Sirius 67 - Digital 14

ESCOLA L’ESPILL / Núm 67, juny del 2022 - Digital14

Què hi ha?

Sumari: què hi ha? ................................................................................................ 3 Editorial .................................................................................................................... 4 La Bibli Recomanacions....................................................................................... 5 Tema general d’escola : La prehistòria...........................................11 Autors a l’escola.................................................................................... 12 Jocs Florals............................................................................................................. 14 Quitxalla Sortida a les coves del Toll ............................................................... 39 Llar d’infants ......................................................................................... 40 EI3 ............................................................................................................. 41 EI4 ............................................................................................................ 42 EI5 ............................................................................................................. 43 1r-2n ........................................................................................................ 44 3r-4t ......................................................................................................... 45 5è-6è ....................................................................................................... 47 Viure la ciència amb el Marc Boada ............................................. 48 Teatre Anglès /Visita Alcalde .......................................................... 49 Famílies ................................................................................................................... 50

3

l’editorial

ESCRIURE I LLEGIR Tinc la teoria que els humans, de la mateixa manera que necessitem menjar, beure o dormir, també necessitem que ens expliquin històries de ficció. És més: quan no ens les explica ningú, ens les expliquem nosaltres mateixos a través dels somnis.

Quan era petit, vivia a cal Fuster, a Alpicat, en una família humil, en una casa que va fer el meu besavi i on no hi havia gaires llibres, perquè ningú no havia anat mai a la universitat. Teníem la sort, però, que a casa hi vivia la tia Maria, una germana del meu pare que, tot i no haver anat gaire a escola, sabia explicar contes millor que ningú. I crec que va ser aleshores, quan encara no havia après a llegir, que vaig començar a adonar-me que m’agradava molt que m’expliquessin històries. Després, en fer-me gran, vaig descobrir que els llibres n’eren plens, d’històries, i que a les llibreries i les biblioteques n’hi havia més dels que podria llegir mai. Em vaig convertir en lector.

Més endavant, quan ja feia de professor de català i vivia a Manresa, vaig provar d’explicar les meves pròpies històries i sembla que no ho devia fer del tot malament, perquè amb el temps he arribat a publicar diversos relats i quinze novel·les, algunes per a adults, d’altres per a joves i una per a infants.

Em vaig convertir en escriptor.

Sovint em demanen com és que, a part de la meva activitat docent (des de fa vint-i-tres anys treballo a l’institut de Santpedor), em dedico a escriure novel·les. La meva resposta és sempre la mateixa: perquè m’agrada explicar històries i, sobretot, perquè sóc lector. No m’imagino cap escriptor a qui no agradi llegir. No em puc imaginar cap escriptor a qui, fins i tot, llegir no li agradi més que escriure.

Un escriptor que no llegís seria com un compositor

4

Autor: Llorenç Capdevila Professor i escriptor

a qui no agradés la música, com un pintor que només es mirés els propis quadres, com un cuiner que no anés als altres restaurants... o com un professor que renunciés a aprendre. I tots sabem que un bon compositor és també un apassionat de la música, o que un bon professor no deixa mai d’aprendre. Per tant, un bon escriptor només pot ser-ho si és també un bon lector.

Llegir és, doncs, el primer pas per ser escriptor. I, si pot ser, s’ha de llegir amb amor per la llengua, amb esperit crític i demanant a la lectura alguna cosa més que una estona d’entreteniment. Perquè llegir és una manera apassionant d’entretenir-se, és cert, però és també (i molt especialment!) una forma de descobrir mons i de viure experiències que potser només viurem a través de la lectura. A través dels llibres viatgem a llocs propers i a llocs llunyans o inexistents; compartim aventures i descobrim, també, l’experiència íntima d’uns personatges que potser ens acompanyaran tota la vida. I llegir és també una manera de gaudir de la llengua. Jo, amb els llibres, he visitat els cinc continents, els mars i els oceans; he visitat altres planetes i alguns llocs que no han existit mai; a través dels llibres he viscut aventures trepidants, he rigut, he plorat, he patit, he passat por, m’he enamorat, he odiat i he conegut personatges memorables. Com a la vida, ni més ni menys.

Al capdavall, doncs, si he de donar un consell als joves escriptors que avui rebran una recompensa pel seu esforç –i que, per tant, ja compten amb imaginació, intuïció, talent i sensibilitat–, és que no deixeu de llegir, que estimeu la llengua i que no defalliu a l’hora d’expressar per escrit allò que tingueu ganes de compartir.

La Bibli

Recomanacions de llibres LLAR D’INFANTS: COVES

L’ERUGUETA GOLUDA TEXT: Eric Carle EDITORIAL: Kókinos Explica la història d’una erugueta des del seu naixement. L’erugueta era petita i tenia molta gana, durant el conte l’Erugueta Goluda no para de menjar i es va fent gran fins a fer-se una caseta de fil i... Us imagineu què li passa?

Un conte amb fulls de cartó, imatges de colors vius i text senzill i repetitiu, ideal per als infants de les primeres edats. A les Coves els ha agradat molt.

EI3: CABANES

KAI I EMMA UN ANIVERSARI EMOCIONANT TEXT: Míriam Tirado IL·LUSTRACIONS: Marta Moreno EDITORIAL: B de Blok L’aniversari del Kai no arriba mai... fins que arriba el gran dia! I quin dia! Ple d’emocions, de moments esperats, de sorpreses que potser no són les que el Kai esperava... Quan esperes tant una cosa, no tot surt com imaginaves i les emocions es desborden, surten i, amb acompanyament i amor, es calmen.

Un àlbum il·lustrat que ens recorda que les expectatives no sempre concorden amb la realitat i que les emocions juguen un paper molt important, i és que, el dia de l’aniversari és un dia molt especial que remou emocions de tota mena, a grans i petits.

5

La Bibli

EI4: DÒLMENS

SOMNIS DEL BOSC TEXT: Jameson, Karen IL·LUSTRACIONS: Marc Boutavant EDITORIAL: Coco Books Una nena va dient bona nit als animals del bosc que més li agraden mentre es preparen per anar a dormir, cadascú a la seva manera. Aprendreu com són i què fan i podreu observar com tornen al seu recer del bosc, càlid i acollidor, per passar-hi la nit.

EI5: CROMLECS

1r: FOGUERES

LA COLLA DELS 11 TEXT: Rocio Bonilla IL·LUSTRACIONS: Rocio Bonilla EDITORIAL: Animallibres

TOTS SOM WONDER TEXT i IL·LUSTRACIONS: R. J. Palacio EDITORIAL: La Campana Aquest conte ens explica la història de Wonder, un nen molt especial. Ell és conscient de com n’és d’especial, però la societat no gaire... Un conte ideal per posar-nos a la pell d’altres persones i fer-nos veure que tots i totes som “Wonder”.

“Sé que jo no puc canviar la meva cara. Però potser la gent podria canviar la seva manera de mirar.”

6

Les fogueres de 1r recomanem “La Colla dels 11” que és una història valenta sobre els límits de la por i el respecte en les relacions d’amistat. Està protagonitzat per un peixet que s’adona que una colla que és temuda no és una veritable colla, perquè en les colles de veritat, cadascú hi compta i tothom és respectat.

Quan el van convidar a unir-se a aquella colla, el Benjamí es va sentir important.

Era extraordinari formar part de la colla dels 11, tothom els admirava i respectava!

Però era admiració de debò o simplement els tenien por?

La Bibli

2n: ARQUEÒLEGS

L’ATAC DEL DRAC DELS CALÇOTETS TEXT: Scott Rotham IL·LUSTRACIONS: Pete Oswald EDITORIAL: Serres En Cole sempre havia desitjat poder arribar a ser l’escuder de sir Perceval, el seu cavaller favorit de la Taula Rodona del rei Artús. Per això li va escriure una carta.

Voleu saber com se les manegarà el jove escuder Cole quan s’hagi d’enfrontar amb l’esgarrifós Drac dels Calçotets?

Us deixem amb aquesta super-aventura, segur que us agradarà molt, és molt divertida!

3r: MAMUTS

L’HOME GOS 2 UN CAS BULLANGÓS TEXT: Dav Pilkey EDITORIAL: Editorial Cruïlla Aquesta és la segona de les aventures de L’home gos, un personatge de Dav Pilkey, el mateix autor de les aventures del Capità Calçotets.

“Es tracta del policia més esbojarrat del món. En aquesta història l’Home Gos que haurà de lluitar contra un enemic molt estrany i molt malvat. L’Home Gos es trobarà amb noves situacions esbojarrades que ens faran trencar de riure”.

Nosaltres, la colla dels Mamuts i Mamutes de tercer us volem recomanar aquest llibre perquè ens ha agradat molt la proposta. Està escrit com un còmic i té la tapa dura. Es tracta d’un dels primers llibres del que veiem que serà una col·lecció. A nosaltres ens agraden molt les col·leccions i més si hi ha una mica de diversió.

7

La Bibli 4t: MENHIRS

ROBATORIS DE LLEGENDA Des de l’assalt al tren de Glasgow al robatori de la Mona Lisa TEXT: Soledad Romero Mariño i Julio Antonio Blasco EDITORIAL: Zahorí Books Vols conèixer els millors robatoris? Robatoris impossibles i inimaginables? Aquest llibre explica cada cas fil per randa una breu biografia del o la lladre, quin era el motiu del robatori, com va aconseguir dur a terme el robatori i, finalment, la investigació i resolució del cas per part de la policia.

Les i els Menhirs hem acordat recomanar aquest llibre ja que el trobem al·lucinant. És molt curiós conèixer els “millors robatoris”: robatoris impossibles fets realitat amb molt d’enginy! Si t’agrada el misteri i resoldre casos, aquest llibre et farà vibrar! No et deixarà indiferent. Descobreix els detalls més sorprenents d’aquest robatoris llegendaris!

5è: SÍLEX

LA TERRIBLE ADÈLE: QUE S’APARTIN ELS LLETJOS TEXT: Mr Tan IL·LUSTRACIONS: Miss Prickly EDITORIAL: KómiKids COL·LECCIÓ: La terrible Adèle L’Adèle és una nena trapella i reivindicativa que sempre té una malifeta entre mans. Aquesta lectura porta una bona dosi d’humor i tendresa, una novel·la gràfica de la qual qualsevol se’n pot fer un fart de riure. I a més, la bona notícia és que la col·lecció es va ampliant!

