__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

NÚM. 385

ABRIL 2019

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

ERC triomfa a l'Espluga amb 986 vots

REPORTATGE: El primer eixample de la 1vila EL FRANCOLÍ

ABRIL 2019


El Fill de l'italià, llibre més venut a l'Espluga per Sant Jordi

Gen�lesa de Llibreria Índex EL FRANCOLÍ

2

ABRIL 2019


LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Fa més de cent anys que va aparèixer el moviment sobiranista tal i com el coneixem, i que tot i que hi ha hagut embranzides duríssimes com dictadures i governs espanyols clarament hos�ls amb tot el que representa el catalanisme, el sen�ment ha anat creixent i prenent forma al llarg de tots aquests anys.

FOTOS PORTADA: Eva Bonet Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 EDITORIAL. De mica en mica s'omple la pica. BÚSTIA. 3/24 Televisió 5 L'exili. Una obsessió: l'aigua de l'Ebre 6 REFLEXIONS. El centre lingüístic. El Pare Bernat Morgades 7 El Pecat Original d'Occident 8 Camí del sud 9 L'ACTUALITAT. Jaume Vendrell és l'alcaldable d'Espluga Viva-Candidatura de Progrés a les municipals. Un grup de tabernensos s'emporta diversos símbols independentistes 10 El seguici de l'Espluga, protagonista de les figures de xocolata de la Pastissera Cobo. L'Espluga aprova activar la recollida de la brossa porta a porta el 2020 11 Comencen les obres d'arranjament de la zona esportiva de l'Espluga. La solidaritat de Raül Arenas permet publicar 1500 exemplars del conte de la Noe Gaya. 12 L'Espluga viu un divendres Sant amb el Viacrucis i els Armats. Els Armats de l'Espluga s'independitzen de la Confraria i la Parròquia 13 Rosa Vendrell reinvindica el safareig "com un espai de memòria" al Museu de la Vida Rural. L'Espluguí MArc Amill, subcampió en equips de tennis taula de Catalunya. 14 Els joves acollits a l'Espluga majors d'edat es reubicaran en pisos tutelats 15 El Vi fa Sang enceta la cinquena edició teixint sinergis amb el Museu.

3

16 Do Re Mi Fa Flor: col.laboracions i varietat d'estils per explicar la primavera. 17 ERC guanya de forma clara a l'Espluga i a la majoria de municipis de la Conca de Barberà 18 ENTITATS. Els Gegants i els Grallers de l'Espluga inicien una temporada que recorrerà una vintena de municipis 19 L'Epluga, a la final de la Copa B de tennis taula. Un tast de vins i la visita a un celler, tanquen el cicle de Biblioteques amb DO 20 COSES NOSTRES 21 ESPAI PER A LA POLÍTICA LOCAL 24 CASAL. Alba Foguet representarà l'EDC al Dance Word Cup. Tratea Teatre sóna part de la recaptació de l'última representació a la Caiza de Solidaritat 25 VIII Concurs de Rapsodes Font Baixa 26 Club Patí Casal de l'Espluga 27 Formació Permanent 29 TASTEM LA CONCA 30 LA BÍBLIA ENS PARLA. ESPAI SOMMELIER 32 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. MICRORELATS 33 ARA FA 100 ANYS. 34 ENTREVISTA. El primer eixample de la vila 36 CURAR-SE EN SALUT 38 MOSSECS FILOSÒFICS 39 MUSEU DE LA VIDA RURAL 41 ENSENYAMENT 44 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR

ABRIL 2019


De mica en mica s'omple la pica En la cosa polí�ca, com passa en tantes d’altres coses, cal tenir en compte la saviesa heretada dels avantpassats en forma de refrany. Concretament pel que fa a la independència del nostre país, una de les mancances que ens porten a una irritació innecessària és la paciència. Hem de tenir en compte que fa més de cent anys que va aparèixer el moviment sobiranista tal i com el coneixem, i que tot i que hi ha hagut embranzides duríssimes com dictadures i governs espanyols clarament hos�ls amb tot el que representa el catalanisme, el sen�ment ha anat creixent i prenent forma al llarg de tots aquests anys. Sense sor�r de la nostra contemporaneïtat, fa tan sols 10 anys, l’independen�sme suposava no més del 12 % del vot a Catalunya, i en aquest curt període d’una dècada, hem assolit gairebé la meitat de la població amb una inquietud clarament independen�sta. Però com dèiem,

manca paciència per poder anar fent les coses tal i com cal ferles, cal convèncer a més i més persones enamorant-les amb la idea d’un país nou. Ara sembla que Esquerra Republicana, en aquestes darreres eleccions ha esdevingut el par�t majoritari i hegemònic d’aquesta ideologia, i ha estat just en el moment en que han plantejat clarament que cal anar amb calma, pas a pas. Qui sap, potser si que en el fons aquest és el camí que realment volem els catalans, seguint l’estratègia d’anar omplint la pica de mica en mica fins que vessi. El poble és sobirà i cal respectar la majoria sempre. Ara aprova la paciència per arribar a l’objec�u i nomes tenim un repte per assolir exitosament la fita que ens hem proposat; la unitat d’acció polí�ca que també el poble reclama cada cop que en té ocasió. Així que el què ens cal, és anar tots junts, sense deixar que ens meni la impaciència i seguir tots els passos perquè l’anhelat viatge a Ítaca sigui finalment un fet. ■

Busti@

3/24 Televisió

Segueixo el programa del 3/24 de cada nit, i em sembla que un dels tertulians expert va dir ahir, 27 de març, que el senyor Marchena porta el judici amb molta correcció. Aquestes opinions que poden ser molt tècnicament correctes, s’allunyen al meu entendre de la qüestió principal. Perquè ens entenguem i no ens perdem en disquisicions d’elevada cultura judicial: És just que càrrecs polí�cs, elegits pel poble es�guin més d’un any i mig empresonats pels seus principis? Poden seguir tan “panchos” jutjant, quan a l’Europa civilitzada no els han donat la raó i protegeix els exiliats? Poden, des de l’Estat, gastar-se milions en vigilar i buscar les falles dels nacionalistes catalans i suposa un pecat imperdonable que Diplocat hagi pagat 8.000 euros a una famosa politòloga o defensora dels drets humans perquè faci d’observadora, quan ells es gasten els milions sense rendir comptes? Són tan carallots quan pensen que nosaltres no podem fallar ni en els pe�ts detalls , i ells poden malversar, men�r, EL FRANCOLÍ

empresonar, i aplicar un 155 a un poble germà perquè només vol votar? Tornem a la terra de la gent normal i anem recopilant els capítols de la història de les mils i mils d’ofenses i privacions de llibertat, atacs a la llengua, guerres cruentes, cops d’Estat, inclusius afusellaments, etc….i no ens perdem en els procediments judicials. Crec de bona fe que molts catalans mereixen l’escarni com ens cas�ga l’estat espanyol durant segles i que alguns catalans no mereixen tenir mai la llibertat total d’un estat independent, però hi tenim dret. Només demanen ésser lliures i sobirans, com és l’estat opresor. No podem veure-ho així la gent corrent del poble català. Deixem-nos de legalitats imposades que impedeixin la llibertat dels pobles. Eusebi Majós Nota: Afirmo que serem tractats com a colònia fins que no aconseguim la llibertat com a poble.

4

ABRIL 2019


L'exili

retorns forçats al país i les consegüents penes de mort. Cal recordar, ara i aquí, que una de les exigències des de Catalunya a l’Espanya democrà�ca, fou el retorn de Tarradelles i la restauració del règim de l’Autonomia Catalana. Recordem aquella frase plaent “ JA SÓC AQUÍ”. Em dol que oblidem al President Puigdemont i la resta d’exiliats, i no els donem el respecte que es mereixen quan treballen incansablement per internacionalitzar el nostre procés. Hauríem, al meu entendre, defensar la seva legalitat i exigir el seu retorn i no pas ignorar-los com han fet úl�mament des de les pròpies files dels par�ts d’esquerres de Catalunya i també d’Espanya. Si molts catalans hem lluitat amb esforç per bandejar els desitjos dels par�ts i considerem el país com a primer, per què no ho poden fer els par�ts que es diuen demòcrates quan no respecten el bé superior d’una pàtria lliure? Mol�ssims catalans volem unió, res més.

L’Estat Espanyol con�nua aplicant una pressió polí�ca cruel als nostres presos polí�cs en un judici de vergonya, on la men�da repe�da una i mil vegades, la volen conver�r en veritat. És encara més trist i decepcionant que tots els par�ts de dretes tenen desig de venjança amb programes repressius i vergonyosos que superen inclús al 155. Els socialistes, per altra banda, treuen pit, però s’acovardeixen oblidant els seus principis i creences defensant una espanyolitat injusta. Entretant, què en pensem els catalans dels nostres exiliats, quant la nostra història n’és plena? No podem pas pensar que l’absència de familiars i amics i la renúncia a cadascuna de les sa�sfaccions i compensacions que reporta el viure al país que es�mes, pugui ésser plaent? Com a principi, és de jus�cia respectar la decisió de tots i cadascun dels membres del legí�m govern de la Generalitat de Catalunya davant un esdeveniment incert i cruel que es preparava des de l’Estat Espanyol, després de la votació d’una República Catalana. No podem de cap de les maneres establir categories d’es�ma a Catalunya, quan històricament, des del 1714, vivim els exilis con�nuament i molts d’ells han acabat amb

MISSATGE ALS ESPANYOLS, SENSE ODI Per moltes fuetades que rebem dels governs, tribunals i obscurs poders fàc�cs espanyols, mai aconseguiran que esporuguits i amb la cua entre cames, retornem fermats al refugi de la caseta del gos. Persis�rem en els nostres legí�ms anhels de llibertat. ■ Eusebi Majós

Una obsessió: l’aigua de l’Ebre Sí, efec�vament, per al nostre alcalde, David Rovira, l’aigua de l’Ebre ha estat sempre una autèn�ca obsessió. Ja ho era abans d’accedir a l’alcaldia, quan l’anterior consistori tenia la voluntat de fer un embassament, i ho va ser, des del principi del seu mandat, quan això era també el que convenia a interessos foranis, que no pas els de la nostra població, sempre favorable a l’aprofitament, només, dels cabals propis. I ara, al final, esperem, del seu periple a l’entorn de l’alcaldia, posat a fer tot allò que un dia es va proposar o va prometre (gespa ar�ficial, pavelló amb pocs diners que ja veurem quants anys s’aguanta...), i aprofitant que Espluga Viva, que sempre s’hi va oposar, no té representació a l’Ajuntament després que el cap de llista ens va trair l’any 2015 per posar-se al seu servei, ha tornat a demanar aquella aigua que, des de fora, gustosament li han concedit. L’excusa, ara, és Cunicarn. Algú ha preguntat a l’alcalde de Montblanc si estarien disposats a perllongar la canonada que porta l’aigua a la Vidriera, fins a aquella indústria espluguina? Només serien uns quants centenars de metres; però no. Ha de venir des d’on hi ha els dipòsits de Montblanc, a la par�da de La Pasquala, al peu de la muntanya, travessant tota aquella serralada, amb els barrancs de St. Joan, de La Tossa, de l’Ermita, fins a Sant Miquel. I des d’allí, travessar també el Pla de Cervera, el riu, la carretera, fins a Cunicarn. 5 o 6 quilòmetres de canonada. Els projectes de Convergència, o com es digui ara, ja no EL FRANCOLÍ

ho sé, sempre són molt cars... És clar que amb això, l’aigua ja serà a Sant Miquel i, des d’allí, podrà venir al poble. Però es que, a l’Agència Catalana de l’Aigua, li interessa estendre la canonada fins a Santa Coloma, per, una vegada allí, poder connectar la xarxa del Segarra-Garrigues i la de l’Ebre amb la del Ter-Llobregat, per derivar, quan sigui necessari, aigua cap a Barcelona. I el Consorci d’Aigües de Tarragona, que té concedits de l’Ebre 4 metres cúbics per segon i no els consumeix però fins ara els ha hagut de pagar, vol que algú la compri, tant si la necessita com si no, i es veu que hem de ser nosaltres. Amb això el senyor alcalde haurà complert tot el que s’havia proposat. Millor dit, quasi tot, perquè encara queda una cosa: els 100 llocs de treball que va prometre un dia i dels que no ha parlat més. Serà que per a ell això no té tanta importància? Sí que en té, en canvi per a les famílies que tenen un fill sense feina, o pels que en demanen a l’Ajuntament i veuen com tenen preferència els amics... Perquè aquesta ha estat en els darrers anys la línia del nostre ajuntament i de l’alcaldia d’aquest senyor. El que em sap més greu és que, per culpa d’aquell regidor que ens va trair l’any 2015, això hagi durat 4 anys més. És clar que així, ell ha pogut cobrar 700 euros al mes, i l’alcalde 25 mil a l’any. Menys mal que aviat hi haurà eleccions i, si el poble vol, això s’haurà acabat d’una vegada per totes. ■ Frederic Torruella

5

ABRIL 2019


REFLEXIONS pensaments digitals

El centre lingüís�c

M

XAVIER LOZANO

ontblanc, centre lingüís�c de Catalunya! Va proclamar Màrius Serra al pregó de la Setmana Medieval, aquest 26 d’abril. La Conca va aplaudir, potser en sen�r-se apel·lada, com poques vegades, en la capitalitat de Montblanc. Tot i que sempre present entre el públic, la gent dels pobles de la comarca poques vegades és interpel·lada en l’exercici de la capitalitat de Montblanc. És una capitalitat reconeguda i merescuda, penso jo, sobretot des que, en els úl�ms anys Montblanc ha sabut capitalitzat l’aposta pel turisme i per la indústria, en defini�va, pel lideratge econòmic de la Conca de Barberà. Però ser capital també vol dir compar�r i fer-se present a la resta de municipis. I quan Màrius Serra proclamava Montblanc com a centre lingüís�c de Catalunya s’oblida-

va que la capital és precisament l’excepció dialectal de la comarca. Montblanc és una més de les poblacions de parla oriental de Catalunya, preservadora del dialecte tarragoní, això sí, però en defini�va, situada a la banda est de la línia que separa el català de Lleida i el de Tarragona, l’occidental i l’oriental. La nostra comarca és en sí, i així ha de ser, l’autèn�c centre lingüís�c de Catalunya, i no Montblanc. Però per això cal que aquesta peculiar capitalitat se la sen�n seva municipis com l’Espluga, on sovint el nostre peculiar parlar de transició és oblidat. On som pocs els que insis�m a l’administració i als centres educa�us que d’una vegada per totes dediquin esforços a preservar el nostre dialecte. I no és així. En quantes lectures en públic, discursos, obres de teatre o re-

citals poè�cs veiem com desapareix la nostra ‘e’ i es converteix en ‘a’. Solivella en canvi, ha fet seva la capitalitat del Xipella i la defensa com a tret folklòric propi. Però no n’hi ha prou, i ara més enllà d’això, res. La nostra comarca és el centre lingüístic de Catalunya, i aquesta també ha de ser una de les nostres banderes que com el trepat, la Ruta del Cister, el patrimoni medieval o les coves de l’Espluga, ens ha de fer únics i coneguts. Cal però, una vegada més, que treballem plegats i que cada ú sigui responsable del seu. L’Espluga, per suposat, ha de ser clau en la garan�a de futur del nostre dialecte, de la nostra manera de parlar i de pronunciar les paraules. I per això cal que ens ho creguem de veritat i que les persones responsables ho situïn com una prioritat. ■

Als anys cinquanta

El Pare Bernat Morgades

Q

MANEL MORGADES

uan vaig tenir “ús de raó” vaig saber que tenia un oncle, monjo de Poblet, desterrat a França des de l’any 1950. La primera imatge que vaig tenir d’ell va ser una pintura-retrat que hi havia a casa, ves�t de cistercenc. La seva amistat amb el senyor Lluís Carulla i la seva família va fer que �nguéssim no�cies fresques tot sovint. El que més ens sa�sfeia eren les fotografies que li feia -el senyor Carulla era un gran aficionat a la fotografiaquan el visitava aprofitant els seus viatges, i ens les portava amb presents de la seva empresa.

EL FRANCOLÍ

El Pare Morgades va ser el primer monjo català de Poblet i l’ànima de la restauració del Cenobi (1941-1950). Escrivia cartes a tothom i ho va fer des de tots els mones�rs on va viure, Sant Miquel de Cuixà, Boquen, Senanque, Lerins i també des d’Avinyó i Roma. Era un bon comunicador i explicador d’històries i experiències. La padrina llegia les seves cartes quan hi érem tots i les guardava en una maleta marró. Era un tresor. Quan no hi havia carta, rellegíem les que teníem. Quan jo tenia set anys, els seus pares van celebrar els 50 anys de casats

6

i, per aquest mo�u, els seus superiors li van permetre tornar per fer la celebració de l’aniversari i la meva primera comunió a Poblet. Després ens va rebre l’Abat Garreta al seu palau. Vam dinar tota la família a casa a la masia. Va ser la primera vegada que la meva germana i jo el vam poder abraçar. Ell pensava que es quedaria després de 8 anys fora de Poblet, però no, el desterrament, fins el final. Va tornar, malalt, dos mesos abans de morir. El seu amic de sempre, Lluís Carulla, el va cuidar a casa seva. El dia abans de morir torna a Poblet per sempre. ■ ABRIL 2019


REFLEXIONS Joves escriptors

El Pecat Original d'Occident

P

JUDIT DELGADO

er tots és sabut que, com assenyalen les Escriptures, tots els individus de la Terra –excepte Maria, segons la doctrina catòlica– estem tacats pel Pecat Original (que no és un, sinó un cúmul d’aquests: el pecat de desobediència al Paradís, l’homicidi de Caïm, l’intent de suplantació del diví a Babel...) Aquests són, doncs, els actes que marquen la genealogia humana i que posen en evidència, conseqüentment, la nostra corrupció des dels temps més remots. Paral·lelament, i cenyint-nos a les fonts històriques, podem corroborar que les societats occidentals hem estat corrompudes per una por irracional que ens portava a atemptar contra allò “forà”, desconegut o incomprès –els heretges, els indis, llurs cultures...– des del principi dels nostres dies i, a dia d’avui, contra la integritat i la supervivència digna d’Orient. Així doncs, el que avui conforma el nostre Pecat Original no té altra font que l’egoisme occidental que superposa les comoditats (que no necessitats) individuals que ens permeten a cadascú de nosaltres un benestar i un nivell de vida superior que no podrien assolir-se sense sotmetre a una major quan�tat de població a nivells de vida pèssims. Dit en altres paraules, per al benestar individual i col·lec�u d’uns pocs occidentals, cal menystenir sistemà�cament tot Orient, cosa que implica, com no podria ser d’altra manera, un abús colossal i con�nuat envers la seva població, els seus recursos i el seu medi. Seguint la mateixa línia i caient, inevitablement, en el que sembla un discurs obvi i elemental, d’on provenen els nostres telèfons i cotxes, i en quines condicions han estat fabricats? I, encara més,

EL FRANCOLÍ

d’on prové una cosa tan bàsica, quo�diana i aparentment innòcua com la nostra roba? Quantes vides val anar a la moda? La violència que implica el nostre dia a dia -per no parlar del nostre pres�gi social- ha estat tan normalitzada i acceptada que hem acabat per desvincular-nos-en completament, de manera que a Occident, on hem aconseguit ignorar què passa cada vegada que consumim algun producte, hem acabat per creure que no en som responsables en absolut de tota la història que aquest producte porta amb ell, dels pocs cèn�ms que ha costat fer-lo i, sobretot, de les mans de nens, nenes i dones explotades que l’han fet a canvi d’assegurar-se molt incertament i precària la supervivència a curt termini d’una vida que podria arribar a ser molt més que un pe�t parèntesis entre l’hora de sor�r de la feina i el moment de tornar-hi a entrar poc després. Davant d’aquesta injus�cia innegable als ulls de qualsevol persona sensata, alguns occidentals amb intencionalitats molt dubtoses es creuen en potestat d’“ajudar” als -molt erròniament- anomenats “països subdesenvolupats” fent voluntariats i prenent la inicia�va en una lluita que no han de liderar. Això és, prenen un rol de “tutor d’un país adult i madur” per ajudar a créixer un país que ha estat infan�litzat als nostres ulls i al qual no hem deixat dur a terme la seva pròpia trajectòria històrica. El més lamentable de tot és que aquestes ac�tuds colonialistes i eurocèntriques no són condemnades, sinó que són premiades constantment per altres occidentals que, amb remordiments que no saben com pal·liar, creuen que ajudar algú és sotmetre’l a les pròpies direc�ves i al que ells anome-

