Mes3

DES DEL COR DE L’ESPILL: SOU UN REGAL QUE ENS HA FET LA VIDA!

Ser mestra a l’escola demana molt més que treballar-hi. És co-viure, és co-aprendre, és compartir projectes, és somiar junts, atrevir-se a pensar, descobrir que multipliquem sumant, és consolar-se, és recordar plegats, respirar el batecs, celebrar... brodar una vida amb olor d’Espill.

A finals del curs passat es van jubilar la Joana Guàrdia i la Glòria Espier. Aquest any ho fan la Teresa Clua i l’Elena. I no volem deixar passar l’oportunitat de dedicar-los hi unes paraules:

Fer un comiat col·lectiu segurament no és prou adequat perquè no parlem de cadascú i això ens ho haureu de perdonar, però segur que podem trobar mots que poden ser compartits en aquest sentiment ambivalent que ens acompanya en el moment en què marxeu. Des d’aquest lloc visible que és el Sírius, volem agrair-vos la travessia que hem fet plegades durant tots aquests anys. A cadascúna de vosaltres us volem donar les gràcies per mil i una coses, a algunes potser per més i tot, perquè el seu recorregut ha estat més llarg, amb intensitats i colors diferents però MIL GRÀCIES PER TOT COMPANYES I AMIGUES.

Celebrem juntes que hem compartit el goig de treballar de manera cooperativa, en un projecte viu i engrescador. D’una manera o altra sempre hi sereu, tant en el somni que hem viscut, dins nostre com dins de molts dels infants que heu ajudat a créixer i a despertar l’alegria d’aprendre durant tot aquest temps.

Amb enorme goig pel que hem gaudit, amb enorme tristesa per perdre-vos com a companyes de treball, amb l’esperança que us segueixin brillant els ulls quan penseu en nosaltres... us diem: “Que tingueu bon camí, estimades!” Com en un espill, el vostre reflex segueix dins nostre, sou branques del nostre arbre, sou un regal que ens ha fet la vida!

De l’Equip de persones que formem l’Espill.