TU DECIDEIXES_COVADELPETRACÓ

Tu decideixes classe “cova del Petracó- 8

D’imatges n’anem tips. En canvi, les connexions s’han d’inventar.

Perejaume

Encetem la conversa tot visualitzant l’obra de Perejaume, “Regar el mar” -Bombeja l’aigua i es diu una bomba d’aigua.

-A dintre de les bombes sempre hi ha un petit filtre que neteja l’aigua.

-És un mecanisme que ens serveix per transportar l’aigua.

-Aquí reguen els coralls, potser.

-L’aigua s’evapora i puja i aleshores cau en forma de pluja.

-No es pot regar directament perquè és aigua salada.

-Menys les que viuen als aiguamolls, com la salicòrnia.

-Primer no hi havia oxigen, hi havia diòxid de carboni i el transformen en oxigen, i nosaltres al revés. És un intercanvi.

-És un procés químic que fan les plantes.

-Ha posat aquest títol perquè sinó permetem amb el canvi climàtic que plogui, doncs

-Tot això que estem parlant és el cicle de l’aigua i nosaltres també el tenim.

-Però on va parar la sal quan s’evapora?

-A dalt o fa una pluja àcida. No recordo molt bé, però a vegades plou pluja àcida, quan cau la pot matar.

-Potser als núvols hi va a parar la sal.

-Els núvols són vapors, però també se li posen els fums que deixen anar les fàbriques, i això és el que deixa anar la pluja que és tòxic.

-Podríem fer una maqueta del cicle de l’aigua.

-Podríem fer-ho més ràpid si li provoquem escalfor. Amb un assecador o prop de la finestra.

-També ho podríem fer amb un foc.

-Volem saber com s’evapora i on deixa la sal

-Quan preparem sopa, a vegades posem sal, tenim una olla amb una tapa de vidre però a vegades

quan provo les gotes que hi queden a dalt no tenen gust de sal.

-Volem saber com s’evapora i on deixa la sal.

-Tot això que estem parlant és el cicle de l’aigua.

-Però on va a parar la sal quan s’evapora?

-Potser la sal va a parar als núvols?

-Els núvols són vapor, si hi ha fum que deixen anar les fàbriques i s’enganxen i quan cau la pluja això és tòxic.

-Podríem fer una maqueta del cicle de l’aigua

-Podem fer-ho més ràpid si li posem més escalfor que el sol, amb un secador o a costat de la finestra.

-Podem posar-ho sobre un foc.

Dins l’olla posem aigua i sal simulant l’aigua del mar.

Encenem el foc que actua com el sol però molt més ràpid i fort.

L’aigua es comença a escalfar i evaporar-se. El vapor queda a la tapa, seria com els núvols.

Tastem l’aigua que queda a l’olla quan està freda i la trobem amb un gust molt salat, com la del mar. Deixem que s’evapori tota l’aigua i a l’olla queda la sal seca i més gruixuda.

Tastem el vapor, té gust dolç!

El contacte amb l’obra Regar el mar de Perejaume, interpel·la i anima la conversa cap a la reflexió i cap a compartir experiències en relació amb el consum i l’excés en les seves vides.

-Ho deu fer pel canvi climàtic, perquè els pantans ja no són pantans perquè no plou. És per fer-nos reaccionar.

Volem viure en pròpia pell la falta d’aigua, observar i conèixer el sentiment i la reacció que provoca a les persones obrir l’aixeta i que no en surt ni una gota. Ens mobilitzem per provocar un tall d’aigua a l’Escola i recollir i registrar l’opinió i sentiment dels nostres companys quan viuen aquesta experiència. Registren, anoten

i elaboren una enquesta que ens permet recollir i analitzar els resultats.

Llegim el llibre de Yayo Herrero, Maria

González i Berta Páramo, Canvi climàtic, a la classe: - He portat aquest llibre perquè hi he llegit una informació molt interessant sobre l’aigua

-

Amb tot això de ser més persones que durant l’imperi romà i fins i tot ara no plou gaire i falta aigua

- No és l’aigua que s’acabi som nosaltres que som molts.

