ESCOLA L’ESPILL Núm. 63 febrer del 2018 / digital 10

R

La imatge frase

2

Què hi ha? La imatge frase .................................................................................................................. 2 Sumari: què hi ha? ............................................................................................................ 3 Editorial ................................................................................................................................ 4 Quitxalla ............................................................................................................................... 6

Els Gargots............................................................................................................ 6

Els Esquitxos........................................................................................................ 8

Les Barreges......................................................................................................... 10

Les Aquarel·les.................................................................................................... 12

Reportatge de cicle inicial: “Camins d’Art” ............................................... 14

Actrius i actors..................................................................................................... 22

Comediants.......................................................................................................... 24

Cineastes............................................................................................................... 26

Graffitis.................................................................................................................. 28

Projecte d’Art AMIC........................................................................................... 30

Projecte Lotus Blanc ........................................................................................ 32

Auxiliar de conversa.......................................................................................... 34

Famílies: ............................................................................................................................... 36 La nostra experiència amb el Christopher................................................ 36 Entrevista a Joel Abad...................................................................................... 37 La creativitat i els nens..................................................................................... 38 Exposició “Plou, neva i pinta”.......................................................................... 41 Mes3: Formacions .............................................................................................................. 41 Ens presentem als Premis Baldiri Reixach amb “Vetes i fils”................ 41 Fira d’experimentació....................................................................................... 41 Benvinguts! ......................................................................................................... 42 Paraules d’un espillero jubilat....................................................................... 42 Descobrim l’Agustí Cabanes ......................................................................... 44 Passa’t-ho bé: .................................................................................................................... 46 Cançó de l’Espill .............................................................................................. 47 3

l’editorial

ANALFABETS VISUALS Joan Turu, Il·lustrador i educador infantil

S

i una cosa recordo fer a l’escola és treballar la comprensió lectora. Llegir i rellegir un text fins a trobar-ne la idea principal i respondre les preguntes de la fitxa que l’acompanyava. I ara, de gran, no paro de preguntar-me: i les imatges que acompanyaven el text què? Per què ningú ens va ensenyar a fer una lectura d’aquestes imatges? Per què ningú li donava importància? Algú posa en dubte que les imatges també comuniquen? Vivim en un món on les imatges cada dia estan guanyant més pes. Ens passem el dia produint i consumint imatges, però som analfabets visuals, ningú ens ha ensenyat mai a mirar, ningú ens ha acompanyat mai en el procés d’aprenentatge d’aquest llenguatge. Però, qui ens n’ha d’ensenyar? Sovint, quan vaig a les escoles, em presenten la persona encarregada de l’àrea de Visual i Plàstica que ràpidament em deixa anar: “jo no sé dibuixar, però era l’única persona del claustre que es defensava una mica amb el llapis”. Us imagineu la mateixa conversa amb la persona encarregada de matemàtiques? Impossible. No ho permetríem. I per què amb l’àrea de Visual i Plàstica sí? Per què no exigim especialistes a les escoles en llenguatge visual? Quina formació

4

reben els docents en aquest àmbit abans d’exercir? A part d’experimentar amb fang i cola blanca, a les hores de Visual i Plàstica ensenyem a llegir i produir imatges? Recordeu les paraules de l’exministre José Ignacio Wert “hi ha assignatures que distreuen”, i així ens va. Tenim una gran majoria de la població que no sap analitzar una imatge, i segurament no s’ha plantejat mai aquest fet, però això no vol dir que la imatge no li arribi, tot el contrari, li arribarà, però de manera inconscient. I a qui li interessa tot plegat? Doncs des del meu punt de vista a les grans empreses per poder vendre i als mitjans de “comunicació” per transmetre una determinada realitat. A través de les imatges ens imposen un relat, una única manera de viure, de relacionar-nos, de vestir-nos, un únic cànon de bellesa, etc. Quantes tipologies de cossos veus a la tele? Veus molts homes fent les tasques de la casa? O preocupant-se perquè les taques de la camisa no li marxen?

l’editorial

Les imatges comuniquen, i molt, no són allò de colors i formes que acompanyen el text de manera innocent per fer-lo més atractiu. Les imatges tenen una intenció i sempre ens diuen moltes més coses de les que podem observar amb una lectura ràpida i inconscient. I deixeu-me acabar amb un exemple: recordo amb setze anys que una de les meves millors amigues

em va dir que era bulímica, que no li agradava el seu cos. Qui li havia ficat aquesta idea al cap? De la mateixa manera que protegim la canalla amb cremes solars dels rajos del sol, crec que va sent hora de dotar-los d’eines i recursos per fer front a aquest bombardeig constant d’imatges des d’una mirada crítica i conscient.

5

Quitxalla

ELS GARGOTS

P

er tal de familiaritzar-nos amb el nom de la classe i poder conèixer què és un gargot, vàrem dur a terme el projecte següent, el qual vam iniciar tenint en compte els aquests interrogants inicials:

-Què és un gargot? -Què necessitem per a poder fer gargots? -Només podem pintar sobre un paper? -Tots els gargots són iguals?

Mitjançant l’experimentació, la descoberta i la creació pròpia, vam veure que podem fer gargots de maneres molt diferents. Per fer-ho, vàrem utilitzar diverses tècniques: aquarel·les, pintures tempera, ceres, pigments naturals... Així com diferents estris i materials: pinzells, coladors, ampolles, llanes, elements naturals, el propi cos... Vam descobrir que es poden fer gargots sobre una superfície plana i també en volum... A més a més, vam utilitzar les TIC (Noves tecnologies de la informació i la comunicació) per a crear el nostre propi conte dels gargots. De manera que vam descobrir que es poden fer gargots de totes menes i a llocs molt diversos.

6

Quitxalla

En efecte, el desenvolupament del projecte ens va permetre comunicar-nos i expressar-nos en el món artístic, visual, oral i corporal. Vam examinar, a través dels sentits, elements de l’entorn proper, fet que ens va permetre explorar les possibilitats del propi cos i les característiques artístiques dels materials naturals. I sobretot, ens vàrem conèixer entre nosaltres i ens vam vincular i identificar com a grup amb el nom de la nostra classe ELS GARGOTS”. 7

Quitxalla

ELS ESQUITXOS QUÈ SÓN ELS ESQUITXOS?

Aquest projecte comença quan decidim el nom de la nostra classe. Les propostes ronden entorn a diferents tècniques pictòriques que utilitzen alguns pintors. Així doncs ens decidim a fer regalims, esquitxos i taques en un mural per saber què són i després escollim la tècnica que ens ha agradat més amb un gomet. Com ja sabeu va sortir escollida la tècnica dels Esquitxos!

QUI FA ESQUITXOS?

