Tu decideixes classe “cova del Petracó- 8

D’imatges n’anem tips. En canvi, les connexions s’han d’inventar.

Perejaume

Encetem la conversa tot visualitzant l’obra de Perejaume, “Regar el mar” -Bombeja l’aigua i es diu una bomba d’aigua.

-A dintre de les bombes sempre hi ha un petit filtre que neteja l’aigua.

-És un mecanisme que ens serveix per transportar l’aigua.

-Aquí reguen els coralls, potser.

-L’aigua s’evapora i puja i aleshores cau en forma de pluja.

-No es pot regar directament perquè és aigua salada.

-Menys les que viuen als aiguamolls, com la salicòrnia.

-Primer no hi havia oxigen, hi havia diòxid de carboni i el transformen en oxigen, i nosaltres al revés. És un intercanvi.

-És un procés químic que fan les plantes.

-Ha posat aquest títol perquè sinó permetem amb el canvi climàtic que plogui, doncs

-Tot això que estem parlant és el cicle de l’aigua i nosaltres també el tenim.

-Però on va parar la sal quan s’evapora?

-A dalt o fa una pluja àcida. No recordo molt bé, però a vegades plou pluja àcida, quan cau la pot matar.

-Potser als núvols hi va a parar la sal.

-Els núvols són vapors, però també se li posen els fums que deixen anar les fàbriques, i això és el que deixa anar la pluja que és tòxic.

-Podríem fer una maqueta del cicle de l’aigua.

-Podríem fer-ho més ràpid si li provoquem escalfor. Amb un assecador o prop de la finestra.

-També ho podríem fer amb un foc.

-Volem saber com s’evapora i on deixa la sal

-Quan preparem sopa, a vegades posem sal, tenim una olla amb una tapa de vidre però a vegades quan provo les gotes que hi queden a dalt no tenen gust de sal.

-Volem saber com s’evapora i on deixa la sal.

-Tot això que estem parlant és el cicle de l’aigua.

-Però on va a parar la sal quan s’evapora?

-Potser la sal va a parar als núvols?

-Els núvols són vapor, si hi ha fum que deixen anar les fàbriques i s’enganxen i quan cau la pluja això és tòxic.

-Podríem fer una maqueta del cicle de l’aigua

-Podem fer-ho més ràpid si li posem més escalfor que el sol, amb un secador o a costat de la finestra.

-Podem posar-ho sobre un foc.

Dins l’olla posem aigua i sal simulant l’aigua del mar.

Encenem el foc que actua com el sol però molt més ràpid i fort.

L’aigua es comença a escalfar i evaporar-se. El vapor queda a la tapa, seria com els núvols.

Tastem l’aigua que queda a l’olla quan està freda i la trobem amb un gust molt salat, com la del mar. Deixem que s’evapori tota l’aigua i a l’olla queda la sal seca i més gruixuda.

El contacte amb l’obra Regar el mar de Perejaume, interpel·la i anima la conversa cap a la reflexió i cap a compartir experiències en relació amb el consum i l’excés en les seves vides.

-Ho deu fer pel canvi climàtic, perquè els pantans ja no són pantans perquè no plou. És per fer-nos reaccionar.

Volem viure en pròpia pell la falta d’aigua, observar i conèixer el sentiment i la reacció que provoca a les persones obrir l’aixeta i que no en surt ni una gota. Ens mobilitzem per provocar un tall d’aigua a l’Escola i recollir i registrar l’opinió i sentiment dels nostres companys quan viuen aquesta experiència. Registren, anoten i elaboren una enquesta que ens permet recollir i analitzar els resultats.

Llegim el llibre de Yayo Herrero, Maria

González i Berta Páramo, Canvi climàtic, a la classe: - He portat aquest llibre perquè hi he llegit una informació molt interessant sobre l’aigua

-

Amb tot això de ser més persones que durant l’imperi romà i fins i tot ara no plou gaire i falta aigua

- No és l’aigua que s’acabi som nosaltres que som molts.

- Hi ha un poble a Sant Hilari que s’ha acabat l’aigua i van anar a un pou i ara s’ha assecat.

- Si un poble es queda sense aigua

- Se’n compra

- No, se’n va a un altre lloc o poble.

- Si no n’hi ha no es pot comprar.

- Si compres un paquet de sis ampolles…

- Si has de marxar… no només és per les guerres, també perquè et falta alguna cosa, per no tenir un risc

- Sense aigua no podem viure

Estem fets d’aigua

Prendre consciència que el número de persones del mon creix exponencialment mentre que els recursoshídricssónelsmateixos,porta a reflexionar sobre l’ús responsable i equilibratdel’aigua.

- Si som el doble de persones gastaríem el doble d’aigua

- De mocadors en gastaríem més ; també podem partir-ho en lloc de fer el doble.

- D’esmorzar en necessitaríem el doble

- A la classe faríem servir més fulls això vol dir que hauríem de tallar més arbres.

- Podríem fabricar aigua amb unes màquines, però les fàbriques que poden fer aigua també contaminarien molt i la tecnologia necessita temps i esforç.

- La Greta Thumber diu que no hem de pensar amb com avança la tecnologia. Pots esperar molts anys - ara és ara.

- Si som el doble també tindrem el doble de malalties. I necessitarem medicaments.

- També tindrem el doble d’amics!

- Cada vegada que tirem la cadena gastem 8 litres.

- Amb un pantaló de texà gasten 10.000 litres d’aigua, això em va afectar.

- De tot el material el doble o bé la meitat?

Arriba la notícia que al poble de Sant Hilari Sacalm, l’estiu passat ha patit un període de sequera amb restriccions d’aigua de boca.

-

Com podem imaginar això que els passava a Sant Hilari?

- Com se senten aquelles persones, nosaltres com podríem representar-ho.

-

Com a l'Àfrica, amb tanta sequera, aquelles persones com ho passen?

-

Per nosaltres que estem acostumats a tenir aigua potser ens sentiríem malament.

- Seria un nivell molt baix de vida.

-

Com ho podem fer per saber com se senten les persones que no tenen prou aigua?

-

Podríem representar o mirar vídeos per conèixer informació.

-

Podríem fer un dia a la classe sense una mica d’aigua.

-

Ells potser van obrir l’aixeta i no va sortir aigua i han de fer un camí per buscar-la.

- Tinc una idea que seria com una maqueta. En una gerra mitjana i tothom té un got i diem un límit 50 ml i que tothom agafa i ens posem a la pell dels altres i aquella aigua aprofitar-la per tot un dia.

-

A part de sentir a la pell dels altres és important veure com s'aprofita. Amb aquella aigua ho farem tot. A l’hora del pati si se’ns acaba l’omplim a les fonts... Notar una mica com és de dur.

Si talles l’aigua de l’escola com fas el menjar?

- Jo no sé com ho farem.

- Podem buscar quanta aigua necessitem per viure durant un dia.

-

Això no ho veig clar de tallar l’aigua podríem, un dia, no portar aigua i comprovaríem què els passa als que no tenen aigua.

Sorgeixen dubtes de si es pot tirar endavant un experiment com aquest, quins recursos ens cal tenir preparats? Qui se’n fa responsable? Serà sorpresa o cal avisar abans? Què volem observar? com ho recollim?