8

La Bibli 6è: DENTS DE SABRE

SKANDAR I EL LLADRE DE L’UNICORN vol. 1 TEXT: Steadman, A.F. EDITORIAL: Salamandra Editorial COL·LECCIÓ: Skandar, un nou heroi emprèn el VOL1 Els unicorns no pertanyen al món dels contes de fades, sinó al dels malsons... L’Skandar Smith sempre ha volgut cavalcar un unicorn i establir-hi un vincle indestructible per a convertir-se en un heroi. Però, just quan el seu somni és a punt de fer-se realitat, els esdeveniments prenen una nova direcció: l’unicorn més poderós de l’illa desapareix misteriosament. Mentre l’amenaça s’acosta, l’Skandar descobrirà un secret que podria fer esclatar la seva vida en mil bocins.

SIEI

LA JOIA INTERIOR TEXT: Anna Llenas EDITORIAL: Lumen (Penguin Random House) Tots naixem amb una joia al nostre interior. És el nostre ésser, el nostre jo vertader, la nostra essència, el més preuat que tenim. Però a mesura que anem creixent, el món ens anima a mirar cap enfora i no pas cap endins, cap a les nostres necessitats, emocions, sentiments... i és així com ens anem desconnectant.

Aquest llibre és un cant a cuidar, preservar i recuperar la nostra essència, en pro d’una infància més sana i connectada a les seves vertaderes necessitats, fent així una societat més justa, més conscient, més empàtica i més feliç.

9

La Bibli

ASP

L’OCELL DE LA FELICITAT TEXT: Ramon Girona EDITORIAL: Publicacions de l’Abadia de Montserrat COL·LECCIÓ: Contes d’arreu Aquest conte forma part d’històries adaptades de l’Associació Lectura Fàcil. La Lectura Fàcil s’adreça a tothom i en especial a les persones amb dificultats lectores transitòries (immigració, incorporació tardana a la lectura,...) o permanents (trastorns de l’aprenentatge com la dislèxia, diversitat funcional,...). Els textos estan formulats per a facilitar la lectura (amb imatges descriptives, línies que respecten les unitats sintàctiques, marges i interlineat generós...). Aquest llibre en concret és un conte tibetà que explica la història dels habitants d’un poble del Tibet els quals ja ni se’n recorden de quina va ser l’última vegada que van se feliços. L’home més vell del poble sí que ho recorda, però no se l’escolta ningú. Tret d’un jove pastor. Aleshores, l’home li diu: “Pren aquesta ploma i busca l’ocell a qui pertany. Així sabràs com és la felicitat”. Al matí següent emprèn el viatge... Que el voleu acompanyar?

10

La Bibli

Tema general d’escola: LA PREHISTÒRIA Com cada any, els nens i nenes de l’escola escullen en assemblea un tema a investigar durant el curs escolar. Aquestes temàtiques sorgeixen dels seus interessos propis i els debaten entre tots i totes per a triar-ne un d‘engrescador a treballar amb tota la comunitat educativa. Aquest curs hem fet “un passeig per la prehistòria” i hem après, llegit i viscut grans descobertes sobre aquesta etapa. A continuació, us recomanem algunes lectures per saber-ne més.

WOOLLY

CROMINYÓ

TEXT: Sam Childs EDITORIAL: Jaguar COL·LECCIÓ: Miau

TEXT: Michel Gay EDITORIAL: Corimbo

SÍNTESI DEL LLIBRE: Un mamut acaba de néixer, però

SÍNTESI DEL LLIBRE: Un llibre que ens explica la vida

encara no té gens de llana i el que sí que té és molt fred.

dels homes de Cromanyó i entre altres activitats la

Proven diferents abrics fins que descobreixen que...

seva necessitat de caçar per a sobreviure.

Text i il·lustració càlida i acolorida que reflecteix perfec-

Poc text i il·lustració àmplia i nítida per explicar en gran

tament l’efectivitat de la història. ED INFANTIL (Llar- 3

grup. ED INFANTIL (4-5 anys).

anys).

LA PREHISTÒRIA TEXT: Pierre Masson IL·LUSTRACIÓ: Diader Balicevic EDITORIAL: Larousse COL·LECCIÓ: Mini Larousse

MAI NO OBLIDARÉ EL TEU NOM TEXT: Ignasi Llorente EDITORIAL: Cossetània

SÍNTESI DEL LLIBRE: La Fu-Hao i el seu avi tenen una SÍNTESI DEL LLIBRE: Mini, història il·lustrada dels homes prehistòrics amb imatges clares i text escrit en lletra cursiva. Aquest llibre explica com es vivia a la prehistòria, les necessitats dels humans del moment, els seus descobriments i l’evolució que van seguir. Acaba amb un petit apartat del descobriment de les cavernes i el coneixement que això ens va aportant de la seva existència.

CICLE INICIAL (de 6-7 anys).

relació molt especial. Viuen a prop del riu Yang-Tsé, a la Xina, en plena revolució neolítica. Es passen el dia pescant, recollint fruits, emmagatzemant arròs, molent el gra, fent farina. A les nits, l’avi toca la flauta i explica històries al voltant del foc. Un dia, però, començarà a perdre la memòria. La Fu-Hao mirarà de posar-hi remei amb una idea molt original i revolucionària que canviarà la història per sempre més.

CICLE SUPERIOR (de 10 i 11 anys).

11

La Bibli

AUTORS CI: El superpoder de Joan de Déu Prats Fricandó és la història d’un nen que li agradaria ser bomber, astronauta... però un fet excepcional fa que canviï d’idea. Aquesta és una vella història de l’escriptor Joan de Déu Prats que aquesta primavera ha vingut a respondre les nostres preguntes sobre aquest llibre i a explicar-nos quins són els ingredients essencials per a ser un bon escriptor: Ens va dir que havíem de ser molt curiosos, observadors i bons lectors. Ens va demanar que busquéssim el nostre superpoder, tots i totes en tenim un o més d’un, SEGUR!!!

Amb aquesta lectura ens hem adonat que és impor- Hem gaudit d’una estona amena, en què el Joan ha tant saber el que ens agrada veritablement sense te- anat responent les nostres preguntes i en acabar, ha nir en compte el que ens diuen els altres i que, quan signat els nostres llibres per guardar en la nostra descobrim els que ens agrada, és molt millor per a biblioteca com un tresor amb l’alegria d’haver conenosaltres. Donarem el màxim del que portem a dins. gut l’autor d’aquella història.

En Joan és una persona molt compromesa amb el medi i li agrada explicar històries vives que quedari- Gràcies Joan, anirem buscant el nostre superpoder i en en l’oblit si no les expliqués. gaudirem del que fem dia a dia!

AUTORS CM: Trobada Telemàtica Enric Larreula El dijous 10 de març, les nenes i els nens de cicle mitjà vam tenir l’honor de fer una trobada telemàtica amb l’escriptor, professor i il·lustrador Enric Larreula. A causa del moment que vivíem no va ser possible convidar-lo físicament a l’escola i, per aquest motiu, vam apostar per l’opció telemàtica.

Els dies abans de la trobada, tant les i els Menhirs de 4t com les i els Mamuts de 3r, van preparar-se una pluja de preguntes per tal de conèixer més com és l’Enric: quina és la seva manera de pensar, de veure i estimar la vida i la llengua.

12

Van sorgir un munt de preguntes sobre la seva petjada com a professor i conservador de la llengua,

La Bibli altres anaven més enfocades al procés de creació i escriptura i altres a lectures que havíem treballat a l’aula o llibres que coneixíem.

estudis i posar-se a treballar.

També va parlar d’un llibre que ens va fer vibrar ja que mentre ens en parlava, l’Enric ens va transmetre Al llarg del matí que vam compartir, ens va regalar el xoc emocional que li va suposar escriure’l i que unes reflexions i consells molt bonics que encara porta per nom “Alba”, una exalumna de l’escola. ara recordem. Vam parlar sobre com podem escriu- Per últim, també li vam demanar algun consell per re bé, tenir bones idees i que quedin ben ordena- tal de “salvar” el català. Ben decidit, ens va respondre des. L’Enric ens va explicar que per escriure, abans que la nostra llengua només es defensa parlant-la i cal tenir una idea. Cal pensar què vols explicar i el utilitzant-la a tot arreu i amb tothom, d’aquesta mamotiu. Tot seguit, cal començar a escriure les pri- nera la salvarem. meres idees “les quals després ja les anirem ordePer tancar la trobada, vam voler fer-li un petit regal nant i polint”. que havíem ideat a través de la seva escriptura. Els Va remarcar molt la importància d’escriure sobre i les nenes de 3r li van recitar un poema inventat i allò que t’agrada. Quina lectora voldrà llegir allò inspirat en el seu llibre “Animalari”, acompanyat de que ni a l’escriptora li agrada? percussió i li van interpretar el cant dels Mamuts. Els Vam parlar de les emocions que el vinculaven amb nens i nenes de 4t li van explicar el treball el qual alguns llibres que havia escrit. Ell ens en va parlar havia consistit a conèixer poemes musicalitzats i d’alguns com per exemple “Contes per un món mi- crear-ne una dansa, en aquest cas “El ratolí i la ratallor” que parla de la importància d’anar a l’escola ja pinyada” escrit per l’Enric i musicalitzat pel grup de que ell des de ben jovenet va haver de deixar els música The Tyets.

AUTORS CS: Els monstres d’en Jaume i la Liliana Cicle Superior vam poder compartir una bona estona amb els dos artistes, va ser d’allò més divertit escoltar les seves vivències, cabòries i inspiracions.

Van compartir anècdotes de tota mena i van escoltar les nostres preguntes, donant resposta a totes elles amb el toc irònic i de disbauxa que els distingeix.

També vam viure en primera persona la creació de dos personatges ben originals, la Monstrelia i el Singular Plural. Compartir l’experiència d’idear dos L’Agus i els Monstres és una saga de còmics que nar- monstres va ser magnífic i, alhora, ens vam adonar ra les aventures d’un personatge que es veu immers que no tot s’hi val, ja que, tot i que és necessari fer ús en un món fantàstic i de ciència-ficció on els mons- d’una mirada esbojarrada, també cal ser coherent tres en són els protagonistes. La caracterització dels amb la situació comunicativa o narrativa i la globadiferents personatges i de les històries que viuen litat de l’obra. brollen de l’imaginari d’en Jaume i de la creativitat Gràcies, Jaume i Liliana, per a encomanar-nos el 13 pictòrica de la Liliana. vostre entusiasme i passió per allò que feu, art.

