SIRIUS 66

ESCOLA L’ESPILL / Núm. 66, juny del 2021 - Digital13

La imatge frase

“La natura m’acull sense fer-me cap pregunta, amb el seu dolç embruix... fa més plàcids els meus dubtes” Lluís Llach

2

Què hi ha?

Sumari: què hi ha? ......................................................................................... 3 Editorial ............................................................................................................. 4 La Bibli

Recomanacions............................................................................... 5

Tema general d’escola: La Natura............................................. 11 Jocs Florals ...................................................................................................... 12 Quitxalla

Espai Natura .................................................................................... 40

4a Jornada esportiva Pau Jorba ............................................... 50

Tanquem el curs 2020/21 ........................................................... 52

L’Espill Confinat! ............................................................................ 53 Mes3 ................................................................................................................... 61 Famílies

Reconnexió / Carnestoltes confinat ....................................... 62

3

l’editorial

Literatura, naturalment Parlar de naturalesa i literatura és parlar de dos conceptes amics que sovint passegen agafats de la mà. Des de temps remots. D’ençà que els éssers humans vam començar a explicar històries.

Autores i autors de tots els temps, a través dels seus particulars estils, han provat de traduir en paraules tot allò que han percebut al seu voltant; i l’element natural, evidentment, no n’ha quedat al marge. Així, han dedicat línies, frases, fins i tot capítols sencers, a pintar l’escenari en el qual passen les accions del relat o on se senten les emocions d’un poema; el lloc on els personatges s’intercanvien idees en una peça teatral o on es realitza l’aprenentatge en una rondalla.

Muntanyes i cingleres abruptes, planes suaus o ondulades, boscos frondosos i feréstecs, els colors canviants dels arbres caducifolis, els meandres sinuosos dels rius, el misteri dels llacs d’alta muntanya, la força salvatge i la profunditat corprenedora de la mar, i un llarg etcètera d’elements naturals... han esdevingut, des de sempre, font d’inspiració dels artistes. Una inacabable varietat paisatgística que ha fet néixer poemes, novel·les, llegendes, cançons...

Una natura que, a vegades, s’ha descrit en sentit literal, s’ha convertit en la protagonista absoluta de la creació literària o en el marc perfecte per a les històries més meravelloses; mentre que en d’altres ocasions, s’ha fet servir en sentit metafòric, com a símbol d’allò que l’escriptor o l’escriptora portaven a dins i volien expressar. Sovint, s’ha utilitzat com a marc que anava en sintonia amb allò que els passava als personatges; també ha actuat com a contrast perfecte per a aquestes situacions; i sempre ha tingut la funció de ressaltar el missatge que cada autora o autor volia transmetre als seus lectors.

La natura, passada pel filtre de la literatura, ens ajuda a entendre’ns a nosaltres mateixos: ens envia missatges a l’intel·lecte o al cor perquè, en tots dos casos, té moltes coses a dir. A través de cada fenomen, de cada element, de cada cicle natural, la naturalesa ens guia i ens fa aprendre les grans lliçons que té per oferir-nos.

La temàtica paisatgística ha aflorat d’acord amb la percepció individual de cada autor o autora, segons la seva

4

Autora: Montserrat Martí Soteras Mare de la Laia i el Jan Trilla Martí

pròpia sensibilitat. Cada mirada artística que s’ha fet sobre el paisatge ha estat única, com també és única la interiorització que en pugui fer cada lector. Així, els elements paisatgístics s’han relacionat sovint amb els estats d’ànim, els sentiments, les sensacions...

Naturalesa i literatura tenen en comú el poder de fer néixer. Natura és una paraula d’origen llatí que deriva del verb nasci (que vol dir néixer, sorgir, brotar, ser creat) i té doncs, un poder similar al que pot exercir la literatura en cadascun de nosaltres. Juntes, doncs, poden fer brotar amb més intensitat les emocions, els sentiments, les idees i la imaginació de tot aquell que decideixi acostar-s’hi.

Al llarg dels segles, la naturalesa ha nodrit cadascun dels corrents literaris i gèneres de la història literària de cada llengua, i també, com no podria ser d’altra manera, de la catalana. L’element natural, en època medieval, va ser el motor del nostre certamen literari per excel•lència: els Jocs Florals. Un concurs instaurat el 1323 (recuperat al segle XIX, durant la Renaixença) i inspirat directament en la natura i en les festes que es feien a Roma en honor de la deessa Flora. Uns jocs florals, ara els de l’escola L’espill, que precisament són el motiu d’aquesta revista digital.

Una publicació que recull els fruits literaris de la que ha estat la trentena edició d’aquest certamen escolar.

La natura és, en definitiva, un tema intemporal de la literatura, que continuarà despertant interès mentre hi hagi gent que escrigui i gent que llegeixi.

Com a lectors, ens ve de gust llegir sobre natura com a habitants d’unes societats cada cop més urbanes, perquè això ens fa reconnectar amb allò essencial, amb aquelles realitats que potser no hem viscut però que, d’alguna manera, formen part de nosaltres.

I per als escriptors, la naturalesa amaga encara molts enigmes i desprèn aquella aura de misteri que pot atraure de manera infinita les futures generacions. És veritat que centenars d’autores i autors han traduït en paraules la natura de manera magistral, però encara hi ha un abisme d’incomprensió entre el món natural que s’explica i la natura que en realitat és, i és potser per això que se segueix i se seguirà escrivint sobre ella.

La Bibli

Recomanacions de llibres LLAR D’INFANTS: LLAVORS

LA PILOTA DE L’ÓS MANDRÓS TEXT: Núria Tales (Cuentos de luz) IL·LUSTRACIONS: ANDRE (Cuentos de luz) L’Os Mandrós té una pilota que li agrada molt. De fet, li va regalar el seu pare i sempre la porta amunt i avall, la fa botar, girar... Però un dia, uns micos pallassos li prenen la pilota i l’Os l’ha d’anar a buscar.

El conte es pot enfocar per a fer èmfasi en la resolució de conflictes, la pertinença i la generositat. De fet, mostra una realitat molt present del dia a dia dels nens i les nenes de la Llar d’Infants. El fet d’explicar una vivència molt propera a la seva realitat, ens ajuda a poder posar paraules a les seves emocions.

Aquest conte és un recurs preciós que captiva petits i grans. S’explica a través d’unes làmines de fusta il·lustrades dins d’una caixa de llum. La caixa de llum compta amb més històries les quals es poden explicar de manera individual o es poden combinar entre elles per així, fer volar la imaginació. A més, el fet d’explicar el conte en un espai més fosc on el punt de llum és la caixa afavoreix l’atenció i l’escolta activa.

5

La Bibli

EI3: ARRELS

ANIMALS FANTÀSTICS TEXT: Amaia Arrazola EDITORIAL: Flamboyant A les Arrels els agrada molt aquest llibre -joc perquè poden crear i inventar més de cent animals molt divertits.

Cada animal està partit: hi ha la part de davant del cos i la del darrere. Us imagineu el cap d’una guineu i les potes d’una marieta? Com es podria dir aquest nou animal?

Riem molt amb aquest conte tan enginyós!

Aquest llibre és molt adient pels nens i nenes de parvulari: té les pàgines dures, té la lletra de pal i el text és curt. Ideal per als nens i nenes que comencen a llegir.

EI4: CASCADES

EL FIL INVISIBLE TEXT: Míriam Tirado IL·LUSTRACIONS: Marta Moreno EDITORIAL: B de Blok Un bon dia la Nura es pregunta per a què serveix el melic i descobreix que precisament allà és on hi ha el secret més bonic i més ben guardat de tots. Descobrir aquest secret l’ajudarà a vèncer les pors del seu dia a dia i, fins i tot, ajudarà aquells que ho necessitin explicant el gran secret.

El Fil invisible és un àlbum il·lustrat que ens connecta amb el món emocional dels més petits i, a través de la metàfora, ens ajuda a explicar-los com ens reforça, en aquelles situacions més complicades, i a tenir present en tot moment els vincles emocionals.

Una història preciosa plena de tendresa per compartir des de la calma en família!

6

La Bibli

EI5: PLUGIM

EL COLECCIONISTA D’INSECTES TEXT: Àlex Griffith EDITORIAL: Ediciones Jaguar Aprofitant que a EI5 hem fet un projecte sobre insectes i papallones ens ha caigut a les mans el conte El col·leccionista d’insectes.

La història va sobre un nen que comparteix una passió amb el seu avi. L’interès pels petits insectes.

Junts van a visitar un museu on hi ha una petita col· lecció d’insectes. El nen decideix fer la seva pròpia col·lecció i l’ensenya al seu avi. Però les coses es capgiren i no acaben sortint del tot bé. Finalment, plegats troben una solució per protegir i respectar aquestes petites bestioles.

No us perdeu aquest llibre i entendreu perquè el nostre projecte ha acabat igual que el conte!

1r: PIT-ROIG

ELS FANTASMES NO TRUQUEN A LA PORTA TEXT: Eulàlia Canal IL·LUSTRACIONS: Rocío Bonilla EDITORIAL: Animallibres El recomanem perquè és una història molt bonica i els dibuixos ens encanten. I encara ens van agradar més el dia que vam descobrir set pit-roigs en una de les il·lustracions. A veure si els trobeu.

La història va d’un ós i una marmota que són amics i sempre juguen plegats. Però una tarda, l’Ós li diu a la Marmota que ha convidat l’Ànec a jugar amb ells.

A la Marmota no li agrada l’Ànec ni cap altre animal que pugui espatllar la seva amistat amb l’Ós. Per això està decidida a evitar que l’Ànec vagi a jugar amb ells. I serà capaç de fer el que calgui!

Us deixem amb les seves idees esbojarrades... Esperem que us agradi!

7

La Bibli 2n: GUINEUS

GRÀCIES, HISTÒRIA D’UN VEÏNAT TEXT: Rocío Bonilla EDITORIAL: Anima llibres Les Guineus us recomanem aquest llibre perquè estem molt posats per cuidar les nostres relacions i aquest llibre té una història que ens fa adonar de com hem de ser perquè els nostres companys i companyes estiguin a gust al nostre costat. Aquest llibre us farà adonar que gràcies a la curiositat i l’empatia d’aquests veïns i veïnes pots arribar molt lluny amb l’ajuda de tots i totes .

Aquesta és una història sobre la convivència i les relacions. Esperem que us agradi!

3r: CANYES

PIERRE, EL DETECTIU DE LABERINTS - LA RECERCA DE LA GRAN PEDRA TEXT: Chihiro Maruyama EDITORIAL: Blume Les Canyes de 3r recomanem aquest llibre perquè creiem que pot agradar a tots els nens i nenes de l’escola, des dels més petits fins als més grans. Aquest llibre està farcit d’il•lustracions boniques i divertides que et fan jugar i t’endinsen en la història d’en Pierre. Com a lectora, el teu objectiu és ajudar el protagonista a trobar la Gran Pedra. Caldrà que aconsegueixis sortir dels laberints per trobar-la!

Pensem que és un llibre per a petits i grans, un llibre per compartir, buscar i llegir junts. Ens ha agradat molt i de ben segur que a vosaltres també us agradarà!

8

La Bibli 4t: TRITONS

EL MÈTODE XOF TEXT: Roddy Doyle IL·LUSTRACIONS: Bryan Ajhar EDITORIAL: Blackie Books COL·LECCIÓ: Narrativa juvenil TRADUCCIÓ: Armand Carabén Qui són els Mofetes i què és el Mètode Xof? Molt senzill: els Mofetes són uns éssers diminuts i sigil·losos que quan riuen fan «hi, hi, hi!» per no cridar l’atenció de ningú. Vigilen els nens per assegurar-se que els adults els tracten bé. I si algun adult es porta malament, el sotmeten al Mètode Xof. Si envien els nens al llit sense sopar, o els espanten, els sotmeten al Mètode Xof. Si no són sincers amb els nens, els sotmeten al Mètode Xof. Uf!, que en són de cruels els adults de vegades, oi? Però, ¿en què consisteix el Mètode Xof? Això és el millor de tot, però no ho podem explicar aquí. Els Mofetes no ens ho perdonarien. Diguem només que el «xof» del mètode és el so que fa el peu quan trepitja una enorme i fastigosa...

Ehem. Millor que obriu el llibre. I vigileu què trepitgeu.

Aquest llibre ens va arribar com a premi de la classe per haver escrit tantes coses guapes pels Jocs Florals. Hi ha

cua per llegir-lo. Diuen, els que ja se l’han cruspit, que és divertit i enginyós, fa riure i que t’enganxa més que un ganxo... tant com les c_ _ _ _ s a les soles de la sabata.

Està molt ben escrit i té unes il·lustracions fetes a tinta molt detallades i simpàtiques. Us el recomanem d’allò més ! Com a referent, J.K. Rowling parla del seu autor i diu: “Roddy Doyle és un geni absolut!”.

Per cert, sabíeu que l’autor d’aquest llibre va fundar un centre d’escriptura, El Fightin Words, ajuda nens i adults a descobrir el poder de la seva imaginació a través de l’escriptura. Ja us podeu imaginar que no hi falta imaginació.

