Espai de Llibertat - núm. 54

"-JC espai (le --h i b e r ta~ revista d'esquerres per a la formacici, la reflexi贸 i l'agitaci贸 pol铆ticA

Segon trimestre 2009 3.50 euros

Numero 54.

Segon trimestre 2009 Subdirector: Vicenc Molina Consell de redaccio Xavier Bretones. Josep Sellares, Gemma Martin. Fabian Mohedano.

Santi Castella, Ferran Escoda, Antoni Castells. Joiire Villanueva.

Jordi Miralles, Oriol Illa. Montse Alba.

Espai de Llibertat.

Avinyá. 44 primer. 08002 Barcelona e-mail ffg@laic.org www.laic.org Tel. 936 O11 644 Fax 936 O11 640 Edlta.

Fundació Ferrer I Guardia Imprernta: Primera Impressiá. S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes 1 Montse Plass Maquelacio: Fundació Ferrer i Guardia.

Assessorarnent Iingüistic: Vicenq Molina

Diposit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581 Espai de Ltibertat es membre de I'Associaci6 de Publicacions Periodiques en Catala.

La linia editorial daquesta revista es el Iliurepensament. per tant. les opinions del consell de redacció. les tronace. a Ea tor al a 'esta o op n ons sera? ~n carnent resporsai iat oe qui ies firmi

"Esta revista ha recibido una subvencidn de la Direcci6n General del Libra. Archivos y Biblia. tecas para su difusión en bibliotecas. centros cul turales y universidades de Esparia. para la totalidad de los números editados en el año 2009".

espai de IlibertaT Sumari Editorial La reflexió ... I que? lgnasi Farinyes El monografic: Ferrer i Guardia Centenari Ferrer i Guardia Montse Alba Ferrer i la setmana tragica: cartes des de Montjuic Joan-Francesc Pont Ferrer i Guardia: llocs de memoria a Belgica Jean-Francois Aguinaga El cas Ferrer al New York Times Edu Richard. Gemma Martin De Ferrer i Guardia a Puig Elias Valeria Giacomoni Un home normal ...

Vicenc Molina No va ser I'Escola Moderna I'obra rnés important Pascua1 Velázquez L'entrevista Jordi Vaquer Vicenc Molina. Montse Alba L'apunt La Retirada Raymond Beltran La creació Sea strings Eduard Rodés Poemes Pietro Gori In memoriarn Abel Paz (1921-2009) Antoni Castells

Pornograf¡a

xement. O és que potser ells tenen algun Desvetllar allo que roman ocult, sense cap pudor. Exhibir, al marge de qualsevol fil de comunicació amb cap divinitat, que consideració, els aspectes més intims, els pugui permetre parlar com si en domes allunyats de la contemplació des de nessin a coneixer les seves voluntats?

Aixo és pornografia. S'atreveixen a aconI'exterior, per tal de projectar-los públicament. Pretendre obtenir-ne algun rendisellar sobre conductes humanes que els ment, renuncian1 a tota sensibilitat, a tota resulten desconegudes, i de les quals no ponderació, a tota mesura. Buscar fer ne- en poden tenir cap experiencia viva, ni cap criteri científic, ni cap vivencia íntima. goci amb el rerefons de I'interes morbós que pot generar una determinada recerca O és que ells les practiquen, en realitat, com és ara la vida familiar i els vincles de I'expectació. Sense anima, sense ale, sense gust, sense tacte, sense cap tipus afectius. personals i sexuals. que homes de respecte per a la dignitat dels afectats, i dones, dones i homes, homes i homes, ni p e r a la propia ni per a I'aliena. Aixo, i dones i dones decideixen establir entre ells perque s'estimen? Aixo és pornogramés o menys, és alguna cosa semblant a la pornografia. Que, obviament, no té res fia. S'atreveixen a projectar les seves a veure. ben al conviccions ficontrari, amb losofiques, els Des de fa dos mil anys, la jerarquia I'erotisme. Perque aquest de I'Església catolica s'ha entestat tres dlinterpre. darrer si té a a mantenir-ne una Única perspectiva: tació de la reaveure amb la litat, els seus sensibilitat. codis morals, Doncs en el conjunt de la societat civil, pretenent influir, per aquest comportament pornografic és el tal d'assolir-ho, en el desenvolupament que duen a terme, continuament, els jerarques de I'Església catolica, comencant dels aparells legislatius, fent ús del poder pel seu líder -espiritual i temporal-, cap que els ha conferit una patina de legitimipolitic i religiós alhora. S'atreveixen a tat davant dels seus correligionaris, com sentenciar comportaments, actituds i pau- si aixo hagués de ser acceptat perla resta de I'opinió. O és que, potser, ells s'han tes de sociabilitat que els resulten. inevitablement, aliens. I ho atribueixen a la se- presenta1 -directament- algun cop, a unes eleccions democratiques? Aixo és va capacitat d'intermediació entre la humanitat i alguna altra cosa situada més pornografia. I sempre són al mateix banenlla de la consciencia i de la raó. més dol: contra I'avenc de les llibertats civils, enlla de la historia, més enlla del coneicontra I'avenc de la justicia social. contra

I'aprofundiment de la democracia. Viuen no s'enfronten al dolor, no el combaten, de vendre la por a la mort i algun pretes sin6 que I'exploten comercialment mecanisme de consol davant del descoi I'exhibeixen pornograficament. neaut, És cert aue hi - i sern~re es neguen a ha altrec' maneViuen de vendre la por a la rnort, admetre la posres d'interpretar es neguen a adrnetre la possibilitat els missatges sibilitat d'una vida amb d'una vida arnb rnenys dolor d'un text que menys dolor, fíels creients sic i espiritual. diuen reconeiPer aixo s'han negat a la investigacio xer com a revelat. Pero, des de fa dos mil cientifica, des de I'anestesia o les vacuanys, la jerarquia de I'Església catolica nes fins a la recerca amb cel.lules mare s'ha entestat a mantenir-ne una única contra malalties gravissimes. Per aixo perspectiva: la pornografica

I

Jordi Serrano ha deixat de ser director d'aquesta revista, tasca que havia assumit des de L'inici. La seva energia, La seva dedicacio. La seva iL-Lusio i Les seves idees han fet que Espai de Ilibertat sigui allb que és ara. I e l que pugui ser en el futur no sera indissociable de l a seva empremta. Aquesta és L'expressió sincera del nostre agra'iment.

Consuiteu la web:

www.diba.cat/plajovelpidces.asp

Probablement Déu no existeix.

I que? lgnasi Farinyes i Gasalla Filosof Almenys a Barcelona. la Ara bé, amb I'eslogan escollit -"Probablement Déu no existeix, campanya dels autobusos ateus deixa de preocupar-te i gaudeix no ha fet ni fred ni calor. Ha rela vida3'- ja es pot veure que cordat els espots publicitaris que la firma Benetton fa servir per I'objectiu perseguit per aquesta vendre samarretes. Res més. campanya té poca consistencia Evidentment, les raons dels social. ¿Els seus promotors seus promotors són benintencios'han imaginat, per exemple, nades i. precisament per aixo.

I'efecte que causaria aquesta és una llastima que la idea hagi frase entre la població si els aufregat la frivolitat. tobusos ateus circulessin, de Motius per reivindicar allo cop i volta, pels carrers de Gaque, des de la I.lustració, hauria za? ¿O han pensat quina mena de ser una obvietat -la Ra&, no en falde reacció provocaria entre les families ten. El proselitisme religiós pren formes que viuen de furgar escombraries a La extravagants, especialment als Estats Chureca de Managua si, casualment, un Units i a les altres societats d'influencia d'aquests autobusos creués el seu horitcultural evangelica, on la proliferació de la zó de deixalles? '0. sense anar tan Iluny, ideologia del disseny intel4igent (la tapahan tingut en compte les necessitats redora pseudocientífica del creacionisme) als dels milions de parats europeus que ha arribat a nivells sociologicament preoamb prou feines arriben a final de mes, a cupants. I a les societats de tradició catoI'hora de refregar-los pel nas aquesta lica, on la sepaevidencia varació entre la cua? CertaCal haver adoptat els valors del ciencia i la reliment, no. La capitalisme per creure7sque gió és real i el dels la inexistencia de Déu és una premissa campanya autobusos ateus fenomen de la suficient per poder viure fe es viu d'una va dirigida a una manera mes resense p r e ~ ~ ~ p a ~ i ~ altra n ~classe de laxada, les instipersones. Cal haver adoptat sense pal.liatius els valors tucions religioses continuen fent mans i manigues per posar entrebancs al desen- del capitalisme per creure's que I'alta provolupament complet d'una societat laica. babilitat de la inexistencia de Déu és una premissa suficient per poder viure sense Era esperable i necessari, per tant, que s'alcessin veus per advertir d'aquesta nopreocupacions, i aquesta mena d'adscripva chrrega de I'irracionalisme occidental. ció acrítica només es troba entre els indi-

vidus que han arribat a un cert estatus dins les societats burgeses. o entre els que aspiren a arribar-hi. A la resta de la hurnanitat, la preocupació perla supervivencia li ha proporcionat eines d'analisi rnés fines i sap períectarnent que aquesta evidencia científica, sola, no li traura les castanyes del foc. Una certesa obviada pels prornotors de la campanya de I'autobús ateu que ]a era clara a la primera rneitat del segle xix, i aquest fragrnent d'un dels filosofs aue més ha contribuit a

la vició científica de la realitat ho il.lustra períectament: "[Ll'ateisme encara és lluny de ser cornunisrne, aixi corn encara és una abstracció. La filantropia de I'ateisme és. per tant, en un principi, nornés una filantropia filosMica abstracta, la del comunisme és des d'un cornenq real i el seu objectiu directe és I'efectivitat." (Karl Mam. Manuscrits economico-filosdfics, trad. de Gerard Vilar, Barcelona: Edicions 62, 1991, p.

Centenari Ferrer i Guardia

.,

Montse Alba Fundació Ferrer i Guardia La Fundació Francesc Ferrer i Guardia (FFiG) cornmemora enguany el centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guardia, arnb la voluntat de promoure el coneixement del seu llegat i la seva figura historica i humana. aixi com també amb la finalitat de prornoure i protagonitzar iniciatives que permetin actualitzar i continuar el seu treball i el seu pensament.

El 13 d'octubre de 1909 Francesc Ferrer i Guardia fou afusellat després de ser jutjat per un tribunal militar. Les rnanifestacions de protesta no es feren esperar a diferents ciutats d'Europa. Arnb el pas dels anys, el reconeixernent de la personalitat de Ferrer ha comportat que sigui un personatge reconegut internacionalment i rebutjat a casa nostra.

Des de la Fundació FFiG no podern deixar passar aquesta data, per la qual cosa es dissenya un programa d'actes propis a I'entorn de la figura de Ferrer. El programa tarnbé inclou donar suport i divulgar les actuacions d'altres entitats, institucions i ciutadans i ciutadanes que, per propia iniciativa, volen compartir I'objectiu de retrobar-nos arnb el Hegat del Iliurepensador que va ser I:L \ . *. C Ferrer i Guardia.

Les iniciatives promogudes per la Fundació FFiG pretenen abordar tres vessants basiques: - Actes institucionals: arnb I'objectiu d'assolir el reconeixernent corn a pensador i defensor de la llibertat i I'emancipació de les persones com a rnembres de la cornunitat, corn a ciutadanes, reconeixernent que rnai no ha gaudit en el nostre pais i paradoxalrnent si a rnolts altres indrets del rnón. D'aquesta manera aconseguir una visibilitat pública d'aquest reconeixement que ajudi a divulgar la seva figura i la seva obra. Entre els actes institucionals destaquem dues iniciatives: una es I'acte central al Castell de Montjuic el 13 d'octubre i I'altra és la Carnpanya Nacional pel reconeixernent de Ferrer i Guardia al Nomenclator dels rnunicipis catalans. Aquesta segona iniciativa endegada el passat mes de rnarc ja cornpta arnb I'adhesió de 1240 persones i 109 entitats.

- Accions divulgatives: arnb I'objectiu d'aproxirnar i donar a coneixer el contingut del seu pensarnent i de la seva contribucio a I'educació popular i I'ernancipació de les persones a través de la prornoció, suport i i creació d'organitzacions arnb la FER: Q i G\J,f,í?DIA clara finalitat de

CENTENAR1 FERRER GUARDIA

contribuir a la construcció d'un espai públic mes lliure i de rnajor qualitat. Aquestes accions seran de dues rnenes: de proximitat i a través dels rnitjans de comunicació. Entre les accions divulgatives destaquern les xerrades p e r a la Divulgació de proximitat de la persona i el llegat de Ferrer i Guardia; aixi com el cicle de conferencies i taules rodones a la resta de comunitats de I'Estat espanyol que preveu cloure amb una Trobada Entitats laiques i progressistes d'arnbit estatal.

- Publicacions i investigacio: amb I'objectiu de recuperar i reeditar documents i d'actualitzar i aplicar el seu Ilegat al context d'avui, al Segle xxi, des de la Fundació es preveu la publicació de Ilibres a I'entorn de la figura i la ideologia de Ferrer i Guardia.

En el rnateix ambit es preveu la creació del Centre Documental Ferrer i Guardia que reculli els documents dispersos en els arxius i biblioteques de diferents parts del món

1 b

el monorafiC

Ferrer i la Setmana Tragica: cartes des de Montjuic Joan-Francesc Pont President de la Fundació Ferrer i Guardia des que va ser tancat a finals Aquell fatídic 1909, Francesc d'agost, doncs ha estat totalFerrer era a una cel.la de Montment incomunicat, i es troba juic esperant la mort pel delicte subjecte a tota mena de mised'haver escrit, I'any 1906, per ries per part dels responsables exemple. que I'Escola Moderna de la presó. No se li permet teaspirava a formar intel.ligencies nir ni un centim per comprar un Iliures, responsables, aptes per diari. Chan desposseit del vestit viure en el desenvoluparnent toque portava en ser detingut i no tal de les facultats humanes, fi li permeten servir-se del seu exclusiu de la vida, per haver vestuari, doncs el consideren encoratjat el treball de les socieconfiscat. Diu que I'han vestit tats obreres, lliure pensadores. d'apache (literalment) per humicooperatives, recreatives, cercles d'estudis socials i de les agrupacions liar-lo i per produir-li una mala impressió al jutge, al tribunal i a totes les persones progressives i il.lustrades que existeixen que el vegin. Pero troba forces per reclai es formen amb ansia de combatre I'analfabetisrne mar la seva insostenidor de nocencia i esta Ferrer era a Montjuic esperant la mort segur que el la tradic,ó i refractari al propel delicte d'haver escrit seu advocat la grés. que I'Escola Moderna aspirava provara, raó Entre els a formar intel.ligencies Iliures perla qual pot nornbrosos ter burla de les miseries que corresponsals se li fan. Espera sortir lliure en pocs dies. de Francesc Ferrer i Guardia figura El dia 6 Ferrer li explica a Fabbri que I'anarquista italia Luigi Fabbri (1877el jutge ja ha finalitzat la lectura del su1935). Des de la presó cel.lular, Ferrer mari al seu advocat i que no té cap inculescriu al seu amic tres cartes el 3, el 6 i pació contra ell. Un dels metodes de la el 7 d'octubre de 1909, pocs dies abans instrucció ha estat demanar a tots els de la condemna i de I'afusellament.

