de l’ONG Mare Terra Fundació Mediterrània, ens va explicar coses molt interessants de l’hort i de la bassa dels amfibis. Acabada la visita a l’escola ens vam posar camí de l’Antiga Audiència on havíem de fer la gravació de la Nadala. Quan vam arribar estàvem una mica nerviosos però de seguida ens hi vam posar i ens va sortir molt bé. ■

Els alumnes de l'escola i el Carles a la bassa dels amfibis. Cedida Gravació de la Nadala "Voldria passar un Nadal com cal". Cedida

ESCOLA MARTÍ POCH

M Dolors Foguet finalitza la seva etapa docent Hem tancat el 2018 amb la jubilació de la senyoreta M Durant l'extensa etapa de treball a l'Escola Mar� Poch Dolors Foguet, mestra durant més de vint anys a l'Escola va assumir la responsabilitat de cap d'estudis, en diversos Mar� Poch. períodes. Destaca l'impuls de proAquesta montblanquina arrelajectes transversals i mul�disciplida amb fermesa a l'Espluga va exernars, compar�ts per tots els nicir la docència en diverses escoles vells, amb la lògica dificultat adapde la nostra comarca: a Montblanc, tada a cadascuna de les edats. Ella Pira, Sarral, Vimbodí i Barberà. Ella va iniciar i va compar�r l'entusiastambé recorda el seu pas per Same amb companys i alumnes en lou en un temps en el qual les ràels treballs sobre la visita de per�os d'alumnes podien sobrepassonatges destacats del nostre pasar la quarentena. norama cultural. Així van desfilar A principis dels anys noranta del pel Mar� Poch: Pilarín Bayés, Sesegle passat va ser una de les imbas�à Sorribes, Jaume Cela, Joan pulsores de la creació de la Zer de Déu Prats, Miquel Desclot, EmiConca, la primera agrupació d'esli Teixidor, Eulàlia Canal, Ricard coles rurals de la nostra comarca. Bonma�,... A més d'escriptors, il·lustradors i poetes, poEL FRANCOLÍ

44

DESEMBRE 2018


ENSENYAMENT dem parlar de matemà�cs com Lluís Segarra o meteoròlegs com Melcior Mauri,... Alguns d'aquests treballs coordinats per la M. Dolors van ser mereixedors dels Premis Baldiri Reixac en diverses edicions. Tanmateix, la seva obra cabdal ha M Dolors tutora dels alumnes de P-3 estat la transforma- aquest curs. Cedida ció i dinamització de la biblioteca escolar batejada amb el nom de Josep Vallverdú, el padrinet de la nostra biblioteca. Ja fa uns quants anys ella va elaborar i coordinar el projecte punt.edu, a par�r del qual la lectura i la biblioteca esdevenien l'ànima del centre. D'allí en van sorgir noves propostes i ac�-

vitats amb la lectura com a pilar bàsic educa�u. El dia 21 de desembre els alumnes i companys li van voler agrair tota la dedicació i es�ma que ella els havia brindat. Per això des dels més grans als més menuts van crear i li van dedicar el El Rovelló visita l'escola Martí conte “M Dolors, llePoch. Cedida tres i colors” que l'alumnat de sisè va llegir de tot cor. Prou sabem que allò de qualitat perdura; a l'escola Mar� Poch tenim la fortuna de rebre de la seva mà uns quants projectes ja endegats. Moltes gràcies i per molts anys, M. Dolors! ■

Sor�da a Agramunt El dia 30 de novembre els nens i nenes de cicle superior vam anar a Agramunt per a aprendre més coses sobre la xocolata i un ar�sta local que es diu Josep Guinovart. En primer lloc, quan vam arribar a Agramunt, tot i la intensa boira, caminant, caminant vam arribar a la xocolateria. Allà ens va rebre la guia que ens va explicar que les barres de xocolata estaven elaborades artesanalment i amb ingredients naturals: farina d’arròs, cacau de Gahana i sucre. La xocolateria es va fundar el 1770 i és la més an�ga d’Europa i la 2a del món !!! Després vam poder esmorzar amb una degustació de xocolata desfeta amb canyella i melindro. Tot seguit vam a anar a l’espai Guinovart on ens va rebre la Lluïsa i ens EL FRANCOLÍ

va ensenyar tres obres del Sr. Guinovart. La més gran era les «Quatre estacions», un mural on hi havia repre-

sentades totes les estacions de l’any i el dia i la nit. La següent va ser l’era en la qual, Guinovart, va transformar elements de la vida quo�diana amb ele-

