Formentera
el mite de s’illa de ses dones revisat des d’una perspectiva de gènere
per Sònia Cardona Ferrer i Raquel Gonzàlez Cardona
“Obri es ulls! Formentera està plena d’al·lotes fadrines, perquè es joves han emigrat. Es eivissencs, a Formentera, li diuen s’illa de ses dones. Tens per triar… i si te’n canses d’una, en trobaràs deu més que t’obriran es braços. No emporta que es pocs jóvens d’aquí mos mosseguem…” FERRER, V. (2003): S’illa de ses dones
Creació del mite Si tenim en compte que ‘mite’ implica una idea contraposada a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprada sobretot per expressar una convicció cosmovisional, el títol que proposam és tota una declaració d’intencions. S’illa de ses dones, així, expressió de l’oralitat i popularitat, és un qualificatiu emprat des d’Eivissa, exògen idò, per referir-se a Formentera i que no feia més que descriure una característica demogràfica evident. El nom fa fortuna ràpidament, i Walther Spelbrink —filòleg alemany que va realitzar el treball de camp per a la seva tesi doctoral a les Pitiüses l’any 1931—, ja el recull, i és Jaume Verdera qui li atribueix el mèrit en totes les seves publicacions referides al fenomen migratori a l’illa de Formentera.