7

nen “desenvolupament” (que és una gran men�da i que, a més a més, sotmet a tots els individus i societats de la Terra a una mena de “rang” en què l’estadi úl�m assolit assegura un suposat benestar i superioritat respecte totes les altres èpoques i formes de viure). En defini�va, els europeus hem aconseguit, una vegada més, donar-li la volta a la realitat i fer veure que la nostra “ajuda desinteressada” té com a fi úl�m op�mitzar les vides a Orient, en comptes de començar a admetre que la qualitat lamentable d’aquestes vides es deu als nostres capricis i es�l de vida capitalista i accelerada. I malgrat que els ciutadans corrents, nosaltres, els consumidors dels productes fets en pèssimes condicions, ens esforcem en fernos creure a nosaltres mateixos que els responsables de la barbàrie que comesa són les grans empreses i les mul�nacionals, la realitat és massa evident com per seguir sent ignorada i disfressada: tu, lector/a, de quanta explotació i misèria n’ets responsable i, encara més, creus poder afirmar que les persones – potser nens i nenes– que van fabricar el que duus posat segueixen vives? ■

ABRIL 2019


un cop d’ull

Camí del sud

I

ANDREU MORTA

com plou! La pluja –tan bona per als conreus com an�pà�ca per al viatger– empeny el dia cap a l’avorriment i a nosaltres ens fa avançar el viatge a Alacant que pensàvem emprendre l’endemà, tot esperant que pel camí amaini la rufagada o puguem trobar aixopluc per passar-hi la nit a l’abric de l’aiguat. A l’hora de dinar som a l’alçada d’Ulldecona i deixem l’autopista. Ulldecona és una d’aquelles poblacions que has albirat de lluny moltes vegades però sempre l’has passat de llarg sense aturar-t’hi, així que serà bo de conèixer-la una mica. Trobem taula al teatre de l’Orfeó Montsià. Aquí, des del 1955, s’hi representa “El drama de Jesús” o “Passió d’Ulldecona”, un text senzill i amarat del fervor i l’abrandament espiritual propis de l’època, que també explica les representacions fetes en castellà que, a par�r del 1993, s’alternen amb la bella versió catalana de Jaume Vidal i Alcover. L’actuació, espectacular. L’escenografia i la il·luminació esplèndides. I molta gent a l’escenari. Uns amables acomodadors ens permeten veure-ho tot des d’una galeria alta on apreciem millor el moviment escènic i el gaudim a pleret. L’accent ”ulldeconenc” fa que el castellà soni, posem, curiós. La posició elevada ens mostra en la foscor de la platea la lluïssor de

EL FRANCOLÍ

diverses pantalles (“tablets” i mòbils) enceses. És un costum –gairebé diria una dependència aviciada– que prolifera, cada dia més, als teatres. La inconsciència –i la barra– d’aquesta gent distreu els actors i en dificulta l’actuació. Abans d’alçar el teló es demana que s’apaguin els mòbils, tauletes i altres artefactes, però ni cas. Dormim en un hotel pe�t i acollidor. L’endemà, a l’hora d’esmorzar, trobo la mestressa en animada conversa amb un xicot de Morella sobre modismes lingüís�cs que sonen diferent en el català i el valencià de cadascú. Entro en la conversa per dir-los que, a mi, el que m’agrada és l’accent de tots dos. Ella, una mica acomplexada, diu: “És que nosaltres parlem un català molt avalencianat”. “Senyora –replico–, en tot cas són els d’enllà del Sènia que parlen un valencià molt ulldeconitzat. Si us plau, no perdi mai el seu preciós accent ni les paraules genuïnes de la seva parla. Això ens empobriria a tots, als d’amunt i als d’avall”. Riem junts. L’idioma ens uneix i ens agermana. Nord i sud: cors diferents, una sola llengua. Visitem el castell. Interessant. I endreçat. Però, amb la terra xopa, no és possible visitar les oliveres mil·lenàries que abunden al terme: la pluja ha enfangat el terreny i ens enllotaríem sense remei. Pensar-hi impacta i un cal-

8

fred ens fibla l’esquena: aquests arbres arrelen al lloc des de fa més de dos mil anys. Dos mil! Han vist néixer el Jesús real d’aquesta «Passió» que els ulldeconencs representaran avui; han vist avançar els elefants d’Anníbal camí dels Alps per atacar Roma i els legionaris d’Escipió l’Africà camí d’assolar Cartago; han escoltat el cadenciós trepig de les hosts del Conqueridor camí de València per annexionar-la a la Corona d’Aragó; i Colom tornant d’Amèrica (les “Índies Occidentals”, creia ell que eren); han vigilat l’escriptura de Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell i Cervantes; han aplaudit com a Xà�va capiculaven Felip V; han plorat la quinta del biberó delmada a l’Ebre, han suportat els esbirros del dictador i han admirat la lluita clandes�na d’un poble que no es rendeix per salvar la llengua; han superat la Transició –“modèlica” diuen–, el 23F, l’abdicació del penúl�m Borbó i l’ara. S’il·lusionaren amb la «Via Catalana», i pateixen l’atàvica manca d’unió dels catalans. Què els queda per veure? Espero i desitjo que sigui la llibertat i la independència de la nostra terra. I que sigui aviat, esclar. Que no calguin dos mil·lennis més. En resum: un goig inesperat sota la pluja, un tast saborós i una sentor per repe�r-lo... Seguim viatge país avall, cap al sud lluminós i curull de goig de viure. ■

ABRIL 2019


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Jaume Vendrell és l'alcaldable d'Espluga Viva - Candidatura de Progrés a les municipals Jaume Vendrell serà el cap de llista d’Espluga Viva – Candidatura de Progrés a les eleccions municipals del 26 de maig. Era l’únic candidat que quedava per confirmar, s’ha fet públic amb la proclamació provisional de les candidatures. A més a més, el nom evidencia que la formació ha renovat la coalició amb el PSC tal com va fer el 2015 per primera vegada. Vendrell és conegut com ‘el Nunci’, pel seu passat familiar en l’exercici d’aquesta feina al poble. Membre actiu dels Armats de l’Espluga des de la seva fundació el 2010, exerceix la figura de centurió. Collaborador actiu del Pessebre Vivent de l’Espluga com a muntador i figu-

rant. D’ofici és constructor. Espluga Viva no va confirmar fins dissabte passat que concorreria a les eleccions i Vendrell ha assegurat que va de número u perquè a Frederic Torruella, l’impulsor i número tres, “no li sor�a cap cap de llista” i volia donar suport perquè Torruella és “l’ànima de la polí�ca”. El cap de llista ha explicat que de moment només s’han reunit una vegada i que tenen tres objec�us: fer una nova sor�da a la zona del darrere de l’escola Mar� Poch, fer una campanya de recollida dels excrements dels gossos i el reciclatge. Enganyat per Francesc Sánchez El passat diumenge 21 d'abril, l’EFMR

avançava que tres persones d’Espluga Viva finalment serien suplents de Nova Espluga. Vendrell també havia de ser suplent de la FIC, però serà el cap de llista d’Espluga Viva. Preguntat per aquesta qüestió, Vendrell va dir que Francesc Sánchez, alcaldable de la FIC, “va venir amb mentides a casa meva”. Segons va explicar el d’Es- Contingut multimèdia a EFMR.cat pluga Viva, Sánchez va anar a casa de Vendrell assegurant que Torruella no feia llista perquè no tenia suficients dones. ■ Arnau Martínez │ EFMR.cat

Un grup de tabernesos s'emporta diversos símbols independen�stes La ma�nada del passat 17 d'abril es van emportar diversos A través de Twi�er, el grupuscle va assegurar que amb aquessímbols independen�stes que estaven al balcó del Casal de ta acció es va “alliberar l’espai públic” de Rodonyà, Montl’Espluga de Francolí. També van arrencar la placa de plaça blanc, l’Espluga de Francolí, Pira i La Guàrdia dels Prats. ■ 1 d’octubre de la rotonda del davant. Un col·lec�u autoaArnau Martínez │ EFMR.cat nomenat Resistencia Alta Tabarnia va reivindicar l’acció per Twi�er. Els fets van succeïr entre quarts de dues i quarts de quatre de la ma�nada, però no hi ha cap tes�moni del moment. Concretament es van endur quatre llaços grocs de fusta, la pancarta “Fake Jus�cie” de l’Assemblea Nacional de Catalunya i una estelada que estava sos�nguda per un màs�l. Des del Casal van assegurar que no denunciaran els fets perquè l’edifici és municipal i qui té la potestat és l’Ajuntament de l’Espluga. També van arrencar les tres plaques de la rotonda del davant, de la plaça 1 d’octubre. Aquestes es van col·locar l’octubre de l’any passat per recordar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017. A més a més del nom de la plaça, s’hi podia llegir: “en record dels fets esdevinguts a Catalunya l’1 d’octubre del 2017”. EL FRANCOLÍ

9

ABRIL 2019


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El seguici de l'Espluga, protagonista de les figures de xocolata de la pas�sseria Cobo Els gegants de l’Espluga: els neolí�cs i els que representa elements del de l’Esplu- pies, retallava els dibuixos, etcètera”, ha regegantons, un diable, un graller, un �m- ga. David Cobo va confessar que feia cordat David Cobo. Ell forma part de la terbaler i els bastoners són algunes de les temps que hi donava voltes i enguany va cera generació i a casa conserva alguna fofigures de xocolata que hem pogut tro- començar a treballar-hi. Igual que les al- to de quan tenia 7-8 anys i ja va fer la seva bar a l’aparador de la pas�sseria Cobo tres figures, les va fer amb ous i esferes, primera figura de xocolata. de l’Espluga de Francolí. Per primera ve- “d’aquesta manera són més simpà�ques, A més dels elements del seguici, tamgada, aquest establiment ha elaborat fi- amb un ull més gran, l’altre més pe�t”, bé han elaborat altres figures com un flagures de xocolata on els elements del se- va dir el mateix David Cobo. menc, un elefant o unes ovelles “esgarL’empresa familiar va començar l’any riades”, tot fent una cucada d’ulls a aquesguici han estat els protagonistes. “És totalment artesanal, comences 1955 fabricant carquinyolis i el 1964 van ta tradició tan espluguina que enguany amb la xocolata líquida i celebra els 25 anys. Tamacabes amb la figura que bé han ideat un monsvols”, va explicar el pas�stre de colors on l’infant ser David Cobo a l’EFMR. podrà pintar de xocolaLes figures estan fetes amb ta d’un color determious i esferes de xocolata. nat la figura. La pas�sHi han treballat durant setseria Cobo de l’Espluga manes perquè cada figura preveu vendre desenes requereix el seu temps: figures de xocolata dipensar la idea, fer un esrectament a la bo�ga i bós, dissenyar-ho i després enelaborar la figura. En el cas Les figures de xocolata que representen el seguici espluguí. David Cobo cara Contingut multimèdia a EFMR.cat dels gegants, primer es fa més el cos, el nas, les orelles i les mans amb adquirir una pas�sseria que es traspassa- que es vendran a esous de xocolata amb llet i després, amb va. És llavors quan van començar a elabo- tabliments del Camp rar pas�ssos i cada vegada que arribava de Tarragona i de xocolata plàs�ca, es vesteix cadascun. La pas�sseria Cobo no és la primera Pasqua,mones.“Abanssempreanavaamb Barcelona. ■ que es fixa amb el seguici fes�u quan ar- concordança amb els clàssics de Disney. El Arnau Martínez │ riba Pasqua, però sí que és la primera meu pare comprava els llibres, feia fotocòEFMR.cat

L’Espluga aprova ac�var la recollida de la brossa porta a porta el 2020 L’Espluga de Francolí se sumarà al sistema de recollida de les escombraries porta a porta l’any vinent. Es va anunciar al ple ordinari d’aquest mes d’abril amb l’aprovació per unanimitat del Conveni de delegació entre el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de l’Espluga per l’exercici de la prestació dels serveis integrals de la recollida, transport i tractament dels residus municipals. El regidor de Medi Ambient, Antonio Vendrell, va explicar que amb aquest sistema, en un inici, s’encarirà el servei i després el que recicli més, li sor�rà més econòmic. Sobre aquest tema, el cap de l’oposició, Jordi Miró, ha demanat estudiar la possibilitat d’apostar pels contenidors intelEL FRANCOLÍ

ligents, emmirallant-se amb el municipi de Rocafort de Queralt. Des que van implantar aquest sistema al poble, el reciclatge ha millorat un 10% i pel que fa a la recollida de l’orgànica, ha pujat fins al 128%. Contingut multimèdia a EFMR.cat Cal recordar que l’any passat, la Unió Europea va aprovar una norma�va comunitària que fixa objec�us obligatoris de reciclatge de residus urbans que aniran creixent de forma gradual. Està previst que el 2035 s’aconsegueixi reciclar el 65% de les escombraries. ■ Arnau Martínez │ EFMR.cat

10

ABRIL 2019


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Comencen les obres d'arranjament de la zona espor�va de l'Espluga El dia de Sant Jordi, el dimarts 23 d’abril, s’iniciaren les obres d’arranjament de la zona espor�va de l’Espluga. Aquesta va ser la proposta guanyadora dels pressupostos par�cipa�us. Aquest projecte va ser el que va obtenir més vots, 78 en total. La inicia�va preveia l’arranjament i pavimentació amb reg asfàl�c del camí que uneix l’aparcament superior del Camp de Futbol fins al Camí de Milmanda, incloent-hi l’aparcament inferior del Camp de Futbol, tot adequant la zona del nou pavelló municipal d’esports i del nou camp de gespa. Aquesta idea va guanyar per àmplia majoria i s’hi inver�ran els 20.000 euros de la par�da dels pressupostos par�cipa�us.

Posada a punt de diversos espais de la via pública D’altra banda, aquests dies s’estan duent a terme diversos arranjaments d’espais de la via pública a l’Espluga de Francolí. Ja estan en marxa pe�tes obres a l’estació de trens i al carrer de Milmanda i després de Setmana Santa, encara s’iniciaran algunes pe�tes intervencions urbanís�ques. Pel que fa a l’estació de tren, amb el personal del Pla d’ocupació s’estan arreglant les escales i la vorera que van del pont de la via del tren, a l’avinguda Catalunya, fins a la mateixa andana. Aquesta obra estava prevista pel pressupost d’enguany i compta amb una par�da de 15.000 euros aproxima-

dament. Al mateix temps, una empresa externa està refent un tros de vorera al carrer Milmanda que s’havia deteriorat amb el temps. Els pròxims dies també es farà una vorera a la plaça del Casal. Aquesta inicia�va sorgeix d’una de les propostes dels pressupostos par�cipa�us que tot i no guanyar, la regidoria de Serveis municipals �rarà endavant gràcies al pressupost del 2019. En una altra línia, es remodelarà la xarxa de clavegueram dels carrers Còrdova i de l’Arc. Aquests dies, també s’està tallant, puntualment, la circulació d’alguns carrers perquè la brigada està repintant la senyalització horitzontal del municipi ja que no s’havia fet en els úl�ms tres anys. ■ Redacció │ EFMR.cat

La solidaritat de Raül Arenas permet publicar 1.500 exemplars del conte de la Noe Gaya Una sala plena del Casalet va veure rega. D’aquesta manera, s’han editat i com l’espluguina Noe Gaya, afectada publicat 1.500 exemplars del conte inper una lesió cerebral a causa d’un ac- fan�l. La família de la Noe s’ha mostrat cident de trànsit, complia el seu som- molt agraïda, igual que el corredor. Els ni de publicar el segon conte. El llibre infan�l porta per �tol ‘Aprenent a volar’ i recull la història d’una papallona que no pot volar, però ho acaba aconseguint amb un polsim màgic. Aquest conte ha estat possible gràcies al repte solidari ‘Sempre endavant’ del targarí Raül Arenas. El corredor ha recaptat 5.100 euros després d’aconseguir recórrer el març passat els 190 quilòmetres que separen Llívia de Tàr- Presentació del llibre "Aprenent a volar". Jofre Majoral EL FRANCOLÍ

11

diners els ha aconseguit gràcies a la solidaritat de desenes de persones que han par�cipat de diversos sortejos i han comprat el marxandatge de la inicia�va, també d’empreses que hi han col·laborat. La presentació va començar amb la intervenció de Montse Bosch que amb l’ajuda dels nens de la sala, va anar presentant els personatges del llibre. També va explicar els tres valors del conte: esport, valen�a i amor. Bosch va afirmarr que la família de la Noe Gaya “ha estat la seva columna de llum que l’ha ajudat a complir el seu somni”. ■ Arnau Martínez │ EFMR.cat ABRIL 2019


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L'Espluga viu un nou Divendres Sant amb el Viacrucis i els Armats La tradició del divendres Sant va tornar a arrencar amb força a l’Espluga de Francolí, amb el tradicional viacrucis al Calvari pels carrers del Capuig i el Castell, recuperat el 2015 per la Confraria del Sant Enterrament. El misteri del Natzarè va sor�r a dos quarts de 10 del ma� acompanyat dels armats i la comunitat parroquial i va acabar les 14 estacions a l’església Vella. Exposició dels Misteris i Guàrdia dels Armats Com ja és habitual des del 2010, quan

van recuperar-se els Armats de l’Espluga, l’exèrcit romà va fer la seva habitual exhibició ma�nal a la Residència Jaume I i després es va presentar a la població, amb una actuació a la plaça de l’església. L’església Nova, pendent dels estudis geològics A causa del vent, però, els misteris de la Processó del Sant Enterrament es van haver d’exposar a l’interior de l’església Nova, tancada per les esquerdes a la cúpula. Els visitants van poder accedir-hi no-

La guàrdia dels Armats de l’Espluga a l’Església Nova. Xavier Lozano

més fins el ganzell, on es van situar els passos. L’accés a la resta del temple es va limitar, ja que encara s’han d’acabar les prospeccions geològiques. Durant tot el dia els Armats de l’Espluga van fer guàrdia a les portes de l’església Nova, vetllant el Sant Crist. A la tarda van actuar de nou a dos quarts de 7, després de la celebració de la Passió a l’església Vella. A la nit van anar a buscar la Bandera de la Sang a dos quarts de 10 de la nit, per donar inici a la processó del Sant Enterrament a les 10 de la nit. ■ Xavier Lozano Bosch │ Espluga Audiovisual

Exposició dels misteris a l'interior de l'Església Nova. Xavier Lozano

Els Armats de l'Espluga s'independitzen de la Confraria i la Parròquia Nova etapa de l’Agrupació d’Armats de l’Espluga, a les portes de celebrar el seu 10è aniversari, l’any 2020. El grup s’ha independen�tzat de l’en�tat que el va veure néixer, la Confraria del Sant Enterrament. L’en�tat religiosa adscrita a l’Arquebisbat de Tarragona i que té com a conciliari el rector de la Parròquia de l’Espluga no ha pogut evitar el procés de disgregació de la seva agrupació d’Armats. Nova Junta i direcció El col·lec�u va iniciar fa uns mesos els passos de cons�tució com a en�tat cultural sense ànim de lucre, distanciant-se dels organismes religiosos, i aconseguint major autonomia. El col·lec�u, format per una trentena de persones, ha escollit una nova Junta Direc�va, presidida per Joan Amigó. L’acompanyen Marc Anglès a la tresoreria i Lluís Álvarez com a secretari. EL FRANCOLÍ

Amb tot, la Confraria del Sant Enterrament liderada per Roser Gili segueix sent la propitària de totes les armadures i vestuaris adquirits el 2009 per fer realitat el projecte de recuperació dels Armats de l’Espluga el 2010. L’en�tat religiosa va inver�r prop de 15.000 euros en l’adquisició de tot el material. Ara, mitjançant conveni, la Confraria del Sant Enterrament ha cedit l’ús -no la propietat- a l’Agrupació d’Ar- Contingut multimèdia a EFMR.cat mats, que en �ndrà cura i en farà el manteniment. L’organisme religiós seguirà actiu ara amb l’organització de la Processó del Sant Enterrament i de la resta d’elements que la formen. ■ Redacció | Espluga Audiovisual

