__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

NĂşm. 1 | 2019

RomĂ nic | Barroc | Itineraris culturals Museus | Auditori Nacional | Rutes i senderisme


Organitza’t

aquesta Primavera

REGAL REGAL0 CADEAU GIFT

Organitzador

de Bossa de mÀ


Ciclisme

42 Encamp

Museu Casa Cristo Museu de l’Electricitat Museu de l’Automòbil Sant Romà de les Bons Sant Romà de Vila Sant Marc i Santa Maria Santa Eulàlia Sant Miquel de la Mosquera L’Orri del Cubil

SUMARI

62 Ordino

Santuaris

Casa Museu d’Areny i Plandolit Museu Postal Museu de la Miniatura L’Era del Raser Cal Pal La Serradora i la Mola de Cal Pal Centre de Natura de la Cortinada La Mina de Llorts Església de Sant Martí

86 La Massana 6 8

Museus d’Andorra Escultures Monumentals (CASS)

12 El Romànic a Andorra 14 Entrevistes Olga Gelabert Montserrat Planelles Toni Cruz

22 Mapa de localitzacions 24 Canillo Museu de la Moto Santuari de Meritxell Sant Joan de Caselles Capella de Sant Bartomeu Sant Miquel de Prats Sant Serni de Canillo

| 4 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Museu Casa Rull La Farga Rossell Espai Dèria Centre Comapedrosa La Ruta del Ferro Sant Climent de Pal Sant Antoni de la Grella Sant Cristòfol d’Anyòs Sant Andreu del Prat del Campanar

108 Entrevista : Vicenç Mateu Zamora 110 Andorra la Vella La Casa de la Vall L’Espai Columba El Jaciment de la Margineda Església de Santa Coloma Església de Sant Esteve Sant Vicenç d’Enclar


Cirque du soleil

Museu Artalroc

Shopping

130 Sant Julià de Lòria

Museu del tabac Santuari de Canòlich Sant Serni de Nagol Sant Esteve del Mas d’Alins Sant Miquel de Fontaneda Sant Mateu del Pui d’Olivesa Església de Sant Martí de Nagol Sant Esteve de Juberri

146 EscaldesEngordany

Sala d’exposicions Artalroc Centre d’Art (CAEE) Museu del Perfum Sant Miquel d’Engolasters Sant Romà dels Vilars Sant Père Màrtir Camí Hidroelèctric Pont de la Tosca

170 El Barroc a Andorra 172 L’Auditori Nacional 178 L’ONCA 180 L’Escena Nacional (ENA)

Paissatgisme

182 La Biennal 186 Un país on no podràs parar Un país on no podràs parar Parcs Naturals: el nostre tresor Circuit de les Fonts i altres rutes Rutes d’Escalada: Per qui busca nous reptes Aventura en família : Diversió per a totes les edats Gastronomia : els productes de la terra Shopping i Cirque du Soleil : No t’ho acabaràs Termoludisme : Un país per descansar Refugis de Muntanya : Dormir prop del cel Un país d’etapa reina : Ciclisme a Andorra

Andorra és Cultura Edita: Grup Dona Secret S.L. Carrer de les Escoles, 2. 5.1. AD600 Sant Julià de Lòria. Principat d’Andorra. Telèfon: +376 844 846 Comercial: +376 647 081 e-mail: donasecret@andorra.ad, nelly@donasecret.com www.donasecret.com facebook.com/donasecret President: Josep Segura Directora general: Nelly Dedea Directora: Nelly Dedea

| 5 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Consell Editorial: Noemí Rodríguez, Montserrat Ronchera, R Consultors Publicitat: Nelly Dedea, Olga Kuznetsova, Paula Cristina Disseny: Fanny Brial Documentació: Ministeri de Cultura / Patrimoni / Museus/ Andorra Turisme Dipòsit legal: AND. 545-2016 NRT: GDS: L-712738-C Dona Secret no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció. --


Espai Columba

MUSEUS

per a tots els gustos Andorra compta amb una important xarxa de museus, d’iniciativa pública i privada, que abasta un ampli ventall de temes d’interès. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Andorra la Vella / Tony Lara / Comú de la Massana / Museu del Perfum

| 6 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Museu del Perfum

Casa Rull

La ciència, la tècnica, l’art, la vida tradicional i moltes altres qüestions, formen part de l’extensa xarxa d’instal·lacions museístiques repartides arreu del país. Algunes molt especialitzades i altres de caire més transversal, totes proposen una oferta de qualitat, presentada en uns espais perfectament adaptats a les necessitats museístiques contemporànies. Si volem conèixer la importància de la producció del ferro en la història d’Andorra, la manera en què es cultiva i es transforma el tabac i el seu paper en l’economia del país, o quins són els secrets de la creació dels perfums, ho podrem trobar en els museus d’Andorra. L’art del passat i del present, la manera de viure al país en èpoques pretèrites o la història dels automòbils o de les motos, també formen part d’una proposta que inclou gairebé trenta espais on, de forma lliure o en visita guiada, podrem conèixer millor alguns dels temes que més ens interessen. En alguns casos podrem complementar la visita del museu amb la d’altres instal·lacions, com en el cas de la farga Rossell: la visita del centre d’interpretació del ferro troba el seu complement ideal amb la mina de Llorts i amb el parc d’escultures Homes de ferro. En altres ocasions tindrem la possibilitat de combinar la visita de diferents museus, com en el

Casa Areny Plandolit

cas de l’Itinerari de l’hàbitat rural, que ens portarà a conèixer tres edificis on tindrem l’oportunitat de conèixer la forma de viure en una casa humil, en una casa pagesa benestant i en la casa de l’única família noble que va viure a Andorra. Sigui quina sigui l’aproximació que vulguem fer al món museístic, tindrem l’oportunitat de gaudir d’una oferta plural i d’interès. •

També cal tenir en compte que la majoria de museus estan adherits a la iniciativa PassMuseu, passaport que suposa una manera fàcil, interessant i econòmica de descobrir aquesta variada proposta, que es pot adquirir als museus i a les oficines de turisme del Principat. | 7 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ESCULTURA I PAISATGE

monument de l’home, monument de la natura Per celebrar el 25è aniversari de la creació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), aquesta entitat va organitzar el 1991 un simposi d’escultura a l’aire lliure. El projecte va permetre repartir per tota la geografia andorrana set escultures d’artistes de renom internacional, una a cada Parròquia; un vuitè artista, d’origen japonès i que en aquell moment estava exposant a Andorra, s’afegí a la iniciativa. Fotos: Jordi Troguet / Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Escaldes-Engordany

Títol: Lloc pagà Autor: Michael Warren (Irlanda, 1950) Localització DD: 42.5339 N, 1.6060 E Altitud: 1.808 m Carretera dels Cortals d’Encamp (CS-220) – Encamp Aquesta composició nua es combina per evocar una arquitectura de motivació desconeguda/obligada. Un lloc pagà. Michael Warren

El lema del simposi va ser “Monument de l’home, monument de la natura”. Avui, la visita d’aquestes escultures ens porta a descobrir un conjunt d’obres d’una qualitat excepcional en un entorn privilegiat. El fàcil accés a les mateixes i la seva situació ens permeten fer un recorregut que abasta tot Andorra i que ens portarà a alguns dels paisatges més bonics del país.•

Títol: Arcalís 91 Autor: Mauro Staccioli (Itàlia, 1937-2018) Localització DD: 42.6325 N, 1.4958 E Altitud: 2.155 m Carretera d’Arcalís (CS-380) – Ordino El paisatge es torna matèria com la matèria es torna paisatge. Mauro Staccioli

| 8 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Títol: Pep, Iu, Canòlic, Ton, Meritxell, Romà, Anna, Pau, Carles, Eugènia..., i els altres Autor: Erik Dietman (Suècia, 19372002) Localització DD: 42.5039 N, 1.5522 E Altitud: 1.243 m Carretera de La Comella i de La Plana (CS-101) – Escaldes-Engordany He volgut que l’espectador, si és atent i pacient, descobreixi tot passant un detallet, després un altre, i encara un altre ... Quant a aquells que passin massa de pressa, això és el seu problema. Erik Dietman

Títol: Homenatge a Andorra Autor: Toshimitsu Imaï (Japó, 19282002) Localització DD: 42.5567 N, 1.5345 E Altitud: 1.311 m Camí del Portal del Riu – Ordino Col·locar una pedra al costat d’una altra en una comunió significativa mai ha estat per a mi una inclinació a la impersonalitat, sinó el pas irreductible del material a l’espiritual. Toshimitsu Imaï