El dia 3, Ferrer demana al seu amic presoners de Catalunya, uns tres mil, si el coneixien i si havien rebut diners o orque li envii diaris italians que parlin del seu cas, doncs poden interessar al seu dres seves. Cap resposta afirmativa. La advocat [el capita Galceran]. Explica que investigacio també ha inclos interrogatoris la seva petició és molt urgent, per la ima la gent que podia haver estat als llocs minencia del judici. No ha pogut llegir res en els quals es deia que Ferrer havia diri-

git pertorbacions. Cap confirmació. La po- que dóna la seva adreqa (Corts, 648, 2n licia -explica Ferrer- va registrar casa se- 2a de Barcelona), com a referencia per a va en dues ocasions: 1'11 d'agost, durant la recollida de cartes i de periodics.

12 hores, a carrec de 21 individus, i entre La darrera carta a Fabbri és del 7 el 27 i el 29 d'agost, durant tres dies i d'octubre: reitera la petició de tramesa de dues nits, primer per sic persones documents al capita Galcerán, i adjunta i després per dos oficials del cos d'engiuna copia de la carta al director d'El País, nyers acornpaa Madrid. Es nyats de soldats Davant I'absencia de proves, tracta d'una recque practicatificació de les el jutge militar escriu al ~ i s c á l ment van tirar la del Tribunal Suprem informacions pucasa aterra. blicades durant Cao indici. demanant-li que aportés evidencies incomunicació del pres i constiDavant I'absencia de proves, el jutge militar estueix la defensa de I'imputat, en les seves criu al Fiscal del Tribunal Suprem, anopropies paraules. menat Ugarte, que havia afirmat que FerNega Ferrer haver estat ni director ni rer era el director de la rebel4ió de actor dels fets de la darrera setrnana de Barcelona, demanant-li que aportés julio1 de 1909. Explica que al surnari no evidencies d'aquesta tesi. La resposta apareix cap prova, ni de testimonis ni derivada dels registres al Mas Germinal. Als d'ugarte és la demostració més planera fets ja descrits a les cartes anteriors, afede la innocencia de Ferrer, doncs afirma haver-se basat en I'opinió general de Bar- geix Ferrer la protesta per no poder discelona. Ferrer li pregunta al seu amic: posar ni d'un vestit ni d'un parell de mo'Verdad que es escandaloso? Li demac a d o r ~de butxaca. Explica que ha estat na, per tant, que faci públics aquests fets, tancat a una cel.la de castig rigorós, senque la prernsa italiana se'n faci resso i se condicions higieniques, amb I'objectiu de trencar la seva voluntat i amb perill de que aixi, en aquest cas, la difusió pugui la seva vida. sewir a la justicia.

Cadvocat de Ferrer esta segur de la La carta al director d'El País -distriseva innocencia. Penca, pero, que el mal buida internacionalment- acaba dient: ambient creat a Espanya per la premsa Por fin dirijo un ruego a todos lo señores clerical, concentrada en el atacs a Ferrer, directores de periódicos, no tan sólo reno compensat per la premsa liberal, publicanos y liberales, sino a todos los forqada a guardar silenci pel Govern, pot que, por encima de toda pasión política o acabar generant una influencia nefasreligiosa, alberguen una ta sobre el tribunal. Creu recta conciencia de Ferrer que la batalla ha , justicia, suplicándode fer-se arnb I'opiles la reproducción de esta rectificación nió publica i per aixb demana I'ajut y protestas, para de la premsa Iliu-. con ello desvanecer re d'altres paialgo la mala atrnósfesos. Confia, fins ra que sin razón se a tal punt, en ha tenido en mi contra y facilitar asi la taaquel1 home horea de mi defensor nest que fou el ante los jueces que Capita d'Engimuy pronto me han nyers Francisco de juzgar.

Galcerán Ferrer

A comencaments de 1990 va visitar la de 1909, la partida literal de naixement seu de la Fundació, a la Via Laietana, de Francoice Jeanne Ferrer, la partida liuna senyora anomenada Francoice Jean- teral de naixement de Trinidad Ferrer y ne Ferrer. vídua Abramovitsch. Havia Sanmarti, i el certificat de defunció de la nascut a Bry Sur Marne el 30 d'agost de propia Trinidad. Aquest atzucac burocratic 1914. Era filla de Trinidad Ferrer y Sanva poder-se superar amb I'ajut del notari i martí, nascuda I'any 1882, i néta. per amic Miquel Tarragona i amb la col.labotant, de Francisco Ferrer y Guardia. La ració de I'Arxiu Notarial, que va consideseva carta franrar legitimada la cesa d'identitat, Considera que el temps emprat Fundació Ferrer expedida 29 en el record dels morts seria millor per demanar de juny de aquell testament.

1988, la situava destinar-lo a millorar la condició a al número 36 de dels V ~ U S xemplar que pot I'Avenue Philipconsultar-se a la pe Auguste de París, al districte 1le. Va pagina web de la Fundació. ser molt emocionant coneixer personalEl Testament, publicat a la col.lecció ment aquesta néta d'en Ferrer. En nom Documents de la Fundació amb el númeseu, vam demanar a la Direcció General ro 19. és una prova addicional i magnífica dels Registres i del Notariat, del Ministeri de la serenor de Ferrer davant la mort. de Justícia. una certificació de les darreProtesta, al primer paragraf, per la situares voluntats de Ferrer. El 23 d'abril de ció inesperada en la que es troba, i pel 1990 la certificació ens va permetre concastig que se li ha imposat. Declara el firmar el que ja havien explicat Sol Ferrer, seu convenciment que abans que passi a la seva tesi doctoral, i Borja de Riquer, molt temps sera reconeguda públicament en una reunió a Sabadell, que el 13 d'ocla seva innocencia. Expressa el seu desig tubre de 1909, hores abans de morir, per que en cap ocasió. ni propera ni Ilunyana, tant, Ferrer va atorgar testament davant es facin manifestacions de caracter reliel notari Ricardo Permanyer y Ayats [avi, giós o politic davant les seves despulles. precisament, de Borja de Riquer] i que doncs considera que el temps emprat en quatre anys abans n'havia fet un altre el record dels morts seria millor destinaramb el notari José Surribas, datat el 18 lo a millorar la condició dels vius. de febrer de 1905.

Ferrer, als cinquanta anys, amb tot un La sol.licitud de i'esmentada certificaprojecte d'emancipació laica dels seus cid havia requerit, previament, I'obtenció conciutadans pel cami de I'educació, amb de la certificació de defunció, la qual ens el seu prestigi posat al sewei de la difuva ser facilitada pel Registre Civil de Barsió del lliure pensament i amb el seu encelona el 19 de marq de 1990. en forma tusiasme, al costat de la classe obrera de fotocopia compulsada del full original oprimida per una patronal sanguinaria, corresponent. Consta que a les 12 hores morira a mans del govern Maura i de del 13 d'octubre de 1909 compareix un I'Església Catolica del seu temps. La caporal d'infanteria per declarar la mort Historia, com el1 pressentia, ha demostrat de Francisco Ferrer, de professió profesla seva innocencia, pero més enlla sor, fill de Jaime i de María Ángela, prod'aquesta veritat incontrovertible, les seduida a les 9 hores. No omple les caseves paraules escrites al Castell de MontIles corresponents ni al lloc ni a la causa juic. projecten a les generacions futures de la mort. la imatge d'un home bo i generós, d'un CArxiu Notarial de Barcelona va reidealista militant de la millora de la humaquerir, per lliurar una copia del testament nitat sencera

54 11

SXELFERNOM Petit M贸n

Divendres 12 de juny

1

L rg 11

~ i s s a b t e13 de juny

i moltes m茅s propostes

...

Ferrer i Guardia: llocs de memoria a Belgica

L,

Jean-Franqois Aguinaga Direcció General Comissió Europea La profusió i la persistencia de llocs de memoria dedicats a Ferrer i Guardia'. sobretot a Franca, han estat ja estudiades2.

Prop d'un centenar de carrers, places i avingudes han estat identificades amb dues regions on aquests llocs de memoria estan concentrats : la regió de París i la regió Nord-Pas-de-Calais.

A Belgica, hi ha el monument erigit a Brussel.les i emplaqat avui davant de I'estatua de Théodore Verhaegen, fundador de la Universitat de Brussel.les'. Pero els llocs de memoria en homenatge a Ferrer i Guardia són molt més nombrosos i no estan només circumscrits a la capital belga.

En aquest país, els llocs dedicats a la memoria de Ferrer i Guardia es concentren sobretot entorn a tres pols urbans: Charleroi, Lieja (Valonia) i Gant (Flan-

des). Aquestes ciutats ocupen a Belgica, respectivament, la tercera, quarta i cinquena placa en termes de població.

A I'hora de comptar els municipis i els llocs de memoria, Charleroi es el primer amb 14 municipis i 17 llocs de memoria.

La ciutat i la regió de Charleroi es van desenvolupar durant segles entorn a I'extracció de carbó. Des del segle xviii també hi ha vidreries i molins. Al segle xx Charleroi reivindicava el titol de segona ciutat de Belgica, quan aquest país ocupava el segon lloc entre les potencies industrial~del món després d'Anglaterra.

Cexposició de 1911 mostra la voluntat de Charleroi de ser un pol de desenvolupament dinamic: assumeix la representació de la puixanqa de Valonia. i vol fer sentir el seu poder a la competencia eu-

54 13

pansió cap al 1910 amb 6 milions de toropea (exposició de Düsseldori, 1905). nes de carbó. extretes per 40.000 miners.

I és que, a més de les vidreries i I'extracEls miners de Lieja estan al davant de ció del carbó, és al voltant de la siderúrtots els moviments socials. Tant en nomgia i de les construccions electriques que bre d'obrers com de producció de carbó. es diversifica la regió.

Lieja ha disputat sempre amb Charleroi el Per tant, una població obrera imporlloc de campió belga. tant és atreta cap a Charleroi. Aquesta A Lieja, igualment, els alcaldes són de població prové, en primer Iloc, de les zotendencia liberal a principis del segle XX nes camperoles interiors i, després, de i, aquí també, no és fins al final de la seI'estranger. Cap a finals del segle x i x el gona guerra mundial movirnent obrer que el partit socias'estructura i es conA Lieja, fins i tot, lista aconseguira liverteix en un actor hi ha un barri Ferrer derar el municipi. de es a nivel1 local.

Pero, com a CharlePer aixo, els alroi, el nombre de caldes elegits a llocs de memoria dedicats a Ferrer és imCharleroi a principis del segle xx són de portant: 11 municipis han donat el nom tendencia liberal, i personalitats com de Ferrer a 13 Ilocs públics. A Lieja, fins Léon Furnémont' evolucionen des d'un liberalisme progressista cap al Partit Obrer i tot, hi ha un barri Ferrer.

El desenvoluparnent economic de de Belgica. Tot i que no sera fins els anys Gant és sensiblement diferent dels de setanta que el partit socialista arribara a Charleroi i Lieja. La ciutat havia impresliderar el municipi. sionat Erasme a principis del segle XVi Lieja i la seva regió tenen. a banda, per la seva densitat de grans savis. una historia similar a la de Charleroi. Es La vila i el seu inconscient col4ectiu també al voltant de I'extracció de carbó van ser marcats també per la Inquisició, que s'organitza durant segles el desenvoinstitució identificada amb I'epoca dels lupament economic, de tal manera que sobirans espanyols.

Lieja ha estat qualificada corn a regió La vida intel.lectual i universitaria carbonifera per excel.lencia d'aquesta ciutat flamenca ha estat semEls grans terratinents i els estaments pre important, i les seves relacions amb eclesiastics van ser els primers a IlancarAnglaterra i Franca molt continuades. se a I'extracció de carbó. Cap a 1850 el Essent flamenca, la ciutat parlava frances cornplex siderúrgic de Seraing és el més i conreava relacions comercials amb el important del món.

Flandes frances (avui Nord- Pas-de-CaLa regió de Lieja acull I'Exposició Inlais). ternacional de 1905, i arriba a la seva ex-

-

Codi porbal -1431) 4.XJ

Muniripi Aiis Awans 13cvnc-l leiisa\. (iracc-I I n l l ~ p n c Ilcrstal IIii? <irivcgncc

Waiidrc S:iinr-Nicolas Scrainc

4hlU ,I-IOO

1

1

1

4040 45110 1(i30 Jcilll J42(i 4100

i

1 1

1 /

RiieFrancisiii IFerrei Riic Fcrrcr Pl>icelrerccr Roc Frnncisi<rIFcircr Avcnuc Frnnciscii Ferrcr I<IIC Fcrrci A\,ciiur Fraiicisco IFerier Riic dii Mürlvr Fcrrcr Placc Fsrrer Riic Fraiicisco Frnrr

1

1 1

1 1

Ruc Fraiicisco I : ~ r r c r

És també una vila on els comerciants na de Barcelona, sobretot amb motiu del envien els seus vaixells cap a la Xina a 33e congrés internacional del Lliurepenpartir del segle XVIII. En aquesta epoca, sament que va tenir lloc a la Universitat fabriques d'emblanquiment, tintoreries Lliure de Brussel.les el setembre de i impremtes del cotó contribueixen al seu 1959. creixement.