12

ABRIL 2019


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Rosa Vendrell reivindica el safareig "com un L'espluguí Marc Amill, subcampió en equips de espai de memòria" al Museu de la Vida Rural tennis taula de Catalunya La periodista i dinamitzadora cultural Rosa Vendrell va dur a terme una xerrada on va remarcar constantment la gran importància que van tenir els safareigs, sobretot per les dones. Segons Rosa Vendrell “el safareig és un espai patrimonial i un espai de memòria“, a més va afegir: “reivindico, com a feminista, periodista i comunicadora, que un safareig és un espai de memòria perquè les dones hi han treballat, hi han socialitzat, s’han alliberat o han cantat”. Aquesta ac�vitat, anomenada “Memòries líquides. Veus dels safareigs“, va reunir a una desena de persones, en torn del safareig del Museu de la Vida Rural. L’acte no va ser una conferència o xerrada qualsevol, sinó que Rosa Vendrell va aprofitar per cantar, per recitar textos o poemes i per fer par�cipar la gent durant bona part del mateix. Així doncs, segons ella: “aquest acte és com un programa de ràdio en directe”. ■ Eduard Sánchez │ Espluga Audiovisual

El jove jugador de tennis taula Marc Amill acompanyat de Cesc Carrera i Adrià Macià han guanyat aquest cap de setmana els campionats de Catalunya de Joves de tennis taula en categoria aleví. Marc Amill, que competeix amb el CTT Les Borges Blanques, només van perdre en la final contra el Girbau Vic TT. Els alevins del CTT Borges han competit als campionats de Catalunya de Joves que s’han celebrat a la població de Valls del 13 al 18 d’abril. Els resultats se sumen a l’Open Catalunya de l’any passat que Amill va ser campió en categoria benjamí. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisual

"Memòries líquides. Veus del safareig" al MVR. Edurard Sanchez

Marc Amill, segon classificat amb l'equip CTT Borges. Cedida

Cal Tullet, entre els millors forns de pa de Catalunya El forn de pa Cal Tullet de l’Espluga de Francolí s’ha situat entre els millors forns de pa de Catalunya després d’arribar a la final de la Ruta del Bon Pa de Catalunya, organitzada per l’associació Panà�cs. A la crida de l’associació s’hi van presentar més de 160 forns d’arreu del principat i a cada establiment se li va posar una puntuació d’entre 1 i 100 punts. Tots els que van superar els 70 punts, s’han inclòs a la selecta llista. Entre els factors que s’avaluaven trobem la forma i l’aspecte, el pes, la crosta, la molla o el sabor, entre d’altres. ■ Redacció | EFMR.cat EL FRANCOLÍ

13

Contingut multimèdia a EFMR.cat

ABRIL 2019


NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Els joves acollits de l’Espluga majors d’edat es reubicaran en pisos tutelats Ja fa sis mesos que el Youssef Ma�ihsa i tramitar aquest número costa ara mava creuar l’estret amb una pastera, tot teix entre vuit i nou mesos de mitjana. cercant un futur millor. És d’un poble Des de la Generalitat tenen clar que del costat de Tànger i va pagar 50 euros “no deixarem cap noi al carrer” quan per poder arribar a la península. Des- compleixin els 18 anys, subratlla Tarraprés d’estar quatre dies amb un amic a gona. “Els nois volen seguir amb el proAlmeria, estrangeria es va fer càrrec d’ell jecte de formació per treballar i enviar i el van portar amb autobús cap a Barcelona. Un cop allà, la DGAIA va exercir de tutor i el van derivar a l’Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí. “Quan vaig arribar a Espanya, no tenia papers ni res, pensava que em retornarien cap al Marroc”, afirma el Youssef, “amb l’ajuda del director del centre, l’Ángel, tot va ser més fàcil”, diu. Només té una cosa clara: vol treballar a Catalunya, “del que sigui, però a Catalunya”, insisteix. Acaba de cum- Joves acollits fent classe a l’alberg. Ridouane El Ghazy plir els 18 anys i en aquest moment pot decidir el seu futur més im- els diners que guanyin a les seves famímediat: quedar-se a l’alberg o marxar. lies”, comenta Francesc Tarragona. Cap a l’emancipació dels joves El Youssef ha optat per la primera. De vuit a nou mesos de mitjana per La Fundació Diagrama és l’en�tat que ges�ona des del setembre de 2018 la aconseguir el NIE Aquesta és la història del Youssef, però tutela dels nois de l’Espluga i qui els podria ser la de desenes de joves que acompanya. “El que buscàvem era una des de l’es�u passat arriben a albergs acollida, sabem que aquests nois, emocom el de l’Espluga cercant un projec- cionalment deixen una família i tota una te de vida. Els albergs però, havien de vida enrere”, explica el director del censer un lloc provisional. “L’any passat van tre, Ángel Murcia. És per això que van arribar gairebé 3.700 nois a Catalunya i apostar per “crear un àmbit familiar, de va ser un tsunami. Llavors es van habilitar espais que no eren idonis com els albergs”, recorda el director dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Família del Camp de Tarragona, Francesc Tarragona. Tan gran va ser l’arribada que la Generalitat no va ges�onar correctament aquesta acollida i alguns menors van dormir en comissaries dels Mossos d’Esquadra. El primer pas és aconseguir un número d’iden�ficació, “els papers”. Sense el NIE, gairebé no poden fer res els joves, per exemple no poden accedir a una formació reglada. Immigració és competència del Govern de l’Estat Espanyol EL FRANCOLÍ

14

seguretat, perquè aquests nois poguessin desenvolupar tot el potencial que tenen dins”. La pròxima fita és l’emancipació dels joves majors d’edat en pisos o cases tutelats. Aquests estaran situats a la mateixa àrea on els centres d’acollida, però encara no s’ha volgut dir a on. Ara, a banda de cursar assignatures convencionals com català, castellà, geografia o matemà�ques, els monitors ensenyen als joves com elaborar un currículum o com preparar una entrevista de feina. També estan adquirint hàbits com rentar la roba o fer la compra. El Youssef sap que s’han d’espavilar perquè “al pis no �ndrem l’educador”, com reconeix ell mateix. A més a més, alguns d’ells han començat una formació més específica com un curs de cuina amb Concac�va. Pisos tutelats a l’Espluga com a opció temporal Preguntat a l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, per si el municipi podria oferir algun d’aquests pisos tutelats, Rovira comenta que l’administració local “no es pot plantejar” aquesta possibilitat “in eternum perquè no té recursos”, diu l’alcalde. Sí que s’ha mostrat obert si és una opció temporal i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. ■ Redacció │ EFMR.cat

ABRIL 2019


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Vi Fa Sang enceta la cinquena edició teixint sinergies amb el Museu de la Vida Rural La cinquena edició del Fes�val internacional de novel·la criminal en català de l’Espluga va donar el tret de sor�da el passat divendres 5 d'abril a la tarda. Un any rodó que arriba carregat de novetats i amb una aposta clara per “teixir sinergies”, amb paraules de la co-

Inaguració d'El Vi fa Sang. Arnau Mar�nez

missària, Margarida Aritzeta, amb el Museu de la Vida Rural. Els úl�ms anys, la majoria d’actes

EL FRANCOLÍ

del fes�val ja s’han celebrat al MVR i enguany l’equipament torna a ser l’epicentre. Durant els discursos de la inauguració, amb la presència dels dos comissaris, Salvador Balcells i Margarida Aritzeta, l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, el delegat de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs i la directora del Museu, Gemma Carbó, s’ha verbalitzat aquesta unió. Beca de producció teatral de temà�ca criminal Aquesta relació va més enllà de la cessió de les instal·lacions de l’equipament, a par�r de l’any vinent, el Museu donarà una beca de producció teatral de temà�ca criminal. És un projecte entre el MVR, el fes�val i l’Ajuntament de l’Espluga. L’administració local cedirà els locals del carrer dels Templaris perquè els ar�stes, opcionalment, els u�litzin com a residència. L’alcalde de l’Espluga i president del fes�val, David Rovira, ha aprofitat per agrair als dos comissaris l’aposta que van fer ara fa cinc anys, “gràcies per creure amb l’Espluga”, ha dit. També s’ha acomiadat de la presidència del certamen, tenint en compte que no es presenta com a número u en cap llista electoral. A la inauguració tampoc ha faltat un comentari sobre el procés polí�c que viu Catalunya: “Lamento que els escriptors �nguem tanta competència”, ha dit Agràs ironitzant, “quan sents algunes declaracions que s’estan fent al

15

Tribunal Suprem veus que la capacitat de fabulació d’algunes persones és realment inabastable perquè davant d’unes imatges, veuen coses que realment no hi són”, ha afegit. El cadàver de Laura Palmer Després dels parlaments, els assistents van gaudir d’una copa de vi de la DO Conca de Barberà i es va donar pas a la primera presentació de novel·les criminals per part de l’editorial AlRevés. El Museu de la Vida Rural s’ha ves�t per a l’ocasió amb un diorama tema�tzat. El cadàver de Laura Palmer de la sèrie Twin Peaks reposa a terra envoltada de plàs�cs, tot fent referència a l’exposició temporal de l’equipament que porta per nom ‘Plàs�c’. Agraïment a l’alcalde David Rovira El fes�val ha tancat la cinquena edició amb una assistència de públic notòria, sobretot dissabte a la tarda. A l’ate de cloenda, els comissaris han aprofitat per donar un detall a l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, “per creure amb el fes�val des d’un inici”, en paraules del mateix Balcells. Rovira ha dit que acceptava el record, però que era un “treball compar�t”, dels organitzadors del fes�val i de tot l’Ajuntament. El 2019 ha servit també per incorporar diverses novetats com un concurs de microrelats a Twi�er o una major presència dels editors. Dues propostes que l’organització ha dit que repe�ran l’any vinent. A més a més, el Mu- Contingut multimèdia a EFMR.cat seu de la Vida Rural ha presentat una beca de producció teatral de temà�ca criminal que es durà a terme amb l’Ajuntament de l’Espluga. ■ Arnau Martínez│ EFMR.cat ABRIL 2019


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Do Re Mi Fa Flor: col·laboracions i varietat d'es�ls per explicar la primavera El tercer disc del projecte Do Re Mi Fa Un disc amb denominació d’origen ja està a la venda. Amb l’edició de La De fet, una de les apostes ha estat Musca, el músic Sergi Esparza i el pro- convertir el disc en un treball colductor musical Ferran Andechaga pre- lectiu i un exemple n’és l’enregistrasenten ara un àlbum dedicat a la pri- ment de cors que es va organitzar el mavera que destaca pel nombre de col- passat mes de gener al Teatre del Calaboracions amb les quals han volgut sal obert al públic en general, però donar més qualitat al treball. La porta- també la participació del Cor TLP, enda i les cançons del disc Do Re Mi Fa Flor s’han donat a conèixer aquest dissabte al Museu de la Vida Rural. Malgrat estar pensat per als infants, com defensen els dos autors, el disc no defuig de cuidar el llenguatge musical i, de fet, combina diversos estils. Al Do Re Mi Fa Flor s’hi pot escoltar música pop, una cúmbia, un tango, una sevillana o, per exemple, una peça amb sons africans. Pel que Presentació del disc Do Re Mi Fa Flor. EFMR fa a les col·laboracions, el projecte s’ha servit de nombrosos mú- tre d’altres. En definitiva, desenes de sics del territori amb l’enregistrament persones han format part del procés creatiu d’aquest tercer disc i durant d’instruments i veus.

la presentació els dos autors també han volgut seguir en la mateixa línia fent partícip el públic de l’enregistrament d’una cançó. D’aquesta manera, a més d’explicar el projecte, Esparza i Andechaga han ensenyat com graven les cançons. De l’octubre a l’abril, dues estacions per enlles�r un disc de primavera Es�u, hivern i ara primavera. Amb la producció dels tres discs els autors es donen per sa�sfets, però no descarten completar les estacions de l’any amb una quarta publicació sobre la tardor, malgrat que ja avancen que cada vegada els resulta més complicat trobar idees per les lletres. Sense mirar encara més enllà, el projecte musical posa punt final a gairebé sis mesos de treball per fer arribar el Do Re Mi Fa Flor als punts de venda del territori. ■ Gerard Bosch │ Espluga Audiovisual

L'Espluga celebra el Dia Mundial de l’Ac�vitat Física difonent hàbits saludables El passat 6 d’abril va ser el Dia Mundial de l’Ac�vitat Física, i l’Espluga ho va celebrar el dissabte 13 d'abril amb una marxa nòrdica, a més d’un esmorzar saludable i una masterclass de zumba. Una trentena de persones van par�cipar durant la jornada que va començar a les 9 del ma� amb una marxa nòrdica organitzada des de Drac Ac�u. A les 11.30h tots els par�cipants van tenir un esmorzar saludable a la plaça Sant Isidre que va seguir amb una masterclass de zumba a càrrec de Jordi Giralde. Mentrestant, pels més pe�ts, van tenir l’oportunitat de realitzar jocs espor�us, populars i coopera�us. Enguany és la quarta edició del Dia espluguí de l’ac�vitat �sica que ha anat canviant de format, amb taules rodones o ac�vitats, sempre però, mantenint el mateix objec�u de sensibilitzar la població sobre l’epidèmia del seEL FRANCOLÍ

dentarisme i promoure l’ac�vitat �sica com un element essencial per a la salut i el benestar de les persones. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisual

16

Masterclass de zumba a la plaça Sant Isidre. Pep Morató

ABRIL 2019


L'ACTUALITAT

ERC guanya de forma clara a l'Espluga i a la majoria de municipis de la Conca de Barberà Seguint la tendència de moltes comarques catalanes, la Conca de Barberà ha donat la victòria a ERC en aquestes eleccions generals del 28-A. La majoria de municipis d’aquesta comarca han fet guanyador a ERC i, en els pobles on els republicans no han quedat primers, la victòria ha estat per Junts per Catalunya, fent visible el clar domini del vot sobiranista a la Conca. Si mirem la comarca de forma global, ERC ha ob�ngut la victòria en 17 dels 22 pobles, mentre que JxCAT ha quedat en primera posició en 5 municipis, com són Forès, Llorac, Savallà del Comtat, Vallclara i Vallfogona de Riucorb. Pel que fa a Montblanc, capital de la comarca, el triomf dels republicans ha estat aclaparador, duplicant en vots a la segona força (JxCAT) i emportant-se quasi la meitat dels vots totals a la vila. Així doncs, ERC ha ob�ngut el 40,19% dels vots dels montblanquins, la qual cosa es tradueix en 1.616 paperetes a favor d’Esquerra. En segon lloc, però amb força distància, ha quedat Junts per Catalunya, amb 824 vots i un 20,49%. Amb 654 vots i un 16,26% es troba el PSC, situat en la tercera posició de forces més votades a Montblanc.

Pel que fa a la resta de par�ts, Ciutadans quasi triplica en vots al Par�t Popular, obtenir 240 votants, enfront dels 91 dels populars. VOX també irromp a la capital de la Conca de Barberà amb 74 vots (1,84%). A L’Espluga de Francolí, ERC també duplica en vots a JxCAT Com ha passat a Montblanc, en municipis com L’Espluga de Francolí, ERC també ha duplicat de llarg en vots a JxCAT. Un 46,2% dels votants espluguins han fet confiança a la formació republicana amb 986 vots, mentre que un 20,29% ha votat per Junts per Catalunya. Amb una mica menys de la meitat de vots, es troba el PSC en tercera posició amb 12,56%, seguit d’En Comú Podem (6,19%) i de Ciutadans amb 104 vots (4,87%). VOX ha ob�ngut 40 vots a L’Espluga de Francolí, just per sota del Par�t Popular, que n’ha ob�ngut 60. En pobles com Santa Coloma de Queralt també s’ha repe�t l’ordre ERC, JxCAT, PSC. En aquest cas, ERC ha ob�ngut el 39,7% dels vots, seguit de Junts per Catalunya amb el 28,46% i del PSC amb l’11,11%. En aquest municipi el PP i VOX han ob�ngut gairebé el mateix nombre de vots amb 33 pels populars i 31 per VOX. ■ LaConcaDiari

L'espluguina Íngrid Guillén, guanyadora del concurs de microrelats del SIAD L'espluguina Íngrid Guillén Rauter, de tan sols 16 anys, ha quedat gaunyadora del Concurs de Microrelats que organitza el Servei d'Informació a les Dones de la Conca (Consell Comarcal). El relat, que ha de tenir una llargada màxima de 420 caràcters i ha de contenir la paraula dona, ha estat publicat a l'edició de punts de llibre del SIAD 2019, que s'elabora amb motiu de la Diada de Sant Jordi. Aquests punts de llibre es poden trobar al Consell Comarcal i a les diferents associacions de dones de la Conca de Barberà. ■

EL FRANCOLÍ

17

ABRIL 2019


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE GRALLERS, GEGANTS I NANS

Els Gegants i els Grallers de l'Espluga inicien una temporada que recorrerà una vintena de municipis La Colla Gegantera i els Grallers de l'Es- l'Espluga ja tenen confirmades una vinpluga de Francolí han iniciat temporada, tena d'actuacions arreu del territori caaquest mes, a la Trobada Gegantera talà per aquest 2019. El 24 d'abril van d'Ivars d'Urgell. Des d'ara i fins l'octubre par�cipar a la jornada de tradicions pola família de Gegants Neolí�cs de l'Esplu- pulars de l’Ins�tut Joan Amigó de l’Esga visitarà una vintena de poblacions. pluga de Francolí i el 4 de maig, com El 16 de març, els grallers i gegan- és tradicional, els Grallers de l'Espluga ters espluguins ja van fer una prèvia de actuaran a la Setmana Medieval de la temporada a l'acte solidari de Raül Montblanc, aquest cop a la Bevenda Arenas per Noe Gaya, a Tàrrega, però dels Portals. el dissabte 13 d'abril van donar la temporada per iniciada amb la primera Trobada Gegantera de l'any. En aquesta ocasió, el Gegants i Gegantons Neolí�cs Gorg, Spluc i Blat, Terra i Pastor van acompanyar els geganters i grallers de Bellvís, de Castellnou, de Sidamón, la Colla Gegantera i Grallera l'Arreu de Mollerussa, el grup Vivall de les Borges Blanques, els geganters de Guissona, els de Cervera, Alcover i els Trobada gegantera d'Ivars d'Urgell. Cedida amfitrions d'Ivars d'Urgell. L'11 de maig es reprendran les parTambé hi van par�cipar la batucada Ivars �cipacions a trobades geganteres a LliTukats. nars del Vallès, seguit el 19 de maig, Una vintena d'actuacions La Colla Gegantera i els Grallers de de la Trobada Gegantera de Montblanc

per les Festes de Sant Ma�es. El 2 de juny els Gegants i Gegantons Neolí�cs, els Gegants an�cs, els Grallers i els Nans par�ciparan a la XIV Trobada Comarcal de Gegants de la Conca de Barberà a Blancafort. Per Sant Joan, la Colla Gegantera i els Grallers seran a Valls el 22 de juny, i l'endemà a l'Espluga, rebent la Flama del Canigó. Durant l'es�u hi haurà actuacions a Arenys de Mar, el 7 de juliol, la Trobada Gegantera de l'Espluga, el 20 de juliol, i els actes oficials de la cultura popular espluguina per la Festa Major del municipi, l'úl�m cap de setmana de mes. Durant el mes d'agost, els Gegants Neolí�cs de l'Espluga passaran per Duesaigües, la Plaça Nova de Barcelona, l’Hospitalet de l’Infant i Forès; el mes de setembre aniran a Ulldecona i Sabadell i el 19 d'octubre tancaran temporada a la cursa de gegantes de la Llagosta. El calendari complert es pot consultar a webs.gegants.cat/esplugadefrancoli. ■

Els gegantons neolí�cs de l’Espluga visiten l’ins�tut La Colla Gegantera i els Grallers de l’Espluga de Francolí, han participat aquest dimecres a la jornada sobre tradicions popular catalanes que ha organitzat l’Institut Joan Amigó i Callau de l’Espluga de Francolí, amb l’objectiu de donar a conèixer entre els alumnes els orígens de la cultura popular i tradicional del territori. EL FRANCOLÍ

Concretament, l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans hi ha portat els gegantons Terra i Pastor, incorporats el 2017, perquè els alumnes els poguessin provar, seguint l’exemple de les joves geganteres Anna Batet i Jana Saltó, alumnes del centre. Les joves gralleres Marta Sans i Berta Salvador, també alumnes de l’Ins�tut, han posat música a l’actuació. ■

