Page 1

esp

llibertaT 1'C'\'isla d'esqucl'l'Cs pel' El la fO I'llla('ió, la l'eflexió i l'agitació políLicA Ollarl I l'il1l(':o;1 1'(' 200-1

36

I~I

ll1ol1ogr'àfïc: Cu lLl/l'es? .. PolíLiqucs? ... t;CIl LI'C\ isLa : TOll i Comíl!. DipuLaL al Pal'181l1cI1L L'c.\pel'illleIlL: ViRiol1R oel CO Il Re l1 (\e redacció


Número 36. Quan tnmestre 2004 Director: Jordi Serrano Subdirecror: Vicenç Molina Consell de redacclo David Sempere . Xavier Brelones . Josep Sellarès, Gemma Mart in, Santi Castellà , Ferran Escoda , Montse López . Antoni Castells . Jordi Miralles. Xavier Domènech , Onol Illa. Jollre Villanueva .

Espai de Lllbertal. Avinyó , 44 pnmer. 08002 Barcelona e-mall ffg@laic.org www.laic.org Tel. 936 011 644 Fax 936011 640 Edita: FundaCió Ferrer I Guàrdia Impremta: Pnmera Impressió. S.L Sabadell DissenyFerran Cartes I Montse Plass Maquetació: FundacIó Ferrer i Guàrdia . Assessorament fmgü/stIC : Montse López . Vicenç Molina

Revista trimestral. Preu : 3,50 euros . Subscripcions: 14 euros/any. Dipòslllegal: B. 33.262-1996 ISS N: 1136-1581 Espai de Llibertat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català .

La I¡nia editorial d'aquesta revista és el lIiurepensameni. per lant, les Opi nions del consell de redacció, les trobareu a l'Editorial. la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qui les Hrmi.


espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna L'Europa sense constitució Santi Castel/a

5

La reflexió Cruci ficant l'alpini sme Raimon Goberna

7

36

11

1

El monogràfic: Cultures? ... Polítiques? ... Cultura o política? Vicenç Molina Cultura versus política? Josep Sel/arés La mort de les llengües Oriol/lla

13

In memoriam Josep M. Pl ans Jordi Serrana

21

19

L'experiment El Consell de redacció. Visions subjecti ves

23

L'entrevista Toni Comín Diputat al Parlament de Catalunya

29

La col·laboració L'ostàlgia o l'oportunitat perduda Rafi Massanés-Everts

37

L'apunt L' 11 de setembre Jordi Serrana

39

La col ·laboració Judici al patriarcat Santi Castel/a

42

La creació Sense títol Pere Almirón Què és cultura? Xavi Torrent Les recomanacions Pel ·líeules. Llibres

45

46

47


editoriaL

Més Europa ...

2

El món està ben girat, remuga l'àvia acords de Kioto, del Tribunal Penal padrina ... Com sempre, d'altra banda. El Internacional , del grup de Sao Paulo en que passa és que ara va més de pressa . favor de la diversitat cultural, del quintet I això ja no és pas tan nou . I ara toca decontra la fam, l'aplicació de taxes i concidir-se ... I ens decidim per un model de trols a l'especu lació del capital financer, cony de món el més multi lateral possible al tràfic d'armes, als moviments de les -el món , òbviament, és el món real del grans corporacions , per tal de poder fer món mundial i no el món que haguéssim front als reptes del desenvolupament i volgut si hagués estat veritat allò de la fi per tal d'afavorir la incl usió social de tots de la utopia que deia en Marcuse-, amb i de tothom, de tots els mons . Això té alel màxim de control democràtic dels ciuguna cosa a veure amb els qui treballen per rejovenir la vetadans i ciutadanes sobre les estructulla Europa , per imla caiguda lliure res polítiques i pu lsar un procés en el caos o una Europa que trenqui les econòmiques, amb més unida, més democràtica, el màxim de cohedinàmiques d'hegemés forta , més cohesionada sió social i d'impuls monia política, econòmica i cultua les polítiques d'integració. Amb el màxim d'humanisme i de ral que sembla que només vénen de l'altre costat de l'Atlàntic. Deixant de banda laïcitat (cada cop més, per no repetir-nos tan sovint, pOdríem tendir a englobar els les propostes de programes màxims (els dos conceptes en un de sol) ... Amb el laics no acostumem a poder ser massa màxim d'oportunitats per al màxim de maximalistes , almenys no ens ho podem persones (sí, potser sí que això creure massa , tan escaldats com estem per la història ... ) només una queda una mica massa utilitarista, Eu ropa més unida, més forta , més però és el que hi ha) , amb el màxim de possibilitats per donar cohesionada - també fiscalment, més veu als qui no en tenen , per sique això encara falta-, més detuar en un pla d'accés a les oportumocràtica i més socialment avançanitats als qui no en tenen cap ... da pot contribuir a contrarrestar I amb el màxim de recursos per una mica aquesta caiguda lliure en el caos que els neopoder-ho fer. I compte! Que cons de les petroleres de recursos en sobren! Només caldria recordar-se'n i de les armes ens volen imposar. Segurament de qui són els qui proposen , a l'ONU , l'acompliment dels se'n riurien molt, si aquí

o


el IJUnt de l'ista de ¡¡'()f'geS

~.


ens baralléssim entre nosaltres i diguéssim que les coses només poden ser d'una manera. Segurament se'n riurien molt , si aqui volguéssim entretenir-nos fent com una colla de grills que canten a la lluna. Segurament, se'n riurien molt ... Però és veri tat que potser també aniria bé un fort sotrac a les consciències de tots aquells que , fins ara , han estat. més

4

o menys, remenant les cireres de l'est ructura lecnocràtica de la Unió Europea . Hi ha raons per fer més d'una cosa. Però, sobretol, hi ha una raó clara i nítida de supeT\livència solidària i civil: al món - també a nosaltres- li cal més Europa. Més democràcia , més cohesió, més impuls a la justicia in ternacional, ara com ara, volen dir: Europa l \


la con signA

L'Europa sense constitució

Santi Castellà. Dega de Ciències Juridiques de la URV no és, ni de lluny una ConstituEn el número 29 d'Espai de ció. Les Constitucions són elaLlibertat (primer trimestre de borades per Cambres consti2003) escrivia sota el titol tuents, escollides expressament "Europa de la mitolog ia a la reper a aquesta tasca . La Conpública" una reflexió al voltant venció europea que ha elabo rat de l'ampliació europea en la que aquesta Constitució , ha estat un assenyalava que l'Europa dels refregit de representants de go25 sera més un mite que no pas verns i d'institucions, escassauna república, un gran mercat ment participatiu , i amb procediperò no un espai públic i ciutadà ments poc democràtics (Cal comú . Afirmava que aquesta recordar, per exemple, que el gran Europa ampl iada era impresident de la Convenció europossible que , a curt o mitjà terpea va anar a veure el Papa de Roma mini , esdevi ngués una república federal per presentar-li el projecte , i que davant amb lleialtats compartides pels seus ciules critiques d'aquest a la descristianitzatadans i una veu pròpia en el concert internacional. Ara , quasi dos anys més ció europea , va decidir unilateralment intard, amb l'euroeufòria constitu cional, ens cloure l'article 51. que dóna a l' Esg lésia Catòlica , entre d'altres privilegis , la possitoca de nou, als que sempre hem estat europeistes convençuts , fer de "pepitosbilitat d'una consu lta prèvia a l'adopció de grillo" de la manipu lació mediàtico-publiqualsevol text normatiu europeu). En segon lloc , les consticità ria que s'amaga tucions han de ser sota la falsa Als que lluitàvem Constitució europlebiscitades mitper la idea federal d'Europa pea : són temps dijançant un referènens toca ballar amb la més lletja dum per assolir fici ls per al pensaaquesta condició, ment crític .. . i als i l'anomenada Constitució europea noque lluitàvem per la idea modernitzadora mès serà plebiscitada allà on les autorii federal d'Europa davant els defensors tats estatals, per concessió generosa i no de la reserva espiritual hispana, ens toca ballar ara amb la més lletja , i veure els necessàriament vinculant, ho decideixin. ve ll s antieuropeistes conversos a Això no és una Constitució! Llavors , què és? És una nova reforma l'Europa-mercat , mentre exp liquem que dels Tractats Constitutius de la Unió una altra Europa és possible . Europea . O sigui , un tractat internacional Per començar, cal dir que això que que esmena el Tractat de la Unió ens venen com la Constit ució europea,

36 5


6

Europea fet a Niça el 200 1. Ni tan sols és fins i tot hagués di t un sí críti c a alguns la reforma més important d'aquests Tracdels arguments de l'ampliació a 25. Però, ta ts. La gran reforma, el gran pas cap a ara , preguntar-me, quan ja està to t fet, una majo r integració política i econòmica, per una no ma ssa impo rt ant reforma de l es va donar al 1992 amb el Tractat de Trac tat , i fer-me empassar que és una Maast richt, prime r tractat de la Unió constitució , em sembla una broma de mal gust democràtic. Europea . Per què en aquell moment no es va consultar als ciutadans i ara sí? A més, no m'ag rada que aq uesta anomenada consti tució no reconegui cap La situació és més greu . Si pensem en la gran tran sformació que ha sofert el participació de pes als ens subestatals: projecte de construcció sota el mapa polític d'Eueuropea al llarg de la seropa bateguen nacions , L'article 51 dóna va història , aquesta és la regions, comunitats ... , a l'Església catòlica gran am pliació dels darque, al ll arg d'una difíci l un privilegi rers anys, quan l'Europa marxa cap al federalisme de consulta prèvia de ls 15 ha passat a ser han assolit poder politic l'Europa dels 25 . La inicial propi , i, Europa, -el gran projecte fede ral- es mostra cega davant Europa dels sis del 1957(França , Alemanya , Itàlia , Luxembu rg , Bèlgica d'aquesta reali tat. No podem demanar a i Països Baixos) , va incorporar al 1972 el Europa que resolgui all ò que els estats Regne Unit, Dinamarca i Irlanda , el 198 1 no han estat capaços de resoldre durant Grècia, el 1986 Espanya i Portugal, i el més de dos seg les .. . però tampoc no po1995 Àustria , Suècia i Finlàndia: una dem permetre que miri cap a una altra construcció lenta , sosti nguda , d'uns païbanda, com si el federalisme , en lloc de sos amb refe rents polítics capaços de ser un projecte polític democratitzador, cohesionar económicament, socia lment , fos un eslògan vàlid per amaga r un gran mercat però innecessari per organitzarpoliticament i cul turalment les seves aspiracions comunes. Però . amb escassa dis- nos politicament. No m'ag rada tampoc cussió, i sense cap consulta popular, del'article 51, però això mereix un text cidim incorporar 10 Estats més, amb a part . tradicions i cultures pol ítiques fo rça difeUna revista de pensament no és un ren ts, en un temps rècord : buscàbon lloc per donar consignes de vot. Jo no sé què votaré. Pod ria votar un vem crear una unió política o sí desganat per un mal menor, un buscàvem tan sols un gran mercat? Doncs bé, després de tota una no contundent con tra les formes de fer, o un vot en blanc consta tant història de cons trucció europea marcada pel rellotge dels euroexperts , que no és el tema ni el moment. El que mai no faré serà absted'esquenes a la participació democràtica, ara re sulta que hem de nir-me , que aquest disbarat no fer un simbòlic gest de plebiscitar serveixi de nou per desmobilitzar l'electo rat conscie nt i comtot aquest bagatge i, a més, anomenant-lo constitució. Potse r ens promès : les urnes són el nostre espai ... i alguns voldrien demanen massa, no? Si ens haguessin preguntat per que l'única capsa quadrada en la que pensem fos la dels l'Europa de Maastricht, jo hagués dit que sí, que endavant. Potser aparells de te levisió •

J


la l'cfl cx iÓ

Crucificant l'alpinisme

Raimon Goberna Ex President del CNJC i alpinista lI iurepensador ta i uns metres enllà una fita imAra fa sis anys, a l'esplai mensa marcava el punt més alt. Isard-Flor de Neu vam organitDescans, foto, fred i avall ! zar el campament d'estiu a la Pleta de Molieres. És una plana aquesta vegada no hi havia cap creu ... o potser si? abans que just al cos tat de la boca sud del féssi m via, la boi ra va escampar túnel de Vielha, que ara han decidit batejar de nou els monàri va aparèixer un ressalt amb una creu . Ja passa, la creu quics (de vegades penso : quin sempre és a dalt de tot , per dasentit té que hi posin el nom munt de la humanitat i als peus d'un a un túnel? pe rò tot són de Déu. aficions) . Aquell fet em va recordar una La pleta és un paratge impressionant al capdavall d'una sèrie de reflexions que haurien vall de glacera, amb vistes a les tres punde ser de debat públic: per què hi ha creus als cims? Oui les posa i amb quin tes dels Bessiberris, darrera la mola del pretext? Es poden treure? Oui ho pot fer? Tuc de Comtessa. A l'altre costat, el Pic Se'n posen de noves o "tan sols" es mande Molieres: és una muntanya d'ascensió tenen? Es poden canviar de lloc? Ouins "clàssica" (ll egi r conco rreguda) tant a l'hialtres estris o objectes podem posar envern com a l'estiu , coneguda per tenir lloc d'una creu? I tantes altres qüestions. unes vistes sensacionals ... així que vaig No les he resolt totes, malgrat que la cadecidir que un dia hi pujaria. sualitat de comprar un exemplar de la reFa dos anys hi vam tornar, però el mal vista francesa Alpinisme et randonnée 1 temps ens va impedir arribar al cim. De em va donar quatre pistes. man era que sis anys després d'aquell campament El nom de l'article era clar Per què "Ostentatoire? Ou e penser i aprofitant tres dies de hi ha creus als cims? su r les signes religieux sur juny encara blancs , vam Qui les posa? les sommets". pujar a aquest cim amb Molts cims , en especial els vistes impressionants del massís de la Maladeta i de la capçale ra més concorregu ts (llegir clàssics) tenen de la vall de les Salenques, l'Escaleta i la creu , una verge si cal. Sempre a dalt de tot, on no hi arriba res més que els corbs . pròpia de Molieres, on neix la Noguera Allà on el cansament ens ha deixat enRibagorçana. Va ser al cim on vaig decifonsats físicament i psicològicament, dir escriure aquest article. quan fa estona que no mengem galetes Vam arribar-hi amb una boira persisperquè volem arribar d'una vegada i com tent i freda. Ens vam plantar en una pun-