Mirem uns documentals de dos pintors que es caracteritzen per fer esquitxos en els seus quadres. Un és un reconegut pintor manresà; en Quim Falcó i l’altre és un pintor americà anomenat Jackson Pollock. Després del visionat observem amb més atenció alguns dels seus quadres i mirem d’entendre’ls o de trobar-hi algun “dibuix amagat”. Després de veure l’obra d’aquests artistes ens engresquem a fer dos murals per a la nostra classe. El primer dubte que se’ns planteja és... com podem pintar el mural sense tocar el paper?

8

QUINES COSES PODEN ESQUITXAR?

Entre tots anem dient quins estris ens poden anar bé per fer esquitxos: pinzells, gots, ampolles, coladors, raspalls de dents, una cullera, pintes, esprais, bolígrafs, canyes de beure, xeringues... Així doncs, agafem els estris que tenim a l’escola i els que hem portat de casa i ens posem a esquitxar. Veiem que tots els estris esquitxen. Fins i tot alguns objectes que hem afegit com una pinya de pi, un tap de suro, culleres i forquilles! També descobrim que l’aigua fa esquitxos i es barreja amb la pintura però...

Quitxalla PODEM FER ESQUITXOS AMB XOCOLATA? SÍ!

ACCIONS QUE PROVOQUEN ESQUITXOS

Un altre nen ens ha portat diverses fotografies de coses que fan esquitxos com… un cotxe xafant un bassal, nens i nenes saltant en un bassal, un ou ferrat a la paella, una noia esternudant, una pedra que cau al riu i els petards del correfoc. En una conversa decidim que podem xafar bassals. Ens cal, però, anar ben preparats amb botes d’aigua. Alguns diuen que no hi ha bassals al pati. Altres responen sense dubtar que els podem fabricar tirant vasos d’aigua a terra!

SORTIM A “FABRICAR” BASSALS

Però jo també els tinc preparada una sorpresa… Les bengales fan esquitxos? Ho comprovem?

JA SABEM DE QUANTES MANERES PODEM FER ESQUITXOS! Després de tantes experiències sobre esquitxos, fem una darrera conversa i tothom hi diu la seva: • podem pintar amb xocolata desfeta • hem fet esquitxos de foc i no m’he fet cap mal • vaig xafar bassals i em vaig esquitxar • “un dia pintamos com peines i esquitxaven” • he après que es pot esquitxar amb pintura fent així amb les mans (fa el gest)

• “si ponemos un papel en el suelo y pasa un coche lo llenarà d’esquitxos” • s’esquitxa posant un paper a terra • una esponja, si l’apretes, esquitxa • un ou ferrat esquitxa • “cuando tiene tos una señora, esquitxa” • la dutxa esquitxa • hi ha uns pintors que es diuen Falcó i Pollock que fan esquitxos

9

Quitxalla

LES BARREGES

A

P4 som la classe de les Barreges i per entendre bé què és això de les barreges en el sentit més artístic, ens posem a experimentar amb pintura, aquarel·les, ceres, retoladors... Quins d'aquests elements es barregen millor? També provem diferents estris per fer aquestes barreges: pinzells, esponges, un dit, tota la mà... Alguns ens atrevim amb tot i no ens importa gens embrutar-nos amb la pintura, fins i tot en gaudim, altres som més polits i volem fer servir algun estri, cadascú tria com vol fer les seves creacions, però el que sí que tenim tots i totes són moltes ganes! Imaginació al poder!

10

Quitxalla

Descobrim que es pot pintar de manera vertical en un cavallet i també que la paleta és una molt bona eina per fer barreges.

Un altre dia observem obres de diferents artistes i veiem que alguns barregen els colors per a fer els seus quadres i altres no. Ens fixem en Van Gogh, que fa força barreges sobretot a l’hora de crear els

seus paisatges. En una obra seva que es diu Autoretrat observem que no pinta a la taula com solem fer-ho nosaltres. Descobrim que es pot pintar de manera vertical en un cavallet i també que la pa-

leta és una molt bona eina per fer barreges. Ens convertim en pintors i pintores i fem una obra d'art com Van Gogh. Ah! I també posem nom a la nostra obra.

11

Quitxalla

LES AQUAREL.LES

L

PAPER, AIGUA, PINZELLS I COLORS!

Klee; les diferents composicions de Kandinsky; els a nit estrellada de Vincent van Gogh; els collages de Henry Matisse, l’obra de Joan Miró..., quadres de Pied Mondrian, plens de formes han fet obrir els ulls i les emocions de les Aquarel·les geomètriques de colors grocs, vermells, en el món de l’art! blaus, negres; l’aquarel·la Castell i sol de Paul Els nens i les nenes de P5, les Aquarel·les, davant de tant color i de tantes formes han començat a fer-se preguntes: Com s’ho han fet aquests pintors per pintar aquests quadres? Què han fet servir: pintures, ceres, papers...? Hem descobert que cada un d’aquests pintors utilitza tècniques i materials diferents per expressar-se: pintura a l’oli, a l’aquarel·la, pintura acrílica; amb suport sobre tela, vidre, paper gruixut o prim, fusta..., o bé barrejant-hi altres materials per crear textures i relleus.

Les Aquarel·les també volen convertir-se en artistes i, molt animades, comencen a posar en remull les seves idees creatives. I, pensant en el nostre nom, Aquarel·la, posem la clau al pany de la porta de l’enginy amb un enigma: Com es pinta a l’aquarel·la? En una conversa engrescada comencen a sortir idees: “- Ho fan amb aigua, pinzell, aquarel·la i paper. - Pinten amb aquarel·les i després ho repassen amb llapis. - Primer fan el dibuix que volen fer en el quadre o en el paper, i així saben com és el dibuix. - Els pintors pensen abans de pintar. - Jo crec que primer pensa, després ho dibuixa en un paper, i després ho fa en el quadre. - Si vols aconseguir una cosa has de tenir paciència. - S‘ha de dibuixar una cosa pensant, perquè et surti bé.”

12

Quitxalla Aquestes reflexions comencen a tenir respostes amb l’Assumpció, una àvia de la classe que pinta a l’aquarel·la! Arriba carregada amb un cavallet, un estoig de pinzells i altres estris, un paper gruixut, una cinta de pintor i una capsa amb... aquarel·les! Després de veure com ho fa i d’escoltar amb atenció els passos que s’han de seguir per pintar a l’aquarel·la, la classe es converteix en un atelier, i els

nens i les nenes, en veritables artistes. Necessitem paper gruixut, pinzell gruixut per mullar el paper, pinzells prims, aigua, aquarel·les, un plat per fer les barreges i paper de cuina per assecar l’aigua que sobra. Ara ja sabem què cal fer i com es fa per pintar a l’aquarel·la. Les nostres produccions són precioses!

