MONTSERRAT
(Sant Salvador de Guardiola)
INTRODUCCIÓ
A partir de l’obra de Pere Jaume ens enfoquem en el massís de Montserrat. Fem una recerca sobre com es va originar aquesta muntanya tan especial per a nosaltres i aleshores decidim centrar-nos en els canvis geològics després dels incendis que va patir.
Degut a aquests incendis que van ocorre els anys 1986, 1994 i 2015 aquesta muntanya va patir les conseqüències i es van produir canvis en l’entorn del massís, d’aquí l’estudi del seu comportament.
Gràcies a aquesta proposta, vam reprendre el projecte “Life Montserrat” que vam fer a 5è de primaria, i vam decidir continuar-lo utilitzant les diferents maquetes dels incendis que vam elaborar anteriorment per explicar com és Montserrat actualment i en quin estat està.
Què és Montserrat?
Montserrat és una muntanya situada a uns 30 km a l'oest de Barcelona.. És coneguda per la seva impressionant formació rocosa i el monestir de Montserrat, que data del segle XI.
La muntanya de Montserrat és un massís calcari format fa uns 70 milions d'anys. Montserrat va ser creada pels sediments deltaics procedents del rius que desemboquen al golf marí que és trobava a la zona de Montserrat. Quan el mar va desaparèixer la Muntanya va anar formant diferents formes. La erossió al llarg del temps ens dona la visió actual de Montserrat.
El monestir de Montserrat, fundat el 1025, és un dels llocs més importants de peregrinació de Catalunya i acull una de les imatges més venerades de la regió, la Mare de Déu de Montserrat.
Etimologia
El nom prové de la paraula mont, "muntanya", i serrat, "serralada muntanyosa". Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes) i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per a serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades l'una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.
Canvis geològics i formacions
És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l'Anoia i del Bages. Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.
Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l'erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.
Llentiscle Arboços
Flora Pi blanc
Alzina
Incendis més importants de Montserrat
Malauradament, Montserrat ha estat afectada per incendis forestals a diverses ocasions a lo llarg de la història. Els incendis han estat causats per diverses raons, inclosos accidents, llamps i, en alguns casos, intencionadament. Els incendis més importants van ocórrer el 1986 i el 1994, que van destruir gran part de la muntanya. També hi va haver un altre incendi més tard, al 2015, pero no va ser tant important com els anteriors.
Incendi del 1986
L'incendi de Montserrat de 1986 va ser un dels incendis forestals més greus que ha patit Catalunya en la seva història recent. El foc va començar el 16 de juliol de 1986 a les proximitats del monestir de Montserrat i va cremar més de 5000 hectàrees en els quatre dies que va durar l'incendi.
Les flames van destruir més de 150 edificis i cases, van provocar la mort de 4 bombers i van deixar a més de 400 persones sense llar. Els danys econòmics van ser incalculables i l'incendi va suposar una gran pèrdua per al patrimoni natural i cultural de la zona.
Més de 5.000 efectius, entre bombers, militars, agents rurals, guàrdies civils i voluntaris, van lluitar contra les flames en una de les operacions de control d'incendis més grans de la història d'Espanya. L'incendi va ser finalment extingit el 20 de juliol de 1986, després de quatre dies de lluita contra les flames.
Encara avui, no es coneix amb certesa l'origen exacte d'aquesta tragèdia. No obstant, la majoria de les sospites recauen en l'acció humana, un fet que ens ha de fer reflexionar profundament sobre la nostra responsabilitat envers el nostre entorn.
Incendi del 1994:
L'incendi de Montserrat de 1994 va ser un altre greu incendi forestal que va afectar la serra de Montserrat, a Catalunya. Les flames van començar el 27 d'agost de 1994 i van cremar més de 12.000 hectàrees de bosc en una zona que ja havia estat afectada per un gran incendi el 1986.