Jocs Florals

EI4 DÒLMENS Oriac Puig, Núria Martín, Kilian Muñóz, Arlet Guarch i Lucas Gabaldón

LA GRANOTA A L’ESPAI TEMPS ERA TEMPS... UNA GRANOTA VERDA I VERMELLA, QUE VIVIA EN UN BOSC PLE DE FULLES GROGUES I BOLETS, ES VA PERDRE DINS D’UNA COVA. ALLÀ HI VIVIA UN OS DOLENT! QUAN LA GRANOTA VA VEURE L’OS, VA FER UN SALT TANT ALT QUE VA ANAR A PARAR A L’ESPAI. A L’ESPAI HI VA TROBAR UN PLANETA DE FOC, UNA PLANTA DE SORRA I ESTRELLES GROGUES. AL PLANETA DE FOC NO HI VIVIA NINGÚ PERQUÈ ESTAVA PLE DE LAVA I S’HAVIEN CREMAT LES CASES I AL FINAL VA EXPLOTAR. LA GRANOTA VA ARRIBAR AL PLANETA DE SORRA. HI VIVIA UN NOI QUE ES DEIA SÒNIC I LI VA DEMANAR: -QUE EM POTS AJUDAR A TORNAR A CASA? -SÍ, T’ACOMPANYARÉ AMB EL MEU COET!

QUAN VAN ARRIBAR AL BOSC, ES VAN TROBAR UNA CASCADA AMB MOLTA AIGUA I A DINS, HI HAVIA UN LLOP I UNA GUINEU QUE NO EN SABIEN SORTIR.

LA GRANOTA I EL SÒNIC VAN RESCATAR-LES I PER CELEBRAR-HO VAN FER UNA FESTA I VAN MENJAR UN PASTÍS DE BOLETS.

CATACRIC -CATACRAC

14

AQUEST CONTE S’HA ACABAT!

Jocs Florals

EI5 CROMLECS Lucas Jiménez, Arnau Martín, Roc Mora, Berta Puig, Nil Reguant i Ferran Valls

ELS SUPERASTRONAUTES SALVEN LA TERRA TEMPS ERA TEMPS, LES PERSONES ENS VAM HAVER DE CONVERTIR EN ASTRONAUTES. VAM HAVER DE MARXAR AMB COET CAP A L’ESPAI PERQUÈ LA TERRA ESTAVA EN PERILL.

UN METEORIT GEGANT S’APROPAVA A LA TERRA I HI HAVIA EL PERILL DE QUE ES PARTÍS PER LA MEITAT.

PER AIXÒ, L’EQUIP DE SUPERASTRONAUTES AMB SUPERPODERS, EN JOAN, LA MARTA I EN POL, VAN DECIDIR INTENTAR ESBRINAR COM PODIEN SALVAR LA TERRA I QUE TOTES LES PERSONES POGUESSIN TORNAR A CASA. DESPRÉS DE LES SEVES INVESTIGACIONS, VAN ESBRINAR QUE QUAN EL METEORIT ENTRAVA A LA TERRA, ES CONVERTIA EN FOC. AIXÍ QUE VAN DISSENYAR UNA MÀQUINA PER XUCLAR L’AIGUA DE L’OCEÀ I LLANÇAR-LA AL CEL CONTRA EL METEORIT. QUAN EL METEORIT ESTIGUÉS APAGAT, L’EMPENTARIEN AMB UN TUB D’AIRE I LA SEVA SUPERFORÇA CAP A L’ESPAI, PROP D’UN FORAT NEGRE PERQUÈ EL XUCLÈS. VA ARRIBAR EL DIA DE POSAR EL SEU PLA EN MARXA, PERÒ ES VAN TROBAR AMB LA SORPRESA DE QUE VA ARRIBAR UN ALTRE METEORIT, VA XOCAR CONTRA EL METEORIT GEGANT I ELS DOS ES VAN PARTIR A TROSSETS PETITS. EL PERILL VA PASSAR I LA TERRA VA TORNAR A ESTAR SANA I SALVA. ARA TOTES LES PERSONES DEL MÓN QUE HAVIEN MARXAT A L’ESPAI, PODIEN TORNAR A CASA SEVA I VAN VIURE FELICES PER SEMPRE MÉS. CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S’HA “PLEGAT”.

FI

15

Jocs Florals

1r FOGUERES Lluc Claver, Maiol Puig i Mariona Perramon

“L’ULLALETS” EN UN LLOC DE LA

MOLT ESPANTAT. A SOTA HI HAVIA UN TI-

SELVA, HI HAVIA UN

GRE ESPERANT A MENJAR-SE’L I AL COSTAT

EXPLORADOR QUE

UNS ULLS QUE EL MIRAVEN.

VOLIA TROBAR EL

ES VA SENTIR UNA VEU QUE VA DIR:

SEU AMIC “ULLA-

- QUÈ HA PASSAT AQUÍ?

LETS”.

- L’EXPLORADOR TENIA MOLTA POR

EL DRAC “ULLALETS” VA FER FORA DEL SEU TERRITORI EL TIGRE PERQUÈ TOTA L’ESTONA EL MOLESTAVA .

PERÒ EN SENTIR AQUELLA VEU...

LA VA RECONÈIXER. - ULLALETS, QUÈ FAS AQUÍ?

L‘EXPLORADOR VA COMENÇAR A CAMINAR

T’HE TROBAT AMIC MEU!!!!!!!

PER DINS LA SELVA PERÒ COM QUE NO ESTA-

VAN FER-SE UNA ABRAÇADA DALT DE L’ARBRE.

VA ACOSTUMAT A CAMINAR ENTRE LIANES I

L’EXPLORADOR VA PUJAR SOBRE DEL DRAC I

HERBES S’ANAVA CAIENT.

EL DRAC EL VA PORTAR A CASA SEVA. EL TIGRE

DE COP, VA SENTIR UN SOROLL ESTRANY I VA

ES VA QUEDAR AMB UN PAM DE NAS!

PUJAR AMB UNA LIANA A DALT DE L’ARBRE.

QUAN VAN ARRIBAR A CASA DE L’ULLALETS,

QUAN ESTAVA A DALT, VA POSAR EL PEU MAL

L’EXPLORADOR I L’ULLALETS VAN FER UNA

POSAT I VA CAURE AVALL PERÒ VA ARRIBAR A

ACAMPADA PERQUÈ HAVIEN D’EXPLICAR-SE

UNA ALTRA BRANCA DE MÉS AVALL. A SOTA

MOLTES COSES I VAN VIURE JUNTS MOLT FELI-

L’ARBRE HI HAVIA EL TIGRE QUE ESTAVA AMB

ÇOS A LA COVA DE L’ULLALETS.

LA BOCA BEN OBERTA A PUNT PER MEN-

VET AQUÍ UN EXPLORADOR

JAR-SE’L.

VET AQUÍ UN DRAC

L’EXPLORADOR ANAVA CAIENT FINS QUE VA

TOTS DOS JA S’HAN TROBAT.

ARRIBAR A UNA BRANCA...

VA MIRAR CAP A UN COSTAT... UNS ULLS EL MIRAVEN FIXAMENT. VA MIRAR AVALL, EL TIGRE L’ESPERAVA PER CRUSPIR-SE’L. L’EXPLORADOR ESTAVA

16

1r FOGUERES

Jocs Florals

Vinyet Barnada, Júlia Crespo i Marta Moncunill

La granota voladora i la seva amiga

17

Jocs Florals

18

Jocs Florals

2n ARQUEÒLEGS Marta Arenas

La màgia del ninot de neu Una vegada hi havia una nena que va fer un ninot de neu al pati de casa seva.

nar que el guardés. Li va dir:

A la nit, mentre dormia, va tenir un somni: el seu ninot de neu tenia vida. Al matí, quan es va llevar, va tenir una sorpresa enorme: el seu somni s’havia fet realitat!!!

Quan arribi l’hivern, fes un ninot de neu, posali aquest botó i es tornarà a complir el teu somni.

El ninot de neu l’esperava a la porta de casa.

Quan va arribar el fred, la nena va fer un ninot de neu, li va posar el botó i vet aquí que va tenir un nou Es van fer molt amics, van passar els dies, les setamic i... manes, els mesos... i no paraven de jugar i passar aventures junts fins que va arribar l’estiu. Abans de Conte, contat, desfer-se, el ninot li va regalar un botó i li va dema- el ninot ja us ha saludat!!!

19

Jocs Florals

2n ARQUEÒLEGS

Marc Codina, Martí Marbà i Òscar Vilaseca

El dinosaure que volia ser petit

20

Jocs Florals

3r MAMUTS

Valentina Ocampo, Berta Sánchez i Andreu Vilaseca

Un viatge a l’espai Una vegada hi havia una nena que es deia Sara, tenia dotze anys i el seu somni era ser astronauta. El dia 18 de gener del 2022 va fer tretze anys. Ella es va dir a ella mateixa que ja era prou gran per anar a l’espai. Ho va demanar als pares, però li van dir que NO. A la nit va escapar-se i va agafar el coet del seu avi. El seu avi havia estat astronauta i guardaven el seu coet.

Primer va anar cap a la Lluna. Quan va arribar estava molt contenta d’haver aconseguir arribar-hi. A la lluna va descobrir que no hi havia gravetat, per això podia fer tombarelles a l’aire i salts enormes. Com va poder va tornar a pujar al coet i va anar al Sol, però no va aterrar perquè es podia cremar i li va fer una foto des de lluny.

Després va anar a Mart, i va sentir un soroll. Va veure una cosa verda amb 3 antenes i un ull al mig del front.

La Sara va dir: -ÉS UN ALIEN. QUÈ DIVERTIT!!!!!!!!!

-Com et dius?

-Èxitus!

-Qui ets?

-Jo sóc Èxitus!!!!!

-Però com és que et dius Èxitus?????????

-Jo sóc Èxitus que NOOOOO entendre !!!!!!!!!!

-D’acord. Per què ets de color verd??

-Perquè vaig néixer de color verd, però els meus cosins van néixer de color taronja.