18

ABRIL 2019


CLUB TENNIS TAULA L'ESPLUGA

L'Espluga, a la final de la Copa B de tennis taula El primer equip d’Els Carquinyolis disputarà la final de la Copa B el 9 de juny amb del Reus Depor�u després d’haver superat la semifinal aquest passat divendres amb un ajustat 3 a 2 davant del segon equip reusenc. La parella formada per David Pàmies i Joel Andreu és l’única del CTT l’Espluga que s’ha man�ngut amb vida fins a la final d’una copa que creua els millors equips de la Segona i Tercera Divisió Provincial i que tanca la temporada. La semifinal es va jugar al Casalet de l’Espluga on s’hi va poder veure un enfrontament vibrant i molt ajustat. El par�t va arrancar amb bon peu per als de la Conca amb la primera victòria de Joel Andreu davant de Joan Puig, el segon millor jugador del Rànquing de Segona. En canvi, el segon par�t individual que va disputar David Pàmies va decantar-se pels del Baix Camp també per la mínima. Amb un empat a 1 al marcador el par�t de dobles va ser pels Carquinyolis, també amb un marcador molt ajustat de 3 a

2 que donava ànims als locals. Els dels Conca només necessitaven guanyar un par�t més per fer-se amb el �quet per la final. Tot i això, el Reus Depor�u va tornar a empatar el par�t amb la victòria de Joan Puig davant de

David Pàmies. Finalment, Joel Andreu resolia les semifinals guanyant l’úl�m par�t per 1-3. D’aquesta manera, la parella del primer equip dels Carquinyolis tancarà la temporada disputant la final de la Copa al Complex Educa�u de Tarragona, després d’haver acon-

seguit l’ascens a primera i el podi a l’Open internacional de veterans. Tram final d’una temporada rodona per a l’Espluga El CTT l’Espluga ha escenificat el tancament de temporada aquest dissabte amb el dinar amb la base social del club. L’en�tat va aprofitar la trobada per reconèixer els mèrits de la temporada, destacant Dàvid Pàmies com a millor puntuador del club, que acaba a la setena posició del rànquing de la lliga. També van rebre un guardó Zdroba Micrea i Miguel Segóvia, millors puntuadors de l’equip B i C, respec�vament. A més a més, també es va premiar els jugadors del primer equip per haver aconseguit l’ascens a la Primera Divisió Provincial. Entre les fites assolides enguany també en destaca la permanència a Segona per part d’Els Carquinyolis B, el podi a l’Open Internacional de Veterans i, especialment, el debut en compe�ció federada de la primera jugadora del club, Maria Querol. ■

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

Un tast de vins i la visita a un Celler, tanquen el cicle de Biblioteques amb D.O. Biblioteques amb DO és un projecte de dinamització cultural a les biblioteques públiques que pren com a punt de par�da la cultura del vi. Durant aquest mes s’han fet; taller d’e�quetes, conte per adults, tast de vins i tast de cosmè�ca elaborada amb vi. Tot comença amb el cicle de la cinquena edició d'El Vi fa Sang i s’inclou alguna proposta com una gimcana amb els alumnes de primària. La biblioteca comença agafant forma i el raïm és el plat principal, pintura i papers de diferents colors formen part de la decoració. Amb l’objec�u d’arribar a tots els públics, una de les novetats són els contes per adults que es van fer al Jardí dels Francolins amb David Vila i Ros. L’altra novetat va ser el taller d’e�quetes de vi on la més crea�va i original serà la guanyadora i formarà part del vi jove de l’any 2020 i els seus beneficis es des�naran a una obra social a l’Espluga. L’Albert Rovira, farmacèutic, ens delectà amb un tast de cremes naturals a base de vins explicant-nos les propietats del raïm i ens explicà el perquè es bo el consum d'un dit de vi al dia com feien antigament els romans i els nostres avantpassats. ■ EL FRANCOLÍ

Finalment, els clubs de lectures infan�l i adult “Imagiteca” i “Lletraeixerides”respec�vament, han fet parlar molt amb els llibres “ els dracs no saben nedar” i “Novembre” de Núria Valen� , acompanyats d’un most els infan�ls i el Club adult es va desplaçar al celler Vidbertus on vam poder tastar tres dels seus vins: un vi jove, un vi amb sis mesos de bota i per úl�m “Negra Nit” amb un any de criança en bota. Fins l’any vinent, Biblioteques amb DO! ■

Taller de vi i cosmètica a càrrec d'Albert Rovira. N.Estadella

19

ABRIL 2019


COSES NOSTRES Es recupera la Trobada d'espluguins a Barcelona El passat dimecres 10 d'abril, una trentena de joves va recuperar la "Trobada d'espluguins a Barcelona". Vint anys després de la primera edició, i després d'uns quants anys sense celebrar-se, es van retrobar aquells que viuen a la capital entre setmana per mo�us de feina o, en la gran majoria, per estudis. La trobada va consis�r en un sopar al barri de Ciutat Vella de Barcelona i diverses ac�vitats de coneixença, que van acabar a la ma�nada. Els espluguins van rebre la visita de 3 dels fundadors de les trobades: Òscar Palau, Ferran Civit i Eduard Òdena. Els assistents van rebre un pin amb el logo�p de la trobada així com un escrit d'Òscar Palau, que recollia, breument, la història d'aquesta trobada i que us adjuntem a con�nuació: Tanqueu els ulls i, per un moment, imagineu que viviu en un món sense mòbils, ni correus electrònics, ni xarxes socials. Bàsicament existeix el contacte personal o, com a molt, les trucades al fix de casa. Sembla impossible oi? Doncs aquest era el món en què vivíem quan, fa més de dues dècades, un grup d’espluguins que estudiàvem a Barcelona, i com a tals ens trobàvem majoritàriament cada setmana al tren i el cap de setmana al Xenon, vam decidir impulsar un sopar per trobar-nos també de festa al cap i casal. Uns pocs com el Xavi Espasa, que no va fallar a cap dels nostres, ja n’havien muntat algun uns anys abans, però ens fo�a gràcia recuperar-ho. I fer-ho molt més gran. Suposo que va ajudar als prepara�us que els tres que vam agafar les regnes, l’Enric Òdena, el Ferran Civit i l’Òscar Palau, érem de tres quintes diferents, el 78, el 77 i el 76. Per a cap de nosaltres no era el primer any a Barcelona, així que ja teníem un cert coneixement de la situació i cercles diferents per on anar escampant la crida. La data, a més,

EL FRANCOLÍ

havia estat pensada i triada per facilitar que anés bé a tothom, passat els exàmens. I en un dia que ens permetés sor�r després, és clar. Per això ho vam fer el primer dijous de març de 1998, una data que ja quedaria fixada per als anys successius. Vam buscar, com se sol dir, un lloc bo, bonic i barat: el bufet Fresco del carrer del Carme, on per cert repe�ríem en el futur. I vam ser 36, gens malament, tot i que en anys successius es va escampar la brama que ens ho passàvem tan bé que es va afegir molta més gent fins i tot vinguda expressament -algun any es va fregar la seixantena- i fins i tot es van organitzar rèpliques igual d’exitoses a Tarragona. Poca cosa més recordem d’aquell primer any – i sort encara de les fotos- més enllà que després aniríem a un local històric tancat no fa gaires anys, el Marsella. El que sí que recordem com una constant tant el primer any com tots els altres és que ens vam fer un fart de fer-nos notar, pels carrers del Gò�c cridant Espluuuuga amb alguna copa de més, i donant-ho tot fins a tancar locals com el New York o els Enfants. Em deixava una cosa important. Crèiem que ens havíem de dis�ngir d’alguna manera, quan ens trobéssim a la ciutat. I vam fer samarretes commemora�ves per entregar durant el sopar. La primera samarreta, de color verd fort, duia el lema “A l’Espluga no ens falta de res! Tenim raons de pes”, amb un dibuix que va fer el Joan Sans, un estudiant de Belles Arts de Solivella, company de fa�gues ferroviàries, en què elements com l’església Nova o el Casal decantaven una balança amb la Sagrada Família o la torre de Collserola a l’altra banda. En vindrien més. El segon any la va dissenyar el mateix Enric Òdena -un astronauta plantant la bandera de l’Espluga a la lluna amb el lema “Els espluguins no tenim fronteres. Fent poble allà on sigui”, però a par�r del tercer ja ho vam deixar en mans dels nostres professionals. L’Albert Tarès i el Gerard Ruz, que encunyarien un disseny amb el nostrat crit de guerra “Auvenguen!”, que també figuraria en altres samarretes posteriors, i que anys més tard inspiraria els creadors de l’associació de joves de l’Espluga. Joves que ja sou vosaltres, els que avui recupereu aquesta bonica tradició que ja no s’hauria de perdre. Estarà a les vostres mans, vosaltres munteu el sopar d’espluguins 2.0. O potser 5.0, que la tecnologia ha avançat molt. Segur que amb la mateixa il·lusió, esperit fes�u i ganes de fer poble junts que els de fa 20 anys. Cap dubte que en sereu uns més que dignes con�nuadors. Per molts anys, i sobretot, visca l’Espluuuuuuga! ■

20

ABRIL 2019


ESPAI PER A LA

POLÍTICA LOCAL

Som Espluga dóna a conèixer les persones suplents de la llista electoral Som Espluga ha presentat les deu persones que formen part de la llista de suplents de cara a les properes eleccions municipals del mes de maig. S’han donat a conèixer en un acte obert a tots els públics anomenat “SOM-HI, sumem equip” que ha �ngut lloc a la Plaça de l’Església de l’Espluga. L’acte ha comptat amb la intervenció de totes les persones suplents, que han argumentat els mo�us pels quals decideixen sumar-se al projecte. També hi ha intervingut la candidata de Tarragona per Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions europees Helle Ke�ner i del cap de llista de Som Espluga Josep M. Vidal, qui ha estat l’encarregat de tancar l’acte. Vidal ha posat èmfasi en la potencialitat de l’equip de Som Espluga; un equip divers, amb persones formades i amb experiència, i amb moltes ganes de treballar. També ha destacat la necessitat de “canvi” per tal de poder avançar com a poble i ha recalcat que la llista hi ha majoria de dones. Amb la suma de les persones suplents Som Espluga presenta la totalitat de la llista electoral, una proposta que aposta tant per la renovació com per la con�nuïtat, tenint en compte que manté alguns dels actuals regidors en posicions molt destacades però també hi inclou noves persones candidates.

1. Josep Maria Vidal Minguella 2. Aida Morgades Agüera 3. Enric Mercadé Pàmies 4. Anna Garcia Gené 5. Xavier Rosell Cabrol 6. Laura Ruiz de Porras Rosselló 7. Laura Poblet Badia 8. Anna March Farré 9. Antoni Sabaté Pagès 10. Jordi Miró Andreu 11. Ferran Civit Mar� 12. Marta Civit Vergara 13. Àngel Tierz García 14. Iris Capitan Fuentes 15. Adrià Roca Vallès 16. Jill Alexandra Haywood 17. Gerard Griñó Vernet 18. Concepció Amill Bosch 19. Josep M Mar�nez Alberich 20. Mar Gili Aguila 21. Sara Pere Jiménez Durant les darreres setmanes, Som Espluga s’ha reunit amb més d’una trentena d’en�tats i organitzacions per tal de conèixer més a fons el funcionament, preocupacions o necessitats de cada col·lec�u i també escoltar les seves propostes de millora en diversos àmbits. Som Espluga té ac�vats diversos canals de par�cipació i comunicació a les xarxes socials Facebook, Twi�er i Instagram i també compta amb una adreça de correu electrònic info@somespluga. cat i la pàgina web www.somespluga. cat. Tothom qui ho desitgi pot fer arribar propostes i suggeriments a través de qualsevol d’aquests mitjans. ■

Som Espluga fa una bus�ada porta a porta acompanyada d’una enquesta per recollir opinions i propostes de millora L’equip de treball de Som Espluga ha explicat la feina feta durant els darrers 4 anys d’oposició Som Espluga ha repar�t per totes les llars espluguines informació sobre el projecte polí�c que va néixer al 2015, posant èmfasi en les necessitats de la ciutadania i treballant per una ges�ó municipal més propera, par�cipa�va i transparent. En el fulletó informa�u que s’ha repar�t s’hi detalla la feina feta per l’equip de Som Espluga durant els EL FRANCOLÍ

darrers 4 anys a l’oposició; aportant més de 80 propostes i unes 550 preguntes relacionades amb diversos àmbits de la ges�ó municipal i amb l’objec�u de fer un control exhaus�u de l’acció de govern. Som Espluga destaca que ha presentat mocions relacionades amb l’impuls de polí�ques d’habitatge, la promoció del comerç local, la creació d’un pla d’equipaments municipals i la publicació de les retribucions i agendes polí�ques dels regidors.

21

ABRIL 2019


ESPAI PER A LA

POLÍTICA LOCAL

L’equip de treball de Som Espluga també ha escoltat i recollit en una enquesta l'opinió i propostes de millora que la ciutadania espluguina els ha transmès durant la bus�ada porta a porta que han fet. En el qües�onari es demana la valoració actual de l’Espluga i la priorització dels temes en els quals es creu que cal posar més èmfasi. Som Espluga té ac�vats diversos canals de par�cipació i comunicació a les xarxes socials Facebook, Twi�er i Instagram i també compta amb una adreça de correu electrònic info@somespluga.cat i la pàgina web www.somespluga.cat. Tothom qui ho desitgi pot fer arribar propostes i suggeriments a través de qualsevol d’aquests mitjans. ■

Junts per l’Espluga de Francolí presenta una llista totalment renovada Junts per l’Espluga de Francolí va presen- tat de Junts per l’Espluga de Francolí. tar, el passat 12 d’abril a la Plaça d’en CaCom ja és també habitual, els memnós, una llista cremallera amb cares com- bres de l’actual govern municipal que pletament noves en l’àmbit de la polí�- finalitzaran la seva etapa polí�ca el proca municipal, de cara a aconseguir gua- per mes de juny, ocuparan els darrers nyar les eleccions municipals del 26 de llocs dels suplents, com a reflex i mosmaig. Aquest fet, posava totalment de tra d’agraïment a la tasca feta en els relleu que la candidatura espluguina és darrers anys, Així doncs, l’actual alcalun projecte nou, transversal i on s’escol- de, David Rovira, tancarà la llista de ten totes les veus, opinions i consensos. manera simbòlica a la vint-i-unena poLa candidatura es defineix com un sició, i per davant hi �ndrà els regidors, equip cohesionat i amb ganes de tre- Maria Jesús Mar�n, Joan Amigó i Eriballar, i a on s’hi troba representada to- ka Soriano. Les altres persones que ta l’Espluga, amb gent de tots els àm- configuren la llista de suplents bits i de tots els orígens. són,Elisenda Rosell, al lloc número dotJordi Torre, que encapçala la candi- ze, Josep Maria Sans al tretze, Sònia datura, és l’únic dels onze membres de la llista que ja té experiència en la ges�ó municipal, ja que actualment és regidor a l’Ajuntament de l’Espluga. El segueix, a la segona posició, Rosa Sánchez, i a con�nuació Moisés Ferrete amb el número tres. La quarta i cinquena posició són per Lorena Puentes i Albert SanahuPresentació de la candidatura. Montse Vernet ja, respec�vament. Al sisè lloc hi anirà Carme Chica i a con�nuació hi trobarem Jordi Heredia a la catorzena posició, Ramon Batet. Marta Campos �ndrà la vuitena Amigó, al lloc quinze, Isabel Villegas al posició i Miquel Trullols, la novena. Tan- setze i Marc Roca al disset. caran la llista Rosa Saló i Sorin Anca, d’oriDurant la intervenció de l’alcaldable, gen romanès i que representa la diversi- Jordi Torre, també es van donar a conèixer EL FRANCOLÍ

22

els principals eixos del programa electoral, que seran l’ensenyament, el medi ambient, la cultura i el bon govern, però un dels eixos principals serà el benestar social, ja que el grup té com a principal premissa el fet que l’Espluga és un territori dels espluguins i de les espluguines i ells són el primer objec�u que cal tenir present a l’hora de confeccionar el programa. La presentació de la candidatura va fer-se d’una forma molt dinàmica, ja que va ser un vídeo qui va anar desvetllant als assistents l’ordre ascendent de la candidatura, i el mo�u pel qual cada un dels components s’’havia sumat al projecte. Després, cada una de les onze persones de la llista va presentar-se públicament i, Jordi Torre, va fer una descripció molt personal i in�mista de cada un dels vint-i-un components de la candidatura, i agraint també la collaboració i treball dut a terme per moltes altres persones que formen part del grup de treball de Junts per l’Espluga de Francolí. L’acte va ser presentat per Mariona Rendé, i va ser apadrinat pel número dos a les eleccions al Congrés dels Diputats de Junts per Catalunya per Tarragona, Ferran Bel i el candidat al Senat, Héctor López Bofill. ■ ABRIL 2019


Junts per l’Espluga de Francolí es reuneix amb les en�tats per escoltar i recollir les seves necessitats El format escollit va ser a través de Els candidats de Junts per l’Espluga de reunions i trobades amb 4 o 5 en�tats Francolí van reunir-se aquest passat en cada sessió per aconseguir que les mes d’abril amb les en�tats esplugui- trobades esdevinguessin veritables nes, en diferents tandes de trobades per tal de poder-ne copsar les seves inquietuds, les necessitats, les propostes o projectes que poden tenir i també poder-se posar a la seva disposició. Les reunions es van aglu�nar per sectors, unificant les en�tats espor�ves, les socials i les culturals, i tractant de forma separada i individualitzada els centres educa�us amb les seves respec�ves AMPA i alguns col·lec�us que també van demanar poder-se reunir amb la formació polí�ca espluguina. Trobada amb les entitats. Cedida

taules de treball produc�ves, i que permetessin poder. D’aquesta manera, el grup municipal apostava per seguir treballant al costat de la gent, amb la finalitat de recollir-ne demandes, contactar per treballar qües�ons de forma conjunta i debatre sobre què es vol per a l’Espluga de Francolí en un futur proper així com animar a la ciutadania a par�cipar ac�vament. Des del Grup Municipal de Junts per l’Espluga de Francolí consideren que són trobades imprescindibles, que tenen per finalitat arribar a més persones i aconseguir aplegar més propostes i per poder veure el teixit associa�u a través dels ulls dels seus components i impulsors. ■

Nota de la Universitat Autònoma de Barcelona El CEDOC de la Universitat Autònoma de Barcelona, conserva des de les Eleccions Municipals de 1975 la mostra més amplia existent de la propaganda polí�ca realitzada en els municipis de Catalunya. La seva col·lecció permet analitzar els problemes i les propostes realitzades per les forces polí�ques en els municipis catalans. Seguir el procés polí�c en els municipis és una tasca que tant sols es pot fer amb la col·laboració benèvola dels seus ciutadans. Voleu ser el nostre corresponsal en el vostre municipi? Properament les diverses candidatures us deixaran a casa la seva propaganda (programes, tríp�cs o cartes), o també les veureu pels carrers (convocatòries d’actes, cartells dels candidats... )

EL FRANCOLÍ

Podeu fer-nos-la arribar al CEDOC – UAB: Centre d’Estudis de la Documentació de la Comunicació Biblioteca de la Comunicació i Hemeroteca General (Edifici N) Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Cerdanyola (Barcelona) El CEDOC us agreix per endavant la vostra tramesa d’un exemplar del que trobeu, que formarà part del seu arxiu a disposició de tothom que vulgui estudiar amb detall la polí�ca local catalana. Moltes gràcies per endavant pel vostre interès i ajut. CEDOC – UAB Eugeni Giral Quintana

23

ABRIL 2019


C A S A L ESCOLA DE DE DANSA DEL CASAL

Alba Foguet representarà l’Escola de Dansa del Casal al Dance World Cup L’Escola de Dansa del Casal, per quart any, par�ciparà al DANCE WORLD CUP, que es celebrarà a Braga entre finals de juny i principis de juliol. L’encarregada de representar la nostra escola en aquesta edició serà la montblanquina Alba Foguet, amb la coreografia de dansa contemporània “CONTINU”, realitzada per la ballarina i professora de l’escola, Jèssica Estadella. Foguet, que és ja el tercer any que par�cipa al Dance World Cup, va classificar-se pel mundial després de l’eliminatòria celebrada a Burgos el passat mes d’abril, a l’obtenir una puntuació de 82.67 punts i medalla de bronze. Des de la redacció desitgem a l’Alba molta sort. ■ TRATEA TEATRE