45

ments de la terra i l’univers: la lluna, el sol, llamps, pluja, eines del camp,... Per úl�m vam veure la cabana, una obra que representava la guerra i la pau, ja que ell va viure de pe�t la guerra civil; l’obra estava lligada amb l’univers. Finalment ens vam conver�r en ar�stes i vam fer una obra amb els mateixos elements que u�litzava en Josep Guinovart: fang, pedres, palla, pals, closques d’ou,... A con�nuació ens vam desplaçar al parc de la Riella on vam dinar a la vora del Riu Sió; també vam fer una gimcana per tot el parc, descobrint un altre autor Guillem Viladot, famós per la seva poesia visual Vam gaudir molt de l’experiència i ens ho vam passar molt bé! ■ Salsabil El Ghazy i Miquel Mas, alumnes de 6è de primària. DESEMBRE 2018


ENSENYAMENT Guardians energè�cs El passat dilluns, 10 de desembre, els nens i nenes de quart vam participar en un taller de sensibilització i educació ambiental patrocinat per la Diputació de Tarragona. Va ser molt entretingut. Hi havia un material molt interessant, eren 5 capses que representaven diferents espais dins la llar i en totes hi havia aparells elèctrics. Nosaltres, per grups, havíem d’observar les diferents situacions de cada capsa i descobrir els factors que fan que es gas� més o menys energIa: finestres obertes o tancades, bombetes d’un �pus o un altre….. Després cada grup havia de proposar 3 coses que podem fer nosaltres a casa i a l’escola per estalviar energIa. Posteriorment, vam fer un debat i una posada

en comú de les nostres propostes. Per acabar ens van donar un di-

ploma a cadascú on hi diu que som GUARDIANS ENERGÈTICS!!! ■

Aprenent Matemà�ques i Ciència Les sor�des curriculars són una excellent manera d’aprendre. Els alumnes adquireixen els coneixements d’una manera lúdica, contextualitzada i fora del seu entorn habitual. El passat dimarts 27 de novembre, els alumnes de 3r d’ESO de l’INS Joan Amigó van fer una sor�da en la qual van poder treballar conceptes matemà�cs i cien�fics. En primer lloc van visitar el MMACA, el Museu de les Matemà�ques ubicat a Cornellà, on van poder “jugar” amb els nombres, les formes geomètriques i les il·lusions òp�ques. A con�nuació es van desplaçar fins al Cosmocaixa, on van par�cipar del taller “Viu l’electricitat”, en el qual van aprendre les propietats bàsiques de l’electricitat a través de diferents experiments en què van poder par�cipar de forma molt ac�va: uns alumnes van comprovar la importància i funcionament dels parallamps; unes altres alumnes van comprovar com els cabells se’ls posaEL FRANCOLÍ

ven de punta; uns altres es van tancar en una gàbia electrificada (la gàbia de Faraday). A con�nuació l’alumnat va poder fer una visita lliure a les installacions del Cosmocaixa i descobrir el Bosc Inundat, l’evolució humana o ma-

46

nipular diferents elements per comprovar les lleis de la �sica. És el cinquè any consecu�u que realitzem aquesta sor�da curricular que de ben segur repe�rem en propers cursos. ■ Rosalia Anglès i Eugènia Vizcarra

DESEMBRE 2018


ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ

Voluntariat a l’Ins�tut Joan Amigó El passat divendres, els alumnes de 1r d’ ESO de l’Ins�tut Joan Amigó i Callau de L’Espluga de Francolí van par�cipar com a voluntaris al Gran Recapte d’aliments que promou el Banc d’Aliments de Catalunya. L’ac�vitat s’emmarca dins el projecte interdisciplinari anomenat “Qui no té un all, té una ceba”, un projecte pedagògic que engloba diferents disciplines i treballa les competències bàsiques i els con�nguts claus que marca el currículum. L’eix conductor del projecte és l’alimentació i els hàbits saludables. Els alumnes van començar a treballar en aquest projecte al setembre, on van organitzar el I Concurs d’esmorzars saludables al centre amb una excel·lent par�cipació per part de tot l’alumnat i membres de la comunitat educa�va. A l’octubre, després d’inves�gar sobre el Gran Recapte d’aliments, van decidir organitzar una recollida a l’Ins�tut i posteriorment, fer de voluntaris a la recollida d’aliments més gran de Catalunya. Els alumnes han fet recerca i molt treball de camp: preparant entrevistes, llegint ar�cles, mirant documentals i entrevistant diferents organitzadors i voluntaris. A més, han organitzat xerrades sobre menjadors socials i Càritas pels seus companys. Els alumnes han estat els encarregats d’organitzar tota la campanya, de fer-ne la

