SIRIUS 65

ESCOLA L’ESPILL / Núm. 65, juny del 2019 - Digital12

La imatge frase

“Per viatjar lluny no hi ha millor nau que un llibre�

Emily Dickson

2

Què hi ha?

Sumari: què hi ha? ......................................................................................... 3 Editorial ............................................................................................................. 4 La Bibli

Recomanacions............................................................................... 5

Autors a l’escola.............................................................................. 11

Bibliografia tema general de l’escola.......................................14 Jocs Florals....................................................................................................... 16 Quitxalla

Trencaclosques / Creant vincles .............................................. 41

Laberints / Sortida al concessionari ....................................... 42

Sortida a l’espai Katacrak! .......................................................... 43

Les accions prosocials ................................................................. 44

Cultura emprenadora ................................................................. 45

English Magic Show! Matt El Mag

Classe de català a la llar de Sant Joan de Déu ....................46 Famílies

La Matinal ...................................................................................... 47

3

l’editorial

Idees de bomber

És molt ric l’imaginari de mites que corren sobre els bombers… La realitat és que rere l’equip d’intervenció hi ha només persones, moltes vegades amb les mateixes pors que les que no fan aquesta feina. I sí, és veritat que no ens fa por el foc, però ens fa molt de respecte. Si bé estem preparats i tenim els coneixements i el material per fer aquesta feina i intentar resoldre amb èxit diferents serveis, també és cert que de vegades ens toca afrontar situacions difícils de gestionar emocionalment.

El fet de no saber mai quina emergència pot passar durant la guàrdia, ni si passarà o no, fa que estiguem permanentment amb una falsa tranquil·litat, pensant que en qualsevol moment pot sonar l’alarma i haurem de sortir corrents a un servei, sigui l’hora que sigui.

Els bombers treballem sempre en equip, i això ens fa sentir més segurs davant d’un sinistre. Som com una petita família: allà on no arriba l’un arriba l’altre, que pot tenir una idea, unes habilitats determinades, o simplement haver-se fixat en algun detall que ningú ha vist i que fa que l’actuació es resolgui amb èxit. Com que no hi ha cap servei igual, cap es pot resoldre de la mateixa manera. Les nostres pautes d’actuació no són del tot reglades i això fa que en molts casos hàgim d’improvisar ràpidament fent servir l’enginy.

Un dels serveis més curiosos que hem fet és el rescat d’un cavall. Un diumenge a la tarda arriba al parc, molt

4

Autors: Francesc Brunet i Roger Puig Bombers del Parc de Bombers de Calaf

nerviosa, la propietària d’una hípica i ens diu que li ha caigut un cavall en un lloc i no en pot sortir. Primer es fa un silenci i ens mirem amb una cara de circumstàncies evident, però estem tranquils perquè ens diu que no hi ha cap persona afectada. Agafem els trastos, pugem al camió i cap al servei. Durant el trajecte ens anem fent la pel·lícula de què ens podem trobar, cosa que molts de nosaltres solem fer normalment.

Un cavall? Si hem de rescatar un cavall... Ningú de nosaltres en sap res, de cavalls! En arribar al servei ens trobem l’animal de potes enlaire encaixat entre dues parets.

Quin panorama! L’ambient general és de cert nerviosisme, sobretot dels propietaris, però abans de començar a treballar cal valorar la situació, veure quins perills hi ha que ens puguin afectar a nosaltres i què tenim a mà que puguem fer servir per resoldre la situació. Les eines que portem al camió són com un petit calaix de sastre on hi ha una mica de tot, però sempre falta aquella que no tens i que seria perfecta. Ja se sap que el camió té l’espai limitat i no hi cap tot. Un cop decidit quina creiem que serà la millor manera de treure el cavall, ens posem a la feina.

Al cap de tres hores aconseguim rescatar l’animal amb èxit i en bones condicions.

Feina feta. Tornem cap al parc a esperar si surt algun altre servei.

La Bibli

Recomanacions llibres de les classes LLAR D’INFANTS: TRENCACLOSQUES

A DORMIR, GATETS! TEXT: Bàrbara Castro EDITORIAL: Zahorí Books Aquest àlbum il·lustrat mostra la seqüència de diversos gatets de diferents colors que se’n van a dormir. Uns gatets els quals un per un omplen totes les habitacions d’una casa. Quan arriba l’últim gatet representa que és l’hora d’anar a dormir. La idea principal és mostrar la diversitat d’espècies que habiten al nostre planeta, per veure així la diferència com a quelcom positiu.

P3: ENCAIXOS

MONSTRES CAPGIRATS TEXT: Agnese Baruzzi EDITORIAL: Vicens Vives A les pàgines d’aquest conte trobareu objectes de la vida quotidiana ben normals... però espereu! Què passa aquí?

Si capgirem les imatges es converteixen en monstres terrorífics!

Si sou valents i valentes i esteu disposats a caçar monstres, aquest és el vostre conte! Gira, capgira i imagina què pots trobar amagat darrere de cada imatge.

Els Encaixos hem estat ben valents/es i hem rigut moltíssim! Us el recomanem!

5

La Bibli

P4: LABERINTS

LABERINTS GEGANTS TEXT: Agnese Baruzzi EDITORIAL: VVKids Els nens i nenes de P4 hem escollit aquest conte per unes quantes raons: perquè es diu Laberint com nosaltres, perquè hi surten molts animals, perquè és mooolt gran i perquè ens permet jugar tot observant i superant els reptes que ens va proposant.

A les seves pàgines hi trobareu un munt d’animals que formen una trama de laberints immensa. Però només els observadors més astuts seran capaços de sortir-ne!

Cal concentració per trobar l’únic recorregut possible per sortir del laberint, sense distreure’s amb el centenar d’animals acolorits que el formen. A més, també ens permet fer recompte d’animals.

En fi, un llibre ple de reptes que no podem deixar escapar en aquest curs tan enginyós!

P5: ENIGMES

D’ON VENEN LES IDEES? TEXT: Jordi Amenós EDITORIAL: Akiara Books Tot comença quan, en un dia de pluja, la Júlia i la seva colla es queden a casa dibuixant i de sobte... la Júlia es queda en blanc. S’ha quedat sense idees! Però... d’on venen les idees? Per sort, algú de la colla sap on poden trobar respostes i emprenen una nova aventura que els ajudarà a entendre què han de fer perquè els arribin idees noves.

Un deliciós llibre sobre la inspiració i l’esclat de la creativitat.

6

La Bibli

1r: CUBS MÀGICS

ENIGMES TEXT: Anna Gallo EDITORIAL: Zahorí Books La humanitat ha fet un llarg camí des que vivia a les cavernes fins arribar a l’espai. Descobrir com fer foc, creuar els mars per trobar noves terres i pobles, o crear obres d’art eternes com la Mona Lisa, no hauria estat possible sense la principal eina humana: la ment.

Et convidem a endinsar-te en les etapes més fascinants de la humanitat mentre entrenes la teva ment i et diverteixes. Com? Ajudant a resoldre tota mena d’enigmes a un caçador neandertal, un vell faraó, una druida celta, Robin Hood, Colom, uns colons al salvatge Oest... o fins i tot Sherlock Holmes.

Per tot això els de la classe de 1r et convidem a DESAFIAR LA TEVA MENT AMB 25 MISTERIS DE LA HISTÒRIA. Esperem que t’ho passis molt bé amb els teus descobriments!!!

2n: ESCACS

EL GRAN LLIBRE DELS SUPERPODERS TEXT: Sussana Isern EDITORIAL: Flamboyant Els nois i noies de 2n l’hem recomanat perquè al final pots triar el teu “superpoder”: el ball, la lectura, l´humor, la creativitat, l’agilitat, les matemàtiques... El llibre ens explica que cadascú té un poder que l’ha de descobrir. La lectura d’aquest llibre t’ajuda a reconèixer els diferents “superpoders” i així podràs pensar quina és l’habilitat que millor se’t dona.

Ens han agradat molt les il·lustracions que són molt boniques. És un llibre on hi ha enginys i hem d’aprendre a conèixer-nos!!!

7

La Bibli

3r: GRÀFICS

PATUFET, ON ETS? TEXT: Roger Roig i Hugo Prades EDITORIAL: Cossetània Edicions Recomanem aquest llibre perquè tinguis l’edat que tinguis sempre és divertit i entretingut llegir aquest llibre. És agradable anar passant pàgina per pàgina i viatjar arreu de Catalunya tot gaudint de les il·lustracions amb la incògnita de... “On serà el Patufet?”.

A cada pàgina hi ha representada una tradició diferent d’algunes ciutats de Catalunya. Així que les i els Gràfics de 3r t’aconsellem que viatgis i coneguis a través de la cultura!

4t: PATCHWORK

MORTINA, UNA HISTÒRIA PER MORIR-SE DE RIURE TEXT: Barbara Cantini EDITORIAL: La Galera La Mortina és una nena, però és diferent de les altres: és una nena zombi que comparteix sentiments i es fa preguntes semblants a les dels altres altres nens de la seva edat. Viu a Vil·la Decadent amb la tia Agonia i el seu inseparable Musti, un gos que no se sap si és viu o mort.

