NÚM. 378

AGOST-SETEMBRE 2018

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

LA FESTA DEL SOCI REVIU LA SARDANA

REPORTATGE: EL FRANCOLÍ On són les paperetes? les1 paperetes on són?

AGOST-SETEMBRE 2018

II Fir a de l a Cerve sa Art e sana

EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018

Jaime Rosales

LA NOSTRA PORTADA

Revista editada amb la col.laboració de:

Aquest any el Casal ha apostat pel retorn de les nostres arrels, per a que la gent torni a gaudir ballant sardanes com abans, i si per engrescar el personal, s'ha de portar una cobla que versiona cançons modernes, doncs... benvinguda sigui.

FOTOS PORTADA: Eva Bonet

SUMARI

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Josep Duran Gili, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Patrícia València, Esther Català Sànchez, Pitu Amigó, Laura Poblet i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ballester, Toni Morlans, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Xavier Lozano Bosch, Ferran Civit i Martí, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

4 EDITORIAL. L'últim repte, la unitat 5 BÚSTIA. Impossible aparcar al CAP 6 Indefensió. Provocació 7 CARTES ALA PRESÓ 8 REFLEXIONS. "...Causa finita" 9 Tornar 10 Primera reflexió. Les municipals de la discòrdia? 11 La Masia Sagués, millor restaurant amb brasa de les muntanyes de Prades 12 La segona edició de la Fira de la Cervesa Artesana creix en nombre de visitants 13 Finalitza la 48a Festa de la Verema de la DO Conca de Barberà amb un notable increment de participants 14 Dos infants saharauís han esta acollits a l'Espluga 15 El Paratge de Poblet acull un voluntariat forestal pioner al territori. S'activa la primera pantalla interactiva amb informació turística de l'Espluga 16 La caminada popular de l'11S es trasllada al 15 de setembre. Dos espluguins seleccionats per la Banda Simfònica Infantil de Catalunya 17 Els mossos detenen un home per un robatori en un hotel de l'Espluga. Ferran Civit deixa la presidència d'ERC a Tarragona. 18 L'espluguina Anna Amigó toca els Segadors amb Toni Comín , l'Onze de setembre a Brussel.les 19 L'Agrupament l'Estornell tanca el curs amb el cap d'estiu conjunt a la Vall de Núria. Excursió a la Vall d'Aran 20 Tanca la temporada de Bibliopiscina 21 Tres espluguins completen una de les provesde l'Ultra Trail du Mont Blanc. Associació de Grallers, Gegants i nans 23 La Parròquia de Sant Miquel Arcàngel celbra un sopar ala fresca 24 La Trobada de Pessebres Vivents a Poblet forma els

organitzadors en xarxes socials i protecció de dades 25 ANC 27 Sortida de clàssiques. Dos equips de Tennis Taula a punt per al salt a la Segona Divisió Provincial 28 Casa Llavasa s'insugura amb una jornada participativa plena d'emocions i les il.lusions renovades 30 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Maria Murtra iTost 31 COSES NOSTRES. RACÓ DE PENSAR 32 ARA FA 100 ANYS 33 REPORTATGE On són les paperetes? Les paperetes on són? 36 Diari Oficial del País a nivell local 37 CASAL 39 ESPAI SOMMELIER 40 RIMADORS ESPLUGUINS 41 CURAR-SE EN SALUT 44 PINZELLADES DEL PEDRÍS 46 MOSSECS FILOSÒFICS 47 MUSEU DE LA VIDA RURAL 48 DE SOCIETAT 51 NATURA SINGULAR

AGOST-SETEMBRE 2018

L'úl�m repte, la unitat Sap greu dir-ho, però aquest país anomenat Espanya cada cop fa més basarda. Sense ser un entusiasta de l’actualitat polí�ca, es veu ben clar que hi ha símptomes més que evidents que alguna cosa no rutlla. Ens adonem astorats que la democràcia que creiem més o menys sòlida després de la mort del dictador no és més que un miratge i que l’estructura fonamental de l’Estat Espanyol està assentada i ben assentada sobre les bases de la dictadura. Ho veiem en els jutges, en els caps policials, en els gestors dels serveis secrets, en la fiscalia i en una bona part dels que anomenem “ representats del poble” ungits com a parlamentaris a les Corts Espanyoles. Ens ha calgut molt de temps per caure de la figuera i ser conscients de què teníem davant. Va ser fa gairebé un any quan la bès�a es va treure la màscara sense cap mena de complex per combatre unes idees polí�ques i un projecte que a les estructures estatals no els agradava. Ens van deixar clar ara fa dotze mesos que no teníem dret com a poble de tenir un projecte per al nostre pe�t país i que tota aspiració de demanar als catalans que volien esdevenir, per a ells era una mena de malal�a col·lec�va provocada per la manipulació de polí�cs i mitjans de comunicació catalans, que s’anava escampant i que calia combatre amb totes les eines que té el seu putrefacte sistema democrà�c. No senyors, la vertadera democràcia (tal i com descriu el significat e�mològic de la paraula)implica que és el poble el que decideix, per sobre de les lleis vigents, per sobre de la voluntat dels dirigents (no oblidem que escollits pels ciutadans), i per sobre de qualsevol altra cosa. La democràcia consisteix en demanar al poble què vol ser i com ho vol fer. I ara, a finals de setembre de 2018, ens trobem que al cor d’Europa, vivim sota la tutela d’un estat amb �cs franquistes i autoritaris que té com a màxima mo�vació mantenir la unitat d’Espanya, per sobre de tot, per sobre de la voluntat d’una part del territori que vol autodeterminar-se, per sobre dels drets humans amb que l’incipient estat es va comprometre. Tenim als nostres representats EL FRANCOLÍ

legí�ms tancats a presó preven�va sense cap mena de sentència perquè en el fons no hi ha causa. La Fiscalia i el poder judicial, fent mans i mànigues per crear el relat d’uns delictes inexistents. Les ins�tucions de l’Estat Espanyol barallant-se per falòrnies per distreure dels assumptes realment importants i quan poden, culpant Catalunya de tots els mals de l’Estat. Tenim par�ts polí�cs que, lluny de voler apagar el foc, l’a�en amb men�des i teories ben dissenyades perquè caiguin en el terreny adobat de persones desinformades o mal informades per crear un panorama de confrontació ciutadana que mai ha exis�t ni mai exis�rà perquè els catalans defugin la violència, les males maneres i la confrontació bèl·lica. Tot plegat fa molt de fàs�c i l'única cosa que realment té de posi�u és que cada dia més persones van essent conscients de les males arts de l’aparell de l’estat i es posen al costat dels demòcrates que volem decidir que volem ser com a poble. Amb tot, tenim un repte ﬁnal i vital. Aquest repte no és per al poble, que ha demostrat manta vegades que està unit en aquesta lluita, molt per sobre d’ideologies, per �rar endavant un projecte comú, la creació d’un estat català més social, més sòlid, més funcional i sobretot més democrà�c que l’estat hos�l que encara ens acull (o posseeix). El repte és a les mans dels nostres dirigents polí�cs que tenen el deure de fer el que fem els ciutadans, anar tots junts, deixar de banda colors, sigles i projectes par�daris per dirigir-nos, animar-nos i representar-nos per construir els fonaments d’un país nou, basat en la il·lusió i les ganes de fer-ho bé, tenint en compte tots els errors del passat i també els encerts (nostres i d’altres països del nostre entorn). El repte és aprendre a anar tots junts, com un sol poble i demostrar al món que ens ho creiem i que aspirem a ediﬁcar el millor país del món. Tenint en compte com hem actuat els catalans durant aquests darrers anys en tots els àmbits. Els catalans hem d’estar orgullosos de com som, de com actuem i de la nostra manera de ser, i aquesta ha de ser la base que ha d’alimentar la il·lusió col·lec�va que ens por� a fer realitat el somni tants anys anhelat per tantes generacions de catalans somiadors. És el nostre deure i hem de demanar als nostres representats que ens liderin seguint la pauta d’unitat que hem demostrat els catalans. ■

AGOST-SETEMBRE 2018

Busti@

Impossible aparcar al CAP

Escric aquestes quatre ratlles perquè m'agradaria que els responsables de la circulació del poble s'adonin que a l'Espluga no es dóna prioriat a l'aparcament de vehicles, com ara en el cas d'accident, no es pot arribar a les portes del Consultori Mèdic. Fa pocs dies, vaig haver d'acompanyar un malalt que no podia caminar i em va ser difícil accedir davant del CAP, tant per dalt a la Plaça de Sant Isidre com per baix, el Carrer Anselm Clavé. Com és possible que les autoritats no vegin aquest problema? és totalment intolerant. Esperem que recapacitin i se solucioni això. ■ Joan Bultó

Costa molt arreglar això?

Joan Bultó

Aquí es faran bolets, fa anys que hi són aquests ferros

Joan Bultó EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018

Indefensió Després d’acabada la guerra civil espanyola, suposo que pot aplicar-se a qualsevol guerra, es produeix un estat anomenat INDEFENSIÓ, on tot s’hi val contra el perdedor. Calia una simple sospita d’haver simpa�tzat i ajudat el vençut, per llançar-te als lleons. Això varen pa�r centenars de famílies de la banda republicana que, sense tenir delictes de sang, calia exterminar, escapçar, suprimir. No fos cas que aquella passada malal�a contagiés o infectés la puresa del règim guanyador. Així visquérem quasi 40 anys controlats pels tribunals militars i després pels TOP (Tribunal d’Ordre Públic). Ara, sense guerra ni víc�mes, som controlats i vigilats, encarcerats i jutjats pels tribunals ordinaris empe-

sos per suposats par�ts polí�cs, que es deﬁneixen com a democrà�cs. Jo diria que “com més anem menys valem”. Estem retornant a l’edat mitjana. Encara que l’Europa civilitzada digui que el que fan no està bé, ells segueixen sense fer-ne cas. Hi ha algú, al cel o a la terra, que ens pugui dir quan acabarà tot això? Eusebi Majós Pont Nota important: M’oblidava comentar que als arrogants que, a boca plena diuen que “los nacionalistas catalanes quieren romper España”, jo els diria: durant tota la història els ha importat “romper Catalunya” tantes vegades com han volgut? ■

Provocació És una molt vella tàc�ca prac�cada pel que vol brega, perquè sap que si aconsegueix que el contrari piqui l’ham, en resultarà una perfecta baralla que del dret i del revés perjudicarà i acusarà sempre el provocat. Analitzem-ho amb exemples: Són o no són provocacions els milers de policies i guàrdia civil que es desplaçaren a Catalunya els úl�ms mesos. No és també provocació jutjar i multar ﬁns arruïnar càrrecs públics com el president Mas per fer la trampeta d’una votació pública, prohibida a úl�ma hora, encara que fos �tllada pel Govern de consulta no vinculant. Són crits de pau o de guerra: “a por ellos”, “si nos dejaran”, “Viva España”, ”Viva Franco” (tot en una sola frase i d’altres de similars). No és provocació assetjar la seu de la CUP sense ordre de jutge (amb el retorçat pensament de que aquests sí que respondran violentament) No els sembla una provocació encausar milers de persones per haver col·laborat a una consulta i a una de-

EL FRANCOLÍ

claració d’independència sense perjudicar ningú. No és enervant empresonar polí�cs amb acusacions que saben que no són certes i que la llei no les empara. No és provocació impedir que els nostres dirigents elegits en votació legal hagin estat vetats sistemà�cament. Es pot acceptar que el nostre president a l’exili, Puigdemont, sigui controlat, vigilat i insultat per membres del CESID. No és increïble que en plena democràcia �nguem presos polí�cs repar�ts en presons. És o no és provocació estudiada, les postures, les males maneres, i les plantades d’alguns par�ts al nostre Parlament. És o no una provocació lamentable dir a tort i a dret que el govern català actual només governa pels independen�stes, sense dir com pot fer això i a qui deixa de banda. No clama al cel la gran provocació de l’aplicació de l’ar�cle 155, per aixafar-ho tot i empobrir expressament Catalunya. Finalment, tant Ciudadanos com el PP s’inventaran provocacions i més provocacions, gairebé insuportables, ofenoses i antimisericordioses, com la campanya contra el groc, que obligava els nacionalistes catalans a una veritable croada de defensa. Que Déu ens ajudi! Si us plau, vagin a provocar a aquells que els poden respondre de tu a tu, i deixin en pau els catalans, els quals sempre hem acabat tornant bé per mal, a una Espanya desagraïda i ressentida ■ Eusebi Majós Pont

AGOST-SETEMBRE 2018

CARTES A LA PRESÓ A par�r d’ara, i ﬁns que els polí�cs presos no siguin a casa, rebran un exemplar d’El Francolí cada mes. A part, reservarem aquest apartat de "Cartes a la presó" per si algú desitja fer-los arribar algun escrit. Si és així, només cal que envieu la vostra nota a elfrancoli@casaldelespluga.cat o a elfrancoli@gmail.com.

Carta als presos Es�mats Jordis, Oriol, Josep, Quim, Dolors, Raül i Carme, A alguns de vosaltres us conec personalment, i us puc dir en primera persona que us trobem molt a faltar. La injus�cia que s’està cometent amb vosaltres, mantenint-vos a la presó, és tan gran que se’m fa realment impossible poder-me imaginar el calvari que deveu estar pa�nt vosaltres mateixos, així com tots els vostres familiars i amics. Nits i dies privats de llibertat a les vostres cel·les, sols, sense poder mantenir pràc�cament ni contacte amb les vostres parelles, fills ni néts...Tant de bo aquestes humils paraules us puguin donar, ni que sigui, un instant de repòs interior. Tots vosaltres, així com els altres companys exiliats, no heu comès cap delicte. CAP. Podeu tenir la consciència ben tranquil·la, i el poble català se n’ha de sen�r ben orgullós perquè vau fer allò que se us va demanar a través de les urnes, que no era una altra cosa que donar veu al poble i que aquest pogués decidir el seu futur. Què hi feu polí�cs demòcrates i pacífics a la presó? Mai hi hauríeu d’haver entrat, atenent que la pena preven�va no té cap jus�ficació, com s’ha demostrat amb el tracte que la jus�cia europea està donant als polí�cs catalans exiliats. Resulta que ara, haver complert l’encàrrec democrà-

EL FRANCOLÍ

�c que la ciutadania dóna als seus representants polí�cs, i fent-ho per vies democrà�ques i pacífiques, en aquest “país democrà�c” que ens oprimeix a tots, és cas�gat amb penes de presó. En quin país vivim? Avui us tenen empresonats. Als nostres líders socials i part del nostre govern legí�m. I la resta de l’execu�u, exiliat. La nostra República resta empresonada per la incapacitat de fer polí�ca del Govern espanyol, volent dominar Catalunya amb violència i força bruta; obtenint només una resposta pacífica i democrà�ca. El poble no ha defallit gens, no ho han aconseguit. Ni amb la seva repressió, ni amb la seva violència, ni amb les seves amenaces. No �ngueu por. La gent us tenim constantment presents i sor�m al carrer sempre que se’ns demana. Seguim lluint llaços grocs com a reclam de llibertat i mostra de la vostra dignitat. Espero amb ganes la vostra sor�da, sobretot perquè pugueu tornar amb les vostres famílies, i per poder-vos tornar a tenir entre nosaltres, en el nostre dia a dia, tenint la certesa que el vostre sacrifici no està sent en va. Una abraçada ben forta ■ Jordi Torre Bergadà Regidor de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí

AGOST-SETEMBRE 2018

REFLEXIONS un cop d’ull

"... causa ﬁnita" ANDREU MORTA Als presos i exiliats. Sou on sou perquè vau escoltar el nostre clam. Però no sou on heu de ser. No defallirem, doncs, amb pau i democràcia ﬁns que vingueu a treure les plaques dels carrers que us hem dedicat.

bans d’entrar a “la Gallina” vaig treballar al Centre d’Estudis CEAC, de formació professional i tècnica per correspondència. Els amos de l’empresa havien erigit al bell mig del ves�bul una imatge de l’apòstol Sant Pau, patró de l’ensenyament per correu, de Josep M. Subirachs: un atlant de bronze “alt com un sant pau”. I volien donar-la a conèixer a bombo i platerets. L’oportunitat arribà quan el cardenal de Tarragona va convocar un Any Sant amb braç de Santa Tecla inclòs i va aproﬁtar l’avinentesa per celebrar una estada de Sant Pau, un periple mai no demostrat i del qual tan sols se’n sap el desig que l’apòstol manifesta a la carta als Romans. Hi destacava un sucós premi al “millor estudi cientíﬁc que demostri l’estada de Sant Pau a Tarragona”. Va guanyar-lo el treball «científic» de mossèn Piqueras, llavors «familiar» i secretari del cardenal, al qual havia conegut arran de l’afer que vaig explicar en l’ar�cle anterior. Els amos de CEAC demanaren al prelat tarragoní que beneís la imatge: en temps tan nacional-catòlics com llavors, un cardenal era un ham publicitari de bon lluir. Així que ja ens teniu al cap de personal i un servidor de vostès camí de Tarragona, a instar l’alta avinença del purpurat. Aquest –vam trobar-lo força bufat– va acceptar encantat. Quan ja sor�em de l’audiència, vaig preguntar a mossèn Piqueras què hi havia de cert sobre aquell sojorn de EL FRANCOLÍ

l’apòstol. I ell –autor del «millor estudi científic», recordem-ho–, amb un somriure sorneguer, va respondre: “Oh, ves... coses del cardenal...” L’anècdota retrata la mediocritat i mesquinesa d’aquella Església de temps tenebrosos. Un mal fer que no cessa, però. Vegeu si no. No fa gaire, visitàvem Sádaba, bonic poble de la comarca nord-aragonesa de “las cinco villas”. A l’església, a tocar del presbiteri, hi ha una capella i una imatge (Gò�ca? Renaixen�sta?) de talla policromada anomenada «el Cristo marinero». Una senyora gran ens n’explicà la llegenda. Després, vàrem tenir amb ella un diàleg sucós: “¿Son catalanes, verdad? Puesto que tengo la posibilidad de hablar con ustedes, ¿querrían aclararme unas dudas?” “Con mucho gusto”. “Quisiera saber por qué persiguen el castellano en Cataluña”. Glaçats, vam quedar: “¿Cree que es posible que hoy, en cualquier parte de España, pueda prohibirse el castellano?” “Pues lo dicen...” “Mire, quien dijo eso mintió. Sabe que miente y miente porque tiene mal corazón y quiere hacer

daño”. “¡Pues la radio…!” (la COPE, esclar) “Mire, esa radio miente, sabe que miente y miente porque quiere hacer daño”. “¡Oiga, que lo dicen en la radio de los obispos!” “Pues, señora: los obispos mienten, saben que mienten y mienten porque quieren hacer daño. Sólo podemos decirle eso…” Ignoro si vam convèncer la bona dona: no és el tema. El que vull remarcar d’aquella conversa és que ella no va dir “la Cope” o “Antena 3” o “una emisora de Madrid”. No. Va dir: “la radio de los obispos”. Sense adonar-se’n ﬁcava a fons el dit a la nafra: la gran responsabilitat dels bisbes en l’extensió de l’odi, les men�des i les calúmnies contra els catalans que propaguen, incansables, les ràdios i televisions cavernícoles, incloses les de la Conferència Episcopal espanyola. Deixem-ho, perquè embarrancaríem la nau. Però no puc oblidar qui era, com era i com és aquesta gent. I constatar que el mal no s’atura, sinó que creix ﬁns al paroxisme. Que Déu els perdoni. I que em perdoni a mi, que no puc perdonar-los. Tenim massa ferides obertes i la seva maldat crema. ■