Al 1995-96, arnb motiu de la fusió de Després vingué I'epoca de les grans les escoles superiors belgues (institufabriques textils i la població es triplicara cions d'ensenyarnent superior), el nom de entre 1815 i 1930, amb una important po- Ferrer va tornar a destacar: va néixer la blació obrera. Per contribuir al seu estaHaute Ecole Francisco Ferrer, sota els tus de pol auspicis de la ciueconomic, Gant La ~ersistenciade la memoria tat de Brussel.les. organitza I'Expode F&rrerés viva, ,--m ho testifica Per altra banda, sició Universal que en tinguem la Haute Ecole Francisco Ferrer de 1913. coneixement, no De fet, són a Brussel.les hi ha cap lloc DÚ- , u1 els municipis de blic ded/cat a ~ e r Gant, Mariakerke i Wondelgem. els que rer a Luxemburg. No obstant, personalivan decidir conjuntament donar a un cartats estrangeres contemporanies de rer comú dels tres municipis el nom de Ferrer, com, per exemple, Jean Jaures, Ferrer. van ser homenatjades en el Gran Ducat.

Finalment, cal remarcar que a la proPer concloure, Belgica ha fet un gran víncia de Mons (Valonia) dos municipis nombre d'homenatges a la memoria de van retre homenatge a Ferrer: Frameries Ferrer, que es poden comparar, en densii Soignies tat, als de les regions franceses més receptives al martiri del fundador de I'EscoRespecte a la persistencia del record de Ferrer, s'explica a bastament per les la Moderna de Barcelona. La persistencia referencies constants que figuren en I'ord'aquesta memoria de Ferrer és prou vigan dels Iliurepensadors. La Pensée, que va, com ho testifica el Ilancament encara entre 1934 i 1994 publica nombrosos arti- recent de la Haute Ecole Francisco Ferrer cles sobre el fundador de I'Escola Moder- a Brussel.les

Gid 15

1. AGUINAGA. Jean-Francois. 16228, Francisco Ferrer et I'Ecole Moderne de Barcelone, 2 vols, Ref. 93PA100103 2. AGUINAGA, Jean-Francois. Francisco Ferrer : lfeux de mémoire en France, Mappemonde 2/94, pags. 41 -43 3. lnitiafionsMagazine. no23, agost-setembre 2008 4. 1861-1927. Doctor en Dret. professor de la Universitat Lliure de Brussel.les, Iliurepensador, membre de la logia "Les Amis PhilanthroDes".

el rnonografiC

El cas Ferrer al New York Times

Edu Richard Gemma Martin Fundació Ferrer i Guardia A la web de la Fundació es nologies de digitalització posapot trobar un docurnent que és des a I'abast per The New York una recopilació de 79 articles de Times rnitjanqant el seu Archive The New York Times relatius als 1851-1980. fets succeits al voltant de la deLa orirnera referencia a Ferrer tenció, judici i execució de Frani ~ h r d i la a trobern el 8 d'agost cesc Ferrer i Guardia I'any 1909. de 1909, en que en un llarg artiCorn explica I'Edu Richard -aucle titulat "La situació a Espanya tor del treball de recopilació i el seu significar es parla dels i responsable de la biblioteca de desordres que hi ha hagut a les la Fundació-: "Aquest recull de provincies del nordest i de Barprernsa mostra I'impacte que va celona com a caDital de la rnitenir aquest fet en un diari interlitancia anarquista. "Aqui el Dr. nacional corn aquest entre 1909 i 1911.

Ferrer -escriu I'autor- que ha estat capUn docurnent especialrnent interessant turat i executat pel Gen. Santiago, va neiper tenir una visió dels fets des d'un diari xer i aquí va comenqar i va dirigir aquesta independent, allunyat de les irnplicacions universitat subterrania de I'Anarquia, polítiques del cas Ferrer. En el qual quela qual per mitja de les seves secretes da rnolt reflectida la repercussió internaextensions s'ha difós no nornés per Escional, les rnanifestacions a Europa i els panya sinó tarnbé pel rnón IlatP'.

EUA i les protestes que es van desencaC1 d'octubre de 1909 s'inforrna que denar després de la injusta rnort de FerFerrer esta ernpresonat i pendent de rer. ES també de sentencia com ÉS un personatge internacional. a instigador dels destacar la recuperació d'alguns recents disturbis.

Entre els seus amics hi ha Anatole ~~documents grai "és un personatFrance i Maurice Maeterlinck fics, com dos diae - internacional. buixos a plorna de Entre els seus Ferrer, o fotografies de Soledad Villafranamics hi ha Anatole France i Maurice ca (la seva dona), Paz Ferrer (una filla), Maeterlinck, els quals juntarnent arnb alEmrna Goldrnan i Alexander Berkrnann tres denuncien que ha estat condernnat (irnpulsors de I'Escola Moderna als EUA) cense judici". o una foto d'un grup de professors exiliats El 9 d'octubre es diu que s'esta fent el de I'Escola Moderna de Barcelona. La re- consell de guerra de Ferrer en que és copilació d'aquesta docurnentació inedita acusat de ser el principal instigador del ha estat possible gracies a les noves tecrecent rnoviment revolucionari de Barce~

54 17 ..

marca que la censura és notable i que, lona. El 12 d'octubre apareix una petita per tant, el públic desconeix que hi ha nota titulada "Ferrer sentenciat a mort" manifestacions a I'estranger. que diu que sera executat el dimecres a El dia 15 d'octubre "Els disturbis per la nit. El mateix dia. una altra nota inforFerrer s'extenen per Europa: violencia ma que, a Roma, els treballadors "afiliats anti-espanyola i anti-clerical a Franca, Itaals partits extremistes" han decidit aturar lia i Austria. A Viena es dispara contra la la feina i convocar una manifestació a famanifestació. vor de Ferrer. "El Carregues de cagovern ha pres Els disturbis per Ferrer s'extenen mesures energivalleria a per Europa: violencia antiespanyola tia i a Mila", ques per protegir les ambaixades i anticlerical a Franca.

El diari anuncia: "En el Times del espanyoles i el Italia i Austria Vatica.

Droper diurnenae es publicara laEl 13 d'octuhistoria del Prof. Francisco Ferrer, I'exebre "Italia mostra la seva rabia. Seriosos cució del qual ha causat disturbis, amedisturbis a Roma". "Els francesos s'afegeixen a les protestes". A París, la filla de naces d'assassinat i el boicot als producFerrer ha enviat un telegrama al re¡ Altes espanyols". fons Xlll apel.lant a la seva generositat Les manifestacions i actes de protesta continuen presents en els titulars del dia i cavallerositat per salvar la vida del seu següent: "Els manifestants pro Ferrer atapare. En una manifestació convocada a quen esglésies. Fins i tot els guardies del favor de Ferrer, Jean Jaures, líder socialista de la Cambra de Diputats, denuncia Vatica. alertats per Merry del Val, estan la farsa de judici que ha tingut Ferrer. preparats. lntent de cremar la catedral de Pisa. Atac a I'ambaixada espanyola a LisLlarga columna publicada el 14 d'octuboa. Disturbis a Roma, Florencia, Napols, bre amb un titular "Ferrer és abatut; disturbis a París" i diversos subtitols "CexeToló." A Roma hi ha una vaga general i ni cució de Barcelona provoca una onada els diaris republicans o socialistes no pode violencia socialista a la capital franceden treure les seves edicions. A Berlin s'han celebrat diversos mítings. El diari sa. Un policia mort". "Ambaixada espabelga Le Soir suggereix que s'erigeixi un nyola assetjada. Multitud de 100.000 parimonument internacional a Ferrer a la sencs exaltats. 1000 policies repel4eixen frontera amb Espanya i que pugui ser vist I'assalt". "Manifestació a Roma. Els atapels viatgers que entren a Espanya. cants denuncien la reacció, els jesuites El diumenge 17 d'octubre, tal corn i Merry del Val". "Ferrer troba la seva fi valerosament: rebutja els sagraments reli- s'havia anunciat, el Times publica un article sobre Ferrer: "Ferrer, la mort del qual giosos i encara I'escamot d'execució senha sacsejat Europa: historia del mestre se por. Mor a la primera descarrega". que en tan SOISvuit anys es va convertir El mateix dia es publica que els diaris en una amenaca per als poders clericals britanics consideren que Ferrer hauria d'haver tingut un judici civil. A Brussel.les a Espanya". els socialistes organitzen una manifestaEls dies següents continuen les noticies de manifestacions, protestes, mitings ció de protesta. Tambe s'informa que a a Londres. Berlín, i també a Filadelfia i a Barcelona no hi ha hagut cap violencia: Nova York, i el dia 22 d'octubre s'anuncia els diaris locals només aporten breus dela caiguda del govern Maura talls de I'afer. sense comentaris. Es re-

De Ferrer i ~ u a r d 6 a Puig Elias

Valeria Giacomoni Llicenciada en Filologia Hispanica "No és el saber el que ha de coneixen i estimen la finalitat huconstituir el centre de I'educació. manitaria que persegueix, sinó la persona que assoleix el i continuara, no solarnent vivint, desplegament de si mateixa; la sinó desenvolupant-se amb tota pedagogia no ha de pretendre cila f o r ~ ai amb tota la frescor que vilitzar els homes, sinó formar li proporcionin la sirnpatia. I'adpersones Iliures, caracters sobihesió i la cornpanyonia, de les rans, i la voluntat, tan durament que hern rebut i continuem reoprimida fins ara. no ha de debibent innornbrables provesn2.A litar-se més"'. través d'aquestes paraules, del Aquest pot ser el punt de parrnateix Ferrer i Guardia, podern tida de totes les experiencies de entendre la importancia fonapedagogia Ilibertaria: assumir mental de la seva obra. que va que, per construir una nova sooferir un model que encaixava cietat, es necesiten en primer lloc "noperfectament amb els ideals anarquistes ves" persones que en sapiguen viure. i va marcar, aixi, les bases de I'ensenyaEn parlar de pedagogia Ilibertaria a rnent racionalista: "..I'Escola Moderna fou Catalunya gairebé sernpre es posa I'enfo- la pedra llurninosa que, rernovent les aicament sobre I'obra de Ferrer i Guardia, gües estancades i valorant I'Escola, va i resulta interessant destacar la seva con- obrir horitzons d'eterna Ilum, fixant sobre nexi6 amb les successives experiencies el nen I'atenció de tots els esperits amb catalanes. L'Escola Moderna (1901-1906) anhels de progrés i superacio! .enorme va desafiar el monopoli estatal i religios eco que va tenir I'afusellament de Ferrer de I'educació, dova donar a coneinant vida a I'ideal No és el saber xer internacional- - - -~ de l'emancipaCió el que ha de constituir el centre rnent la seva obra humana a través de evidenciar la la cultura. ".Escola de I'educació, la persona necessitat de treModerna de Barceballar en la renovalona, tancada governativament, malgrat ci6 pedagogica cense exposar-se rnassa, ser legals els seus ensenyaments, atacaper evitar la repressió. da cruelrnent, com es natural, pels eneEn aquest sentit s'orienta el treball de mics de la llurn i els sostenidors del priviJoan Puig Elias (Sallent 1898-Porto Alelegi, continua vivint en la infinitat gre 1972), pedagog que es considerava d'escoles que usen els llibres de la seva seguidor de Ferrer i Guardia i que es va Biblioteca, continua vivint al cor dels que dedicar a portar endavant el projecte pe~

54 19

gica i I'escola va tornar a renéixer. Cal dagogic Ilibertari. Segons les seves madestacar que va ser una de les poques teixes paraules, pronunciades en I'acte escoles que va aconseguir evitar la cenen que es dedicava la Placa Urquinaona sura de la dictadura de Primo de Rivera, a Ferrer i Guardia, el 1936: "Ferrer. dies gracies a la capacitat de Puig Elias de abans de morir, havia dit: A mi, més que "pascar desapercebut", és a dir. de no fer I'obra, em mata el nom. Jo vaig aprendre propaganda explicita de cap ideologia. la Ilicó d'aquelles paraules i he procurat Com a director va convertir I'Escola passar desapercebut, considerant la poNatura en escola pularitat corn el P " O ~entre les rapitior enernic de Solament conreant el cor i la ment cionalistes i, a qui hagi de dur dels nens sera possible més. va donar un a terme una transformar el món pas més enlla, obra fonamensuperant la defita1:'Yadmiració nició mateixa d'escola racionalista", conde Puig Elias peral fundador de I'Escola siderant que I'home no és nornés raó siModerna remunta a la seva joventut, nó també sentiment. "El nen ha de fer quan el 1909 la noticia del seu afusellaalguna cosa mes que pensar; ha de senment el va impressionar fins a tal punt tiY8. Tampoc no era partidari de I'Escola que es va proposar portar endavant el Neutra, defensada per Ricardo Mella, seu projecte: "Jo era llavors un nen; fill d'una familia d'avancada, en sentir relatar perque considera que I'educador no pot inhibir-se en absolut i esta obligat a proel drama, em vaig prometre a mi mateix porcionar al nen els elements de judici estudiar, saber, ser Mestre i ocupar un necessaris perque la seva raó i els seus dia el lloc que el1 deixava"'. Així va néixer sentiment actuinq. la seva passió per la pedagogia i la motiPuig Elias es preocupa a I'Escola Navació que el va moure: als quinze anys el tura d'educar la sensibilitat de la infantejove Puig Elias ja era un estudiant de prisa, en contacte constant amb la Natura. mer curs de la Normal de Magisteri que No vol fer del nen un element de cornbat havia fet seva la conclusió a la qual havia contra res ni contra ningú, contra homes arribat el "Mestre": "solament conreant el o tendencies.

El nen no és un mitja. sinó cor i la ment dels nens sera possible i una finalitat. No aspira a doun principi transformar el món"? Podem afirmar que minar-lo ni a utilitzar-lo al servei d'una va aconseguir el proposit de "passar deidea, d'un partit, d'un home o d'un resapercebut" conjugant el seu paper de gim': Afirma que el nen és com la poncepersonatge públic amb un relatiu anoniIla de la flor, que en obrir-se ha de tenir mat, que li va permetre treballar en la recolor i períums propis. i rebutja tant la novació pedagogica fins arribar a ser dipretensió de pintar els petals de la rosa rector del Consell de I'Escola Nova com la de deformar el món il.limitat de Unificada (CENU) durant la guerra civil. possibilitats de cada nen, en modelar-lo Va comencar la seva feina a I'Escola a gust de no importa quin color o sector".