5è: NENÚFARS

HACHE HAX TEXT: The crazy Hacks IL·LUSTRACIONS: Terry Denton EDITORIAL: MONTENA COL·LECCIÓ: The crazy hacks Aquest llibre transporta els seus lectors a l’any 2050, moment en què la Terra ja no existeix tal com la coneixem. Tot i això, hi ha una persona que pot solucionar aquest desastre de proporcions èpiques, es diu Hache Hax. Voleu saber si aconsegueix tornar a l’any 2020 per evitar l’apocalipsi i salvar els seus germans? Doncs aquest és el vostre llibre!

9

La Bibli

6è: ARENES

EL DIARI VERMELL DE LA CARLOTA TEXT: Gemma Lienas EDITORIAL: Labutxaca COL·LECCIÓ: Els diaris de la Carlota El diari vermell de la Carlota és indicat per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural. No és ben bé una novel· la ni tampoc un diari. És un llibre amb capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com Flanagan de luxe), i en uns altres capítols en què, amb l’excusa d’un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i sentiments. Podràs fer-te la idea de com són les relacions sexuals quan una persona s’inicia i també resoldre dubtes sobre els genitals, els mètodes anticonceptius, l’homosexualitat, les malalties de transmissió sexual i altres qüestions.

CAD

LA PLOMA TEXT: Mario Satze IL·LUSTRACIIONS: Maria Beitia EDITORIAL: Akiara Books

10

Aquesta és la història d’una ploma que un dia va perdre el seu vol. De l’ala forta i grisa d’un colom caigué a terra, entre matolls, pedres i fang. Però les caigudes no són mai tan dolentes com sembla...

La vida et pot portar a viure experiències amb molts colors, si els saps apreciar bé. Un relat breu, profund i tendre del qual esdevenen les vivències segons la perspectiva amb què les observes.

La Bibli

Tema general d’escola: LA NATURA Aquest curs tan diferent, després de viure un confinament a causa d’una pandèmia mundial, necessitàvem tornar a connectar els uns amb els altres i amb l’entorn.

Quan érem a casa, tots anhelàvem respirar, profundament, envoltats de la naturalesa, amb l’aire acaronant les nostres galtes, sentint la flora i la fauna nodrint els nostres interiors que tant temps havien passat reclosos entre quatre parets. Per això, més que mai, aquest curs el tema general d’escola és la Natura.

La paraula natura prové del llatí i significa el curs de les coses i el seu caràcter natural. En aquest sentit, des de l’Espill hem volgut tornar a les nostres arrels, seguint el curs natural del nostre propi ser i dels elements que ens envolten i formen part del bell Planeta Terra.

Partint d’aquesta base, ens hem especialitzat en diversos ecosistemes de la natura, explorant pas a pas els diferents elements que en pertanyen, tot deixant-nos meravellar per les olors, els colors, les sensacions..., des de la vivència directa, una oportunitat de creixement personal i grupal que ha deixat empremta en tots nosaltres.

A més, gràcies als “superpoders” dels llibres, hem omplert de nous coneixements les biblioteques de les aules, oferint als infants un gran ventall de contes, àlbums il•lustrats, poemaris, herbaris..., que els han apropat al món natural i els han donat l’oportunitat d’aprendre’n coses noves i ser conscients de la importància de la seva cura, ja que la natura és la nostra principal font de vida.

Així doncs, des de la Comissió de Biblioteca us deixem alguns contes i llibres per tal que gaudiu del nostre entorn natural, tot descobrint els seus secrets, amb els quals esperem que us quedeu embadalits, i que doni peu al fet que visiteu indrets on pugueu admirar la seva bellesa i majestuositat.

11

Jocs Florals

Jocs Florals

12

Jocs Florals

Els XXX Jocs florals i XXVII Premi de poesia Alba han estat celebrats! El curs passat l’escola commemorava el 40è aniversari i un dels actes rellevants eren els Jocs Florals. La pandèmia provocada per la Covid i el conseqüent aïllament que va generar ens obligà a suspendre’ls.

Aquest curs 2020-21 les mesures per prevenir la malaltia ens van fer replantejar el format habitual sense perdre l’objectiu i l’essència: l’oportunitat d’escriure creativament, el manteniment d’una tradició cultural molt nostra, el reconeixement de l’esforç i el bon fer.

Així doncs, - Es recupera el jurat del 40è aniversari format per persones vinculades als primers anys d’escola: Escriptora: Marta Mare: Rosa Masachs Alumna: Bibiana Olivé Mestra: Glòria Espier.

- Es trasllada a format telemàtic el lliurament de premis.

- El treball a les aules es planifica amb alguna reducció en la presentació de treballs.

- Es continua compartint les votacions entre jurat i alumnat. Les votacions són intercicle i es valora la feina entre ells/es tot ajustant el seu resultat amb la del jurat triat.

El dia 7 de maig va ser el gran dia! Totes les classes i l’equip que formava el jurat es van connectar telemàticament des de l’aula.

Els petitons i petitones de la Llar d’infants i EI3 havíen preparat l’ambientació de l’acte: un tros d’herba i roses, de pintura i paper, per a totes les aules!

Un cop estàvem totes apunt va començar l’acte amb la conducció d’una membra de la comissió organitzativa, donant la benvinguda i presentant el jurat. Aquestes van anar anomenant els premiats a mesura que avança el temps i les tutores d’aula, per art de màgia, lliuren el

diploma i la rosa als guanyadors/es. També, cada grup rebia un lot de llibres com a reconeixement i premi col· lectiu per la tasca portada a terme amb tant d’esforç i il·lusió.

Després dels lliuraments a les aules, quedava per conèixer els guanyadors/es en la categoria mixta (famíliescriatures) i del Premi de poesia Alba Guirado. Un cop anomenats se’ls lliurava el premi en acabar la jornada.

Felicitem a les mestres per la gran tasca realitzada a les aules i per saber il·lusionar a cada un dels nois/es a escriure i, sobretot, per acompanyar-los en l’esforç de ferho el millor possible.

Felicitem a la comissió per no deixar-se vèncer per les circumstàncies i trobar, exitosament, una manera de viure els lliuraments col·lectivament.

Ara , tot seguit, us toca gaudir dels resultats obtinguts.

Felicitats i bona lectura!

13

Jocs Florals

P4 CASCADES Martina Baró, Alkuin Pérez, Aina Brunet, Quim Mas, Llibert Ladrón de Guevara i Alan Moreno

EL PRÍNCEP I EL GOS TEMPS ERA TEMPS, QUAN LES BÈSTIES NO TENIEN DENTS, HI HAVIA UN PRÍNCEP QUE TENIA UN GOSSET QUE ES DEIA TAQUES. COM CADA DIA, VAN SORTIR A PASSEJAR PEL BOSC FINS QUE VAN ARRIBAR AL RIU ON HI HAVIA UNA GRAN CASCADA. EL QUE NO SABIEN ÉS QUE A DARRERE DE LA CASCADA HI HAVIA UNA COVA ON HI VIVIA UN DRAC MOLT PETITÓ AMB ELS SEUS PARES, QUE EREN UNS DRACS GEGANTS! EL PRÍNCEP I EL GOSSET S’ESTAVEN BANYANT AL RIU QUAN VAN VEURE QUE EL DRAC PETITÓ SORTIA DE LA COVA I QUEIA CASCADA AVALL PERQUÈ NO SABIA VOLAR. EL PRÍNCEP I EL GOSSET EN VEURE’L VAN ANAR A AJUDAR-LO. LLAVORS VAN SORTIR DE LA SEVA COVA EL PARE I LA MARE DRAC, I EN VEURE QUE EL PRÍNCEP I EL GOSSET AGAFAVEN EL SEU FILL, ES VAN PENSAR QUE LI FEIEN MAL. VAN ANAR CAP ALLÀ LLENÇANT FOC PER LA BOCA. PAREU DE TIRAR FOC QUE L’ESTEM AJUDANT VA DIR EL PRÍNCEP. EL PARE I LA MARE DRAC ES VAN POSAR MOLT CONTENTS QUAN VAN VEURE QUE EL DRAGONET ESTAVA BÉ. VAN DECIDIR QUE ANIRIEN A FER UNA EXCURSIÓ TOTS JUNTS PER CELEBRAR-HO. I CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S’HA ACABAT!

14

P5 PLUGIM

Jocs Florals

Salomé Varon, Nil Serra, Maiol Puig, Aina Piqué, Mariona Perramon, Marta Moncunill i Queralt Planell

LA PRINCESA DOLENTA I LA SUPER HEROÏNA HI HAVIA UNA VEGADA UNA PRINCESA MOLT DOLENTA QUE VIVIA EN UN CASTELL. CADA DIA SORTIDA DEL CASTELL I CAPTURAVA A LA GENT QUE TROBAVA PEL CAMÍ I LES PORTAVA AL CASTELL I LES CONVERTIA EN NINES I GRANOTES. LES TANCAVA EN UNA GÀBIA I LES FEIA TREBALLAR SENSE PARAR; ESCOMBRAVEN, NETEJAVEN TOT EL CASTELL, FEIEN EL DINAR, EL BERENAR I EL SOPAR I QUAN ES FEIA DE NIT LES TANCAVA A LA GÀBIA UNA ALTRA VEGADA. PERÒ UN DIA PASSAVA VOLANT A PROP DEL CASTELL UNA SUPERHEROÏNA I VA SENTIR QUE ALGÚ PLORAVA I VA ANAR A VEURE QUÈ PASSAVA. LA SUPERHEROÏNA VA ENTRAR PER LA FINESTRA I VA TROBAR LA PRINCESA DOLENTA. LA VA AGAFAR I LA VA TANCAR A LES MASMORRES. DESPRÉS VA ANAR A SALVAR TOTA LA GENT QUE ESTAVEN A LES GÀBIES. AMB LA VARETA MÀGICA QUE TENIA ELS VA TORNAR A CONVERTIR EN PERSONES I TOTS JUNTS ES VAN FER AMICS I ES VAN QUEDAR A VIURE AL CASTELL I VAN FER UNA FESTA PER CELEBRAR-HO! I... VET AQUÍ UN GOS I VET AQUÍ UN GAT AQUEST CONTE S’HA ACABAT.

15

Jocs Florals

1r PIT ROIG Laia Mora, Joana Rubiralta i Òscar Vilaseca

El gegant que volia ser petit

VET AQUÍ UNA VEGADA HI HAVIA UN GEGANT QUE VOLIA VISITAR EL PAÍS DELS FOLLETS PERÒ NO SABIA COM FER-HO. ERA TAN GRAN, QUE PENSAVA QUE NO HO ACONSEGUIRIA MAI. UN DIA, QUE ESTAVA MOLT TRIST, VA PASSAR UN PIT-ROIG I LI VA DEMANAR QUÈ LI PASSAVA. EL GEGANT LI VA EXPLICAR EL SEU PROBLEMA. EL PIT-ROIG LI VA DIR:

- CONEC UNA FADA I UN MAG QUE ET PODEN AJUDAR, VOLS QUE TE’LS PRESENTI?

- I TANT! VA CONTESTAR EL GEGANT. EL PIT- ROIG EL VA ACOMPANYAR FINS A LA COVA DEL MAG I LA FADA. VAN FER UNA POCIÓ AMB MOCS BLAUS, CUA DE SARGANTANA, UNA BERRUGA DE BRUIXA I HO VAN BARREJAR TOT. EL GEGANT ES VA BEURE LA POCIÓ I ES VA TORNAR PETIT. VA SER AIXÍ COM ES VA FER AMIC DE TOTS ELS FOLLETS DEL BOSC. CONTE, CONTAT, EL GEGANT EN FOLLET S’HA TRANSFORMAT!!!

16

Jocs Florals

1r PIT ROIG Asia Picañol i Laia Galobart

La casa encantada

17

Jocs Florals

2n GUINEUS Núria Hurtado, Valentina Puig i Berta Sánchez

El floc de neu Hi havia una vegada una nena que estava dormint i va somiar que es trobava al món de la fantasia. Un unicorn i ella volien tornar a casa però no sabien com fer-ho. Estava nevant i a poc a poc la neu va cobrir les muntanyes.

Mentre nevava, la nena i l’unicorn jugaven. L’unicorn va preguntar: -I si juguem amb la neu? I la nena li va respondre: -és clar que sí!-. Van fer un ninot de neu i tots dos estaven molt content d’haver-lo construït.

L’unicorn va convidar-la a sopar a casa seva i la nena va dir: -és clar que sí, vull anar a sopar a casa teva!-. Van sopar junts i l’endemà, quan la nena es va llevar, va veure com l’unicorn feia màgia per tornar la nena a casa seva.

L’Unicorn ja ho provava ja però no li sortia i va veure que li faltava un floc de neu de la muntanya nevada. Li va explicar a la nena i ella va dir: -Puc ajudar-te?-. L’unicorn va contestar que sí.

La nena es va posar el buf, les botes i l’anorac gruixut i va agafar-ho tot per anar a la muntanya nevada.

Caminant, caminant, es van trobar un floc de neu que parlava i els va dir: -Us puc ajudar?

Van agafar el floc de neu amb molt de compte i el va portar la nena sobre la ma...

En aquestes, la nena es va despertar i va dir: -Arribo tard a l’escola!!!!!!!

Dins d’un somni!