Tratea Teatre dóna part de la recaptació de l'úl�ma representació a la Caixa de Solidaritat El passat 14 d'abril, el grup Tratea Teatre del Casal de l'Espluga, va repetir l'obra còmica "D'oca a oca" que ja s'havia estrenat el passat divendres de la Festa Major 2018. De fet, aquesta era la tercera vegada que el grup de teatre amateur representava aquesta comèdia d'embull, com hem anomenat anteriorment, l'estrena va ser la passada Festa Major. Després d'un descans de 7 mesos, el passat 24 de febrer, el grup va actuar a Blancafort, on també va tenir molt bona acollida. I en aquesta última representació, unes 350 persones van omplir la platea, moltes d'elles, veien l'obra per segona vegada, això va fer que el públic, en aquesta ocasió, estés més entregat que el passat mes de juliol, i que es comencessin a sentir les rialles des del primer minut. Un cop acabada la representació, els membres de Tratea van decidir donar 300 euros a la Caixa de Solidaritat. Aquesta necessita 5,8 milions d'euros per pagar la fiança que demana el jutjat 13, als processats per la celebració de l'1-O. Tratea Teatre vol agrair la bona rebuda que sempre troba en el públic espluguí. ■ EL FRANCOLÍ

Escenes de l'obra d'Oca a oca de la representació del juliol. Pep Torres

24

ABRIL 2019


CONCURS DE RAPSODES

VIII Concurs Rapsodes "Font Baixa" El proppassat diumenge 14 d’abril, a 2/4 de 7 de la tarda, la sala Folch i Torres del Casalet de l’Espluga va acollir la VIII edició del Concurs de Rapsodes que porta el nom de Font Baixa. L’edició d’enguany va comptar amb la par�cipació d’11 rapsodes que van recitar el poema obligat, escollit per l’organització, “ECO” de Joan Brossa, aprofitant que enguany se celebra el centenari del naixement d’aquest poeta. Seguidament, i després que alumnes de 5è i 6è de les escoles de l‘Espluga pugessin a l’escenari per recitar diversos versos, els rapsodes van recitar un poema de lliure elecció davant de prop de 150 persones que omplien la sala. Mentre el jurat es va re�rar a deliberar, el públic assis-

tent va poder gaudir de l’actuació del cantautor català Quico Pi de la Serra, acompanyat de l’harmonicista Joan Pau Cumellas i Amadeu Casas, a la guitarra. Finalment, sobre les nou del vespre, la portaveu del jurat, Elisenda Rosell, va donar a conèixer el nom dels guanyadors d’aquesta edició. Baltasar Fonts es va endur el primer premi de 300€, Alba Mascarella es va endur el segon premi valorat en 200 euros i Andreu Morta i Sílvia Iturria es van endur dos tercers premis, valorats en 100 euros cadascun d’ells. La resta de par�cipants van ser obsequiats amb un diploma record d’aquest dia i una bossa de dolços �pics de l’Espluga, gen�lesa de Pas�sseria Cobo. ■

Baltassar Fonts, primer classifi- Alba Mascarella, segona clas- Sílvia Iturria, tercera classifica- Andreu Morta, tercer classificat. Antoni Sabaté sificada. Antoni Sabaté da. Antoni Sabaté cat. Antoni Sabaté

Sílvia Roselló. Antoni Sabaté

Jordi Cecília. Antoni Sabaté

EL FRANCOLÍ Carles Esteller. Antoni Sabaté

Jordi Bergadà. Antoni Sabaté

Arlín Jornet. Antoni Sabaté

25

Conxita Amill. Antoni Sabaté

Mar Minguella. Antoni Sabaté

ABRIL 2019


C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

El Club Pa� obté bons resultats a les compe�cions de la primavera El passat dissabte i diumenge 28 i 29 de març, a la localitat de Constan�, va tenir lloc el 1r Trofeu d'Iniciació de nivell B i C organitzat per la Federació Catalana de Pa�natge de la Territorial de Tarragona. La compe�ció va tenir lloc a les installacions del Club Pa�natge Constan�. En aquesta ocasió es van presentar Beatriz Fernández en el nivell B, compe�nt amb un total de 9 pa�nadors/es de la seva categoria i de les seva edat, 13 anys. Ivet Casas en el nivell B, compe�nt amb un total de 17 pa�nadors/ es de la seva categoria i de la seva edat, 12 anys. I l'Elena Mar�nez en el nivell B, compe�nt amb un total de 14 pa�nadors/es de la seva categoria i de la seva edat, 11 anys. Cal felicitar totes les pa�nadores per la seva actuació, les classificacions van ser; Beatriz Fernández en 3a posició de la categoria nivell B de 13 anys, Ivet Casas en 7a posició en categoria nivell B de 12 anys, i Elena Mar�nez en 6a posició en nivell B de 11 anys. Una altra de les compe�cions d'aquest mes d'abril, va ser la del 13 i 14 d'abril, en que el CP Casal es va presentar al Trofeu Grups Xou del Pla de Santa Maria, organitzat pel del Comitè de Pa�natge Ar�s�c de la Federació Catalana de P. de la Territorial de Tarragona. En el Trofeu hi havia 3 nivells de compe�ció diferents: Nivell A / Nivell B / Exhibició de la Categoria Màster. El CP Casal de l'Espluga va compe�r en la categoria Nivell A, categoria classificatòria pel Campionat de Catalunya Promoció Xous que té lloc el mes d'octubre a la província de Lleida. En la categoria Júnior (pa�nadors i pa�nadores entre 10 i 17 anys) es va presentar la coreografia Ruleta amb un total de 8 pa�nadores; Aina Campdepedrós, Mireia Minguella, Berta Duran, Irina Pesquero, Ivet Casas, Elena Mar�nez, Alba Iglesias i Mar José. En la catagoria Grups Pe�ts (pa�naEL FRANCOLÍ

Beatriz Fernández. Aida Mar�

Josep Ma Trullols i Sabina Masdéu. Aida Mar�

dors i pa�nadores de 10 i més anys) es sep Ma Trullols, i la nostra entrenadora, va presentar la coreografia Poker amb Sabina Masdéu es van desplaçar a la loun total de 10 pa�nadors i pa�nadores; calitat de l'Aldea on el nostre pa�nador Júlia Valls, Anna Moya, Josep Ma Tru- par�cipava en la categoria júnior. A la tarda de divendres dia 5 van tellols, Adriana Trullols, Laia Civit, Abril Sabaté, Maria Tierz, Sara Castellnou, Ma- nir lloc els entrenaments oficials i al ma� de dissabte va començar la compe�riona Minguella i Beatriz Fernández. Cal felicitar les pa�nadores de la co- ció, el Josep Ma va realitzar el disc curt reografia Poker ja que va quedar classi- a la tarda, on va quedar en segona poficada en la seva categoria pels Campi- sició. A la tarda de diumenge dia 22 la onat de Catalunya Promoció Xous. La compe�ció con�nuava, aquest cop amb coreografia Ruleta queda com a reser- la realització del disc llarg on el Josep va de la seva categoria pel Campionat Ma va poder mantenir la segona plaça, quedant així subcampió de la província de Catalunya Promoció Xous. Cal destacar la seva feina i la seva po- de Tarragona. Aquesta posició el van classificar pels sada en escena durant l'actuació. Els/les nostres pa�nadors/es, van te- Campionats de Catalunya en categoria nir una altra compe�ció, en aquesta júnior, que van tenir lloc del 18 al 21 ocasió va ser el 5, 6 i 7 d'abril, que va d'abril a la localitat de Santa Cris�na tenir lloc el Campionat Territorial de les d'Aro a les instal·lacions del Club Pa� Categories Cadet, Juvenil, Júnior i Sèni- Cris�nenc. ■ or de patinatge ar�s�c en modalitat lliure, a la localitat de l'Aldea, a les installacions del Club Patinatge Aldea. El pa�nador del nostre club, Jo- Patinadores dels Grup Xou amb les entrenadores. Cedida

26

ABRIL 2019


FORMACIÓ PERMANENT

Música i dansa: danses del món, per Maria Carme Domingo El passat 4 d'abril va venir a fer-nos ses com la sardana de Catalunya o la conferència, la nostra amiga Mael bolero, el copeo, la mateixa de ria Carme Domingo, professora del Mallorca, la jota en moltes zones de Departament d'Història i Història de la península Ibèrica. Altres danses l'Art de la URV. Com sempre, la Masón la dansa clàssica a Europa, la ria Carme ens va venir a parlar de dansa del ventre a Àfrica i Orient, dansa, i ens va explicar que aquest les danses gitanes de l'Índia fins a art consistent a expressar-se mitjanla península Ibèrica (flamenc, etc.), çant desplaçaments i moviments del els diferents balls de saló (vals, tancos. Es fa servir bé com a forma d'exgo, lindy hop, etc.), la dansa espapressió, bé com a interacció social, nyola, la dansa contemporània, les o bé pot estar present en actes espidanses urbanes, etc. rituals o en altres �pus d'actuacions Totes les danses, de tots els esar�s�ques. L'ésser humà va apren�ls, al capdavall, tenen caracterís�dre a ballar abans que a parlar. Jun- Ma Assumpció Carulla i Ma Carme Domingo. D. Guasch ques comunes, com el moviment tament amb el teatre i la música, la del cos i l'expressivitat, així com condansa és una de les tres arts escèniques exemple el ballet. sideracions �siques humanes i univerque existeixen des de l'an�guitat. Les danses populars estan enllaça- sals. Cal recordar que la dansa és un Per a iden�ficar què és dansa, cal te- des amb les arrels històriques dels po- llenguatge més an�c que la llengua i nir en compte factors socials, culturals, bles, puix totes les societats humanes una de les arts més an�gues. estè�cs o ar�s�cs, i varia des de la dan- han desenvolupat alguna mena de danLa Carme, que és la tercera vegada que sa tradicional més popular a la consi- sa caracterís�ca. Per exemple, en el fol- ve a la Formació, ens va oferir una tarda derada més sofis�cada i culta, com per klore dels Països Catalans, hi ha dan- tarda musical molt entre�nguda. ■

"La importància dels lul·listes de la Conca de Barberà en el Renaixement", a càrrec de Josep Maria Rovira Josep M. Rovira i Valls és fill de Cabra. És expert en comunicació i director de la revista Cultura i Paisatge. Fou l'inspirador de la Ruta del Cister i un dels fundadors del Fes�val de Novel·la Criminal en català de l'Espluga de Francolí, El Vi fa Sang. És membre de l'associació Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i coŀleccionista de ceràmica i vidre. Com a historiador ha publicat una obra magnífica El porró. De Poblet a Nova York i va resseguir les petjades de tres importan�ssims luŀlistes, fills de la Conca de Barberà que va ser el tema escollit per fer la conferència a la Formació Permanent el dia onze d'abril. Parlà inicialment de la figura de Llull i la seva obra i pensament. Desprès anà explicant les trajectòries dels tres protagonistes de la seva xerrada: Pere Daguí de Montblanc, Jaume Gener de Cabra i Joan Bonllavi de Rocafort de Queralt. Tot i els buits en les biografies d’aquests personatges per manca de documentació, Rovira, de forma amena i entenedora va desenvolupar les seves obres i vicissituds vitals. Pere Daguí va néixer a Montblanc el primer terç del segle XV. Estudià a l'Escola Luŀliana de Barcelona. Predicà la doctrina luŀliana per les terres de la Corona Catalano-Aragonesa. Sota el mecenatge d'Agnès de Pacs i de Quint va crear la Càtedra de teologia luŀliana a Mallorca, el 1481. EL FRANCOLÍ

Va publicar la seva primera obra Ianua artis magistri Raymundi Lulli a Barcelona l'any següent. Fou acusat d'heterodòxia i perseguit per la Inquisició. El Papa i el rei Ferran II d'Aragó, el Catòlic, el protegiren i defensaren. És en aquest sen�t que fou nomenat capellà dels Reis Catòlics el 1487. Això l'alliberà de les persecucions i acusacions de la Inquisició. Entre els seus deixebles s’hi compten el mallorquí Jaume Descós autor del tractat Defensorium doctrinae B. Raymundy Lulli. També Bernat Boïl monjo de Montserrat, un dels diplomà�cs més influents de la Cort dels Reis Catòlics i qui acompanyà Cristòfol Colon en el seu segon viatge a les Índies. El Papa Alejandre VI el nomenà Vicari Apostòlic de les Índies Occidentals. Ben relacionat amb el cardenal Cisne-

27

ABRIL 2019


C A S A L

ros. Abat comendatari de Sant Miquel de Cuixà. sà després a València. Aquesta etapa ha estat profusament El més famós dels deixebles de Daguí fou Jaume Gener. estudiada per diversos autors. Ferran II d'Aragó li atorgà el Nascut a Cabra i monjo de Santes privilegi d'exercir la càtedra lul·liana a Creus, exceŀlí com a cien�fic, filòsof i tots els seus regnes. humanista. Un dels intel·lectuals de Un dels seus seguidors i deixeble fou més renom en el Renaixement. IngresJoan Bonllavi de cognom original Malsà a l'Escola Luŀliana de Barcelona. bec. Nascut a Rocafort de Queralt moPromogué l'edició de l'obra del seu ria a Barcelona el 1526. El 1512 des de mestre Pere Daguí. Durant aquella València edita La Nova Lògica de Llull època Jaume Gener residia a Sant Pau i més tard a Barcelona publica la pridel Camp, de l'ordre de Sant Benet, mera traducció de Blanquerna. La sesantuari molt proper a l'Escola Lulva important biblioteca ha servit als esliana, al Raval barceloní. Publicà les tudiosos per treballar la formació filoobres de Daguí Opus de formalitatus sòfico-reològica de Bonllavi. Formada sive Metaphysica i Tractatus brevis for- Josep Maria Rovira. Imatge d'arxiu per 204 �tols, és una de les més impormalitatum. Preparà l'edició i publicatants de la seva època. Una tercera part ció de textos de Ramon Llull de manera seriada i formant està formada per obres de Llull. Amb tot cal dir que aquest una col·lecció específica. Dues d'elles: Lògica brevis et no- llibres mostren la permeabilitat de Bonllavi a les transforva i Ars brevis. Del propi Jaume Gener es conserven Natu- macions ideològiques que desvetllà el Renaixement. re ordo studentiu pauperum i Ingressus facilis rerum inteLa conferència de Josep M. Rovira amb dicció clara i lligibilum que formen una veritable summa lul·liana que concisa apropà aquests tres lul·lians nascuts a la Conperfeccionada esdevingué l'Ars metaphisicalis, la més des- ca de Barberà, al coneixement dels assistents sobre la tacable del monjo de Santes Creus nascut a Cabra. seva tristament oblidada obra i trajectòria. Entre els Fou catedrà�c a l'Estudi General de Lleida. Intentà pro- tres cobreixen des de la meitat del segle XV fins el primoure una càtedra lul·liana a Reus, una vegada ja era re- mer quart del XVI, la difusió de l'obra de Llull i obren conegut com a tractadista sobre l'obra de Ramon Llull. Pas- el camí als seus seguidors. ■

L'Ajuntament atorgarà la Medalla de la Vila al Casal Al ple d'aquest mes d'abril s'ha aprovat per unanimitat concedir la Medalla de la Vila al Casal de l’Espluga de Francolí. Després dels tràmits convenients en comissió, el plenari ha donat llum verda a aquesta dis�nció. L’acte públic de concessió però, no es farà fins que es cons�tueixi el pròxim ajuntament, després de les eleccions municipals del 26 de maig.

EL FRANCOLÍ

28

ABRIL 2019


TA S T E M L A C O N C A

La Ruta del Trepat, un nou projecte turís�c per potenciar l’enoturisme a la Conca de Barberà El projecte ha estat desenvolupat pel servei de turisme del Consell Comarcal de la Conca de Barberà conjuntament amb la DO Conca de Barberà El servei de turisme del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, conjuntament amb la DO Conca de Barberà, ha creat un nou producte enoturís�c: La Ruta del Trepat. És una ruta turís�ca que incorpora, com a eix vertebrador, el trepat i cellers que elaboren amb aquesta varietat de raïm, autòctona de la Conca de Barberà. Per definir el projecte s’ha entès l’enoturisme com una experiència de visitar les vinyes, conèixer cellers, assis�r a fes�vals i a demostracions vinícoles en les quals el tast del vi i l’experiència dels atributs d’aquest són els principals mo�us per als visitants. La Conca de Barberà té molt d’això i, com a singularitat principal, el fet de tenir un vi que els visitants només podran tastar en aquest territori. Per crear aquesta ruta s’han �ngut en compte tres línies bàsiques: Singularitat: • mitjançant la promoció d'un recurs que només tenim nosaltres (el Trepat), • la implantació del segment de Turisme familiar en la definició del producte, a par�r de definir diferents ac�vitats per nens mentre els adults realitzen l’ac�vitat de tast de vi o qualsevol visita. • la posada en valor del paisatge diferenciador de la nostra comarca. Treball i coordinació amb els agents del sector privat implicats: conjuntament amb la DO Conca, cellers, agrobo�gues, etc... Selecció de propostes realment turís�ques: que els cellers �nguin definides unes ac�vitats adaptades al turista i les duguin a terme de forma estructurada - p.ex. visites guiades amb tast. Els cellers que formen part de la Ruta han de complir aquests tres criteris: 1.Formar part de la DO Conca de Barberà 2.Elaborar vins amb Trepat 3.Oferir un mínim d’una proposta turís�ca estructurada dins el seu celler *Cal tenir en compte que aquest és un projecte dinàmic en el que es podran anar incorporant nous cellers, i per tant, nous municipis. EL FRANCOLÍ

Objec�us de la Ruta

• Crear un producte enoturís�c a la Conca de Barberà diferent de la resta de productes relacionats amb el vi, al tractar-se d’una varietat de raïm autòcton de la comarca i única al món. • Promocionar i dinamitzar turís�cament la Conca de Barberà a través de l’enoturisme. • Fomentar la comercialització dels cellers productors de Trepat de la DO Conca de Barberà que ofereixen alguna ac�vitat turís�ca. • Difusió de les agrobo�gues de la Conca de Barberà i comercialització dels seus productes km 0. • Difusió i comercialització d’experiències de turisme ac�u i els museus vinculats amb l’enoturtsme de la Conca de Barberà. • Impulsar la valorització del paisatge del Trepat a la comarca

Caracterís�ques destacades del material turís�c:

• Diferenciar-nos de la resta de rutes turís�ques existents ressaltant la possibilitat d'oferir ac�vitats per nens (turisme familiar), al mateix moment que les persones adultes realitzen la cata de vins. • Inclou un incen�u per fomentar la visita a més d'un celler (forfait amb segells de 3 cellers). Amb la visita a 3 cellers s’obsequiarà al visitant amb 2 ampolles de Trepat de la DO Conca de Barberà. • S'incorporen aquells equipaments, que no són cellers, però tenen relació directa amb el coneixement i experiència del Trepat al territori (museus, agrobo�gues, festes, ac�vitats de turisme ac�u) • Destacar el paisatge de la comarca incorporant en el mapa els "Paisatges Trepat" Cellers par�cipants fins al moment: Agrícola de Barberà de la Conca, Celler Clos Montblanc (Barberà de la Conca), Celler Carles Andreu (Pira), Celler Mas Foraster (Montblanc), Celler Rendé-Masdéu (l’Espluga de Francolí), Celler modernista de Sarral, Vins de Pedra (Montblanc), Celler Sanstravé (Solivella), Costador Terroirs Mediterranis (Barberà de la Conca), Gèrida Vi�cultors L’edició de material turístic i dels diferents elements promocionals, és només l’inici del projecte. Es preveu avançar i treballar en el desenvolupament de noves línies d’actuació , algunes d’elles ja descrites, entorn a aquesta proposta que s’aniran treballant conjuntament amb el sector turístic. ■

29

ABRIL 2019


LA BÍBLIA ENS PARLA “deu-nos fe, amor i esperança, Santíssima Trinitat.” Aquesta és la tornada dels goigs a la imatge trinitària de la nostra Ermita. La tradició occidental catòlica representa la Trinitat tal com la coneixem els espluguins o bé amb algunes variants. Els cris�ans orientals o ortodoxos la representen a par�r de la original que va pintar el cèlebre iconògraf eslau Andrei Rublev l’any 1441. La iconografia russa es basa en els models més an�cs dels iconògrafs grecs. Aquesta icona està inspirada en el passatge del Gènesi on Abraham té una visió a les alzines de Mambré, on veu tres àngels (missatgers). En aquest moment Abraham es fa amic de Déu i esdevé Pare dels creients. La Trinitat de Rublev vol ser un punt de trobada entre Déu i l’home.La perfecció espiritual dels missatgers representen -d’esquerra a dreta- el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. La icona de la Trinitat és a la galeria Tre�akov de Moscou. Veure-la és una experiència mís�ca i espiritual indescrip�ble.