36 7


ara a Viladecans li direm així

L'AJUNTAMENT PRESENTA LA NOVA IMATGE CORPORATIVA


van amagar una ampolla de vidre contesigui . Arribes i et toca la ració estàndar: creu, llibre de piades , bandereta i l'únic nint un escrit amb els seus noms . Seria lloc còmode ocupat. Què fas? t'abraces bonic recordar-los a ells, que van fe r una a la creu i si has arribat al limit, li fas un ascensió molt dificil a l'època; ni que fos al promoto r de l'excursió, un rus que es petó. Alguns diuen que expressen el sofrim ent de pujar, tota una declaració d'indeia Plató de Tchihatcheff i que fins i tot hi va tornar poc després per dormir una tencions. Ara ja sabem què hi fan, les creus als cims. nit al cim! Canviem d'aires. A Suïssa hi ha un Quan hi ha creu , tots els record s hi queden enganxats: banderes , missatges , cim , el Balmerhorn, que no és més que adhesius, peces de roba i el que calgui. un promontori en una plana alpina sobre En l'apartat fotogràels quatre mil mefic, no cal di r-ho: si tre s. És un cim petit Una creu al cim: fa boi ra, a la foto amb un minúscul propaganda deslleial allà surts tu i la creu i, si refugi lliure a dalt, on res més no pot anunciar-se molt útil per mouno, també; la creu absorbeix i col·lapsa re's per la zona. La la capacitat creativa del fotòg raf. Si no proporció de la creu amb el cim és del tot vols que hi su rti has de buscar un paisatinversa: és gran com un autobús i gràcies ge de referència , una roca o un element a ella, aquest Mont Tàber del Valais és que comp leti la fotografia; requereix una considerat un cim pels alpinistes , acostumica de vista i sobreposar-se al cansamats sovi nt a creuar bonys iguals sense ment. Altres opcions só n no fer la foto , o ni tan sols adonar-se'n. Es la creu que fa fer-la amb la creu de costat com si fos un de referència . que indica un punt determipal , però no dóna el resultat esperat. És nat o el final del recarregui, una tasca útil doncs un element propagandistic basat per a la qual podriem utilitzar objectes en el ca nsament del client potencial. més representatius. Objectes de tots. En alguns cims , la seva creu és la miAltres vegades, els escaladors, iconoda. Pot arribar a se r tan gran que no pots clastes ells, s'hi lliguen . Una Verge fa la fer més que donar-hi voltes, com a lunció de reunió per assegurar els qui l'An eto. La Verge del Pilar és allà, recorarriben a dalt del Cavall Bernat, a Montdant que ningú no hi arriba el primer perserrat. Als seus peus, doncs. Aquest cas què ella hi va arribar abans; ja et pots lleés especialment patètic, perquè ja és la var a les intempestives hores a les que tercera Verge que hi posen . La primera ho fan alguns de ls pe rseve rant s pirineisva acabar liquidada per un efecte meteotes, no hi ha res a fer. I certament, és un rol òg ic , el llamp , que és laic i tan t li fa dissenyàs de l'època . La creu també és una creu com un arbre . La segona la va un element d'immerescuda ostentació. tirar algú , sort que no hi havia ningú a soI és immerescuda, perquè la realitat ta . La tercera la van portar en helicòpter és que els veritables personatges de i la van enganxar, aquesta no la treu ni l'Aneto són els caçadors d'isards. Són els Déu. Per si de cas us pregunteu qui la va que viuen la muntanya de prop i els que posar, ho va fer un grup anomenat cavall duen a terme les primers tempta tives sebernat i l'helicòp ter era dels bombers, rio ses al cim, superant la por a les temsense comen taris. pestes i la neu, confabulada amb unes A partir d'aquí neixen més preguntes llegendes terrible s. Els autors de la prique quedaran pendents . És possible demera ascensió, l'any 1842 2, són dos manar permis d'obre s per construïr al cim d'una muntanya? Oui ho autoritza? Com guies i dos caçado rs, amb els senyors rics que els havien contractat. AI cim hi encaixa amb l'estat laic en que teòricavan const ruïr una piràmide , sota la qual ment vivim? Ouè passa si la muntanya és

36 9


10

de titularitat privada? No hi ha reglamentació sobre la temàtica que tractem , el permís depèn de l'administració local o d'aquella que ostenta la titularitat o regu lació del territori de que parlem . "Aqu esta és una qüestió complexa" em va dir una jurista . Per als qui fan muntanya l'afer de les creus és tot un símbol: per a uns és qu elcom de sempre , sense massa raó de ser, més enllà d'un suposat argumentari tradicionalista que no ens inclou a tots . Per a la majoria hi ha propaganda deslleial en un lloc on res més no pot anunciar- se: trobar-se la creu és la demostració que el privilegi arriba tan amunt com calgui per mantenir-se per damunt nostre. No té cap sen tit professar muntanyes ni rut es i menys encara , aquestes creus que hi posa algú . Si un puja muntanyes és pe rquè li ag rada, perquè és un repte

per a un mateix, pe rquè vol conèixer un lloc diferent. No hi va sempre per la mateixa via , perquè les muntanyes tenen moltes cares. Els simbols haurien de representar aquesta idea de lliure elecció , de descoberta , o potser haurien de fer memòria dels pobtes que han viscu t sempre amb aquelles muntanyes al seu costat. Francament, que algú ens digui què hi fan o que les treguin totes, enviïn una ca rta de disculpa i hi posin una fita \

1. Alpinisme el randonnèe. N' 255, 9/2004.

Glènal. 2. Ho explica J . Escudier a El anelo y sus hombres. 1957. Centre Ex cu rsionista de Catalunya.


el monogràfi C

Cultura o política?

Vicenç Molina Professor d'Etica empresarial i que es posen tan conten ts No n'estem massa segurs. Com, d'altra banda, no podia quan un cambrer de restaurant xines els parla en català , però ser de cap altra manera ... Però polser cal que reflexionem sobre que han estat incapaços de fer les condicions d'una certa caservir aquesta mateixa llengua racterització de les comuni tats en els seus negocis, en els ha humanes que, sola el pretext de bits de comun icació de caràcter configurar-se en funció d'arrel s tècnic, és a dir, sempre que hi culturals i de les seves expresha calés en joc . Perquè . ja se sions - la llengua , els simbols, el sap: vendre ... o morir l aquesta reconeixement col·lectiu en el és la qüestió. Doncs resulta que passat compartit- no amaguen no , que més enllà de la normal res més que un determinat propercepció que tots tenim dret a jecte d'articulació de la societat, de la coexpressa r-n os en la llengua pròpia , les munilat polílica. I resulta que , fin s ara , a comun itats s'articulen segons unes deterCatalunya -com en la gran majoria de minades opcions polítiques i són aquescomu nitats nacionals- lot això ha obeït tes , precisament, en les seves versions progressistes -des de la Busca fins les als interessos dels sectors dirigents pertan yen ts als nuclis esquerres més més tradicionals , autèntiques del nosAlgun sector aquells que , des tre temps- les que , de la cultura tradicional dels punts de vista trencant amb les traha pactat amb la Restauració , dicions bigatanes (de social i econòmic, no amb el franquisme , tenen cap interès en la Biga medieval) res que no sig ui la amb l'aznarisme ... i vigatanes (d 'un suconservació dels posat catalanisme seus privilegis . I que, per aconseguir-ho, catòlic i conservador, de l'essencialisme han estat sempre disposats a pactar amb tradicionalista encarcarat incorporat en qui fos: amb els botiflers de 1714, amb la nuclis dirigents de l'anterior govern de la monarquia de la Restauració , amb el Generalitat) han treballat per un sistema franquisme o amb el PP de l'aznari sme educatiu sense doble línia d'escolaritzacavernícola. Són aquell s que, darreració, per un dret civil amb plenitud de ment - i tan sols quan això no els causa drets per a les dones , i per als no hereus , prob lemes amb la bòfia- han tendit a per una societat en la que els drets soconfondre - quan han manat- el pais nocials i els drets civils, és a dir, l'articulació més amb la seva expressió lingüística, republicana de la comunitat, comptin to-

36 11


12

na mentalment a l'hora de senti r-nos vinLa feina , doncs , de construcció d'un culats en un mateix espai púb lic polític. model d'a rti culació de la comun itat polítiSense renunciar, òbviament, als símbols. ca des dels valors republicans del proPer cert, l'onze de setembre pot ser grés , de la llibertat i de la plenitud de tots un símbol de resistència civil i política, els drets es converteix en una forma de cultura que, exp ressada mitjançant nous però el catorze d'abril tambè ho és de fe sta alliberadora i d'esclat popular ensímbols escollits, ens allunya , definitivavers les noves llums, pe rò potser el ca torment - i per sort l- de la tradició. (De La ze de juliol, en el fons , i, pel fet d'haver tradició catalana de Torras i Bages. per esdevingut un sotrac fund acional de la exemple, aquell individu que va dir que Cata lunya se rà cri stiana o no serà ... ). I és mode rnitat democràtica, ho pod ria ser de qu e la possibilitat d'optar tota l'Eu ropa políticament per símbols, també, és lliure, socia lment avançaValors republicans da i econòmicarnent un element metodològ ienfront de la tradició camen t apte per incitar la pròspera que l'esquerra montserratina consciència a desvetllarcata lana sempre ha dene les possibles - i polisèfensat. I aixi , a més dels miques- significacions, és un valor més Segadors també podríem tocar la del lIi urepensament, és una permanent Marsellesa, que és tan bonic! I que és el invitació al treball de les consciències lliuque feien servir, com a rerafons musical , re s. Símbols republicans d'una nova culels moviments populars progressistes catura politica catalana, doncs, construïda talans, tan explícitament oblidats fins ara. enfront de la tradició montserratina dels perquè , ja se sap, hi ha més d'una tradipoderosos . I símbols republicans que , en ció. O potser no. Potser la veri table tradiel món co ntemporani , contribueixin a verció popu lar consisteix a lluitar per capgitebrar aquesta nova Europa politicament rar, precisa ment, la tradició que no és enfortida que el món necessita. I que només que la força dels costums socialsaltres volem. Per tant, quin més adequat ment hegemòn ics que incentiven la con servació dels privilegis d'uns quants. que el del 14 de juliol? •


ci monogràfiC

Cultura versus política?

Josep Sellarès Llicenciat en Antropologia Acabem de tancar el Fòrum fer i dir i, doncs , en la seva clasde les Cultures i els diaris ens sificació en superiors i inferiors. il·lustren que , mentre des de L'origen de l'heterogeneïtat huCatalunya assolir que a les mamana -com a fet canviant, dinàtricules hi consti la comunitat mic , determinant, però també autònoma d'origen és un objecdetermi nat per la historia- quetiu ambiciós , des de Madrid dava lligat amb aquesta noció ho consideren una qüestió de de cultura , a la capacitat dels "paletos". éssers humans no només de Sense entrar de moment en viure en societat, sinó de geneel tema , tan rellevant o irrellerar i transformar constantment la vant com qualsevol altre en el societat on viuen . camp de la cultura, vull asLa raó és que el constructe culsenyalar només l'aparent ús per ambtural de Nació com a comu nitat d'habidues parts d'arguments irracionals i de tants d'un mateix territori i participants reaccions es trambòtiques, per exemple d'una mateixa tradició històrica , és extrel'associació de venedors de cotxes ha madament recent i sobretot lligat a amenaçat d'incomplir la llei , algunes l'Europa occidental i derivats. Totes les Admini stracions catalanes incomplien la comu nitats anteriors , des de les tribus llei anterior posant el Cat a la matricula. brasileres als gran s Imperis asiàtic s, haPer entendre-ho cal fer una petita vien basat l'estructura social en sistemes marrada. Com assenya lava el IX Congrés classificadors lligats a la familia o t'estad'Antropologia, fou des tus (lligams de sang de l'antropologia com a reial o mitics), a la re liLa literatura ha oblidat ciència, des d'on es va gió (proximitat amb Déu el bandolerisme, reclamar per a la noció i al seu poder discrecioles subversions marginals nal) o generalment a de cultura un paper protagonista en els deun mix . bats sobre les causes de la diversitat i, Finalment van ser les basades en la per extensió, de les desigualtats humaidea de Nació les que van realitzar la nes. Amb la construcció d'aquest concepRevolució industrial i, van conquerir a les te , juntament amb els avenços en la altres, amb un únic argument raonablegenètica, es volia desautoritzar científi cament possible : que eren inferiors i havien ment la pretensió que hi havia algun fode ser salvades d'elles mateixes. nament racial i, doncs, insuperable en la Ara bé , per construir una comunitat diversitat de formes humanes de pensar, d'aquest tipus calen pedres no natural s

36 13


DEIXA'T ENCISAR PELS MUSEUS DE SABADELL .DESTAQUEM! L' ENRAJOLAT DE LA CAMBRA BLAVA. CASA TURULL, c. 1860 Fin s al 28 de novembre Museu d'Art

