Jocs Florals
CATEGORIA MIXTA Àlex Canal i Sònia Puyol
Diari des del cor càlid de l’Àfrica Regió Central de Malawi, 1 de novembre de 2 de desembre de 2019: 2019: L’àvia diu que el cel està emprenyat i per això no A casa fa temps que només mengem nsima, unes plou mai, i quan ho fa, ens castiga amb inundacifarinetes de blat de moro que la mare cuina cada ons. Però el Koniba, que va a l’escola de grans, diu vespre, mentre nosaltres ens entretenim jugant a que això no és un càstig del cel, ni de cap déu, que pilota i explicant històries d’aventurers i llegendes és culpa del canvi climàtic. Diu que en altres llocs de por. A vegades, els avis ens expliquen com va del món, lluny de casa nostra, hi ha grans ciutats sobreviure el nostre poblat a les grans inundacions. plenes de cotxes i de fàbriques, i que constantment passen avions com els que veiem passar nosaltres Els carrers eren rius d’aigua marró, la gent s’aferra- algun cop per sobre el poblat. I que això està emva al que quedava de casa seva per no lliscar car- brutant i escalfant l’aire de tot el planeta. Per això rer avall enduts per l’aigua. Unes barcasses com les cada vegada tenim més calor i plou menys. El temps que hi ha al gran llac recorrien el poble aplegant està destirotat i llavors, de cop, plou tan fort que tothom qui trobaven per portar-los a un lloc més ens destrossa les cases i les minses collites que ens segur. queden. Aleshores hem de sortir amb barca, però la pluja ens trenca les barques i n’hem de construir de Jo no he pujat mai en barca. El meu germà gran, el noves un altre cop. Craig, sí. Se’n va anar a Europa, molt lluny d’aquí, fa uns mesos. No he tornat a veure’l. La mare plora Ara fa mesos que no plou, i el menjar de les collisovint quan treu la seva foto del calaixet. Hi ha gent tes escasseja. Els meus amics i jo comencem a tenir que diu que es va ofegar. Altres diuen que ja és allà. gana. Però l’altre dia, uns quants vam anar amb els Jo crec que està bé, però com que no tenim telefòn nostres pares al gran llac; allà sí que hi ha aigua per no ens por trucar per dir-nos-ho. La mare s’amoina. beure i per regar els horts. El problema és que hem El pare també. I jo el trobo molt a faltar. de caminar molt per arribar-hi. El Koniba diu que el llac està a uns 15 kilòmetres de casa nostra. Però fa dies que tots estem treballant de valent fins que es pon el sol. En un projecte, diuen. Un projec- Fa un temps van venir uns senyors blancs, d’Europa, te que portarà aigua al poble, però no com un riu allà on diuen que l’aire és brut i on va anar el meu desbocat, com fa cinc anys. Serà un riu dins d’un germà. Vestien amb unes armilles totes iguals i ens tub. van dir que junts podem fer un projecte per portar aigua del llac fins al poblat, dins uns tubs. Els grans van fer una assemblea i van decidir que ho farien, perquè necessitem l’aigua i volem que al poble s’hi
36
