ci monogl'àfiC
Els fonaments de l'animació sociocultural Gemma Martín. Vicepresidenta de la Fundació Ferrer i Guàrdia
10
L'animació sociocultural (ASC) a França és hereva dels diferents corrents associatius del país -del moviment laic i popular així com de les associacions catòliquesi de les seves creacions tant institucionals com ideològiques. Varis són , però, els elements que afavoreixen la seva aparició els anys seixanta. D'una banda , l'Educació Popular, és a dir, el moviment organitzat que va acompanyar l'acció de la República instaurant l'escola laica i ob ligatòria, no pot respondre als prob lemes del fort creixement urbà que es dón a en aquells anys. L'ASC comença en els nous equipaments esportius i culturals (sobretot en els casals de joves) de les zones noves , en els barris perifèrics de les grans ciu tats on s'instal ·len milers de joves matrimonis carregats de fills i on no hi ha associacions de cap tipus. D'altra banda, la fasci nació que provoca l'èxit americà a França dóna lloc a un canvi en les empreses que repercu tirà en la societat de manera decisiva. Seguint el model americà, va penetrant la idea que la relació jeràrquica ha de ser menys formal , menys autoritària i que la iniciativa i la participació dels treballadors són també molt importants. Aqu est pensament contribueix a recolzar la idea de l'ASC: per conduir les poblacions passives cap al progrés, cap al creixement, més val que ho facin els animadors que aporten dinamisme que no els caps autoritaris .
Però, sens dubte, el naixement de l'ASC correspon al gaullisme, al seu aspecte de consens i al seu moment de desqualificació dels partits polítics: la idea de FRANÇA està per damunt de tot i transcendeix les divisions entre els francesos. Com que els movIments d'Educació Popular no s'identifiquen amb el gaullisme , el poder deixa de banda les associacions i s'identifica amb l'ASC . Fins i tot, en aquesta època . s'arrib a a dir que el president de la República és l'animador del pais . Trets distintius de l'anim ació sociocultural
L'Educació Popular lluita contra la ignorància , promou el desenvolupament del saber i la continuïtat amb la filosofia de les llums. En canvi. la finalitat de l'ASC és afavorir les relacions i la dinàmica social contra la passivitat. El seu objectiu és més la comunicació que la cultura .. Les activitats que es proposen des de l'ASC ja no s'adrecen al poble o a la classe obrera sinó a simples particip ants. Per tant, desapareix progressivament la refe rència al poble -concepte massa marcat per la ideologia política d'esquerres i objectiu de l'Educació Popular- i sorgeix la referència neutra al públic. Tal com hem esmentat, darrera la ideologia moderna de l'animació sociocultural hi ha la voluntat