Aleshores, ens proposem experimentar diferents tècniques a l’aquarel·la: AQUAREL·LA I SAL Materials: paper gruixut, pinzells, aquarel·la, aigua i sal gruixuda i prima. Pintem el quadre i de seguida posem a sobre la sal prima i la gruixuda. La sal absorbeix l’aigua i l’aquarel·la, creant un relleu molt bonic i misteriós! AQUAREL·LA I ALCOHOL Materials: paper gruixut, pinzells, aquarel·les de tons forts, alcohol i bastonets de cotó fluix. Ja amb l’aquarel·la acabada, suquem un bastonet amb alcohol i hi fem dibuixos. Per allà on passem el bastonet, hi queda una silueta en blanc sobre el fons de color creat. Entusiasmats! Aquestes obres d’art les hem de compartir! Ens proposem fer una exposició a classe i convidar els pares, avis/es, germans/es. Abans, però, ho hem de donar a conèixer. Ens convertim en dissenyadors gràfics i elaborem el fullet de la nostra exposició, la qual anomenem “COLORS”.

13

Aquest projecte ens ha obert un món ple de llums, colors i emocions!

Quitxalla

REPORTATGE DE CICLE INICIAL:

CAMINS D’ART

D

urant el primer trimestre la classe de primer (ESCULTORS/ES) i segon (PINTORS/ES) hem estat recollint les fotografies d’algunes manifestacions d’ART a Manresa i a diferents indrets del país. La proposta que se’ls va fer va ser: Quines manifestacions artístiques trobem de casa a l’escola?

Aviat vam tenir un bon grapat de fotografies d’escultures, de murals i de grafits que es van anar presentant a les classes. És per això que vam fer-ne una selecció i vam situar-les en un plànol de Manresa per acabar confecccionant un itinerari, un recorregut per anarles a veure i així descobrir el ric patrimoni artístic de la nostra ciutat. Aquest recorregut, el vam titular CAMINS D’ART i va ser un itinerari de quatre hores caminant per Manresa.

Puntualment a les nou, vam sortir el 10 de novembre de l’escola i ens vam anar aturant davant de diferents murals, escultures i pintures d’art al carrer.

14

Quitxalla

Hem posat èmfasi en alguns artistes de Manresa, com l’Àngels Freixenet, en Ramon Om i d’altres que tenen obra fora de Manresa, com Valentí Gubianes, per exemple.

15

Quitxalla En arribar a la plaça de la Reforma, vam agafar l’au- treball artístic que van fer els nens i nenes de l’escola tobús que ens va portar al BOSC de l’ALEGRIA que és d’aquest poble amb l’artista bagenc Marc Sellarès. a Sant Salvador de Guardiola. Allà vam descobrir un

16

Quitxalla Vam continuar investigant i vam endinsar-nos en el món de l’artista GINOVART: pintor i escultor. El 1 de desembre anàvem a l’ESPAI GUINOVART d’Agramunt, on vam conèixer de prop algunes obres d’aquest artista de la mà de la Lluïsa.

A l’espai Guinovart vam viure els diferents espais del mercat i després vam fer un taller, els de primer vam poder fer una escultura i els de segon vam poder fer una pintura fent servir els materials que utilitzava aquest artista.

17

Quitxalla

Va ser molt emocionat d’estirar-nos al terra de l’ERA i poder veure l’escultura que també penjava del sostre.

A primer vam dir que aquesta sortida va ser:

IMPRESSIONANT! 18

Quitxalla

ESCULTURES I PINTURES QUE VAM EXPOSAR A LA TROBADA DE FAMÍLIES DEL PRIMER TRIMESTRE.

19

Quitxalla

VISITA DE L’ÀNGELS FREIXENET A L’ESCOLA

E

ls i les escultores vam estar fixant-nos les escultures de Manresa i vam trobar: La de la plaça de la Creu que es diu: MILCENT. La de la FUB i també vam anar a veure L’ ÀNGEL DEL VOLUNTARIAT a la plaça del Sol. Totes aquestes escultures són de l’ÀNGELS FREIXENET que és una escultora manresana. El pare de l’Adrià col·labora i l’ajuda a soldar algunes de les escultures que ha fet. Finalment a finals del trimestre, vam poder fer-li una entrevista.

Vam anar a dibuixar l’escultura de l’ÀNGEL DEL VOLUNTARIAT i ens van quedar uns dibuixos molt ben fets que els tenim al recull del projecte,

EL DIA DE LA FESTA DE FAMÍLIES HI HAVIA UNA 20 EXPOSICIÓ DE TOT EL PROJECTE I LES ESCULGRAN TURES I PINTURES QUE VAM FER.

Ens va explicar que havia començat dibuixant i de mica en mica li va apassionar el món de l’escultura. Fa escultures de ferro i va a buscar els materials a diferents deixalleries i magatzems de ferralla. Ha fet més de mil escultures i la més gran ,que està situada en una rotonda de la carretera del Garraf, fa 16 metres! L’Àngels va estar tan contenta d’estar entre nosaltres que ens va regalar una petita escultura on hi ha una base que és un tros de cep i una mena de llibre a sobre fet de ferro.

Quitxalla

L’AVI DE L’IZEL ÉS AQÜAREL·LISTA

E

stem molt posats en el projecte d’aquest any i és per això que rebem diferents aportacions de les famílies. Va tocar el torn a l‘avi de l’Izel, que ens va venir a explicar algunes coses sobre la pintura. Ens va expicar que la pintura pot ser abstracta, amb volum, sense volum... Es pot pintar a l’oli, en carbonet, en

aquarel·la. Ens va dir que el quadre més bonic que va fer va ser un quadre que va pintar el seu avi. Va anar fent un dibuix amb aquarel·les de tot el grup que l’escòltàvem i li feiem preguntes. Aquest és el regal que ens va fer i el tenim penjat a la classe!

