INTRODUCCIÓ

A partir de l’obra de Pere Jaume ens enfoquem en el massís de Montserrat. Fem una recerca sobre com es va originar aquesta muntanya tan especial per a nosaltres i aleshores decidim centrar-nos en els canvis geològics després dels incendis que va patir.

Degut a aquests incendis que van ocorre els anys 1986, 1994 i 2015 aquesta muntanya va patir les conseqüències i es van produir canvis en l’entorn del massís, d’aquí l’estudi del seu comportament.

Gràcies a aquesta proposta, vam reprendre el projecte “Life Montserrat” que vam fer a 5è de primaria, i vam decidir continuar-lo utilitzant les diferents maquetes dels incendis que vam elaborar anteriorment per explicar com és Montserrat actualment i en quin estat està.

Què és Montserrat?

Montserrat és una muntanya situada a uns 30 km a l'oest de Barcelona.. És coneguda per la seva impressionant formació rocosa i el monestir de Montserrat, que data del segle XI.

La muntanya de Montserrat és un massís calcari format fa uns 70 milions d'anys. Montserrat va ser creada pels sediments deltaics procedents del rius que desemboquen al golf marí que és trobava a la zona de Montserrat. Quan el mar va desaparèixer la Muntanya va anar formant diferents formes. La erossió al llarg del temps ens dona la visió actual de Montserrat.

El monestir de Montserrat, fundat el 1025, és un dels llocs més importants de peregrinació de Catalunya i acull una de les imatges més venerades de la regió, la Mare de Déu de Montserrat.

Etimologia

El nom prové de la paraula mont, "muntanya", i serrat, "serralada muntanyosa". Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes) i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per a serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades l'una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.

Canvis geològics i formacions

És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l'Anoia i del Bages. Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.

Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l'erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

Llentiscle Arboços