Page 1

espai de'

b.

- --

'1libertaT

revista d'esquerres per a la formació, la reflexió i I'agitació polítid

Primer trimestre 2009 3.30 ruros

El monografic: Viatges.... L'entrevista: Cristóbal Colón


Numero 53 Pimer trimestre 2009 Subdireclor: Vlcenc Molina Conseli de redaccio Xavier Bretones. Josep Sellares. Gemma Martin. Fahian Moheriano. Santi Castella. Ferran Escoda. Monlse Lbper, Antoni Castells. Jordi Miralles. Xavier Donicncch. Oriol Illa. Jolfre Villanueva. Monlse Alba. Espai de Llbertat. Avinyo, 44 primer 08002 Barcelona e~mailffg$laic.org www laic.org Tel. 936 01 1 644 Fax 936 01 1 640 Edita Fundac~oFerrer I Guardia lmpremld Primera Impressio. S.L. Sabadell Disseny Ferran Cartes 1 Montse Plass Maquetacio: Fiindacio Ferrer i Guard~a Assessoramenf Iinguisiic: Vicenq Molina Revista trimestral. Preu 3.50 euros. Subscripcions 14 euroslany Diposit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581 Espai de Llibertat es membre de I'Associacio de Publ~cacions Periodiquec en Catala. La linia editorial d'aquecta revista és el IllLirepensament, per tanl. e s opiinionc del cancell de redacciñ. les tro w r e . i Eg lo, a 3 icsia c 12n o r s 5, i i i i . i i '<ir! '.1II reC;F>','l,r,l. I;,, ,,e qui les f r m i

E s l a revista ha rec!h#douna siinveniion de la Omreccion General d e Llbro Archivos y Ribllolncns para sii ditiision en hibliolecas. centros cill. luralcs y ~inverstdadesdo Españ.4, para a 1ot:ildad de los nuineros edilados en el afia 2009'


espai de IlibertaT Sumari Editorial El punt de vista de Forges La reflexió El regim de la transicio en I'atzucac (11) Antoni Castells Duran

...

El monografic: Viatges Viatge a I'illa Sostenibilitat Jordi Miralles Els colors d'una illa roja... Vicenc Molina Turisrne responsable Joan Fuster Com a casa res Ferran Escoda Nova York Joffre Villanueva

Centrevista Cristóbal Colón Vicenc Molina. Montse Alba La col.laboració Cojones del Anticristo para el Obispo FIdA El final de les ideologies Andrés Cascio Capunt Fragment del document de I'abjuracio de Galileu La creació Els meus millors prolegs Ferran Escoda On t'has ficat? Gernrna Cascón Les recomanacions Llibres

30 37

35


La historia i I'esperanqa

d'actituds, d'inquietuds i d'interessos de Massa sovint la historia serveix per grups socials o de procedencies etnidesmuntar qualsevol opció d'esperanqa ques, pot obrir una d'aquestes portes a en la possibilitat d'aplicar politiques una certa dosi d'esperanqa. Potser timid'equitat, de justicia i d'emancipació des da. pero ja ho veurem. I ho veurem de dels aparells de poder. Pero també soseguida. No cal esperar gaire. Tancar vint, tot i que no massa. la historia ha Guantánamo. Defensar la població civil servit per reforqar la capacitat d'insistir. malgrat tot, en I'anhel d'alliberament inhe- de Gaza. lmposar frens a I'agressió del govern israelia. Cornenqar el replegament rent a la millor part de nosaltres mateide I'lrao. Abandonar I'autoritarisme militaxos. - -a allo . ~,~aue.~, com a esoecie humana. rista com a via de reencara ens pot portar Mazzini va estar a punt de internacional a no tenir una percepció tan SOIS pessi- Ilenqar el Papa per la finestra i demanar excuses peis abusos come(no Seria bo fer el mateix rnista. O d'allo que en diriem realisme amb I'actual?) sos. Tornar al multilateralisrne. Donar suben informat. De tant port als plans de reforma intel.ligent en tant, en alguns Ilocs. en alguns mo-i segurament vitalment urgent- de les ments historics, en alguns contextos soinstitucions internacionals. comenqant per c i a l ~la , historia pot entrelligar-se amb la rnateixa ONU. Obrir la visió, ampliar la I'esperanqa. De vegades. Per exemple. mirada. saber que la resta del món exisles revolucions dernocratiques de 1848 teix. Que, especialment. Africa existeix -quan Mazzini va estar a punt de llenqar i ha estat molt castigada pels interessos el Papa per la finestra, en proclamar la occidentals -i orientals. Posar fre al preRepública a Roma- (per cert, no seria bo domini dels lobbies d'interessos de les fer el mateix amb I'actual, tan defensor grans empreses en la presa de decisions dels ultres, dels negacionistes i dels politiques. Cornenqar a universalitzar la col.laboradors del feixisme?). la II Repúseguretat social i les prestacions mediblica espanyola, la construcció d'un soques. Regularitzar el sistema financer, cialisme democratic, a la Suecia d'Olof i controlar-ne els mercats. Intervenir conPalme. a la Txecoslovaquia d'Alexander tra els abusos dels poderosos: per exemDubcek, el triomf d'Allende a Xile ... ple, impedir que Microsoft pugui acomiaLa nova presidencia nordamericana, dar cinc mil persones en els propers mes enlla de qualsevol connotació de divuit mesos -tal com ha anunciat- percaracter biografic en relació amb el perque el seu benefici del darrer trimestre ha sonatge. o de qualsevol representació


el punt de vist,a de ForgeS


tal d'expandir la demanda. Dignificar estat un 11% inferior, i "només" ha tingut I'educació. Fer cas de John M. Keynes, uns guanys de 4.170 milions de dolars ...! no només en I'us de les polítiques fiscals La política economica i el dret fiscal han i pressupostaries per dinamitzar I'econode tornar a ser actius, després deis anys mia, sino també foscos deis neocon. Castigar les Tancar Guantánamo. en I'interes per incentivar la mentides i els Defensar la població civil de Gaza. inversio en la fraus de les Abandonar I'autoritarisme militarista cultura, en les grans corporaarts. En tot cions i de les allo que pot fer que, aquest cop, poguem agencies de qualificacio de riscos. Exercir tenir alguna esperanqa. S'ha de control public sobre les institucions demostrar ben aviat, pero. ES que han rebut suport financer deis contribuents. Socialitzar-ne I'hora d'aprofitar I'oportunitat, ara mateix, no pas dema beneficis, mitjancant I'extensio del salari social, per passat

4

1 b


la reflexió

El regim de la transició en I'atzucac (11): El regim polític Antoni Castells Duran Doctor en Economia

Origen

riencies democratiques i autogestionaries que es desenvolutactual regim polític de I'Esparen durant la segona Repúblitat espanyol va neixer amb la ca (1931-39) i la revolució denominada "transicio (1975(1936-38). i que foren elimina1978), que fou la forma en la des pels franquistes. mitjanqant qual es va pascar de la dictadula violencia i el terror que exercira franquista a un regim de deren durant la guerra i la llarga mocracia parlamentaria de baixa dictadura (1939-75) que imposaintensitat, sota la vigilancia dels ren els vencedors. poders factics. La "transicio - Legitimar "democraticament" margina del tot la participació els franquistes i amnistiar els democratica dels ciutadans en seus crims i robatoris. les decisions sobre la naturalesa i carac- Segrestar la memoria i tergiversar terístiques del nou regim. la historia. El regim que s'imposa va ser fruit del - Posar les bases per resoldre a satisfacpacte entre dues camarilles. la constituició del capital els problemes que li comda pels franquistes que van comprendre portaven les lluites dels treballadors i dels que, en morir Franco, peca clau de la dicveins, que durant els darrers anys de la tadura, alguna cosa havia de canviar perdictadura s'havien anat incrementant. que tot seguís igual. i la formada per Per aconseguir-ho. reemplaqaren I'anaquells dirigents politics i sindicals antitic sindicat únic franquista -la CNS-, del franquistes que van renunciar als princitot desprestigiat, pels dos sindicats ofipis i objectius cials del nou rePels que havien Es va passar de la dictadura franquista sim -ccoo lluitat en nom i UGT-. als qui a una democracia parlamentaria del "realisme" i I'Estat i la pad'accedir rapide baixa intensitat, sota la vigilancia tronal =o,,side. dament a ocudels poders factics raren interlocupar carrecs pút o r ~dels blics ben remunerats. Pacte que es treballadors, per poder parlar i decidir en nom seu. El sotmetiment d'aquests sindirealitza sota el control i la benedicció del capital nacional i internacional. cats a la voluntat de I'Estat i la patronal El pacte de la 'Yransicio que dona lloc esta garantit en ser el propi Estat qui fial nou regim aconsegui: nanca les seves burocracies. I pel que - Impedir el ressorgiment de les experespecta als veins, el paper fonamental


importants de la població. Per aixo van I'ha jugat el control exercit pels ajuntaemprar. basicament dos tipus de "raons": ments "democratics", els quals aconseEn primer Iloc, adduint el perill d'un guiren destruir les organitzacions de base possible cop militar. Ara be, tal com ja que els propis veins. autonomament, haI'any 2000, referint-se a la "transicio, va vien creat. Amb tot plegat. pero. tant els escriure a Le Monde Diplomatique J. Viproblemes i reivindicacions dels treballada1 Beneyto (director del Col-legi d'Alts dors com dels veins es van tancar en Estudis Europeus Miguel Servet. de Pafals, sense solucionar. rís): "La hipote- Mantenir intacte el centraDiriaents ~olíticsi sindicals si utilitzada lisme i I'unitaantifranquictes renuncien als principis d'u" intervenció militar no risme politic de en nom del reaisme I'Estat franauisés defensable i aixi ho confirta, en el que, els documents oficials americans men pero, hi van introduir una descentralitzaactualment accessibles". ció administrativa de certa envergadura Camenaqa d'un cop militar, que mes que dona lloc a I'anomenat Estat de les endavant (1981) adquirí aparenqa de verautonomies, amb el que es va pretendre diluir les reivindicacions dels ciutadans de semblanqa amb el "xou" del 23 F, fou utilitzada per la camarilla franquista per miCatalunya. el Pais Basc i Galicia. A mes. llorar la seva capacitat de negociació. i la Constitució de la '?ransicio, en establir acceptada per la dels antifranquistes pel la indissolubilitat de I'Estat espanyol, amb temor que, sense aquest espantall, junt I'exercit com a garant, inclou. entre les amb i'ajut de I'aparell repressor de la dicseves greus mancances democratiques. tadura, es trobessin desbordats per les el no reconeixement del dret a I'autodereivindicacions populars i del rnoviment terminació, un dels drets democratics 1, en segon Iloc. afirmant que. mes obrer. basics. Tot aixo, pero, no ha satisfet les endavant, amb la consolidació del nou reaspiracions dels gallecs, bascos i catagim polític, es podria recuperar tot allo al lans. ni tan sols les dels sectors menys que havien hagut de renunciar for~atsper reivindicatius. les circumstancies. Cevolució que ha pa- Imposar un regim polític similar al de la tit el nou regim que va néixer amb la Restauració de 1875: la segona Restau"transicio s'ha encarregat de desmentirració. Dos grans partits nacionals.espaho amb rotunditat. nyols -el conservador i el liberal durant la primera Restauracio. la UCD-AP, després Evolució PP, i el PSOE, durant la segona- garants de la sacralització i permanencia del reUn dels aspectes mes negatius i de gim, que s'alternen en I'exercici del poder conseqüencies sociopolítiques més depolític sota la vigilancia del rei. que tal vastadores del regim polític que s'inscom estableix la Constitució de la 'Yransitaura a partir de 1978 fou que. malgrat la c i o es irresponsable davant del poble i la seva naturalesa i caracteristiques -1 que Ilei, pero aihora cap de I'Estat i cap de va mantenir practicament intacte I'aparell I'exercit. poca broma! estatal de la dictadura, amb la faldacia Els dirigents antifranquistes que partid'autopresentar-se com a democraticciparen en el pacte de la 'Yransicio van aconseguí una desmobilització quasi total intentar justificar-se, en especial davant de la població i la desactivacio de les sedels que havien participat en la lluita conves Iluites. tra la dictadura. que, tot i no haver aconPer una altra banda -1'oposada- un seguit enderrocar-la. si que aconseguí dels aspectes mes positius del regim de debilitar-la i deslegitimar-la entre sectors