- Hi ha un poble a Sant Hilari que s’ha acabat l’aigua i van anar a un pou i ara s’ha assecat.

- Si un poble es queda sense aigua

- Se’n compra

- No, se’n va a un altre lloc o poble.

- Si no n’hi ha no es pot comprar.

- Si compres un paquet de sis ampolles…

- Si has de marxar… no només és per les guerres, també perquè et falta alguna cosa, per no tenir un risc

- Sense aigua no podem viure

Estem fets d’aigua

Prendre consciència que el número de persones del mon creix exponencialment mentre que els recursoshídricssónelsmateixos,porta a reflexionar sobre l’ús responsable i equilibratdel’aigua.

- Si som el doble de persones gastaríem el doble d’aigua

- De mocadors en gastaríem més ; també podem partir-ho en lloc de fer el doble.

- D’esmorzar en necessitaríem el doble

- A la classe faríem servir més fulls això vol dir que hauríem de tallar més arbres.

- Podríem fabricar aigua amb unes màquines, però les fàbriques que poden fer aigua també contaminarien molt i la tecnologia necessita temps i esforç.

- La Greta Thumber diu que no hem de pensar amb com avança la tecnologia. Pots esperar molts anys - ara és ara.

- Si som el doble també tindrem el doble de malalties. I necessitarem medicaments.

- També tindrem el doble d’amics!

- Cada vegada que tirem la cadena gastem 8 litres.

- Amb un pantaló de texà gasten 10.000 litres d’aigua, això em va afectar.

- De tot el material el doble o bé la meitat?

Arriba la notícia que al poble de Sant Hilari Sacalm, l’estiu passat ha patit un període de sequera amb restriccions d’aigua de boca.

-

Com podem imaginar això que els passava a Sant Hilari?

- Com se senten aquelles persones, nosaltres com podríem representar-ho.

-

Com a l'Àfrica, amb tanta sequera, aquelles persones com ho passen?

-

Per nosaltres que estem acostumats a tenir aigua potser ens sentiríem malament.

- Seria un nivell molt baix de vida.

-

Com ho podem fer per saber com se senten les persones que no tenen prou aigua?

-

Podríem representar o mirar vídeos per conèixer informació.

-

Podríem fer un dia a la classe sense una mica d’aigua.

-

Ells potser van obrir l’aixeta i no va sortir aigua i han de fer un camí per buscar-la.

- Tinc una idea que seria com una maqueta. En una gerra mitjana i tothom té un got i diem un límit 50 ml i que tothom agafa i ens posem a la pell dels altres i aquella aigua

aprofitar-la per tot un dia.

-

A part de sentir a la pell dels altres és important veure com s'aprofita. Amb aquella aigua ho farem tot. A l’hora del pati si se’ns acaba l’omplim a les fonts... Notar una mica com és de dur.

Si talles l’aigua de l’escola com fas el menjar?

- Jo no sé com ho farem.

- Podem buscar quanta aigua necessitem per viure durant un dia.

-

Això no ho veig clar de tallar l’aigua podríem, un dia, no portar aigua i comprovaríem què els passa als que no tenen aigua.

Sorgeixen dubtes de si es pot tirar endavant un experiment com aquest, quins recursos ens cal tenir preparats? Qui se’n fa responsable? Serà sorpresa o cal avisar abans? Què volem observar? com ho recollim?

Anem decidint com organitzem l’experiència de la falta d’aigua

Què volem aconseguir? en què ens volem fixar?

- Però nosaltres no volem saber quant aguantem sense aigua. Ens volem posar a prova i veure què passa si obrim l’aixeta i no hi ha aigua.

- Volem sentir com és no tenir aigua.

-

Hauríem de tancar l’aigua principal, que és la que tanca tot el circuit

-

Hauríem d’avisar les altres classes?

- Jo diria que no els avisem i no tenen aigua a les classes.