• .LA FINESTRA OBERTA Paisatgisme català , 1860-1936 Fins al 8 de desembre Museu d'Art .AGUSTi PUIG . IDEDIARI, 1992-2004 Singulars propi s . Artistes sabadellencs contemporanis Fins al 12 de desembre Museu d'Art .dE DEVOCiÓ Visions re ligioses a la coHecció del Museu d' Art de Sabadell • A partir del 16 de desembre . Museu d'Art

('

------------------------------------------ ~ .ECHOESLAND . PAULlNE FONDEVILA ~

Intercanvis europeus Catalunya/Roin e-Alps A partir del 22 de desembre Museu d'Art • JOGUINES D'AHIR , JOGUINES D'AVUI Fins al 9 de gener del 2005 Museu d'Història

• .LA COL'LECCIÓ, 1875-1936. LA CASA Exposició perm anent Museu d'Art

~=----=----~-- •

"A'''KILA

.EL POBLAMENT AL TERRITORI DE SABADELL, DE LA PREHISTÓRIA A L'ANTIGUITAT TARDANA • SABADELLO EL NAIXEMENT D'UNA VILA (SEGLES XI-XV) LA MANUFAêTURA TRADICIONAL DE LA LLANA (SEGLES XVI-XVIII) • Exposició permanent Museu d'Història

EL MUSEU D'ART I EL MUSEU D'HISTÒRIA DE SABADELL PROPOSEN ACTIVITATS EDUCATIVES I LÚDIQUES PER LES VACANCES DE NADAL PER SOL.L1CITAR INFORMACiÓ PODEU TELEFONAR AL 93 727 85 55


i és aquí on la cullura enlra en joc. Tots en els privilegis heretats, va combatre aquesta tradició "tan catalana" ja que al els paisos occidentals comencen per cap i a la fi el que s'intentava era manteconstruir llengües nacionals, sig ui per imnir situacions d'opressió i privilegi a partir pos ició d'una de les del territori (Fran ça o Anglate rra), sigui per la construcció d'una d'arguments cu lturals inte rp osats que no admete n cap altra defensa que la irraciollengua artificia l mix de tota la resta (Itàlia na litat i l'estrambotisme , o Alemanya) . Aix ò porta l'a parició de la liAcceptat el constructe Nació com tamleratura nacional , la cançó nacional o el bé assenyalava el IX Congrés d'Antropofolklore nacional com per exemple l'entrologia, la idea de cullura , llu ny de l'objecti u nilzació de la sardana , un obscur ball de inicial buscat per l'antropologia d'assel'Empord à que es va decidir que havia de ser el ball nacional, en detriment de la nyalar la diversitat i la constant variabilitat moll més diver1ida Joia de les societats humaAmposlina. I la margines, s'utilitza com un Abans es parlava succedani de la idea de nació de totes aquelles de races inferiors, avui tradicions cullurals que raça i serveix d'una maentren en conllicte amb de cultures incompatibles nera molt més subtil per el projecte nacional. a les mateixes finalitats, Per exemp le, l'''oblit'' per part de la literaque no són altres que la naturalització de les asimetries socials i la justificació de tura nacional ca talana de la lIarguissima i riquísima tradició de bandolerisme, fil il'exclusió social. La discrim inació , la segregació i la busterisme i subversió marginal con tra marginació són avui , essencialment "cull'Estat per part de la població cata lana. A més aq uest procés no es fa al marturals". Abans es parlava de races infege dels enfrontaments de classe que van riors , avui de cu ltures incompatibles amb els nostres valors. El s partits xenòfobs ja marcar totes i cadascuna de les fases de construcció nacional , a través d'arguno parlen de puresa racial, sinó que parIen dels riscos del mestissatge i de la inments cu lt ura ls interposats. Per posar un exemple ben nostrat, la tegritat racial de les seves nacions. figura de l'hereu , element cen tral de la Encara són vigents les acusacions cultura pagesa catalana, encara forta d'espanyolisme que fa Convergència als ment arrelada en moltes valls pirinenSocia li stes ... per part d'un exgovern que ques , està lligada a l'ideari cata lan ista ens ha dut a la cua d'Espanya i d'Europa en despesa pública sanitària , educativa conservador com queda clar a Terra i social en general. Baixa de l'Àngel Guimerà, on l'amo Sebastià de la terra baixa con tamina amb D'altra banda les grans institucions els seus fl uids l'honor del mas de la terra polítiques i els partits majoritaris uti litzen alia ; un cop executat l'amo per part de la idea de cullura per justificar la inferioritl'home del mas al crit de "He mort el llop, zació de milers d'éssers humans, aprohe mort el ll op ''', s'acaba amb l'ob ra . vant lleis que els neguen l'accés a la jusLa dona queda reduïda a un premi tícia i la igualtat. Aquestes mateixes forces polítiques que cal conservar o guanyar. Paper subparlen de tolerància entre cultures, de sidiari del de l'home al marge dels seus multiculturalisme o d'intercultura li sme no sentiments , ja que l'única funció és la de parir i criar els resultats de la inseminació com el fenomen evident de la plu ralitat i mobilitat d'estils de vida presents en una masculina , perquè el semen i no la sang és la linia de transmissió de l'herència . mateixa societat , sinó com la d'un mosaic Qui tingués herència , naturalment. de compartiments estancs que tanquen a L'Esquerra , que volia una comunitat cada individu en la seva identitat ètnica, L'antirracisme oficial assumeix com a probasada en la igualtat d'oportunitats i no

36 15


16

pi aquest discurs i assenyala que serà nen casa a la Cerdanya i a la Costa una millor compre nsió entre cultu res el Brava, Per exemple, i sense menystenir que permetrà superar les injustícies bruprioritats, preocupa molt més a l'estatals de les quals són víctimes tantes perblishment ca talà el finançament del sones. És inserit en aquest discurs social Teatre Nacional que l'educació d'adults on queda desdibuixat el fet que l'exalta(potser perquè la immensa majoria són ció del mestissatge cu ltural, amaga una immigrats, mentre la totalitat d'espectadors del teatre són catalans?) premissa racista , la de que és possible l'existència de cul tures pures. Davant d'això la societat ha de manteI és simptomàtic que qui faci aquest tinir el concepte de comunitat de ciutadans pus d'afirmacions siguin els membres del i hem d'entendre les dificultats d'integraprojecte polític dominant ció dels nens provinents en cada societat (els d'altres comunitats, com Preocupa més membres de les grans fael Teatre Nacjonal que feien els nostres avis que mílies que dominen polísí que entenien les difil'educació d'adults tica i finances a cada pacu ltats d'integració dels ís), que difuminen el seu obrers (valencians, arapoder a través d'un subtil "passe-par-tou!" gonesos, murcians) a l'escola, i per això van instituir l'esmorzar a l'escola , perquè cultural. Així a Catalunya, per als benestants ca talans la qüestió identitària ha esels nens en comptes de vagarejar pel tat fonamental en els darrers vint-i-cinc carrer per trobar un tros de pa , anessin anys , però per al catalanoparlant que corrent s a escola a esmorzar,i a aprendre s'ha casat amb una castellanoparlant, de lletra , tes quatre regles matemàtiques que van a la fira d'Abril i són andalusos, i a integrar-se en la societat on havien nascut. estiuegen a Cadis a casa els parents i En canvi , ob lidant que la democràcia són "los catalanes", parlen cas tellà entre ells i són xarnegos i parlen català als fill S no s'hereda , sinó que s'ha d'aprendre, i segons aquests discurs estan integrats, quan un partit com el PP elabora una llei la qüestió fonamental és que funcioni que entre altre s coses prohibeix el dret l'ensenyament public , la sanitat pública de reunió, associació i manifestació pel i que, si cal, s'apugin els impostos a qui si mple fet de no ser espot pagar-ne més, que són els que tepanyol , malgrat ser ésser

'.

-


prestació i d'això no se'n diu mestissatge , humà, i els altres partits simplement no se'n pot arriba r a dir esclavitud. surten al carre r a defensar els dre ts huMentre mantinguem el concepte de mans, difícilment els "mem bres d'altres comunitat de ciutadans, continuarem necultures" aprendran qu e han deixat de cessitant noves fib res per bastir l'entramat se r súbdits d'un representant de Déu o cult ural que legitima el constructe nació. simples membres d'una extensa familia, Em pregunto per què no es pot tenir per ser ci utadans d'una comunitat amb tradicions cul turals múltiples i contradictòen compte el Ramadà pe r establir el cari es però amb drets i obligac ions civ il s colendari festi u de moltes empreses o per què totl10m ha de fer fes ta a setmana mu ns i respectats. santa i no existir vacances de primavera, AI cap i la fi ad metem que milers de quan és evident que dones vagi n amb el cap una racionalització del tapat. és clar que són Que els nous ciutadans calenda ri laboral i edumonges ... i, ens horro s'organitzin i negociïn ca tiu (demanat a crits rit zem quan hi van les lliurement amb la resta per les empreses i molts mag rebines . Això em professo rs des de fa recorda l'ag re discussió anys) , eliminaria moltes fo nts d'enfron tadels anys trenta de si les dones podien ment cultu ral alhora que racionalitzaria la anar a missa sense mocador al cap, ja vida dels ciutadans . que fer-ho era mancar el respecte a Ara bé , aquestes fib res només poden Déu. Quan el debat era el reconeixement se r l'acceptació i promoció d'aquells trets dels drets civils i, sobretot, el de vot i ser vo tades. que com ha passat amb la Feria d'Abril, serveixin per enriqui r o substituir tradi I finalment però no menys import ant , cions anteriors alhora que se r mi rall s si no persegu im l'e xplotació labora l i no d'identificació de ls nous grups de ciu tareconeixe m els drets socials a tots els dans. Si deixem que aquests nous ciu tatreballado rs residents a Espanya, expulsant a tots aquells qu e no ho siguin , esdans s'organitzi n i negociïn lliu rement tem permetent la transmi ssió de rend a amb la resta de la societat, ells mateixos els troba ran, si no redui rem la societat a generada per un ésse r humà sense una sè rie de grups aïllats, drets, cap a un altre sense cap contraenfrontats i empob rits •

36 17


A W

Diputació Barcelona xarxa de muni cipis

IDXarXairteJs Xarxaire s és un espai virtual de gestió del coneixement en l'àmbit de les polítiques locals de joventut, impulsat per l'Ofi cina del Pla Jove d e la Diputació de Barcelona. El seu

objectiu és afavorir l'actualització permanent de tot s els seus membres, facilitant l'intercanvi d 'experiències i la reflexió en aquest

èmbit. Xarxaires és obert a responsables i professionals de les pOlítiques de joventut, estudiOSOS d 'aquest àmbit i membres del món associatiu juvenil.

www.diba.es/xa rxaires

-


el monogràfi C

La mort de les llengües

Oriol Illa. President d'Acció Escolta de Catalunya dat reptar els dogmes, vinguin Molts de nosa lt res -entenc, d'on vinguin , i siguin del que sicom a nosaltres, els catalans guin . Per fer-ho , en un tema i catalanes en la seva amp la d'alt voltatge polític com és el i generosa concepció , és a dir aquells que viuen, treballen i s'hi cas de la llengua , vaig recórrer a qui en pot saber. Posem per se nten . d'aquest racó de món cas en David Crystal , un erudit que hem acordat anomenar lingüista de la Universitat de Catalunya- estem més o menys Cambridge amb més de trenta avesats a qüestionar-nos, fins anys de recerca , i us remeto al i tot des d'un punt de vista metafísic , la realitat de la nostra ll enseu Language Dea/h. Pretenciós, però extremadagua avui, i la del seu futur. I de ment rigorós, Crystal ens desforma quasi bé espontània. quan criu per què ens hauria de volem conclou re el debat , optem preocupar la futura salut de la nostra per dues vies: D'una banda, aquells que llengua (no parla específicament de la perceben cer1 temor de l'esdevenidor del catalana). De totes les motivacions i juscatalà (ara també anomenat valencià, tificacions que ens mostra , em quedo ill enc , mallorquí, alguerès i, de vegades. amb una. Par1im d'una base històrico-rede forma inèdita i sorprenent per a qui ligiosa , que subjau al nostre subconsno coneix aquest fantàstic fenomen de la cient , que ens fa pensar sovint que la civilització europea, alemany). D'altra multitud de lIenbanda , aquells que estan un graó per Un home serà tants cops home gües al nostre món és un problema . un sobre del progrés com llengües posseeixi , global de la humaniinconvenient o, en i nombrosos seran el millor dels casos, tat i estan més senels seus amics i les seves arts una herència caprisibilitzats pel conciosa de la història junt dels mortals a la que ens hem de resignar. Recordem que no pas pels mor1a ls en par1icu lar, la bíblica Torre de Babel com una malepensen, diuen i parlen que això del perill dicció de ls déus que va enfonsar les prede la llengua és una "collonada". Jo crec tensions més egòlatres i megatòmanes estar, amb lots els matisos que calgui, de l'ésser humà . I, a par1ir d'aquí, l'unilluny de tots dos, però més a prop dels formisme i l'eliminació de la diferència de primers que no pas dels segons , com pobles i comunitats ha estat la gran obpossibleme nt una respectable maj oria de sessió de tots els imperis que han assoca talans. Tanmateix sempre m'ha agra-

36 19


lat el conjunt d'Europa durant els darrers dos mil anys . Per tot això, i continuant amb les referències con fessionals que s'utilitzen com a recu rs metafòric en aquesta publicació , faig meva aquella dita eslovaca que diu que "home que adquireix una nova llengua, adquireix

una nova ànima", o, si es prefereix , aquella encunyada per Emerson a la seva obra Cu/fura que resa "Un home serà tantes vegades home com llengües posseeixi, i en la mateixa mesura, nombrosos seran els seus amics i les seves arts" •