-


la "transicio fou el reconeixement d'un sentar-se a les eleccions arnb I'eslogan conjunt de drets i llibertats que negava "OTAN d'entrada NO", per un cop guani reprimia el regim anterior. Drets que, tot yades convocar un referendum sobre la i les seves limitacions, podien haver obert pertinenqa a I'OTAN en el que propugna una escletxa per on avancar vers I'amel S(. utilitzant tota la influencia i prestigi pliació de les llibertats i les practiques de- que el PSOE encara tenia sobre una pomocratiques, I'establiment de mecanisblació que acabava de patir 40 anys de mes per limitar els abusos i les dictadura. injusticies, etc., aixi com posar fi a la im- Promulgar, I'any 1982, la LOAPA (Ley punitat dels responsables dels crims i roOrgánica de Armonización del Proceso batoris comesos durant la dictadura. Autonómico), fruit d'un acord entre la Pero I'evolucio del UCD i el PSOE. la regim no ha anat qual, tot i que va Impedir les experiencies en aqUeSta direcdemocratiques i autogestionaries ser impugnada dació, sinó en la vant del Tribunal de la República contraria. Constitucional, que Desores d'una I'aaost . de 1983 primer; etapa de posada en marxa del anul.la 14 articles. va representar una nou regim -la dels governs presidits per greu involució pel que fa als drets col.lecAdolfo Suárez- amb'els problemes i difitius dels pobles que formen part de I'Escultats que tot canvi implica, es produi ja tat espanyol. el primer retrocés involutiu del regim de El segon retroces involutiu, a diferenla '7ransicio amb el el 23 F. (1981), i la cia del primer, s'inicia no a partir d'uns seva folklorica posada en escena, el qual militars colpistes i la seva utilització, sinó fou utilitzat per: a partir de la instrumentalització de I'apa- Promoure la campanya d'exaltació porell judicial. S'inicia amb I'atac contra la pulista de la figura del rei com a salvador llibertat d'expressio i el dret a la informade la democracia, tot i I'intima relació que ció que porta a terme el jutge Garzón tenia amb algun dels principals colpistes. amb el tancament del diari Eguin i I'emis- Forqar I'entrada d3Espanyaa I'OTAN sora Eguin-lrratia. (important instrument militar A partir d'aqui han prolifera! els atacs al servei del gran capital. cocontra els drets i Ilibertats dels ciutadans: mandat pels EUA), primer de - Tancament de publicacions, atacs con,<, la ma de Leopoldo Calvo Sotra la llibertat d'expressio i el dret telo -fou la seva tasca . . a la informació, com a cap de Goatacs i limitacions vern-, sent postecontra els drets riorment ratificada j / i ; de manifestació, per ~ ~ l~ i ~ ~ ~ ~ á d'organització i de lez, que utilitza reoresentació. ~

E,'$$

@

~

~

53


da llei de partits. etc. S'han criminalitzat - El desistiment generalitzat dels treballaidees i conviccions, igualant la dissidendors i la resta de les classes populars de cia respecte a "allo politicament correcte" I'autodefensa dels seus interessos, que amb el terrorisme. han delegat en els partits i sindicats, re- S'ha incrementat la vulneració d e l ~ duits cada cop més a simples estructures burocratitzades. Tan sols esporadicament drets humans pel que respecta la integritat física i psiquica de les persones, amb expresen autonomament el seu enuig, la proliferació i impunitat amb que es porpero la manca de projecte propi i de conten a terme els tinuitat en la lluita maltractaments El desistiment cieneralitzat han impedit el dei les tortures, arridel^ treballadors l e classes ~ senvolupament d'una actuació pobant, fins i tot. a populars de I'autodefensa dels lítica autonoma, justificar-les per la aravetat del delicte seus i n t e r e ~ ~ 0 ~ ., suposadament Actualitat comes. A la practica s'ha eliminat la preTrets principals del regim de la "transisumpció d'innocencia, i s'ha imposat la total indefensió dels ciutadans davant les cioen I'actualitat: declaracions dels mernbres de les forces - Situar com a nucli central de la vida política el "consens", com a negació -no rerepressives, sense precisar I'aportació de coneixement- de I'existencia del conflicproves, etc. La involució que ha patit el regim de la te. Per als defensors del "consens", fora o al marge d'aquest nomes existeix el ter'Transicio s'ha degut, fonamentalment a: - Les seves propies caracteristiques rorisme, com a representació del mal en estat pur. Ara bé, ates que la negació del i mecanismes de funcionament. conflicte no comporta que en la realitat - Cexit, després d'un període de desoaquest desaparegui, en especial el conrientació per la mort del dictador. de I'adaptació de la dreta franquista a les reflicte que es dóna entre explotadors i explotats. entre opressors i oprimits, el gles de joc del nou regim. "consens" porta a la impossibilitat de de- El sotmetiment dels partits de "l'esquertectar i, més encara, d'intentar resoldre ra" parlamentaria i dels sindicats oficials als interessos de la dreta economica priels conflictes que es produeixen. D'aquesta manera, els conflictes s'enmer, fins arribar, després. amb la seva completa professionalització i burocratitquisten. creixen, es podreixen, exploten .... pero mai no es tracten. ni encara zació. a una estreta simbiosi d'interessos. menys s'intenten resoldre mitjancant la política. p:

.

.Y-

-

*IYJI

K.

-

' -

, <;


- La crirninalització de tota dissidencia,

manca total de respecte als drets hude tota idea o expressió que no pertanyi mans i la seva arbitrarietat en connivenal "políticarnent correcte". cia arnb el poder judicial. - Manca de projecte politic global, capaq - Retrocés accelerat dels drets i Ilibertats d'integrar el conjunt o una part significatiminirnes. va de la col.lectivitat. Tan sols existeixen - Lenta pero progressiva perdua de presesperpents de projecte al voltant dels natigi i legitimitat de la rnonarquia. - Crisi de I'Estat de les autonornies i total cionalisrnes, I'espanyol en primer i destaincapacitat d'avancat Iloc. - Manca, en partiTot plegat ha portat car en I'establi. cular, de quaisevol a la progressiva desiegitimització ment d'unes relapolítica arnb una dels partits parlamentaris cions estables orientació definida entre Catalunya, el i a I'increment de I'abstenció envers els imrniBase Galícia grants i la proi I'Estat espanyol. Despres de trenta anys de néixer el blematica que se'n deriva, tant pels propis irnmigrants com pels autoctons. regim de la 'Yransició". des de diverses - Crisi de la política i divorci entre els "rei, fins i tot, enfrontades posicions s'ha presentants"polítics i la ciutadania. Els considerat necessari introduir en aquest polítics professionals s'han convertit en regim canvis en profunditat, inclosa la simples gestors a les ordres dels amos propia Constitució, el que s'ha denominat globalitzadors. Els partits estan burocrala "2a. transicio. Aixo, fins el dia d'avui titzats, i han reduit els rnilitants a I'estricta ha donat lloc a: obediencia als "diktats" dels seus aparells - El fracas parcial de la "2a. transició" de perfil stalinista. Tot plegat ha portat a protagonitzada per la "caverna", que fou la progressiva deslegitimització dels parimpulsada pel PP de I'Aznar, en especial tits parlarnentaris i a I'incrernent de I'absen la seva segona legislatura, i recolzada tenció. per una part irnportant del PSOE. Tot - Perdua del control dels sindicats oficials i que no aconseguí irnposar-se per corn-CCOO i UGT- sobre els treballadors, plet degut a I'oposició del basquisrne i del amb una molt baixa afiliació i una creicatalanisme i, sobretot, al conjunt de moxent deslegitimització. Les darreres rnobivirnents autonoms, s i litzacions i vagues, corn la dels conducque aconseguí fer retrotors d'autobús a Barcelona, en cedir els drets i llibertats dernocratQues i avanqar constitueixen una mostra. - Creixent desafecció dels ciutadans encap a un feixisrne tou en les formes i disfressat de vers els seus ajuntarnents i perdua del control d'aquests sobre els ciutadans. defensor de la seguretat i la degut a la seva prepotencia i democracia. manca d'autentics canals de # - I al fracas total de la "2a. participació. transició" protagonitzada - Crisi de legitimitat del poder pels sectors que pretenien avanqar vers I'ampliació dels judicial, degut al seu total sotmetirnent als poders drets i llibertats dernocratieconomic i polític, i a la ..:P. 4 ques. Ha fracassat durant rnanipulació que fa de la primera legislatura d'en > ;, S;:% ,q la justicia. ' Zapatero, degut a la dura -3 - lncrement de I'ani.,cQ .,*. 1' oposició que ha exercit la rnadversió envers les "caverna". a la manca de vo/' .:;' , , forces repressives per la seva luntat i interes de les forces po-

-

-&'

/

8%-

fi+\

r',

53 9


litiques i sindicals del regim de la '7ransic i o anomenades "d'esquerres" i les anomenades "nacionalistes" del País Basc i Catalunya, i a la debilitat politica dels moviments autonoms. El resultat de tot plegat ha estat, fins al dia d'avui, un retrocés pel que fa als drets i llibertats democratiques, junt amb un cert impas o estancament en el que cap dels protagonistes és capa? d'imposar el seu sentit a la "2a. transicio. El desenvolupament de les darreres eleccions al Parlament espanyol constitueix una rnostra mes de I'actual situació

política. S'ha privat a una part important dels ciutadans bascos -al voltant del 20%del seu dret a organitzar-se i ser representats politicarnent, el que constitueix un greu atemptat als fonarnents mes elernentals de la democracia. S'ha avancat en la imposició del duopoli -monopoli de dos- politic. en detriment de la diversitat d'opcions polítiques, propia de tota societat democratica. I el PSOE s'ha imposat al PP per la seva amplia victoria a Catalunya. deguda a I'animadversió justificada- i. sobretot. a la por que el PP provoca a Catalunya

1


Viatge a I'illa Sostenibilitat

"

Jordi Miralles President de la Fundació Terra Sostenibilitat es com una illa tal de continuar el viatge com a especie. imaginaria perduda, pero no desconeguda, a la qual nombrosos viatgers hi intenten fer cami. Algunes qüestions claus per viatjar cap a Sostenibilitat: Sostenibilitat vol oferir-nos una La primera qüestio és que si la terra on sobreviure havent velocitat mitjana a les grans ciuvencut el mon contaminat i toxic tats en hores punta pot arribar a de les terres que ara mateix ser inferior a 15 kmh, es a dir, la ocupem. El viatge cap a Sostemateixa que anant en bicicleta nibilitat ens demana que sigui o en un carruatge amb cavalls, &gil i compromes. Que no es pot es evident aue vulauem sortir estendre Der més temDs. . ~. e r .a u e ens este; quedant cense la la ciude les metroPolis, Terra que ens sustenta. I tanmateix. el tat col.lapsada pel transport és un brou de gasos toxics i soroll, que cada any viatge cap a Sostenibilitat es un obsequi mata. només al nostre país. per les maper als viatgers que s'hi adrecen. Un obsequi per als sentits, un obsequi p e r a la lalties associades, mes de 16.000 persollibertat personal. un obsequi p e r a les fu. nes. Només el temps perdut en els emtures generacions sortides de les nostres bussaments de trafic. al llarg d'un any, és entranyes. Un viatge per al qual no hi ha molt més que el temps que puguem invertir per iniciar el camí cap a Sostenibilicap desti geografic conegut que pugui tat emprant transports col.lectius de baix oferir-nos un entorn amb tantes belleses, impacte ambiental (tren, autobús, vaixell). pau col,lectiva i harmonia personal. Un bicicletes o. viatge que resimplement, quereix esUn obsequi per als sentits, mercar el mianant a oeu. iior tresor que un obsequi per a la llibertat personal, I aquest tenim els huun obsequi per a les futures generacions temPs de mans: el més. deixant d'anar en cottemps de vida, perque invertint temps de la nostra xe privat, és especialment valuós invertirexistencia. fent camí cap a Sostenibilitat, lo en els trajectes interurbans, tot i que estem enriquint I'experiencia d'un cami precisen d'una planificació més acurada i compromesa. no gens facil pero ric en coneixement. 1, sobretot, un cami que obre la ruta més La segona qüestió és que amb I'incresegura p e r a les futures generacions per ment de la velocitat dels mitjans de co-

