Espai de Llibertat - núm. 56

llibertal'

revista d'esquerres per a la formaci贸, la reflexi贸 i l'agitaci贸 politicA

Quart trimestre 2009 3.50 curos

El rnonogrt铆fic: Hornenatge a Ferrer i Guardia Lentrevista: Txus Sanz

Número 56.

Quart trimestre 2009 Subdirector: Vicenq Molina -... ..

-~~~

-

Xavier Bretones. Josep Seilares.

Gemma Martin, Fabian Mohedano.

Santi Castella. Ferran Escoda, Antoni Castells. Jotire Villanueva.

Jordi Miralles. Oriol llla.

Espai de Llibertat.

Avinya, 44 primer. 08002 Barcelona e-mail ffg@laiC.org www.laic.org Tel. 936 O11 644 Fax 936 011 640

Edifa: Fundació Ferrer i Guardia Impremta: Primera Impressio. S.L. Sabadell Dissenv: Ferran Cartes i Montse Plass Maquetació: Fundacio Ferrer i Guardia.

Assessorament Iingüístic: Vicenq Molina Rev~statrimestral.

Preu: 3,50 euros.

Subscripcions: 14 eurosiany Diposit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581 Espai de Llibertat és membre de I'Associacio de Publicacions Periodiques en Catala.

La linia editorial d'aauesta revista es e "repansamcr3 pc'I I ILI e5 oli tiion5 nc con% ae r?c;irc,o. es :rooacc. :i Ea i i r a a resta o'op Iurs seran únicament responsabilitat de qui les firmi.

'Esla revsla ha recibido una subvencón de la Dirección General del Libro. Archivos y Biblotecas oara su d~fusiónen bibliotecas. Centros cultura1e6y universidades de España. para la total¡. dad de los nurneros editados en el año 200Y.

espai de 1libertaT Sumari Editorial El monogrific: Hornenatge a Ferrer i GuArdia 13 d'octubre de 2009 Manifest del centenar隆 Ofrena floral Escola Ferrer i Guardia. Granollers Teresa Maria Ferrer illla Confederacio General de Treballadors Bruno Valtuefia Gran Orient de Catalunya Gabriel Plana Cornissions Obreres de Catalunya Joan Carles Gallego Sal贸 de Cent Joan-Francesc Pont Pere Sola Jordi Hereu Centrevista Txus Sanz Vicenc Molina N

Capunt Vinarbs 1878 Gemrna Martin Laika, un aniversari oblidat Ferran Escoda N

La creaci贸 Elegia de Vallvidrera (fragrnent) Joan Vinyoli

Les recornancions Pel~licules Llibres

Controlar els gestors, controlar la pasta

2

I els qui corrompen els corruptes? Són el si dels partits polítics, excuses públiques i assurnpció de la vergonya, cosa els corruptors. l. corn altres vegades, que, per cert, ben pocs han fet ... Llistes se'ls troba entre els taurons de la prornoció irnmobiliaria, ben recolzats i amanyaobertes en les eleccions. possibilitat de doble vot -circumscripció local i llista nagats pels grans financers. Aquesta és cional-, declaració pública de bens obliuna de les perversions intrinseques d'un gatoria per a tots els candidats i carrecs sistema que, des de I'opacitat, perrnet escollits, rnaxirna transparencia davant que alguns gestors públics es posin d'adels electors. .. cord arnb deterrninats intermediaris per I control public dels rnercats financers tal de forrar-se arnb operacions urbanístii de les institucions que els gestionen. ques ... Operacions que han obeit a I'esControl públic d'allo que hauria de tenir perit -el rnateix esperit d'embogirnentla consideració d'un servei, i no pas desencadenant de la crisi financera i economica global. L'egoisme irracional de d'una rnercaderia: el credit, I'habitatge ...

Ara be. no hi ha la.. immediatesa control' públic i d'una única Han obeit a I'esperit que valgui si mesura dels pladesencadenant de la crisi financera: l'horitzó d'exiers de la vida: la quantitativa.

I'eqoisrne irracional gencia de la ciutadania no Aqui, i a tot d& la immediatesa s'exerceix arnb arreu. Que accés a tota la s'aprofiten de inforrnació, possibilitat de la reversió de I'ocupació de Ilocs de responsabilitat púcarrecs ineptes o corruptes i rnaxirna rablica per afavorir els seus cornptes cordicalitat etica. rents. Quan aixo no se sabia. encara, per I aixo és el mes difícil, la introspecció part dels mitjans de comunicació i del interrogativa sobre cadascun de nosalgran públic, és de suposar que els bancs tres i el nostre sentit de responsabilitat sí que ho sabien -per aixo s'hi dedicacívica. Quin es el sentit que volern doven- i paraven I'orella a veure si encara nar-li a tot aixo, a la vida rnateixa. que. en podien treure més. L'única resposta en si, no en té cap? El de fer possible la vindra d'una regeneració dernocratica de construcció d'una societat mes lliure i debo: contundencia en les rnesures pernés justa. Les visions rnorals que fan nals -també per als corruptors, és dar!-, dependre els criteris norrnatius d'algun depuració estricta de responsabilitats en ~~

~

~~~

principi d'autoritat extraconscient s i g u i algun déu de qualsevol tradició o sigui la deificació dels mercats financers. el déudiner- resulten fatals pera la llibertat de la propia consciencia i enormement pernicioses per a I'assumpció de responsabilitats. L'interrogant sobre la coherencia entre allo que fem i allo que som -o

que creiem ser, o que diem ser- és la qüestió fonamental de I'etica. De la resposta que en donem dependra la coherencia de la nostra acció, i I'assumpció de les conseqüencies que se'n desprenen. I aquesta és la clau de la democracia responsable.

O de la democracia, tout court

9

1 b

PER EVITAR LAVIOLENCIAMASCLISTA. TU QUE HI TENS A DIR? ENTRA A TUQUEHITENSADIR.GENCAT.CAT

' ' Generalitat de Catalunya lnsfitut Catal. de les Dones

Krevanc,

I

sm-ki ,

--.+,

13 d'octubre 2009

Commemoració del Centenari

de la CGT, en nom del sindicalisrne caEl 13 d'octubre de 2009 la Fundació Ferrer i Guardia ha commemorat amb en- tala, Gabriel Plana del GOC. en nom de titats i institucions del país el centenari de la Francrnaconeria liberal catalana; Joan I'afusellarnent del lliurepensador FranCarles Gallego de CCOO de Catalunya, en nom de la Lliga per la Laicitat; i una cesc Ferrer i Guardia Durant el mati els actes de comrnerepresentació d'alumnes de I'Escola Moderna d'Stelton (Nova Jersey) que es moració tingueren lloc a dos punts de la ciutat de Barcelona: el Castell de Montdesplacaren a Barcelona per participar en juic i el rnonument Ferrer i Guardia a els actes de la ciutat.

A la tarda, I'alcalde de la ciutat de I'Avinguda de I'Estadi.

Barcelona, el Sr. Jordi Hereu, donava la El pati d'arrnes i els voltants del Casbenvinguda als més de 200 assistents al tell de Montjuic acolliren les activitats IúSaló de Cent del consistori a I'acte instidiques i pedagogiques per als alumnes de diferents centres educatius. La trobatucional. Els discursos van anar a carrec del Molt Honorable President Maragall da va aplegar gairebé 150 infants del CElP Ferrer i Guardia del Masnou i CElP qresident del Cornite d'Honor, qui Ferrer i Guardia Ciutat Meridiana, els s'adreca en angles als representants quals al llarg de la americans-, de jornada van poder Joan-Francesc CENTENAR1 coneixer fets de la Pont en nom de la FERRER i GUARDIA Fundació Ferrer vida i I'epoca de FU~II:IAC!C: F E R R E R , GUARDIA i Guardia i del Francesc Ferrer. doctor Pere Sola A poca distanEntre els parlacia, tenia lloc I'ofrena floral al monument Ferrer i Guardia ments es va fer la lectura del manifest que va comptar amb la participació de re- del centenari, d'uns poernes de Pietro presentants de diferents organitzacions Gori en homenatge a Ferrer i Guardia, que en els seus parlarnents es van fer i la interpretació de la peca musical resso de la figura, els valors i el llegat de d'Eduard Rodés "La Llum" a carrec del Ferrer i Guardia. Teresa Maria Ferrer del guitarrista Carles Trepat. L'acte es va CElP Ferrer i Guardia de Granollers, en cloure amb la projecció d'un video del norn de totes aquelles institucions que centenari i la intervenció de I'alcalde, porten el nom de Ferrer; Bruno Valtueña Sr. Jordi Hereu

I

I

56 5

el monografic

Manifest de commemoració del Centenari

6

Les entitats i persones adherides a aquest manifest considerem que es va cometre una greu injusticia legal. social i poiitica en permetre I'afusellament d'un home innocent: Francesc Ferrer i Guardia.

Al contrari del que la societat catalana va fer fa cent anys, volem alqar la nostra veu i reconeixer el llegat que Ferrer i Guardia ha deixat a les institucions que treballem per la igualtat social, per una ciutadania rnés lliure i felic.

La gosadia de Ferrer i Guardia d'intentar trencar el rnonopoli de I'educació que en aquest país tenia I'església Catolica, de denunciar sense embuts les desigualtats. el dogmatisrne i les tuteles a que ciutadans i ciutadanes de fa cent anys estaven sotmesos i el suport que va donar a les organitzacions amb capacitat de transformació social li va costar la vida. sense que a penes ningu -1levat del seu entorn i Joan Maragall- no clamés justicia per evitar el seu assassinat al Castell de Montjuic.

El projecte de convivencia ciutadana fonamentat en la laicitat (basada en el respecte a les creences de cadascú, alhora que en I'abolició del sotmetiment ciutada al dogma a partir d'una proposta racionalista) suposava un risc mes gran per a les posicions de poder de I'Església que no pas el proselitisme dels qui neguen I'existencia de Déu. Ferrer i Guardia va cometre I'error de convidar a pensar, a racionalitzar, a qüestionar-nos constant-

ment a nosaltres mateixos i al nostre entorn.

El seu projecte va ser construir un món millor des d'una educació de nens i nenes que acornpanyés el seu procés d'aprenentatge. generant un entorn que els perrnetes considerar homes i dones iguals en drets i en valor huma; on les diferencies de classe social no donessin peu a I'enfrontament entre les persones, sinó que la coeducacio de membres de diferents estrats socials permetés comprendre que són els interessos el que cal confrontar des d'una ferma adhest a la justicia social; on I'escola permetés millorar la qualitat de vida de la ciutadania incidint en la higiene a I'aula i a casa; on les institucions educatives es comprometessin també amb I'educació dels adults; on el compromis antimilitarista era una conseqüencia Iogica de la recerca de la justicia social; on es cultivés el compromis etic personal de cadascú com a única garantia solvent de canvi social transformador de les desigualtats; on se suprirnis la dinamica de premis i castigs de I'educació eclesial, que encara avui conserva gran part de I'herencia d'aquell monopoli del que va gaudir.

Ferrer i Guardia va ser un Iliurepensador, que va evolucionar ideologicament durant tota la seva trajectoria. Els seus escrits, mirats successiva i cronologicament ens permeten comprovar-ho. Pero encara avui, Ferrer i Guardia es un personatge al qual s'intenta estigmatitzar,

calumniar i minirnitzar la seva contribució, des de les posicions que va combatre en el seu temps.

Són aquests sectors els que han aconseguit que a casa nostra no hi hagi un ple reconeixement del seu Ilegat. Si a Franca, Belgica, Italia, Estats Units, Mexic, Argentina, entre altres paisos, són centenars les escoles, equipaments, carrers, places i universitats que porten el nom de Ferrer i Guardia, aquí són testimonial~els exernples de reconeixement a la seva obra, I'Escola Moderna.

ES per aixo que avui som nosaltres, les entitats i persones que ens apleguem entorn d'aquest rnanifest, que ens declarem comprorneses a seguir aquel1 combat per la justicia social, per les opcions de tots i cadascuns dels ciutadans i ciutadanes de cercar la felicitat, garantint la recerca de les condicions que atorguin la dignitat i els recursos per a tota la ciutadania en el desplegament del seu projecte de vida.

Barcelona, 13 d'octubre de 2009

Alumnes de les escoles Ferrer i Guardia al castell de Montiuic

1

Escola Ferrer i Guard~ade Granollers

Ofrena floral a Ferrer i Guardia

-

Teresa Maria Ferrer i Illa Escola Ferrer i Guardia. Granollers Defensava i posava en practiLa nit abans del seu assasca la coeducació de sexes i de sinat Francesc Ferrer i Guardia classes socials. va dir que decitjava que els Treballava per la formació de seus amics parlessin poc o la intel.ligencia Iliure, responsagens d'ell, perque -deia- quan ble i respectuosa, pel desenvos'enalteix un home es creen lupament del caracter, la idols, i n'era contrari. cultura de la voluntat, per la Només els fets s'han preparació d'un ésser moral d'estudiar, per imitar-los si rei fisic ben equilibrat. verteixen en el bé comú o per Deia també que I'educació rnocriticar-los, perque no es reperal ha de ser el resultat de teixin, si es considera que perI'exernple i s'hi ha de donar sujudiquen el benestar general. port sobre la gran llei natural de la soliDes del camp de I'educació el volem daritat. recordar pels fets: per la seva obra en Francesc Ferrer i Guardia va dir: el si de I'Escola Moderna, i per la seva aportació en "La rnissió de el carnp del I'Escola Mopensarnent peTreballava per la formació derna consisdagogic. de la intel-ligencia Iliure, responsable teix a fer que Creia Ferrer ¡ respectuosa els nens i neque I'educació nes arribin a de la infancia ser persones s'havia de fonamentar sobre una base instruides, integres. justes i lliures de científica i racional. 1 que els programes prejudicis". que s'apliquessin estiguessin adaptats Aquest és, també, el nostre coma la psicologia del nen. promís ~

1

Acci贸 Escolta de Catalunya

el monografic

Ofrena floral a Ferrer i Guardia

Bruno Valtueña Confederació General de Treballadors El 13 d'octubre, per als hoFerrer i Guardia estava conmes i dones que formem la venqut que no hi havia dedicaCGT, és un dia remarcable, per ció més revolucionaria que la ser el centenari de I'assassinat, d'instruir cientificament el poble. per part de les forces reaccionaNo podia arribar I'emancipació ries, de Francesc Ferrer i Guarcense cultura, i aquesta era a dia, pedagog i autodidacte Iliberles mans de I'Església i del potari, que tant va fer per la der economic. Amb I'empremta llibertat i les idees Iliurepensadode I'Escola racionalista, amb tores, per la igualtat i la justicia tal simbiosi arnb I'escola anarsocial, per ajudar les classes soquista, van sorgir els Ateneus Ilicials desposseides. bertaris, es crearen sindicats de La feina de Ferrer fou dedila CNT, i aquests impulsaren les cada a educar la classe treballadora escoles on els fills dels treballadors d'una manera racionalista, secular i no s'educaven en un ambient de solidaritat coercitiva; la missió de I'Escola Moderna i igualtat, construint la societat futura, consistia a fer que els nens i les nenes amb el socialisme utopic com a base que se'ls confiaven arribessin a ser peri fonament. sones instruides, veraces, justes i lliures Les escoles racionalistes representade qualsevol prejudici: en resum, persoren un avenc que va culminar amb la nes Iliures. constitucio del CENU, en que va destacar Amb el pas del temps és evident que, I'obra de Puig Elies donant cos a un proencara que hagin passat cent anys des jecte d'Escola Pública. El feixisme reprede I'intent d'eradisentat pel regim car I'escola racioDe I'Escola racionalista, del general Frannaiista i Iliurepen- amb total simbiosi amb rescola anar. CO,un COP triomsadora que fant al camp de quista, van sorgir representava I'Esbatalla, va tenir cola Moderna, en els Ateneus llibertaris com a obiectiu eliaquella Espanya minar totél treball fosca, tradicional, clerical i de cacics, no revolucionari que els pedagogs continuavan poder eliminar la llavor que Ferrer dors de les idees de Ferrer i Guardia van i els seus compariys llibertaris van semrealitzar. Aixo va suposar un brutal pas enrere, doncs sabien com era d'important brar; els seus ideals són vigents a la societat actual.

I'educació del poble.

hem de realitzar la nostra tasca pedagoPero no podem romandre en el pasgica formant treballadors conscients dels sat, ara que celebrem la memoria d'un seus drets, organitzar-nos en la igualtat, revolucionari de I'abast de Ferrer i Guardia hern de valorar que hi ha de les seen construir una societat sense explotats ni explotadors, en aixo treballa la CGT. ves idees a la societat actual, i que poden- fer per tal d'avancar. A la CGT Continuarem treballant arnb els nostres comaanvs del creiern aue. en la societat act'ual, en Sindicat d9~nsenya"La llibertat ha de ser exercida la aual aoredominen millorar elclalors de la ¡ no apresa'' l'escoia pública, les nostres Federacornpetitivitat encions estan realitfront de la solidarizant actes per divulgar la seva memoria tat, de I'individualisme enfront del que és i les seves idees, defensant-nos de I'ofen col4ectiu, és fonamental potenciar i posar siva de la dreta i el fonamentalisme relien practica els valors que el pensament llibertari de Ferrer va plantejar a la huma- giós contra I'escola pública.

Fer un hornenatge a Ferrer als cent nitat.

L'escola pública d'avui ha de reprenanys del seu assassinat ha de ser I'inici dre els principis que el CENU va plantedel cami que el1 i molts altres comencajar, les condicions dels rnestres a les esren. El seu compromis és el nostre, i corn deia "La llibertat ha de ser exercida i no coles han de reunir els minims per poder desenvolupar la seva feina. Els sindicats apresa", doncs en aixo hi som

,,

~~~

12

I

Fundacio Angels Garriga

Ofrena floral a Ferrer i Guardia

Gabriel Plana Passat Gran Mestre del Gran Orient de Catalunya Ferrer i Guardia fou un Permeteu-me que faci una aprogerrna francmacó, iniciat a la lbximació al que és la maconeria. gia "La Verdad" del Gran Orient La Francrnaconeria és una instid'Espanya I'any 1883; també va tució universal, escampada per pertanyer al Gran Orient de tot el món, essencialment etica, Franca, a la seva estada a Pafilosofica i iniciatica, I'estructura ris, en concret, es va afiliar a la fonamental de la qual és constiLogia "Les Vrais Experts". tuida per un sistema educatiu Molts dels qui participaren, tradicional i sirnbolic. Es fonad'una manera o altra, en el promenta en la practica de la fraterjecte de I'Escola Moderna van nitat i constitueix un centre ser macons. Roger Columbié, d'unió per a les persones d'esCristofol Litran, Odón de Buen perit lliure de totes les races, to(catedratic de la Universitat de Barcelotes les nacionalitats i totes les creences. na). Cadvocat i cooperativista Salas AnTé corn a objecte el perfeccionament de ton, que forma part del primer patronat de la persona. Els seus membres treballen I'Escola Moderna, també era francmaqó, en la recerca constant de la veritat i proaixi com Eudald Canibell, fundador de jecten damunt la societat humana I'acció I'lnstitut Catala de les Arts del Llibre i, no benefactora dels valors i els ideals que cal dir-ho, Anselrno Lorenzo, tipograf que sosté. s'encarrega de I'edició del Butlletíde I'EsLa Francmaconeria no imposa als cola Moderna i del periodic La Huelga seus membres cap creenca metafísica.

General. També es féu macó Rossell, S'esforca, al contrari, a desenvolupar-hi I'educador "integral" del cercle de Ferrer I'esperit critic i el lliure albir. La llibertat absoluta de emigrat posteriorrnent a consciencia L'impuls de les eccoles racionalistes I'Uruguai. De i de pensaes basava en els nuclis fet el mateix rnent és la relliurepensadors i les Ibgies maqbniques gla la Ferrer reconeix en el seu llibre gia, talment La Escuela Moderna que I'impuls de les que hom afirma el precepte "un maco Iliuescoles racionalistes es basava fonamen- re en una logia lliure". talment en dos eixos: els nuclis IliurepenLa Francrnaconeria sosté els postulats sadors i les Iogies maconiques. de la Ilibertat, la igualtat i la fraternitat i, Hom es pot preguntar: com és que en conseqüencia, propugna la justicia gent tan diversa, eren tots macons? social i combat els privilegis i la into-

56 13

m,

SCCIsom una cooperativa mixta. d'iniciativa social sense dfany de lucre que des de fa rnés de 2 0 anys desenvolupem proqrames educatius i culturals transformadors p e r a la societat, sequint criteris de qualitat i innovació.

I

A

0

'P R

N

La nostra missio és qenerar ciutadania, I'espai cornú on les persones viuen en Ilibertat, responsabilitat i felicitat, desenvolupant i qestionant projectes educatius i d'intervenció comunitaria, m i t j a n ~ a nel t treball col.lectiu.

ENTORN ha implantat una eina de responsabilitat social empresarial. que ens perrnet valorar el nostre qrau d'implantacio voluntaria de les preocupacions socials i rnediambientals en les nostres operacions comercials i amb les relacions arnb els nostres aqents d'interlocucio.

VOLEM CONTINUAR TRANSFORMANT AME

.entorn.coop

lerancia, pero sense elaborar ni definir bits tan diversos com I'academic, el municap fórmula concreta per guarir aquests cipal, el sindical i el maconic. Tan SOIS en grans mals de la Humanitat. Aixo ho deivull esmentar dos per la seva significació, xa a la consciencia i a I'actuació de cada per una banda I'Associació dels fills i fimató dins la societat.

Iles dels refugiats i els infants de I'exode, Vist aixo, crec que s'entén perfectaassociació formada per aquells nens i nement que, tot i la disparitat i diversitat de nes -els infants del nostre exili de I'any criteris de les persones abans esmenta1940- els quals no s'obliden del seu país des com a col.laboradores de Francesc i organitzen aquests dies actes en memoFerrer. compartissin els ideals maconics. ria de Ferrer i Guardia. El més proper es La logia era, doncs, un lloc d'encontre de va celebrar a Perpinya el divendres pasconvivencialitat i sat i, per altra sociabilitat, un veLa m a ~ n e r i a és una interpel-lacióa banda. avui, a la ritable centre d'ulocalitat francesa un mateix i a la ~0cietatO. nió amb uns ideals de Castres, a dos voleu, un posar-se en sublims. De fet la quarts de set, tomaconeria es una tes les Iogies del interpel.lació a un mateix i a la societat Gran Orient de Franca fan un acte d'hoo, si voleu, un posar-se en qüestió. menatge a Francesc Ferrer i. al mateix La mort de Ferrer i Guardia fou un temps, una ofrena floral a la placa del crim d'Estat contra un innocent, un acte carrer que porta el seu nom, i que els d'intolerancia contra els sectors de la soseus avis ja van demanar que s'hi posés cietat que treballaven pel millorament deu dies després de I'afusellament de dels treballadors. per I'accés de tothom a Ferrer i Guardia el rnateix any 1909. la cultura i per la llibertat de pensament La figura de Francesc Ferrer i Guardia com primera manifestació del pluralisme no és tan SOISla d'un martir de la llibertat i, en darrer terme, de la democracia. de consciencia. Sinó tarnbé, com veiem, Els assassins creien que, un cop mort la d'un veritable catala universal. el fundador, les escoles tancades, els ES evident també que Ferrer ha sofert mestres perseguits i els alumnes dissemi- també la tergiversació i la difamació de la nats, en mataven la Ilavor. Pero I'afusella- seva vida i de la seva obra. Manquen esment de Francesc Ferrer i Guardia, la de- tudis concrets que ens permetin aprofuntonació d'aquell piquet d'execució, fou dir, que ens permetin fugir dels clixés preuna detonació a totes les consciencies establerts. La seva catalanitat esta lliures del món i aquel1 acte de barbarie encara per estudiar. nornés cal fullejar els va fer obrir els ulls a amplis sectors, a niprimers números de La Huelga General: vell internacional tant d'Europa com en el número 5, en un article signat per d'America del Nord i del Sud, i I'horror Cero, que era el seu nom simbolic macodavant la barbarie es va plasmar en una nic, afirma que la revolució social havia multitud d'actes de solidaritat amb la perde ser catalana, o sia el subjecte polític sona de Ferrer i el que el1 representava, al qual es dirigia Ferrer i Guardia en els i amb una total adhesió a I'Escola Moder- seus anhels i el seu marc organitzatiu era na... Se n'obriren a molts indrets del rnón Catalunya; o bé, de la mateixa revista, en i mantení la seva influencia fins ben be el el seu número 1, en un article titulat segle passat, sobretot als Estats Units.

"Brindis anarquista", signat per Laurent Avui no estem sols, ciutadans i ciutaTailhade, el tractament que es dóna a danes de tot el món commemoren el reCatalunya és el de nació. cord de Ferrer i Guardia, es fan multituds Aixo no ens pot fer oblidar que el seu d'actes en el seu honor, com conferencosmopolitisme o, si voleu, el seu univercies. ofrenes florals, seminaris. en amsalisme el feia observar com si els altres

qüectió

15

aquest moment que les institucions del pobles fossin el seu, i també el seu com nostre pais donen recolzament a les nossi fos un altre poble. La idea cosmopolita tres esperances, en aquests moments ja té a Occident més de 2.000 anys d'antihem de pensar a donar un pas més en guitat, tot i aixi la descripció del seu conuna doble vessant: en primer terme, imtingut moral encara esta per fer, pero en pulsar un Pacte Nacional Catala perla Ferrer, en aquest sentit, va escriure unes Laicitat en que es comprometin amplis ratlles ben sinceres. i diversos sectors socials de totes les Avui recordem el centenari del seu ideologies, de totes les creences i de toafusellament. Aquesta data, malgrat les tes les filosofies, per normalitzar i eurodificultats, sempre s'ha anat commemopeitzar el pais, la rant en el decurs del temps. Aixi, Impulsar un Pacte Nacional qUal cosa no de ser un veritable amb motiu de posar Catala per la Laicitat aorofundiment deel nom de laca de mocratic, i, per altra Francesc ier;er i banda, impulsar de manera urgent els vaGuardia a la placa d'urquinaona, tot lors Iliurepensadors i laicistes dins de la i que feia una mica més de 25 anys de la nostra joventut, sobretot davant la manca seva mort, en el seu discurs, Joan Puig de referencies que té la nostra societat. i Elias, president de I'Escola Nova UnifiPer acabar no vull deixar d'esmentar cada, assumia la tradició de I'Escola Mola seva qualitat maconica. derna. El 50e aniversari no es celebra Francesc Ferrer i Guardia fou un veripúblicament, per raons obvies. El 75e table mestre macó. aniversari. I'any 1984, va ser molt imporSempre es va caracteritzar pel seu estant perque, després de la dictadura, es perit fraternal, podem ben bé dir que la va comencar a reivindicar la persona de seva inteldigencia i el seu cor van restar Ferrer i Guardia; aquest acte fou organitsempre oberts a les grans idees i a tots zat per I'Ateneu Minewa, segons I'Avui els dolors de la humanitat. Les seves virdel 21 d'octubre del 1984. pero La Vantuts el van fer digne del nom de mestre guardia del 22, en un reportatge signat maqó, ja que sempre va tenir I'amor per per en Rafael Wirth, ja ens parla claraprincipi, I'ordre per base i el progrés com ment que el grup que sostenia I'acte a finalitat, i en la seva vida va cercar el commemoratiu de la figura de Ferrer perfeccionament.

La seva religió estroi Guardia era la Gran Logia Simbolica Esbava en els seus mateixos actes. en tenir panyola... Vull donar, doncs, les gracies tots ells una finalitat social i humana. Esal Sr. Jordi Farrerons, Gran Mestre de tigueu segurs que, alla a I'Orient Etern o I'obediencia abans esmentada, per la defensa dels valors de la laicitat i de la figu- dins del Gran Ésser on ara és, format pel conjunt de tots els grans pensaments, ra d'en Ferrer per part de I'obediencia sentiments i accions, és immortal perque que representa viu dins de cadascú de nosaltres. Del reI en aquest mateix moment que comcord de Francesc Ferrer i Guardia brolla memorem els cent anys del seu afusellaun rajoli d'una font d'humanitat ment i s'ha anunciat I'any Ferrer. en

el monogr5fiC

Ofrena floral a Ferrer i Guardia

Joan Carles Gallego i Herrera Secretari general CCOO de Catalunya Racionalisme, cientificisrne, laicitat.

siastica, remou les consciencies socials per rnobilitzar-les contra la possibilitat d'un avorSón mots de plena actualitat, tarnent lliure i gratuit. Una Essón mots comnatibles ouan es alésia ancorada en el mono~oli ., tracta de dotar-nos de hajor d'una veritat que vol continu'ar cornpromis individual per cornmarcant els límits de la nostra batre la irracionalitat. el sectarisIlibertat, la sexual, la de decidir me o I'opacitat arnb la que es sobre el nostre cos, sobre el mou la nostra societat. nostre futur, sobre la nostra viRecordar en Ferrer i Guardia da... no és avui un acte nostalgic, de És aci i ara que aixecar la banreconeixement just d'idees dera del laicisme, un laicisme i compromis, és sobretot reculaic. no instrumentat Der I'Estat perar una visió humanista que pero configurat corn n ; dret inens confronti amb una realitat d'injusticia dividual a viure sense dogmes, té tota social I'actualitat. Tirnids avenqos recollits en i de privilegis que volem cornbatre també un Estatut d'Autonornia que volia possiamb el seu Ilegat. bilitar una educació laica, i que queden En aquests dies veiern com una forsoterrats per una Llei d'Educació de Cama social i economica -un capitalisme litalunya que perrnet una educació religioberal, un mercat sa i, fins i tot, la global sense reUn avenc soterrat separació per segles- trasllada a per una Llei catalana que perrnet de i neles classes mes nes a I'escola ... una educació religiosa desafavorides els Ens obliauen a costos d'una crisi continuar fent gaeconomica que no han provocat. Atur la d'una voluntat de construir una sociei pressió a la baixa de les condicions tat més laica a I'escola, si, pero sobretot de treball és el que queda després a tota la vida social. on no hi hagi esgléd'uns processos de creació de riquesa sies, ni sectes, ni ordres que anul.lin I'inque no s'ha redistribuit amb justicia, ni dividu. s'ha reinvertit en benefici de tots Només en el bé cornú, lliurernent i soi del futur. cialment determinat a partir de I'analisi Pero també aquests dies veiem com racional i científica de les necessitats maI'Església, la poderosa institució ecleterial~,hem de trobar la resposta social.

..

es

56 17

I aquest ha de ser el nostre laicisme, I'aposta per un marc de relacions socials en que les organitzacions socials i les per-

sones puguem participar plenarnent i des del lliure pensament, en la construcci贸 de les decisions politiques i socials

I

Alumnes de I'Escola Ferrer i Guardia de Granollers i ex alumnes de la Ferrer's Modern School de Stelton (New Jersey)

Homenatge a Ferrer i Guardia Saló de Cent Joan-Francesc Pont Clemente President de la Fundació Ferrer i Guardia A la gent que aquests dies.

El president Pasqual Maragall, al voltant del centenari de la ahir, fa vint anys, com alcalde mort de Ferrer Guardia, es prede la Ciutat, avui, des de latagunten: Ferrer, un altre cop? els laia de la seva experiencia polihem de respondre amb I'exclatica, representa més que ningu mació: Ferrer, encara! Encara la cornmemoració d'en Ferrer: cal. primer, la seva reivindicació I'evocació de I'article La Ciutat perque torna a jugar-se amb els del Perdó del poeta Joan Maramalentesos interessats i les critigall; la instal4ació a Montjuic ques de sernpre que volen d'una copia del monument de Ilencar ornbres sobre el persoBrussel,les -un geni que aixeca natge. L'obra científica i les pala torxa de la raó, simbol del Iliuraules pronunciades aquest vesre examen-; el seu coratge en pre pel Dr. Pere Sola, des de la seva presidir el Comite d'honor del centenari autoritat innegable sobre el tema, avalen i ocupar avui aquesta tribuna en són boI'honorabilitat d'en Ferrer més enlla de la nes proves. seva innocencia, queja cap persona deEncara Ferrer, sí, tercer, perque en la cent no discuteix. nostra historia ocupa el lloc de respecte Encara Ferrer, si. segon, no nornés reservat als personatges que han deixat corn a memoria del crim d'Estat comes. una empremta duradora. El llegat d'en sinó també per cornrnernorar la seva con- Ferrer, vinculat al seu sacrifici personal tribució a la modernització de la nostra per bastir I'Escola Moderna, neix de la societat, des de I'aposta radical per I'edu- seva gosadia de r e ~ o n e i x e ~ scom e a Iliucació com el viare~ensadori de ró de sortida de predicar el lliure la ignorancia i de El llegat d'en Ferrer neix pensament. la superstició de la seva gosadia de reconeixer-se Aauest va ser el vers I'emancipacom a lliurepensador delicte d'en Fercio del genere rer, la causa perhuma, fins al que els poders cornbat contra la submissió de la classe del seu temps el portessin als fossars del treballadora a una classe propietaria que, Castell de Montjuic per ser afusellat. amb poques excepcions molt notables, Aquest és el significat de la Iapida de es regia a comencaments del segle xx rnarbre de Carrara, esculpida per un grup per I'avaricia, el menyspreu dels altres d'estudiants Ilibertaris, i situada a la facai la violencia. na de la Facultat d'Economia i Empresa

56 19

-I3antiga Escola d'Empresarials de la Universitat de Barcelona- des de fa una decada: el baix relleu assenyala els assassins, per molt dur que aixo sigui per alguns!

En Ferrer ens deixa amb senzillesa el missatge fonamental del lliure pensament: en les seves propies paraules, no perdem, doncs, el temps demanant a un Déu imaginari el que únicament ens pot procurar el treball huma. Com Thornas Paine, Ferrer pensa que el mon és el seu país i que fer el bé és la seva religió.

Com William Somerset Maugham. Ferrer no pot creure en un Deu que no té ni sentit de I'humor ni sentit comú. Com Blaise Pascal, Ferrer compren que els homes rnai no fan el mal de forma tan completa i intensa com quan actuen per una convicció religiosa. I com Ralph Waldo Emerson, Ferrer considera que no hi ha res mes sagrat que la integritat del nostre pensament.

De la mateixa forma que Voltaire ens havia advertit que, si creiem en coses absurdes, acabarern fent atrocitats, el racionalisme d'en Ferrer ens guia suaument

cap a la llibertat de la ciencia, la recerca i no la possessió de la veritat. i I'acceptació dels nostres limits, pero també la capacitat d'obtenir resultats del nostre esforq individual i col.lectiu. Si Mark Twain deia que era millor llegir les previsions del temps abans de posar-se a pregar per la pluja, Francesc Ferrer i Guardia concebia I'ensenyament racional com un metode de defensa contra I'error i la ignorancia. Havia de ser el fill d'uns pagesos, obligat a deixar I'escola als dotze anys, qui hauria de remoure les consciencies d'un país i del rnon sencer sobre la necessitat de fer universal I'accés al coneixement. Hauria de ser un autodidacte sacrificat i lluitador qui donés la veu d'alarma sobre la urgencia d'alliberar I'educacio de I'esclavatge de la teologia.

De tot el que s'ha escrit aquests mesos sobre Francesc Ferrer conservo el record d'un article breu. pero colpidor, de Vicenc Molina a la revista Espai de Llibertat que comenca dient sobre el personatge: Un home normal... Un home estrany, malgrat tot. Un home com els altres, d'altra banda... Ara. aixo, si, amb matisos prou sug-

geridors d'un perfil no gaire acostumat... , tir en realitat quotidiana pera tothom el gaudi complet de les circumstancies defiUn home normal, sí, pero amb aquests matisos evocats, que el fan ingressar a la nidores d'una vida bona.

La Fundació, a més, és el cor d'una francmaqoneria, col.laborar amb el republicanisme, promoure la vaga general coordinadora d'entitats dedicades a I'educació d'infants, joves i adults en el temps com a darrer remei per acabar amb I'exIliure, als esplais. als agrupaments escolplotació dels treballadors i comprometre tes, als casals i clubs juvenils, als atetot el seu temps i tots els seus diners al neus, a la cooperació pel desenvolupaservei de I'Escola Moderna i de la seva ment, i, en general, als serveis a la casa editorial, els dos projectes que cencomunitat que neitren la seva atenció Mark Twain deia que era rnillor xen d'un altruisme en redactar el seu testament durant la llegir les previsions~del ternps que exigent. Caposta de la Fundació pel Movetlla del condempregar per la pluja nata mort. Un hoviment Laic i Progressista és, en me normal, sí, amb realitat, I'oferiment d'un espai per a la aquests matisos que el fan créixer als convivencia creativa de tots els Iliurepennostres ulls com un exemple d'inconforsadors, d'una referencia permanent dels misme i de rebeldia, pero, sobretot, com qui, corn Francesc Ferrer i Guardia, baun exemple d'humanisme portat a la practica fins a les seves conseqüencies sem la virtut humana de I'esperanca en la raó, en el nostre esforq personal i en la últimes. solidaritat lliurement organitzada i accepFrancesc Ferrer ens interpella cent tada. anys després de la seva mort absurda a La Fundació Ferrer, finalment, ha sumans del govern Maura, amb el silenci complice d'una ciutat adormida, ens inter- mat forces a la Lliga per la Laicitat, un acord ample i plural, per tal de defensar pel.la per dir-nos: no sou encara capaqos de trencar les cadenes del dogma, de la Ciutat com un patrimoni de tots. La la'¡qualsevol dogma. s'entén? Ens interpebla citat política és I'atmosfera acollidora per exigir-nos que gosem pensar pel nos- d'una societat orgullosa del seus valors tre compte i sortim de la rutina del confor- i vertebrada per la tolerancia, d'una somisme. de I'excusa de la critica cense au- cietat que no vol permetre la seva segregació en comunitats enfrontades, abantocritica, de I'egoisme de procurar la salvació individual mentre el vaixell en el donades a la llei propia de cada que naveguem fa aigües i no volem adocosmovisió. sinó que aspira a ser una república oberta a tots i que, per aquest nar-nos de les victimes del naufragi.

Des de 1987, la Fundació Francesc motiu, no pot ser d'uns quants, pero que si pot aprendre del millor que cada cultuFerrer i Guardia malda per honorar la memoria viva d'aquell home normal que ra pot oferir a les altres.

La vida rnilitant d'en Ferrer i la seva va portar el seu compromis amb la humamort tragica ens comprometen avui a senitat fins al sere crit de "Visca I'Escola guir el seu exemple. Als responsables Moderna!" del seu moment darrer. La polítics, els hem d'exigir que volem d'imFundació, com laboratori d'idees noves, duu a terme treballs de recerca sobre el mediat un govern millor. Als parlamentaris, una treva en I'intercanvi d'insults perconcepte fonamental de ciutadania, eix sonal~,que deixi espai a la confrontació, d'una societat democratica, sobre el printan dura com calgui. de propostes cipi de laicitat, cruilla dels valors supeadreqades a millorar les condicions de la riors de I'ordenament juridic en una societat il.lustrada i madura, i sobre les vida quotidiana de tots, pero comenqant politiques publiques destinades a conver- pels que més pateixen. I a nosaltres ma-

p

30 21

teixos, ens hem de demanar substituir les persona totes les possibilitats de realitzar plenament el seu itinerari vital. L'Escola queixes per les idees; els retrets, pels incentius; la critica. per I'obertura de noves que ha de recuperar el prestigi de primevies; el pessimisme paralitzador per I'opti- ra institució del país. no de mans d'una rnisme actiu i emprenedor. Al progrés nollei absurda, com la proposada a la Comés hi arribarem des de la construcció munitat de Madrid, que confon els mestres amb la policia, sinó de mans del resd'un relat engrescador del nostre avenir, pecte de cada familia per la tasca sublim con exhortava Anselmo Lorenzo als professors de I'Escola Moderna el dia de la del mestre i de I'establiment d'una complicitat cooperadora entre pares i mares seva inauguració ...vosaltres heu de destruir atavismes, eni mestres, que tregui La laicitat política a aquests darrers de senyar veritats. formar caracters, la solitud a la que els és I'atmosfera acollidora hern condemnat, impedir la formació de masses sectaries de la ~0cietat Francesc Ferrer i iinconscients ifer de Guardia, encara, si, es cada home ide cada dona un ésser preclar, des d'aquest Saló de Cent de la Ciutat de Barcelona, com una proclama de sent iactiu. de valor positiu iidentic, sobre el qual no es pugui sostenir cap fals fraternitat universal, per damunt de totes les fronteres reals o imaginaries, en I'unic prestigi ni cap autoritat indeguda. per tal que la justicia en les relacions humanes cami que no ens condueix al suicidi de la sigui un resultat senzill ipractic dels cos. humanitat, que és la construcció de la pau. El món, el més proper i el més tums.

L'Escola. per tant, el centre de totes Ilunya, sera com hagi estat la forca del les politiques orientades a donar a cada nostre combat

Homenatge a Ferrer i Guardia Saló de Cent Pere Sola Professor d'Historia Contemporania UAB del ardor con que ha trabajado Quan el 10 d'octubre el Conpara la causa de la revolución sell de guerra va dictar sentenha querido siempre mantenerse cia contra Francesc Ferrer i en la sombra ocultándose bajo Guardia com a cap de la el pseudónimo de cero durante rebel4ió militar, I'autoritat religiola época en que tomó parte de sa i militar va aprovar, per acció las conspiraciones políticas y i sobretot per omissió, aquest colocándose el antifaz de la veredicte. L'argumentari que va educación cientifica y racional, fer servir el Govern espanyol cuando cambiando de rumbo se era el de I'auditor del consell de dedicó a la propaganda anarguerra, I'ultradreta general Raquista y a la gestación de la remon Pastor. Aquest senyor va volución social". La seva tasca disposar de 50 Iligalls ocupats de pedagog i editor va ser, segons per la policia al Mas Germinal, que foraquest discurs de la dreta -inaugurat per maven part de la causa, encara que després no s'han localitzat mai més (tot i que I'auditor i représ per Canals- una mera aquests materials van ser utilitzats per un pantalla, carota o antifaq. "Viendo que los historiador de dretes que es deia Salvaaños transcurridos sin que la ansiada redor Canals). Una altra irregularitat del volución triunfase y aleccionado Ferrer por la experiencia de que los movimienprocés: avui dia els historiadors no podem comprovar moltos insurreccionales tes coses. Ferrer i Condemnat de Santa Coloma, Guardia havia de ser per la trajectbria política i de Badajoz, de Villa. campa. de Caseros condemnat a mort no social revolucionaria de Manglado, en tonomés per ser cap dos los cuales tuvo de la revolta subversiva, carrec pel qual era jutjat, sino que, a al parecer alguna intervención. eran otros tantos fracasos, y convencido de que la més, I'auditor afegia uns altres carrecs.

En primer Iloc, era condernnat per la seva revolución de sus ensueños jamás triunfaría por tales procedimientos, cambió trajectoria política i social revolucionaria. por completo de rumbo por creer que en A més, per la seva tasca de pedagog i España era inutil fomentar revoluciones, editor, i per la seva mentalitat racionalispues lo primero y principal era crear revota i Iliurepensadora. Per aquest auditor, "el acusado Ferrer Guardia ha dedicado ' lucionarios y para conseguirlo se hacia las energías y actividades de toda su viindispensable educar a la juventud desterrando de su cerebro la idea de dios, de da al triunfo de la revolución y a pesar

E

56 23

nomen fantastic, el d'escoles populars, la religión, de la propiedad, de la familia y d'escoles racionalistes, d'escoles obreres desligándola de todo vinculo que pudiera embarazar sus movimientos, y una vez i d'ateneus. d'escoles de sindicats, de patronats laics, que va durar fins el 1939. así preparada, esperar la primera ocaSeguir Ferrer i Guardia, o donar-li el lloc sión, como una huelga general, la fiesta del primero de mayo o cualquiera otra co- que ocupa historicament i culturalment. yuntura. lanzándola entonces a la calle vol dir tenir en compte tot aquest movipara derrocar todo lo existente y hacer la ment i no aturar-se al 1909. Per exemple, revolución social". és incom~rensible És a dir, I'educació, que a icel lona i a Una par1 de la historiografia I'edició eren instrucatalunya no hi hagi torna a malparlar ment ~ e ar la revoluescoles dedicades a ció social. Pel que fa a de Ferrer qui va ser ministre la professió de fe rad'Educació de Catacionalista i Iliurepenlunya durant la guersadora, I'auditor general va fer servir les ra civil, del CENU, anarquista, cenetista. propies paraules del pedagog en convomestre de I'Escola Natura del Clot, que car un concurs de manuals de I'Escola es deia Joan Puig Elias. Va morir a I'exili Moderna: "Un republicano revolucionario a Porto Alegre -va ser un dels precursos que ha vivido en Paris desde 1885, desdel moviment de Porto Alegre- pero ninde cuya fecha, con el tedio y desengaños gú no se'n recorda d'ell aqui. sufridos al contacto de los progresistas y El discurs conservador que esta tan otros republicanos españoles; con lo obben representat per I'al4egat del general servado en el partido radical y socialista Pastor -pero que els jutges del procés francés, después de haber tomado parte i els defensors no el van poder tenir a la en infinidad de congresos de socialistas, ma, no el van comentar- va pesar en el demócratas, asistiendo a las luchas de procés perque va fer que tant el capita los jefes socialistas y leido la prensa que general com, a Madrid, el Govern ratifise titula defensora de los derechos del qués el consell de guerra, pero. en canvi, pueblo. llegó a convencerse de que el no van ser arguments que servissin duúnico camino que puede conducir a la re- rant el procés. La revisió reduida del judidención de los que sufren y a un verdaci sumari no incloia I'al,legat de defensa dero estado social, es la instrucción de la d'aquell senzill capita -que va tenir proclase obrera". Aquests dies, i aixo contriblemes tota la vida- Francesc Galcerán buiria a I'anomalia que Ferrer i Guardia i Ferrer. Els arguments de I'auditor eren no sigui prou reconegut socialment, ni els dels estaments conseniadors, els que políticament com hauria de ser a casa ells volien sentir, pero van ser un autentic nostra -és el pedagog universal més boomerang que la historia ha tornat en gran que tenim a Catalunya i, en canvi no contra d'ells. En efecte, el discurs ple és conegut- hi ha qui escriu a diaris pod'odi, de fanatisme i d'integrisme, d'aquell pulars. concretament al diari de la Fedegeneral ultradreta subratlla totes aquesració d'Associacions de veins de Barcelo- tes caracteristiques de que se I'acusa inna que Ferrer treballava al marge de la justament: tenacitat, forqa de convicció, classe treballadores, p e r a les classes eficacia emprenedora, optimisme. conmitges i altres, que no era un educador fianca en la humanitat. en el poder de la popular, quan el gran encert de Ferrer i raó critica, defensa de la llibertat indiviGuardia és que no va ser un teóric -va dual. del criteri personal, defensa de la escriure poquissim- sinó un home d'acjusticia social. El passat socialment revoció i que va concitar moltes iniciatives lucionari i pedagogicament Iliurepensador i va crear a Catalunya i a Espanya un fede Ferrer era un simbol a abatre. Es volia

vacunar la societat catalana, motor de ideologia propia, compromes en intents I'espanyola, i rnirall de I'europea en de magnicidi... Enfront d'aixo adduiré alaquells rnoments, per tal que la seva gunes idees, algunes del propi pedagog, classe obrera no s'organitzés corn acaba a partir d'uns escrits inedits localitzats als fent-ho. Es tractava de tallar com fos els arxius de la Universitat de San Diego, ponts d'unió entre sindicalistes i republii altres de persones que parlen d'ell. cans, com ho era Ferrer. Pero la jugada Aquests escrits estan datats entre va fallar. Politicament Antonio Maura, el 1901 i 1909, algun potser de just abans lider conservador no va tornar mai més a que fos prés 1'1 de setembre de 1909 -va ser el que havia estat. A intenser detinaut < ouan , 100 anys vista una part tava escapar a Alella, La de~epciópolítica de la historiografia catahavia estat refugiat en es converteix en lana i espanyola torna a un zulo de la seva casa Optimismepedaghic de Mas Germinal. Ferpresentar Ferrer i Guardia com una persona no rer reflexiona sobre la honorable, corn un petarder. En primer seva trajectoria de conspirador polític, lloc se'l presenta com un intel4ectual med'educador autodidacte. maco, republica, diocre i un pedagog de segona (oblidant de delegat socialista, de pedagog, d'edila vinculacio entre I'Escola Moderna i les tor racionalista, i és molt conscient que el escoles Iligades al moviment obrer: no paradigma educatiu que ha creat és molt només a Catalunya, arreu del mon hi ha original. Per exemple, la seva pedagogia experiencies semblants, des de Rússia incorpora rnolts elernents de I'escola nofins a Mexic passant per Arnerica). Se'l va. De fet, és el primer pedagog de I'espresenta com un polític nihilista. partidari cola nova a Catalunya, abans que Pau de la revolució per la revolució, cense Vila q u e va ser deixeble seu- que des-

56 25

26

prés en diu pestes, o que Alexandre Gali, recapacitat sobre els fets de 1909 i que o Joan Bardina. El1 es conscient de la im- estiguin a I'alcada del que va dir Joan Maragall. Persones tan autoritzades com portancia que té el seu sistema i de fet el naturalista professor universitari Odón en el1 la decepció política es converteix en optimisme pedagogic. "Sólo a la jude Buen va dir : "no obstante no crei nunventud, aunque a toda edad se puede ser ca que Ferrer tuviera conocimiento del joven, le incumbe lanzarse con el brío del atentado de Morral ni intervención en el entusiasmo hacia los nuevos horizontes desarrollo de los acontecimientos de la llamada semana sangrienta". Estava cenque abarcarán los tiempos modernos.

Pero quién se preotrat en I'educació racupa para que su alHi havia contacte intel-lectual cional i seguia els ma creciera al comconseils d'Anselm0 entre Ferrer i Joan Maragall Lorenzo quan diu: "lo pás de su desarrollo fisico. LHabra progreque requiere todo sado esta juventud en sus conceptos viideal aplicable a la humanidad es ser pertales cuando el mundo la llame en su defecto y absolutamente racional, la cualifensa? Haran el bien por el bien, sin dad que considero más eminente en todo recompensas ilusorias..." Una pedagogia propagandista es la persuasión, a mi no que manifesta un racionalisme militant, hay quien me apee de que el que perconvencut. "Al fin y al cabo no creo que suade y no el que obliga es el verdadero pueda negar que Santo Tomás de Aquino apóstol anarquista". no fuera, a mi juicio, muy cerca de nuesHi havia contacte intel.lectual entre tro racionalismo, además su lógica es toFerrer i Joan Maragall, almenys en el tal, pero sus premisas sugeridas por las sentit que es citat per Ferrer en un penescrituras son completamente falsas... sament sobre la joventut. "¿El impulso regenerador en la estancada educación ac¿Y si llegara el tiempo después de nuestra eficaz lucha impávida cuando la igletual dará de si? Quiero convertir a la sia por fin se aviniera a devolver al cesar juventud, en buenos navegantes tal como lo que es del césar, es decir dar el respe- aconseja Joan Maragall, siempre las veto y el acatamiento que se debe al conolas tendidas del cielo al mar transparente cimiento científico?" Ell no parla de dessiempre alrededor las olas moviéndose truir I'església, de cremar-la, sino eternamente. Adiós playas, adiós tierras, d'intentar convencer. Hi ha hagut molt po- ni pienses si tornarás que no se acaba tu ca autocritica per part de I'Església católi- viaje ni se acabara jamás" És la traducció ca respecte al paper que va jugar. Hi ha del conegut poema "Excelsior" de Joan molt pocs autors i historiadors que hagin Maragal'

1 b

Homenatge a Ferrer i Guardia Saló de Cent Jordi Hereu Alcalde de Barcelona Voldria agrair en nom de la truir el seu futur. De manera que esiem en plena celebració de corporació, de tot I'Ajuntament, la música, els poemes i tots i I'any Cerda. Cerda també va ser cadascun dels discursos que algú que va ser bastant ignorat en el seu moment. Combatut en s'han fet en aquest homenatge.

Aquesta Barcelona que hagués vida i oblidat en mort. Barcelona hagut de ser del perdó, en tot esta recuperant parl de la seva cas no sera la Barcelona de memoria. L'impuls de transforI'oblit. Aquest acte amb repremació va venir lligat a idees de sentants de la ciutat en aquest progrés, de transformació social, era impossible dissenyar nova magnific Saló de cent s'ha d'entendre com I'expressió que Barciutat sense els ideals d'emancicelona no pot ser mai la Barcepació social, de llibertat i d'iguallona de I'oblit. Cal seguir posant aquesta tat. Ell va néixer aquel1 any i al cap de 50 figura en la memoria. Si el1 deia "mentre anys era afusellat per aquesta ciutat que, la rneva obra visqui, que importa la meva com sempre, ha expressat una societat mort", doncs la seva obra s'ha de contiviva, una societat apassionada, dinamita, nuar. Entenc que una part de la seva de canvi, pero no una societat on hi ha obra s'haura expressat si aquest mati en hagut unanimitats. Ho dic perquh estem el fossar on el van afusellar estava ple de celebrant el centenari de moltes institunens i nenes de les escoles que porten el cions, Son institucions que van néixer seu nom. Els mernbres de I'Ajuntament i tenen el reflex en veritables meravelles de Barcelona, i jo d'aquesta ciutat. rnateix com alcalÉSimmssible dissenvar ES el reflex d'una de, aquests anys ciutat que va canuna nova riiitat c n n c m - . ¡Anal@ v....... ""m."" m. m.-. ens- esta tocant ce-~~~ - viar molt, que la d'emancipació lebrar aquí mateix i revolució industrial en molts indrets de la va canviar molt, la ciutat el centenari de moltes instituque va fer néixer moltes idees. Moltes cions, de molts edificis que es van consenergies, pero que és cert que en els truir en la Barcelona de principis de seseus inicis també tenia el conflicte social. gle. Voldria fer esment que Francesc D'aixo sovint ens n'oblidem. ModernitzaFerrer i Guardia va neixer al 1859 i cions en un context d'una ciutat que vivia aquest any la Ciutat tambe vol celebrar i patia les contradiccions d'una societat que fa 150 anys Barcelona va tirar aterra en canvi i en plena revolució industrial, les muralles i es va plantejar com consque volia dir tambe rnoltes desigualtats

.

m ..

~

~

i tarnbé volia dir rnoltes acumulacions de

sentim més orgullosos. ES una ciutat que va apostar per I'educació. Iliure, pública, capital en alguns llocs que s'invertien en laica, com a instrurnent per generar oporaltres. Aixo també és Barcelona, que no tunitats. Va ser una de les apostes que al es només Francesc Ferrer i Guardia, llarg del temps, quan hi ha hagut la Iliberpero Barcelona és també el que Frantat per poder-ho expressar, ho ha fet. Ha cesc Ferrer i Guardia va representar. I en va fer a principis de segle, ho va fer en aquest sentit és el que us vull expressar.

Barcelona té el costum de posar noms els anys 20, en els anys 30, i després enrnig del franquisme ho d'espais públics de perUna escola: va fer en els anys 60. sones que considerem que han estat imporaqUeSta intuició I aqui tenim magnífiques persones que pertants, que els has resés molt barcelonina sonifiquen aquesta etapectat, que els has estipa. L'educació com a mat, que els has instrument d'alliberament social i persoadmirat i Barcelona tindra un espaí on hi nal. La lluita contra la ignorancia, el metoposarern el nom de Francesc Ferrer i de racional, el respecte per la llibertat IliGuardia. Perque, si no I'ha tingut fins ara, és de justicia que el tingui. Vull expressar gada a la responsabilitat. Tot aixo son valors que vull afirmar són molt i molt que Ferrer, el més revolucionari que va barcelonins. Per aixo avui li ret homenatfer, va ser fundar I'Escola Moderna. Hage a una persona que entre altres coses via fet política, havia estat amb els republicans progressistes pero en un cert moi sobretot va ser un pedagog que va rnent va dir: aquí el mes revolucionari creure que I'educació ens faria millors i més Iliures- Aixo traduit al 2009 vol dir que puc fer és apostar perque a partir de I'educació puguem transformar la societreballar per una educació per a tots, per tat. De manera que va fer I'acte mes reuna educació de qualitat. Vull agrair la volucionari de la seva vida i aquesta inpromoció d'aquest homenatge a la Funtuició es molt barcelonina. Ja a principis dació Ferrer i Guardia, a tot el Moviment de segle es va entendre que, com a ciuLaic i Progressista que impulsa projectes d'educació en el Ileure, els vull agrair el tat, si volia construir una millor ciutat havia de construir la ciutat educadora en treball que fan de construcció d'aquesta termes mes moderns. Per aixó, sense ciutat a partir de la construcció d'una soque ningú li encomanés va iniciar una de cietat millor. Ell expressava ara i aqui vales més velles tradicions i de la que ens lors que son universals

1 b

Txus Sanz

Vicenq Molina Espai de Llibertat Txus Sanz és socioleg.

Analista de I'lnstitut d'Analisi Social i Polítiques Públiques.

Expert en política de joventut. Doctorand a I'lnstitut de Ciencias Sociais de la Universitat de Lisboa

- Espanya iPortugal s'assem-

rats o les persones emprenedoblen, es diferencien.. . en que? res acaben rnarxant fora. S'esti- ES molt difícil parlar de dima que hi ha uns cinc milions ferencies o semblantes sense de poftLgJesos vivint a I'estrancaure en genera barions o 10aer mentre qre a Portuga en pics. esd de la meva experienGiurien uns onze milions. cia, podria dir, per exemple, que Aquesta malenconia o "saudala principal diferencia es troba de", tan tipicament portuguesa, en el taranna. Els espanyols crec que té a veure amb una sorn més expressius i optimiscerta concepció mítica del seu tes, mentre que els portuguesos passat. Portugal va gaudir d'una son més aviat melancolics i trisposició internacional central, als tos. El pessimisme funciona com la profe- segles xv i xvi, com a conseqüencia del cia que s'autocompleix, és a dir, que seu poder maritim i comercial. Van obrir quan es pensa que les coses aniran marutes comercials amb Africa i Asia. aixi larnent es posen les condicions perque, com importants colonies al sud d'Africa finalment, acabin anant malament. Aixi, i a I'America del sud. El cert es que tinc he vist una certa acceptació la sensació que els portuguesos s'enyoi acomodament de la societat portuguesa ren d'aquest "passat gloriós", i mes quan veuenqueen a unes condicions de vida no Quan es pensa que les coses aniran l'actualitat apareigaire eSPeranca- malament es posen les condicions per- Xen a la cua de dores. En genetots els indicaque acabin anant malament ral, critiquen molt dors europeus de desenvolupament la seva situació de desavantatge -per exemple, en relao qualitat de vida. Aixo fa que visquin, seció arnb la resta dels paisos europeusgons corn, mirant més cap al passat que pero tampoc no veig que facin res per mi- cap al futur. Ara be, ja deia que és molt llorar... De fet, els joves més ben prepadifícil generalitzar...

I m-1

56 29

peri espanyol de Felip II. pero s'aplica a Com s'explica I'allunyament moltes altres realitats. Els espanyols te-o el desconeixement- tradicional entre nim a Portugal una imatge de ser arroambdues societats?

- Jo diria que el desconeixement és més gants. egolatres, i caminar sempre amb aire de suficiencia. De fet, hi ha nombroaviat dels espanyols envers els portuguesos. Els portuguesos coneixen molt millor sos acudits sobre espanyols que ens retraten d'aquesta forma.

Espanya que no pas a la inversa. De fet, Portugal té una certa dependencia economica d'Espanya i sempre utilitzen - L'antiespanyolisme continua sent un tret caracteristic de la dreta portuguesa?

Espanya com a referent a I'hora de fer - En les darreres comoaracions. La pres'encia cultural eleccions legislatiEls espanyols tenim a Portugal ves dreta va d7Esoanva ~, , es una imatge de ser arrogants, tornar a utilitzar molt superior i, arguments de fet, és molt egolatres, i amb aire de suficiencia més facil trobar antiespanyolistes en la seva camportuguesos que entenguin i parlin I'espanyol que no pas panya electoral. La candidata del Partit Social-democrata -que, malgrat el nom, espanyols que entenguin i parlin el portués un partit de centre-dreta- Manuela gues. A nivel1 comercial, moltes empreses entenen que la Península Iberica és Ferreira Leite. es va manifestar en contra un únic mercat i, de fet. només quan vaig de I'arribada de I'AVE a Lisboa amb unes anar a viure a Portugal em vaig adonar paraules forca explicites: "Nosaltres no que hi ha multitud d'articles que s'etiquesom una provincia d'Espanyan. Aquestes ten alhora en espanyol i en portugues. La declaracions. que pretenien estimular el pregunta, més aviat, seria que fa que nacionalisme portugués. van ser molt criEspanya visqui d'esquenes a Portugal. ticades, tant per la dreta com per I'esquerra, i es van mostrar com una pesPodria aventurar una hipotesi en clau historica. La idea franquista que Espanya sima estrategia electoral. Finalment, el Partit Socialista va tornar a guanyar les podria desenvolupar-se per ella mateixa. cense necessitat de mirar cap a enfora eleccions. Cada ceri temps es torna a obrir el debat sobre la relació de Portugal (que era, a més. una justificació precisament per evitar que la gent conegués alamb Espanya. Recordo una certa polemitres realitats) va provocar un ceri aillaca quan José Saramago va tornar a planment. Quan es va trencar, les persones tejar la construcció d'una federació iberivan voler coneixer els llocs on es vivia ca que integrés Espanya i Portugal en millor que aquí, així que les mirades es una mateixa estructura política de caracter federal. En aquella ocasió, un diari va van adreqar cap al centre i el nord d'Europa, deixant Portugal en una posició republicar una enquesta en la qual s'afirmava que una tercera part dels portuguesidual. sos estarien a favor d'una unió amb EsD'altra banda, els espanyols, en general, panya. Les raons no sé si serien més tenim molta mala fama a Portugal. Hi ha aviat politiques -per convicció ideologiun dita portuguesa que afirma que "de Espanha, nem bom vento nem bom caca-, més aviat economiques -per aspirar a la qualitat del vida dels espanyols-, o si samento". el que vol dir. més o menys, era una expressió de rebuig al govern i a que no es pot esperar res de bo dels esles institucions democratiques. Sobre les panyols. La dita podria fer referencia al matrimoni entre el Rei Don Manuel i la in- raons ideologiques, cal dir que la idea fanta Maria d'Aragó i Castella, que va d'una Iberia federal tenia molts seguidors acabar amb I'annexió de Portugal a I'lmja des de finals del segle xix. Darrera-

-

~

.

ment he conegut I'estreta relació que hi s'ha mantingut en I'ortodoxia marxista-lehavia entre SebastiSo de Magalháes Lininista. El portugues va ser un dels parma. un dels federalistes portuguesos rnés tits que no va acceptar el model d'euroinfluents de finals del segle xix i cocornunisrne, en els debats que es van rnenqarnents del segle xx i el catala Saproduir arreu de I'Europa occidental en las Anton. que formava part del patronat els anys 70. En teoria, I'eurocomunisme de I'Escola Moderna. Quan Sararnago defensava I'adaptació del cornunisme al planteja la idea d'una federació Iberica, el context de la socialdemocracia, defenque fa es recollir un testirnoni que ve de sant la concurrencia dels partits comunismolt Iluny. D'altra banda, sobre les raons tes en les eleccions i abandonant idees economiques, el cert es que, malgrat que com la revolució de classe o la dictadura sigui molt petit, del proletariat. La I'Estat de benestar El Pattit Comunista paradoxa és que espanyoi és millor tots eis partits que encara té una forca considerable que el portugues. van optar per la El salari minirn a via de I'eurocomuEspanya és un 30% superior al de Portunisrne. com el frances, I'italia o I'espagal i els serveis públics educatius i saninyol, han acabat en situacions gairebé taris són relativament rnillors a Espanya. residuals, mentre que els que van manteAixi, no és d'estanyar que molts portunir-se en I'ortodoxia, com el portugues, guesos vegin en la unió amb Espanya han mantingut un cert suport social i elecuna oportunitat de millorar la seva qualitoral. Ara be, en els darrers anys ha apatat de vida. Finalment, també es veritat regut un nou partit politic en el panorama. que els portuguesos estan molt desenciEs tracta del "Bloco de Esquerda", que és sats i es mostren defraudats per les seuna barreja de sectors rnolt diversos, i ves institucions politiques. Davant que pretén ocupar I'arnpli espai que hi ha d'aquest panorama, la unió amb Espanya entre el partit comunista i el partit sociaes considera com una fugida endavant. lista. Els cornunistes mai no han volgut pactar amb els socialistes (als quals con- 1 com veus I'esquerra a Portugal? sideren com un partit de centre-dreta), - L'esquerra portuguesa té una caractepero podria ser que aquest nou partit, el ristica singular. que és el fet que el Partit Bloco, pugués desenvolupar un cert paComunista encara té una forqa consideper de frontissa cap a I'esquerra, si és rable. Obtenen al voltant d'un 10% dels que accepten pactar amb el partit sociavots a les eleccions generals i compten lista, evitant aixi que hi poguessin haver amb alcaldies de ciutats importants. Crec governs de dreta. Aquesta posició equique el portugues deu ser el partit cornudistant entre els comunistes i els socialisnista de I'Europa occidental que tes. els ha fet créixer electoralment, ja simillor ha resistit en les gui perque rebien vot Útil d'antics darreres decades. votants cornunistes o perSegurament, una que rebien vot critic d'ande les raons és el , tics votants sociapaper protagonista .... listes. El cas és que va tenir durant : que en les dala revolució d'Abril del 74, que va acabar amb el salazarisrne. L'allil guany el BIOtra. paradoxal1. f U O co, per prlmer rnent, és que cop, ha supe-

6

56 31

rat en vots al partit comunista. Ara bé, trals, fins al punt de resultar, per a un obtambé s'ha de dir que I'abstenció va Se~adorextern. ridicules. Per exemple, ser del 40%! Aquesta preocupació que els rectors tenen un vestit de gala que tenim a Catalunya sobre la desafecció han d'utilitzar en els actes institucionals. democratica és aplicable també a El de la Universitat de Coimbra es un Portugal. A les eleccions europees de vestit medieval. Llavors, assistir a I'acte 2009 I'abstenció va ser del 63%. d'inauguració del curs academic es com A més de la vessant institucional, podem anar a una festa de disfresses! També te. parlar també de nen rituals d'iniciaI'organització social ció dels nous alum.

A Espanya hi ha el doble de I'esquerra. En nes, coneguts com de joves que arriben aquest sentit, els a "praxe", en els sindicats portuquea la que a Portugal se'ls fa Dassar sos es mantenén per situacions d'huforts, pero, en canvi, no hi ha una gran miliació. Els sectors progressistes s'opoxarxa associativa. Els indicadors d'assosen cada any a la "praxe", pero aquesta ciacionisme a Portugal són dels més baies manté any rere any. A Coimbra també xos de la UE, a I'alcada dels espanyols. existeixen Ilars d'estudiants que són conegudes com a "Repúbliques", que fun- Model universitari a Portugal: semblan- cionen alhora com a residencia d'estuces idiferencies? diants i com a centres culturals, de - Una primera diferencia és que a Espa- reflexió, oci i debat. El sistema portugues nya hi ha el doble de joves que arriben a dóna molta responsabilitat als alumnes, la universitat que a Portugal. S'estima potser perque segueixen un rnodel que un 40% dels joves espanyols comen- angles i no el paternalista model frances, ten estudis universitaris. mentre que a que és el que s'aplica aquí. Després, una Portugal aquest percentatge es redueix última diferencia que destacaria és que la fins al 20%. Aixo fa que els estudis unipresencia de I'idioma angles és molt freversitaris tinguin a Portugal un més gran qüent a les facultats. Els alumnes tenen valor i reconeixement social i que siguin, un més gran coneixement i domini de d'altra banda, un mecanisrne molt més I'angles que a Espanya o a Catalunya: un efectiu de distinció. Desconec la xifra nombre important de llibres a les biblioteexacta, pero intueixo que deuen haver ques són edicions en idiomes diferents al molts pocs fills d'obrers a la universitat portugues, i és freqüent que els investiportuguesa. Llavors, dit aixo, el model és gador~publiquin els seus treballs en similar a I'espanyol, ates que hi ha una angles o que es convidi a professors escerta homogeneització a partir de I'adoptrangers. I no es pot dir que aixo sigui ció del Pla Bolonya. Hi hauria, tanmateix, conseqüencia de que el portugues sigui altres diferencies. Per exemple, hi ha una un idioma poc parlat; hi ha més persones gran tradició d'Associacions Academial món que parlen portugues que frances ques, que són organismes d'interlocució o alemany. dels estudiants amb les estructures universitaries i que regulen la vida social a - Ma. Aurelia Capmany es demanava s i les universitats (organitzen tota mena la loventut era una nova classe.. . Veient d'activitats). Tambe hi ha molta tradicio les dificultats d'emancipació que tenen de tunes universitaries, a I'igual que pasels joves aquí, que et sembla aquest sa a les universitats de la part occidental plantejament? d'Espanya. A la Universitat de Coimbra, - Hi ha altres personatges, com José que és una de les més antigues d'EuroLuis Aranguren o el propi Ortega y Gaspa. mantenen moltes tradicions ancesset que opinaven que la joventut havia de

56 33

de la condició de ciutadania i I'exercici considerar-se com un conjunt homogeni dels drets politics, la inclusió en la comude persones. En el moment en que escrinitat i la participació en la gestió de I'esvia Maria Aurelia Capmany el debat era pai public. saber si el reemplaqament generacional Malauradament, quan es parla d'emanciseria el motor del canvi social (o si ho sepació juvenil s'acostuma a prendre com a ria la lluita de classes). Ara, considerar la criteri I'emancipació residencial i no es joventut com una categoria homogenia presta prou atenció a la resta de dimenno seria el més apropiat. Hi ha molt disions.

De fet, tot esta Iligat.

Que els joves verses formes d'entendre la joventut i de cop surtin cada "ser iove". En més tard de casa I'exemple de Cemancipació es un procés dels pares, que I'emancipació d'adquisició d'autonomia i, per tant, de pateixin la preca. sabem. per responsabilitat i de Ilibertat. rietat laboral, que exemple, que no s'allarguin els ititotes ies neraris formatius. que es tinguin menys nes comparteixen les mateixes dificultats. fills i més tard, que es busqui autenticitat Les diferents oportunitats que els joves i autonomia en els espais d'oci, ja que no tenen per emancipar-se continuen depepoden gaudir-ne en altres espais. que es nent de la seva posició de classe (i de la mostrin desinteressats i desconfiats en la posició de classe de les seves respectipolitica... és tot part del mateix fenomen. ves families). L'actual situació de crisi ha agreujat aquestes diferencies. Si be po- El problema fonamental és el preu dels dia semblar que la joventut transcendia habitatges. com a conseqüencia de I'esles diferencies de classe social, pel fet peculació financera en el sector immobique els joves s'homogeneitzaven en les liar;? ¿O h i ha algun factor cultural -o anpractiques culturals i d'oci, la veritat és tropologic- molt propi del món que la crisi ha posat al descobert les mediterrani? enormes diferencies socioeconomiqes - L'increment del preu dels habitatges es que existeixen entre diferents col.lectius una part important del problema. El Conde joves. Els joves sense estudis i amb sejo de la Juventud de Espaiia va crear ocupacions poc qualificades són els que el Observatorio Joven de Vivienda per estan patint amb més cruesa la crisi monitoritzar I'evolució de I'esforq que els economica, i és en aquest sector (i espejoves havien de fer per adquirir un habicialment entre les dones) on es concentatge i, de forma consistent. demostraven tra I'atur i el risc d'exclusió. que una persona jove de menys de 25 anys a Barcelona, si volia comprar un ha-Que entens per emancipació juvenil? bitatge, hi havia de dedicar més del - Aquest és un concepte molt complex.

100% del seu sou. cosa que es, IogicaPer a mi, és un procés d'adquisició d'aument, impossible. Les causes d'aquest intonomia i, per tant, de responsabilitat i de crement són diverses. Per un costat, hi Ilibertat. L'emancipació es pot aplicar a ha elements purament demografics. El fet moltes esferes de la vida pero, en el senque la generació del baby-boom. la mes tit restrictiu que assurneix quan I'assonombrosa de la historia. arribés a I'edat ciem a la joventut, compta amb diferents de buscar pis va estimular la demanda i, dimensions, com ara la residencial -sortir per tant, va estirar amunt els preus: Hi de la llar familiar-, I'economica -aconsehavia molts joves buscant pis. La demanguir independencia economica, normalda també va pujar com a conseqüencia ment mitjanqant el treball remunerat-, la de I'especulació, cosa que també va ajufamiliar -constituir una nova familia-, o la dar a incrementar els preus. A aixo va política -que té a veure amb I'assumpció

persa-

ajudar la davallada de I'interes hipotecari, posats a triar, ja que s'ha de pagar gaireque feia que la quota mensual a pagar bé el mateix cada mes, els joves preferei. d'hipoteca fos similar al que s'havia de xen hipotecar-se. La facilitat per aconsepagar de Iloguer. La gent, com és natural, guir una hipoteca en els darrers anys va si havia de pagar el mateix, preferia cominflacionar els preus dels habitatges i prar. 1, tot plegat. amb I'expectativa que la aquesta ha estat una de les causes de la inversió en habitatge era sempre rendi"bombolla". Ara, amb la crisi, tot ha canble, doncs no havia passat mai que els viat. Per una banda, hi ha molts joves oreus deis habitataue no ooden Dages baixessin.

Qar la qlota hiboTenir un important parc D'altra banda, les tecaria i que no d'habitatge protegit és politiques públitroben compradors ques van permetre una mesura de control de preus pei seu pis i, per la creació de la I'altra, les condibombolla immobiliaria. Si poguéssiu veucions per aconseguir una hipoteca s'han re les grafiques d'increment dels preus endurit, cosa que dificulta encara més de I'habitatge i les de la relació entre haI'emancipació residencial. Perque us feu bitatge lliure i habitatge protegit se us pouna idea, el lloguer social a Espanya es sarien els cabells de punta. Durant el gosituaria al voltant del 2%, mentre que a vern d'Aznar la promoció d'habitatge Alemanya estaria prop del 25%. Aquesta protegit va ser gairebé testimonial. Tenir seria una altra de les diferencies envers un important parc d'habitatge protegit és els paisos europeus de referencia. i és una mesura de control de preus, ja que que I'Estat de benestar aqui esta subestira a la baixa el preu de I'habitatge Iliu- desenvolupat i, per tant, existeixen re. Aqui, aquest recurs no es va pas utilit- menys mesures de protecció dels col.leczar. tius de persones més fragils, entre els Despres, efectivament, ens podem prequals es troben els joves -i sobretot les guntar si hi ha algun element cultural que dones joves. expliqui perque als paisos del sud d'EuEn els darrers anys, les manifestes difiropa hi ha una més gran preferencia per cultats d'accés a I'habitatge de molts jola propietat i que, en canvi, en els paisos ves espanyols han provocat I'adopció de del centre i nord d'Europa destaqui el mesures polítiques, com seria el cas de model del Iloguer. la renda basica d'emancipació. Aquesta mesura consisteix a donar als joves 210 - Quins són els trets diferencials mes sigeuros mensuals, durant un nificatius amb la resta d'Europa? periode limitat d'anys, per -í) - Si parlem d'habitatge, la principal ajudar-los a pagar el Ilodiferencia la trobaríem en I'escassa . guer del pis. Les consedimensió que a Espanya té el parc qüencies d'aquestes ajupúblic d'habitatge i la més gran des directes són. pero, q .I ?~! perverses, ja que els preferencia dels joves espanyols per tenir habitatges en propietat.

II propietaris aprofiten per Aixo, com deia abans, son dues pujar els preus dels Ilo-. cares de la mateixa >\# guers, cosa que provoca I :, - u ' que els que no reben moneda. Com que I i t-,.

-. hi ha poc lloguer I'ajuda hagin de fer un públic, els preus -" -;*; T. ..?. . ' .* &y, -, . esforc encara més dels Iloguers r; . . gran. El que hauria de s'equiparen als fer el govern es cons&! ; .

--~ ?tkT=.. r.? truir pisos protegits, de compra i,

2 ' '".?'$a ., a ~

-

.,.

+

-

1.1.

-

I F

~

~~

~

f

56 35

- Quines són les mancances més evidents, tanta Catalunya mrn a Espanya?

-Si parlem de polítiques de joventut. la - Una política de joventut, té més a veure principal mancanca és el seu escas deamb politiques socials ieconomiques o senvolupament i la dificultat que les amb educació icultura? qüestions juvenils tenen per incorporar-se a I'agenda política. Hi deu haver pocs - Doncs té a veure arnb totes, ja que la joventut cal entendre-la de forma integral. ambits de les polítiques socials on hi hagi Ara bé, cal definir tanta reflexió El lloguer social a Espanya be que entenem i investigació i que. per "joventut" i en canvi, tot I'esés de .prop . del 2%, mentre que a quin es el paper forC no es reflecteiAlemanya estaria prop del 25% xi en el desenvoluque atribuim a les politiques que pament d'unec afecten els joves. Per exemple, si partim politiques ambicioses de joventut. A Cade la idea que la joventut és un procés talunya, per exemple, la Secretaría de Jode transició a la vida adulta, llavors les ventut ha passat d'estar vinculada a Prepolitiques públiques han d'afavorir I'obsidencia a formar part del Departament tenció d'autonomia, centrant-se en prod'Acció Social i Ciutadania. cosa que sigporcionar millors oportunitats d'emancipa- nifica una evident degradació. Des del punt legislatiu, fa temps que es parla ció. En aquest cas, les polítiques de d'una eventual llei de Polítiques de Jojoventut haurien de gravitar sobre aspectes socials i economics, com la formació, ventut, pero sembla que no avanca. TamI'ocupació, I'habitatge o les polítiques de bé, cal estar amatents a I'elaboració de conciliació familiar. En canvi, si partim de proper Pla Nacional de Joventut. que s'aprovara el proper any. la premissa que la joventut és una etapa genuina de la vida, la idolatrem i pensem que hem d'oferir als joves condicions per- - Que és el que proposaries als actuals que gaudeixin al maxim el fet de "ser jogestors de les administracions? ve", Ilavors probablement donarem més - Durant molts anys. una gran pari de les institucions públiques han parlat més de importancia a les qüestions culturals, arla joventut com a problema que no pas tístiques i d'oci. En el primer dels casos, s'entendria que el retard de I'emancipació dels problemes dels joves. Aixo és una evidencia més de la separació entre els és un problema i que cal facilitar als joves la inserció social i I'exercici de la plejoves i les administracions. En general, na autonomia; en el segon, el retard en diria que els gestors haurien de ser més I'emancipació justificaria precisament la sensibles a les preocupacions dels joves, concepció de la joventut com a una etapa consultar-los més i entendre que els progenuina de la vida, es potenciaria la difeblemes de la joventut són problernes de primer ordre, que mereixen politiques de renci'ació entre els joves i els adults mitmolt mes abast. Hem sentit molt el tópic janqant la segregació d'espais i formes culturals i d'oci. i es convidaria els joves que els joves son el futur. es mentida: són part del present; i el futur sera molt a viure en la paradoxa de ser precaris, més fosc si no ens ocupem ara d'incorpopero alhora feliqos. Generalitzant molt, rar les seves necessitats a les prioritats podríem dir que hi ha un rnodeide politiques d'emancipació, que aposten per públiques. transformar la realitat i un model de politi- Quin és el principal problema d'un jove, ques d"'afirmaci0 que tendeixen a adapavui, en aquesta societat? Com es pot tar-se a ella. Les millors polítiques dejotrobar una solució? ventut han d'integrar els dos models.

amb preus raonables. per estirar la resta del mercat a la baixa.

- Ja deia que és molt difícil generalitzar, tat tan canviant. creuen que no val la peja que aqui hi hauríem d'incloure variana planificar el seu futur. De retruc, ens bles com la posició social, el nivel1 d'estu- trobem amb tota una generació sense dis, la renda familiar. I'edat. el genere, idea de futur, instal.lats en la precarietat, I'etnia o el país d'origen. Les enquestes facilment controlable i manipulable per que es fan als joves mostren que, en terpart dels poderosos. me mig, les seves principals preocupacions són el treball i I'accés a I'habitatge.

- Quin valor atorgues a I'associacionisme Aquestes dues priorijuvenil? 1 a la formació tats s'han mantingut en el lleure?

Els joves són el futur. estables en el temps, - Davant una societat fins i tot abans de I'esÉS rnentida: creixentment individuas Ó part ~ del pre~ent clat de la crisi. La prelista i desestructurada. carietat laboral afecta on les persones estromolt especialment les ben cada cop més aipersones joves. Es dóna la paradoxa de Ilades, indefenses i soles, I'associacionistenir la generació de joves més formada me és un mitja ideal per establir Ilacos de de la historia i que aquest capital formatiu cooperació i confianca, prendre consciens'estigui malbaratant en contractes preca- cia ciutadana i "donar poder" als joves. ris i que requereixen menys formació de Que sapiguem, I'associacionisme 6s la la que els joves tenen. Aixo genera molta millor escola de participació que existeix. frustració. Les dificultats per trobar una A més, tenir una xarxa associativa estafeina amb condicions raonables fan que ble i solida és una garantía de qualitat molts joves allarguin els seus itineraris democratica, no solament per la capacitat formatius, cosa que provoca un retard en que I'associacionisme té per projectar la I'assumpció d'autonomía economica i un participació dels ciutadans sinó també increment de la sobreformació. D'altra per la funció de control que les associabanda, els joves també viuen la paradoxa cions fan dels governs. d'haver de combinar una situació social i L'associacionisrne educatiu, a més, aporeconomica gens favorable amb la preta un element cabdal, que és I'exemple sumpció que la joventut és la millor etapa d'amor i de compromís que els joves esde la vida, que no és més que la projectan donant a milers d'infants. Les admició per part dels adults d'una visió roman- nistracions públiques haurien de cuidar tica de la seva propia joventut. Si ens especialment els joves associats, recolcreiem que la joventut és la rnillor etapa zant-los al maxim, ja que aquests són un de la vida, la conseqüencia directa és no exemple de les virtuts civiques que son voler deixar de ser jove ... I si entenem la essencials en la construcció d'una sociejoventut com a etapa de transició i intetat plenament democratica i Iliure. gració social... Llavors, el que fem és perpetuar una condició juvenil que es carac- Que cal ferper impulsarla partinpació teritza per la precarietat, la marginalitat, juvenil? la indefinició i el risc. Els joves viuen al dia perque, en una socie/." .. . .. --. . .- -

~,p'@

56 37

- Els joves actuals.. . ¿Són solidaris, compromesos, passotes, despreocupats, i gestors publics s'han pensat que el moegoistes, competitius, cooperadors.. . ? Tot del tradicional d'associacionisme estava obsolet i que els joves preferien participar aixo són tirallongues de topics, com sempre, pero et sembla que hi pot haver alde formes, diguern-ne, postmodernes. gun tret definitori que sigui prou majoritaS'obrien nous espais institucionals a la ri? participació o s'impulsaven "processos - Corn sempre, podem trobar de tot. Per participatius". El resultat ha estat, en a mi, si hagués de resumir-ho molt, diria molts cascos, desolador, ja que els joves que el que més no hi anaven ni utilitzaven aquests Cal tornar a construir defineix la joventut actual es que esnous canals. AlIlaqos de cooperació i solidaritat tan perduts, Els quns politics han referents dels paáprofi¡at per justifires ja no serveixen, la societat canvia a car-se arnb I'argument que si els joves no una velocitat mai vista. es fractura la idea volien participar. era problema dels joves. de comunitat, en un context on predomiNo han entes que la participació requena la banalitat, la incertesa. la soledat i el reix d'un procés d'aprenentatge, i que risc. Alguns joves, norrnalment els que oferir canals i espais de participació és tenen una situació social més acomodauna condició necessaria pero no suficient da, veuen tots aquests canvis corn una perque aquesta efectivarnent es produeioportunitat. La irnmensa rnajoria, tanrnaxi. L'associacionisrne és el millor model teix. ho viuen amb certa angoixa, rnalgrat que tenim per despertat en els joves la que puguin disfressar-la rnitjancant el voluntat de participar en la gestió de I'espai public, i adquirir les eines i les capaci- consum i I'oci. tats per poder fer-ho. L'evidencia també - Quin consell els donaries? ens diu que hi ha una correlació entre in- Hem de ser conscients que molts dels tegració social i participació publica. És problemes que vivim de forma individual una idea molt simple: la gent participa de són problemes col4ectius i que, per tant, les coses que considera propies, de les requereixen solucions col~lectives.El que quals se sent part. Aixi, mentre els joves cal es tornar a construir sentirnent de percontinuin en posicions socials rnarginals tinenca a una comunitat, aixi com Ilacos o residuals. no podem pas demanar-los de cooperació i solidaritat. Aquest podria que participin d'una societat que els maltracta. Hern de poder lligar la idea de par- ser un primer pas vers la recuperació del protagonisme social dels joves ticipació a la d'ernancipacio.

- En els darrers anys, molts politics

Vinaros 1870

Gemma Martin Fundació Ferrer i Guardia 1870, dos anys després de la revolucid de setembre de 1868 ("la Glorlosa'~,en el cordel Sexenni Democratic (1868-1874)...

En una epoca plena de possibilitats d'aprofundiment en les Ilibertats civils ien el respecte a la diversitat de les maneres d'entendre la vida, ens trobem amb algun exemple, no exempt de dificultats, que demostra com es pot. si es vol, ser fidel a la consci&ncia dels altres, especialment a la dels més febles, que son els infants. Va ser possible a Vinaros. a l 1870. Si encara no n'hem apres, en podem continuar aprenent Com sempre.

1870- Septiembre, 2.

Sesión extraordinaria del Ayuntamiento

En la villa de Vinaroz, a los dos días del mes de septiembre de mil ochocientos setenta. Reunido el Ayuntamiento popular de esta villa en sesión extraordinaria, que al efecto convocó y presidió el primer Alcalde D. Demetrio Ayguals a consecuencia de haberle manifestado el Regidor de dicha Corporación D. Cebastián Cavaller y Roso, comerciante que deseaba bautizar civilmente a una hija habida de legitimo matrimonio con Rafaela Pallarés, su esposa, que habia dado a luz a una niña a la una de la tarde del dia anterior, teniendo por abuelos paternos Sebastián Cavaller y Agustina Roso, y

por abuelos maternos Matias Pallarés y Bernarda Albeza, los primeros vecinos y naturales de la presente villa y los segundos de Peñarroya. porque no querían por ahora los expresados padres de la recién nacida imponerle ninguna clase de religión hasta tanto que ella misma cuando llegue a la edad del discernimiento elija de su motu propio la que más cuadre a sus inclinaciones; en su virtud fue bautizada bajo la religión de la humanidad por concedersele el artículo 21 de la Constitución, presentándose como padrinos o protectores D. Tadeo Banasco, patrón, vecino de esta villa y Dña. Maria Rosa Agramunt y Esteller, vecina de la misma, los cuales se obligaban a prestarla su más eficaz apoyo cuando lo necesitase y educarla en las teorías y buenas costumbres de la sana moral.

A la indicada niña se le ha puesto por nombre Emilia y registrada con dicho nombre en el libro civil de nacidos al número 249. Con el objeto pues de que conste para lo venidero y para lo que convenga a los interesados, se ha levantado la presente acta, firmándola el Sr. Alcalde Presidente y demás Concejales, que sirven al mismo tiempo como testigos de acto tan solemne y la matrona Dña. Bárbara Doménech, de que certifico. (Arxiu municipal de Vinaros; publicat a El diariet, Vinaros, 4-9-1999.)

1 b

56 39

Exposició

m

Acabes I'ESO, i ara que?

Has acabat I'Educació Secundaria Obligatoria.

El teu cami professional pot seguir itineraris diversos, i ara és el moment de decidir En aquesta exposició trobaras inforrnacio per ajudar-te a prendre aquesta decisió.

Tant si has aprovat I'ESO com si no, i sigui quina sigui la teva edat. tens moltes opcions.

Diputació Barcelona Més inforrnacio sobre aquesta exposició a www.diba.cat/plajove

Area d'lgualtat i Ciutadania

Laika: un aniversari oblidat

Ferran Escoda Periodista Aquest proppassat mes de Uns mesos abans de la fita cosnovembre s'ha escaigut un animonautica. el satei-iit Sputnik i versari que, potser. pera molts havia sorpres tothom per la sedels nostres lectors laics ha va eficacia. La "Guerra Freda" passat desapercebut, engreses trobava en un dels seus mocats com estem tots amb el cenments algids i els sovietics, anitenari del nostre Ferrer i Guarmats pels exits, van afanyar-se dia. El dia 3 del penúltim mes a construir I'Sputnik 2, ideat per de I'any 1957 va sortir disparada transportar tripulació a I'espai cap a I'espai la gosseta russa per primera vegada a la historia.

Laika, a bord de I'Sputnik 2, Nikita Khrusxov havia estat taconvertint-se d'aquesta manera xatiu amb Serguei Korolev, resen el primer ésser viu en sortir ponsable maxim del projectes de I'atmosfera terrestre, si mes no d'una espacials, i havia manifestat el seu desig manera més o menys voluntaria; tambe d'anar més enlla amb urgencia. Seguint va ser la primera de no tornar a casa. la piramide jerarquica, Korolev va ordenar L'andromina astronautica que va dur Yazdovski: "Aqui tens una cabina, a dins Laika a I'espai pesava poc més de 500 fot-li el que vulguis. Rumia-t'ho bé, estuquilos i no disposava ni d'escut termic ni dia pros i contres... I dóna'ns el teu vist-ide retrocohets per realitzar el viatge de plau, rapid!" tornada. Tot aixo, i molts d'altres detalls Entre els anys 1951 i 1960 es van interessants, sembla ser que els explica realitzar a I'URSS un total de 29 vols Vladimir Yazdovski, amb triuulació anicap biomedic de mal. ~ n c a r ano haAixí que es va decidir fer I'equip responsable via arribat I'hora de del vol de la gossa unapassaendavant I'home. pero GagaLaika, en el llibre (en direcció vertical, és clar) rin estava a I'esueLes senderes de ra. Durant aquekts I'Univers, del qual no n'he trobat mes que anys quaranta-dos gossos van ser utilitreferencies contradictories. Malgrat aixo, zats com a tripulació, alguns d'ells van fer el prestigiós Aviation Week and Space diversos viatges i mitja dotzena hi van Technology, editat per McGraw-Hill, en el deixar la vida. Malgrat els progressos. la volum 69 de I'any 1958, em confirma la durada de tots aquests vols era insufidecisiva relació del científic amb el procient per establir les reaccions fisiologijecte. ques dels animals sota els efectes de la

56 41

42

gravetat zero. Aixi que es va decidir fer cial, van obligar els tecnics a enviar Laika una passa endavant (en direcció vertical, a un viatge sense cap garantia de retorn. és clar) i enviar un satel.lit a I'espai amb A I'opinió pública, pero. se li va dir que un gos a bord. Després de les seleccions Laika tornaria suament a la Terra gracies de rigor, la nostra protagonista va ser tria- a un miraculós paracaigudes. Diuen alguda pel seu bon caracter, la disciplina denes fonts que els cientifics militars soviemostrada en els entrenaments i per la se- tics havien preparat una injecció letal per, va perfecta adaptacio als sensors arribat el moment, estalviar-li patiments a Laika. El lliqam i "l'escafandra cosmica". Laika va ser sentimentaientre El lligam sentimental entre "escollida per a la els cientifics i els els científics i els gossos del pro- gossos del projecte gloria", aixo si, una gloria sense retorn. jecte espacial és evident espacial és evident: Laika en realitat es la majoria es jubiladeia Kudriavka ven a la vora del (Rinxolada), pero les necessitats del mar- foc de les seves families. queting van obligar al canvi i la gossa va A migdia del 2 de novembre de 1957 dur el nom generic de la seva raca: els Laika entrava a la cabina de I'Sputnik 2 i laikis són uns gossos caqadors del nord I'endema s'enlairava en el seu viatge d'Europa. L'ambició desmesurada dels historic. Els instruments de telemetria de successors d'Stalin i les presses per I'Sputnik 2 eren forqa rudimentaris i Laika avancar els americans en la cursa espai la seva nau van completar tres orbites al

Laika in rnernoriarn

planeta. A partir d'aqui les informacions arribaven amb poca claredat, les indicacions de la temperatura de la cabina eren preocupants, comencava a superar els 41 graus centigrads, poc després es va perdre el contacte... La gossa Laika havia entrat al cel dels herois, el seu vol no havia durat pas més de sis hores. Dos anys més tard, el 19 d'agost de 1960, i cense

les precipitacions del primer projecte, les gosses Bielka i Strelka van realitzar 18 orbites al voltant de la Terra, vint-i-set hores després retornaven sanes i estalvies.

Pero per arribar a aquest exit, la gossa Laika, un animal que va destacar per la seva valentia i obediencia. havia sacrificat la seva vida. Avui fa cinquanta-dos

""1

Despres d'un aterratge

Elegia de Vallvidrera (Fragment) Joan Vinyoli

... Embriagat de flaires de fum de llenya al bosc i de resines, encenc la salamandra dels records, que tira bé: m'enterboleixo, veig per clivelles al mur naixenqa d'albes antigues que no van arribar a ser ple dia mai, tot I'enderroc dels anys, alla i aquí, trossos de marbre, focs, vells arbres secs. I en moltes vies mortes trens aturats.

C..)

D'enqa d'aquell excés totes les coses se'm canvien sempre en altres de millors, insolites; si rocs, en diamants; si didals, en campanes tocant a festa; si agulles de cosir, en parallamps d'acer; si cavallets de fira, en constel.lacions.

1, doncs, és falsa tota queixa que digui, tot gemec que faci, tot ploricó: que el que, pero, perdura ho funden els poetes.

Tant és així que I'arid hivern amb que s'obria aquest poema ha esdevingut, en fer-lo, fertil juny feliq, afirmatiu, il.luminat, i tot el blat es torna pa de vida.

El secreto de sus ojos

46

Una pel.lícula argentina de 2009, dirigida per Juan José Campanella, amb Ricardo Darin, Soledad Villamil i Guillermo Francella.

Quan et miren al fons dels

ulls, pots evadir-te -si es que vols complicar-te la vida- o fer-ne cas -si és que també vols complicar-te la vida-, pero mai no pots fer com si aquella mirada no hi fos. l. evidentment, te la jugues. Si qui ha de mirar la mirada d'una persona, a més, s'encarrega d'esbrinar-ne una altra en una fotografia per tal d'intentar resoldre una situacio dolorosa. tragica. que ha

comportat un assassinat no resolt i que no sembla obtenir prou garanties de seguiment per pan de I'autoritat judicial. ens trobem amb una doble manera de respondre -o no- a les mirades. Una, la mirada personal. L'altra, la mirada interrogativa i investigadora que. despres de molts esforqos i passes endavant i enrere, pot acabar per treure'n I'entrellat.

Mentrestant. els ulls, les tristors, les solituds. les complicitats d'un personatge que, en els ulls i el gest de Ricardo Darin, i del seu entranyable col.lega. I'heroi anonim i borratxo interpretat per Guillermo Francella. poden semblar una bona

representacio de les obsessions personals. de la persecucio d'una minima justicia i d'un afany pel coneixement que, en el fons, expressen algun dels somnis de la historia humana. A I'Argentina que va de la corrupció mafiosa i feixistitzant del peronisme dels anys setanta fins a una certa actualitat. passant per la mes abominable negror. 1, després de rnolt de mirar. les respostes. Una pel.licula d'amor, diferent.

D'amor. com moltes.

Diferent, com poques. I amb un final que, en una de les dues mirades -la investigadora i externa- no es gens previsible.

(VMO)

Anatomía de un instante Javier Cercas.

Barcelona: Mondadori, 2009 Javier Cercas -cal recordar el seu Soldados de Salamina- escriu a cavall entre els centres de documentació madrilenys i la seva Girona d'adopcio un estudi acurat sobre la personalitat d'Adolfo Suárez. amb dos retrats paral-lels de Santiago Carrillo i del general Gutierrez Mellado. L'eix narratiu és un instant de I'entrada al Congres dels colpistes el 23 de febrer de 1981. aquel1 en el que només dos diputats romanen al seu escó, Carrillo i Suarez, i el vicepresident del Govern s'enfronta a la insubordinacio. Al voltant d'aquesta escena. Cercas reconstrueix la vida dels seus involuntaris protagonistesl pero, sobretot. construeix una imatae ben iramaoa oe pres o& del Govern ae a trans cio oes oe la seva militancia falangista i catolica fins a la presidencia efímera de la Internacional Liberal, passant, obviament. perla seva revolució de vellut construida sobre I'en-

giny. la negociaciii, el teatre, el consenc i I'ambició.

Cercas tracta el personatge de Suarez amb duresa compatible amb moments de tendresa, amb distancia saltejada de proximitat, amb incredulitat contrastada arnb I'acceptació d'uns resultats innegables. El Ilibre, amb aquesta utilitzacio intel.ligent de I'oposicio dels contraris, es llegeix amb un interes creixent, amb la ~ a s s i od'una bona novel.la.

A Adolfo Suárez. un cadell del regim franquista, el seu propi partit li agraeix les eleccions de 1977 i el procés constituent, pero no li perdona les eleccions de 1979.

Nascut per a servir els seus senyors -siempre vestido de galán de provincias que embelesaba a las madres de familia de derechas-, amics, adversaris i enemics no li concediran ni una sola oportunitat d'exercir un lideratge democratic. L'enterrador del regim havia de morir amb ell.

Pero, per damunt del conjunt d'atractius del Ilibre, Anatomía de un instante es la descripció del silenci terrible d'aquell 23 de febrer de 1 9 8 1 El silenci de I'adminis-

tració nord-americana, de la conferencia episcopal ecpanyola, dels partits politics, de les representacions de la societat organitzada, de la gent. de cada persona individual ... El silenci d'una televisió amb música militar, el silenci de tots aquells, d'una banda a I'altra de I'espectre politic. que havien demanat un cop de timó o que havien participat a reunions com la de Lleida el 22 d'octubre de 1980, a casa de I'alcalde de Lleida... Un silenci que Cercas atribueix a la memoria de la guerra, pero que, en qualsevol cas, simbolitza la fi de I'heroisme. Un silenci que ens dona la dimensio de com la societat espanyola era. encara, en tantes coses, menor d'edat.

El llibre ofereix una descripcio acurada de la complexitat poc coneguda d'Adolfo Suarez, potser ben simbolitzada pel parany que deixa al seu successor a la Moncloa: la caixa forta del president estava tancada i Calvo Sotelo va haver de demanar que la forcessin; al seu interior nomes hi havia un paper en el que Adolfo Suárez havia anotat la combinacio de la caixa ...

(JFP)

56 47

Esperanto moral. Por una ética laica Paul Cliteur Barcelona: Los libros del lince, 2009 De tant en tant n'hi ha algun que diu les coses corn a nosaltres mateixos se'ns acuden, corn ens agradaria que ens sortissin i, amés. aconsegueix comunicar-les sense fer massa soroll. No sé ben bé si el Paco ja ho sabia, pero ho va encertar de ple. Aquest es el problema. no pas que el Paco em regales el Ilibre, sinó la qüestió del soroll. Potser valdria la pena que n'hi hagues un pel més. de soroll. en aquest cas. Perque la cosa s'ho val.

Paul Cliteur, professor de filosofia holandes, és un publicista d'una idea de laicitat que podem subscriure plenament, tant en la seva consideracio de fons com en la seva aplicació a I'hora de construir una ciutadania alliberada de qualsevol sotrnetirnent a cap mena de relacio de poder exercida en nom de

cap creenca o cosmovisió de caire particular. Cliteur s'explica en un to conscientment didactic en el que aconsegueix relacionar la fonamentacio historica l filosofica de les concepcions d'arrel teologica, i les morals que se'n deriven, amb una bona part dels problemes de la nostra societat. Distingeix dues grans tradicions morals: la religiosa, basada en tota mena de bestieses que s'extreuen de textos profundament violents, en tots els casos. i la laica, basada en alguna reflexió conscient sobre la llibertat i els drets d'accés a la felicitat. que pot fonamentar-se en I'etica kanliana o en la utilitarista 4 s convenient notar que fa una reivindicació del valor de I'utilitarisme, que en el món academic ha estat molt desacreditat- que el1 considera no tan allunyat del kantisme a I'hora de raonar sobre les bases de I'accio moral correcta, si entenem que aquesta ha de ser útil p e r a tots, i que aquests 'iots" tenen el mateix dret a la feli-

citat. És molt explícit el rebuig del fanatisme intolerant que. derivat de les tres religions monoteisles del Llibre. es troba en I'arrel de moltes tensions contemporanies. I és molt valuosa la seva consideracio que, en el fons. en I'oriuen del terrorisme religiós ilde les interpretacions fanatioues d'alouns textos el que hi ha, bacicament, són les coses que diuen de debo aquests mateixos textos. I no res mes. Per tant, que els creients es guardin les seves interpretacions per a ells mateixos, i ens deixin tranquils a la resta. Que I'Estat, en conseqüencia, s'abstingui de donar suport a una o altra confessió religiosa, a una o altra comunitat de fe. i que es relacioni arnb els ciutadans únicament en tant que individus subiectes de drets i deures. i no en tant que creients o membres d'una determinada comunitat.

Ins~ruiu-vosi sereu lliures, associcu-vos i sereu forts, estimeu-vosi sereu felices

.-Y-

moviment laic i progressista