El Francolí abril 2018 by evabonetv

NÚM. 374

ABRIL 2018

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

EL PAVELLÓ, UNA REALITAT

REPORTATGE: Les altres tres Esplugues: Les1 dels Voltors i la dels Cèrvols

EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

Lliurament del Premi Internacional El Vi Fa Sang a Massimo Carlotto. Glosa del guardonat a càrrec d'Àlex Martin Escribà.

ELLliurament FRANCOLÍ del Premi Nacional El Vi Fa Sang a Antoni Serra. Glosa 2 del guardonat a càrrec de Margarida Aritzeta.

ABRIL 2018

LA NOSTRA PORTADA

Revista editada amb la col.laboració de:

Des que el Sr. Carulla va fer el Casal i el pavelló, va instaurar al poble els esports de pa�ns, l'hoquei i el pa�natge, esports que es prac�quen a un pavelló. I és per aquest mo�u que aquest nou pavelló feia tanta falta a l'Espluga. Benvingut sigui. FOTOS PORTADA: Mariona Minguella

SUMARI

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Josep Duran Gili, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Patrícia València, Esther Català Sànchez, Pitu Amigó, Laura Poblet i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ballester, Toni Morlans, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Xavier Lozano Bosch, Ferran Civit i Martí, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

4 EDITORIAL. Quan la ploítica entra a les nostres vides 5 BÚSTIA. A Frederic Torruella. Manifestacions reveladores 6 Europa ha dit prou. REFLEXIONS. La Conca serà sempre nostra 7 Postal anglesa: Londres (2) 8 L'ACTUALITAT. El Vi fa Sang seduiex el públic i es consolida com a referència de la novel.la criminal en català 9 Les pluges multipliquen el cabal del riu Francolí 10 Les esquerdes obliguen a tancr l'església Nova. El superàvit del 2017 ﬁnanciarà part de l'obra del camp de gespa de l'Espluga, que ja s´ha adjudicat 11 L'alcalde de Montblanc i Ferran Civit visiten Oriol Junqueras a la presó d'Estremera. La Ruta Templera i Hospitalera, al programa Connecticat a les TV locals 12 El Museu de la Vida Rural de l'Espluga, premiat per la Cambra de Comerç de Reus. L'Ajuntament de l'Espluga organitza un curs de guies de les Coves. L'Espluga crea el Consell Esportiu per regular l'ús dels equipaments 13 L'Ajuntament convoca el concurs del cartell de la Festa Major 2018. Actuació per millorar l'estat des parcs infantils de l'Espluga 14 Finalitza el 3er Cicle de conferències esportives. Discrepàncies a l'Espluga per la coluntat d'obrir al públic el pati de l'Escola Martí Poch 15 La 8a edició del RIUBOMBORI se celebrarà el dissabte 7 de juliol 16 El CDR se suma a la campanya "No Callarem" en defensa de la llibertat d'expressió organitzant un acte amb música i art 17 L'Orquestra TLP celebra els 10 anys amb un stage i concert a Durro 18 L'Orquestra TLP actua amb la Banda Unió Musical de

Tarragona en un concert olímpic 19 10 espluguins participen als "KMS per la llibertat" 21 Els gegants Neolítics se solidaritzen amb els presos polítics en les últimes trobades 22 REPORTATGE. Les altres tres esplugues: les dels Voltors i la dels Cèrvols 25 COSES NOSTRES 26 El Dietari del país a nivell local 27 CASAL 32 RIMADORS ESPLUGUINS 33 CURAR-SE EN SALUT 35 TASTEM LA CONCA 36 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 37 ARA FA 100 ANYS 38 PINZELLADES DEL PEDRÍS 39 MUSEU DE LA VIDA RURAL 40 ENSENYAMENT 45 EL RACÓ DE PENSAR 46 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR

ABRIL 2018

Quan la polí�ca entra a les nostres vides Potser no és habitual que els editorials del Francolí �nguin un con�ngut tan polí�c, però com a reflex de la societat de la que formem part, ens veiem arrossegats pels esdeveniments, de fons clarament polí�c, que menen les nostres vides ara com ara, dia a dia i fet a fet. Qui pot doncs ignorar que tot plegat té a veure amb la situació sociopolí�ca que està vivint Catalunya?. La veritat és que vulguem o no, ens agradi la polí�ca o no, és per ella per on passen les coses importants i quo�dianes de la nostra vida. Els polí�cs són els que escollim per tal que ges�onin allò públic, perquè ho administrin (d’aquí el nom d’Administració), i aquest fet fa que les decisions i els acords que es prenen als diferents nivells d’administracions pública siguin determinants per a la vida pública i privada dels ciutadans del nostre país. Ara però, vivim en una situació d’absoluta excepció; els polí�cs que hem votat no poden exercir perquè la inves�dura d’un president i en conseqüència la cons�tució d’un govern, està vinculada als gustos d’un jutge, de la fiscalia de l’Estat i del govern que hi ha al darrera (govern d’un par�t que amb quatre diputats al Parlament té un pes més que dubtós i totalment il·legí�m per remenar les cireres). Per altra banda, tot allò públic que afecta a Catalunya està ges�onat des del govern central, amb una clara hos�litat cap a tot el que faci olor a catalanisme (tant cultural, com econòmic, com social). Fins ara, aquesta ges�ó intervencionista espanyola ha mostrat una clara intenció de desmuntar en�tats que han costat molt de construir pels diferents governs de la Generalitat i que tenien una importància clau en el desenvolupament cultural, econòmic i social del nostre país, com és el cas del Diplocat, liquidat sense cap compassió ni cap consens. També cal esmentar el control total que han pres sobre la nostra policia, els Mossos d’Esquadra, que amb els anys ha demostrat ser una policia molt més avançada i “europea” que la espanyola (això s’entén veient el grau de revenja per la ges�ó dels atemptats de Barcelona d’aquest es�u que té aquesta mesura). Podríem seguir amb la llista de greuges provocats per la intervenció de l’Estat Espanyol sota el paraigua d’aquest indigne ar�cle 155 de la sacro-santa Cons�tució Espanyola; tallada de finançament als Casals Catalans d’arreu del món, congelació de convenis amb en�tats d’assistència social, denegació de subvencions a en�tats culturals, intent de control dels mitjans públics de comunicació o de l’esEL FRANCOLÍ

cola catalana i del seu sistema educa�u, i un llarguíssim etcètera. Queda clar doncs que la polí�ca té molt a veure amb les nostres vides, ﬁns i tot d’aquells que es consideren apolí�cs, neutrals, equidistants o ﬁns i tot contraris al projecte republicà. Tots en som afectats (en aquests moments del país de manera molt nega�va) i hem de ser conscients que tot plegat no pot quedar impune, que cal moure’s i defensar drets que hem trigat dècades a assolir. No en va, des de fa un temps ençà, podem observar que la polí�ca és un dels centres de totes les converses, gairebé al nivell del mateix futbol. Una cosa impensable fa tan sols uns anys quan la gent no en parlava i se’n sen�a més aviat llunyana, com si la cosa no anés amb ells. Ara, a base de trompades, ens anem adonant que cal vetllar perquè els que ges�onen el nostre dia a dia ho facin de la millor manera per a tots els ciutadans (queda clar que mai plourà al gust de tothom, però cal saber discernir quan quelcom convé a una majoria encara que hi hagi una minoria que hi pugui estar en contra). Si alguna cosa hem après amb tot aquest procés, és que cal empoderar-nos, sor�r al carrer per mostrar el nostre malestar, la nostra queixa i reivindicar allò que creiem just i important i sobretot la legi�mitat dels dirigents polí�cs que hem votat a les urnes. La polí�ca és l’arma que tenim els ciutadans per ges�onar d’una o altra manera el que conforma la nostra vida diària i tal i com està el pa�, ens toca aportar el nostre gra d’arena per assolir allò que la majoria creiem just, necessari i important. No podem renegar de la polí�ca, ans al contrari, hem de tenir clar que és la millor eina que tenim per poder canviar el món, o si més no, allò que ara ha esdevingut una agressió con�nuada a les nostres ins�tucions legí�mes i a la nostra manera de veure el món i viure la vida. ■

ABRIL 2018

Busti@

A Frederic Torruella

Benvolgut, acabo de llegir el teu text de la Bústia d’El Francolí del mes de març i m’apresso a felicitar-te. T’agraeixo l’ampliació que has fet sobre Ramon Civit Girona. Pel que fa a Concepció Bernat, en el meu llibre Relats i cròniques (2017) vaig dedicar un ampli capítol a la família Bernat Carreras. Amb la meva sincera felicitació hi va també un retret afectuós: llàs�ma que no hagis dedicat els espais de

que has gaudit en El Francolí a parlar més d’història espluguina. La coneixes bé i tens una memòria privilegiada. El Francolí el vam fer renèixer per publicar-hi el passat i el present i deixar una eina que pugui servir per al futur. Em sen�ria molt sa�sfet que a la teva maduresa emprenguessis una nova línia en els teus textos com la que has iniciat aquest mes de març de 2018. ■

Josep M. Vallès

Manifestacions reveladores Primera part, dia 17/03/2018 nit Acabem de sen�r en el programa de TV3 “Preguntes freqüents” al catedrà�c de Dret Cons�tucionals senyor Javier Pérez Royo, dues manifestacions reveladores que inﬂuiran i han inﬂuït en el panorama polí�c català els úl�ms mesos i anys. “La rebaixa i correcció de l’úl�m Estatut de Catalunya, presentat al Tribunal Cons�tucional a pe�ció d’un milió de signatures recollides a tot Espanya pel Par�t Popular, no havia d’acceptar-se a tràmit, perquè s’havia aprovat per les Corts Espanyoles i la Generalitat de Catalunya,

i a més, votat pel poble català. Per tant, el Tribunal Cons�tucional, en modiﬁcar substancialment el seu con�ngut va fer UN COP D’ESTAT. D’aquest fet se’n deriven tots els afers que estan passant a Catalunya” No és casual que així pensem la immensa majoria de catalans? Moltes gràcies senyor Pérez Royo Segona part dia 18/03/2018, ma� Hem sen�t l’ex primer ministre de la República Francesa, Sr. Valls, pregonar que: “Davant la puixança de molts estats del món i dels blocs en competència,

cal una Europa unida i uns estats forts (entre ells Espanya i no caben en aquests moments una Europa dels pobles” A aquest català de nom i (francès de naixement) , no l’importa gens ni mica que les nacions històriques del món, que no són estats, sofreixin agravis i vexacions constants, casos com Catalunya i també morts com el poble Kurd, oblidant la jus�cia i els drets naturals dels pobles. No ens valen aquestes opinions interessades i excloents, senyor Valls. Pot quedar-se a França, si li plau. ■

Eusebi Majós Pont

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades a les bús�a de la revista, encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

Europa ha dit “prou” La internacionalització del problema català ha estat un encert que, més tard que d’hora, ha donat els seus fruits. La jus�cia alemanya ha dit “prou”. Se sen�a involucrada i compromesa per la jus�cia espanyola. No podia seguir protegint la involució democrà�ca de la judicatura espanyola en aquest espiral d’acusacions falses i aquest enrocament cada vegada més esperpèn�c. És una pena, que els espanyols no facin cas dels seus propis jutges moderats que els adverteixen de la seva deriva a par�r de la sentència del Tribunal Cons�tucional sobre l’Estatut de Catalunya. Han preferit usar sempre el sistema que els ha donat bons resultats al llarg de la història; aplicar la

llei del més fort i vencedor en comptes de la jus�cia raonada i moderada. És ben segur que saben que les mentides no es poden explicar sempre tenint en compte que la veritat també sempre acaba per surar; o és que no coneixen l’adagi que diu “que s’atrapa primer a un men�der que a un coix”?. Entretant la jus�cia catalana ha esdevingut muda com una tàpia, després de l’experiència del jutge Vidal (que en fa de mal la por). La gran incògnita és saber si ara els espanyols actuaran amb seny o en cas contrari es sen�ran incompresos i perseguits, en lloc de perseguidors i radicals com han estat sempre. Sabem que costa molt baixar del pedestal on han estat instal·lats durant segles, i governar i fer polí�ca adreça-

da al poble i no a les elits. Crec, sincerament, que el govern actual d’Espanya s’ha passat de rosca i ha escoltat als nacionalistes espanyols més exaltats i venja�us en lloc dels més prudents i assenyats. D’aquests úl�ms, a la pell de brau n´hi ha molts, però amb excepcions remarcables, tots ells, callen per por. Ara ha arribat l’hora de reconstruir a Catalunya tot allò que els espanyols de dins i de fora han destruït. No podem començar pel número 1 una altra vegada, com pretenen. Seria un altre error històric. Les batalles, els cops d’estat, les guerres, i ara el 155, ens han escarmentat tant, que mai més poden conﬁar en la seva bona fe. Fem la nostra via i no aﬂuixem, ens hi juguem el nostre futur. ■ Eusebi Majós

REFLEXIONS pensaments digitals

La Conca serà sempre nostra XAVIER LOZANO

Ser petits, llunyans o poc rendibles no ens fa menys importants en el context global del nostre territori. Però si que ens fa més sensibles, menys visibles i oblidables fàcilment. Per això segurament quan diem d’on som ens surt de seguida aquell típic: sóc de la Conca. Com si la Conca fos en sí la nostra pàtria i no importés el poble on vivim. Com si de fet el nostre poble fos només una porció d’allò que sentim sempre nostre, i que supera les fronteres d’un carrer, d’un barri o d’una ciutat. Ser de la Conca ens fa sentir partícips d’un lloc que significa alguna cosa lluny d’aquí. Perquè dir que som de la Conca ens protegeix de la banalitat ciutadana dels llocs sobrehabitats. I això ens passa a nosaltres, i passa a realitats paral·leles que com la Conca, formades per nuclis petits, llunyans i poc rendibles. Però no passa al Tarragonès, ni a l’Alt Camp, ni al Baix Camp ni a d’altres llocs propers. I dia a dia me n’adono que jo parlo de la EL FRANCOLÍ

Conca com si fos casa meva, mentre la resta parlen només del seu carrer, del seu barri o, a molt estirar, de la seva ciutat. Possiblement alguna cosa hem fet bé a la Conca per trencar algunes fronteres de campanar i vèncer plegats els monstres del centralisme que ens manté petits, llunyans i poc rendibles. I això a fora, no s’ho creuen. Com sempre, tenim moltes batalles a guanyar, però segurament en tenim una de força superada. Els interessos de comarca van gairebé sempre a la una com a territori amb objectius propis, història integrada i sensibilitats compartides. Cal seguir lluitant per visibilitzar-nos més i reivindicar-nos en un món de feres on les grans capitals segueixen batallant per tenir el campanar més alt. No deixem que el so de les seves campanes soni més fort que el dringar dels nostres somnis. Aixequem amb orgull els campanars dels nostres pobles, no només del nostre. Així la Conca serà sempre nostra! ■