Per nosaltres l’ART és:

BELLESA DIVERSIÓ TALENT PINTAR FER ESCULTURES FER FOTOGRAFIES CONSTRUIR CANTAR BALLAR D’ART, N’HI HA PER TOT EL MÓN

21

Quitxalla

ACTRIUS I ACTORS SER ACTORS I ACTRIUS ÉS TOT UN ART! Aquest trimestre els Actors i les Actrius hem començat un projecte sobre el nom de classe. Vam investigar sobre aquest tema, vam pensar què teníem ganes de fer i vam dur a terme les nostres propostes: fer una màscara i fer una obra amb vestuari davant dels pares i les mares! Estàvem ben nerviosos el dia de l’obra però va sortir molt bé perquè havíem tingut en compte el secret per ser un bon actor/a: assajar i esforçar-te molt!!! I sabeu qui ens va dir aquest secret? Una actriu de veritat! Un dia a classe va venir una actriu manresana, la Mireia Cirera, que havia fet el taller de teatre a l’escola. Li vam fer una entrevista per saber més coses sobre la seva vida i la vida d’actriu. Ens va explicar que a Manresa es fa teatre a diferents espais, com ara als teatres, al carrer o a les festes. La Mireia ha actuat a la Fira Mediterrània i al Kursaal de Manresa! I també ha actuat a les escoles fent obres que ensenyen a menjar bé, ja que fent teatre també es pot ensenyar i aprendre. Vam tenir en compte diversos consells per fer d’Actors i d’Actrius. Vam descobrir que no es parla de disfresses, sinó de vestuari. I que per imitar veus t’has de posar a la pell del personatge que vols representar! Després de l’entrevista la Mireia ens va fer un taller de teatre en el qual vam posar en pràctica la nostra creativitat i treball en equip. Vam parlar el llenguatge d’una tribu imaginària i ens vam enfrontar per la carn d’un búfal. Ens vam imaginar que érem des de gossos... a semàfors! I finalment, en equips, vam representar diferents paraules que els altres havien d’endevinar. L’última paraula va ser DEMOCRÀCIA, ja que n’havíem parlat a classe, i cada grup la va presentar als altres d’una manera diferent. Continuarem descobrint més coses sobre aquest art. Així que... MOLTA MERDA!

22

Quitxalla

“Vam descobrir que no es parla de disfresses, sinó de vestuari. I que per imitar veus t’has de posar a la pell del personatge que vols representar!”

23

Quitxalla

COMEDIANTS

Q

uan a la classe vam parlar de les activitats que podíem fer a l’entorn del tema general de l’escola, va sortir la proposta de visitar el que vam anomenar “UN OBRADOR D’ART”. Es tracta del centre de la mare d’en Sergi, que s’anomena PICMEN. Ens vam posar en contacte amb la Gemma, que de seguida es va mostrar molt interessada en la proposta. Vàrem parlar de com organitzar la visita i el dia 4 de desembre hi vam anar. Hem de dir que va ser una experiència molt enriquidora. Després d’una caminada ben fresqueta, vam arribar al Picmen on ens hi esperava la Gemma. En arribar, tot el material estava a punt, fins i tot hi havia tres col·laboradors: la Imma (psicòloga del centre), la mare de la Bruna i l’avi del Sergi.

Tal com havíem quedat ens vam repartir en grups i cadascú va començar per una activitat diferent, per després anar rodant fins a fer-les totes. Ara us explicarem tot el que vàrem fer:

24

Quitxalla Un avet amb pals de polo. Per fer-lo vam utilitzar pintura, un compàs... Un ren amb pals de polo i altres guarniments

Gradació de colors

Tallar fullola per fer una paleta de pintor i les lletres COMEDIANTS. Tot això ens ha servit com a “cartell de la classe”.

Tallar porexpan per fer formes geomètriques de diferents mides. Aquestes formes les hem pintat seguint la gradació de colors i les hem enganxat una sobre de l’altra, de gran a petita.

Per acabar també vam agafar fulls de paper; els vam fer un bany de pintura de colors i van quedar uns estampats preciosos... Tot i la feinada que vam fer, vam tenir una estona d’esbarjo per esmorzar i gaudir d’un pati preciós. I per acabar, ara només resta donar les gràcies a la Gemma i als seus col·laboradors i dir que va ser UNA BONA PENSADA!.

25

Quitxalla

Cineastes de 5è

L

es i els alumnes de cinquè ens considerem molt artistes i creatius, sempre ens ha agradat molt l’art, però aquest curs ens hem centrat en un altre tipus d’art: les arts visuals! Hem començat a investigar sobre el munt de possibilitats que ens donen aquestes tipologies per a realitzar creacions ben creatives i originals... Mireu-ho vosaltres mateixos/es!

CREAR EL NOSTRE PROPI FOTOGRAMA

26

Quitxalla

CREAR IMATGES AMB UNA CÀMERA ESTENOSCÒPICA I REVELAR

VEURE L’EVOLUCIÓ D’ELEMENTS DEL CINEMA

27

Quitxalla

Graffitis de 6è

A

quest curs quan als alumnes de 6è els vaig demanar quin nom volien posar-se la resposta va ser gairebé unànime: GRAFFITIS! Quan els vaig demanar per què havien escollit aquest nom les seves respostes van ser aquestes: Ah! I aquest nom l’han volgut escriure en italià, diuen que els sona molt millor! “Penso que “M’agraden molt els grafits

art molt “guai” i poc i crec que és un

és una manera molt divertida i “xula” d’escriure o dibuixar.”

reconegut.”

“L’art de fer grafits és

“És un art de

interessant i motivador.”

“A mi m’agra-

colors estampats i un den els

“Molta gent quan sent grafits ja posa mala cara perquè pensen que és una manera d’embrutar els carrers, però molts grafits poden il•luminar-los! Poden fer lluir parets avorrides! Un grafit pot ser art!”

CARRER.”

grafit és una escampada de colors en una paret.”

“El grafit és un art molt curiós i divertit. La manera de fer-los és molt original i crec que aquesta forma de pintar encara no es coneix molt.”

28

“Sempre he tingut curiositat per aquests grafits que et trobes pintats a les parets del carrer o als garatges.”

“Penso que no només és art la pintura que es pot fer en una tela o paper.”

Quitxalla

“Si

els

“A mi aquest nom em dona una sensació de rebel·lia i crec que és art modern diferent.”

grafits estan ben fets són molt bonics i divertits.”

Una de les activitats que hem dut a terme durant aquest primer trimestre ha estat l’elaboració d’un grafit amb el seu nom de cara al concert. Aquesta activitat els va entusiasmar, va ser una bona manera de deixar anar la seva creativitat i s’ho van passar d’allò més bé. Les imatges valen més que mil paraules!

29

Quitxalla

PROJECTE ART AMIC

A

quest curs tot l’Espill participem en el projecte d’Art Amic, des dels més petitons als més grans de l’escola. Com que era un projecte transversal que implicava totes les persones, tots els estils artístics i totes les maneres més diverses d’entrendre l’art.... (i d’entendre què és un pont,

30

perquè això va de ponts) vam decidir que posaríem en comú per classes els diferents, i ben variats, punts de vista... Així que cada agrupament ha trobat la seva manera de fer expressions artístiques entre grans i petits! Però, alerta, que tot just acaba de començar, i no us n’avançarem pas més detalls!

Quitxalla

Cada agrupament ha trobat la seva manera de fer expressions artĂ­stiques entre grans i petits!