• 20


in memol'iaM

Josep M. Plans

Jordi Serrano Directo r d' Espai de Llibertat anys . no us penseu ... La dictaEn Josep M., per a tots dura franqui sta tenia aquestes aque ll s que no el vau conèixer, coses . va ser un soci fund ador de la Qu an les eleccions municipals Fu ndació Ferrer i Guàrdia des de 1979 es va fer regidor. dels seus inicis i subscriptor iniPotser era el càrrec menys discial del primer número de la recutit en les lli stes : Plans regidor vis ta Espai de Llibet1at. de sanitat. Qui, si no? Va fer un Va ser un metge engagé. programa sensacional. eren compromès . d'una raça que ja temps on els altres no sabiem no en queden . De jove va militar què era governar un en organitzac ions catòliques i, Ajuntament, amb més de duespoc temps més tard , en el cen tes pàgines que el seu amic PSUC . Era tan comunista que Joaquim Clusa va convertir, per a sorp reen la seva taula de consulta hi ten ia una sa de tots. en un full on hi era tot. El petita estàtua de Lenin . d'aquelles que Quim les té , aquestes coses: és capaç de venien a les festes de Treball. Quan anava a veure'l . un dels rituals habituals era posar 2000 folis en un de sol. La presentació del programa al col·legi de metges que li amagava. Ni la caiguda del mur no va suposar un xoc ciutadà : resultava que el va fer desaparèixer. qui en sab ia més de san itat a la ciutat era Quasi totes les reivindicacion s antiun comunista! Quins temps aquells que, franqui stes a la ciutat de Sabadell en dequan amb un fill ferit fen sa de la salut van se r obra seva - deen Josep M. es dirigia Un ciutadà i un metge a l'l'hospital de núncies. inform es , exemplar, fidel Sabadell . un reconeestudis . A més, era i sensible a la gent gut metge franquista metge compromès en es va negar a atenun dels barris més difícils de la ciutat: La Planada del Pintor. dre'l. Si , aquestes coses passaven . Ja a l'Ajuntament li va faltar temps per Atenia gent humil que no sabien a qui re analitzar totes les aigües de la ciutat. .. córrer. Ho feia gratuïtament i els derivava segons comentava amb so rnegueria , no amb cartes cap a amics seus, per tal que sabia com no ten íem morts pel ca rrer! Va tinguessin un bon tracte. Algunes vegades, alguns individus, sabedors de la setancar moltes fonts. El més increïbl e és va generositat, li prenien el pèl i els dique molta gent protestava pel tancament. Va muntar el primer centre d'atenció a les ners. També hi anaven dones quan els drogodependències quan aquest era ja anticonceptius eren il.legals. No fa tants

36 21


22

un tema sagnant. Fins i tot, va aconse1987. Potser la raó és que , essent coorguir tenir ll its per a les cures de desintoxidinador del CAP de Can Deu , no va escació, Va crear el centre de sa lut mental talviar a Jordi Pujol una manifestació cai el centre de planificació familiar, Les doda vegada que s'acostava al barri. Era el nes, per primera vegada , tenien un servei temps del consens , de la política deque els ajudés en les seves decisions, mocràtica, de les mitges tintes, del no mullar-se, no sigui que " . Eren uns temps en què els regidors, davant d'un problema, no es plantejaven : En l'etapa del conseller Trias van intenim competències? Simplement feien tentar que es cansés, no el coneixien. Li feien de tot, però amb el temps va acabar tot allò que podien , Fins i tot va idear un sistema per tal que ens poguéssim fer les per trobar que l'etapa Trias encara era passable. Les noves generacions de anàlisis als ambulatoris, Un taxi recollia tecnòcrates a la sanitat van ser, per a ell , les mostres i les portava al laboratori. No semblava tan difícil resolnefastes, Tres o quatre persones deuen tenir prodre-ho' Qui més en sabia No en tenia prou, i va blemes per concil iar el de sanitat constru ir la primera expeson . era un comunista ... ! I ara l'amic Josep M, s'ha riència de centres de salut mort; amb ell se'n va una mental, amb tres experiènmanera de fer de metge -en la qual escies pilot d'Espanya! D'aquí n'ha sortit la coltar hores i hores era essencial , i en re forma de l'assistència primària que han que per molt que n'havia vist de tots cofet totes les comunitats autònomes , excepte la catalana en la que encara manlors, sempre patia per cada pacient que ca un 30% d'aplicació real. I, per fi , va es posava malalt o que tenia una desgràposar les bases del consorci hospitalari cia . Mai no va saber acceptar la mort i es defensava com podia . També se'n va una del Tauli. manera de fer política. Va ser un ciutadà Mai no va deixar d'exercir com a metge al CAP. A mitjans dels anys 80 això exemplar, incòmode al partit , a l'Ajuntament , al Departament creava incomoditat als companys regide Sanitat de la dors. Amb mitja jornada en tenia Generalitat , però fidel prou per haver revolucionat la salut i sensible als ciutadans pública sabadellenca ... Per què del carrer. Com va dir la havia de ser-h i tot el dia i deixar seva amiga i ll uitadora la seva professió? Però els Esther Lopera ,en la cetemps estaven canviant i va deixar de ser regidor, rimònia de comiat , es inexplicablement, l'any creia el que deia \


l'experimen l'

El Consell de Redacció Visions subjectives

Reflexi ó, disquisició, raonament crític , parida? Aque sta és la radiografia sincera d'un Consell de Redacció. Fet i fet , un a bona feina ...

Gemma Martín ". .. el cas de la granota m'ha deixat corpre-

sa ...

!!

A veure que tenim per a la propera revi sta .. . només un article del Santi! Comencem bé ... A l'inici sembla difícil pensar que podem fer, però un article del número anterior ens duu a parlar del Fòrum, i de la cultura. En Sell ares ens aporta una reflexió sob re les cultures: "tot projecte polític incorp ora els elements cu lturals que li interesse n". De les cultures , a la política i al nacionalisme i d'aquí a la llengua , com a diversitat a preservar. La discussió va encadenant conceptes i opinions. El monog ràfic del número 36 es va dibuixant ... Es troben títols: "La confusi ó de les cu lt ures", "Cultura o política"; en Molina ho resumeix : "Humor davant del caos", i en Serrano se ntencia: "la culpa és del 1714'''. Li surt la vena historiadora i explica el conven i de l'Hospitalet , el paper del General Moragues i d'en Rafael de Casanova . Al es hores , en Miralles, que està una mica místic , perquè encara no s'ha recuperal del terratremol que ens ha sacsejat fa dues hores - i que ell ha notat especialment des del quart pis- di u que les revi stes són més pobres de contingut que el debat que es fa en el Conse ll de redacció i que ens falta capaci tat de síntesi . Nou intercanví filosòfic -disq uisitiu que en Serrano mig conclou amb una proposta: "farem 20 línies cadascú sobre el que ens ha semblat aquest consell de reda cció", i de mana al Miralles que ens expliqui el cas de "la granota bullida". Ja tenim titol per a la revista 37 i, amb les dues hores de brainstorming que portem , surte n fàcilment els temes del monogràfi c, de l'apunt, etc. La reunió s'ha acabaf , i malgrat que el cas de la granota i les reflexions posteri ors m'hagin deixat corpresa, tinc la impressió d'haver fet feina i alhora d'haverm'ho passat bé (dues coses que de vegades no són compatibles) .

36 23


~

n'd A b !rd d (onsu n Ajuntament

wwt

1

ยก a

ny

r

de TerroSlo

'

d


Jordi Serrano "... estem patint els humans el procés de la granota? ... "

Josep Sellarès ';... ni tenim el poder dels consells de savis, ni ens escolta ningú ... "

Si hom reuneix una farmacèutica , un antropòleg , un biòleg, un de ciències polítiques, dos historiadors i un economista, amb ganes de discutir i passar-ho bé, pot passar de tot. El problema dels consells de redacció d'Espai de llibertat és que de les reunions n'ha de sortir l'índex d'articles pel proper número. Nou anys fent una revista trimestral són molts anys. A sobre la taula , al costat d'un munt de bocates i cerveses , un enorme plec de folis amb la relació de tots els articles publicats en aquests anys , més de 500 . El perill , a aquestes alçades, és que escrivim per tercera vegada sobre el mateix tema . Cal aclarir que algú , en temps remots -sempre segons l'opinió del Vicenç Molina i ara hegemònica al consell- ja ho va escriure, sigui del que sigui . Segurament Heràclit va dir alguna cosa sob re els telèfons mòbils! Després ho vam repetir en algun número d'Espai de llibertat i ara correm el perill d'escriure-ho per tercera vegada. S'inicia el consell amb un preliminar amb l'economista que té pressa i ens deixa les seves propostes. El consell comença oficia lment quan l'antropòleg ens explica el concepte de cultura . No hi ha cu ltures, afirma rotundament. Els altres fem veure que el podem seguir; només un dels dos historiadors realment entén el que vol dir. Donem voltes i voltes ... que si la Constitució europea , que si el feixisme torna a Alemanya. que si Casanova no era el bo , el bo era el general Moragues. que gira i que tomba . El monogràfic costa molt de vestir. Ja tenim el número 36. De cop i volta , el biòleg explica el concepte de la granota bullida : estem patint els humans el mateix procés? No ho enteneu, oi? Doncs haureu d'esperar el següent número on el monogràfic estarà dedicat a aquest curiós bitxo . Tot un monogràfic decidit en cinc minuts . Tres hores pel primer i en cinc minuts ja hem enllestit el següent!

Molts cops quan m'assec al consell de redacció de la revista, me'n recordo dels consells de savis de les tribus africanes on vellets de 50 anys debaten , analitzen i dictaminen sobre la moralitat o immoralitat dels actes dels jovencells. manten int la cohesió del llega I tribal. Nosaltres, però , ni tenim el poder del conse ll d'avis ni ens escolta ningú , aixi doncs les opinions dels presents els representen a si mateixos i poca cosa més i com és habitual en les nostres societats, quan cal acció són estructures externes com CAL. Universitats. etc. on es realitzen les accions. Què ens queda? Una cosa important. que si sabem administrar, a la llarga pot ser molt valuosa : unitat de criteri. En un món amb fonts abundants i barates d'informació , el criteri que és l'única manera de valoritzar la informació ,

36 25


és cada cop més escàs i, si d'una cosa en tenim abundància és de criteri, fruit d'una perspectiva històrica molt acusada, per edat, lectures i form ació. Ara bé , com valoritza r-Io? Bona pregunta. Sobretot quan la composició del consell ha estat més fru it de la vo luntat individual i de l'accidentalitat històrica que no pas d'un projecte a llarg termini. Projecte difícil de dibuixar en un món on la informació i les fonts de referència cada cop queden més lluny de la realita t mediàtica en què estem immersos.

Oriol Illa

26

". .. trobades que ho són tot, menys consells de redacció ... "

Jordi Miralles "... un músic de carrer en un assaig de la simfònica ... "

Sempre he sentit curiositat pels hàbits socials d'aquells que van viure ben a prop el mode rni sme català a la nostra ciutat (Art Noveau a França o Jugendstil a Alemanya), i més que viure'I, el van fer possible . Un corrent, aquest, amb ganes de canvi i reacc ió contra el passat d'una generació tan inconformista com creativa. No puc evilar recordar aquella atmosfera de finals del segle XIX i principis del XX cada cop que entro al fantà stic - tot i que enca ra infravalorat- portal del carrer Avinyó 44 . Hi arribo convocat pel conse ll de redacció d'Espai de Llibertat i, tot seguit, em vénen al pensament aquelles tertúli es úniques que es celebraven als Ouatre Gats. Tan bon punt entro a la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia (la "fundi") , el primer que hi veig és la bandera tri barrada que simbolitza la lluita i la llibertat de ls excombatents republicans. Tot seguit , accedim al despatx compartit dels Se rrano-Martín on s'hi exhibeix un fantàstic exemplar de la Histò ría d'Espanya que combina amb llibres d'alt interès histò ri c i de variada antiguitat . I penso que aquella atmosfera modernista que fluïa als Ouatre Gats , local avui em blemàtic però considerat a l'època com a marginal , havia de tenir raonables semblances amb els consells de redacció de l'Espai de Llibertat, els Molina, Sellarès , Se rrana, Martín i Miralles, no haurien d'envejar res als Cambó, Granados , Albèni z o Romeu . No exagero, aq uestes troba des ho són tot, menys el que podríem entendre com a consells de redacció. Però sort que és així, si no passa ri en a ser una reunió inútil més, com la majoria de les que acostumem fer al llarg de la setmana . Finalment , penso que si el nucli ideològic del modernisme catala es projectava a través de L'Avenç, per què no el laic a través d' Espai de Llibertar?

An ar a un Consell de Redacció com el d' Espai de Llibertat m'ha se mblat sempre com ser un músic de carrer al qual se'l convida a un assaig de la simfòn ica de Berlín. Aquesta és un a revista de formació i agitació políti ca en el senlit més ampli del mot i des de la qual s'i ntenta aportar


recu rsos que siguin útils per avançar cap a una societat més lliure, més solidària i més fe liç. Sens dubte, sóc un animal polític i per això puc participar en l'orquestra d' Espai de Llibertat, però el meu instrument no és un violí, sinó un flautí. Ara bé , la grae ll a que cal emplenar es nodreix d'aquesta riquesa instrumental, en altres paraules, de la diversitat dels membres del consell i en el bagatge cultural que aplega . Cadascun dels membres és per formació expert, afeccionat o simplement il·lustrat en algun dels temes i potser per això en el conjunt els debats que es produeixen al voltant dels temes que pretenem tocar són més rics que no pas a voltes el resu ltat final de la revista . No és estrany, tanmateix . En una orquestra on realment es crea no és en els concerts o en l'estrena d'una obra , sinó en els assaigs. És clar que una cosa no es pot deslligar de l'altra, però per als músics, és l'assaig i no el concert el fet enriquidor. Per a l'espectador és el concert i un bon concert ha hagut de comportar uns assaigs impecables. Per a un músic concret, expert en un instrument determinat, la sensació sovint és que els alt res instruments qu e l'envolten permeten aprendre molt més sobre l'harmonia i els sons que no pas el d'un mateix. Sigui com sigui i més enllà dels sentiments personals , el consell de redacció d'Espai de Llibertat és un racó on es ïouen bones vibracions a favor de la laicitat i el progrés . En alguna ocasió he tingut la sensació que si re collissim en articles els debats del Consell de Redacció, Espai de Llibertat s'escriuria sola. Una colla de músics, siguin més o menys bons , sempre poden interpretar una simfonia si assagen i el Consell de Redacció és un assaig constant . La revista no fa sinó reflectir aquesta realitat.