ABRIL 2018

REFLEXIONS un cop d’ull

Postal anglesa: Londres (2) ANDREU MORTA

Dins la urbs gegant –té més habitants que Catalunya– No�ng Hill sorprèn. Vell suburbi poblat per immigrats de l’imperi i posat de moda per ar�stes i intel·lectuals snobs, ara barreja pisos socials amb cases adossades amb jardí –a preus d’escàndol– i bo�gues exò�ques. Una mena de Sarrià, vaja. El mercat de Portobello Road –del 1837 ençà és una bigarrada barreja de brocanters, artesans, encants, moda, menjar fresc i «food trucks»–. A l’agost celebren un Carnaval tan lluït com els de Rio o Venècia. La llinda blava d’una llibreria de viatges indica que és el lloc on es va rodar aquell film amelat de Julia Roberts i Hugh Grant (què devia veure la bonica actriu en aquell estaquirot per enamorar-se’n és un misteri sideral). Una altra bo�ga –espectacular– exhibeix més d’un centenar de màquines de cosir antigues als aparadors i parets interiors. M’hi encanto una bona estona fins que ens obren la gana les aromes de “delicatessen” exò�ques: una paella fumejant –ui, fa bona pinta–, un curri exò�c, un xucrut perfumat... Camina que caminaràs assolim Leicester Square, potser l’indret més turís�c, després de Buckingham Palace. Hi venen, a baix preu, localitats per als muntatges teatrals, els millors “ganxos” de la capital. A peu pla, un carilló sona l’hora envoltat de quitxalla. A prop, a Piccadilly Circus lluen els primers rètols de neó (hi són des del 1910) i –oh, goig de bibliòfil– Waterstones, la llibreria més gran i assor�da del món, diuen. M’agraden els carrers amb giragonses i perspec�va d’edifici singular: la màquina de retratar s’hi torna boja. Més enllà, un local coronat de geranis i gent pinta de cervesa en mà (stout o EL FRANCOLÍ

ale): és un pub, no falla. Pe�t, com quasi tots –per això els clients s’estan al carrer quan el clima ho permet–, i moblat d’ebenista (de roure o castanyer) ofereix una elegant i embriagadora pà�na de classicisme i comoditat. Turista con�nental com sóc, em sobta circular per l’esquerra: un tòpic. Els britànics, que són sorneguers, aﬁrmen que és la resta del món que va al revés. Potser tenen raó, no ho discuteixo, però que els cotxes –i sobretot els autobusos– et vinguin per on no els esperes atabala i duu l’ai al cor. Així, quan arranca un cotxe davant meu �nc la sensació que se’n va tot sol, sense xofer. És clar, el volant és a la dreta, la banda contrària a la que es�c avesat. Em sento tan “guiri”...! També és un tòpic que els anglesos són eixuts i �bats, però al contrari tothom amb qui topem és summament cortès i l’expressió més sovintejada, “I’m sorry” (o un simple “sorry”), equival al nostre “perdoni” o “em sap greu”. I sempre diuen “please” (el “si us plau” nostrat). Ho remarca una simpà�ca cambrera de la cafeteria «Nero» de To�enham Road,

que és catalana, de Salou. Hi esmorzem cada dia, doncs. Per cert, el seu cafè al gust italià és saborós i les «cookies» de panses delicioses. Preneu-ne nota. És l’hora de tornar. Al tren que ens durà a Dover ja enyorem la ciutat que va difuminant-se, mentre sen�m créixer les ganes de tornar-hi: queda tant a visitar, tanta «assignatura pendent»! Com ara el pub «Ye Olde Cheshire Cheese», fundat el 1667, és –ho llegeixo a la guia– el més an�c de la ciutat. Podrem dinar, ni que sigui un entrepà prefabricat? El tema no és banal, perquè el comboi té final de línia justament a Sandwich! Paradoxes de la ruta d’aventura que ens espera només trepitjar terrer francès. Abans d’embarcar al «ferry», però, rebo un darrer xoc sen�mental: un duaner m’escorcolla a fons totes les butxaques –i l’armilla que duc en té més d’una–. Faré pinta de guerriller o de “quinqui”? A mi no m’ho sembla, però ves a saber... Corro al mirall. I què hi veig? Doncs la mateixa cara de gamarús de sempre. Ostres, aquests anglesos! ■

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT El Vi fa Sang sedueix el públic i es consolida com a referència de la novel·la criminal en català L'Espluga de Francolí ha celebrat aquest mes d'abril, la quarta edició d'El Vi fa Sang, el Fes�val Internacional de Novel·la Criminal en català. La bona aﬂuència de públic, més de 130 persones en alguns actes, i la qualitat de totes les propostes ha marcat una edició amb la qual l'organització considera que el fes�val s'ha consolidat com una referència clara de la novella criminal en català i, alhora, amb la par�cularitat de proposar un maridatge amb els vins de la DO Conca de Barberà. A pocs dies per la diada de Sant Jordi, El Vi fa Sang ha congregat uns 35 escriptors i escriptores, alguns de referència i altres de novells, per par�cipar en una quarantena d'ac�vitats literàries i gastronòmiques. La quarta edició del fes�val donava el tret de sor�da divendres a la sala Maria Font del Museu de la Vida Rural, espai on s'han celebrat la majoria dels actes. El comissariat considera que concentrar en un mateix espai la majoria d'ac�vitats ha estat una decisió encertada perquè ha facilitat la logís�ca i ha propiciat una alta aﬂuència de públic man�nguda durant els tres dies. Salvador Balcells, comissari del fes�val, ha destacat l'excel·lència de tots els actes viscuts. Balcells considera que el nivell cultural de les ponències no ha deixat fora de joc a ningú, ja que els escriptors han sabut arribar a tot el públic. L'ambient distès i diver�t dels actes ha seduït els espectadors, però també els autors convidats. Per exemple, el mallorquí Antoni Serra, que recollia el Premi Nacional El Vi fa Sang, es va declarar completament enamorat de l'Espluga i sorprès amb la potencialitat del fes�val. Al seu temps, l'italià Massimo Carlo�o va rebre el Premi Internacional El Vi fa Sang i, fruit d'això, es va comEL FRANCOLÍ

prometre a traduir al català la seva pròxima novel·la abans que en cap altra llengua. En aquest cas, el lliurament dels guardons va estrenar format amb dos col·loquis previs amb els escriptors.

Els impactes del fes�val en la premsa també són un símptoma de la consolidació de l'esdeveniment. Així ho veu el regidor de cultura de l'Ajuntament de l'Espluga, Jordi Torre, qui destaca la presència d'El Vi fa Sang en més

Presentació de l'Any Pedrolo amb Adelais de Pedrolo i Anna Maria Villalonga. Cedida

Glosa sel Premi Internacional El vi fa sang. Cedida

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT d'una vintena de mitjans de comunicació i l'emissió en directe del programa 1món.cat de La Xarxa de Comunicació Local des de l'Espluga amb mo�u del fes�val. El Vi fa Sang rendeix homenatge al llegat de Manuel de Pedrolo La quarta edició del festival també ha estat marcada pels homenatges. El llegat i la influència de Manuel de Pedrolo va quedar palès en els actes de record a l'escriptor segarrenc, ara que es commemora el centenari del seu naixement. El primer dels homenatges va arribar de la mà de la filla de l'escriptor, Adelais de Pedrolo, i la comissària de l'Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga. Seguidament,

l'escriptor Sebastià Bennassar va presentar el seu llibre 'Manuel de Pedrolo, manual de supervivència' (Meteora) i la nova col·lecció que dirigeix. La segona jornada del festival va acabar al Teatre Folch i Torres amb la lectura dramatitzada de Mossegar-se la cua, una de les publicacions més negres de Pedrolo, a càrrec d'actors i actrius de la comarca. Amb la presentació del llibre Assassins del Camp El Vi fa Sang també ha recordat l'escriptor tarragoní Jordi Tiñena que havia de participar per partida doble en el festival. El llibreter Paco Camarasa i l'escriptor Valerià Pujol, el darrer d'ar-

rels espluguines, també han estat homenatjats aquests dies. Del 6 al 8 d'abril s'han celebrat taules rodones i combats de boxa literaris al voltant de la temà�ca "Realitat i Ficció", presentacions creuades de llibres, la Ruta de l'Escanyapobres i la gimcana al voltant dels aparadors de les bo�gues del municipi que recreaven les novel·les del fes�val, entre d'altres. Aquest 2018, prop d'un centenar de persones han par�cipat en el concurs de relats breus d'adults i juvenils i, a més a més, s'ha publicat un llibre amb el recull dels relats guanyadors de les dues primeres edicions del certamen. ■ Gerard Bosch Castro

Les pluges mul�pliquen el cabal del riu Francolí El cabal del riu Francolí va créixer en poques hores a causa de les pluges d’aquest passat divendres 13 d'abril a Conca de Barberà. Des de diumenge anterior a l’Espluga de Francolí es van acumular més de 140 litres per metre quadrat. La precipitació més intensa però es va viure el mateix divendres amb la destacada xifra de 65,8 litres per metre quadrat registrats a l’Espluga. La forta pluja en poques hores va provocar que el cabal del Francolí es multipliqués sobtadament i la crescuda del riu va estar visible al seu naixement. L’aigua baixa amb força i, per això, l’Ajuntament de l’Espluga va tallar el pas pels ponts que travessen el riu al parc fluvial. Com és habitual en els episodis de fortes pluges el riu sec va recuperar el seu curs i va obligar a tallar el camí del Molí de Guasch i l’accés a la partida del riu sec. Alguns cul�us de la zona també es van veure afectats per les fortes pluges i, d’altra banda, el nivell de l’aigua també va pujar a l’interior de la Cova de la Font Major. De fet, es van EL FRANCOLÍ

suspendre totes les visites d’espeoleogia previstes per aquest cap de setmana . L’estampa del safareig de la Font Major cobert d’aigua i el riu baixant amb tanta intensitat ha atret la mirada de desenes de persones que han volgut immortalitzar el moment . ■

Redacció EFMR

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT Les esquerdes obliguen a tancar l'església Nova El proper pas serà fer un estudi geològic del terreny que sustenta el temple L’Espluga de Francolí ha clausurat defini�vament l’església Nova arran d’un informe dels Serveis Territorials de la Generalitat a Tarragona que alertava de les esquerdes que afecten la cúpula dels evangelistes afegit al recent despreniment d’algunes peces de guix del sostre. Aconsellat per l’Arquebisbat de Tarragona, el rector de l’Espluga, Marcus Vinicius, va optar a principis d’any pel tancament defini�u del temple, i tal com explica a laConcaDiari.cat prioritzar la seguretat dels feligresos i visitants. Vinicius assenyala que el proper pas ara és executar un estudi geològic del terreny on se sustena l'església, el qual hauria de determinar l’origen de les esquerdes i per conseqüència les properes actuacions a dur a terme. En els úl�ms anys, s’havia assenyalat les aigües subterrànies que passen per sota del temple com una de les causes de les esquerdes i de la inclinació però fins que l’estudi geològic no entri en detall del que realment està succeïnt no es podran prendre les mesures per�nents. Ara per ara el futur del temple és incert i úl�mament ja només s'hi feien enterraments. Tan bon punt es va decidir clausurar tota l’ac�vitat religiosa a l'església Nova els ac-

tes religiosos es van traslladar a l’església Vella, ubicada a escassos metres. ■

LaConcaDiari

El superàvit del 2017 finançarà part de l'obra del camp de gespa de l'Espluga, que ja s'ha adjudicat El Ple Municipal de l’Ajuntament de l’Espluga ha aprovat el passat 26 d'abril l’adjudicació de les obres de millora al camp de futbol municipal a l’empresa Galitec Desarrollos Tecnológicos S.L. Per un import de 513.000 euros, la constructora de Pontevedra instal·larà la gespa ar�ficial al terreny de joc espluguí i també executarà diverses millores en les instal·lacions. Prop d’un 61% de la inversió es finançarà amb el superàvit municipal del 2017. Després de rebre 5 ofertes en el concurs públic, el consistori ha donat aquest dijous el pas defini�u per a l’inici de les obres. L’empresa guanyadora EL FRANCOLÍ

de la licitació incloïa en l’oferta les quatre actuacions de l’annex de millores del projecte, que consisteixen en l’ampliació de les grades i els paviments perimetrals, l’ampliació de la caseta de control d’aigües, el telecontrol del pou i el rec i el canvi de l’enllumenat a la tecnologia LED. L’obra té un termini d’execució de dos mesos i mig i s’espera que el camp de gespa ar�ﬁcial es�gui enlles�t per a l’inici de la temporada 2018/2019 al setembre. L’Espluga tanca el 2017 amb 1 milió i mig d’euros de superàvit En el Ple d’aquest dijous també es va donar compte de la liquidació de l’exercici del 2017que acaba per als

comptes municipals amb un romanent d’1 milió i mig d’euros. El percentatge de deute viu és del 38,70%, lluny del límit del 110% que marca la llei, i això permet al consistori des�nar una part del superàvit a minorar el crèdit previst per al ﬁnançament de l’obra de millora del camp de futbol municipal. D’aquesta manera, es dedicaran 304.479,67 euros del romanent al camp de gespa ar�ﬁcial i, per tant, l’operació de préstec es redueix fins als 157.520,33 euros. Aquesta distribució del superàvit del 2017 es va aprovar amb 6 vots a favor i l’abstenció dels regidors de SOM Espluga. ■ Gerard Bosch Castro

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT

L’alcalde de Montblanc i Ferran Civit visiten Oriol Junqueras a la presó d’Estremera l’Acampada Jove. No ha faltat mai a l’acte polític a la plaça Major i esperem que també hi pugui ser aquest any”. L’alcalde ha relatat, d’altra banda, que no li van deixar entrar el llibre de Vidal i Barraquer obra de Mossèn Ramon Muntanyola que es va presentar fa uns mesos a Poblet. “És posar l’absurd a la categoria de regla, esperem que per un altre cantó li pugui arribar el llibre”, explica. D’altra banda, es van emportar dues bosses plenes de cartes que Junqueras ja ha llegit i que ara portaran a la seva dona per poder-les guardar. Andreu ha demanat que “tothom que ho vulgui, escrigui una carta i l’enviï, l’escalf de la gent els ajuda a tirar endavant”. ■

L’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, va viatjar el passat dissabte 7 d’abril fins a la presó d’Estremera a Madrid per fer una visita a Oriol Junqueras i Joaquim Forn, dos dels consellers que hi estan empresonats des del novembre. Andreu hi va viatjar acompanyat ºdel diputat d’ERC al Parlament, l’espluguí Ferran Civit, i també amb el Joan Capdevila, diputat d’ERC a Madrid. Tots tres van visitar durant poc mitja hora escassa Junqueras i Forn. “Li hem traslladat l’escalf dels catalans, i en el nostre cas li he explicat també la moció que l’Ajuntament i el Consell Comarcal vam aprovar per unanimitat de suport als presos polítics”. Andreu ha destacat que “li vaig dir a Junqueras que l’esperem a Montblanc per

Ràdio Montblanc

La Ruta Templera i Hospitalera, al programa Connec�cat a les TV locals El programa Connecticat que emet TAC12 i produeix la Xarxa de Comunicació Local va visitar ahir dimecres la Ruta Templera i Hospitalera de l’Espluga de Francolí. El magazín, que s’emet de dilluns a dijous de 19h a 20h en directe, va emetre un reportatge fet pels periodistes de TAC12 i l’Espluga FM Ràdio, Gerard Bosch i Xavier Lozano. El programa va fer una visita a alguns dels punts més destacats de la nova proposta turística espluguina amb el seu impulsor, l’historiador Antoni Carreras. El reportatge mostra espais com l’església Vella, el carrer del Capuig, el Micvé Jueu o les restes de l’antic castell. També parla de les visites amb realitat virtual i guies vestits com a l’edat mitjana. ■ Redacció EFMR

EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT El Museu de la Vida Rural de l’Espluga, premiat per la Cambra de Comerç de Reus La Cambra de Comerç de Reus va concedir el Premi d’Honor al Museu de la Vida Rural de l’Espluga per la seva activitat i la dinamització de la Conca de Barberà i del territori que l’envolta. L’equipament de la Fundació Carulla rebrà el reconeixement en el marc dels Premis Cambra de Reus 2018 que es lliuraran el dimecres 12 d’abril de la mà del President del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, a l’auditori Antoni Gaudí de Reus a dos quarts de 8 del vespre. El president de la Cambra, Isaac Sanromà, i el regidor de promoció econòmica de l’Ajuntament de Reus, Marc Arza, han anunciat les empreses guardonades. Els premis destaquen el Museu de la Vida Rural com un motor de dinamització de la comarca i el territori i, alhora, també vol reconèixer la trajectòria de la Fundació Carulla. Els premis Cambra es lliuren a empreses del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. ■ Redacció EFMR