cerque


ge) de la República Dominicana. municació, especialment el tren d'alta veI també esta clar que, en alguns casos, el locitat (300 kmh) o I'aviació comercial (900 kmh), ens hem intoxicat d'una droga turisme tal com esta planificat actualment suposa una perdua de qualitat de vida anomenada turisme low cost o turisme per als nadius. encara que alguns, efimer. Així que viatjar pels confins de la Terra s'ha convertit en gairebé un passaeconomicament, se'n beneficiin. Per descansar i fer unes vacances de baixa pettemps, més que no pas en una experiencia vital. Antigament, emprendre un viatjada ecologica tenim moltes opcions, sota ge geografic tenia molt d'experiencia el títol d'ecoturisme, turisme rural o natural i, sobretot, iniciatica. De fet, Les experiencies vitals durant el passió per desel viataer era un descobridor per viatge també un obsequi per a cobrir el nostre al qual cada tro1s, p e , ~ n e ~ estimades que visitem entOrn geografic. balla esdevenia Avui col.leccionem postals un tresor, que mentals de milers de quilometres, i se'ns enriquia la seva experiencia humana en escapen els paisatges geografics i hufavor de la humilitat i la solidaritat. Pero, mans més propers de la nostra rnateixa en aquest darrer mig segle, viatjar. que s'ha passat a anomenar turisme, en realiidentitat cultural. tat s'ha convertit en una activitat tan voUna experiencia de viatge sostenible: yeur com passar pagines d'una revista El món sempre ha estat un espai que pornografica ... Aixo sí. molt mes cara per ha bellugat les persones humanes des a la nostra economia i,sobretot, peral dels seus espais de naixement per múltimedi ambient. El turisme que mou ples raons sociopolitiques i ambientals. més de 700 milions de persones I'any Viatjar per retrobar-se amb amics i famisuposa un 8% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, i no para de créiliars és una altra forma de recórrer caxer. El nombre de viatgers que usen el mins planetaris que podriem fer de matransport aeri es de més de 1.500 milions nera mes sostenible. Pero, fins i tot, aquestes experiencies 'Tamiliars" potser de persones I'any. no sempre les valorem en la seva justa La tercera qüestió és que el fet de viatjar hauria de tornar a recuperar la ma- mesura. com a humans solidaris amb el planeta i les futures generacions. Obligia de la descoberta i de I'experiencia dem que potser és tan important arribar transformadora, per incrementar un estat el més aviat per tenir el maxim de temps animic més positiu. Perque és evident per compartir amb els amics i la familia que coneixer altres cultures, altres paisatges, altres mons naturals, ens permet fer- com convertir el viatge en una experiencia en "slow time", potser tan enriquidora nos més conscients de nosaltres mateicom els dies que després compartirem. xos i fer-nos, per tant, més respectuosos I les experiencies vitals durant el viatge amb el nostre entorn. Pero, per aixo. cal són també un obsequi p e r a les persoviatjar amb coneixement. I aixo exigeix nes estimades que visitem. temps, dedicació i compromis per experimentar la realitat aliena. Malauradament, Per les festes nadalenques de I'any el turisme d'avui no fa més que reproduir- passat vaig anar a veure uns amics al nos la nostra quotidianitat sobre paisatsud de la regió alemanya de Baviera, toges exotics, i convidar-nos al relax, és a cant a la frontera amb Austria. El cami dir, I'abulia. Cexotisme d'un paisatge el més rapid i barat és volar a Múnic amb podem tenir ben a prop de casa. i per low cost per menys de 90 euros i unes 2 hores de vol. La petjada ecologica de I'aanar a fer repos no cal emetre 7.200 kg de COZper volar a una platja (no pas ver- vió és de prop de 800 kg de COZper tra-


jecte. Comptant els temps aeroportuaris i trens sortint a tres quarts d'onze del rnatí que et recullin en cotxe a la terminal, podel lloc d'origen i assolint Zuric a les 19 dern trobar-nos en unes 7 hores. Pero h. després de vuit hores de viatge i de tarnbé hi ha la possibilitat de fer-ho en canviar 5 vegades de tren (aixo si, tot planificat a nivel1 horari per tal d'invertir tren. per menys de 50 kg de CO?per trajecte. Arnb I'actual sistema de planificació entre 5 i -rnaxirn- 15 minuts en cada ferroviaria puc fer la rnajor part del trajeccombinació. Podeu imaginar que la torna. da esdevé rnolt rnés que un simple viatte de nit. en aquest cas Barcelona-Zúric, amb el Tren-Hotel Talgo nocturn, que surt ge ... Tota una experiencia en si rnateixa a les 20 h de que ornple tot el I'Estació de Tota una experiencia en si mateixa teu ésser i el Franca i arriba a que omple t&t el teu esser i el tempc, 'emPSr corn molt les 10 h del rnati poques activitats com molt poques activitats poden noden aconsnseaüent a I'esta< ció central de aC0nSeguir guir. Zúric (14 hores, Es cert que. perque van molt tranquils, que cal travesanant-hi arnb avió, en realitat hauria posar dues fronteres). A continuació. des gut gaudir d'un dia i escaig rnés de cond'aquesta ciutat hi ha diferents possibilivivencia familiar o arnical, pero és precitats ferroviaries, pero la rnés recta és un sament I'esforq del ternps invertit en el tren que via Lindau arriba directarnent a trajecte el catalitzador que et canvia I'actiMúnic per vies convencionals. Surt a les tud. i fa que el menor ternps es compensi 13,15 h i arriba cap a les 17,30 h, travesarnb una major intensitat, perque tot plesant paisatges dels Alps, que t'atrapen gat és rnolt més apreciat. Per cert. rn'obliper no deixar de mirar per la finestra en dava dir que el bitllet de tren d'aquest cap rnornent. Des de Múnic fins al poblet viatge d'anada i tornada fou de 363 eudel meu desti hi ha dues hores rnés amb ros. En fi, perque llavors diguin que viatun tren regional. jar cap a Sostenibilitat no és possible, Malauradament, a la tornada, des d'aemocionant i transformador ... I tot quest poblet no hi ha possibilitat d'arribar i que sigui més car, de mornent, es un a ternps per agafar el tren directe entre avancament que fern peral rnón rnillor Múnic i Zuric per arribar a ternps al Trenque desitgem per als nostres fills i filles. Hotel nocturn Zúric-Barcelona, que surt Slow World, és el rnoviment social que cap a dos quarts de vuit. Per aixo, hi ha ens cal crear per promoure la cultura del una cornbinació a base d'un reguitzell de viatge i el turisme sostenible 7 - - -

, -

d -d

4 .

,

.'

,

-:<'-y. 1 yqr1

L "'

pg@ e

,

,

,Y:

'Quan aneu a fer un des. plaqarnent o viatge us animem a calcular les emissions amb efecte hivernacle associades a la calculadora de COZa www.terra.org

53 13


Exposiciรณ

El risc de I'asfalt La Diputaciรณ de Barcelona posa a disposiciรณ dels ajuntaments de la provincia de Barcelona I'exposiciรณ *El risc de I'asfalt.. amb I'objectiu d'informar, sensibilitzar i prevenir els joves del risc de la carretera i de posar emfasi en les principals causes dels accidents.

Diputaciรณ Barcelona Area d'lgualtat i Ciutadania

p~

Ar,h 8"

?N"

,ho,c,a

d"


el rnonografic

Els colors d'una illa roja...

Vicenc Molina Professor d ' ~ t i c aempresarial Hi ha una ciutat que s'ha de arnb tots els racons de I'anima. viure, si és que es viu -i es veuMirant els ulls. Sense cap mes mes enlla de veure-hi ... Que es explicació, ni cap més desig passeja. i s'olora, que es creua i d'arribar a res rnés concret. Tan que es navega, que es pateix sols aixo : la vida. quan es fon i que es tolera, que és tant de la en les darreries dels dies. quan historia que. per aixo mateix, alerep la caricia de I'últim to del na abans de morir-se. Com tots sol, quan s'enrogeix mirant-se nosaltres. des d'ella mateixa, quan s'enDeixar-se anar, trencar ritmes cercla per la seva rnaxima segui motlles d'una certa quotidianitat retat, única, exclusiva, la que et profana, per obrir-se a mons duu el mirall de la teva propia d'altres colors. arnb els teus pasdecadencia. la certesa de la sos, portant-te tu mateix, sense mort. cap més expectativa, ni cap mes anhel, ni Perque aquesta ciutat es viva i, per cap més esperanqa ... Aixo que en dirien tant, decau. Perque és viva, s'esta rnodeixondir-se. tallant arnb els vincles que rint. Perque és viva, es morira. I ens en et relliguen a un ordre extern. percebut diu el record, subtilment, suaument, en des de fora, connotat arnb la llurn del dia totes les seves nits d'un silenci d'aigües, següent. que sempre sera de totes les tod'un soroll silent d'aigües. Que es tenyeix nalitats del gris. malgrat tot. rnalgrat les de rosa i de roig. petites dosis de poesia que s'hi puguin ES viva i, malgrat tot. i per aixo. passi incorporar. Sortir d'aquest estat, per diel que dissortadament passi en les seves luir-se en un ciutats veines. cúmul de senA la Reoública de Venecia aoui no manen ~,~~ ~sacions que es hereus dei mai no va ser executada cap persona troben. oculfeixisme. ni els arnb motiu de persecucio religiosa tes. amaqacatolics mafiades. secretes. sos. ni els baren els milers de petits raconets d'una ciubars gotics i racistes d'una Padania hostat laberintica i subtil, irreal i magica, til ... Com en altres epoques i perque la completament diferent. Completarnent dihistoria es vida: la República de Venecia ferent, també, de si rnateixa. Olorar la va ser I'únic estat catolic del món on mai llum dels capvespres, sobre els marges no va ser executada cap persona arnb del canal, en el traghetto, des dels ponts. rnotiu de persecució religiosa ... Ara li en cadascun dels racons del Dorsoduro, diuen I'isola rossa ~

~~


cl monografic

Turisme responsable, un repte pendent

Joan Fusfer Geograf Oui pensi que el turisrne es referit a I'activitat turística. Així, cosa trivial, cal que sapiga que en les societats més desafavoriconstitueix un dels sectors des del planeta, la preocupació. economics mes importants de la allunyada de conceptes que teindustria mundial. El nostre país nen a veure amb la mobilitat in6s un exemple evident de prodividual, es basa en poder mangrés mitjancant I'impuls del sectenir-se en els seus territoris en tor turistic. Una altra cosa són unes condicions de vida dignes. els mecanismes emprats i les Aixi. hi ha una societat que es seves conseqüencies. Aquest desplaqa a través de la practica del turisrne i una altra que, amb progrés, a més a mes, ens ha convertit en societat viatgera, de prou feines, aconsegueix sobretal manera que el fet de viatjar viure, romanent immobilitzada. esta consolidat corn un dels nostres haEn aquest escrit, es cridara I'atenció sobits quotidians. bre els impactes que tenen lloc en I'espai que genera la intersecció d'aquestes Segons I'Organització Mundial del Turisme, en els darrers 30 anys, les arribadues societats i el resultat de la interacció des rnundials de turistes internacionals entre ambdues. El turisme implica que s'han multiplicat per cinc. Abans de la criels segons es converteixin en arnfitrions si actual, s'estimava que peral 2010 les dels primers. En aquest sentit resulta del arribades aeroportuaries internacionals tot necessari suggerir elements de disarribarien als 1.000 cussió per fer que aquesta situació. rnilions, la qual couna societat que es desplaca sa voldria dir que a través de la practica del turisme que no ha fet mes s'haurien increi una altra que, amb prou feines, que comenqar. es produeixi de la mentat en un 60% respecte a les de aconsegueix sobreviure manera més conI'any 2000. ES raovenient, sobretot nable pensar que aquest calcul sofrira un pera les comunitats rnés necessitades. capgirament considerable tenint en comp- S'ha de convertir en oportunitat allo que es perfila com inevitable. A mesura que te I'actual situació economica mundial. Tanrnateix, aquest sector ve demostrant avanqa implacable el procés globalitzauna resistencia apreciable enfront de les dor, en el qual el turisme apareix com un adversitats externes. dels bucs insignia de les indústries, esUna idea general recorre aquest artitem assistint a un incrernent espectacular cle. Es tracta del concepte de mobilitat de la demanda de turisme de natura.