31

Quitxalla

PROJECTE DE IOGA LOTUS BLANC El primer trimestre les classes de primer, tercer i cinquè vam fer unes sessions de ioga per a ser més conscients del nostre estat interior i vam anar treballant diferentes aspectes en cada una de les sessions:

SESSIÓ COS

A

qusta sessió estava centrada en el fet de prendre consciència de com estem i de tranquil·litzar-nos. A primer vam aprendre l’exercici d’anar dient AUM per estar més tranquils. També vam experimentar amb una pedra a la panxa la sensació d’escalfor i així descobrir el moviment de la panxa en respirar. També vam posar el cos amb molta tensió i com si fóssim un titella, ens tallàven el fil i ens tranquillitzàvem. Vam conèixer la paraula

NAMASTÉ- GRÀCIES

I també ens vam imaginar un lloc en els nostres pensaments per anar a reposar quan ens sentíem molt nerviosos.

SESSIÓ CAP / ESTAR AQUÍ I ARA Hem de ser molt conscients de com estem i sobretot posar la nostra atenció en allò que estem fent. Vam sentir el so de l’instrument i aixecàvem el dit quan ja no sentiem el so. Vam descobrir que hem de tenir el cap a la Terra i no a la Lluna, deia un nen de primer. També ens va agradar de fer una cançó amb un trocet dels nostres noms i és una mena de mantra que anem repetint.

32

Quitxalla

SESSIÓ COR / LES EMOCIONS A la classe dels Escultors i Escultores, l’Alba ens va explicar la història de l’indi i el que li va passar al seu cavall. Vam veure com va reaccionar tothom i vam poder comprovar totes les emocions que podem sentir. També vam fer de llavors d’emocions i feiem veure

que estàvem enfadats, contents, tristos... Vam veure que les emocions no les podíem controlar si no és que ens tranquilitzàvem i respiràvem profundament. També vam aprendre a fer-nos massatges col·lectius

SESSIÓ IOGA

A l’ultima sessió vam fer algunes tècniques de ioga. Ens va dir que ens imaginessim una MUNTANYA i que trovàvem un lleó. També hem fet un pont i ens havíem d’imaginar entre quin lloc era. Ha estat molt divertit quan feiem veure que erem elefants, i amb la trompa, ens tiràvem: ABRAÇADES, PETONS, FELICICITA, ALEGRIA... També vam parlar dels óssos quan hibernen i la sensació que tenien.

Tot plegat ha estat una bona experiència i ara cal anar practicant alguns dels exercicis que hem après per a estar més tranquils.

33

Quitxalla

AUXILIAR DE CONVERSA

E

nguany, l’escola s’ha addherit a un nou projecte vinculat a l’àrea de llengua estrangera. Aquest programa s’anomena CAPS (Conversation Assistant Programme for Schools) i consisteix en la incorporació d’un natiu anglès com a auxiliar de conversa, amb l’objectiu de millorar les habilitats orals dels estudiants d’anglès. El nostre objectiu amb la incorporació d’aquest programa és poder dotar de qualitat l’ensenyament d’idiomes utilitzant el reforç de personal natiu.

Aquest programa està vinculat a famílies d’acollida del centre, les quals es van inscriure per participar en el sorteig d’assignació de l’auxilar. A partir del resultat, que es va saber aquest estiu, s’ha distribuït l’estada de l’auxiliar en tres famílies al llarg dels trimestres del curs. Aquest primer trimestre la família Renalíes (Clara 3r i Ferriol P-5) ha pogut compartir i conviure amb en Christopher i fer un intercanvi cultural i linguistic. Durant el segon trimestre estarà amb la família Oliveres (Jan 5è i Abril 3r) i durant el tercer trimestre, amb la família González (Martina i Víctor 1r).

Les tasques de l'auxiliar de conversa han de tenir com a objectiu incrementar l'exposició de l'alumnat a l'anglès a través de la pràctica de la conversa. El nostre auxiliar de conversa és en Christopher Ronald Raymond, i ve d’Austràlia (Melbourne). Té 28 anys i fins aleshores ha cursat estudis relacionats amb audiovisuals i televisió. Va cursar el seu curs de TEFL (Teaching English as a Foreign Language) a Xina.

34

Quitxalla El Christopher també ens ha volgut explicar la seva experiència a l’escola... “My experience teaching at Espill has so far been a memorable experience. I wasn´t sure what to expect but I have enjoyed it so far and feel very welcomed. I chose to join the CAPS program because I had previously done a previous program in China and really liked the experience of travelling and teaching in another country. I have always liked children and feel they can light up people’s days. Some of the challenges I faced include trying to explain things to young children that don´t speak English and not knowing the local language myself. I have found the culture to be very warm and affectionate. The community of Manresa I have found to be very friendly and it has been very nice to live in this town. I have done a small amount of travelling in the past. My first travel experiences were when I visited my mum´s side of my family, in the Philippines. My mother was born in the Phillippines but she moved to Australia 30 years ago, so she has spent most of her life in Australia. She does speak her local languages, but she never taught me; so English is my only language. I have also done a short trip to Sri Lanka with my sister, to discover the country where my father was born. My father was 10 years old when he moved to Australia; which makes it 47 years since he has been in living in Australia. English has been actually the only language my father has known, because the race of Sri Lankan he is, are the decendants of the European colonists to Sri Lanka and that community normally speak English. I was born in Australia, as well as my older brother and younger sister. The final country I have visited be-

fore coming Espill is China. This was the time I spent six months teaching in a school in Beijing. This is actually my first time in Europe. It is also the furthest I have been away from home. I really like the architecture and finding out about the history of Europe. Australia being such a young country, mean we don´t have old buildings or have a long history. I happened to arrive here during the weekend of the vote for the referendum. I have found it to be a very educational experience. I never knew the history of Catalonia or Spain and the referendum has given me the chance to learn; as the history and politics of Catalonia has since been a hot topic. Since arriving here, I have also visited Portugal over a weekend, which has taught me about the history of Portugal freeing themselves from Spain. I have recently also visited Valcencia, which has taught me another side of the history that hasn´t come from proud Catalans that are very patriotic about their heritage. After visiting another part of Spain, I personally feel like Catalonia is separate from Spain. It was only when I visited Valencia that I felt I could say “I am in Spain now”. The reason for this includes seeing more Spanish flags in Valencia and Spanish being more spoken than Valencian. I do however feel that people should be able to be whatever makes them proud to be, whether that´s Catalan or Spanish. I look forward to enjoying the rest of my stay here and learning more about the local culture.” Christopher Raymond

35

Famílies

La nostra experiència amb el

Christopher

I va arribar el dia de començar l’escola. L’alegria dels nanos de tenir un mestre que viu a casa seva!! L’anglès continuava després de les classes i diàriament hi havia moments per repassar vocabulari, saber “com es diu això”, i en resum, vivenciar l’anglès com una eina de comunicació real, necessària per poder conviure. I quins millor mestres particulars de català que un parell d’infants amb ganes de comunicar-se?