L’Ajuntament de l’Espluga organitza un curs de guies de les Coves L’Ajuntament de l’Espluga impulsa un curset per a guies nivell I per a les Coves del municipi. La inicia�va està des�nada per a les persones que vulguin adquirir nocions bàsiques de prehistòria, història an�ga i geologia de l’Espluga. El curs �ndrà una durada aproximada de 15 hores i l’impar�rà l’historiador espluguí Antoni Carreras. El programa s’estructura en 6 apartats que tractaran la formació geològica de la cova i dels entorns, el paleolí�c, el neolí�c, l’edat de bronze, la cultura ibèrica i el món de la romanitat. Al ﬁnal del curset s’hauran de superar tres proves per poder optar al cer�ﬁcat de guia nivell I que consis�ran en un test de coneixements, una prova d’expressió oral i un guiatge pràc�c a la Cova. També serà necessària l’assistència al 90% de les classes. El curset es farà en 6 sessions els divendres, del 20 d’abril al 25 de maig, de dos quarts de 7 de la tarda a dos quarts de 9 del vespre. ■

Redacció EFMR

L’Espluga crea el Consell Espor�u per regular l’ús dels equipaments espor�us El Ple Municipal de l’Espluga de Francolí ha aprovat aquest dijous, per unanimitat, la creació del nou Consell Esportiu i el reglament del nou organisme que, a partir d’ara, vetllarà pels usos dels equipaments espor�usperpartdelesentitats,professionals de l’esport i empreses esportives. La construcció del nou Pavelló Municipal de l’Espluga ha derivat en la constitució d’aquest nou organisme esportiu i, per això, una de les accions més imminents és el repartiment d’hores d’ús dels dos pavellons del municipi. Tot i això, el nou equipament encara no s’ha inaugurat, ja que segueix a l’espera de la constitució d’un nou govern a Catalunya, per bé que el regidor de Serveis Municipals, Joan Amigó, ha assegurat que l’obra està acabada i s’estan ultimant alguns detalls. EL FRANCOLÍ

Pel que fa al nou Consell Espor�u, inicialment estava previst integrar-hi només les associacions, però a proposta de SOM Espluga també s’hi convidaran els esportistes locals, empreses i professionals de l’esport. Per la regidora d’esports, Erika Soriano, un dels objec�us del consell també ha de ser el de reunir les persones vinculades amb l’esport local per tal de proposar i organitzar ac�vitats espor�ves al municipi, com pot ser el cas del Dia espluguí de l’ac�vitat �sica. El reglament del nou organisme fixa que s’han de convocar un mínim de dues reunions a l’any amb, com a mínim, de 5 dies d’antelació, un període d’avís que sembla insuficient a l’oposició . Jordi Miró, regidor de SOM Espluga, va considerar que pot ser complicat per

a les entitats quadrar les agendes si se’ls avisa amb un marge de 5 dies. ■

Redacció EFMR

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT

L’Ajuntament convoca el concurs del cartell de la Festa Major 2018

La regidoria de festes de l’Espluga ha obert aquesta setmana la convotòria del concurs de disseny del cartell de la Festa Major d’enguany. Aquesta és la tercera vegada que s’organitza el certamen i s’hi podrà par�cipar ﬁns al 18 de maig. Una de les novetats d’aquest 2018 és que els menors d’edat també podran presentar-hi els seus treballs, mentre que s’incrementa el premi a 300 euros per al disseny guanyador. Qualsevol persona resident a la Conca de Barberà pot participar-hi amb un únic disseny, que ha de ser original i inèdit. Les il·lustracions es poden fer en qualsevol es�l o tècnica que perme� ser reproduïda i impresa a quatre colors, en dimensions DINA3 en disposició ver�cal. Un dels requisits que ﬁxen les bases del concurs és que hi aparegui el text “Festa Major Espluga de Francolí”, “Del 25 al 30 de juliol de 2018” i l’escut de l’Espluga de Francolí. El termini de presentació de les propostes acabarà el 18 de maig a les 12 del migdia i s’han de dipositar a l’Ajuntament de l’Espluga. El jurat, format per membres de l’Ajuntament, escollirà el guanyador i també pot declarar el premi desert. El veredicte i, per tant, cartell de la Festa Major del 2018, es donarà a conèixer durant el Ple Municipal del mes de maig, mentre que el premi s’entregarà el divendres de Festa Major durant el concert-vermut. ■

Redacció EFMR

Cartell de la Festa Major 2017.

Actuació per millorar l’estat dels parcs infan�ls de l’Espluga Aquest mes d'abril ha començat l’actuació de reparació i manteniment dels parcs infantils de l’Espluga per part d’una empresa especialitzada. La revisió de les zones d’esbarjo consisteix en pintar els aparells, reparar-ne les parts malmeses i substituir diverses peces trencades. Els pressupostos de l’Ajuntament de l’Espluga ja preveien una partida de 18.000 euros per fer “una actuació de xoc” per arreglar els sis parcs infantils de la vila, expressava el regidor de Serveis Municipals en la presentació dels comptes municipals. A l’oposició, el grup de SOM Espluga que havia criticat l’estat dels parcs infantils i reclamava més manteniment, celebra ara la iniciativa, però demana que les tasques de manteniment siguin més freqüents . A més a més, Aida Morgades, regidora de SOM Espluga, ha insistit en què els horaris d’obertura i tancament dels parcs es compleixi . ■

Redacció EFMR

EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT Finalitza el 3r Cicle de conferències espor�ves El passat dissabte 14 d’abril es donava per ﬁnalitzat el cicle de conferències espor�ves que, per tercer cop, s’organitzava a l’Espluga de Francolí. En aquest segon cicle hi ha format part Elena Vidal, coach nutricional, qui, el dissabte 24 de març, va oferir la conferència ‘Hidratació en l’espor�sta. Begudes energè�ques’ en la qual va tractar com preparar begudes isotòniques alcalines amb algues, batuts energè�cs, batuts alcalins; i batuts immunonutri�us, an�inﬂamatoris i energè�cs. El dissabte 14 d’abril, tenia lloc la conferència ‘Barretes bioenergè�ques’ que anava des�nada a aprendre com preparar barretes energè�ques, barretes proteiques, barretes remineralitzants; i barretes per pujar les defenses i cuidar els intes�ns. La regidora d’esports Erika Soriano es mostra sa�festa amb l’acceptació

que ha �ngut aquest cicle i espera que rada que ens introduïa al món del iola proposta �ngui con�nuïtat al llarg ga sota el �tol ‘ioga: esport o filosofia?’ dels anys per tal d’apropar experiènci- la qual va impar�r Adrià Cabestany i la es i con�nguts espor�us a la població en general, d’aquesta manera cada cicle tracta temà�ques totalment diferents i variades amb la intenció que puguin ser de l’agrat de tothom. El primer cicle va constar de dues conferències, una sobre ‘com sobreviure en un món malalt’ a càrrec de Pau Tarrats, llicenciat en CAFE i especialista en PNI clínica, i l’al- Elena Vidal a la conferència "l'hidratació en l'esportista" tra sobre ‘córrer ràpid sense tenir pressa’ a càrrec de Xavi Gar- segona que la impar�a David Ferrer, alcia, entrenador nacional d’atle�sme. pinista aficionat, que tractava sobre ‘La El segon cicle va comptar amb una xer- ges�ó d’èxits i fracassos’. ■

Discrepàncies a l'Espluga per la voluntat d'obrir al públic el pa� de l'Escola Mar� Poch La diversitat d’opinions sobre la possibilitat d’obrir el pa� de l’Escola Mar� Poch a tota la ciutadania va ser palpable en el Ple Municipal de l’Espluga celebrat aquest passat dijous. En resposta a la pregunta del grup de SOM Espluga, David Rovira conﬁrmava la voluntat de l’equip de govern d’obrir al públic el pati de l’escola en horari no lectiu i sense coincidir amb les activitats extraescolars. El grup de l’oposició va lamentar que quan ho van ells proposar es descartés la iniciativa. El regidor de SOM Espluga, Xavier Rosell, exposava que “l’Associació de Pares i Mares de l’escola té un problema de conﬁança amb l’equip de govern” pel possible EL FRANCOLÍ

mal estat del pa� si s’obre al públic. De fet, en el darrer any l’AMPA ha impulsat un projecte de millora de l’espai amb obra de vila, per això ara els membres de l’associació demanen que, si finalment s’obren les portes a la ciutadania, es prenguin mesures perquè no augmentin les deixalles o destrosses al pati que perjudiquin l’activitat dels alumnes. L’alcalde de l’Espluga va aclarir que ara es reconsidera la proposta d’obrir el pa� perquè des del Departament d’Ensenyament es promou que els espais públics es posin al servei de la ciutadania. David Rovira va mostrar-se dolgut perquè alguns pares i mares s’oposin a la inicia�va per no compar�r les millo-

res del pa� amb la resta dels veïns. Rovira reconeix que poden produir-se casos d’incivisme, però considera que és un espai públic al qual històricament s’hi està accedint de forma il·legal i que, si s’acaba obrint al públic, l’Ajuntament haurà de comprometre’s a mantenir-lo i reparar possibles desperfectes. Finalment, Xavier Rosell va concloure que ha d’exis�r quòrum al voltant d’aquesta decisió i constatava que els parcs públics estan en mal estat. Al seu temps, el regidor de serveis municipals, Joan Amigó, va recordar que els pressupostos d’enguany tenen una partida de 18.000 euros destinada a la millora dels parcs infantils. ■ Redacció EFMR ABRIL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

LA CULTURAL JORDI FRANCOLÍ

La 8a edició del RIUBOMBORI se celebrarà el dissabte 7 de juliol El fes�val de música i cantautors de La Conca presentarà novetats destacades La Cultural Jordi Francolí va anunciar, el passat 12 d'abril, la cita musical de l’es�u a La Conca: el Riubombori. El fes�val, que enguany arriba a la vuitena edició, se celebrarà a l’Espluga de Francolí, el dissabte 7 de juliol. El Riubombori 2018 es tornarà a emplaçar als Jardins dels Francolins, de l’Espluga, com ja s’ha fet en anteriors edicions. L’entorn natural serà l’escenari de músics i ar�stes que oferiran les seves propostes al públic assistent. Des de l’organització es treballa amb l’objec�u de proporcionar als cantautors i grups musicals un espai per compar�r la seva música. El Riubombori també destaca per ser

EL FRANCOLÍ

un espai que dóna a conèixer els productes del territori, oferint un servei de barra i de sopar, amb productes de proximitat i ecològics, cervesa artesana i vins de la Denominació d’Origen Conca de Barberà, com a alterna�va de consum. La Cultural Jordi Francolí segueix treballant per consolidar el Fes�val Riubombori com un referent musical al Camp de Tarragona i comarques del sud de Catalunya. Podeu seguir tota la informació del Riubombori 2018 Blog: h�p://www.laculturaljordifrancoli.wordpress.com Correu: laculturaljordifrancoli@gmail.com Facebook.com/ riubombori Facebook.com/laculturaljordifrancoli Twi�er. com/laculturaljf Instagram.com/riubombori/

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CDR L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

El CDR se suma a la campanya ‘No Callarem’ en defensa de la llibertat d’expressió organitzant un acte amb música i art El Comitè de Defensa de la República de l’Espluga de Francolí es va sumar a aquesta inicia�va impulsada per la plataforma ‘No Callarem’ en defensa de les encausades i perseguides per la repressió i la censura, però també per reclamar de nou el retorn de les exiliades i alliberament de les preses polí�ques. El CDR de l’Espluga se sumava a la inicia�va de la plataforma No Callarem, organitzant un acte amb música i art sota el paraigües de la “Setmana per la llibertat d’expressió” impulsada per la plataforma que aplega diversos ar�stes i col·lec�us. L’acte va tenir lloc divendres 13 d’abril a les 19 h a la pèrgola del Bar del Casal. No Callarem és una plataforma transversal i plural de ciutadans, col·lec�us i en�tats que treballen plegades en defensa pel dret a la llibertat d’expressió, considerat aquest un dret fonamental

EL FRANCOLÍ

dintre una democràcia. Davant d’un estat d’excepció i un increment brutal de la repressió exercida sobre la llibertat d’expressió i manifes-

tació. Ens sumem a aquest moviment de solidaritat amb els rapers encausats i que en l’àmbit local i comarcal compta amb el suport d’ar�stes i músics. ■

El CDR a l'acte de protesta en contra de la llibertat d'expressió. Enric Mercadé

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR TLP

L’Orquestra TLP celebra els 10 anys amb un stage i concert a Durro Més de 50 persones vinculades a l’Orquestra han passat el cap de setmana a Durro (Vall de Boí) fent turisme, assajant i oferint un concert per celebrar el 10è aniversari de l’Orquestra TLP L’Orquestra Simfònica Treu-li la Pols al teu Instrument (TLP) de l’Espluga de Francolí (Tarragona), ha actuat a l’Església de la Nativitat de Durro (Vall de Boí), el concert ha �ngut lloc el passat diumenge 8 d’abril. La formació, ha celebrat un stage durant el cap de setmana a la casa de colònies Casa Llavasa de Durro, i ha culminat l’estada amb aquest concert on s’hi va poder escoltar el nou repertori de l’Orquestra, format per bandes sonores, temes mí�cs de l’escena del rock, entre d’altres. Al llarg del cap de setmana, una cin-

EL FRANCOLÍ

quantena de persones, inclosos músics i acompanyants, van fer visites turís�ques als principals atrac�us de la Vall de Boí, com la visita al Centre del Romànic o a Sant Climent de Taüll. La sor�da a la Vall de Boí, ha estat una de les ac�vitats principals per a commemorar el 10è aniversari de la formació. Aquesta ac�vitat també pretenia enfor�r els vincles entre els músics i fer-los gaudir d’un cap de setmana distès i agradable, ja que tots ells par�cipen a l’en�tat de forma altruista i la seva implicació ha permès fer-la créixer. El projecte TLP ha generat relacions afec�ves entre els seus integrants, tots ells amb interessos i edats diverses, essent aquest també un dels punts més enriquidors d’aquesta inicia�va. Els propers concerts que l’Orquestra TLP oferirà seran el diumenge 15 d’abril a les 19h al Teatre de Tarragona, on actuarà conjuntament amb la Banda Unió Musical de Tarragona. Posteriorment, el diumenge 22 d’abril oferirà un concert a Sarral (Conca de Barberà), i ﬁnalment el dissabte 2 de juny es farà el concert de celebració dels 10 anys de l’Orquestra a l’Espluga de Francolí. L’Orquestra TLP L’Orquestra Simfònica Treu-li la Pols al Teu Instrument (TLP) és una formació musical que va néixer al municipi de l’Espluga de Francolí l’any 2008. L’objec�u de l’en�tat és agrupar en una orquestra an�cs alumnes de les diferents escoles de música de la comarca i apropar la música a tots els col·lec�us possibles. L’Orquestra porta més de cinquanta actuacions a l’esquena, les quals han �ngut lloc en diverses poblacions de la Conca de Barberà i també en comarques veïnes. El lligam de l’Espluga de Francolí amb la Vall de Boí El lligam de l’Espluga de Francolí amb Durro i la Vall de Boí neix a principis dels anys 80, quan alguns pares i mares de l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell de l’Espluga i altres espluguins cons�tueixen l’Associació l’Estornell i s’adquireix una casa pairal, dues bordes i un pa� a Durro, el que s’anomenaria Casa Llavasa. L’any 2014 s’inicia un projecte de remodelació de Casa Llavasa per adaptar-la a la norma�va vigent i, així, esdevenir una casa de colònies oﬁcial inscrita a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils de la Generalitat de Catalunya. ■

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

L’Orquestra TLP actua amb la Banda Unió Musical de Tarragona en un concert olímpic L’Orquestra Simfònica Treu-li la Pols al teu Instrument (TLP) de l’Espluga de Francolí i la Banda Unió Musical de Tarragona han actuat plegades el passat diumenge dia 15 d’abril al Teatre Tarragona davant d’unes 500 persones al públic. Aquest concert s’ha emmarcat dins els actes de celebració del 10è aniversari de la formació espluguina i el 25è aniversari de la BUMT. L’Orquestra TLP ha iniciat el concert, sota la direcció de Diego Calderón, interpretant peces diverses com són L’Estaca de Lluís Llach, un mix de la banda sonora de Piratas del Caribe, Superstition d›Stevie Wonder o el ‘Rock’ley’, que és un recull dels temes més coneguts del

rock internacional. A continuació, sota el títol de “música i olimpisme” la BUMT, dirigida per Oscar Miguel Losada, ha fet un repàs de peces que s’han pogut escoltar en diferents moments olímpics al llarg de la història, aprofitant que els Jocs del Mediterrani es celebren enguany a Tarragona. Obres de John Williams, Albert Hammond, Vangelis o Jan Van der Roost han fet rememorar els moments màgics que es viuen en les olimpíades. Per acabar el concert, amb un centenar de músics dalt l’escenari, les dues formacions han tocat quatre peces conjuntes, relacionades amb l’esport i les olimpíades, com ara la coneguda We are the champions.