AGOST-SETEMBRE 2018

REFLEXIONS un punt de vista molt personal

Tornar

LAIA TORRES

aig marxar a Madagascar una mica nerviosa, vaig marxar amb certa por perquè si no n’hagués �ngut no hauria viscut tot el que vaig poder-hi viure, vaig marxar pensant que ens en sor�ríem, com sempre, però que aquest cop seria una mica més complicat. Vaig marxar amb una bateria plena i la vaig gastar en dos dies, després la carregava d’un dia per l’altre i ben just. Vaig marxar amb unes expecta�ves i em van canviar el segon dia, i no va passar res. I vam decidir agafar un “bus” que durava menys i va durar més i no va passar res. I ens van dir que no anéssim en transport públic de nit i hi vam anar (no per decisió pròpia) i no va passar res i cada dia passaven coses que no prevèiem i mai no va passar res. Res a part de nervis, d’incerteses, d’avorriment, de cansament, de sorpreses, d’alegries i d’abraçades. Madagascar té reserves de fauna que a nosaltres ens interessaven rela�vament, té uns pobles i ciutats que estan tots vistos quan n’has vist un, té mercats que no són ni de bon tros tan bonics com els del Marroc, encara que �nguin la seva gràcia i té moltes històries lletges en què es barregen polí�cs, policia i militars corruptes, rics francesos i xinesos i pobres malgaixos. Però Madagascar té una riquesa natural que no te l’acabes (i que els fa ser més pobres del que serien), té illes paradisíaques que encara no estan plenes de turistes com nosaltres, té unes selves esplèndides i uns baobabs que et deixen sense paraules. Té unes carreteres de merda que et porten durant hores i hores a llocs tan bonics com horrorosos, té moltes persones adultes �mides però amables, que somriuen, que no t’atabalen (en general), que intenten explicar-te les coses com són (encara que mai siguin com diuen que són la primera vegada) i té molts EL FRANCOLÍ

nens sense cap vergonya, moltes persones que mai no saben si sí o si no, si aquí o allà, si a prop o lluny, si per la dreta o per l’esquerra i, malgrat tot i encara que no ho sembli, no passa res. Vaig tornar de Madagascar cansada, cansada d’anar amunt i avall, cansada de no saber mai si seria o no seria, si era veritat o men�da, cansada d’organitzar-nos la vida amb tres dies d’antelació estant de vacances, cansada de no poder passejar de nit i, des de l’avió, cansada de les converses que m’esperaven en tornar, tot i que aquest úl�m cansament no es va arribar a materialitzar perquè vaig tornar i no va passar res. No m’havia passat mai. Quan tornava d’algun viatge, no sabia per què la gent parlava de coses que no m’interessaven, els primers dies, feien comentaris com “estàs poc morena” o “feu bona cara”... després ja es posava tot a lloc i jo tornava a ser normal. Però enguany vaig tornar de viatge, per primera vegada en cinc anys, amb ganes de parlar de coses de la nostra vida diària, de la nostra vida fàcil, amb ganes de veure si compràvem els mobles nous pel racó de l’entrada i amb ganes de seure al sofà de casa i sor�r a la plaça a beure i veure alguna cosa. Vaig tornar i no em va costar perquè em sembla que allà, com suposo que pot passar a tota l’Àfrica si no hi vas només a fer safaris, hi trobes el que et falta aquí: viure molt i profundament. No sé si en vam ser del tot conscients, del que ens estava donant aquella terra i aquella gent, quan hi érem. Vam prendre una càmera, la “càmera bona” i la vam treure uns deu dies (�rant llarg) de vint-i-tres. En aquests deu dies vam fer unes quatrecentes fotograﬁes de coses a veure i quan les vam triar aquí, tot i que ens va despertar algun record molt feliç, sobretot dels baobabs i d’Ille aux Na�es i molts

somriures, cap de les fotografies no em va ensenyar el que hi havíem viscut, perquè el viure no es pot fotografiar. Això m’ha ensenyat, Madagascar, que les coses que es viuen profundament, costa d’immortalitzar-les (què deu ser, doncs, Instagram!), que en el no gaire també s’hi viu feliç (més, de fet), que tu, bazar, si hi vas a robar fotografies no viuràs res, que no passa res perquè les coses no siguin sempre com te les esperes, que sóc més capaç d’adaptar-me als canvis del que creia ser, que es�mo profundament qui m’acompanya, que �nc unes ganes boges de viure molt (i aquí molt és quan�tat i qualitat) i de sen�r-me tan ben acompanyada com fins ara. Vaig tornar com si no hagués marxat però canviada, assumint que allà les coses són d’una manera i aquí d’una altra i que no passa res. Vam tornar especialment feliços. Vam tornar amb tantes coses a l’esquena, que no sabia ni sé si tenia ganes d’explicar què eren però ara veig que ja ho he començat a fer i no passa res. Estàvem esplèndids i enamorats de moltes coses i de cap en concret. Jo sen�a una mena d’indiferència que no entenia. Ara ja l’entenc. No és indiferència, és pau. ■

AGOST-SETEMBRE 2018

REFLEXIONS La Bíblia ens parla

Primera reﬂexió

MANEL MORGADES

e volgut començar aquest espai a “El Francolí” presentant un fragment del text més an�c que es coneix del nou testament, 50 anys dC. És de la Carta de Sant Pau als cris�ans de Tessalònica, aleshores província romana de Macedònia (ara Salònica, Grècia) on s’hi havia instal·lat una colònia jueva. Cal tenir en compte que Pau de Tars era jueu, de cultura grega i que es converteix. Ell és el divulgador del missatge de Jesús de Natzaret i el primer teòleg*. Amb Pau coneixem Jesucrist de forma diferent del que se’ns mostra als evangelis, escrits molts anys després i que tenen una ﬁnalitat diferent, tanmateix podem dir que amb Sant Pau neix el cris�anisme. *Teòleg: el que parla de Déu.

UNA VIDA COM DÉU VOL (1Te. 5, 12-22) Us demanem, germans, que reconegueu l’esforç d’aquells qui treballen entre vosaltres per encaminar-vos en el Senyor i per instruir-vos; tracteu-los amb el més gran respecte i amor per consideració a la seva tasca. Viviu en pau entre vosaltres. Us hi encoratgem, germans: amonesteu els desvagats, animeu els temorencs, feu-vos càrrec dels febles, tingueu paciència amb tots. Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó procureu de fer el bé als germans i a tothom. Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit ni menyspreeu

els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. Allunyeu-vos de tota mena de mal.

Icona de Sant Pau de Tars

pensaments digitals

Les municipals de la discòrdia?

XAVIER LOZANO

oc sabem encara del futur del municipi a par�r del maig vinent, i a pocs mesos de les eleccions ja es dibuixen intencions d’aquells que pensen en com governar el poble, si reben la conﬁança dels ciutadans. Però les eleccions que venen no seran qualsevol comici. Catalunya cridarà a votar uns quants milions de persones que com passa cada maig de cada 4 anys, haurà d’escollir el par�t que millor defensi els interessos de la seva comunitat local. Però la situació polí�ca que ha portat el país a EL FRANCOLÍ

un moment de bloqueig ins�tucional i de futur incert, probablement no passarà desapercebuda aquest curs, i de fet, la tardor calenta que ara comencem ajudarà als líders locals a fer temps mentre la cursa electoral no inicia l’ascens per la costa més pesada. I atenció, perquè segurament a molts dels nostres pobles i ciutats la meta vindrà precedida de camins de pedres, barrancs precipitats i jocs d’obstacles molt probables davant la cada cop més habitual proliferació de forces polí�ques de tots els colors. I

és que la nostra societat avança, com és propi, cap a la diversitat d’idees i opinions i els par�ts tradicionals han pa�t el que no estava escrit en veure trencada la seva hegemonia. I a l’Espluga, ja ho veurem, perquè en un any de canvi assegurat a l’alcaldia serà intensa la batalla per sumar una majoria. Només cal recordar l’episodi de fa ja gairebé 4 anys. I mentre no es conﬁrmen noms ni llistes a la plaça prou se’n parla de les voluntats d’uns i altres de portar aire nou a la polí�ca local. I si és que ﬁnalment creix el nomAGOST-SETEMBRE 2018

REFLEXIONS bre de candidatures disposades a governar l’Espluga, serà un repte pels que guanyin trobar els equilibris necessaris per donar estabilitat a un poble que ve de llargues etapes democrà�ques hegemòniques, amb la majoria de mandats en majories absolutes, excepte l’úl�m. I en tot plegat cal preveure la legí�ma defensa d’un sector que a molts pobles estava silenciat i que des de l’1 d’octubre passat reneix amb força. I encara que ens sembli estrany, el que vam pa�r fa un any a d’altres veïns agrada i sa�sfà. I

ens podem trobar aviat com l’autoanomenada Catalunya silenciosa governi algunes ciutats del Camp de Tarragona. El despertar espanyolista, reacció lògica a la voluntat de fer República de bona part de la societat catalana, podrà inﬂuir també en les properes municipals. I tot depèn de la sentència de l’1 d’octubre. Amb presos polí�cs i exiliats no seran, sense dubte, unes eleccions municipals normals. La Conca sembla en aquest sen�t un reducte de pau. La unitat sobiranista ha estat exemple al terri-

tori, però, què passarà a par�r d’ara? Toca pensar en els pobles també, en el després de la crisi econòmica que ja es nota, i en seguir avançant cap a una societat més justa que �ngui veu a les ins�tucions. En uns municipis fets i pensats pels seus veïns, amb perspec�va de futur, amb horitzons clars a curt i a llarg termini. On ser ciutadà sigui mo�u d’orgull i voluntat plena de ser part d’un poble que és de tots. Aviat sen�rem les promeses i després en veurem els resultats! Comença la cursa.... 3, 2, 1...! ■

L ' A C T U A L I TAT

La Masia Sagués, millor restaurant amb brasa de les muntanyes de Prades al “Joc de Cartes” de TV3

El restaurant Masia Sagués de Vimbodí i Poblet ha guanyat aquest dimecres l’edició del programa Joc de Cartes d’estiu de TV3 dedicat a la cuina amb brasa a les muntanyes de Prades. La Masia Sagués de Vimbodí i Poblet ha competit pel reconeixement amb Els Ceps de Vilanova de Prades i El Grèvol de Capafonts. D’aquesta manera, el programa presentat per Marc Ribas confrontava aquest dimecres tres restaurants de les muntanyes de Prades que tenen, entre les seves especialitats, la cuina de brasa. A més, tots tres restaurants presentaven una cosa en comú, els vincles familiars entre els restauradors. De fet, la taula va comptar amb les tres parelles de restauradors: la Priscil·la i el Manolo del restaurant El Grèvol de Capafonts, la Pili i la Lili del restaurant Els Ceps de Vilanova de Prades i l’Angelina i l’Arlín de la Masia Sagués de Vimbodí. Marc Ribas dóna la volta als marcadors El restaurant de Vimbodí i Poblet es va endur el premi gràcies a les votacions del presentador. Les valoracions de Marc Ribas van capgirar els resultats deixant la Masia Sagués en la primera posició amb una nota de 6,8. Mentre que El Grèvol va sumar un 6,5 i Els Ceps un 6,0. EL FRANCOLÍ

Les portes del Palau de l’Abat del Monestir de Poblet van ser l’escenari final del programa, amb el monestir de fons, on Marc Ribas va desvetllar el veredicte final i, per tant, que Masia Sagués s’enduia el distintiu de millor restaurant amb cuina de brasa de les muntanyes de Prades i un premi de 3 .000 euros . ■ Redacció EFMR

Marc Ribas amb la propietària del restaurant , Àngels i la seva ﬁlla Arlín. Imatge d'internet

AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT La segona edició de la Fira de la Cervesa Artesana creix en nombre de visitants

La segona edició de la Fira de la Cervesa Artesana de l’Es- a la venda de productes locals i degustacions gastronòpluga de Francolí rebia, el passat dissabte 29 de setembre, miques. La segona edició de la Fira de la Cervesa Artesana de l’assistència de més de mil visitants que van aplegar-se a l’Espluga de Francolí va comptar la plaça i al carrer del Castell, espai amb la presència de 9 productors que va omplir-se d’estands de cerde cervesa artesana: Cerveses Boivesers, productors locals, food trucks xets, Cerveses lo Vilot, Cerveses Mai espectacles en viu durant l’horari toll, Cerveses Casa Dalmases, Cerd’obertura de la fira. veses Segarreta, Les Clandes�nes, El ma� començava amb l’actuaCerveses Rús�ca Bufona, Cerveses ció del grup de música tradicional Ona i Cerveses Ponent, 6 establiJulivert, interpretant música folk i ments locals de pas�sseria, fleca, cançó de taverna, que donaven la restauració, cansaladeria i tòfona: benvinguda als primers assistents Cansaladeria Glòria, Cansaladeria a l’hora de l’aperi�u. Al vespre, l’acCal Pagès, Restaurant Casa Nostra, tuació musical del duet format per Pas�sseria Cabal, Tòfona de la ConElena Volpini i Gabri Llorach, amb ca i Forn de pa de Cal Tullet i tres cançons pròpies i diferents versifood trucks: Barbacoa Plus, The Big ons i a ja a la nit el grup espluguí Whim i La Libèl·lula Pradenca. Tòlia i les Guineus presentant el seu L’objec�u principal d’aquesta Fidarrer treball “Un cabàs de canra, impulsada per la regidoria de tuçons” van ser els elements que van risme, era donar un valor afegit al donar valor afegit a aquesta segonucli antic, així com potenciar tuna edició de la Fira de la Cervesa rísticament el municipi i impulsar Artesana. el comerç local oferint la possibiL’esdeveniment va superar les litat als productors espluguins de dades de l’any anterior, ja que en ser presents a la mostra promociel transcurs de la jornada es van onant els seus productes, i el gran vendre més gots que en la prime- Fira de la Cervesa Artesana. Jaime Rosales èxit d’aquesta segona edició ja fa ra edició, i els cervesers van servir prop de 900 litres entre les més de trenta varietats de pensar en la consolidació d’aquest esdeveniment en el cervesa artesana presents a la fira. Els productors locals futur, que amb la reubicació de l’espai d’aquest any, garantambé van poder sa�sfer les seves previsions, pel que fa teix la permanència en aquest emplaçament. ■

EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT Finalitza la 48a Festa de la Verema de la DO Conca de Barberà amb un notable increment de par�cipants Finalitza una nova edició de la Festa de la verema de la DO Conca de Barberà a l’Espluga de Francolí, que enguany en sumava 48, amb un important increment de visitants, amb unes bones expecta�ves de futur i una molt bona valoració d’aquesta darrera edició. Els actes començaven el passat divendres 24 d’agost amb dues ac�vitats que ràpidament van penjar el cartell de complet. El Museu de la Vida Rural acollia a les set de la tarda un maridatge de sushi i fumats amb vins i caves de la DO Conca de Barberà, dirigit per Pilar Salillas, enòloga i sommelier, i que comptava amb 55 assistents, doblant els par�cipants de l’edició passada, i a dos quarts de deu de la nit, l’Art Restaurant acollia la cinquena edició del sopar maridatge Brinda’m Baccus, i que va permetre maridar, durant el sopar, una selecció de 6 vins i caves de la DO Conca de Barberà amb 6 tapes d’alta cuina. El dissabte a la tarda es donava el tret de sor�da a la mostra de vins i caves de la DO Conca de Barberà i degustacions gastronòmiques, amb la inauguració a càrrec del Director General de l’INCAVI, el Sr. Salvador Puig, el Director dels Serveis Territorials de Cultura, el Sr. Jordi Agràs, el Director

Salvador Puig, David Rovira , Àngel Xifré i Jordi Guifré. Eva Bonet EL FRANCOLÍ

dels Serveis Territorials d’Agricultura, el Sr. Àngel Xifré, i les autoritats locals, seguida de la tradicional piada i l’obtenció del primer most, que enguany destacava per ser el primer cop que tenia un caire feminista, ja que les piadores van ser les pubilles locals. La música i l’espectacle també han �ngut un paper rellevant durant el cap de setmana, i és que es va comptar amb les actuacions del grup Els Xatos, que a través de la rumba oferiren un viatge en el temps per reviure els millors moments de Peret, El Barrio, Estopa o GipsyKings... i les cançons de sempre i els hits del moment passats pel sedàs de la frescor i proximitat de la rumba catalana, del grup Stromboli Jazz Band, un grup de swing, dixieland, jazz popular i altres músiques, que en els seus espectacles barrejà bona música, amb dosis d’humor, teatre i una gran interacció amb el públic, l’espectacle infan�l Queviures, un espectacle que recuperava l’encant de les bo�gues de tota la vida i fomentava els bons hàbits alimentaris tot arribant com a una de les novetats d’aquest any, i les versions acús�ques de pop-rock internacional a càrrec dels músics del territori de The Jam Band. El diumenge al ma� apostava, un any més per la reobertura del recinte ﬁral, i per això es va organitzar també, la tercera marxa a peu entre vinyes, amb dos recorreguts diferents, un de 12 km i un de 6 km, i dos tasts de vins durant la ruta, que va comptar amb un centenar de par�cipants. Una altra de les apostes per aquesta edició era la cursa de portadores, recuperada l’any passat, que comptava amb la col·laboració de l’Associació Juvenil Auvënguen i el Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet, i que va congregar centenars de curiosos a la Plaça Montserrat Canals, per presenciar com 6 parelles es disputaven algun

dels premis que constaven de pernils, espatlles, lots de vi i porrons del Museu del Vidre. Seguit de la cursa de portadores, una recent estrenada porronada popular feia compe�r a 5 par�cipants adults i dos infa�ls, per aconseguir un dels premis en joc. Els amants del món del vi es van congregar, també, diumenge a la tarda al ves�bul de Teatre del Casal, per prendre part a un exitós concurs amateur de tast per parelles, i que consis�a en encertar, a cegues, una sèrie de vins presentats amb anterioritat. Després d’un disputat desenllaç, la parella for-

La piada aquest any ha estat femenina. EB

mada per Arnau Roig i Joel Díaz es proclamaven guanyadors del premi de 200 euros. Si parlem de xifres, la Festa de la Verema de la DO Conca de Barberà tancava l’edició del 2018 amb més d’un miler més venudes, més de 6000 copes de vi i cava i més de 5000 degustacions gastronòmiques servides en més d’una vintena d’expositors, xifres que posen de rellevància el bon moment de salut del que gaudeix la Festa de la Verema i en general el vi i la gastronomia de la Conca de Barberà. ■ AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT Dos infants sahrauís han estat acollits a l’Espluga A ﬁnals del mes de juny passat arribaren a l’Espluga, provinents del desert del Sàhara (Tinduf), la Mariam i l’Alí per passar dos mesos de colònies, dins el programa Vacances en Pau, que organitza l’Associació Hammada, de Tarragona. Per la Mariam era el primer any de sor�da dels campaments i fou acollida per la família Vendrell-Ciurana.

cinada per l’Ajuntament i organitzada per la Victòria, mare acollidora. Anava adreçada als infants acollits en el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, a la qual van assis�r diverses famílies amb els seus nens acollits, així com també el senyor Josep Andreu, alcalde de Montblanc. Hi hagué un berenar per a tots els assistents, inﬂables i jocs

Les ac�vitats que han realitzat són les mateixes que cada any els ofereix una vila com la nostra: setmana de la joventut, amb jocs i atraccions, seguit de la Festa Major, els banys a la piscina, el Casal d’Es�u i la possibilitat d’anar en bicicleta o de jugar a pilota per la plaça de l’església, així com d’altres ac�vitats i sor�des que les famílies d’acollida han considerat adients per a ells. A mitjan juliol van poder par�cipar a la festa per als nens sahrauís de tot Catalunya, que enguany s’organitzà en un parc de la ciutat de Sabadell, després de par�cipar en una manifestació reivindica�va a favor de la independència del Sàhara a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Un dissabte del mes d’agost van par�cipar d’una tarda fes�va a l’església de Sant Francesc de Montblanc, patro-

infan�ls i molta música sahrauí. Al ﬁnal ens vam fer una foto de grup. Els dies 27 d’agost i 3 de setembre van marxar la Mariam i l’Alí en diferents vols per retornar amb les seves famíli-

EL FRANCOLÍ

es del desert, després d’haver passat un es�u ple de noves experiències que segurament romandran sempre en el seu record. Des d’aquestes pàgines desitgem que gaudeixin de la seva vida familiar al desert i que comencin el curs escolar amb moltes ganes d’aprendre, sobretot idiomes, que els perme� connectar-se en la seva relació futura amb l’exterior. També volem agrair com sempre la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga que, a través de la regidora Maria Jesús Martin, facilita l’estada d’aquests infants a l’Espluga. A la llibreria Índex la seva gen�lesa en oferir-los cada any material escolar, a la Germandat de la Sma. Trinitat, a la barberia del Josep Saumell, a Drac Ac�u per la paciència i amabilitat dels monitors, i a tants amics i familiars que aporten el seu granet de sorra. Entre tots hem fet que l’estada de la Mariam i de l’Alí hagi estat agradable, que s’hagin pogut estalviar la calor insuportable que fa al desert en els mesos de juliol i agost i que hagin tingut la possibilitat d’unes revisions mèdiques per detectar-los qualsevol malaltia que poguessin patir. Gràcies a tothom. ■ Josep M. Vendrell, Camila Ciurana i Maria Montserrat

AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT El Paratge de Poblet acull un voluntariat forestal pioner al territori

El Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet acull el pro- ner al territori, ja que només s’han desenvolupat experiènjecte Boscos Mediterranis 2018 per la recuperació del Pa- cies similars al Pirineu. Marc Torrents, tècnic del GEPEC, va trimoni Forestal. Entre el 22 de setembre i el 9 de desem- explicar al programa Punt de Mira de l’EFMR i RM que vol bre grups de voluntaris s’endinsaran al bosc per desenvolupar seguir les metodologies del projecte boscos del Pirineu. El tasques de conservació del medi. voluntariat vol implicar la societat en la ges�ó dels boscos El projecte organitzat pel Grup d’Estudi i Protecció dels i fomentar el coneixement de la problemà�ca del canvi cliEcosistemes Catalans (GEPEC) va comà�c. mençar aquest dissabte 22 de setemDurant aquests mesos els volunbre amb una desena de persones votaris forestals coneixeran tècniques luntàries i 3 monitors. La primera acde bioconstrucció, tasques de preció va consis�r en la millora de l’i�venció d’incendis, el manteniment nerari de les Cent Fonts situat a la de la xarxa de senders i de fonts i Reserva Natural Parcial del Barranc cuidaran la conservació i millora de de la Trinitat. camins dels boscos de Poblet. Hi ha Durant la primera jornada es va previstes jornades d’un dia i ‘altres millorar el manteniment del camí de 2 o 3 dies, durant les quals les de l’Ar�ga, amb la realització de 40 persones voluntàries s’allotjaran a esglaons i tallaigües. El camí de l’Ardependències del monestir de �ga és el que puja de l’ermita de Poblet. Les pròximes sessions se cela Santíssima Trinitat cap a les lebraran el dia 29 de setembre; els Cent Fonts. dies 12, 13, 14 i 27 d’octubre, els El voluntariat forestal que ha codies 2, 3 i 4 de novembre i el 7, 8 i mençat ara al bosc de Poblet és pio- Jornada de voluntariat als boscos de Poblet. Cedida 9 de desembre. ■ Josep Morató

S’ac�va la primera pantalla interac�va amb informació turís�ca de l’Espluga L’Espluga de Francolí ha ac�vat a ﬁnals de setembre la primera pantalla interac�va del municipi perquè els visitants hi puguin consultar la informació turís�ca. Està situada al mig de la vila, a la plaça de l’Església, punt d’inici de la Ruta Templera i Hospitalera. Segons el regidor de Turisme, Jordi Torre, la pantalla es troba en un espai

concorregut i pot fer de complement de l’Oﬁcina de Turisme aportant informació bàsica sobre les propostes espluguines, com per exemple la mateixa Ruta Templera. El tòtem informa�u està connectat amb el web de turisme i es poden conèixer els diversos museus i espais d’interès, però també els restaurants i allot-

jaments de la vila. Pròximament, la plataforma també connectarà amb el portal web de la Unió de Bo�gues i Empreses i també s’hi pot consultar l’agenda d’ac�vitats de l’Espluga. La pantalla ha suposat una inversió d’uns 12.000 euros i la regidoria de turisme no tanca la porta a instal·lar-ne en altres punts. ■ Gerard Bosch Castro

Mor Manuel Lamas, dissenyador de l'actual Francolí El passat 20 de setembre, moria a Barcelona el que va ser l'ar�fex del disseny de l'actual Francolí. Corria l'any 2001 quan dos joves estudiants de periodisme, en Ferran Civit i l'Òscar Palau, van fer el projecte de redisseny de la revista esperonats pel seu professor. Manuel Lamas va néixer a El Ferrol, Galícia, però se sen�a Barceloní, a part de professor de la Universitat Pompeu Fabra, treballava com a dissenyador periodís�c a la Vanguardia. ■ EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT La caminada popular de l’11S es trasllada al 15 de setembre Degut a les grans manifestacions que es convoquen a Barcelona per la Diada, la caminada popular havia notat una fort descens en la par�cipació ciutadana, és per aquest mo�u que aquest any s'ha optat per l'opció de canviar-ho de data, mentre se segueixin organitzant les manifestacions mul�tudinàries. Uns quaranta caminadors van quedar el passat 15 de setembre a les 8 del ma� ala Plaça del Casal per enﬁlar el camí de la Cometa ﬁns a les Masies pujant pel sender de Natura. A la font del Deport, com és habitual en les úl�mes caminades populars, els caminadors van esmorzar un

entrepà i una poma que també, com cada any, col.labora l'Ajuntament de l'Espluga. Seguidament es va agafar la pista direcció l'Ermita ﬁns trobar el sender Ar�ga, que van baixar els més agosarats. Cap a les 12:30h els caminadors arribaven a l'Ermita, on s'esperaven alguns cotxes per als qui no volien fer el tram d'asfalt. Els organitzadors de la caminada estan satisfets amb la resposta del públic davant el canvi de data, i asseguren que l'any vinent també ho faran així i esperen tenir més participants.■

Caminadors i col.laboradors de la caminada popular de l'11S. Eva Bonet

Dos espluguins, seleccionats per la Banda Simfònica Infan�l de Catalunya Marta Sans i Aleix Valero, alumnes de l’Escola Municipal de Música de l’Espluga, van estar seleccionats per integrar la Banda Simfònica Infan�l Nacional de Catalunya (BANSIC) integrada per 112 músics. Els dos músics de la Conca ja s’han estrenat amb la formació que ha impulsat aquest 2018 l’Associació Nacional de Directors de Banda i dirigeix Salvador Brotons. El debut va ser el passat 8 de setembre al Teatre Fortuny de Reus i també han ofert un concert a l’Auditori de Barcelona aquest 11 de setembre. Marta Sans i Aleix Valero han pogut formar part de la BANSIC després de superar les proves de selecció que va consistir en presentar un vídeo tocar una peça i els responsables van escollir els intèrprets. Els músics de la nova banda van par�cipar en una estada a Prades del 3 al 8 de setembre on van preparar el repertori de les actuacions i també van celebrar-hi ac�vitats lúdiques. Els dos músics de l’escola de l’Espluga formaran part de la Banda durant un any. L’objectiu de la Banda Simfònica Infantil de Catalunya és apropar als alumnes el treball de grup i d’una banda de música. En aquest sentit, el projecte no pretén treballar només la formació musical, sinó que també aposta per solidaritat, la disciplina, el respecte i la convivència. Amb tot plegat, la inciativa espera garantir el futur de les bandes musicals a Catalunya. ■ Redacció EFMR Aleix Valero i Marta Sans. EMME EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT Els Mossos detenen un home per un robatori en un hotel de l'Espluga

Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Inves�gació de l’Àrea Bàsica Policial Alt Camp i Conca de Barberà van detenir el passat 21 de setembre un home de 36 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Valls, com a presumpte autor d’un robatori amb força en un establiment a l’Espluga de Francolí. Els agents van iniciar la inves�gació arran de la denúncia dels propietaris de l’establiment que van informar la policia que el 28 d’agost de ma�nada van pa�r el robatori d’un televisor que estava en una habitació situada en un tercer pis. Els inves�gadors van poder confirmar que l’autor del robatori havia escalat fins a arribar a l’habitació i havia entrat a l’estança per la finestra. Un cop a l’interior va agafar el televisor i, després d’escorcollar diverses ha-

bitacions més, va marxar del lloc. Gràcies a diverses ges�ons d’inves�gació, els mossos van iden�ﬁcar el presumpte autor. Es tractava d’un conegut de la policia a qui ja havien de�ngut a principis d’any per un altre robatori amb força a Valls. Els mossos van detenir-lo divendres a Valls. El de�ngut va retornar el televisor robat Un cop a dependències policials, el de�ngut va trucar a un altre home i en uns 20 minuts l’altre individu va portar el televisor sostret a la policia. D’aquesta manera, els inves�gadors van poder retornar el televisor sostret als seus propietaris. El de�ngut va passar dissabte a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia i va quedar en llibertat amb càrrecs. ■ Redacció EFMR

Ferran Civit deixa la presidència d’ERC a Tarragona

L’espluguí Ferran Civit abandona la presidència de la regional d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Camp de Tarragona després de 3 anys al càrrec. El canvi al capdavant de la regional s’ha fet oficial aquest dijous amb el nomenament d’Irene Aragonès, regidora a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, com a nova presidenta. Ferran Civit, que des del 2015 n’era el president, ha renunciat al càrrec per motius personals i professionals. Civit ha explicat que amb la situació actual, com a diputat al Parlament i membre de l’Associació Catalana pels Drets Civils, se li acumula

EL FRANCOLÍ

molta feina i no li és possible compaginar-ho amb la presidència. “Físicament m’era impossible perquè en els darrers 3 mesos he fet gairebé 200 actes arreu de Catalunya”, ha exemplificat l’espluguí. El relleu s’ha decidit en el Congrés Regional extraordinari celebrat a Torredembarra en què la militància ha donat suport, de manera majoritària, a la candidatura d’Irene Aragonès, l’única que s’hi havia presentat. La Federació Regional d’ERC del Camp de Tarragona comprèn les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès. ■ Redacció EFMR

AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT L'espluguina Anna Amigó toca els Segadors amb Toni Comín, l'Onze de setembre a Brussel.les Com ja és tradició, fora de Catalunya, les comunitats catalanes a l’exterior escalfen motors per la Diada, amb una prèvia de la massiva manifestació a Barcelona. Mèxic, Estats Units, Regne Unit, França... reuneixen catalans i simpa�tzants de la causa catalana arreu del món. Però aquest any han pres protagonisme els llocs on hi ha els membres del govern a l’exili, com és el cas de Bèlgica. El ma� del 9 de setembre l’ANC Brussel·les es va reunir a l’Atòmium. L’esdeveniment, que va acollir catalans i simpa�tzants del país i d’altres llocs limítrofs amb Bèlgica, va comptar amb la par�cipació dels consellers Lluís Puig i Toni Comín. Aquests van voler recordar les injus�cies que pateix i ha pa�t tant el poble com el govern català i fent-se la pregunta de com el nou govern espanyol ges�onarà la situació. També hi van ser presents la consellera Meritxell Serret, Josep Miquel Arenas (Valtònyc) i Adrià Carrasco (CDR Esplugues). El Cant dels Ocells, l’Estaca i els Segadors, van tancar la trobada. A la tarda va ser el torn del Casal Català, que organitzà la tradicional ballada de sardanes, aquest any junt amb l’esbart Joaquim Ruyra de Blanes. El dia de la Diada, el Casal Català de Brussel·les va ser l’encarregat d’encetar la celebració amb la cantada dels Segadors davant el Manneken Pis ves�t de pastor català. Ja al vespre, el president Carles Puigdemont va oferir una recepció a la Casa de la República de Waterloo per seguir en directe la gran manifestació de Barcelona. Durant la vetllada i amb una urna del referèndum a la mà, el president va voler recordar que aquella icona ens havia ajudat a fer l’1 d’octubre, però que també ens ha d’ajudar a fer la república. A la trobada també hi van ser Lluís Puig, Meritxell Serret, Valtònyc i Toni Comín. Aquest úl�m, acompanyat per l’espluguina Anna Amigó Vilalta al violí, va posar el punt musical a la festa tocant els Segadors i algunes peces de Lluís Llach que el públic es va animar a cantar. El dia següent, la consellera Meritxell Serret, i ara Delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la UE, va oferir una recepció ins�tucional per a membres de les ins�tucions europees i els catalans residents a Bèlgica. En el seu discurs va insis�r en que aquest és un moment històric, no només per a Catalunya, sinó també per Europa, degut a la situació dels polí�cs empresonats, dels exiliats i del poble que lluita pels drets civils i llibertat d’expressió. Podeu seguir la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la UE i l’ANC Brussel·les a través de facebook i twi�er. ■ EL FRANCOLÍ

Anna Amigó toca el violí a l'Atòmium de Brusel.les. Cedida

Anna Amigó i Toni Comín. Cedida

Ll.Puig, M. Serret, C. Puigdemont i T. Comín. Face. de la Delegació

AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

AGRUPAMENT ESCOLTA I GUIA L'ESTORNELL

L’Agrupament l’Estornell tanca el curs amb el camp d’es�u conjunt a la Vall de Núria L’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell Un grup d’unes 100 persones va vide l’Espluga va acomiadar el curs amb atjar ﬁns a la Vall de Núria per despleel camp d’es�u conjunt a la Vall de Nú- gar un campament conjunt a la poblaria. Es va celebrar del 27 d’agost ﬁns al ció de Queralbs. Harry Po�er va ser 2 de setembre i hi van par�cipar 75 l’eix d’animació del campament nens i nenes repartits en cinc branques que estan coordinades per 20 caps. L’Agrupament celebra cada tres anys un camp d’estiu amb totes les branques. D’aquesta manera, enguany s’hi han sumat les branques de Castors i Llúdrigues, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guies, Pioners i Caravel·les i Trucaires hi van participar. L'Agrupament al campament de Núria. Cedida

d’aquest 2018 i, per aquest mo�u, el campament era una escola de màgia. Es van portar a terme tot un seguit d’ac�vitats, tallers, sor�des. Entre d’altres, en destaca la pujada al Santuari de la Vall de Núria amb cremallera i el descobriment de l’entorn. Les branques més grans, Ràngers i Noies Guies, Pioners i Caravelles i Trucaires, van aproﬁtar per pujar el Puigmal a 2.909 metres. El campament de l’estiu és la cloenda del treball de tot l’any. L’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell de l’Espluga començarà el curs l’última quinzena d’octubre amb la tradicional festa del PAS. ■ Josep Morató

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS DE L'ESPLUGA

Excursió a la Vall D'Aran L’associació de Jubilats i Pensionistes de l’Espluga va organitzar una excursió a la Vall d’Aran, els dies 28, 29 i 30 d’agost visitant Viella, el Romànic de Boí, Aigües Tortes i Bagneres de Luchon (França). El dia 28 al ma� de camí a Viella, vam parar a esmorzar a Pont de Vilomara, un poblet del prepirineu molt bonic amb un pont penjant que és una meravella. Quan vam arribar a Viella desprès d’instal·lar-nos a l'Hotel i dinar anàrem a visitar el poble, una part del grup ho va fer amb el trenet turís�c i un altre pe�t grup a peu perquè vàrem aproﬁtar de visitar una gran EL FRANCOLÍ

El grup d'excursionistes amb l'espluguina Joana Valls a Viella. Cedida

AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

bugaderia propietat de l’espluguina Joana Valls i la seva sòcia i companya Èrika. A la tarda vespre, a la plaça principal de Viella, vam poder gaudir d’uns balls regionals �pics de la comarca molt bonics i aplaudits per tots els assistents. Al dia següent, després d’esmorzar, vam fer una excursió al parc nacional

d’Aigües Tortes. Vam passejar ﬁns arribar a la cascada i pel camí vam veure rovellons i diferents classes de bolets i alguns eren verinosos. Per la tarda, vam visitar algunes esglésies de la vall com Sant Climent de Taüll, centre del romànic amb audiovisuals inclosos molts bonics, i alguns de valents i valentes van pujar als campanars.

L’úl�m dia vam anar a Bagneres de Luchon, un poblet molt bonic del sud de França. Té un Balneari d’aigües termals sulfuroses, bones per la salut i de temps immemorial. Per la tarda, desprès de dinar retornàrem cap a casa. Hem gaudit d’uns dies de convivència entre els jubilats i amb moltes ganes de torna-hi. ■ Antoni Espasa

BIBLIOTECA MOSSÈN MUNTANYOLA

Tanca la temporada 2018 a la Bibliopiscina Un any més acaba la temporada de bi- a agafar calor par�cipant d’algun joc o blioteca a la piscina, en la que hi han ac�vitat lúdica: els més pe�ts gaudint format part i n’han estat els vertaders de la plas�lina, encaixos, puzles, amb protagonistes junt amb els banyistes, la companyia dels pares, mares o ﬁns els llibres, els jocs, les llegendes, la pin- i tot avis i àvies. Els infants de mitjana tura corporal i els dibuixos. edat han pintat dibuixos, han fet papiLa Bibliopiscina ha apropat i facilitat roﬂèxia o mots encreuats i amb els adola lectura als usuaris de la piscina d’una lescents s’han dut a terme jocs tradimanera lúdica i també ha apropat i ha cionals, com l’oca, el parxís, les dames donat a conèixer els serveis biblioteca- o les cartes. ris, tot això oferint alguns dels serveis Durant la temporada de Bibliopiscina, propis de les biblioteques, com són la consulta de diaris i revistes, préstec de llibres i ac�vitats de dinamització. Aquesta inicia�va també ha reforçat el paper de centre d’oci de la piscina, i dins d’aquesta instal·lació municipal, es converteix en un punt de trobada i intercanvi social i cultural, atenent que aquest servei no té cap mena de cost addicional. Entre bany i bany, o bé després de berenar, els usuaris tenen l’opció de tornar Taller de pintura corporal. Cedida EL FRANCOLÍ

a més, s’han dut a terme ac�vitats grupals, com ara un conta contes sobre històries de llegenda que han permès conèixer algunes rondalles i llegendes del Camp de Tarragona, les seves dites i maneres de parlar i els personatges fantàs�cs que s’amaguen en la seva geograﬁa, o bé tallers de pintura corporal que han despertat la crea�vitat, les habilitats manuals i la mo�vació, generant un ambient par�cipa�u en les ac�vitats Gràcies a ac�vitats com la Bibliopiscina, els nens i les nenes desenvolupen la imaginació i la capacitat crea�va. El joc és el nucli central del desenvolupament. Mentre juguen, experimenten de manera segura, aprenen sobre tot el que els envolta, resolen conflictes, proven nous desafiaments i conductes o s’adapten a noves situacions, i es desenvolupen les bases de l’aprenentatge, del desenvolupament emocional, social, cognitiu i motriu. ■ AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Tres espluguins completen una de les proves de l’Ultra Trail du Mont Blanc Pluja, fred, calor, pujades verticals i Mont Blanc, aquesta concretament descensos, això és el que es van tro- té una distància de 101 km amb 12000 bar els espluguins Sergi Monlleó, m de desnivell acumulat. A més, els Marc Martí i Toni Morlans en completar la CCC (CourmayerChampex-Chamonix) de l’Ultra Trail du Mont Blanc, una de les carreres més dures del campionat mundial. Els tres corredors van fer la cursa junts i van tardar 24 hores a travessar la meta al poble alpí de Chamonix després de 100 quilòmetres de cursa a peu. Els corredors del Club Atlètic Espluguí van completar la prova CCC, una de les vuit proves a què es pot optar per competir en l’Ultra Trail du Els tres corredors del CAE a la meta. Toni Morlans

corredors van sor�r d’Itàlia de Courmayer, van passar per Suïssa i van acabar la cursa a Chamonix a França, tres països en una cursa. Marc Martí va acabar el 1121º de la classificació general, 427º de la seva categoria V1 H. Seguidament, va entrar Toni Morlans a la posició 1122º de la classificació general, 428º de la seva categoria V1 H. El tercer espluguí, va ser Sergi Monlleó que va acabar 1123º de la classificació general, 454º de la seva categoria SE H. En la modalitat CCC van competir 2.147 corredors, dels quals van acabar la prova 1.622. ■ Josep Morató