Títol: Robot en suspensió Autor: Paul Van Hoeydonck (Bèlgica, 1925) Localització DD: 42.5060 N, 1.5232 E Altitud: 1.010 m Carrer Prada Casadet, Edifici Prada Casadet – Andorra la Vella Els objectes utilitzats prefiguren el futur, tot i ser ja uns objectes arqueològics. Paul Van Hoeydonck Títol: Fisicromia per a Andorra Autor: Carlos Cruz-Díez (Veneçuela, 1923) Localització DD: 42.4363 N, 1.4735 E Altitud: 856 m Carretera General 1 (CG-1) – Sant Julià de Lòria És una escultura que, en provocar un altre comportament del color, estableix una dialèctica diferent entre l’espectador i l’obra. Carlos Cruz-Díez

Títol: Tempesta en una tassa de te Autor: Dennis Oppenheim (EEUU, 1938-2011) Localització DD: 42.5521 N, 1.4542 E Altitud: 2.105 m Carretera General 4 (CG-4) – La Massana A aquesta escala grandiosa, “Tempestat en una tassa de te” inverteix la lògica de la dita original: un gran problema en un context petit es transforma en un problema petit en un context gran. Dennis Oppenheim

Títol: Estructures autogeneradores Autor: Jorge Dubon (Mèxic, 1938-2004) Localització DD: 42.5691 N, 1.5877 E Altitud: 1.945 m Carretera de Montaup (CS 240) – Canillo L’escultura és la concreció d’una manera de pensar, d’una actitud de cara a la vida. Jorge Dubon

| 9 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ANDORRA SOTHEBY’S INTERNATIONAL REALTY

Santa Anna, 14 · AD700 Escaldes - Engordany · +376 872 222 · info@sir.ad · www.andorra-sothebysrealty.com


PROPIETATS EN VENDA

9969

Escaldes-Engordany

· Residència de luxe de disseny avantguardista, amb espectaculars vistes a la vall, amplis espais i un increïble wellness. Situada en la zona residencial més exclusiva d’Andorra, Can Diumenge.

10270

Escaldes-Engordany Vistes Jardí Ampli

10381

Andorra la Vella Cèntric Elegant Modern


Interior de l’església de Sant Joan de Caselles

Vista aèria del Jaciment de la Margineda

Campanar de l’església de Sant Climent de Pal

L’ART ROMÀNIC

un dels símbols d’identitat d’Andorra Si un moviment artístic ha marcat especialment Andorra, aquest ha estat el romànic. Tant l’arquitectura, com la pintura o l’escultura religioses característiques d’aquesta època medieval, són presents arreu del país. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Encamp | 12 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Passejant per la geografia andorrana, inevitablement ens trobarem amb algun monument d’època romànica. Sense ser les obres excepcionals del romànic internacional, les esglésies romàniques andorranes tenen l’encant de les edificacions construïdes a la mida de les comunitats a les quals anaven destinades. Plenament lligades a les tendències que recorregueren al llarg del temps aquest moviment artístic, presenten tanmateix certes particularitats que fan que quedin emmarcades entre les obres d’un àmbit més local, que en aquest període van poblar una bona part del Pirineu. Són obres a escala humana, amb tots els elements necessaris per acomplir la funció a la qual estaven destinades, però amb una senzillesa que les fa més properes als habitants del lloc. Els ponts se’ns presenten esvelts, oberts, plenament funcionals, però dotats d’un toc especial que fa que els mirem admiratius. Les esglésies estan acompanyades sovint d’un campanar de torre —o d’espadanya, en el cas de les més petites i senzilles—, que en realça la factura i augmenta la solemnitat que havia de transmetre el temple. Les decoracions arquitectòniques, amb frisos de dents de serra o amb bandes i arcuacions, afegeixen una riquesa formal a unes naus sovint austeres, però ben proporcionades.


Església de Sant Joan de Caselles

Vista interior des del campanar de l’església de Santa Coloma

Caps esculpits, restes d’arrebossat amb policromia, creus de ferro, són uns complements que les enriqueixen. L’interior, sovint fosc per la petitesa, característica de l’època, de les finestres que l’havia d’il·luminar, s’ornamenta amb pintures murals, en molts casos originals també d’època romànica —en altres ocasions, d’èpoques posteriors, o reproduccions dels originals romànics—, que ens transporten a un moment en què aquestes imatges tenien una funció més didàctica, i de transmissió de sentiments, que artística. El contrast dels seus colors vius —encara que esvaïts pel pas dels segles— amb la foscor de l’espai que les envolta, ens fa entendre millor l’espiritualitat del lloc que les contenen. Creus i imatges de la Mare de Déu amb l’Infant, policromades amb colors contrastats i vistosos, o sòbries piques baptismals de granit, complementen una riquesa ornamental produïda ara fa deu o onze segles. Si us interessa l’art romànic, a Andorra trobareu una selecció immillorable d’edificis per veure, que us permetrà resseguir tota la geografia del país. A més, la seva visita us farà gaudir de la visió dels innombrables objectes (retaules, reixes d’altar de ferro forjat, mobiliari, objectes del culte...) de

Pintura mural de l’església de Sant Martí de la Cortinada

moments més propers, que conté l’interior de moltes esglésies d’època romànica. A les persones que vulguin obtenir una visió sintètica i global del món del romànic a Andorra, els hi recomanem la visita de l’Espai Columba, a Santa Coloma, i les que sentin atracció per les noves tecnologies no s’han de perdre el videomapatge, a l’església del mateix lloc, que els hi mostrarà com es van fer i com lluïen originalment les pintures al fresc de l’absis d’aquesta església. En les pàgines d’aquesta publicació trobareu informació detallada sobre alguns dels exemplars més significatius de l’arquitectura romànica d’Andorra. Si desitgeu obtenir més informació al respecte, la podeu trobar a www.cultura.ad/museus-imonuments/monuments. Tenint en compte que els horaris de visites poden variar segons la temporada i les cerimònies de culte, recomanem als nostres lectors que confirmin prèviament la disponibilitat als telèfons o al correu electrònic de contacte. • | 13 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Homenatge a la família Riberaygua

Arriba el final de la legislatura i és moment de fer balanç. Parlem amb la Ministra en funcions de Cultura, Joventut i Esports dels projectes més destacats i de l’impuls que ofereix l’executiu als creadors nacionals. Final de legislatura. Obligat fer-ne un balanç. Quan miro enrere no puc evitar recordar quan el cap de govern en funcions, Toni Martí, després de proposar-me -en un primer moment- la Secretaria d’Estat d’Esports, s’ho va repensar i em va demanar com veuria la possibilitat d’assumir la cartera de Cultura, Joventut i Esports.

ENTREVISTA

He de confessar, que així, d’entrada, em va fer por. Havia treballat de guia a l’església d’Arinsal, però no tenia més vinculació que aquesta amb el món de la cultura i tot plegat em feia una mica de respecte. Avui, quatre anys després, veig tota la feina feta, l’oferta cultural que tenim i les grans obertures que hem pogut compartir aquests quatre anys i crec que tot plegat ha estat molt positiu.

Inauguració Espai Columba

OLGA GELABERT

Ministra en funcions de Cultura, Joventut i Esports

«Hem repartit 400 mil € en ajuts a la cultura » Foto: SFGA / Comú d’Andorra la Vella / Tony Lara. | 14 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Amb quin projecte es queda? L’Espai Columba és per a mi el que té més valor. Quan feia poc temps que era al ministeri em van informar de la necessitat de reubicar els frescos del mestre de Santa Coloma, que en aquell moment estaven a l’edifici de bombers. A cop calent no sabia on posar-los, però ja aleshores ens vam fixar com a objectiu mirar de retornar-los al seu lloc d’origen. Vàrem estudiar diverses opcions, però per diferents motius cap ubicació era prou bona. Finalment, parlant amb la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, es va aconseguir l’espai que hi ha just davant l’església de Santa Coloma, i crec que encaixa bé. Avui, l’espai ja està


obert al públic i aquesta serà una bona manera de conèixer i reconèixer la tasca de recuperació dels frescos. Aquesta visita serà complementària a l’església de Santa Coloma, on s’hi ofereix una projecció en sistema de videomapatge que permet veure i viure una experiència que transporta el visitant a l’interior original de l’església mostrant-li el seu aspecte aproximat al segle XII. Quatre anys donen per molt I tant, i és que han estat quatre anys molt intensos. A l’espai Columba cal sumar-li el Museu Thyssen, que omple un espai que ens faltava a Andorra, quan parlàvem d’art contemporani. Una de les coses que més m’agrada d’aquest projecte és que estem parlant d’una iniciativa pública/privada que funciona molt bé. Un projecte que gaudeix de la solidesa i la fiabilitat que atorga una institució, amb el dinamisme i l’empenta de la iniciativa privada. És una mica el mateix cas de la Fundació ONCA, de la qual també ens sentim molt orgullosos. Suposo que aleshores repetiran l’experiència Sí. De fet amb aquesta idea a través de la nova Llei de l’Esport, crear la Fundació de l’Esport, per permetre que hi hagi més col·laboracions entre el àmbit públic i el privat. Quan vam començar hi havia 100 mil euros per projectes culturals. D’aquí hem anat creixent fins a 150 mil, i el que és més important, també han anat creixent les aportacions directes a projectes consolidats. En un primer moment aquests ajuts només els rebia el Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra, i avui s’hi han sumat projectes tant interessants com el festival de Cinema Emergent d’Andorra, Ull-Nu, el Festival Internacional de Saxo, Sax Fest i la biennal LandArt, a qui aquest any – per primera vegada, hem aportat una dotació econòmica. I no em vull oblidar del cinema. Enguany, per primera vegada, s’atorgaran 100 mil euros a un sol projecte. Una aposta del ministeri per a una producció que podrà ser un documental o una pel·lícula. Estem molt orgullosos de dir, que el còmput total

Estem molt orgullosos de dir, que el còmput total d’ajuts puja fins els 400 mil euros aquest any, el que permetrà ampliar encara més l’oferta cultural i consolidar projectes de país.

d’ajuts puja fins els 400 mil euros aquest any, el que permetrà ampliar encara més l’oferta cultural i consolidar projectes de país. Més enllà de la feina que el fa el ministeri tenim el suport a favor dels creatius nacionals. A nivell musical, dins de la temporada regular, tenim diversos concerts a l’Auditori Nacional d’Ordino, dedicats a grups del país. Aquest any hem programat la banda andorrana de fusió Els Pali, que van presentar el seu primer disc d’estudi, Mi plano privado. Un àlbum eclèctic que fusiona el flamenc i la rumba amb el pop, el funk, el reggae i el rock, i que van presentar amb músics i artistes del país i alumnes de l’Escola Superior del Taller de Músics de Barcelona. Al maig actuarà Quim Salvat, guanyador del 14è premi Carles Sabater. També tenen un espai a la Peixera, de la sala d’exposicions Artalroc. On a través del col·lectiu de “la Xarranca” es fan diverses activitats i performances. Sense deixar de costat l’àmbit de la creació, cal parlar de la participació d’Andorra a la Biennal de Venècia. Philippe Shangti serà aquest any el representant d'Andorra amb 'Future is now', un discurs crític sobre la disbauxa mediambiental del planeta. Tot i això, ja avanço que a causa del descens del nombre d’aspirants, hi haurà canvis de cara a la propera convocatòria. I les lletres? Si parlem de literatura, no podem obviar la tasca de divulgació que s’ha fet els darrers anys a la Fira del llibre de Barcelona, a Bologna, o properament a la fira del llibre de Buenos Aires, on hi prendran part Teresa Colom i l’Albert Salvadó. Crec que pot ser un bon aparador per a ells. I si em permets, acabem parlant de teatre. I és que l’ENA, l’Escena Nacional d’Andorra està obrint fronteres i promovent actors i actrius com Clàudia Riera, que es va donar a conèixer amb “Alba”. Crec que això és molt positiu. Ara, a més les col·laboracions que es fan amb sales catalanes ens permeten donar a conèixer el nostre talent. Madrid serà la nostra propera destinació. La comunicació és l’assignatura pendent, ja que malgrat es fan moltes activitats no totes arriben a tots aquells que hi podrien estar interessats. Dins i fora del país. És cert. Hem de trobar la manera de fer arribar la informació a altres llocs, per donar a conèixer la nostra riquesa. Creiem que cal – ni que sigui a través de les xarxes socialscomunicar tots els nostres esdeveniments. De fet, hem vist com, arran la promoció de l’àrea de museus a la web d’Andorra Turisme, s’han incrementat les visites. Les estadístiques ens diuen, que avui, un 15% dels visitants dels nostres museus els han conegut a través d’Internet. Al mateix temps, aquest any la pàgina www.agenda.ad, que recull totes les activitats de caire cultural, ha rebut 230 mil entrades. No és una mala dada, i cal continuar en aquest camí, millorant també les sinèrgies amb altres ministeris, com el de turisme.•

| 15 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


La cultura encara no és el principal objectiu dels nostres visitants quan arriben a Andorra, però el cert, és que – cada cop més- els que la tasten, repeteixen. La cultura andorrana és encara una desconeguda? Potser sí, a l’exterior. Es fa difícil fer arribar la nostra oferta cultural -tan rica i variada- fora del país. Hem de tenir en compte també que és majoritàriament en català. Les campanyes de difusió tenen un cost, els nostres pressupostos són limitats, i prioritzem de destinar-los a la creació i a l’impuls de noves propostes culturals. Tanmateix, sabem que ens hem de promocionar en diferents idiomes per fer arribar tot el que fem al màxim de gent possible.

ENTREVISTA

Afortunadament, comptem amb l’ajuda d’Andorra Turisme que -cada cop més- inclou les propostes culturals dins els seus butlletins. Tot i això, som conscients que cal tenir més presència prop dels operadors turístics i dels hotels. Hi estem treballant.

MONTSERRAT PLANELLES directora general de Cultura

«Cal tenir més presència prop dels operadors turístics i dels hotels» Foto: Jean-Luc Herbert

| 16 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

El turisme cultural està lluny de ser majoritari... És cert. Si no recordo malament, les enquestes ens indiquen que només un 2% de les persones que ens han vingut a veure aquest darrer any preveien fer alguna activitat cultural al país (descomptant els períodes puntuals del Cirque du Soleil). Doncs no serà perquè no hi hagi oferta La majoria venen amb l’objectiu de l’esquí, les compres, d’anar a Caldea i si tenen temps, descobrir la muntanya. Jo sempre dic que cal que es quedin un dia més del que tenien previst en un principi, per poder incloure també la nostra oferta cultural i donar-los així una


experiència plena. Propostes interessants en tenim moltes. Una altra cosa és que potser no tenim un gran museu, com el Guggenheim, que serveixi de reclam. Tot i això -i les enquestes així ho confirmen- els nostres petits museus, quan es visiten, agraden molt. Com es pot millorar l’experiència? Ara estem invertint en aplicacions, tourmòbils, àudioguies interactives, en pantalles tàctils i ens toca millorar la facilitat d’accés i la venda en línia. Tot plegat sense perdre el que els visitants més valoren, que és el tracte proper i l’experiència personalitzada que ofereix el nostre cos de guies.

Hi ha un servei molt personalitzat, museus petits i a l’alçada de les expectatives, que amb una o dues hores es poden veure bé. Tenim instal·lacions exquisides, però no són un producte de masses.

Així doncs, el primer a fer és veure Santa Coloma, conèixer els orígens, la construcció, l’art, i la riquesa del moment i després anar fins a la Casa de la Vall.

Al final és el que més valores. Que estiguin per tu i t’ofereixin una experiència feta a mida. És així. De fet, la gran majoria de les persones que visiten els museus nacionals en surten encantades. Hi ha un servei molt personalitzat, museus petits i a l’alçada de les expectatives, que amb una o dues hores es poden veure bé. Tenim instal·lacions exquisides, però no són un producte de masses. I volem que continuï sent així.

Un dels monuments més coneguts pels visitants És que és una meravella, i una bona manera d’explicar què és Andorra i com hem arribat fins on som. La Casa de la Vall és una eina fantàstica per permetre als visitants fer-se una idea del que és avui Andorra, de la mesura de les coses, del context històric.

Què vol dir? Per exemple, a la Casa d’Areny-Plandolit, si canviés el plantejament actual -amb visites guiades amb grups petits- amb l’objectiu de fer-lo més massiu, ens obligaria a tancar-ho tot en vitrines. És molt millor ara, tal com es fa. És veritat, potser no ho veu tanta gent, però així no es perd l’essència del que era aquella casa i de com hi vivien els seus habitants.

Des d’aquí, anem a la Casa Rull, per veure allà una altra manera de viure. En aquest cas, la d’una família bona, però més normal, sense tant de luxe com a la casa d’Areny-Plandolit. I acabem el recorregut a Encamp, a la casa Cristo, que recull com era la realitat del dia a dia de la majoria d’andorranes i andorrans.

Doncs, facilitem la tasca als visitants. Si venen per tres o quatre dies, quines propostes culturals els faria? En primer lloc, els recomano molt especialment l’Espai Columba, que inclou el màping de Santa Coloma. És la darrera estrena impulsada pel Govern d’Andorra i ha estat concebuda com una instal·lació petita però altament tecnificada. Es visita en grups reduïts, el que permet fer un viatge en el temps per descobrir l’Andorra del segle XI i XII, explicada, això sí, amb el llenguatge del segle XXI.

I d’allà, cap a Ordino. A gaudir del paisatge, però amb la vista posada a la Casa d’Areny-Plandolit. Com que ja coneixes la història, aquesta visita et permet entendre com vivia una de les poques famílies benestants de l’època. Gràcies a la seva bona conservació, et permet descobrir un munt de curiositats i acabar la visita al davant l’Auditori Nacional, que abans allotjava un museu de ciències naturals impulsat per un dels fills del baró Guillem d’Areny-Plandolit.

I si encara ens queda una mica de temps? Si tens més temps, la Farga Rossell, com a demostració d’una de les indústries més potents del país, així com el Museu de l’Electricitat o el Museu del Tabac, que sempre té magnífiques propostes temporals. I com a curiositat, el Museu del Perfum. Perquè és un museu petitet però molt interessant, i vist el recorregut comercial de les perfumeries al país, també té la seva gràcia. I aquí no s’acaba la cosa Des del punt de vista més modern, el Museu Thyssen és visita obligada, així com la sala Art al Roc, dedicada a l’art contemporani. Les mostres de caràcter patrimonial estan a l’Era del Raser, als peus del Museu Postal on es fan mostres de material recuperat, reunit o restaurat. En aquest cas estem parlant d’exposicions temporals de llarga durada. De fet, actualment es pot visitar una mostra amb molta màgia. Porta per títol “Abracadabra” i recull material i ginys de Pau Xavier d’Areny-Plandolit. Una exposició que ha estat possible gràcies a un projecte transversal, en què han participat des de l’Arxiu Històric, la Biblioteca Nacional, Patrimoni Cultural i l’Àrea de Museus i que ens permet compartir bocinets de la nostra història. No us la perdeu!•

| 17 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


“Les tècniques per treballar el metall m’ajuden a crear obres més plàstiques”

ENTREVISTA

Què el va portar a triar l’escultura com a mode d’expressió artística? No ho tinc molt clar però recordo que de ben petit em cridaven molt l’atenció dues coses: allò que fa que el paisatge es mogui, és a dir els animals i les persones, i les grans construccions de metall que ens trobem en el mateix paisatge: sobretot els pilars dels remuntadors i les torres d’alta tensió. Vaig començar amb l’argila, el paper maixé i els motlles de guix, com no pot ser d’una altra manera quan ets un escolar, però sempre que podia feia figures amb els filferros dels taps de cava.

TONI CRUZ passió per l’escultura

Toni Cruz, un reconegut empresari del món de la restauració, és sobretot un apassionat de l’escultura, el què l’ha portat a remarcables produccions artístiques. La seva obra s’ha centrat essencialment en escultures de metall i es troba exposada, tant dins com fora de les nostres fronteres. Ens endinsem avui en aquesta passió que el guia. Per Montse Ronchera

| 18 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Que li aporta el fet d’utilitzar els metalls en les seves creacions? Em sembla apassionant observar l’evolució que ha tingut aquest material. De ser utilitzat per fabricar utensilis, armes o reixes –els nostres coneguts estripagecsva passar a ser un material imprescindible de l’arquitectura industrial del segle XIX i, els darrers anys, un element noble i d’avantguarda gràcies a escultors com el Pablo Gargallo, Juli González, Chillida i tants altres. Personalment, em sembla magnètic per la seva ductilitat gràcies a tècniques elementals com el repujat i les soldadures. Algunes de les seves obres són relativament grans i revesteixen complexitat tècnica. Com influeixen aquests condicionants en el seu treball? Ja m’agrada fer front a nous reptes i dificultats, tot i que en general prefereixo respectar l’escala real de les persones o animals que es poden veure en les meves col·leccions. Però sí, hi ha obres més grans. El principal problema és ser fidels a l’esborrany inicial donada la grandària de la quadrícula sobre la qual marco els punts clau del treball. I sobretot, és clar, un dels problemes recurrents és on emmagatzemar aquestes peces.


Quines són les tècniques que utilitza principalment? Buf!, n’utilitzo moltes i sovint no sé ni tan sols si tenen nom. El més comú en la meva obra els darrers anys és la tècnica del buidatge i les accions que se’n deriven com ara el repujat i les soldadures elèctriques i autògenes, que em permeten crear obres més plàstiques. Fins ara ha participat en accions artístiques i té exposades obres en altres països. Quines són les properes exposicions o accions en les quals té previst participar? La gent que m’estima em recrimina que per a mi no existeix el llarg termini. I crec que tenen raó. El procés creatiu el visc d’una manera tan personal i íntima que gairebé sempre oblido que les meves obres poden ser propostes d’interès per a altres. Ara mateix només sé que he estat seleccionat de nou per participar

en la tercera edició de la Biennal de l’Andorra Land Art; una notícia que m’il·lusiona enormement, ja que crec fermament en aquesta iniciativa i en les persones que hi ha al darrere. Estic segur que un petit gran país com el nostre necessitava una iniciativa cultural com la Biennal que connecta com cap altra amb l’ànima d’aquestes valls i muntanyes. Com veu el seu futur com a escultor, s’imagina tenir una dedicació plena a l’art? Ah el futur! Qui pot predir el que passarà demà! Només sé que faig el que de veritat m’apassiona i que hi penso els 365 dies de l’any. Moltes gràcies.•

| 19 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


[WOND-ER-LUHST]

WANDERLUST; Fort impuls o desig de recórrer i explorar el món.

3 oficines i 17 professionals al teu servei www.viatgesemocions.com Plaça Guillemó, 5 Andorra la Vella +376 806 006 emocions@viatgesemocions.ad

Pl. Coprínceps, 4, local 3 Escaldes-Engordany +376 829 044 emocions2@viatgesemocions.ad

Carrer de l’Aigüeta, 18 Andorra la Vella +376 807 900 emocions3@viatgesemocions.ad


| 23 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


CANILLO

foto: Roger Peña Senmarti

EL MUSEU DE LA MOTO

la història de les dues rodes El Museu de la Moto és un espai expositiu diferent, en el qual, a més de mantenir i ampliar la col·lecció permanent, es treballa en la promoció i l’organització de trobades de motos clàssiques i de cotxes. El Museu de la Moto d'Andorra és un lloc màgic on es concentren, en 654 m2, dècades d'història en forma de motocicletes fascinants. És per això que aquest espai és una visita obligada per als amants del motor i per als curiosos en general. Està ubicat a Canillo, en una àmplia sala situada sota l'aparcament de l'església de Sant Joan de Caselles, a pocs centenars de metres del poble. | 24 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Al Museu de la Moto d'Andorra es respira història… i una certa aroma de benzina que qualsevol aficionat al motor notarà. Els models que s'hi exhibeixen i el material fotogràfic que els acompanya traslladen el visitant al segle passat, en un viatge que va des dels primers anys, quan aquest vehicle encara s'estava obrint pas a la societat, fins a les últimes dècades, quan els avenços tecnològics i les tendències modernes de disseny en van canviar profundament l'aspecte i les prestacions. Al Museu s'exposen desenes de models de marques i d’èpoques diferents —fabricats entre el 1896 i el 2013—, procedents de molts països, a més de reproduccions en miniatura i altres objectes relacionats amb el món de les dues rodes. Un dels models més antics que s'exposa és la Française Diamant, un model del 1900 procedent de França, que té un aspecte un funcionament encara


foto: Roger Peña Senmarti

MUSEU DE LA MOTO Ctra. General 1 s/n AD100 Canillo +376 853 444 museudelamoto@canillo.ad L'aforament del Museu està limitat a 150 persones. Es pot visitar individualment o en grup, amb una visita guiada d’uns 45 minuts que s'ofereix en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès. El Museu de la Moto d'Andorra està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i forma part de la iniciativa PassMuseu Andorra. Horaris: De dimecres a divendres, de 10 a 13.30 h i de 15 a 19.30 h Dissabtes i diumenges: de 10 a 13.30 h i de 15 a 20 h Dilluns i dimarts tancat Tarifes: Entrada normal: 5 € Entrada reduïda: 2,50 €

bastant rudimentaris: un cop encesa la caldera, el pistó necessitava 30 minuts per poder funcionar; l’exemplar exposat és l'únic que es coneix d'aquest tipus. Una Cleveland del 1915, d'estil molt esportiu i sofisticat, ens fa saltar oceans i ens porta als Estats Units. Durant les dècades següents es van començar a conèixer models de molta més cilindrada, com ara la BMW R42, de 500 cm3. Un dels models més sorprenents és la Majestic Motormobile, una moto francesa de l'any 1930, amb una estètica tan personal que no té comparació arreu del món. Evidentment, en la mostra no podien faltar les motocicletes italianes, com la Vespa; al Museu s'hi exposa un model del 1952 de 125 cm3, entre molts d'altres. Els models de Bultaco i Montesa dels anys 60, alguns dels quals es van utilitzar per a competicions d'alt nivell, són dignes representants de la indústria espanyola. També s'hi pot veure una espectacular Harley Davidson de l'any 1974, procedent dels Estats Units, amb una cilindrada de 1.200 cm3. La col·lecció conclou amb la presentació d’exemplars més recents, fabricats als anys 80 i 90, i amb els models racing i off-road, que hi afegeixen més varietat: entre ells hi trobaràs la Ducati SBK o les KTM de Raid, amb les quals Cyril Despres entrenava abans d’iniciar la participació als París-Dakar, on va ser guanyador.• | 25 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


CANILLO

EL SANTUARI BASÍLICA DE MERITXELL

cor espiritual d’Andorra El Santuari de Meritxell recull la història de la devoció del poble andorrà per la seva patrona. L’actual església conjuga harmònicament tradició i modernitat arquitectònica, reflectint, en certa manera, el pensament i la identitat dels habitants del país. Fotos: Comú de Canillo / Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena

| 28 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


L’any 1873 el Consell General va aprovar, solemnement, declarar la Verge de Meritxell patrona de les Valls d’Andorra. La celebració de la festivitat, el 8 de setembre, es va convertir el 1914 en la festa nacional d’Andorra, i encara avui aquest dia és festiu a tot el Principat. L’antiga capella romànica, dedicada a Santa Maria, va patir durant el segle XVII una important transformació, que va suposar l’enderroc gairebé total de l’antiga construcció: es va canviar la seva orientació, es va engrandir considerablement la nau i s’hi bastí un nou absis. Incendiada l’any 1972, la nit posterior a la celebració de la festivitat, va ser rehabilitada l’any 1994 i actualment acull l’exposició permanent “Meritxell memòria”, en la qual hi conviuen imatges dels records, els aplecs, les cerimònies i els objectes que contenia, amb la voluntat de transmetre un llegat viu en la memòria col·lectiva del Poble andorrà. El santuari nou és un temple projectat per l’arquitecte català Ricard Bofill, inaugurat l’any 1976. És una construcció del tot eclèctica, que sintetitza l’obra de l’home i del paisatge que l'envolta, inspirant-se en una barreja de diversos estils, com l’art islàmic o el Renaixement italià, així com en les ruïnes de l’antic temple.

| 29 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


CANILLO A l’interior de l’església es pot apreciar una reproducció de la talla romànica de la Mare de Déu de Meritxell, desapareguda en l’incendi del 1972, i les talles dels sants titulars de les set esglésies parroquials del país. Als espais annexos s’hi pot veure l’exposició “Bíblies del món” i una mostra de maquetes de l’art romànic del país. L'any 2014, el Papa concedí al nou Santuari de Meritxell la distinció de basílica menor, i va passar a formar part de la Ruta Mariana, un itinerari d'interès cultural i religiós que aplega els principals espais de culte marià de França, Espanya i Andorra: el Pilar, Torreciudad, Lourdes, Meritxell i Montserrat. Bíblies del món, una mostra universal L’exposició “Bíblies del món” mostra una part de la col·lecció de bíblies i de nous testaments que el Sr. Pere Roquet Ribó ha cedit a l’Arxiprestat d’Andorra, amb la finalitat de ser exposada al Santuari de Meritxell. El col·leccionista va iniciar el recull l’any 1995, en un viatge a Turkana (al nord de Kènia); durant la visita va aconseguir el primer exemplar del Nou Testament, en llengua turkana. A partir d’aquell moment, els contactes amb la Bible Society han

| 30 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANTUARI BASÍLICA DE MERITXELL Santuari de Meritxell AD100 Meritxell (Canillo) Telèfons: +376 851 253 +376 726 109 santuari.meritxell@gmail.com museus.andorra@gmail.com www.cultura.ad/museus-imonuments/monuments/ Horari de visita: De dimecres a dilluns, de 9 a 13 h i de 15 a 19 h. Dimarts tancat Entrada gratuïta. Servei gratuït de guies culturals, de maig a octubre. Accessible a persones amb mobilitat reduïda. Itinerari de natura lliure fins als propers oratoris de Meritxell i el poble de Prats.

contribuït a ampliar el fons de la col·lecció, però, en realitat, ha estat la visita a gran part dels diversos països d’on provenen els exemplars el què ha donat sentit i coherència a la col·lecció, que respon a les inquietuds i al tarannà de la persona que la crea. Cal destacar que es tracta d’una col·lecció força completa, que pretén créixer fins a arribar a tenir exemplars en totes les llengües conegudes del món. Les bíblies recollides s’han convertit en un objecte museístic, que representa un testimoni tangible dels valors i els relats immaterials, i de la rica diversitat lingüística global.•

El setembre del 2016 es va inaugurar, al Santuari de Meritxell, l'exposició Bíblies del món. La mostra recull una col·lecció, en creixement permanent, formada per més de 1.200 exemplars, entre bíblies i nous testaments, en diferents idiomes, dialectes i suports. | 31 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANT JOAN DE CASELLES Carretera General 2 AD100 Canillo Horaris: Del 15 de juny al 15 de setembre: de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diumenge tarda i dilluns, tancat Per visitar l’església fora de l’horari d’obertura habitual, cal adreçar-se a la Casa de colònies AINA Telèfon +376 851 434 www.aina.ad Entrada gratuïta Accés no adaptat Aparcament

CANILLO

Per a més informació: www.cultura.ad/museus-imonuments/monuments/ edificis-romanics/

SANT JOAN DE CASELLES

una joia del romànic L’església de Sant Joan de Caselles es troba emplaçada sobre un penya-segat, prop de Canillo, a la riba esquerra del Valira d’Orient. És un dels edificis més representatius de les construccions romàniques del país. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú de Canillo

| 32 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Oficina de Turisme Valls de Canillo Telèfon +376 753 600 vdc@andorra.ad www.vdc.ad L’església està situada sobre una roca, dominant el camí ral que des de Canillo comunicava amb França. Va ser edificada a final del segle XI o a principi del segle XII. La nau i el campanar són d’estil romànic, mentre que els porxos són posteriors, probablement dels segles XVI o XVII. La nau de l’església és de planta trapezoïdal, lleugerament més ampla al peu que a la capçalera de la nau. L’absis semicircular, amb una petita finestra axial de mig punt, estreta i de doble esqueixada, és cobert amb volta de quart d’esfera i, exteriorment, amb lloses de