Abraham veu Déu (Gènesi 18, 1-8)

El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, i va veure tres homes drets a prop d’ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra i digué: Senyor, si m’has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat prop del vostre servent. Ells li van respondre: -Fes tal com has dit. Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: -Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets. Després va córrer cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan l’animal ja era a punt, va prendre mató, llet i la carn del vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells a l’ombra de Icona de la Trinitat de Rublev (1441). Manel Morgades i Rosell l’alzina, mentre ells menjaven.

ESPAI SOMMELIER RENDÉ MASDÉU INSÒLIT 2016 VI ESCUMÓS NEGRE Brut Reserva D.O. CONCA DE BARBERÀ Agricultura ecològica Varietat: Trepat 100% Sòls: Argil.lo-calcàrics Elaboració: Verema manual, fermentació tradicional. Segona fermentació en ampolla, criança de 24 mesos (reserva) i adició de 8 gr/litre de licor d’expedició (Brut) Dades analí�ques: Alc 11,5% vol Acidesa total 5,2g/l Acidesa volá�l 0,38 g/l Tast: Color negre magrana, capa d’intensitat mitja. Bombolla fina i expressiva que ens dóna frescor i vivesa en boca, nas molt especiat, pebre blanc, sota bosc, fruita vermella, ideal per maridar amb aperi�us, postres i carns blanques suaus. Temperatura de servei: 5 graus

EL FRANCOLÍ

30

ABRIL 2019


EL FRANCOLÍ

31

ABRIL 2019


BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Pau Trullols i Farrant Pau Trullols i Farrant nasqué a la nostra vila el 30 de juny de 1867. Era fill de Josep Trullols, pagès, i de Maria Farrant, ambdós de l’Espluga. De caràcter molt impulsiu, va demanar ingressar com a religiós clare�à (orde religiós dels Fills de l’Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria) després d’una reflexió profunda arrel d’un duel frustrat, amb pistola i a deu passos de l’adversari, que protagonitzà. L’any 1888 els clare�ans establien el seu col·legi noviciat a Cervera. Pocs anys després, en una visita que hi va realitzar el bisbe de la diòcesi de La Serena (Xile), es va entrevistar amb el superior dels clare�ans per proposar-li un projecte que contemplava una fundació missionera per fer-se càrrec del

santuari de Nuestra Señora del Rosario a la població d’Andacollo (Xile). L’orde religiós va acceptar la pe�ció i el 14 de març de 1900 arribava a Andacollo una pe�ta comunitat de clare�ans formada per Miquel Font, Juan Mar�nez, Miquel Argerich, Juan Vela i l’espluguí Pau Trullols. El nostre convilatà va exercir dins la comunitat d’Andacollo càrrecs humils com el de porter i d’altres serveis comunitaris per a vèncer el seu caràcter impetuós. Va morir a San�ago de Xile l’any 1928, als 61 anys. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: Cabré Rufa�, A.: El santuario de Andacollo, Clare�anos San José del Sur, 2010. ■

Santuari d’Andacollo. Xile. Imatge d'arxiu

verd maragda, totes s’entreteixien sota els seus rostres i el vent de serè les movia: cristalls de sol i pedra, enlluernaven la mirada i amb els dits dibuixaven l’estol d’aquell cel en plena voràgine. Mica a mica els ulls es cloïen, però les sen�en, en la seva dansa es�val, fresa ondulant xiuxiuejant a cor amb les cigarres cridaneres. Ja no les sen�em, excepte, algun terròs que altre sota nostre, giràvem la cara damunt el coixí de fanàs abal�des i deixàvem que el llangardaix tafaneges per damunt de la nostra falda. Arraulides esperàvem que el migdia amainés. La tarda ens esperava àvida, brollant de colors damunt el turó on la llicorella plena de líquens es contranyia amb les nostres petjades. Haguérem pogut fer volar estels, però no en teníem i fèiem volar els brins de palla per damunt dels cres-

talls, corrent i saltant com si el vent ens seguís darrera nostre. Volíem volar i planejar com els ocells arran de terra en un joc ràpid i precís. La tarda s'esvaïa amb els blaus i verds de la vall. Veiem mostrar-se els abellerols que fins llavors havien estat amagats darrera els rebolls i les alzines i es deixaven anar a l’aire pigmentant-lo d’essències cromà�ques, ní�des com el mateix capvespre. Recollíem, i caçàvem al vol algun que altre saltamar� que s’enganxava a la roba. No volíem tornar a casa. Ens agradaven aquells capvespres estelats camí del poble acompanyades en la fresa del voleià de les libèllules dansant amb desig. Ara, les nenes dormen, a l’embat de la nit d’es�u. El turó reposa de la seva escomesa. ■ Emma Label Branagh

M I C R O R E L AT S NOUS

La dalla tallava les espigues amb precisió zas,zas,zas,zas... i queien al terra vinclades per la fulla esmolada, arrenglerades en un traç geomètric. Mortes. El turó n’era ple i les garbes prenien forma al bell mig de l’era. Les nenes jugaven i reien i es llançaven grapats de palla pel damunt. Xisclaven com els falciots que les sobrevolaven i la calitja es tornava més intensa a mesura que s’apropava el migdia. Ell parava, s'eixugava amarat la suor amb un mocador i recollia. Les cridava perquè anessin a dinar sota les fulles ombrívoles dels noguers, sota el marge enmig del pedregar on el can� es refrescava. A terra, seien damunt d’algun sac apedaçat i ell les repar�a l’escudella que ja s’havia estopeït i refredat després de tant bullir. Tot era ingenu i deliciosament proper. Les fulles feien olor a nous, en aquell EL FRANCOLÍ

32

ABRIL 2019


ARA FA 100 ANYS

Abril de 1919, a l'Espluga Tres espluguins havien d'assis�r en representació del Sindicat a la Conferència d'Agricultura a Barcelona que convocava la Mancomunitat: Joan Anguera, Josep Vidal i Ramon Palau. S'havia de celebrar els dies 7, 8 i 9 de Maig. Un dels ponents havia de ser Josep M. Rendé i Ventosa de qui havia par�t la idea de celebrar-la. Parlaria d'"Organització social agrària". En la seva intervenció, Rendé, es proposava parlar de l'organització de la classe agrícola, de l'agrupació de tots els sindicats i associacions del ram, del seu pla de federacions comarcals, de la creació del Casal Agrícola Català, de la unificació de les accions de la Mancomunitat i els Consells Provincials d'Agricultura i Ramaderia i de la creació d'una ponència que executés les conclusions d'aquella conferència. Quan tot estava a punt, l'autoritat militar espanyola suspengué la celebració d'aquells actes: "... quan un po-

ble se redressa per esdevenir poble europeu, els governants de la trista Espanya decadent, oficinesca, apà�ca i ofegadora de vigoroses inicia�ves, no sols tenen un gest d'aversió, d'incomprensió i de desconeixement, sinó de �rria, suspenent l'acte transcendental, vitalíssim, que havia de regenerar el nostre poble agrícola." (La Nova Conca, núm. 19, 11-5-1919, pàg. 7) Els corresponsals espluguins de la premsa, tant els tradicionalistes com Tulcis en les pàgines d'El Correo Catalan, com en el setmanari montblanquí La Nova Conca, ens deixen orfes de no�cies espluguines. L'ambient del país -Catalunya- es movia per altres interessos. La campanya de reivindicació catalanista anava agafant embranzida. El món obrer reivindicava la jornada de vuit hores. Els sindicats agrícoles estaven en franc desenvolupament. Des dels mitjans de premsa més catalanista es mostrava el descontenta-

ment amb l'ac�tud del govern espanyol amb tota mena de crí�ques i ironies. L'Espluga de Francolí, tancada en la seva closca, veia com es desenvolupaven els rumors i les malfiances per dues inicia�ves de part de la seva pagesia: la compra de l'edifici del carrer de Sant Domènec (avui Lluís Carulla) per ubicar-hi la seu del Sindicat Agrícola, i la del Molí de Poca per construir-hi la fassina de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. L'Assemblea General del Sindicat que s'havia celebrat el gener anterior, encara arrossegava les desavinences de la minoria. Josep M. Rendé n'havia sor�t molt desolat: "no em sap greu que m'hagin cri�cat ferotgement, el que em dol es que ningú s'hagi aixecat per defensar la meva honestedat"-es conta que va dir. El poble i el Sindicat i el celler entraven en un dels períodes més agitats de la seva història. ■

PUIX PARL A CATAL À El diàleg hauria de ser possible “Quan després de la representació de «Ronda de mort a Sinera», el teló del teatre Infanta Beatriz queia entre les aclamacions del públic, una pregunta era inevitable: ens trobem davant una nova possibilitat de convivència? Serà possible, en l’esdevenidor, un diàleg en llibertat entre l’oprimida, resistent, desconeguda i fins i tot vexada cultura catalana i l’ensuperbida, preponderant i colonitEL FRANCOLÍ

zadora cultura castellana? Les justes paraules de Ricard Salvat indicaven aquesta possibilitat: el diàleg podia ésser possible. Per damunt les imposicions i les pressions els pobles es troben, dialoguen, poden reeixir a estimar-se, a comprendre’s... [però] mentre a tota la península, a qualsevol indret, una persona no pugui expressar-se amb llibertat en la llengua dels seus pares, i mentre

33

... VEJAM QUÈ DIU aquesta llengua no gaudeixi de tots els drets que li corresponen, és obvi que tots estem disminuïts. [...] La cultura catalana... ha de tenir necessàriament un valor de resistència contra l’unitarisme cultural imperant […]”

Pedro Altares-Serra d’Or, juliol del 1966 Peces històriques triades per Josep Maria Casasús - ARA, 9 de maig del 2018 *Fragment escollit per Andreu Morta

ABRIL 2019


REPORTATGE EL PRIMER EIXAMPLE DE LA VILA TEXT: FERRAN CIVIT I MARTÍ El primer eixample de la vila, mai realitzat, el podem trobar reproduït a la Geografia General de Catalunya, una de les primeres obres bibliogràfiques monumentals (en la línia de la Gran Enciclopèdia Catalana, Onomasticon Cataloniae, Diccionari Català-ValenciàBalear...) que es van fer a Catalunya a principis del segle XX. Aquesta obra immensa escrita en català prefabrià es va editar entre 1908 i 1918, poc abans que les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra fossin plenament vigents en tots els àmbits. El projecte el va liderar Francesc Carreras i Candi i va ser una àmplia descripció del país, mai feta fins aleshores amb imatges i plànols. L’obra té sis volums i va comptar amb un ampli elenc de col·laboradors per a fer-ho possible, ben bé una vintena. Molts dels quals provenien de l’excursionisme i de la naixent ciència de la geografia, fins aleshores només basada en la descripció del paisatge. D’aquests, l’historiador Emili Morera i Llauradó va encarregar-se dels textos de la “Província de Tarragona”, inclòs el del nostre poble. En 1058 pàgines va repassar tota aquesta demarcació polí�ca i va ser publicat el 1909 per Establiment Editorial d’Albert Mar�n. En Morera (Tarragona, 1846 –1918) estudià a la Universitat de Barcelona de Filosofia i Lletres (doctorat el 1872) i Dret (llicenciat el 1874). El 1881 exercí de jutge municipal i començà a dirigir el Diario de Tarragona (1881 al 1883). Fou elegit diputat provincial per la circumscripció Tarragona-el Vendrell el 1884. Cap a 1890 començà a dedicar-se de ple a la inves�gació històrica. Fou el primer en defensar raonadament que la muralla de Tarragona era completament romana i no ibèrica, hipòtesi que EL FRANCOLÍ

descobertes arqueològiques posteriors han confirmat. En termes generals els seus estudis con�nuen considerats

com a vàlids, en especial els medievals. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1987), de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1911) i vicepresident de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona (1915-1918). El 1901 fundà i dirigí fins al 1918 el Bole�n Arqueológico, òrgan de la Societat Arqueòlogica Tarraconense. La seva obra més important és Tarragona cristiana, de la qual només serien publicats els dos primers volums els anys 1897 i 1898, mentre que la resta va romandre inèdita fins que l’Ins�tut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV ob�ngué els fons impresos i els manuscrits inèdits i edità i publicà tres volums més

34

entre 1954 i 1959. La Diputació de Tarragona n’ha publicat en els darrers anys la segona edició del total de cinc volums. A banda de la col·laboració amb la Geografia General, també destaquen els llibres Tarragona antigua y moderna (1984), Reseña histórica de la Comuna del Camp de Tarragona (1904) i El puerto de Tarragona (1910). I passem a la descripció de la vila segons l’autor tarragoní. Com es pot comprovar, ens trobem amb un municipi que ja ha desenvolupat urbanís�cament i de manera regular el que era l’an�ga closa de la parròquia arran dels canvis sorgits al segle XIX: an�c carrer de sant Josep (ara sor Maria Torres), actual de Lluís Carulla i el que encara és de sant Antoni. I comprovem que la vila pretén expandir-se cap a la zona del que avui ja està unit entre el barri de la Urbanització Carreras i la zona del pont de la Palanca, i aquí ja inicialment dissenyat. També observem que els an�cs camins, després carrers o carreteres de Poblet i Montblanc, ja estan plenament definits o almenys ja marquen la tendència que �ndran a posteriori, així com la prolongació de Sant Miquel com a

ABRIL 2019


futur carrer de Milmanda. Arran dels enderrocaments dels cinturons que eren les muralles, la immensa majoria de ciutats europees van derruir les muralles per necessitats demogràfiques, de salubritat i per expansió fabril. L’exemple més proper és Barcelona amb l’Eixample i Tarragona amb la zona de la Rambla Nova. A la immensa majoria de municipis catalans, però amb més pretensió que realitat, es van endegar

EL FRANCOLÍ

projectes d’ampliació fora muralles o aprofitant l’enderroc d’aquestes. En aquest cas, veieu que el límit el marca el carrer de Mossèn Serret (curiositat: a Google Maps surt com a carrer de cal Gu�érrez) i a par�r d’aquí hi ha projectada una trama ortogonal (o hipodàmica, inicialment dissenyada per Hipòdam per a Milet fa 2.500 anys) que no té fi i es desdibuixa en direcció a Poblet. Fins i tot, hi trobem una pe�ta plaça amb uns xam-

35

frans al voltant d’aquesta. Aquesta previsió i aquesta regularitat contrasta amb el creixement urbanís�c desordenat i caò�c que hi va haver durant el franquisme, com es pot comprovar amb les diferents amplades de carrer existents des del carrer de Sortetes fins a la plaça de Montserrat Canals. Però el principal canvi efec�u, almenys de nomenclàtor, és el del carrer Unió. Sabeu com es diu actualment? ■

ABRIL 2019


CURAR-SE EN SALUT Missatger

Per fer anar el nostre cos -o per ex. un vehicle- cal una font d’energia que ja hem trobat en la respiració de cada cèl·lula: fer un foc (oxigenació lenta en el nostre cas) als mitocondris de la cèllula amb: 1/ l’oxigen capturat i, 2/ el combus�ble, majoritàriament i ràpidament glucosa dels hidrats de carboni a més de les grasses més indirectament. Tots sabem que un vehicle, de tant en tant, necessita peces de recanvi quan s’han desgastat amb el seu ús constant. El desgast passa a cada una de la milionada de cèl·lules del nostre cos i de retruc li passa igual a la totalitat del nostre cos perquè, vulguis o no vulguis, a nivells bàsics d’acció tant si és �sica com mental, el nostre cos és una mena de maquinària, però no ja tan sols com una altra sinó la més complexa que s’ha enginyat mentre algú no ho demostri d’altra manera. Aleshores és indispensable que hi hagi una varietat de fonts de “peces de recanvi” on es manufacturen constantment i/o una colla de magatzems de “peces de recanvi” a punt... Si els hidrats de carboni i les grasses són el combus�ble que fa anar el nostre cos, les proteïnes -el tercer gran grup dels nostres alimentsés a dir majoritàriament carns, peix, i en més reduïda concentració alguns vegetals quan han estat degudament digerides i elaborades, és a dir reduïdes als seus components més senzills -que són una vintena de compostos anomenats aminoàcids- es recomponen en l’estructura i les peces que cons�tueixen el nostre cos. En el símil d’un vehicle les proteïnes serien les peces components del motor, dels sistemes de frenada, etc. fins als tubs, visos i reblons més pe�ts. El nostre cos és més complicat que un vehicle. Un exemple: l’oxigen que inspirem i el diòxid de carboni (CO2) que expirem als pulmons són transportats pels glòbuls rojos de la sang per mediació de la hemoglobina, una proteïna (una “peça” química!) que se'ls carrega al damunt i els deixa on cal. EL FRANCOLÍ

Com ja hem repe�t de vàries maneres: l’ADN del nucli de cada cèl·lula conté els patrons del nostre cos; concretament, de les peces, el material, com si diguéssim -majorment PROTEÏNESque exerceixen l’agència immediata de la fabricació, el funcionament i l’organització del nostre cos des de la primera cèl·lula conjunta pels nostres pares en la nostra concepció fins al final de la vida de cadscú. Tot precedit per uns ADNs o altres des de milions d’anys enrere i con�nuat per: o en uns ADNs humans o altres ADNs en el reciclatge de les nostres restes corporals, o no tan directament en les cremacions, qui

sap? Però si fos el cas que els patrons, croquis i esborranys del nostre cos es quedessin estancats a l’”arxiu”del nucli no aniríem enlloc. Així com hi ha xarxes de comunicacions entre cèl·lules de les diferents parts del nostre cos com són exemples ben clars en el cas del sistema nerviós, o en el sistema de circulació de la sang carregada d’una pila de substàncies químiques que són senyals enviades d’unes cèl·lules a les cèl·lules d’altres o de tots els indrets del cos, de manera semblant hi ha comunicacions amb senyals químiques de fora de la cèl·lula, travessant la membrana cel·lular que és semiimpermeable, a dins i també, travessant la membrana nuclear, de fora del nucli de la cèl·lula a dins del nucli. Se'n diuen senyals intracrines, intra, grec/lla�, dins i -crina del grec crein, secretar, secre-

36

ció interna. Se n’han descobert casi una dotzena d’aquestes que anomenen “vies de transport de senyals”. Algunes d’aquestes vies són les dedicades a senyalar-li (dir-li) a l’ADN:” Es necessita tal o qual peça de recanvi / proteïna”. És allò mateix que dir-li a l’ADN quin gen s’ha de manifestar, posar-se en evidència, “expressar-se”. Aquest missatge desferma una cascada d’esdeveniments bioquímics en cadena -com una �rada de treballadors que es passen un cabàs de material o com la línia d’assemblatge d’una fàbrica de cotxes amb treballadors i/o robots que van afegint peces o tocs fins a completar-se el vehicle. Només que es fa a una escala de dimensions de centmillèssimes de mil·límetre, però que s'han fet visibles amb els microscopis electrònics més avançats. Aquests esdeveniments bioquímics estan accelerats -catàlisi- i modulats per una pila d’enzims (encara més proteïnes!) que fan que l’ADN produeixi una molècula d’(Àcid) (R)ibo (Nuclèic) o ARN. l’ARN esta fet de nucleò�ds (aquí només mig “esglaó” -dels del símil de l’escala de mà de l’ADN que férem servir anteriorment a l'hèlix doble- perquè és una �ra simple). L’ARN servirà per fer una còpia -TRANSCRIPCIÓ- de l’ADN (còpies de l’escriptura del Registre de la Propietat en un altre símil que férem servir) que serà enviada a fora del nucli a servir de patró per fabricar la proteïna requerida. Aquest ARN transportador de la informació se'n diu ARN missatger o ARNm. La seva estructura molecular és la d’una hèlix única (no doble com és la de l’ADN, més com a mitg ADN; una de les dues �res), amb el mateix torn en hèlix que el de l’ADN o sigui que s’hi podrà acoplar perfectament a una de les dues rengleres/�res de l’ADN quan s’obri, per l’agència d’un enzim més, com una cremallera oberta (desconnectada) pel mig a la zona on hi ha el codi -en triplets de les 4 lletres inicials dels 4 aminoàcids- de la proteïna en qües�ó. L’altra diferència ABRIL 2019