ASSOCIACIÓ CULTURAL DE GRALLERS, GEGANTS I NANS

Els Gegants i els Grallers de l’Espluga combaten la pluja a la trobada de Reus Els Gegants Neolí�cs de l’Espluga Gorg, Spluc i Blat, Terra i Pastor, acompanyats pels Grallers de l'Espluga es van estrenar aquest dissabte a la Trobada Gegantera de les Festes de la Misericòrdia de Reus, un acte marcat per la forta pluja que va caure durant tota la tarda. La tempesta va obligar a suspendre la cercavila i la plantada de gegants. Les ﬁgures es van refugiar durant 3 hores a l'Ajuntament de Reus ﬁns que a dos quarts de 8 del vespre van poder sor�r a la plaça del Mercadal. Malgrat això, durant la tarda, els Grallers de l'Espluga i els gegantons Terra i Pastor van oferir una improvisada cercavila pels porxos del Mercadal, amb l'objec�u d'animar les colles geganteres que esperaven informació sobre l'inici de la Trobada, mentre no deixava de ploure. Després, juntament amb el Gorg i l'Spluc, van par�cipar a la ballada conjunta i a la cercavila prèvia al sopar de germanor a la Palma. La Trobada comptava amb la par�cipació de la mulassa EL FRANCOLÍ

d’Olesa de Montserrat, les mulasses de Tarragona, els gegants de la Colla Pessigolla de Valls, Martorelles, Molins de Rei, Martorell, Salt, Castellvell del Camp, Masquefa, Fraga, Sant Climent de Llobregat, l’Espluga de Francolí, l'Ins�tut Pere Mata de Reus i la Mulassa i els Gegants de Reus. ■

AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Els Grallers i Gegants, a la Festa Major de Vallclara La Colla Gegantera i els Grallers de l’Espluga han actuat aquest diumenge 26 d’agost a la Festa Major de Vallclara, amb la família de Gegants Neolí�cs. El Gorg, l’Spluc i el Blat, la Terra i el Pastor han par�cipat a la cercavila oficial de la Festa Major d’aquest pe�t poble de la Conca de Barberà. L’actuació ha començat a la plaça del Casal de Vallclara i ha seguit pels principals carrers del poble, fins la plaça de l’església i el carrer Major, amb una cercavila que durant una hora ha cap�vat les desenes de vilatants i visitants que s’han apropat per veure els gegants. A la sor�da de l’Eucaris�a Solemne de Festa Major, Grallers i Geganters han ofert la Dansa dels Gegants Neolí�cs a la plaça de l’església, seguit d’una nova cercavila fins el Casal de Vallclara. Jordi Ruau, nou geganter L’actuació a Vallclara ha estat també l’ocasió per incorporar l’espluguí Jordi Ruau i la seva família a la Colla Gegantera, com a nous membres de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga. Ru-

au s’ha inscrit a l’entitat per convertir-se en portador dels Gegants Neolítics Gorg i Spluc. ■

L'Ass. Cultural de Grallers, Gegants i Nans a Vallclara. Cedida

Els Gegants Neolí�cs, d’aniversari a Torredembarra Els Gegants Neolí�cs de l’Espluga Gorg, Spluc i Blat, Terra i Pastor, van par�cipar aquest dissabte 1 de setembre a la Trobada Gegantera amb mo�u del 60è aniversari dels gegants de Torredembarra Joan i Rosalia. Una festa que arrencava a les sis de la tarda, amb la plantada dels gegants al carrer de Joan Güell, al costat de l’Església de Sant Pere Apòstol. A les 7 del vespre començava la cercavila des del lloc de la plantada fins a la Plaça de Mossèn Joaquim Boronat, amb la ballada conjunta i la tornada fins la Plaça del Castell. EL FRANCOLÍ

Noves gralleres i tambors L’actuació a Torredembarra va servir com a primera estrena de les noves

gralleres alumnes de l’actual curs de l’Escola de Gralla de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga, juntament amb els ja grallers Neus i Nil Rodríguez. Les noves alumnes s’aniran incorporant progressivament a l’acompanyament musical que els Grallers de l’Espluga fan dels Gegants i Nans de l’Espluga. Sota mestratge d’Oriol Olivé, diverses membres de la Colla Gegantera estan aprenent la tècnica de la gralla per poder incorporar-se al grup de Grallers. En aquesta ocasió també van estar acompanyades de tambors i percussionistes de l’en�tat. ■ AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Rocafort de Queralt i Segur de Calafell reben els gegants neolí�cs El dissabte 4 d’agost els Gegants Neolí�cs van par�cipar a la cercavila de Festa Major de Rocafort de Queralt, que es va fer a la una del migdia pels carrers del municipi seguit d’una ballada a la plaça de l’Església. A més dels Gegants de l’Espluga també hi van par�cipar les colles geganteres de Blancafort, Forès, les Borges Blanques i Montblanc acompanyats pel grup de grallers Sonagralla. Finalment, aquest passat dissabte 11 d’agost la Colla Gegantera de l’Espluga va fer ballar gegants Gorg, Spluc i Blat, Terra i Pastor al passeig marí�m de Segur de Calafell, dins els actes de la Festa Major. Va ser en el marc de la cercavila des del carrer del Duero fins el port de Segur de Calafell amb les colles geganteres de Valls, El Pont de Vilomara, Guissona, Calafell i l’Espluga de Francolí, amb la participació de la colla infantil de Diablons Mite’ls de Calafell. ■

Els gegants de l'Espluga a la platja de Calafell. Cedida

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

La Parròquia de Sant Miquel Arcàngel celebra un sopar a la fresca Com cada es�u, la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel celebrà un sopar a la fresca, amb la ﬁnalitat de recollir diners per a les obres de l’església nova. Foren 180 les persones que s’aplegaren a la placeta de mossèn Serret, a recer de l’església vella, el dissabte 4 d’agost, d’entre aquestes una trentena de voluntaris/ es que van preparar el primer plat, un empedrat de llegums i verdures ben saborós i laboriós alhora, així com d’altres que organitzaren la collocació de taules i cadires a la placeta i també els que ajudaren a distribuir els plats, begudes, gelats, etc. El segon plat fou un deliciós pollastre amb prunes, elaborat per la polleria Antònia. Per postres hi hagué gelats variats, cafès, licors i �sana, acompanyat amb carquinyolis. EL FRANCOLÍ

La bonança de la nit invitava a estar a l’aire lliure i els assistents van romandre asseguts ﬁns que acabà el sorteig de diversos regals provinents d’establiments i empreses de la vila, així com la donació de tres obres d’ar�stes espluguins que acabaren d’arrodonir la festa. D’entre els assistents, Josep Mar�nez s’oferí voluntari per interpretar unes peces musicals a l’harmònica i també dirigí un

cant coral amb la par�cipació del públic. Al ﬁnal hi hagué el sorteig d’un regal sorpresa: un sopar brasiler a la rectoria, ofert per mossèn Marcus, per a tres persones. Es realitzarà un cop el mossèn hagi tornat de les vacances al seu país. Els afortunats foren la família Ruz-Miquel. Gràcies a tots de part de la parròquia, sobretot als voluntaris que van ajudar i als que van passar davant, organitzant la festa. També a tots els assistents que ajudaren a recollir les cadires i les taules. Entre tots aconseguírem un ambient distès i familiar, a més d’ajudar econòmicament a la parròquia. Esperem tornar-hi l’any vinent, amb la mateixa il·lusió, amb noves idees, si cal, per aconseguir una altra trobada com la d’enguany. ■ AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA

La Trobada de Pessebres Vivents de Catalunya a Poblet forma els organitzadors en xarxes socials i protecció de dades Una quinzena de Pessebres Vivents de Catalunya han participat aquest diumenge a la 4a Trobada organitzada per la Coordinadora que aglutina les entitats organitzadores dels pessebres catalans, al Monestir de Santa Maria de Poblet. Després d'una primera edició a Corró d'Avall i les dues següents al Monestir de Montserrat, aquesta vegada els principals responsables dels Pessebres Vivents d'arreu del territori català han volgut trobar-se a la Conca de Barberà a iniciativa del Pesssebre Vivent de l'Espluga. La jornada ha estat dedicada a la formació prèvia a la nova temporada de representacions nadalenques. Formació en xarxes socials i protecció de dades La trobada ha començat a les 10 del matí amb la rebuda de tots els Pessebres Vivents participants, seguit d'una ponència sobre l'ús de les xarxes socials per la difusió de les representacions amb Lleonard del Rio, de l'empresa Fila 12. Després, Eva

EL FRANCOLÍ

Cortés de l'Ens de l'Associacionisme Cultural ha format els organitzadors dels Pessebres Vivents en matèria de gestió i protecció de dades, segons els canvis vigents de normativa i les necessitats d'aquest tipus de projectes. La cinquantena d'assistents a la Trobada han compar�t un dinar de germanor i després han �ngut l'oportunitat de visi-

tar el Mones�r de Santa Maria de Poblet. Propera temporada La Trobada ha servit aquest any per donar inici a la nova temporada de Pessebres Vivents a Catalunya, ja que amb el nou curs arrenquen també els prepara�us de totes les representacions. En el cas de l'Espluga, el Pessebre Vivent –de caràcter biennal- no es tornarà a celebrarà ﬁns el Nadal del 2019. ■

Assistents a la trobada a Poblet. Cedida

AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA Aquest setembre s'han canviat els noms d'alguns carrers a l'Espluga i mentre els polítics siguin a la presó o a l'exili, es mantindran aquestes noves plaques, esperant que d'aquí a poc temps, ells mateixos puguin venir a treure-les. L'Onze de setembre es va fer un homenatge molt emo�u on algun veí dels carrers amb el nou nom, llegia una carta dedicada a ells. A El Francolí hem cregut oportú publicar-les totes, en diferents números, perquè les persones que no van assis�r a l'acte se'n puguin fer una idea.

Benvolgut conseller Lluís Puig, La cultura popular és un dels eixos importants en la construcció de Catalunya com a país i també un dels símbols de la nostra lluita. Per això molts dels que ens l’estimem la mantenim viva dia a dia com la flama de la llibertat que, malgrat la repressió, la presó o l’exili, segueix viva en els nostres anhels. Aquesta postal mostra com n’està d’encesa la flama a l’Espluga de Francolí, on de forma simbòlica el nostre

conseller de Cultura a l’exili té des d’aquest estiu un carrer al seu nom, mentre no pugui tornar, emparellat amb el nom de Joan Amades, el nom original del carrer dedicat a aquell qui va documentar totes les nostres tradicions i llegendes que ens fan poble. Esperem ben aviat que els nostres presos polítics i exiliats pugueu acompanyar-nos per retirar la vostra placa per tal de celebrar la vostra llibertat. Visca Catalunya! Magda Buldó

Benvolgut Jordi: Ara que estem pujant el cim cap a la república, no tenim prou paraules d’agraïment, per donar-te una base de suport emocional i existencial, ben forta per la càrrega, que injustament has de suportar. Serveixi aquesta mostra de poble, del poble de l’Espluga de Francolí, per sentir-te fortament encoratjat i junts arribar a la carena per poder gaudir de l’altra vall rica i plena de democràcia.

Goretti Puig

EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018

Benvolguda Dolors, Personalment, em plau molt especialment, que siguis tu qui comparteixi el meu carrer, amb qui va ser, mestre com tu, i persona de notòria generositat, igual que tu, que no vas dubtar, des del teu pensament d’activisme social i compromís polític, en posar-te al servei de Catalunya, i treballar per fer realitat la demanda, democràtica i legítima, de gairebé el 80% de la població catalana, que volíem votar, i d’aquesta manera poder decidir el nostre futur. L’Estat espanyol, emprant mecanismes impropis d’un Estat democràtic, ens ha anat mostrant, sistemàticament, fins ara, la seva part més fosca, cruel i manipuladora. Injustament, han volgut callar les vostres veus, elegides democràticament, empresonant-vos o avocant-vos a l’exili; però no podran callar les veus de tot un poble, sempre dempeus, combatiu, democràtic i pacífic. No esteu sols, Dolors... NO ESTEU SOLS! Cada dia, des del meu carrer, un estol de coloms, amb missatges de pau, d’agraïment i molta estima, però sobretot de llibertat, volaran cap a on ets tu, fins que, tant de bo sigui ben aviat, puguis finalment, contemplar el Montgrí des de la finestra de casa teva, i seguir lluitant per Catalunya, amb total llibertat. Una forta abraçada. Maria Carme Poblet

Distingit i Honorable Conseller Toni Comín, Com a representant del Carrer Doctor Farré de l'Espluga de Francolí, batejat recentment amb el seu nom, deixi´m en primer lloc, felicitar-lo per seguir fermament i amb determinació el mandat del poble i en segon lloc, dir-li que sento molta pena i t ristor que persones de la seva vàlua hagin d'estar a l'exili conseqüència de tribunals totalment polititzats i amb migistrats amb olor de naftalina i formats en èpoques dictatorials lluny de la re-

alitat i justícia, essent tot plegat la vergonya de tota Europa. Permeti'm humilment donar-li les gràcies i deixi'm que no li podrem agraïr mai, tant a vostè com a la resta del govern, el fer realitat l'anhel del poble de Catalunya. PD. Espero i desitjo que ben aviat pugui venir al nostre poble a retirar la placa que porta el seu nom, essent que aquell dia la nostra estimada terra, Catalunya, serà independent i esdevindrà república.

Molt estimat President: Som la família Ferré Ferran i vivim al núm. 5 de la Rambla Lluís Companys de l'Espluga de Francolí, que des d'ara i fins l'alliberament dels presos polítics i tornada dels exiliats es dirà també Rambla de Carles Puigdemont. Esperem de tot cor que sigui per poc temps i mentrestant, t'animem a que segueixis els teus somnis que són els nostres, arribar

a la meta que és la nostra després mirarem des d'aquí a aquells que ens deien que no hi podríem arribar. Pensem que l'èxit de la vida no està en vèncer sempre sinó en no donar-se mai per vençut. Visca Catalunya lliure!

EL FRANCOLÍ

Josep Ma Poca

Joaquima Farran i César Ferré AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

BTT FRANCOLÍ

Sor�da de clàssiques El B� Francolí ha culminat amb un èxit total la 7 edició de la sor�da amb bicicletes clàssiques a Prades amb una assistència de més de 40 par�cipants que han pedalat ﬁns al parc de Prades. Els assistents han gaudit d'entrepans i unes fantàs�ques postres, obsequi de les cuineres i hostesses. Posteriorment s'ha efectuat un sorteig amb obsequis relacionats amb el ciclisme i cap a casa, a esperar la 8 edició, que esperem que sigui, com a mínim, tan par�cipa�va com la d'enguany. ■

CLUB TENNIS TAULA

Dos equips de Tennis Taula, a punt per al salt a la Segona Divisió Provincial Finalment, dos equips del CTT Espluga compe�ran aquesta nova temporada a la Segona Divisió Provincial després d’haver guanyat la promoció d’ascens amb el primer equip i, d’altra banda, gràcies a una baixa d’úl�ma hora al grup de la província de Tarragona. D’aquesta manera, el segon equip del club de la Conca de Barberà, que va quedar-se a les portes de l’ascens després de perdre el playoﬀ, podrà fer el salt de categoria. El CTT Espluga, amb el renom d’Els Carquinyolis, afrontarà la segona temporada de la seva història amb el doble ascens i també amb un tercer equip a la Tercera Divisió Provincial. D’altra

EL FRANCOLÍ

banda, l’en�tat començarà un nou camí incorporant, per primera vegada, una secció femenina. Una de les noies s’incorporarà a la compe�ció amb un dels equips, mentre que diverses jugadores ja estan entrenant al club, però no compe�ran. El CTT Espluga vol donar un salt qualita�u per poder mantenir els equips a la segona divisió i, per això, ha iniciat entrenaments setmanals amb un tècnic professional. Aproﬁtant el creixement de la base social i espor�va, l’en�tat també vol obrir les portes al conjunt de la comarca, ja que és l’únic club de tennis taula de la Conca de Barbe-

rà i de l’Alt Camp. Finalment, una de les apostes de la nova temporada també passarà pels entrenaments adreçats a l’alumnat de la comarca. El club tornarà a proposar el tennis taula com a ac�vitat extraescolar a les escoles de l’Espluga. En la presentació de la nova temporada, el president del CTT Espluga, San� Boqué, ha assegurat que el nou curs representa un repte per als jugadors i els membres de la junta per poder ser compe��us a la nova categoria. “Mantenir els dos equips a Segona seria un gran èxit perquè el primer any és molt complicat pujar a Primera”, ha expressat Boqué. ■

AGOST-SETEMBRE 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Casa Llavasa s’inaugura amb una jornada par�cipa�va plena d’emocions i les il·lusions renovades Casa Llavasa, situada a Durro (Vall de Boí), és ges�onada per l’Associació l’Estornell de l’Espluga de Francolí Casa de colònies oficial des de l’es�u de 2017, inscrita a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils, ha estat inaugurada el dissabte 29 de setembre Aquest dissabte 29 de setembre ha �ngut lloc la inauguració de la casa de colònies Casa Llavasa a Durro (Vall de Boí). Ha estat una celebració que ha durant tot el dia i ha aplegat a Durro moltes persones de diverses generacions que han format part del projecte d’adequació de Casa Llavasa, iniciat a inicis dels anys 80 per un grup d’espluguins vinculats a l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell, amb l’objec�u de tenir una casa al pirineu català on poder fer estades i camps d’es�u. La jornada d’inauguració començava a les 11.30 h, amb la visita ins�tucional als espais remodelats de la instal·lació juvenil: l’an�ga Borda Mossèn Batlle o de Baix, actualment dividida en les Bordes Llavasa (10 pax), Borda Durro (10 pax) i Borda l’Estornell (4 pax). Les autoritats convidades també van poder observar les millores realitzades als exteriors de tota la casa i, finalment, veure la Borda Baden Powell o de Dalt, que està pendent de reformar en un futur. A les 12.30 h començava l’acte oficial a la plaça Ba�sta i Roca de Casa Llavasa. La primera part de l’acte va comptar amb la presència de representants polí�cs de diversos organismes públics: la sra. Maria Rosa Amorós, Delegada del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran; la sra. Esperança Casas, Coordinadora territorial de Joventut a Lleida, Alt Pirineu i Aran de la Direcció General de Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya; el sr. Ferran Civit, espluguí Diputat del Parlament de Catalunya; el sr. Josep Lluís Farrero, president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça; la sra. Esther Isús, �nent d’alcalde de l’Ajuntament de la Vall de Boí; el sr. Manel Visén, President de l’En�tat Municipal Descentralitzada de Durro – Saraís, la sra. Iolanda Ferran, Cap de l'Oficina Comarcal d'Agricultura de l'Alta Ribagorça i representant de Leader Pirineu Occidental i el sr. David Rovira, alcalde de l’Espluga de Francolí. L’alcalde de Durro va recordar que quan ell era pe�t l’únic telèfon que hi havia al poble estava instal·lat, precisament, a Casa Llavasa i va remarcar els atrac�us naturals i espor�us d’aquest nucli de la Vall de Boí. Esther Isús, �nent d’alcalde EL FRANCOLÍ

de l’Ajuntament de la Vall de Boí, va felicitar l’Associació l’Estornell per la remodelació duta a terme. El president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça va ressaltar els valors i la feina feta de totes les persones que han fet possible aquest projecte, que contribuirà també a l’economia de la comarca. Després de l’acte, va proposar l’agermanament de la Vall de Boí amb l’Espluga de Francolí i allà mateix es va acordar l’inici de les converses amb l’alcalde del consistori espluguí. Esperança Casas, de la Direcció General de Joventut, va destacar la importància de l’associacionisme a tot el país; precisament, la força que ha fet possible el projecte i la inauguració d’una nova instal·lació juvenil al Pirineu. Finalment, la Delegada del Govern a l’Alt Pirineu i Aran va felicitar els espluguins per haver escollit Durro com a lloc on dur a terme una inicia�va com la que s’inaugurava, amb un entorn natural i patrimonial molt destacats. Va agrair a l’Associació l’Estornell la seva contribució a fer més viu el Pirineu. Els representats polí�cs presents a l’acte, juntament amb l’Enric Vives, el president de l’en�tat que ges�ona Casa Llavasa, van destapar la placa commemora�va de la inauguració, coberta per un fulard groc i negre de l’Estornell. El text que hi ﬁgura diu: En data d’avui ha estat inaugurada la casa de colònies Casa Llavasa, construïda gràcies a l’esforç collec�u i els valors de totes les persones que ho han fet possible. Durro, 29 de setembre de 2018. A con�nuació va pronunciar el seu discurs el Manel Morgades, impulsor de la compra de Casa Llavasa i soci fundador de l’Associació l’Estornell. Amb molta emoció va explicar els inicis d’aquest projecte col·lec�u: amb el record de les colònies a Can Mateu, una casa de la família Requesens de Montblanc situada a Gessa (Val d’Aran), a principis dels anys 80 un grup de joves espluguins vinculats a l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell van iniciar l’aventura de comprar una casa al pirineu on poder fer-hi estades i camps d’es�u. L’escollida va ser una casa pairal a Durro amb dues bordes, un paller i un pa� central: Casa Llavasa. L’any 1982 es crea l’Associació l’Estornell gràcies al compromís dels 25 socis fundadors, l’en�tat que ha anat aglu�nant totes les persones que amb el seu temps i el seu esforç han anat adequant les instal·lacions i han millorat tots els espais de la Casa durant més de 3 dècades. Morgades va explicar la vinculació de membres de l’Agrupament Terra Plana de Belianes, que en els inicis de Casa Llavasa també van implicar-se en l’arranjament de la Casa. Es va

