Quan la polí�ca entra a les nostres vides Potser no és habitual que els editorials del Francolí �nguin un con�ngut tan polí�c, però com a reflex de la societat de la que formem part, ens veiem arrossegats pels esdeveniments, de fons clarament polí�c, que menen les nostres vides ara com ara, dia a dia i fet a fet. Qui pot doncs ignorar que tot plegat té a veure amb la situació sociopolí�ca que està vivint Catalunya?. La veritat és que vulguem o no, ens agradi la polí�ca o no, és per ella per on passen les coses importants i quo�dianes de la nostra vida. Els polí�cs són els que escollim per tal que ges�onin allò públic, perquè ho administrin (d’aquí el nom d’Administració), i aquest fet fa que les decisions i els acords que es prenen als diferents nivells d’administracions pública siguin determinants per a la vida pública i privada dels ciutadans del nostre país. Ara però, vivim en una situació d’absoluta excepció; els polí�cs que hem votat no poden exercir perquè la inves�dura d’un president i en conseqüència la cons�tució d’un govern, està vinculada als gustos d’un jutge, de la fiscalia de l’Estat i del govern que hi ha al darrera (govern d’un par�t que amb quatre diputats al Parlament té un pes més que dubtós i totalment il·legí�m per remenar les cireres). Per altra banda, tot allò públic que afecta a Catalunya està ges�onat des del govern central, amb una clara hos�litat cap a tot el que faci olor a catalanisme (tant cultural, com econòmic, com social). Fins ara, aquesta ges�ó intervencionista espanyola ha mostrat una clara intenció de desmuntar en�tats que han costat molt de construir pels diferents governs de la Generalitat i que tenien una importància clau en el desenvolupament cultural, econòmic i social del nostre país, com és el cas del Diplocat, liquidat sense cap compassió ni cap consens. També cal esmentar el control total que han pres sobre la nostra policia, els Mossos d’Esquadra, que amb els anys ha demostrat ser una policia molt més avançada i “europea” que la espanyola (això s’entén veient el grau de revenja per la ges�ó dels atemptats de Barcelona d’aquest es�u que té aquesta mesura). Podríem seguir amb la llista de greuges provocats per la intervenció de l’Estat Espanyol sota el paraigua d’aquest indigne ar�cle 155 de la sacro-santa Cons�tució Espanyola; tallada de finançament als Casals Catalans d’arreu del món, congelació de convenis amb en�tats d’assistència social, denegació de subvencions a en�tats culturals, intent de control dels mitjans públics de comunicació o de l’esEL FRANCOLÍ
cola catalana i del seu sistema educa�u, i un llarguíssim etcètera. Queda clar doncs que la polí�ca té molt a veure amb les nostres vides, fins i tot d’aquells que es consideren apolí�cs, neutrals, equidistants o fins i tot contraris al projecte republicà. Tots en som afectats (en aquests moments del país de manera molt nega�va) i hem de ser conscients que tot plegat no pot quedar impune, que cal moure’s i defensar drets que hem trigat dècades a assolir. No en va, des de fa un temps ençà, podem observar que la polí�ca és un dels centres de totes les converses, gairebé al nivell del mateix futbol. Una cosa impensable fa tan sols uns anys quan la gent no en parlava i se’n sen�a més aviat llunyana, com si la cosa no anés amb ells. Ara, a base de trompades, ens anem adonant que cal vetllar perquè els que ges�onen el nostre dia a dia ho facin de la millor manera per a tots els ciutadans (queda clar que mai plourà al gust de tothom, però cal saber discernir quan quelcom convé a una majoria encara que hi hagi una minoria que hi pugui estar en contra). Si alguna cosa hem après amb tot aquest procés, és que cal empoderar-nos, sor�r al carrer per mostrar el nostre malestar, la nostra queixa i reivindicar allò que creiem just i important i sobretot la legi�mitat dels dirigents polí�cs que hem votat a les urnes. La polí�ca és l’arma que tenim els ciutadans per ges�onar d’una o altra manera el que conforma la nostra vida diària i tal i com està el pa�, ens toca aportar el nostre gra d’arena per assolir allò que la majoria creiem just, necessari i important. No podem renegar de la polí�ca, ans al contrari, hem de tenir clar que és la millor eina que tenim per poder canviar el món, o si més no, allò que ara ha esdevingut una agressió con�nuada a les nostres ins�tucions legí�mes i a la nostra manera de veure el món i viure la vida. ■
4
ABRIL 2018