CONSEQÜÈNCIES (ÚLTIMS 15 ANYS)

Augmenta la producció agrícola: els hivernacles permeten que els cultius creixin en un ambient controlat, la qual cosa pot augmentar la producció d'aliments i millorar la qualitat dels cultius. Protecció de cultius sensibles: els hivernacles es poden utilitzar per a protegir cultius sensibles de condicions climàtiques adverses, com a sequeres o gelades.

Recerca i desenvolupament tecnològic: els hivernacles també poden ser un lloc per a desenvolupar i provar noves tècniques agrícoles i mètodes de cultiu. No obstant això, també hi ha conseqüències negatives associades amb la hibernació:

Alguns efectes negatius són:

Ús excessiu d'energia: Els hivernacles amb clima controlat requereixen grans quantitats d'energia per a escalfar i refredar l'ambient, la qual cosa augmenta les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i els costos d'energia.

Contaminació de l'aire: Els productes químics utilitzats en els hivernacles, com els pesticides, poden filtrar-se i contaminar l'aire circumdant. Pressió sobre els recursos naturals: La construcció d'un hivernacle requereix una gran quantitat de materials, la qual cosa exerceix pressió sobre els recursos naturals i provoca danys al medi ambient.

El delta de l'Ebre és una zona costanera situada a la desembocadura del riu Ebre a la costa mediterrània de Catalunya. Al llarg de la història, ha experimentat moltes transformacions, que van des de l'evolució geològica fins a la influència humana.

La costa del delta de l'Ebre està exposada a l'acció constant de la mar, que ha provocat una erosió continua de les platges i la desaparició de zones costaneres.

Però, per a nosaltres, el delta de l’Ebre és una advertència, una realitat de quin és l’efecte que tenim els humans en aquest planeta i el seu ecosistema. No és una amenaça, és la prova de que no tenim el control del món.

El Delta de l'Ebre és una gran plana formada en la desembocadura del riu Ebre. El delta s'ha format al llarg de milers d'anys gràcies a l'acció del riu, que ha dipositat sediments en la costa durant el seu curs cap a la mar. L'Ebre recull l'aigua de les pluges i el desglaç de la neu i transporta els sediments arrossegats pel corrent. En el seu recorregut, el riu es va eixamplant a mesura que rep afluents i s'acosta a la seva desembocadura en la mar Mediterrània. Anteriorment era una zona molt gran i amb molta diversitat.

El delta de l'Ebre, al llarg de la història, ha experimentat moltes transformacions (causades a partir dels molts canvis climàtics que pateix l’ecosistema); això ha provocat una erosió contínua de les platges i la desaparició de zones costaneres.

Característiques

Aquest delta es caracteritza per la seva gran diversitat d’hàbitats, que van des de les dunes de sorra fins als aiguamolls, passant per boscos de ribera i prats salins. Això fa que sigui un lloc ideal per a moltes espècies d'aus aquàtiques i altres animals, que hi habiten o hi fan escales durant les seves migracions.

Perill al delta

Malauradament, aquest ecosistema està en perill a causa de diversos factors, com la urbanització descontrolada, la pesca excessiva i la contaminació. Una de les espècies més amenaçades és el exemplar de la diana, que depèn de l'Ebre per a la seva alimentació i reproducció.

Aquesta pèrdua de biodiversitat no només afecta el delta de l'Ebre, sinó que també té conseqüències per a la qualitat de vida de les persones que viuen en aquesta àrea. La pesca, per exemple, és una activitat econòmica important en aquesta zona.

Canviclimàtic:

Sedimentació: la sedimentació és un procés natural pel qual es dipositen sediments a la desembocadura del riu. Tot i això, la construcció de preses i l'extracció d'aigua han reduït el cabal del riu, disminuint el transport de sediments i provocant una disminució en l'acumulació de sediments al delta.

L'augment del nivell del mar i la intensificació de les tempestes a causa del canvi climàtic estan provocant inundacions més freqüents al delta, cosa que pot alterar els patrons de sedimentació i erosió.

Activitat humana: La urbanització i lagricultura intensiva a la zona han alterat els patrons naturals del delta, eliminant aiguamolls i alterant el flux daigua i els ecosistemes costaners. A més, l'activitat humana també pot contribuir a la contaminació de l'aigua i la degradació del terra.

Canvis en el règim hidrològic:

L'extracció d'aigua per a ús humà i l'agricultura han reduït el cabal del riu, cosa que alhora afecta la distribució d'aigua al delta i pot provocar canvis a la flora i fauna del delta.