53 17


ment al que succeeix amb altres béns no d'aventura, etnologic, etc. En aquest senrenovables que generen grans oportunitit, són incomptables les comunitats que, tats d'enriquiment i que inviten a la coobservant les bondats que sembla que acompanyen aquestes modalitats turistirrupció, sobretot en aquelles societats més febles en les seves estructures politiques, sospiren per aplicar-les amb exit en ques i socials. Es tracta de la gran paraels seus territoris. El món "mobil" necessita nous espais doxa que representa la "fatalitat" de trobar i explotar recursos en un territori per descobrir i per desenvolupar les seves noves i creiempobrit. on se soXentS neceSSitatS Se solen enrfquir les oligarquies ien enriquir les oiiviatgeres. En locals i els emprenedors forans, garquies els emprenedors locals aquest context, romanent la població forans, romanent la resulta necessari advertir que en en pitjors condicions població en pitjors condicions que els espais dels abans de I'explotació de la treballa. paisos "immobilitzats" es troben la major Invertir en els paisos rnés desafavorits part dels recursos turístics del planeta. requereix responsabilitat, i aixo inclou tant naturals com culturals. Alguns ja són també eficacia. rendibilitat i distribució consurnits pel turisme i d'altres ho seran equitativa dels beneficis. Fa molts anys segur després de la pausa obligada per la conjuntura economica actual, que sern- que els ajuts internacionals no donen els resultats esperats. Avui, paisos corn Nibla haver arribat perdonar, alrnenys, un caragua. que té I'infortuni d'haver-se conrespir al rnedi ambient. Darrera de les vertit en el laboratori de la cooperació. idíl.liques postals provinents d'aquests registren els mateixos indexs de (sub)espais, sovint s'hi amaga un altre perfil. desenvolupament que fa vint anys. TanEl de I'amarga irnatge de la desforestamateix, els fons destinats a I'assoliment ció, de I'expoli dels recursos naturals i de del seu progrés, per part de moltes orgaI'abús al que han estat sotmeses moltes nitzacions, han estat incalculables. Cal. cultures i territoris que acullen activitats doncs, fugir de conceptes assistencials turistiques. Cal, doncs, reflexionar sobre i paternalistes. ES necessari introduir proaquesta preocupant paradoxa. i plantejar cediments i estrategies empresarials. efipractiques sostenibles i adequades percients pero responsables, productives que les comunitats que pretenguin depero sostenibles. i generadores d'ocupasenvolupar dinamiques turistiques en els ció en condicions acceptables. El turisme. seus territoris s'organitzin i articulin meen molts paisos en vies de desenvolupasures sostenibles que condueixin a obtenir un profit integral i equitatiu, i perque rnent, com no podia ser d'una altra manera, ja és una activitat establerta. pero pleels agents externs promotors d'aquestes na d'incerteses. practiques les realitzin de la millor maneSorprenentment. malgrat la importanra possible, tenint en compte la població cia economica que representa aquesta local en primer Iloc. industria a nivel1 mundial, els seus impacSe sol concebre el turisme corn un retes negatius no han arribat als més elecurs renovable i capaq d'estimular el devats nivells de decisió. Sens dubte. persenvoluparnent de manera instantania. que les veus que intenten promoure una Tanmateix, aquesta afirrnació és fal.lac major conscienciació turística son d'esi temeraria. Si els promotors no actuen casca influencia global. Una altra raó és responsablernent, és susceptible de proI'erronia percepció que. sovint. tenen els vocar impactes negatius irreversibles residents locals. confonent la construcció i sumir una destinació en la miseria indiscriminada i I'augrnent il.lusori de la economica, arnbienfal o social. analoga-


demanda d'ocupació amb el desenvolucal minimament organitzat i, sobretot, pament i el progrés. vencer les objeccions que plantejaria la Qui es serveix d'un bé universal com classe dominant que potencialment es la natura o la cultura per tal d'obtenir bebeneficiaria en exclusiva d'aquesta activineficis provinents de I'activitat turistica, tat. sobretot en espais del món subdesenvoPodem assumir que el turisme constilupat. hauria de compensar la societat tueix una activitat economica que hauria que li permet aquest ús. En aquest sentit, de ser capaq de generar llocs de treball des del Fons Monetari Internacional (FMI) dignes, noves i apropiades infrastructues plantegen inires, impulsar acticiatives en aquesLes activitats deixen de ser vitats alternatives ta direcció, en resostenibles auan es comotabilitza o dinamitzar-ne ferencia a I'elevat irnpacte ambiental altres d'existents. I'explotació dels aixi com revaloritprovocat per I'avió recursos no renozar actius oatrivables. Aixi, en el moniais, t i n t natucas del petroli, proposa que els governs rals com culturals. Pero, al mateix temps, reparteixin part dels beneficis a la poblapot implicar la generació de molts impacció, per evitar aixi la malversació i la destes negatius; ambientals, socials i econoconnexió existent entre ells. En el cas del mics. Per aixo sorgeix el turisme responturisme. s'haurien de desenvolupar iniciasable. com una opció que hauria de tives en aquest sentit, de tal manera que comprometre tots els agents que actuen I'activitat turistica pugui mantenir-se sosen qualsevol territori que atregui turistes, teniblement com una font d'ingressos de per tal d'ajustar les seves actuacions conla que se'n beneficii la societat en genesiderant les singularitats de cada destinaral. S'aconseguiria, aixi, activar I'engració, contribuint aixi a la seva sostenibilitat natge economic i, amb aixo, reduir la pointegral. bresa. ES cert, pero. que per aconseguir Cabast del turisme responsable va aquest objectiu es requereix una infrasmés enlla de la visió extraordinariament tructura publica suficient, un sistema fismiop que acostuma a jutjar el turisme

F

3d 19


convencional (de rnasses) corn una activitat irresponsable per se. El viatger que suggereix aquest escrit haura de percebre I'entorn d'acollida, alla on sigui, com I'espai que conforma temporalrnent la seva llar i que es compartit amb els residents autoctons. Sota aquest prisma, s'haura d'esforqar a optirnitzar els vincles amb els seus arnfitrions, resUn viataer aue vela

han tingut en cornpte la poblacio local i el medi han estat les mes lucratives. A rnés a rnés, en la ferotge economia de lliure rnercat imperant en els paisos industrialitzats en els darrers anys, el consumidor final no acostuma a demanar explicacions ni a qüestionar-se els irnpactes de la seva activitat ni la responsabilitat associada al seu paper de de Madrid a Costa consumidor. la cosa ha Rica genera les mateixes emissions qual afavorit les maque la calefacció que necessita una ,ractioues

.,

pectar adaptarse a les tradicions costums

20

,

~

locals i evitar alpersona al llarg d'un any empresarials. terar el medi naAixi doncs, tural o urba, i el medi social en el que es hem observat, fins ara, un escenari on acollit. Curiosarnent, alguns practicants les companyies han entes que el seu de "turisme ecologic", sovint obliden que deure ha estat la consecució de la rnaxiles seves activitats deixen de ser sostenirna rendibilitat economica, en el que el consumidor final no s'ha qüestionat res, bles quan es comptabilitza I'elevat impacte ambiental provocat per I'avió que els més enlla de I'obtencio del rnaxim gaudi al millor preu possible. En el mateix sentrasllada a I'altra banda de I'Atlantic o del Sahara. A aquest impacte, en moltes tit. els grans accionistes de les corporaocasions, se li ha d'afegir el que causa el cions turistiques, generalment poc escrupolosos, no han qüestionat les precari estat mecanic o I'obsolescencia dels mitjans de transport locals: tot-terestrategies de desenvolupament emprarenys, autobusos, embarcacions, etc. Aides per 1' empresa en la que han invertit xi. un viatger que faci un vol entre Madrid el seu capital. Fins i tot. en rnolts casos, i San José de Costa Rica genera el mala informacio aportada per aquestes els teix nivel1 d'emissions que la calefacció ha convencut que les seves actuacions impulsen el desenvolupament dels territoque necessita una persona al llarg d'un any. ris on s'instal-len les activitats de les que Quan elnegoci turistic es e.. en són inversors. Tradicionalrnent, I'accio social dins implantat sense tenir en compte del sector turistic ha estat conterncriteris de responsabilitat, plada des d'una visio filantropisobretot en espais especialment vulneraca. Fins ara, les grans corbles. quasi sempre soporacions I'han considerat com una activitat aslen produir-se irnpactes en que els principals darnsistencial associada a nificats acostumen a ser I'aportacio de fons per financar causes sola població local i el medi lidaries. Es des de fa ambient. Existeix una rao essencial que exben poc que es fonamenta en el comproplica aquest drama historic del desenvo: mis per millorar tots els aspectes que luparnent insostenible. De totes les ?,eenvolten el negoci possibilitats d'exploturistic, i per trobar tacio. les que no --v~ la manera de Iligar-

m

\."


ho amb el benefici empresarial. Actualtats que el seu lloc de treball els ofereix. ment. aquest fet comenqa a considerarEn conseqüencia. un rnedi ambient saluse com una oportunitat que esta demosdable i uns recursos naturals amb capacitrant assolir bons resultats ernpresarials tat de renovar-se, són la base per garani, alhora, incrementar el valor i reconeixetir la continuitat de la producció i la ment social de I'empresa. En aquest senmillora de la qualitat de vida en I'espai en tit. s'intueix un nou el que s'actua. Alternatives viataeres aue Per tant, si la resconcepte d'empresa que ha d'evolurelacionin ~ >amb<a ~ ~ i ponsabilitat emprecionar d'acord sarial és contemi la responsabilitat de compartir plada des d,un arnb els principis d'una ciutadania un e ~ p aCi O ~ Ú ~ u nde t vista essolidaria. trategic, pot esdeDes del sector empresarial es covenir una font molt valuosa Der enfortir rnenqa a evidenciar una nova visió, més la imatge corporativa, de be'nefici empreamplia i conscient, pel que fa a les seves sarial. de progrés social i de millora actuacions. Cexit empresarial i el benesambiental. tar social no tenen perque ser excloents. Per aquest motiu, pot ser el mornent La incorporació de criteris orientats cap a clau per tal de dissenyar propostes que la sostenibilitat i la responsabilitat ha de permetin la interactuació de pobles i culser un element clau en la planificació estures mitjanqant iniciatives turistiques restrategica i ha de dotar I'empresa d'eleponsables i creatives, que ofereixin la ments que contribueixin a la rnillora de possibilitat d'actuar profitosament a tots tots els ambits en els que incideix la seva els agents implicats. En definitiva, crear activitat, incloent-hi la seva propia estrucexperiencies de transformació social a tura sociolaboral. Aixi. la productivitat d'u- través del turisme, de tal manera que es na companyia depen també de que els generi la demanda d'alternatives viatgeseus treballadors siguin persones amb res que relacionin I'oci amb la solidaritat millor formació, dotades de valors morals. i la responsabilitat de compartir un espai bona salut i motivades per les oportunicomu

solidaritat

( b

53


el monografic

Com a casa res

Ferran Escoda Periodista Per cornencar convinguem un poblet catala. el més bonic que tornar a casa després de del món". Torno i retorno a MoIlerussa mon arnour i sempre qualsevol tipus de viatge. si no es que us heu de reincorporar a em sorprenc. arnb una esgarrialguna catastrofe, és un plaer fanqa inconfessable, que la Diamolt especial. Es produeix una gonal sigui una avinguda dolqa constatació felic de les patries i tan burgesa com el passadis recuperades. sobretot les intede casa, que els guardies civils riors, les més domestiques. de I'aeroport siguin com els co"Com a casa res". record0 la sinets que mai no enyores, pero veu de la mare mentre jo ern que et fa gracia quan els veus. treia el salacot de la darrera Viatjar omple I'esperit de noves aventura al parc infantil. emocions i tots voldriem imitar els grans Viatjar esta molt be, ningú no negara viatgers, com Herodot o Ibn Batutta o les bondats de veure món, d'entendre Dornenec Badia o Marco Polo o Charles d'altres cultures, de gaudir de diversitats Darwin. que arnb el seu Beagle ens va diverses ... Molt bé. Pero allo que té de canviar la fesornia genealogica. rnillor el viatge és el retorn. retrobar el Viatgeu, viatgeu, pero no oblideu mai paisatge quotidia. recuperar la intimitat. la Penelope que us espera, perque cense Si una cosa té aixo del viatge es que reella no construireu cap altre viatge. Per tornem a la nostra vida arnb renovada coneixer les meravelles. per vacunar-se il.lusió. rnalgrat totes les seves conegude tot prejudici. el viatge és I'únic remei. des incomoditats, rnalgrat les rnaldats de pero només assaborint el plaer del retorn la rutina odiada, el viatge en la seva proes fan efectius els beneficis del cami. tota visionalitat exotica la resta és fuaida ens fa apreciar el O turisrne recreatiu. Si descobriu que el vostre melic sedentarisme anCiutadans del món, comunica directament cestral. torneu a casa i veuallotiat al amb I'Univers, passeu la balda bé Que Ritz de raltre cap esta.' ~ e r q u esi no de món, he menjat I'arrosset miserable hi ha retorn no hi ha viatge possible. I si del Tercer Món, o com deia aquella cancó de cop passa que descobriu que el vostre de la Trinca: "He vist les platges de Miamelic comunica directament amb I'Unimi, també a Singapur i als Mares del Sur. vers, passeu la balda i Ilenceu-vos al viatpero ni els gratacels de Manhattan, ni els ge que mai no s'acaba, aquel1 que ens monuments del Partenó. m'han fet oblidar perrnet no moure'ns de casa

I

53 23


Nova York

u

Joffre Villanueva

Secretari general de I'MLP

hi he estat". I saps que fisicaÉs absurd fer turisme a Nova ment no hi has estat rnai, pero York. Alla s'hi fa una altra cosa. tot et sembla familiar. Descarteu pero turisme no. La gent es penviatjar-hi els que no hi heu anat sa que si i ho prova, tossuda. I si mires les estadistiques, et mai. Aneu-hi, si voleu, pero traieu-vos del cap un viatge. demostren que un fotimer de Resumit: NY és un lloc al qual persones hi pretenen passar per no hi vas a fer turisme ni a viatturistes. Més que a moltes ciujar. N'hi ha que ho intenten. tats suposadament orientades a pero la ciutat ni se n'assabenta. aquesta activitat; molt mes que Potser. fins i tot. a NY no hi pots a ciutats que es posen guapes, anar a viure (aixo no ho he probarates. fashion, sexuals i el que vat). Perque de seguida veus faci falta. Tu ja pots fer-te il.lusions. vestir-te amb uniforme de turista, que ningu es d'alla, excepte el Woody Allen i uns vuit milions de persones mes: que. un cop alla. veus de seguida que una mostra estadistica de la població hutothom passa de tu. Tothom passa olimmana. una menudesa. una xifra del tot inpicament i fa be. perque picotejar mollesignificant considerant que alla hi som tes de turista quan al banquet hi tens el món sencer, doncs es fer el ridicul, i a NY tots. Tot el món és dins d'una sola ciutat i n'hi ha que. per administrar-la. s'hi emno s'hi pot fer el ridicul. el van extingir fa padronen. es normal. pero considerar-los decades. Aixi doncs, a NY no hi pots fer habitants em sembla turisme, perque alla excessiu. una interels turistes, ni están Una ciutat que et menja, pretacio masca elastini se les espera. et mastega: et digereh, ca dels conceptes viI ben mirat. tamet metabolitza i et caga da, habitant ciutada, DOC no hi viatoes. a El problema, el que ~ o v York. a ~iat]a;-hi no enteneu. la qüestió. és que NY no es es impossible; al cinema i al teatre no hi vas. de viatge. No viatges a un espectauna ciutat. ES una metafora. pero de cle. Un viatge el fas cap a un lloc descoque? Alguns pensen que es el cervell del negut, sense desti cert, un viatge es una mon. Me'n foto, jo. del cervell del món. persecució, una descoberta. I alla tot es Que me'l mostrin, que el tractaré com fatal i com t'imagines. A NY no hi pots viatré amb Déu si resulta que, al final, té barjar ni pots explorar-la. perque ja hi has ba blanca i porta sabatilles. Que li preestat abans de posar-hi un peu. Feu la guntaré el que tothom vol saber: per que prova. Quan hi arribes, penses '50 aquí ja


ho has fet tan malament? El rnón no té cervell i Déu-amb-barba-blanca-i-sabatilles no existeix, ens anirien millor les coses. No hi hauria gana, ni guerres. ni malalties. No treballariem, els CD s'obririen en dos segons i el mar no tindria aquest gust repugnant, sino que tindria gust de

un tal1 de digestió circulatbria, si fas res, per estupid que sigui. que agradi alla, aleshores ja et pot venir el Rudyard Kipling al darrere amb un flabiol sonant i la Callas cantant "lf". Has triornfat. nano. Si no ho fas, tranquil, seras un perdedor com tants d'altres. Seras el detritus, la VI. merda. el resultat de la descomunal baN'hi ha d'altres que pensen que NY és canal del món. l podras continuar jugant el moneder global. El moneder? Si ja no la partida. a veure si hi ha sort. existeixen moneA mi semure m'ha ders, mes que per a semblat que aixo Purificar-se i tornar canviat. la xavalla quan vols del turisme i el viatA millor? A NY? No fotis un xiclet. Ara el diiar s6n les versions ner és al disc dur modernes del peled'un ordinador en un banc, connectat a grinatge i la predica. Formes de purificaInternet. Son zeros i uns. tenir o no tenir. cio. EI turisme-pe~egrinatge:al Louvre, a El moneder del món és Internet, per aixo la Meca, a Roma, a Cornpostela, en una hi furguem tot el dia. rave o a Disneyworld. apte per a masses. Aixi doncs, que fan els teus ossos a genera industria. hi pots arribar per inerTimes Square? La digestió. La teva. dicia, tots els camins hi porten. El viatgegestió. A NY hi vas a ser digerit. És una predica, només apte p e r a minories: anar ciutat que et menja. et mastega, et digea un lloc desconegut o en busca d'una reix, et metabolitza i et caga. És I'estócosa. ja sigui un Livingstone despistat. mac del mon. El mon sencer és devorat un sant grial, o un misteri. Errant, sense cada dia i cada nit a NY. Recordern que mapa ni desti cert, amb aquel1 tuf es la ciutat oberta 24 hores al dia, 7 dies d'exemplaritat o originalitat. a la setmana, cada dia de I'any. I aixo, Potser per aixo no m'ha acabat mai de treballar sense parar, és el que I'acosta a fer el pes. aixo del turisme i els viatges, un estómac. Quan el Sinatra cantava allo potser per aixo m'agrada NY. Perque em de "if I can make i there. I'II make it anywcarrega aquest romanco d'anar sol de here" tenia tota la raó del món. Si te'n viatge o mal acompanyat de turisme, pusurts, si no et corrouen els acids. si d'un rificar-se i tornar canviat, suposadament salt puges mes amunt que la traquea a rnillor. dels gratacels, si atures tots els taxis en A millor? A NY? No fotis

I

53 25


I'cnt.rcvist,4

Cristóbal Colón

Vicenq Molina. Montse Alba Espai de Llibertat

Cristóbal Colón és fundador i president de la cooperativa La Fageda, sccl.

53 27

- Que és la vostra cooperativa?

van sorgir els vivers de plantes Corn veu comenqar? per a reforestació. - Vam fundar La Fageda I'any La idea de produir iogurt va arri1982. Erem uns quants malalts bar corn a conseqüencia de les dificultats per vendre Ilet. Pensamentals i dos psicolegs que sortiem de I'hospital psiquiatric de vem que. amb I'augment de caSalt, a Girona, arnb la intenció pacitat adquisitiva dels catalans de rnuntar una empresa. Vam i la creixent preocupació per la cornencar oferint serveis a salut i la nutrició, s'obria el merI'ajuntament d'Olot per netejar la cat p e r a un iogurt d'alta qualitat porqueria i les escombraries i elaborat amb els metodes caque s'havien acumulat al llarg solans tradicionals. Hem creat I'empresa de jardinedels anys en alguns paratges forestals i fonts d'aigua natural dels voltants. ria i la granja de vaca de llet més grans Quan li ho vaig explicar a I'alcalde, i a les de la comarca. Tenim un viver de planta forestal, i des de 1993, hem construit una autoritats locals. ens van prendre per autentics bojos: pero els vaig convencer i marca de postres Iactics que ven més de ho vam fer tan be que ens van contractar 30 milions de iogurts a I'any. Ens agrada per ocupar-nos dels jardins municipals. dir que som els liders del iogurt de granja Amb la jardineria no aconseguiem ser a Catalunya: aquesta és la marca per la viables economicament. Calia diversificar. qual el nostre projecte s'ha donat a El pas següent va ser comprar vaques coneixer i que ens omple d'orgull i autoper produir Ilet. estima a tots No és tant integrar com tornar nosaltres. A aquella epoca era un bon neDesprés d'anys a la naturales; de les coses, goci, pero amb La Fageda ha a les qualitats personals de cadascú resolt la proI'entrada a la Unió Europea blematica social van arribar les quotes de producció i la per a la qual va néixer. Dona treball i hacompetencia d'empreses de rnajor escabitatge a les persones adultes amb discala. Vam haver de reorientar I'estrategia i pacitat psiquica o trastorns rnentals cro-


amb certificat de discapacitat: els qui tenen una discapacitat psiquica (de naixement) i els qui pateixen una malaltia mental cronica. Pero cadascu és un món i tothom requereix una atenció individualitzada. Les activitats que desenvolupem a - Que enteneu per integració? La Fageda son molt variades i aixo ens - Integració laboral és posar I'accent sopermet, en molts bre les capaciadaptar tats delstreba- Havíem de crear Ilocs de treball reals. els llocs de treIladors. De la És la manera de crear sentit ball a les caracmateixa manede responsabilitat i autoestima teristiques de cara que en un da persona. Amb curriculum no una ajuda individualitzada es pot aconsehi poses els teus defectes, sinó els asguir que aquella persona rendeixi al mapectes positius del teu perfil professional. xim i que cada cop sigui més responsaPer aixo penso que cal crear espais laboral~ on tots ens trobem en un peu d'igual- ble i autonoma. tat. No és tant integrar com tornar a la - Com va ser rebut pel vernat? naturalesa de les coses, a les qualitats La Fageda va comenqar sent "aquel1 personals de cadascu. lloc on la gent amb problemes mentals va a pascar I'estona". Ara som una empresa - 1com definiu una empresa socialment emblematica, una de les empreses més responsable? importants de la Garrotxa. Crec que no - Habitualment parlo d'empreses amb m'equivoco si dic que La Fageda és una anima o empreses sense anima. Una de les institucions mes estimades de la empresa és un cos viu que pot estar sa comarca. i generar felicitat o que pot ser una organització sense anima que genera conflic- A aquestes alqades. sembla clar que es tes en si mateixa. Quan una empresa es perfectament compatible la iniciativa empreocupa autenticament de les persones presarial, el benefici economic iI'assolide I'organització, també ho fa de I'entorn. ment d'un grau important de coherencia i dels clients. dels proveidors ... ES una benestar social per a la comunitat. Com qüestió de coherencia. és que, encara, aixó es visl com a gaireLa Fageda neix amb i per les persones. bé 'Beroic" o "excentric"? No s'hi han incorporat rnai, ells són "La - Des d'un bon comenqament vam veure Fageda". Varem construir una empresa que haviem de treballar bé o, fins i tot. a I'inrevés: teniem ma Cobra. 14 exinmolt be. Ha estat una exigencia constat. terns de I'hospital psiquiatric de Salt. Ara diem sense ernbuts que fem "els mipero no teníem negoci! De fet no teniem Ilors iogurts del món". És a dir que la cap noció de com muntar una empresa... nostra responsabilitat social sempre ha Només una idea clara: haviem de crear anat intrinsecament unida a la viabilitat Ilocs de treball reals en una empresa reempresarial. Com dius. es una qüestió de al. ES la manera de crear sentit de rescoherencia i de tendir cap al bé. ponsabilitat i autoestima. nics de la Garrotxa, una comarca amb més de 50.000 habitants. A La Fageda hi treballem 140 persones assictides i 100 professionals.

- 1, en e l cas de les persones amb discapacitats psiquiques. h i ha alguna dificultat especial? Cal fer cap esforq previ de pedagogia entre la resta del personal? - Tenim dos tipus de socis i treballadors

- En tot cas. és compatible el capitalisme

amb e l retorn dels béns economics isocials al conjunt de la comunitat? - Des d'aquí no m'atreveixo a posar en qüestió ni a fer apologia de cap sistema


econornic global. Jo, ara mateix, em centraria en les persones. car la solució de la major part de problemes que ens afecten rau en les persones, en el seu grau de responsabilitat i de coherencia. Aixo és el que ens ha preocupat des de I'inici a La Fageda. D'altra banda, tampoc no pretenem salvar la humanitat...

- A nivel1 de pensament, hi ha dos llibres

que rn'han colpit profundarnent: Lnome a la recerca de sentit de Victor Frankl i Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva de Stephen R. Covey. El primer és el llibre autobiografic d'un supervivent dels carnps de concentració nazis: des d'una situació totalment extrema, Frankl analitza la rnent hu- Davant I'actual simana i la realitat inaCorn que som cooperativa tuació de col.lapse "enable de la Propia no tenim cap capitalista d'un determinat moconsciencia. El llibre arnb afany de lucre de1,el mon cooperade Covey, un classic tiu és una possible tarnbé, és rnolt útil resposta? pera joves que comencen I'activitat pro- Horne, aquesta crisi ha vingut per la fessional. cobdicia de rnolta gent, per voler atresorar més i rnés. De fet, no se n'han adonat - 1quin consell els donaria? que és molt rnés important ser que tenir. - Tothom els parla ara de la cultura de Nosaltres. com que som cooperativa, per I'esforc. Pero jo els orientaria cap a la exemple. no tenirn cap capitalista amb importancia de saber contemplar, de miafany de lucre. no tenirn ningu que visqui rar d'entendre per un mateix el sentit proesperant els redits... fund de les coses. els grans "perque. Penso que si s'arriba aqui. tant el treball - Quines lectures recomanaria als noscorn el temps de lleure es viuen amb rnés tres lectors més joves? autenticitat

1

53 29


la col-laboració

30

Cojones del Anticristo para el Obispo

Un llenguatge sucós, extrema-dament "reverent?.. Amb un conjunt d'aproximacions a a110 que resulta fonamental: defensar la llibertat de consciencial enfront dels totalitarismes -politic, social, cultural, mediatic, moral- als quals aspira una institució, I'Església cafolica romana. habituada a comportar-se com una secta destructiva, Una secta que. malgrat tot, imalgrat ser a l segle x x ~continua , gaudint del suport i del finan~amentd'alguns estats democratics, com I'espanyol, per cert. En Cañizares se'n va cap a Roma. Pero els altres es queden. Que no siguiper nosaltres, i que no sigui amb els nostres diners... Cojones del Anticristo para el Obispo De nuevo exigimos a la curia católica nuestra pública excomunión. Festividad de san Alberto Magno, Eugenio. Leopoldo y Luperio, entre otros. Al Excelentisimo y Reverendisimo señor don Antonio Cañizares Llovera, Obispo y Cardenal de la Iglesia Católica, Apostólica y Romana, y, además, Primado de las Españas. Enterados de su inminente marcha de la Ciudad Imperial para ir a instalarse a la Ciudad Eterna, no hemos querido desa-

provechar la oportunidad de despedirnos de su Eminencia Reverendisima. y de felicitarle por el motivo de su traslado, que no es otro que el del nombramiento con que le ha honrado el Decimosexto Benito, Papa de Roma, como presidente del "Dicasterio de Culto Divino y Disciplina de los Sacramentos". Imaginamos la alegria que le habrá producido el nombramiento para semejante canonjia in partibus fidelium, habida cuenta de que, como se ha dicho. multi autem sunt vocati pauci ver0 electi (Mt, 22. 14). Bien sabemos que su natural humildad y exquisito tacto le impiden dar impropios saltitos de gozo. y por ello excusamos sus últimas declaraciones al respecto ("A dia de hoy, lo que puedo decir es que el Papa no me ha comunicado ningún nombramiento y yo, consiguientemente, no he aceptado ningún nombramiento. Esa es la verdad, 14.11.08). que destilan no solo fidelidad al Santo Padre y dominio firme de la gramática. sino, sobre todo, perfectisima adaptación a las reglas de la vaticana diplomacia. Es Vd. un maestro, señor Cardenal. No obstante, suponemos a Vuestra llustrisima sabedor de que. en los cenaculos de la Conferencia Episcopal Española, circulan hablillas y comadreos sobre los motivos de tan gozosa nueva. Y es que reprender el vicio del chismorreo de-


beria haber sido el undécimo mandadescansa, el PSOE respira y V. l. ascienmiento de las tablas de la ley de su dios. de. Roma locuta, causa finita. Pensándolo bien. no obstante, hay que Todos estos intereses y todas estas reconocer que un decálogo siempre es pendencias. permita que se lo apuntemás fácil de retener y reviste una mayor mos, se asemejan más a querellas partigalanura, aunque solo sea por su condidistas que a asuntos evangélicos, pero ción de numero redondo, y no primo. Nihil de todos es sabido que. sin politica ni dinovum sub sole (Ec.. 1, 9). Otra manifesnero, el mensaje cristiano hace siglos tación más de sabiduría en cuanto a mar- que se hubiera perdido, como tantos keting ad litteram. otros, en la noche oscura de los tiempos. Pues bien, como deciamos, las leny ese dios uno y trino al que alaba hubieguas, bifidas o no. afiladas o romas. pero ra muerto, como asi ha pasado con tansiempre viperinas, tos otros, más o se ejercitan a desROUCOdescansa. el PSOE res~ira menos raros. aue tajo sobre los motila humanidad ha y V. 1. asciende. vos de este nomcreado a lo largo Roma locuta, causa finita. bramiento. Las de la historia. De más compasivas hecho, a buen seapuntan al deseo del Sumo Pontífice de guro echará de menos a su amiga la Vitenerlo a su vera, en razón de su sintonia cepresidenta del Gobierno, doña Maria ideológica y doctrinaria. Otros apuntan a Teresa Fernández de la Vega, ya que. gracias a ella. se consiguió un leonino sus discrepancias con ese otro Príncipe acuerdo financiero en virtud del cual la de la Iglesia que es su Eminencia Reverendisima don Antonio Maria Rouco VaIglesia Católica. Apostólica y Romana de rela, sobre la estrategia a seguir con reslas Españas recibe del Estado por diverpecto a la cadena de radio que sos conceptos más de cinco mil quinientos millones de euros al año. lo que la acaudillan. y aquí las opiniones se bifurcan, ya que, mientras unos sostienen que convierte en la más subvencionada del el nombramiento seria a iniciativa de su mundo. lndocti discant, et ament memiE. R. para quitárselo de encima, otros alinisse periti. En ningún otro país del munmentan la tesis de que fue Vd. mismo do la ICAR logra semejante tajada, por lo quien ha querido poner tierra de por meque en verdad creemos justo y necesario dio al no querer plegarse a sus preceptos su ascenso y, por ende. su alejamiento. y pautas de conducta. Otros más apunVuestra Ilustrisima dijo en cierta ocatan a la posibilidad de que el Vaticano sión: "Ser cardenal entraña vivir con el quiera con este gesto cerrar simbólicaPapa, siervo de los siervos, en una vida mente la etapa de confrontación con el de servicio y entrega plena, gastarse y Gobierno del PSOE. Persequentur vos in desgastarse por los duros trabajos del civitate ista. fugite in aliam (Mt., 10-23). Evangelio, perder la vida para que el mundo crea". Ahora lo va a poder hacer. En cualesquiera de los casos, Rouco

53 31


mente llegará pronto al Constitucional. Nos referimos, claro, a vivir con el Papa Confiamos en su saber hacer y en su leRatzinger, al convertirse en el hombre de gendario sentido de la justicia para que el España en el corazón de la catolicidad. Cardenal Garcia-Gasco sea reprendido O, quam bonum et quam iucundum habipor el Pontifice. a causa de su obcecada tare fratres in unum! (Sal., 132. 1). Alli desobediencia. podrá exhibir, su dios lo quiera y con orTambién aprovechamos la ocasión pagullo, la célebre y magna capa en todo ra aaradecerle que, al ser preguntado hasu esplendor. a salvo de las criticas recice ahora un año bidas en este ~~i~ de inoratos Leonino acuerdo financiero en virtud la celebra. ción del I Conciy tan poco redel cual la Iglesia Católica recibe lio Ateo organiceptivo al ornato del Estado más de cinco mil zado por de los Principes quinientos millones de euros al año nosotros en su de la Iglesia. Cociudad, mostrara ram populo. Alli "respeto a toda libertad religiosa y de podrá entrar en las quinielas de los futuconciencia", algo sin precedentes en la ros papables. Quién sabe si. despues de historia -y en la histeria- católica. Reslos Borgia, podemos tener a otro valenpecto a la decisión del Ayuntamiento mal ciano, medio milenio después, sentado llamado "socialista" de no ceder ninguna en la Silla apostólica de Pedro. Aunque instalación municipal para dicha blasfeesperamos que dejando un mejor recuermia colectiva, Vuestra llustrisima sostuvo do y ejemplo a las generaciones futuras. con democrática firmeza que el AyuntaHablando de su tierra, no queremos miento de su ciudad es autónomo y puedejar pasar la oportunidad de rogarle ende tomar las decisiones que estime oporcarecidamente que comunique al Decitunas. Nos permitimos poner esto último mosexto Benito, Papa de Roma, la clara en cuarentena. ya que el 70% del suelo insubordinación en que incurrió el Arzohabitable de la ciudad vieja de Toledo es bispo de Valencia. Seguramente sabrá propiedad de la Iglesia Católica, y alli no que su Eminencia Reverendisima. D. Agustín Garcia-Gasco, se ha negado a se mueve nadie sin consultarle a su Eminencia Reverendisima. Pero esto. sin duacatar varios preceptos del Código Canóda, apenas sirve de argumento en contra. nico al impedir por via de los hechos De nuevo, nuestro humilde agradecimieny de los recursos judiciales la apostasia to. Ad memoriam rei perpetuam. Y seguide varios católicos que lo solicitaron. Damos. mos por sentado que su relación de Encumbrado pues a tan altas empreamistad no se interpondrá en el deber de sas, le recordamos que Sic transit gloria cumplir y hacer cumplir las normas a las mundi, y nos atrevemos a sugerirle, como que ha entregado su vida, y que bien coasegura nuestro amigo Richard Dawkins noce las directrices aprobadas en su dia (ese ateo neodarwinista) que "dios probapor el Sumo Pontifice. Le recordamos que se trata del Protocolo no 1027912006, blemente no existe". asi que deje de preocuparse, y carpe diem en ese nuevo que aconseja a las autoridades eclesiastidestino. Ya sospechamos que no atendecas competentes la anotación explicita. rá a nuestra recomendación, o que la toen el libro de bautizados, de que ha tenimará cum grano salis. Pero la hacemos do lugar el actus formalis defectionis. de buena fe, no lo dude. Y, además, utiliDon Agustin prefirió abrir un recurso jurizando sus propias declaraciones del 14 dico para evitar hacerlo, y he aqui que de noviembre. "las informaciones han de ahora se han empantanado. por la intrubasarse en la verdad de los hechos, sión de la jurisprudencia civil, todos los y no en hipótesis". Valga el dicho para toprocesos abiertos. Un follón que segura-