Natura del Clot, que va néixer al voltant D'aqui la importancia que adquireix el del Sindicat Textil i Fabril el 1918, i que, paper del mestre, pel que tant es preocudesprés de passar per periodes emerpa el pedagog de Sallent; la dificultat gents, va sofrir econornicament molt duconsistia a eliminar el condicionament rant el pistolerisme i la repressió de Marexercit per la imatge tradicional i autoritatinez Anido a Barcelona'. No en tenirn ria del docent.

Segons Puig Elias el mesdata precisa, pero sabem que va ser entre havia de deixar de ser el que dirigeix trats els anys 20 quan Puig Elias, amb I'ajuda de la seva cornpanya Emilia Roca, i porta la iniciativa, per tal de donar pas a la iniciativa dels nois, amb I'objectiu de es va fer carrec de I'organització pedago-

crear un nou tipus de relació entre mesnatge es convertia en senzillesa i cordialitres i alumnes i aconseguir un grup hotat quan comencava a parlar dels nens: mogeni i autogestionat. El mestre havia el somriure i la Iluissor dels ulls revelaven de ser un individu més del grup, sense la passió que I'anima~a'~.

La seva conneautoritat ni privilegi, el seu paper era de xió amb la infantesa i la seva capacitat de facilitar informació. d'acompanyar el nen posar-se en el mateix pla dels nens desen el seu lliure desenvolupament, com un taquen I'entusiasme que posava en el germa mes gran. Cideal era que fos absseu treball, i la possibilitat efectiva de temi i que prediqués amb el seu comporcrear un vincle d'afecte i respecte mutu tament, perque sense haver de reel nen no obcorrer a I'autoritat.

El mestre havia de deixar de ser servés cap conLa caricatura el que dirigeix per tal de donar pas oublicada a la tradicció entre a la iniciativa dels nois la teoria i la revista Umbral practica: se li és molt significatirequeria un valor "exemplat", segons la va en aquest sentit.

Iogica que un comportament correcte i A tal1 de conclusió em sembla intereshuma deixa mes empremta en la ment sant destacar com I'experiencia i la codel nen, i influeix més en la seva existenherencia de Puig Elias I'assenyalarien cia que no pas totes les paraules. En com la persona més adequada per dirigir aquesta inquietud concentra els seus esel projecte educatiu revolucionari durant forqos. considerant-la la clau d'un nou tila guerra civil. Un fragment del llibre La pus d'educació. De fet, aposta per la preEscuela Nueva Unificada, publicat el paració del professorat. valorant més les 1938 en ple fervor revolucionari. ens situa aptituds i la passió per I'ensenyament en aquel1 moment i exalta la importancia que el títol de magisteri. CEscola Natura, del treball pedagogic durant la guerra. I com recorda Abel Paz'?,es converteix en una altra vegada trobem una comparació un 'liver de mestres", que, mentre estaentre Ferrer i Puig Elias: "Quan el 19 de ven estudiant. encara juliol de 1936 esclata la feien practiques alla per subversió militarista-cleriaprendre a través del cal-oligarquica. el poble contacte amb els nens. triomfador al carrer realitEs respon d'aquesta maza la seva primera aspiranera a un dels majors ció, instaurant la nova esproblemes de I'ensenyacola. que ve pugnant per ment racionalista: la falta implantar-se des de fa de mestres amb una molts anys, preparació específica, i que té el seu progenitor que s'enviaven després a Ferrer i Guardia i el seu a diferents pobles del continuador a Puig Elias, '. més complet que aquel1 territori catala.

Les entrevistes i els en la concepci6 pedagotextos de I'epoca desgica. CEscola Natura sucriuen Puig Elias com pera I'Escola Moderna una figura imposant, ferpel que fa als principis. ma, amb un esperit Pero és inferior en medis d'apostol que predica economics, i la tasca de amb I'exemple. TanmaPuig no té I'extensió de la teix, la solemnitat que de Ferrer. Viu pobrament emanava el seu persoen una barriada barcelo-

m

Joan Puig Elias, Umbral 16 d'abril 1938

54 21

22

si la lluita no tingués una altra finalitat nina: pobrament en les aparences externes. encara que estigui dotada del mateque la d'instaurar-la. Quan I'abril de 1931, la gran revolució sense sang va imrial pedagogic més modern que s'utilitzaplantar la República, el primer que va fer va en I'ensenyament. Pero en sobrevenir el moviment revolucionari. les masses el poble fou desplegar la bandera tricolor obreres que coneixen Puig el situen, amb i arriar la bandera monarquica. La bandera fou Ilavors el simbol. Ara, el Juliol de els seus amics, companys i deixebles, als 1936, el simbol, almenys a Catalunya, fou llocs més destacats al capdamunt de I'Escola.

I'ensenyament. l'EscOla 6s el Es crea el CoL'Escola és el primer que el poble primer que el mite de I'Escola va afirmar marcant la seva maduresa poble va afirNova Unificada revolucionaria i el sentit que calia mar, (la unificació és donar-li a la Revolució espanyola el complement aixi el grau de del sistema, la seva madurepero no la seva base ideologica). i el sa revolucionaria i el sentit que calia dosomni daurat del poble. pel que fa a insnar-li a la Revolució espanyola"". trucció i educació de la infantesa, pren Aquest breu relat de Joan Puig Elias cos i es fa realitat confortadora. Potser i la seva relació amb Ferrer i Guardia ha molts no s'expliquin com, en el caos feestat possible gracies a la reconstrucció cund de la Revolució, enmig del tronar de que estic fent de la seva biografia, en col.laboració i amb el recolzament conticanons, del brogit de les metralladores i els trets del fusell, sorgeix I'Escola, com nu d'Abel Paz

1. Max Stirner: El falso principio de nuestra educación, 1842 2. Francisco Ferrer y Guardia: "A los amigos de la verdad. a los amigos de la justicia" Boletin de la Escuela Moderna nolo.junio 1906-julio 1907 3. Juan Puig Elias: "A Ferrer y Guardia. Discurso pronunciado en el acto de descubrir la lápida que rotula la Plaza de Ferrer i Guardia, la que llevaba el nombre de Urquinaona" recopilado en Joaquin Montero. Los hombres de la revo1uc1'0n: Juan Pub Elias, pag.40 4. Ibidem. pag.39:"A Ferrer y Guardia" 5. Ibidem. pag.41:"A Ferrer y Guardia', 6.Ibidem, pág.39:"A Ferrer y Guardia" 7. RAdell. "Mi escuela racionalista", carta publicada en Sola. Pere: Las escuelas racionalistas en Cataluña (1909-1939). Tusquets Editor. Barcelona. 1978 8. La Escuela Nueva Unificada. Ediciones españolas de la Revo/ución. Barcelona sepliembre 1938. p.18 9. "La Audacia pedagógica de Cataluña" Umbral, nQ22.15 febrero de 1938 10. La Escuela Nueva Unificada. Ediciones españolas de la Revolución. Barcelona septiembre 1938.

0.18 11. Juan Puig Elias. "La Infancia redimida. Discurso que pronució por radio Juan Puig y Elias, de la CNT, director del Conseio , de la Escuela Nueva Unificada" recooilado en Joaauin Montero. Los hombres de la revolución: Juan Puig Elias , pág.19-2 12. A.Paz, Chumberas y alacranes, EA ediciones. Barcelona, 1994 13. "La Audacia pedagógica de Cataluña" Umbral. n022. 15 febrero de 1938 14. La Escuela Nueva Unificada. Recopilación de antecedentes y comentarios. y juicios criticos, junto con la obra desarrollada bajo los auspicios del CENU desde el 19 de julio de 1936. Ediciones espaiiolas de la Revolución, Barcelona, septiembre del 1938 ~

~

~

el monografic

Un home normal...

Vicenc Molina Professor d'Etica empresarial Un home estrany, rnalgrat tot. nyant-lo de la visió de la vida de la seva familia, una familia Un home com els altres, d'altra banda... Ara, aixo si, arnb matide pagesos catolics i conservad o r ... ~ sos prou suggeridors d'un perfil no gaire acostumat... És el revisor de tren. als vint Es el pedagog que no contianys, de la Cornpanyia MZA nua estudiant després dels dotze (Madrid- Zaragoza- Alicante), anys... Va rebre escolarització a feina que li permet fer d'enllac les escoles rnunicipals d'Alella i amb els contactes politics de Teia, pero tan sols al llarg d'uns I'exili, sempre que viatja cap a la sis anys. La formació basica, la frontera ... Coneixera una noia, que va continuar practicant al al tren, que sembla que vol marllarq de la resta de la seva %urxar de casa -orobablement,. oer . ta-vida, es la d'un autodidacte fer-se monja!- i s'hi acaba ca-molt característica, d'altra banda, dels sant. No sera un matrimoni feliq, Ferrer arnbients republicans Iliurepensadors i optara per una altra manera de viure, un acrates ...l aixo, tant pel fet de no poder cop a París, i tindra una altra cornpanya, accedir a I'ensenyament superior, com pero mai perdra el respecte envers la sepel convencirnent que I'únic cami de va primera dona... debo cap a I'emancipació passa, sempre, És I'aspirant a petit-burges que porper la formació personal. tara, al llarg d'un breu periode de ternps, És I'empleat -17aprenent, el mossc+ una vida emprenedora, a Paris, un cop d'una botigueta de Sant Marti... Hi ha va haver d'exiliar-se en fracassar I'intent dubtes de si el seu de sublevació republiprimer amo era gracana de 1886... És 17empleat-ITaprenent, marxant vins. ner drapaire, pero el mosso- d'una botigueta de sernbla quedeposara no de que, ja des de Sant Martí dels tretze anys, una certa il.lusió en un i per mitja de la seva negoci de restauració: primera feina amb escombres i draps. en- Ferrer obrira un petit restaurant, a la rue tré~ en contacte arnb els ambients de la du Pont Neuf. de curta vida i escassa caclasse obrera del Poble Nou, completapacitat de convicció gastronornica entre ment identificats arnb el republicanisme els pocs clients ... El restaurantet sernbla i amb forts cornponents anticlericals... que acaba rnolt malament per problemes Canticlericalisme que, segons sembla, de relació del personal -Ferrer és, tarnbé. des de ben jovenet I'havia captivat. alluun home que, de vegades, pot ser prou

ara

francs de I'epoca, en diners, valors i renantipatic- i per manca de capacitat des immobiliaries- ... Alguns partidaris economica a I'hora de fer una oferta de dels esquemes ideologics quimicament prou qualitat ... purs -per tant, esterils- han criticat que És, també, el professor de castella ...

Ferrer s'aprofités d'aquesta nova situació No podem deduir quin seria I'accent. ni i utilitzés. per exemple, algun dels mecaquin el rigor sintactic d'algú que, sense nismes del mateix sistema que volia comestudis secundaris. havia crescut al Mabatre: les inversions firesme i s'havia sonanceres ... I si, és cialitzat al Poble pogut quedar cert. Ferrer va poder Nou. oero el cas és que publicara els a casa, i hauria pogut viure viure miiior mai en seus propis textos com déu! els darrers anys de la d'aprenentatge seva vida, pero treba-perfectament hollant incansablement mologables als usuals a I'epoca, amb per estendre I'ideal d'emancipació per la prou capacitat tecnica-, que treballara via de I'educació i de la critica racionaliscom a professor particular i també en els ta. Treballant, molt puritanament. fins i tot Cursos Comercials del Gran Orient de molts diumenges. a I'Escola Moderna.

Franca, mantenint, a I'exili. la vida macoI'obra destinataria del capital rebut ... És clar! També s'hauria pogut quedar nica que havia iniciat al 1883... ES en rea casa, i hauria pogut viure com déu! lació amb aquestes activitats didactiques Doncs, no. No era un home gaire normal, que acabara rebent una molt considerable fortuna -1'herencia que li deixa Ernes- en aquest cas. Va preferir comprometre's. tine Meunier, xifrada en més d'un milió de I per aixo el van matar ~

~

I

el monografiC

No va ser I'EscolaModerna I'obra més important de Ferrer i Guardia

u

Pascua1 Velázquez Vicente Mestre. Llicenciat en Pedagogia i en Dret No va ser I'Escola Moderna d'Historia Universal. una d'HistoI'obra més irnportant de Ferrer ria d'Espanya, una d'escriptura, i Guardia. No ho va ser perque, una de Gramatica. una de en la seva breu existencia durant frances, una partitura de solfeig, cinc cursos escolars, va canviar un volum inclassificable sota la de director, va incorporar i va denominació de La Substancia substituir professorat, va romanUniversal) i un rellevant acord dre inconclusa la vertebració de profitoses conseqüencies dels seus ensenyaments, van ser (amb dos professors de la Unisuspeses. al seu mateix inici, les versitat de Barcelona: Odón de classes nocturnes pera la forBuen i Andrés Martinez Vargas) mació del professorat, i truncada és el balanc dels primers anys. la construcció del nou edifici desLa consolidació de I'activitat editinat a prendre el relleu de la vetorial es va produir durant el Ila seu al carrer de Bailen. bienni 1905-1906, arnb la publicació de A I'ombra de I'Escola Moderna va néi30 Ilibres que es van incorporar a I'oferta xer una editorial d'irnprecisos perfils i acti- editorial, a la qual cal afegir reedicions de vitat titubejant. Concebuda instrumentaltitols anteriors. 14 escoles a Barcelona ment corn a proveidora de textos per a i 34 a altres localitats havien adoptat les les aules d'aquella institució escolar. I'em- publicacions de I'Escola Moderna I'any presa "Publicaciones de la Escuela Mo1905. Als textos d'aplicació directa a la derna" comencava la seva etapa el 1901 realitat escolar (Historia Universal, lectuamb un llibre destinat a I'ensenyarnent de ra, escriptura, Aritmetica. Geologia. Palela Historia Universal per als alumnes del ontologia, Botanica, Mineralogia, Zoolograu superior, gia, Geografia, durant una SeS14 escoles a Barcelona i 34 a altres iiiconS de coses. si6 setmanal imsolfeig i teatre) localitats havien adoptat partida cada dical afegir un imjous de 10h15 a les publicacions de I'Escola Moderna continI'any 1905 11h00 del mati. gent de Ilibres Va necessitar que desbordava tres cursos acadernics per superar una els limits pedagogics de I'aula: novel.les indefinició inicial caracteritzada per infruc- i relats breus, reflexions de caracter sotuoses crides a autors de textos d'aplicaciologic, Filosofia política. Filosofia moral ció escolar, i per I'ús de titols aliens. Treti tractats complexos. travessats de Bioloze obres (quatre de lectura, tres gia, Historia, Sociologia i elucubracions