AGOST-SETEMBRE 2018

mostrar sa�sfet per la con�nuïtat del projecte i l’adaptació de Casa Llavasa als requeriments norma�us actuals, havent recollit els valors fundacionals com l’altruisme i la bona voluntat tot conver�nt-ho en una cosa més seriosa i estable. Al final del discurs va agrair l’acollida i l’es�ma de la família Siscarri de Durro des de l’inici del projecte. El discurs següent va anar a càrrec de David Rovira, soci fundador de l’Associació l’Estornell. Va destacar la presència d’autoritats de tantes ins�tucions a l’acte, fet insòlit en la història de Casa Llavasa, i també el fet que Casa Llavasa hagi aconseguit, per primera vegada, un ajut Leader per al finançament del projecte de millora. Amb les emocions a flor de pell, va explicar la importància dels valors i la història d’aquest projecte singular i tan es�mat pels espluguins. Va fer un repàs a les 3 etapes del projecte: la primera, feta en equip i amb molt pocs recursos; la segona, de consolidació del projecte i amb més dificultats de ges�ó a causa de l’estat de les instal·lacions; i la tercera, amb noves persones incorporades al projecte i la creació de noves il·lusions, fent que Casa Llavasa con�nuï sent un espai on es transme�n els valors que la van inspirar. En representació de l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell va parlar la Maria Salvadó, Cap d’Agrupament. Molt emocionada va dir que Casa Llavasa i Durro són sinònim de molts records i anècdotes també per la seva generació i, a més a més, que la família Estornell ha �ngut molta sort de poder gaudir de la casa i de la Vall durant molts anys, especialment durant els Aplecs i els camps d’es�u. Tot i els canvis que han implicat les reformes, l’espluguina va dir que la con�nuaven reconeixent, perquè és la mateixa casa on s’han fet grans. Per tancar els parlaments va parlar Enric Vives, president actual de l’Associació l’Estornell i un dels principals impulsors del projecte de millora de la casa. Va donar la benvinguda a tothom a la nova casa i va agrair especialment la presència a l’acte de molts dels socis fundadors. Va explicar que la inicia�va duta a terme és un projecte comú que tots hem guanyat i que ha comptat amb la implicació de la junta de l’en�tat i també de moltes persones, especialment, de l’anomenat “equip d’infraestructures”, amb la complicitat de les seves famílies. Va fer esment, també, de les empreses i industrials de la Vall de Boí i de l’Espluga que han contribuït al projecte. Va esperonar les noves generacions a con�nuar millorant Casa Llavasa amb nous projectes de futur. Ignasi Espasa, Maria Dolors Civit, Joan March, David Rovira i Enric Vives, les 5 persones que al llarg de la seva història han presidit l’Associació l’Estornell van destapar l’element que estava amagat damunt de la placa d’inauguració: una impressionant falla de ferro forjat realitzada pels ar�stes de Cal Biel. La part final de l’acte va ser la més simbòlica: diversos fulards amb una significació especial van ser entregats, juntaEL FRANCOLÍ

ment amb la lectura de textos, per a deixar constància del vincle de la casa amb l’escol�sme. A Casa Llavasa ja hi onegen els fulards de l’Agrupament Escolta i Guia Terra Plana de Belianes (taronja i negre), el de l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell de l’Espluga de Francolí (groc i negre), els de les demarcacions Nord-Occidental (verd i groc) i de Tarragona (lila fort i lila fluix) de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i el del Comissariat General de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (groc i vermell). A la sala d’ac�vitats de la casa de colònies hi haurà un espai reservat per a que els agrupaments que hi facin sor�des o camps d’es�u també hi puguin deixar el seu fulard. L’acte encara guardava una sorpresa final: la ballada dels grups de cultura popular de l’Espluga de Francolí, desplaçats expressament per a l’ocasió fins a Durro. Hi van par�cipar el Ball de Bastons, els Grallers i Geganters amb els gegantons Terra i Pastor i, finalment, va ballar el senglar dels Diables de l’Espluga, al ritme de la seva batucada. L’Espluga FM Ràdio i l’Espluga Audiovisual van fer la retransmissió en directe de l’acte i un programa especial des de la mateixa Plaça Ba�sta i Roca de Durro per cobrir la inauguració de Casa Llavasa. Tot seguit va tenir lloc un dinar popular a la carpa de l’aparcament de Durro, cedida per l’Ajuntament, amb més de 200 persones. En aquest moment es va fer entrega als assistents d’un clauer amb el lema “Marcats per Casa Llavasa”, amb la marca de pega de Casa Llavasa, és a dir, el senyal que tenia assignat per a diferenciar el seu bes�ar. A par�r de les 19 h va tenir lloc un altre dels plats forts de la jornada d’inauguració: una cercavila pels carrers de Durro, que va animar els carrers i places amb el so del Ball de Bastons. Els gegantons Terra i Pastor van ballar durant tot el recorregut amb l’acompanyament imprescindible dels grallers de l’Espluga. Els més de 200 espluguins que es van desplaçar fins a Durro van poder seguir la cercavila, un fet que va ser possible gràcies a la col·laboració de les en�tats que van desplaçar els seus membres a la Vall de Boí per primera vegada a la seva història. Tot seguit, des de Casa Llavasa va sor�r el correfoc, realitzat pels Diables de l’Espluga de Francolí. La imatge de la cultura popular i dels diables de l’Espluga amb l’església de la Na�vitat de Durro, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, simbolitzava perfectament l’estret vincle entre l’Espluga de Francolí i la Vall de Boí. Amb la jornada d’inauguració viscuda el passat 29 de setembre, segur que perdurarà per molts anys més! Un sopar popular amb més de 130 persones i la visualització d’un vídeo resum de la història de Casa Llavasa i un altre de la primera inauguració de la Casa, el 2 de maig de 1982, van posar el punt i final a una jornada històrica i emocionant a Durro. ■

AGOST-SETEMBRE 2018

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Maria Murtra i Tost

Maria Murtra i Tost nasqué a la nostra vila el dia 7 de gener de 1878. Era ﬁlla de Ramon Murtra i Roselló, pagès, i de Maria Tost i Rué, de Cervià. L’any 1913 es va casar a Montblanc amb Ramon Puig i Pallàs. El 21 d’octubre de 1900 fou una de les joves espluguines que par�cipà en l’homenatge que l’Espluga va fer al polí�c liberal Joan Cañellas després de la defensa que, com a advocat, dugué a terme de determinats convilatans arrel dels fets coneguts com “La mort del cobrador”. Estudià a l’escola de magisteri de la ciutat d’Osca, on ob�ngué el �tol de mestra l’any 1905. L’any següent (1906) ja exercia com a mestra interina a l’escola incompleta de nenes de Darmós (municipi de Tivissa, a la Ribera d’Ebre). Després va exercir a Montagut, Pira, la Pobla de Mafumet, Rocafort de Queralt, Creixell i Maçaners (municipi de Saldes, al Berguedà). El desembre de 1911 se li va adjudicar plaça a l’escola incompleta mixta de

al grup escolar del municipi. En l’acte es va lloar l’exemplaritat de la seva tasca docent durant més de 35 anys al poble. En ﬁnalitzar la missa major, els convilatans i els mestres i les mestres d’alguns pobles veïns es varen traslladar a la plaça de les Escoles. L’alcalde va descobrir la làpida i un exalumne va recordar la tasca com a mestra de Maria Murtra. Tancà l’acte Andrés Cas�llón, inspector en cap d’ensenyament primari de Tarragona, amb un discurs en el qual va glossar els mèrits pedagògics i les virtuts de Maria Murtra.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

Forès on va exercir ﬁns a la seva jubilació, el mes de gener de 1948. El 5 de maig de 1952, havent ja mort Maria Murtra, el poble de Forès li va retre un homenatge molt sen�t. Es va descobrir una làpida commemora�va donant el nom de Maria Murtra Tost

Bibliograﬁa: Maria Murtra i Tost. Arxiu Històric de Tarragona. Fons d’Hisenda. Descubrimiento de una lápida en honor de la maestra María Murtra Tost. Diario Español de Tarragona. 15 de maig de 1952. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. Segle XIX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2000. ■

PUIX PARL A CATAL À "El centralisme, far orientador" (1) “El centralisme ha estat el far orientador de l’impuls predominant a Espanya durant els últims cinc segles. Amb l’arribada de la democràcia, va semblar que per ﬁ canviàvem de rumb. Ens enganyàvem. Les resistències del centralisme són inesgotables i a més són capaces de generar nous i eﬁcaços sistemes mentals per retornar als atavismes de sempre [...]. El gruix del moviEL FRANCOLÍ

ment antiautonòmic l’integra el funcionariat de l’administració central, cada dia més nombrós i més recalcitrant [...]. Al centre hi ha un front decidit i visceral, al marge d’ideologies, que, reforçat per segles d’un propòsit hegemònic sostingut, defensa aferrissadament el seu orgull i sobretot els seus privilegis de classe dominant [...]. És la política del «cafè para todos», comple-

... VEJAM QUÈ DIU tada amb la política del «poco cafè para todos» rematada amb la política de «taza de cafè más pequeña para Catalunya» [ﬁns] arribar a la tesi que a Catalunya «le hemos dado más de lo que le hacía falta»”. (Seguirà). Ramon Trias Fargas "Narració d'una asfíxia premeditada", Tibidabo Edicions, 1985 *Fragment escollit per Andreu Morta

AGOST-SETEMBRE 2018

COSES NOSTRES CURIOSITATS

Google Maps identifica amb un altre nom el Carrer Mossèn Serret En una cerca de mapes al servidor més compe��u, Google Maps (el servidor d'aplicacions de mapes que pertany a Google, i ofereix imatges de mapes desplaçables, així com fotograﬁes per satèl.lit del món i inclús la ruta entre diferents ubicacions) vam trobar que apareix el carrer Mossèn Serret, com a Carrer de Cal Gu�érrez. ■

RACÓ DE PENSAR CORAL ESPLUGUINA

Josep Maillo EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018

ARA FA 100 ANYS

Agost i setembre de 1918, a l'Espluga S'havia acabat la Festa Major. Actes religiosos solemnes i molt concorreguts. Predicà l'homilia dedicada als nostres Sants Patrons Abdó i Senén el P. Joan Alsina. L'orquestra que hi par�cipà, acompanyà les autoritats ﬁns a Ca la Vila i a la tarda processó amb les relíquies dels sants. El vespre del dia 31, "La Lira Vallense" oferí un concert a la plaça Major. Tarda i vespre dels dos dies de festa, balls a l'envelat i al "Cine Francolí". El Centre Nacionalista de l'Espluga assis�a a la gran diada Nacionalista de Riudoms. A la Torre de la família Canalda s'hi havia celebrat una festa familiar obsequiada per la senyora viuda i mestressa. Es produí un incendi a la fàbrica de productes químics de Tarragó, Abelló i Cia. a la plaça d'En Canós. No causà cap dany personal tot i els desperfectes. El foc consumí gran quantitat de carbó, fusta i quitrà. Es salvà de les flames el dipòsit d'àcid ascètic.

Els "Alumnes excursionistes de l'Espluga", associació fundada pel mestre Vicenç Ferrer i Ramos, anaren a visitar i passar un parell de dies a la ciutat de Lleida. En canvi, a l'Espluga, anaven arribant les pensionistes d'es�u del Collegi del Carme que diàriament es desplaçaven al Balneari a prendre les aigües ferruginoses. El setembre moria l'espluguí Pau Farran. Veterà carlí que havia lluitat al costat de Rafel Tristany. Les vinyes es ressen�en de la secada, però l'esperança d'aconseguir un bon vi era palesa. Al Celler hi havia molt vi de la collita anterior que va fer cap a les alcoholeres de la comarca, a baix preu, és clar. Havien passat unes setmanes al Balneari les famílies de Ricard Abellà i el notari Martorell amb la seva esposa Cecília Cantons. En escaure's la Festa Major del Bal-

neari s'enlairà el globus "Magda" tripulat pel capità Sr. Ximsont. L'artefacte causà gran sensació entre la gent que pogué veure com sobrevolava part del terme. Un altre atrac�u foren els combats de boxa que es feren durant aquella festa. Una altra de les agradables sensacions d'aquell es�u fou la presència dels ar�stes Fa� i Mabel. Es projectava un inmens túnel per unir els dos punts més cèntrics del poble. Ni sabem quins eren ni es va arribar a fer mai. L'Ajuntament es proposava tallar els plàtans del passeig de Joan Cañellas, però l'oposició veïnal, aconseguí frenar el projecte, però no per massa anys. Allò que desvetllà la curiositat dels espluguins, però, fou la troballa d'unes monedes de coure de dos cèn�ms, incrustades en el fetge d'un moltó que s'havia sacriﬁcat amb tota normalitat, a l'escorxador municipal. ■ Josep Ma Vallès

SEGONA TROBADA D'ESPLUGUINES A l’octubre de l’any passat vàrem fer la PRIMERA TROBADA D’ESPLUGUINES de diferents edats i èpoques. Vam fer un dinar a l’Hostatgeria de Poblet. Ens retrobàrem amigues i d’altres que ens coneixíem molt, poc o gens. El fet de pasar-nos-ho d’allò més bé, ens animà a repe�r la trobada. És per això que el proper dia 20 d'octubre, farem la segona trobada. Quan �nguem les coses més lligades ja us anirem informant. Us animem a par�cipar en la trobada en la que compar�m fets, records i vivències de les nostres vides. No sabem encara a quin restaurant anirem. Mirem que el preu del dinar sigui assequible per a tothom. Totes les que esteu interessades podeu posar-vos en contacte amb la Maria Trullols a través del telèfon: 696158678 o amb la Maria Àngela Anguera: 626515691. Moltes gràcies EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018

REPORTATGE ON SÓN LES PAPERETES? LES PAPERETES ON SÓN? Un grup d’espluguins van anar a paperetes en una nau a Bigues i Riells. buscar les paperetes del Camp de Dijous 28 de setembre - tarda Tarragona i Baix Penedès a Elna La Guàrdia Civil conﬁsca a Igualada 2,5 Els organitzadors del referèndum de l’1-O tenien un bon desplegament muntat per tal de poder garan�r la votació, ﬁns i tot en alguns casos va ser necessari emprendre accions clandes�nes com la què us presentem a con�nuació. Les urnes, les paperetes, els sobres, el cens, protegir els col·legis i tenir-ho tot a punt en els 2.243 punts de votació va ser feina d’un exèrcit de persones compromeses amb la democràcia i la llibertat de Catalunya. Dimecres 20 de setembre La Guardia Civil requisa 10 milions de

milions de paperetes i quatre milions de sobres. Dijous 28 de setembre - nit Persones vinculades a l’organització del referèndum conﬁrmen que entre les paperetes requisades a Igualada hi havia les de la Conca. Hi ha una trucada al vespre, es preveu que caldrà gent i una furgoneta per fer una acció l’endemà. Tot és estrictament conﬁdencial. Divendres 29 de setembre - ma� Es creu que una furgoneta seria més suscep�ble de ser intervinguda i es decideix u�litzar vehicles mixtos o cotxes grans, per no cridar l’atenció.

Captura de pantalla de mòbil del grup de l'"Aniversari Miquel". EL FRANCOLÍ

Molt discretament, es busca gent per dur a terme l’opera�u, no se sap on es va, es demana que es prengui roba i necesser per si cal passar alguna nit fora. Divendres 29 - migdia Es procura que no hi hagi trucades, la comunicació és cara a cara, s’estableixen els vehicles que faran el viatge, es mira que hi hagi dos acompanyants per cada un. Divendres 29 – 14h Queden en un punt de la Conca, una de les parelles arriba i troba uns coneguts, no saben si són allà pel mateix mo�u o és casualitat. No comenten res. Sembla que la resta de vehicles fan tard, els altres esperen però no saben ben bé a qui esperen. És hora de dinar, però ningú ha tingut temps de fer-ho. Alguns mengen palitos, galetes, etc. Divendres 29 – 14.30h Sembla que ja es compta amb tots els cotxes, quatre en total, amb dues persones a cada un. Més tard, s’hi sumarà un cinquè cotxe. Mòbils fora perquè representa que podrien estar intervinguts (això alguns par�cipants a l’opera�u ho veuen exagerat, però tothom els aparta). Les consignes són clares, no es pot fer servir Google Maps, calen mapes de paper, no es pot pagar amb targeta per això cada cotxe porta una bona quan�tat de diners en efec�u. S’estableix una ruta ﬁns a Ripoll, es queda en una rotonda d’aquesta població per agrupar-se i seguir, se sap que aquest no és el des� ﬁnal. El viatge comença tranquil, per carreteres conegudes però preveient que l’aventura serà llarga. Divendres 29 - 16h Carles Puigdemont en directe a Catalunya Ràdio donava un missatge de tranquil·litat, assegurant que “hi haurà paperetes, hi haurà urnes, votarem”. AGOST-SETEMBRE 2018

REPORTATGE Això sembla increïble a qui en aquell moment està conduint sense rumb determinat per anar a buscar paperetes. Divendres 29 – 17h Els vehicles arriben a Ripoll, lloc on s’han de reorganitzar per seguir la ruta. La parada és molt curta per no cridar l’atenció. Alguns no baixen del cotxe. S’estableix el proper punt de trobada, Prats de Molló, després de passar el coll d’Ares. Divendres 29 – 17.45h Carretera de muntanya, amb tombs, bonica i una de les principals vies per on van passar molts exiliats cap a França l’hivern del 1939 i per on Francesc Macià va plantejar l’any 1929 una operació militar des de la Catalunya Nord per arribar a Olot i proclamar la Repú-

cordar el pas del Coll d’Ares i els Fets de Prats de Molló. 18 h Arribada a Prats de Molló, per fi un lavabo i poder es�rar les cames. Falta el cinquè cotxe, l’únic que va amb un sol ocupant. Una persona del grup l’espera just a l’entrada del poble, en una rotonda, perquè els pugui localitzar. La resta estan pendents de si arriba per una altra banda, l’esperen una bona estona, hi ha una mica d’impaciència ja que aquí se’ls informa que el des� és Elna i que hi calia ser a les 17h. No tenen cap telèfon de qui els espera. Fan tard, falta més d’una hora de carretera per arribar però confien que els esperaran fins que calgui. Finalment, arriba el cinquè cotxe, sa-

Les caixes dins el cotxe.