Vicenç Molina ".. .per què la granota no sap que la bullen ... "

La reflexió autofagocitada d'un Consell de Redacció o el dilema del què som? Pu lsions que esdevenen opinions? o més aviat , algunes opinions sobre les coses - totes les coses- que es torn en pulsions que ens porten a intentar escriure alguna cosa que , conceptualment, pugui servir a l'objectiu d'una revis ta d'esquerres, d'agitació. de reflexió, de crítica i de proposició? Som ecòlegs d'algunes paraules que, potser, poden contribuir a salvar de l'extinció algun dels componen ts d'un tipus d'actitud? I és que vivim en el límit permanent entre el caos més absolut d'una era desafortunadament sòrdida i la sensació que no hi ha més remei que enfotre-se'n de tot i de tots . Començant, òbviament, per nosaltres mateixos . I aixi podem intentar articular un petit matís mestís i multicolor d'opinió política que tingui els ingredients de l'objectivitat antropològica , científica

36 27


28

ment comp~ tada, de la inquietud ecològica de defensa dels entorns naturals lligada amb tot el conjunt de facto rs socials que no acostumen a saber si són o no capaços de captar el grau de risc en què , potser, ja podem troba r-nos com a espècie -sense perdre mai l'humor, però- (teorema de la granota i explicació futu ra del per què la granota bullida no sap que la bullen) , de l'aplicació sistemàtica dels referents historiog ràfics i la relació amb la intrahistòria dels corrents populars de Catalunya , la critica radical permanent a tot el que olori a sistema políticament situat i la recança d'allò que no és ve ritablement alternatiu, la metodologia impecable de la memòria escrita i transcrita i el dubte, dubte i dubte sobre el per què fem el que fem o per què no ho fem . I de to t plegat en su rt una invitació constant a pen sa r si allò que cal fer és d'una o d'una altra mena , però sembla més aviat opció politica que no pas erudi ció cultural. Ens plantegem moltes coses més o menys utòpiques, partem sobre et possible valor i l'abast simbòlic d'algunes dades emblemàtiques , no estem d'acord sobre si s'ha de votar d'una mane ra o una altra la Constitució europea , algú insinua que , potser, tot plegat se n'anirà en orris quan la Sida muti en virus de transmissió aèria , però , mentrestant, sabem que val ta pena més Europa que no pas menys , que el Zapatero ho està fent prou bé, que amb el Lula i el suport de França s'han atrevit, ja l - a plantejar una ap licació de la taxa Tobin per combatre la fam i que és veritat que , passi el que passi , votem el que votem aquí, tots nosaltres, tots, haguéssim votat el John Kerry. I no haguéssim corregu t el risc innecessa ri de llençar vots a ta paperera per afavorir aquesta ignominia d'en Bush. Perquè resulta que, duri el que duri , preferim passar-n as-ho bé. I que un món com el que ens hem anat trobant no té gaire horitzó en perspecti va. O sigui que ... .


J'cnll'cvislA

Toni Comín Diputat

Jordi Serra na i Vicenç Molina Espai de Llibertat Toni Comín és diputat pel PSC (CpC) al Parlament de Catalunya. llicenciat en Filosofia i en Ciències Polítiques, també va fer estudis de piano. Ha estat professor de Ciències Socials d'Esade. - Com et definiries? - En el terreny de les idees, sóc una persona d'esquerres, també hauria de dir que soc cri stià, en el sentit en què entén aquesta paraula per exemple la teologia de l'alliberament, i de formació també sóc pianista , que no és poca cosa. Cal precisar que em sento cristià segurament per influència familiar (potser cal esmenlar que en Toni és fill de l'Alfonso Carlos Comin. comunista i crislià , fundador de Crislians pel Socialisme) . He intentat digerir i aprofundir intel·lectualment aquesta Iradició rebuda, ter-ne un procés de depuració. Potser per això vaig estudiar filosofia . Crec que el cristianisme pot ajudar, i força , a conrea r la dimensió espiritual que hi ha en tota persona. Jo em quedo amb la part nuclear del cristianisme : la idea que Déu , si existeix, ha de ser Amor (això és el que vol dir el dogma de la Trin itat) ; la idea que si aquest Déu que és Amor existeix, aleshores s'ha de comunicar d'alguna manera amb les persones , amb totes les persones (això és el que vol dir el dogma de l'Encarnació); la idea que Déu, sempre que les persones vulguem , permet que participem de la seva vida divina (això és

el que vol dir el dogma de la Resurrecció). Del cri stianisme m'interessa aquesta part, que és el nucli dur del seu missatge. De totes maneres, també voldria dir que crec que entre una posició agnòstica i una posició creient hi ha més coses en comú que no pas diferències. Cap dels dos, ni el creient ni l'agnòstic, no sap si Déu existeix o no existeix (el creient no ho sap. sinó que ho creu, cosa molt diferent) . De totes maneres, tot i això , em sento més creient que no pas agnòstic. - Hi veus compatibilitat entre la laïcitat que fomenta la recerca interior, admet totes les lormes no esclerotitzades ni dogmatiques d'espiritualitat i s 'obre a l'experiència personal? Perqué la laïcitat no és, en absolut, antiespiritual. - Sí, completament d'acord . Les reli gions, de fet . l'únic que fan és intentar expressar el silenci. M'explico: les preguntes fonamentals de la vida ens les podem fer tots, però no les pot respondre ningú . Podem preguntar-nos per què existeix ta vida . què hi ha més enllà de l'espai i el temps , quin és el sentit de la

36 29


30

mort, tot això ens ho podem preguntar tingui a veure amb la vida espiritual. Diria però l'única resposta vàlida davant d'això que en tota experiència espiritual hi ha és el silenci. La vida és un misteri davant una dimensió que és radicalment "subjecdel qual només podem quedar-nos en sitiva "; però que després hi ha dimensió lenci. I les religions l'únic que han fet és "objectiva" de la fe, que ve de les tradicions religioses, que ajuda a donar forma agafar aquest silenci i donar-l i una forma, a través de ri tus. de dogmes, de sagraa aquesta "di mensió subjectiva". ments . A través d'un llenguatge que és sempre un llenguatge simbòlic, metafòric. - Ara, aquesta simbotització del silenci De fet, la religió en aquest sentit fa una no és exclusiva de la religió. Això pot cosa semblant a l'a rt : donar una forma orienlar-se per allres vies. Qualsevol exsi mbòlica al si lenci ineperiència espirilual. no vitable davant d'aquenomés la religiosa, pot Les preguntes ll es preguntes que no també simbolitzar-se fonamentals de la vida tenen resposta. En amb llenguatges i, fins no les pot respondre ningú i tot, amb codis rituàaquest sentit, podria lics propis que poden estar d'acord amb vosaltres que l'experiència espiritual pot ser. ser aliens a la tradició religiosa i ser de caràcter culturat, anlropològic. Sembla perfectament. estrictament individual. De fet cre c que hi ha una dimensió necessàque no complis si no t'adscrius a una deriament íntima. individual. personal i interminada tradició religiosa . transferible en tota experiència espiritual - Per a mi totes les religions tenen la mateixa legitimitat. Totes les tradicions obautèntica . D'això en parla molt bé, per jectives tenen la mateixa carta de ci utaexemple Kierkegaard. un dels grans filòsofs de la tradició occidental: ell parla de dania. Ningú no té el patrimoni exclusiu la so litud radical que hi ha en tota expede la revelació . Diguem que Déu "es reriència de fe. Tanmateix , la idea que caveia " per mitjà de to tes les religions. Per dascú es faci una religió a la mida , una això, és evident que el dialeg interreligiós "religió personal", una mena de "religió a és obligat, perquè no hi ha cap religió , al la cart a" tampoc no m'acaba de convènmeu en tendre, que tingui prioritat per damunt les altres. cer: en aquesta tasca que jo definia com la tasca de "formalitzar el silenci" , en En segon lloc, cal dir que a les religions aquesta tasca de "construir símbols" crec se'ls ha de donar el seu espai , tot el seu que cal tenir una gràcia especial. No ho espai, però només el seu espai . Abans les religions feien de tot, feien de religió, pot fer qualsevol , aixi com en un atac de ciències naturals , de ciències sod'inspiració . I en aquest sentit, podríem dir que les grans tradicions rel icials ... És a dir, explicaven com és el món . com funciona la natura. fo gioses són "les grans expertes" en namentaven les lleis i la politica , aquestes tasques, perquè porten mílers d'anys dedicant-s'hi. Dig uem que eren el lonament de l'ètica i deien què és el bé i què és el mal , això de "formalitzar el silenci per mitjà de símbols" és un procés de etc. I poc a poc tot això. per sort, al llarg de rera medestil ·lació lentíssim , i que per dieva l i de la mode rnit al, això les tradicions religioses tenen més a dir-nos del que un s'ha anat independitzant podria pensar d'entrada. El s de les religions. I ara les seus ritus, sagraments i dogque ens expliquen com mes són bons "símbols", per funciona la natura són les ciències naturals , dir-ho d'alguna manera , per referir-se a Déu i a tot el que i no la religió . I l'ètica


públi ca i la politica democràtica són lai"misteri de la vida" com una cosmovisió ques, etc. Vull dir amb això que a les reli religiosa . gions se les ha de descarregar de tot allò - Tanmateix, hi ha hagut molt poca recerque no els correspon. Les religion s no ca sobre la idea d'una espiritualitat han d'explicar com és el món, perqu è això ho fan les ciències (socials i natuagnóstica. - Contestaré d'una manera una mica firals), basades en la raó. Les religions han d'explicar "per què el món és" , és a losòfica (per deformació professiona l' ). Jo dir, s'han de ded icar a les "preguntes crec que en la religió veritable hi ha , per sense resposta". Les ciències , en canvi, definició , una dimensió agnòstica . I a l'inrevés: l'agnostici sme és una forma de re es dediquen a les "pregu ntes amb resposta" . Les rel igion s no ligió, en la mesura qu e han de fer allò que coés una forma de conl 'ètica pública rrespon a les ciències tempfació, una form a de i la política democràtica - ni allò que co rre spon a constatar el misteri que són laiques l'ètica cívica i laica, que penet ra tota realitat. és l'ètica basada en la L'Eugenio Trias (el fil òraó, igual que les ciències- perquè quan sof català i un dels meus mest res en ho fan , és quan caiem en el fonamenta aquests temes) . diu que al seg le XX la lisme religi ós . Ni les ciències han d'ocumodernitat ha entrat en crisi perquè ens par el lloc de la religió, perquè les ciènhem adonat que la raó no pot explicar-ho cies no poden respondre les preguntes Iol, i que si la raó s'absolutitza i ho vol relatives al "per què" . Quan ho vol fer, explicar tot . aleshores acaba sent irraciocaiem en el fonamentalisme de la raó , nal , valgui la paradoxa . que ha estat tipic de la mode rn itat i de la La raó , per ser fidel a si maleixa , ha d'ac1I ·l ustració, en què la raó s'absol utitza i es ceptar els seus límits. I aquests són els qu e jo explicava abans : les preguntes pensa que ho pot explicar tot i resoldre tot. Aquesta és l'actitud del cientificisme que no poden se r contes tades . La preo del raciona li sme extrem del seg le XIX, gunta clàssica en aquest sentit és la que per exemple , que creia que la religi ó hava fo rmul ar Leibniz : ¿pe r què hi ha alguvia de desaparèixer a mes ura que les na cosa (la realitat, l'un ive rs, el món , la ciències avancessin. Si aconsegui m una vida) en comp tes del no-res? ¿pe r què l'ésser i no més aviat el no res? La raó religió que es manté en el seu espa i propi , i al mateix temps posem a totes les renomés pot con testar les coses que saligions en un mateix pla d'igualtat, pode m bem , no les que no sabem . El racionalisdir que hem arriba t a una manera realme, per lant, no satisfà els anhels ment "il ·lustrada " d'entendre la religió. més profunds de la vida humana, I aquesta és la manera que a mi que tenen a veure amb aquestes m'agrada. preguntes. AI maleix lemps , lamDit això, ara si que puc con testar la poc els fonamentalismes religiopregunta. És clar que hi pot hasos serveixen pe r a res . Perquè ver una recerca espiritual fan "religió" com si fessin ag nòstica . De fet. crec que "ciència", parlen de la "fe" en el diàleg interreligiós hi com si parlessin de coses hauria d'haver se mp re reque "saben", i no de coses presentants de les postuqu e "creue n". Si les coses res agnòstiques. Crec de la fe les sabéssim, ja no que una cosmovisió caldria creure-hi. El s fona agnòstica té tan t a dir mentalismes religiosos parsobre l'experiència del Ien de les coses de Déu

36 31


Sociologia de l'empresa Aulors:

® .,

Mànus Domínguez Salvador Carrasca Andrés Coco

Lid¡a Daz8 SCXïO]O{!!a

de r emprl''oJ

José LUls Jlménez Eduardo Resbier Monlse Simó ConcepcIó Virgili

Editor :

Edicions UniverSitat de Barcelona

Coeditor:

Escola UniverSItària d'Estudis Empresarials

ISBN:

84-8338-397-7

Núm . pàg .: 385

Any ed .:

2003

Ressenya : Manual bàsIc per entendre rorgamtzació empresanal des d'una perspectIVa soc/GrOg/ca. Ens presenta els conceptes bas/es de la sociologia en general, I de la sociologia d'empresa en panicular. I es desenvolupen els models o formes d 'orgamlz8C1o del treball i de l'empresa.

Comptabilitat de costos a Catalunya abans de la partida doble: tres recerques històriques Autor:

Jaume Fernélnde7 Sevillano

Editor:

Edicions Un lverSlla1 de Barcelona

Coeditor'

Escola Unlversltàna d'Estudls Empresanals

ISBN:

84 -8338-400-0

( ,!I!lI"..Ihllll.II.], .1,1 ....

•1 (·ill.,)u,,~ ...Ih. u~ I

,j,,"le Irn l.:rclllue, hl,l, '1I\IU,'

JJ

p.u1¡J..¡

Nüm . pàg .: 161

Any ed.:

2003

Ressenya : L'objectiu bBSlc del I/¡bre és presentar tres recerques histór¡ques sobre la comptabilitat de cos/os a Catolunya abans de la partida doble Els tres casos segueixen la mateixa estructura d 'exposicIó: rosum, paraufes clau, In/radt/cclo. nucli del Ireball. concluSloflS, fonts documentals j bibliografia. Inclou tambe un glossari do termes comptables, econòmics IjufJdics,

Més informació: Programa de Publlcacions_ Escola Universitiuia d 'Estudis Empresarials. Telf. 934024461 Fax , 934024474 , E-mail: resp-pub @emp,d2. ub.es


com si haguessin parlat amb ell per telèpart que, en el seu nom, mai no s'ha perseguit ningú ni s 'ha fet cap foguera inquifon, i en tinguessin l'exclusiva. Però dasitorial. van t dels grans misteris de la vida, da· - Jo crec que a Déu se' l "coneix" -per vant de la pregunta sobre si Déu existeix , o sobre què passa després de la mort, dir-ho metafòricament , simbòlicamenta través de mediacions. A través d'intertots estem exactament igual: tu, io i el pa· pa de Roma. Perquè cap de nosaltres no mediaris. No se 'l coneix directament. O en tot cas , com creuen la majoria de relité fil directe ni ha parlat amb Déu per telèfon . Tampoc el papa . Això no ho pot gions , fins que no morim no s'obre la possibilitat de conèixer Déu directament. contestar, ni la ciència, ni la religió que es A Déu , doncs, el coneixem a través d'inposa a fer de ciència. Hi ha, tanmateix, termed iaris que una tercera forma són: els símbols Una cosmovisió agnòstica té de posa r·se davant propis de les relitant a dir sobre l'experiència d'aquestes qües· gions, o de l'art , del "misteri de la vida " tions. Consisteix a però també a través com una cosmovisió religiosa. de l'experiència bàdir que hi ha coses que no sabem , però sica de la vida, que que podem creure·les, podem esperar· és la d'estimar i ser estimat. I això té una les. Si aquestes coses les sabéssim (si dimensió persona l, que és l'amor o l'amistat , però també té una dimensió posabéssi m que seg ur que si, que Déu lítica, que és la solidaritat, que vindria a existeix, o que segur que no, cosa que ser l'amor un iversal o, com diu en Pere tampoc no sabem) aleshores no caldria creure·les. Casaldàliga , l'amor eleva t a categoria poAllò que creiem , doncs, és per defin ició lítica. És a través del món que pots fer allò que no sabem i, per tant, allò del que l'experiència religiosa. En el cristianisme no podem estar del tot segurs. Per tant , dels Evangelis la idea està claríSSima. És la fe no pot ser mai segura, si nó precària . la idea que a Déu se'l coneix només a través de la fraternitat. I on es diu més La fe. per definició, és precària. El drama de les Esglésies, quan es tornen fona· clar es en l'Eva ngeli de Mateu, en la mentalistes i dogmàtiques, és que et ve· paràbola del judici final , quan diu: els que nen el seu discurs com si fos un discurs pregaven tot el dia a Déu però van passar de llarg del pobre desvalgut, aniran a seg ur. En canvi. jo crec que en l'experiència espiritual autèntica hi ha una tremolor, l'infern perquè de fet van passar de llarg una insegu retat, que en són inherents. El de Déu mateix quan van passar de llarg del pobre , i que els que van curar el podogmatisme acaba amb aq uesta tremo· bre desvalgut aniran al cel, perquè de fet Ior, però aleshores no te n'assabentes de la pel·lícula. Crec que la fe , en re sum, ha van cu rar Déu mateix quan van curar al d'incloure el dubte. Per dir·ho d'una ma· desvalgut, etc. En aquest sen tit, és eVInera provocativa: no hi ha fe sense agdent que l'experiència de Déu sempre és nosticisme. Per ser creient, s'ha d'incor· indirecta . La Simone Weil (filòsofa franceporar un moment agnòstic . I en aquest sa dels anys 30 , que era agnòstica I sosentit, m'atreveixo a dir que tota espirituacialista , filla de família jueva, i que es va litat és, en certa manera, agnòstica. convertir al cristianisme) parla de les "formes implícites" de l'amor de Déu . Diu la - / en el terreny de /a vida espiritual s 'hi Weil : l'ul1Ica manera d'experimentar Déu ha d'incloure l'art. /a poesia. l'amor. és experimentar el seu Amor, però hi ha l'amistat. totes aquestes formes de manicoses que fem en la vida en què experifestaCIÓ que, per a nosa/tres. poden ser mentem l'amor de Déu sense saber-ho. més valuoses socialment que la religió. A I ci ta: la contemplació de la naturalesa.

36 33


34

l'a mistat incondicional , la solida ritat o prendre's seriosament. La Simone Weil com vu lguis dir-ne amb els dissortats també parla d'això: com podem creu re en dels quals no podem treure res a canvi Déu i, al mateix temps, acceptar la seva més que la mera fel icitat d'aquell que rep absència? Sembla que quan se'l necessila nostra solidaritat. etc. Tot això, diu la ta , Déu mai no hi és. I això és intolerable . Weil . són "formes implícites" de l'amor de Perquè quan un amic et necessita, tu hi Déu . A vegades. diu ella, l'experiència de ets, i, en canvi , Déu sem pre s'absenta. Déu és tan íntima que de tan íntima ni La Weil té un a resposta molt punyent a tan sols te'n pots adonar .. . Déu és així, aquesta paradoxa insu portable. que està només es presenta al cor de l'ateisme: de nit, en sec ret, Els fonamentalismes religiosos ella ve a dir que com dirien els mísDéu sí que és amor, parlen de les coses de Déu tics. I en canvi les però que en el fons com si haguessin parlat religi ons instituciono és omnipotent. amb ell per telèfon nalitzades tenen I que per això "no hi és". Bé, el què ella tendència a demanar-li que es presenti de dia, a la plena diu és que Déu és omnipoten t, però que llum del sol. I és clar, fent això. el desvirha renun ciat a aq uesta omnipotència . Per tuen totalment. què? Per amor. Déu . diu la Weil, ha renunciat a la seva omnipotència per amor. - I què hem de dir quan ens trobem amb Aque sta idea és molt forta. però en el la revolta d'Albert Camus davant la fons ve a ser la idea centra l del cristianispresència del mal: déu no hi és, o, si hi me. La Weil el que vol dir és que només és, no és bo, perquè el mal és en el món. podríem acceptar l'absència de Déu. d'un - Efect ivament , aquesta és l'única paraDéu que creiem que és amor, si arribem doxa que fa com impossible d'admetre la a la conclusió que s'ha absentat per idea de Déu. Si Déu existeix i és Am or. amor. Si creiem que la seva naturalesa com és que es queda impassible davant amorosa l'ha portat a absentar-se , a "desaparèixer" voluntàriament , és a dir, a del mal i de la desgràcia, que són el dia a ren unciar lliurement a la seva omnipotèndia de la història de la humanitat? Déu no cia. I per què l'amor de Déu el porta a fer pot se r alhora omn ipotent i amorós . Si ho una cosa tan incomprensible? Diu la Weil fos, no es quedaria passiu davant de la que Déu s'absenta per permetre l'existèndesgràcia , el mal i el sofriment humà. El què és evident, és que Déu no impedeíx cia del món, de l'univers, de la naturalela desgràcia ni la injustícia. Aix ò és un a sa. All ò que les religions anomenen "la evidència , que la nostra experi ència concreació". La creació es "allò altre" en retafirma cada dia. Ale shores, o bé no ho fa ció a Déu. és a dir, és allò que "no és Déu" . I diu la Simone Weil perquè no pot , i aleshores vol dir que un a frase que et deixa clavat , Déu no és omnipotent , o bé no ho fa que ve de la mística jueva: perqu è no vol, i aleshores vo l dir que no "La creació no va ser, pe r part és amoró s. Però, com podria ser que de Déu , un acte d'expansió Déu no fos omn ipotent, o que no fos amorós? Sembla impensade si, sinó que va ser un ble. Per tant , aquí hi ha una acte de cont racció , un acte de renunciament. " Fixa' t: la paradoxa que sembla que creació consisteix en un acno tíngui solució. te de retirada. Déu es retira Aquest és , doncs, el gran argument de l'ateu per neper deixar un espai al món . gar l'existència de Déu . per deixar un espai a "allò I és un argument que ca l que -no és ell ".


el món es retiri i l'altra és que aquest siPerquè s'entengui, la Weil rebla el clau gui el final de la pel·lícula . El cristianisme dient: "Déu i totes les criatures, això és diu que Déu ens esta esperant: és a dir, menys que Déu tot sol" . Vol dir que Déu , som criatures , som mortals , de vegades en principi , és immortal, perfecte , ple , i que en canvi el món és mortal , impersom desgraciats, Déu se n'ha hagut d'anar per deixar-nos espai , per tal que fecte , inacabat. I per tant , si només hi hapuguem existir, però resulta que Déu ens gués Déu tot seria perfecte. Però si hi ha Déu i a més hi ha el món, una part de la esta esperant a la cantonada . És a dir, el realitat - la "creació"- no és perfecta . final de la pel ·licula, sego ns la fe cristiaPerò Déu prefereix una realitat sense na, és que el món , si els homes volem, perfecció, com és el pot tornar a Déu . Tota la història de la filosofia món, perquè és amorós Déu ha renunciat occidental esta molt i té necessitat que hi haa la seva omnipotència gi "allò altre" respecte marcada per aquesta per amor de si . Vol "allò altre" per idea , també la filosofia comunicar-s'hi . Perquè moderna , especialment l'idealisme alemany de Hegel i de quan estimem necessitem omunicar-nos, i necessitem "l'altre" per comunicar-nos Schelling: la reconciliació del finit i de l'infinit. amb ell. No hi ha amor si no hi ha "altre", l'amor a un mateix no és veri table amor. ¿Com tornara a Déu , el món? ¿Per quin I no hi ha amor sense comunicació. mecanisme pot el món reconci liar- se amb L'a mor és sortir de si, a través de la coDéu? Doncs a travé s de la llibertat humamunicació, i anar cap a "l'altre ". Si Déu na. Una ped ra no es pot fondre amb una és amor, és normal que sigui un Déu pedra . Però , segons la fe cri stiana , la llicreador, és a dir, que crea "allò altre" resbertat (limitada) d'una persona es pot pecte de si, que és el món. Si Déu és fondre amb la llibertat (absoluta) de Déu . crea dor, és normal que es retiri , per deiLa figu ra de Jesús representa precisaxar espai al món. Però com que el món ment això: un home que lliurement, a trano és Déu , és normal que sigui imperfecvés de la seva llibertat , s' ha reconciliat te . D'aquí que la vida humana estigui (ha tornat) amb Déu . Per això el cristianisme li dóna aquest paper central. marcada per la mortalitat. I la font de tota desgracia i de tota injustícia rau en la nostra incapacitat per acceptar la nostra - El que no s 'en tén gens és l'expressió condició mortal. humanisme cristià. Perquè si un ha de fer Aixi entenem que al món hi hagi desgrauna cosa perquè després déu hi digui no cia, i que al mateix temps Déu estigui sé què, ja anem ma/ament. desaparegut, malgrat que sigui un Déu - A Déu no se'l pot comprar. És a dir, no amorós . La idea és que , d'alguna mas'hi val fer el bé per guanyar-se el nera , en crear el món Déu va rece l. per salvar- se. Perquè això. en nunciar a la seva omnipotència. Per realitat , no és fer el bé . En això jo això , tot i que en el món hi hagi estic amb Kant, cent per cent. desgracia i sofriment. sembla que El bé és incon dicional. Quan un és just, sol idari o digues-li no fa res o que no pugui fer res. com vulguis, ho és per deu- Doncs té gràcia ... AI final, al re , i punt. que ens toca e/ rebre és a Si un lluita en contra de la nosal/res' injustícia per tal de salvar - És que la història no la seva anima, o per tal de s'acaba aquí. Perqu è una obtenir un reconeixecosa és que Déu per crear ment... estem manipulant

36 35


les víctimes de la injustícia: els estem això comporta, aquests mereixerien ser convertint en un mitjà , al servei d'una fiimmortals. És a dir, no es tracta de fer el nalitat egoista, que és la nostra "salvabé a canvi de guanyar-se el cel : però . en ció" . Una ètica que funcioni així ha concanvi, si que els que fan el bé a canvi de vertit la solidaritat en un comerç, en un no res. de manera incondicional. es menegoci. No s'hi val a "comprar" la pròpia reixerien el cel. El que ve a dir la visió salvació a costa dels pobres, o de les cristiana és que la voluntat humana és víctimes. El cristianisme no va per aqu i. dèbil , i que ens costa molt fer el bé de Quan abans deia que l'única manera manera incondicional. I que quan una d'experimentar a persona té la conDéu és la fraternivicció que Déu La font de tota injustícia tat, no volia dir l'estima, aleshores rau en la incapacitat per acceptar que calgui "estimar pot ser que li sigui la nostra condició mortal els germans" per més fàcil fer el bé, a canvi de no res , agradar a Déu . No. Això és utilitzar els altres , i això a de manera incondicional. És a dir, que Déu no crec que li agradi gaire. Als gerquan tenim el sentiment que Déu ens esmans se'ls ha d'estimar per ells mateixos . tima (a canvi de no res) ens traiem un De fet, si l'amor no és incondicional no és pes de sobre, ens alliberem. I que quan amor. ens sentim alliberats i estimats, aleshores El mateix Kant diu que aquells que acestem més ben preparats per a la fratertuen d'acord amb el bé, de manera inconnitat. Aquesta seria la visió cristiana de dicional , i que accepten els sacrificis que l'ètica,

-


la col ·labomciÓ

L'ostàlgia o l'oportunitat perduda Ralf Massanés-Evers. Traductor la de la RFA , o la reunificació de Extrema dreta i extrema esquerra, aquestes són les formales dues Alemanyes després de la seva divisió de facto després cions polítiques a l'alça en les darreres eleccions dels lander de la Segona Guerra Mundial. de l'Alemanya de l'Est. El s seus S'imposaria el model de la reunificació , avalada per l'aleshores programes electora ls han arribat a assemblar-se molt , ja que els canceller Helmut Kohl. La preciacti vistes dels dos partits d'expitació per trobar una solució trema dreta - DVU i NPD- estan viable i els grans esforços per copian t el model re tòric dels anobtenir aquesta victòria politica tics comunistes (P DS-Partit del per part del partit en el poder (C DU-Unió Cristiano-DemòcraSocialisme Democràtic) . Hi ha moltes possibles raons ta) . així com el paper paterna li sta dels líders polítics en els quinze anys per exp licar les posicions cada vegada més extremes dels habitants dels lander posteriors. perpetuarien la posició en part de l'est d'Alemanya, tot i que també es passiva de la població del habitants de l'antiga RDA. esperant que l'estat els repot dir que les persones afectades de l'ostàlgia o aquells que tornen a exa ltar solgui les necessitats bàsiques pel que fa als aspectes socials. d'habitatge i de Ireels lemes i la ideologia del nacionalsocialisme pateixen d'una amnèsia històrica ball. I la promesa de subministrament en parcial. tot moment s'ha fet reali tat: dels pressupostos socials de la RFA es desviarien L'actual situació econòmica i social de la República Federal d'Alemanya (RFA) milers de milions d'e uros cap als lander té els seus origen s en de l'est. El s treballala desaparició dels andors de l'ex-RDA es Enyorar-se del nazisme ces trals països del bloc van veure confrontats o del règim de l'Est comunista. entre ell s la amb el creixement exés patir amnèsia històrica ponencial de l'atur. República Democràtica d'Alemanya (RDA). Els però gràcies a les ge esdeveniments d'aquells anys fan que el neroses aportacions de la germana de 1989 s'obrin les fronteres de la RDA i es l'oest vivien materialment millor que com plantegin dues opcions politiques possia treballadors lliures del socialisme real. Les despeses per a la «re construcció bles: una nova revolució social que aporti de l'est ... com s'ha anomenat des de la una oportunit at de canvi davant el totalitarisme del règim comunista. propiciant reunificació. han anat desfent l'economia una identitat pròpia i ben diferenciada a global d'Alemanya. que ha de respondre

36 37


38

a les necessitats de 18 milions de "nous" pels programes polítics dels pa rtits d'exciutadans, els quals en el passat no van trema dre ta i d'extrema esquerra, que contribu ir a "l'estat social" que regia en empren la demagògia populi sta per els lander de l'oest. convèncer sobretot als vOlants més joves Els erro rs comesos en el procés de i més vells. Ara bé, en aquells in drets on reunificació, la pèrdua d'una identitat pròels polítics d'esquerra (PDS) formen part pia guanyada en el transcurs de més de dels governs locals, aviat han de reconèiquaranta anys per part dels alemanys de xer que la realitat els posa davant d'un l'est, con seq üè ncia repte que nom és pod'una eufòria in icial den superar amb una L'extrema dreta creu per tornar a reunir polltica pragmàtica, que l'oest i els estrangers allunyant-se del popudos pobles separats són la font de tots els mals, lisme radical que. a per causes històrijugant amb la ignorància ques, l'estancament hores d'ara , els està de l'economia aledonant vots a ells i a manya i la manca de reformes polítiques l'extrema dreta. per reactivar-la han fet que el descontent Si l'extrema esquerra sap aprofitar la identitat pròpia dels alema nys de l'est augmenti cada vegada més , sobretot en els ci nc lander de l'est, on l'atur prese nta i els ofereix un programa polític que peruna mitjana del 18,3 % (RFA 8,3 %), l'inmeti desenvolupar la iniciativa pròpia en grés brut mitjà és un 28 % més baix comdetriment de la menla li tat de se r "subvenparant-lo amb l'Alemanya occidental i cionats", aquest partit podria esdeveni r gran part dels professionals qualificats una força política majoritària de caràcte r abandonen l'est per cerca r domicili a "autonòmic", com ara el partit CSU de l'oest. Baviera . El balanç dels darrers 15 anys, des En con traposici ó, els partits d'extrema dreta veuen els mals de l'A lemanya de del punt de vista econòmic i polític , és negatiu. Tot i have r sanejat ciutats, recon- l'Est en els estrangers: massa diner va a vertit indústries, construït infraestructura parar a Brussel·les, a les guerres dels viària i moltes altres activitats, les inveramericans. I a Alemanya en realitat hi ha sions no han aconseguit l'objectiu fin al de set mil ions d'aturats i nou milions d'estran gers . L'oest i els estrangers són la crear nous llocs de treball i riquesa entre els ciu tadans de l'est. Tot i que s'han infont de tots els mals. La ignorància i el ve rtit més de 1.250 mil milions descontent social són el caldo de cultiu. d'euros en la " recons trucció Mai no havien obtingut resultats de l'est", només hi ha alsimilars en les eleccions dels guns exemples excepcionals lander de l'est i ara s'haurà de regions o ci utats que tind'observar el seu progrés , guin un creixement econòestablint noves pol ítiques mic sostingut. que puguin compensar El descontent social i la els errors del passat i donar manca de perspectives de fu expectatives a una població tur fan que part de la pobladescontenta i poc ció de l'est es vegi seduïda motivada . ,


l'a 1)l1l1 'f'

L'11 de setembre Malgrat el seu valor i amor extrem per la llibertat, han estat subjuga ts en IOlS els temps. Voltaire (referint-se als catalans de 1714)

Jordi Serrana. Director d' Espai de Llibertat Com cada any quan s'acosta la "convenció de l' Hospitalet" o l' 11 de Setem bre es desenvolu "conve ni de l'Hospitalet" que es pa al nostre país tot un seg uít va negocia r durant dos mesos de debats al voltant d'aquesta al front de Cervera, a Sant Feliu de Ll obregat i a l'Hosp italet. El diada nacional. Com sabem , la tradició en si mateixa no exisconveni de l'Hospitalet preveia teix , semp re ens l' inventem com minuciosament les etapes i forexplica Eric Hobsbawm. La tramalitats de l'armistici entre els dició és la nostra mirada subjecexè rci ts imperial i borbònic , el tiva sobre el passat per aprenprocés de retirada i avançament dre dels errors i sobretot per de les respectives tropes sob re buscar-n e els ence rts. Per altres el territori , aixi com el lliurament la tradició, sempre inventada , és fin al de les places fortes de la coa rtada per justificar els privilegi s i les Barcelona i Tarragona als filipistes, sense desigualtats. La tradició és també la resfer cap menció al manteniment de les posta que ens dó na la cultura per mirar constitucions i privilegis. al futur. La diada no data de més en llà Segons els autors hi havia entre 40 de 190 1 i es cent ra en un homenatge al i 55.000 forces ocupants. Defensen la peu del monument de Rafael de Casaciulat només 5.500 homes. nova cada 11 de setembre _Què va pasEl mes de juliol de 171 3 es produeix sar en aque ll 11 de setembre de 1714? un famós debat entre els braços que reEI17 ab ril de 17 11 sumeix l'actitud dels diferents sectors socials al mor l'emperador Josep I La lluita contra i es nomena al seu llarg de tota la història els Borbons la decideix dels nostre pais. germà Cartes , que és el braç popular proclamat emperador Seg uim-lo en paraules de Pierre Vilar: ".. . el clecom a Carles V i abandona Catalunya. És així com a les tropes ricat. el 171 3, havia evitat de pronunciarse per la continuació de la lluita i no haborbóniques - dels cas tellans i francesoses posen d'acord amb els anglesos i ausvia ajudat de gaire bona gana la politica financera de la ciutat. La noblesa , per la triacs que deixen desemparats als catalans. A Anglaterra encara cueja "el cas seva banda , s'havia dividit: la petita node ls catalans". EI14 març de 1713 s'e lablesa catalana de vella nissaga oposava bora el tractat d'evacuació de Catalunya instintivament el seu patriotisme a les families molt grans des de feia temps casque fou mantingut en secret i es materiatellanitzades pels en llaços matrimonials, litzà el 22 de juny de 171 3. Es tracta de

36 39


40

moltes de les quals combatien al costat i la llibertat de vostra amada pàtria en la de Felip V (... ) El braç reia l o braç popunegra obscuritat d'una perpètua, deploralar, és a dir, la representació de la burgeble, esclavitud". sia urbana fou el que, pe ls sindics de A partir del mes de gener de 1714 hi Barcelona, Solsona , Manresa, Sabadell , va haver una gran mobilització popular féu decidir, per 78 vots contra 43, la lluita que sorprèn als militars borbònics . La in a ultrança contra el Barbons." surrecció és general contra l'ocupanl. Ara El debat es produeix en un moment ja no eren partidaris del rei, ara són "els de màxima tensió, el General Nebot amede la terra". naça als assistents La brillant historiadora que no acceptin la Núria Sales denota esLa Guerra de Successió submissió , si no: "los tranyesa: "S'ha parlat com a guerra civil catalana penjarien de un balcó". sovint , i amb raó, de Mentrestant col'heroic sacrifici dels mencen a passar coses inexplicables. Els assetjats a Barcelona l'any 1714. S'ha parlat ben poc de l'estranya actitud d'aresistents encapçalats per Antoni quell govern que no sabé o no volgué utiFrancesc de Berenguer i el general litzar l'alçament a la resta de Catalunya , Rafael Nebot guanyen 1'11 d'agost de 1713 la batalla prop de Mataró contra dos que no sabé o no volgué utilitzar aquells esquadrons de cavalleria francesos. Res miquelets i sometents dirigits per capitosno hauria estat més fàcil , després tos com Poal , Nebot, Brichgfeus, Ferrer, d'aquesta victòria que prendre Mataró, Dalmau o Rialp. Una victòria que hauria provisionalment mal defensada per uns pogut ser decisiva a Mataró a l'agost de 600 soldats borbònics , on hi ha la in1713 i que un mes abans de la rendició tendència felipista i 60.000 quarteres de de Barcelona encara guanyaven combats blat. Però el general Nebot tenia ordres a Talamanca i Sant Llorenç". Com cal interpretar la Guerra de estrictes del govern de Barcelona de no Successió? Segurament l'única forma ocupar de cap manera Mataró! Sospitosament a la Mataró felipista és on sensata d'encarar els fets és concebre la hi ha les famílies de la noblesa, la burgeGuerra de Successió com a guerra civil sia barcelonina i els canonges de la catalana. Aquesta és una possibilitat Catedral. En aquest moment abandonen d'anàlisi molt poc tractada i molt menys 5.000 voluntaris . coneguda per l'opinió pública catalana . Poc després al general Nebot no el L'explicació seria que "La por a l'enemic deixen entrar a Tarragona i "els aliats ende classe va ser molt més forta que cap viaran missatges als borbònics demaconsideració patriòtica , militar o humana". nant-los que acceleressin les marAquest esquema interpretatiu conxes per prendre la ciutat abans necta amb molts altres episodis no ho fessin "els de la pàtria". de la nostra història nacionat: 1486,1640, t714, 1874, De fet, la guarnició de 1909, 1931 , 1936 .. Tarragona no obre les portes al general Nebot i, L'actitud patèlica dels nobles en canvi , les obre a un pride Barcelona - semblances amb l'últim Cambó- es desmer escamot felipista ja el cobreix quan s'intercepta la dia 1 Uuliol 1713). El mes de novembre un correspondència que esfull volant diu: criuen a Felip V iustificant-se. "Despertau-vos. despertauJ Des de juliol de t 713 hi ha \ 7.000 baixes -morts i ferit s- a vos catalans adormits (...) no sepulteu vostra honra , vostres lleis Barcelona i 10.000 de l'exèrcit ocu-

l


pant. La ciutat rep 30.000 bombes, un De Castella no cal parlar-ne, però cal terç de les cases queden derruïdes. tenir present que França va ser-ne el principal aliat i sobretot que Àustria va Foren empresonades innombrables persones, algunes fins a 1725. S'exiliaren abandonar Catalunya i que Anglaterra -a canvi de Menorca i Gibraltar- va protago6.000 persones . nitzar un dels moments més lamentables Què va passar amb els caps de la defensa? Villarroel fou empresonat en conde les relacions internacionals. dicions precàries a Al acant, la Corunya Semblances amb 1945. I ensenyances -d'on intentà lugirdel que cal esperar d'Europa. Per acabar i per si la trai Segòvia . Casa nova es va refugiar a Sant Boi dició no fos a voltes tan Un ram de flors -es va fer passar per estrambòtica existeix un al Portal de Mar o mort- i el 171 9 va tornar curiós epileg: per acabar a la Ronda Sant Pere? a exercir d'advocat a amb les revoltes contra Barcelona . El general els invasors es crea enJosep Moragues va ser detingut, torturat tre el 1719 i el 1723 les esquadres de cii executat a garrot i després esquarterat. vils armats : els mossos d'esquadra! El seu cap fou penjat en una gàbia de feEns plantegem, en primer lloc si esrro al Portal de Mar durant dotze anys. tem celebrant (o reivindicant, tant li fa) el Com és que recordem Casanova i no dia encertat. Sembla que si. Peró sobretot cal preguntar-se si el personatge hoNebot o Moragues? Estem davant d'un invent de la tradició que no és neutral menatjat és representatiu i està a l'alçada -no ho és mai-: es tracta de repescar dels fets històrics. Sembla que represen aquella part de la tradició que no posa en tatiu ho és , però no en el sentit que ens qüestió, avui, els privilegis de classe, ni han estat venent. I que posats a cercar les causes històriques de la manca de les nostres arrels en la història , millor un plenitud nacional, que per més que es ram de flors al Portal de Mar que tota una vulguin amagar no son d'ordre exogen corona a la Ronda Sant Pere. (O les dues coses?) , sinó endogen: la traïció constant de les classes privilegiades i de l'església al poble de Catalunya. Una darrera ensenyança molt actua l la cantaven en aquells dies els catalans: 1. Joaquim Albareda: La guerra

successlo i l'onze de setembre. EmpÚries. Barcelona ,

de

Carlos Terç i Felip Quint Me /1an deixat ab lo que tinch I amb un humor negre evident: /nglesos han faltat portuguesos han firmat holandesos firmaran i per fi nos penjaran

2000. 2. Josep M. Torras ¡ Rlbé: La guerra de Successió i els se /ges de Barcefona ( 1697( 7 14). Rafael Dalmau edit.. Ba rcelona. 1999 . 3 . Nuria Sa les: Senyors bandolers, miquelets I botifJers. EmpÚries, Barcelona. 1984. 4. Pie rre Vilar: Calalunya dins l'Espanya moderna. Cu rial-ed,62 , Barcelona 1986.

36 41


la col ·labol'ad()

Fòrum Mundial de les Dones Judici al Patriarcat Sentència Santiago Castellà. Jutge-ponent

42

• La constru cció del model de me i la ignorància- amb l'acceptació de la dominació patriarcal dominació social que anomenem patriarcat ha tingut com a renuncia a la seva humanitat, principal i màxima perjudicada la per convertir-se en un ésser ètidona , però hem d'afirmar que cament incapaç, sense autonoles víctimes d'aquest model som mia moral i sense dignitat. • Des de fa segles, la humanitat tota la humanitat: homes i dones, tot i que en un grau molt diha propiciat la naixença d'idees ferent. i de models ètics, ra cionals, de• El gènere masculi, tot acmocràtics i progressistes , acceptant les cosmovisions religioceptant alhora el manteniment ses i morals totalitàries que trodel patriarcat , com a reserva ben en la dominació patriarcal inexpugnable , closa a la llum l'instrument més efectiu per desencadedel progrés humanista. Només des de la nar la violència fratricida entre els éssers incoherència més profunda és possible entendre com els grans avenços ètics de humans. s'ha tancat en una gàbia d'or, les nostres societats s'han produït sense que l'oprimeix en la seva lliure realització ètica , el degrada a la condició d'explotaafectar plenament la supervivència de la dor, i el condemna a la barbàrie depredadominació patriarcal. dora contra una part de l'espècie huma• El gènere masculí, víctima també del patriarcat , s'ha vist obligat a renun ciar a na . • L'acceptació inconscient del model espais d'intim itat, a organitzar sobre la de dominació patriarcal per part dels hoforça i la competència la convivència somes , tot permetent la seva perpetuació cial , a limitar la seva expressivitat, a conhistòrica, i el seu demnar la lliure manteniment de veorientació sexual de El model patriarcal gades subtilment discada persona. Així, la renuncia injustícia, la dominafressat , suposa la rea l'autodeterminació ètica núncia a un ció del feble pel més fort, la competitivitat pensament lliure i a l'autodete rminació ètica en els nostres extrema com a forma d'atribució , són comportaments socials. també una condemna per a l'home. • La renúncia a unes relacions afecti• Si l'ésser humà és un ésser ètic ves paritàries, a la negociació entre - que busca en la seva lliure autodeterminació personal el seu alliberament i el de iguals per a la convivència conjunta , la la humanitat del dogmatisme, el fanati simposició de la sexualitat com a domina-


renunciant a unes relacions laborals bació , la utilització de la violència com a nesades en el pode r, gació de rama r, la renúncia al comprom is la confrontació i la compe tència salvatge . amb els espais més propers, íntims i quo4. Portant la negociació democràtica tidi ans ha deshumanitzat l'home, tot pria la vida familiar i de parella. Assumint van t-lo d'aspectes molt importants de la paritàriament i negociadament les cÉurevida humana . gues i els beneficis de l'espai fami liar, re• Finalment, el sistema de dominació bel·lant-se con tra l'atribució automàtica patriarcal interacciona i dete rmina models de rols sexistes . de dominació i d'exp lotació econòm ics 5. Cercant models d'organització soque condemnen una gran part de la hucial i de la convivència fomanitat a la misèria , els namentats en el respecte pobles de l Sud al subdePortar la negociació a la identitat pròpia de casenvolupament , i milions democràtica a la vida da gènere , de persones a l'op ressió familiar i de parella al seu desenvolupament totalitària . i manife stació lli ures, sense acceptar En conseqüència, CONDEMNEM EL GÈ NERE MASCULí que aquests suposin cap mancança , discriminació o perjudici per raó de gèneCOM A ALIAT HI STÒRIC DEL MODEL DE DOMINACiÓ PATR IARCAL I EL re o sexe. COMMINEM TAXATIVAMENT PER TAL 6. Propiciant i respectant la lliure orientació sexual de tots els éssers huQUE S'ALLIBER I, EN EL SEU PROP I INmans , i rebutjant la imposició exclusivista TERÈS I CO M A COMPROMís ÈTIC AMB TOTA LA HUMANITAT, DEL PENde models familiars i formes de convivència basades en creences particula rs. SAME NT I DE L'ACCIÓ PATRIARCALS : t . Rebutjant el manteniment per més I per tot això, CONDEMNEM EL temps del model patriarcal , i ali ant-se GÈ NERE MASCULí a la LLIBERTAT tot amb la lluita del moviment feminista per renunciant a la indignitat de ser subjecte una societat més justa , democràtica i sodominador; a la IGUALTAT paritària , justa lidària i democràtica amb el gènere femení re2. Actuant activament con tra la violènbutjant tota forma de segregació i discricia sexista, per tal com aq uesta és l'exminació ; i a la recerca de la FRATERNI press ió més brutal del model patriarcal. TAT entre tots els éssers humans com Evitant la continuïtat de la impunitat dels a base d'una convivència harmònica, agressors, rebutjant la indiconsensuada i pacífica fonam entaferència, aliant-se activament amb les polítiques de prevenda en la ll iure elecció ètica i racional i no pas en el poder, la ció i sanció de la violència seforça i la dominació. xis ta, Recuperant així els vells idei crean t xarxes de solida ritat als illu strats de LLIBERTAT, i de su port a les víctimes IGUALTAT i FRATERNITAT, d'aquesta violència. per tal de possibi litar el seu 3. Fent del lloc de treball desenvolupament ple un espai lliure d'actituds sexistes, i efecti u per a tota la participant activament de la conciliació de la vida laboral i fami li ar, humanitat •

36 43


44

Sense t铆tol Pere Almir贸n


la l'I'caciÓ


la creaciÓ

'" I

Què és cultura? Xavi Torrent


Ics recomanacionS

llibreS La pell freda Albert Sanehez Piñol. La Campana. Barcelona, 2002.

Melinda i Melinda Woody Alien

Un dia Woody Alien va dir que nomes hi havia dues coses importan ts a la vid a: la primera era el sexe, de la segona no se'n recQ rdava .. Aqu esta pet ·lieula no és Manha ttan. .. però s'hi esmenta dues vegades Barce lona!. .. És tot un homenatge que s'afegeix al ja tradicional de París . La vida pot ser enfocada sota una perspectiva més aviat còmica o més aviat tràgica. Probablement, si ens poséssim prou seriosos. en sortiria una mena de co mposició en què en un rerefon s predominantmen t dramàtic hi podríem trobar prou situacions còm iques. Es a dir. sabem que, al cap i a la fi, sempre pa ssa rà el mateix i que. per tant , ens n'hem d'aprofitar dels bons moments - que, malgrat tot,

n'hi ha- i viure'l s intensamenI. De tots els bons momen ts de la vida , especial ment d'aquells que tenen a veure amb les relacions personals, tan terriblemen t co mplicadíssi mes. I, de vegades, tan sucoses expe· rie ncia lment.. . Melinda presen ta les dues ca res de la lluna , ens convida al carpe diem sense ob lidar· nos de res i a burlar·nos una miqueta cada dia de nosaltres mateixos, lot sabent que, allò que Woody AJl en deia que no recordava què cony era. sempre és ben present, d'una o altra manera , en les seves pel .líeules, i que ens agafa amb total imprevi sió. ens ve de sob te, j ja no hi ha res mes. Aix i, fins i tot pot res ultar sex y una executiva finan cera republicana ... ! (V.M.O)

El protagonista i narrador deixa el se u país i se'n va a una petita illa perduda de l'hemisferi sud per treballa r com a o ficial atmosfèric duran t un any. Un cop allà es troba que l'illa no està deshabitada: un personatge molt esquerp i furiós - el cap ita Batis Caffo- viu al fa r. S'in stal ,la a la caseta de l'oficial atm osfèric i durant tres nits pa teix els atacs d'uns monstres marins. A canvi de municions per resistir els alacs noctu rns. el capità accedeix a deixar·lo refugiar al far on conviurà , a més, amb una feme lla domesticada - Aneris- de la mateixa espèCie que els monstres . Més que una novel·la d'aven tures o de ciència ficció - que també- es un assaig sobre la co ndició humana, una metà· fora de la guerra i una històri a sobre la por d'allò que és desconeguI. (G .M.S)

3t 47


,..

:J :j/

ENTORN. secl él una inICIatIVa d'esplac, constituïda com a cooperativa rruta de treball associat I consumldofS que realilla serveis socioeducatlUs per als setiS assoCIaU I tercers en general.

Iniciativa d'e.plac ENTORN neix en el si d'Esplins CatalaRs, amb el nom d'ESPlASHt cap a l'any 1988.

AI cap de 4 anys es constitueix com a cooperatlv8 per tal de difmencial els serveIs prolesslonals ¡ els voluntaris de l'associació, mantenint la vinculació a partir dels SOCIS consumidors.

~""./

'I:j1J

~!J ,;.', :..:.u.L

1. Assessoreu vos. Per tots aquells prolectes profeSSionals Que puguem realitzat amb vosaltres.

2, Participeu. feu nos saber les vostres propostes de serveis, millores en els que realit zem, necessi lats, ... 3. Feu·nos arnbar!!ls vostres cttrrlcullJTlS per poder·vos olem treball.

El 1993 es fusio na amb AREC, cooperativa de SImilars objec tius forma da eOlre esplaIS de Badalona, adoptant definitlvafTl8nt el nom d'ENTORN, secl. DEMOCRAnCA nostra fQt~ COOper.tlV' as pon" fMIIfffSl MI

l.

cIo l.r d'un IIIe tonll1l9ll1 als (lIglm !IemOe.rjllts.nb I. p.rtlt1PK1Ódt IOlS Itfs SOOJ

CATALANA Tr.baIlem pal" .1011 els clIJtlKl.nl d. CI1a!uny. dis d. t'.rr,I. mtf!1 lOClI d"s nos lres ser ....'1 I I. IlIen llhuQ6 tullLlIIl qLli n

6$ Pf/ipll.

INNOVADORA RHOIem uutl' ' ' '' les nlU$$il.ISqui lis canfll UIOol6~ rrIII"QUII\ 1C1U.~U" 1 petTT1lfW1lf"!l1f11 ilis

r&Cullo, IlluclllUS 10rglllrtl.tM

EXPERTA Ant ¡'!VII di! miI.IIfI IO 1I"l'fl d'l.IpII'*nI us ot.." SolUCioni conlrlSlIdu In UII.II, rs on 10m l!SpKI.ksln

PROGRESSISTA POliM! ~

la PljchC. If11pllulrral Lln rd.all que ItflS al M O~lIll1nl LIlC I P,ogtaUIJII

Id,nltrlCI .mb

EFICIENT

ENTORN, sccl

Ens dCltm d'lIfIIlltga nrtlla6 a.strut.lur.o. i ~ola.ssronal per gll".ntJ' I. 10","1:1. dels nCllln

Aviny6, 44 , 2n

Tel. 93 302 61 62 . Fox 93 30 1 96 94 .....ff.I¡tr.rI.

!-E!f'I'elS

en torn@ontorn .org

08002 Barcelona

I

"WWW.en lorn .org


( \


IlIs/nlill-I"S i

";('/'('1/

/lil/I'/''';,

rlS,..,'/)CÏ( ·IHO'...· i ,' ;¡In'l/fillïs,

1''';/ imcl/- l "";

i ";1 '1'1'11

(('/I('U";

moviment laic i progressista

Espai de Llibertat - núm. 36  

Monografic: Cultures?... Poltiques?... Entrevista: Toni Comin

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you