E

n el moment en què l’escola va plantejar la possibilitat d’incorporar un auxiliar de conversa ens va semblar una bona idea oferir-nos com a família acollidora: seria una bona manera d’incorporar l’anglès a casa, així com compartir i aprendre d’una altra cultura. La sort va fer que ens toqués ser la primera família en obrir aquesta experiència.

I van arribar els caps de setmana. Moment per mostrar racons bonics de la nostra terra, tradicions i experiències que formen part de la nostra cultura. Moments que ens han servit per valorar de nou el partimoni cultural que tenim.

I va arribar el moment de l’infusió. Un moment havent sopat per compartir amb calma I va arribar el dia d’anar-lo a buscar, el 30 de se- una xerrada per conèixer-nos una mica més, compartir experiències del dia a dia, parlar de l’actualitembre. Primer contacte a la recollida, viatge fins a Manresa, tat, de la família, de l’escola, descobrir que un ausarribada a casa, explicació dels tres principals edifi- tralià quan s’accelera parlant treu el seu accent més cis de Manresa (Seu, Cova, Pont Vell), visita llampec genuí… al parc de l’Agulla i a l’Espill… I va arribar Nadal L’experiència tenia definida una data final que tanI va arribar l’1 d’Octubre, us ho imagineu? El segon dia a les nostres terres i vivint un dia histò- cava un període de tres mesos que pel ritme frenèric, xerrades sobre política, manifestacions, pregun- tic que portàvem van passar sense adonar-nos-en. tes recurrents com “i ell com ho viu?”, cassolades, El Christopher va finalitzar l’estada a casa i va anar més manifestacions… Ha estat enriquidor compar- amb la segona família acollidora. Una bona experitir totes aquestes experiències que quedaran a la ència que, si tenim sort i ens toca, un altre any repenostra memòria amb algú que té una visió externa tirem. i36 neutral. Ferriol, Clara, Ferran i Alba

FamĂ­lies

ENTREVISTA A JOEL ABAD Entrevista amb l’artista de cartells de concerts punk Joel Abad (Grafficants), pare del Lars i la Debi, per a la revista

Us convidem a fer una ullada a tot el que es parla sobre la seva feina i on podreu veure exemples del seu treball.

37

Famílies

LA CREATIVITAT I ELS NENS Núria Roca

T

ots els nens són grans creadors nats. Imaginen mil històries amb una simple caixa de cartró, dibuixen i pinten precioses obres plenes de color, inventen cançons, somien cada dia amb màgics mons, descobreixen tresors i creen autèntiques obres de teatre... Aquesta creativitat innata els fa lliures, somiadors i els deixa expressar les seves emocions. Els permet crear solucions meravelloses, pensar que les coses poden ser d'una altra manera i que poden canviar el món. No seria meravellós poder gaudir d'aquestes qualitats en fer-nos grans?

Com diu Ken Robinson "tots els nens neixen artistes, l'únic problema és continuar-ho sent a mesura que ens fem grans". Segons el diccionari la creativitat és la capacitat de generar noves idees que porten a conclusions noves, resolen problemes i produeixen solucions originals i valuoses, és l'habilitat de trobar camins originals i la voluntat de transformar l'entorn.

Des que soc mare sento com aquesta creativitat, que està tan amagada i que em fa tan feliç, torna a mi en certa manera, amb el simple fet d'estar al seu costat i contagiar-me de la seva energia. I em pregunto, com puc protegir-la o tenir-ne cura perquè romangui en els meus fills per sempre?

38

Famílies

Tot i que la creativitat és innata en els petits, el paper dels adults és absolutament clau i essencial per al seu bon desenvolupament, tant per facilitar les eines que el nen pugui necessitar, com sobretot per crear un vincle amb ell. Un vincle basat en la confiança i afecte mutu, que sigui fort però amb espai Vivim en un món en constant canvi on absoluta- per respirar. Un vincle amorós per poder conèixer ment ningú, ni els més grans futuristes, poden pre- les necessitats del nen amb una sola mirada i poder dir com seran les coses d'aquí a 5 anys. L'única cosa posar els límits necessaris. clara és que el nostre món necessita persones creaEls nens no són capsetes buides que nosaltres, els tives i sensibles per canviar-lo i fer-ho millor. adults, hem d'omplir d'informació perquè creixin. Els nens són autèntiques llavors creatives que hem Ara posem-ho a la pràctica... d'acompanyar en el seu creixement i deixar que floreixin. SESSIÓ D’ART EN PLENA NATURA Us proposo una activitat per realitzar en família, una experiència única per als més petits (i també pels més grans). La Natura crea en nosaltres un ambient de llibertat i és allà on els nostres sentits més es poden obrir i deixar fluir la nostra creativitat. Materials necessaris: • Pigments naturals d'intensos colors • Un llençol blanc vell • Corda per lligar el llençol entre dos arbres • Pinzells, aigua i recipients per fer barreges • Roba que es pugui embrutar • Molta imaginació Un cop triat l’espai i preparat el material, abans de començar a pintar, els nens poden crear les seves pròpies pintures utilitzant els pigments naturals. Per convertir els pigments en pintura simplement cal barrejar una petita quantitat de pigment amb aigua. En funció de la proporció d’aigua, la pintura tindrà una textura o una altra, tot està bé. Després pots animar els teus fills a deixar volar la seva imaginació i crear un gran mural conjuntament. L'objectiu és que juguin i creïn amb la pintura, que els permetis embrutar-se i que gaudeixin plenament de l'experiència. Els adults també poden participar en la creació.

Crec de cor que conrear i respectar aquesta creativitat innata en els nens és essencial per al seu desenvolupament personal i els ajudarà profundament en la descoberta del seu do més únic. Els farà éssers més feliços, lliures i autèntics.

39

Famílies

EXPOSICIÓ PLOU, NEVA I PINTA

V

am anar al Centre Cultural el Casino de Manresa, a visitar l’exposició d’art contemporani “Plou, neva, Pinta”.

Va coincidir que era el mateix dia de la inauguració i ens van fer una visita guiada que vam trobar molt interessant i divertida.