-


do caso. De omni re scibili et quibusdam el Actus forrnalis defectionis ab Ecclesia aliis. catholica. Esperamos que por fin se deciY, dado que quizá no vuelvan a crudan a aplicar sus propias normas, conzarse nuestras espadas en los tiempos cretamente las del Código de Derecho venideros, en prueba de buena voluntad Canónico promulgado por Juan Pablo II le hacemos llegar un modesto presente y dado en Roma el 25 de Enero de 1983: que -presumimos- sabrá apreciar en lo donde en el Canon 1364 3 1 se afirma que vale. Como Vd. conoce. dado que es que "El apóstata de la fe, el hereje o el doctor en Teolocismático incurren en excomunión gia y que ha conEn la ciudad vieja de Toledo sagrado su vida a se mueve nadie consultarle a latae sententiae". la docencia de Y también, en la su Eminencia Reverendísima esta tan pintoresmisma parte y tíca disciplina. el tulo. el Canon Beato de Liébana. en las disputas que 1369. donde se sostiene que "quien, en mantuvo sobre si Jesús era hijo legítimo un espectáculo o reunión públicos, en un de dios con el adopcionista Elipando, anescrito divulgado, o de cualquier otro motecesor suyo en el Arzobispado de Toledo por los medios de comunicación sodo, llegó a insultar al citado acusándole cial, profiere una blasfemia, atenta gravede ser "el cojón del Anticristo". Andando mente contra las buenas costumbres. el tiempo. en la injuria la religión sin par región de o la Iglesia o Liébana los resuscita odio o posteros aprovedesprecio contra charon el lance ellas debe ser para elaborar castigado con ~ una pena justa". unas pastitas de avellana. al poco Que el articulo . j - ~x,;, conocidas en to1373 explicita do el orbe como que "quien susci$ . $ .,:% 9 .' : , . ta públicamente "Los cojones del Anticristo". Son ., &tt ~t la aversión o el : h . odio de los subdeliciosos. Procure que no se i 9 " ' ditos contra la x.. ~ t L Sede Apostólica los birle el Sr. o el Ordinario. Canciller. Y, además, están pre1 con el motivo de cintados, no tealgún acto de ". *a. . , , -; ma Vd. potestad o de intenciones mal::. ,j: ministerio eclesanas por nuesj r+ , ,:; . , - . " siástico, o induce k. . ;, : >. tra parte. a los súbditos a . j,, u \ '"', : desobedecerlos. Justo debaio de los cojones debe ser castigano le será difícil do con entredide localizar-, pocho O con otras drá encontrar penas justas". nuestro puñetero Y que el articulo "Manifiesto por 1374, siendo exla Excomunión", tremadamente

-

t I ;i, 1-,

1/ S

t '.

-$/

&

/,kpikA:

1

/

-. -

tq,",t

-

53 33

'


34

nuestro amable trato y lenguaje para loclaro en su redacción, sentencia que grar el castigo, puesto que. al fin y al ca"quien se inscribe en una asociación que bo, abominamos tanto del exabrupto mamaquina contra la Iglesia debe ser castileducado como del corrupto y parásito gado con una pena justa", y que "quien clero. En otras palabras: mándenos al inpromueve o dirige esa asociación, ha de fierno. Y hágalo rápido y bien. Es lo único ser castigado con entredicho". que le pedimos. ¿A qué espera entonces su EminenPor último, le rogamos que tenga cuicia para aplicarnos lo que para Vds. es dado. no le ocumáxima pena y ¿A qué espera SU Eminencia para rra como le pasó para nosotros a otro gran digmotivo de conaplicarnos 10 que para Vds. tento? ¿Acaso es máxima pena y para nosotros que bién abandona aguarda a que motivo de contento? contraigamos sus altas responsabilidades en más méritos o a que nos cansemos? En cualquier caso, le los próximos dias, el Sr. Jorge Walker Bush, y no se atragante con una de estas informamos que continuaremos haciéngalletitas. Tanta paz encuentre como aledonos dignos acreedores de esta "pena gria deja. justa". Y que, donde abunda el pecado, Con nuestros respetos. sobreabunda la gracia... El Comité Ejecutivo de la Federación Do ut des. O, dicho de otro modo, le Internacional de Ateos (FldA) rogamos que no nos fuerce a moderar

1 b


I'apiinl'

Fragment del document de I'abjuració de Galileu Text extret de La Vanguardia n. 149, novembre 1992, Uruguai El 31 d'octubre de 1992. 359 anys, 4 mesos i9 dies després de la sentencia de la Inquisició, el papa Joan Pau 11, en un discurs pronunciat a /'Academia Pontificia de les ciencies, reconeix els errors i 'Yehabilita" Galileu. Des de 1981, una comissió especial de teolegs, cientifics ihistoriadors havien estat treballant sobre el cas Galileu. No es pot dir, obviament, que I'Església catolica s'hagi apressat gaire a posar-se a l dia, almenys, en allo que la ciencia mes elemental considera cientificament provat, de totes totes. 1aixo que. des del Concili Vatica 11, deien que practicarien laggiornamento...

m

Jo. Galileu, fill del finat Visempre la falsa opinió que el cenzo Galilei, florenti, de seSol es troba en el centre del tanta anys d'edat, havent món, i immobil, i que la Terra comparegut personalment no és el centre del món i es davant d'aquest tribunal i mou. i que no he de sostenir, agenollat davant de vos. els defensar ni ensenyar de cap Reverendissims Senyors manera, ja sigui verbal o esCardenals lnquisidors Genecrita. I'esmentada falsa doctrirals contra la depravació na. i després d'haver estat heretica en tota la comunitat notificat que aquesta doctrina cristiana, tenint davant dels meus ulls i és contraria a les sagrades escriptures. posada la m& sobre els Sants Evangelis, vaig escriure i vaig imprimir un llibre en el juro que sempre he cregut, crec i amb I'a- qual discuteixo aquesta nova doctrina ja juda de Déu creuré tot el sostingut, predicondemnada i addueixo argument de cat i ensenvat Iooiaran forca z -= per la san& Esca al seu favor, Hauria d'abandonar per sernpre glésia Catolica Apostolica i Rola falsa o ~ i n i óaue el Sol es troba ciar cao solució mana. Pero com en'el cenire del rnón dels mateixos. després d'un rehe estat proclaqueriment que mat pel Sant em fou intimat judicialrnent pel Sant Ofici. Ofici com a fortament sospitos d'heretgia, a efectes que hauria d'abandonar per és a dir d'haver sostingut i cregut que el T - ~

~~

~

53 35


Sol es troba en el centre de la terra d'ara endavant no diré ni asseguraré verimrnobil i que la Terra no es el centre i es balment o per escrit I'esrnentada falsa mou. doctrina ... Per tant. desitjós d'apartar de la ment Jo, I'anomenat Galileu Galilei. he abjude Vostres Erninencies i de la de tot fidel rat. prornes i obligant-me segons he acacristia tal sospita vebat d'expressar hement justarnent Amb tot el meu cor i fe sincera i en testirnoni de la concebuda contra abjuro, maleeixo i detesto veracitatdel qual he meu, amb tot el subscrit deellapremeva els errors predits i heretgies propia rneu cor i fe sincera i en general tot altre error abjuro. maleeixo document de la i detesto els errors meva abjuració i repredits i heretgies i en general tot altre citant-lo paraula per paraula, a Roma, al error. heretgia i secta contraris de cap convent de Minerva, aquest dia 22 de manera a la Santa Església i juro que juny de 1633


la c~ol.laboraciÓ

El final de les ideologies

Andrés Cascio Psicoleg La globalització ha portat. en entitats bancaries i financeres, les últimes decades, a generar trobarem que I'anomenat capitapreus i costos baixos per als lisme cau malalt de gravetat. paisos desenvolupats d3Europa, El club dels paisos rics, El G-7, el Japó i els EEUU. També ha té un benefici economic i politic contribuit a generar un bon creiindubtable, perque el seu PIB xement economic i un elevat deequival o depassa els 82 bilions senvolupament tecnologic, la de dolars (previsió peral 2009) qual cosa ha cornportat, en sense incloure el de Rússia- i aquests últims anys. un control constitueix el 41% del PIB munde la inflacio i una cultura d'esdial. mentre que la previsió dels tabilitat de preus en el conjunt paisos emergents es, peral d'aquests paisos. Espanya es 2009, del 1096, el que implica convertí, a més, en la 8" potencia que els altres 140 paisos es repartiran el economica. segons el PIB. 50% restant, pero en una economia de Pero. des de fa poc, tot aixo sernbla recessió que no arribara a satisfer les que esta en crisi. Celevació dels preus més elementals necessitats socials. del petroli i d'altres productes energetics. No només no es podran ascolir els com les variacions economiques de la objectius del Mil.lenni, pactat a I'ONU. per producció de biocombustibles, I'elevació eradicar la fam a la proxima decada. sinó dels costos d'alque, molt probatres materies blement. augNO només no es podran assolir els mentara la fam primeres, i més objectius del Mihlenni, sin0 que, recentment d'almundial i la marguns aliments auqmentara la fam mundial qinació humana. basics, per les darreres i l a marginació humana exemple els cedecades hem obreals. i d'altres servat com s'han productes essencials per a I'alimentació anat abocant al fracas. fins el seu enfonmundial, esta conduint a un augment de sament, aquells paisos que propugnaven la inflació en la majoria de paisos euroel "socialisme real?', el comunisme. S'han peus i als EEUU... I si a aixo se li suma complert. aquest mes de novembre de el desastre financer que venim observant 2008. 19 anys de I'anornenada caiguda en els últims mesos, gestat per la falta de del "teló d'acer", i amb allb desapareixia controls i I'excessiva liberalització i toel contrapes d'una il.lusió oposada al calerancia dels desoris provocats per les pitalisme.

A

53 37


pal.liativa enfront dels mals que fuetejaSimultaniament, la socialdemocracia ven el món... Pero mentrestant els valors comenqi a buscar noves deffnicions i esconservadors. situats en organitzacions trategies, i un forat en el mercat de les religioses i recolzats en els dogmes fiideologies que li permetés posicionar-se nancers i empresarials han anat resistint. i liderar la nova era. S'intenta posicionar mes o menys aglutinats, fent-se forts en en la defensa de I'estat del benestar, inel poder i dominant gairebé en exclusiva tenta la implicació en la defensa de la els ressorts que mouen les palanques igualtat. pero no sembla haver tingut en dels sistemes policornpte els mes de 6.000 milions L ' e ~ ~ n ~ de m i la a rnundialització tics imperants. de persones del s'ha anat convertint en un monstre, La societat civil, planeta, sinó, prest a consumir I'anima als paisos del primer món i als paimes aviat. tan dels seus creadors sos en vies de desols un curt percentatge que senvolupament. s'ha unit al voltant d'una ideologia consuhabita als paisos desenvolupats ... mista, d'un benestar que va de la comoI en aquest reduit nombre d'estats ditat a la passivitat. de I'ergonomia a tampoc no ha aconseguit implementar el I'oci... Aixo ha anat generant una classe benestar social de tots els seus ciutamitjana inactiva politicarnent, cega socialdans. El desequilibri i la desigualtat han ment. i muda davant les injusticies. Ha estat caracteristiques destacades en els deixat pas a una única ideologia que ha seus entorns. Un dels seus llegats ha esanat pervivint amb forqa: I'economia glotat I'anomenat "quart món", un ampli balitzada, engendrada pel capitalisme col.lectiu de marginats o de sectors de la regnant, fills de Friedman, dels manapoblació abocats a la miseria urbana. ments del Banc Mundial i del FMI. de la El desanim i el desencis politic. en el liberalització economica a ultranqa sense primer món i en aquelles regions amb un control, i sense el menor rigor etic. bon creixement economic dins dels parUn capitalisme salvatge. apadrinat sos emergents, ha anat generant un penpels "neocon". es a dir. nous conservasarnent social del "no va amb mi". apardors. pero mes agressius i amb menys tant-se cada vegada més de la implicació escrupols. en la defensa dels valors com la Ilibertat, Aixi I'economia de la rnundialització la igualtat, el reequilibri i la distribució de s'ha anat convertint en un monstre gela riquesa mundial. El marqueganti. prest a ting ha anat consumir I'anisubstituint les rna dels seus creadors i a inideologies, els valors progresfectar els emergents que. com sistes es varen il.Iusos, volen refugiar en les ONG's, o rere S lrrt,% despertar com col.lectius atoa noves potenrnitzats sociali .,.,;+*A" cies ... Un somni amb escassa ment i amb poca incidencia en la v consistencia: =Fels grans encatransformació social, sens dubra conserven forca entre les te efectuant una gran aportació --d seves urpes.