blica, aquesta missió va ser avortada i en van detenir els líders. Per aquests mo�us, dalt del coll d’Ares, alguns dels cotxes fan parada i malgrat que els fa cert respecte ﬁns i tot fer fotos, aproﬁten per immortalitzar el moment al costat del plafó del “Camí de la re�rada”. A més, algú del grup que ja tenia en ment la ruta anava ves�t amb una samarreta de Francesc Macià per reEL FRANCOLÍ

luda als companys, un per un, i ràpid tornen a arrencar. 19h El cotxe que va davant de tot s’atura al marge d’una carretera local, la resta fan el mateix. Sembla que no tenen clara la millor ruta. Finalment es decideix buscar a Google Maps, sabent com esborrar la cerca a posteriori, així s’asseguren que

arribaran el més aviat possible. 19.15h Entrant a Elna el primer cotxe s’atura davant el pàrquing d’un supermecat, la resta de vehicles fan el mateix, els 5 cotxes en línia i mal posats, noten que criden massa l’atenció. Just llavors apareix un noi caminant, els fa un senyal. El segueixen fins al final d’un carrer proper. 19.20h Ja hi són, per fi! Hi ha una mica de neguit. Els esperen 3 persones, els saluden amablement, però amb poques paraules. De pressa es posen a la feina. Hi ha unes 40 caixes, organitzades per comarques, hi ha totes les paperetes del Camp de Tarragona i del Baix Penedès. Es comenta com distribuir-les en cada vehicle, es van acostant els cotxes a la porta del magatzem, un per un, i els van omplint. Finalment es decideix que la furgoneta més gran quedi buida i passi al davant durant la tornada, per avisar si hi ha policia o qualsevol incident. Es mira de tapar les caixes de paperetes amb mantes o jaquetes. Una de les parelles ha estat més previsora i porta motxilles i roba d’esport, per dissimular si els paren. 20.00h Es decideix tornar per la Jonquera per no aixecar sospites entrant i sor�nt de França pel mateix lloc. Es crea un grup de whats app anomenat “l’Aniversari del Miquel”, els primers missatges s’escriuen fingint que uns amics preparen una festa d’aniversari i faran un “jo poso”, l’úl�m missatge és: “aneu dient què portareu”. Si els conductors de la furgoneta que va davant escriuen dient que portaran “FATO” vol dir que hi ha policia/control, i que cal que els altres cotxes es desviïn, cada un per on li sembli més apropiat. “Tranquils, al final només porteu paper”, diu el noi que els ha anat a rebre al supermercat. 20.15h Imagineu per un moment, la sensació de conduir portant milers de paperetes al cotxe. Alguns no poden evitar

AGOST-SETEMBRE 2018

REPORTATGE

El plafó del “Camí de la retirada”.

cantar “on són les paperetes, les paperetes on són?”, un càn�c que va sor�r arran del primer escorcoll de la Guardia Civil en busca de paperetes a la seu d’El Vallenc. 20.30h La situació de trànsit no permet agafar gaire distància amb la furgoneta que ha d’avisar en cas de presència policial. Passen per davant un cotxe de la Guardia Civil, parat en una rotonda. Res, no els diu res. 21.00h El viatge es torna més relaxat, és de nit. Sort que encara els queda alguna galeta del dinar al cotxe. Mentre van fent camí fan el càlcul aproximat del nombre de paperetes que deuen portar a cada maleter... més de 10.000? No ho saben del cert. A través del grup de whats app que han creat es va donant informació per saber per on anaven els cotxes, per exemple; “Les ﬁgues molt bones”, en passar per Figueres. 22.40h Hi ha canvis, el lloc d’arribada no serà on estava previst, la nova consigna és que cal tornar al punt de sor�da perEL FRANCOLÍ

què sembla que el des� final no està clar, encara. Aquest canvi es no�fica pel grup de whats app, tot amb frases amb segones intencions, sense anomenar el lloc en concret. 23.50h Arriben al mateix lloc del migdia, a la Conca, alguns aprofiten per fer un pe�t mos. Un dels cotxes no arriba perquè no ha pogut llegir el missatge i ha

Ruta seguida amb el mapa de paper.

anat al des� que s’havia indicat inicialment, els avisem i desfan camí. Reben un missatge del des� defini�u. Però de moment només saben que hem d’anar a una benzinera a uns 20km d’on som, a una de les comarques veïnes. 00.15h Arriben a la benzinera, al davant hi ha un descampat fosc i hi paren els 5 cotxes, no hi ha ningú més i creuen que criden l’atenció, però just llavors arriba un 6è cotxe que els indica que el segueixin. Els porta per un camí no asfaltat, arriben a una casa particular. 00.25h Per fi! Sembla que arriben al des� final! Posen els cotxes en fila i s’acosten a una caseta d’eines, hi ha unes 8 persones esperant-los, estan contents, els ofereixen aigua, però es prefereix anar per feina. Es fa cadena per descarregar totes les caixes, mirant de no desordenar-les. Els pregunten “d’on veniu?” i la resposta és “de molt lluny”. 00.40h Tornen a conduir sense paperetes, quina tranquil·litat. Ara sí, fan càlculs, un dels cotxes, per exemple, en portava 220.000, això no ho han sabut fins que les han deixat. 01.00h Arriben i van a l’Escola Mar� Poch, el CDR han decidit passar-hi la nit. Alguns es retroben amb familiars a qui sí que havien informat de la sor�da. No poden dir res més a ningú, han men�t als amics amb qui havien de sopar, als companys amb qui havien d’anar a la manifestació que es feia aquell mateix dia a Barcelona, etc. Estan esgotats i venen dies intensos, toca descansar. Les paperetes eren a lloc, però l’endemà calia repar�r-les. Aquell grup de persones reunides el divendres 29 a la nit en aquella masia ho tenien tot pensat per distribuir totes les paperetes i tots els sobres (que havien arribat per una altra banda) de forma discreta, ràpida, segura i eficaç. No oblideu mai que aquest referèndum té milers de protagonistes, tots vosaltres ho sou. ■ AGOST-SETEMBRE 2018

El Diari Oﬁcial del País a nivell local (VII) 1937 i 1938

Juliol de 1937, pàgina 245

Juliol de 1937, pàgina 10

Agost del 1937, pàgina 637

Novembre del 1938, pàgina 587

Setembre del 1938, pàgina 713

Novembre del 1937, pàgina 783 EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018

C A S A L El Casal celebra la Festa del Soci 2018 amb un munt de propostes El Casal ha celebrat la festa del soci que, al llarg dels anys ha anat canviant de format, d’acord amb els canvis que van sorgint. Enguany l’en�tat va creure adient fer un curs intens de sardanes, adreçades a joves, a ﬁ d’intentar recuperar aquesta dansa que, bastants anys enrere, quasi cinquanta, va tenir molta acceptació per part d’una colla de joves que formaren la Colla Sardanista del Casal. L’Espluga fou declarada, l’any 1969, Ciutat Pubilla de la Sardana, i fou un moment d’efervescència sardanís�ca dins el nostre poble. Així doncs, els dissabte 8 i 22 de setembre, tots els que havien fet la inscripció prèvia, van poder aprendre a puntejar aquesta dansa tan nostra. S’aconseguí un grupet de 13 joves que, de la mà de la Marta Prats, van poder assajar i aprendre a ballar la sardana. També dins els actes de la festa del soci, el diumenge 15 de setembre, a les 8 del vespre, l’actor Joan Pera va representar l’obra “Fer riure és un art”, commemorant els seus cinquanta anys d’actor. L’obra �ngué una bona acceptació i va aconseguir allò que volia el seu protagonista: fer riure. Finalment, el diumenge 23 de setembre, a les 6 de la tarda, la plaça del Casal s’omplí de públic i de dansaires; uns escoltant la diver�da Cobla Contemporània i uns altres puntejant nostàlgiques i noves cançons adaptades al ritme de sardana. Els assistents ho van passar d’allò més bé, això que seguir el ritme no fou del tot fàcil. Esperem que l’any vinent puguem celebrar novament la festa del soci del Casal, amb altres ac�vitats, si cal. ■

Classes de sardana . Eva Bonet

Actuació de Joan Pera al Teatre del Casal. Eva Bonet

Ballada de sardanes a la Plaça del Casal a càrrec de la Cobla Contemporània. Eva Bonet

EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018

C A S A L

L'Escola de Dansa del Casal comença el curs amb uns canvis substancials Aquest curs l'Escola de Dansa del Casal de l'Espluga ofereix als alumnes un munt de novetats destacables, una d'elles i potser la més important és que l'escola oferirà l'oportunitat d'acreditar els alumnes amb un diploma oficial expedit per la UNESCO. Les alumnes hauran de superar una prova i acreditar 150 hores de classe, de cada disciplina a la que es presentin. Així doncs, les ballarines podran gaudir d'un reconeixement oficial que acredita que han obtingut un nivell determinat. A part d'aquest projecte, l'Escola de Dansa ha optat per especialitzar-se més en algunes disciplines, per aquest motiu aquest any comptem amb el professor Adrián Hernández, com l'any passat, en la disciplina de hip hop i com a novetat, la professora Carmen Fernández que des d'aquest curs realitzarà les classes de flamenc. D'aquesta manera la directora Jèssica Estadella, es pot dedicar més a les seves especialitats que són la dansa contemporània, clàssica i el jazz. Una de les altres novetats d'aquest curs, la creació d'una classe específica per a nens. La directora de l'escola explica que encara avui en dia, hi ha la mentalitat d'esports específics per a nens i d'altres per a nenes i que la dansa, sempre ha estat lligada al sexe femení. També diu que algun nen havia provat la dansa i tot i agradar-li no s'hi trobava còmode essent l'únic alumne de sexe masculí, així doncs, per tal d'intentar normalitzar la situació i trencar aquests falsos tòpics, la Jèssica Estadella, directora de l'Escola de Dansa del Casal, va tenir la pensada de fer una classe de dansa contemporània oberta a tots els nens de la comarca. ■

EL FRANCOLÍ

El Francolí rep una carta d'agraïment d'en Jordi Turull

El passat mes d'agost va arribar a les oﬁcines del Casal una carta de l’exportaveu del Govern i exconseller de Presidència de Catalunya, Jordi Turull des de la presó de Lledoners, agraïnt l'enviament mensual de la revista, tant a ell com a la resta dels presos polí�cs. A la carta, en Jordi diu que gràcies a la lectura d'El Francolí "per uns moments en el nostre imaginari ens treurà de les reixes i els murs d’aquesta presó”. També diu que segueixen forts i ferms, i que a més injus�cia, més ferms amb la gent i el país i més compromesos amb la llibertat i la democràcia. Recordem que la revista El Francolí ha adaptat un apartat on tothom que vulgui, pot enviar cartes i la redacció de la revista les hi publicarà. ■

AGOST-SETEMBRE 2018

C A S A L La SH Casal de l’Espluga i l’Hoquei Tàrrega fusionen l’equip juvenil La Secció d’Hoquei del Casal de l’Espluga i l’Hoquei Tàrrega han arribat a un acord de col·laboració a través del qual ambdues entitats compartiran recursos per poder formar un equip juvenil d’hoquei. Amb aquesta col·laboració, els jugadors de l’equip juvenil de les dues seccions es fusionen sota la denominació Casal Espluga – Tàrrega. Aquest acord

estableix que l’equip entrenarà un dia conjunt al pavelló municipal de l’Espluga, a més, d’un dia separats a les respec�ves pistes. Pel que fa als par�ts es repar�ran un cap de setmana a cada pavelló. L’objec�u dels dos clubs, amb aquest acord, és aconseguir reforçar la seva secció espor�va completant l’equip, ja que les dues en�tats no tenien els suﬁcients jugadors.

El Casal Espluga – Tàrrega comptarà amb la majoria dels jugadors del Tàrrega però amb el suport de dos porters i 2 jugadors de l’Espluga. En l’acord es manté que la primera equipació serà la local de cada par�t. Si els juvenils juguen al pavelló municipal de l’Espluga, lluiran l’equipació verd i blanca i, en canvi, a Tàrrega jugaran amb l’equipació taronja. ■ Josep Morató

ESPAI SOMMELIER Vins negres joves o vins negres de criança? Aquesta és una pregunta que sovint ens fem , o ens la fan , quan anem a comprar un vi . El botiguer observa primer l’edat de l’individu que té davant i pensa que si és jo ve demanarà un vi jove perquè és més barat i més fàcil de beure, i que si és d’avançada edat com una servidora, demanarà un vi de criança . Doncs jo amb això no hi crec , amb que el preu sigui més econòmic un vi jove sí que pot ser un factor a tenir en compte , però en el perfil d’un vi o d’un altre crec en les ocasions de consum . Amb això vull dir que el dia és prou llarg i els menjars ben variats per poder consumir els dos tipus de vins. EL FRANCOLÍ

Un vi que no ha tingut cap envelliment en bóta o en algun altre recipient ,sovint és més fàcil de descriure quant a aromes i gustos, ja que només provenen del mateix raïm i de la transformació que hi ha hagut durant el període de fermentació. El color , el nas i la boca d’un jove sovint és diferent d’un vi de criança. En primer lloc i generalitzant el jove presenta un color més viu i amb tonalitats més violàcies, en nas les aromes són més de fruita fresca i flors blanques i en boca l’entrada és més fresca i menys complexa que un criança. El color d’un vi que ha estat en bóta és més evolucionat amb tonalitats més marronoses o ocres,

si la criança ha estat llarga, el taní que aporta la fusta influeix en el color. En nas la fruita sovint és més madura o inclús més confitada, i en boca notem els torrats i també les notes balsàmiques dels diferents tipus de fusta ( roure americà, francès o altres fustes com el castanyer o el cirerer). Quan parlem de maridatges, els vins joves negres ens combinarien millor amb plats més informals com les tapes , el pa amb tomàquet , pizzes, truites o embotits . I els vins de criança hauríem de pensar en unes carns blanques i vermelles a la brasa o al forn amb una estructura i un cos més voluminós. Ara bé ¡!! tothom és ben lliure de triar el vi que vulgui per als plats que més li agradin, i sobretot gaudir d’una bona companyia. Si la companyia és bona i el menjar també segurament el vi que escollim també ho serà . Salut i vi. ■ Mariona Rendé Sommelier AGOST-SETEMBRE 2018

RIMADORS ESPLUGUINS "A les nenes de la Espluga", carta en vers d'Eduard Toda Quan Don Eduard Toda, encara jove habitava per Egipte en les seves expedicions, tot exercint professionalment la seva feina de cònsol, va escriure un poema titulat Carta en vers, a les nenes de l’Espluga. El 1870 Eduard Toda amb 15 anys, feia la seva primera visita al Mones�r de Poblet. A les Escoles Pies de Reus coincidia amb Antoni Gaudí i amb Josep Ribera, ﬁll de qui havia estat mestre a l’Espluga, Pere Ribera (mort el 1867). Toda s'interessà des de molt jovenet per l'arqueologia i amb els seus dos companys de batxillerat, resseguia les restes de monuments per descobrir i estudiar el patrimoni. En el cas de Poblet generaren un projecte de restauració que Toda dugué endavant 60 anys més tard. El 1876 inicia la seva carrera com a funcionari, a Macau. Després de set anys a la Xina, l’estiu de 1883 Edu-

Perdonéu, ayguaderas de La Espluga, si á causarvos enuig va aquesta carta; com transcurrí tan temps ─fa dos anys casi que tots deixàrem la Masía Blanca─ potser los núvols del passat cubreixen ab son mantell d’olvit á la vostra ánima; potser vos preguntáu, indiferentas, de quin dret vinch avuy á escriure cartas; potser vaig a turbar la hora tranquila de dold afecte que als sen�ts exalta; potser ¡fora ben trist! ﬁns ma persona de vostres gen�ls cors l’heu esborrada. Jo soc aquell que are dos anys venía, malalt i fet malbé, de terra extranya, que os deya versos de sa Musa estéril, que de Poblet las glorias exaltava, que era vostre company en la Masía, y ¿per qué no ho he de dir?... que os es�mava. Oh! sí que os vaig amar. Mon cor gla�a, omplert de sanch que vostres ulls cremavan, contemplantvos allá, dolsas, tranquilas encarnacions del bé, bonas y guapas; envejava al felís que en eixa terra fará son niu d’amor dintre vostra ánima. Sufreixo. Mon recort es lo mar�ri que ahir me va curar y avuy me mata: quan jo vaig arrivar, los primers días perdut y foraster en la comarca, lo camí de Poblet tot sol prenia;

EL FRANCOLÍ

ard Toda passa un dies a la Masia Blanca i va escrivint articles sobre el monestir i el llibre Poblet. Recorts de la Conca de Barberà. L'any següent és destinat a l'Egipte. Al país del Nil va explorar la tomba de Sennedjem, que havia romàs intacta fins aleshores i que ell va documentar i fotografiar tot publicant-ne la memòria científica el 1887. Molts dels materials que va poder recollir arreu d'Egipte romanen conservats avui al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, fundat pel seu amic Balaguer, i al Museo Arqueológico Nacional (Madrid). És en aquesta etapa que escriu (al Caire, el 5 de juliol de 1885) el poema que transcrivim i que es va publicar al Boletin del Ateneo de Villanueva y Geltrú, el novembre de 1890. Josep Maria Vallès

lo cor vers lo passat gojós tornava, preguntant al convent sa vella historia y llegint en sas pedras socarradas las horas més brillants de sa fortuna y’ls dias més crudels de sa desgracia. Després... després com sempre. L’home es débil y balla tan aviat com sent tocada. Vosaqltres, mas amigas, m’arrencareu á ñas tristas ruínas pobletanas; m’fereu olvidar la malal�a; caigué ma voluntat á vostras plantas; vos seguí com lo gos segueix al amo; s’animá mon esperit ab vostras riallas, y foren per mi lley vostres capritxos: ¡si un dia fins me vau ves�r de frare! Felissos temps qu’encare avuy anyoro, no sé si tornarán. No aixís vosaltres, flors sense espinas, que’l seré may crema, bells plansóns de la rassa catalana, vosaltres no sabéu que lo desterro es lo torment que més flagella l’ánima, vosaltres, que viviu com papallonas cullint la mel sobre’ls rosers posadas, á l’hivern omplenáu de goigs las vilas, los es�us retornéu cap á muntanya, y passa’l temps sens pena. ¿ab quinas penas podría Déu may cas�gar sos ángels? Jo no puch ser aixís. Mon geni fréstech des de Ponent fins a Llevant m’arrastra;

quan descansar en un recó voldría, sento una veu que’m fa marxar encare; passan los con�nents devant ma vista ab sos pobles axtranys y sas gents raras; y sempre, sempre sol, ab la memoria per vostres bells recorts fuhetejada, sens reposar en lo camí de arena, sens amichs prop de mi, sens cap aymada; perdut com fulla seca que rodola al impúls del ardent simún del Africa, ni un llavi humit de amor besa ma boca ni’l sol de mon pahís torra ma cara. Ves tu, full de paper que la ma crema, á dir á aquella gent cóm la es�mava. Vosaltres, versos meus, pobres estellas de mon naufragi que veurán la platja, al tocar las del limit de ma terra y pujar els crestells de sas montanyas, contéu á mas amigas de La Espluga que gojós son recort viu en mi encare, que’l temps no li fa res, y no l’esborran ni la mar ni’l desert qu’are’ns apartan. Nenas, adeusiau. Quan en las horas que’l vespre porta de quietut y calma, la oració de la nit tremoli al llavi y pujin ﬁns a Déu las vostras ánimas, preguéu pe’l desterrat que vos anyora en son infern d’aqueix recó del Africa.