54 25

26

qüencies per a la capital catalana, així teoriques de diversa mena. En aquesta situació es va produir el tancament gover- com per a nombroses ciutats i pobles de les províncies de Barcelona i Girona. A la natiu de I'Escola Moderna i I'empresonamatinada del 13 d'octubre de 1909 va Ilement del seu fundador el 4 de juny de gar al seu amic Lorenzo Portet el patri1906. Un any després, excarcerat i perjumoni editorial, fent constar al testament la dicat patrimonialment, va reprendre Ferrer I'activitat editorial. Cany 1907 va regis- seva voluntat de continuar amb la producció bibliogrhfica, i va proporcionar indicatrar un sol títol publicat, el tercer volum cions clares al de la serie El Homsuccessorper bre d'Eli- Reflexions de carhcter cociologic afrontar la nova seu Reclus. La casa editorial i elucubracions teoriques etapa. desplegava llavors de diversa mena Cempresa editorial va romandre la seva activitat des paralitzada. travad'una nova seu sida en un embargament judicial que no tuada al carrer Corts 596 de Barcelona. s'aixecaria fins a comencaments de Repres el treball i continuat sense inter1912. Amb nou domicili a la coberta dels rupció fins el 1909. I'empresa va generar Ilibres xarrer Corts 478- van veure la reedicions de textos escolars (Cartilla, Compendio razonado de Gramática espa- llum dos textos en memoria del fundador (La Escuela Moderna; Ferrer. páginas pañola i Las aventuras de Nono), va propora la Historia), i van comencar a executarsar un programa pedagogic (CEscola Nose els encarrecs realitzats per via va), va conformar la seva posició ideologica fent expressos pronunciaments testamentaria: Cómo se forma una inteligencia i els dos primers volums de I'Encide naturalesa ontologica, antropologica, clopedia de Enseñanza Popular Superior. moral i política (El banquete de la Vida), La voluntat de publicar una "revista o diari va fer seva una severa critica a I'Església setmanal tractant de sindicalisme" va coCatolica (República y Vaticanismo). va menqar a concretar-se amb I'edició de I'A reivindicar plantejaments laicistes, va B C sindicalista. Van ser publicats, finalapostar pel divorci com a pas previ a la ment, alguns titols que substitució del matrieren distribuits per la moni per la unió lliure iP?.& h . C 4 .nlmLzm, Biblioteca de I'Escola (Hacia la Unión Libre). mentre que la novel4a e,uduoo lTL~mu& Moderna des de 1908 (Génesis y evolución En anarquía i el conte de la moral, La moral extens Tierra Libre c&anarquista i En el esbossaven concepcafé). cions per a una socie1913 va ser un any tat futura, convuls, marcat per un Així les coses, van litigi judicial entre una sobrevenir els esdeveantiga professora de niments de julio1 de I'Escola i els hereus 1909, coneguts com la de Ferrer. El fet citat Setmana Tragica. Ferno és alie a la inerer i Guardia va ser xistencia de cap publidetingut, processat cació. A I'any següent, i condemnat a mort Lorenzo Portet va consota I'acusació de "cap tinuar fidelment les dide la rebel.40 militar" rectrius testamentaries de desastroses conse~

-

p

~

p

-

de Ferrer, donant curs a la publicació sadores, de la qual seran editats en dels volums tercer i quart de I'Enciclopeaquest periode 24 volums. Una col.lecció dia esmentada, i a textos de contingut de llibres de baix cost, posats al mercat sindicalista (Cómo haremos la revolución, amb les tecniques publicitaries més moLa Confederación General del Trabajo en dernes (en venda el primer dissabte de Francia...) cada mes, amb tapes en tela que permeEls anys entre 1915 i 1917 registren tien I'enquadernació per grups de sis votres notes definitories: el punt final a les lums, amb facilitats de pagament a termidirectrius del nis i al fundador, una Els últims encarrecs de Ferrer comptat...). El són I'edició de La Gran Revolución maig de 1916, reestructuració Edito-va ¡ un impuls i la publicació de La Huelga General la rialCasa de Portet a I'activitat editorial. i del Butlletí de I'Escola Moderna saltar IjOcea Els últims Atlantic i es va encarrecs de Ferrer complerts per Portet fer amb els serveis de David Solé Mirasón I'edició de La Gran Revolución i la Iles, dipositari i representant de la firma publicació en un i dos volums, respectiva- barcelonina a I'Argentina i I'Uruguai. ment, del setmanari La Huelga General Aquest periode expansionista va tenir i del Butlletide I'Escola Moderna. Lorenuna breu durada, cessant la col.laboració zo Portet va interrompre I'edició de I'Enci- a I'octubre de 1917. i replegant-se de clopedia d'Ensenyament Popular Superior nou I'editorial catalana a la seva seu del en el volum quart, i va tancar en fals carrer Corts. a Barcelona. aquesta col.lecció amb un titol no inclos El 1918 es va produir la caiguda: no inicialment (Las Razas Humanas). hem registrat cap reedició i van ser publiD'altra banda, la mort d'Anselmo Locats únicament tres nous títols: Filosoferenzo (1914) i Tarrida del Mármol (1915) mas, de Pompeu Gener, Dios, el hombre va determinar I'aparició d'un fullet en la y el mono, de Víctor Charbonnel i Lo que seva memoria. La reestructuració duta a debe saber toda joven, de la doctora terme per Portet va Mary Wood Allen. La comen~arper una mort de Lorenzo PorSWLIYSlO"3 SS Y Y Pmp..

-~ lleugera transformació tet, ocorreguda aquest en la denominació de mateix anv. aiuda a exnn$ I'empresa editorial. plicar el fracas. coneguda a partir d'aEl final s'emmarca als quest any com "Casa anys 1919 -amb un PSCU1':LA M O D E R N A Editorial Publicacioúnic títol nou: La Mones de la Escuela Monarquia y el Cristianisderna". 53 nous títols mo, de Pi i Margallen aquests tres anys, i 1920 -només reedigairebé la meitat de cions de llibres antetota la producció bir i o r ~Ceditorial, . propiebliografica de I'editotat de la vidua de rial ferreriana al llarg Portet, va ser venuda a de les seves dues decomenqaments de la cades d'historia. decada dels anys vint Caposta més impora Manuel Maucci, protant és la publicació pietari de la Casa Edide la Biblioteca Poputorial Maucci. Entre lar Los Grandes Pen1925 i 1936 Maucci va ~

CIENCIASNATURALES .

8.

54 27

de I'Estat. Finalment, cal incloure entre arribar a publicar 86 dels volums de I'Esels autors alguns dels professors de les cola Moderna. aules de I'Escola Moderna.

Durant el període 1901-1909, Ferrer Contologia materialista es en els fonava ocupar en tasques de gestió editorial ments de les concepcions "modernianes".

Mariano Batllori, i va nomenar successiEn aquests llibres trobem explicacions divament administradors Mateo Morral, verses sobre la manera de portar-se a Joan Colominas Maseras i Cristóbal Liefecte el procés de trán. No obstant aixo, EI propj F~~~~~ supervisava coneixement huma, la capacitat decisoria trobem una clara dels gestors i admipersonalment adscripció cientifinistradors és mínima, doncs mantenien al les proves d'impremta cista, una antropologia "essencial" en dia el propietari de les vicissituds de cada publicació, de I'ac- relació dialectica amb la capacitat transformadora de I'entorn, particulars conceptivitat d'autors i traductors, el consultaven cions sobre la importancia social de les sobre el nombre d'exemplars de cada tidones, sobre la familia i sobre les races rada, i el propi Ferrer supervisava persohumanes. Cateisme militant es desborda nalment les proves d'impremta. en multitud d'aquestes obres, revelant-se Al llarg del període 1912-1920, la Caen forma de notes a peu de pagina i en sa Editorial Publicaciones de la Escuela I'elecció de títols i autors. Trobem també Moderna va ser dirigida i gestionada per partidaris del credo deista i cristians conLorenzo Portet, i després de la seva mort fessos. per la seva esposa i hereus.

Descobrim en aquestes pagines una Dos traductors van treballar p e r a "Historiografia Moderniana". una manera I'editorial: Anselmo Lorenzo. des dels cod'entendre i explicar la Historia. Són sotmencaments fins a 1914, i Cristóbal Limesos a examen els fets jurídics des de trán, des de 1909 fins a -almenysconcepcions iusnaturalistes. A la crítica 1918. Vuitanta-nou autors firmen els textos "modernians": escriptors de filiació Ili- de les condicions socioeconomiques fixades per la doctrina capitalista se succeeibertaria espanyola. francesa, belga, itaxen esbossos de noliana i russa; ves organitzacions IUSLICICIOII~S 05 U ESCUEL~ YOOERVJ pensadors il.lustrats, economiques anarcorevolucionaris. socialiscomunalistes. sindicates democratics i Iliurelistes i federalistes. pensadors francesos; ()Ir ?; Els textos publicats republicans i revolucioper I'Escola Moderna naris espanyols. repucritiquen obertament blicans portuguesos. liANDRES MARTINEZ YARGAS la idea d'Estat, describ e r a l ~i laboristes C.l.l.l.i.. a. ..,.f.*.111e o< xI.li.i.. ta com una entitat anglesos. Entre ells politica de caracter comptem articulistes, coercitiu. organitzada periodistes, literats. i administrada per filosofs, cientifics, mes. ...*;. grups de privilegiats . . C . .T .,?. tres i pedagogs. met~. (: T. * que, sota pretext de ges. enginyers, profes, .

-* prioritzar el bé comú. sors universitaris hj~,-F: actuen en defensa dedicats a la docencia dels seus interessos i a la investigacio, així particulars. La nació 4iXitl.il\.a com representants ,.,xLL:: s . x z n 4 . és una entitat ficticia. d'altes magistratures

1

ESC flLI\fi,

,rJx

f-3 :i%ih *.

... :rj $<~.~r, : M

:

,%,%.~

,.:,Lb

Dp

,903

el nacionalisrne una doctrina perillosa, el Moderna són I'autosuficiencia, el criticiscatalanisme és un exercici d'esnobisme me. el dogrnatisme, la fonamentació cienmedievalista, i els furs i les Constitucions tificista, la capacitació professional del de Catalunya són "historia legal on ni docent. la directivitat de I'ensenyament, la Crist no s'entén". Les crides a la revolucoeducació de sexes i de classes, la hició es fan des de plataformes doctrinals giene escolar, la renovació, la innovació, acrates i arnb fórmules expeditives, la les iniciatives individuals i associatives violencia del xoc revolucionari és la inevicorn a element vertebrador d'un sistema table conseqüeneducatiu descencia de la polaritat Antimilitarisme acla~arador. tralitzat. En alguns dels interessos curricula ési tarnbé bel-licisrne pa;tidari dbls enfrontats. Les colars exposats hi aliats durant la I Guerra Mundial conviuen societats de I'avenir són diverses, cions practiques i diverses les seves denominacions: coi formulacions teoriques. Les rnetodolomunisrne Ilibertari, fraternitat universal, gies descrites opten per determinades col.lectivisrne, societat raonable... maneres de concebre la funció del mesAntimilitarisme aclaparador, i també tre i d'entendre el treball. Trobem Ilargues bel.licisme partidari del bando1 aliat durelacions d'activitats, un ampli ventall de rant la Primera Guerra Mundial. Posicions recursos, la utilització de I'avaluació arnb malthusianes i antirnalthusianisrne. Judiamplia perspectiva (avaluació inicial, continua i surnativa) i una centenaria anticicis axiologics omplen aquests Ilibres...

El subjecte-tipus exponent d'aquesta con- pació en la detecció i cornpensació dels cepció moral és I'individu altruista. El alurnnes arnb necessitats educatives esprincipi de suport mutu kropotkinia es pecial~. avantposat a la selecció natural darwinisEls estrets lirnits d'un article poden no ta en el rnarc de I'evolució humana. Les resultar recipient suficient per contenir ordoctrines exposades transpiren relativisdenadament vint.mil pagines, que són les contingudes als 127 llibres trets a la llum me moral, equiparant societats diferents, negant I'existencia d'una jerarquia de vaper la Casa Editorial Publicaciones de la l o r ~indiscutible i el diferent abast de desi- Escuela Moderna entre els anys 1901 guals sistemes rnorals. i 1920. Esperem, tanmateix, que. en cas Els principis constitutius de la pedago- de no haver-ho aconseguit, I'intent s'hi hagi aproximat gia derivada de la Biblioteca de I'Escola ~

~

54 29

I'entrevistA

Jordi Vaquer Director del CIDOB

Vicenc Molina. Montse Alba Espai de Llibertat Jordi Vaquer és el director de la Fundació CID06 (Centre Internacional de Documentació de Barcelona). És Doctor en Relacions internacionals per la London School of Economics.

- Com hem d'entendre el con-

ís, sin6 també les persones. cepte de 'pensar el món des de Sempre cal pensar que les conBarcelona"? seqüencies de les grans qües- En primer Iloc. el fet d'estar on tions internacionals són pera estem ens dóna una perspectiva les persones -la seguretat, les geografica i cultural... Evidentmigracions..: i no rlomés per ment, penses des $Europa, des als paisos.. . Aixo, de vegades, de la Unió Europea, pero I'hi no sembla tan obvi. atorgues més importancia a la Mediterrania, a I'America Ilatina, - Potser es tracta de superar a factors de proximitat, d'afinitat. una concepció un tan?deciDesprés, un altre factor és que mononica, el criteri que allo que no estas en una ciutat capital afecta /'exterior és estrictament d'estat i, per tant, més aviat veiem les rediplomatic, polific, iels seus agents són lacions internacionals no des de I'bptica els estats amb les seves fronteres iesd'un estat, sinó de les grans tendencies tructures tradicionals...