CURAR-SE EN SALUT amb l’ADN és que fa servir l’aminoàcid resulten ser UGA, UAA, i UAG són co- da no havia sen�t mai ni el seu nom. (U)racil subs�tuint la (T)imina o sigui dons STOP, per indicar, cada un dels Ni idea del per què del Nobel. Eventuque la �ra de lletres de l’ARN és una tres ho pot significar, on s’acaba el “pa- alment sabé que per idees republicasèrie barreja d' A,C,U i G en comptes ràgraf” i l’STOP de llegir. Els “paràgrafs” nes i pitjor, per ser preferit cien�fic d' A-C-T-Gs que són a l'ADN. de lletres A-C-G-, i T són més o menys del Professor de Fisiologia Dr. Juan NeLes proteïnes són agregats d'amino- llargs (fins a unes 200 lletres) i conte- grín a Madrid, el futur polí�c republiàcids, per ex. la insulina consisteix en nen, com a mínim, el codi d’un troç cà, el Dr. Ochoa havia estat un dels “inun total de 51 aminoàcids. A la natura d’una proteïna. Per ex: GACCC” deseables” i dels centenars de metges existeixen només 20 aminoàcids a com- AUG”CGUAC...CAAC”UGA”ACGG; el i cien�fics, una colla d’ells i elles veribinar per codificar proteïnes i tables eminències, part del més per aquesta raó se'n diuen amide mig milió d’exiliats al final noàcids essencials (deixem la de la guerra d’Espanya. Jo ha“química” per un altre dia). Georvia com a entrapussat a NYU ge Gamow, el �sic i cosmòleg soper una operació nova pel tracviè�co-americà, aleshores tretament de la malal�a de Parballant a la U. de Cambridge -on kinson. El pla, amb el meu mentambé eren els descobridors tor a València, el neurocirurgià (1953) de l’estructura de l’ADN, Dr. Vicente Bordes Valls, fou, Crick i Watson- teoritzà el 1953 primer enviar-me a Madrid a que de les quatre lletres A,C,T, i El bioquímic Severo Ochoa (1905-1993). Imatge d'internet veure l’operació de mans d’un G (recordem són les inicials de neurocirurgià que s’havia enAdenina, Citosina, Timina i, Guanina) “paràgraf” que con�ndria un patró trenat amb l’originador del procedise'n necessitaria una combinació de d’una proteïna en qües�ó, comença- ment, el Dr. Irving Cooper al St. Bartres com a codi (clau) dels 20 aminoà- ria després del codó entre les prime- nabas Hospital al Bronx (NY) i segon cids en existència. Una lletra sola no- res cometes i acabaria abans del codó anar a NY un anyet i tornar a Valènmés en representaria 4; combinacions entre les segones cometes. cia . Em donaren una beca al Departade dues lletres 4x4=16, tampoc n’hi El bioquímic asturià Severo Ochoa ment d’Anatomia d’NYU on s’estudiahauria prou per representar els 20 es- (1905-1993), de la Universitat de No- ven els cervells dels operats quan hasencials. Combinacions de 3 de les qua- va York, rebé el Premi Nobel de Fisio- guessin mort, mesos o anys més tard. tre lletres: 4x4x4= 64 combinacions logia/Medecina 1959 per haver trobat Passava uns dies d’observador al quipossibles; n’hi ha més que prou i les l’enzim polinucleò�d fosforilasa (els ròfan del St. Barnabas i uns dies al laque sobren significa que alguns ami- noms d’enzims sempre acaben en -asa) boratori -amb accés lliure, que vaig noàcids estarien codificats per més amb el que el seu laboratori (1955) aprofitar al màxim, al legendari Belled’una combinació. Tingué raó: 61 de sinte�tzà l’ARN, més endavant anome- vue Hospital (1763), una mena de Clíles combinacions de tres lletres repre- nat ARN missatger. El primer cop que nic BCN magnificat que era, i encara senten els 20 aminoàcids (alguns per un factor tan essencial a la vida natu- és, regentat pels professionals d’NYU tant poden ser codificats de dos o tres ral, fou “fabricat” a un laboratori. A la al costat mateix... Em vaig percatar que maneres, dos o tres combinacions di- seva autobiografia en diu: fa, per des- després de set anys de medicina ferents significant el mateix aminoà- xifrar el codi genè�c, el que la “Pedra “cas�za”caldria recomençar pel princid: un nom i podríem dir dos o tres Rose�a” feu per desxifrar els jeroglí- cipi. Un rigorós examen de combalidarenoms). Els triplets de lletres de l’ADN fics egipcis. Arthur Kornberg, que ha- ció d’estudis, entrada al sistema oficiquan han estat copiats a l’ARN, se'n di- via entrenat amb Ochoa va compar�r al d’entrenament americà amb un any uen codons com a les claus que són el Premi per haver sinte�tzat l’ADN. Als d’internat a l'Augustana Hospital, Chiper desxifrar el codi genè�c que és a meus anys ben verds vaig arribar, de cago, i casi 40 anys al Mount Sinai Hosl’ADN (ens saltem un pas tècnic per re-carambola, a la Facultat de Mede- pital de Nova York. L’operació del Dr. Cosimplificar-ho). Recordant, com hem cina d’NYU a finals del 1960 on �ngué oper jo mateix no vaig arribar a fer-la mencionat més amunt, que l’ARN subs- el privilegi de gaudir de l’amabilitat del mai perquè el tractament del Parkinson �tueix la T per la U, la combinació AUG, Dr. Ochoa que ens convidava a la seva esdevingué per medicaments. Encara el codó AUG, a més de ser el codi per taula del menjador del professorat. que l’operació, posada al dia junt amb l’aminoàcid me�onina també indica a Com a post-graduat ni mig any -i enca- altres de semblants dirigides a diversos on començar a “llegir”, el comença- ra que de no gran cosa- jo tenia accés indrets del cervell, encara s’u�litza en ment d’un “paràgraf,” i les tres combi- al menjador especial però a més ens situacions molt especialitzades. ■ nacions restants del total de 64 (que convidà de visita a casa seva. D’arribaAnton Martí EL FRANCOLÍ

37

ABRIL 2019


MOSSECS FILOSÒFICS La Hakima MONTSE BOSCH-SAUMELL

Avui explicaré un conte per xics i grans, una història que podria ser real i que no sabem si ho és. És la llegenda de la Hakima, una nena siriana que vivia a casa els Macabeu. Se n’havia encarregat de portar-la fins allà l’ICAA: Adopció infantil Internacional. De fet, la hi havia dut, l’Andreu, el socorrista que va recollir-la del mar. El mateix noi que havia ajudat tantíssim la seva família. Havien arribat molt malalts a les costes de Lesbos, després d’un viatge ple de penúries i pors. A la Hakima, però, no li agradava parlar de tot allò. Ho havia deixat enfonsat dins l’Egeu, el mar generós que duu el nom d’una reina amazona. Dins la seva memòria de nena d’onze anys hi havia moltes preguntes, que com peixos vermells la sotjaven cada nit, qui ho havia decidit que visqués a Catalunya?, qui havia comprat aquell bitllet d’avió? Què feia allí?, i els pares?, per què no hi eren? Els trobava a faltar. I a la seva germana! i, sobretot, també, el seu parlar. Allí no podia xerrar mai en sirià. A l’Espluga i a casa els Macabeu s’hi estava bé, és clar que sí!, eren bons en aquella família, però no era la seva. Les bessones, la Rut i la Paula, estaven molt per ella, l’ajudaven per comprendre i parlar aquella llengua tan revessa: el català. Hi havia una cosa que la feia estar contenta: els ceps!! Sí, sí!, el ceps! Fins que no va arribar a la Conca de Barberà, desconeixia que hi havia més llocs que en cultivaven. Ella creia que només n’hi havia a Síria de vinya. Després va comprovar que de ceps i de raïms n’hi havia a tot arreu. Aquell setembre, com feia cada estiu el pare Macabeu, EL FRANCOLÍ

el Senén, es va endur la quitxalla a la verema. Li agradava que les bessones l’ajudessin i, ara, la Hakima també. Allò li va encantar, perquè a Síria també ho feia. De ben petita que tallava raïm! El que no sabia, i de fet ningú de la família, és que la Rut i la Paula tenien un secret guardat dins el Camp gran. Per això, aquell matí, quan el pare els digué que hi anaven, van posar-se d’allò més contentes: —No ho diguis, Hakima, però en aquesta vinya hi tenim un tresor, són uns raïms màgics, els va trobar la Rut l’any passat. —Sabem que ho són perquè no pesen i no es fan malbé! Són preciosos! —Te’ls ensenyarem i comprovaràs que són els millors del món!!, ja ho veuràs! La Hakima va assentir amb el cap, i per dins va quedar ben estranyada. Uns raïms màgics que no pesen…caram, —va dir-se pensarosa—. Amb aquella frase al cap es va posar a tallar raïms al costat de les bessones. Li costava fer-ho bé, no hi estava avesada a fer servir aquelles tisores, eren diferents que les del seu país. I potser per això, en un descuit es va tallar una mica, “aix!, quin mal!”, digué la Hakima espantada. I es va posar a plorar perquè li sortia sang del dit! La Rut, la Paula i tots van córrer al seu costat, l’un li deia una cosa, l’altre una altra, i de pressa van obrir la farmaciola per curar-la. Tot i així, ella, no podia aturar el seu plor, les llàgrimes li queien esperitades i desitjoses de fer cap a terra, havien estat guardades tant temps!, estaven enfadades..., quina sort d’aquell tall! —Pare!, a la Hakima li fa molt mal!, no para de plorar —va dir convençu-

38

da la Paula. —Ja ho veig. Deixa-la. Aquesta xiqueta s’enyora. Trobes a faltar els teus, oi? —va dir-li el pare passant-li la mà pels cabells. La Hakima va alçar el ulls i amb aquelles ninetes negres que tenia va explicar-los què li passava: volia tornar a casa seva, estar amb els pares i dormir al seu llit. –Vull veure els meus pares? On són? Per què no em venen a buscar?, –digué, valenta, la Hakima a l’avi. Ell l’abraçà ben fort, sabia molt bé que els dols del cor no es curen, sols el temps els ensenya d’estar quiets. Llavors, la Paula, pensà en aquells raïms tan estranys que havia tallat la Rut l’any passat. Aquells que no pesaven i que eren el seu secret. —Corre, Rut!, ves a buscar els raïms-que-no-pesen -va dir la Paula amb una xispa al pensament. Sa germana hi va anar de seguida, recordava perfectament on els havien deixat! Aquells raïms eren diferents, eren màgics!, els seus gotims exhalaven tendresa i abric, estaven plens de paraules!, contenien els mots més bonics del món, aquells que quan els dius o els escoltes fan bé. Tan sols calia posar-los al palmell de la mà per sentir-los!! La Rut, ho va fer, mentre el pare netejava la ferida va deixar-los damunt l’altra mà de la Hakima. I va ser, aleshores, que aquesta ho va notar! Escoltà com sortia d’ells una pluja de paraules, sons que eren d’aquella terra, lletres cosides i bones com: bonica, cel, matí, sol, blau, bo, pluja, abraçada, camí, estel, petó, valenta, idea, somni, coratge, bondat, riu, aigua, cançó... ABRIL 2019


I va ser així com se n’adonà que a cada terra i a cada lloc hi ha paraules màgiques i bones que ens fan companyia, i que es molt important saber-les dir, perquè ens ajuden amb les tristeses i les pèrdues, i amb l’amor i la vida. –Rut i Paula, què caram feu amb

aquests raïms a la mà de la Hakima?– preguntà l’avi tot intrigat. –Avi, no ho saps? Són màgics, parlen! –s’explicaren les bessones gairebé a l’uníson– Aquella resposta va fer riure a la Hakima, i els hi va fer un petó a totes dues, ja més calmada. Era curi-

ós, feia més d’un any que s’estava a casa els Macabeu i no havia plorat mai com aquell dia, ni havia gosat cap moment demanar pel seus. Aquella no era la seva terra, ni la seva família, ni la seva realitat, i, en canvi, misteriosament havia començat a estimar-los. ■

MUSEU DE LA VIDA RURAL

El vi fa sang. 5è Fes�val internacional de novel·la criminal

El Museu de la Vida Rural va ser el principal escenari de la cinquena edició del fes�val “El vi fa sang” i va congregar, a més de múl�ples presentacions i xerrades, els actes d’obertura i clausura del certamen i les entregues dels premis que es va atorgar des de l’organització. La inauguració d’El vi fa sang, celebrada el divendres 5, va donar el tret de sor�da a un cap de setmana on la novella criminal en català i el vi en van ser els protagonistes. El dissabte 6 d’abril va ser la jornada en que es van congregar més ac�vitats. Col·loquis al voltant de la literatura i el vi, taules rodones sobre la novel·la criminal com a gènere en evolució i la presentació de diverses novetats editorials van precedir l’entrega dels premis als concursos de relats (juvenil i adult) i al de microrelats. La tarda de dissabte va ser un dels moments més destacats del fes�val, amb l’entrega del Premi Nacional El vi fa sang a Ferran Torrent, el Premi Internacional El vi fa sang a Jean Claude Izzo (in memoriam) i el Premi Honorífic a Jordi Canals. El museu finançarà amb una beca una residència artística al centre històric de l’Espluga de Francolí A més de ser seu de múl�ples ac�vitats del fes�val, enguany el museu ha apostat per la creació d’una beca per-

EL FRANCOLÍ

què els tallers de creació ar�s�ca que hi han al centre de l’Espluga de Francolí esdevinguin una residència ar�s�ca. La voluntat és que els creadors que hi par�cipin es centrin fonamentalment en projectes de teatre negre i criminal.

Setmana Santa al museu Un any més, el museu va organitzar un conjunt d’ac�vitats per a totes les edats. A la col·lecció permanent i a l’exposició temporal “Plàs�c” s’hi va sumar una oferta d’ac�vitats perquè en gaudissin dels més grans als més pe�ts. Construir una escultura tridimensional amb plàs�c, un taller de cuina amb herbes i flors espontànies de primavera i les visites familiars a l’exposició temporal juntament amb un taller de batucada reciclada van ser algunes de les ac�vitats que el museu va proposar durant les vacances de Setmana Santa.

39

ABRIL 2019


MUSEU DE LA VIDA RURAL Memòries líquides. Veus dels safareigs

molt variats i les bases instrumentals corresponents, forma part d’una col·lecció que té per objec�u difondre les tradicions i elements de la cultura catalana, i arriba després del “Do re mi fa fred”, dedicat a l’hivern, i del “Do re mi fa bo”, dedicat a l’es�u. Les cançons han estat obra dels músics Ferran Andechaga i Sergi Esparza, i les han enregistrat diversos intèrprets. Els autors han volgut que aquest disc fos molt par�cipa�u, mo�u pel qual van fer una crida popular i gravar així els cors d’algunes cançons. Pel que fa a les il·lustracions del CD, La Musca ha seguit apostant per donar a conèixer joves illustradors del territori català, en aquest cas, la terrassenca Martine Pop.

Dissabte 13 d’abril, el museu acollia una jornada que va comptar amb l’ac�vitat “Memòries líquides. Veus dels safareigs” de Rosa Vendrell i amb la presentació del treball “En defensa del safareig” de l’ac�vista Na Pai. En un acte de memòria històrica, Vendrell va plantejar una ac�vitat intergeneracional i transversal que recollia el tes�moni oral i la història de moltes dones que no ha quedat escrita. Es tractava d’un acte d’homenatge i record a les tasques invisibilitzades i gens valorades de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats. De fet, l’ac�vitat va comptar amb lectures en veu alta, una mostra d’objectes relacionats amb el safareig i tes�monis de dones que hi han rentat la roba, entre d’altres. Per la seva banda, i en un acte de reivindicació, Na Pai va defensar, des d’una perspec�va antropològica i social, el safareig com una ac�vitat de cohesió de la comunitat intentant treure així la connotació nega�va al xafardeig, ac�vitat que ell defensa com a intrínseca en l’ésser humà i com a forma de sociabilitat i contacte amb els altres. Un viatge ple d’aventures, a través dels safareigs.

La Vall del Francolí, l’alè del Camp Divendres 26 d’abril a les 19.30 h, el museu va acollir la projecció de l’audiovisual “La Vall del Francolí, l’alè del Camp”, un documental produït per Produccions Saurines. El documental és un retrat del Camp de Tarragona dels nostres dies a partir de la preocupació dels seus habitants per la salut i el medi ambient que vol, també, posar llum a tot allò que s’amaga darrere la indústria petroquímica. Plantejat com un recorregut per aquesta vall gairebé oblidada, en companyia de diverses persones compromeses amb el medi ambient i el territori, algunes de manera organitzada i d’altres a títol individual, compta també amb la participació de diversos experts en medi ambient vinculats d’una manera o altra al territori.

Do re mi fa flor. La primavera en cançons Dissabte 13 d’abril el museu va acollir la presentació del CD infan�l “Do re mi fa flor. La primavera en cançons“, el nou CD de La Musca. El disc, que conté 10 cançons de nova creació d’es�ls

RACÓ DE PENSAR Racó de pensar 1.- TUB/A . Masculí TUB: Cilindre buit més llarg que ample, de vidre, metall... que condueix gasos o líquids o altres usos. . Femení TUBA: Instrument de vent de metall que dóna les notes més baixes.

EL FRANCOLÍ

2.- FILÓ/A . Masculí FILÓ: Massa compara�vament estreta i no interrompuda d’un mineral que omple una an�ga esquerda d’una roca o terreny. . Femení FILA: Conjunt de persones que van l’una al costat de l’altra formant una línia recta. Josep Maillo

40

ABRIL 2019


ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ I CALLAU

Prova Cangur a l’Ins�tut Joan Amigó Bé sabem que les matemà�ques són L’Ins�tut Joan Amigó hi va par�ciuna de les matèries més complexes i par amb un total de 62 alumnes, enque inspiren més respecte a la majo- tre els cursos de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO, ria de l’alumnat. És per això que des que van voler presentar-s’hi de manedel Departament de Matemàtiques de l’Ins Joan Amigó s’intenten fer ac�vitats per es�mular i mo�var els alumnes tot passant una bona estona. Així, doncs, el passat dijous 21 de març es va dur a terme la XXIV Prova Cangur de Matemà�ques amb l’objec�u de diver�r-se resolent els pe�ts reptes plantejats. Aquesta ac�vitat organitzada per la Societat Catalana de Matemà�ques i impulsada per Le Kangourou sans Fron�ères, es desenvolupa el mateix dia en la majoria Els alumnes realitzen la Prova Cangur. Cedida de centres de parla catalana amb l’objec�u de difondre la cultura matemà- ra voluntària. La prova es va dur a ter�ca treballant el raonament i l’enginy. me al mateix ins�tut i de manera si-

multània a tots els altres centres par�cipants. El format de la prova és de concurs individual, que consta de 30 problemes de resposta tancada amb 3 nivells de dificultat, que s’han de respondre en una hora i quart, sense ús de calculadores ni cap altre mitjà electrònic de càlcul. L’objec�u de la prova és ensenyar una vessant més atrac�va i popularitzar les matemà�ques. Objec�u que, creiem que s’ha acomplert, degut a l’augment de par�cipació respecte els cursos anteriors. Esperem que la mo�vació per treballar aquestes “altres matemà�ques” segueixi creixent els propers cursos, tot desitjant molta sort a tots aquells que han par�cipat! ■ Pep Gavaldà i Eugènia Vizcarra

TV3 obre les portes a l’Ins�tut Joan Amigó Per què ens arriba una no�cia i no una altra? Qui les selecciona? Què són els mitjans de comunicació? A aquestes i altres preguntes que ens havíem fet a classe de llengua tot l’alumnat de primer d’ESO, els hi vam poder trobar resposta gràcies a la visita que amb el centre va fer a les instal·lacions de TV3, situades a Sant Joan Despí. La guia que ens va atendre ens va explicar que els quatre edificis principals ocupen 35.000m2 . En el primer edifici en el que entràrem ens va permetre trepitjar el plató dels programes que actualment estan en graella com el Teleno�cies, el FAQS o l’Està passant. Vam descobrir el magatzem on guarden i reu�litzen tots els decorats com el dels Super3, vam entrar a la realització i ges�ó dels programes on hi ha un munt de monitors i cadascun te la seva funció. Ens van explicar que hi ha moltes professions lligades als mitjans de comunicació a més dels periodistes com la de regidor, que s’encarrega de distribuir les imatges i dona les ordres finals perquè tot arribi en condicions a les nostres llars. Els altres edificis contenien les unitats mòbils a punt per sor�r en el moment que arribava la necessitat de cobrir una no�cia que acabava de passar, la redacció i la zona de vestuari i maquillatge. En aquell moment de la visita es gravava el programa de EL FRANCOLÍ