Més de 3.000 efectius, entre bombers, agents rurals i voluntaris, van lluitar contra les flames durant més de set dies per intentar controlar l'incendi. Les altes temperatures i els forts vents van dificultar la tasca dels bombers i van provocar que les flames es propaguessin ràpidament per la serra.
L'incendi va afectar diverses poblacions properes a la serra de Montserrat, provocant l'evacuació de més de 500 persones i la destrucció de diverses cases i edificis. També va provocar la mort de 5 bombers, que van perdre la vida en un accident de tràfic mentre es dirigien a la zona per combatre les flames.
L'incendi de 1994 va tenir un impacte terrible per a Catalunya, amb pèrdues enormes de terres i patrimoni natural, i un gran impacte emocional per a la gent afectada. Encara que no es va poder saber amb seguretat, es va sospitar que l'incendi podia
Incendi del 2015:
L'incendi de Montserrat de 2015 va ser un altre gran incendi forestal que va afectar la serra de Montserrat, a Catalunya. Les flames van començar el 26 de juliol de 2015 i van cremar més de 1.200 hectàrees de bosc.
Més de 300 efectius, entre bombers, agents rurals i voluntaris, van lluitar contra les flames durant gairebé una setmana per intentar controlar l'incendi. Les altes temperatures i els forts vents van dificultar la tasca dels bombers i van provocar que les flames es propaguéssin ràpidament per la serra.
L'incendi va afectar diverses poblacions properes a la serra de Montserrat, provocant l'evacuació de més de 200 persones i la destrucció de diverses cases i edificis. També va causar ferides lleus a quatre bombers que van patir contusions i cremades.
L'origen de l'incendi de 2015 no va estar clar, però es va sospitar que podia haver estat provocat per l'acció humana. L'incendi va ser un recordatori de la necessitat de mantenir una vigilància constant per prevenir i combatre els incendis forestals en la zona
Maquetes de Montserrat
Durant el projecte de classe que vam fer a 5è de primària ens vam informar sobre els incendis que Montserrat havia patit al llarg dels anys. Aleshores vam
decidir elaborar unes maquetes que mostressin els diferents canvis geològics que va patir el paisatge, tenint en compte els seus pics i desnivells. La construcció de les maquetes es va portar a terme després d’un estudi aprofundit que ens va permetre representar-lesaescala.
Es va fer una maqueta per cada incendi ocorregut i se’n va deixar una en blanc amb la finalitat d’acabar-la passatsunsanys.
HIVERNACLES
INTRODUCCIÓ
Aquest projecte sorgeix d’una proposta donada a principi de curs a partir de la visualització d’un vídeo de l’artista Perejaume.
Des del punt esmentat anteriorment, ens vam inspirar en la seva obra, i la vam prendre com a referent del nostre projecte.
Després de reflexionar en grups sobre els temes de treball, ens vam centrar en els canvis que ha patit el nostre territori a causa de les nostres necessitats.
Aquest treball tracta, en més profunditat, de l’efecte que han tingut els hivernacles, en la nostra societat i a la natura, durant el pas del temps.
Hem volgut exposar la realitat dels hivernacles al nostre entorn; com aquests han canviat el nostre ambient i com ens han afectat.
L’artista Perejaume és conegut per posar objectes enmig de la natura, i nosaltres, hem trobat un punt en comú en referir-nos als hivernacles.
L’acte dels humans a la natura té infinits efectes, i nosaltres hem fet recerca sobre tots els canvis que han tingut lloc durant els últims anys.
QUÈ SÓN ELS HIVERNACLES?
Els hivernacles són estructures dissenyades per cultivar plantes en un ambient controlat. Aquestes estructures inclouen parets i teulades de vidre o plàstic transparent que permeten la entrada de llum solar i mantenen un ambient càlid i humit per al creixement d’aquestes. L’ambient controlat pot ser regulat i monitoritzat de manera efectiva per tal de proporcionar les condicions òptimes per al creixement de les plantes, independentment de les condicions climàtiques externes.
Els hivernacles s'han utilitzat des de fa segles per produir aliments, flors i altres plantes en una varietat de climes i estacions de l'any. Amb el temps, la tecnologia ha avançat i els hivernacles moderns són més eficients i avançats que els seus predecessors. Alguns hivernacles utilitzen sistemes de reg automatitzats, il·luminació artificial i sistemes de control de clima per optimitzar el creixement de les plantes i maximitzar la producció.
Això ha provocat una cultura on la població està habituada a consumir productes de fora de temporada o importats d’altres parts del món, creant un decreixement en la producció local.
A més, els hivernacles també poden ser utilitzats per investigació i desenvolupament en horticultura, per la producció comercial de plantes i hortalisses, i per l'educació i l'aprenentatge sobre l'agricultura i el cura de les plantes.
ZONES DE CONCENTRACIÓ
Actualment, hi ha una gran diversitat de zones de concentració a Espanya i Catalunya, aportant grans àrees geogràfiques on hi ha una gran quantitat de terrenys que es dediquen a la producció intensiva de cultius en hivernacles. Normalment, podem situar aquestes zones en climes suaus i amb una lluminositat elevada durant la gran part de l’any, això permet una producció més intensiva i rendible d’aliments.
Aquí podem analitzar les zones de concentració d’hivernacles més destacats del nostre país:
1. Almeria: Aquesta és la zona de concentració d’hivernacles més gran d'Espanya i, de fet, de tot Europa. La seva àrea de cultiu s'estén a través de la costa sud-est d'Espanya, i la major part dels seus cultius que trobem es dediquen a hortalisses, com ara tomàquets, pebrots i cogombres. Els hivernacles són de tipus “túnel”, amb un sistema de reg molt eficient i una il·luminació artificial.
Aquest, busca ser una regió líder en la producció de fruites i verdures fresques a l'any, amb una elevada qualitat i sostenibilitat. També busquen promoure la innovació tecnològica per millorar la producció i la competitivitat.
ZONES DE CONCENTRACIÓ
2. Múrcia: És una de les principals zones de concentració d'hivernacles d'Espanya, amb una extensió de més de 30.000 hectàrees. Podem trobar gran diversitat d’aliments, com a més destacats trobem les hortalisses, fruites i flors. Busca augmentar la seva capacitat de producció per mantenir la seva posició de lideratge en el mercat europeu de fruits i verdures. Principalment, volen promoure la sostenibilitat en el sector agrícola i millorar la qualitat dels productes.
3.València: És una àrea de concentració d'hivernacles situada al sud de la ciutat de València. Els cultius més importants són els tomàquets, els pebrots i els melons.
Allà, busquen ampliar la seva capacitat de producció per així poder satisfer la demanda creixent del mercat. També volen millorar la qualitat dels productes i promoure la sostenibilitat en la producció.
ZONES DE CONCENTRACIÓ
4. Granada: Aquesta zona es troba a la comarca de la costa tropical de Granada i és coneguda per la seva producció de fruites subtropicals, com ara els mangos, les xirimoies i els abocats.
La zona de Granada busca consolidar-se en el mercat de fruites subtropicals i millorar la seva competitivitat en el mercat internacional. També volen promoure la sostenibilitat en la producció agrícola.
5. Alacant: La zona de concentració d'hivernacles d'Alacant es concentra a la comarca de la Marina Baixa, on es produeixen sobretot tomàquets i altres hortalisses.
La zona d'Alacant busca millorar la qualitat dels seus productes per satisfer la demanda del mercat europeu. Volen innovar la tecnologia per així poder millorar la sostenibilitat.
ZONES DE CONCENTRACIÓ
A part d’aquests, també podem trobar importants zones de concentració a Catalunya:
1. Baix Llobregat: La podem trobar a la província de Barcelona, aquesta zona és la més gran de Catalunya en termes de producció d'hivernacles. Podem caracteritzar la seva proximitat a Barcelona i la seva ubicació en una zona fèrtil amb un clima adequat per al cultiu d'hivernacles.