-

La gent començarà a preguntar per què no hi ha aigua?

-

Podríem dir que s’ha acabat l’aigua.

-

Abans d’avisar-los, podríem mirar les cares que posen i després preguntar com se senten.

Organitzem la recollida de sentiments i sensacions després de passar per l’experiència d’un matí sense aigua.

Dissenyem les accions: gravarem, farem fotografies, escriurem les reaccions de les nenes i els nens de Primària. Farem una enquesta:

- En un full posem una sèrie de preguntes, unes quantes. Ho posem a l’escàner i ens surten fotocòpies. Hauríem de comptar quants nens hi ha a Primària i els ho repartim

- Les 6 classes cadascuna té un full i les preguntes amb una rodoneta al costat i amb un color pinten la rodoneta.

- Cadascú ha de poder contestar la seva opinió. A sota cada pregunta, si cap de les respostes no et serveix, escrivim que pot afegir alguna altra cosa.

-

Hem de mirar què preguntem:

-Com us heu sentit? Espantat - Divertit -

Nerviós - Preocupat - Trist -

Intrigat - Enfadat - Sorprès -

Desesperat - Decepcionat - …

-T’ha faltat aigua? SI - NO - UNA MICA

Tallem l’aigua a l’edifici de Primària. A primera hora acompanyem al Jordi i anem tancant les aixetes que permeten l’entrada d’aigua a l’edifici. No hem tancat l’aixeta general perquè deixarem treballar amb normalitat a l’Eduard, l’Elsa i la Consol a la cuina.

Preparem les enquestes i organitzem el material per apuntar les reaccions

Deixem galledes als lavabos i aviat s’organitzen per anar a buscar aigua a la font de l’altre costat del pati. Amb sabó serveix per rentar-se les mans i altres vegades per tirar-la al vàter.

- Podem fer una pila amb els que estan enfadats una altra amb els que estan tristos...i després apuntem quantes persones han decidit posar allò.

I ara què fem amb totes aquestes respostes?

Llegir totes les enquestes i apuntar quantes se senten de cada manera. - Aquí posa preocupat o espantat ho poso aquí. Tots els que tenen aquestes dues respostes les posem juntes. - Jo tinc un paper que posa preocupat però no espantat. - No, doncs a una altra pila. - Jo tinc 5 respostes. - i jo 3. - Provem de fer les piles amb les enquestes que siguin iguals. - En surten moltíssimes de piles. - No veiem què és el que ha triat més gent.

No es veu molt a la vista , preocupat i intrigat està bastant semblant. -

No es veu perquè alguns estan més separats i són més grans o la paraula és massa llarga.

Potser amb el regle i cada pal sigui igual de separat. - Una mesura petita que els separi.

Com podem anotar els resultat de les enquestes de manera que visualment puguem saber quin és el sentiment més viscut.?

Ens cal organitzar la informació recollida, tots els sentiments, anotar el recompte utilitzant un quadret per cada persona, començant aliniat

L’ACA ha declarat l’alerta per sequera als municipis catalans amb els embassaments per sota del 40 % de capacitat.

Tres mesos després, l’Associació Catalana de l’Aigua, redueix a 230L , d’aigua per persona i per dia degut a la greu sequera que estem patint.

Llegim que en els pobles on hi ha alerta per sequera, hi ha unes mesures de limitació d’aigua. Una és que només es poden fer servir 250 litres d’aigua per habitant i dia.

- És molt! Com dues banyeres senceres!

- Imaginem una cosa que hi puguem posar aigua i si té les mesures dels litres ho podem intentar posar.

- Posem un litre en una bossa de plàstic i ens imaginem 250 bosses com aquella.

- Podem agafar garrafes d’aigua que diuen quants litres hi ha i anar sumant. Poden estar buides, no cal omplir-les.

-

Podríem agafar garrafes i anar sumant, sumant, sumant.

- En comptes de fer-ho amb litres ho podem fer amb mil·lilitres.

Com ens imaginem 250 litres?