41

cuina amb la Gessamí Caramés, una cuinera molt diver�da i experta en pas�ssos i dolços que ens va delectar amb l’elaboració d’uns flamets per llepar-se els dits. Ens van saludar la Raquel Sans, conductora dels informa�u, o l’Helena Garcia Melero i el Lluís Marquina, conductors del programa de tarda Tot es mou. Però, sens dubte, el més simpà�c de tots va ser el Tomàs Molina, conegut meteoròleg, que va accedir a fer-se una foto amb tots nosaltres per posar el punt final a la nostra visita. ■ Núria Ribes Novau

ABRIL 2019


Descobrint Irlanda: Treball de síntesi a l’Ins�tut L’alumnat de 2n i 3r d’ESO de l’Ins�tut metre fer diferents ac�vitats immersiJoan Amigó i Callau de l’Espluga de ves. Totes les ac�vitats tenien com a Francolí acaba d’arribar del viatge a Dublín, Irlanda, per tal de realitzar-hi el treball de síntesi. Aquest consisteix en una sèrie d’activitats d’ensenyament i aprenentatge mitjançant ac�vitats interdisciplinàries on l’alumnat, tant individualment com en equip, haurà d’aplicar les habilitats adquirides durant el curs i així assolir les competències programades en el seu currículum. Entre els objec�us principals destacaria el saber expressar-se correctament, oralment i per escrit en llengua Alumnes de 2n i 3r a l'aeroport. Cedida anglesa, observar i escoltar amb atenció, manifestar autonomia i inici- objec�u posar en pràc�ca els con�na�va personal i mostrar ac�tuds de res- guts i aprenentatges treballats al llarg pecte per les persones i la cultura que del curs i millorar la seva competència es visita. lingüís�ca tot coneixent una nova culTrencant tots els tòpics, per sorpre- tura, tradicions i es�l de vida. sa seva, el paraigües els va fer més noAcompanyats de monitors i guies sa que servei, ja que el temps els va nadius, van gaudir d’allò més tot desacompanyar fins l’úl�m dia i els va per- cobrint cada un dels racons de la capi-

tal irlandesa, ja sigui a través d’un Walking Tour o bé superant les diferents proves d’una gimcana organitzada per les professores de llengües estrangeres. Un dels dies van assis�r a classes de llengua anglesa i a la tarda van aprendre algunes nocions bàsiques dels tradicionals esports gaèlics com ara el Hurling. Un altre dia van cantar i ballar danses d’origen celta en un �pic pub irlandès. No obstant això, l’ac�vitat que va agradar més tant a l’alumnat com al professorat - va ser la caminada pels turons i penya-segats de Howth. Durant la seva estada es van allotjar en famílies d’acollida autòctones, cosa que els va permetre fer una molt bona immersió lingüís�ca i viure en primera persona el dia a dia d’una família irlandesa. L’experiència ha estat molt posi�va i enriquidora tant a nivell personal com acadèmic i esperem poder tornar a repe�r-la en un futur. ■ Professores de llengües

ESCOLA MARTÍ POCH

Lectura en veu alta El divendres dia 29 de març, dues alumnes de sisè (Leila Calbet i Salsabil El Ghazy) i dos alumnes de quart (Iris orga i Bernat Morlans), vam par�cipar als quarts de final del Certamen de Lectura en Veu Alta de Reus. Vam marxar de bon ma� amb un minibús; tot seguit vam arribar a Reus i vam haver de caminar una mica fins al lloc, el cercle de lectura de Reus. Primer havíem d’escoltar llegir els grumets vermells, que corresponien als alumnes de cicle mitjà, i després els grumets verds, que eren de cicle superior; dins de grumets vermells i grumets verds també van fer subgrups perquè sinó, hi havia molta gent a l’escenari. Els de cicle mitjà van llegir un llibre anomenat «L’any del gat» i quan va arribar el torn dels grumets verds, els nens anaven pujant a l’escenari, EL FRANCOLÍ

agafaven un número a l’atzar que els indicava quina pàgina havien de llegir i s’ho anaven preparant, ja que hi havien 14 lectures del llibre «Un ós anomenat Paddington», que és un llibre que hem llegit a l’escola. Als de Cicle Superior ens va tocar la lectura 6; vam tenir sort perquè la nostra repre-

42

sentant ho portava ben preparat. Al principi es veia que molts nens i nenes estaven nerviosos pel fet que no es volien equivocar, però a la sala que vam llegir hi havia poca gent i no era massa gran, per tant era acollidora. Tot seguit, ens van deixar temps per esmorzar i perquè el jurat pogués decidir qui llegia millor per anar a les semifinals a Tarragona. Al cap d’un quart d’hora vam tornar al Centre de lectura a veure qui havia guanyat i malauradament no va guanyar ni un grup ni l’altre; malgrat això ha estat una experiència interessant i que ha valgut la pena par�cipar-hi. Després vam marxar fins al lloc on ens va deixar el minibús i tornar a l’Espluga amb la feina feta. ■ Salsabil El Ghazy i Leila Calbet, alumnes de sisè ABRIL 2019


ENSENYAMENT Prova Cangur de primària El dia 21 de març va ser el dia escollit perquè els alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat de Catalunya realitzessin la prova Cangur 2019. Què és el Cangur-Primària? És una activitat matemàtica impulsada per la societat internacional Le Kangourou sans Fron�ères per es�mular i mo�var una àmplia majoria de l’alumnat i que a Catalunya organitza la Societat Catalana de Matemà�ques. Quin objec�u té? Amb un format de concurs individual, l’objectiu autèntic del Cangur és que l’alum-

nat participi i dediqui una estona especial a divertir-se tot resolent els reptes plantejats. Els problemes es basen més en el raonament matemàtic i l’enginy que en coneixe-

ments matemàtics específics. A qui va adreçada? A tot l’alumnat de 5è i 6è de primària. Hi ha una prova diferent per a cada curs, tot i que algunes preguntes es poden repe�r. Com és la prova? La prova consta de 24 problemes de resposta tancada, amb tres nivells de dificultat i cinc opcions de resposta per a cada problema. Disposen una hora de temps per a realitzar aquesta prova. Estem molt sa�sfets que cada any hi hagi més alumnat amb ganes de realitzar aquest repte. ■

Fem atle�sme amb la Meritxell Lorca El dia 20 de març a la tarda l’alumnat de tercer vam poder gaudir, per part de la Meritxell Lorca, d’una demostració d’atle�sme per persones invidents. Ens va explicar en quines disciplines par�cipa d’atle�sme i quina norma�va han de seguir per tal de poder compe�r en igualtat de condicions tots els atletes invidents. Després de fer-nos l’explicació vam sortir a la pista i vam fer algunes activitats amb un antifaç. Quan vam començar a tenir una mica de confiança amb els ulls tapats per l’antifaç ens vam aventurar a fer curses, primer amb parella i després completament sols, de punta a punta de la pista vermella de l’escola. ■ Alumnes de tercer

Un projecte engrescador a P-5 Davant del treball d’un projecte no hi ha res com poder estar en contacte directe amb la realitat. Conèixer de primera mà informacions, curiositats,… que hem anat acumulant al llarg d’uns dies. Els animals els hi encanten als infants i l’oferiment de les famílies predisposades a traspassar els coneixements fora de l’escola ens ha portat a la granja de vedells de la família Sánchez. El ramader Salvi, pare del Sergi, ens ha deixat compar�r el seu temps, la seva feina, els seus coneixements i la seva experiència amb la granja familiar que �ra endavant. Conèixer els estables, observar com són, que fan, quin so fan quan tenen gana, preparar la llet, donar els biberons i pinso als vedells... Ha estat un ma� molt profitós i entre�ngut. ■ Alumnes de P-5 EL FRANCOLÍ

43

ABRIL 2019


DE

S O C I E TAT

Noces d'or del Josep i la Montserrat El Josep Can� i la Montserrat Rufié aquest any celebraran les seves noces d’or junt amb tota la família i amics. Han estat molts anys d’estar junts i passar molts moments bons i dolents, però tot esforç te la seva recompensa i amb l’amor incondicional de tots dos ho han anat superant. Amb aquest escrit els hi volem dir que segur que han estat uns bons fills, uns bons germans, però que com a pares han estat molt bons i ara com a avis no cal dir-ho, es desviuen pels seus 4 nets i sempre pateixen per la gent que els envolta i es�men. Ara els hi toca gaudir de la vida , que tot els hi vagi molt bé i que estiguin molts i molts anys junts, ara ja no els hi vindrà d’aquí, ja que en porten una bona colla junts... I amb tot això els hi volem desitjar moltes felicitats per aquest dia que serà tan especial per a ells, rodejats de la gent que es�men i recordant sobretot als més propers que ja no estan amb tots nosaltres com són els pares de tots dos i el germà de la Montserrat, però que d’alguna manera els tenim tots present en els nostres records. Us es�mem ■ La família

La Maria Montserrat es jubila després de més de 40 anys de dedicació al Casal El passat 1 d'abril es jubilava, després de més de 40 anys, la Maria Montserrat. Per tal de fer el comiat, la Junta del Casal va organitzar un dinar a l'Hostatgeria de Poblet i allà,acompanyada de les actuals i an�gues companyes i de tota la junta, la Maria va llegir aquestes paraules: Benvolguts/des, Aquests dies previs a la jubilació, com una pel.lícula viscuda, m'ha anat passat per davant tot el que he viscut al Casal, la gent que hi he conegut, tot el que he après. No faré cap llistat perquè seria inacabable. Només vull manifestar- vos el que sento en deixar aquesta entitat, després de tots els anys viscuts. Vaig començar als 17 anys, podríem dir adolescent, i acabo just en complir- ne 65. EL FRANCOLÍ

48 anys és tota una vida, però he de dir que m'han passat volant. En primer lloc vull manifestar un agraīment profund a totes les persones que he tractat ( he conegut 9 presidents, 6 directors, diverses juntes que han passat pel Casal) i sobretot recordo l'amistat amb els companys de feina, que també són molts, amb els quals he tingut una relació més directa, ja que hi he conviscut moltes hores i amb qui he compartit alegries i tristeses, com en una família ( el Moix, la Maria Teresa Poblet, la Pepita, la Carme, la Marta, la Júlia, la Palmira, la Maria Guasch, la Maria Antònia, la Marcy, l'Abdon, el Gili), així com tots els becaris que han passat pel despatx, que també són molts. El Jordi, el Roca, el Teixidó, etc. I en la meva etapa final he conviscut amb l'Eva i l'Anna. Tots són persones que recordaré amb afecte. (

44

ho sento si m'he deixat algú, perquè són molts anys ). També vaig tenir bona relació amb les bibliotecàries, professors de l'Escola de Música, gent de l'Hostal, del bar, del Cinema, de la Sínia, de la neteja, etc, etc. He tingut el privilegi d'haver conegut l'època daurada del Casal, però també altres etapes més difícils, i sempre he procurat aprendre de les situacions i he valorat l'amistat i la qualitat humana dels que m'han envoltat. He gaudit amb les activitats que m'agradaven: el Certamen Literari, des del principi, amb el senyor Majós, les reunions amb els equips de redacció d'El Francolí i els seus directors, junt amb el Joan Guasch, un bon amic, en l'organització dels Cicles de Conferències d'Els Forjadors de la Catalunya Contemporània, organitzats per Josep MaABRIL 2019


DE

S O C I E TAT

ria Vallès, on em vaig sentir molt mo- da al Casal, com una segona casa, de tivada, les festes de lliurament dels Pre- tal manera que per a moltes persones mis Baldiri Reixac, les classes de cata- sóc la Maria del Casal, i jo també m'hi là al col.legi de les Carmelites, al Casal, considero, després de casa meva, és clar. etc, en definitiva tot allò que m'oferia Us puc assegurar que sentiré recança cultura. En aquest sentit el Casal ha estat per a mi una escola. No puc oblidar una persona que, des del principi, vaig tractar: el senyor Lluís Carulla i Canals. Encara recordo quan parlà amb els meus pares per proposar- los que em deixessin anar a Barcelona, a les oficines de Gallina Blanca (a la secretaria del Sr. Carulla per prepararme, abans de començar al Casal, junt amb la meva companya Maria Antònia. Per a mi fou Alguns dels assistents al dinar de comiat. Cedida com una aventura. En aquell any 1971 el senyor Carulla tenia 67 anys, 50 més que jo, i el de deixar el Casal, una emoció lògica, vaig veure amb una vitalitat envejable. però també us he de dir que m'he preJa havia fet el Casal, però encara li que- parat aquesta nova etapa, per la qual dava molt per fer. Vaig poder admirar sento molta il.lusió, amb ganes de gaula seva personalitat, com estimava l'Es- dir d'una nova vida que, de moment, pluga, la cultura i Catalunya. Crec que és una incògnita. tothom del poble li hauria d'estar agraīt. He trobat a la Universitat Rovira i VirAixí doncs, marxo amb una motxilla gili un ventall de possibilitats d'aprenplena de records que no oblidaré. dre, que em dóna vida, així com tanLa meva vida ha estat fortament lliga- tes altres activitats a les que em podré

dedicar més intensament. Per tant, marxo discretament, com a mi m'agrada, en pau i sobretot dir- vos que porto i portaré el Casal al cor, i que si en algun moment necessiteu un consell, la recerca d'alguna cosa que jo pugui buscar, o el que sigui, m'ofereixo per fer- ho, encara que entenc que és bo per a tots donar pas a noves generacions, molt preparades, per cert. Finalment agraeixo a la Junta actual, encapçalada per la Maria Dolors Civit, presidenta, tot l'esforç que van fer per tirar endavant el Casal en un moment crític que és quan realment s'ha de lluitar, perquè "quan la mar va bé tothom és bon mariner". També agraeixo a tots la comprensió que heu tingut quan he passat per moments baixos, dels quals n'he sortit gràcies a totes les persones que m'han estimat. Desitjo amb tot el cor que el Casal tingui vida per molts anys! Gràcies, gràcies a tots, moltes gràcies! La Junta del Casal desitja que gaudeixis molt d'aquesta nova etapa que ara comences. ■

Les caminadores fan una trobada al Castell del Remei Faci fred, plogui o nevi, cada matí, un grapat de dones amb ganes de moure's, ens trobem per anar a caminar i així aprofitem per fer-la petar. No contentes amb això, aquest mes vam decidir anar-ho a celebrar amb un bon àpat al Castell del Remei. Allà ens esperaven el Manel i la Rosa Maria, que junt amb les nostres parelles, que no caminen, vam gaudir d'una vetllada molt bonica. Esperem repetir-ho l'any vinent, de moment, ens conformarem caminant. ■ EL FRANCOLÍ

45

ABRIL 2019


Descansa en pau, Neus Era el dia 16 de juny del 2013 quan, -després de llegir "Un cel de plom", de l'escriptora Carme Mar�-, la meva cosina Fina i jo, decidírem anar a veure la protagonista del llibre, que va sobreviure a la barbàrie del camp nazi de Ravensbrück; la Neus Català, filla d'Els Guiamets, comarca del Priorat. De jove havia estat una noia alegre, compromesa polí�cament i infermera de professió. Abans de visitar- la, assessorades per la Carme Mar�, concertàrem la visita amb la Residència Geriàtrica d'Els Guiamets, on residia de feia uns anys, junt amb el seu germà, una mica més gran que ella. La mateixa Neus va decidir viure el final de la seva vida en el poble que l'havia vist néixer. Ens hi acompanya el Damià i fem una pe�ta excursió per les belles terres del Priorat. En arribar a la Residència demanem per la Neus, i quan la veiem entrar al menjador se'ns il.lumina la cara d'alegria,

conscients que aquella dona era un exemple de fortalesa, d'esperança, de compromís i sobretot un tes�moni vivent de les brutalitats viscudes a Ravensbrück.

Ella ens digué que la gent havia de saber què hi passava en aquell lloc, per evitar- ne la repe�ció en futures generacions. Casualment, la vigília de la nostra visita, havia complert 97 anys (aquesta era la data oficial en què la seva padrina la va declarar), ja que ella nasqué el 6 d'octubre del 1915. Estava contenta de rebre visites. Ens va signar el llibre amb la mà una mica tremolosa, i nosaltres li ho vam agrair amb uns presents. Ens explicà que mentre va viure en el camp d'extermini nazi va pa�r com totes les altres companyes, però la feia re-

sis�r la idea de sobreviure a aquella barbàrie per poder contar- ho al món. Se sen�a orgullosa d'haver estat fidel als seus ideals polí�cs, tot i que això li suposés exposar la seva vida fins al límit. Nosaltres l'escoltàvem en silenci, meditant tot allò que ens explicava, i ens semblava impossible que hagués sobreviscut a aquell infern. Al bar del costat de la Residència tenien emmarcada una foto de la Neus amb el ves�t de ratlles, amb el número de presonera, i l'exhibien amb l'orgull de tenir- la com a veïna en Els Guiamets. Del mirador de darrere del bar es podia contemplar la serralada de muntanyes i el pantà que dóna personalitat al poble. Els amos ens explicaren que la Carme Mar� va escriure bona part del llibre que explica la vida de la Neus Català en aquell lloc privilegiat on s'albira un bell paisatge. Tornàrem cap a casa amb la sa�sfacció d'haver- la conegut i d'haver-li pogut fer una forta abraçada. Aquests dies d'abril en què hem conegut la no�cia de la seva mort hem sen�t la tristesa de pensar que amb ella se'n va part d'una història molt trista, però alhora esperançadora. Descansa en pau, Neus Català! ■ Maria Montserrat

Fe d'errates: En el passat Francolí del mes de gener no va sor�r la defunció d'en Josep Maria Tost Mallafré, que va morir el 29 de gener als 89 anys. El Josep Maria era espòs de Dolors Roig Solé.

EL FRANCOLÍ

46

ABRIL 2019


NATURA SINGULAR L’Oreneta comú (Hirundo rustica)

Amb la primavera ben entrada retorna l’estampa d’estols d’orenetes patrullant el nostre cel, caçant insectes al vol o reposant en fils i antenes. De les diferents espècies que ens visiten, l’oreneta comú (Hirundo rustica) és de les més nombroses i fàcil d’identificar: amb una cara vermellosa i cua forcada acabada en dues puntes. Es tracta d’un ocell de distribució global que a l’estiu el podem trobar per tot l’hemisferi nord, on cria fent grans desplaçaments per hivernar a l’hemisferi sud. Durant la seva estança a les nostres latituds, l’oreneta comú fa un niu de fang, sovint en parets i barbacanes d’edificis, en el que produirà fins a dues postes de 4-5 ous, obligant els progenitors a caçar insectes frenèticament, doncs cal que, en poques setmanes, els joves siguin suficientment forts com per poder encarar els més de 6000Km de travessia fins a les àrees d'hivernació al centre i sud d’Àfrica.

Arbres singulars Núm. 58 L'ametller de la Polònia

Ametller Prunus Dulcis

Dimensions

Perímetre del tronc més gran a 1,30m: 2,40 m Perímetre del tronc a la base: 2,80 m Ample de la capçada: 6-8 m Alçada: 8,3m

Ubicació

A la par�da de la Bassa de la Polònia, en un marge prop del camí al mas del Tàpies

Coordenades

41°26'53.4"N 1°06'14.1"E (41.448175, 1.103912 a Google Maps)

facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat

Fins fa pocs anys, el conreu d’ametlla havia estat molt extens, quasi dominant a la Conca. Però dècades de preus baixos han provocat un extermini d’ametllers centenaris que són arrencats per a sembrar cereal. En aquests casos acostumen a quedar alguns vells exemplars que han crescut en marges, on arrencar-los faria més malesa que servei. Aquests supervivents, sovint bords i sense empeltar, com l’ametller de la Polònia, són tes�monis silenciosos de la transformació radical del nostre paisatge que encara avui con�nua.

Espècie

Pitu Amigó EL FRANCOLÍ

47

ABRIL 2019


EL FRANCOLÍ

48 48

ABRIL ABRIL2019 2019

Profile for evabonetv

El Francolí de l'abril 2019  

El Francolí de l'abril 2019  

Profile for evabonetv
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded