per Fanny Tur Riera

Margalida Roig Colomar

Fanny Tur Riera

Margalida Roig Colomar amb dues cosines. Arxiu família Llogat. AISME

La causa 1115 / 1936

Margalida Roig Colomar neix a Sant Francesc de ses Salines, en el municipi de Sant Josep de sa Talaia d’Eivissa a les 5 de la matinada del dimarts 17 de novembre de 19081 en el si d’una família treballadora. Va ser inscrita pel seu avi patern el mateix dia del seu naixement amb el nom complet de Margalida Rosa Maria.

L’Eivissa de 1908

La població d’Eivissa era de prop de 25.000 habitants. La ciutat passava dels 6.4002. Sant Josep, el municipi on va néixer Margalida, no arribava als 4.000 vesins. Aquell any, com tants altres, l’illa seguia reclamant una línia directa i regular de comunicació marítima amb el port de Barcelona. Era una reivindicació històrica moltes vegades promesa, tantes altres vegades impulsada i interrompuda. L’Ajunta-

1. Registre Civil de Sant Josep. Naixements 1908

2. PÈREZ-CABRERO i Tur, Artur. Ibiza: guia del turista. Barcelona: impremta de Joaquim Horta, 1909. Biblioteca de Can Botino.

ment d’Eivissa -aleshores presidit per Ricard Gotarredona Hernández- i la cambra de Comerç -presidida per Abel Matutes i amb Felip Curtoys, Bartomeu Capmany, Francesc Medina, Bartomeu de Roselló, Ignasi Riquer entre d’altres en la directiva- expressaven públicament el seu disgust per la supressió de la línia que realitzava la naviliera Isleña i unia Eivissa amb Barcelona fent escala a Palma i aprofitaven per reclamar la reinstauració del trajecte directe. L’any següent seria una realitat. A la precarietat de les línies de comunicació s’hi afegien els incidents marítims com l’accidentada travessia del Juanito, que va tardar uns dotze dies en fer la travessia des del port de Cartagena a les illes degut al mal temps o la dels vapors Cataluña i Balear que varen fer una mena de competició marítima i varen estar a punt de provocar un accident enmig de la mar.

La premsa local denunciava també el retard en la recepció de telegrames atès que un missatge urgent podia tardar fins a vuit hores en arribar a Eivissa des de Palma. La llum elèctrica arribaria a la fi als domicilis de Dalt Vila que s’ho poguessin permetre. En aquest barri viuria anys després Margalida Roig durant bona part de la seua vida.

Aquell any els pròcers de la societat illenca mostraven la seua indignació per la publicació d’un article de Vicente Blasco Ibáñez sobre els costums eivissencs mentre les obres de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, que havia visitat les illes en la segona meitat del segle anterior, es venien per cinc pessetes els dos volums. A la ciutat ja existien un parell de llibreries i papereries, com ara la de Mariano Tur Tur en el carrer de la Creu o la de Verdera al carrer de Montgrí, que hem pogut documentar des de la dècada dels 80 del segle XIX.

La família de Margalida

Els pares eren Joan Roig i Torres i Margalida Colomar Marí, pagesos de vint-inou anys els dos, naturals de Sant Jordi de ses Salines i residents a Sant Francesc de s’Estany.

Els avis paterns eren Vicent Roig Planells, pagès nascut a Sant Miquel de Balansat i resident a Eivissa ciutat. L’àvia paterna era Margalida Torres Tur, natural també de Sant Jordi i mestressa de casa. El matrimoni vivia a la parròquia de Sant Elm en el cor del barri de la Marina. L’àvia Margalida va morir mentre la neta estava empresonada.

Els avis materns eren el ja difunt Joan Colomar Serra, natural de Sant Jordi, i Rosa Marí Tur, de Sant Francesc Xavier i resident a Sant Jordi. Varen signar com a

testimonis Bernat Marí i Tur i Josep Sala Marí, naturals i vesins de Sant Josep, d’ofici propietaris3 .

Margalida va tenir des de joveneta interès per la cultura, cosa que li venia per tradició familiar: en un context on quasi tothom, sobretot les dones, era analfabet, la seua àvia sabia llegir i escriure i Margalida va tenir sempre Margalida Roig Colomar amb el seu home, Josep Bonet i els contacte amb els llibres. De seus fills: Esperança, Joan i Josep. Arxiu família Llogat. AISMEfet, els membres de la família acostumaven escriure les cartes als veïns que no sabien. Aquest costum familiar el va continuar Margalida quan es va instal·lar a Dalt Vila4 .

Margalida va tenir tres germans: una nena i dos al·lots que tal i com era costum, heretaren els noms dels avis. Menys de dos anys després del seu naixement, Margalida arribava un nou membre a la família, Rosa, que va morir d’una septicèmia als tres anys. De Rosa sí hem pogut trobar la partida de baptisme a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Jordi. Margalida fou batejada a Sant Francesc de Paula, d’on no es conserven els arxius parroquials perquè varen ser cremats durant la Guerra Civil. Al cap de set anys va néixer Joan i set anys després Vicent.

Quan Margalida era petita, el pare, Joan Roig Torres, va emigrar a Amèrica juntament amb els seus germans. Primer va recalar a Cuba i després anà a l’Argentina. Joan tornava periòdicament a Eivissa, més o manco cada sis anys, a veure la família i es quedava un o dos anys a l’illa. Durant les seues estades a casa treballava de conductor del tren de sal de ses Salines. La dona va tenir sempre intenció de reunir-se amb ell a Amèrica. Precisament, Roseta es va infectar tallant-se amb un vidre a la platja quan la mare l’ensenyava a nadar perquè opinava que si emigraven a Amèrica n’havien de saber.

