Jordi Serrano "... estem patint els humans el procés de la granota? ... "
Josep Sellarès ';... ni tenim el poder dels consells de savis, ni ens escolta ningú ... "
Si hom reuneix una farmacèutica , un antropòleg , un biòleg, un de ciències polítiques, dos historiadors i un economista, amb ganes de discutir i passar-ho bé, pot passar de tot. El problema dels consells de redacció d'Espai de llibertat és que de les reunions n'ha de sortir l'índex d'articles pel proper número. Nou anys fent una revista trimestral són molts anys. A sobre la taula , al costat d'un munt de bocates i cerveses , un enorme plec de folis amb la relació de tots els articles publicats en aquests anys , més de 500 . El perill , a aquestes alçades, és que escrivim per tercera vegada sobre el mateix tema . Cal aclarir que algú , en temps remots -sempre segons l'opinió del Vicenç Molina i ara hegemònica al consell- ja ho va escriure, sigui del que sigui . Segurament Heràclit va dir alguna cosa sob re els telèfons mòbils! Després ho vam repetir en algun número d'Espai de llibertat i ara correm el perill d'escriure-ho per tercera vegada. S'inicia el consell amb un preliminar amb l'economista que té pressa i ens deixa les seves propostes. El consell comença oficia lment quan l'antropòleg ens explica el concepte de cultura . No hi ha cu ltures, afirma rotundament. Els altres fem veure que el podem seguir; només un dels dos historiadors realment entén el que vol dir. Donem voltes i voltes ... que si la Constitució europea , que si el feixisme torna a Alemanya. que si Casanova no era el bo , el bo era el general Moragues. que gira i que tomba . El monogràfic costa molt de vestir. Ja tenim el número 36. De cop i volta , el biòleg explica el concepte de la granota bullida : estem patint els humans el mateix procés? No ho enteneu, oi? Doncs haureu d'esperar el següent número on el monogràfic estarà dedicat a aquest curiós bitxo . Tot un monogràfic decidit en cinc minuts . Tres hores pel primer i en cinc minuts ja hem enllestit el següent!
Molts cops quan m'assec al consell de redacció de la revista, me'n recordo dels consells de savis de les tribus africanes on vellets de 50 anys debaten , analitzen i dictaminen sobre la moralitat o immoralitat dels actes dels jovencells. manten int la cohesió del llega I tribal. Nosaltres, però , ni tenim el poder del conse ll d'avis ni ens escolta ningú , aixi doncs les opinions dels presents els representen a si mateixos i poca cosa més i com és habitual en les nostres societats, quan cal acció són estructures externes com CAL. Universitats. etc. on es realitzen les accions. Què ens queda? Una cosa important. que si sabem administrar, a la llarga pot ser molt valuosa : unitat de criteri. En un món amb fonts abundants i barates d'informació , el criteri que és l'única manera de valoritzar la informació ,
36 25