Els objectius principals d'aquesta zona consisteixen en la producció de fruites i hortalisses per al mercat local i nacional, així com l'exportació a altres països europeus.
2. Delta de l'Ebre: situat a la província de Tarragona, aquesta zona és una àrea natural protegida amb una gran superfície de terrenys dedicats al cultiu d'hivernacles. Les seves característiques principals són el seu clima suau i la seva proximitat a les comunitats europees de França i Itàlia, el que fa que sigui una zona d'exportació important. Els objectius d'aquesta zona són la producció de fruites i hortalisses de qualitat per a la venda a mercats nacionals i internacionals.
3. Camp de Tarragona: situat a la província de Tarragona, aquesta zona és una àrea rica en minerals i amb un clima adequat per al cultiu d'hivernacles. Les seves característiques principals són la seva proximitat a les comunitats europees de França i Itàlia, així com la seva posició estratègica en el transport de mercaderies. Els objectius d'aquesta zona són la producció de fruites i hortalisses de qualitat per a la venda a mercats nacionals i internacionals, així com la producció de flors i plantes ornamentals.
CANVIS AL TERRITORI
Podem observar, sobretot en el sud-est Espanyol, un gran canvi en territori des de la dècada de 1980. S’ha d’admetre que aquest tipus d’agricultura intensiva té aspectes socioeconòmics molt positius, però es posen de manifest altres aspectes negatius, vistos dins d’un punt mediambiental.
Podem observar com els nivells de població general i immigrant ha augmentat des d’aleshores, ja que la majoria de treballadors, com podrem veure en el següent punt, venen al país en cerca d'un estil de vida millor. Això no obstant, viuen en situacions molt precàries.
També podem dir que el territori en l'àmbit d'imatge s’ha vist altament afectat, s’han abastit grans extensions de terreny. Estem parlant de magnituds tan grans que poden veure’s des de l’espai. Sabem que a part d’afectar-nos globalment, també ho fa més particularment, ja que degut a aquests es pateixen inundacions, incendis, sequeres, que afecten el cicle inicial de la natura local.
1980 a l’Almeria 2023 a l’AlmeriaEXPLOTACIÓ DELS TREBALLADORS
La població immigrada suposa un motor fundamental per l’activitat i representa el 65% dels treballs directes, sent el sector que més estrangers incorpora al món laboral.
El sector dels hivernacles genera un total de 110.000 llocs de treball, és a dir, el 24,8% de l'ocupació agrícola andalusa. D'aquesta massa laboral, 78.000 treballadors estan relacionats amb les explotacions agrícoles,, 24.000 amb les comercialitzadores i 8.000 amb empreses agrícoles auxiliars..
Una característica important dels hivernacles solars és la capacitat de poder generar una ocupació estable, malgrat la importància que des de sempre, han tingut els treballs temporers en les tasques agrícoles, fonamentalment, en els períodes de recol·lecció de cultius.
D'aquesta manera sabem que els treballadors que proporcionen els hivernacles (78.000), un 68% corresponen a feines fixes.
EXPLOTACIÓ DELS TREBALLADORS
Les condicions de seguretat i salut dels hivernacles són molt millorables. La llei diu que fan falta unes disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball. No obstant això, l’aplicació d’aquestes presenta una problemàtica especial.
Algunes de les disposicions que s'haurien de tenir una especial importància, i s’haurien de tenir en compte a l’hora d’aplicar-les, aquestes són les que fan referència a les condicions de treball, a les vies i sortides d'emergència, als serveis higiènics i als locals de descans i de primers auxilis. Els dèficits, derivats de les llacunes legals, són innegables. En general, als hivernacles no hi ha serveis higiènics (vestidors, dutxes, lavabos, vàters), ni tampoc locals de descans o menjadors. L'aigua potable és pràcticament inaccesible pels treballadors.. Els treballadors habitualment no es canvien de roba al lloc de treball, i la gran majoria no poden rentar els seus uniformes de treball al lloc on viuen.