llicorella. El terra de la nau és de fusta, i el del presbiteri i el de l’absis, lleugerament més elevats que el de la nau, estan formats per grans lloses. La nau s’orienta d’est a oest i té la porta d’accés, amb arc de mig punt, al nord. Està il·luminada per tres finestres, una a la paret nord, entre la porta i l’absis; una altra a la paret sud, a l’alçada del presbiteri, i l’altra a la part alta dels peus de la nau. Al presbiteri també hi ha una finestra de doble esqueixada. Els murs de la nau i l’absis van ser aixecats amb carreus poc treballats i amb pedres més petites, lligats amb morter de calç. La coberta és de dos vessants; està suportada per encavallades de fusta i acabada amb lloses de llicorella; el mur del presbiteri és lleugerament més elevat que la resta de la coberta. A l’interior s’hi aprecia l’arrencament d’una volta que, amb tota probabilitat, no es va arribar a realitzar, i les juntes de les fustes de la coberta estan decorades amb uns llistons amb pintures de formes geomètriques. A l’interior de la nau, en el mur sud, trobem una excepcional mostra de pintura mural, que representa una Crucifixió, de la que destaca la figura de Crist, realitzada en estuc i policromada; les pintures inclouen les figures de Longinos i Stefanton, el sol, la lluna i diverses sanefes decoratives. El campanar de torre està situat al nord, i és d’estil romànic llombard de transició; és l’únic campanar d’Andorra separat del cos de l’església. De planta quadrada, té tres pisos i coberta a quatre vessants. Al primer pis hi ha tres finestres simples, acabades amb arc de mig punt; al segon i al tercer n’hi ha quatre, tres de les quals geminades. Al campanar s’hi accedeix des de l’interior de l’església, encara que en algun moment l’accés

s’havia fet des de l’exterior, tal com deixa veure la porta tapiada situada al mur oest. La decoració arquitectònica a l’exterior consisteix en lesenes i arcuacions cegues. Els porxos són posteriors, van ser afegits a l’alta edat moderna. Són molt senzills i tots dos estan coberts amb fusta i llosa; el de ponent és de dos vessants. Entre els anys 1934 i 1935, els Amics de l’Art Vell, amb l’arquitecte Cèsar Martinell al front, van restaurar la coberta de l’absis, el campanar i el porxo de la façana principal. Entre els anys 1962 i 1963 es va restaurar el retaule del segle XVI, l’interior de la nau i el Crist d’estuc del mur sud. Posteriorment, els serveis de Patrimoni Cultural d’Andorra hi han fet diverses excavacions i actuacions destinades a la seva conservació; durant aquests treballs s’han descobert al voltant de l’església les restes d’un cementiri medieval. L’absis, tancat per una reixa de ferro forjat del segle XVII o XVIII —profusament decorada a la part superior dels barrots—, està presidit per un retaule, encarregat el 1537, pels habitants de Canillo, a Miquel Ramells, pintor, i a Guiu Borgonyó, daurador. A la nau s’hi conserva encara una bona part del mobiliari, així com un cor de fusta d’època barroca (segles XVII-XVIII). El retaule és el més important d’Andorra d’època moderna. El presideix, al centre, una talla policromada de Sant Joan Evangelista, patró de l’església. El cos del retaule està format per taules pintades, en les que es representen majoritàriament escenes de la vida de Sant Joan, del Llibre de l’Apocalipsi i, a la predel·la, de la Passió de Crist, així com la figura de Sant Pere, a la porta que dona accés a l’espai situat a la part posterior del retaule.• | 33 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANT BARTOMEU DE SOLDEU Oficina de Turisme de Canillo Av. Sant Joan de Caselles, s/n Canillo Telèfon +376 753 600 vdc@canillo.ad

CANILLO

www.turismecanillo.ad

La planta de la nau de l’església de Sant Bartomeu és rectangular, i a l’extrem sud-est de la mateixa hi ha un absis quadrangular; adossat al mur sud de la nau hi ha un porxo, a tocar de la sagristia. En aquest lloc antigament hi havia el cementiri.

LA CAPELLA DE SANT BARTOMEU DE SOLDEU

un lloc de culte familiar Petita església situada dins el nucli de població de Soldeu, al centre del poble, arran del camí ral i a pocs metres de cal Calbó. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú de Canillo

| 34 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

A l’exterior la coberta és acabada amb un llosat a dos vessants, mentre que a l’interior presenta una volta de canó. Té pilars ornamentals adossats als murs, amb una motllura senzilla a nivell de la imposta. La nau és il·luminada mitjançant dues obertures, de les quals la sud adopta la forma d’espitllera. Al peu de la nau hi ha un senzill cor de fusta. El mur oest de la nau serveix de suport a un campanar d’espadanya senzilla, coronat amb una creu de ferro. A l’interior hi ha un petit retaule dedicat a sant Bartomeu, que cega dues finestres en forma d’òcul, i un baldaquí. Per les seves característiques arquitectòniques, la construcció es pot situar entre els segles XVII i XVIII; estilísticament, es correspon amb el tipus d'arquitectura religiosa popular d'època barroca. Fins al 1915 era la capella de la família Calbó, que la va cedir al poble. •


SANT MIQUEL DE PRATS Per més informació: Oficina de Turisme Valls de Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad

CANILLO

www.vdc.ad

SANT MIQUEL DE PRATS Església romànica sufragània de la parroquial de Canillo, l’església de Sant Miquel donava servitud al llogaret de Prats, situat per sobre la riba esquerra del Valira d’Orient, a mig camí entre Canillo i Meritxell. Fotos: Comú de Canillo

Sant Miquel de Prats és un edifici d’esquema simple, amb la nau rectangular i amb un absis semicircular, afegit pel costat est. A causa de la topografia del lloc on va ser bastida la capella, gran part dels murs laterals i de l’absis queden soterrats. La coberta, construïda a base d’un empostissat de fusta i lloses de pissarra, és a dues vessants, | 36 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

tant a la nau com a l’absis; excepcionalment, la d’aquest sobresurt per sobre la de la nau. La façana principal està orientada a l’oest, i s’hi obre la porta d’entrada. L’emmarcament d’aquesta presenta una arquivolta, rematada per un arc lleugerament apuntat. Per accedir, des del carrer, a la porta cal pujar una petita escala de pedra, que havia estat protegida per un porxo, avui desaparegut. Sobre el mur de ponent s’alça un campanar d’espadanya, molt ample i de poca alçada, que desprèn una sensació de robustesa; presenta dues obertures, acabades amb arc de mig punt, i està rematat per una petita creu de ferro. A l’interior, hi ha dos arcs al centre de la nau, els quals suporten unes grans jàsseres, que divideixen transversalment l’espai en dues parts iguals. A la capçalera, un plec, rematat per un arc apuntat, serveix de marc a l’arc triomfal, de mig punt, que dóna pas a un absis cobert amb una volta de quart d’esfera. La primera notícia documental que es té d’aquesta església és del 1312. Algun element, com ara l’absis, possiblement correspon al període plenament romànic, però la resta de l’edifici sembla correspondre més aviat a un moment posterior, potser del final del segle XIII. •


ESTÉN EL TEU COSTAT MÉS GURMET A LA PÈRGOLA, EL NOSTRE RESTAURANT SITUAT AL BELL MIG DEL JARDÍ

LES CANALS 24, ANDORRA LA VELLA AD 500 WWW.ANDORRAPARKHOTEL.COM RESERVAS@ANDORRAPARKHOTEL.COM / T +376 877 777


CANILLO

SANT SERNI de Canillo L’església de Sant Serni és d’origen romànic, però s’hi van fer una sèrie d’ampliacions barroques, als segles XVII i XVIII, que li donen l’aspecte que avui dia coneixem. És també a la fase barroca quan s’hauria aixecat el seu campanar de torre, el més alt del Principat. Fotos: Comú de Canillo