""


Ara, les velles rnaximes del rnarxisme, ció de Málaga, ja vaticinava I'actual situa"els capitalistes es devoraran entre si", ció. Eichelbaun reflexionava sobre com semblen recuperar el sentit. i són els caes veia venir el final de les ideologies. pitalistes els que cornencen a aplicar les Refundar el capitalisme? Aquest mafórmules del control de I'estat, de la nateix sistema que ens ha dut fins aquí? cionalització de la banca, de la protecció No ho se, pero, sens dubte. avui el rnón de les empreses de valor estrategic. de es submergeix en la incertesa de no tenir salvaguardar el be cornu, la terra i els la fórmula idonia per governar el planeta. béns de producció. Es percep la carencia d'una filosofia valiDiuen voler da. que doni llurn Hern d'arribar a sistemes constituir un nou orals principis, per dre mundial i un harmonics de fiscalitat. guiar el desenvolunou referent de can- i a castigar els pament de I'ésser vi. el que sernbla huma ... Pero per anunciar que la que no refundar el marxisme? Potser les rnesures adoptarnorbiditat del capitalisrne és rnolt greu. no sé si en estat terminal, pero. s e n ~ des per frenar la crisi, que sernblen poc dubte, les fractures i les sagnies són molt inspirades en les teories capitalistes, són evidents. la resposta? Per que no reviure el pensaEl capitalisme fa aigües. La ideologia ment de Proudhon, o de Bakunin? I per dominant, la ideologia de supervivencia, que no treballar per una refundació socomenqa a enfonsar-se; pero no es cialdemocrata, ja que aquesta opció, en menys cert que també el Deu dels crisles tres últirnes decades. ha donat prova tians esta desaparegut ... La fe decrepita de la seva eficacia? A Bretton Woods es van crear orgaes un lloc de refugi. ja no es una eina de salvació. Els ciutadans i ciutadanes dels nismes com el FMI i el Banc Mundial, paisos desenvolupats es van convertint al que, al llarg de la historia de I'ultim rnig laicisrne, tot i que queden, sens dubte, segle, han causat greus dificultats als reductes on les religions augrnenten el paisos en vies de desenvolupament. No seu poder, en alguns paisos ernergents. seria mes raonable crear una nova instio en societats del subdesenvolupament. tució que reflecteixi les realitats del nosJa no sorgeixen, corn en els 60, positre temps? Ja que les institucions rnencions mes enlla de I'equilibri dorninant: cionades han realitzat politiques que han els no alineats. el tercer movirnent histocontribuit a la inestabilitat i al caos actual per als paisos d'Asia, Africa o Arnerica ric, que emanava dels nacionalisrnes -De Gaulle. Nasser, Perón Llatina. i Tito- sorgits rere la Aquesta nova instiderrota dels altres sotució. a rnés a cialnacionalismes o + rnés, ha de ser continuada arnb nacionalcatolicisrnes, de tan mal record. una reforma del Pero. i ara que? sistema monetari Fa 10 anys, un llibre mundial. El dolar .l , ,! no es ja un refeque passa practicarnent desapercebut, ii7- 1 m. rent preservador F, , l. Un planeta a la deridel valor. Un siste,:$ \, ;+ ,! , ,. va, escrit per I'escrip.: . . -L. .& --.~. *U* rna global requetor i periodista Hora,, :* ~. reix un sistema ,l . ,I > < : . . L cio Eichelbaun, 1 : rnonetari global. publicat per la Diputa~corn assegura el

fiicals

"*

1

.... ..p:""'-;?*

1 (j

.:

.-

53 39


Temps d'interseccions La Joventut Comunista de Catalunya (1970-1980) Xavier Domenech Sampere

I


premi Nobel Joseph Stiglitz. Cactual estructura financera global és injusta i insuficient. Hem de fer I'esforq d'arribar a una única normativa comptable a nivel1 mundial, a sistemes harmonics amb les politiques fiscals. i a castigar els paradisos fiscals. Cal una sostenibilitat universal generadora d'estalvi de costos financers i. en definitiva. hem de comenqar a posar les bases @una nova realitat, que sigui capaq d'integrar dins la solidaritat universal, i de no conduir a un equilibri injust i asimetric a favor d'un grup de paisos en el context mundial.

Avui. més que mai, semblen valids els principis revolucionaris de la Franqa de 1789. Cal comenCar de nou: es I'oportunitat perdonar a la llum formules que portin a un major equilibri sostenible i a una major justicia social i economica en el rnarc de la ciutadania universal. A I'abril de 2009 s'escriura el proxim capitol i, mentrestant, fa falta aixecar la veu per poder exercir una influencia que reverteixi en favor de la igualtat dels pobles, de la llibertat dels homes i dones, que són els destinataris de les politiques a adoptar 1


la crcaciÓ

Els meus millors prolegs

Ferran Escoda Periodista pero no puc més que arrufar el nas, esceptic davant I'allau de proeses gimnastico-sexuals i el Discrepo de Jaume Mataplavariat cataleg de femines que na, autor de Petjades frenetiMataplana tragina amb implacaques, quan diu que esta en conble solvencia. Pero si una certa tra dels prolegs i afirma que la exageració sexual és bastant seva novel.la no necessita cap comuna entre els mascles amb presentació ni cap explicacio un alt grau d'autoestima. el que preliminar. No hi estic d'acord. ja ratlla la ciencia-ficcio és el Per sort, el seu editor sap fer la domini de les arts marcials i el seva feina i aprecia el valor aferepartiment punitiu entre els git que suposa un bon proleq qui gosen portar la contraria p e r a qual'sevoi Ilibre. NO ésd'aquest alter ego de I'escriptor, una meqüestió. en un proleg. de desactivar el na de superheroi que. amb la seva "petjamisteri que tota obra literaria amaga. da frenetica". tira endavant sense que pero sí que és bo de donar les claus de ningu no I'aturi. la futura lectura. i la novel.la de MataplaEl protagonista es un pintor a la recerna, com totes, és susceptible d'ésser ca de la seva obra. Enrnig d'un allau de acostada al lector abans de la seva irrepersonatges, Robert Roig s'enfronta al nunciable lectura. El prologuista és el torllenc en blanc, al simanv, aue obre bloqueig de la seles portes dels significats, aquesNo Puc que arrufar el n a s ~ va forca creativa. esceptic davant I'allau de proeses a la insatisfaccio ta 6s ia meva feigirnnastico-sexua~s constant davant na. a la qual no d'aquest blanc penco renunciar. i el variat cataleg de fernines aparentment per més que la coqueteria d'un inexpressiu. Paral.lelament, Robert Roig consumeix relaescriptor ho reclami. Un escriptor, com é s el cas de Jaume Mataplana, que ha escrit cions. devora humanitat sense mida. El lector no pot més que restar estupefacte una novel-la vitalista, plena d'histories davant de tanta avidesa vital i de tanta que s'entrecreuen i amb un motiu de retortura artistica. flexió de fons: I'acte creatiu. La prosa de Mataplana es desplega La peripecia novel.lesca de Petjades amb la mateixa desinvoltura dels grans frenetiques. afirma Mataplana. és autoescriptors nord-americans: la seva escripbiografica ... Ens ho creurem si el1 ho diu,

Petjades frenetiques

.


tura és descarada, sense cornplexos. PotEl pintor d'aquestes Petjades frenetiser per aquesta suposada qualitat autoques no és el del túnel sabatia ?esquizofrenic assassi?. el gran dilema de Roig, biografica, Mataplana transita segur. irnpregnant de versernblanca tot allo que el protagonista de la historia rnataplaniaexplica. Encara que les seves proeses sina, és la validesa del gest pictoric -i de guin dificils d'acceptar. Mataplana no esta qualsevol altra classe de gesti del significat del simbol, de la seva gaire preocupat per la solidesa argurnental de la seva historia, no basteix una estranscendencia ernmarcat en la petitesa tructura sobre la que col.locar les seves del quadre. Un conflicte que arrossega gestes. sirnpledurant tota la nornent serpenteja vel.la per arribar Més que beure en les fonts per les anecdoa una conc1usiÓ de 1, historia de ~ ' ho~fa de ~ totes t tes, divaga sorprenent, que les ampolles que arreplega amunt i avall. ara no desvetllaAixo potser tamrem. no fos cas poc no és cap defecte. Els episodis s'enque s'ernprenyi I'autor. arnb raó. Pero cadenen de manera fluida i divertida. aquest Roig pintor és un autodidacta prirnalgrat que existeixi aquest desrnanegarnitiu, que rnés que beure en les fonts de rnent formal. la historia de I'art ho fa de totes les amMataplana ja ens va mostrar la potenpolles d'alcohol que arreplega. cia de la seva aixeta retorica a novel.les No cal ser un profeta visionari per vaticorn N o sóc ningú o al recull Contes cacinar una cirrosi irreversible a aquest procofonics. que van alertar el rnón literari tagonista insaciable. Si realrnent es autode I'aparició d'una nova veu sense combiografica la historia, recornanaria rnoderació a I'estimat Mataplana, perque plexos. Pero Mataplana no sernbla interessat a irnpressionar els experts literaveig una recta final propera en forma de ris. és mes aviat partidari de I'esport delirant ziga-zaga. i ell, que és tan poc d'aventura i d'entornar la vida a la manepartidari dels prolegs, potser haura de ra d'un Herningway. amb un vitalisme firmar el seu epileg, la qual cosa. a rnés desfermat que es pren la literatura corn d'una perdua per a farniliars, arnics I'acta pública i notarial de les seves gesi conegudes, ho seria per a la nostra tes particulars. literatura

I

53 43


On t'has ficat? Gemma Casc贸n


les recomanacionS

Barcelona 1938: La veu de les sirenes C.A. Jordana Edicions de 1984 Ho confesso: us recornano un llibre que encara no he acabat de Ilegir, tot just I'he vista la taula de novetats i m'hi he abraonat. feliC perla descoberta. Pero encara que no n'hagi acabat la lectura, feu-me confianqa i. sobretot, tingueu-ne en I'autor, si es que no el coneixeu. CesarAugust Jordana (Barcelona. 1893 -Santiago de Xile, 1958) és un dels grans oblidats. engolits per la desfeta de la guerra i I'exili. Aquest recull d'articles. compilat per Maria Campillo. autora tambe d'una introducció que ens dóna idea de la dirnensió del

Jordana d'abans de la guerra, es una perla de la literatura periodistica del nostre pais. La veu de les sirenes d'en Jordana és una tria dels articles publicats a la revista Meridia xontinuació bel.lica del rnitic Mirador-. on I'autor, que per I'edat i la salut no va tenir una participació fisicarnent activa en la guerra. ens dibuixa les dificultats de la vida a la reraguarda barcelonina amb tota la ironia i cornprornis del grandissim escriptor que fou Jordana. Llegiulo! Trobareu irnatges sorprenents i enginyoses, com la dels joves hitlerians que, beguts. avancen en zigazaga, esvasticarnent; o la del berenar de les cinc, que consisteix en estrenyer un forat el cinturó; o la por que atribueix a un home de calba

lluent -el1 mateix- de ser un blanc massa evident per a les bombes. Llegiu-lo i no podreu mes que sortir a buscar rnés llibres d'en Jordana -no trobareu gaire res, a¡!- ... Horne de lletres integral. articulista agut i traductor exquisi! de I'angles. per exernple va traduir la Mrs. Dalloway de Virginia Wolf. nornes cinc anys despres de la seva aparició. i tarnbe va ser el traductor del llibre Vida. procés i rnort de Francesc Ferrer i Guardia de William Archer. llibre introbable que esperern que. amb I'excusa d'aquest Any Ferrer i Guardia. es reediti. De rnornent escolteu la veu de les sirenes i descobrireu un dels escriptors mes irnportants del nostre desrnanegat passat. (FE)

53 47


Proper monografic d'Espai de Llibertai dedicat a Ferrer i Guardia en el centenari de la seva mort (1859-1909)


Inslruiu-vos i sereu Iliures. associeu-vos i sereu forts, . estimeu-vos i ssereu feli(:os

moviment / laic i progressista

.


Espai de Llibertat - núm. 53  

El monografic: Viatges... L'entrevista: Cristóbal Colón

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you