EXPORTACIÓ I INGRESSOS
Exportació de cultius
L'exportació de cultius d'hivernacles fa referència a la pràctica d'enviar plantes i hortalisses cultivades en aquests, en diferents països del món. Això es fa per satisfer la demanda de productes frescos i d'alta qualitat a mercats internacionals i per diversificar els ingressos dels agricultors. Els cultius d'hivernacles solen ser més controlables i resistents a malalties i plagues, cosa que els fa atractius per a l'exportació i compra-venta. No obstant això, també hi ha desafiaments, com els requisits de qualitat i seguretat alimentària i els costos de transport.
Què es cultiva en aquests hivernacles?
Als hivernacles es poden cultivar una àmplia varietat de plantes i hortalisses, incloent-hi tomàquets, cogombres, enciams, herbes aromàtiques, flors d'hivernacle, pebrots, síndries, melons, maduixes, cebes, bledes, alvocats.
Aquests cultius es beneficien de les condicions controlades de temperatura, humitat i llum als hivernacles, cosa que els permet créixer més ràpidament i amb una qualitat superior als cultius a l'aire lliure tradicionals. A més, els hivernacles també permeten la producció de cultius en climes i regions que altrament serien inhòspits per al seu creixement.
EXPORTACIÓ I INGRESSOS
Exportació i ingressos
Els treballadors dels hivernacles poden ingressar diners de diverses maneres, incloent:
Salaris: La majoria dels treballadors d'hivernacles reben un salari per la feina, que pot variar depenent del seu nivell d'experiència, habilitats i responsabilitats. Acostuma a ser un cobrament en brut i molt baix.
Comissions: Alguns treballadors d'hivernacles, especialment els venedors, poden rebre comissions per les vendes de productes.
Beneficis: Alguns ocupadors d'hivernacles ofereixen beneficis en productes, vacances pagades, assegurança mèdica i altres beneficis i compensacions.
Propietat: Alguns treballadors d'hivernacles són propietaris dels seus propis negocis i poden ingressar diners a través dels guanys dels cultius i vendes.
És important tenir en compte que els salaris i les formes d’ingressos poden variar depenent de la ubicació geogràfica i de les polítiques de l’empresa individual.
CONSEQÜÈNCIES (ÚLTIMS 15 ANYS)
Augmenta la producció agrícola: els hivernacles permeten que els cultius creixin en un ambient controlat, la qual cosa pot augmentar la producció d'aliments i millorar la qualitat dels cultius. Protecció de cultius sensibles: els hivernacles es poden utilitzar per a protegir cultius sensibles de condicions climàtiques adverses, com a sequeres o gelades.
Recerca i desenvolupament tecnològic: els hivernacles també poden ser un lloc per a desenvolupar i provar noves tècniques agrícoles i mètodes de cultiu. No obstant això, també hi ha conseqüències negatives associades amb la hibernació:
Alguns efectes negatius són:
Ús excessiu d'energia: Els hivernacles amb clima controlat requereixen grans quantitats d'energia per a escalfar i refredar l'ambient, la qual cosa augmenta les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i els costos d'energia.
Contaminació de l'aire: Els productes químics utilitzats en els hivernacles, com els pesticides, poden filtrar-se i contaminar l'aire circumdant. Pressió sobre els recursos naturals: La construcció d'un hivernacle requereix una gran quantitat de materials, la qual cosa exerceix pressió sobre els recursos naturals i provoca danys al medi ambient.
El delta de l'Ebre és una zona costanera situada a la desembocadura del riu Ebre a la costa mediterrània de Catalunya. Al llarg de la història, ha experimentat moltes transformacions, que van des de l'evolució geològica fins a la influència humana.
La costa del delta de l'Ebre està exposada a l'acció constant de la mar, que ha provocat una erosió continua de les platges i la desaparició de zones costaneres.