| 38 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANT SERNI DE CANILLO Per més informació: Oficina de Turisme Valls de Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.vdc.ad L’edifici original hauria estat bastit en un moment indeterminat, tot i que anterior a la segona meitat del segle XII, com denoten les restes de l’antiga construcció romànica que encara es conserven, a l’exterior del mur de llevant. L’església és de planta rectangular i té un absis quadrangular, capelles laterals i un baptisteri, actualment en desús, al peu de la nau; la pica baptismal, d’època indeterminada, que hi havia en aquest espai ha estat traslladada a la capella més propera a l’altar major, al costat meridional. La porta d’accés a l’església és d’arc de mig punt, amb dovelles i impostes, i està oberta al mur sud. En aquest mateix parament s’observen dos contraforts i els forats de les bastides. La coberta és amb volta de canó i a l’exterior és acabada a dues aigües, amb lloses de pissarra. El campanar és una estructura adossada, situada al costat sud. És de planta quadrada i té tres pisos, amb finestres de A l’interior es conserven diversos retaules d’època barroca. El més antic és el de Sant mig punt i diverses espitlleres. Està cobert Martí, realitzat alguns anys abans del 1639, quan va ser pintat; destaquen en el mateix les tres amb cabirons de fusta i lloses de pissarra, taules pintades de la part superior, d’una qualitat innegable. Una mica més tard, però dins disposades a quatres aigües. la primera meitat del segle XVII, va ser realitzat el retaule de l’altar major; el pagament als escultors va tenir lloc el 1651. En aquest, la talla és de més qualitat que en l’anterior, mentre La nau, amb soler de fusta modern, que el pintor va ser segurament el mateix que el del retaule de Sant Martí, conegut com el conserva encara una part del mobiliari Mestre d’Ansalonga, a manca de poder-lo identificar de forma segura. i el cor de fusta, d’època barroca (segles XVII-XVIII). Una pica, també d’època Entre els altres objectes destacables d’aquesta església hem de mencionar una pintura indeterminada, es troba a l’exterior de sobre tela del segon quart del segle XVII, procedent de Sant Pere del Tarter i pintada pel l’església, al costat de la porta, i ha estat Mestre d’Ansalonga, la cadireta de la Mare de Déu del Roser, de mitjan segle XVII, o el reutilitzada com a font. retaule de la Puríssima Sang, de la primera meitat del segle XVIII. • | 39 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Art Arete és un espai d’art especialitzat i dedicat a l’assessorament, certificació i compravenda d’obres d’art, realitzades pels artistes de la primera meitat del segle XX i integrants de les “LAS VANGUARDIAS” d’aquesta època, particularment pels artistes espanyols PICASSO, MIRÓ i DALÍ. Compromesos amb els corrents artístics actuals, promovem exposicions temporals dels artistes més influents de l’ART URBÀ de finals del segle XX i XXI.

BLEK LE RAT ¨Can YOU Smell That?¨ - 2008 · Stencil sobre tela · 76 x 101 cm.

Tel.: (+376) 80 55 55 · Passatge Antònia Font Caminal 1 · Escala B local B8 AD700 Escaldes-Engordany · Principat d’Andorra · galeria@artarete.com Visiteu l’exposició a hores convingudes: T. +376 34 37 55


REY DE PICAS - per Dalí De fet, una pica és també una punta de llança i la seva forma pot tenir certa semblança amb la pica de la baralla francesa, un aspecte que la fa considerar com una simplificació icònica de l’espasa de la baralla espanyola. El número 4, es pot considerar com a substitut dels ulls, número que simbolitza el constructor de ment i la consciència quadrada, que representa l’estabilitat, l’ordre i la llei. El 6, simbolitza la justícia, l’ordre, l’equilibri i l’amor. El número 7, des de l’antiguitat, va ocultar un halo de misteri. Per a Pitàgores, n’era el número perfecte; Alighieri l’utilitzava en les seves obres, i la Bíblia el destaca amb freqüència. Quin secret oculta? De les set meravelles als sets pecats capitals, les claus d’una xifra que té poder en si mateixa. El 7 és considerat un número màgic perquè es compon del sagrat número 3 i del terrenal número 4, establint així, un pont entre el cel i la terra. Si associem el número 4 amb la terra, amb els seus quatre elements i els seus quatre punts cardinals; amb el sagrat número 3; que simbolitza la perfecció, arribem al número 7, que representa la totalitat de l’univers en moviment. “El número 7 – va dir Hipòcrates – per les seves virtuts ocultes, tendeix a realitzar totes les coses; és el dispensador de la vida i la font de tots els canvis i, fins i tot, la Lluna canvia de fase cada set dies: aquest número influeix en tots els éssers sublims”. En el llenguatge dels números, que serveix per a comunicar certs missatges, quan apareix una combinació de tres o més números consecutius, ens diu el següent: si apareix el número 777, la nostra més sincera felicitació, perquè ho estàs fent molt bé, segueix així, confia en els teus àngels i estigues atent al que l’univers, els àngels i els teus mestres ascendits et comuniquen, no perdis la fe, alguna cosa bona t’està passant o està a punt de succeir-te, confia i deixa’t guiar. En el llibre: “Secuencias Numéricas de los Ángeles” de Doreen Virtue, apareix aquest concepte. llegamos al número 7, que representa la totalidad del universo en movimiento. “El número 7 -dijo Hipócratespor sus virtudes ocultas, tiende a realizar todas las cosas; es el dispensador de la vida y fuente de todos los cambios, pues incluso la Luna cambia de fase cada siete días: este número influye en todos los seres sublimes”. En el lenguaje de los números, que sirve para comunicar ciertos mensajes, cuando aparece una combinación de 3 o más números seguidos nos dice lo siguiente: el número 777, nuestra más sincera felicitación porque lo estás haciendo muy bien, sigue así, confía en tus ángeles, estate atento a lo que el universo, los ángeles, tus maestros ascendidos te comunican, no pierdas la fe, algo bueno te está pasando o está a punto de sucederte, confía y déjate guiar, En el libro: “Secuencias Numéricas de los Ángeles” de Doreen Virtue “Rey de picas” - 1967 · Mixta sobre paper · 53 x 36 cm. - SALVADOR DALÍ


ENCAMP

CASA CRISTO

CASA CRISTO

una història d’humilitat El Museu Etnogràfic Casa Cristo ens ofereix l'oportunitat de conèixer la manera de viure d’una família andorrana, en una casa rural i humil, a final del segle XIX i a principi del XX. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Encamp

La Casa Cristo és molt més que una simple casa museu: és un viatge en el temps, que transporta el visitant a l'Andorra de fa més d’un segle. I, més concretament, a l'estrat més humil de la societat d'aquell temps, ja que aquesta construcció va estar habitada per una família de jornalers amb poques terres de propietat. Situada al bell mig de l’antic nucli urbà de la Mosquera, al carrer dels Cavallers, la seva construcció es va veure condicionada per la necessitat d’adaptació a l’espai disponible en aquell lloc: és una casa estreta i edificada en amplada, estructurada en tres crugies i amb una planta rectangular. Construïda tal com la veiem avui durant el segle XIX, va estar habitada per la família Cristo fins al 1947, quan els pares de les dues filles de la casa (la Mercè i la | 42 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Carrer dels Cavallers, 2 AD200 Encamp Telèfon +376 833 551 casacristo@encamp.ad www.encamp.ad/que-fer/ cultura/museus/ Horaris i tarifes: De setembre a juny: de dimarts a dissabte, de 9.30 a 13.30 h i de 15 a 18 h; diumenge i dilluns, tancat Juliol i agost: de dilluns a dissabte, de 9.30 a 19 h; diumenge de 10 a 14 h; diumenge tarda tancat Entrada normal: 5 € Entrada reduïda: 2,5 € Visites guiades amb reserva prèvia. Juliol i agost visites nocturnes guiades pels nuclis antics de la parròquia amb reserva prèvia obligatòria. Música en directe.


Florentina) van decidir reunir-se amb elles a França, lloc on havien emigrat uns anys abans; durant molt temps, les noies van continuar venint a passar les vacances d’estiu a l’antiga casa pairal. El 1995 el Comú d'Encamp la comprà als seus hereus, tot decidint restaurar-la i obrir-la al públic com a espai de memòria. Aquesta casa de poble, de tres pisos, ha mantingut la distribució i els elements més importants del moment en què va ser construïda, com a testimoni perfecte d'un mode de vida ja passat. Una aigüera de llosa, un calaix secret per amagar-hi diners o documents, o un vestit de bateig centenari, formen part dels nombrosos objectes repartits per la casa i que demostren austeritat i dignitat alhora. Disposa de cambres per a diversos usos, com ara un celler, un espai per guardarhi les eines de treball, o una sala oberta en la qual s’hi desenvolupaven múltiples activitats, a la segona planta. Sota el llosat trobarem el cap de casa, amb els mals endreços d’aquesta. En aquesta casa museu s’organitzen visites i esdeveniments especials en determinades dates i èpoques de l'any.