L’Orquestra TLP amb els 100 anys d’alabastre a Sarral La formació musical, va ser per cloure els actes de l’Any Alabastre Sarral, a la celebració del centenari de la creació del primer taller d’alabastre modern en aquesta localitat de la Conca de Barberà. L’acte va tenir lloc el diumenge 22 d’abril a les 17h a la sala recreativa municipal de Sarral. Aquesta vegada, els assistents van poder gaudir de cançons de rock i bandes sonores que formen part del repertori habitual de l’orquestra, així com una peça arranjada especialment per a l’ocasió, Pretty Woman, pel·lícula dels anys 90 en la que l’alabastre de Sarral hi té presència. ■

L'Orquestra simfònica TLP i la Banda Unió Musical de Tarragona sonen junts per segon cop. Cedida EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

10 espluguins par�cipen als “KMS per la Llibertat” -Els par�cipants van recórrer 860 km durant tres dies i tres nits des de Barcelona i ﬁns a les presons de Soto del Real, Estremera i Alcalá-Meco. -El tret de sor�da va tenir lloc el divendres, 27 d’abril, a les 11 h al Parc de la Ciutadella, davant del Parlament de Catalunya. -La primera aturada va ser a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. El Parc de la Ciutadella, davant mateix del Parlament de Catalunya, va donar el tret de sor�da –el passat divendres, 27 d’abril-, a la inicia�va KMS per la Llibertat. Es tracta d’una marxa atlè�ca per relleus de 860 km, que van recorrer durant tres dies i tres nits, des

de Barcelona i ﬁns a les presons madrilenyes de Soto del Real, Estremera i Alcalá-Meco, on estava previst que arribessin el dilluns, 30 d’abril. El recorregut estava dividit en 16 sectors, que equivalen a una setantena de trams. La velocitat aproximada dels par�cipants era de 10 km/h durant 10 km. Tots els diners recollits per les inscripcions aniran per Caixa Solidaritat. Es tracta d’un nou clam de llibertat del poble català. El Parlament de Catalunya va organitzar a les 11 h una recepció oﬁcial per a organitzadors i par�cipants que va estar encapçalada pel president en funcions i vicepresident primer, Josep Costa. Tot seguit, a les 11.20

h, a l’exterior de l’ediﬁci, se celebrà un breu acte de salutació i comiat als corredors par�cipants que va comptar amb la presència de diputats i representants d’alguns grups parlamentaris; Natàlia Sànchez (CUP); Joan Josep Nuet (Catalunya en Comú Podem); Ernest Maragall, Jenn Díaz, Adriana Delgado, Bernat Picornell i Elisenda Pérez (ERC) i el mateix Josep Costa, Anna Tarrés i Anna Geli (Junts x Catalunya). Elisenda Paluzié i Xavier Vinyals, també hi van ser en representació de l’ANC i la Plataforma Pro Seleccions Espor�ves Catalanes, respec�vament. Totes dues en�tats han donat suport logís�c des de l’inici del projecte, juntament amb

Els corredors espluguins a la matinada del dissabte a punt per participar als Km per la llibertat. Eva Bonet EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Corredors del sector 2. EB

Corredors del sector 4. Cris�na Palau

Corredors del sector 1. EB

Corredors del sector 3. EB

els representants de les en�tats del Lluçanès, comarca on va néixer la proposta, inclòs l’alcalde de Prats, Isaac Peraire. També van asis�r-hi una representació dels familiars dels presos polí�cs i exiliats. El primer tram, o tram 0, de KMS per la Llibertat va passar pel carrer de la Princesa, des d’on es va dirigir a la Plaça Sant Jaume i hi van córrer una vintena d’atletes. En aquest punt, just al davant de l’Ajuntament de Barcelona, a les 12 h, també hi va haver una recepció ins�tucional per part dels representants municipals tot i la celebració en aquell moment d’un ple. DesEL FRANCOLÍ

prés d’uns breus parlaments, els corredors van iniciar el seu recorregut a peu, corrent cap a Madrid, que un total de 280 persones inscrites, corrent en grups de 4, van fer que es completés el dilluns dia 30. Una vegada a les presons madrilenyes, es va lliurar un llibre signat per tots els par�cipants, amb pròleg d’Antoni Bassas, als advocats de cada un dels presos polí�cs, per tal que els el facin arribar. També se’ls lliuraran els tes�monis que es facin servir durant els relleus i una samarreta com la que van usar els corredors. Els 10 atletes espluguins van córrer

des dels Alamús ﬁns a Fraga, es van dividir en 4 sectors i estaven inscrits al tram 4. Al sector 1 i a les 5:30 de la ma�nada hi van par�cipar el Marc Vendrell, Ferran Civit i Toni Morlans, en aquesta ocasió van ser acompanyats per uns quants corredors que també recolzaven la causa. A les 60.30 els corredors donaven el relleu a l’Erika Soriano i el Manel Álvarez. El tercer tram el van córrer les espluguines Nuri Estadella i Cris�na Palau que van estar acompanyades per l’alcalde, exalcade i regidors de l’Ajuntament d’Alcarràs. El quart tram el van córrer la Montse Ar�ga, Merche López i l’Eva Bonet. ■ ABRIL 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ CULTURAL DE GRALLERS, GEGANTS I NANS I DE L'ESPLUGA

Els Gegants Neolí�cs se solidaritzen amb els presos polí�cs en les úl�mes trobades El Gorg, l’Spluc i el Blat, la Terra i el Pastor es posen el llaç groc a la solapa La família de Gegants Neolí�cs de l’Espluga de Francolí ha començat aquest mes d'abril una nova gira per diferents trobades geganteres d'arreu de Catalunya, i ho ha fet amb una par�cularitat, el llaç groc que el Gorg, l’Spluc i el Blat, la Terra i el Pastor porten a la solapa. Així van assis�r el 14 d'abril a la primera Trobada Gegantera d'Anglesola. El 21 d'abril la Colla Gegantera de l'Espluga va par�cipar a la Trobada de Gegants de l'Hospitalet de Llobregat, on els Gegants Neolí�cs van rebre diferents crits contra el símbol groc per la llibertat dels presos polí�cs. Aquest cop altres gegants, com els de Cervera, també es van sumar a la inicia�va i van aparèixer a la trobada amb el seu llaç groc. Els Grallers, a la Setmana Medieval A banda, els Grallers de l'Espluga han actuat aquest cap de setmana a la Set-

EL FRANCOLÍ

mana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc, a la qual par�cipen des de fa anys. En aquesta ocasió, el grup de grallers ha posat música a la

Bevenda dels Portals, la cercavila pel recinte emmurallat de Montblanc amb tastets de begudes medievals. ■

La ConcaDiari

Tota la família gegantera llueixen el llaç groc. Cedida

ABRIL 2018

REPORTATGE LES ALTRES TRES ESPLUGUES: LES DELS VOLTORS I LA DELS CÈRVOLS TEXT I FOTOS: FERRAN CIVIT I MARTÍ/ VIQUIPÈDIA Seria una manera de diferenciar els altres pobles que també tenen el nostre nom i que no tenen com a referent el senglar, com és el nostre cas, i no formen part de l’agermanament de Les 3 Esplugues, com és el cas de l’Espluga Calba (les Garrigues) i Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). Estem parlant en concret de l’Espluga de Serra i l’Espluga Freda (Pallars Jussà) com la dels voltors i l' Espluga de Cuberes (Pallars Sobirà) com la dels cèrvols. Aquests an�cs nuclis poblats estan situats en els Pre-Pirineus i només el primer està permanentment habitat, mentre que el segon i el tercer estan pràc�cament abandonats a dia d’avui a causa del despoblament progressiu cap a la plana i a la mala comunicació en un entorn molt muntanyenc. El mot lla� “spelunca” del que deriva Espluga en el nom del nostre poble és present en diversos indrets dels Països Catalans, alguns s’han conver�t en topònims simplement com a sinònim de balma o cova, que és el seu signiﬁcat originari, i altres s’han conver�t en nuclis poblats a par�r d’alguna cavitat propera. Com se sap, el lla� va estar present com a llengua durant segles a gran part d’Europa occidental i, per això, el mot spelunca també ha deixat la seva petja en altres llengües. Aquest és el cas del municipi suís d’Splügen, amb qui es va iniciar una relació d’agermanament anys enrere. Però, a l’altra banda de la frontera alpina d’Splügen hi ha el municipi italià de Montespluga a la Vallespluga, al municipi de Madesimo (província de Sondrio i regió de Llombardia). Splügen i Montespluga estan separats pel coll del Passo della Spluga o Splügen Pass. EL FRANCOLÍ

LES DELS VOLTORS • Espluga de Serra

Segell municipal de vers el 1900

Antic terme municipal d’Espluga de Serra dins del municipi de Tremp (Pallars Jussà)

Escut d’armes

Espluga de Serra era un municipi independent ﬁns el 1970 (en què va ser inclòs a Tremp) que incloïa diferents nuclis poblacionals com Aulàs, Castellet, Casterner de les Olles, Llastarri, els Masos de Tamúrcia, Torogó i la Torre de Tamúrcia. La super�cie de l’an�c municipi era de 68,19 km2 i una població de prop de 100 persones situades en una alçada mitjana de prop de 1.200 metres.

Espluga de Serra

ABRIL 2018

REPORTATGE mentació del municipi, avui despoblat i amb un sol habitant, és del 917. El 1812, com el seu veí d’Espluga de Serra, es va cons�tuir com a municipi arran de les aplicacions de la Cons�tució de Cadis, però la seva baixa població va fer que fos agregat a Sapeira el 1847, ﬁnalment absorbit el 1970 per Tremp. Tot i que en runes el nucli bàsic de població, encara hi roman dempeus l’església romànica de sant Esteve. De nou, Coromines assenyala que freda prové de fracta (trencada), en referència a la cova d’Urso, una balma ensorrada prop del municipi. De fracta passà a frecta i posteriorment a freda.

Runes de l'església de l'Espluga de Serra

Tot i que el nucli poblacional ve d’an�c (segle X), aquest municipi no es va crear ﬁns el 1812 i el 1847 s’hi van agregar els altres nuclis a causa de la baixa població. Actualment el municipi ha recuperat població i ﬁns i tot té una escola rural. El poble va néixer a redós del castell, avui en runes, i formava una vila closa. L’església, dedicada a santa Maria, és d’origen romànic. Segons Joan Coromines, autor de l’Onomas�con Cataloniae, el nom es deu al precedent històric de la població d’Espluga de Serra, la gran balma de la Serra de Camporan, on, segons la tradició, hi hagué el primer poblament del terme. En època de repoblació, els primers llocs que servien d’aixopluc eren les balmes. Fins i tot, durant la Guerra Civil, aquesta gran balma (que realment són dues coves, la de Tremolises i l’Espluga Llorna) va recollir a la gent. Tot el terme està situat a la vall de la Terreta i an�gament apareix documentada com a Espluga Tresserra o Trasserra. Això es deu al fet que aquest poble es troba just després de traspassar la serra par�onera entre el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça.

LA DELS CÈRVOLS: ESPLUGA DE CUBERES Ubicació del nucli d’Esplugafreda dins del terme municipal de Tremp

actualment. I, geogràﬁcament, es troben a la vall de la Terreta, en què l’ajuntament de Tremp ha marcat una ruta circular en pista forestal coneguda com la Ruta dels Voltors. Seguint aquesta ruta (a peu, bicicleta o cotxe) podem veure en tot moment aus rapinyaires sobre els nostres caps, ja siguin voltors, aufranys o trencalòs. Tot i estar a la mateixa vall, sempre han estat de municipis diferents ﬁns el 1970, en que tots dos es van ajuntar al municipi de Tremp. La primera docu-

Ubicació del municipi d’Espluga de Cuberes al terme municipal del Baix Pallars

Al mig de la reserva natural de Boumort, hi ha dins d’una balma de gran dimensions un nucli despoblat conegut com a Espluga de Cuberes. Aquest nucli, situat a prop del congost de Collegats ha estat sempre vinculat amb el nucli (habitat actualment per una

• Esplugafreda Espluga de Serra i Esplugafreda es troben dins el mateix nucli urbà de Tremp EL FRANCOLÍ

Esplugafreda

ABRIL 2018

REPORTATGE Espluga de Cuberes

Església troglodita de Santa Coloma de l'Espluga de Cuberes

Mapa de l'Espluga de Serra i l'Esplugafreda

Mapa de l'Espluga de Cuberes

família) de Solduga i depenen ambdós del municipi de Baix Pallars. Aquest municipi té la capital en el municipi de Gerri de la Sal i inclou gairebé 30 nuclis de població amb uns 400 habitants. La primera referència històrica d’aquest poblet es remunta a ﬁnals del segle XII (tot i que hi havia una farga documentada a principis del segle X

EL FRANCOLÍ

en les seves proximitats) i hi ha constància d’ésser habitat ﬁns la Guerra Civil del 1936-1939. A dins de la balma hi ha l’església romànica troglodita de Santa Coloma. Només es pot accedir a aquest municipi mitjançant una excursió a peu i per aproximació amb vehicle ﬁns a Solduga o bé des de l’estret de Collegats.