seva difusió i en les imatges es poden observar com van fer la classificació dels aliments per tal de poder fer un registre de tots els aliments recollits. Pels alumnes ha sigut una experiència molt posi�va i enriquidora, no només han assolit els objec�us marcats sinó que han desenvolupat uns valors personals tan importants com l’autoes�ma, el respecte i la solidaritat. Des de l’Ins�tut volem agrair als voluntaris i a Càritas de L’Espluga de Francolí per deixar-nos formar part d’aquesta experiència. ■ Rita Prats

II Esmorzar solidari a l’Ins�tut Joan Amigó El dia 5 de desembre va ser el dia escollit per celebrar el II esmorzar solidari en el qual tot el centre es va implicar amb l’objec�u de recaptar diners per a la Marató de la TV3, que aquest any es des�naran a la inves�gació sobre el càncer. Aquesta ac�vitat està lligada a d’altres que es duen a terme per sensibilitzar-nos i alhora conèixer les malal�es que es tractaran en aquesta edició incen�vant la implicació, dins les nostres humils possibilitats, en l’esdeveniment. El centre acull xerrades temà�ques i par�cipa, a més, en el concurs Pinta La Marató. La implicació del professorat i personal de centre des del primer moment va ser clau. Ells van elaborar els pas�ssos i diversos productes cuinats que més tard van provar els alumnes que van voler col·laborar. L’alumnat va parEL FRANCOLÍ

�cipar mitjançant la compra de �quets que després van poder canviar pel menjar exposat al menjador i les donacions que voluntàriament van afegir a la causa. Val a dir que el nostre centre és molt pe�t però que tothom va estar molt interessat en par�cipar-hi.

47

El resultat va ser molt sa�sfactori: entre tots i totes vam poder recaptar 255euros que farem arribar als organitzadors d’aquest projecte solidari que arriba a les nostres llars abans de Nadal. Una de les línies per les quals s’u�litzaran s’encarregarà d’inves�gar mètodes per diagnos�car el més aviat possible el màxim de càncers que en aquest moment no se sap com prevenir, estem parlant d’un 60%. D’aquesta manera es podrien aplicar tractaments més eficaços i augmentar la supervivència de les persones afectades. Aquest diumenge no us perdeu ni el programa ni les ac�vitats que es fan per recollir diners per a la inves�gació mèdica. Us animem a col·laborar! ■ Rosalia Anglès DESEMBRE 2018


RACÓ DE PENSAR CORAL ESPLUGUINA

Josep Maillo

DEMOGRAFIA NAIXEMENTS Adrià Pàmies Sogas, fill del Josep Maria i l'Alba. Nascut el 18 de desembre. Ainet Cravit Casanovas, fill de l' Aisi Quelani i la Marta. Nascut el 25 de desembre. DEFUNCIONS Juana Hernández Vinade, del Carrer Sant Vicenç de Paül. Data de defunció, el 8 de desembre. Isabel Farran Izquierdo, amb data de defunció, el 28 de desembre. EL FRANCOLÍ

48

DESEMBRE 2018


DE

S O C I E TAT T R O B A D E S

Trobada dels nascuts l’any 1932 El passat 21 d’octubre vam celebrar la trobada dels nascuts l’any 1932 al Restaurant El Celler. Vam estar molt ben acompanyats tota la tarda, enmig d’un ambient agradable, i sobretot vam poder gaudir d’un bon dinar. Fa 17 anys que celebrem aquesta trobada, i confiem ferla uns anys més. Alguns de la colla no van poder venir i d’altres, els que ja no hi són, els recordarem sempre. Fins l’any vinent!