De sobte va sentir una rialla. La Sara es va apropar i va veure un altre alien de color groc i després en varen anar sortint més d’altres colors. Els aliens en saber que era l’aniversari de la Sara, li van fer una festa i un concurs de ganyotes. La Sara els va convidar a la Terra i van pujar al coet de l’avi.

Quan van arribar a casa, la seva mare els va donar xocolatines de colors. Del color que menjaven es transformaven. I així va ser com a casa de la Sara es va convertir en una discoteca plena de colors. Un àlien va menjar-se la ràdio i cada vegada que obria la boca sonava la música.

Els aliens es van quedar a casa de la Sara i sempre dormien a la banyera. Vet aquí un alien, vet aquí un humà, que la història s’acabà. BOOM!!!!!

21

Jocs Florals

3r MAMUTS

Guim Pérez, Carlota Galván i Èlia Lozano

L’univers i jo Tot el seu cant és música relaxant, tan agradable i divertit, la rialla d’un nen petit.

Com les estrelles, la seva música té colors vius, com quan tu somrius.

Bressola aromes suaus i belles que refilen parlant entre elles.

La veu del riu ens diu: -Som natura!

I després somriu.

22

Jocs Florals

4t MENHIRS Martí Puig, Arnau Piqué i Martina Cots

La pedra semipreciosa Fa molts i molts anys, a la Xina, els dracs convivien en pau amb els humans fins que un dia van desaparèixer, però al cap d’uns quants anys es van adonar que no necessitaven els dracs i que corrien el risc que sense voler alguna cosa es destrossés.

Actualment...

Una vegada hi havia una nena que es deia Jiang. Un dia, sortint de l’escola se’n va anar al riu de la vida i es va trobar una pedra molt brillant i la va agafar i se la va quedar.

pedres van començar a vibrar, les van deixar anar... i van caure just al mig del pou. De cop va sortir una llum molt forta de dins el pou, era un miracle! Al cap d’uns segons, van sortir dos dracs i van començar a entrellaçar-se. Un era blau clar i l’altre vermell intens, i tenien cristalls incrustats als seus lloms. El Wu i la Jiang van al·lucinar! De cop, quan els dracs es van veure, es van enamorar. Va ser amor a primera vista. Ho vam saber perquè van començar a fer una forma de cor entre els dos. Era preciós! Des de baix el poble, tothom ho estava contemplant, i en comptes d’agradar-los el que veien, van cridar a una veu, els dracs s’han escapat, prepareu llances!

En Wu i la Jiang, només sentir-ho es van espantar molt. I des de dalt el cim, la Jiang va cridar amb totes les seves forces, prou! Els dracs han de conviure amb nosaltres, i en Wu va dir, té raó, escolteu- nos si us plau! En aquell instant va parlar l’alcalde i va dir, els nens tenen raó, no hauríem d’haver tancat als dracs, conviurem amb ells. Com que la gent va pensar que era bona idea, va sorgir un miracle. De totes les pedres en van sortir milions de dracs i la gent va començar a conviure amb els dracs.

Al cap d’uns dies, en Wu, un nen, sortint de classe se’n va anar al volcà del Drac apagat. Un dia a l’escola, van fer un treball per parelles i al Wu i la Jiang els hi va tocar junts. Ells van triar el tema del Pou Màgic del Drac Infinit i quan van acabar l’escola van anar a visitar el cim de la muntanya del pou.

Tot parlant, a en Wu li va caure la roca volcànica.

La Jiang, quan li va caure va dir, jo tinc una pedra semblant però blava. D’on l’has tret? D’un volcà, va dir en Wu, d’aquell d’allà, va assenyalar. La Jiang li va ensenyar la seva pedra i quan les van ajuntar, van veure que juntes tenien forma de drac. Just en aquell moment, va passar una cosa increïble. Les Conte acabat, la Jiang i el Wu els dracs han salvat.

23

Jocs Florals

4t MENIHIRS Gala Costa, Aina Cabanes i Oriol Valls

Premi accèssit

Laia Concustell, Ariadna Mas, Dant Escarré i Nico Hartwright

El sol

El feminisme

El sol és el nostre astre

Desitgem que totes vivim en una societat

i no és gens sapastre.

sense masclisme ni patriarcat.

Girem al seu voltant, com si ell fos un imant.

Prou, prou, prou violència masclista.

Prou, prou, prou, pareu ja.

Ens dona energia, de nit i de dia.

Una societat plena

De nit no ho creuen,

de dones valentes i lliures,

per què el sol no veuen.

que tothom pugui decidir el que vulgui viure i sentir.

A sis mil graus està, fins que s’apagarà.

Prou, prou, prou violència masclista.

Llavors s’inflarà

Prou, prou, prou, pareu ja.

i finalment, explotarà.

Som diferents però iguals, És un astre magnífic,

no callarem mai

d’abans del paleolític.

perquè si les dones parem,

Pel que ens ha proporcionat,

el món pararà.

mil gràcies li hem donat.

Prou, prou, prou violència masclista.

Prou, prou, prou, pareu ja.

Desitgem que mani el feminisme; volem una societat sense masclisme.

24

5è SÍLEX

Jocs Florals

Marta Pérez, Ona Font, Mohamed Oukhmouche i Brayan López

Els cinc amics El Jordi, la Joana i el Joan formaven una família de vampirs d’allò més divertida. Una nit, es van traslladar a un castell, ho van fer en una lluna de sang.

En aquest castell, abans hi vivia una altra família de vampirs, la qual es va mudar a viure a la ciutat perquè els agradava molt que els seus fills poguessin jugar amb altres nens i nenes.

Els nens i nenes el van comprendre i la Carlota va dir: - És molt emotiu, però i ara què? Serem vampirs per sempre?

Llavors tots van abraçar el Joan i li van dir que sempre seria el seu amic i que, encara que fos un vampir, l’estimarien igualment. El Joan va decidir donar-los El Jordi, la Joana i el Joan, l’equip J, van organitzar una contra-poció i, PLUF, de cop i volta el sol ja no una festa de disfresses per celebrar l’arribada al casels molestava. tell. Hi van convidar als nens i nenes del veïnat i als seus pares. Com que tots havien d’anar disfressats, Finalment, van fer una festa en honor de tots, es van divertir molt. Aleshores a la festa es van apagar tovan passar desapercebuts. tes les llums i van trucar a la porta... TOC, TOC, TOC! Aquella mateixa nit, el Joan estava d’allò més emoEl Joan i els seus amics van obrir-la ben espantats, cionat perquè els seus nous amics i amigues es pensant que era la policia, però..., no! Era la seva faquedessin a dormir, però només va aconseguir que mília i amics de Transsilvània! La Clara, el Guillem, quatre nens volguessin, van ser el Guillem, la Carlola Carlota i la Joana van al·lucinar mandonguilles, ta, la Clara i la Joana. de cop i volta tot el castell era ple de monstres de Quan va ser l’hora de sopar, el Joan va barrejar una tota mena: gelatines, homes llop, dones invisibles, poció verinosa amb la sopa de verdures, la qual no esquelets... portava ni una miqueta d’all perquè sinó qui s’haA partir d’aquell dia, diu la llegenda que els cinc gués enverinat seria el mateix Joan. Després, els hi amics, en la lluna de sang de cada any fan una festa va servir a la colla convidada i van anar a dormir. monstruosa on tothom hi està convidat.

L’endemà quan es van llevar i van obrir la persiana, un dels quatre nens, el Guillem, es va cremar una mica amb el sol i li va estranyar molt, ja que mai li havia passat això. El Joan, els va explicar la veritat amb pèls i senyals. Aleshores, els quatre nens li van preguntar: - Per què ens has enverinat Joan?

I el Joan els va dir: - Perquè necessitava una família de les que s’escull, uns amics. Em sentia molt sol sense ningú amb qui compartir aquests moments.

25

Jocs Florals

5è SÍLEX Janna Sibila, Aina Pieras i Anyelo Mauricio Varón

La família Cromanyoni

26

Jocs Florals

27

Jocs Florals

5è SÍLEX Gerard Verhelst, Nafia-Edine Jhilal i Maiol Perramon

Poesia visual

6è DENTS DE SABRE Lluc Vilamú, Izel Compte i Juan Diego Castañeda

La invocació Molts de vosaltres podeu pensar que només vivim Quan ens hi vam acostar, vam veure que estava una sola vida. Que quan s’acaba, ens morim i no hi molt ben conservada, però no hi podíem entrar de ha res més. Doncs no, no és així. cap manera perquè estava tancada. Aleshores, vam decidir quedar un dia més tard i portar alguna cosa Avui us explicaré un secret. Quan era adolescent, per poder trencar una finestra i, així, poder-hi envaig anar a un càmping amb uns amics. Els primers trar. dies tot era divertit i quan vam anar als afores del càmping vam veure una fàbrica mig abandonada. L’endemà, quan vam arribar, vam rebentar el vidre

28

Jocs Florals

de la finestra... però, ai! Perdó! Encara no he fet les no la vaig trobar enlloc, només em quedava per presentacions: mirar la cambra número 666. Vaig entrar i la vaig veure asseguda en una cadira, mirant-me fixament.

Jo em dic Jack i tinc tretze anys. El meu millor amic Em va dir que me n’anés, ja que estava en perill. Jo, es diu Marcos i la meva altra amiga es diu Ari. Tam- amb recel, li vaig preguntar què volia dir i ella em bé hi ha l’Amanda i tots som del mateix grup de va explicar que estava en perill perquè no vaig ajuclasse i ens agrada el terror, sobretot el real. Bé, tor- dar a la noia de la fàbrica abandonada que cridava nem a la història! demanant ajuda. Ara, l’esperit d’aquesta, era dins El que va passar és que vam entrar i -s’ha de dir que de l’Amanda i tenia ànims de venjança. hi feia molt de fred- de cop es va sentir un soroll.

Però, aquest soroll era molt..., estrany. És a dir, era el soroll més agut que havia sentit mai. Era un crit d’una noia. Bé, o això és el que crèiem. Aquesta noia estava demanant ajuda i estava patint perquè cridava: AUXILI! Vam sortir corrents. L’Amanda va caure i jo vaig buscar el forat de la finestra per sortir. Quan el vaig trobar, vaig córrer com un boig cap a la finestra i vaig saltar pel mig del forat -s’ha de dir que estava satisfet per la punteria que tenia-. Tot i això, havia de mirar si els altres havien pogut sortir. Quan vaig mirar, no vaig veure ningú darrere meu.

Davant d’aquesta informació, em vaig omplir de valor i vaig tornar de seguida a la fàbrica abandonada. Allà hi havia el cos de la noia que demanava auxili, vaig intentar reanimar-la amb un massatge cardíac. Mentrestant, vaig trucar al 112 per demanar atenció mèdica. Entre tots, vam poder reanimar-la i portar-la a l’hospital.

Un cop vam ser allà, ens vam trobar a l’Amanda, la qual la mirava fixament mentre es recuperava del mal tràngol. Jo em vaig adreçar a ella i li vaig dir que allà, referint-me al seu cos, hi estaria millor. A més, li vaig explicar que havia anat a la fàbrica per intentar salvar-la.

Tot seguit, vaig mirar des de fora, hi havia l’Amanda ferida a terra, i per descomptat, vaig anar corrents a ajudar-la i l’hi vaig dir si estava bé, però no em va respondre. Vaig pensar que segurament estava inconscient i per això no em responia. Van avisar a la família i la varen portar a l’hospital.

L’esperit de la noia va accedir a deixar el cos de l’Amanda per a retornar al seu. Quan va fer-ho, la noia va recuperar el coneixement.

Vaig anar a totes les cambres a buscar l’Amanda i

FORÇA UCRAÏNA

Al cap d’un temps, després de creuar converses amb ella vam descobrir que es deia Samara i que es coneixien amb l’Amanda, ja que havien coincidit al Tres setmanes més tard, l’Amanda es va despertar conservatori. em va mirar, es va aixecar i se’n va anar corrents. Li vaig dir que encara no estava del tot recuperada i I de sobte... RING! RING! Hora d’anar a l’escola! Quin em va mirar de reüll. La seva mirada era diferent, somni més... estrany! tenia els ulls ben vermells.

29

Jocs Florals

6è DENTS DE SABRE Martí Rubiralta, Roc Gil i Jordi Barba

Will Green contra el racisme

30

Jocs Florals

31

Jocs Florals

6è DENTS DE SABRE Judit Martín, Núria Sellarès i Carla Moncunill

L’últim adéu A l’Espill hem fet molt bona amistat I ara que ha arribat l’hora del comiat, aquest poema hem redactat.

Aquests anys han estat plens d’amor, però aquest últim, d’enyor.

L’Espill és ple de llum i color, per això ens ha regalat molta diversió.

Totes les mestres especials que ens han acompanyat, ningú se les podria haver imaginat.

A les colònies hem xalat i la tornada a casa ha sigut una dificultat.

En cada any que junts hem passat, un munt de vivències hem atresorat.

I amb els companys al nostre costat, grans records al cor hem desat.

Des de ben petits la nostra història ha començat, ara esperem que això no hagi canviat i que la nostra relació no s’hagi acabat.

32

CATEGORIA MIXTA

Jocs Florals

Arnau Martín Hernández i Marc Martín Tortajada

La formiga del zoo Hi havia una vegada una formiga que vivia en un zoo. Des de feia algun temps, entre viatge i viatge al formiguer, havia observat que hi havia diversos animals que intentaven sovint escapar.

La girafa passava el seu coll llarg per sobre de la tanca i rossegava el cadenat que bloquejava la porta, però era de ferro i l’únic que aconseguia era fer-se mal a les dents.

El mico intentava escolar-se per la porta quan els treballadors del zoo li portaven el menjar, però no era prou ràpid.

El guepard provava de saltar els murs, però eren massa alts i per més que ho intentava mai no arribava prou amunt.

L’elefant havia intentat tombar les reixes de la seva gàbia moltes vegades, però els barrots eren molt gruixuts i ni tan sols amb la seva força podia doblegar-los.

A la formiga se li trencava el cor cada cop que veia els animals engabiats intentant escapar, fins que un bon dia va decidir donar-los un cop de mà o, més ben dit, un cop de pota.

soc l’animal més fort de la selva, i de res m’han serVa anar fins el formiguer i va explicar a les seves vit els meus músculs. Què podries fer tu, que ets germanes i als seus cosins tèrmits quin era el seu tan petita? pla. Tots van estar d’acord a ajudar els animals.

– És veritat, soc petita, però també soc molt forta.

El primer animal que la formiga va anar a veure va Puc aixecar un pinyol d’oliva jo sola. ser l’elefant. Com que era molt petita, no li va costar gens ni mica passar entre els barrots de la gàbia. – Amb això no serà suficient. Aquesta gàbia és molt Llavors, va enfilar-se per la pota de l’elefant i va ex- resistent. Deu pesar, com a mínim, un milió de pinyols d’oliva. plicar-li a cau d’orella per què era allà.

– T’agraeixo molt que vulguis ajudar-me, formigue- – T’oblides de les meves germanes. Son moltes i ta –va dir l’elefant–, però és impossible escapar. Jo també molt treballadores.

33

Jocs Florals

I així va ser com un assolellat matí de primavera, totes les formigues del zoo van sortir del seu formiguer i es van dirigir cap a la gàbia de l’elefant.

Els barrots eren molt resistents, però estaven fixats amb cargols. Llavors les formigues es van posar a treballar en equip per afluixar els cargols i de seguida la gàbia va començar a trontollar. Només va caldre una envestida de l’elefant per fer-la caure.

l’envoltava no era gaire resistent. L’elefant va preparar-se per tombar-lo, però el guepard el va aturar.

– Deixa’m que m’encarregui jo d’això– va dir.

El guepard va apropar-se i amb les seves esmolades urpes no li va costar gaire fer un forat prou gros al filat.

La formiga, l’elefant, el guepard, la girafa i els tèrTots seguit van dirigir-se cap el fossat del guepard. mits van anar fins la gàbia del mico, que estava feta La formiga va baixar fins on es trobava el felí i va de plàstic transparent. Per obrir la porta feia falta explicar-li què pretenien fer. prémer un botó que estava situat molt a munt, a – No servirà de res –va dir el guepard–. Aquests dos metres del terra, però això no és res per a una murs són massa alts. Porto temps intentant sal- girafa. De seguida el mico va quedar lliure i va cotar-los, i mai no he aconseguit arribar a dalt de tot. mençar a fer salts i tombarelles d’alegria.

– Ho sé –va dir la formiga–, per això han vingut Llavors, tots els animal van anar cap a la porta del zoo i van veure que estava tancada. Era de ferro l’elefant i els tèrmits. massís, d’un pam d’amplada i a prova d’elefants.

Els cosins de les formigues, els tèrmits, van començar a rossegar tots a l’hora el tronc d’un arbre que – Què farem ara?– va demanar el guepard. era allà a la vora. Llavors, l’elefant va agafar-lo amb – Les claus deuen ser a l’oficina del zoo– va explicar la trompa i el va llençar dins del fossat. Va quedar la formiga. repenjat al mur i el guepard de seguida va entendre quin era el pla de la formiga. Va enfilar-se dalt – Jo aniré a buscar-les– va dir el mico. del tronc i des d’allà li va ser molt fàcil sortir d’aquell Va enfilar-se per la paret de l’edifici i va trobar una forat amb un gran salt. finestra oberta. De seguida va sortir amb un maLes formigues, l’elefant, el guepard i els tèrmits van nyoc de claus. anar cap el tancat de la girafa.

Com que era l’únic animal que tenia mans, va ser ell – Aquest cadenat és massa fort– va dir la girafa, qui va ficar la clau al pany i va obrir la porta. I així va quan la formiga li va explicar que eren allà per alli- ser com l’elefant, el guepard, la girafa i el mico van berar-la. aconseguir escapar del zoo.

– Ho sé –va respondre la formiga–, per això he por- Van acomiadar-se de les formigues i dels tèrmits i tat uns amics. van emprendre el camí de tornada a casa. Va ser un viatge llarg i ple d’entrebancs, però això ja és una Les girafes són conegudes per tenir un coll llarg i no altra història. pas per la seva força, de manera que el tancat que

34

CATEGORIA ADULT

Jocs Florals

Marc Martín Tortajada

Explica’m un conte La Júlia i el seu pare estan asseguts als extrems oposats del sofà, avorrits. És un diumenge plujós i un inoportú tall en el subministrament elèctric els ha privat de qualsevol tipus d’entreteniment tecnològic. De sobte, després d’un llarg badall, la Júlia mira el seu pare i li diu: — Papa, explica’m un conte.

— Un conte? Està bé. Quin vols que t’expliqui? La caputxeta vermella, els tres porquets...?

— No, inventa-te’n un. Com feies abans, quan era petita.

jugaven a fer-se pessigolles.

— Hi havia un vegada un cavaller que volia sortir en busca d’aventures — diu tan ràpid com pot, per tal que ella no el pugui interrompre.

— Però quin conte és aquest?

— En aquella època ja no passava res d’interessant.

— Continua dient el pare, sense fer-li cas—. No hi havia reis malvats i les princeses feia temps que havien après a defensar-se elles soles, però ningú no va intentar aturar-lo perquè el nostre protagonista estava una mica tocat del bolet i sabien que no ser-

— D’acord, deixa’m rumiar una mica. –El pare s’acaricia la barbeta, mentre pensa. Ha passat massa temps des de l’última vegada que li va explicar un conte a la seva filla. Te por d’estar rovellat. Tem que no li agradi–. Ja ho tinc! Hi havia una vegada…

— No, papa, que això és molt típic.

— Molt típic? Doncs a veure si t’agrada aquest començament: En un lloc de la Manxa, el nom del qual no recordo...

— Això és d’El Quixot– protesta la Júlia.

— Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.

— La metamorfosi.

— Digueu-me Ismael.

— Meeeec — fa ella, imitant el soroll d’una botzina–. Així comença Moby Dick.

— Fa molt de temps, en una galàxia molt llunyana...

— Això és d’una pel·lícula– diu la Júlia amb una rialla.

El pare obre la boca, però ella s’anticipa abans que hagi tingut temps de dir res.

— El mecanoscrit del segon origen.

Llavors ell la mira amb els ulls convertits en dues escletxes, desafiant, com quan la Júlia era petita i

viria de res. Després de cavalcar durant cinc dies i cinc nits va arribar a un país habitat per gegants, i per fi va poder demostrar el seu coratge.