3. Registre Civil de Sant Josep. Naixements 1908

4. Informació aportada pel seu fill petit Josep Bonet Roig

Abans de partir i per tal d’evitar que mare i filla haguessin d’anar cada dia a buscar aigua a la única font que aleshores existia a la ciutat, la de la plaça de sa Font a la Marina, el pare va construir una cisterna a la planta baixa de la casa familiar, situada al carrer de Sant Antoni de Dalt Vila, molt a prop de la plaça del Sol, dita durant un temps de sa Quartera i on en el segle anterior s’havia ubicat el primer teatre públic de la ciutat, impulsat per l’Ajuntament en el local que anys abans s’havia fet servir com a magatzem de gra.

Just quan la família s’estava preparant per reunir-se amb el pare a Amèrica, els va arribar la notícia que l’home havia mort en un accident de tràfic transportant un camió que feia el repartiment de pa a Cosquin, província de Còrdova, Argentina. L’accident havia set recollit per la premsa local per mor de la seua aparatositat. Aquest fet va canviar el seu destí. A partir d’aquí, per ajudar a l’economia familiar, i com tantes altres al·lotes, Margalida va haver de començar a treballar amb només quinze anys a la fàbrica de teixits de Can Ventosa.

La fàbrica de can Ventosa

La fàbrica Ventosa ocupava en aquells moments, al voltant de 1923, uns locals a la carretera de Sant Joan però el 1924 els propietaris varen traslladar el negoci a un edifici nou aixecat al costat de la carretera de Sant Antoni, avui avinguda d’Ignasi Wallis de la ciutat, que seria inaugurat oficialment el 27 d’abril de 1925. Encara que segons la premsa de l’època la maquinària no estava del tot instal·lada, el centre ja estava operatiu. Aquell mateix dia es va produir per la nit un incendi al vaixell Villa San Antonio5 .

La fàbrica era en aquella època una de les poques activitats industrials d’Eivissa amb un volum de feina important i l’única amb les seues característiques: hi treballava exclusivament mà d’obra femenina, encara que el cap i els tècnics que reparaven les màquines eren homes, una bona metàfora de les relacions laborals en aquells temps. En temporades de gran volum de feina, hi treballaven més de cent-cinquanta dones, normalment vesines de la ciutat i el pla de Vila.

Com a sindicalista de la UGT, Margalida va participar activament en la formació, el mes de març de 1936, de la Unió Obrera Femenina (UOF), que agrupa-

5. Diario de Ibiza, 28 d’abril de 1925

Margalida Roig Colomar amb altres al·lotes. La joveneta vestida de pagesa que li posa una ma a l’espatlla va declarar al seu favor durant el judici. Arxiu família Llogat. AISME

va les treballadores de la Calceteria Hispánica Can Ventosa. Per poder treballar a la fàbrica calia sindicar-se i afiliar-se a la Casa del Poble. En aquells anys va prendre contacte amb altres joves compromesos, com el folklorista Joan Castelló Guasch entre d’altres, i que es reunien a la Casa del Poble.

La vaga

Des de la creació del sindicat, Margalida i altres dones oferien xerrades informatives a les treballadores i companyes en el local del sindicat, ubicat al carrer Comte de Rosselló. Ben aviat, el sindicat va presentar davant l’Ajuntament d’Eivissa la llista de les reivindicacions de les obreres en un document signat el 4 de juny de 1936 per la presidenta Maria Ramon Marcelino i la secretària Maria Costa i dividit en 12 articles més un addicional. Els principals eren els següents:

BASES Art. 1. Les treballadores s’havien de contractar a través de la societat Union Obrera Femenina 12 art. + 1 Art. 2. La classificació de personal quedava estipulada entre oficiales de 1ª, de 2ª, i aprenents Art. 4. Establien també els salaris mínims per categories i tasques Art. 5 i 6. La jornada laboral seria de 8 h excepte el dissabte que serien 4 pel matí cobrant tot el dia Art. 7. Les obreres tindrien vacances retribuïdes de set dies anuals. Art. 8. Les treballadores tindrien també permís per absentar-se per mort dels pares, germans o dos dies de salari. Art. 9. S’acceptava l’acomiadament en cas de faltar a la feina dos dies sense justificar. Art. 10. El patró es comprometia a demanar a la societat el personal que necessitàs. Art. 12. La vigència d’aquestes bases i el contracte seria de dos anys.

El 13 de juliol de 1936 les obreres de Can Ventosa es declaraven en vaga amb caràcter indefinit per no acceptar la patronal les bases presentades pel sindicat. Segons testimonis durant la instrucció de la causa 1115/1936, així com informes de la batllia de la ciutat, la promotora de la vaga havia set Maria Ramón Marcelino, en qualitat de presidenta de la societat Unión Obrera Femenina (UOF).

La coincidència de la vaga amb el colp d’estat militar que donaria pas a la Guerra Civil, va ser el detonant de la seua detenció i la seua posterior condemna. Prèviament, en solidaritat amb les treballadores de la UOF, socialistes, comunistes i anarquistes cridaren a la vaga general, i el 18 de juliol, diferents societats obreres havien presentat ja els oficis de vaga.

En aquells moments era batle de la ciutat Antoni Torres Álvarez, qui el 1935 havia substituït Verdera Mayans en la direcció de Diario de Ibiza. També havia dirigit el periòdic catòlic Excelsior. Durant la instrucció de la causa 1115 / 1936, el jutge instructor va demanar referències, com era habitual, al batle de Vila i aquest va contestar per escrit que tant Margalida com les seues companyes eren de filiació comunista.

Reglament de règim interior de la fàbrica de Can Ventosa, on com moltes altres dones d’Eivissa treballà Margalida Roig Colomar. Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF)

El colp d’Estat i l’esclat de la guerra

A Eivissa, el capità Rafael García Ledesma (1894-1936), autoritat militar provisional a les Pitiüses, declarà l’estat de guerra i s’afegí al cop. L’endemà fou substituït pel comandant Juli Mestre Martí (1892-1936). S’inicià de seguida la repressió dels elements esquerrans de les illes, que foren empresonats al castell de Vila. Les comissions gestores del Front Popular, que regien els consistoris pitiüsos des de març i maig de 1936, foren destituïdes i varen ser reposats els batles d’elecció popular del febrer de 1936, tots de tendència dretana. El 27 de juliol Mestre envià a Formentera un petit destacament de soldats comandat per Miquel Tuells Riquer.

Perpetrat el colp d’estat militar i esclatada la guerra, Margalida Roig fou empresonada els primers dies del conflicte, segurament a finals de juliol de 1936 tot i que no hem pogut documentar la data exacta donat que en el recompte del temps de condemna només es va comptar des del 31 de desembre de 19366 .

Margalida va ser detinguda perquè no havia volgut fugir. Contava que aquells primers dies va baixar al moll, on molts homes embarcaven per sortir de l’illa. Els seus germans, Joan i Vicent, també varen partir. Ella va decidir quedar-se amb la seua mare i la seua àvia. Opinava, com molts que també varen ser represaliats, que no tenia perquè fugir perquè no havia fet res dolent.

La instrucció de la causa 1.115

Amador Tur Oliver, alferes de complement del regiment núm. 36 de Palma, destacament d’Eivissa va ser nomenat jutge instructor de la causa i com a secretari Josep Planells Roig caporal de la 2ª companyia del mateix destacament. Posteriorment va exercir de secretari el soldat d’infanteria Josep Torres Cardona. Margalida, que aleshores tenia 28 anys, va comparèixer davant el cap de la policía Rafael Serrano de la Parte acompanyada dels agents Serra Cardona, Marí Cardona i Planells Roig: « ... la cual ha sido detenida por ser comunista o marxista y haber pertenecido al Comité de huelga de la Casa Ventosa...».

6. Arxiu de la presó de Palma.

La causa 1.115 es va obrir contra quatre dones: Margalida Roig Colomar. (presidenta del comitè de vaga) Maria Ramon Marcelino Pajaritos (presidenta de la societat Unió Obrera Femenina (UOF) Margalida Ramon Ripoll Maria Torres Riera

Delicte que se’ls imputava: auxili a la rebel·lió i haver promogut la vaga de les obreres de Can Ventosa com a protesta pel colp d’Estat del 18 de juliol fins a l’ocupació republicana i haver confiscat la fàbrica. No diu res de la reivindicació dels drets laborals.

Motiu: denúncia del cap de policia de la ciutat d’Eivissa per infracció del ban militar.

Objectiu de la causa: conèixer la seua actuació durant l’ocupació republicana (‘durante la ocupación roja’) i en el plantejament i desenvolupament de la vaga, així com la infracció del ban militar del comandant Mestre: «con el fin de esclarecer su actuación durante la estància de los rojos en dicha isla7».

Ratificació de la denúncia per part del cap de la policia davant el jutge d’instrucció. Rafel Serrano de la Parte, fadrí i de 48 anys va ratificar la denúncia en totes les seues parts.

Declaració de la detinguda Margalida Roig Colomar.

El 4 de novembre, Margalida, que no havia estat mai encausada, es va ratificar en tot el que ja havia declarat davant el cap de la policia.

«Interrogada convenientemente y sin presión alguna manifiesta que estaba sindicada a la Casa del Pueblo y presidió el Comité de huelga de la Fábrica de Hilaturas Ventosa S.A., de esta»

Preguntada si cuando los rojos se incautaron de dicha fàbrica era la que regía aquella, dice: Que no, que lo era Maria Costa (Torres), que en la actualidad se encuentra ausente y Margarita Ripoll (Ramon), con domicilio en la calle de la Libertad, però que desconoce el número. Que la que inicio la huelga fué una tal

7. Causa 1115/1936. Arxiu Històric del Jutjat Militar de les Illes Balears

Maria Ramon Marcelino la Pajaritos, que en la actualidad se encuentra fuera de la Isla»8 .

Margalida també va mencionar el lideratge d’Àngel Palerm Vich i de Miquel Torres Raspalls en la presa de determinades decisions preses aquells dies de vaga.

Un altre informe de l’Ajuntament assegurava que Maria Ramon Marcelino era membre del partit comunista i una de que les varen confiscar la fàbrica Calceteria hispànica9 .

María Ramon i altres companyes de la fàbrica, com Margarita Colomar d’es Mallorquí i Maria Costa, havien abandonat l’illa amb les tropes republicanes el setembre de 1936. Maria Ramon es va instal·lar durant un temps a València i a Gandia i al seu domicili en el carrer Major de Gandía se li varen enviar les citacions judicials, tot i que no va ser localitzada.