18

2n GUINEUS

Jocs Florals

Pablo Galván i Aran Puigdellívol

Còmic

19

Jocs Florals

3r CANYES

Roc Martin, Marc Villacampa, Ona Navarro i Nico Hartwright

El nen fantasma Hi havia una vegada un nen que es deia Marc. Ell era un fantasma però volia ser un nen com qualsevol altre. Ningú jugava amb ell i quan tornava de l’escola estava molt trist. El dia següent va anar a un teatre i va veure mags i va tenir una idea: anar a visitar un mag.

El mag li va dir que no tenia cap encanteri per poder-lo convertir en nen. Així que va anar visitant més mags i al final va trobar-ne un que si que podia fer-ho.

Aquest mag li va fer l’encanteri però li va sortir malament i es va quedar amb mig cos fantasma i mig cos humà...

El dia següent, quan va anar a l’escola, tots es van riure d’ell i es va posar molt trist. Es va posar tan trist que se’n va anar de l’escola.

Al cap d’una setmana, els nens i nenes de l’escola es van començar a preocupar i van decidir anar-lo a buscar. Van

20

anar buscant per tota la zona i no hi havia manera de trobar-lo.

De cop un company del Marc va dir:

-I si el busquem a dins el teatre del poble? És el lloc que més li agradava...

Van anar-hi corrent amb llanternes i... EFECTIVAMENT! El Marc estava allà mirant, tot plorant, una obra de teatre.

Els nens i nenes se’l van mirar i li van dir que els sabia molt greu com l’havien fet sentir. El Marc els va perdonar i tot seguit els nens i nenes van dir:

-Vols ser el nostre amic?

-És clar que si. – Va dir el Marc.

I ja no es va preocupar mai més per si era o no un fantasma perquè el Marc ja tenia amics.

Jocs Florals

3r CANYES

Lluc Ladrón de Guevara, Carla Cañizares i Martí Puig

La galàxia

Aquesta poesia és per recitar

Mercuri el més calent:

les meravelles de la vida.

Petit però valent.

I és que els planetes del sistema solar,

Venus, nom d’amor

són l’exemple d’harmonia.

brilla com l’or.

Tots junts a la seva galàxia.

La Terra és verda i blava

En línia o en òrbita.

la vida mai s’acaba.

Sempre segueixen el mateix camí:

Mart:

És el seu destí.

Que amb els seus colors sembla una obra d’art.

El sol il·lumina els planetes.

Júpiter és el més gran

Gràcies a ell vivim com floretes.

i tot i així, va girant.

Les estrelles que ens envolten

Saturn amb els seus anells,

són molt boniques i donen moltes voltes.

ens il·lumina en el cel nocturn dels ocells.

21

Jocs Florals

4t TRITONS Eloi Farré i Kevin López

Canta el riu Tot el seu cant és música relaxant, tan agradable i divertit, la rialla d’un nen petit.

Com les estrelles, la seva música té colors vius, com quan tu somrius.

Bressola aromes suaus i belles que refilen parlant entre elles.

La veu del riu ens diu: -Som natura!

I després somriu.

4t TRITONS Laia Trilla, Janna Sibila i Adrià García

La ficció supera la realitat Lluny enllà, a moltes i moltes galàxies d’aquí, hi havia un món on tot era estrambòtic. Les cases estaven fetes de pell d’unicorn, els cotxes es portaven a la butxaca: eren boletes i quan les llançaves al terra, explotaven com un petard de Sant Joan i es convertien en el cotxe que pensaves. Quan encenies una bombeta se t’acudien mil i una idees de tot tipus. Allà hi vivia jo amb els meus amics.

Jo em dic Max i tinc dues amigues: una dragoneta for-

22

ta, ràpida i aventurera que es diu Fènix i una elfa que es diu Riera molt juganera, trapella i simpàtica. Junts vivim moltes aventures de tots els gustos.

Però avui no sabíem quina una ens esperava. Amb les meves amigues fantàstiques ens vam trobar a la plaça del mig del poble i vam començar a investigar pel bosc.

De sobte, vam caure en un forat que resulta que es deia “la Fosa de les mil ànimes” -Jo conec aquest lloc!– va dir

Jocs Florals

la dragoneta Fènix.

-És veritat! va afegir la Riera.

-On som? –vaig dir jo.

-A la Fosa de les mil ànimes van repetir plegats la Fènix i la Riera.

-I què és aquesta tal Fosa? –vaig preguntar.

-És el lloc on hi viu el Dimoni Bernós i diuen que si hi entres, no en surts! I aquí s’hi queden totes les ànimes. El dimoni les converteix en dimonis com ell.

-Oh no! -vaig dir jo.

dríem travessar, però quan vam trepitjar l’última rajola blanca... vam sentir un “tic-tac” sospitós. Allà terra hi havia una caixa amb un candau. Vam veure un quadre on hi posava que el dimoni Barnós havia nascut el 6-06-666.

Això ens va donar la pista per obrir el candau. Dins la caixa hi havia un grill que en comptes de “ric-ric” cantava fent “tic-tac!”

Ens va semblar molt estrany i el vam treure de la caixa.

En aquell moment es va convertir en un dimoni amb barnús, ja que sortia de la dutxa i encara regalimava lava.

-Ostres! -va dir la Fènix. Un dimoni polit!

-NO SI ES TROBA AMB MI! -va dir la Riera, fent-se la fatxenda.

Després el dimoni va girar el cap i ens va dir: -Us estava esperant galifardeus! Cada cop que girava el cap li canviaven de color les banyes fins que es van tornar negres com el carbó i van començar a treure fum.

-Jo sé com derrotar el dimoni Bernós –va afegir la Fènix.

Però hem de passar unes proves de vida o mort.

Nosaltres estàvem terroritzats i esgarrifats només de pensar què ens esperava.

Jo ja començava a tremolar però amb els meus amics em sentia més segur i ens vam disposar a passar-les. Vam entrar a la Fosa. Primer vam trobar la sala principal. La Fènix va dir que es pensava que hi havia trampes i anàvem amb compte mirant cap als costats. El terra de la sala tenia rajoles blanques i negres i just quan ho deia, vaig trepitjar-ne una de negra. Es va sentir un soroll espantós i va caure un piano de cop. Vam aconseguir escapar-nos pels pèls.

De cop, jo , en Max, vaig sentir XOF! Se m’havia escapat el pipí ? No n’hi hauria hagut per menys amb tanta por com estàvem passant! Però, no! Era la meva mare que estava palplantada davant meu que m’estava dient que arribava tard a l’escola i m’acabava de tirar un got d’aigua a sobre. O sigui... que tot havia estat un somni. La ficció havia superat la realitat!

-Ens convertiran en dimonis!

Després vam pensar que si no trepitjàvem les negres po-

Però no vaig acabar d’entendre una cosa... el dia següent... em vaig trobar dos trossos de carbó com una estalactita a sota el llit. Conte contat, misteri començat!!!

23

Jocs Florals

5è NENÚFARS Andria Guliashvili, Joel Valverde, Clara Gasol i Ona Molina

El misteri del món Un conte us explicarem, tan bé com sabrem; si el llegiu l’entendreu, qui no el llegirà no l’entendrà... Fa uns dies, en un cau anomenat “l’Abellerol”, estaven a punt de començar una excursió al Talló, una muntanya situada a Castellgalí. Entre tota la colla de nens i nenes, n’hi havia quatre que eren molt amics. Un d’ells es deia Arnau i, el que més li agradava d’aquest món eren els robots. Per altra banda, la Catarina era molt esportista i li encantava jugar a futbol. En tercer lloc, la Vinyet, no es quedava enrere i el que més li agradava era jugar a vòlei. Per acabar, el Jordi era un nen que li encantava la xocolata amb plàtan. A més, la seva gosseta Ledi també els acompanyava.

El monitor anunciava que l’excursió estava a punt de començar i, sobretot, els recordava que en aquella ocasió, cada grup de nens i nenes anava per un lloc diferent i que, al final, es trobarien al cim.

Al cap d’una estona de caminar, la Caterina va veure que la Ledi estava una mica nerviosa però l’Arnau no entenia massa perquè. Però, després, la Vinyet va veure que a davant seu hi havia un conill ferit a terra. A més, el Jordi es va adonar que uns metres més enllà hi havia una cova.

Això pinta molt malament...-va pensar l’Arnau-. La Vinyet, va veure que se’ls hi havia espatllat el GPS i ho va anunciar a la resta del grup. La Caterina va agafar el conill i li va portar directament a l’Arnau, que sempre portava una farmaciola per precaució. L’Arnau va curar ràpidament el conill i tots sis es van endinsar dins la cova.

La cova era ben fosca, però la Vinyet, que sempre anava ben equipada, va treure un lot de la motxilla i va il· luminar-la sencera. De cop i volta, van veure petxines, escates de sirena i sang per les parets. El Jordi, que estava mort de por, es va recolzar en una paret i sense voler va tocar una pedra que, de cop, es va enfonsar. Després, totes les pedres del voltant també es van enfonsar i va quedar un forat enorme. La Caterina va ser la primera en saltar pel forat. En segon lloc, s’hi van afegir la Ledi i la Vinyet i, seguidament, els altres també van endinsar-se al forat. Al final d’aquest forat, hi havia una habitació molt

24

gran. La Vinyet va anar buscant per les parets per veure si hi havia algun interruptor i..., sí, en va trobar un! Quan va prémer l’interruptor van aparèixer unes ombres molt estranyes, la Ledi es va amagar darrere les cames del Jordi i a tots els anava el cor a mil.... Van tardar a reaccionar, però, quan van tenir ben clar què era, es van mirar entre tots i l’Arnau va preguntar si eren fantasmes o dimonis.

La Catarina li va dir que eren uns dimonis que s’estaven tornant invisibles... De sobte, la Vinyet va veure com la Ledi i el conill estaven parlant amb ells.

La Ledi va començar a parlar en llengua humana i els va dir als quatre amics que els confirmava que eren dimonis. Els dimonis van començar a parlar amb la Ledi i el conill. Al cap d’una estona, el conill els va dir que els dimonis els portarien en un lloc molt important. Els quatre amics estaven molt sorpresos, però, tot i això, van decidir seguir els dimonis. De cop i volta, els van portar davant d’una aixeta. Un dels dimonis va obrir-la i va començar a sortir una llum molt forta i, seguidament, van aparèixer quatre sirenes fantasmes! Això era tot un embolic, però les sorpreses encara no havien acabat!

Després, una sirena va obrir un armari que hi havia a davant. Dins de l’armari sembla que sigui hivern -va pensar la Vinyet- i hi havia uns yetis. El Jordi ja no sabia si estava somiant o era de veritat tot allò que estaven vivint. Van sortir uns quants yetis fantasmes de l’armari i les sirenes, els dimonis i els yetis van anar cap a una taula molt gran i els van fer seure (inclús la Ledi i el conill). Les sirenes van començar a parlar, però els quatre nens no entenien res.

Al cap d’uns minuts la Ledi i el conill els van anar explicant el que les sirenes havien parlat.

El fet és que els yetis, les sirenes i els dimonis estaven tristos perquè ja no s’explicaven històries i contes sobre ells i la gent els estava oblidant. Aleshores, la Caterina va preguntar-los si els podien ajudar. Tots van pensar que era una bona idea i, al final, van acordar que havien de sortir d’allà per ajudar-los. Abans, però, haurien de travessar el portal que hi havia en aquella mateixa habitació, però no

Jocs Florals

podrien fer-ho si abans, no duien un diamant màgic al fons del mar. Era una missió arriscada, perquè si no feien bé aquesta tasca, es podrien quedar atrapats per sempre més en aquell portal.

Al final, tot i que els va costar decidir-se, van entrar al portal. Un cop van ser dins el mar, es van adonar que podien respirar sota l’aigua, semblava màgia! El Jordi i la Vinyet es van quedar al lloc on havien caigut del portal i, la Caterina i l’Arnau anirien al lloc on havien de deixar el diamant, tot seguint les indicacions que els havien donat els dimonis.

Al cap de 15 minuts la Caterina i l’Arnau ja havien trobat el lloc per amagar el diamant, així que van anar a avisar la resta de la colla, incloent la Ledi i el Conill. El Jordi i la Vinyet havien deixat una boia per no perdre el lloc on havien d’anar per tornar a casa. Tots van anar al lloc on havien de deixar el diamant. Era un espai normal i corrent i, al mig de tot, hi havia un forat que, precisament, tenia la forma del diamant que ells duien. Quan tots van ser allà, l’Arnau va agafar el diamant i tots es van anar apropant a poc a poc... Quan va deixar el diamant van començar a sortir bombolles. La Caterina va avisar que ja era hora de marxar, així que tot el grup la va seguir. Tots van nedar

tan ràpid com van poder.

Aleshores, tots van arribar allà on hi havia el portal i els sis s’hi van llençar alhora, agafats de la mà i de les potes!

Per sort, tot va sortir bé i els quatre amics, la Ledi i el conill ja tornaven a estar a la cova del bosc. Els yetis, les sirenes i els dimonis, es van emocionar molt de veure que els seus amics estaven bé i que ells ja no eren transparents.

La gent ja començava a explicar contes i rondalles sobre ells! Ara havia arribat el moment més trist, s’havien de separar, el conill s’havia de quedar al bosc i els altres havien de marxar a la ciutat. Per acabar, es van acomiadar i es van fer una forta abraçada. Així doncs, els quatre amics i la Ledi, van passar el túnel que els duia al bosc i ràpidament van pujar cap al cim del Talló, allà ja els esperava tota la colla del cau l’Abellerol.

El dia següent quan ja van anar cap a l’escola, els nens i nenes no s’ho podien creure, aquell dia la mestra els va explicar un conte on els protagonistes eren sirenes, yetis i dimonis. Però, només ells quatre sabien el secret que s’hi amagava darrere...!

Un conte us hem escrit i, si l’heu llegit, de ben segur us haureu divertit.

25

Jocs Florals

5è NENÚFARS Núria Sellarès, Carla Moncunill i Nuna Font

Les gossetes encantades

26

Jocs Florals

27

Jocs Florals

Premi accèssit

Izel Compte i Martí Rubiralta

Les aventures d’en Gerard i la Laia

28

Jocs Florals

29

Jocs Florals

Trencant barreres Hola, em dic Karla i tinc vint-i-set anys. Us escric per explicar-vos una de les vivències que més ha marcat la meva vida, amb l’objectiu d’ajudar totes aquelles persones que teniu por d’estimar. Només us vull dir que l’amor va més enllà de les barreres imposades per la societat. Estimar, ens fa lliures!

Anys enrere, quan vaig anar a l’institut, vaig conèixer una nena que es deia Marina amb qui vaig forjar un vincle molt fort. Ens vam fer molt amigues, però al cap d’un temps els meus sentiments havien canviat. Quan la mirava, semblava que havia de tocar el cel i sentia papallones a la panxa.

Després d’anys d’estimar-la entre les ombres, vaig decidir fer un pas endavant i li vaig dir que m’agradava. Encara recordo els seus ulls, oberts com taronges. Es va quedar congelada. Jo no sabia com prendre’m la seva reacció i, després d’un silenci incòmode, amb una veu dolça i prima, em va demanar que m’acostes a ella agafant-me suaument pel canell. Semblava que el cor m’hagués de travessar el pit. Finalment, em va dir que també sentia alguna cosa per mi.

Durant l’estiu ens vam anar veient i vam anar fent algunes activitats juntes. Quedàvem per menjar algun gelat, fèiem sortides a la platja, a la piscina i, fins i tot, algunes sortides amb bicicleta... Després de viure aquestes experiències juntes, vam adonar-nos que ens agradàvem de veritat, així que a finals de l’estiu vam decidir tenir una relació amorosa.

Tot i així, estàvem preocupades perquè passaria quan tornéssim a l’institut, si la gent no s’ho prendria gaire bé i se’n riurien de nosaltres, si algunes persones ens farien suport, si a la família els hi agradaria... Així doncs, vam decidir guardar el secret, fins al punt en què vam veure que començava a ser difícil amagar-nos-en.

Dues setmanes abans de tornar a l’institut, la Marina em va dir que era hora d’explicar a tothom el nostre secret.

Així que vaig reunir els meus pares. No sabia per on començar, però tot i que em va costar força, vaig deixar la por enrere i vaig decidir explicar-los-hi. Els vaig dir que feia temps que els volia dir una cosa i no sabia com... Per això els reunia, per explicar-los ho tranquil·lament... Just

30

6è ARENES Ona Concustell, Abril Oliveras, Clara Renalías i Martina Vallecillos

quan vaig acabar de parlar, van obrir tant els ulls que semblava que els hi haguessin de sortir de les òrbites, però el meu pare em va calmar dient-me que m’acompanyarien i em farien costat sempre que calgués. Es van aixecar, em van fer una abraçada i em van dir que no em preocupés.

El dia del retorn a l’institut, la Marina i jo, ens vam omplir de coratge i ho vam explicar a les nostres amigues, amb qui confiàvem de debò. Primer, es van sorprendre molt, però després ens van dir que no passava res i que no ens tractarien diferent, ja que ens estimaven per com érem i no els importava a qui estiméssim mentre fóssim felices.

El cap de pocs dies, la notícia es va escampar per tota la classe i, com sempre, va haver-hi algú que se’n va riure. Nosaltres ens pensàvem que només serien dos o tres persones, però va ser quasi la meitat de la classe. Hi havia una nena que es deia Clàudia que a part de riure-se’n ens va criticar a les esquenes. En aquell moment ens va molestar molt, però ara entenc que ella se sentia identificada amb nosaltres i encara no ho sabia i, per tant, ens rebutjava.

Després de sortir juntes durant uns mesos, pensava que entre la Marina i jo no hi havia secrets, però un dia la vaig notar diferent. No em parlava tant i no es va asseure amb mi a l’hora de dinar. Això va passar durant uns quants dies fins que vaig veure que passava alguna cosa més.

Vaig decidir anar a parlar amb ella per preguntar-li si havia fet alguna cosa que l’havia molestat. Em va dir que no li passava res, però vaig insistir fins que va dir que ja no sentia res per mi i que no sabia com dir-m’ho. En aquell moment, em vaig quedar de pedra i no vaig saber com reaccionar. Em va dir que no deixaríem de ser amigues però que aquesta relació ja no tenia sentit.

Vaig estar una temporada bastant llarga una mica trista i sentint-me sola fins que vaig arribar a la universitat i tot era diferent: gent nova, amics nous, la carrera dels meus somnis... Trista fins que vaig conèixer una noia que es deia Laura i que amb poc temps es va convertir en la meva millor amiga. M’alegrava els dies i em feia costat sempre que calia. M’ajudava amb treballs de la universitat per poder graduar-me. Em va ajudar a no pensar en

Jocs Florals

tots aquells moments que havien sigut difícils per mi.

Ens vam fer tan amigues que vam decidir anar a viure juntes. Ara visc amb ella i sempre que cal ens ajudem.

Ara, que ja sóc gran, estic fent de mestra d’educació primària. M’agrada treballar amb nens i nenes i un dels aprenentatges que remarco més a l’aula, és la importància que té el respecte i com de malament ho passen les persones que no en reben. Des de la perspectiva, puc explicar la meva història a classe per tal que els meus alumnes comprenguin que el més important és ser feliç amb tu mateix o tu mateixa i estimar a qui vulguis.

El Pau se la va emportar i quan ja era pels afores de la ciutat va sentir una veu que deia: -Demana un desig, demana un desig.

En Pau va pensar que només desitjava tornar a casa. De cop va notar que li pesaven molt les cames i es va adormir.

En canvi en Joan estava flipant en colors! Ell el que veia eren mamuts, camps i boscos immensos...

Estava a la prehistòria!

Però aquelles bones vistes es van enfosquir quan va arribar una tempesta. En Joan va començar a córrer fins que va veure un poblat. No s’ho va pensar dues vegades i va entrar en una cabanya.

Dins de la cabanya més gran hi havia tota la gent del po-

blat espantats per la pluja, i encara es van espantar més quan van veure el Joan amb aquella roba tan rara.

El Joan va veure una pedra igual que la seva al pal del cap de la tribu, en Joan va preguntar si li donaven la pedra, però el cap li va dir...

-Si vols la pedra ens hauràs de sorprendre.

El Joan va mirar dins la motxilla de l’escola, que encara la duia a sobre, i va treure un lot i el va encendre. La tribu es va pensar que era un bruixot i que tenia el sol en aquell aparell. Ràpidament el cap de la tribu li va donar la pedra perquè no els fes mal. De cop i volta va sentir una veu que anava repetint: -Demana un desig, demana un desig....

Quan ja no es veia el poblat en Joan va cridar ben fort: -Vull tornar a casa, vull tornar a casa! I de cop es va adormir.

Quan es van despertar ja era la una de la matinada, estaven estirats al llit i van pensar que tot havia estat un somni.

L’endemà cap dels dos no va comentar res de res perquè es pensaven que si ho explicaven ningú no es creuria la seva història. De ben segur que havia estat un somni!

Però nosaltres sabem que el que va passar aquella nit no era un somni...

31

Jocs Florals

6è ARENES

L’Abdul

32

Nil Casas i Martí Alonso

Jocs Florals

33

Jocs Florals

Poesia 5è NENÚFARS

Júlia Torras, Mariona Suárez i Mar Perramon

Primavera

Vas vestida de flors, quan vens, els camps es vesteixen de colors, la gent collint roses com anissos per sant Jordi, tots feliços.

Comencen a venir les abelles i els mosquits també, voldria poder menjar bé, (maleïts insectes) un tros de meló amb pernil!

34

Jocs Florals

6è ARENES

Fum a tots els llocs

Nil Cabanes, Youssouf Parcerisa

ÉS A LES FÀBRIQUES ÉS AL CARRER I A LES NOSTRES VIDES, PER MALA SORT, TAMBÉ.

CREMEN BOSCOS, CONTAMINEN SELVES, I EL PLANETA EMMALALTEIX MENTRE LA NATURA DESAPAREIX. PERÒ, EL FUM NO ÉS DEL TOT DOLENT, SI NO HI HAGUÉS FUM...

COM SERIA LA PATUM?

35

Jocs Florals

CATEGORIA MIXTA Àlex Canal i Sònia Puyol

Diari des del cor càlid de l’Àfrica Regió Central de Malawi, 1 de novembre de 2 de desembre de 2019: 2019: L’àvia diu que el cel està emprenyat i per això no A casa fa temps que només mengem nsima, unes plou mai, i quan ho fa, ens castiga amb inundacifarinetes de blat de moro que la mare cuina cada ons. Però el Koniba, que va a l’escola de grans, diu vespre, mentre nosaltres ens entretenim jugant a que això no és un càstig del cel, ni de cap déu, que pilota i explicant històries d’aventurers i llegendes és culpa del canvi climàtic. Diu que en altres llocs de por. A vegades, els avis ens expliquen com va del món, lluny de casa nostra, hi ha grans ciutats sobreviure el nostre poblat a les grans inundacions. plenes de cotxes i de fàbriques, i que constantment passen avions com els que veiem passar nosaltres Els carrers eren rius d’aigua marró, la gent s’aferra- algun cop per sobre el poblat. I que això està emva al que quedava de casa seva per no lliscar car- brutant i escalfant l’aire de tot el planeta. Per això rer avall enduts per l’aigua. Unes barcasses com les cada vegada tenim més calor i plou menys. El temps que hi ha al gran llac recorrien el poble aplegant està destirotat i llavors, de cop, plou tan fort que tothom qui trobaven per portar-los a un lloc més ens destrossa les cases i les minses collites que ens segur. queden. Aleshores hem de sortir amb barca, però la pluja ens trenca les barques i n’hem de construir de Jo no he pujat mai en barca. El meu germà gran, el noves un altre cop.

Craig, sí. Se’n va anar a Europa, molt lluny d’aquí, fa uns mesos. No he tornat a veure’l. La mare plora Ara fa mesos que no plou, i el menjar de les collisovint quan treu la seva foto del calaixet. Hi ha gent tes escasseja. Els meus amics i jo comencem a tenir que diu que es va ofegar. Altres diuen que ja és allà. gana. Però l’altre dia, uns quants vam anar amb els Jo crec que està bé, però com que no tenim telefòn nostres pares al gran llac; allà sí que hi ha aigua per no ens por trucar per dir-nos-ho. La mare s’amoina. beure i per regar els horts. El problema és que hem El pare també. I jo el trobo molt a faltar. de caminar molt per arribar-hi. El Koniba diu que el llac està a uns 15 kilòmetres de casa nostra.

Però fa dies que tots estem treballant de valent fins que es pon el sol. En un projecte, diuen. Un projec- Fa un temps van venir uns senyors blancs, d’Europa, te que portarà aigua al poble, però no com un riu allà on diuen que l’aire és brut i on va anar el meu desbocat, com fa cinc anys. Serà un riu dins d’un germà. Vestien amb unes armilles totes iguals i ens tub. van dir que junts podem fer un projecte per portar aigua del llac fins al poblat, dins uns tubs. Els grans van fer una assemblea i van decidir que ho farien, perquè necessitem l’aigua i volem que al poble s’hi

36

Jocs Florals

pugui viure, que la gent jove no se n’hagi d’anar a viure fora. La germana petita del Koniba també va marxar, amb un senyor que va venir a buscar-la amb un cotxe per casar-se amb ella i viure a la ciutat. De vegades ens ve a veure i li demanem si l’ha trucat el meu germà, perquè ella sí que té telèfon, però diu que encara no. Potser el Craig no sap el seu número.

obrint un llarg sot, i enganxant i ficant els tubs a dins, des del llac fins al poble. Els primers dies ens trobàvem que posàvem uns quants tubs i, els que quedaven fora perquè no teníem temps de col·locar-los, el dia següent havien desaparegut. Es veu que algú se’ls enduia de nit. Aleshores vam decidir fer guàrdia per vigilar-los, i sembla que van enxampar el cosí del meu amic James, amb els El cas és que els senyors de les seus col·legues i un cotxe atroarmilles van tornar i apa, som- tinat que tenen, robant els tubs hi, tots mans a l’obra per anar per vendre’ls a la ciutat. Es van

emprenyar molt amb ells i no els hem tornat a veure pel poble.

5 de gener de 2020: L’altre dia em vaig acostar a una de les noies amb armilla i li vaig ensenyar la foto del meu germà, que vaig agafar del calaixet de la mare, per saber si per casualitat havia vist el meu germà allà a Europa. Em va demanar a quina ciutat era; jo no ho sé, crec que volia anar a Londres. Em va explicar

37

Jocs Florals

que ella era d’una altra ciutat, Barcelona, però que i ballar amb la mare i escoltar les històries dels avis i igualment a Londres i a Barcelona hi viu tantíssima les cançons que cantem quan fem festes. gent que és gairebé impossible que s’haguessin trobat, amb ella o els seus companys. Li vaig demanar si allà és on fan el canvi climàtic, em va somriure amb 15 de març de 2020: un punt de tristor als ulls i va assentir amb el cap.

Finalment, a finals de febrer, el gran dia va arribar, Estem acabant el riu entubat, com li diem els nens; l’aigua va rajar a dojo per la font instal•lada al mig ja falta molt poc. El dia que arribi al poble diuen del poble, vam deixar l’aixeta oberta tota la nit i que farem una gran festa i els nens ens podrem ba- vam festejar l’arribada del riu entubat al poble. nyar a la plaça, com fem quan anem al llac. No sé si Va ser molt emocionant. Teníem poc menjar però hi cabrà tanta aigua com al llac, en aquest tub tan vam portar peixos del llac i els vam fer a les brases, prim i llarguíssim que estem construint, però ja tinc eren boníssims!! I les mares van preparar pastissets ganes que sigui el gran dia. amb el que van poder arreplegar del menjar que ens quedava, i amb el sucre que ens van regalar Els de les armilles faran fotos i les publicaran en una els “armilles”. També ens van regalar moltes llavors revista que miraran els habitants d’Europa. Potser per plantar mongetes, cebes, patates, pèsols, tollavors el meu germà ens veu i contacta per fi amb màquets i enciams, i van ensenyar als grans com nosaltres. Tinc tantes ganes de parlar amb ell i ex- s’havien de fer crèixer, i com netejar i cuinar els aliplicar-li tot el que està passant aquí… si tenim ai- ments que ara collim dels horts, per no posar-nos gua i aconseguim bones collites, potser voldrà tor- malalts tan sovint. nar i estarem junts un altre cop.

Però el més important és que ahir la germana del Tot i que jo també vull marxar del poble, perquè Koniba va venir a veure’ns i ens va dir que havia rem’agrada molt anar a escola i el Koniba diu que, si but una trucada del Craig, i que és a Marsella, una continues estudiant, has d’anar a la ciutat, com farà ciutat francesa al costat del mar. Diu que ens troba ell el proper curs, si pot, i després potser més lluny molt a faltar i que té moltes ganes de parlar amb encara. I a mi m’encantaria estudiar, però també nosaltres. Que li ha costat molt arribar a Marsella, m’agrada molt el poble, els amics, el camp, i no em però confia que aviat podrà buscar feina. Ara és a vull ni imaginar la meva mare plorant per mi com un centre de menors i li han donat un mòbil per fa pel meu germà, ni el meu pare tan amoinat. Però trucar. Té menjar, aigua, un llit per dormir i alguns si em compro un telèfon i els en compro a ells i els amics de Malawi i altres països africans. No sap com vaig trucant, crec que no estaran tan preocupats. s’ho farà, però confia que tot anirà bé. La mare es va posar a plorar en sentir això, però ara d’alegria, no Per ara no vull fer tants plans i vull que s’acabi el de tristesa. Tots ens vam abraçar i vam començar a projecte, i banyar-me a la plaça amb els meus amics riure i a plorar amb ella.

38

Jocs Florals

Premi Alba PETIT ROURE T’ he vist néixer.

Et veig créixer.

Et vas fent personeta passeta rere passeta.

Els anys van passant i a poc a poc et vas fent gran.

A l’ hora d anar a dormir m’ agrada poder sentir.

Des de que eres ben petit el teu bona nit.

La teva dolça mirada, una tendra abraçada.

I com a colofó...

El teu bonic petó.

Fet amb tota la teva il•lusió.

Petits bocinets de dolçor.

però sempre ens tindràs.

Tingueu-ho ben present en cada moment.

Tens moltes virtuts i algun o altre petit defecte.

Però és que no hi ha ningú que sigui perfecte.

Cada dia és un aprenentatge en aquest mon sovint tan salvatge.

T’estem ensenyant a ser valent.

Volem que siguis coherent.

Que et sentis valorat, que et sentis respectat, que et sentis estimat per tots els qui tens al teu costat.

Et vull protegir de tot allò que em fa patir.

Tot i que sé que el dolor t’enfortirà I et servirà per a demà.

Ens agrada ensenyar-te a somiar.

També així s’aprèn a volar.

Muntanyes d’imaginació que s’alcen en qualsevol racó.

Has d’aprendre a aixecar el vol, però vull que sàpigues que no estaràs mai sol.

Sempre ens tindràs al costat si algun dia tens una dificultat.

O bé si palpes un moment de soledat.

Si tu ho vols estaràs acompanyat.

Aprèn a viure sempre amb un somriure.

Encara que allò esperat no et sigui atorgat.

I el dia de demà quan la mare i el pare no hi seran, sentiments ens uniran.

Sensacions ens aproparan.

No ens veuràs,

Respecta la diversitat.

Creix i viu amb humilitat.

Ajuda el que tens al costat si té una necessitat.

I valora la llibertat que se t’ha donat per poder decidir el teu propi camí.

39

Quitxalla

Espai natura

L’

A NATURA ÉS UN ESPAI DE VIDA Espill és, des dels seus inicis, una escola projectada i connectada al medi que l’envolta. Aprofitem el nostre entorn per a potenciar la creativitat, la curiositat i l’aprenentatge significatiu i proper en els infants. Aquest curs, després d’un confinament que ens va capgirar a totes, ens vam proposar potenciar al màxim aquest factor tan important i vam incorporar dins l’horari de tota l’etapa educativa d’infantil i primària el que anomenem “Espai Natura”.

L

’Espai Natura l’entenem com un projecte d’escola transversal i global desenvolupat a l’aire lliure en el qual s’aprofita l’entorn natural propi que ens envolta com a aula d’aprenentatge. Les nostres eines són els recursos naturals dels que disposem i tot el que aquests, ens proporcionen.

N

aturalesa, autonomia, confiança, recerca, experimentació i llibertat són eines essencials d’aprenentatge d’aquest nou espai que tant ens ha fet créixer.

Herbaris

“Hort urbà a EI prop de la caseta de la Fanni

”

plantes remeieres i de

medicinals

descobertes al

voltant de l’escola (CM) i recol·lecta

Ungüents,

de plantes per fer preparació d’infusions (CS)

colònies i remeis naturals

Activitats SENSORIALS en L’ENTORN NATURAL 40

“Creació de menjadores “Experimentació

art

d’

amb elements de la

natura (CI)”

d’ocells per facilitar-ne la seva observació ” 5è

Quitxalla

DESCOBERTES

Passejades

“construcció d’HOTELS D’INSECTES I RATPENATS” per acostar la natura a l’escola (EI5 i CS) i

treballs de camp a l’entorn natural

41

Quitxalla LLAR

LLAVORS RACÓ NATURA: LES LLAVORS. CULTIVEM ALLS TENDRES Primerament, vam presentar una cabeça d’alls. La vam tocar, observar, olorar… Però no sabíem del cert què era i vam fer diverses hipòtesis per tal d’esbrinar-ho. Finalment, vàrem descobrir que eren alls! Un cop fet això, la vam desgranar i vam submergir els alls en aigua. SORPRESA! Al cap de poc vam veure com les dents d’all començaven a germinar. Així mateix, vam començar a veure les arrels i a fer prediccions sobre què són i quina és la funció d’aquestes. Un cop fet això, vam clavar les dents d’alls en pals de pinxo per fer així un petit planter.

Cada dos dies, canviàvem l’aigua i vàrem descobrir que els alls en què les seves arrels no tocaven l’aigua es morien. Així doncs, vam observar el seu procés de creixement fins a convertir-se en ALLS TENDRES! A més a més, vam comparar els alls amb altres aliments de característiques semblants com per exemple, una ceba.

Mitjançant aquest projecte hem interactuat amb el model ésser viu (aprenentatge científic). Tot ésser viu té un medi intern i necessita un medi extern per poder sobreviure. La llavor només necessita humitat per germinar.

Necessita hidratar-se per començar el procés de germinació. Un cop ha començat el procés, hi ha altres condicions que determinen el creixement: exposició a la llum, temperatura… I tot aquest procés complex és el que vam poder descobrir i observar. També, hem treballat les maneres de mirar relacionades amb l’aprenentatge científic.

Semblances i diferències: en què s’assemblen i en què es diferencien un all d’una ceba.

Canvi i conservació: què canvia i què es manté durant tot el procés de l’all fins a l’all tendre.

Elements i parts: de què li serveixen les arrels a l’all? Quines parts té un cop ha germinat?

Dins i fora: Com és l’all per dins i per fora? I la ceba?

En definitiva, ens hem acostat al medi natural tot tenint-ne cura.

EI3

ARRELS

42

Els nens i les nenes de la classe de les Arrels (P3) estem descobrint el nostre cos amb el projecte “Com és que el nostre cos té parts toves i parts dures?”. Aquest repte ens ha portat a fer descobertes molt vivencials amb les sessions amb farina, i amb paper de vàter. Quines sensacions més bones hem tingut!

Quina descoberta! Amb llibres, imatges, jocs i cançons, experiències i observacions les Arrels hem anat elaborant una imatge global

del nostre cos que ens ha portat a crear un ninot amb pasta de sal.

Entre tots hem elaborat la massa que ha fet possible la seva creació: mesurar la farina, la sal, l’aigua.

Remenar i amassar la pasta, i finalment pensar com seria el ninot.

El cap en “forma d’esfera”, el tronc gran i les extremitats, braços i cames llargues i més primes. El resultat ha estat genial!

Molt bé Arrels, sou uns bons artistes!

Quitxalla

EI4

CASCADES

LABORATORI CIENTÍC

Al laboratori científic se’ns presenten diversos reptes: –Podem fer sortir les pilotes del cercle sense tocar-les?

Després de provar-ho de diferents maneres aconseguim fer-les sortir amb el vent!

Fem parelles d’objectes que pesin el mateix.

Ens emociona veure que una cosa gran pot fer parella amb una de ben petita!

Ha estat un dia de descobriments!

EI5

PLUGIM

D’aventura a la natura!

Sortida tota l’Etapa Infantil

El divendres 9 d’abril, tota l’Etapa d’Educació Infantil vam fer una sortida a la Selva de l’Aventura. Allà, vàrem fer el recorregut “Camina descalç”, una experiència sensoriomotriu que ens va fer despertar tots els sentits. Vam fer el recorregut descalços, connectant amb moltes de les textures que ens ofereix la natura.

A més, en diferents punts del camí, hi havia impregnades petjades d’animals i elements naturals que podíem explorar i reconèixer amb el tacte.

La part olfactiva no va quedar enrere. Tot un conjunt d’essències ens van acompanyar al llarg del trajecte.

Anàvem olorant i descobrint diferents aromes que hi havia amagades. També, vàrem desenvolupar la part auditiva a través de diferents instruments que simulaven sons de la natura.

En definitiva, vam gaudir d’una genial aventura, envoltats de natura i dels reptes i dels aprenentatges que aquesta ens planteja.

LABORATORI ARTÍSTIC AMB ELS PLUGIM En aquest segon trimestre els Plugim hem iniciat els Laboratoris Artístics amb unes propostes molt engrescadores: - El Dibuix amagat / - Simetries en parella En el DIBUIX AMAGAT es tracta de fer un dibuix amb ceres blanques sobre un paper blanc. Cal tenir molta concentració i imaginació, ja que el que dibuixes no es veu!

Després pintem amb aquarel·les al damunt i… màgia!

Les propostes de SIMETRIA han estat tot un repte.

Després de parlar de la simetria del nostre cos, de les nostres mans, de l’efecte mirall… hem volgut descobrir la simetria amb propostes artístiques: -Com podem seguir el dibuix que ha iniciat el nostre company tot respectant la simetria?

-Les Simetries amb tires de paper també han tingut la seva dificultat, però… hem descobert que doblegant el paper pel mig ens ajudava a trobar aquesta simetria.

Mireu com han quedat les nostres creacions! Esperem que us hagi agradat!

43

Quitxalla

L’experimentació a l’aula dels Pit-roig Els nens i les nenes de la classe dels Pit-roig hem descobert la clorofil•la de les plantes. Hem fet aquest experiment: POSEM FULLES D’ESPINACS AL MORTER, LES PIQUEM AMB LA MÀ DE MORTER. AFEGIM ALCOHOL I VEIEM QUE ES TORNA DE COLOR VERD. COLEM EL LÍQUID EN UN GOT I AGAFEM PAPER ABSORBENT, EL POSEM AL LÍQUID I SORPRESA: ABSORBEIX LA CLOROFIL·LA!!!

Conclusions: - La clorofil·la és un pigment que dona el color verd a les plantes.

- Per poder extreure clorofil•la de qualsevol planta, l’hem de triturar i barrejar amb alcohol.

Ha sigut una activitat molt emocionat de l’Aula de natura!!!

SORT IDA A LA BIBLIOTECA DE L’ATENEU Els nens i les nenes dels Pit-roig i les Guineus vam fer una sortida a la biblioteca de l’Ateneu.

Va ser molt interessant perquè vam conèixer el funcionament d’una biblioteca, ens van explicar contes i després vam gaudir d’una estona de lectura amb uns llibres molt bonics. Un matí FANTÀSTIC!!!!

Ens agradaria tornar-hi!!!!

44

Quitxalla

El grup de les Guineus fem colònia de Romaní!

Una tarda de dimecres, quan fèiem racó de natura a la classe de les Guineus, un dels grups va proposar fer colònia de romaní perquè hi havia romaní en una cistella que ens havia quedat dels ramets de la festa de primavera.

Tenia una olor molt agradable i més d’una guineu va regalar-la algun familiar o el va fer servir per a ell o ella.

Aquesta va ser una vivència agradable a partir d’una proposta del grup que vam poder-ne gaudir tota la classe.

Vam necessitar: romaní recipients per a posar-ho aigua una mica d’alcohol .

Procés: *Havíem d’esmicolar el romaní. *Posar-lo en aigua i alcohol durant 21 dies a sol i serena. *Fer un calendari per a saber quin dia era exactament i... quan ja ho vam tenir preparat... *Vam colar l’aigua de colònia que estava en els recipients. *Cadascú va posar-s’ho en el seu.

SORT IDA A ROCAFORT El divendres 4 de juny, els Pit-Roig i les Guineus vam anar a Rocafort, un poble petit de la comarca del Bages a 30 minuts en autobús de l’escola. Allà ens esperaven la Valentina, l’Àstrid i la Lídia per acompanyar-nos al pati de la ceramista Maria Torruella. Per grupets vàrem anar passant pel seu taller per a fer una figura que era un mussol amb tres terres diferents: blanc, negre i roig. Aquest taller va ser molt constructiu i cadascú va fer servir la seva creativitat per aconseguir unes peces d’art úniques .

Aquesta sortida ens va fer conèixer un indret meravellós i tranquil, vam poder fer de ceramistes per un dia, vam veure un paó reial amb la majestuositat de les seves ales, vam compartir jocs i vivències. Per a nosaltres ha estat un dia fantàstic!

Us animem a anar-hi!

També vam conèixer el castell de Rocafort amb els fonaments de la torre circular i la seva part vertical. Vam arribar per un caminoi ombrívol, ple de vegetació que ens anava endinsant al món antic dels cavallers i a la vida d’altres èpoques passades.

La parada a esmorzar va ser a la sagrera del castell, lloc sagrat de l’església i l’altre grup al parc del poble on hi havia una pista amb gronxadors i d’altres jocs.

Des del castell hi havien bones vistes de la comarca: Montserrat, la muntanya de sal, la serra de l’Obac i darrera d’unes muntanyes del davant, el Montcau.

Vam tenir temps per a visitar l’església per veure les pintures del besavi de la Valentina, de jugar, de dinar i de passar-nos-ho pipa.

45

Quitxalla

Les canyes de 3r: Comunicació i televisió A l’escola sempre busquem la provocació de l’alumnat per cercar nous aprenentatges. Quan parlem de provocació ens referim a despertar aquell interès per a l’aprenentatge a través de la motivació o de l’emoció.

Una de les maneres que hem provocat a l’alumnat ha sigut posant noms a les diferents franges horàries els quals ens suggereixen diversos espais d’aprenentatge. A cicle mitjà tenim el moment de “comunicació i televisió”.

Pretén ser un moment de la setmana pensat per treballar la llengua des d’una vessant més vivencial i per fer possible aquell projecte que com a classe ens proposem.

Durant el primer trimestre, vam estar treballant amb un anunci preciós que es pot visualitzar a les xarxes de l’escola. Aquest anunci el vam voler pen-

46

sar i gravar per remoure consciències i replantejar-nos tots plegats “què faig jo per millorar el món que m’envolta?” A partir d’aquí, vam fer un treball d’escriptura poètica, vam treballar per comissions i ens vam repartir les diferents tasques per tal d’aconseguir gravar l’anunci.

El segon trimestre, ens vam proposar fer un reportatge. Ens agrada posar-nos al paper d’altres persones per tant… res millor que fer de periodistes! Vam decidir fer un reportatge sobre l’aigua: els seus usos, les seves qualitats, el malbaratament, els estats de l’aigua, el cicle de l’aigua, etc.

Gràcies al treball cooperatiu, repartint-nos rols i tasques, informant-nos i visitant el centre de centre de l’aigua, vam aconseguir acabar el nostre reportatge.

Aquest tercer trimestre, pretenem posar-nos les piles i moure un projecte que ens farà bellugar. Tot compartint el gust per la música i les ganes de tenir el recull de cançons que hem anat aprenent, vam decidir fer un CD de classe: un viatge pel curs de les Canyes.

Ja portem unes quantes sessions preparant les cançons, els texts que acompanyaran les cançons, la presentació i tots els apartats que han de formar part del llibret del CD. De mica en mica, va prenent forma i és que amb l’ajuda i les ganes de cada persona de la classe de les Canyes de ben segur que acabarem tenint un resultat preciós ple de bons moments i aprenentatges.

Quitxalla

Tritons (4t) / Taller Gaia: Bioinspira’t!

Gràcies al coneixement, podem crear coses noves i valuoses: indústries, empreses, organitzacions, edificis, productes … Però les creacions que es deriven d’aquest procés no són només materials, sinó que també en podem extreure valuosos intangibles que alhora tenen repercussions en el nostre ecosistema i prou que ho sabem!

Anem anotant descobertes: Els quaderns de camp.

BOCABADATS! Aprenem a mirar, prenem consciència.

Aprenem de la natura:

Al Taller Gaia, els Tritons de 4t, a través de l’observació de la natura, l’equilibri que tenen els ecosistemes, la capacitat de regeneració i resiliència que té el planeta, ens anem quedant meravellats d’aquesta “intel·ligència vital” que ens mostra. Fa goig de veure com s’ho fa la natura per cuidar aquest sistema harmònic que ha perviscut durant 4.000 anys! Això ens ha portat a parlar de la biomimètica, la ciència que estudia a la natura com a font d’inspiració i d’imitació per a resoldre aquells problemes humans que la naturalesa ja ha resolt.

Enginyem “LA CASA PINYA”, un exemple de BIOINSPIRACIÓ que pretén donar solucions sostenibles i innovadores a reptes climàtics que trobem tot imitant la intel· ligència i la lògica de la natura.

Us compartim un petit repte: QUÈ PODEM APRENDRE DE LES PINYES?

“La pinya quan s’asseca obre les escates i així les llavors pesen menys i s’escampen més”.

“Quan fa fred o hi ha molta humitat la pinya es contrau i tanca les escates per protegir les llavors i esperar millors condicions climàtiques”.

Això ens porta a conèixer l’higròmetre i a plantejar-nos les propietats dels materials de la construcció (en aquest cas el material escollit és fusta per tal que sigui porosa i reaccioni a la humitat, com la pinya, que té propietats higroscòpiques). Hem valorat, per exemple, el fet d’utilitzar una climatització més sostenible que la dels aparells d’aire condicionat.

A partir de l’experimentació amb unes pinyes que hem posat en remull, hem descobert que funcionen com a veritables higròmetres naturals…

L’experimentació enfocada a la descoberta, a la cerca de patrons de comportament, ens ajuda a valorar, respectar, comprendre, vincular-nos i estimar la vida.

Què ha passat?

Les escates es contrauen i la pinya que estava oberta queda hermèticament tancada.

47

Quitxalla

Nenúfars (5è): ESPILL BOOM - TV

Els nens i nenes de la classe dels Nenúfars hem volgut investigar sobre el món dels mitjans de comunicació i, de mica en mica, ens hi hem endinsat de ple!

Sabeu que estem creant el nostre propi programa? Es diu ESPILL BOOM TV i el seu contingut és molt divers, ja que hi ha seccions de tota mena, des d’un noticier a una

sèrie, passant per una secció de cuina.

Aquest projecte ha sigut un recorregut que hem traçat al llarg de tot el curs, a partir del qual hem treballat la llengua de manera molt diversa: creant guions, reflexionant sobre les situacions comunicatives originades, cercant informació, emprant la nostra creativitat i habilitat artística en l’elaboració de les caràtules i la música, entre altres.

I, sabeu què és el millor? Doncs que a partir d’aquest projecte tots podem participar i aportar coneixements des del vessant amb què ens sentim més còmodes, tot incentivant els punts forts de cadascú (intel·ligències múltiples de Gardner) i el treball cooperatiu per a arribar a un objectiu compartit.

48

Quitxalla

Arenes de 6è:

HOTEL DE RATPENATS I INSECTES

Dins l’Espai Natura ens vam proposar acostar la fauna a l’escola. Per fer-ho vam trobar un article que ens exposava un munt d’opcions i aquests dos ens van semblar ideals: la construcció d’un hotel d’insectes i d’un hotel de ratpenats. Després d’acordar-ne el disseny i fer-ne una maqueta a escala real hem pogut construir-los! Esperem que molts insectes i ratpenats en puguin gaudir; l’hem creat amb tot el nostre enginy i creativitat!

TALLER DE ROBÒT ICA En el marc de la pregunta “com ens imaginem el futur?” que va sorgir en les converses entre les Arenes, va començar la investigació que ens va portar a navegar entre multitud de temes, i entre ells, els robots. Per entendre el futur calia fer un esforç de mirar el passat i detectar, primer, allò que havia estat un canvi sorprenent i inesperat per a la gent que en aquell moment vivia al món. Molts objectes, transports o canvis socials havien portat a “ser el futur” d’aquella generació i nosaltres ens vam començar a fixar què podia ser el nostre futur que ja formés part del nostre present. Just en aquest precís moment aterrava a Mart el robot Perseverance. No ha pas estat important per ser el primer, sinó per poder retransmetre gairebé en directe allò que succeïa allà on era, tot un gran èxit! D’aquí vam traslladar-nos a conèixer altres tipus de robots amb totes les possibilitats que oferiran en un futur: per a rescats, espionatge, detecció de persones en catàstrofes, d’ús domèstic...

Aleshores, vam tenir la oportunitat de fer un taller de robòtica guiat per l’Aleix i el Pau. En aquest vam rescatar una sèrie de miners que havien quedat atrapats dins unes galeries en un enderroc sobtat. Tot manipulant cooperativament els robots multifuncions dins d’una maqueta gegant i utilitzant les càmeres en directe per veure tot allò que realitzàvem vam localitzar-los! A més, va ser del tot necessari la col·laboració dels diferents robots per ubicar-nos en un espai totalment desconegut. De ben cert que vam aconseguir-ho exitosament!

49

Quitxalla

4a JORNADA ESPORTIVA PAU JORBA

El divendres 11 de juny, hem celebrat la 4a Jornada esportiva Pau Jorba. Un plaer per als participants, una satisfacció per la pràctica esportiva que iguala oportunitats, un record serè i dolç per a la persona que dona nom a la jornada, per en Pau Jorba.

En la cerca de l’oferiment d’oportunitats i en el valor equitatiu de l’esforç físic i l’intel·lectual, l’escola organitza aquesta Jornada Pau Jorba fent incidència en la necessitat d’equilibrar el valor de les diferents habilitats i en la consolidació i continuïtat d’una festa que tanca les activitats físiques del curs.

Per a nosaltres aquesta pràctica esportiva fomenta la salut i l’esforç, alhora que ens permet passar un matí en companyia de totes les persones de l’escola, cosa que aquest curs és d’especial importància ja que les activitats conjuntes han estat molt restringides per les mesures Covid.

En aquesta 4a Jornada Pau Jorba, volem fer un especial esment al fet que aquest és el darrer any que la Teresa Clua, mare d’en Pau, està a l’escola com a mestra. Ella s’acomiada de la seva pràctica educativa però ens deixa un ric bagatge compartit i el compromís de recordar a les persones que ens van saber transmetre allò que els feia il·lusió, en el cas del Pau, l’esport.

50

Quitxalla

51

Quitxalla

Tanquem el curs 2020-21

Després del confinament del darrer trimestre del curs 2019-2020 on s’hi van abocar molts esforços per sobreposar-se al canvi brusc que representà l’aïllament, se’ns presentava un nou curs ple d’incerteses.

L’equip de mestres, però, ens vàrem marcar l’objectiu de restablir, amb criteri i seguretat, al màxim la normalitat.

Adequar un pla d’obertura valorant el millor retorn dels alumnes i habilitar tots els recursos disponibles per mantenir les mesures de seguretat que s’anaven publicant i modificant.

Acordàrem la creació de grups bombolla on restablir la comunicació i relació del grup classe, la centralització dels recursos per cicles per seguir amb facilitat la traçabilitat i les mesures higiènico-sanitàries de seguretat que, val a dir, han estat seguides amb respecte i col·laboració per part de totes les famílies.

A les aules modifiquem aspectes organitzatius per tal que els nois/es gaudeixin d’un curs igual de ric d’oportunitats com qualsevol altre, fem els canvis pertinents:

- Treballem en grup partit en tants moments com és possible o fem docència compartida amb una total inclusió de la diversitat a l’aula.

com en el cas de cicle mitjà. Tot i amb això, aconseguim mantenir el de l’hort.

-Canviem ambients per laboratoris a Ed. Infantil.

-Seguim fent racons a educació infantil i cicle inicial sense perdre aquest recurs organitzatiu.

-Introduïm les Càpsules a cicle superior per tal que davant de qualsevol eventualitat els processos quedin tancats, perquè sigui una barreja d’espais d’aprenentatge i tallers.

-Seguim realitzant laboratori i experimentació a l’aula carretejant eines amunt i avall, però els nois/es es mantenen al seu espai.

-Els projectes ens donen ales i alhora ens centrem en allò que ens interessa: vivim, ens impliquem, aprenem: Com són els llops que surten als contes? Per què no es volen els óssos al Pirineu?

Com és que hi ha nius? Fem un hotel d’insectes i altres a més dels que ja surten en aquesta revista.

-Tots els grups classe van de colònies, fan sortides

i els grans aconsegueixen fer el viatge de final d’etapa.

-Les persones delegades de cada classe fan les seves propostes i les comparteixen mitjançant assemblees telemàtiques amb tota l’escola, tancant així els acords amb la construcció col·lectiva d’un tòtem.

-Les famílies llueixen el seu enginy per organitzar activitats telemàtiques i no perdre el contacte relacional intrafamiliar de diferents nivells.

-Segueixen les reunions telemàtiques del consell escolar i el consell de famílies amb les persones delegades de classe.

-Des del fons cooperatiu es cobreix la despesa

d’una instal·lació d’alçada al pati de dalt. Queda

pendent el tobogan del pati de baix per qüestió pressupostària.

-Tanquem el curs asseguts sota el pi per parlar de com ha anat la muntanya russa que ha estat aquests curs. Al final tots amb un somriure als llavis ens donem les gràcies mútuament. Junts ens n’hem sortit molt saludablement.

- Introduïm l’espai natura a les dues etapes: tallers

i activitats a l’exterior tant al pati com en l’entorn Gràcies a tots i totes per la vostra confiança. Seguim, escolar. sempre hi ha oportunitats que cal aprofitar.

- Modifiquem les característiques d’algun taller, Bon estiu!

52

Quitxalla

l’Espill confinat!

El tercer trimestre del curs 2019-20 serà recordat per sempre més com el trimestre confinat. Ens semblava que fer cinc cèntims, també, d’alguna de les propostes que cada grup va tractar ì compartir-ho amb tota la comunitat podria visibilitzar com l’Espill va entrar a cada casa!

La LLAR

GRÀÀACIES

Una de les activitats que vam proposar des de l’etapa d’Educació Infantil va ser la de crear un Minimón. Els infants i les famílies van recrear petits mons com a espais de joc. En aquest cas, els nens i les nenes van combinar materials naturals, artístics, així com diferents animals per representar diversos escenaris.

Un cop creat el Minimón, hi van jugar. La interacció amb aquest els va permetre realitzar joc simbòlic, jocs d’experimentació i construcció, desenvolupar la psicomotricitat fina, potenciar el pensament lògic-matemàtic, el llenguatge, la creativitat i la imaginació, entre moltes altres coses.

Ens va agradar molt veure com vau gaudir d’aquesta proposta!

EI3

ASANTE

Els Asante érem curiosos de mena i ni el confinament ens va fer perdre les ganes d’investigar manipulant, observant i experimentant.

Durant el confinament els nens i nenes de la classe de P3 ens vam posat en la pell dels investigadors i vam fer tot tipus d’experiments amb grans descobertes.

Tot barrejant colors amb comptagotes sobre peces de sal vam fer grans creacions i ens va encantar desfer els blocs de sal posant a prova tots els sentits.

També vam descobrir que qualsevol material no ens servia per fer un vaixell que flotés. Vam buscar per casa quins materials ens anaven millor per crear el nostre vaixell i vam aconseguir crear uns vaixells preciosos que suraven.

En una videoconferència, vam entomar el repte de fer pasta de sal i vam gaudir experimentant juntament amb els nostres companys i companyes virtualment. Érem molt curiosos i, amb Coronavirus o sense, volíem descobrir com és el món!

https://youtu.be/3RYg5IFkU2g

53

Quitxalla

EI4

SHUKRIYA ENS CONVERTIM EN PERIODISTES Aquests dies, en què estar ben informat és tan important, la Raquel ha tingut un problema... Se li ha trencat el televisor! Com que tampoc pot sortir a comprar el diari, ens hem ocupat nosaltres de mantenir-la informada de les novetats del maleït “bitxo” i de les previsions del temps. Així que durant la setmana ens

hem mantingut atents i atentes a les notícies i n’hem triat una per explicar-li. Entre tots i totes hem creat el nostre propi “TELENOTÍCIES CONFINAT”. Aquí us el deixem perquè us en feu una idea... Oi que som bons i bones periodistes? La Raquel ha estat súper contenta! Per sort, això de la televisió només li ha durat una setmana... Si no, quina feinada haguéssim tingut!

EI5

MIACPA

QUÈ HAUREM DE FER QUAN TORNEM A L’ESCOLA?

DISTANCIA 2mt.

Durant el confinament els Miacpa, els nens i les nenes d’EI5, varen fer diferents propostes relacionades amb les mesures a prendre quan, després del confinament, sortim al carrer o ens trobem amb altres nens.

D’entre un seguit d’imatges, que mostraven accions correctes i altres d’incorrectes, van assenyalar què és el que hem de tenir present quan ens trobem amb altres persones, que no són “els de casa”. Descobrien una nova manera de relacionar-nos!

Després d’aquesta reflexió van dibuixar una de les mesures, la que els agradava més. De tots els dibuixos, es va preparar un petit pòster per posar-lo a l’aula de Primer. La colla dels Miacpa ho tenien clar. Hi ha representades les tres mesures bàsiques: Rentar mans, mascareta i distància.

Que bé! A la nova classe, en la qual s’han retrobat, hi havia “el seu rètol-pòster” amb les imatges que ells i elles han creat. Quins artistes!

54

Quitxalla PRIMER

KIA ORA

Finalment vam veure que el mar Mediterrani és un mar ple de plàstics, coincidint amb la setmana del medi ambient del 5 de juny.

MAR MEDITERRANI: EL PROJECTE CONFINAT DE CICLE INICIAL El tercer trimestre del curs 2019-20 vam tenir clar de començar un projecte obert per a poder-lo treballar des de casa. Les mestres de cicle inicial vam plantejar, setmana rere setmana, les tasques a fer després que els infants plantegessin les seves inquietuds sobre aquest tema.

Vam iniciar el projecte demanant que ens escrivissin dues preguntes que, després de fer un buidatge, estaven relacionades amb els animals i plantes que hi viuen, per què l’aigua del mar és salada?, com es formen les onades?, d’on ve l’aigua del mar?, quants metres de profunditat fa el fons marí?, com es diuen le illes del mar Mediterrani i sobre els vaixells…

https://www.youtube.com/watch?v=bCXYfTv5xpw

Vam situar el mar Mediterrani en el mapa del món i vam descobrir quins eren els països que banya aquest mar.

Vam fer fer diferents experiments PER QUÈ L’AIGUA DEL MAR ÉS SALADA?

https://www.youtube.com/watch?v=S_SaCPa1Zkg

També vam fer un experiment per veure com és que els vaixells pesen molt i no s’enfonsen.

https://youtu.be/L_VPACKHsyA

Quan vam trobar-nos a l’escola, tots els infants coincidien que s’ho havien passat molt bé experimentant, veient vídeos… i van fer-se molt conscients que el MAR MEDITERRANI S’HA DE CUIDAR I PROTEGIR.

De l’11 al 15 de maig, vam oferir uns vídeos per descobrir les illes del Mediterrani i vam proposar un experiment per veure com es produeixen les onades al mar.

La Bruna, la germana del Guim i alumne de 6è, ens va gravar la presentació de la seva recerca, que va fer a segon. El tema era el mar Mediterrani i nosaltres vam aprofitar per escoltar-la, agafar apunts i escriure els aspectes més rellevants de cada apartat. https://youtu.be/X1OaHLvYTtQ

55

Quitxalla SEGON

DANKON

LA CLASSE DE 2n DE PRIMÀRIA ES POSA EN CONTACTE AMB EL CAP DE LA BASE ESPANYOLA A L’ANTÀRTIDA EN PLE CONFINAMENT, EN JORDI FELIPE

Tot va començar quan vam saber que seria el curs RODAMON. Nosaltres ens vam proposar descobrir el fascinant continent de l’Antàrtida.

Vam iniciar el projecte: MISSIÓ L’ANTÀRTIDA. Entre descoberta i descoberta, un bon dia, un nen de la classe, l’Arnau, ens va dir que un familiar seu havia viatjat a l’Antàrtida, aquí se’ns va obrir una finestra, ens podíem posar en contacte amb ell?

Vam poder parlar amb ell i va accedir a venir un dia a la classe: el manresà i científic, Pep Gasol, ens va fascinar amb les seves aventures al continent Antàrtic. Fins i tot, ens va donar el correu d’un científic amic seu, que és el cap de la base espanyola a l’Antàrtida, Jordi Felipe: teníem una colla de preguntes que li volíem fer però va arribar el confinament.

Des de casa, vam posar-nos en contacte amb ell i va participar en una videotrucada de la classe.

Ens va contestar les nostres preguntes i vam descobrir moltíssimes coses com: Hi ha 18 espècies de pingüins a tot el món. Només quatre d’aquestes espècies viuen sempre a l’Antàrtida: el pingüí Emperador, el Corona blanca, l’Adèlia i el Cara blanca. És molt difícil saber el número exacte de pingüins emperador que hi ha a l’Antàrtida. Es fan servir satèl·lits per poder veure les imatges dels pingüins. Podríem dir que aproximadament hi ha mig milió de pingüins emperador. A vegades en una mateixa pingüinera hi poden ha-

56

ver 10.000 pingüins junts això són molts caps juntets i es fa difícil de comptar!!!

Els pingüins emperador viuen el mig del continent i han de fer molts quilòmetres per anar a buscar menjar a la costa. Pot ser que es trenqui el gel, quedin bloquejats i es morin de gana.

On afecta més el canvi climàtic és a la costa. Actualment hi ha unes 100 bases treballant, unes 70-80 són a la Costa. Els científics treballen a la costa perquè és on hi ha els animals i les plantes i perquè és més fàcil d’arribar (hi arriben en vaixell) i perquè al centre només s’hi pot arribar en avió. Es va fonent neu de la vora. Si la temperatura puja 1º o 2º és molt, això vol dir que fa més calor i poden venir plantes, ocells, peixos.... de fora i viure allà; això canvia el paisatge i ho complica tot. Hi ha animals i plantes que necessiten la neu per viure.

I moooltes més coses....

Va ser molt interessant i vam aprendre molt amb el Jordi Felipe, potser ara ja no ens queda cap dubte de l’Antàrtida.

També ens va explicar que actualment no hi ha cap cas de COVID 19 al continent Antàrtic però els preocupa què pot passar a partir d’ara. S’haurà d’anar molt alerta com treballen totes les bases per no introduir-lo.

Algunes famílies van comentar que aquella tarda els seus fills/es no paraven d’explicar les coses que havien descobert de l’Antàrtida.

Moltes Gràcies, Jordi, va ser apassionant escoltar-te!!!!

Quitxalla TERCER

NGIYABONGA

EL FIL VERMELL DELS NGIYABONGA Explica una vella llegenda xinesa que l’Avi de la Lluna, Yuè Xià Lao, lliga un fil vermell al canell de cada infant que neix, un fil que està lligat a molts altres fils, que al seu torn subjecten els canells de totes les persones amb les quals aquest nen està destinat a trobar-se.

Cada nit, tan aviat com es fa fosc, Yuè Xià Lao surt des de la lluna, que és la seva llar, buscant aquelles persones que estan destinades a romandre juntes, i, quan les troba, amb un somriure d’orella a orella uneix els seus canells amb el fil vermell. A mesura que el nadó creix, els fils es van escurçant, acostant cada vegada més a aquelles persones que estan destinades a reunir-se, independentment del moment de les seves vides en què les persones s’hagin de conèixer.

Dues persones connectades pel fil vermell estan destinades a mantenir un vincle sempre, sense que sigui important el temps, el lloc o les circumstàncies. Els poders d’aquesta corda màgica són tant extraordinaris que ja es pot estirar o contreure el fil que mai es podrà trencar.

Pocs dies abans del confinament explicàvem aquesta llegenda a la classe i ens lligàvem com un joc un fil vermell al canell els uns als altres. El fil invisible va romandre entre nosaltres i ens va unir durant aquest temps, teixint vincles i acolorint els nostres jorns. Crec que al canell o al cor sempre el portarem posat. Em va fer una veritable il·lusió veure com algú el mostrava orgullós en les videoconferències.

I us podríem ensenyar mil meravelles que vam fer durant tot aquest temps: balls, receptes de cuina, manualitats precioses, contes, vam participar en un certàmen de lectura, vam fer entrevistes, recerques on-line, vídeos de lectures, textos, jocs, treballs en grup i individuals... Com a mestra, vaig estar molt agraïda a totes les famílies per la seva bona acollida i seguiment de totes les activitats plantejades. En el meu núvol, hi ha la paraula GRÀCIES i una altra que ja us vaig anomenar: INTERSOM! Roser Flotats, classe dels Ngiyabonga.

Però amb aquest fil vam teixir molts vincles també amb les famílies, vincles de suport, cura i amor. Per això vam acabar el curs regalant-los uns preciosos cors com aquests. NGIYABONGA (GRÀCIES) GANÀPIES I BALDUFES! Entre tots vam teixir amb confiança en un temps d’incertesa, unes vivències compartides que ens van fer sentir part d’alguna cosa bonica perquè tots ho vam fer tan bé com vam poder.

57

Quitxalla QUART

KIITOS Aquest final de curs ha sigut ben diferent i el que hem viscut no ens ho esperàvem pas. Tot i així, res ens ha fet perdre les ganes d’aprendre i de seguir creixent, d’una manera diferent, dins l’escola.

Telemàticament, hem continuat treballant el tema de l’alimentació gràcies a la recerca d’informació i conferències amb la Rosa Torres, experta en dietètica i remeis naturals. Vam formular preguntes i gràcies a les respostes que vam anar recollint vam crear un decàleg i un recull de bones pràctiques alimentàries.

que han estat treballant des de primera línia. És per això que un cop fet el muntatge el vam fer arribar a les diferents entitats, associacions, empreses, departaments, etc.

Vam rebre algunes respostes i us les volem compartir: “Hola, Moltes gràcies!!!

Aquests detalls són molt importants per nosaltres, és la nostra feina i la fem de gust però és reconfortant que es posi en valor.

Una abraçada!!

Serveis socials municipals.

També hem après cançons noves que ens han fet ballar i jugar a través de les lletres i els ritmes de les diferents propostes.

Vam participar al concurs de lectura en veu alta, d’una manera totalment diferent! Ens vam haver de gravar des de casa llegint un fragment de text i a partir d’aquí van anar sortint les classificacions.

Vam tenir temps per compartir assemblees virtuals i també en petits grups on cadascú tenia moments per exposar com se sentia, com vivia la situació del moment.

En una videotrucada va sortir una bonica proposta pensant amb tots els arcs de Sant Martí que es dibuixaven per penjar al balcons i als terrats per tal de pensar que “tot anirà bé”. La proposta va ser fer un vídeo recull de dibuixos dels nens i nenes on hi escrivien la paraula GRÀCIES per tal de donar les gràcies a totes aquelles persones

58

“Us donem les gràcies de tot cor, els nens i nenes de Ngiyabonga i Kiitos amb els seus somriures encomanen forces molt necessàries a les persones que estan a peu de la feina de Càritas.

Seguim acompanyant les persones, que a part de les que han patit en la salut, són les que pateixen la pobresa extrema, moltes famílies viuen en habitacions de re-lloguer o cases ocupades, les que tenien feina ara la veuen perillar o l’han perdut directament, les que no tenen papers (que són la majoria de les que acudeixen a Càritas) viuen encara més al marge de la societat mentre s’enfronten a una llei d’estrangeria injusta.

Si algun dia voleu conèixer els programes que ofereix Càritas estem a la vostra disposició.

Amb afecte.

Josefina Farrés Arderiu”

Quitxalla

CINQUÈ

MAHALO

www.artsteps.com/view/5ebe56b41a23554a77872ee9

Els i les Mahalo vam aprofitar el confinament per seguir

la Cleopatra). D’altres de rellevants que havien posat un

investigant i descobrint món. Entre molts jocs i d’altres

granet de sorra per millorar la Pau, com Ghandi o Martin

reptes vam crear un MUSEU VIRTUAL de personatges his-

Luther King. Personatges fantàstics de llengendes i cien-

tòrics del MÓN. Amb ell vam conèixer escriptors i pinto-

tífics que van fer avenços molt rellevants! El voleu veure?

res, personatges polítics i polítiques molt antigues (com

SISÈ

ARIGATO

Tenim l’ESO a quatre passes!

No perdem la tradició de pintar el mur de l’escola!

Per als nois i noies de sisè sempre és una incertesa el pas a secundària i, quan arriba el tercer trimestre, es perceben els primers neguits i les preguntes floreixen en moltes de les seves converses. És per això que, des de l’escola, intentem acompanyar-los en aquest procés tan especial i convidem a els exespilleros que actualment cursen l’ESO en diferents instituts i escoles de secundària a explicar-nos la seva pròpia experiència! Aquest any ho hem hagut de fer de manera confinada amb l’ajuda de les TIC i, en una de les sessions on-line de PROSEL, vam rebre la visita de cinc exespilleros: el Pol, l’Aina, la Berta, la Lucía i la Beth que ens van explicar les sensacions de passar a secundària i van poder resoldre els dubtes de la classe Arigato. Tothom va quedar molt content de l’experiència i va ser una trobada molt profitosa! Els desitgem el millor en aquesta nova etapa!

Moltes de les tradicions que engloben el final de curs es van haver d’adaptar per als nois i noies de sisè d’aquest any. Tot l’equip docent ens les vam idear per tal que, malgrat el confinament, els i les Arigato poguessin gaudir de les seves últimes setmanes a l’etapa de primària! Una de les accions que, any rere any, espera la classe de sisè és la de dissenyar un dibuix i pintar-lo al mur de l’escola. Mitjançant les trobades virtuals, van traçar un dibuix preciós fet amb les aportacions de tots i totes que, amb la desescalada, van poder plasmar al mur de l’escola en petits grups i amb les mesures de seguretat pertinents.

Ha quedat esplèndid! Si passeu per davant de l’Espill, no us el perdeu i feu-hi una ullada!

59

Quitxalla

UNA FESTA DE FI DE CURS UN XIC DIFERENT! La festa de fi de curs sempre és un esdeveniment important a l’Espill! Llum, colors, ballarugues, rialles i foc omplen cada any el pati de la nostra petita escola. Per aquest motiu i, malgrat el confinament que ens envoltava, no vam voler perdre l’ocasió d’acomiadar el curs amb tota la Comunitat que engloba l’Espill i vam celebrar una moguda que, tot i ser diferent, va ser un èxit rotund!

Feixó! L’Instagram de l’escola va treure fum tot el dia compartint les vostres històries seguint la festa confinada!

La cirereta del pastís la va posar el Ricard Canals, exalumne i músic extraordinari que se les va enginyar per a fer un concert en directe on va interpretar peces del seu àlbum personal i d’altres cançons populars com “País petit”, “Compta amb mi”, i la nostra cançó pròpia de l’Espill “Espillero, tu també” fent participar la gent des de casa entonant la melodia o picant de mans.

Durant tot el divendres 19 de juny, últim dia de curs, grans i petits van poder Per arrodonir la festa i, després d’un dia de tantes seguir una festa confinada que es va dur a terme emocions, els i les Arigato ens van sorprendre amb mitjançant les xarxes socials de l’escola, Facebook, un vídeo on cantaven i ballaven la cançó “EscriuInstagram i pàgina web. rem”, de Miqui Núñez, per a acomiadar-se de la seva La festa va començar amb un preciós vídeo cele- trajectòria a l’escola! Molta gent va comentar el víbrant el 40è aniversari de l’Espill on apareixien totes deo desitjant-los sort en la seva nova etapa! aquelles fotografies que famílies i alumnat de l’escoI, si mai heu vingut al fi de curs de l’Espill, sabreu que la ens havien fet arribar mostrant un número 40 de no hi ha festa sense un bon correfoc! Així que l’equip la manera més divertida que se’ls hi acudís. docent se les va empescar per tal que poguéssiu viuDesprés del tret de sortida, durant tot el dia es van re el ball fent un vídeo divertit on els i les mestres dur a terme tallers i activitats adreçades a totes les dansaven des de casa a ritme de la música del coedats, des d’un taller de cuina realitzat pel nostre negut “De vacances” del Correfoc de Manresa! La súper cuiner Agustí Cabanes, a una explicada de proposta es va rebre amb un gran entusiasme i va contes per part de la Montse Roig (mare de l’esco- donar per tancada una festa que, malgrat que era la), una mostra de dibuix feta per l’artista de l’Espill, digital, ens va apropar els uns als altres per tancar l’Elena Aracil, i un taller de maquillatge que, com un curs diferent. no podia ser d’una altra manera, va conduir la Judit

60

Mes3

DES DEL COR DE L’ESPILL: SOU UN REGAL QUE ENS HA FET LA VIDA!

Ser mestra a l’escola demana molt més que treballar-hi. És co-viure, és co-aprendre, és compartir projectes, és somiar junts, atrevir-se a pensar, descobrir que multipliquem sumant, és consolar-se, és recordar plegats, respirar el batecs, celebrar... brodar una vida amb olor d’Espill.

per més i tot, perquè el seu recorregut ha estat més llarg, amb intensitats i colors diferents però MIL GRÀCIES PER TOT COMPANYES I AMIGUES.

Celebrem juntes que hem compartit el goig de treballar de manera cooperativa, en un projecte viu i engrescador. D’una manera o altra sempre hi sereu, tant A finals del curs passat es van jubilar la Joana Guàr- en el somni que hem viscut, dins nostre com dins de dia i la Glòria Espier. Aquest any ho fan la Teresa Clua molts dels infants que heu ajudat a créixer i a desperi l’Elena. I no volem deixar passar l’oportunitat de tar l’alegria d’aprendre durant tot aquest temps. dedicar-los hi unes paraules: Amb enorme goig pel que hem gaudit, amb enorme Fer un comiat col·lectiu segurament no és prou ade- tristesa per perdre-vos com a companyes de treball, quat perquè no parlem de cadascú i això ens ho hau- amb l’esperança que us segueixin brillant els ulls quan reu de perdonar, però segur que podem trobar mots penseu en nosaltres... us diem: “Que tingueu bon camí, que poden ser compartits en aquest sentiment ambi- estimades!” Com en un espill, el vostre reflex segueix valent que ens acompanya en el moment en què mar- dins nostre, sou branques del nostre arbre, sou un rexeu. Des d’aquest lloc visible que és el Sírius, volem gal que ens ha fet la vida! agrair-vos la travessia que hem fet plegades durant tots aquests anys. A cadascúna de vosaltres us volem De l’Equip de persones que formem l’Espill. donar les gràcies per mil i una coses, a algunes potser

61

Famílies

Reconnexió

Carnestoltes confinat Si una cosa ha caracteritzat aquest curt a la gent de l’Espill –mestres, famílies i nens i nenes– ha estat no renunciar a cap de les festes i festetes que celebrem cada any.

I el Carnestoltes no en va ser una excepció.

De la mà de la comissió carnavalera, vam muntar una bona festeta amb l’animador Maneluti (Manel Justícia) que ens va fer ballar de valent.

Però en un Carnestoltes de debò debò, no pot faltar-hi la disfressa, el complement o alguna cosa per ambientar la festa. O sigui que una bona colla de famílies es van animar a fer un antifaç ben natural i primaveral per posar el necessari toc de color.

A principi de curs els representants de les famílies del Consell Escolar vam pensar que enguany era millor posposar la xerrada que cada any duem a terme i substituir-la per alguna activitat que incidís en el que trobàvem més a faltar: el contacte entre tots, poder intercanviar-nos unes paraules sense mascaretes per davant, els infants de diferents grups compartint pati i joc o petar la xerrada el divendres a la tarda un cop acabada l’escola.

Amb aquesta idea, el 27 de novembre vam poder veure’ns per primera vegada tots les cares amb Reconnexió, un joc social virtual creat per l’empresa manresana Cocolisto.

La missió no era fàcil, el capità McFly ens va guiar a les 100 famílies participants per aconseguir ajuntar la flota estel·lar perduda, amb reptes de percepció visual, embarbussaments, lògica... amb l’objectiu que, com a equip, més del 85% de la flota encertés la resposta correcta.

Tot això, amb un temps limitat, va permetre retrobar-nos, dir-nos hola, somriure’ns sense mascaretes, entre TOTES les famílies de l’escola i TOT l’equip de mestres que va participar en l’activitat.

En resum, va ser una molt bona activitat de cohesió familiar, ben valorada per les famílies, en què vam passar una estona molt agradable i entretinguda!

62

I ben engalanats per a l’ocasió, puntuals i preparats, una cinquantena de famílies ens vam posar davant la pantalla tan amples com vam poder, i al ritme de música de tot tipus, el fantàstic Maneluti ens va fer ballar divertides coreografies. I entre ball i ball, per acabar-ho d’amanir, corrents a buscar algun objecte per fer més ambient.

Va ser una hora de ballaruga intensa i divertida, ben disfrutada i viscuda. No va ser com anar a fer la rua, no vam poder compartir les divertides estones de preparar disfresses (amb aquells moments “màgics” de no saber si hi haurà prou material per als apuntats a darrera hora), però no ens ho vam deixar perdre i ho vam gaudir intensament.

Segur que l’any vinent podrem tornar a sortir al carrer a fer gresca ben disfressats i engalanats.

Escola l’Espill / T. 93 877 31 19 / escola-espill@xtec.cat / www.escolaespill.cat