E. TODA Caire, 5 juliol 1885

AGOST-SETEMBRE 2018

CURAR-SE EN SALUT Vacunes i plagues Les vacunes són l'altra palanca que, amb la dels an�biò�cs, formen la mena de pinça amb la que hem anat mirant de poder collar les infeccions i les plagues. La SIDA/IVH és l'úl�ma gran plaga, ara estesa per tot el món (pandèmia) i al mateix cop establerta en forma crònica (endèmia) en alguns llocs. Ha afectat uns 80 milions d'humans, amb quasi 40 milions de morts i la resta vivint amb la malal�a: un terratrèmol amb cua ben llarga per la salut pública mundial. Incurable però millorat...millorat però incurable. Des de la seva emergència el 1980, les brotades d'altres malal�es infeccioses, ja siguin noves o bé rebrots de les ja conegudes han anat apareixent amb freqüència accelerada en la forma d'epidèmies, aquí o allà, més o menys greus; més o menys dramà�ques segons la proximitat dels esdeveniments. És encara més alarmant l'increment desproporcionat de les epidèmies per malal�es traspassades d'animals a humans (zoonosi). Un cop fan el salt d'animal a humà poden estar, segons el cas, a un pe�t nombre de mutacions genè�ques -- les seves generacions són de minuts! -- d'adquirir l'habilitat de saltar de persona a persona i aleshores l'escampada serà al vent...Cada cop som més i vivim més amuntegats a hipercentres urbans que en la seva expansió es ﬁquen als hàbitats d'animals i paràsits que ens són estranys i pels que no hi ha hagut oportunitat i/o temps per desenvolupar defenses immunitàries. Les acumulacions de gent faciliten l'escampada d'una plaga. Els milions i milions de viatgers aeris per tot el món representen una invitació al perill d'una contaminació global rapidíssima...tal que algunes de les barreres naturals que alen�ren i/o aïllaren algunes epidèmies abans, ara són mínimes. De manera semblant, als llocs dels grans terratrèmols també hi ha, de tant en tant, entre els grans sismes, EL FRANCOLÍ

tremolors del sòl que com a mínim queden enregistrats als sismògrafs... fins al pròxim gran sisme. Els cien�fics responsables de vetllar per la salut de la humanitat, tot tractant la incidència periòdica d'epidèmies (epi- damunt, demos poble) locals, estan molt preocupats a l'aguait de la pròxima pandèmia (pan- tot. universal, demos poble en grec), la plaga capaç de poder causar milions de malalts i morts per tot el món. La plaga que no saben quan, però saben que arribarà; néstan tan convençuts com n’estan els pronos�cadors dels grans terratrèmols que tenen els seus instruments detectant desplaçaments de terres d'un cen�metre

per any a les falles de les plagues tectòniques en què està fragmentada la crosta del nostre planeta. S'ha d'estar preparats. I si no vénen terratrèmols o pandèmies millor que millor; certament que no �ndria sen�t que vinguessin i no s'hagués fet l'esforç per evitar-les o de poder apaivagar les conseqüències de tals desastres. En primer lloc ja tenim tres pandèmies endèmiques (ende- enmig, en grec) part de la lluita dia a dia per tot arreu amb les que ja hi ha feina i perill constants: 1/ La mencionada SIDA/IVH. A més de 30 anys de la iden�ﬁcació del virus (1983-1985) la possible vacuna està en estudi. Hi ha una medicació (no vacuna) PrEP, de prevenció rela�va solament abans d'estar infectat(-ada) i tractament perllongat o de per vida. 2/ La tuberculosi (TB), de presència millenària a la història de la humanitat,

encara té brots permanents per tots els móns, primer, segon i tercer amb el problema gravíssim que s'han desenvolupat soques del bacteri que són resistents als an�biò�cs que han estat l'arma principal del tractament mèdic i que donaven l'esperança, en un moment de la lluita, de que podrien acabar guanyant la guerra. La vacuna des del 1921 (BCG per Bacille Calme�e Guerin) dóna protecció incompleta i temporal; s'u�litza per infants als llocs més perillosos. Una prova de TB posi�va només vol dir que has estat exposat. Pots passar la malal�a sense estar malalt tu. La TB és una malal�a insidiosa ; dos milions de morts per any al món. I 3/ La malària (mal-aire en italià ) o paludisme (palus, pantà/aiguamoll en llat) afecta més de 200 milions i causa quasi mig milió de morts per any. Malal�a mul�millenària de zones tropicals a templades (canvi climà�c i viatges!) pel Plasmodi, un protozou unicel. lular paràsit transmès pel mosquit Anopheles entre animals i humans. Vàries soques, uns cicles de vida -- en mosquit-humans-animals-- de fases complicades i mutacions afegides resulten en una diana en moviment di�cil d'encertar eficaçment per les flexes d'atac dels assaigs d'una vacuna. Molts hi treballen i s'hi han afanyat des de molt temps. Com el Dr. Pedro L. Alonso, bastants anys cap de servei a l’Hospital Clínic i U de Barcelona, i la seva esposa la Dra. Clara Menéndez, especialista en la malària a l'embaràs. El Dr Alonso és Director del Programa Mundial de la Lluita contra la Malària de la OMS a Ginebra des de 2014 i parlava recentment d'aquests temes en un interviu al ara.cat (17/06/2018). De quina (segle XVI al Perú) sempre em recorda La Santa Virreina de José Maria Pemán al teatre d'El Centre Cultural dels 1940's fins a l’artemisina de la doctora xinesa Ty Youyou (P. Nobel 2015), els tractaments mèdics i les precaucions sanitàries tamAGOST-SETEMBRE 2018

CURAR-SE EN SALUT bé han contribuït a que del 2000 al 2015 la mortalitat hagi disminuït un 50%: més de 6 milions de vides salvades. Però globalment del 2011 al 2016 hi ha hagut 5 milions més de casos. Paraguay és el primer país americà en 50 anys que ha eliminat la malària. Altres 9 països americans van enrere, el pitjor Colòmbia que ha doblat el nombre d'afectats. La malària és dura de pelar. La prominència i persistència d'aquestes tres plagues induïren a l'establiment (2002) del Global Fund to Fight Aids (Sida), Tuberculosis and Malaria un consorci de la WHO (OMS)/UNICEF amb Bill&Melinda Gates Founda�on (Microso�) i altres. El Dr. Alonso dirigeix la secció dedicada a la malària. No falten possibles candidats a protagonitzar la pròxima pandèmia: 1) Ara fa 100 anys de la famosa dita grip espanyola que afectà 500 milions amb de 50 a 100 milions de morts (aleshores un 3% de la població mundial) causada pel virus dels porcs H1N1. És el mateix virus que aparegué el 1957 (grip asià�ca), el 1968 (grip d'Hong Kong) i el 2009 (grip del porc). Les úl�mes incursions afectaren un 15% de la població dels llocs a on arribà amb uns de dos a tres milions de casos i un quarti-mig milió de morts al món. Atenció que es veu que sap el camí...2) SARS, abreujat de l'anglès, la síndrome respiratòria aguda greu, una pulmonia per un coronavirus que s'ha trobat als rat-penats. Aparegué per primer cop a la Xina el 2002 i passà a 37 països amb una taxa de mortalitat ﬁns al 18%. Uns 8000 casos i 800 morts globlal. 3) Grip aviària pel virus H5N1, devastador de l'aviram a molts llocs però que saltà als humans a Hong Kong el 1997 i d'humans a humans, el gran perill, el 2006. De moment rela�vament localitzat. Es veu que sap com anar a la universitat i esperem que no busqui o li donin el màster...Té un aprenent aviari, el sub �pus H7N9 que passà dels animals als humans el 2009 i ho fa de tant en tant....Tant de bo no passi més endavant!. 4) MERS, abreujat de l'anEL FRANCOLÍ

glès, la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà que aparegué a l'Aràbia Saudita 2012 causat per un corona virus que s'ha trobat en camells de la península aràbiga i a ratpenats egipcis. Viatgers causaren un esclat a Corea del Sud el 2015. Veurem sobre la vacuna més avall. Sense tractament específic. Les vacunes dels altres candidats enumerats s'han de fer sobre la marxa, any per any, per la possible varietat de mutacions... Bona Sort! que ens cal. En una pandèmia l'amenaça és global, no valen les fronteres, i resulta atribolador que segons el Banc Mundial (ONU) només sis països havien avaluat el seu estat de preparació (2017) per afrontar el doble perill integrat respecte als humans i als animals: Finlàndia, Aràbia Saudita, Eritrea, Tanzània, Pakistan, i EUA. Però ah! La incompetència i estupidesa regnants: The Washington Post del 10/5/18 publicava la dimissió del cap de l'oficina an�-pandèmies a la Casa Blanca protestant la desbandada del seu equip al descabellat centre oficial del país. El mateix dia que s'anunciava una epidèmia Ebola al Congo! Sortosament, a altres llocs més determinants del govern les forces de la resistència i la defensa són i seran al peu del canó si cal. De vacunes. El virus de la zika s'ha estudiat a fons de veritat; fins i tot tenim un retrat del virus ben detallat i a

tot color. Ara sí que tenim una vacuna apunt en espera d'aplicar-la en el moment adient. Pensen que ara mateix la malal�a no està prou ac�va per mirar de provar l'efec�vitat de la vacuna. Hi ha hagut una epidèmia d'Ebola al Congo els úl�ms tres o quatre mesos

(abril-juliol) que ni ha sor�t a la majoria de la premsa perquè s'ha controlat molt efec�vament amb una flamant vacuna que era només experimental al final de la trasbalsada epidèmia del 2013-2016. Sé que hi ha una tendència a fabricar més les vacunes rendibles que les necessàries però també hi ha projectes innovadors de possible gran futur. El Dr. J. Graig Venter va fundar fa uns anys el Venter Ins�tute, La Jolla, Califòrnia, un enorme edifici de recerca biològica molt ac�va que és carboni neutre!. Ja va desxifrar l'ADN humà (2003) i ha pogut canviar l'ADN d'un bacteri per un ADN sintè�c (2016), fabricat al laboratori. Ha muntat el sistema dit "biodigital teleporta�on". L'ADN (fórmula química, anàleg) del virus H7N9, mencionat a dalt, fou aïllat (2009) d'un malalt a la Xina al moment d'haver fet el salt d'animal a un humà. El seu ADN fou ràpidament desxifrat i digitalitzat allí -- passant les lletres (AG-C-T, anàlog) bases del codi de l'ADN, a 0's i 1's (digital) -- i enviat via Internet als EUA on es reconver�, en 12 hores, a l'anàleg-fórmula química del virus que així fou "recreat" sintè�cament. I fou el que, inicialment es va fer servir per preparar una vacuna contra el virus H7N9. El primer cop d'assolir una vacuna abans d'una possible pandèmia. És quasi de ciència ficció però ja són aquí els instruments per llegir/desxifrar i digitalitzar qualsevol ADN i retornar-lo, en aquesta ocasió a gran distància via Internet, a la seva fórmula química natural ràpidament. Un dia, 10 o 15 anys endavant?, possiblement es podria inclús crear la vacuna sintè�cament i ràpidament a un lloc, digitalitzar-la per carregar la fórmula a l'internet i descarregar-la a un ordenador (iPad, iPhone,Fax !) arreu del món i refabricar-la ràpidament al lloc on és necessitada. En diuen vida (ADN!) viatjant a la velocitat de la llum....Semblant a com s'imprimeix el NYTimes, simultàniament si volen, a 25 llocs arreu dels EUA. ■ Anton Martí AGOST-SETEMBRE 2018

EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018

PINZELLADES DEL PEDRÍS Josep Maria Puig Prats "de tant en quant hauríem de fer de turistes i passejar per l'Espluga i la comarca, segur que al.lucinaríem

El Puig que tots coneixem, un Espluguí de tota la vida? Doncs sí però no, em varen batejar al Vilosell i a l'any i mig vaig venir cap a l'Espluga, i fins el dia d'avui. Des d'on estem asseguts tenim una visió espectacular de les muntanyes de Prades. Hi passeges molt? Desgraciadament hi vaig poc jo sóc dels que els agrada més mirar-les, ja que considero que la naturalesa és un espectacle, cada hora del dia varia. Però per gaudir-ne a fons s'ha de contemplar el pas de les estacions, la primavera és un esclat de colors, i encara més la tardor, quan els arbres de fulla caduca mostren totes les seves tonalitats, m'agrada pujar al terrat per gaudir-ne encara més, fins i tot hi ha cops que quedo embadalit. Fes-nos un tastet de la teva joventut i adolescència, suposo que era igual a la del jovent dels anys 70 Vaig començar a repar�r gasoses pel Rué, després vaig ajudar els meus pares al Bar de Casal, tenia 14 anys. Si hagués pogut continuar estudiant m'hauria agradat ser mestre. Com es veien les diverses situacions fins i tot laborals, en aquells anys a l'Espluga, des de darrere d'una barra de bar? Recordo la gran diferència entre dies laborables i els fes�us els primers eren un enterrament de tercera, excepte EL FRANCOLÍ

l'hora d'esmorzar, que venien els paletes que construïen els pisos del Casal i les primeres cases, i les noies de la fàbrica de les camises, com a dada curiosa. Els meus pares feien més amanides que entrepans pels paletes, recordo que els dijous a la nit es feia cine durant tot l'any. Els dissabtes era una bojeria servint cafès. La mare feia uns callos i una sèpia boníssims, alguns espluguins encara m'ho recorden avui. Els diumenges al ma� venien a fer el vermut la gent ben “mudada” i arreglada, recordo que un vermut amb unes escopinyes costava, 11 pessetes, un cigaló de "Soberano" (cafè i conyac), 9 pessetes. Recordes com va anar l'èxit del Cinema del Casal? Sí, en aquella època a l'Espluga venia molta gent de fora però venien al Cinema, donat que era un dels millors de la província, amb les seves butaques, que encara hi son avui! També recordo que el dilluns de Pasqua, venia molta gent a gaudir de la tarda, ja que es feia un ball al pavelló poliespor�u que ho "petava", a la barra hi havien cues de 6 i 7 persones per comprar beguda. Era espectacular i la nostra joventut va tenir el goig de poder-ho gaudir, no com ara, que hem d'anar fora. I a tu quines pel·lícules t'agradaven més? Jo sóc dels que pensa que per apreciar el bon cinema s'hi ha d'anar sovint i així ho vaig fer ﬁns el dia que es va tancar el cinema del Casal, recordo que de més pe�t si la pel.lícula era en blanc i negre no ens agradava i si era en color sí. Recordo la pel.lícula "55 dies a Pekin", també en recordo una altra que vaig anar amb el meu pare,

"Tarzan de los monos", aquesta era en color. Ens pots fer una pinzellada del Cinema Cultural? Estava situat al Carrer Lluís Carulla on avui hi ha les oficines de la Caixa, als baixos hi havia el cinema, i a la part alta hi havia el bar, que el portaven el Miquel del Xec i la Carmeta, la seva dona, una de les coses que recordo més era la seva peculiar i caracterís�ca olor, avui en dia, en alguns dels bars rurals de la província de Lleida, encara em retorna, llavors és quan em reviuen les imatges que de pe�t veia, com les patates fregides, la tele en blanc i negre, quan alguns cops hi anàvem a veure el futbol. També recordo la porta d'entrada, que era com la de les pel·lícules de l'oest, les de l'entrada al "saloon". A l'esquerra la barra del bar, al davant les finestres que portaven la llum del carrer, entre un i altre pis, hi havia l'habitació des d'on el Ramon Marsal i posteriorment un senyor que es deia Víctor amb una màquina que anava amb uns llapis metàllics amb el seu interior ple de carbó, que quan s'encenien donaven llum per projectar la pel·lícula, aquest s'encarregava de fer funcionar la màquina i per poder veure les pel·lícules. Llavors semblava que l'Espluga seguiria creixent i creixent, després hem vist que no ha estat així arran de fer una pista poliespor�va descoberta, es va crear l'equip d'hoquei pa�ns que ja té més de 50 anys d'història i con�nua. Com portaves els esports? El vaig prac�car de pe�t però no vaig arribar a ser un figura, però com que m'agradava m'hi vaig implicar molt i vaig ser responsable de la secció, abans de cobrir-se , ja saps que anteriorment només hi havia una pista descoberta, i fins aconseguir que es conver�s en pista coberta va costar molts esforços, a vegades els somnis es compleixen, però també hi té a veure molt la perseverança i la gent que els empeny i AGOST-SETEMBRE 2018

PINZELLADES DEL PEDRÍS ﬁns avui, que hem aconseguit que la pista poliespor�va sigui subs�tuïda per un pavelló poliespor�u com cal i que aquest any s'ha inaugurat. També m'agradava molt anar en bicicleta, el primer cop que vaig arribar a Prades no em vaig fer petons a mi mateix perquè no m'hi arribava, la sa�sfacció d'aquell dia va ser acollonant. Què recomanaries a la nostra gent ?

Com tots sabeu, la nostra comarca és molt maca, em sembla que en aquest aspecte no sabem el que tenim. La Conca de Barberà i les comarques que l'envolten, val molt la pena visitar-les de�ngudament. Sabeu el que faig jo cada any? em vesteixo de turista i revisito els carrers de l'Espluga, vaig al Museu de la Vida rural, a la Cova, visito el Mo-

nestir de Poblet, etc... i també passejo per la Comarca ,amb aquesta altra mirada, l' observo, i penso que no sabem massa el que tenim a casa nostra, sobretot quan vinc de Lleida, de secà, i veus la Conca als teus peus, o quan vens de Belltall amb les verdes Muntanyes de Prades al fons, trencant tots els grocs de Lleida, proveu-ho i ja m'ho explicareu. ■ Joan Casanovas

ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ

Inici de curs amb tastets a l’Ins�tut Joan Amigó La Jornada de Portes Obertes a l’ Ins�tut Joan Amigó de L’Espluga de Francolí ja fa tres anys que té una caracterís�ca especial. No només l’alumnat s’enfronta per primera vegada a nous reptes, també els pares i mares entren dins una nova comunitat educa�va que, de ben segur, compar�ran al llarg de quatre anys. Les reunions a principi de curs permeten entendre la idiosincràsia pròpia del centre i sobretot mantenir un primer contacte amb els/les tutores que seguiran l’aprenentatge i el

creixement dels seus ﬁlls i ﬁlles. L’acolliment a les mares i pares de l’alumnat que comença primer d’ESO té lloc en dissabte i després de comentar les caracterís�ques generals del curs, com la línia pedagògica, les installacions,les novetats educa�ves o la nova avaluació per competències, se’ls convida a par�cipar en un tastet de matèries. Els papers canvien: els pares i mares esdevenen un altre cop estudiants. Enguany, el professor de ciències experimentals, Miquel Valls, i la professora d’anglès, Rita Prats, van oferir dues ac�vitats. En el primer cas, en l’àmbit del laboratori, van disseccionar una ceba i a través del microscopi van visualitzar les cèl·lules vegetals en un tel. En canvi, en la classe següent, van passar de ciències a lletres a través d’un kahoot sobre cultura anglesa. D’aquesta manera s’apropen a la línia peEls pares dels alumnes de primer a la Jornada de Portes dagògica del centre amb Obertes. Cedides l’aplicació de les noves

EL FRANCOLÍ

tecnologies i veuen les diferents maneres d’ensenyar i aprendre adaptades als temps que corren, reflexionant i compar�nt coneixements que facilitaran l’adquisició de les competències bàsiques. L’intercanvi de papers permet ac�var l’empa�a i converteix l’experiència en posi�va, fet que ens encoratja a seguir en aquesta línia i ampliar-ne l’oferta. Cal agrair al professorat la seva generositat i disponibilitat per realitzar aquestes ac�vitats. Creiem que és molt bàsic el contacte amb les famílies i el fet que s’involucrin des del primer moment en l’aprenentatge dels seus fills i filles coneixent el funcionament del curs, com també les competències que haurà d’assolir l’alumnat al llarg d’aquesta etapa, sempre ben acompanyats de pautes i consells per poder u�litzar. Tots compar�m el mateix objec�u: treballar junts per a formar persones que al finalitzar l’etapa d’educació secundària prenguin consciència del seu potencial i el pugin aplicar per integrar-se plenament i amb garan�es dins la societat que els tocarà viure. ■ Núria Ribes Novau Coordinadora pedagògica AGOST-SETEMBRE 2018