L’entorn a on està aquest municipi és d’alta muntanya en una al�tud superior als 1.000 metres de mitjana i en un entorn poc humanitzat, a on és molt fàcil creuar-se amb cèrvols, cabirols i daines. En un dia es poden visitar les 3 esplugues en una excursió ben ma�nera, les dues primeres amb vehicle i la segona a peu. ■

ABRIL 2018

COSES NOSTRES Terra de crims, un llibre amb arrels espluguines Aproﬁtant l'alenada que ens ha deixat el Fes�val de novel. la negra "El vi fa sang", us presentem en aquest apartat la història de'n Valerià Pujol. La Carme Bosch va néixer el novembre de 1928 a la plaça

de Sant Miquel, i poc després va anar a viure a la d’en Canós. Era la tercera filla del Pau i la Trinitat de cal Maco, darrera de l’hereu, l’Isidre, i la Rosa, la germana gran. Cinc anys després va venir en Jaume. Els Bosch eren una família humil. El pare anava al tros i quan hi havia feina a jornal, i la mare s’esforçava per �rar endavant els fills sense que els faltés de res. L’any 1951 la Carme es va casar amb en Joan Pujol, l’hereu de ca l’Estrella de Premià de Dalt, al Maresme, a qui va conèixer al casament de la Rosa. En Joan era amic del nuvi, i va anar a l’Espluga a fer-li de tes�moni. L’any 1952 va néixer el primer fill de la parella, en Valerià, que va pa�r una forta poliomieli�s durant la terrible passa d’aquesta malal�a que hi va haver el 1955. El pe�t Valerià va estar moltes setmanes ingressat a l’hospital, i es va témer per la seva vida, però se’n va sor�r i, tot i perdre uns quants anys d’escolarització, va ser un dels llicenciats més joves de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on es va �tular en Filologia Hispànica. El 1973 va publicar el seu primer lliEL FRANCOLÍ

bre de poemes, El crit i la paraula. El 1981 va guanyar el premi Documenta de narra�va i el premi Nacional de la Crí�ca, i el 1982 el Carles Riba. Uns anys després li va demanar a la seva mare que li expliqués històries, llegendes, rumors i enraonies que ella conegués sobre crims i violència, tant de l’Espluga de Francolí, com de Premià de Dalt, i que li’n descrivís els personatges més pintorescos. D’aquesta autèn�ca narració oral en va sor�r Terra de crims, novel.la presentada en aquesta edició d'"El vi fa sang", un conjunt de contes que tenen com a nucli o com a marc narra�u la història d’un assassinat o d’un intent d’assassinat, i que es llegeixen com una novel·la fragmentada quasi naturalista on les tafaneries, les enveges, les baralles familiars, la violència amb la dona i les punyeteries dels pobles; i els personatges del metge, el beneit, el marginat, l’indià, el ric, el pobre, tan rotundament reals, conformen la història de la vida local d’un poble pe�t, de pagès. El llibre va ser publicat per la desapareguda editorial Laia el 1987, i va suposar l’única incursió de Valerià Pujol en la literatura negra. Terra de crims és un llibre que s'aparta de tot estereo�p i experimenta allunyant-se dels formalismes del gènere. Fugint de l'ambient urbà i contemporani i del llenguatge sincopat i modern, tracta el crim des de la tradició costumista i la parla i els personatges populars; un paradigma llavors gens tractat pels escriptors que començaven a endinsar-se en aquesta literatura. El pas dels anys i la pròpia evolució i diversificació del gènere han acabat convertint Terra de crims en una obra precursora d'una temà�ca (el món rural i les seves llegendes) diferent de la que és la literatura popular per excel·lència. ■ Rafael Vallbona

ABRIL 2018

El Diari Oﬁcial del País a nivell local (III) 1934

1 d'abril de 1934, pàg. 16

7 de maig de 1934, pàg. 772

30 de juny de 1934, pàg. 529

21 de novembre de 1934, pàg. 1153

17 d'octubre de 1934, pàg. 312

21 de novembre de 1934, pàg. 1152

28 de desembre de 1934, pàg. 2075 EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

C A S A L ESCOLA DE DANSA DEL CASAL DE L'ESPLUGA

Campionat territorial de pa�natge ar�s�c El passat cap de setmana, 22 i 23 d'abil, va tenir lloc el Campionat Territorial de les categories cadet i juvenil de patinatge artístic en modalitat lliure, a la localitat de la Pobla de Mafumet, el club d'aquesta localitat va ser l'encarregat de l'organització. El patinador del nostre club, Josep Mª Trullols, i la nostra entrenadora, Sabina Masdéu es van desplaçar a la Pobla on el nostre patinador participava en categoria cadet. El matí del dissabte dia 22 van tenir lloc els entrenaments oficials dels patinadors i a la tarda els patinadors/es van realitzar el disc curt on el Josep Mª es va posicionar en la segona plaça. El matí de diumenge dia 23 la competició continuava aquest cop amb la realització del disc llarg on el Josep Mª va mantenir la segona plaça, quedant així subcampió de la provincia de Tarragona. Aquesta posició el classifica directament pels Campionats de Catalunya en categoria cadet que tindran lloc al mes de maig a la localitat de Reus. ■

FORMACIÓ PERMANENT

"L'Escanyapobres" de Narcís Ollé, per Margarita Aritzeta El passat dijous 5 d'abril, com a acte previ d’El Vi fa Sang, ens va presentar la conferència la Margarita Aritzeta escriptora i professora i comissària del festival. La conferència va ser al voltant de la novel.la "L’Escanyapobres" escrita el 1884 per Narcís Oller. Es tracta d’una obra esquemàtica ambientada en una societat rural en procés d’industrialització. L’autor aconsegueix personificar els diners i l’avarícia a través del tràgic personatge Oleguer i la seva esposa, la Tuies. En aquesta obra s’observen una barreja d’elements que pertanyen a diferents corrents literaris de l’èpoEL FRANCOLÍ

ca. Així, l’anàlisi del context social, la tècnica descriptiva i l’element lingüístic de la novel·la s’adscriuen de ple en el realisme. En canvi, la descripció científica del procés de l’avarícia i la finalitat moral encaixen amb el naturalisme. Tanmateix, l’obra conté també alguns aspectes romàntics i d’altres costumistes. L’Escanyapobres és un clàssic de la novel·la catalana i una de les obres més reeditades de la tradició literària, obra de Narcís Oller, considerat pare de la novel·la catalana moderna. Ara i més de 130 anys després de la seva publicació, la professora del Departament de Filologia Catalana

ABRIL 2018

C A S A L

de la URV, Margarida Aritzeta ha establert, després de diferents estudis, que la novel·la està ambientada a l’Espluga de Francolí. Juntament amb l’erudit Josep Maria Vallès, han pogut establir quin seria el poble ﬁc�ci de Pratbell. Els dos inves�gadors consideren que

Oller va inspirar-se en aquesta localitat de la Conca de Barberà, per les coincidències entre els espais descrits a la novel·la i els espais del poble. La recerca que ha fet possible la localització dels indrets necessaris per dissenyar la “Ruta de l’Escanya-

pobres” serà reflectida en la publicació de diversos articles que estan apareixent i apareixeran al llarg de 2017. I a més s’ha creat la “Ruta literària de l’Escanyapobres” amb l’objectiu de promoure el turisme cultural i de la projecció social de la literatura. ■

Els jueus a Polònia El passat dijous 12 d'abril, vam poder gaudir de la conferència d'Anna Maria Miró, professora de la Universitat Rovira i Virgili, subs�tuint la conferenciant Anna Isabel Serra, que ens havia de parlar del pintor Caravaggio, però per mo�us personals no va poder assis�r-hi. En aquesta ocasió ens va parlar de l'arribada d'els nazis, el 6 de setembre de 1939, ﬁns que els soviè�cs els van fer fora, el 19 de gener de 1945, van ser massacrats 58.000 jueus, una quarta part dels habitants de la ciutat. Ningú que no sigui un ésser abjecte posa en qües�ó aquesta xifra. I tot aquell que hagi llegit alguna cosa seriosa sobre la segona guerra mundial sap que Polònia va pagar un preu més alt que ningú, amb uns sis milions de morts, tres d’ells jueus.

EL FRANCOLÍ

Fins aquí xifres que constitueixen un capítol central de l’Holocaust: la meitat dels jueus que Hitler va aniquilar eren polonesos. Les dades són tan esgarrifoses que acostumen a suscitar poques preguntes. Només respecte, que es torna en postració silenciosa quan un s’endinsa al camp d’extermini d’Auschwitz, als afores de Cracòvia. Allà, la pregunta es fa inevitable: aquesta monstruositat va ser possible sense certa complicitat? No és una pregunta només per a polonesos. La podríem fer a molts europeus, però a Polònia, és una pregunta tabú. I més ara, quan el Govern ha promogut una llei que preveu penes de presó per a qui subratlli aquesta complicitat utilitzant l’expressió camps de la mort polone-

sos per referir-se a llocs com Auschwitz, Birkenau, Sobibor, Majdanek o Treblinka. Una de les maneres de recuperar les històries que havien transcorregut al en aquest país es a través de les fotograﬁes que s’han pogut recollir, gràcies a les aportacions vingudes d’arreu del món: descendents, familiars, amics, supervivents, gent de tota mena que va respondre a la crida de l’organització jueva polonesa Shalom, i de la seva promotora, Golda Tencer, cedint imatges que ara són tes�moni de vides jueves estroncades per l’extermini nazi. No cal dir que aquesta conferència ens va deixar a tots bastant colpits, va ser molt interessant, això sí, vam sor�r amb moltes preguntes per fer. ■

ABRIL 2018

C A S A L CONCURS DE RAPSODES "FONT BAIXA"

VII Concurs rapsodes Font Baixa El passat diumenge 8 d’abril, a 2/4 de 7 de la tarda, la sala Folch i Torres del Casalet de l’Espluga va acollir la VII edició del Concurs de Rapsodes Font Baixa. L’edició d’enguany va comptar amb la par�cipació de 8 rapsodes que van haver de recitar el poema obligat, “Invocació als poetes” de la poetessa Clemen�na Arderiu. Seguidament, i després que alumnes de 5è. i 6è.de les escoles de la vila pugessin a l’escenari per recitar diversos versos, els rapsodes van recitar un poema lliure davant de més de 150 persones que omplien la sala. Mentre el jurat es va re�rar a deliberar, el públic assistent va poder gaudir de l’actuació RIBAIBAL, de Pau Riba, nét de la citada poetessa Clemen�na Arderiu, on va combinar música i poesia. Finalment, sobre dos quarts de nou del vespre, la portaveu del jurat, Elisenda Rosell, va donar a conèixer el nom dels guanyadors d’aquesta edició. Alba Mascarella es va endur el primer premi de 300€, i Guillem Cos i Anna Maria Morera es van endur el segon i tercer premi, valorats en 200€ i 100€, respec�vament. ■

Alba Mascarella , guanyadora del Concurs de Rapsodes. Pep Torres

Rapsodes grans i no tan grans a la sala Folch i Torres del Casalet. Pep Torres EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

RIMADORS ESPLUGUINS Antoni Ballescà i Ferraté

Va néixer a l’Espluga de Francolí i fou batejat pel coadjutor Joan Bernat, el 6 de desembre de 1870. La família devia ser profundament religiosa. El seu pare, Antoni Ballescà i Nadal que havia nascut a l’Espluga el 1833 es va casar dues vegades. El pare havia �ngut molts germans talment com l’avi Antoni Ballescà i Cortada. Si bé el cognom Ballescà el trobem inicialment a Reus, després s’escampà a Valls, Vallclara i Vimbodí. A par�r de 1773 apareix als llibres sagramentals de l’Espluga de Francolí. Els besavis Antoni Ballescà i Maria Cortada residien al Biern, al terme de Vilanova de Prades. Del primer matrimoni d’Antoni Ballescà i Nadal no en tenim documentació, però el 1858 es casà amb la vídua Maria del Carme Ferraté i Fonts. Fóra d’aquest segon matrimoni que nasqueren Antònia, nascuda el primer de maig de 1859 que el 1880 va professar com a germana paüla, Lluïsa, el 1863, Maria, el 1866 que moria als vint-i-sis mesos el 1868, Mercè que va nèixer el 24 de novembre de 1868 i Antoni. Tot i els nombrosos ﬁlls dels tres matrimonis de les darreres generacions, sobrevisqueren més noies que nois i per tant el cognom va anar esvaint-se. El nostre rimador espluguí, cursà els primers estudis a l’Espluga i ingressà al Seminari de Tarragona. El 23 de desembre de 1898 havent rebut les ordres sagrades, el jove i el seu pare acudiren a la notaria de Tomàs Font a Montblanc per escripturar una pensió de 320 pessetes anuals

que el pare concedia al seu fill que no tenia patrimoni per cobrir les seves obligacions i assegurar-li una honesta subsistència “mientras no se le confie un beneficio o �tulo eclesiàs�co, de cuyos réditos y productors pueda mantenerse.” El pare li pagarà aquells diners per trimestres an�cipats, en monedes de plata. Per garan�a d’aquell compromís hipotecà dues finques: una casa al carrer de Sant Antoni i una peça de terra a la Coma de Borbó. Acredita que aquella donació no perjudica la legí�ma dels altres fills. (ACCB. Fonts Notarial Tomàs Font, 530) Mossèn Antoni Ballescà i Ferrater va exercir de vicari a l’Espluga i fou secretari de la Comunitat de Preveres de la Parròquia el 1901. El 1908 fou regent a Vilavert, subs�tuïnt mossèn Ramon Bergadà. El 1914 va ser nomenat subs�tut del rector d’Alió, d’on ob�ndria el Curat d’entrada l’abril de 1915. El gener de 1916 l’Arquebisbat de Tarragona el nomenava ecònom de Maspujols. El juliol de 1917, ecònom de Rourell. El 1928 era rector d’Alió quan passant uns dies al Balneari de l’Espluga de Francolí, suposadament per refer-se d’alguna dolència i exercint el seu ministeri a l’Espluga, li devingué la mort el 19 de setembre de 1928, als 58 anys. Tot i no prodigar-se en la publicació de textos en prosa o en vers, ens va deixar dos poemes publicats a El Francolí. El primer una “Nadala” (E.F. . 12, 30-12-1921, pàg. 4) i el segon “SETMANA TRÀGICA. Epissodi.” (E.F. núm. 25, 157-1922, pag. 5) Josep Maria Vallès

Nadala «Jesús ha nat suara brillant com un estel, veniu ànimes pures porteu-li llet i mel» Saltant tots d’alegria del Cel deixant jardins, a voladúries baixen eixams de seraﬁns; a Déu li canten gloria, pel mon escampen pau tot fent d’una humil cova un celes�al palau. Pastors de l’encontrada amb fervorós anhel veniu, que s'és tornada la terra com un Cel; rossinyolets canteu-li EL FRANCOLÍ

al Nin-Déu inﬁnit, doneu-li l’amor tota del fons del vostre pit. De Tharsis i d'Aràbia, els Reis jornada fan, abelles cuidadoses mel rica li daran; Ja arriben, ja l’adoren, li ofrenen preuat or, amb ell encens i mirra, sa vida i tot son cor. La llet i mel que cerca Jesús en son portal, orgull, lascívia, usura jamai li portaran; és llet pura de gràcia, és mel de viva fe,

que a l’arna del pessebre mal flaire no hi pot ser. Jesús somica, plora, veniu-lo a consolar. Jesús te fred, tremola, veniu-lo a calentar, porteu veïns d’Espluga al tendre Infant tresors, veniu a l’establia bressol dels seus amors. Tresors que Crist espera són flors de ben obrar, consols qu’Ell ens demana són fruïts de santedat, qui aquesta planta �nga florida sens cessar, amb un mar de delícies ABRIL 2018

RIMADORS ESPLUGUINS Jesús el portarà. A tu Betlem ditxosa, “ciutat del Just del Sant”, els dies, anys i segles

per sempre et lloaran; eterna glòria als àngels daran a nostre Be, eterna glòria als homes i eterna jo també.

«Jesús ha nat suara brillant com un estel, veniu ànimes pures porteu-li llet i mel»

Setmana Tràgica E�� Quan tot sant i sagrat al quatre vents llençaven allà a la gran Barcino uns brots de nostra llar; quan temples i sagraris cent voltes profanaven imatges redolant-ne de terra ﬁns al mar, un jove sorprès era; serena sa mirada; roent d'amor vivia son cor de sera�; sa fe no l'ex�ngia seré ni marinada... més que ella, no brillava la estrella del ma�. Sa parla amorosenca; sa cara afable i pia de bells costums guarnida sa vida i con�nent, encar que no ho sabéssiu, ben prompte i clar o diria que llec humil i alegre, ell era d’un convent. Renega, tots li deien, de Déu i l'Hòs�a santa sinó't traspassem l’ànima amb �ros i punyals; més ell los responia amb tranquil·litat que encanta: «no temo vostres �ros ni cap dels vostres mals». Ja anaven a ferir-lo, quan un dels folls cruelíssims, «fugiu de ma presència» de sobte els diu a tots, puig que jo m'encarrego amb uns moments brevíssims de conquistar-lo ara amb sols dos tristos mots.