A la Mortina li agradaria tenir amics de la seva edat amb qui jugar i divertir-se, però la tia li ha prohibit deixar-se veure: la gent es podria espantar. Un dia es presenta una oportunitat única: la festa de Halloween! La Mortina ni tan sols s’ha de disfressar... Però què passarà quan els altres nens descobreixin que no porta cap màscara?

Un llibre d’humor amb molt bones il·lustracions i molt ben enquadernat. Per a edats d’entre 6 i 12 anys. És de lectura àgil i pertany al gènere de narrativa curta. Creiem que us pot agradar perquè és un llibre que parla del fet que és igual com siguis per fora i que el compta és el cor de la persona, és a dir, com ets per dins.

Us el recomano perquè també té unes il·lustracions molt

8

boniques que van acompanyades d’uns missatges que les completen i t’informen.

Què sabem de l’autora? Barbara Cantini va néixer a Florència el 1977. Després de graduar-se es va llicenciar en cinema d’animació. Va treballar de dibuixant d’animació en diverses sèries de televisió per a la RAI fins al 2011, quan va guanyar el concurs “L’il·lustrador de l’any”. Des d’aleshores es dedica a temps complet a la il·lustració i col·labora amb editors americans, anglesos i italians. Viu a prop de Florència amb el seu marit, les seves dues filles, tres gats i un hàmster molt valent.

El nostre pícnic de llibres va estar molt participat i la Clara Renalias ens va convèncer amb la seva opinió.

La Bibli

5è: ESCAPE ROOM

LA CASA EN EL ÁRBOL DE 39 PISOS TEXT: Andy Griffiths IL·LUSTRACIONS: Terry Denton EDITORIAL: RBA COL·LECCIÓ: La casa en el árbol Andy i Terry viuen en una casa en un arbre de 39 pisos.

Abans era una casa de 26 pisos però hi ha afegit algunes coses. Tenen el llit elàstic més alt del món, una font de xocolata, un zoo de cries de dinosaure on s’hi poden tocar els animals, un volcà actiu, un elefant boxeador, la muntanya russa més increïble del món... I un pis tan nou i secret que el Terry encara no ha acabat!

Junts viuen aventures extraordinàries.

6è: INFINITS

EL REGNE PERDUT TEXT: Elisabetta Dami EDITORIAL: Estrella Polar COL·LECCIÓ: Geronimo Stilton Aquest és el títol d’una nova col·lecció: “Cròniques del Regne de la Fantasia”, que expliquen les aventures d’un temps i d’un indret molt llunyans.

Fa molts i molts anys que el Regne de la Fantasia era habitat per molts pobles diferents que vivien en pau i harmonia fins el dia que van guanyar les forces obscures i la Reina Negra va fer seu tot el Regne, des de l’aleshores conegut com el Regne Perdut. A l’antiga profecia hi ha escrit: “L’arc, l’oca, el drac i l’espasa venceran un dia la fosca bandada”. Aquest dia ha arribat.

Audaç només és un jove elf. Un noi com tants d’altres. Però ell és l’escollit, l’elegit pel destí: ha de reconquistar el Regne Perdut i retornar la pau al Regne de la Fantasia.

Us recomanem aquest llibre perquè és fàcil de llegir, és entretingut, té intriga, t’enganxa i està ple d’aventures. De ben segur que us ho passareu d’allò més bé!

9

La Bibli

SIEI

VERMELL TEXT: Michael Hall EDITORIAL: Takatuka A l’etiqueta de fàbrica hi diu ben clar que és una cera de color vermell.

El seu mestre, les altres ceres, la resta de materials de manualitats i la seva família fan un gran esforç per ajudar-la. Però a ella, sembla que res li surt bé... Fins que una nova amiga l’anima a pintar un oceà.

ASP

LA MALETA TEXT: Núria Parera EDITORIAL: Babulinka Books Una maleta que passa de mà en mà, discorrent entre vides diferents alhora que avança el segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, amb els valors de l’amor i no els de la guerra, la caiguda del franquisme... Les migracions porten totes una maleta darrere plena d’històries. Un llibre senzill, d’il·lustracions netes, que carrega un feix d’experiències darrere.

10

La Bibli

Autors a l’escola Ricardo Alcántara, l’escriptor de les pessigolles a la panxa!

En Ricardo Alcántara és l’escriptor del llibre que ens hem llegit Tomàs i les paraules màgiques aquest curs. El passat dijous 25 de maig ens va venir a visitar per a poder compartir les impressions sobre el llibre.

En Ricardo caça les idees al vol: li entren pels ulls, per les orelles, pel nas..., i si li fan pessigolles a la panxa, interpreta que poden ser bones per a poder fer un conte. Creu que ha nascut per escriure i això el fa feliç!

El llibre Tomàs i les paraules màgiques explica la importància que tenen les paraules, ja que totes ens fan reaccionar i és interessant mesurar bé el que ens diem. Aquest llibre l’ha dedicat a un fill d’un amic seu que es diu Julio i se l’estima molt.

Li agrada fer contes sobre joguines perquè creu que el món canvia, però les joguines mai “passen de moda”. Va escollir en Tomàs perquè era un ninot de fusta divertit i li va posar aquest nom perquè li va semblar que li esqueia.

Ha escrit molts llibres sobre el personatge del Tomàs i ha triat sempre elements de la vida quotidiana com el llapis, la goma, les tisores i ara les paraules, que tot és màgic.

Ens va explicar que té un altre llibre publicat que és el Tomàs i la moneda màgica.

Li agraden les il·lustracions del Gusti (Gustavo), que és un il·lustrador argentí que buscava una història per a poder-la dibuixar. En Ricardo està encantat amb les seves il·lustracions i junts han fet un bon equip!

Ens va explicar que no té un conte preferit i se’ls estima tots. També ens va dir que un dia li van demanar quin llibre salvaria en el cas de poder-ne salvar un, els va contestar que no en triaria cap. Salvaria una llibreta en blanc per a poder escriure més històries.

En el món de la fantasia TOT ÉS POSSIBLE! MOLTES GRÀCIES RICARDO PER REGALAR-NOS AQUESTES HISTÒRIES TAN BONIQUES!!!

11

La Bibli

Anna Manso

Tenir una autora a l’aula fa màgic un dia. Tenir la sort de conèixer l’Anna Manso, fa que la màgia quedi enganxada al llavorer de la il·lusió.

Cicle Mitjà participa des de fa molts anys en el programa “Autors a les aules” que organitza la Institució de les Lletres Catalanes. En aquestes trobades podem conèixer qui i què hi ha al darrere dels llibres que llegim i que ens han fet riure, plorar, somiar, pensar i debatre. Persones que ens ensenyen camins de comunicació i ens obren mons de descoberta. Alhora ens fa adonar del valor que té el llibre.

12

Els Gràfics de 3r havien llegit fragments de diversos llibres com ara La llista d’aniversari i els de 4t havien llegit com a lectura col·lectiva L’últim violí. Individualment cadascú havia fet altres lectures sobre l’autora de la caixa de llibres que teníem.

Ens va agradar moltíssim conèixer l’Anna i poder-li preguntar un munt de coses sobre ella, l’escriptura i els seus llibres. Va estar una trobada molt bonica, de les que deixen petjada, amb concert de viola inclòs que ens va fer posar la pell de gallina.

Mentre anava contestant les nostres

preguntes, l’Anna anava traient tot d’estris d’una diminuta caixa d’eines: una antena de ràdio per agafar idees, una canya de pescar per atrapar les persones, un banyador per llançar-se a la piscina, un pot de purpurina per..., un diccionari. A través d’aquests petits objectes anava explicant els seus trucs d’escriptora.

Alhora ens anava anomenat personatges i llibres, revelant secrets de com havien estat escrits.

Hi ha moltes coses que ens ressonen, entre les més destacables la seva humanitat i transparència i sinceritat a l’explicar-se... ens digué que

La Bibli

ella de petita era tímida i poruga, que havia superat pors molt grosses.

Propera, sensible, directa, accessible i pallassa ens va fer passar una estona súperdivertida.

Sabeu que quan era petita li agradava tant llegir que de gran volia ser lectora i com ho podria fer per guanyar diners llegint? O que es fixa en la sonoritat de les paraules per escriure... li encanten les que tenen la R, per exemple.

Del llibre de l’últim violí ens remarca els moments en què l’Octavi (nen) i el seu pare s’ho passen molt bé junts ja que a la vida hi ha altres moments que són com “un cagarro cuit”.

Ens va sembrar idees importants com les de: “Atenció, quan llegeixes passen coses!” o... “Equivocar-se és obligatori!”... “La imaginació es necessita per tota la vida”... “Qui no arrisca no pisca!”... “És bo tenir referents com a escriptors per admirar, que et fan venir ganes d’escriure com ells. Jo en tinc”.

Ens va remarcar que tots tenim la capacitat d’inventar històries, que només cal entrenament, seure i posar-se a treballar, demanar-t’ho a tu mateixa i que aquest és el vertader truc: fer el “CLIC!” i ser-hi.

I nosaltres, cofois, li vam regalar un recull d’escrits nostres per compar-

tir-los, amb idees de títols per escriure inclosos.