MOSSECS FILOSÒFICS Homenatge al circ MONTSE BOSCH-SAUMELL

“Sí, vindrem amb tu”, digué l’homecabell-gris davant la porta de la caravana, “cal saber dir prou quan els anys t’avisen. Aquest vespre farem la nostra úl�ma funció, faràs el meu paper, com ho veus?”, afegí. “Fins el darrer moment incorregible, aquesta és la teva penyora”, contestà l’home-cabellbru que l’abraçava, “no m’agrada gens fer de pallasso, però també cal saber assen�r quan l’amor ens ho demana.” En Màrius no havia actuat mai i de nou el pare hi tornava, com quan era pe�t i el perseguia amb un nas a les mans i cridava burleta, “mira, és per tu!”. Com detestava que ho fes, ell es sen�a diferent, aquella vida d’ar�stes l’havia deixat esgotat, cansat de viure al costat d’un espectacle, �p de créixer a recer d’una carpa de circ, i d’aquells pares que hi perseveraven per damunt de tot, fins i tot d’ell. Potser per això adorava la quietud, els silencis quo�dians que creixen dins les cases que no es mouen, la solidesa del temps estampada en els seus murs, ell valorava l’avorriment del sedentari i la repe�ció constants de dies en el mateix indret. S’havia fet arquitecte, es�mava construir refugis defini�us. El reconeixien arreu del món, tenia un do “¿I si és el circ, el que ha donat als meus dissenys aquest aire d’alegria cura�va?, ¿I si el que hem viscut d’infants s’instaura com a rebel·lió crea�va dins nostre?, s’ho preguntava en Màrius, i mirava i somreia aquell home-cabellgris que es�mava tant. “És hora de retre homenatge als orígens...” Que comenci l’espectacle! La roba del pallasso és gran no té problemes de mida ni de tall, en Màrius a contracor se la posa. El pare somrient l’ha pintat i fil per randa els trucs EL FRANCOLÍ

li ha contat. La mare l’avisa...Ja els toca sor�r! Màrius amb perruca vermella i barret surt a l’escenari!, de la mà de la pallassa-trapezista Fina, passeja mig trasbalsat! En veure’ls el públic entrar, tothom comença a riure! Ei!, algú li escup a la cara? Noooo...! Són les seves sabatotes!, tenen fonts de vi com botes! “Ups!, doncs m’assec a la cadira”, pensa en Màrius, “tanta aigua a la cara m’amoïna...”. Però quan decidit va per fer-ho, un petard empipador posa foc al seu seient..., el cul dels seus pantalons comença a cremar!, rialles estridents espeteguen per tota la sala, ja no es poden aguantar! “Caram!, pallassa Fina, no m’has avisat?”, es queixa el pallasso-Màrius molt espantat. “Uf!, per sort els calçotets només s’han socarrimat... “Ai! Tu! Guaita!”, diu un espectador de davant: aquest pallasso és cul pelut!, mira les seves calçotes burxades de pels com potes! “Si és plàs�c enganxat!”, pensa en Màrius, “com pot ser tan despistat?!” La mare-pallassa li es�ra ara els pantalons... Tant! que li cauen ﬁns al turmell! “Afanya’t!, t’has de tapar, quina vergonya! La gent que dirà?”, crida la pallassa Fina mentre riu sense parar. Dits prims i rabassuts, mans de vell i mans de nena, l’assenyalen tot dient, “quina ﬁla que fa!” I tothom esclata a riure, ja no els poden aturar. Quanta pena té el pallasso, quanta gràcia li fa a la Fina. Aquest pallasso és un bleda! Donem-li per tapar-se un ba� de seda! Una bata llarga i diver�da, ai!, que no se la pot posar, la màniga fuig del seu braç... pilla i ballarina, el se� li donat vida aquest ba�? “Que no...” diu la pallassa Fina, “ell, que és un tabalot!” I els músics repiquen fort sonates de festa, com si posar-se un ba� fos una gran

gesta!, “ai!, ui!.. un fil espavilat de la faldilla de la pallassa al botó de la bata s’ha quedat enganxat!! Ai , ui!, “La pallassa Fina es desfila!” Rialles a les files del darrera, xerinola a les del davant. Oooh! Sota la faldilla de la Fina, un mallot fa pampallugues..., “Fina ballarina? La pallassa on anat?” Per una corda ha pujat!” El pallasso l’assenyala amb el dit. “De pallassa a trapezista, cosa així al circ mai ha estat vista!”. I l’orquestra posa música dolça per la dama que vola i es gronxa. I en Màrius ja és darrera les bambolines, embadalit amb aquella fada acròbata que valenta fa tombarelles i salts sota una lluna blava de circ. La trapezista i el pallasso han acabat l’actuació, surten al mig de la pista gran i escolten dins la carpa vermella mil ocells baten les ales, i troben escampades a les grades mil rialles petoneres. I el circ tanca els ulls amb llençols pintats de festa. I en Màrius amb el cor quiet i el seu ésser sòlid torna a casa dins el seu cotxe. L’home-de-cabell-gris i la pallassa-trapezista Fina dormen a darrera. S’ha acabat el circ, no hi haurà més funcions. ■

AGOST-SETEMBRE 2018

MUSEU DE LA VIDA RURAL

Aquest es�u hem tornat a compar�r bones estones amb ac�vitats que ja han esdevingut clàssiques, com els tallers de pintura a l’hort i el taller de la verema, i noves propostes com el Beekend.

Beekend El divendres 17 d’agost, l’arna observable va ser una de les ac�vitats del Beekend, el cap de setmana que el museu va dedicar a les abelles i la mel. Va ser una experiència d’observació in situ d’una arna en ple funcionament. El geògraf i apicultor Roger Gasull, responsable de l’empresa Àrnia, va explicar als assistents com viuen i treballen les abelles i les funcions que té cada membre dins l’arna. A la tarda hi va haver una sessió de cinefòrum amb la pel·lícula documental Vanishing of the Bees de George Langworthy i Maryam Henein, que narra, amb veu d’Ellen Page, la misteriosa i abrupta desaparició que estan pa�nt les abelles obreres al planeta. Indaga les causes que expliquen el fenomen conegut com a “col·lapse dels ruscs” i sobre les nefastes conseqüències que pot tenir, doncs una de les funcions d’aquestes abelles és la pollinització de cul�us. Després de la projecció es va obrir una sessió de debat i preguntes amb la par�cipació dels apicultors Jaume Cambra i Roger Gasull. El dilluns 20 d’agost, per tancar el Beekend, es va projectarar En el camino de las abejas, una vídeocreació d’Abu Ali (heterònim de Toni Serra). A mig camí entre el llenguatge documental, el poè�c i l’assagís�c, Abu Ali retrata l’apicultura tradicional del Marroc. En un moment molt complicat per la supervivència dels himenòpters, més en un país de l’aridesa de Marroc, el vídeo segueix metafòricament la ruta de les abelles des dels erms i les muntanyes fins les flors i els jardins. Com un viatge inicià�c, El camino de las abejas ens exposa a una reflexió, lligada amb la cultura, sobre l’època que vivim. L’acte formava part d’una de les etapes del Grand Tour que organitza Clara Garí.

El museu va acollir el maridatge de vins que inaugura la Festa de la Verema de la Conca de Barberà, que se celebra entre el 24 i el 26 d’agost a l’Espluga de Francolí. En l’edició d’enguany, el protagonistes del maridatge van ser cinc vins de la DO Conca de Barberà que es van casar amb diferents �pus d’aliments fumats i també amb sushi. Es va encarregar de conduir els par�cipants durant l’experiència l’enòloga i sommelier Pilar Salillas.

Tallers infan�ls Un es�u més, els infants van pintar a l’hort amb el taller ar�s�c de Loredada Talpos. Al setembre, en el taller de la verema, van poder seguir tot el procés: la collita dels raïms, piar i premsar.

Taller de pintura a l'hort. MVR

Maridatge DO Conca de Barberà

Maridatge DO Conca de Barberà. MVR

EL FRANCOLÍ

Taller de la verema. MVR

AGOST-SETEMBRE 2018

DE SOCIETAT C

Agraïment de la família Roca i Armengol El dia 23 de setembre moria Dolors Armengol i Casanovas, la Dolors del Guissona, als 82 anys després d’una intensa i sobtada malal�a. La família Roca i Armengol us donem les gràcies pel gran suport que ens vàreu donar per la mort de la nostra mare, així com per l’acompanyament en l’acte d’enterrament del dilluns 24 de setembre. Volem agrair també la profunditat de la celebració litúrgica a mossèn Marcus Vinicius i al cor parroquial. Dolors Armengol era filla del Pepet de cal Guissona (Josep Armengol i Servet) i de la Carmeta de cal Boter (Carme Casanovas i Salvadó). Bona esposa i bona mare, va saber transmetre als seus fills una gran es�ma per la nostra vila. Educada al Col·legi Mare de Déu del Carme, man�ngué sempre un vincle molt afec�u amb la congregació vedruna, en la qual tenia grans amistats. Bo�guera des de sempre, va regentar durant molts anys la sabateria Cal Guissona a la plaça de l’Església. Predisposada sempre a col·laborar amb la Parròquia, mai �ngué un no: des de la senzillesa de netejar el temple fins al suport a les més diverses inicia�ves parroquials. Un cop jubilada, fou una assídua assistent a les ac�vitats que organitza la Formació permanent. Era estrany el dia que no se la veia caminar fins a Sant Bernat a la caiguda del sol i sovintejava les visites a les seves amistats, sobretot quan no gaudien de bona salut i requerien d’una estona de companyia. Que descansi en pau. ■ Família Roca i Armengol

DEFUNCIONS Emilio Gu�érrez Sinovas, de 95 anys, data de defunció, el 6 d'agost. Amb domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül. Pilar Salanova Abizanda, de 95 anys, amb data de defunció el 7 d'agost. Domicili al Carrer Sant Vincenç de Paül. Maria Lluïsa Coch Sánchez, de 98 anys. Vídua de Ramon Carulla Riba, amb domicili a la Carretera de Poblet. Maria Carme Salla Cabestany, de 80 anys. Dta de defunció, el 10 de setembre. Amb domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül. Dolors Armengol Casanovas, de 82 anys. Vídua de Jaume Roca Espasa. Amb domicili al Carrer Lluís Carulla. Data de defunció el 23 de setembre. Esperança Poblet Llauradó, de 92 anys, vídua de Joaquim Martrat TruEL FRANCOLÍ

llols, amb domicili al Carrer de l'Era. Data de defunció el 25 de setembre. Mariana Roman Gómez, de 80 anys. Vídua d'Antonio Velasco Andreu, amb domicili al Carrer de la Conca. Data de defunció l'1 de setembre. Joan Vidal Soriano, de 75 anys. Espòs de Victòria Fonoll Amigó, amb domicili al Carrer dels Ametllers. Data de defunció, el 29 de setembre MATRIMONIS Miguel Ángel Gallego Royes amb Anna Isabel Capitán Fuentes, data de casament, el 18 d'agost. Lluís Miró Andreu amb Elisabet Segura de la Paz, data de casament, el 29 d'agost. Arnau Sanhauja Llopis amb Judit Sanahuja Iborra, data de casa-

ment, el 6 d'agost Jorge Gilera Bonet amb Elsa Barriere E�enne, data de casament, l'1 d'agost Jesús Silvano Ouahbi amb Verónica López Mar�nez, data de casament, el 7 de setembre Josep Ma. Bou Romano amb Andrea Gil Arbues, data de casament, el 15 de setembre Sergi Alhama Soler amb Laia Hernàndez Boqué, amb data de casament, el 15 de setembre NAIXEMENTS Jaume Serrallonga Cidoncha, ﬁll del Jaume i la Vanessa, amb data de naixement, el 8 de setembre Quim Biosca Romero, ﬁll del Ramon i la Laura, amb data de naixement l'11 de setembre. ■ AGOST-SETEMBRE 2018

DE SOCIETAT Fe d'errades: A l'apartat de "demografia" de la passada edició, vam posar que la Sofia Maria Nicola era filla de l'Ovidiu Avram i l'Ancuta Ionela. Des de la redacció es demana disculpes a la família ja que la nena no és filla de l'Ancuta.

Recordant el pare El dia 27 de juliol a dos quarts de dotze de la nit es va morir el pare, després d’una llarga malal�a, amb algunes pujades i baixades, que acabà complicant-se del tot els darrers sis mesos; tenia 95 anys. Se’n va anar com ell volia: a casa i amb l’escalf de tota la família; a ell els hospitals no li agradaven. La mare i jo, per sort, vam poder comptar amb l’ajut ines�mable de l’equip PADES de l’Hospital Pius de Valls, a qui estarem sempre agraïdes. Va emprendre el darrer viatge, acompanyat de la mare i de mi, prement-me molt fort de la mà. Després

d’una curta agonia, el seu rostre es transformà, tot ell era pau, segurament molt content de retrobar-se amb tots els familiars es�mats, sobretot amb sa mare, la Carme Bosch, l’àvia que jo no vaig arribar a conèixer, que, es�c segura, l’esperava amb els braços oberts a l’altre costat de la vida, després de tant de temps. I, mentrestant, la roda de la vida seguirà girant i girant... ENYORANCES Un ﬁl del teu alè, amarat de silenci, de menta i romaní, s’ha escolat dins la nit, per una escletxa de la vida... I m’ha embruixat l’ànima. Ara la nit és clara. La lluna m’esguarda. El temps no s’atura. I es fon entre els núvols. Però tu no hi ets... Tan sols la senalla de records i enyorances Maria Carme Poblet

El pare i el Roc. Cedida

L’herència de l’àvia Haver fet 50 anys i tenir avia és tot un privilegi, perquè els avis tenen una relació especial amb nosaltres i per desgràcia, en la majoria de casos no els podem gaudir tant com voldríem. L'àvia va ser l'únic avi que vam conèixer els meus germans i jo i com que era una àvia jove, vam viure molt al seu costat. En primer lloc perquè teníem la casa lluny del centre i la seva bo�ga a la Plaça de la Vila era el nostre refugi al mig del poble i després perquè ella gaudia molt de tenir-nos, malgrat que tots tres érem molt trapelles i més d'un cop la trèiem de polleguera. Ara podria explicar la vida que li va EL FRANCOLÍ

tocar viure a l'àvia des que va néixer a Vimbodí fa gairebé 100 anys, en una època que als pobles es vivia gairebé igual que a l'edat mitjana, ﬁns al moment de la seva mort en plena era digital (val a dir que ella, l'úl�ma innovació tecnològica que va voler entendre va ser el comandament a distància de la tele). Podria explicar tot el que va viure en un vida llarga i plena i que seria digne d'una novel·la costumista, però avui i després d'aquests cinquanta anys de vida compar�da, m'agradaria fer pública l'herència que ens ha deixat l'àvia Maria als meus germans i a mi. AGOST-SETEMBRE 2018

DE SOCIETAT Aquesta herència no és material, no tenia terres ni propietats, ni havia fet cap fortuna amb la bo�ga que va defensar sola durant més de 40 anys, sense tancar ni un sol dia. El que ens ha deixat l'àvia ha estat un llegat espiritual i humà que ens ha ajudat a ser tal i com som i a pensar tal i com pensem, perquè sense saber-ho ens va anar regalant lliçons de vida fruit de la seva manera de ser. Ens va ensenyar què és la capacitat de treball i de superació, perquè ella no tenia por a la feina i es�mava allò que feia. Ens va transmetre la generositat que va prac�car dia a dia ajudant a persones que en molts casos vingudes de fora, li demanaven favors d'aquells que només es poden demanar a persones a qui es té conﬁança. Ens va inculcar què era la valen�a per �rar endavant encara que la vida et doni ensurts i sotragades com les que ella va haver de viure. També hem heretat la seva capacitat de viure i veure el món amb el sen�t de l'humor que fa que les coses greus es puguin superar amb un somriure i girar els entrebancs per seguir endavant, amb valen�a, la mateixa que ella va tenir davant de l'època tan dura que li va tocar viure. I sobretot ens va ensenyar el valor real de l'amor, de l'amor pur, sincer i

profund que ella ens va regalar cada dia i que com la resta de lliçons vitals, perdurarà en nosaltres i en les generacions que ens segueixen.

Tots els que la vam conèixer, en major o menor mesura, no tenim més que bons records de bons moment amb ella i això demostra que el seu camí per la vida ha estat ple de tots aquests valors que ella ens ha deixat com a lle-

gat, el coratge, l'empenta, la generositat, l'ordre, l'empa�a i sobretot la capacitat d'es�mar. Avui que ella ha marxat, sàvia per tants anys de vida i en pau amb el món, amb Déu i amb ella mateixa, potser sense ser conscient de tota aquesta herència que deixa és com una estela que perdurarà molt més del que ella mai hagués imaginat. I per ﬁ, després d'una vida dura i bonica alhora, ara ha trobat el descans i ha iniciat el viatge cap al lloc on van les ànimes bones, on per ﬁ es retrobarà amb l'avi Ramon, amb els seus pares, els seus germans, i amb tants amics i coneguts que van marxar abans que ella. I sobretot amb el Pau, el seu besnét, que ara podrà gaudir de la besàvia per rebre tot aquest amor i aquesta saviesa que ens va transmetre a nosaltres. Bon viatge àvia, encara que ja no et puguem veure, ni abraçar, ni fer petons, ni riure amb tu ni escoltar les teves aventures an�gues, la teva ànima bona i generosa viurà en nosaltres i cada cop que et recordem o que actuem amb amor, tolerància, tenacitat, amb generositat o amb valen�a, viuràs una mica en nosaltres perquè per sobre de tot t'hem es�mat, t'es�mem i t'es�marem la resta de les nostres vides. ■ Ramonet Amigó Carulla

La Mare “La Maria de cal Pio” La mama es va quedar viuda als 24 anys, quan jo en tenia 2. Per a mi la mare va ser molt més que una mare, va ser també pare, amiga confident i consellera, en una paraula ho va ser tot. Em vaig casar i vaig tenir tres fills, i per a ella, fer d’àvia va ser l'alegria més gran. Em va ajudar a fer-los grans amb aquella paciència que només gasten les àvies vocacionals, sempre tolerant i amorosa, i donant-los les lliçons de vida que encara tenen presents. Després d’una vida molt dura (com la de moltes persones que van haver de viure aquells anys tan foscos), finalment es va poder jubilar. Amb tot aquell temps lliure, cada tarda es trobava amb les amiges per jugar a cartes, i de tant en tant fer algun viatge. Aquells van ser uns anys bons per a ella que va culminar amb el naixement dels quatre besnéts. EL FRANCOLÍ

Ja amb una edat molt avançada, la demència de la vellesa la va allunyar una mica de nosaltres, i en aquesta etapa, va gaudir de les jornades al centre de dia de la Residència, on va regalar la seva bonhomia i elegància generosament a residents i treballadors. En deﬁni�va, va ser una gran persona cada dia de la seva vida. Va morir com va viure, envoltada de l’amor de la seva família, la cosa que ella més valorava. Tant el meu marit Ramon com jo la trobarem a faltar. Ha deixat un buit molt gran i ha esdevingut un exemple a seguir com a mare, sogra, àvia i besàvia... t’es�mem Voldria aproﬁtar per agrair a tothom que ens va acompanyar el dia del seu enterrament, ens vàreu demostrar que era una persona es�mada per molta gent. ■ Ma Assumpció Carulla

AGOST-SETEMBRE 2018

NATURA SINGULAR La mallerenga blava (Cynistes caeruleus)

La mallerenga blava és un pe�t ocell de coloració blava i groga molt comú en boscos i jardins de les nostres contrades. És un ocell insec�vor que menja sobretot erugues i ocasionalment llavors i fruites de tamany reduït. A l’hivern la podreu atreure amb facilitat al vostre jardí oferint-li pipes que obrirà, una a una, pacientment a cops de bec mentre les aguanta amb les potes, i és que la mallerenga blava és un ocell hiperac�u, àgil i sobretot molt intel·ligent. Als anys 50 del segle passat la mallerenga blava feu trontollar la indústria lletera del Regne Unit, doncs aquests pe�ts ocells va aprendre a obrir les tapes d’alumini de les ampolles, que els lleters en aquells temps deixaven al llindar de les cases, per a consumir únicament la capa de greix que es formava a la part superior de l’ampolla tot evitant de beure’n llet que, al contenir lactosa els és indigerible. Tot un tes�moni de l’enginy dels ocells. Núm. 52 La ﬁguera de ca l'Espasa

Espècie

Figuera, Ficus carica

L’Antoni ens presenta aquesta figuera centenària que la família ha cuidat durant generacions: el seu pare ja la va veure de petit i l’Antoni la recorda de sempre amb el seu gran tronc i les figues que maduren pel setembre. La soca principal de la figuera és enorme, molt vella i parcialment desfeta tot i que encara en surten branques amb fulles verdes, i de la seva arrel profunda n’emergeixen llucs joves que asseguren la continuïtat d’aquest meravellós arbre.

Presentat per

Antoni Espasa Arbós

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 3,20 m Perímetre del tronc a la base: 4,90 m Ample de la capçada: 9-11 m Alçada: 5,90 m

Ubicació

Al costat d’una barraca en un turonet a la dre-ta de la carretera de Senan (TV-232), uns 700m després de passar sota l’autopista

Coordenades

41°24'50.2"N 1°06'08.0"E (41.413941, 1.102214 a Google Maps)

Contacte: pituamigo@yahoo.co.uk Més informació a: www.naturasingular.cat

Arbres singulars

Pitu Amigó EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2018