EL FRANCOLÍ

Que si ma veu no escolta menat per la demència ma veu d’amic i pare, i guerra’m vol fer ell, aquí mateix, vos juro, li faig jo la sentència xafant-li d’un sol cop la tapa del cervell. Amb ales de diables, els barbres a altres peses volaren, sols trobant-se sicari i religiós; llavors aquell amb braços i mans brollant ﬁneses abraça aquest, li diu mostrant-li un Crit hermós. No temis, li diu ara, Missatger de l'Al�ssim jo soc i seré sempre per tu, àngel de pau, jo soc i seré sempre ton pare amorosíssim que et tornaré al cenobi com rei en son palau. «No temis, con�nua, emprèn aquella via, avui d'aquesta terra tu ets l'home feliç, que Déu sia per sempre la teva dolça Aimia per tal que el puguis veure un jorn al paradís». Flecant genolls en terra el bon llec de la història a Déu encomana un himne de gràcies i d'amor, son cor ple de dolçura, son rostre ple de glòria, de pau i de tendresa i els ulls mullats pel plor.

ABRIL 2018

CURAR-SE EN SALUT Recapitulació

Vivim conjuntats en la nostra microbiota humana: els microbis que portem dintre i damunt del nostre cos. Comptant a base d’unitats cel·lulars som arrosseguem pel món - un conjunt de 90% microbis i 10 % cèl·lules humanes. Tan sols al còlon, el microbis són ja tres cops més nombrosos que la totalitat de les cèl·lules pròpies del nostre cos. Al nostre ADN, rebut dels nostres pares, hi són uns 20 mil gens que menen la vida del nostre cos suposadament de pe a pa. L’ADN, el microbioma, dels microbis que hem adoptat i que treballen per nosaltres al còlon representa unes milionades de gens que defini�vament influencien la nostra vida. Això sense comptar la resta del microbioma humà a la pell ( l’òrgan més voluminós del nostre cos), orificis i tubs del nostre cos. Vist a seques, quan�ta�vament, es pot ben dir que som més microbis que humans encara que amb una bona façana. Som una mena d’hiperorganisme, un organisme d’organismes. Aquesta situació és d'allò més natural. Nosaltres acabem d'arribar mentre que els microbis han dominat la Terra des de fa milers de milions d’anys. Hi són per tot arreu: s’han trobat microbis, en formes tan exò�ques que no es poden ni estudiar, a dotzenes de metres per sota del fang del fons del mar. S’ha calculat - una aproximació - que la biomassa, el pes, dels bacteris de la terra són uns 500 mil milions de tones. Tots els humans junts (30% del cos perquè l’altre 70 % som aigua), la biomassa humana són uns 100 milions de tones. Microbis 3000 Humans 1. En tot cas si bé no podem desfer-nos fàcilment de l'ADN heretat, hem vist que sí que podem canviar la qualitat i la diversitat del nostre microbioma intes�nal -potser el més influent- assolint una mesura de control del que els nostres treballadors microscòpics ens fan o desfan amb les seves contribucions, mancances o agressions a tantes funcions del nostre viure de cada dia. EL FRANCOLÍ

S’ha vist pel seu anàlisi com la gran va- ga�va una vida més complicada que rietat i riquesa biològiques dels micro- representarien el resultat d’una lluita biomes intes�nals de cultures de recol- con�nuada entre nosaltres i els microlectors/caçadors que encara sobrevi- bis, una carrera d’armes, defenses i uen a certes parts del món - Àfrica Cen- contra defenses mútues en progrestral, Amazònia, per ex.- han anat de- sió... sapareixent a les cultures més o menys Seria avantatjós poder recuperar les industrialitzades d’avui dia començant saludables dietes an�gues per tractar d’uns 10 mil anys ençà amb l’organit- de capgirar l’impacte nega�u que la zació humana més sedentària: amb seva absència ha �ngut i va tenint en l’agricultura, la ramaderia i culminant la nostra salut general. Com hem dit a les ciutats. Per comparació amb com prèviament, caldria augmentar la quans’havia viscut d’un lloc a l’altre men- �tat de fibra alimentària, els prebiòjant directament de la Natura, els nos- �cs de que ja parlarem. No cal que ens tres menjars ja començaren a domes- tornem vegants o vegetarians radicals �car-se, és a dir refinar-se, aleshores, -no tots estem fets iguals- però sí po10 mil anys enrere, i els microbiomes dríem fer-nos “reductants” com ha dit dels nostres budells s’han anat dete- algú, anar reduint els aliments no tan riorant acceleradament fins als ex- saludables... i la millora de com ens trems d’avui dia mentre hem estat ocu- sen�rem ens inclinarà a voler més pats i distrets amb els importants que- millora.... Tot i que la majoria dels fers dels avenços moderns, d’altra ma- ingredients que avui fem servir pels nera i sense dubte magnífics. Hem mi- menjars, encara que portin el mateix llorat immensament els tractaments nom dels més antics, molts han perdut de malal�es agudes, traumes, infecci- el nivell nutritiu d'anys o segles enrere ons, plagues, fams etc. Hem allargat degut a la industrialització extremada notablement la mitjana dels anys de de l’agricultura i la ramaderia/aviram/ les nostres vides. En paral·lel s’han dis- industries del porc i del peix... Per exemparat tota mena de malal�es cròniques -- moltes d’elles desconegudes abans -- cada cop més enrevessades, més par�culars i més esteses entre la població dels temps moderns: Tribu d'amerindis del sud Estats Untits. Imatge d'internet diabe�s, obesitat, al·lèrgies i tota mena de sensibilitats ple tastar preparacions a paradetes de a tota mena de substàncies, innom- tribus d’amerindis del sud-oest dels brables malal�es autoimmunes, tota EUA que fan servir el seu moresc promena de càncers... potser en part per- pi i mètodes tradicionals és un descoquè més gent viu més i també perquè briment de la diferència descomunal som més llestos en detectar-les. Al cap que hi ha amb el moresc que comprem i a la fi, una realitat innegable. Els in- a l’hipermercat, tan dolcet i ves�gadors exploren una molt possi- pràcticament -s'ha comprovat- exempt ble, probable, relació de causa i efec- de tot valor nutri�u. Per les seves rate entre aquestes dues tendències una ons de mercadeig, McDonalds u�litza, de posi�va, vida més llarga, l’altra ne- i demanen dels seus proveïdors, una

ABRIL 2018

CURAR-SE EN SALUT varietat de patata única, fruit del cul�us intensius, per grans porcions dels seus mercats quan els Inces gaudien, i encara es troben a molts racons del Perú, centenars de varietats de patates de tots colors, grandàries i con�nguts nutri�us rics i diferenciats... Tal com

hem vist que els an�biò�cs alteren el microbioma afavorint l’obesitat, molts dels grans productors de tota mena de carns, administren an�biò�cs als seus animals. Els bovins són man�nguts en tanques de restricció per engreixar-los ràpidament, ar�ﬁcialment amb moresc mòlt o altres grans i poder portar-los a mercat en cicles de temps mínims desdint-se de la qualitat nutri�va dels seus productes. La major part d’aquests animals que arriba als grans mercats no han anat, com potser pensem, a pasturar i menjar plàcidament la seva herba tot creixent a un ritme més natural... Avui dia els coneixements cien�ﬁcs d’aquests problemes tan complexos i potencialment tan individualitzats encara no estan prou desenvolupats. La ciència base s’està destriant als laboratoris i primerenques inves�gacions clíniques, amb persones malaltes. Suposadament arribarà un dia quan es podrà fer una anàlisi conjunta de la situació de cadascú: ADN, microbioma intes�nal, dieta i es�l de vida i qui sap què més...i poder recomanar solucions ben concretes. De moment és més art/ experiència en mans dels experts nutricionistes i mèdics. Per sort, de mica EL FRANCOLÍ

en mica s’omple la pica amb l’efecte afegit de que tal com s’omple, la pica es torna cada cop més gran i complicada però, si més no, com a peixets podem nedar-hi amb més lleure... tot al temps. De moment, no estem en condicions de governar els nostres microbis i lo millor és collaborar amb ells. La conclusió ﬁnal podria ser que aprendre a treballar bé amb ells sigui l’estratègia més exitosa. Michael Pollan és Prof. de Periodisme de la U. de Califòrnia, Berkeley. Ac�vista, autor de molts llibres, assajos, ar�cles de premsa, entrevistes i funcions informa�ves.. etc., sobre aquests temes. Ell ha estat “inves�gant” els inves�gadors -- n’hem mencionat alguns -- des de fa una trentena d’anys i ha estat un bon intermediari informa�u. S’ha conver�t en veritable gurú per la mul�tud de gent que malden d’adquirir coneixements d’autosuficiència quan tots som una mica o molt a les fosques. Com que els investigadors fins ara no estan en condicions de mullar-se amb prescripcions concretes Pollan els ha anat escorcollant sobre quines determinacions pràctiques ells han fet en les seves vides privades: evitar antibiòtics a ser possible sobretot en la infància; evitar fòbies anti-microbis per ex. cal rentar-se les mans si toquem tòxics o brutícia però no cal després d’acaronar els nostres gossos, gats o altres mascotes; incloure un gos a l’entorn familiar, potser com més pelut millor. Per alimentar l’hiperorganisme que som: recordar que els nostres microbis convidats s’alimenten de la fibra que hem d’afegir, tant com puguem, als nostres menjars. És una bona idea afegir-hi probiòtics de factura natural: iogurt etc. regularment. Evitar productes que d’aliments (llegir la llista d’ingredients en tot cas) només en tenen el nom a la capsa o bossa: hipermanufacturats i/o

amb addi�us ar�ﬁcials: productes químics edulcorants, estabilitzants, emulsionants, colorants.. etc., que s’ha demostrat alimenten més els microbis del budell que desplaçaran els microbis que són els nostres amics... Mirem d’escoltar lo que ens demana la totalitat anivellada del nostre cos i quan la panxa diu prou!...prou!! ... no sols els desitjos bulímics, golafres, que a tots ens poden sor�r del cap. Michael Pollan ho ha resumit en un aforisme ben fàcil d’assimilar, un mantra a recordar tot anant a mercat, on sovint s’inicia el mal camí alimentari, i d’urgència abans de tota mena de man-

duca: Menja MENJAR, NO massa; més que res PLANTES. MENJAR: autèn�c, millor si ens arriba de no gaire lluny; idealment de l’hort de casa, de productors rela�vament locals, prop de casa... Si ho cuinem nosaltres sabrem allò que hi ha i allò que no hi ha. NO massa: més qualitat nutri�va que quan�tat que no ens deixa respirar de �ps i com que se'ns enganxa al damunt acabem havent-la d'arrossegar arreu.. PLANTES: de tota mena, a ser possible crues o sense re-”matar”-les a base d'hipercuinar-les. Millor grans integrals que massa refinats; per ex. als nostres microbis amics del còlon els encanta el segó. La farina sense segó ha perdut dotzenes de micronutriments: vitamines, metalls rars essencials (per ex. magnesi, seleni) i d’altres; la farina es pot guardar més temps sense que es faci rància però afegint-hi alguna vitamina a l’hora de portar-la a mercat no compensa. ■ Anton Martí

ABRIL 2018

TASTEM LA CONCA Els vins de la DO Conca s'han sotmès a examen aquest mes d'abril Avui s'ha realitzat a el tast dels vins que es presenten al 28è Concurs de Vins i Caves de la DO Conca de Barberà. Un total de 68 vins i caves s'han presentat al 28è Concurs de Vins i Caves de la DO Conca de Barberà aquest dijous al Restaurant El Celler a l'Espluga de Francolí. Uns 18 professionals del món del vi entre celleristes, enòlegs i sommeliers, tastaven les mostres presentades al 28è Concurs de la DO Conca de Barberà. Tres panells de tast eren els encarregats de puntuar en tres categories per a caves i vuit per a vins, algunes d'elles especíﬁques per a vins elaborats amb Trepat: 1. Blancs Joves: 11 vins 2. Rosats Joves: 5 " 3. Negres Joves: 7 " 4. Negres Joves fermentats i/o criats en bóta: 5 vins 5. Negres monovarietals de trepat: 12 6. Blancs fermentats i/o criats en bóta: 5 7. Negres Criança: 6 8. Negres Reserva: 5 9. Caves Brut: 4 10. Caves Brut Nature: 5 11. Caves Rosats: 3 Mariona Rendé, presidenta del Consell Regulador de la DO

Conca de Barberà assenyalava que és l'edició amb més mostres de trepat: "s'ha notat un augment en el nombre de vins elaborats amb Trepat que també es presenten al concurs". Tot i que el tast a cegues es duia a terme aquesta setmana, no serà ﬁns el dia 29 de juny quan es donarà a conèixer el veredicte del jurat.

18 professionals del món del vi tasten les mostres presentades al restaurant El Celler. Cedida

PUIX PARL A CATAL À Com és que volen ser espanyols? “...la nostra lluita és una lluita d’emancipació. Fa més de tres-cents anys que vivim ocupats, amb la llengua perseguida i les institucions captives. A vegades l’ocupant es relaxa i podem aixecar una mica el cap. Però quan, com ara, ha vist que va de debò, que l’independentisme creix, que perilla la sagrada “unidad de España” –que de sagrada no en té res i que EL FRANCOLÍ

com a unitat no ha existit mai– en comptes de preguntar-se el perquè del fenomen, l’ocupant s’enverina, la força bruta s’exacerba i, no podent enviar l’exèrcit [...], es dota l’exèrcit judicial d’armes sofisticades d’illegalitat cínica [...] També n’hi ha un altre [d’exèrcit]: els mitjans. La mentida continuada, l’aquissament contra Catalunya, la grolleria, la devalu-

... VEJAM QUÈ DIU ació de l’enemic, la insídia persistent, l’insult […] em pregunto com és que tants habitants de Catalunya volen ser espanyols d’aquesta Espanya de la mentida i la injustícia. No ho entenc, de debò” Comadira ARA, 10 de febrer del 2018 *Fragment escollit per Andreu Morta ABRIL 2018

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Montserrat Roig Güell Montserrat Roig i Güell va néixer a la nostra vila l’any 1926. Era filla d’Agustí Roig i Domingo, de ca l’Agustinet, i d’Anna Güell Valeta de les Borges Blanques. El seu pare va ser mort el mes d’agost de 1936, al començament de la guerra civil de 1936-1939. Va cursar els primers estudis al col·legi Mare de Déu del Carme de les germanes carmelites vedruna. En cessar l’escola les seves activitats l’any 1933, seguí els estudis amb la mestra Dolors Pallàs, amb qui també va fer els primers cursos de batxillerat. En acabar els estudis de magisteri va ingressar al noviciat que les germanes carmelites de la caritat tenien a Vinalesa, al País Valencià. El mes de febrer de 1958, al santuari de la Mare de Déu del Lledó de Valls, va celebrar l’emissió dels vots perpetus com a carmelita de la caritat vedruna. Destinada a Saragossa, es llicencià en ciències químiques a la seva universitat. Posteriorment també va ser a les comunitats vedrunes de Gandia, Balaguer i Tarragona; en aquesta darrera ciutat hi va residir uns vint anys. Va ser prefecta provincial d’estudis de la congregació i

superiora de la comunitat tarragonina. Després va ser destinada a Valls i un altre cop a Balaguer. Va participar activament, com a prefecta provincial

Col·legi de la Mare de Déu del Carme. 1970.

de la congregació, en el projecte de construcció del nou col·legi de les germanes carmelites a l’Espluga. L’any 1964 es va demanar el suport de Lluís Carulla, amb qui s’havia tractat amb motiu del cinquantenari de l’establiment de les vedrunes a l’Espluga (1959). Lluís Carulla oferí la cessió d’un espai dins la futura urbanització del Casal per a bastir el nou centre escolar. La congregació encarregà el projecte l’any 1967 a l’arquitecte lleidatà Enric Mias i Navés i per la festa de la Mare de Déu del Carme (16 de juliol) de 1969 es posà la primera pedra de l’edifici. En començar el curs 19701971 ja es féu el trasllat al nou col·legi. El pressupost inicial era de quinze milions de pessetes, però al final superà els trenta milions. Posteriorment es procedí a la venda de l’edifici antic del carrer de Sant Josep (avui de Sor Maria Torres). Montserrat Roig i Güell va morir el 17 de novembre de 2010.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