El pare continua explicant el conte, alhora que fa veure que s’enfronta a enemics invisibles. Corre. Salta. Rodola. Sembla fora de si. Es gronxa del llum del sostre, aterra sobre el sofà i agafa una escombra. La branda com si es tractés d’una llança i carrega contra gegants imaginaris. En realitat són molins de vent, però tant se val perquè també són imaginaris.

En aquell moment arriba la mare i es planta al bell mig del menjador.

— Què està passant aquí?— demana amb les mans repenjades als malucs.

— Res– diu ell—. Només escombro.

La Júlia s’endú un dit a la templa i el fa girar, donant a entendre que al seu pare li falta un bull. La mare sacseja el cap i se’n va a l’habitació del costat.

— Què va passar llavors?— demana la Júlia.

— Després d’aquell enfrontament, del qual va sortir una mica malparat, l’intrèpid cavaller va tenir molta gana i va menjar unes cireretes silvestres de color porpra que va trobar per allà. Eren delicioses

35

Jocs Florals

i les va engolir a grapats, però de seguida va començar a tenir mal de panxa i va decidir anar a dormir. L’endemà, va descobrir que durant la nit s’havia transformat en un horrible insecte, semblant a un escarabat, però ni tan sols això va fer que li passessin les ganes d’aventures. Com que era molt gros i fort i el seu cavall ja no podia dur-lo a sobre, va ser el cavaller qui va fer de muntura, i el cavall qui va fer de genet.

— Espero que el conte no acabi així — diu la Júlia amb els ulls ben oberts.

— No pateixis, que encara queda molta història per endavant. Sabràs què passa després de la publicitat.

— Però si als contes no hi ha anuncis.

— Ja t’hauràs adonat que aquest és una mica especial. La narració que esteu escoltant està patrocinada per Escales Andreu. Compreu-les i arribareu a tot arreu– diu el pare amb una veu que pretén semblar més greu–. On ens havíem quedat?

— El cavaller s’havia convertit en un escarabat.

— Ah, sí. Llavors va arribar al mar i allà es va trobar amb una noia i un noi que viatjaven sobre una balena.

— Com es deien?

— Alba i Dídac. El cavaller va explicar-los com, de la nit al dia, s’havia transformat en un insecte, i ells van dir-li que fugien d’un malvat capità que volia caçar la seva amiga.

— Segur que la balena es deia Moby Dick, oi?

— Sí! Que ja coneixes aquest conte?— demana el pare, amb el front arrufat.

— No, t’asseguro que es el primer cop que sento una història tan esbojarrada, però no et distreguis i continua amb el conte.

Sembla que la Júlia s’ho està passant bé.

— El nostre protagonista va comprometre’s a donar-los un cop de mà i els nois, per la seva part,

36

van assegurar-li que l’ajudarien a recuperar la seva forma humana. I així va ser com van decidir anar a buscar el capità Ahab– que era com es deia el dolent–, per tal que el cavaller pogués enfrontar-se a ell. No anirien per mar, sinó per terra, amb la intenció d’agafar-lo desprevingut. Llavors, el nostre protagonista va treure el seu sabre làser i...

— Espera un moment. Des de quan els cavallers fan servir estris tan sofisticats?

— Des de la invasió extraterrestre.

— Quina invasió?

— No t’ho he explicat? Uns mesos enrere havien aparegut unes estranyes naus espacials que havien abduït a gairebé tothom. El malvat capità Ahab era, en realitat, un esgarrifós alienígena semblant a un pregadéus i no viatjava pas en un vaixell, sinó en un sofisticat creuer interestel·lar.

La Júlia somriu i això esperona el pare a continuar.

— Els nostres protagonistes van acomiadar-se de la Moby Dick i van travessar un camp de vaques. El cavaller no va poder resistir-se i va començar a fer boles amb els excrements dels animals. Allò era divertidíssim i va proposar a l’Alba i el Dídac que ho provessin, però ells van refusar amb molta educació.

El pare es posa de quatre grapes i comença a imitar l’escarabat, fent rodolar un coixí pel terra. De sobte, el llança contra la cara de la Júlia, fet que provoca una breu però intensa guerra de coixins.

— Em rendeixo– diu el pare, aixecant les mans—.

Tu guanyes.

— Tindré pietat de tu si continues explicant el conte.

— Si trenqueu alguna cosa, em sentireu! — diu la mare des de l’habitació del costat.

El pare torna a seure al sofà i es col·loca bé les ulleres.

— Van trobar la nau alienígena unes quantes boles de caca més tard. Havia aterrat a la platja i de seguida va sortir a rebre’ls el capità Ahab. Escara-

Jocs Florals

bat i pregadéus van mirar-se en silenci durant uns segons. Llavors el cavaller va arrencar a córrer, però a mig camí va entrebancar-se i va succeir-li el pitjor que li pot passar a un insecte de l’ordre dels coleòpters: va quedar panxa enlaire. El capità va aprofitar per explicar-li, en un idioma insectívor que només el cavaller podia entendre, que no pretenia fer cap mal a la balena. En realitat, volia treure-la d’aquell mar tan contaminat i dur-la al seu planeta, on l’aigua dels oceans era neta i

transparent. Ells, si volien, també podrien acompanyar-los. Els va assegurar que els terrícoles que s’havien endut eren molt feliços a la seva nova llar. Semblava un viatge molt emocionant, de manera que el cavaller, l’Alba, el Dídac i la Moby Dick no van haver de rumiar-s’ho gaire per acceptar l’oferiment del capità. I així va ser com tots plegats van creuar la galàxia i van viure mil i una aventures.

— Què? No m’explicaràs com continua?–diu la Júlia, creuant-se

de braços.

— Hauràs de tenir una mica de paciència i esperar la segona part del conte.

El pare comença a imitar el redoblament de tambors i el so de trompetes de la 20th Century Fox, mentre la seva filla se’l mira impacient.

— Vaaa, papa. Deixa’t estar de musiquetes i ves per feina.

Llavors la Júlia s’arrauleix al seu costat. Ell li passa un braç per sobre i desitja que aquell moment no s’acabi mai.

37

Jocs Florals

Premi Alba

Eloi Farré, Isern Mauri i Aleksandre Guliashvili

LA NATURALESA La naturalesa és plena de tranquil·litat, on qualsevol animal és estimat.

En ella hi ha molta harmonia, que ens genera alegria, i amb la nostra rialla podem travessar qualsevol muralla.

També hi ha ocells, que tenen plomatges molt bells.

I ens regalen cants d’allò més elegants.

A la nit, els estels brillen mentre tots els nens somien, però a la vegada diuen, som natura, i somriuen.

38

Quitxalla

Sortida a les coves del Toll Ja des de l’inici de curs ens vam plantejar una sortida que ens servís per enriquir el tema general d’escola, on en poguéssim gaudir des dels més grans fins els més petits. Així doncs, al llarg de tot el curs hem visitat les Coves del Toll, a Moià.

Ens vam endinsar al temps de la prehistòria i vam fer molts descobriments de l’evolució de la humanitat i també vam viure l’emocionant experiència de veure en directe com es feia el foc al neolític.

Ens vam apropar a la vida dels nostres avantpassats amb la recreació d’alguns dels seus costums. Des de l’interior d’una cabana vam descobrir: materials que feien servir per fer eines com el sílex, com feien el foc, com molien el gra per fer la farina…

Vam participar en un taller elaborant un brunzidor que els prehistòrics feien servir per fer música i per relacionar-se entre ells i amb els animals. I el vam decorar amb quatre pigments naturals: el vermell de l’argila, el negre del carbó, el blanc del guix i el groc de la pedra limonita.

Un cop a dins la cova del Toll, vam conèixer la feina dels arqueòlegs i la història del gran fòssil de corall que va ser, en d’altra època, la cova del Toll. Es diu així perquè és el recorregut d’un riu que va donant les formes de les diferents cambres.

També vam aprendre que vivien a l’entrada de la cova perquè com més endins entraven mancava la claror. Va ser tot un descobriment adonar-nos que una de les cambres tenia forma de pota d’elefant i després de passar per una escletxa molt estreta, vam arribar a la cambra de la trompa de l’elefant!

39

Quitxalla

LLAR

LA IMPORTÀNCIA DE L’ENTORN NATURAL

Donar valor a l’entorn social i natural és molt important, ja que forma part del nostre dia a dia i, per tant, és significatiu per als infants. Obrir l’escola a l’entorn ens omple d’una gran riquesa i oportunitats.

Durant el curs hem gaudit, en nombroses ocasions,

d’aquest contacte amb l’entorn, sobretot amb l’entorn natural. El contacte amb la natura ens permet observar i aprendre coses sobre la fauna, la flora, el clima... Hem pogut reconèixer les plantes que ens envolten i les seves característiques , veure animals i insectes, escoltar el so de l’entorn natural, crear un hort, plantar llavors, fer creacions artístiques a partir d’elements naturals , fer activitats en l’espai exterior, entre d’altres.

Els infants en els seus primers anys de vida es troben en una etapa sensoriomotriu, les propostes i els materials que se’ls ofereixen han de satisfer aquestes necessitats de descobriment sensorials i de moviment que tan rellevants són per al seu desenvolupament. L’entorn natural ens pot facilitar alguns d’aquests descobriments.

El contacte amb la natura i el joc amb elements naturals són un excel·lent recurs. Els infants d’aquestes edats reben la informació a través dels sentits, per 40aquest motiu és molt important que els materials amb

els quals interactuen siguin rics en qualitats sensorials. Els materials naturals (pedres, sorra, pinyes, troncs, fulles...) són rics en oferir informacions sensorials (textures, olors, formes, colors, pes...). A més a més, els entorns naturals (patis, boscos, parcs…) ofereixen als infants poder posar en joc les seves destreses i habilitats.

A les aules tenim diferents tipus de materials: de la vida quotidiana, específics i inespecífics. Els elements naturals es poden considerar materials inespecífics, als quals se’ls poden donar usos múltiples, per la qual cosa també permeten treballar la imaginació i la creació.

Aquesta idea de potenciar el contacte directe amb l’entorn natural no és nova, els “kindergarten” de Froebel (l’any 1840) ja apostaven per les oportunitats que ens oferia. Altres pedagogs com Montessori, Waldorf, entre d’altres, atorguen un paper imprescindible a l’entorn per al desenvolupament global de les persones.