40

Mes3

PARTICIPEM ALS PREMIS BALDIRI REIXAC AMB EL PROJECTE D’ART CONTEMPORANI “VETES I FILS” Des de l’escola entenem el procés educatiu com una interacció d’escola, infants i famílies, i és per això que participem novament en els Premis Baldiri Reixac. I ho fem amb el projecte d’art contemporani anomenat ”Del fil al vestit”. La idea implicava els nens i les nenes de l’etapa d’Educació Infantil (d’1 a 6 anys) que van experimentar amb robes (fils, cintes, vetes...), i van dissenyar i crear el seu propi vestit. Mitjançant l’art contemporani, valoràvem el procés emocional i creatiu de l’infant abans que el resultat final mateix de l’obra. Fa ja cinc anys que l’escola participa en diferents propostes, impulsades per l’associació manresana Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central (d’Art AMiC) o per la viguetana ACVIC Centre d’Arts Contemporànies). Partint d’iniciatives com l’esmentada, ens consolidem com una escola arrelada al medi social i natural, en què prioritzem aprenentatges i vivències de manera inclusiva.

PARTICIPEM A LA FIRA D’EXPERIMENTACIÓ D’ENGUANY Enguany, la Llar ens hem presentat a la 7a edició de la Fira d’Experimentació. Per fer-ho, hem ideat una proposta per treballar el concepte científic de la força de l’aire. La proposta consisteix en dos tubs de vent diferents. Entremig dels dos tubs, hi ha una safata amb diversos materials. Els materials presenten diferents peculiaritats les quals repercuteixen amb la força de l’aire (pes, composició...). Aquest fet permet proposar reptes a partir dels quals investigar. Un dels aspectes essencials de l’aprenentatge científic. A més a més, els Gargots, els Esquitxos, les Barreges i les Aquarel·les van poder anar a la fira d’experimentació i gaudir així d’aquest espai de ciència per a infants.

41

Mes3

BENVINGUTS AL NOSTRE EQUIP...

Bon dia famílies! Em dono la benvinguda. Soc en Martí, una de les noves incorporacions del mercat d’hivern. Vinc de Folgueroles (Osona)

i aquest primer any a l’escola sóc tutor de 6è de primària juntament amb la Joana. També faig classes de llengua i socials a 5è i a més a més, tinc la sort de ser el mestre d’anglès de cicle inicial. Em considero una persona creativa, crítica i activa. M’encanta fer esport a l’aire lliure, tocar la guitarra i escriure. PD: El meu defecte més important és que no soc gaire fotogènic! Ens veiem per l’Espill!

Hola! Soc la Laura, tinc 22 anys i soc mestra de la USEE. M’agraden els esports, la platja i també la muntanya! Soc una persona carinyosa, alegre i propera. Afronto aquesta oportunitat de treballar a l’escola amb moltes ganes, il· lusió i amb tot el meu amor!

molt menjar i les monitores de menjador van tenir molta paciència amb mi. Ara soc arqueòloga i menjo de tot, i m’encanta descobrir noves receptes, ja siguin d’altres països o fins i tot de l’antiguitat. Hola, em dic Bet i soc moni-

Però una de les coses que més

tora del menjador de petits.

m’agrada de treballar amb els

A part d’ajudar els més petits

petits de l’escola és que sem-

de l’escola a menjar, també

pre m’expliquen històries tan

els acompanyo a dormir per-

emocionats que em recorden

què recuperin energia. Quan

a mi, quan explico o estudio

era petita sempre em costava

fets del passat.

Hola! Em dic Jèssica i soc la mestra de la Llar i la monitora del menjador de petits/es. Soc una apassionada de la fotografia, dels treballs manuals i de la xocolata! M’encanta compartir i crear vivències amb els infants!

Bones! Soc el Jordi Llobet i faig de monitor al menjador de grans. El que podria dir que són les meves passions és la música i tot el referent a la muntanya; perquè des de dalt tot és més bonic i senzill. Bon profit!

D

Paraules d’un espillero jubilat

es de la Comissió que enguany elabora la revista m’han demanat que faci uns comentaris a l’entorn de la meva jubilació. Vagi per endavant el meu agraïment en pensar que el que escrigui pot tenir un cert interès. Si més no, que pugui merèixer ser publicat a la revista de l’escola. Gràcies. Val a dir que, després de quaranta-set anys treballant, se’m va fer molt estrany 42 el primer dia de setembre d’aquest curs no

incorporar-me al que ha estat, durant els darrers vinti-nou anys, el meu lloc de feina. Quan em van demanar l’escrit, em van dir que fos jo qui narrés directament, i no a través d’una entrevista, aquest canvi tan substancial en la vida de tota persona. Que expliqués si és que tinc projectes en marxa o previstos, si m’he fixat alguns objectius a curt o mitjà termini... Doncs el cert és que, fins al moment, no m’he plantejat gaire aquest nou període a par-

Mes3 tir d’unes tasques concretes. Sí que voldria fer algunes cosetes, però de moment estan en fase d’estudi i preparació. Abans que res, m’he volgut agafar un temps, diguem-ne, sabàtic, en què, precisament, vull planificar de cap i de nou el meu temps. Fixeu-vos que he subratllat la paraula: meu. Considerat així, en abstracte, fins ara el temps no era ben bé meu, malgrat que fos jo qui el fes servir. Tanmateix, tampoc no era de ningú altre. El temps estava condicionat pels compromisos laborals que obliguen a destinar-ne una bona part a la feina, la qual cosa fa que estiguis depenent d’un calendari i d’un horari que et marca el ritme vital que portes. En el moment en què deixes de tenir aquesta obligació laboral, t’has de mirar el temps des d’una altra perspectiva. Ja no depens més que de tu mateix per a traçar el camí que vols seguir. Tot i això, quan t’has entregat amb passió a la tasca que has estat fent, deixar-la de cop i de volta, no és senzill. Tampoc, però, no es tracta de mantenir-se lligat a la feina com ho està un nadó amb el cordó encara enganxat. Tanmateix no voldria caure en el parany de pensar que, sense mi, podria trontollar una part d’aquell projecte que vàrem engegar amb tanta il·lusió i esperances i que, vist el pas dels anys, hem pogut constatar que hem estat capaços de transformar-lo en una realitat. Tot plegat no seria sa. Establir un cert contacte, proper en la distància, és una mica la solució que he buscat i que he anat trobant. Això ha estat possible, s’ha de reconèixer i agrair, per la receptivitat, les bones maneres de fer, les ganes d’aprendre i la capacitat que té qui ha agafat el meu relleu. Deixar a les seves mans allò que he col·laborat a crear i comprovar com, de mica en mica, se’l va fent seu, ha estat un alleujament per a mi. També he buscat alguns altres connectors que m’ajuden a equilibrar la meva nova situació. D’aquesta manera vaig trencant llaços mirant que no sigui traumàtic. Un element clau perquè hagi decidit prendre’m aquest temps sabàtic és la necessitat d’alliberar-me de la pressió que hom té exercint el magisteri.