C O M I A T S

Adéu Pepito Adéu papa, Són tantes les coses que voldria expressar, que no sé per on començar. Has marxat donant una lliçó de dignitat i discreció. Tal i com eres tu. No t'imagines tot el que hem après de tu. Veient l'empremta que has deixat només trobo una paraula que defineix el que sento : ORGULL. Has deixat el llistó molt alt, intentarem seguir els teus passos i, si més no, aplicar totes les ensenyances que la mama i tu ens heu deixat. Has estat una molt bona persona i t'has fet es�mar per tothom. Tots els records que ens deixes són bons. Sempre recordaré les "filosofades" que fèiem a la residència, que per cert trobaran a faltar els teus plans de fuga. Quinze anys tranquils i arribes tu i "va te fugas"! Eres collonut papa. Em queden milers de coses per dir-te, però avui no és el meu millor dia. Ho sento. Ara toca tornar a estar al costat de la mama, el teu gran amor. Descanseu en pau, us ho mereixeu. Adéu papa. ■

Lluís Alcalde

EL FRANCOLÍ

49

DESEMBRE 2018


DE

S O C I E TAT C O M I A T S

Adéu, pare Els periodistes de tant en tant fem obituaris o morituris, aquells reportatges on recordes la vida d'un personatge en ocasió de la seva mort. Lamentablement, pare, fa uns dies em va quedar clar que ja podia anar pensant en escriure't unes paraules. De manera que, si això fos un guió de ràdio, l'hauria començat amb una música que t'agradés, com una balada d'Elvis Presley, un bolero de Nat King Cole en espanyol, el "Fly me to the moon" de Frank Sinatra o la catalana "Rosor". Les mateixes que et vaig posar fa pocs dies al mòbil. Tu encara somreies, i jo plorava. Després, si en �ngués la gravació, hauria posat algun dels teus monòlegs recordant les anècdotes del cabaret "La Buena Sombra", plenes d'estafadors, vede�es, confidents i mariners de la Sisena Flota. Tenies molta gràcia, papa. Eres tot un story-teller! Darrere d'aquelles aventures hi havia sempre un humil cambrer anomenat Pepito, Josep o José. Un noi espavilat que feia jornals dobles, restaurant de dia i club de nit, per portar a casa dos pagues i bones propines. Fa un parell de mesos, quan l'Alzheimer no et perme�a ja evocar cap d'aquests moments, encara afirmaves -un pel exagerat, que sempre ho has estat una mica- que havies guanyat milions en aquella època. Al meu morituri també posaria gravacions dels teus records de nen a la guerra i la postguerra. De la vida a l'Espluga amb la mare Angeleta i el pare Ramon. També parlaves molt de l'etapa d'aprenent de serraller a Sarrià, on va néixer la teva gran passió per l'Espanyol, i de la mili a Cas�llejos, on tants bons amics vas fer... Ara ve la millor part de la crònica. Quan apareix la Prese a la teva vida. Aquella noia de Jaén que treballava a la cansaladeria de sota del teu pis de solter al carrer Tallers, i que et va cap�var quan, des del balcó, vas veure com el taló d'agulla se li va quedar travat a les llambordes. Quina escena tan sexy! Ella era tan joveneta que pensava que tu, sempre ves�t amb americana negra i corba�, i una mica calb, eres vidu! No, mama, era un cambrer polit i formal. Un enamorat que t'esperava amb un ram de roses i una EL FRANCOLÍ