Hem de fer notar que obeint una estratègia aconsellada, era habitual i legítim, davant l’arbitrarietat i la injustícia de les autoritats colpistes, que els acusats que s’enfrontaven a penes probablemente de mort o de reclusió perpètua atribuïssin alguns fets o iniciatives a persones que ja havien pogut fugir. En aquest cas ajudava també el fet que per a les autoritats militars cap dona podia ser responsable d’haver dirigit res sinó que els imputaven haver seguit instruccions dels dirigents homes.

Els testimonis

El 5 de novembre havia començat la declaració dels testimonis dins la instrucció de la causa. Els principals varen ser:

Manel Busom Carreras. Casat, de trenta-cinc anys, vesí de la ciutat i cap de la Calceteria Hispánica antes Ventosa SA:

«Preguntado si le consta que la detenida era la presidenta del Comité de huelga durante el estado de guerra del Comandante Sr. Mestre: que ignora si era Presidenta del Comité pero sabe por noticies verbales que era Presidenta de la Sociedad que elles tenian.

Preguntado si la detenida se presento al declarante diciendole que ella no era partidària de ir a la huelga: contesta que no10 .

8. Causa 1115/1936. Full M 8354325 - 8354.338. Arxiu Històric del Jutjat Militar de les Illes Balears

9. Causa 1115 de 1936. Full 42. Arxiu Històric del Jutjat Militar de les Illes Balears

10. Causa 1115/1936. Full M 8354.339. Arxiu Històric del Jutjat Militar de les Illes Balears

Sentència contra Margalida Roig: presó perpètua. Arxiu del Jutjat Militar de Mallorca.

Signatura de Margalida Roig Colomar en la causa 1115. Arxiu del Jutjat Militar de Mallorca

També va ser citada com a testimoni l’encarregada de la fàbrica, Margalida Cardona Tur, que va declarar que no podia precisar quines eren les obreres que formaven part del comitè de vaga tot i que considerava Margalida Roig Colomar com una de les seues dirigents. En acabar la seua declaració va voler fer constar que els instigadors i dirigents de la vaga havien estat Àngel Palerm Vich i Mariano Torres Colomar Raspalls, com a directius locals del Front Popular.

Per a la defensa de Margalida Llogat varen ser citades a declarar quatre dones: - Antònia Palau Tur, de 18 anys, que vivia en el carrer de Pere Tur a Dalt Vila - Catalina Torres Serra de 32 anys, que residia al número 1 de la plaça del Sol a Dalt Vila. - Antònia Arabí Costa, de 39 anys i vesina del carrer bisbe Cardona Tur, a la Marina. - Antònia Boned Torres, de 20 anys, que vivia al carrer de Sant Lluís, també a Dalt Vila.

Boned va manifestar que Margalida era l’encarregada d’avisar les companyes quan hi havia reunions, però en línies generals les quatre varen declarar de manera quasi idèntica amb la clara intenció de salvar la companya d’una duríssima i previsible condemna que Margalida havia manifestat que no era partidària d’anar a la vaga, tot i les advertències del jutge sobre el fet que el fals testimoni era un delicte molt greu i tipificat en el codi penal11 .

Els informes

Continuava la instrucció i el febrer de 1937 el jutge sol·licità al batle de la ciutat i al cap de la Falange sengles informes sobre la conducta i afiliació política de les detingudes: el 10 de maig de 1937 el jutge militar Jaime Mandilengo enviava un ofici al batle de la ciutat Antoni Torres Álvarez -qui havia set director del periòdic catòlic i conservador Excelsior i el 1935 havia substituït al front de Diario de Ibiza a Verdera Mayans- demanant-li información de les processades. El 3 de juny, el batle Torres li envià ofici de resposta on manifestava que: «...de las gestiones efectuadas he deducido que las referides muchachas pertenecian

11. Causa 1115 de 1936. M 8354.354. Arxiu Històric del Jutjat Militar de les Illes Balears

al partido comunista y son las que se habian incautado de la fabrica de calceteria»12 .

La resposta del cap de la Falange de data 17 de febrer havia set diferent. Segons Francesc Ferrer no constaven antecedents de cap de les quatre dones13 .

Recollida la informació necessària, el 7 de novembre de 1936, el jutge instructor va dictar el següent auto de processament:

RESULTANDO: que en 31 de octubre último se formuló denuncia contra Margarita Roig Colomar de 28 años de edad, soltera, obrera de la fabrica Ventosa SA de esta, la cual fue detenida por haver pertenecido al Comité de huelga de dicha fábrica.

CONSIDERANDO: Que la pròpia confesion de la detenida implica una responsabilidad por parte de ésta, pues se declara que era la Presidenta del Comité de huelga de la Fábrica Ventosa SA, hecho que pena el Bando del Excmo. Sr. Comandante Militar de esta isla de fecha 23 de julio ultimo, en su articulo 11, siendo todo ello motivo bastante para decretar el procesamiento de la denunciada.

Visto el Bando citado ... se declara procesada la denunciada Margarita Roig Colomar ... Así lo manda y firma el Sr. Don Amador Tur Oliver, Juez instructor de esta Plaza. L’ordre li va ser notificada en persona el mateix 7 de novembre. Margalida en va signar la recepció. És important aquest punt perquè en els censos electorals de 1932 i 1934 que hem consultat constava que Margalida no sabia ni llegir ni escriure, cosa incerta motivada probablement perquè els redactors o recopiladors de dades donaven per suposat que les dones eren majoritàriament analfabetes14 .

El consell de guerra

El 23 de juny de 1938 Margalida és citada a consell de guerra ordinari que havia de tenir lloc l’endemà a les 12 h a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma, d’acord amb l’article 566 del Codi de justícia militar.

12. Causa 1.115 de 1936. Full 42. Arxiu Històric del Jutjat Militar de les Illes Balears

13. Causa 1.115 de 1936. Full 28. Arxiu Històric del Jutjat Militar de les Illes Balears

14. Censos electorals 1932 i 1934. Sèrie IX.4. Eleccions. Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF).

Bases de les condicions de feina de les obreres de Can Ventosa signades per la presidenta del sindicat UNIÓ OBRERA FEMENINA Maria Ramon i la secretària Maria Costa. Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF)

Tribunal PRESIDENT: Antoni Rosselló Batle VOCALS Capità d’Infanteria. Jordi Fuster Valiente Capità Bernardí Font Puig Capità Joan del Castillo Ramón Capità d’Artilleria Guillem Villalonga Pons Capità Rafael Boloix? Villalba VOCAL SUPLENT: Tinent Auditor Josep M. Alfín Delgado FISCAL: El Jurídico Consul Delegado DEFENSOR: Rafael de Oleza Costa 15

La defensa

Rafael de Oleza Costa, tinent d’Artillería destinat en el regiment de Mallorca va exercir la teòrica defensa. En la seua defensa va manifestar que les obreres que havien anat a la vaga era perquè seguien instruccions dels dirigents locals del Front Popular. Reproduïm part del seu al·legat perquè bona part del document és una repetició de les acusacions del tribu:nal:

«Pues si bien la encartada en su declaración ante el Jefe de Policía y en otras dos posteriores manifesto que estaba sindicada en la Casa del Pueblo y era presidenta del Comité de huelga de la fàbrica “Hilaturas Ventosa S.A.” de la Ciudad de Ibiza, lo que quiso decir, por ser la realidad, fué que desde antes de estallar el Glorioso Movimiento Nacional, desempeñaba el cargo de Presidenta de la Sociedad del ramo obrero femenino de la expresada fàbrica, cosa que consta en el informe de la Guardia Civil. Y hay que tener en cuenta que si estaba afiliada a la Casa del Pueblo, era debido a las amenazas que se ejercian por los directivos frente-populistas de dejar sin Trabajo á las operarias que no estuviesen afiliadas, no teniendo otro remedio, mi defendida que afiliarse para poder trabajar y ganar de esta manera un sustento, cosa que no hubiese podido hacer sin estar afiliada... ...La Policía y Ayuntamiento en sus informes dicen que mi defendida era de ideas comunistas, però hay que tener en cuenta que en esa epoca todas las operarias sin

15. Causa 1.115 de 1936. Full 7. M 8354355. Arxiu Històric del Jutjat Militar de les Illes Balears

Escola d’Arts i Oficis de Palma on se celebraven els consells de guerra. Fotografia cortesía de Bartomeu Garí.

excepción eran arrastradas por las corrientes frente-populistas y obligadas bajo la amenaza de quedarse sin Trabajo a manifestarse como comunistas aun que muchas no lo fueran. En cambio en el informe de Falange Española Tradicionalista y de las JONS dicen que no existen antecedentes cosa que no podria ser si en realidad se tratase de una extremista bien definida y en el informe de la Guardia Civil consta que mi defendida era de buena conducta particular y sin filiación conocida.

No ha habido ninguna de las testigos que hayan visto a la procesada formar parte de los grupos que dice la encargada se formaban a la entrada de la fàbrica, para amenazar y coaccionar a las que querían entrar al Trabajo, por lo tanto mi defendida en la huelga se limito a tener un papel pasivo y prueba de ello son las manifestacions que hizo de querer reanudar el Trabajo. Además esta visto que la procesada no tuvo asignado ningún papel durante la huelga y se limito a seguir la mayoría ... y de avisar a las afiliadas cuando habia reuniones, es decir el papel de recadera, de una importància nula, pués es cosa que podria hacer cualquier Chiquillo. Porque en el caso de desempeñar ese papel las demàs testigos la hubiesen hecho constar así...»

La instrucció de la causa havia durat més d’un any però la sentència es va dictar de manera fulminant. El Ministeri fiscal sol·licitava la pena de dotze anys i un dia de

Padró de 1946 on figura l’alta de la primera filla de Margalida Llogat, Esperança. Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera. AHEiF

reclusió temporal per un delicte consumat d’auxili a la rebel·lió -els rebels acusant de rebels als que defensaven la legalitat republicana- recollit a l’article 238 del Codi de justicia militar i la defensa la seua absolució per manca de proves.

Sentència

“…RESULTANDO que la procesada Margarita Roig actuó como presidenta del Comité de huelga de la fábrica de Hilaturas Ventosa S.A., ocurrida en Ibiza al iniciarse el Movimiento Nacional y como protesta al mismo, interviniendo activamente en las coadciones (coacciones) del Trabajo para mantener la huelga, estando afiliada a la Casa del Pueblo. Hechos probados...

CONSIDERANDO que los hechos expuestos revisten los caracteres de un delito consumado de adhesión a la rebelión...la procesada MARGARITA ROIG, que con su actuación al frente del Comité de huelga se identificó y laboró por la subversión marxista de una manera eficaz precisamente en los días críticos de la iniciación de Nuestro Movimiento en que para el mismo pudieron tener mayor repercusión hechos como el de autos...”.

EL CONSEJO FALLA condenando a MARGARITA ROIG COLOMAR, a la pena de RECLUSION PERPETUA, con las accesorias de inhabilitación absoluta y interdicción civil como responsable en concepto de autora de un delito consumado de adhesión a la rebelión previsto en el número segondo del art. 238 del CJM sirviéndole de abono la totalidad de la prisión preventiva sufrida y siendo civilment responsable del mismo delito en la forma que determina el Decreto Ley de 10 de enero de 1937.

La sentència per unanimitat fou notificada al Ministeri Fiscal i a la processada16 .

La condemna a reclusió perpètua es va traduir en trenta anys de reclusió major. El 5 de juliol de 1938 la condemna esdevé ferma: “Como hechos declarados probados que recogió el Consejo aparece que la procesada Margarita Roig formó parte como Presidenta del Comité de huelga de la Fábrica de Hilados Ventosa S.A. establecida en la Ciudad de Ibiza, cuya Huelga fué promovida para protestar del inicio del Movimiento Nacional y no fué resuelta hasta la ocupación de la isla por los marxistas, interviniendo destacadamente en las coacciones de Trabajo que se realizaron para mantener aquella...”. La condemna anava acompanyada d’una multa de 4.666,60 pessetes.

16. Causa 1.115 de 1936. Full 82: M.9.228.300. Arxiu Històric Militar de les Illes Balears

GRÀFIC 1 LIQUIDACIÓ DE CONDEMNA en el moment de la sentència a reclusió perpètua

Pena principal: Reclusió perpètua Anys Dies

30

Abonament de presó preventiva des de el 31 de desembre de 1936 al dia 4 de juliol de 1938: 551 dies 551 Li resta por complir: “28 anys i 179 dies 28 179

“Se le cuenta el tiempo de extinción desde el día 5 DE JULIO del corriente año en que ganó firmeza la sentencia y dejará extingida la condena el 31 de DICIEMBRE DE 1966.”

La presó

Margalida es trobava presa des dels primers dies posteriors al colp d’Estat i al seu triomf a les Illes -o bé a final de juliol o bé a començaments d’agost- primer al centre penitenciari d’Eivissa i després a la presó de dones de Palma.

El 12 de juliol de 1938 des de la Delegació Militar d’Ordre Públic de Balears s’enviava escrit al jutge militar Manuel Martínez Guillem, al carrer Reina Esclaramunda 27 de Palma on se li comunicava amb data 11 de juliol que Margalida Llogat quedava a disposició de la seua autoritat en la presó de dones de Can Sales.

Com la família no tenia sous per pagar la multa imposada, li varen ser expropiades totes les propietats: la casa familiar, al carrer de Sant Antoni de Dalt Vila i una feixa al prat de ses Monges.

La mort de la mare i de l’àvia de Margalida

La mare, que patia de diabetis, en un dels seus viatges a Palma per visitar la filla, va caure malalta i va ser ingressada a l’Hospital General. Poc després moriria sense que les autoritats permetessin a Margalida visitar-la ni amortallar-la tot i trobar-se

Ofici del cap provincial de la Falange on fa constar els cantecedents de Margalida Roig, Margalida Ramon, Maria Costa i Maria Ramon Marcelino. Arxiu del Jutjat Militar de Mallorca

Obreres de la fàbrica de can Ventosa. Oli de Josep Tarrés.

Margalida Roig Colomar de joveneta, quan treballava a la fàbrica de can Ventosa. Foto arxiu família Llogat. AISME.

ambdues en dos edificis molt pròxims. Rosa va ser enterrada en la fossa comuna del cementeri de Palma. Els seus fills, germans de Margalida, Joan i Vicent, continuaven a la península. Cap al 1955 Vicent emigraria també a l’Argentina amb la seua família. Curiosament també va morir en un accident de cotxe, com el seu pare. L’àvia paterna de Margalida, a qui devia el nom, moriria també sense haver pogut tornar a veure la seua neta.

Commutació de la pena i llibertat condicional

Cronologia d’una llarga espera

L’estiu de 1941, Margalida va sol·licitar per primera vegada la llibertat condicional. No li va ser concedida. El novembre de 1942 va sol·licitar revisió de sentència. El desembre de 1942, la Comissió provincial d’examen de penes va proposar commutar la pena sobre la base de l’Ordre de la Presidència del Govern de 25 de gener de 1940. L’Auditor de Guerra ho notificà al Capità General de Balears el 2 de gener de 1943 estimant que “procede su elevación con informe favorable” a l’assessoria del Ministeri de l’Exèrcit. La proposta de la comissió, notificada en data de 2 de gener de 1943, va ser la de commutació de la pena de presó perpètua -trenta anys- per la de dotze anys i un dia de reclusió menor compresa en el número 3 Grup IV de les normes annexes a l’Ordre de la Presidència del Govern de 25 de gener de 1940.

El 4 de gener de 1943 des de la Capitania General de Balears s’enviava a l’auditor de Guerra la causa 1.115/1936 una vegada estudiada per la comissió, fent notar que aquesta havia enviat una proposta de resolució per escrit. El 14 de gener de 1943 Margalida passava a situació de presó atenuada.

El 30 de setembre de 1943 des de la Presó Provincial de Palma s’enviava a l’auditor de guerra de Balears el certificat de llibertat condicional a favor de Margalida Roig Colomar rebuda «por orden telegràfica de la Dirección General de Prisiones».

El 4 d’agost se li comunicava a Margalida Roig la commutació de la pena de presó perpètua per la de 12 anys i 1 dia de presó menor. Aquell mateix dia sortia en presó atenuada per traslladar-se al seu domicili que no havia d’abandonar més que en compliment d’obligacions, treballs i deures religiosos, segons especificava la certificació, tot i que es va poder moure per Dalt Vila amb relativa llibertat.

El 18 d’agost de 1943 el tinent coronel jutge Jordi Fuster enviava la causa 1.115 a l’auditor de Guerra de Balears “para la resolución que en justícia estime oportuna”.

La fàbrica de teixits de Can Ventosa acabada d’aixecar. Mitjan dècada anys 20 segle XX. Fotos arxiu família Ventosa. AISME

El 7 de gener l’auditor de Guerra enviava un nou escrit al capità general de Balears on després de fer un resum de tot l’explicat l’instava o li demanava que decretàs la presó atenuada de Margalida Roig Colomar.

GRÀFIC 2 Liquidació de condemna en el moment de la commutació de la pena a dotze anys i un dia de reclusió menor

Anys Mesos Dies

-Condemnada a reclusió perpètua: 30 anys de reclusió major. Commutada per la de 12 anys i 1 dia de -Reclusió menor

12 1

-Presó preventiva

1 6 11

-Presó que se li abona inclòs el temps de llibertat condicional des del 5 de juliol de 1938 data en què la sentència esdevé ferma fins al 31 de maig que fou indultada 8 1

Li restava per complir 2 5 19

L’indult

L’11 de maig de 1946 Margalida sol·licità a través d’una carta que li fos aplicat el Decret de 9 d’octubre de 1945 pel qual es concedia l’indult a tots els condemnats per delicte de rebel·lió militar comesos fins a l’1 d’abril de 1939 (ofici de la Capitania General de Balears de data 17 de maig, adjuntant instància per ordre del coronel auditor). El 31 de maig el capità general de Balears signava el Decret de l’indult.

L’1 de juny, el coronel d’infanteria Mateu Llobera, instructor de la causa 1.115 en aquell moment, signava la notificació a la Comandància Militar d’Eivissa perquè a la vegada la notificàs a la interessada donat que es trobava dins el territori de la seua competència:

«Que se proceda a notificar en legal forma a la condenada en la causa nª1115 de 1936, MRG, la cual tiene su domicilio en la calle de Santa Cruz, la resolución firme

adoptada por el Excmo.Sr.Capital Gral. De estas islas, ... el el que consta que (h)a tenido a bien conceder la gracia de indulto a la expressada penada, por estar incluida en los beneficiós que otorga el D. De 9/10 ultimo, mediante lectura integra del testimoni que se acompaña, significándola que caso de reincidència o reiteración quedaria nulo y sin efecto dicho indulto». El mateix dia el jutjat d’execucions de la Capitania General de Balears feia una nova liquidació de condemna, això és, passava comptes dels mesos i anys complits per Margalida Roig Colomar i dels que li quedaven per complir. Ho signava el Jutge Coronel d’Infanteria Mateu Llobera Balaguer.

El 3 de juny, la Direcció General de Presons, adscrita al Ministeri de Justícia signava ofici dirigit al jutge d’execucions notificant-li haver rebut l’ofici informant de l’indult i liquidació de condemna de la causa contra Margalida Roig Colomar.

El 4 de juny, el coronel i comandant militar ordenava al tinent coronel jutge Manuel Asenjo Alonso que ho notificàs a Margalida Llogat.

El 7 de juny de 1946 Margalida signava a Eivissa la recepció de la notificació. Imaginam el cerimonial que hagué d’empassar-se per signar l’indult, una gràcia, no un dret ni un reconeixement del fet que havia patit una condemna injusta i arbitrària, les habituals en un règim dictatorial com el que l’havia portat a la presó durant prop de set anys.

L’any de naixement de la filla, la tramitació de l’indult de Margalida encara produïa documentació i oficis entre el Jutjat d’execucions de la Capitania General de Balears i l’auditor de Guerra de les Balears. L’indult, com el Decret de 9 d’octubre de 1945 deixava molt clar que aquest quedaria sense efecte si la persona indultada no es comportava segons les normes del nou règim, és a dir: “en caso de reincidència o reiteración”.

1943: tornada a Eivissa

L’Eivissa de 1943

L’Eivissa que havia deixat Margalida, era una ciutat que tenia carrers dedicats a la llibertat i places amb els noms del 14 d’Abril o de la República. Set anys després els mateixos carrers portaven noms com el de José Antonio on abans era de Fermín Galán o avinguda del Generalísimo on abans era de Pablo Iglesias.

Les cartilles de racionament per al menjar i altres productes bàsics s’havien implantat a tot l’Estat l’any 1937, quan Margalida ja estava empresonada. L’any de la

llibertat condicional i la seua tornada a Eivissa l’oli tenia un preu al públic de 4,48 pessetes el litre, els fideus costaven 3,11 pessetes el quilo, el de macarrons 3,61, el de sabó moll 3,03, el quilo de moniatos 0,50 i el de sucre blanc 2,86. Alguns eivissencs tornaven de Rússia després d’haver servit a la Divisió Blava i eren rebuts com herois per les autoritats locals mentre la Falange continuava exhibint el seu poder i publicant anuncis i manifestos a la premsa local –“Ser falangista es ser español dos veces”-:

“NOTA DE FALANGE Todas las órdenes dades, o que se den en lo sucesivo por la FALANGE, dimanan del CAUDILLO (q.D.g.), y aquellos a quienes afecte su cumplimiento, deberán cumplimentarlas sin excusa ni pretexto de ninguna classe. En España, existe, viva y palpitante FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA Y DE LAS J.O.N.S., cuyo Jefe Nacional lo es el Glorioso Caudillo Salvador de esta misma España, Una, Grande y Libre por obra de la heroica gesta de Franco y de cuantos en tiempos dificiles le siguieron en la Reconquista de la Patria. ¡ARRIBA ESPAÑA¡ VIVA FRANCO¡”

Era també l’any del naixement del NO-DO i de l’Instituto Nacional de la Vivienda, que prometia 360.000 habitatges i acabar amb el barraquisme. La maquinària propagandística del Règim funcionava de manera eficaç.

La vida després de la presó

En tornar a Eivissa, Margalida es va instal·lar al número 2 del carrer de la Sta. Creu a Dalt Vila, després d’un breu període de temps al seu antic domicili, que les autoritats franquistes havien expropiat per cobrar la multa que li fou imposada però que va poder ocupar el seu germà Joan, que estava casat amb una neboda del bisbe Frit.

Poc després de tornar Margalida va conèixer i es va casar amb Josep Bonet Cardona. Josep era picapedrer i membre del Comitè Central del PCE. Es varen casar a la parròquia de Sant Pere, al Convent, el 5 de febrer de 1944. Els va casar el capellà Antoni Escandell Serra, canonge i capellà ecònom de la parròquia. Ell tenia trenta-dos

anys, ella trenta-cinc. Josep Bonet era fill de Joan Bonet Torres del barri de Sant Cristòfol i d’Esperança Cardona Prats, de Sant Rafel. Varen exercir de testimonis Manel Curtoys Gotarredona, canonge i vesí de la parròquia, i Josep Ferrer Ramon, vildo i fuster de professió.

Com explicava la seua filla, Josep tant podia cuidar l’hort, com encordar cadires. De fet va començar encordant les primeres cadires que va dissenyar a Eivissa l’arquitecte Josep Lluis Sert. Va fer el servei militar a Menorca i esclatada la Guerra Civil va arribar a ser sotstinent de l’exèrcit republicà, gràcies a diversos exàmens als quals es va presentar. Destacat membre del Partit Comunista també va ser condemnat per “adhesió a la rebel·lió” en tenir sota el seu càrrec tropes republicanes que defensaven la legitimitat democràtica. Complí part de la condemna a sa Colònia, el camp de treball de Formentera. Abans havia estat empresonat al castell de la Mola a Menorca. D’allí passaria al Campament de Formentera, on va estar uns mesos. De fet va ser un dels primers presoners i per tant un dels que va ajudar a construir les parets. A més a més, va ensenyar a nadar a altres presoners, com ara els nombrosos extremenys que havia internats, a fi d’evitar que s’ofegessin en intentar, desesperats, fugir de la fam i l’horror del camp de concentració. Com sabia llegir i escriure va exercir també d’ajudant del metge del Campament.

La parella va tenir tres fills, una al·lota i dos nens, Joan i Josep. En el padró de Vila de 1946 consta l’alta del nadó Esperança Bonet Roig nascuda el 24 de novembre de 1946.

A la presó de Palma Margalida havia après, entre altres coses, a cosir, a fer ganxet, a planxar, a brodar i a emmidonar. Ja de tornada a Eivissa, es guanyaria la vida emmidonant tovalles i la roba de moltes cases de la ciutat i fent feina de calça. També treballava per encàrrec i venia les peces que feia a les merceries Juan i Vara de Rey ajudada pel seu fill Joan, que conserva les revistes i anotacions d’aquella feina. La mare emmidonava i la seua filla Esperança repartia els encàrrecs de casa en casa.

Margalida, dona reservada, observadora i culta –contava El llibre de la selva de Rudyard Kipling de memòria als seus fills- tenia sempre la casa oberta a tothom i va mantenir al llarg de la seua vida una gran amistat amb el folklorista eivissenc exiliat a Mallorca, Joan Castelló Guasch. Algunes de les rondalles que va recuperar i publicar Castelló les va escoltar d’ella, gran coneixedora de la cultura popular de les Illes. Les vesines la recorden asseguda moltes tardes al balcó de ca seua amb un llibre a les mans.

L’Eivissa de 1966

Mor Margalida Llogat

Trenta anys després del colp d’Estat del 18 de juliol l’aeroport d’Eivissa s’obria al tràfic internacional, l’illa comptava amb 8.709 places turístiques i es posaven noms vells a carrers nous. A més a més, aquell agost, com una metàfora, arribava al port d’Eivissa el buc de Transmediterrània batejat com Joan March mentre el director general d’Informació, Carlos Robles Piquer, assistia a la II Biennal Internacional d’Eivissa.

A final d’any, els eivissencs, com la resta de ciutadans de l’Estat, eren cridats a votar ´per la pau’ en un referéndum per validar la Llei Orgànica de l’Estat i fer creure que Espanya era una democràcia orgànica. Els resultats a les Pitiüses varen ser els següents:

GRÀFIC 3

Nombre d’electors SI NO EN BLANC Eivissa ciutat: 10452 8708 171 221 Sant Antoni: 4854 4383 20 46 Santa Eulària: 5073 5031 11 31 Sant Joan 3596 2329 3 16 Sant Josep 3916 3524 10 20 FORMENTERA 2135 1752 8 35

Margalida moria el juny de 1966, trenta anys després de ser detinguda i empresonada i vint anys després de ser indultada. Si no li haguessin commutat els trenta anys de reclusió major pels dotze de reclusió menor, hagués complit la pena el 31 de desembre de 1966, sis mesos després de la seua mort.

És filla il·lustre de Sant Josep de sa Talaia, l’única filla il·lustre dona de totes les Pitiüses. A la ciutat d’Eivissa un carrer i una plaça porten el seu nom.