-aixb ho fa molt C I D 0 5 com les dinami- - En el context internacional hi ha com ques interculturals, les migracions, produes idees. Una és que la definició del cessos que no són necessariament de que és dins i el que és fora s'esta difumirelacions entre esnant molt de prestats. Pensar el Pensar el rnón des de Barcelona m... De fet. 8/10 que passa dins o no nOmés és vincular molt la nostra reflexió fora frentepensar en les Naa allo que és concret cions Unides. o en res concretes ha les politiques'exteestat "important" riors. Pensar el mon des de Barcelona es tan SOIS en alguns moments del segle vincular molt la nostra reflexió a allo que XIX i al llarg del segle XX, no ho era tant és concret, a allo que és local. Una cosa abans i ara esta comenqant a deixar de que sempre hem dit des del ClDOB es ser-ho... És il.lusori pensar que un país que I'escala de les relacions internaciogestiona la seva política, fins i tot en asnals no ha de ser només I'estat, o un papectes que poden semblar molt interns,

54 31

comparació possible. De vegades, la postmodernitat s'ha centrat en aspectes com si fossin nous quan. de fet, mai no havien deixat de ser-hi. També quan et diuen que ara els canvis són més rapids que mai ... Doncs, home, defineix-me "ara". Aquest "ara" és aixi des de 1830... És una qüestió que no es atribuible a Internet, o al telefon, o al ferroca- ¿~t sembla És il.lusori aensar aue un aais que aquest canvi gestiona la seva polítiCa, cenie tenir rril, es tracta que tan sols ens fide perspectiva en compte el que passa a fora xem en I'últim és més aviat fruit que hi ha. perd'un nou paraque ha estem vivint ara, pero no perque digma, de la superació dels vells esquela transformació es produeixi més de mes á'interpretació del món props del pressa que les altres. .. model industrial classic -diguem-ne- té a I en relacions internacionals passa una veure amb un cert prisma postmodern, o mica el mateix: ara diuen que tornem a es, senzillament, un exercici de realisme, un món de grans potencies competint pel ates que e l món és a i x i i que tot esta remón, com al segle xix, pero, al final. el alment molt interconnectat? que es excepcional és que les grans - ES que, al final, una part del món "modern" ha estat una mica ficticia. Les fronpotencies acabin enfrontant-se i que aixo acabi amb tota una epoca ... La Primera teres, les divises ... Mai no ha estat tan i la Segona guerres mundials són I'exdefinit com la modernitat ho havia fet cepció. Molts altres grans canvis del sisveure. Els postmoderns et diuen que es tema internacional s'han operat molt tracta de coses noves. pero, de fet, no més, fins a la caiguda de la Unió Soho han estat mai : les migravietica, per exernple, no tant per cions són una cosa nova que I'enfrontament entre uns i altres esta canviant la societat? Jo sino perla insostenibilitat d'un crec que no. Com tampoc sistema, per factors molt més els refugiats: mirem els huendogens -un comerc que era gonots francesos a I'Anglafals, una economia que era menterra del segle XVII, els tida, que res no funcionava..: El rnoriscos espanyols al Tuque és més normal és que els nis de la mateixa epoca ... paisos són molt més susceptibles Ja hi havia poblacions desa tendencies generals que no placades, neteges etnicontrolen... La globalització, ques.. . Res d'aixo no és ' per exemple. a I'lmperi nou. I dir que en la modernitat aixo no succeia tam, britanic li va donar bé és una idea molt es\ molts beneficis. d'una banda, i, de I'altra. trambotica, perque per exemple, les moviments humans com els que van permetre, \ crisis que tenien al segle xix es proper exemple, despoblar duien per una i després repoblar Nova mala collita a l'jnZelanda, Argentina o dia, que feia baiCanada eren d'una es. . xar els mercats cala aue ara no té

com la política sanitaria o educativa, sense tenir en compte el que passa a fora.

La segona és que no podem explicar les relacions internacionals com equilibris de poder entre grans potencies ...Al final, ja m'explicareu quina gran potencia atura el canvi climatic: o aixo es fa entre tots, o no ho para ningú.

32

'%

\

cats colonials. baixava la demanda de cotó, la del carbó, baixava el preu del carbó i hi havia una crisi industrial a tota Europa. Té més a veure arnb models de desenvoluparnent i de governanca que no pas arnb enfrontaments entre potencies. Jo no crec que la historia diplomatica hagi explicat rnai les relacions internacional~,simplement és que, durant una epoca, estava de moda...

sinó orientada a I'acció, a la gent que fa política, als diplomatics, als periodistes..

- Quin

tipus de vincle h i ha amb les institucions?

- Els patrons de ClDOB són les institucions públiques catalanes -Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Autoritat Metropolitana... fins i tot el Consorci de la Zona Franca- i les Universitats públiques catalanes. Aquests - Com sorgeix CIDOB ia que us heu de- són els que aporten el capital peral fundicat? cionarnent anual del ClDOB -que es, - ClDOB neix al 1973. per la constatació doncs, una institució privada pero arnb fidel buit gairebé tonancament basicatal que hi ha, en rement públic- i són Jo no crec que la historia els qui aproven les "ciOns internaciOdiplomatica hagi explicat mal orientacions anuals nals, a Barcelona, les relacions internacionals aquí i, de fet. a tot de la Fundació, Hi ~ s p a n ... ~ aHi haha, evidentment, via un deficit molt important de coneixeun capital fundacional, constituit per I'ament. 1, al principi, es fa una tasca doble: curnulació de tota la documentació, arnb d'una banda. d'acumulació d'inforrnació, i un valor economic clar, arnb I'única biblioes crea un centre de documentació que teca de tot I'Estat especialitzada en relapermet trobar informacions que no podies cions internacionals. I és a partir d'aquí trobar en cap altre lloc de la ciutat en que es construeix tota la resta... aquel1 moment, i de I'altra. una tasca internacional, rnolt vinculada a I'Assernblea - Et sents un observador privilegiat, a de Catalunya, és a dir, a I'organisrne uniI'hora de mirar el món des del lloc on tari de la resistencia antifranquista. El pas ets? a la institucionalitat és quan es converteix -Sí. perque tenirn més temps per dedien Fundació. El recorregut ha consistit en car-nos-hi, i perque intentem sernpre obrir-se molt, per tal de cobrir tots els esanar als Ilocs que estem estudiant i trebapais que hi havia. Per exemple, quan Esllar el rnés possible arnb experts del pais. panya passa a ser un pais donant de coSi fem un seminari sobre Ucraina no vooperació, en cornptes de receptor, doncs lern portar I'expert d'Oxford o de calia fer formació de cooperants; quan Brussel4es sobre Ucraina. sinó portar Espanya estava a punt d'entrar a la Coucrainesos que ens parlin del seu pais. rnunitat Europea. doncs vam fer rnolta inI en el rnón conternporani gairebé en tots forrnació en temes de Cornunitat Euroels paisos hi ha una capacitat d'analisi inpea... Després aixo desemboca en terna, entre academics, periodistes, policursos rnés reglats. la forrnació es va tics. el que sigui, que fa que molt poques professionalitzant, i el pas final és sepavegades hagis de recórrer a persones rar tota la docencia i la recerca academique no siguin del pais o de la zona que ca en una altra institució -Barcelona Esestudies... Excepcions: I'Afganistan, per tudis Internacionals- i dedicar CIDOB, exemple ... Són paisos tan desestructubasicament, a part del centre de docurats que no tenen la capacitat de generar mentació, a una tasca de reflexió. a penuna cornunitat de gent arnb temps i amb sar el món des de Barcelona. Es tracta recursos per reflexionar i per estudiar bé d'una reflexió no acadernica ni filosofica, el que esta passant al seu país ... Pero,

.

p # ,

DLf 33

fins i tot, quan vam fer un seminari sobre I'Afganistan. la gran majoria dels ponents van ser afganesos.

- El teu interes per les relacions internacionals té un origen concret -formació academica, arrels escoltes, visió humanista...?

- Des de molt petit tinc vocació pels temes polítics i internacionals. Sempre m'ha interessat i m'ha agradat molt.

34

és molt dificil d'argumentar el descredit de la democracia, que siguin el mateix els uns que els altres ... I aixo és important, perque té un efecte dinamitzador a tot el món. I la demostració es que, després d'unes eleccions, pot haver-hi un canvi molt real de politiques.

- 1 e l cinisme

de tants antics partidaris de la visió mes salvatge del capitalisme, que acusaven I'Estat de ser e l resum de tots els mals, com molts republicans nordamericans, ique. ara. són. en alguns ca- Com es respon a un cert desprestigi de sos. els més decidits partidaris de la inla política. o a un relatiu descredit de la tervenció pública per fer front als propia democracia? problemes financers?

- De fet, hi ha idees que sernblen avorri- A mi em fa molta més por el dogmatisdes, que semblen molt gastades i que, me que el cinisme... Em semblaria més quan vénen temps de crisi o es compliperillós que alquen les coses, demostren la seSi les ah?rnanceS democratiques guns senadors va validesa. Per representen alternanca real de polí- republicans diexem~le,la Unió tiques, 6s molt difícil d'argumentar gUeSSin que no s'havia de fer res Europea, o l'euel descredit de la democracia bancs, ro ... Tothom troper tal de manteba que I'euro és nir el capitalisme pur. Cerror era el mala cosa. que ha portat tants problemes, que ha produit inflació... I ara resul- d'abans, el fet de voler governar I'economia amb unes premisses dogmatiques ta que, en una sotregada economica for-1'Estat és dolent i el no-Esta! és bo... !a, els paisos que no tenen euro ho O a I'inrevés, si ets comunista- peti qui passen molt pitjor. Una cosa és I'euro, que em sembla una bona idea, és bo que peti. Negar I'evidencia, dogmaticament. per impedir que I'Estat intervingui per hi hagi una moneda europea, per exemregular tot aixo és molt pitjor que el cinisple, amb molt menys marge per als movime. Jo prefereixo les postures actuals. ments especulatius, i una altra és criticar Al final. la crisi fa entrar la gent en raó. Al determinades politiques monetaries...

Una cosa és I'avorriment que puguin cau- cap i a la fi, la politica és una qüestió de principis pero també de conseqüencies. sar algunes institucions i una altra que, i aplicar els principis sense tenir en compquan van mal dades. o quan veus que te les conseqüencies es irresponsable. passa als Ilocs on aixo de la democracia no esta tan garantit, te n'adones del seu - Penses que hi ha cap solució que no valor. passi per algun tipus de governanqa En alguns paisos mes cinics amb la demundial? Perque si I'economia és global. mocracia, com Rússia o Xina. si hi ha aliels mercats no es sotmeten a cap regla gun canvi de govern i no es nota la digeneral. com es pot impulsar la cohesió ferencia amb I'anterior, sempre poden dir jurídica ifiscal, sense una ONU dotada que tot és una pantomima i que, al final, d'un cert poder de coacció... ? aixo de la democracia només es una font SÓc una mica critic davant els que pende corrupció i coses d'aquestes ... Si les sen que la solució és una ONU mOlt més alternances democratiques representen poderosa... Perque. en aquests moalternanca real de politiques, aleshores

ments, les Nacions Unides són un club Unió Europea treballi amb altres grups d'estats, sobretot amb estats democraque dóna el mateix vot a Alemanya que tics. Ara, aixo ens porta cap a una proals Estats federats de la Micronesia, on els estats democratics s'han de tractar de posta republicana que és I'Alianca de detu a tu amb dictadures absolutament infu- mocracies del Mc Cain ... No podem mables, on Rússia o Xina, per exemple, deixar que la dreta neoconservadora s'apropii d'alguns conceptes. És Iogic tenen dret a vetar qualsevol intervenció encara que hi estigui havent una massaque estiguéssim mes d'acord amb les democracies de I'America llatina que no pas cre ... Per tant, jo no diria que I'ONU sigui amb la Xina o una solució immediata. I tamNO diria que I'ONU sigui una solució amb Rússia.

POc cree que immediata. I tampocno crec que la hem de rela solució sigui nunciar a cons. solució sigui un govern mundial truir espais de un govern mundial: Hi ha d'hacol~laboració entre democracies, ni hem de deixar que ver solucions de govern compartides entre tots els paisos, pero mentre no hi hagi se n'apropii la dreta. A mi em sembla equivocat que el govern socialista, que se una democracia d'una persona-un vot que envii representants a un Parlament suposa progressista, signi una alianca mundial, un supergovern no em sembla estrategica amb Rússia, com si I'hagués gaire bé, perque estara subjecte a les signat amb la Xina. La nostra relació amb Brasil o l'india hauria de ser més intensa pressions d'alguns estats que defensaran interessos poc democratics... Seria un i més cordial que no pas amb Rússia o Xina... Crec que hi hauria d'haver un míproblema greu. El que passa és que, nim de valoració de la naturalesa del reamb aixo també, I'lraq va fer molt de mal, perque I'ofensiva neoconservadora contra gim, i aixb el govern de Rodriguez Zapales Nacions Unides ha fet que, ara, la tero no ho fa en absolut. De vegades gent progressista consideri que cal defen- tenen millors relacions amb regims molt durs que no pas amb regims menys ressar I'ONU per damunt de tot, quan, per trictius ... Tot aixo, pera mi. és una mala exemple, fa quinze anys, tothom criticava I'ONU, per ineficiencia, per falta de reforherencia de la guerra de I'lraq ... mes. Defensar I'ONU, tal com esta ara, no és particularment progressista...

- 1 vosaltres, des del CIDOB, podeu criticar aquest tipus de funcionament?

-Sí, nosaltres estem en contacte perma- 1 e l pla Delors de reforma de I'ONU? - Bé, totes les propostes de reforma de nent amb el govern i en alguns temes Nacions Unides que. de moment, notehem anat en contra de les seves posinen el suport de les grans potencies que cions ... Pero la nostra capacitat d'influir posseeixen, ara com ara, la clau, perque, és posar idees en el mercat de les idees, pera elles, representen perdua de poder, no som un lobby. La nostra funció és tresón molt dificils sense un cataclisme de ballar en el mercat de les idees, argula dimensió de la Segona guerra mundial, mentar-les i fer-les arribar a tothom que que és el que va permetre crear I'ONU, en pot tenir interes, pero no és pas presuna completa destrucció de I'ordre antesionar grups polítics o mitjans de comunirior. No crec en una megareforma que cació per tal que la idea es, porti a terme. pugui canviar el món. Penso que s'han Aixo nosaltres no ho fem. Es la diferencia d'anar reformant les Nacions Unides i, entre el think tank i el lobby... per una altra banda, anar creant altres formes de governanca. En aixo s'ha de - S'entén que, malgrat la presencia instiser mes europeista. Cal també que la tucional en e l Patronat, no us sentiu me-

54 35

m,

sccl som una cooperativa mixta, d'iniciativa social sense afany de lucre que des de fa més de 20 anys desenvolupem programes educatius i culturals transformadors per a la societat, sequlnt criteris de qualitat i innovacio.