Però, per a nosaltres, el delta de l’Ebre és una advertència, una realitat de quin és l’efecte que tenim els humans en aquest planeta i el seu ecosistema. No és una amenaça, és la prova de que no tenim el control del món.
El Delta de l'Ebre és una gran plana formada en la desembocadura del riu Ebre. El delta s'ha format al llarg de milers d'anys gràcies a l'acció del riu, que ha dipositat sediments en la costa durant el seu curs cap a la mar. L'Ebre recull l'aigua de les pluges i el desglaç de la neu i transporta els sediments arrossegats pel corrent. En el seu recorregut, el riu es va eixamplant a mesura que rep afluents i s'acosta a la seva desembocadura en la mar Mediterrània. Anteriorment era una zona molt gran i amb molta diversitat.
El delta de l'Ebre, al llarg de la història, ha experimentat moltes transformacions (causades a partir dels molts canvis climàtics que pateix l’ecosistema); això ha provocat una erosió contínua de les platges i la desaparició de zones costaneres.
Característiques
Aquest delta es caracteritza per la seva gran diversitat d’hàbitats, que van des de les dunes de sorra fins als aiguamolls, passant per boscos de ribera i prats salins. Això fa que sigui un lloc ideal per a moltes espècies d'aus aquàtiques i altres animals, que hi habiten o hi fan escales durant les seves migracions.
Perill al delta
Malauradament, aquest ecosistema està en perill a causa de diversos factors, com la urbanització descontrolada, la pesca excessiva i la contaminació. Una de les espècies
més amenaçades és el exemplar de la diana, que depèn de l'Ebre per a la seva alimentació i reproducció.
Aquesta pèrdua de biodiversitat no només afecta el delta de l'Ebre, sinó que també té
conseqüències per a la qualitat de vida de les persones que viuen en aquesta àrea. La pesca, per exemple, és una activitat econòmica important en aquesta zona.
Canviclimàtic:
Sedimentació: la sedimentació és un procés natural pel qual es dipositen sediments a la desembocadura del riu. Tot i això, la construcció de preses i l'extracció d'aigua han reduït el cabal del riu, disminuint el transport de sediments i provocant una disminució en l'acumulació de sediments al delta.
L'augment del nivell del mar i la intensificació de les tempestes a causa del canvi climàtic estan provocant inundacions més freqüents al delta, cosa que pot alterar els patrons de sedimentació i erosió.
Activitat humana: La urbanització i lagricultura intensiva a la zona han alterat els patrons naturals del delta, eliminant aiguamolls i alterant el flux daigua i els ecosistemes costaners. A més, l'activitat humana també pot contribuir a la contaminació de l'aigua i la degradació del terra.
Canvis en el règim hidrològic:
L'extracció d'aigua per a ús humà i l'agricultura han reduït el cabal del riu, cosa que alhora afecta la distribució d'aigua al delta i pot provocar canvis a la flora i fauna del delta.
I fem maquetes …
Desprès d’estudiar els canvis que s’han produït en diferents ecosistemes de l’entorn que ens envolta, decidim representar-lo en una construcció. Aleshores
posem en comú les diferents investigacions d’aquests paisatges i valorem les possibles idees per representarho.
Creiem que la millor opció és representar amb una maqueta els ecosistemes de Montserrat, un dels volcans, el delta de l’ebre o d’una platja i un dels hivernacles.
Introducció als textos literaris
Hem decidit posar-nos a la pell d’alguns paisatges i de la seva evolució amb el pas del temps. A través d’un text literari hem descrit la muntanya de Montserrat, el Delta de l’Ebre, les costes, els hivernacles, els pantans i els volcans en el seu període d’evolució.
A partir de les paraules i els sentiments reflectim el que hem investigat sobre tots aquests indrets.
Hem cercat informació de cada un dels llocs que vam triar per així poder entendre el paisatge i la seva evolució.