Amb paciència infinita ens va signar tots els llibres, tot un honor! Ens va fer una dedicatòria especial per al Llibre de les persones importants que tenim a l’escola.

Per nosaltres llegir els teus llibres ha estat un regal.

I vosaltres que ho llegiu... ja ho sabeu ara, poseu llibres de l’Anna Manso a la tauleta de nit o al vostre racó preferit de lectura.

GRÀCIES PER ESCRIURE, ANNA, I PER HAVER-NOS FET GAUDIR DE LLEGIR!

13

La Bibli

Tema general d’escola: l’ENGINY Aquest curs el tema general d’escola és l’Enginy. Però què és l’Enginy?

Si busquem als diccionaris, ens descriuen l’enginy com la capacitat per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes als quals ens enfrontem.

Va molt lligat a la creativitat de cadascú. Els infants són creatius per naturalesa, imaginen i creen de manera innata i és tasca dels adults fomentar aquesta creativitat per no deixar-la perdre.

L’escola tradicional ens ha ensenyat a que tothom ha d’assolir uns objectius i que tothom hi ha d’arribar de la mateixa manera... Quin paper té l’enginy, doncs, dins d’aquesta educació?

14

Cada infant és diferent, cada infant té la seva essència, la seva creativitat, el seu enginy, en conseqüència, cada infant aprèn de manera diferent. D’això ens parla Howard Gardner en la seva teoria de les Intel·ligències Múltiples on explica que no existeix una intel·ligència unitària, sinó que aquesta està composada de deu. En un principi Gardner en proposava vuit: la cinètico-corporal, la musical, la lògico-matemàtica, la lingüística, la intrapersonal, la interpersonal, la naturalista i l’espacial visual. Però a mida que s’han anat fent noves investigacions, se n’han afegit dues més: l’existencial i la tecnològica. Cadascú de nosaltres té més desenvolupades unes que altres i la feina dels educadors/es és conèixer les de cada infant per potenciar l’aprenentatge d’aquest.

La Bibli

Quin tipus de societat del futur volem? Adults crítics, que raonin, que creïn, que pensin per ells mateixos, que s’enfrontin a reptes diaris, que visquin feliços fent allò que els agrada? O adults que es limitin a creure allò que escolten, que facin les coses perquè la societat així ho mana i es limitin a viure per treballar? Nosaltres tenim la llavor...

Pensem-hi!

Així doncs, tornant al tema de l’Enginy i de la importància de fomentar-lo des de ben petits, des de la Comissió de Biblioteca us deixem alguns contes i llibres per tal que des de casa gaudiu al màxim del plaer de pensar i resoldre reptes, mentre fomentem aquest bé tan preuat i que ens fa tan especials a cadascú de nosaltres. Fins aviat!

Col·lecció “Llibretes d’Enginy” d’Àngels Navarro. Diversos nivells de dificultat.

15

Jocs Florals

P4 LABERINTS

Gouliotis, Martí Marbà, Marc codina, Asia Picañol i Laia Galobart

El lleó, la caputxeta i els tres porquets VET AQUÍ QUE UNA VEGADA, UN LLEÓ VOLIA ANAR A LA LLUNA EN AVIÓ. A DALT DE L’AVIÓ ES VA TROBAR LA CAPUTXETA VERMELLA I ES VAN BARALLAR PERQUÈ LA CAPUTXETA VOLIA ANAR A CASA DE L’ÀVIA I EL LLEÓ VOLIA ANAR A LA LLUNA. COM QUE NO ES POSAVEN D’ACORD, VAN ANAR A VEURE EL PILOT D’AVIÓ I RESULTA QUE EREN ELS TRES PORQUETS. ELS TRES PORQUETS ELS VAN DIR: -US PORTAREM PRIMER A UN I DESPRÉS A L’ALTRE. PRIMER VAN PORTAR AL LLEÓ PERQUÈ JA EREN A MIG CAMÍ DE LA LLUNA. PERÒ VA PASSAR UNA COSA... QUE L’AVIÓ ES VA PARAR PERQUÈ NO TENIA BATERIA. SORT QUE EN TENIEN UNA DE RECANVI!

16

ABANS QUE CAIGUÉS L’AVIÓ, VAN CANVIAR LA BATERIA I VAN PODER ARRIBAR A LA LLUNA ON VA BAIXAR EL LLEÓ.

LI VAN DIR ADÉU, DESPRÉS VAN TIRAR-LI PETONS I VAN MARXAR CAP A CASA DE L’ÀVIA DE LA CAPUTXETA VERMELLA. COM QUE EL LLEÓ I LA CAPUTXETA JA S’HAVIEN FET AMICS... VAN PREPARAR UNA FESTA A CASA DE L’ÀVIA AMB XOCOLATA I GORMANDERIES. I TAMPOC HI VAN FALTAR ELS TRES PORQUETS. I VET AQUÍ UN LLEÓ I VET AQUÍ LA CAPUTXETA, AQUEST CONTE S’HA FOS.

Jocs Florals

P5 ENIGMES

Valentina Font, Núria Pieras, Júlia Rius, Berta Thuy Sànchez, Aran Puigdellivol, Maria Vallecillos

La bruixa i el fantasma HI HAVIA UNA VEGADA UNA FAMÍLIA QUE VIVIEN EN UNA PLATJA MOLT BONICA. EL PARE ERA POLICIA I LA MARE VETERINÀRIA. TENIEN UN NEN PETIT QUE ERA MOLT TRAPELLA I UNA NENA QUE TENIA 3 ANYS I QUE BALLAVA MOLT BÉ.

UNA NIT, MENTRE DORMIEN, VAN TRUCAR A LA PORTA UN FANTASMA I UNA BRUIXA. EN VEURE QUE NINGÚ OBRIA LA PORTA, EL FANTASMA VA TRAVESSAR LA PARET I LA BRUIXA VA INTENTAR ENTRAR PER UNA FINESTRA, PERÒ RESULTA QUE ESTAVA BEN TANCADA. AL FINAL, LA BRUIXA VA FER SERVIR LA SEVA ESCOMBRA MÀGICA I VA ENTRAR PER LA XEMENEIA. COM QUE TENIEN MOLTA GANA, LA BRUIXA VA OBRIR LA NEVERA MOLT FORT I LI VA CAURE A TERRA UN PLAT DE MADUIXES. LA FILLA QUE ENCARA ESTAVA MIG DESPERTA, JA QUE ESTAVA MOLT EMOCIONADA PERQUÈ HAVIA FET UN FESTIVAL DE BALLET, HO VA SENTIR I VA ANAR A AVISAR ELS PARES. EL PARE, QUE ERA UN VALENT POLICIA, VA ANAR A LA

CUINA A VEURE QUÈ PASSAVA I, A DARRERE, HI VA ANAR TOTA LA FAMÍLIA. QUAN EL PARE VA VEURE LA BRUIXA I EL FANTASMA, ES VA QUEDAR AMB LA BOCA OBERTA I VA DIR: -QUÈ HI FEU AQUÍ? QUÈ VOLEU? -TENIM MOLTA GANA I NO TENIM CASA. NINGÚ VOL AJUDAR UNA BRUIXA I UN FANTASMA- VA DIR LA BRUIXA UNA MICA TRISTA. LA FAMÍLIA VA FER UNA ROTLLANA PER DECIDIR QUÈ PODIEN FER. DESPRÉS DE MOLT PARLAR VAN ESTAR D’ACORD A CONVIDAR-LOS A VIURE AMB ELLS, PERÒ AMB UNA CONDICIÓ: QUE NO OBRISSIN MAI LA PORTA A NINGÚ PERQUÈ SI ELS VEIEN, LA GENT ES PODRIA PENSAR QUE TENIEN UNA CASA ENCANTADA. EL FANTASMA I LA BRUIXA VAN ESTAR MOLT CONTENTS I, PER DONAR LES GRÀCIES A LA PRIMERA FAMÍLIA QUE HAVIA ESTAT AMABLE AMB ELLS, LA BRUIXA VA PORTAR A PASSEJAR AMB L’ESCOMBRA MÀGICA TOTA LA FAMÍLIA. I... CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S’HA AMAGAT.

17

Jocs Florals

1r CUBS MÀGICS

Dant Escarré, Marc Villacampa, Roger Raris

De fantasma a nen UNA VEGADA HI HAVIA UN FANTASMA QUE ESTAVA MOLT TRIST PERQUÈ NO TENIA AMICS. UN ALTRE FANTASMA LI VA DIR: -ELS FANTASMES NO TENIM AMICS PERQUÈ FEM POR. QUI VOLS QUE TINGUI UN AMIC QUE FA POR? -DONCS JO SÍ QUE VULL TENIR AMICS!!!, LI VA CONTESTAR EL FANTASMA MOLT ENFADAT. UN BON DIA, VA TROBAR UN MAG. EL MAG VA VEURE QUE EL FANTASMA ESTAVA TRIST I LI VA DEMANAR QUÈ LI PASSAVA. -ESTIC TRIST PERQUÈ NO TINC AMICS. DEMANA’M UN DESIG, LI VA DIR EL MAG. -M’AGRADARIA CONVERTIR-ME EN NEN. AIXÍ SEGUR QUE TINDRIA AMICS. EL MAG VA CREAR UNA POCIÓ MOLT ENGINYOSA I EL VA CONVERTIR EN NEN. EL PRIMER QUE VA FER EL FANTASMA CONVERTIT EN NEN VA SER ANAR A UN PATI D’UNA ESCOLA A BUSCAR AMICS...