Comprovem que en una ampolla de 50 cl hi cap la mateixa aigua que en una de 500 ml

Jo primer comptaria els litres o després tots els altres, els cl i ml

Han passat tres mesos i hem anat portant més ampolles i garrafes. La situació dels embassaments va enpitjorant i l’ACA ha reduit la quantitat d’aigua per dia i persona. Ara són 230 L Potser ja hi arribem!

Primer comptem els litres i després els ml.

Provem diferents maneres de posar les ampolles per imaginar el volum d’aigua.

- Aquí sembla que n’hi ha més però hi ha els mateixos litres

-

Coneixement, consciència, compromís

Malgastar l’aigua té conseqüències perquè en algun altre lloc s’esgota. Potser hi ha éssers vius que hauran de marxar i s’hauran d’acostumar a viure d’una altra manera.

Prendre consciència dels excessos en el consum d’aigua, però també d’aliments, de roba, de paper, en les tecnologies, el transport... ens aboca a la necessitat de restablir l'equilibri amb els altres éssers, amb la natura i amb el món.

El coneixement, la conversa, créixer com a grup que pren decisions, es qüestiona i es repensa, ens porta a elaborar missatges en forma de clips que us animin a pensar: Et captiva o et captura? Tu o 300? El teu caprici el seu sacrifici.

L’equilibri compta. La consciència al teu plat.

Decidim explicar les nostres reflexions sobre l’excés de consum amb petits clips de vídeo.

-

Amb els diners, a vegades comprem coses que no fem servir i comprem per comprar.

- Menjar de vegades el malgastem i altres llocs no en tenen.

-

Podem posar-li :

-Menjar per menjar

-Doble gust, doble dolent

-Se’m fa la boca aigua

-Reacciona

-T’estàs menjant la consciència

-Menja amb el plat ple de consciència

-Fixa-t’hi bé!

-Sopa de consciència

-Omple el plat de consciència

-La consciència al teu plat

La consciència al plat

-

Casi tot el que comprem potser no ho aprofitem com cal.

- La roba a vegades, la llencem perquè ens va petita, a vegades en comprem i ja en teníem.

- Potser em compro un jersei i després ja no m’agrada i el deixo, seria com tenir un caprici.

El teu caprici, el seu sacrifici

- A casa fem servir petroli, gas.

- Si gastem molt petroli també es pot esgotar.

- A vegades fem servir molta gasolina del cotxe, hi ha cotxes que gasten molta benzina.

- Hi ha uns tipus de cotxes que no contaminen els elèctrics,. El millor seria anar amb un cotxe que no treiés fum.

- O anar amb bici.

- Podríem anar amb el metro o amb el Amb un tren gastes menys perquè hi caben moltes persones, no

L’equilibri compta

- El paper, en fem servir molts , els

llencem a la brossa

- posem en una balança el paper i la fusta que fem servir,.

-

L’hem d’equilibrar

-

La tecnologia, ara n’hi ha molta i ens animen a tenir-ne més . Els mòbils i els ordinadors…

-

Captivar vol dir que t’atrau, que t’agrada molt, és com un vici…

-

Captivar també pot voler dir que t’hagin segrestat, t’agafin…

Et captiva o et captura?

Amb quina intenció Perejaume ha fet l’obra Regar el mar?

A nosaltres ens ha portat a conèixer alguna de les propietats de l’aigua, a seguir l’actualitat de la sequera al nostre país, a dissenyar una experiment per observar i analitzar les reaccions de les persones quan tenen la vivència d’obrir l’aixeta i que no els surti aigua, a recollir i organitzar les dades obtingudes. I, sobretot, a adonar-nos de la importància cabdal de l’aigua a les nostres vides, de la necessitat de preservar un bé tan preuat i finit.

La població del planeta continua creixent, però no els recursos de què disposem.

Fent un pas més enllà del consum d’aigua hem arribat a altres excesos: la gestió dels boscos, la crisi energètica, els recursos alimentaris, el consum compulsiu de tecnologia…