Bibliograﬁa: Centenari del Col·legi Mare de Déu del Carme de l’Espluga de Francolí. Un segle de les germanes Carmelites de la Caritat – Vedruna a l’Espluga, Lleida, 2010. ESTIVILL, J.: Entrevista a la germana Montserrat Güell i Roig, a El Francolí, núm. 72, 1990. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’EspluMaqueta del Casal i de la seva urbanització, amb el projecte de centre edu- ga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, catiu. 1967. l’Espluga de Francolí, 2005. EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

ARA FA 100 ANYS Abril de 1918, a l'Espluga La Setmana Santa de 1918 s'esqueia la darrera setmana de març. El dia de Pasqua fou el dia 31. Els comentaris sobre aquelles festes es feien a la premsa dels dies posteriors. La Conca de Barberà de Montblanc el dia 5 parlava de la "gran assistència de fidels a les sessions del culte". A l'ofici del dia de Pasqua cantà el cor parroquial acompanyat d'orquestra, la missa a tres veus del mestre Ferrer. Els sermons dels actes de la Setmana Santa anaren a càrrec del pare Roca. El P. Manuel Bossi, franciscà de Berga, predicà el septenari dels Dolors. La Secció Dramàtica de la Cambra Agrícola posà en escena El Misteri del Bosch drama en tres actes d’En Manel Gomis i Sentís. Els actors que intervingueren en la representació recolliren generosos aplaudiments. Com a final de la funció es representà la sarsuela en un acte El Sant de l’Amo. Aquella agrupació teatral ja havia representat aquelles obres per Nadal de 1916 i Pasqua de 1917. Dirigia Ramon Bou. Val a dir que aquell drama esdevingué una de les obres més representades pels aficionats d'arreu. S'havia estrenat amb força èxit i amb el titol d'El desheretat al Centre Moral de Capellades el desembre de 1914. Pel que fa a l'Espluga s'hi representà encara anys més tard. El 1924 es presentava a la sala del Cinema antic. La Congregació Mariana la presentà el 1931. Després de la guerra, el març de 1940 es feia a Conesa. Era una comedieta sense pretensions i que la censura permetia per inofensiva, amb l'aixopluc del senyor rector, és clar. El setmanari montblanquí amb motiu de la Setmana Santa publicà dos poemes d'autors espluguins: "A Jesús

EL FRANCOLÍ

Crucificat" de Josep Masalles, el veterinari poeta i "A Jesús en sa pació" de Ricard Boquer. Aquell mes s'havia creat a l'Espluga de Francolí un Ateneu amb seu al Bar Amèrica. L'entitat disposava d'un modest teatre on aquell mes d'abril mateix hi representaren la sarsuela Maruxa. Una obra en dos actes d’Amadeu Vives pel llibret original de Luis Pascual Frutos que s’havia estrenat a Madrid el 1914. S'havia inaugurat a l'Espluga el Centre Nacionalista Català que presidia Agustí Roig. La Joventut Republicana la presidia Joan Miró. Hi havia també el Centre Tradicionalista, però no podem documentar qui exercia de president. Altres entitats vives en aquell moment eren la Cooperativa Agrícola i la Societat de Jornalers Agrícoles. A part seguia activa la Germandat de la Santíssima Trinitat, fundada el 1877. Una casa italiana va filmar escenes al Monestir de Poblet. La vigília de Pasqua es cantaren caramelles pels carrers de la vila i el dilluns molta gent del poble s'aplegà a l'Ermita. Els dirigents cooperativistes de l'Espluga de Francolí miraven cap a Martorell. La capital del Baix Llobregat estava a punt d'inaugurar la seva fassina. Es tractava d'assistir als actes que s'havien de celebrar i veure com havien construït aquella instal·lació que els permetia destillar de forma eficient la brisa dels sindicats de la comarca i obtenir-ne alcohol. La Federació Agrícola de la Conca de Barberà pretenia fer una entitat semblant a la Conca, però encara no disposaven d'un local apropiat. Fins l'any següent, 1919, no comprarien a Ramon Carreras Arimany el Molí de Poca. ■

Josep Maria Vallès

ABRIL 2018

PINZELLADES DEL PEDRÍS Paco Hernández i Montserrat Espallargas

Més de 80 anys amb pinzells, colors, agulles i ﬁls Parella, tota la vida a l'Espluga? Paco - Doncs no, jo vaig venir quan tenia 3 anys, vaig néixer a Pechina província d'Almeria. Montserrat - Jo vaig néixer a Barcelona i vaig venir amb la meva mare que feia de dida Paco com es que et vas dedicar a fer de pintor Paco - Era molt jovenet i vaig començar perquè m'agradava pintar i també perquè llavors hi havia poques possibilitats de triar feina, a més de cases, durant una temporada, vaig pintar cotxes. I tu Montserrat? Montserrat - A mi em van crear l'aﬁció de brodar de pe�ta, en una escola de monges clarisses de Barcelona. Com treballava un pintor durant els anys de la teva joventut? Paco - A vegades el Pere Pintor que era el meu cap, em deia avui anem a pin-

EL FRANCOLÍ

tar al Mones�r de Poblet i jo tot content hi volia anar sempre, i saps perquè?, doncs quan anàvem a treballar al Mones�r els monjos ens donaven de dinar, en aquella època d'escassetats era molt important, recordo també que algunes vegades havia d'anar a treballar a Vinaixa en bicicleta, també hem treballat durant una pila d'anys al Mones�r de Vallbona de les Monges. I l'adaptació a les noves tècniques? Paco - Vaig anar a treballar a Barcelona durant 4 anys i vaig aprendre molt i vaig portar a l'Espluga les noves tècniques sobre tot les primeres pintures plàs�ques. Ara per pioners, també vareu ser dels primers en habitar la Urbanització del Casal i això? Paco -Doncs mentre pintava el Casal el Sr. Carulla em va aconsellar comprar una parcel·la i m'el vaig escoltar al poc temps vam ser la tercera casa de la urbanització, la gent del poble ens deia com és que aneu a viure tan lluny? En quines associacions, clubs o en�tats de l'Espluga heu col.laborat? Montserrat - Jo vaig brodar l'Estandard de la Germandat de la Santíssima Trinitat, el president llavors era el Cabal de Cal Fa i com que va insistir molt en que la féssim venia sovint a casa a veure com ho brodava.

Paco tens alguna aﬁció preferida? Paco - Doncs sí, la música, ja que durant força temps també vaig fer de músic, en un principi vaig aprendre solfeig amb el Josep M. de Cal Biela que era un home que li agradava molt la música, després vaig anar a Montblanc amb l'Amorós i ell em va ensenyar a tocar la bateria, m'agrada dir que jo era molt aplicat en el solfeig, també vaig formar part de l'orquestra GIMSON que va ser una creació nostra, tocàvem al Cinema Capitol que era un cine que estava situat al Carrer de Sant Antoni i allí després de les pel·lícules tocàvem vuit peces per fer ballar el jovent, també al cine Cultural els diumenges, al ma� fèiem musicals com si fos un karaoke on la gent podia par�cipar-hi. On assajàveu assíduament Paco -Normalment a Cal Mallol ja que tenia un piano, amb el Joan Vilà, que era el cantant a l'estiu i com que feia molta calor obríem les finestres i la gent que sortia a la fresca a passejar parava i ens aplaudia des dels carrer, i nosaltres molt contents que així fos. Alguna anècdota de l'orquestra? Paco -Sovint a l'es�u actuàvem per l'Aragó i un cop a Candasnos no ens van deixar actuar ﬁns que la vocalista que es deia Leonor es va tapar els braços es veu que al capellà no li agradava. h�ps://www.esplugafmradio.info/programes/el-pedris/ ■ Joan Casanovas

ABRIL 2018

MUSEU DE LA VIDA RURAL Gemma Carbó, nova directora del Museu de la Vida Rural La Fundació Carulla inicia una nova etapa al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, renovant-ne la direcció i iniciant un procés de reflexió estratègica El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, impulsat per la Fundació Carulla, inicia una nova etapa amb la incorporació com a màxima responsable de Gemma Carbó, experta en polí�ques culturals i amb àmplia experiència al món museís�c. El museu combina l’exposició de peces i escenografies de la vida rural amb un relat que mostra l’evolució de la vida al món rural a Catalunya en els úl�ms 200 anys, i posa de manifest el canvi de model produc�u agrari que ha transformat la societat, els seus costums, paisatges i relacions. Un museu que rescata el temps passat per conduir-nos al futur. Nous reptes per a nous temps Coincidint amb el trentè aniversari del museu, la Fundació Carulla vol que Gemma Carbó lideri una renovació de la ins�tució adaptant-la a les noves tendències museís�ques, posant l’accent en la creació de coneixement, la implicació amb la societat i la generació de pensament crí�c a través del diàleg i la interacció social. El museu no s’ha de definir només per la seva col·lecció, sinó per la capacitat d’influir en la societat, de formar-ne part i ser un agent ac�u en la seva transformació. En aquest sen�t, l’any 2018 ha començat amb la inauguració d’una exposició pròpia, “The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la” que, par�nt d’un cas històric, posa èmfasi en un problema actual, el dels refugiats climà�cs, que en els propers anys ens afectarà a tots i del qual n’hauríem de ser conscients. Ramon Rosich, 30 anys a càrrec del museu L’anterior director, Ramon Rosich, al capdavant de la ins�tució des de la seva inauguració, passa a ser el conservador del museu, un càrrec imprescindible atès el vo-

EL FRANCOLÍ

lum de la col·lecció i el seu constant creixement. Sobre Gemma Carbó Amb una dilatada experiència vinculada al món museís�c, Gemma Carbó ha estat ﬁns fa ben poc directora de la Càtedra UNESCO de Polí�ques Culturals de la Universitat de Girona. Ha treballat, entre d’altres, al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries, al Museu del Cinema a Girona i al Laboratori de Cultura i Turisme de la Fundació Barcelona Media. Presideix l’Associació Conarte Internacional, lligada a Conarte Mèxic, amb l’objec�u d’establir aliances entre el món ar�s�c i educa�u a Catalunya. Sobre la Fundació Carulla La Fundació Carulla, creada l’any 1973, treballa per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana, amb la voluntat d’enfortir el sentit de pertinença. Els projectes actuals de la Fundació giren a l’entorn de tres àmbits d’acció: Educació, Cultura i Societat. ■

Gemma Carbó, nova directora del Museu de la Vida Rural. Cedida

ABRIL 2018

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

XIV Certamen de Lectura en Veu Alta L’Escola Mar� Poch ha par�cipat en el XIV Certamen de Lectura en Veu Alta que té lloc a l’emblemà�c Centre de Lectura de Reus. Com cada any, aquest concurs literari està organitzat per la Fundació Enciclopèdia catalana, en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament. Durant diversos ma�ns d’aquest mes d’abril alumnes de diferents escoles i ins�tuts han portat a terme l’exercici de llegir davant de molts companys, companyes i un jurat que observa la dicció, el ritme i la interpretació del text que es llegeix. La Bruna Ribé Fonoll alumna de 4t curs va ser la seleccionada per representar l’escola Mar� Poch aquest passat 5 d’abril. Va estar acompanyada de l’Awen de Cacqueray Vila la qual ha estat la seva suplent i suport moral, ajudant-la a repassar els textos minuts abans de la lectura i donant-li ànims en tot moment. La Bruna ho va fer en la categoria de Gruments vermells, amb un text del llibre �tulat Per un plat de macarrons de l’autora Mercè Canela. Va realitzar una lectura molt acurada amb una entonació i dicció molt correcta i malgrat no quedar seleccionada va ser un experiència molt gra�ﬁcant per les dues alumnes. La comunitat educa�va dóna les gràcies a totes dues pel seu esforç i la dedicació a preparar les lectures durant aquestes vacances de Setmana Santa i per la implicació de les seves famílies. ■

A l’Escola Mar� Poch fem hoquei pa�ns Per tercer curs consecutiu l’alumnat de cicle inicial participa en el projecte d’Introducció de l’hoquei patins a les escoles organitzat des de la Federació Catalana d’Hoquei Patins. Durant tots els dimarts i dimecres del mes d’abril ens desplacem al pavelló del Casal, on ens espera un tècnic de la Federació i entrenadors del Club d’hoquei de l’Espluga de Francolí, per prac�car aquest esport. El primer dia el Xavi, tècnic de la federació, ens va fer una xerrada introductòria de l’hoquei pa�ns a la classe i posteriorment vam anar a prac�car-lo al pavelló. És una ac�vitat que emmarquem dins de l’àrea d’Educació Física i és totalment gratuïta. L’alumnat que no disposa de pa�ns des de la federació se’ls hi deixa perquè puguin fer l’ac�vitat amb total normalitat amb la resta del grup. Des d’aquí agraïm, tant a la FeEL FRANCOLÍ

deració com al Club i l’Ajuntament del poble, la cessió del material i les facilitats posades per tal de po-

der desenvolupar l’activitat i poder-nos divertir i aprendre jugant a l’hoquei patins. ■

Els alumnes de l'Escola Martí Poch practiquen hoquei patins al pavelló del Casal. Cedida

ABRIL 2018

ENSENYAMENT III Ruta Literària a l'Escola Mar� Poch El passat dia 23 d’abril, dia on a Catalunya es celebra la Diada de Sant Jordi, els alumnes de 6è de l'escola Martí Poch, van organitzar la III Ruta Literària per diferents racons de l’escola. Una ruta literària consisteix en seleccionar uns llocs emblemàtics d'algun indret, localitat i/o espai on, seguidament, es van recitant alguns poemes, cançons o relats. Aquests textos, normalment, són significatius i adquireixen una relació amb l’espai on es reciten. Així doncs, els alumnes de 6è van seleccionar els espais més representatius de l’escola: l’entrada decorada amb dracs de Sant Jordi, el gimnàs, el sorral, l'hort, la biblioteca, la terrassa i l'aula d'anglès. Posteriorment, es van distribuir a cada lloc, quedant així entre 2 i 3 alumnes per espai. La ruta literària va començar a partir de les 10:00 del matí i totes les classes de l’escola, des de P3 fins a 5è, van fer un recorregut per cada espai, lloc on cada grup de 6è va recitar el poema, cançó o relat, en català, castellà i anglès. Es varen recitar alguns poemes com El Sant Jordi del futur de José Manuel Pagán, La rebel·lió de la pilota, de Joana Raspall o El meu hort, de Ricard Bonmatí, entre d'altres. Durant l'audició calia estar ben atent ja que els alumnes de 6è plantejaven als oients un enigma a descobrir. Cal destacar que els alumnes de 6è es van implicar i van gaudir molt amb aquesta activitat i van venir caracteritzats amb elements relacionats amb la temàtica del seu poema. Des d'aquí volem donar les gràcies a tots els alumnes i l’equip docent de l'escola Martí Poch per la seva participació i implicació. ■