I

I

4

A

'r

La nostra missió és generar ciutadania. I'espai comú on les persones viuen en Iiibertat. responsabilitat i feiicitat, desenvolupant i qestionant projectes educatius i d'intervenció comunitaria. mitjangant el treball col.lectiu.

0 R N

ENTORN ha implantat una eina de responsabilitat social empresarial. que ens permet valorar el nostre qrau d'implantació voluntaria de les preocupacions socials i mediambientals en les nostres operacions comercials i amb les relacions amb els nostres aqents d'interlocució.

. . __

Activitats periescolars. activitats de vacances, temps de miqdia, plans educatius d'entorn. activitats formatives. projectes de transició escola treball Gestió inteqral dVEscolesBressol. qestió d'equips de suport, serveis d'acollida. espais familiars.

... ,.

...

.

.

Casais Infantils, ludoteques. centres de barri. centres oberts

.

Casals de Joves, punts d'informació juvenils, dinarnització juvenil

-

-

Casals de Gent Gran. tailers Suport a IIAssociacionisme. projectes culturals. convivencia i civisme, dinamització per a families i AMPA, plans de desenvolupament comunitaris.

Gestio de cases de colonies i alberqs, autocars. unitats pedaqoqiques.

diatitzats a I'hora de generar opinió.. .

- Moltes vegades

és qüestió d'intervenir rnenys i no mes... Molt sovint es millor no titució no aporta mes del 15% del nostre forqar un acord pesquer, per exernple, pressupost ella sola. Proposem idees, amb Mauritania o Senegal, que és en depero no generem carnpanyes, ni establim triment dels interessos mauritans o senealiances per oposar-nos-hi... galesos, que no pas d'enviar-hi rnolta cooperació pesquera... Si hi ha algun - T'has mogut molt arreu del món. .. Quin recurs ric -la pesca n'és un bon exemplegairebé segur que hi haura alguna emcreus que és el principal problema, el presa que es dedicara a invertir perque hi més dramatic, del món actual? hagi els vaixells de pesca. Cal pensar si, - La desigualtat. El problema de la desien comptes de solugualtat economica. ~i ha una distancia Les situacions de desequilibri cionar-los alguna enorme, en les exde vegades economic són insuportables cosa, hi comDliauem la oectatives de vida. én el fet de viure vida. ~mb'aix'b,Esangoixat per la inseguretat, per la fam, panya, el sector de la cooperació, les ONG's, han estat molt poc eficaqos ... per la rnalaltia, entre la nostra vida aquí -i no tan SOIS aquí, sinó, per exemple S'estan bloquejant les exportacions agritarnbé en rnoltes zones urbanes de coles de rnolts paisos del Tercer Món per I'America Ilatina- i el món no desenvolutal de mantenir els agricultors d'aqui ... pat ... Els conflictes poden tendir a resolCinteres d'Espanya! Cinteres d'Espanya dre's, d'una manera o altra, perqub semes defensar, per entendre'ns, dos mil propre hi pot haver algú que pensi que hi ha ductor~de pebrot d'Alrneria, per dir alguna cosa? Aixo és I'interes nacional d'Esalguna cosa més important, o rnés urgent ... A més, sóc optimista sobre la napanya? Aixo es discuteix molt poc. turalesa humana... Pero les situacions de A part, corn que moltes ONG's són basidesequilibri economic són insuportables. carnent finanqades per I'Estat, tenen Quan estas a Laos. o a Etiopia, les diuna relació de finanqat a finanqador ferencies entre el que tu dónes per desque els impedeix mirar-se les coses des comptat i el que alla és "normal" són de fora ... abisrnals. Les diferencies respecte a les Algunes de les persones compromeses certeses. les seguretats. son més grans amb la cooperació al desenvoluparnent que en els casos de paisos en guerra. A s'equivoquen en no reconeixer que I'emPalestina la situació és terrible, de rnolta presa i el sector privat tenen un paper opressió, pero el dia a dia és molt difemolt gran a jugar. Penco que seria bo rent del de rnoltes zones rurals d3Africa, que a frica hi entressin rnés empreses d7Etiopia,per exemple ... arnb ganes de fer negocis, i sabent corn A I'Arnerica central, per exernple, on hi te- es fan els negocis, sempre i quan accepnim moltes similituds culturals, les expectessin les regles del joc, que éS el que no tatives de vida són enormernent diferents esta passant ara, i que no hi haguessin de les d'aqui ... En canvi, al Japó, on la d'entrar tants grups parroquials o ONG's diferencia cultural és molt gran, els asnominalment "progres". .. pectes de seguretat, de tranquil.litat en les expectatives de la vida de la gent son - Ajxo és complicat de plantejar, si es molt menys diferents... pensa que la motivació del lucre privat pot comportar algun benefjci per a les co- 1davant d'aixó. quina és la resposta? munitats de les zones on h i hagi interes Cal més inten~encióeducativa, sanitaria, comercial... financera ?

- Jo el que sé és que no hi ha cap país

- Un avantatge que tenim és que cap ins-

A

34 37

- En el cas de Nicaragua. pero,

tristament, sembla que no és que hi hagi hagut un manteniment de dogmes marxistitzants, sino que s'ha produit una mena de confluencia caciquil entre algunes families procedents del sandinisme -la del mateix Daniel Ortega- iestructures oligarquiques tradicionals.. .

- El cas és que.

- Com passava, La nostra economia funciona amb aquesta crisi. s'ha vist que per exemple, amb em~resesi,. ~ e als r altres, . amb ~ i c a r a fem ~ 0 0 p e r a ~ i Ó . cap visió tancagua ... da, dogmatica, Aquest és un discurs paternalista no ha funcionat.

- Els dos dooNi tan sols la vermes són terrisió americana, neoliberal. del capitalisme, bles. El dogma de I'empresa privada. del al final, no ha funcionat ni als Estats liberalisme, de I'autoregulació, va arribar Units, ni, obviament, als llocs on s'intena destruir completament I'economia d'Artava exportar de forma extrema ... gentina. Quan hi ha hagut un cert desenvolupament és quan s'ha mantingut una - La política agraria comuna de la Unió certa estructura de I'Estat. A part, els Europea té alguna responsabilitat en les costos del desenvolupament sota dictadesigualtats? dures -pobresal repressió- són altissims ... Els neoliberals no han comptabilit- - La política agraria comuna es el resultat de les pressions dels governs, entre zat mai aquests costos ... Ara, tampoc no altres I'espanyol. La meva tesi doctoral és entenc I'altre dogma: empresa dolenta, sobre les relacions entre Espanya i el cooperació bona. Home, doncs aquí teMarroc, i Espanya va pressionar moltisnim empreses. no cooperació. La nostra sim, moltissim, la Unió Europea per evitar economia funciona amb empreses i. per que se li donessin alguns acords comerals altres, fem cooperació, comer$ soli'dacials al Marroc en temes molt concrets. ri, sense monetaritzacio ... Aquest és un discurs paternaliscom el tomaquet, ta, que, a mi, em fa -*-~ per exemple. Penso que aixo si una mica de por: que va en contra faig experiments a Nicaragua, per de I'interes nacional. si és que hi exemple, que mai no faria ha alguna cosa p e r a mi... % e! que pugui anome-

que s'hagi desenvolupat sense una certa planificació i una certa estructura de I'Estat, pero n'hi ha molt pocs. molt pocs. que s'hagin desenvolupat de manera costenible sense la iniciativa de la gent en forma d'empreses ... 1, de vegades. I'arribada d'ONG's, o de cooperació oficial, crea unes tendencies de dependencia ...

tensions entre castes, tensions tribals i regionals, zones en rebel.lió oberta, pero també pot demostrar la capacitat de la democracia d'absorbir els cops, les dissimilituds, les assimetries... La Xina és molt - 1que et semblen les propostes d'intermés uniforme etnicament, té les minories a les periferies, i son molt minoritaries venció internacional per aturar e l drama de I'Orient Mi@ que, de fet, han sorgit de respecte a I'etnia han, pero opta per la dictadura. India, veoades d'alla matei?

Crec que I'escoltisme t'ensenya per la democracia, per moltes dificul- La solució del una pedagogia del fer, no tan tats aue hi haai, conflicte no deoen SOIS Una pedagogia del pensar Aixo demostraque del pas del teips, no és veritat que la com s'ha vist. Crec democracia només que la premissa és serveixi pera paisos petits, equilibrats, la mateixa que amb el desenvolupament.

Si des de fora no s'estigués mantenint uniformes -per a les Dinamarques Ara, la democracia a l'fndia és una deuna situació que internament seria insostenible, amb un desequilibri de la f o r ~ a mocracia que deixa que un país que gaimolt desproporcionat a favor d'lsrael, sorebé cada any té excedent agrari, tingui bretot per I'alianca amb els Estats Units, molta gent que es mor literalment de fam, cosa que la dictadura xinesa no permet, es podria arribar a alguna solució. Per tant, abans que es poguessin fer grans d'altra banda ... Tunisia, per exemple, amb un regim clarament dictatorial, n'és plans de pau, caldria que, des de fora, no un altre cas. Alla et diuen: mira, si ets pohi hagués interferencies... Palestina és bre, es viu molt millor a Tunisia que a alben bé enmig del món arab, d'altra banda, i és normal la reacció de I'opinió pútres paisos de I'entorn, com el Marroc, per exemple. on hi ha més llibertat de blica d'aquesta part del món, i d'alguns premsa, un estat menys policial, pero governs arabs. Que passaria si, de cop, algun grup indigena -els tainos. per amb un altissim index d'analfabetisme... exemple fos restablert en el seu antic territori a Colombia? Quina seria la reac- Creus que podem mantenir una mirada ció de I'America Ilatina? No s'ho prenoptimista sobre el món.. . ?

- Evidentment, si! De vegades no valodrien com una usurpació? D'altra banda, la relacio dels Estats Units amb Israel és rem prou allo que s'aconsegueix mitjancant I'acció: per exemple, votant. Nogenuina, no tan SOIS d'interessos ... Si ho fessin pel petroli. no s'aliarien amb I'únic més cal plantejar-se corn canvien alguns país de la zona que no en té, sinó amb temes segons qui governi, a Espanya maels paisos arabs ... Si la gent fos més teix, no són igual els uns que els altres, o pragmatica en les relacions internacioara als EUA, amb I'Obama... No és el nals, les coses serien molt més facils. mateix apujar impostos als rics i prendre certes mesures socials que el que feia el - 1 aquest pragmatisme no és el que Bush, ni és el mateix una o altra política s'exhibeix, per exemple, perno exigirgaiinternacional. Hem de defensar la possibire respecte als drets humans quan es litat d'evolucionar, de canviar cap al protracta d'interessos, com deiem abans? grés. Aixo existeix: mirem Espanya: qui -En relació amb els exemples dels s'hauria imaginat I'exercit espanyol en acords amb la Xina en comptes de I'inmissions útils i eficaces de caracter interdia ... ~ j n d i até una conflictivitat interna nacional, afavorint la pacificació de Bosque no es coneix gens, entre religions. nia, un exercit amb un nombre molt alt de nar-se aixi, que és molt discutible! Si n'hi hagués, seria que el Marroc es pogués desenvolupar. no pas que no pogués exportar a Europa...

~~

~

54 39

dones, o la llei del matrimoni homosexual...? El que passa és que, de tant en tant, n'hi ha que, per tal d'afavorir els seus propis interessos i privilegis, diuen que res no pot canviar, que un o altre país son casos excepcionals, que s'ha d'entendre la seva especificitat, la seva diferencia.

Aixo de les singularitats, al rnarge del progrés, 6s rnés aviat trarnpós ...

- QuB n'has tret de la teva viv&~ciaen I'escoltisme?

- Jo diria que una capacitat d'implicar-me amb les coses d'una manera molt rnés practica... No criticar i rnanifestar-me, per exemple, nornés, sinó buscar alguna solució per petita que sigui. Crec que I'es-

coltisrne t'ensenya una pedagogia del fer, no tan SOISuna pedagogia del pensar. Et dóna eines per ser proactiu respecte a allo que no t'agrada i t'impulsa a fer-hi alguna cosa.

- Quin consell donaries als nostres lectors joves? Com els animaries a interessar-se pel món?

-Si alguna vegada vols entendre algun conflicte en el rnón, posa't a la pell de I'altre. no tant de I'amenacat com del que amenaqa, del qui porta I'escopeta, i pensa: de que té por aquesta persona? Gairebé sernpre que algú té una escopeta a la rna és rnés per por que no pas per una altra cosa

I'apunT

La retirada

Raymond Beltran Sociétk Laique www.republicains-laiques-audois.org Setanta anys després es ment oficial i el més corrent va commemora aquesta "retirada". ser, de bon tros, hostil...

Ara es coneixen millor els episoHan aparegut testimonis, estudis dis dolorosos, les circumstancies historics, que permeten comreals de I'arribada a Franca de prendre les dificultats d'aquest militars i de civils, després de la periode proper al comenqament de la guerra contra I'Alemanya desfeta republicana. Va ser un hivern prou dur, el de 1939. Les nazi. Fins i tot si el gran públic "hordas" vencudes van restar no en té coneixenqa, aquesi pebloquejades a la frontera diverriode en els camps és prou dosos dies abans que els fos cumentat a I'actualitat per als qui permes traspasar-la. Sota la en vulquin tenir referencia. neu, en els ~irineusal febrer ...

Els refÜgiats espanyols no van Va ser després del tancament en els ser pas acollits amb alegria ni amb solisorrals d'Argeles, sota la tramontana, daritat, malgrat excepcions. En la seva tedins les filferrades vigilades per fusellers si sobre el camp de Vernet, a I'Ariege. senegalesos, sense llocs coberts ni saniMaelle Maugendre ha recomptat els dotaris, sotmesos al vent, al fred, al tifus, a cuments administratius del periode prela disenteria, esdevinguts companys habi- cedent a aquesta arribada i els produits tuals en aquests "camps de concentradurant la gestió dels camps. Un decret, cio. Van ser "els camps del menyspreu". que ella esmenta, de 17 de juny de 1938, Gairebe cinc-cents mil refugiats en signat per Daladier i Albert Sarraut -cap dos mesos... En departaments que no del govern i ministre de I'lnterior respecticomptaven amb més de dos-cents mil ha- vament- explica que "una savia gestió de bitants... Camps les nostres finanenvaits per Els refugiats espanvols ces, la protecci6 aquells que no no van ser p a i acollit's a& alegria de la salut pública sabien pas on i la salvaguarda ni amb solidaritat anar, que s'escalde la nostra raca faven tot fent foc ens obliguen a reamb branques escapcades d e l ~ arbres ... forqar el control sanitari... en relació als Se'ls havia presentat amb el ganivet entreballadors estrangers" (Ed. Sudel, Prix tre les dents en els cartells... Feien por, Jean Maitron 2007). Aquest era I'estat amb I'aspecte aspre, imatge d'una mised'anim del moment pel que feia als esria sense limit i sense esperanqa. A bantrangers immigrats... que va presidir da d'algunes acollides calides, I'acolliI'acolliment dels refugiats.

ca, a I'alliberarnent d'Estrasburg. etc.