I CONTE CONTAT, MOLTS AMICS HA TROBAT.

18

1r CUBS MÀGICS

Jocs Florals

Iris Arellano, Valeria Gissel Díaz

CÒMIC: EL FOLLLET I LES FADES

19

Jocs Florals

2n ESCACS

Eloi Farré, Mariona Plaixents i Fiorella Díaz

Els dos germans avorrits Hi havia una vegada dos germans que es deien Joan i Mariona i vivien en un lloc molt avorrit. Era una casa gran que es trobava als afores d’aquell poble i no tenien amics per compartir jocs.

Com que ells dos s’avorrien van decidir que els agradaria anar al cel.

-Com podem arribar al cel? -va dir en Joan.

-Mira, Joan, jo penso que podem construir un coet.- va dir la Mariona.

-Però com ho farem? -va fer el Joan.

-Bona pregunta, Joan!

Jo et dic el què penso: Podem agafar algunes coses que tenim a l’habitació i intentar construir-lo -Va fer la Mariona.

Van agafar una caixa molt gran que tenien al garatge i van veure que el seu pare tenia una caixa d’eines. La van fer servir per construir el coet. En Joan va remenar pels contenidors de reciclatge i va trobar un material que el van fer servir per fer la part de dalt del coet.

La Mariona va proposar al Joan: -Com que els nostre pares tenen un cotxe antic, podem agafar el motor del cotxe i el podem posar a la part de sota de la caixa.

Van anar-lo construint i finalment el van pintar amb color metàl·lic, vermell, taronja i blau.

En Joan, com que li agradava molt la mecànica, el va posar en marxa i els hi va funcionar.

Després de molts dies, ja el tenien a punt per fer-lo funcionar,van treballar de valent fins que va estar a punt!

Quan ja va estar llest, els dos germans van pujar-hi. En Joan va engegar el motor i van poder sortir de casa. Van anar pujant, pujant amunt, amunt...

Imagineu-vos si van arribar lluny que van arribar a Mart!

CONTE CONTAT A MART HAN ARRIBAT!

20

Jocs Florals

2n ESCACS

Aina Pieras, Adrià Garcia i Janna Sivila

CÒMIC: Els tres amics

21

Jocs Florals

3r GRÀFICS

Izel Compte, Martí Rubiralta i Núria Sellarès

Aventures dins un somni Hi havia una vegada un porter que va decidir jugar un partit de futbol. Després de jugar molt intensament, va perdre i es va enfadar moltíssim. Com que estava tan enfadat, no va controlar el seu cervell reptilià i va xutar la pilota tan fort que va rebotar i se li va enclastar al clatell.

Va caure a terra desmaiat.

De cop i volta, es va despertar estirat a terra enmig d’una casa encantada. Va veure un fantasma travessant parets, i un esquelet que va obrir una porta on hi havia una mà tocant la “Marxa Turca” al piano.

Ell s’anava pregunta què li podia haver passat, per què estava en aquell lloc tan estrany, com en podia sortir, etc.

Volia saber sense cap dubte com podia tornar a la seva vida normal, així que va començar a investigar per aquella casa desconeguda però no va trobar res... ´va recordar que potser aquell fantasma i aquell esquelet probablement el podrien ajudar a tornar a la seva vida normal.

Van estar parlant durant molta estona i els dos personat-

22

ges hi van estar d’acord: ajudarien el porter a tornar a la seva realitat. Abans, però, havia de passar dues proves.

La primera prova va ser resoldre el següent enigma: De quin color és el cavall blanc de sant Jordi?

Va estar una estona pensant fins que va caure en el joc de paraules. Va començar a riure ja que va pensar que un cop saps la resposta, és molt fàcil.

A la següent prova va haver de resoldre el següent: Quin és l’objecte que té braços però no té mans, corre però no té cames?

El porter va començar a pensar però el temps se li acabava... TIC TAC. Al porter, de cop, se li va encendre la bombeta i va exclamar: Ja ho tinc! És el rellotge!

Immediatament, es va despertar al mig del camp de futbol envoltat dels seus companys preocupats ja que resulta que havia perdut la consciència. Va estar 4 minuts inconscient però, per ell, havia sigut tota una aventura!

Jocs Florals

3r GRÀFICS

Marc Treserras, Carla Moncunill i Jordi Barba

POESIA: Les qualitats dels homes i les dones Tu pots fer-ho tot, tant si ets noi com si ets noia.

No importa ésser valent.

No importa no ser d’aquí.

No importa si menges verdures, Hales carn o peix.

Quants “no”!

Sí que importa el respecte per tothom.

Gent gran o petita, gent petita o gran: Si respectes, et respectaran i seràs un fantàstic gegant!

23

Jocs Florals

3r GRÀFICS

Nuna Font, Arnau Rubió i Júlia Torras

CÒMIC: L’aventura a l’espai

24

Jocs Florals

4t PATCHWORK

Martina Vallecillos, Unai Moreno, Aran Escarré i Nil Casas

Manifestació feminista Avui la Clara, el Pepet, el Nico i la Laia ens volen explicar unes històries molt interessants. Endavant: Vet aquí tres nenes que anaven juntes a classe. Van anar passant tots els cursos de l’escola juntes. Van anar passant els dies i les primaveres... i va arribar un dia que les tres nenes ja no eren nenes, sinó que eren unes dones.

Van decidir treballar com a dones feministes i anar a explicar contes arreu de la comarca...

“LA RÍNXOLS LILES” La Rínxols liles tenia fred i va voler-se resguardar en una caseta molt bonica. D’allà, li van aparèixer 10 ossos malvats que no la deixaven marxar.

Van anar passant els dies i no la tractaven gens bé. Excepte un dels ossos. Aquest anava a les nits a parlar amb ella per maquinar un pla d’escapada...

El dia que van engegar el pla es van trobar dos llops. No eren uns llops qualsevol: eren el llop bo de les set cabretes i el llop bo dels tres porquets.

Els llops van portar els seus amics porquets, cabretes i llops perquè els ajudessin. Tota la colla van dirigir-se cap a buscar els ossos i quan van ser allà, la Rínxols liles va agafar aire amb valentia els va dir que no hi tornessin perquè a ella no li agradava gens que li fessin aquelles males cares.

Mentre la Rínxols liles anava explicant i escarmentant, la resta d’animals van anar entrant a la casa per la porta del darrere. Finalment, la Rínxols liles va obrir els ulls com dues taronges... SORPRESA! Els animals li havien preparat una sorpresa perquè era una nena valenta i protegia els seus amics i amigues.”

“LES SET CABRETES I EL LLOP BO” Vet aquí tres vegades en una caseta del bosc hi vivien 7 cabretes i una mare.

-Vaig a comprar al poble, sobretot no obriu a ningú –els va dir la mare.

Totes les cabretes van dir que si i no van passar ni tres salts de granota que van trucar a la porta... TOC –TOC! -Qui hi ha? –Van demanar.

-Soc la mare que ja he tornat de comprar.

-Ensenya’ns la pota per sota la porta!

Però les cabretes, quan van veure que la pota era negra van dir: -No ets la mare! Ets el llop!

Quan va sentir això, el llop va anar corrents al galliner i es va menjar totes les clares d’ou ja que tornen la veu fina.

Mentrestant, les cabretes, fetes unes trapelles, estaven disposades a fer una bona broma al llop, així que es van menjar tots els rovells d’ou que fan l’efecte contrari.

El llop va anar al forn i es va enfarinar tot de blanc i les cabretes es van remullar amb xocolata negra.

Quan el llop va arribar, es va trobar la porta oberta... va entrar i es va trobar les cabretes disfressades de llop. Es va espantar moltíssim!

Quan va arribar la mare i es va trobar tot aquell xivarri, va dir: -Ja n’hi ha prou!

Van parar en sec. La mare els va dir que podien fer una cosa molt millor amb farina, ous i xocolata... Així que es van posar un davantal i van cuinar un bon pastís!

Aquests eren els dos contes que ens van explicar aquelles quatre iaies activistes i feministes, que havien sigut 4 dones i, també, 4 fantàstiques nenes.

Hem volgut explicar-vos aquestes històries per les bones sensacions que ens en vam emportar. Aquelles dones ens van dedicar unes paraules molt boniques perquè havíem escoltat i après molt amb elles, ho havien notat.

Aquella última frase que ens van dir, ens va ressonar dins el cap i per això tenim ganes de dir-la ben alt i fort:

25 “Les dones som i serem invencibles”.

Jocs Florals

4t PATCHWORK

Martí Alonso, Akram Gaddhaf i Eduard Cornescu

El somni d’un tren Un tren somia en ser un tren infinit.

Sap fabricar vies on no hi ha camí.

Duu plaques solars i corre com la llum. És lleuger com una ploma i té molts vagons dels colors del paisatge de tot el món.

Passa per tots els planetes del sistema solar.

Un tren somia, és un tren impressionant, xiula una cançó interessant: diu que l’enginy és molt gran.

Té les portes obertes, tothom hi pot pujar.

I tu, hi vols anar?

26

4t PATCHWORK

Jocs Florals

Guim Lรณpez, Marc Turull i Salvi Rovira

El caรงador caรงat

27

Jocs Florals

5è ESCAPE ROOM Leila Mingallon i Ivet Morral

Una petita aventura, mantenir en secret Hi havia una vegada una nena que es deia Laira i tenia un germà que es deia Lucas. La Laira i el Lucas vivien en un poblat molt pobre d’Amèrica on tothom passava gana i cadascú s’havia de buscar el seu menjar. La Laira tenia dues molt bones amigues. Elles es deien Àfrica i Elenia.

Llavors, com que cadascú s’havia de buscar el seu menjar, les tres van anar al bosc. Però el Lucas, com que era més gran que la Laira, i com que no la veia, es va espantar i la va començar a cridar -Laira, on ets? No fa gràcia. Vine aquí!!! -Però la Laira i les seves amigues no el van sentir i van continuar caminant. Al cap d’una estona l’Àfrica va veure una caseta que era molt petita, al final d’un camí.

Totes tres van tenir curiositat per veure què s’hi amagava dins d’aquella petita caseta.

Van caminar cap allà i en arribar a la caseta la Laira va trucar a la porta. Toc-toc! Que hi ha algú??!! L’Àfrica i l’Elenia es van mirar estranyades i van dir alhora -No contesta ningú. Potser hauríem de marxar. A més a més, hem vin-

28

gut a buscar menjar, no a buscar aventures.

Però quan estaven a punt de marxar la porta es va obrir amb suavitat i de dins en va sortir un follet que deia: -Són les nou. Són les nou. És l’hora d’anar a prendre cafè!

Tothom que estigui que vingui amb mi. Seguiu-me!

Però quan les nenes estaven a punt de seguir-lo van veure el germà de la Laira que venia enfadat. Quan va arribar on eren elles li va dir a la Laira -Què fas Laira? T’he dit que anessis al bosc a buscar menjar mentre jo anava a rentar la roba al riu. I quan he tornat m’he trobat que no hi eres i he hagut de venir a buscar-te per tot el bosc. I quan et trobo, m’adono que estàs a punt de viure una aventura.

Vine ara mateix amb mi.

Però la Laira es va enfadar i va dir -Jo ja soc gran, ja tinc 11 anys. Jo crec que soc prou gran per fer algunes coses sola!

Després, el Lucas va dir -El pare i la mare no t’haurien deixat anar sola pel bosc.- I la Laira li va contestar -Germa-

Jocs Florals net, ja saps que jo vaig conèixer poc al pare i a la mare.

Es van morir quan jo tenia cinc anys. I si em disculpes, he de viure l’aventura del segle amb les meves amigues així que adéu.- I la Laira i les seves amigues van marxar corrents darrere del follet. I el Lucas darrere.

Quan ja havien corregut una estona, el follet es va posar sobre un bolet i va dir -Bolet, bolet. Que ets boniquet!

Xiripip xiripop- I el follet va desaparèixer.

Les nenes no estaven segures de fer-ho, però com que el germà de la Laira les perseguia, no tenien una altra opció. Així que van pujar a sobre i van dir el mateix que el follet i van desaparèixer. El Lucas, com que havia sentit el que deien, també ho va fer.

Elles van tornar a aparèixer, però aquest cop, darrere d’una fulla molt gran i van començar a córrer. Mentrestant, el Lucas va anar a parar al mar.

Elles no sabien on era en Lucas, però van començar a investigar i van veure porcs que volaven, núvols de colors, dofins i fins i tot fades que parlaven. Però el que els va agradar més van ser els milers i milers de follets que pre-

5è ESCAPE ROOM Paula Ruiz i Pau Riera

nien cafè en unes taules que volaven.

Elles també es van asseure en unes cadires i les cadires van començar a volar. Quan tothom va acabar de prendre el cafè, les van invitar a jugar a dinar. Però se’ls va fer tard i van voler tornar a casa.

Un núvol molt graciós de color lila i rosa les va acompanyar fins a la fulla on havien arribat. El núvol els va dir que per tornar a casa havien de dir les següents paraules: “Biti bida, cap a casa se n’aniran”.

I així va ser com les tres nenes van tornar al bosc del seu poble. Quan van arribar al poble es van acomiadar i la Laira se’n va anar cap a casa. En arribar va veure el seu germà tot mullat i la Laira li va preguntar perquè estava mullat. El Lucas li va dir que havia caigut al mig del mar i uns pirates que semblaven granotes li havien dit unes paraules per tornar a casa. -I tu Laira?- Li va preguntar.

I la Laira va dir: -És una llarga història que m’agradaria mantenir en secret entre les meves amigues i jo.

Fi.

El meu cor El meu cor s’il·lumina quan sent paraules boniques, quan rep un regal, quan nota l’escalf de l’amistat, quan està segur, quan percep confiança, quan se sent estimat.

El meu cor s’apaga quan sent paraules lletges, quan rep un cop, quan nota la fredor de l’enemic, quan està insegur, quan percep desconfiança, quan se sent ignorat.

A vegades em pregunto qui prem l’interruptor.

29

Jocs Florals

5è ESCAPE ROOM Sergi Ferràs i Martí Tàpia

La investigació

30

Jocs Florals

31

Jocs Florals

Viatge al temps Un dia molt bonic, el Pau i en Joan tornaven de l’escola i anaven a casa del Pau. Pel camí es van trobar un objecte molt curiós que semblava molt, molt, molt antic. Es tractava d’una pedra verda amb un decorat d’or. Quan van arribar a casa del Pau van ensenyar la pedra a la seva mare, però ella no hi va donar importància. Però el Pau i el Joan es van quedar amb la intriga de descobrir què era aquell objecte tan estrany. El dia següent van quedar que, a la tarda, preguntarien si sabien de l’objecte a les tendes, botigues i al museu d’història. Així ho van fer, però ningú no en sabia res. Llavors es van fixar que la pedra tenia un punt estrany que anava canviant de color.

El Pau va dir: -Cada vegada que el toquem es torna més calent i es posa vermell!

En Joan no s’ho acabava de creure, però el Pau tenia raó i molt decidit ho va tocar i...

De sobte va desaparèixer, el Joan també va tocar la pedra i va desaparèixer, però...

Al cap d’una estona es van despertar el Pau al futur i el Joan al passat.

El Pau primer es va pensar que era un somni, perquè el que va veure era increïble, hi havia cotxes flotant, robots pertot arreu...

Va veure un gat i va decidir seguir-lo. Al cap d’uns minuts el gat va entrar a dintre d’una casa. El Pau es va esperar que sortís però no va sortir. Al final en Pau va entrar dintre de la casa. Va veure una àvia asseguda en un balancí...

-Què hi fas aquí,- li va preguntar l’àvia.

Llavors en Pau li va explicar la seva aventura amb la pedra. L’àvia n’havia sentit a parlar d’aquella llegenda, però no sabia que era certa. L’àvia li va ensenyar una pedra igual que la seva, però de color vermell.

I l’àvia li va dir: -Me la vaig trobar quan era petita, sempre l’he guardada amb molt afecte, però si la necessites, te la dono.

El Pau se la va emportar i quan ja era pels afores de la ciutat va sentir una veu que deia: -Demana un desig, demana un desig.

32

6è INFINITS

Arnau Bardina i Oriol Massaneda

En Pau va pensar que només desitjava tornar a casa. De cop va notar que li pesaven molt les cames i es va adormir.

En canvi en Joan estava flipant en colors! Ell el que veia eren mamuts, camps i boscos immensos...

Estava a la prehistòria!

Però aquelles bones vistes es van enfosquir quan va arribar una tempesta. En Joan va començar a córrer fins que va veure un poblat. No s’ho va pensar dues vegades i va entrar dins una cabanya.

A dintre de la cabanya més gran hi havia tota la gent del poblat espantats per la pluja, i encara es van espantar més quan van veure el Joan amb aquella roba tan rara.

El Joan va veure una pedra igual que la seva en el pal del cap de la tribu, en Joan va preguntar si li donaven la pedra, però el cap li va dir...

-Si vols la pedra ens hauràs de sorprendre.

El Joan va mirar dins la motxilla de l’escola, que encara la duia a sobre, i va treure un lot i el va encendre. La tribu es va pensar que era un bruixot i que tenia el sol en aquell aparell. Ràpidament el cap de La tribu li va donar la pedra perquè no els fes mal. De cop i volta va sentir una veu que anava repetint: -Demana un desig, demana un desig...

Quan ja no es veia el poblat en Joan va cridar ben fort: - Vull tornar a casa, vull tornar a casa!- I de cop es va adormir.

Quan es van despertar ja era la una de la matinada, estaven estirats al llit i van pensar que tot havia estat un somni.

L’endemà cap dels dos no va comentar res de res perquè es pensaven que si ho explicaven ningú no es creuria la seva història. De ben segur que havia estat un somni!

Però nosaltres sabem que el que va passar aquella nit no era un somni...

Jocs Florals

Poesia visual Joan Brossa

Aquest curs, amb motiu de ser un any enginyós l’alumnat de 6è han creat poesia visual a l’estil de Joan Brossa.

A continuació trobareu un recull de les obres presentades, que ja veureu que són molt creatives i originals!

Premiat als Jocs florals.

Autora Aina Yerro

33

Jocs Florals

Avui fa mal dia

34

6è INFINITS

Berta Carrasco i Bet Rovira

Jocs Florals

35

Jocs Florals

CATEGORIA MIXTA

Eloi Vilaseca, Alba Vilaseca i Pere Gibert

Una tarda ben estranya Aquell dimecres, jo estava molt content perquè, per fi, m’havia caigut la primera dent!! Tots els nens i nenes de la classe ja tenien un, dos i fins i tot tres forats dins la boca. A mi, feia mooooolts dies que se’m movia una dent i per més pomes que mengés (a mossegades i sense pelar!) i fuet que estirés, la dent només es gronxava endavaaaaant i endarreeeeere, sense acabar de desenganxar-se. Però aquell migdia, després de dinar, mentre em rentava les dents, vaig notar una coseta petita sota la llengua i li vaig ensenyar a la Mariona, la monitora de menjador, i em va dir que era la dent. Vaig fer un salt d’alegria. Ja era hora…!! La vam embolicar amb un tovalló de paper i la vam guardar a la motxilla perquè no es perdés. Sabia molt bé on dormiria aquella dent l’última nit que passaríem junts… Quan arribés a casa, tenia clar que el primer que faria seria desembolicar la dent i posar-la sota el coixí del llit: no volia descuidar-me’n per res del món!.

Però, en arribar a casa, el pare era al seu llit. Em vaig sorpren-dre perquè els dimecres a la tarda el pare no acostuma a ser a casa, sinó a la feina; i em vaig espantar perquè el pare només s’estira al llit quan és hora d’anar a dormir i, a casa, mai anem a dormir quan torno de l’escola sinó que abans juguem, toquem el piano, ens dutxem, sopem, ens rentem les dents, llegim contes i, finalment, sí que anem a dormir… per tant, encara faltava una bona estona per ser l’hora d’anar al llit.

La mare em va explicar que el pare no es trobava bé perquè te-nia un virus a la panxa que el feia vomitar qualsevol cosa que mengés i bevés. I el cert és que feia mala cara: tenia les galtes pàl·lides i semblava que li haguessin passat una goma de borrar per sobre els llavis. Quasibé no parlava, i quan ho feia era amb veu molt fluixa. No hi havia dubte que el pare es trobava malament: amb el que li agrada parlar i explicar històries! La mare em va

36

dir que calia deixar-lo reposar perquè el seu cos estava cansat per tot l’esforç que havia fet vomitant. Li vam deixar el suero que li havia receptat la doctora de capçalera perquè no es deshidratés, vam apagar el llum i vam sortir de l’habitació silenciosament per no molestar-lo.

Aquella tarda no tenia ganes de jugar; tampoc de tocar el piano (que, a més, podia despertar el pare). Estava preocupat perquè mai abans havia vist el pare malalt. Però aleshores vaig recordar aquella història dels Follets del Cos que ell em va explicar el primer cop que vaig caure de la bicicleta i em vaig pelar els genolls. Em va venir a la memòria l’explicació del pare que començava dient: Aquesta és la història dels Follets del Cos, que són els cosins llunyans del Follet Valent. Viuen dins nostre i són els encarregats de fer funcionar el nostre cos. Per exemple, cada matí hi ha uns quants follets que cargolen la corretja de les nostres parpelles perquè puguem obrir els ulls; uns altres follets comencen a fer-nos pessigolles a les glàndules salivals quan senten l’olor del pa que es torra a la cuina, i uns altres fan moure un enginyós sistema d’engranatges, politges i palanques perquè puguem anar corrents cap a la cuina a fer una bona queixalada al pa torrat. Hi ha uns altres follets que, amb càmeres situades dins les òrbites oculars, graven les imatges de tot el que ens envolta i ho envien pel cable de xarxa cap als follets del centre de comandament. Els follets de les orelles capten els sons exteriors amb potents gravadores d’última generació i els envien inalàmbricament cap al centre de comandament. Des del centre de comandament, els follets que hi ha de guàrdia processen tota la informació que reben a través dels múltiples canals de l’anatomia humana, i envien les ordres més adequades per a cada situació. El centre de comandament està situat dins el crani i és tan complex que no pot quedar mai desatès; fins i tot quan dormim hi ha follets que estan ben alerta.

Jocs Florals

Aleshores vaig recordar clarament, la cremor als genolls i com la sang em regalimava per les cames fins arribar als turmells i tacar els mitjons. La veu del pare va continuar: Segur que ara, al teu centre de comandament hi ha un equip de follets que donen l’ordre als seus companys situats als genolls, perquè tapin les ferides que t’ha provocat la caiguda amb bicicleta amb unes mantes especials. Aquestes mantes especials

es diuen plaquetes i circulen amb la resta de la sang pels tobogans, passadissos i conductes de les autovies sanguínies. Els follets dels genolls estan fabricant barricades amb aquestes mantes per omplir els forats a la pell i evitar que segueixis perdent sang. Uns altres follets, també dirigits des del centre de comandament, estan combatent contra els microorganismes externs que intenten entrar dins el teu cos a través de les ferides dels genolls; aquests follets estan

entrenats per lluitar de valent: són forts i robusts; i tota la força i energia que fan servir l’obtenen gràcies als seus companys follets encarregats de convertir els aliments que tu menges en nutrients.

Ja veus que tots els Follets del Cos tenen la seva tasca asignada, tots són necessaris i imprescindibles pel bon funcionament del nostre organisme.

Tots ells s’ajuden i es complementen per-què la nostra màquina, el nostre

37

Jocs Florals

cos, funcioni mil·limètricament a la perfecció. Està clar que, tots junts, formen un GRAN EQUIP!!

I just quan el pare va acabar d’explicar-me aquesta història, la ferida va deixar de sagnar. Ens vam abraçar: els Follets del Cos havien aconseguit taparme la ferida amb les seves mantes especials! Viscaaaaaaaa!!!!

Sense voler, vaig notar que se’m dibuixava un somriure als llavis perquè aquesta història que m’havia tornat a la memòria després d’uns quants mesos, em va fer adonar que –en aquell moment– dins el cos del pare, hi devia haver molts follets, forts i robusts, que estaven lluitant contra els virus que li havien entrat a la panxa, i per això li feia mal. Segur que uns altres follets, des del centre de comandament, ordenaven als encarregats de moure engranatges, politges i palanques d’aturar màquines i dirigir-se a l’estómac per ajudar en la batalla contra els virus, i per això necessitava descansar i dormir (tot i ser dimecres a la tarda).

Se’m va acudir una idea que de seguida vaig proposar a la mare: formar un equip, com el dels Follets del Cos, per poder ajudar el pare i els seus follets a superar aquella situació que no agradava a ningú. Entre tots dos vam preparar un brou amb lluç, arròs, ceba i pastanaga bullida, per si el pare es despertava amb gana. Tots dos vam anar a comprar a la fruiteria, que és el que el pare acostuma a fer els dimecres al tornar de la feina. Quan va trucar l’àvia i li vam explicar la situació, ens va dir que s’afegia al nostre equip i que l’endemà al matí passaria una estona per casa a fer companyia al pare, mentre la mare i jo fóssim a la feina i a l’escola.

El Sergi i la Queralt, que viuen a la casa del costat, també es van unir al nostre equip quan van saber que el pare estava malalt; com que sempre és ell qui m’acompanya a l’escola al matí, es van oferir per acompanyar-m’hi i així la mare no havia d’arribar tard a la feina.

Va ser una tarda ben estranya. A les nou del vespre es-

38

tava esgotat i em vaig quedar adormit abans d’acabar de llegir el conte. No vaig tenir temps de preparar-me la motxilla per l’endemà i… no vaig poder adonar-me que dins la motxilla encara hi havia la dent embolicada amb un tovalló de paper: a l’arribar a casa i veure el pare malalt, m’havia oblidat completament de posar-la sota el coixí… …però l’endemà dijous, quan em vaig despertar vaig notar un volum estrany sota el meu cap. Era realment incòmode i aleshores vaig recordar que m’havia descuidat la dent dins la motxilla. Vaig aixecar el coixí i, sorprenentment, hi vaig trobar el clauer del Xai Shaun que feia tants dies que desitjava, juntament amb una nota, manuscrita i una mica rosegada, de felicitació per la dent caiguda! I com podia ser?? Jo no havia posat la dent sota el coixí??!!

Quan la mare va entrar a l’habitació per avisar-me que era hora de llevar-se, li ho vaig explicar i es va quedar tan sorpresa com jo. Vam esmorzar plegats i vam anar a dir adéu al pare abans de marxar a buscar el Sergi i la Queralt. Ens va dir que aquella nit no havia pogut dormir gaire perquè encara li feia mal la panxa i se sentia especialment cansat; que s’havia aixecat unes quantes vegades i havia menjat el brou que li havíem preparat (semblava que havia ajudat els seus follets forçuts perquè no havia tornat a vomitar). En una de les seves excursions nocturnes, va recordar que els dimecres torno el got i la tovallola de l’escola per portar-ne de nets l’endemà, i va voler fer el canvi… aleshores va trobar dins la motxilla la meva dent embolicada amb un tovalló de paper i va pensar que calia posar-la sota el meu coixí. Així ho va fer!

Gràcies al pare, la meva dent va dormir sota el coixí perquè pogués ser recollida i, a canvi, llevar-me avui amb un clauer sota l’orella. Sens dubte el pare també forma part del nostre equip!

Com els Follets del Cos, quan ens ajudem i complementem els uns als altres, tots junts, formem un GRAN EQUIP!

CATEGORIA MIXTA

Jocs Florals

Família Tugués

El cuc de terra

Hi havia una vegada, hi havia un cuc petit, anava sota terra i va sortir.

Va veure un arbre, després una poma, i va puja fins dalt. Li va fer un forat i se la va menjar.

Conte acabat, aquest conte s’ha acabat. Si no és de mentida, serà de veritat.

39

Jocs Florals

Premi Alba UN MAR DE LLÀGRIMES: MAR DE TRISTOR - MAR D’IL·LUSIÓ

Famílies senceres fugint de les guerres.

Buscant una terra millor per viure-hi sense por.

No em puc imaginar què ha de suposar a la mar salpar sense saber nedar.

A mar obert tot és tant incert... que el fil que separa l’il.lusió de la desesperació es desdibuixa en la foscor.

Aquest fil és tant prim que malauradament massa sovint es tradueix en un crim.

Deixar la terra estimada.

Per anar-te’n a la terra somiada.

Molts són els que comencen el camí però no tots arriben al seu fi.

Allò que us empeny a fugir les bombes que no us deixen dormir.

Soroll eixhordidor que cau en qualsevol racó.

Crits de ràbia crits d’estupor.

I és que no hi ha major dolor que veure l’èsser estimat al mar ofegat.

40

El soroll de les onades.

Crits de mares desesperades que ploren en la foscor paralitzades per la por.

Alguns divisen la terra anel•lada però els separa la mar gelada.

Cops de vent i una gran onada la barca ja és tombada.

Han pagat un dineral per assistir al seu funeral.

Desolada tristor.

Llàgrimes de desesperació.

Governants no teniu perdó.

Ells tenen el dret a somiar en un millor demà.

I ningú els hi hauria de negar la il·lusió de tornar a començar.

Tenir una vida millor per viure-hi sense por.

Tenir al costat aquells que estimes sense patir per les seves vides.

Cal donar les mans a aquests nous ciutadans que han sentit i patit tot allò que no està escrit.

Aprenguem a estimar-los.

No tinguem por a abraçar-los.

Necessiten la nostra escalfor per apaivagar tot el seu dolor.

D’allò que han viscut de l’ésser que han perdut.

VOLEM COMPARTIR VOLEM ACOLLIR

Maria Vallbona

Quitxalla

LLAR Trencaclosques Les visites i aportacions familiars representen un dels eixos essencials en l’aprenentatge dels nens i les nenes.

ENCAIXOS P3 Creant Vincles

Els Encaixos durant aquest curs hem tingut diverses visites de les famílies, per ajudar-nos a avançar i resoldre alguns dubtes en els diversos projectes que hem anat fent. Considerem molt important establir aquests vincles amb les famílies, ja que els infants estan més atents i motivats a allò que ens expliquen i d’altra banda les famílies també se senten protagonistes del procés d’aprenentatge dels seus fills i filles.

Volem compartir amb vosaltres una de les experiències que vam tenir a principi de curs. En aquest cas no es tracta de cap projecte, però igualment ens va semblar important parlar-ne amb els infants.

A la llar, en diverses ocasions, les famílies han participat, directament, en sessions educatives i alhora molt lúdiques i divertides. Per exemple, com podeu veure a la imatge, una família ens va venir a tocar i ensenyar danses i instruments d’un altre país. La música ens transmet coneixements, valors i relacions. En permet crear vincles i benestar en el grup.

La música acompanya el dia a dia dels més petits a la llar. I en aquest cas, de la mà d’una família, es va crear un context privilegiat de vincles i aprenentatges. Per tant, a més de nous coneixements vam afavorir i donar valor a la diversitat cultural, així com el respecte per a la interculturalitat.

L’Anna (mare del Lluc) i la Laura (mare de la Vinyet), estaven embarassades i els vam proposar que vinguessin a ensenyar-nos la panxa i fer una dinàmica amb elles. Ens van explicar un conte de l’arribada d’un germà i després els vam regalar un “dibuix” a les panxes per en Teo i la Lola, els futurs germans del Lluc i la Vinyet.

Aquesta visita ens va servir per establir vincles amb les famílies, aprendre coses sobre l’embaràs, però sobretot per acceptar millor l’arribada d’un nou germà, cosa que a vegades ens resulta una mica difícil, sobretot en aquestes edats...

41

Quitxalla

P4 Laberints

ELS ALUMNES DE L’IES GUILLEM CATÀ ENS EXPLIQUEN CONTES

Uns alumnes de l’aula d’acollida del Guillem Catà han creat uns contes per conscienciar els nens i nenes sobre com preservar i cuidar el medi ambient. Els relats són fruit d’una reflexió sobre les causes, conseqüències i solucions per millorar els problemes actuals del medi ambient. Els contes parlen de reciclatge i de l’ús de les energies renovables així com de les petites accions que podem fer cada dia per reduir la contaminació.

Grans i petits hem gaudit d’aquesta experiència a més de establir un nou vincle amb els veïns de l’institut.

Un dia us tornarem la visita i us deixarem, també, amb un bon pam de nas!

Els Laberints

P5 ENIGMES Sortida al Concessionari Nissan

Arrel d’un accident que va fer patir força a un dels Enigmes, tots vàrem voler fer alguna cosa per tal que aquest patiment no tornés a aparèixer i ens vam engrescar a fer un projecte per descobrir “Com podem anar més segurs en cotxe i en moto?”

Durant aquest projectes se’ns va presentar l’oportunitat de fer una sortida per visitar el concessionari de la Nissan ja que una família de la classe hi treballa i no ens ho vam pensar dues vegades.

Un cop allà, ens van explicar les mesures de seguretat que tenen els cotxes nous. També ens varen parlar de la prevenció, paraula molt important pel que fa a la seguretat, i de com cal tenir present l’estat de les rodes d’un cotxe. Ens va cridar molt l’atenció el fet que els cotxes tinguin un “globus” per evitar que ens fem mal contra el mateix cotxe en cas d’accident.

També vam poder visitar el taller que és on reben els cotxes per fer revisions i també aquells cotxes que han tingut algun accident i que cal arreglar. Allà varem veure com s’arregla una roda.

Més tard, vam entrar a una sala que semblava tot un laberint! És on hi ha totes les peces dels cotxes. Per buscar una peça en concret cal desxifrar uns enigmes de lletres i números. Ens va encantar aquesta sala!

Però una de les coses que més ens va agradar va ser veure com es pinta una peça de cotxe en directe!

42

Quitxalla

CI/ Sortida a l’espai Katacrack!

El divendres 26 d’abril vam fer una sortida a Sant Miquel de Balanyà on hi ha la Companyia. És un grup de persones que reciclen i aprofiten molts dels objectes que llencem per a donar-los-hi una segona vida. Els converteixen en jocs divertits.

Vam descobrir tres espais: L’espai de la Sandra on vam crear un joc amb el material recuperat que portàvem de casa. Allà hi havia molts més materials ben ordenats que podíem utilitzar. Vam poder fer servir eines com serres, tornavisos, claus angleses... se’ns van fer curts els quaranta-cinc minuts que vam estar amb ella!

L’espai de la Martina era un espai exterior on hi havia els prototips de jocs que després fan a mida més gran. Vam

poder jugar i provar els reptes que ens proposava cada joc. També hi havia dues estructures molt grans i cadascuna tenia un objectiu per aconseguir: un era una mena de laberint i l’altre s’havia de fer pujar una peça de ferro a través d’un recorregut arrodonit.

L’espai del Forti, era el taller mecànic on dissenyaven les estructures metàl·liques. Ens va explicar quin era el procés de creació d’un laberint on les parets són transparents i també vam poder entrar en una caravana on hi havia un ESCAPE CARAVANA: Què li ha passat al conill?

Va ser una sortida molt profitosa i a partir d’aquesta experiència estem creant JOCS I LLIBRES. REUTILITZAREM I APROFITAREM MATERIAL DE RECICLATGE, així serem més conscients de la importància del concepte de les 3 R: RECICLAR, REUTILITZAR I REDUIR !!!

43

Quitxalla

Dins l’àmbit de valors, a 4t de CM, ens enfoquem a partir de diversos projectes.

Dos d’ells són el de Filosofia i el de Prosocialitat. En el projecte de Filosofia aprenem a pensar, a argumentar, a enfortir la capacitat reflexiva, a pensar millor i amb més consciència, a debatre sobre temes rellevants com la identitat personal, la justícia, la tolerància, l’equitat, la llibertat..., i tots aquells conceptes que acompanyen el nostre dia a dia aquí i arreu del món.

En el projecte de prosocialitat ens enfoquem a ser millors persones, a treballar totes aquelles actituds prosocials, emocions, i accions que ens poden fer adoptar una actitud compromesa en el món en què vivim, com a individus i com a societat.

El context de diàleg, d’argumentació fonamentada, és a la base de totes les pràctiques que es fan en ambdós projectes.

Enguany hem volgut aprofitar l’oportunitat d’implicar-nos en el nostre entorn i fer dues accions que ens han motivat moltíssim.

La primera ha estat anar a fer una classe 44 de català a la Llar de Sant Joan de Déu, un centre que entre altres co-

CM/ Les accions prosocials: “Un pas endavant”

ses, acull persones refugiades.

Plantejar la realitat de les persones refugiades, algunes de les quals ens van arribant darrerament a l’escola.

I poder contrastar les notícies, posant-nos a la pell dels altres ha estat un fet prou activador per moure’ns a fer aquesta acció.

Trobar arguments per col·laborar no ha estat gens difícil i podríem dir que hem aplicat l’enginy per a trobar els mitjans d’aconseguir fer una acció que ens permetés produir algun petit canvi, una acció en positiu.

Per això vam planificar fer uns equips i uns jocs variats: i acabar fent una estona de Padrins de lectura amb les persones refugiades.

Pensar els jocs, les instruccions, triar les lectures... tot això ho vam haver de fer com a tasca prèvia.

Després ho vam aprofitar per fer una crònica periodística i començar una correspondència amb aquestes persones que vam conèixer i que tenen noms com nosaltres.

La nostra conclusió va ser la d’haver fet “UN PAS ENDAVANT” Mentre estàvem tancant tot això ens ha arribat una notícia que ens ha sacsejat de nou: des del Banc d’Ali-

ments fan una crida a fer aportacions ja que estan quedant sense recursos i el nombre de persones en el llindar de pobresa ha augmentat.

De nou ens hem plantejat fer una acció, aquesta vegada junt amb els de la classe de 3r, els Gràfics. Engeguem un pla per poder organitzar-nos i compartir la tasca.

A 4t estem treballant l’alimentació i sabem el molt important que és tenir una alimentació suficient i saludable. Ens ha semblat que ho havíem d’aprofitar i arromangar-nos.

Hem escollit un aliment: la llet, ja que es pot guardar i sabem que és un aliment molt necessari en èpoques de creixement.

Els alumnes de 3r han fet una carta per tota l’escola explicant el projecte i els de 4t hem fet un cartell que explica la crida a la recollida. Hem engegat una campanya: “Pinta’t el bigoti”, que havíem sentit a dir i ens ha agradat com a eslògan. Els nostres patchwork-cartells han sortit molt divertits.

Hem programat una sortida al Banc d’Aliments per veure com funciona i poder fer entrega del material que hem aconseguit recollir.

Quitxalla

CS/ Cultura emprenedora Projectes dels infinits Llum, càmeres i ulls. En què s’assemblen?

L’any passat vam crear una càmera artesanal que ens permetia realitzar fotografies dins un pot! Aquest curs ens han sorgit algunes preguntes que hem anat responent a partir del projecte “En què s’assembla la vista a una càmera de fotografiar?”. Hem investigat aspectes sobre la llum i els colors i l’impacte que té sobre com hi veiem.

També, hem pogut observar els ulls per dins i descobrir alguns trucs i enginys dels efectes òptics.

Aquest any, com ja en fa molts, els alumnes de cinquè han creat una cooperativa. El projecte és clar: fabricar una sèrie de productes, vendre’ls al mercat i repartir els beneficis entre una activitat de grup i un donatiu a una entitat social. Les fases del projecte també estan molt ben organitzades en un cronograma facilitat per la Diputació de Barcelona i un curs formatiu per a aquest mestre que us escriu. El pla teòric estava molt ben acotat.

Per parelles, han fet un estudi de mercat entrevistant als clients de la Font dels Capellans. Superada la vergonya inicial, el discurs els sortia ben travat i els resultats han estat clau per fer el primer garbellat de productes. Amb dues sessions -de fet, tres- a casa la Gemma, s’ha fet molta feina. L’espai s’ha repartit en diferents estacions on una experta (mares) els explicava els passos a seguir i els acompanyava a fer els productes. Han fet estampacions de bosses; construït cactus a partir de còdols de riu; pintat, decapat i empastat caixes; creat sacs per jugar al tres en ratlla; empaperat lletres decoratives i d’altres treballs manuals variats.

El matí de mercat va anar avançant i torn rere torn es va fer una bona venda. La caixa i el control de productes funcionava, els venedors explicaven les meravelles dels productes, alguns s’aturaven a fer-se les seves pròpies xapes i els clients marxaven encantats.

Ara s’acaba el curs i toca tancar el projecte. Aquests darrers dies, la cooperativa ha de decidir on anirà a parar el donatiu i quina activitat és la que els agrada a tots per compartir els beneficis del seu treball.

A llarg del projecte hem descobert molts altres aspectes sorprenents!

Enginys voladors...

Com aconseguir que un objecte voli al màxim...?

Tanmbé hem investigat quines característiques podien tenir alguns objectes voladors. Vam crear una sèrie de prototips que podien volar i vam distingir, entre altres coses, que la proporció, els materials i la seva estructura eren imprescindibles perquè aguantessin al màxim el vol. A partir d’aquí, ens vam proposar crear globus aerostàtics i fer-los volar. Ha estat un gran enginy de la història!

45

Quitxalla

English Magic Show!

Matt, El Mag

El passat mes de Març vam rebre a l’escola la visita del Canadenc Mag Matt, dins l’àrea de llengua estrangera (anglès).

Va fer diferents actuacions tant per a infantil com per als tres cicles de primària, i tots en vam gaudir molt! Vam veure trucs amb cordes, amb boles de malabars, amb gots i pilotes, i a més a més, en vam poder participar molt activament!

L’experiència va ser molt profitosa; el vam entendre molt bé, vam aprendre noves paraules en anglès, i vam veure que per fer màgia s’ha de ser molt enginyós/a!

Fem classe de català a la llar Sant Joan de Déu Manresa 13-5-19

Què ens ressona?

M’ha impressionat saber que aquelles persones eren refugiades i havien hagut de marxar del seu país.

Jo vull dir un cosa que m’ha fet gràcia de l’Òscar: no sabia jugar a qui és qui i ha anat baixant totes les persones perquè no ho sabia. Mmm, jo crec que l’Òscar devia fer de pallasso al seu país perquè reia molt.

El dòmino, tots sabien què era menys una persona. L’Òscar ha dit que una fitxa estava pocha. Les ungles de la Luz eren molt maques, eren liles amb uns brillantets.

M’ha agradat perquè nosaltres també hem après coses d’ells. El nen petit, el James, m’ha dit que havia après els colors. Quan marxàvem, s’ha posat a tocar la percussió amb la paperera.

M’he sentit important, com si hagués fet un pas endavant (m’he fet més gran).

Li llegíem el conte El Monstre de colors a la mare d’una nena gran i ens ha dit gràcies i ha sabut que parlava de sentiments.

M’emporto el record de la petitona (Catrina) que allà mateix ha dit la seva primera paraula: -Hola!

M’ha 46

agradat quan hem llegit amb l’Òscar i hem rigut tant. Les paraules que no entenia les llegia dos o tres cops.

El nostre joc era el de contes i en coneixien molts: el Patufet i les 7 cabretes no el coneixien.

Ha tingut sentit per ajudar a parlar el català, perquè no se sentin sols i perquè puguin entendre a tothom.

Classe dels Patchwork de 4t.

Famílies

La matinal A la matinal de l’escola hem après moltes coses al llarg dels anys. Implicar-te en un context diferenciat del pedagògic fa que aspectes poc coneguts prenguin relleu, millorin la coneixença i el respecte, visualitzin el transfons i l’essència del que és la convivència en el centre.

Posar-te al costat d’algú que no coneixes a resoldre els entrellats d’una tasca a fer requereix predisposició, generositat i habilitats socials que anem perfeccionant a mida que ens anem exposant a desenvolupar-les, els nois/es les necessitaran i nosaltres en som un model.

Pintar quan el teu ofici és escriure, plantar flors quan cuides malalts, muntar un gronxador quan apagues focs o arregles canonades, ens mostra el camí d’allò que veiem necessari en el procés d’autonomia dels nostres fills/es, la iniciativa i la capacitat de resolució d’ una situació.

Retrobar-te cada any amb aquell/a que coincidiu en habilitats, amb afinitats de pensament, amb coincidències d’aficions, és quelcom que en el marc escolar només es dona treballant-t’hi. Igual que caminant es fan amics, treballant es coneix la persona.

A les matinals hem vist la constància, l’esforç, l’alegria de l’èxit en el repte, la satisfacció del fer per sobre del dir.

A les matinals hem descobert que amb col·laboració i participació s’avança, es creix i es millora. Sense les matinals l’escola no seria la que és, perquè des dels seus inicis aquest treball conjunt de mares, pares, mestres i algun nen/a han configurat l’escola que tenim i no només en el seu aspecte físic sinó també en l’ànima que desprèn.

Quedem a la propera, jo m’apunto a...

47

Escola l’Espill / T. 93 877 31 19 / escola-espill@xtec.cat / www.escola-espill.cat