Alumnes de sisè

EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

El projecte art 360 deVedruna Catalunya educació rep el 1r premi �c de la fecc La fusió d’ art, societat i realitat virtual en un mateix concepte. El Celler Coopera�u de l’Espluga de Francolí, el Castell dels Comtes de Queralt de Sta. Coloma de Queralt, el Campanar de Valls, l’hospital de Sant Pau de Barcelona, la Seu de Manresa,... i així ﬁns a 36 són alguns dels espais arquitectònics que ja es poden visitar en un tour virtual en 360º. Alumnes i docents de tots els centres de Vedruna Catalunya Educació hem par�cipat d’un projecte innovador tot fent conﬂuir art, tecnologia i societat. Així, ART 360 , ideat per un equip de docents de l’escola Vedruna Vall de Terrassa i replicat als 36 centres Vedruna de Catalunya, respon a l’objec�u de seguir impulsant la innovació metodològica als centres i donar protagonisme a l’alumnat, que esdevé creador de con�ngut gràcies a les possibilitats de la tecnologia. Alumnes de primària i secundària han

georeferenciat un edifici d’interès significa�u proper a la seva escola i han treballat l’espai des de diferents vessants: ar�s�c, històric i arquitectònic. El producte final, en format de vídeo ideat, enregistrat en 360º i explicat pels propis alumnes es pot veure a l’app VeEL FRANCOLÍ

druna Art 360. A més de l’edifici, els nois i noies també han creat un treball escultòric inspirat en els diferents entorns treballats; una bona manera d’incloure un treball crea�u i manipula�u en el producte final. En el cas de l’escola Vedruna de L’Espluga de Francolí vam decidir treballar el Celler Coopera�u. Durant dos mesos intensos, els alumnes de 6è de primària vam estudiar, des de les ciències socials, els elements arquitectònics i la història del Celler. Per iniciar el nostre treball vam buscar informació del Celler i vam fer-hi una visita. Amb tota la informació que teníem vam elaborar un guió i vam gravar les nostres veus que servirien de locució pel vídeo 360º. Per altra banda, des de l’educació ar�s�ca, vam treballar les sensacions i les emocions que ens va fer sen�r la visita al Celler. D’aquest treball van sorgir unes escultures que reflec�en tot allò que el Celler era per nosaltres i vam fer un vídeo. Finalment tota aquesta informació la vam traslladar a la app Vedruna Art 360, així com els vídeos resultants. Aquest és un treball de tots i estem molt contents del resultat. El projecte vol ser un pas més en acompanyar els centres cap a un treball d’equip, més globalitzat i desfragmentat. La Fundació Vedruna Catalunya Edu-

cació cada dos anys llança la convocatòria Vedruna Innova, un concurs adreçat als 1500 docents dels seus centres amb la ﬁnalitat d’idear un projecte col-

labora�u i crea�u que pugui ser replicat a les 36 escoles i que afavoreixi el treball en xarxa, la transdisciplinarietat i la inclusió de la tecnologia com a eina transversal. Per a la fundació, només pensant en la tecnologia de manera inclusiva i integradora es pot donar resposta a les necessitats vertaderes de la societat canviant. ART 360 ha estat el projecte seleccionat que en aquest curs 17/18 s’està duent a terme a tots els centres de la Fundació i que ja ha estat reconegut en diferents àmbits del món educa�u i medià�c. Per a Vedruna Catalunya, aquest 1r premi per part de la FECC no és només un reconeixement a la bona feina feta des dels centres sinó també una empenta que esperona a seguir projectant idees que possibili�n avançar en models pedagògics adaptats als temps actuals. Vedruna Art 360: descarregueu-vos l’app, poseu-vos les ulleres de realitat virtual i feu un tomb per indrets poc referenciats del nostre país. Tot un espectacle. En aquest enllaç es pot veure un resum del projecte https://goo.gl/qR8ySG ■ ABRIL 2018

ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ I CALLAU

Alumnat de l’Ins�tut Joan Amigó al Certamen de Lectura en veu alta El passat dijous 5 d’abril, alguns alum- tres alumnes alternativament, que Aquest certamen no va dirigit únines de 4t d’ESO de diferents centres donen veu a diferents personatges cament als alumnes de l’ESO, sinó de la província de Tarragona es van re- i narradors de la història. Cal estar també als alumnes de primària. En unir al Centre del Club de Lectura tots dos casos hi ha dues catede Reus per tal de par�cipar en el gories. Pel que fa a l’ESO, les XIVè Certamen Nacional Infan�l i categories van distribuïdes enJuvenil de lectura en veu alta. La tre primer cicle i segon cicle. lectura esdevé una ac�vitat priAixí com en el primer cicle de mordial en l’aprenentatge essent l’ESO,la lectura és individual i, la base de tota l’adquisició de coper tant, el resultat de la lectuneixements. Dins de la Dimensió ra només depèn d’un lector, en Comunica�va, la comprensió lecel cas de 2n cicle, la lectura és tora, l’expressió escrita i la comugrupal. Aquest any els reprenicació oral són els tres punts des sentants del concurs de l’instid’on parteixen moltes de les comtut Joan Amigó han estat la Júpetències bàsiques. lia Alcalde, la Neus Rodríguez, Amb la lectura en veu alta es el Jofre Saltó i la Mireia Galínpractica l’entonació, les pauses Júlia Alcalde, Neus Rodríguez i Jofre Saltó. Cedida dez (suplent), que, tot i que no i fonètica. La lectura dramatitvan guanyar, us puc assegurar zada, tal i com han fet els nostres atent a les diferents intervencions i que van deixar el llistó ben alt!! ■ Laia Remolà alumnes, permet la intervenció de observar com està distribuït el text.

De què va això de les drogues? L’ Ins�tut Joan Amigó fa dos anys que està inclòs en el pro- nem i argumentem les falses creences que corren sobre el grama Òrdago impulsat per la Diputació de Tarragona i Fun- seu consum i �nença, la pressió social que afavoreix prodesplai amb la intenció de que var-les com la publicitat o com l’alumnat desenvolupi les habilisor�r de la que ens fan els conetats necessàries per a reconèixer guts, la valoració que cadascú en la presència social d’aquest elepot fer tenint la informació corment i encarar-se a les drogues prerecta i com construir maneres de nent una decisió correcta. viure més sanes i diver�des de Com a tema transversal de les manera posi�va. classes de tutoria, a primer d’ESO Des del centre agraïm l’esforç es treballen amb l’ajuda d’un model formador i la dels alumnes nitor extern vuit eixos temà�cs: inque en tot moment s’han mosformació, creences, ac�tuds, inﬂutrats predisposats a par�cipar en ències, autoes�ma, presa de deciles dinàmiques proposades i essions, inﬂuència del grup i temps perem tornar a repe�r de nou d’oci. Aprenem com actuen les drol’experiència el curs vinent. ■ Núria Ribes i Novau gues en el nostre organisme, opi- Formador i alumnat en programa Òrdago. Cedida EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

ENSENYAMENT Els volcans de la Garrotxa

A primer d’ESO -a par�r de les ciències experimentals- s’ha organitzat un treball sobre els volcans. L’alumnat que s’ha quedat a l’aula ha fet tot un seguit d’ac�vitats adaptades mentre que la resta de l’alumnat ha visitat durant tres dies la zona volcànica de La Garrotxa per fer-les in situ: han vist el Croscat i el volcà de Santa Margarida. En el primer, que té 800 metres de diàmetre de base i forma de ferradura, han observat les diferents capes que li va deixar la seva etapa com a pedrera ﬁns que els veïns de la zona van aconseguir incloure’l dins el Parc Natural de la zona volcànica, com també els objectes que han estat expulsats, la caracterització paisatgís�ca, �pus de vegetació, l’ecosistema... La visita a la Fageda d’en Jordà, un bosc de faigs enmig dels volcans format precisament damunt una colada de lava, una excursió en BTT en una zona fresca amb caigudes d’aigua en paratges encisadors, la visita al riu per recollir sediments i veure la qualitat de les aigües o les ac�vitats d’aventura i espor�ves completen l’oferta. Els tutors acompanyants de primer, Miquel Valls i Núria Ribes, valoren molt positivament l’experiència. ■

L’Escala, a mig camí entre les ruïnes i el mar L’alumnat de segon d’ESO ha treballat vegetació de les dunes marines passel’entorn marí a L’Escala, població que jant pel camí que voreja la platja fins descobreixen mitjançant una gimcana. a Sant Martí d' Empúries, població El primer dia vam arribar al Parc Natu- medieval. L’últim matí abans de torral dels Aiguamolls on es va fer la pri- nar a casa van visitar les Ruïnes d’Emmera visita guiada amb els monitors púries acompanyats d’una guia que que ens acompanyarien la resta de di- va explicar com es va poblar aquella es. Allí vam poder veure els ocells pro- zona, com es vivia i l’evolució que van tegits que hi viuen, els peixos que ha- viure. Aquests tres dies va acompabiten en els aiguamolls i les plantes au- nyar el temps, fins i tot alguns es van tòctones que estan recuperant els ex- poder banyar a l’aigua tan freda de perts. Més tard vam visitar les Illes Me- la Costa Brava. Vam gaudir molt de des amb un vaixell amb visió submari- totes les activitats i ja estem prepana. Van gaudir de l’experiència veient les illes de prop, encara que el mar estava prou picat i més d’un i una es van marejar, recordaran aquest viatge! Aquella nit van jugar a les pistes, però aquesta vegada al costat de l’alberg amb proves diver�des com ordenar-se les membres del grup per ordre alfabè�c i fer el recorregut callades. El taller sobre ecosistemes marins i dunes els va permetre observar i aprendre la Els alumnes de 2n d'ESO a l'Escala. Cedida EL FRANCOLÍ

rats per repe�r el curs vinent. En deﬁni�va, el Treball de Síntesi implica una organització del centre important, alhora que necessita de docents implicats en el projecte que programen des de l’inici de curs la temà�ca, ac�vitats, agrupacions i dossiers, a més de desplaçar-se acompanyant els alumnes i vetllant pel correcte compliment de les tasques. Sense la seva aportació horària altruista seria molt di�cil coordinar les sor�des simultànies i l’atenció a l’alumnat que realitza la feina al centre. El bon comportament de l’alumnat facilita l’èxit de les ac�vitats preparades i la bona convivència entre els individus que composen el grup. D’aquesta manera l’aprenentatge surt de l’aula i es trasllada a la realitat més immediata permetent a l’alumnat aplicar els seus coneixements a l’entorn escollit. ■ ABRIL 2018

Vols ser diputat? Un any més, els alumnes de 3r d’ESO “ser diputat” per unes hores. En aquesde l’Ins�tut Joan Amigó van visitar el ta ac�vitat, els alumnes es reunien per Parlament de Catalunya, situat al bell “grups parlamentaris”, defensant i armig del Parc de la Ciutadella. És l'òrgan gumentant els seus punts de vista, en representatiu del poble català on es referència a diferents temes, sempre debaten qüestions que afecten al poble amb educació, respecte i ordre, u�litcatalà i es prenen decisions en una zant el tractament adequat per refecambra única que està integrada per 135 membres. Si bé sembla que amb l'aplicació de l'article 155 les institucions catalanes estan intervingudes i paralitzades, la veritat és que al Parlament hi continuen treballant els membres electes a l'espera d'escollir el President. Allà hi van poder realitzar una ac�vitat que consis�a en Els alumnes de tercer d'ESO al Parlament. Cedida

rir-se als seus “companys diputats”. La �midesa del principi d’aquesta ac�vitat, per part dels alumnes es va anar vencent pel dinamisme, les ganes de par�cipar i de fer preguntes als “portaveus parlamentaris”, fet que va provocar moltes preguntes i respostes. Finalment es van produir algunes “aliances polítiques” entre candidatures que van anar acostant posicions. Tant de bo en l’escenari polí�c adult es sabés parlar i dialogar com han acabat fent els nostres estudiants. Qui sap, si en un futur, algun d’aquests alumnes ens sorprèn, d’aquí uns anys al Parlament… ■

Laia Remolà i Carme Vidal

EL RACÓ DE PENSAR

Josep Maillo EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

DE SOCIETAT Un adéu al pare

De part de tota la família Morgades volem agrair de tot cor, l’acompanyament que vàrem tenir, el passat dimecres dia 4 en la mort del nostre pare i padrí. El Joan era un home bo, honest, generós, treballador, comprensiu i carita�u, els que el vàreu conèixer sabeu que no tenia una mala paraula per ningú, sempre disposat a ajudar en tot i a tots. Sempre es dolorosa la pèrdua d’un ésser es�mat i voldria reproduir les paraules que els seus néts varen llegir el dia del seu funeral com a comiat: De part de tota la família, moltes gràcies per acompanyar-nos en aquests moments tan di�cils. Padrí avui estem tots aquí per acomiadar-nos, però no per sempre, perquè el teu record serà viu entre nosal-

DEFUNCIONS Felip Gené Santana, de 85 anys. Vidu de Roser Espasa Rosell. Amb data de defunció l'1 d'abril, i domicili al Carrer Bellavista. Joan Morgades Altarriba, de 91 anys. Vidu de Francisca Vallès Piñol. Data de defunció el 3d'abril, amb domicili al Carrer Lluís Carulla. M. Dolores Moreno Martínez, de 93 anys. Vídua d'Antonio Moya Burgos. Amb data de defunció el 14 d'abril i domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül.

EL FRANCOLÍ

tres. Tota la vida, has sabut transmetre la teva essència bondadosa, generosa, treballadora i sempre amb aquesta constància. Valors que com a néts hem integrat a la nostra personalitat. De la mateixa manera que trobem a faltar la padrina Paquita, ara trobarem a faltar les teves benediccions de taula, les tantes i tantes batalletes de sobretaula, els teus consells, els dinars a la teva es�mada Ermita i la teva experiència com a persona. Hem �ngut la immensa sort de néixer i créixer en una gran família, gràcies al padrí Joan i a la padrina Paquita. Finalment, tal com deia la teva néta Neu, intentem tocar el cel quan d’altres hi arriben. Fins sempre padrí , descansa en pau. ■

Família Morgades

Manel Òdena Palau, de 95 anys, vidu d'Antònia Vandrell Fons. Data de defunció el 22 d'abril i domicili al Carrer Bellavista. Ramon Aguilar Jiménez, de 56 anys. Parella de Petra García de la Flor Palomino. Data de defunció, el 25 d'abril i domicili al Carrer Sant Antoni. Josep Maria Rosell Piñol, de 90 anys, Espòs de Rosa Andreu Saumell. Amb data de defunció el 27 d'abril i domicili al carrer Països Catalans. NAIXEMENTS Laura Vendrell Rodríguez, ﬁlla del Carlos i de la Mireia. Amb data de naixe-

ment el 9 d'abril i domicili al Carrer de Sant Miquel. Nil Gibert Torrens, fill de l'Adrià i la Rebeca. Amb data de naixement el 17 d'abril i domicili al Carrer Joan Amades. Laura Heredia Solé, filla de l'Adan i la Laura. Amb data de naixement el 20 d'abril. I domicili al Carrer de Sant Antoni. Elna Boqué Civit, filla de l'Anton i la Marta. Amb data de naixement el 23 d'abril i domicili a l'Avinguda de Catalunya. ■

ABRIL 2018

NATURA SINGULAR La salamandra (Salamandra salamandra)

La salamandra és l’únic amﬁbi de la família dels tritons (urodels) present a les nostres contrades. La seva coloració negra amb taques grogues la fan totalment inconfusible, si bé no és fàcil de veure doncs viu al bosc entre la fullaraca, i sempre prop d’un curs d’aigua on els seus capgrossos poden desenvolupar-se. S’alimenta d’insectes i altres invertebrats que caça en el seu minúscul territori de 20 a 200m de llarg. Com sol passar a la natura, la coloració negra i groga és un adver�ment als possibles depredadors de la toxicitat de l’animal, i és que la salamandra pot secretar substàncies irritants quan és amenaçada. Aquest és uns dels mo�us del gran nombre de mites i creences apocalíp�ques al voltant de les salamandres, completament infundades doncs no representa cap perill pels humans.

Arbres singulars

Núm. 49 El pi del mas de Segarreta

Els arbres de la falda de la serra del Tallat no solen assolir gaire doncs el vent els escapça. Però el Pi del mas de Segarreta ha seguit creixent a l’ample conformant una magnífica capçada que dóna a aquest vell arbre un aspecte peculiar.

Espècie

Pi blanc, Pinus halepensis

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 3,10 m Perímetre del tronc a la base: 3,70 m Ample de la capçada: 16-17 m Alçada: 13,60 m

Ubicació

En una placeta entre parades a uns 500m a l’Est del mas de Segarreta

Coordenades

41°26'58.5"N 1°06'05.6"E (41.449579, 1.101563 a Google Maps)

Contacte: pituamigo@yahoo.co.uk Més informació a: www.naturasingular.cat Pitu Amigó EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018

PEP TORRES EL FRANCOLÍ

ABRIL 2018