La interjecció més habitual a les zoPocs saben la importancia de la seva nes rurals sera, aleshores, "espanyol de participació en els maquis des del comerda". Jo rhe escoltat, encara, anys mencament ... sense esperar a 1943-44... després...

Pocs saben el nombre dels seus deporEn sortir dels camps, I'acció d'aquests tats a Mauthausen, on van quedar-s'hi refugiats ha estat important en la Reper sempre entre cinc-mil i deu-mil... sistencia i en I'Exercit d'Alliberament.

Els camps de concentracio van servir A I'Ariege van participar en I'alliberament després també per a d'altres ... Pero hi ha de Foix, a Paris en el de la capital ... i en rnolt poca evocaaltres llocs !... Els cio del fet que MOI de Toulouse El pensament únic de I'epoca van ser creats eren integrats, consistia a dir que la Resistencia per als espaprincipalment. per no va ser obra més que nyols. Aixo periueus ~olonesosi ber espanyols ... dels francesoc tany a les zones d'ornbra i de maPero, en I'Alliberament, la seva acció fou escamotejada. El lestar que han envoltat aquest episodi. La pensament únic de I'epoca consistia a dir historia també té inhibicions ...

Amb el 70e aniversari. s'ha col.locat que la Resistencia no va ser obra mes una placa a la platja d3Argeles.i els diaris que dels francesos... Cacord. en aixo, va locals en parlen. Esperem que el seu reser complet entre comunistes i gaullistes. cord vindra a il.lustrar el fet que la inteHa calgut que no quedessin mes que tres supervivents de la "Nueve" (la colum- gració dels espanyols i dels seus fills no s'ha fet amb Ileugeresa, sinó que, malgrat na Leclercq comandada per Raymond les malfiances, s'haura fet amb esforcos Dronne), perque els combatents espaindividuals i col.lectius que són la continyols que van alliberar Paris siguin hononuació del seu compromis republica, en rats, fa tan SOISquatre anys. Pocs saben la defensa de les llibertats la seva contribució a la campanya d'Afri-

...

1

la creació

Sea strings

Eduard Rodés Músic Sea Strings culmina una /-.~.-.~>--. rq-?.a somnis i generar emocions. etapa de la meva vida que rcL. Els temes s'estructuren en )'\ arrenca a I'any 2002 amb la dos grans apartats: retrats i composició de les obres del I ' paisatges. Els retrats, dedimeu primer album Amb les cats a quatre personatges mans (2004). segueix amb que van tenir vides intenses.

República Mediterrania conflictives, al limit de gairebé ..'

(2006) i finalitza amb les tot en I'ambit privat i en el pú, composicions incloses en ..-----5-' blic. Quatre personatges. de aquesta obra que es publica quatre epoques diferents, que al 2008. van provocar i provoquen corrents i pasUn total de 16 composicions, en les sions a favor i en contra. Personatges caquals la capacitat d'utilitzar la música com paqos de generar emocions i que han un instrument de treball per descriure copassat a la historia. El filosof Ramon Llull, ses ha evolucionat i s'ha anat afermant. el pedagog Francesc Ferrer i Guardia i el Les imatges i les idees es converteixen en pintor Helios Gómez tenen un intens vinmúsica d'una forma natural. Quan ja tenen cle emocional amb Barcelona, perque els una certa estructura cal treballar-les. polir- tres van viure a la ciutat en algun periode les i perfeccionar-les, pero passen a la de les seves vides, i la ciutat va significar guitarra de manera magica. Les tres obres p e r a ells molt més que un lloc per viure. I componen una trilogia no pensada com a tots.juntament amb Pitagores. tenen igualtal, pero que ara es presenta com si des ment un vincle directe i emocional amb la de I'inici hagués estat plantejada. Durant Mediterrania perque la van viure i. en el aquests anys les circumstancies i els fets cas de Llull, van fer-ne part fonamental de han coincidit a aconseguir que coses apa- la seva vida. Barcelona i la Mediterrania rentment difícils es fessin realitat. I que les actuen de catalitzadors d'afinitats i sentiobres i treballs realitzats prenguessin més ments. I els paisatges, moments emociosentit a posteriori. nals que formen part de la banda sonora En el projecte actual s'incorpora un que m'acompanya. Pretenen explicar requartet de corda, música composta p e r a cords,olors. sabors i sensacions. I en caprojectes molt personals, com I'Escola Eu- da cas la paleta s'omple de colors diferopea de Short Sea Shipping i grans perrents per intentar descriure sentiments o sonatges mediterranis com Llull o Pitagovalors. Finalitzar aquesta etapa significa el res. Pera mi representa una explosió de principi d'una nova, en la que m'agradaria color i de gent: música feta per gaudir des explorar nous espais musicals i que espedel campus de la República Mediterrania, ro poder compartir en un futur no Ilunya. que pren tot I'anterior com a punt de partiA Barcelona, al costat de la República da per endinsar-se en la realització de Mediterrania, és primavera '

-

54 43

Sea strings Eduard RodĂŠs

Nel castello maledetto

En el castillo maldito

(per la vita di Francesco Ferrer)

(Por la vida de Francisco Ferrer)

Prigione. tribunale e mattatoio.

Montjuich, antro d'agguati e d'altre lone, erto su la citta, come avvoltoio, eronto a rapina, guata ne la notte...

Prisión. tribunal y matadero, Montjuich guarida de emboscadas y de otras luchas. erguido sobre la ciudad. como un buitre, dispuesto a la rapiña en la oscuridad de la noche..

Dormono gl'innocenti: ma grifagna di preti e gallonati una nequizia ordisce, in nome del Borbon di Spagna, la truffa secolar de la giustizia.

Anco una volta incrudelisce il nero lievito d'odi contro la ragione umana ... E la tragedia del pensiero attanagliato da I'inquisizione.

II gioco insano che le vite ruba, dei nuovi veri non udi lo squillo:Come a Xeres s'ammazza e come a Cuba, e ancora -"Germinal! ..."- grida Angiolillo.

-"Re cattolico,ormai su1 tuo reame, (Carlo quinto e ben morto) il sol tramonta; e non s'impiomba col plebeo carname la verita, ne I'avvenir s'affronta con le ritorte d'un Ver nefando ...

Dal cenere dei roghi la immortale idea brilló, piu che lo scettro e il brando di quei che sono scheltri a I'Escuriale.

Fu la imposta del sangue. che sommosse Barcellona a negaresca a la guerra ...

Oggi laggiu si muore, e in queste fosse piombo iberico insanguina la terra ...

Bada, o re, che il carnefice e il piu tristo sobillatore,e il martire e il piu forte...

II vinto su la croce non fu Cristo e chi muor per I'idea vince la morte.

10 ottobre 1909 PIETRO GORl

Duermen los inocentes: pero amenazadora de curas y condecorados una nequicia trama, en nombre del Borbón de España. la estafa secular de la justicia.

Una vez más recrudece el negro fermento de odios contra la razón humana ...es la tragedia del pensamiento afligido por la inquisición.

El juego insano que roba las vidas, de las nuevas verdades no escuchó el sonido: Como en Jerez se mata y como en Cuba y todavia -" Germinal!..."- grita Angiolillo.

-"Rey católico. ya sobre tu reino. (Carlos quinto está bien muerto) el sol se pone; y no se mata con las masas populares la verdad. ni se enfrenta el porvenir con las cadenas de un infame pasado.

De las cenizas de las hogueras la inmortal idea brilló, más que el cetro y el acero de los que son esqueletos en el Escorial.

Fue el impuesto de sangre, que condujo Barcelona a negar más carne para la guerra ...hoy alla se muere, y en estos fosos plomo ibérico ensangrienta la tierra ...

Ten cuidado, o rey, que el verdugo es el más triste instigador, y el mártir es el más fuerte ... El vencido en la cruz no fue Cristo y quien muere por la idea vence la muerte.

Dopo il delitto

Después del crimen

a Pace Ferrer

A Paz Ferrer

Egli ti die la vita ed il gentile nome e la santa liberta ...Fu culla de la tua fede quella sua virile scienza del vero, povera fanciulla.

Él te dio la vida y el gentil nombre y la santa libertad... Fue cuna de tu fe su viril ciencia de la verdad. pobre doncella.

Oggi il suo ver trionfa ...Tu invocaci la clemenza d'un papa e d'un Borbone e il loro iddio collerico adoravi ...

Pur lo vollero morto ...Oh visione

Hoy su verdad triunfa. Tú invócanos la clemencia de un Papa y de un Borbón y su Dios colérico adorabas... sin embargo le quisieron muerto...Oh visión

(che di fierezza ti ritempri il pianto!..) d'alate forme su1 suo be1 morire. o eroici appelli da que1 core infranto, col sangue zampillanti a I'avvenire!..

(que el llanto te fortalezca con fiereza) de formas aladas en su buen morir oh heroicas llamadas de ese corazón roto, con la sangre chorreando hacia el porvenir...

Caugusto ver da la sua bocca muta, levossi eterno. e piu vermiglio de le ferite il mondo gia saluta un grandeggiare vindice d'aurora.

la augusta verdad de su boca muda, se levantó eterna, y más bermeja de las heridas el mundo ya saluda una gloriosa reivindicación de redención.

Ei rivivra ...Morranno i violenti che I'hanno ucciso e i loro iddii bugiardi Ei rivivra nei cuori e nelle menti de'buoni e nel rimorso dei cobardi.

Él revivirá... morirán los violentos que le mataron y sus mentirosos dioses ...

El revivirá en los corazones y en las mentes de los buenos y en el remordimientos de los cobardes.

II domani di pace ch'egli avea invocato nel tuo nome augurale. lo ha visto di lassu. mentre cadea in un raggio di sole e d'ideale.

Braccia redente e volonta sovrane da una luce di secoli non nati e libere sorelle anime umane rifulsero ai veggenti occhi bendati. quand'ei mite parlo, senza paura, agli inconsci uccisori ed a la storia, e udi le diane dell'eta futura tra un balenio di morte e di vittoria.

El mañana de paz que él había invocado en tu nombre augural, lo ha visto desde alli arriba, mientras caía en un rayo de sol y de ideal.

Brazos redimidos y voluntades soberanas por una luz de siglos no nacidos y libres hermanas almas humanas aparecieron a los videntes ojos vendados, cuando él apacible hablo. sin miedo, a los inconscientes asesinos y a la historia, y oyó los gritos de revancha de la edad futura entre un relámpagueo de muerte v de victoria.

15 ottobre 1909 PIETRO GORl

Agra'im a ~ a l e r i aGiacornoni la traducció d'aquests dos poemes de Pietro Gori

54 47

in memoriaM

Abel Paz (1921-2009) Anarquista, lluitador incansable, provocador Antoni Castell Duran Diego Camacho, més conegut pel seu nom de guerra Abel Paz, va néixer a Alrneria el 12 d'agost de 1921 i va morir a Barcelona el 13 d'abril del 2009 als 87 anys. Fill d'una familia de jornalers del camp. de nen va patir en propia pell les desigualtats de classe, la qual cosa el va portar a ter-se anarquista. Segons el1 deia, sempre va ser anarquista - des de naixement-, sent I'anarquisme una cosa permanent, sempre valida, ja que és I'esperit de rebel.lio que existeix en I'ésser huma.

Es trasllada a Barcelona el 1929, quan tenia 8 anys. Va estudiar a I'escola racionalista "Natura" del Clot, fundada i dirigida pel rnestre Joan Puig Elias. Als 13, va comencar a treballar i va ser també a aquesta edat quan ingressa a les Joventuts Ilibertaries del Clot -amb local al carrer Dos de Maig-. Després de treballar anava a I'Escola del Treball -una mena d'universitat Oberta- on arnb altres companys van crear la "Federació d'Estudiants de Consciencies Lliures".

El julio1 de 1936 participa en la revolució formant part del comite de defensa del barri del Clot i del grup "Els Quixots de I'ideal" de les Joventuts Llibertaries.

Va treballar en un quiosc del Passeig de St. Joan i en un taller rnetal.lurgic. fins que se'n va anar a una col.lectivitat de Cervia de les Garrigues, Lleida. Després dels fets de rnaig de 1937 va mamar a

una col.lectivitat de I'Aragó i posteriorment al front de guerra a Artesa de Segre, con- a voluntari, forrnant part de la 26 Divisió (ex columna Durruti). Fart de la jerarquia militar va tornar a Barcelona on col.labora amb la revista "El Quixot".

El 1939 va passar clandestinament a Franca, on el van detenir i tancar en diversos camps de concentració: Saint - Ciprien, Argelers. Quan hi van entrar els alemanys s'escapa amb altres companys i el 1942 torna a Espanya on participa en la lluita clandestina. A finals del 1942 el van detenir i va estar a la presó fins el 1952, amb tant sols un breu període de llibertat (prop de 4 rnesos) el 1947. Davant les dificultats de trobar treball se'n va anar a Franca on va romandre fins I'any 1947 que va tornar a Espanya.

Abel Paz fou un escriptor i historiador autodidacta de prestigi que col4abora a la premsa Ilibertaria. Va escriure nombrosos Ilibres, entre els quals destaquen: Durruti: el proletariado en armas (traduit a 14 idiomes); Crónica de la columna de Hierro: Paradigma de una revolución; Los internacionales en la Región española: La cuestión de Marruecos y la República española; CNT 1939-1951. El anarquismo contra el Estado franquista; iquatre de memories: Chumberas y alacranes (1921-1936); Viaje a l pasado (19361939); Entre la niebla (1939.1942); i Al pie del muro (1942- 1954".

1 b

Inslrui贸-vos i sereu lliures, assocjeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu felicols