La feina de mestre té, com totes les feines, molts aspectes positius i altres de no tant positius –no m’agrada dir-ne negatius–. La pressió que tenim des de diferents àmbits és un d’aquests “no tant positius”. Aquells que llegiu aquestes paraules i no us dediqueu a l’ensenyament, tal vegada no acabeu de ser prou conscients de la pressió amb què es viu la nostra feina. Mireu, en els darrers anys hem tingut un munt de lleis que ens han obligat a modificar esquemes i estructures ja consolidats, amb l’enrenou i les adaptacions constants que això comporta. I encara, a hores d’ara, ens trobem just en un d’aquests moments de canvis legislatius. D’altra banda, els mestres tampoc no sempre percebem per part de les famílies el nivell de confiança que ens caldria. Això ens transmet inseguretat i angoixes que, sovint, són innecessàries. Finalment, i potser el més important de tot, tenim una responsabilitat molt gran vers els nens i les nenes, els noies i les noies: som col·laboradors necessaris en el seu creixement com a persones –bones persones– i com a estudiants ja que hem de procurar que assoleixin unes competències que els siguin profitoses en el seu desenvolupament. Deixar la feina, doncs, també m’ha suposat un alliberament de totes aquestes pressions. D’aquí la necessitat que he tingut de dedicar un temps només a mi i a la meva família, a qui n’havia pres molt. Més endavant ja em plantejaré com i on puc donar part d’allò que porto a la motxilla, de tot el que l’he anat omplint al llarg de la meva vida. Si m’ho permeteu, i ja per acabar, voldria donar-vos un consell a totes aquelles i aquells que formeu part del col· lectiu de l’escola: Vulgueu basar les vostres relacions des de la confiança dels uns amb els altres, famílies i mestres; mestres i famílies. Els grans beneficiats de la xarxa de complicitats que pugueu teixir seran els nens i les nenes, que és, en definitiva, l’objectiu últim de la nostra feina a l’escola. Moltes gràcies a totes i a tots i desitjo de tot cor que sigueu molt i molt feliços. Una forta abraçada.

Rafael Guirado i Martínez

43

Mes3

DESCOBRIM... L’AGUSTÍ CABANES Hola soc l’Agustí Cabanes Mulet, el chef de l’Espill, ara podreu llegir un resum de la meva biografia, de moment està en procés, encara em queda molt per escriure... jejeje. Vaig néixer el 7 de Juliol de 1982 a Palma de Mallorca fill de mare mallorquina i pare basc... així he sortit. Vaig viure allà fins als deu u onze anys, llavors per culpa de la feina del meu pare... potser en comptes de culpa podria dir... gràcies a la feina del meu pare, vam venir a viure a aquest fantàstic país que m`ha enamorat al llarg dels anys, tot i estimar la meva terra aquí és on he crescut i creat la meva família.

tinc, vaig tocar bastant temps en un grup, ara ja de grandet, i m’encantava.

Quan vaig arribar a Manresa vaig anar a estudiar al Sagrat Cor (les Vedrunes) allà vaig conèixer una colla de bons amics que són els que encara ara m’acompanyen, aquesta època era molt aficionat al futbol, i vaig començar a fer classes de guitarra (la mestra era l’Alba Barcardit, ara els nostres fills van junts a classe, quin riure! Un petó Alba). La música sempre m’ha acompanyat al llarg de la meva vida, podríem dir que la guitarra és una de les moltes aficions que

A part també m’agrada molt dibuixar i pintar (grafits), informàtica, fer teatre, la natura, fotografia i vídeo, el cinema, la màgia, la consola i m’apassiona cuinar!! De ben petit he estat als fogons aprenent receptes de la mare, de l’àvia, tietes, llibres de cuina, ahh! I de l’Arguiñano, que me’l deixava. Això de gaudir cuinant (i menjant) m’ha portat a acabar treballant a la cuina, i actualment fent el menjar per als de l’Espill, i molt content, la veritat.

44

Mes3

Últimament també m’ha agafat fort pel tema dels drons, em vaig treure la titulació corresponent, m’en vaig comprar un i gaudeixo molt fent gravacions aèries, per cert si mai necessiteu un dron ja ho sabeu (no és publicitat... jejeje).

cau Antoni Gaudí, on vaig tenir la sort de conèixer la Núria, la meva dona que m’ha donat el més gran que tinc, els meus fills, el Nil i l’Aina.

Ah! Una cosa que no he dit i és l’afició més gran que tinc, és l’HUMOR!!! Els que em coneixen ja saben Acabar treballant en una escola crec que no ha sigut que sempre soc positiu i em prenc les coses amb casualitat, ja que la meva vida sempre ha anat bas- humor, m’agrada moltíssim riure i fer riure la gent. tan lligada al tema de l’educació, el lleure i la canalla, Crec que és la clau perquè tot vagi bé o... perquè no vaig treballar molts anys de monitor i coordinador sigui tan dur... jejeje. d’una granja escola i també vaig passar uns anys pel Una abraçada!!!!

45

Passa’t-ho bé

Ei, colla! Us deixem un recull de passatemps per no avorrir-vos massa, si és que en teniu de temps per avorrir-vos! A més a més... podeu jugar amb la tauleta o l’ordinador! Vinga, passa-t’ho bé!

Enllaç: http://www.superjocs.com/passatemps.html

Jocs dels Talents

Selecció dels millors jocs educatius per a desenvolupar el talent

Busca el teu talent i gaudeix-lo!

46 46

Passa’t-ho bé

L L I ’ESP

L e d Ó Ç N A C

Arribo cada matí a l’Espill, saludo i dic bon dia als meus amics, estic content, tinc il·lusió espero nerviós el que farem avui. Segueixo els passos dels més grans, aprenc de tots els mestres que tinc, i a la tarda per marxar, em sento cansat però molt feliç. Espillero m’agrada ser, Espillero sempre seré et dono la mà per créixer junts i al meu cor sempre et duré. Espillero tu també, Espilleros sempre serem ens donem les mans per créixer junts i als nostres cors sempre et durem. Visc experiències que sempre recordaré vull guardar a la motxilla tot el que aprendré la seva gent és genial l’escola que jo tinc és especial!

Aprenc jugant, investigant, experimentant i així cada dia sóc més gran... sóc més gran. Fem colònies, sortides, descobriments, concerts, jocs i festes... jocs i festes. I sempre, sempre solidaritat, comprensió, companyerisme i amistat... i amistat. Espillero m’agrada ser, Espillero sempre seré et dono la mà per créixer junts i al meu cor sempre et duré. Espillero tu també, Espilleros sempre serem ens donem les mans per créixer junts i als nostres cors sempre et durem, sempre et durem, sempre et durem sempre et durem ESPILLERO, TU TAMBÉ!!

47

Escola l’Espill / T. 93 877 31 19 / escola-espill@xtec.cat / www-escola-espill.cat