ampolla de Chanel a la boca del metro. Un home a qui, en una foto teva en blanc i negre, li vas dedicar aquesta frase: "Siempre te he querido y nunca dejaré de quererte". Dono fe que així ha estat. Aleshores arribo jo al món. La mama i el meu padrí Pedro trien el nom d'Òscar, de moda als 60, però tu insisteixes amb el Ramon tan �pic de cal Camarada, que se'm queda de segon nom als documents oficials. Sí, em dic Òscar Ramon, una curiosa combinació.... També recordo els teus contes on anàvem en carro a unes muntanyes plenes de llops, les passejades Rambla avall, la teva insistència que estudiés fort, que aprengués idiomes, dibuix o fes natació, i que m'operés del nas. Vas anar molt poquet a l'escola i per mi no vas mirar prim, apuntant-me a la Salle Comtal, a les classes d'alemany o aquell primer viatge a Anglaterra amb el Ton per aprendre anglès. Per cert, això em recorda que, només amb quatre nocions, mantenies converses diver�díssimes amb els meus amics Rachel o Simon! Caldria recordar també els anys de pencar a la Pesca Salada, els viatges a Orense i Castellar amb el Renault 8. La il·lusió de comprar el pis a l'Espluga i el tros al peu del bosc que la iaia Pura va anomenar Negrilla. La passió pels teus germans i nebots, igual d'intensa que la que sen�es per la família Muñoz. La devoció per la San�ssima Trinitat. Els passejos amb amics de tota la vida. Les patacades de salut com l'espatlla que et vas trencar plegant bolets o el càncer de pròstata. El viatge a Madrid, on la Eli va flipar amb els teus olés en un espectacle flamenc. Les noces d'Or, envoltat de família i amics. El cop de les morts consecu�ves de les �etes Maria i Ramona. La il·lusió d'abraçar el teu únic net, el Roc, després de tants anys que vas trigar a ser avi i la devoció que has sen�t sempre per la canalla. I arribem a l'Alzheimer. Aquesta malal�a se t'ha endut molt ràpid, papa. En només dos anys et va anar esborrant els records, les paraules i els moviments. Va arribar un moment que només podies pronunciar el teu nom, Pepito, i els nostres, Prese, Eli, Oscar, Roc. Et veies al mirall i creies reconèixer el teu germà, però mai vam saber si era l'Anton o el Ramon. Ja a tocar del final, només les nostres cares t'arrencaven un somriure. Era molt trist però, alhora, una prova clara de qui eren els que més es�maves. Gràcies, pare. Adéu, Josep Callau Saumell. Bon viatge, Pepito del Camarada. Descansa, papa. ■ Òscar Callau

50

DESEMBRE 2018


NATURA SINGULAR El xoriguer (Falco tinnunculus)

El xoriguer és un falcó de mida mitjana (70-80 cm d’envergadura) força comú al nostre terme. És fàcil de veure a les planes, tot jugant amb el vent mentre es manté estacionari en l’aire. El seu objec�u és localit-zar preses, tot sovint talps i ratolins, però també ocells i insectes, per a sorprendre-les des de dalt amb un atac en picat. Sol fer el niu en cingleres i forats de masos i barraques. Les postes, de 3 a 6 ous tenen lloc als voltants de maig. Les poblacions a la tardor s’enriqueixen amb la dispersió dels juvenils i l’arribada de xoriguers hivernants provinents del Pirineu i del centre d’Europa.

Arbres singulars

Núm. 54 El pi gros del pla de la Ruda Aquest gegant domina el pla de la Ruda, amb la seva gran capçada que es pot veure des de ben lluny. Acosteu-vos-hi caminat i admireu com la seva presència creix davant vostre. Entendreu que era com un far que anunciava als viatgers el punt un tro-barien una ombra fresca per a reposar junt al camí.

Espècie

Pi blanc, Pinus halepensis

Dimensions

Perímetre del tronc més gran a 1,30m: 2,60m Perímetre del tronc més gran a la base: 3,40 m Ample de la capçada: 14-17 m Alçada: 15,20 m

Ubicació

A l’extrem est del pla de la Ruda, junt a una bassa al costat del camí que va del Pla de la Vila al mas del Tàpies.

Coordenades

4 1°26'33.3"N 1°06'31.8"E (41.44257, 1.10882 a Google Maps)

Correcció d’error: En el Natura Singular de l’Octubre del 2018 en que parlàvem de la serp d’aigua (Natrix natrix, recentment rebatejada com a Natrix astreptophora) vàrem publicar per error la foto d’una Serp verda (Malpolon monspessulanus) recent nascuda. Les serps poden ser difícils de determinar-ne l'espècie doncs presenten una gran variabilitat de caràcters físics externs tan al llarg de la seva vida com entre individus d’edats similars. Moltes gràcies al Cristian Luque que m’ha indicat l’error i cedit la foto. EL FRANCOLÍ

51

Serp de collaret(Natrix astreptophora). C. Luque DESEMBRE 2018


EL FRANCOLÍ

52

DESEMBRE 2018

P f S d

Profile for evabonetv

EL FRANCOLÍ DESEMBRE 2018  

EL FRANCOLÍ DESEMBRE 2018  

Profile for evabonetv
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded