SIRIUS 64

ESCOLA L’ESPILL / Núm. 64, juny del 2018 - Digital11

La imatge frase

2

Què hi ha?

Sumari: què hi ha? ......................................................................................... 3 Editorial ............................................................................................................. 4 La Bibli

Recomanacions............................................................................... 8

Lectures artístiques per aquest estiu..................................... 12

La biblioteca de l’Espill es mou ............................................... 14

Ens visita Joan de Déu Prats ..................................................... 16 Jocs Florals....................................................................................................... 18 Quitxalla

Premis Baldiri Reixac “Vetes i Fils” ............................................ 48

Concurs Artmat ............................................................................. 49 Passa’t-ho bé .................................................................................................. 50

3

l’editorial

Compartir paraules L’escriptura com a objecte de creació. Parlem de fer tuits, whatsapps o de novel·la o poesia? Perquè escriure ho és tot, també els post-it que pengem a la nevera.

D’altra banda, com descriure l’art de narrar en una pàgina? Com fer-ho de manera fàcil quan escriure fàcil és difícil? Així i tot, què és escriure per a cadascú, per a tu o per a mi? Cadascú disposa d’un univers d’imatges úniques, així com d’emocions, gustos i punts de vista personals.

Començo per algun lloc. Entenc que escriure és fer-nos entendre clarament vehiculant idees i conceptes. És compartir escenaris i imatges amb el lectors. Abans, però, s’han d’ordenar aquestes idees i estructurar el text. Utilitzar les paraules justes i tenir cura de la presentació. Revisar-lo de dalt a baix al cap d’uns dies. Posar-lo en remull com el bacallà perquè es dessali. I, rellegint-lo novament, trobem coses no apreciades el dia que el donàvem per bo.

Qualsevol escrit necessita ingredients, com la cuina de l’àvia necessita passar hores al foc fins que fer xup-xup. I també requereix una forma, igual com ho és servir els plats cuinats en tovalles de color d’olor de poma. Persuadir amb l’aroma i el bon gust és del que es tracta. I és que la forma i el fons han d’anar junts (Flaubert: “La forma és la carn del pensament”).

Darrere l’escriptura ha d’haver-hi treball. Deia Baudelaire que “La inspiració, millor que t’agafi treballant”. No costaria tant d’escriure si no calgués pensar tant abans. L’escriptor ha de ser disciplinat i escriure a diari, encara que no en tingui ganes. I no llençar res del que hagi escrit. Dins de la carpeta al word “Retalls i residus” tot és aprofitable. Si no ho és per a l’escrit que està fent, ho serà per a un altre que comenci un proper dia. Utilitzar les tisores és fer un pacte amb les imperfeccions i aprendre a ser humil i tolerant.

La sensibilitat és innata, però hi ha tècniques que poden ajudar a adquirir-la o a edificar més bé els textos. Llegir molt i escriure, aquesta és la base. El pianista prou que fa dits per ser un virtuós, i l’atleta prou que s’exigeix en els entrenaments per estar en forma. Per tant, si les emocions no surten, cal anar-les a buscar. Tot comença per un primer pas i, a continuació, en fas mil. I procurar escriure com la ballarina que dansa i que sembla que no noti l’esforç. Fent-ho fàcil i, en aparença simple, el lector/a t’ho agraeix.

4

l’editorial

Escriure és una manera de concentrar-se en el moment present en què s’escriu i és un record per al futur. Reviure. La realitat ens ve de fora a dins, i l’escriptor la fa passar de dins a fora, fins a arribar als lectors amb qui compartirà sentiments.

que, petits i grans, a tots ens entren al cap tots els dies. Explicar aniversaris, construir històries, jugar i i remenar paraules. Un joc de provatures en què moltes combinacions són possibles, inclòs el foment de la il•lusió, la voluntat i la paciència, prou preuada i cada vegada més escassa. Ve a ser com cosir paraules, semblantment a Pares i mares: estimuleu la il·lusió als vostres fills. fer vestidet pintat sobre teixit de paper i pintat Feu-los sovint la punxa al llapis o canvieu-los el amb els colors que a un o una més li agraden. tòner de la impressora. Animeu-los a estripar fulls fins que en resulti un de millor. Ajudeu-los Textos que pertoquin a cada edat, perquè “els a descobrir amb mirada lateral aquelles coses humans som animals de paraules”. I, en definique no es veuen a primera vista. Com el fotògraf tiva, serà bo incentivar els infants, perquè com que cerca imatges i ja les enquadra mentalment més gent escriguem, més dignificarem la nostra abans de prémer l’obturador. estimada llengua, amb el silenci de les paraules.

Un dietari és bo per a moltes coses, entre d’altres, per agafar un estil, i perquè no se’ns escapin les idees dins l’oceà de milers pensaments

Jaume Bonvehí Arumí

5

La Bibli

Recomanacions llibres LLAR D’INFANTS: GARGOTS TÍTOL: T’estimo (quasi sempre) POP UP TEXT: Anna Llenas, 2017 EDITORIAL: Grup Editorial 62, s.l.u COL·LECCIÓ: La Lluna de Paper SÍNTESI DEL LLIBRE: En Lolo i la Rita, els protagonistes de la història, són molt diferents i aquest fet, a vegades, els molesta. Tot i això, al final del conte es pot analitzar com acaben veient les diferències com a positives, fins al punt d’entendre i sentir el màgic efecte dels pols oposats. De manera que, en el present conte, es posa en relleu la importància de construir les relacions interpersonals des del respecte i l’acceptació a la diversitat. Tot un treball d’educació en valors.

P3: ESQUITXOS TÍTOL: Animals gegants salvatges TEXT: Marie Greenwood DISSENY: Polly Appleton IL·LUSTRACIONS: Peter Minister EDITORIAL: Cruïlla SÍNTESI DEL LLIBRE: Endinsa’t al territori dels animals gegants salvatges i coneixeràs algunes de les criatures més grosses de la terra.

Als Esquitxos ens agraden molt els animals i també els llibres on hi surten fotografies d’animals molt i molt grans!

Així doncs, ens ha encantat aquest llibre que ens ha recomanat un company de la classe.

A cada pàgina hi ha informació específica i curiosa de cada animal i a més es desplega per deixar-nos veure una gran bèstia. És un gran llibre. Us el recomanem!

6

La Bibli P4: BARREGES TÍTOL: Sant Jordi a la cova del drac TEXT: Vivim del cuentu IL·LUSTRACIONS: Rocio Bonilla EDITORIAL: Baula COL·LECCIÓ: Contes desexplicats SÍNTESI DEL LLIBRE: Cavallers porucs, princeses valentes, dracs que no són el que semblen... Un conte que capgira la història tradicional per una aventura renovada. Tot comença com sempre... un poble atemorit, un drac malvat que treu foc pels queixals, però tot d’una... tot pot canviar i res és el que sembla. Un relat ple de sorpreses i molt d’humor!

P5: AQUAREL·LES TÍTOL: El coala que va baixar de l’arbre TEXT: Bright, R. IL·LUSTRACIONS: Field, J. EDITORIAL: Baula SÍNTESI DEL LLIBRE: En Kevin és un coala molt poruc. No es mou mai del seu arbre i li agrada que tot continuï exactament igual. Però quan un dia arriba un fet imprevist, descobreix que la vida pot ser variada i meravellosa. És un conte que va molt bé per ajudar aquells nens i nenes que els preocupen massa els canvis.

Bona lectura!

7

La Bibli

1r: ESCULTORS I ESCULTORES TÍTOL: Om TEXT: Ma Isabel Sánchez IL·LUSTRADOR: Albert Arrayás EDITORIAL: Alba SÍNTESI DEL LLIBRE: Estem molt motivats per llegir “els Geronomo Stilton” i el dia del llibre sota el braç, vam triar El gran llibre del regne de la fantasia, però és un llibre molt gruixut amb moltes aventures per llegir que anirem descobrint de mica en mica.

El dia dels Jocs Florals, vam tenir un gran regal per haver treballat tan bé el conte i el còmic durant el segon trimestre: uns llibres que tindrem a la biblioteca de classe i podrem anar llegint.

Hem decidit que us podria agradar aquest: OM és el llibre que us volem recomanar i va d’ un nen que descobreix un món salvatge ple d’animals increïbles: lleons, tortugues, aranyes, dofins, mussols i fins i tot dracs. Aquestes són les criatures que s’amaguen darrere de cada postura de ioga.

Esperem que gaudiu de les il·lustracions i també dels secrets del ioga!!!!

2n: PINTORS I PINTORES TÍTOL: Super poderes TEXT: Susanna Isern EDITORIAL: Flamboyant SÍNTESI DEL LLIBRE: El ball, la lectura, l’humor, la creativitat, l’agilitat, les matemàtiques...

Tots tenim algun SUPERPODER increïble!

Un SUPERPODER que ens converteix en persones úniques i irrepetibles.

QUIN ÉS EL TEU?

8

La Bibli

3r: ACTORS I ACTRIUS TÍTOL: Contes de Bona nit per a nenes rebels 2.

TEXT: Francesca Cavallo i Elena Favilli EDITORIAL: Estrella polar SÍNTESI DEL LLIBRE: “Hi havia una vegada unes altres cent dones que van canviar el món... Aquestes són les seves històries”.

De Beyoncé a Madonna; de Rigoberta Menchú a Nefertiti; aquest llibre narra les vides de cent dones extraordinàries i compta amb les il·lustracions de les cinquanta artistes més importants de tot el món.

Cent nous exemples de determinació i valentia per a les que somien en gran. Cent noves raons per canviar el món. Aquest llibre demostra a les nenes que poden ser el que elles vulguin.

Aquest és el segon volum d’un recull de contes de bona nit per a totes aquelles persones i personetes que els agradi conèixer qui és qui o qui va ser qui. Moltes de les protagonistes (totes dones) encara estan vives i ens ajuden a veure la feina que estan fent avui dia.

A la nostra classe diverses nenes i cap nen han portat aquests llibres. Per això el volem recomanar ja que als nens també els pot agradar saber coses de les dones que fan història.

Ens ha agradat perquè ajuda visualitzar les dones com a persones i no com a “floreros”. En el primer volum hi surt la vida de diverses dones que donen nom als ESPAIS que hem fet aquest curs i ens ha agradat trobar-hi la seva vida escrita com un conte.

Ves a saber si un dia una de nosaltres...!

9

La Bibli

4t: COMEDIANTS TÍTOL: Diari d’una penjada 9-Diari d’una penjada 10 TEXT: Rachel Renée Ruseell EDITORIAL: Estrella Polar COL·LECCIÓ: Diari d’una penjada SÍNTESI DEL LLIBRE: Les modes envaeixen tots els camps: roba, alimentació, fins i tot la lectura.

Fan servir molts mitjans i estratègies: una “estètica”, un llenguatge, una manera de fer, de comportar-se. Entra pels ulls! Aquí tenim tot un seguit de llibres que compleixen tots aquests paràmetres. És així com en el picnics de llibres de la classe, la invasió va ser aclaparadora: Diaris d’una penjada, Futbolissims, Stilton... Per tant, les recomanacions s’han quedat en aquest terreny: dos diaris i un Sitlton, el de La Màgica nit dels Elfs.

Aquí teniu uns llibres visualment atractius, amb un llenguatge fàcil, amb tocs d’aventura, amb situacions quotidianes emmarcades en una edat superior a la que pertoca a 3r i 4t.

La seva auotra, Rachel Renée, ha trobat una beta que li permet fer volar la seva imaginació i recrea un món adolescent actual, que enganxa.

Ella és advocada i diu que prefereix escriure llibres per a adolescents que no pas expedients legals.

Doncs aquí els teniu. És la nostra recomanació. Seguim la moda!

5è: CINEASTES TÍTOL: Warriors, El bosc dels secrets TEXT: Erin Hunter EDITORIAL: la Galera COL.LECCIÓ: Warriors “Gats guerrers” SÍNTESI DEL LLIBRE: El llibre de Warriors, El bosc dels secrets és el tercer llibre de la col·lecció de Warriors, “Gats guerrers”. La col·lecció conté un total de 15 llibres.

Els protagonistes de la saga són gats salvatges que es troben units per clans (n’hi ha quatre en total). Aquests, estan obligats a combatre ferotgement pel menjar i el territori.

En cada llibre de la saga hi apareixen diferents personatges, tots ells amb ca10 i interessos molt diferents, però ràcters

tots marcats per l’impuls i la necessitat de sobreviure.

En aquest quart llibre de l’entrega els quatre clans estan a punt d’entrar en guerra. Després de l’atac del clan de l’ombra, el clan del tro es refà a poc a poc i en Cor de Foc és nomenat Lloctinent del clan del Tro. Però bé, no volem avançar esdeveniments.

Creiem que a qui li agradi molt llegir, les batalles campals i l’adrenalina, aquest és el seu llibre.

La Bibli 6è: GRAFFITIS TÍTOL: Cuentos de buenas noches para niñas rebeldes TEXT: Elena Favilli EDITORIAL: Editorial Planeta S.A COL·LECCIÓ: Destino SÍNTESI DEL LLIBRE: De Frida Kalo a Jane Goodall, de Coco Chanel a Nina Simone, de les germanes Bronte a Marie Curie.

Aquests contes per abans d’anar a dormir, no estan protagonitzats per princeses, sinó per dones reals que han canviat el nostre món.

Científiques, astronautes, aixecadores de peses, jutgesses, xefs...

Exemples de determinació i de superació de dones que aspiren a tot. Personalment, el recomano a aquelles persones lluitadores i somiadores.

USEE: CREATIUS TÍTOL: Martí AUTOR: Alaine Agirre IL·LUSTRADORA: Maite Gurrutxaga EDITORIAL: La Topera SÍNTESI DEL LLIBRE: “El Martí és el meu millor amic. Però ell no és com els altres. O això és el que diuen els altres. Li agrada menjar maduixes, però pel nas. Li encanta vestir camises, però amb tots els botons ben cordats. I atrapar insectes al pati, per guardar-se’ls a les butxaques. I les croquetes, les menja de nou en nou, ni una més ni una menys”.

Martí és un llibre emotiu que parla de l’amistat de veritat i de les diferències.

ASP: IMAGINATIUS TÍTOL: L’elmer TEXT: David Mckee EDITORIAL: Beascoa SÍNTESI DEL LLIBRE: Hi havia una vegada un ramat d’elefants. Hi havia elefants joves, vells, alts, grassos i prims. Elefants així i aixà, tots diferents, però tots feliços i tots del mateix color. Tots menys un: l’Elmer. L’Elmer era diferent, era de tots colors. A l’Elmer

això el tenia preocupat i va fer tots els possibles per a poder-se assemblar als altres elefants. Però, finalment, s’adona que ser diferent també és bonic.

Un conte amb unes il·lustracions precioses que tracta la diferència amb tendresa i simpatia.

11

La Bibli

Lectures artístiques per aquest estiu TÍTOL: Vincent Van Gogh y los colores del viento.

AUTOR/IL·LUSTRACIONS: Chiara Lossani i Octavia Monaco EDITORIAL: Ed. Laberinto.

SÍNTESI DEL LLIBRE: Biografía il·lustrada del pintor holandés Vincent Van Gogh. A través de reflexions que l’artista compartia amb el seu germà, es dona a conèixer la manera tan peculiar que tenia de percebre el món. Els seus quadres eren un reflexe fidel de les seves emocions, a vegades contradictòries, nostàlgiques i fins i tot irracionals.

TÍTOL: . Iggy peck architect.

AUTOR: Andrea Beaty EDITORIAL: Ed. Hachette uk.

SÍNTESI DEL LLIBRE: Iggy Peck has been building fabulous creations since he was two. His parents are proud of their son, though sometimes surprised by some of Iggy’s more inventive creations (like the tower he built out of used diapers). When a new second grade teacher declares her dislike of architecture, Iggy faces a challenge. He loves building too much to give it up!

TÍTOL: . Mis primeros cuadros.

AUTOR: Marie Sellier EDITORIAL: Ed. Oceano.

12

SÍNTESI DEL LLIBRE: ¿Un gato? ¿Una sonrisa? ¿Un pueblo que duerme? ¿Una obra de arte?

Mira por los agujeros y descubre lo que hay detrás.

TÍTOL: . Sóc un artista.

AUTOR: Marta Altes EDITORIAL: Ed. Blackie books.

El llibre perfecte per a tots els nens i nenes que gaudeixen fent art.

La Bibli

TÍTOL: Arte en acción.

AUTOR: Maja Pitamic EDITORIAL: Ed. Acanto

Para acercar a los niños al mundo del arte con proyectos creativos inspirados en obras maestras.

TÍTOL: Iaia, para de fer fotos!

AUTOR: Ilan Brenman EDITORIAL: Ed. Baula

La meva àvia no se separa ni un segon de la seva càmera i jo em passo la vida dient-li: IAIA, PARA DE FER FOTOS! TÍTOL: Cómo ser un explorador del mundo.

AUTOR: K. Smith EDITORIAL: Ed. Fondo de cultura econòmica de España.

SÍNTESI DEL LLIBRE: El mundo está ahí, lleno de secretos: no pases por él como si nada. Este es uno de los mensajes que llega con más fuerza a través de este libro que nos propone maneras de estar en el mundo de una forma activa y creativa. Útil e inútil pero sobre todo alegre.

TÍTOL: A garabatear AUTOR: Herve Tullet EDITORIAL: Ed. Planeta

¡A garabatear!

TÍTOL: Colores AUTOR: Herve Tullet EDITORIAL: Ed. Kokinos

TÍTOL: Mi primer libro de arte AUTOR: Rosie Dickins y Sarah Courtauld EDITORIAL: Ed. Usborne

13

La Bibli

La Biblioteca de l’Espill es mou!

Durant aquest curs 2017-2018 s’ha dut a terme una sèrie de tasques per actualitzar la Biblioteca de l'escola i diverses activitats per reforçar el Pla Lector.

La Biblioteca és un espai molt important. Des de la Comissió de Biblioteca es treballa per aconseguir que sigui un lloc on els infants s'hi trobin a gust i tinguin a l'abast tot tipus de lectures, amb una ambientació atractiva i engrescadora.

A finals del curs passat l’equip docent vam creure necessari rebre l’assessorament d’un professional com és l’Enric Queralt per concretar què calia millorar i/o modificar per actualitzar el Pla Lector de l’escola.

MANS A LA FEINA!

• Assessorament de la Lissette Castillo, mare de l’escola i bibliotecària (de la Biblioteca del Casino), per definir les primeres actuacions d’esporga de contes infantils i llibres i reubicació de col· leccions a les postades.

• Renovar l’ etiquetatge malmès del llom dels llibres i col·locar-lo en sentit vertical per normalitzar-ne la senyalització d'aquests.

• Des del mes de febrer de 2016 fins ara s’han donat d’alta 1.201 exemplars i de baixa 1.029. També hem començat a informatitzar el registre de la Biblioteca, la qual cosa ens facilitarà qualsevol consulta respecte al fons bibliotecari, actualment de 4.563 exemplars.

• Reubicar i facilitar la visualització dels exemplars segons l'àrea temàtica a què pertanyen; emocions, poesia, castellà, anglès, música, matemàtiques, còmics... amb rètols.

• Fer atractiva la biblioteca en l’aspecte visual i estètic per ferla més propera als infants: organitzar amb calaixeres per facilitar l'accés als més menuts i confeccionar una flor que ens mostri en tot moment la coloració per àrees seguint el CDU (Codi Decimal Universal).

14

La Bibli

• Unificar les biblioteques d’aula per fer acollidor l’espai de lectura. (Totes les aules tenen els mateixos rètols identificadors del racó de lectura). Des d’aquest curs s’ha instaurat mitja hora de lectura cada dia a primera hora del mati, a tots els nivells.

• Ambientar la biblioteca, (cada mes i mig més o menys), amb petites mostres monogràfiques seguint el tema general del curs, enguany: Art. Pintures de Vincent Van Gogh, obres d’arquitectes de diferents èpoques d’arreu del món, mostra d'il·lustradors de contes, escultures de diversos artistes al llarg de la història, petita història de l’evolució de la fotografia... entre d’altres.

ACCIONS QUE S’HAN DUT A TERME FINS ARA • Seguim amb les Maletes Viatgeres (activitat que agrada molt a les famílies) les quals passegen per les cases de tots els nens i nenes d’Educació Infantil oferint 7 contes, un per cada dia de la setmana.

• Padrins de lectura; els nens de 5è i 6è continuen fent de padrins de lectura dels nens i nenes de P5 i 1r.

• Biblioteca: els grups de 2n-3r i 4t continuen fent lectura en l’espai de Biblioteca.

• Préstec: a partir de 4t i fins a 6è funciona el servei de préstec de llibres de la Biblioteca de l’Escola.

• Autors a l’Escola: cada anys venen diferents autors a la nostra escola, convidats des de Cicle Inicial i Cicle Mitjà.

Acostumen a venir en Ricardo Alcàntara i en Joan de Déu Prats amb les classes de 1r i 2n i també ve l’ Anna Mansso i l’Eulàlia Canals (entre d’altres) a 3r i 4t.

• MARC (Mestres Àvies Recopiladores de Contes): ha estat el segon any que hem desenvolupat aquesta activitat a l'escola i és realment emotiu quan les avies ens venen a explicar contes. Durant un matí tots els nivells reben la visita d'una àvia que els explica histories precioses...

• Bibliomenjador: una activitat que es du a terme un dia a la setmana de 14 h-15 h per als nens i nenes que es queden a dinar. Una persona voluntària de la Comissió de Biblioteca organitza diferents propostes. En serien un exemple: representació de contes clàssics, joc del memori de contes, passa la paraula, pintar i decorar el mural ubicat al pati, contacontes, lectura lliure... entre d’altres.

15

La Bibli

Ens visita Joan de Déu Prats Li agrada explicar històries que facin pensar i gaudeix veient que té molts lectors i lectores a les escoles.

Primer i segon van preparar-se unes preguntes que, molt amablement, va anar contestant. Li vam demanar pel títol del llibre, quins plats sap cuinar... del llibre i també li van demanar d’on li ve la inspiració, quants llibres havia escrit...

El passat divendres 27 d’abril vam compartir una gran experiència amb l’escriptor Joan de Déu Prats que és un cuiner de les paraules. Ell va escriure Fricandó, el llibre que vam llegir les vacances de Setmana Santa.

Ens va explicar que de petit volia ser un superheroi però de seguida va veure que era difícil; aleshores va descobrir que tenia el poder d’inventar-se històries i que li agradaria canviar el món a través dels seus llibres.

“Primer i segon van

preparar-se unes preguntes que, molt amablement, va anar contestant. Li vam demanar pel títol del llibre, quins plats sap cuinar... “

16

A través del llibre, ens hem plantejat què ens agradaria ser de grans i també hem conegut algunes expressions i frases fetes pròpies de la nostra llengua. Fruit d’aquest treball hem elaborat un petit recull de totes aquestes reflexions.

Tot plegat va fer que anéssim descobrint que és important llegir i escriure!!!

Gràcies Joan, amb tu hem descobert un món màgic que és acostar-nos a la lectura i hem vist que els escriptors/es són persones com nosaltres!!!

La Bibli

Eulàlia Canal “Vaig desitjar veure quin era el teu somni, què et feia feliç”.

1. Per què has triat fer aquest llibre amb cartes?

M’agrada la idea de les cartes. Enviar un missatge i haver d’esperar que t’arribi la resposta... té emoció.

Escriure cartes pel cargol és la manera que ell troba per expressar les coses. Fer una carta penso que és una manera d’ordenar, de pensar amb més claredat…

Pots dir coses d’una altra manera i expressar-les “més enllà”. Esperar una carta, una resposta amb un espai de temps enmig, és gratificant.

Hi ha coses que quan les has d’escriure, les penses més bé i les dius millor.

2. Com vares escollir els personatges de llibre?

Cada animal té les seves característiques i jo volia que hi sortissin personatges diferents, com les persones d’aquesta història que me la va inspirar el meu fill.

Per exemple m’interessava reflectir el paper de “xuleres” que té el camaleó i que sol existir gairebé sempre dins dels grups. Quan li vaig llegir al meu fill, em va dir: “Em fa ràbia el camaleó! És com un nen de la meva classe!”. D’alguna manera busco personalitats que t’hi puguis identificar o trobar lligams amb les teves vivències.

3. Per què el caragol és el protagonista?

El vaig triar perquè tots els nens i nenes en un moment o altre poden viure el sentiment de soledat que expressa el caragol. Sovint cadascú està ficat en les seves coses i és difícil fer-se entendre…

Sí, jo també ho he sentit algunes vegades. Era la petita de quatre germans, els pares treballaven i jo em passava moltes hores sola.

4. D’on has tret el color “esticofèsdeltot”? Com te l’imagines? És una paraula inventada. Us ha agradat? Potser... vermell...

5. Per què el mestre Popòtam era tipàtic?

Fixa’t que “semblava” antipàtic perquè en realitat quan canvia d’ambient es comporta diferent. S’ha de donar oportunitats a les persones per mostrar-se com són.

Miro de que els personatges puguin resoldre el conflictes que els sorgeixen. En aquesta història els problemes es solucionen compartint-los i parlant.

6. Com seria el llapis d’un caragol?

Segurament seria molt bavós oi?

7. Quin és el llibre que t’ha agradat més d’escriure?

Tots tenen la seva història. Tots m’han agradat. Cada llibre és únic i especial.

8. Perquè t’agrada tan escriure?

El que més m’agrada del fet d’escriure és inventar i també invento paraules. De fet, escriure és jugar amb les paraules.

Procuro donar als personatges alguna característica amb el llenguatge. Per exemple a les Set dents de Palangana la bruixa parla d’una manera especial i diu coses com “supertàstic…”.

A casa hi havia llibres. De petita llegia molt i sempre pensava: m’agradaria escriure algun dia una cosa tan bonica com aquesta!

Escric per no oblidar perquè és una manera de recordar sempre allò que has viscut.

Quan els meus fills eren petits els explicava contes que inventava i vaig pensar que els podria publicar.

Quan començo una història, de vegades se’m gira i va cap on no havia pensat en un principi i em sorprèn. Aquest fet és el que més m’emociona.

9. D’on et ve la imaginació per escriure?

Em ve de tot arreu, observant, escoltant, estant atenta a la vida... Comences a estirar el fil i ...Quan escrius hi ha un temps que jo anomeno “El temps invisible” que és el que dediques a desenvolupar aquesta història dins del cap.

Eulàlia, et volem dir que...

Ens ha agradat molt llegir les cartes que es feien els personatges entre ells. Hem parlat de les diferents maneres de ser i fer, de com es poden arreglar els conflictes, del que son els prejudicis (per exemple, sobre el mestre popòtam...).

De la importància de saber què pensa i que necessita l’altre (saber que al caragol li agraden les maduixes o que al mestre Popòtam li agrada l’aigua, que el color preferit de l’altre és el verd eucaliptus...) de posar l’altre en situació còmoda per treure el millor d’ell mateix, de com enyores un amic quan és lluny.

Hi hem trobat paraules i expressions molt boniques i divertides que ens han fet somriure i pensar.

GRÀCIES PER TOT !!!

TROBADA 14-5-2018 Actors i Actrius(3r) i Comediants (4t)

17

Jocs Florals

P4 BARREGES

Núria Hurtado, Valentina Álvarez, Valentina Puig, Olau Mauri, Carlota Galván i Guim Pérez

L’Hort del Porquet VET AQUÍ QUE HI HAVIA UN PORQUET QUE ESTAVA CONSTRUINT UN HORT. CANSAT DE TANT TREBALLAR, EL PORQUET SE’N VA ANAR A DINAR A CASA.

PER L’HORT VA PASSAR LA CAPUTXETA BLAVA I VA VEURE UNS TOMÀQUETS QUE LI VAN FER VENIR MOLTA GANA. LA CAPUTXETA SE’LS VOLIA MENJAR PERÒ L’HORT ESTAVA TANCAT AMB CLAU.

LA CAPUTXETA VA ANAR A VEURE LA SEVA AMIGA LA PRINCESA I LI VA DEMANAR QUE LI DEIXÉS UNA ESCALA.

18

AMB L’ESCALA ES VA ENFILAR PER LA PARET DE L’HORT I ES VA MENJAR TOTS ELS TOMÀQUETS MENYS UN. DESPRÉS DE TANT MENJAR ES VA QUEDAR BEN ADORMIDA A L’HORT DEL PORQUET.

Jocs Florals

QUAN EL PORQUET VA TORNAR A L’HORT VA VEURE LA CAPUTXETA BLAVA QUE S’HAVIA MENJAT GAIREBÉ TOTS ELS TOMÀQUETS. EL PORQUET ES VA ENFADAR UNA MICA I VA DESPERTAR LA CAPUTXETA I LI VA DIR: * BON DIA, ETS UN MACARRÓ!

ES VAN MIRAR I ES VAN POSAR A RIURE DE LA BROMA QUE LI HAVIA FET EL PORQUET. ES VAN FER AMICS I ES VAN MENJAR L’ÚLTIM TOMÀQUET JUNTS.

I VET AQUÍ UN GAT I VET AQUÍ UN GOS AQUEST CONTE JA S’HA FOS.

19

Jocs Florals

P5 AQUAREL·LES

Dant Escarré, Debi Abad, Ona Navarro, Gala Costa, Nico Hartwright i Aniol Bosc.

La Sopa Fantàstica

VET AQUÍ UNA VEGADA UNA NENA QUE ES DEIA ELENA. VIVIA EN UNA ILLA GRAN, A DINS D’UN CASTELL. L’ELENA TENIA DOS AMICS: UN CAVALLE VALENT I UNA PRINCESA XERRAIRE. UN DIA ES VAN TROBAR PER FER UN DINAR AL CASTELL. EN UN VAIXELL A PROP DE L’ILLA HI VIVIA UN PIRATA FEROTGE I UNA BRUIXA MOLT DOLENTA. DES DEL SEU VAIXELL, VAN SENTIR UNA OLOR MOLT BONA DE MENJAR. - QUINA OLOR DE SOPA DE RAP MÉS BONA! – VA DIR EL PIRATA. - PODEM PERSEGUIR AQUESTA OLOR TAN BONA AMB EL VAIXELL I SABREM ON FAN AQUEST MENJAR TAN BO. – VA PROPOSAR LA BRUIXA. VAN TROBAR L’ILLA I ES VAN AMAGAR. VAN VEURE QUE L’ELENA, EL CAVALLER I LA PRINCESA ESTAVEN CUINANT LA SOPA. VAN ENTRAR A LA CUINA DEL CASTELL SENSE FER SOROLL I VAN AGAFAR LA SOPA AMB UNA CARMANYOLA.

20

Jocs Florals

L’ELENA VA ANAR A LA CUINA PERQUÈ VOLIA REPETIR, I VA VEURE COM MARXAVEN LA BRUIXA I EL PIRATA AMB LA SOPA. LA PRINCESA XERRAIRE QUAN HO VA SABER ELS VA DIR: - SI TORNEU A DEIXAR LA SOPA PODRÍEM FER UN VERMUT I DINAR TOTS JUNTS. LA BRUIXA I EL PIRATA HI VAN ESTAR D’ACORD. ES VAN POSAR A XERRAR MENTRE FEIEN EL VERMUT I ES VAN FER AMICS.

A PARTIR D’AQUELL DIA, A VEGADES ANAVEN TOTS JUNTS AMB EL VAIXELL, PASSEJANT PEL MAR I VEIEN ELS DOFINS COM SALTAVEN. I EL QUE HO VULGUI CREURE, QUE HO VAGI A VEURE.

21

Jocs Florals

1r ESCULTORS I ESCULTORES Maiol Perramon, Queralt Rius i Adrià García

El Cavaller i la Princesa salven el linx HI HAVIA UNA VEGADA UN CAVALLER I UNA PRINCESA QUE VIVIEN EN UN CASTELL. PROP DEL CASTELL HI HAVIA UN BOSC ON HI VIVIA UN LINX. UN DIA AL MATÍ, EL CAVALLER I LA PRINCESA VAN FER-SE AMICS DEL LINX. S’HO PASSAVEN MOLT BÉ JUNTS PERQUÈ ELS ENSENYAVA LLOCS AMAGATS, JUGAVEN A CUCA-AMAGAR, ES BANYAVEN AL RIU, PUJAVEN MUNTANYES...

CADA DIA, A LA MATEIXA HORA, EL CAVALLER, LA PRINCESA I EL LINX ES TROBAVEN AL RIU. PERÒ UN DIA EL LINX NO HI ERA. VAN ANAR A TOTS ELS LLOCS ON ANAVEN PER VEURE SI EL TROBAVEN. EN UN DELS LLOCS ON VAN ANAR, VAN TROBAR SANG. VAN ANAR SEGUINT EL RASTRE DE LA SANG FINS A UNA COVA ON VAN TROBAR EL LINX FERIT I TANCAT DINS D’UNA GÀBIA. EL CAVALLER VA ANAR AL CASTELL A AGAFAR EL SEU CAVALL. LA PRINCESA VA ANAR A BUSCAR UN POT AMB UNES HERBES QUE CURAVEN LES FERIDES. DAVANT DE LA COVA, EL CAVALLER I LA PRINCESA VAN FER PALANCA AMB LA LLANÇA PER OBRIR LA PORTA DE FUSTA DE LA GÀBIA I LA VAN TRENCAR. LA PRINCESA VA POSAR LES HERBES A LA FERIDA DEL LINX. DESPRÉS D’UNA ESTONA, QUAN EL LINX ESTAVA UNA MICA MÉS RECUPERAT, VAN CÓRRER AL CASTELL PER ESTAR SEGURS. CONTE, CONTAT... ...EL LINX S’HA CURAT!

22

1r ESCULTORS I ESCULTORES Gerard Verhelst i Kevin López

Jocs Florals

El Tresor HI HAVIA UNA VEGADA UN GAT QUE ANAVA CAMINANT PER LA SELVA I ES VA TROBAR UN GUEPARD. QUAN EL VA VEURE, VA SORTIR CORRENTS PERQUÈ EL GAT TENIA POR. EL GUEPARD EL VA SEGUIR I LI VA DIR QUE NO LI TINGUÉS POR PERQUÈ ELL VOLIA SER EL SEU AMIC. VAN SEGUIR CAMINANT UNA ESTONA I AVIAT ES VAN TROBAR UN ELEFANT. TOTS DOS VAN PENSAR QUE ERA UN ANIMAL MOLT GRAN PERÒ VOLIEN QUE FOS EL SEU AMIC, PER AIXÒ ES VAN ANAR APROPANT. QUAN VAN VEURE QUE NO FEIA RES, LI VAN DEMANAR SI VOLIA SER AMIC SEU. L’ELEFANT ELS VA DIR QUE SÍ.

TOTS TRES VAN SEGUIR CAMINANT FINS QUE ES VAN TROBAR UN DINOSAURE CARNÍVOR. VAN PENSAR QUE HAVIEN DE FUGIR. EL GAT I EL GUEPARD VAN ANAR MÉS RÀPID. MENTRE QUE L’ELEFANT CORRIA PERÒ NO TANT. CORRRIEN I CORRIEN, ALESHORES VAN VEURE UNA COSA BRILLANT A TERRA. VAN ANAR CAP ALLÀ I ES VAN TROBAR UNA CLAU. EL DINOSAURE ELS VA SEGUIR PERÒ ELS VA PERDRE PERQUÈ VA AGAFAR EL CAMÍ CONTRARI AL QUE ANAVEN. LA CLAU OBRIA UN TRESOR QUE ESTAVA PLE DE MONEDES. CONTE, CONTAT... ... EL GAT, EL GUEPARD I L’ELEFANT RICS HAN ACABAT!

23

1r ESCULTORS I ESCULTORES

Jocs Florals

EL GAT I LA PILOTA Aina Pieras, Martina Gonzรกlez i Brayan Lรณpez

24

2n PINTORS I PINTORES

Jocs Florals

El Futbol Misteriós Ot Vilardell, Martí Rubiralta, Izel Pla i Joel Valverde

Una vegada hi havia uns nens que jugaven a futbol i van decidir anar a explorar cap al bosc.

Van trobar una pilota que portava unes lletres escrites que deien “la pilota misteriosa”.

Van dir: - La portarem a l’escola i l’ensenyarem als nostres amics.

A l’hora del pati van decidir fer un partit

amb la pilota misteriosa.

Van tenir una bona sorpresa: la pilota sempre marcava gols, o sigui que tan els d’un equip com els de l’altre... sempre marcaven i tots els partits acabaven empatats.

Conte contat, la pilota s’ha colat!

25

Jocs Florals

2n PINTORS I PINTORES Núria Sellarès i Carla Moncunill

La Fulla Màgica Una vegada va passar una aventura fantàstica en un bosc ple d’arbres. Va caure una fulla d’un arbre, que era màgica, tenia purpurina...

Una nena la va trobar, se la va menjar i va dir: - Té gust de gelat de xocolata.

N’hi va donar un tros al seu germà, que feia un any...

MMM... el nen la va trobar boníssima... llavors la nena li va dir: - No te l’acabis, aquest trosset que queda el plantarem al jardí.

La van regar, la van cuidar i al cap d’un temps, van sortir quatre arbres, tots feien fulles amb gust de gelat de xocolata. Va ser així com cadascú va tenir el seu arbre màgic: el pare, la mare, la nena i el germanet.

Vet aquí un gos i vet aquí un gat, que les fulles s’han acabat!!!

26

2n PINTORS I PINTORES Nuna Font

Jocs Florals

27

Jocs Florals

3r ACTORS I ACTRIUS

Abril Oliveras, Ona Concustell, Joan Asensio i Àlex Canal

Llepolàndia Hi havia una vegada un coala i un cangur que vivien a Austràlia. Un dia que cadascú anava a passejar, un per un costat, l’altre per l’altre, van coincidir darrere d’un arbre.

No s‘havien vist mai i en trobar-se, van començar a parlar fins a la posta de sol. Abans d’acomiadar-se el coala li va dir al cangur: - Vols que quedem aquí demà a les sis del matí?

- D’acord. – Va dir el cangur.

L’endemà, a les sis tal com havien quedat es van trobar darrere de l’arbre. En mirar cap enlaire van veure que aquell arbre floria i que de cada flor sortia una llepolia diferent. Al cap d’una estona va caure una piruleta. El cangur va intentar agafar la piruleta i va sentir una veu fluixeta que deia: - No, si us plau, no m’agafis, no em llepis. Sóc una piruleta màgica!

- Oh! Però si parles...- va dir el cangur sorprès.

Llavors la piruleta va començar a créixer i créixer fins a convertir-se en una estora rodona de color maduixa i va dir: - Pugeu a sobre meu que us portaré a un país nou.

El cangur i el coala, mig esporuguits van enfilar-se damunt de l’estora. A poc a poc es van anar enlairant i van aterrar davant de la porta d’un castell fet de diferents llaminadures. La porta es va obrir per art de màgia i el cangur i el coala van entrar. L’estora els va esperar a fora.

Un cop a dins van veure en un cartell que deia: LLEPOLÀNDIA. Allà mateix hi havia una granota de xocolata que els donava la benvinguda. El cangur molt golafre, de seguida va pensar que es podria atipar de llaminadures.

Però la granota, que li va llegir el pensament, li va dir: - Encara que estiguem fets de coses dolces, no ens podeu menjar.

- Doncs de què serveix que el vostre país es digui LLEPOLÀNDIA? – Va dir el cangur.

- És una història molt llarga, però si voleu us en faig cinc cèntims.

Fa molts anys, el 1115, aquest país era com tots, però un dia va arribar un nen que es deia Bernat que era molt golafre. En Bernat tenia molts caramels, pastissos i altres llaminadures. Però un dia el dentista li va prohibir menjar més llepolies. Llavors, el que va fer en Bernat, va ser en-

28

terrar totes les gormanderies que tenia a casa seva. Les va enterrar pels jardins, pels parcs, pels boscos... A poc a poc totes aquestes gormanderies van començar a créixer fent: arbres, cases, carrers... fins a transformar-se en el país que som ara, LLEPOLÀNDIA. Però la granota li va dir que no es preocupés, que sempre que venien convidats quedaven ben contents perquè allà hi havia un lloc secret ple de llaminadures. El cangur i el coala van seguir la granota fins l’habitació del príncep. Quan van entrar van veure una taula parada amb tota mena de llepolies. Es van atipar de valent, fins que el cap va dir: - PROOOOOU! El coala li va dir al cangur que ja era hora de tornar a casa.

Van desfer el camí que havien fet i van sortir per la porta del castell, van pujar damunt de l’estora i en un en un tres i no res van anar a parar a dalt de l’arbre. Allà es van acomiadar de la piruleta, però ella els va dir: - Sempre que vulgueu anar al país de LLEPOLÀNDIA, veniu aquí, al costat de l’arbre, que jo us hi portaré.

Van esperar que es pongués el sol, es van acomiadar amb un petó ben dolç i se’n van anar cap a casa.

3r ACTORS I ACTRIUS

Jocs Florals

Aran Escarré, Nil Cabanes, Nil Cases i Clara Renalies

Endevinalla

Pal amb pèl.

Pentinador de colors.

Petita escombra d’aquarel·les.

Pintor de papanates.

Pont de colors.

Poeta d’esquitxos.

Pirata de paisatges.

Papallona de parets.

Píndola d’emocions.

-On vas tan brut de colors?

- Vaig a pintar el món.

- Vinga, anem-hi tots dos!

P_N_E_L

29

Jocs Florals

30

3r ACTORS I ACTRIUS

Marc Tutull, Neo Anting i Eduard Cornescu

4t COMEDIANTS

Adrià Triviño, Miquel Lara i Martí Tàpia

Jocs Florals

Un viatge especial Vet aquí una vegada tres nens que es deien: Adrià, Martí i Miquel. Un dia anaven pel carrer i en passar per davant d’una agència de viatges van veure que feien un sorteig. El premi era una volta al món amb globus aerostàtic. Van ajuntar els seus estalvis i van comprar una butlleta. El número que van triar va ser el 2427. Al cap de dos setmanes es va fer el sorteig i va sortir el seu número. Quan ho van saber, l’Adrià, el Martí i el Miquel es van posar molt contents.

Tot seguit van anar a l’agència a recollir el premi. La sortida per fer la volta al món amb globus era al cap de dos mesos. Durant aquest temps van preparar les coses.

Quan va arribar el dia van anar fins a un gran descampat, on havien quedat amb els de l’agència. Tots tres van escoltar les instruccions per saber com funcionava el globus i van pujar a la cistella. Llavors, van engegar el cremador i l’aire calent va fer que anessin pujant, pujant... Quan ja feia unes sis hores que volaven i havien travessat el mar, el globus va començar a baixar fins que van quedar encallats en un arbre. Com van poder, van sortir d’allà i es van adonar que havien aterrat a prop d’una ciutat. Mirant el mapa no van trobar la seva ubicació. Veien que estaven en una illa, però no sabien quina era, podia ser Mallorca, Menorca... Es van acostar a la ciutat i van descobrir que estava abandonada. Van buscar una casa que estigués en bon estat i s’hi van instal·lar.

Van donar un volt per la ciutat abandonada i als afores van trobar arbres fruiters i d’altres aliments. L’endemà van sortir a explorar l’illa. Entraven a les cases, als edificis, fins que van trobar un esquelet. Mirant al seu voltant van veure que hi havia una llibreta, que era el seu diari.

El van llegir i van descobrir que en aquella illa, l’any 1930 hi va haver un terratrèmol. Abans de que succeís, la gent va fugir amb les barques que hi havia a la ciutat. Però en aquell diari també deia: “Tots han marxat, no han volgut fer-me cas i m’he quedat tot sol. El meu submarí és la millor solució per escapar d’aquí”.

Després de llegir això, els tres nens van deduir que el terratrèmol va arribar abans d’hora i el senyor que estava allà, no va poder escapar-se.

Van seguir regirant la casa i van trobar el mapa on estava amagat el submarí. Seguint les instruccions del mapa

van anar a parar a l’altra banda de l’illa. Van arribar fins a una cova. De primer no veien el submarí per enlloc, però van entrar més endins, van baixar per una mena d’escales i el van trobar. Estaven molt contents, perquè havien descobert la manera de sortir de l’illa. Van entrar dins del submarí i van seguir les instruccions. Van engegar-lo i van marxar. Al cap de sis hores van arribar al port de la seva ciutat. D’allà van tornar a casa seva. L’endemà van anar a l’agència de viatges i van explicar el que els hi havia passat. Els de l’agència de viatges van quedar molt parats. Per poder recuperar el globus, van quedar que tornarien a agafar el submarí i els acompanyarien a l’illa per recuperar-lo. Així ho van fer.

Aquesta aventura va sortir publicada en una revista. En llegir-la, un descendent dels antics habitants de l’illa va descobrir que es tractava del lloc on havien viscut els seus rebesavis.

31

Jocs Florals

4t COMEDIANTS

Ona Dalmau, Sergi Ferràs i Èric de Arcos

L’ull d’abril L’ull mullat de llàgrimes Parpelleja entre escates de drac.

En una nit d’abril, Càlida i dolça nit d’abril La lluna canta-roses mil.

L’ull empaita enamorats I en fa de pètals bells retrats.

El diamant perdut

32

4t COMEDIANTS

Joe Hartwright, Arnau Brunet i Izan Porcel

Jocs Florals

33

5è CINEASTES

Jocs Florals

Arnau Bardina i Oriol Massaneda

La porta del temps Hi havia na vegada, a Mèxic, una família de reis. Aquests reis tenien dos fills. La noia es deia Pepita III i el noi Pepito III. Un bon dia, en Pepito, a qui li agradava molt cavar, va fer un forat al jardí. De sobte, va caure avall i allà va descobrir un túnel subterrani que el va dur fins a una porta.

Va travessar la porta i va entrar en un túnel de llum encegadora. De cop es va trobar dins d’un búnker de la Segona Guerra Mundial. El princep es va quedar de pedra, però això no era tot, va sentir algú que deia: - Ajudaaaaa!!!

Era un refugiat que estava malferit. Aquest, en veure el príncep, va avisar un soldat. El soldat va entrar i el va apuntar amb la seva arma. En Pepito estava tan espantat que no va tenir temps a reaccionar i dir-los que havia arribat en to de pau. En Pepito va dir: - No sé com he arribat fins aquí, ho prometo!

- Com sé que no em menteixes? –Va dir el soldat amb el dit al gallet.

- Si cal, us ajudaré a guanyar la guerra si amb això esteu contents.

34

El soldat no se’l creia perquè en Pepito encara estava tremolant de por.

- Segur que ets un espia enemic! –Va dir el soldat.

- No disparis! –Va exclamar el ferit. Si fos un espia enemic ja m’hauria matat!

- Tens raó… però com has arribat fins aquí? –Va dir el soldat.

En Pepito els ho va explicar tot i el soldat va dir: - Si ens ajudes a guanyar la guerra t’ajudarem a tornar al teu país.

- Per cert, on soc? –Va preguntar en Pepito.

- Ets a USA, a l’any 1942, en ple de la Segona Guerra Mundial.

- Què?! Estic a la Segona Guerra Mundial?!

De cop en Pepito es va desmaiar… i es va despertar al seu llit.

- Uf! Ha sigut només un somni…

5è CINEASTES

Ainhoa Corredera i Aina Yerro

Jocs Florals

L’art L’art és ple de colors Formes i il·lusions.

L’art expressa el que Tenim a dins del nostre cor.

Amb un pinzell pots fer Màgiques creacions.

Tots tenim un artista a l’interior amb màgiques Idees que surten de la Meravellosa imaginació.

TU TAMBÉ POTS SER UN ARTISTA!

35

Jocs Florals

El viatge

36

5è CINEASTES

Bet Rovira, Gina Sanclimens i Maria Ortiz.

Jocs Florals

37

Jocs Florals

6è GRAFFITIS Sara Fontanet

Diferentment igual Hola, em dic John, pensareu que sóc normal com tu o com les altres persones... Doncs no soc ni normal ni diferent. Jo soc en John i aquesta és la meva història...

Era un dia de neu, la meva mare estava a la vora de la finestra amb una xocolata calenta i una manta que li deixava els peus descoberts al costat del radiador. La mare tenia una panxa molt grossa i a dins seu tenia una personeta molt especial: era jo, un nen peculiar.

La mare pensava que jo era normal, que naixeria i que viuria lliure, que em casaria i viuria la vida... Però ben bé no va ser així...

Quan vaig néixer els metges em van veure un problema al cervell. No tenia problemes d’aspecte ni res d’això, l’únic és que tindria problemes en la meva vida social. Aquest “problema” es diu Asperger. Primer de tot has de saber que l’Asperger no és un problema. El problema és la exageració que n’han fet els metges. Això ha provocat que les persones tinguin una visió equivocada de la “malaltia”.

L’Asperger és una “malaltia” que pot tenir una persona normal amb alguns problemes en les relacions socials però no s’hauria de considerar malaltia. En John va ensenyar al món que tot i tenir una “malaltia” podia ser diferentment igual.

“Bé, ara que ja sabeu què em passa, pensareu que tinc una malaltia, però això no és ben bé cert. Ara us explicaré què va passar quan vaig començar l’escola:”

tora personal perquè la meva mare tenia por que els altres nens em fessin bullying. La veritat és que ella deia que tenia una ment prodigiosa. Diuen que la gent com jo som molt més llestos que la resta, l’únic és que ens costa socialitzar-nos.

A casa, cada dia assajava amb el mirall com si fos una persona, ja estava preparat... O això creia jo.

L’escola es deia la Flama. El primer dia ningú em parlava, només una nena que es deia Sirlena. Deia que per culpa del seu nom li feien bullying, tot i així, ella estava feliç i semblava que no li importava. Em semblava estrany, perquè tan li feia el que li diguessin, ella seguia el seu cor.

Quan vaig començar a fer coses més avançades que els altres em deien “el científic boig” i tots començaven a burlar-se de mi. No entenia les seves bromes.

La mama deia que com que era diferent jo no podia entendre el seu humor. Em deia que era com en Sheldon de la sèrie Big BangTheory de la televisió. A vegades em tancava a la meva habitació per estudiar la vida social de les persones.

Un dia laSirlena es va posar al meu costat a l’hora de l’esmorzar. Era una nena animada i jo no entenia perquè s’asseia amb mi; no és que tingues gaires amics...

-Hola!- Va dir amb alegria la Sirlena-Hola.- Vaig dir tímidament.-Em dic Sirlena- Va respondre.

-Ja ho sé, per si no ho recordes quan vaig arribar em vau dir els noms de la classe i jo tinc memòria “La meva mare ja se sentia preparada per deixar-me fotogràfica.-Vaig contestar sortir del niu. Fins ara, estudiava a casa amb una tu-

38

Jocs Florals

que va contestar: - Que interessant! I que més saps fer? – Va dir-me Això va fer que m’emocionés com un nen petit. Vam parlar un munt amb la Sirlena de coses molt interessants i divertides.

Feiem tant xivarri que la gent es girava contínuament per escoltar les coses tan gracioses que dèiem. Ens vam fer molt amics .

Un dia vam preparar un projecte de ciències, vam decidir fer un volcà, que en comptes de lava treia un arc de sant Martí. Endevineu-ho! jo vaig tenir la idea del volcà i la Sirlena de la lava de l’arc de Sant Martí. Quan tota la classe va veure l’arc de Sant Martí amb purpurina de colors van flipar!! Al final, tothom parlava de nosaltres.

Quan vaig acabar la frase un gran silenci va inundar la taula. Imagina’t que una persona et dona aquesta resposta. Què creus que faries? Quedar-te o marxar? Segurament la segona opció. Però la Sirlena va decidir quedar-se perquè ella ja va entendre perquè tenia aquest caràcter. La seva mare és psicòloga i li havia explicat casos de gent amb Asperger. Li havia explicat que per tractar gent amb aquestes característiques havia d’intentar ser pacient i respectuosa i mai desesperar-se. Solen ser persones que poden dir coses molestes sense adonar-se’n. La Sirlena va pensar tot el que li havia explicat la seva mare. I això

Vam decidir fer-nos un horari. Cada dia a la mateixa hora aniríem juts a l’escola.

Si la Sirlena arribava tard uns minuts jo m’enfadava amb ella i sempre es feia un tip de riure! Un dia a la classe estàvem fent problemes d’un gall i una gallina... A mi se’m va ocórrer una broma d’una gallina, després a la Sirlena una altra sobre el llibre de Geronimo Sttilton... Al final vam fer un joc de bromes boníssimes i ens ho vam passar tan bé que no vam adonar-nos que les altres taules sentien totes les bromes i esclataven deriure... Al final la classe va

39

Jocs Florals

acabar sent un guirigall, a la mestra li sortia fum per les orelles de tant xivarri.

Un dia a la hora del pati en Marc, un nen de la classe que sempre jugava al minecraft amb els seus amics, ens va convidar al cine per la seva festa d’aniversari (a la qual només hi anaven els seus amics inseparables: en Safra i en Nord). Al final, després de la quedada vam crear un grup d’amics increïble!

Van passar les setmanes i ja era Nadal. La setmana de Reis vam anar a esquiar amb la classe perquè les mares van organitzar una quedada. Vaig conèixer una nena que s’havia canviat de classe, el seu nom era Tiffani. La Tiffani era de Ripoll i als sis anys s’havia traslladat a Manresa i va arribar als 8 anys a la Flama... Ella ja portava aquí 4 anys perquè ara anaven a 6è. Ens passavem hores parlant sobre tots els llocs que havia visitat la Tiffani. Segons ella havia visitat Russia, Italia, França... Els seus pares venien informació i viatjaven molt, la Sirlena va acabar afegint-se a les converses. La Tiffani era de molta influència a la classe, però com que les seves amigues, la Charlotte i la Martina, no deixaven que anés amb altres persones mai havien tingut oportunitat de conèixer-la.

Quan les vacances van passar, la Tiffani va fer-se amiga de la Sirlena. La Charlotte i la Martina, em van començar a conèixer seguint el camí de la seva amiga. La veritat és que elles s’havien burlat molt de mi però tot i així, vaig donar-los una segona oportunitat. Es veu que la Charlotte era meitat Italiana i la Martina era campiona de atletisme. Qui ho hagués dit? Al final tots quatre ens vam fer molt amics, juntament amb en Marc, en Nord i en Safra. Potser no vam ser amics de tota la classe, però els burletes, en Kik i en Martí, que em deien “científic boig”, no van tornar a obrir la boca. Al veure que era tan amigable no s’atrevien a dir-me res.

Pel meu aniversari, en comptes d’invitar els meus amics, vaig invitar a tota la classe perquè, segurament, a mi no m’havien donat oportunitats... Però jo sí que en sabia donar als altres... I així va ser, fins a final de curs.

Era l’últim any i tocava anar a l’institut i tornar a començar. Per sort, ja sabia apanyar-me... A més a més, la Sirlena també aniria a Cal Gravat i això ajudaria una miqueta, no?”

Ah i RECORDA! Sigues tu mateix i que ningú faci que res t’influeixi , sigues com en John que en comptes de ser negatiu, al final dona segones oportunitats fins i tot als que s’han burlat d’ell. FIIIIIII

40

6è GRAFFITIS

Jocs Florals

Júlia Asensio i Paula Moreno

La por

de l’institut Estem acabant 6è I no sabem què fer.

Volem estar a l’Espill Amb la Joana i el Martí.

L’escola tan petita, I l’institut tan gran.

Molts instituts hem visitat, Però cap ens ha agradat Perquè tots són molt grans Pius Font i Quer, Cal Gravat…

A tots llocs hem d’estudiar.

Tothom ens diu: Aquí, aquí, Però no sabem què decidir.

Ajuda, que no sabem on anar.

41

Jocs Florals

6è GRAFFITIS

Pau Sucías i Ferran Sardiña

El pare i els polvos màgics

42

Jocs Florals

43

Jocs Florals

6è GRAFFITIS

Júlia Lu Ratera i Marta Cano

Intenta complir els teus somnis

44

Jocs Florals

45

ADULTS MIXTOS

Jocs Florals

La Pluja

Eloi Vilaseca, Pere Gibert i Alba Vilaseca.

En Robert es va aixecar del llit en un tres i no res, i va mirar per la finestra. Estava plovent. En Robert va fer una ganyota de disgust i va remugar alguna frase tipus: “Quin mal dia! Plou, i a mi no m’agrada la pluja”. Malhumorat, es va vestir de mala gana: mitjons, calçotets, pantalons i jersei grisos, samarreta i bambes també grises. Com podia posar-se roba de colors?

Era un dia gris i ell estava trist.

Arrossegant els peus va arribar a la cuina on ja hi havia el pare i la mare esmorzant alegres, mentre debatien sobre els diferents tipus de xocolata; a la mare sempre li havia agradat més la xocolata negra i sense sucre, en canvi el pare defensava la xocolata amb llet. No s’ho podia creure! Els va veure tan contents amb la seva degustació de xocolates... com podia ser?

Era un dia gris i ell estava trist.

Va esmorzar amb molta pena. Es va rentar les dents sense esma. Es va posar la jaqueta (grisa) i va marxar amb el seu pare cap a l’escola. Com que plovia, sabia que hi anirien amb cotxe i que, per tant, no pararien a comprar el seu panet acabat de fer per menjar-se’l durant l’estona de pati. Li encantava entrar al forn de pa del barri cada matí, sentir l’olor del pa acabat de sortir del forn i saludar la Neus que, amb el seu somriure d’orella a orella li encomanava l’energia i l’alegria per la resta del dia. Però plovia i sabia que anirien en cotxe.

Només sortir al carrer en Robert va anar a parar de peus dins un bassal. Com que les seves botes d’aigua eren de molts colors no se les havia posat.

Era un dia gris i ell estava trist.

Els peus li van quedar xops, però era massa tard per pujar a casa i canviar-se el calçat. El pare tenia un recanvi de sabates al cotxe. En Robert se les va posar i, immediatament, es va adonar que li havien crescut els peus. No va dir res...

Era un dia gris i ell estava cada cop més trist i començava a enfadar-se.

46

Quan va arribar a l’escola, va veure que els seus amics i amigues de la classe portaven les caixes que la mestra els havia encarregat de portar feia dos dies, i que necessitaven pel nou projecte. El Robert se les havia descuidat sobre la taula de la seva habitació. Aleshores si que va caure l’última gota que va fer vessar el got: sentia ràbia d’haver-se’n oblidat. Aquesta ràbia i tristesa que havia acumulat des que s’havia llevat, va sortir disparada en forma de llàgrimes i sanglots. El seu pare es va sorprendre d’aquella reacció sobtada i li va demanar que li expliqués què li passava.

Amb penes i treballs, en Robert l’hi va explicar i aleshores va sentir la veu calmada del seu pare que li deia: - Robert, Robert, és hora de llevar-se. Són 2/4 de 8 i ens hem de preparar per anar a l’escola.

En Robert es va aixecar del llit en un tres i no res i va mirar per la finestra. Estava plovent. En Robert va fer una ganyota de disgust, però de seguida va dir decidit: - Pare, avui vull anar a l’escola a peu. Vull ensenyar el meu paraigua nou a la Neus.

Va agafar els pantalons de color vermell i se’ls va posar; a sobre, les botes d’aigua de molts colors.

Així va ser com en Robert va decidir que no permetria que aquell dia que es presentava gris el fes estar trist.

Va agafar les caixes del projecte nou, va sortir de casa amb un somriure d’orella a orella (com el de la Neus) per anar a buscar el panet acabat de fer i que es menjaria a l’escola amb... una rajola de xocolata blanca. En Robert preferia la xocolata blanca!

Jocs Florals

Premi Alba

“De tot Art” Desig d’un esquitx d’amor d’ un tendre escultor.

Sentir la cremor en la dolça foscor.

Qui pogués tenir la virtut del comediant astut!

Que fa riure a la gent en cada moment.

Sentir la passió d’un jove pintor.

Que barreja les aquarel·les plasmant a les seves teles allò que vol expressar sense haver de besar.

Sovint és aquella imprecisió la que ens transmet la més intensa emoció.

I és que no es pot dir que és un gargot si s’ha fet tot allò que es pot.

Sentir l’anhelada llibertat d’interpretar el papar somiat que el cineasta ha inventat per poder ser interpretat.

Per aquella actriu que s’hi desviu per aquell actor que no té por.

Gaudir de la imaginació d’aquella creació.

Per aquell qui denuncia amb un grafit les injustícies que ha patit.

En definitiva, l’art és variat.

I està fet per uns ser observat per altres ser admirat.

L’art està fet de moments creatius plasmat arreu amb colors ben vius.

L’art és compartir de tot allò que ens fa gaudir.

L’art és somiar amb un millor demà.

I l’art ens hi ajudarà perquè és essencial des de l’inici fins al final.

Maria Vallbona

47

Quitxalla

PREMIS BALDIRI REIXAC

“VETES I FILS” Aquest curs l’etapa d’Educació Infantil hem participat en els Premis Baldiri Rexac d’enguany amb el Projecte d’Art Contemporani “Del Fil al Vestit” que vam fer el curs passat. Hi vam participar escoles de tot Catalunya i algunes del País Valencià.

El nostre projecte va agradar al jurat i ens van otorgar un dels premis a “Projecte d’Alumnes” premiat amb 900 euros per gastar en material escolar.

El passat 3 de juny vam anar a recollir el premi al Teatre Nacional de Catalunya i el dia 14 l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ens va rebre a l’Ajuntament conjuntament amb l’escola Joviat i l’exespillera Núria Casas, també premiades en el certamen.

48

Quitxalla

CONCURS ARTMAT Ens calia trobar un motiu per incentivar l’art visual de la fotografia. Aprendre a mirar i veure coses que sovint ens passen desapercebudes.

En el planteig les matemàtiques ens ajudaven a centrar la idea i mirar l’entorn d’una manera estructurada i creativa alhora.

Els resultats han estat divertits i alguns molt enginyosos en trobar el títol de l’obra. A sota trobareu els premiats però a la cartellera de l’escola estan exposades toes les fotografies que han participat.

Els números - Categoria cicle mitjà

En vista de l’èxit, no descartem tornar-lo a repetir. Desitgem que passeu una bona estona mirant-les!

Atrapats en un espiral de cercles - Categoria cicle superior

Barres - Categoria educació infantil

Mates a l’hort - Categoria cicle inicial

Triangles + rectangles= Trictangles - Categoria infantil Em menjo les matemàtiques Categoria individual

49

Passa’t-ho bé

Art Barrejat de l’Espill

COMEDIANTS AQUAREL•LES GRAFFITIS CINEASTES CREATIUS PINTORS IMAGINATIUS BARREGES ESQUITXOS ACTRIUS GARGOTS ESCULTORES

Endevinalles d’estiu QUIN ÉS EL PEIX QUE FA MÉS SILENCI?

QUIN ÉS L’ANIMAL AQUÀTIC QUE VIU EN UNA PEDRA?

UI! EL MARTÍ HA ENTRAT A L’AIGUA I ALGÚ L’HA PESSIGAT. QUI HA SIGUT?

50 50

Passa’t-ho bé

Busca les 8 diferències

Mots encreuats

2

4

3

1 6

8

5

7

1- Pintor holandès. Un dels seus quadres és La nit estrellada i una anècdota, es va tallar l’orella.

2- Reconeguda pintora mexicana amb un estilisme molt concret.

3- Pintor rus i promotor de l’art abstracte. Comença per K. 4- Autor de la Mona Lisa, coneguda, també, com La Gioconda.

5- Un dels més coneguts del segle XX. Firmava sempre amb el seu cognom que començava per P. 6- Va ser un pintor francès important. Comença per M. 7- Autor del quadre Las Meninas.

8- Pintor, decorador, escriptor i pensador català, de Figueres. Un dels principals representants del surrealisme.

51

Respostes: Van Gogh / Frida / Kandinsky / Picasso / Monet / Valázquez / Dalí

Escola l’Espill / T. 93 877 31 19 / escola-espill@xtec.cat / www-escola-espill.cat