La vida esclata al nostre voltant i cal aprofitar aquest recurs natural que tenim a l’abast, sortint i observant el pati, l’hort i els jardins de l’escola, anant al bosc o al parc, sortint pel voltant de l’escola, tenint plantes a l’aula, recollint material natural... A més a més, aquest recurs és sostenible, ens permet apostar per la desmaterialització i fer front al dèficit de natura que afirma que patim en Richard Louv.

Quitxalla

EI3 COM VIVIEN LES PERSONES PREHISTÒRIQUES A LES CABANES?

Aquest curs ens hem endinsat en l’època de la prehistòria i, un cop ben familiaritzats amb l’escola, els i les Cabanes vam voler investigar com vivien les persones prehistòriques a les cabanes. Comparant les nostres cases amb les llars dels prehistòrics ens van sorgir molts dubtes: com guardaven el menjar sense nevera? D’on treien el menjar si no hi havia supermercats? Com dormien? Com s’escalfaven? Com s’hi veien a la nit? Com construïen les cabanes? Tants dubtes no podien quedar sense resoldre, així que estàvem decidits a investigar-ho!

ques. I ens vam atrevir a fer-ne un nosaltres i, hem de dir que era força còmode.

Per acabar el projecte, vàrem aprendre a preparar les pells d’animals per fer cabanes prehistòriques i vam practicar com crear les nostres cabanes a l’aula per acabar fent una supercabana al pati!

En aquest projecte vam aconseguir fer foc com autèntics prehistòrics. Va ser molt emocionant, tot i que no va ser feina fàcil!

També vam decorar amb pigments naturals tot recreant les pintures rupestres de la prehistòria i vam deixar anar la nostra vena més creativa. A mesura que ens endinsàvem en el projecte anàvem descobrint les dificultats que suposava viure a aquella època i és que pintar els sostres i les parets, no és tan còmode com pintar en un full a sobre d’una taula. Tot i això, ens va encantar pintar del revés.

També ens vam preguntar com s’entretenien les persones prehistòriques i vam descobrir que jugant amb elements naturals com còdols, troncs o pinyes ens ho podem passar d’allò més bé.

La vida de les persones prehistòriques era força dura i se les van haver d’empescar per trobar la manera de descansar ben còmodes per enfrontar-se al dia a dia amb energia. Així que vam descobrir com creaven els matalassos prehistòrics amb fulles, palla i herbes aromàti-

41

Quitxalla

EI4

PINZELLADES PREHISTÒRIQUES paleolític no vivien en cases, sinó que aprofitaven les coves i les convertien en els seus habitatges.

Aquestes coves estaven decorades amb pintures

La colla d’EI4, els Dòlmens, hem conegut què passava a la prehistòria amb un projecte que ha anat desgranant els diferents costums dels nostres avantpassats. Us expliquem algun dels que hem descobert.

El nostre nom ha sortit d’entre menhir, cromlecs i dolmen. Tots ells tenen una cosa en comú: són construccions amb pedres enormes. Finalment, i després de veure’n diferents imatges, el nom de DOLMEN, és el que més ha agradat.

rupestres que explicaven escenes de caça.

Els Dòlmens ens van intrigar molt per aquesta manera de viure. Després de la vista les coves del Toll ens hem engrescat a fer una cova a la classe! En una conversa els nens i nenes comencen a definir com serà i el què hi ha d’haver: pintures de prehistòrics, pedres i foc!

Rebreguem paper d’embalar i el comencem a penjar per la classe, folrant un tros de l’armari. Ara hem de dissenyar com seran les pintures rupestres i finalment les dibuixem a les parets de la cova. Els elements que utilitzem per fer-les seran troncs, fang, pintura. Ja ho tenim! Uff, que difícil que és pintar d’aquesta manera!

Amb la cova a punt, sols hi hem de donar vida: fem Els dòlmens són estructures megalítiques i els de mares, pares que van a caçar, nadons que hem més simples estan fets per dues pedres verticals i de cuidar i tot al voltant d’un bon foc a dins la cova una d’horitzontal a sobre. A la classe, amb còdols, dels Dòlmens. n’hem construït de molt bonics. Ho voleu provar?

Hem descobert que els homes que van viure al

42

Quitxalla

EI5 QUÈ ÉS AIXÒ DELS “CROMLECS”?

possibilitat d’anar d’excursió amb l’escola, però sí que veiem viable anar-hi un cap de setmana o de vacances amb les famílies! Us hi animeu? El nostre primer repte ja el tenim solucionat! No obstant això, ens ve mol t de gust

Els nens i nenes d’EI5, des que vam començar el curs, hem estat investigant que són els Cromlecs. El nom ens va agradar molt des del primer moment, així que vam decidir dir-nos la classe dels Cromlecs, però... què és això de Cromlec?

Aquí vam descobrir que el Cromlec més important del món és el de Stonehenge. Uauuu, és enorme! Ens encantaria visitar-lo... Però... a on és? Hi podem anar d’excursió?

Arribats a aquest punt, vam tenir la necessitat de situar-nos en el mapa d’Europa. On és Manresa? On és Stonehenge? Ens sembla que és una mica lluny... Pensem que podem anar-hi amb cotxe, avió o vaixell. Però no te-

provar de construir el Cromlec de Stonehenge. Com ho

nim clara quina és la millor opció, així que fem un treball

podem fer? Amb quin material? Dediquem tot el matí a

d’investigació amb les famílies.

reproduir el Cromlec amb les peces del Kapla, taps de suro, plastilina, tarrons de sucre i el que encara és millor,

Després de les recerques, veiem que la millor opció per

amb nosaltres mateixos! Ens hem convertit en dòlmens i

anar a Stonehenge és amb avió, però que també necessi-

menhirs i hem omplert el pati de cercles concèntrics per

tem el cotxe per anar a l’aeroport i de l’aeroport al crom-

reproduir l’Stonehenge.

lec Stonehenge. Tanmateix, ei! Som 25 a la classe... No hi cabem tothom en un cotxe. Quants en necessitarem?

Muntem cotxes amb les cadires de la classe i així calculem que en necessitarem 6 i 5 adults que ens condueixin, perquè la Raquel, la nostra mestra ja en conduirà un. El trajecte dura 5 hores... Uff! Això és molt per anar amb l’escola!

A més a més... això d’agafar un avió sense els pares i mares... no ho veiem molt clar, així que desestimem la

43

Quitxalla

1r i 2n

GENT DE LA PLATJA A L’ABORDATGE! pel castell de Calafell, també vam conèixer els amics del pirata Tim i ens van fer un seguit de propostes per a ser uns bons “piratilles.”

-Estem en contacte amb la sorra, l’aigua i la brisa del mar. Vam fer observacions naturalistes d’alguns animals marins i també vam poder comprovar quin era el seu desplaçament en viu.

GENT DE LA PLATJA, era el crit que ens feien els monitors de la casa de Colònies el Tremall de Calafell per començar l’activitat i nosaltres havíem de respondre: A L’ABORDATGE! Sí, són les COLÒNIES, aquella sortida de tres dies on els infants poden gaudir dels seus companys i companyes quan se’n van a dormir, compartint els àpats, mentre es fan les activitats o bé en despertar-se. Tres dies intensos plens d’emoció i de diversió.

Les colònies són importants perquè...

- Sortim de l’escola i hem de descobrir un nou medi, en el cas de Calafell, la platja i el mar. Mitjançant les activitats que vam portar a terme a la casa, vam anar descobrint aspectes a tenir en compte per protegir el nostre mar Mediterrani i conèixer alguns animals que ens van ensenyar als laboratoris i als aquaris.

-Fem activitats molt dinàmiques i divertides. Començant pel joc de descoberta de la platja, el recorregut

44

-Ens serveixen per guanyar autonomia a fora de casa i aprendre a organitzar-nos sols cada matí, fer i desfer maletes, parar taula i fer-nos responsables de tot el que hem portat a la bossa.

- Ens ajuden a conèixer-nos millor i a fer que siguem un grup ben cohesionat, vam tenir tantes vivències, que tot el que vam viure va esdevenir molt intens.

De fet, les colònies és la sortida que els infants esperen tot l’any i, per tant, en tenen un record INOBLIDABLE, perquè aquesta experiència serà ÚNICA i IRREPETIBLE, l’any que ve serà una altra història!

3r i 4t

Quitxalla

SARGIM EL FUTUR / Projectes compartits Des de fa anys, els nens i nenes de cicle mitjà han participat en els Projectes Compartits del Camp d’Aprenentatge del Bages i el Consorci de Residus amb l’objectiu que les escoles que hi participin descobreixin com es gestionen els residus de la nostra comarca, com podem convertir-los en un recurs, per què és important reduir, reutilitzar o practicar les 3 Rs, experimentar amb diferents materials i prendre consciència de la importància de tancar el cicle de cadascun d’ells.

En cada un d’aquests projectes, les mestres escollim un residu en concret per tal de treballar a l’aula i així, poder sensibilitzar l’alumnat i les persones del seu entorn en la reducció d’aquest. Enguany hem decidit escollir el residu dels teixits amb tot l’impacte ambiental que comporta el seu cicle de vida.

Vam començar participant en els tallers i sortides que es van proposar des del Camp d’Aprenentatge del Bages per tal de tenir una mirada global sobre la generació de residus i com revertir-la. Vam veure l’abocador comarcal i l’impacte ambiental que té el fet de no reciclar correctament. Se’ns va plantejar el repte de com podríem minimitzar aquest impacte.

Vam parlar de diferents tipus de residus i vam veure que els teixits tenien un pes molt important i preocupant. Vam veure la necessitat de conèixer i saber com contribuir, d’una manera o altra, a fer un canvi i conscienciar en la importància de reduir, a contracorrent de la moda “fast-fashion”.

Vam començar parlant de la matèria prima: les fibres.

Vam veure diferents tipus de fibres de les quals variava la seva utilitat segons l’objectiu d’aquell teixit en concret.

Paral·lelament, vam visitar el Molí Paperer de Capellades on ens van fer una immersió en el món de la fabricació del paper. Va ser màgic veure la relació del paper amb la roba, ja que la matèria prima d’ambdós és la fibra vegetal. Vam veure tot el procés de fabricació del paper, tot començant a estovar trossos de roba de cotó i acabar fent-ne paper, el 45 qual després podria reciclar-se tot tancant el cercle.

Quitxalla

Vam veure que el residu que genera la roba, en el segle passat, es tenia en compte i es reciclava cosa que ara queda més difosa ja que les dades ens diuen que se’n recupera molt poc.

transparència i amb la senzillesa de fer la feina ben feta, respectuosa amb el medi.

Ja per tancar el projecte que se’ns ha anat allargant dos trimestres, hem volgut posar fil a l’agulla i ser També vam fer una visita al taller de Cotó Roig on nosaltres mateixes que acabem el procés del teixit l’Àngels ens va explicar com treballava, quins eren amb el disseny d’una butxaca sobre una samarreta els seus objectius i quina era la seva mirada per llisa de cotó de producció integrada. Ens hi ha ajucontribuir a cuidar el nostre entorn, a no generar i a dat la Pilar Rodríguez, que és la dissenyadora i creapromoure una producció més local. Va ser una visita dora de La Petita Maria i mare de l’escola. plena de coneixement, descobriment i enriquiment I ara per mostra un botó! personal però ens quedem amb el tracte, amb la

46

Quitxalla

5è

6è

JORNADA DE FORMACIÓ D’ATENCIÓ DE PRIMERS AUXILIS

POSANT FIL A L’AGULLA PER A OBRIR-NOS A UNA NOVA ETAPA

Entendre quins són els passos bàsics per atendre una emergència és essencial i així ho hem aplicat aquest curs els Sílex, durant una jornada de formació d’atenció de primers auxilis.

En el marc dels projectes de ciències vam descobrir el que podia ser una aturada cardíaca i que ningú era exempt de trobar-se en una situació on calia atendre alguna persona. La Carme, àvia de la Clàudia i especialista sanitària amb un llarg domini en aquests tipus d’intervencions, ens va ajudar a establir un protocol i a desenvolupar la part pràctica. Així doncs, vam aprendre pas a pas com afrontar-ho: trucs per gestionar els nervis, com observar la persona, quins serveis mèdics activar i com atendre-la. Entre aquestes destreses vam descobrir com fer la maniobra de RCP i ho vam aplicar a uns ninots.

De ben segur que aquestes habilitats són essencials per donar confiança i evitar les situacions de bloqueig que permeten afrontar la situació i acomplir una actuació amb celeritat. Els Sílex continuarem practicant de valent per dominar-ho plenament.

Les Dents de Sabre hem participat en el projecte Lotus tot fent una sessió de caràcter reflexiu que ens ha ajudat a commemorar les experiències viscudes al llarg de tota una vida a l’Espill, i a visualitzar el pas a l’institut com una oportunitat de creixement personal.

En aquest sentit, a través d’aquesta sessió s’ha propiciat un espai de connexió entre totes les persones que formem l’equip/classe, en el qual hem sigut lliures d’expressar allò que ens fa ser feliços en el moment que estem vivint; els companys, ser els grans, els records i els moments especials des que érem petits, els mestres que ens han acompanyat…

Altrament, hem pogut expressar les pors que ens fan ensopegar en aquest camí que continua incessant amb el nostre creixement; incertesa, separació, fracàs… Després d’escoltar-nos, hem arribat a la conclusió que la veu que ens parla quan tenim aquests pensaments és sabotejadora, veient com cal qüestionar-la, centrant-nos en viure el present per gaudir-lo sense oblidar que cal seguir caminant perquè en un futur és molt probable que els nostres camins es tornin a creuar.

47

Quitxalla

VIURE LA CIÈNCIA DE LA MÀ D’EN MARC BOADA

L’eslògan de la Setmana de la Ciència que se celebra del 12 al 21 de Novembre diu: “Viu la ciència”. I no podíem haver trobat millor manera de començar-la que amb en Marc Boada, comunicador i divulgador científic que ha passat un dia sencer a l’escola fent-nos arribar una energia més potent que la que hi havia en el Big Bang.

-Tinc la millor feina del món! - ens ha dit- i avui us mostraré “la màgia dels minerals” que són matèria prima d’allò que fem servir en el dia a dia i que els homes i dones de la prehistòria ja van descobrir perquè, igual que nosaltres, es plantejaven preguntes com “-Què passaria si...? “ Fer-se preguntes sempre ha estat important per fer descobertes i avançar.

Així hem vist com de la malaquita , mineral que ja feien servir els prehistòrics, en sortia el coure i com, al fer la fosa, ha anat canviant aquest mineral en les seves propietats. Fantàstica exposició en què hem vist que la transformació és cíclica i que la natura torna a convertir-lo en mineral. Quantes lliçons n’hem d’aprendre de la natura!

El Marc valora moltíssim el llenguatge i l’utilitza d’una manera precisa, curosa i benintencionada. Considera que la llengua és una eina molt potent que fem servir amb poca riquesa moltes vegades, on la paraula “normal” o “cosa” s’utilitzen com a comodí de no pensar. “Si parlem bé, pensem més i millor”, ens diu. Hem après un pou de paraules de ciència!

Tota la seva exposició ha estat rodona, i –com un súper48 mega-material conductor, ens ha portat a prendre cons-

ciència de la importància del món dels metalls que hi ha en moltes de les coses que usem (llaunes, mòbils i altres dispositius electrònics...)

Ens ha ensenyat com gairebé TOT ho traiem dels minerals i que aquests materials s’han de poder recuperar tot reciclant. “Hem de trobar gravíssim veure una llauna de refresc llençada al carrer” -per exemple- ja que no hauríem de malbaratar minerals, energia, temps invertit i tecnologia.

Hem pogut tocar un meteorit de 3.500 milions d’anys!

Ens ha explicat com els antics egipcis n’extreien el ferro per fer-ne armes. I mireu com és el Marc que ell tenia un meteorit i –com que les armes no li agraden- se´n va fer... un ganivet de pelar PATATES!!!

Amb humor, ciència i paciència ens ha convidat a reflexionar que la feina de les persones científiques passa per sentir passió i tenir resiliència: mai res surt de seguida!

“Qui ha fet una truita a la primera?”.

Gràcies, Marc, per un dia de vida plena!

Quitxalla

TEATRE EN ANGLÈS Aquest curs els alumnes de l’escola van gaudir de dues obres de teatre en anglès, a càrrec de la companyia La Maquineta. Els alumnes d’EI3 a 2n de primària van veure “Jack and the magic beans” i de 3r a 6è de primària, “Around the world in 80 days”. A partir d’un llenguatge molt entenedor i amb l’ajuda de l’atrezzo i escenografia, els alumnes van gaudir d’una meravellosa estona!

VISITA DE L’ALCALDE MARC ALOY Habitualment els nens i nenes de 3r treballen la localitat i, per tant, Manresa, amb l’objectiu de conèixer, valorar i estimar el lloc on viuen. És per això que se sol fer una visita a l’ajuntament. Enguany, però, amb la pandèmia, es feia complicat i ha estat el mateix alcalde qui ha vingut a l’escola a visitar-nos.

A cicle mitjà es fan uns treballs de recerca sobre diferents aspectes de la localitat i això ens porta a tenir una visió molt completa de la ciutat i del lloc on vivim. A partir d’aquests coneixements vam elaborar unes preguntes sobre què suposa la responsabilitat i tenir el paper d’alcalde o alcaldessa d’un poble o ciutat.

Al planificar la visita de l’alcalde, vam elaborar un qüestionari per conèixer millor aquest paper i alhora vam escriure un recull d’idees i propostes, petites llavors per plantar, i així fer una Manresa millor.

No us podeu imaginar la mar d’idees que han sortit!

49

Famílies

Que bona és a vegades la normalitat I és que aquest curs, finalment, també des de les famílies hem pogut recuperar la normalitat d’organitzar-nos i trobar-nos fora de l’escola per compartir moments de diversió.

Una altra activitat recuperada va ser el Carnestoltes.

Vam provocar una autèntica invasió d’Espillapitecus prehistòrics pel centre de Manresa, amb diferents tribus i clans, tots molt ben ambientats i caracteritzats.

Vam ser una bona colla i fèiem molt goig, gràcies a la bona feina de la comissió i a tota la gent que va donar-hi un cop de mà.

Només començar el curs i veient que la sociabilitat s’anava recuperant, els representants de les famílies al Consell Escolar vam tenir clar de proposar-nos com a objectiu tornar a fer les diverses activitats que durant l’any celebràvem. Ara que ja acabem el curs estem contents que veure que gràcies a la implicació de molta gent, ho hem aconseguit !!!

Al març vam voler anar a conèixer l’Anella Verda de Manresa, com també havíem anat fent abans d’haver-ho de parar tot. Aquest any vam canviar de zona, i vam anar a fer una passejada per la riera de Rajadell fins arribar al preciós Gorg de les Escaletes. Per fer la caminadeta més entretinguda, pel camí calia trobar diferents lletres en un joc de pistes per esbrinar la paraula amagada, que no era altra que el lloc on havíem arribat.

A la tardor vam començar podent tornar a fer el Camí de les cuques de llum, més participatiu que mai. Hi havia ganes de tornar a pujar al Collbaix a l’acabar el dia i baixar-ne de nit amb la icònica estampa de la currua de cuques de llum fent ziga-zagues.

Però això no va ser tot, un cop a dalt, ben acompanyats per un grup de guitarristes, ens vam animar a cantar cançons com si d’un foc de camp (sense riscos) es tractés.

I poca broma que vam aconseguir no fer ploure !!!! No sabem què hagués pogut passar si hi arriba a haver el rom cremat d’altres anys i que per properes edicions esperem també recuperar.

50

Vam gaudir d’un dia esplèndid, amb bona companyia descobrint paratges preciosos a tocar de casa.

I finalment, a l’abril vam tenir un Sant Jordi molt exitós tot i la climatologia tant entretinguda i variable que va haver-hi durant tot el dia. Un any més, la col·laboració de la comissió de fons cooperatiu amb la llibreria Rubiralta va permetre posar una parada molt ben assortida de llibre infantil i juvenil que no va parar de vendre llibres i més llibres (i també una bona colla de roses).

Gràcies a tota la gent que des de primeríssima hora del matí fins a fer-se fosc van donar un cop de mà, es va poder fer una bona recaptació que serà ben útil per ajudar a les famílies que puguin necessitar-ho per no quedar-se sense colònies.

Escola l’Espill / T. 93 877 31 19 / escola-espill@xtec.cat / www.escolaespill.cat