La Casa Cristo està oberta a visitants de totes les edats i es pot recórrer individualment o en grup, amb un aforament limitat a 10 persones. Durant les visites, els guies del museu expliquen anècdotes relacionades amb la família i la casa, sovint entorn de la xemeneia, l'espai tradicional de reunió de la casa quan aquesta encara era habitada. Aquest museu forma part de l’Itinerari de l’hàbitat rural, el qual inclou també la Casa Rull de Sispony, que ens ofereix l’oportunitat de conèixer la forma de viure en una casa pagesa benestant, i la Casa d’Areny-Plandolit d’Ordino, residència de l’única família noble que va viure a Andorra, amb uns luxes i uns costums que no eren propis del país. • | 43 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


MUSEU DE L’ELECTRICITAT MW Edifici FEDA · Av. de la Bartra s/n AD200 Encamp Telèfon: +376 739 111 museumw@feda.ad

ENCAMP

www.fedacultura.ad

EL MUSEU DE L’ELECTRICIAT

tècnica i història a l’abast de tots els públics La finalitat d’aquest museu és apropar els seus visitants a la història de l’electricitat a Andorra. El museu està situat a la planta baixa de l'edifici de la central hidroelèctrica de FEDA; aquesta central es va posar en funcionament l'any 1934 i avui dia encara és la principal font de producció d'energia elèctrica d'Andorra. Fotos: Museu de l’Electricitat / FEDA / Comú d’Encamp

| 44 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Horaris: De dimarts a dissabte: de les 9.30 a les 13.30 h i de les 15 a les 18.30 h (última visita: matí 12 h, tarda 17 h) Diumenge i festius: de les 10 a les 14 h (última visita: 12.30 h) Tarifes: Entrada normal: 5 € (menors de 10 anys, entrada gratuïta) Entrada reduïda: 2,5 € (vegeu condicions a la web) Museu adherit a la iniciativa Andorra PassMuseu La durada de la visita és d’una hora. Es recomana reserva prèvia. Serveis: visites guiades (màxim 25 persones; llengües: català, castellà, francès i anglès), audioguies, botiga, guarda roba. Accés adaptat. La visita al Museu de l'Electricitat MW s'inclou en l’itinerari 4 del Bus Turístic d’Andorra (de juny a setembre).


La central hidroelèctrica de FEDA forma part del patrimoni cultural d’Andorra, com a bé immoble inventariat, que destaca per la seva inclusió en el corrent de l’arquitectura del granit i per representar la modernització del país. El museu es troba en l’edifici vital del complex de la central: hi ha ubicat el centre de control i explotació —punt neuràlgic de la producció i la distribució de l'energia elèctrica al país— i inclou les turbines que generen l’electricitat, que el visitant podrà veure en funcionament. L’espai del Museu MW es divideix en dos àmbits, un amb l’exposició permanent i un segon en el qual es presenten mostres temporals, dedicades a diferents temes. La part permanent del museu ofereix el vessant més didàctic sobre l’electricitat, amb una mostra d’objectes relacionats amb la seva evolució i amb una secció en què s’explica què és, d’on ve i com es genera; també inclou un apartat en el qual es detalla, de forma cronològica, la història de l’electricitat a Andorra, des de l’any 1909. L’exposició permanent es completa amb una sala d’experiments, que permet al visitant la interactivitat mitjançant diferents iniciatives didàctiques i lúdiques, i amb la visita de la sala de màquines, una impressionant estança que allotja els tres generadors de la central hidroelèctrica. Com a activitat complementària, tots els dissabtes (excepte a l’hivern) el Museu MW ofereix la possibilitat de seguir el Camí hidroelèctric d’Engolasters, un viatge a través de la producció de l'electricitat, en el curs del qual es visiten les entranyes de la presa del llac d’Engolasters, es camina per sobre els canals que porten a l’estany l’aigua captada als rius, i es coneixen els petits secrets de la producció d’electricitat. L’exposició és un crit d’atenció sobre problemes que concerneixen tothom: l’estat del nostre planeta i les greus conseqüències mediambientals generades per la contaminació, l’escalfament global i l’esgotament dels recursos naturals, que en fan perillar l’equilibri. Estrenada en primícia mundial al Museu MW, l’exposició s’estructura en diversos àmbits: Stop a la pol·lució, “Haro” a l’aigua, Rescalfament climàtic,

Amenaça a la biodiversitat, Agroalimentació i salut, Geopolítica i ecologia, i Actuar, tots ells il·lustrats amb una trentena de dibuixos de la premsa internacional. Signen les il·lustracions autors de renom com Plantu, Tignous i Soulcié (França); Darío i Boligán (Mèxic); Tjeerd Royaards i Joep Bertrams (Holanda); Mix & Remix i Chappatte (Suïssa); Pov (Madagascar); Cristine (Portugal); Hader (Àustria), Riber (Suècia); Hall (Estats Units); Côte (Canadà) i Kroll (Bèlgica), entre d’altres. Les imatges, de grans dimensions, estan acompanyades de cites de Yann Arthus-Bertrand, fotògraf i activista mediambiental de prestigi internacional.•

El Museu de l’Electricitat acull també habitualment exposicions temporals; fins al 31 de juliol s’hi pot veure la que porta per títol “Ça chauffe pour la planète!”, presentada en col·laboració amb l’ambaixada de França. | 45 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ENCAMP

EL MUSEU NACIONAL DE L’AUTOMÒBIL

una de les col·leccions més importants d’Europa Els vehicles automòbils han estat un dels desafiaments tecnològics més importants del segle XX. La seva millora i la constant transformació han afavorit que siguin una eina bàsica i imprescindible per a la societat actual. Al Museu Nacional de l’Automòbil podem veure com ha estat aquesta evolució. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Jordi Seabra | 46 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


El fons del Museu Nacional de l’Automòbil forma part d’una de les col·leccions més importants d’Europa i contribueix a difondre un patrimoni poc conegut però d’abast mundial. MUSEU NACIONAL DE L’AUTOMÒBIL Av. Joan Martí, 64 AD200 Encamp

Telèfon +376 832 266 www.cultura.ad/museus-imonuments/museus/ Horaris i tarifes: Juliol i agost: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h. Diumenge tarda i dilluns, tancat De setembre a juny: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge tarda i dilluns tancat (de novembre a abril també tanca els diumenges al matí) Entrada: 5 €. Entrada reduïda: 2,5 € (vegeu condicions a l’adreça web)

El Museu Nacional de l’Automòbil mostra la transformació soferta en els vehicles amb motor al llarg de la seva existència, des de la màquina de vapor — com la Pinette (1885), la peça més antiga del Museu— fins a la dècada dels anys 70. Una vuitantena de vehicles permeten veure també l’evolució de l’estètica dels vehicles, per adequar-se a les necessitats de cada època, i com s’han superat les velocitats i les potències aconseguides per cada model. També s’exposen un centenar de bicicletes, com a testimoni de la transformació d’un giny incòmode i perillós en una màquina estilitzada, fiable i pràctica.•

| 47 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANT ROMÀ DE LES BONS

ENCAMP

Horaris d’obertura: De l'1 de juliol al 31 d'agost: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h Visita guiada gratuïta Informació: Oficina de Turisme Encamp Plaça del Consell núm.1 AD200 Encamp

SANT ROMÀ DE LES BONS

dominant la vall d’Encamp L’església de Sant Romà fou consagrada el 23 de gener de 1164 pel bisbe Bernat Roger d’Urgell, fet documentat en l’acta de consagració. Tot i que el temple romànic es troba situat prop d’un recinte defensiu, no s’ha localitzat cap document que relacioni les dues construccions. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Encamp | 50 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

+376 731 000 +376 833 551 turisme@encamp.ad cultura@encamp.ad L’església és l’edifici millor conservat de tot el conjunt monumental de les Bons. Es tracta d’una construcció romànica, de nau rectangular única, orientada est-oest, i amb un absis de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera i decorat amb bandes llombardes i amb un fris d’arcuacions cegues. El terra de l’interior fou tallat directament sobre la roca damunt la qual s’assenta; el del presbiteri es troba lleugerament elevat respecte al de la nau.


La nau està coberta amb una volta de canó, la qual descarrega sobre dos arcs torals que reposen sobre semicolumnes, adossades als murs. D’aquestes, les dues més properes als peus de la nau són simplement decoratives, ja que els arcs descansen en realitat en dues mènsules que es troben per sobre d’elles. La coberta exterior és a dos vessants, a la nau, i cònica a l’absis, acabada amb lloses de llicorella. El mur oest de la nau es perllonga en alçada per damunt del llosat, per donar lloc a un campanar d’espadanya de dos consagració de l’església. El peu de l’altar conserva restes de les pintures murals d’època finestrals, acabats amb arc de mig punt. romànica que el cobrien. També destaca una pica de granit, situada en una fornícula oberta en el mur sud de la nau. La configuració del terreny fa que la porta d’accés no s’obrís en el mur sud, Els murs de l’absis de Sant Romà alberguen una reproducció de les pintures tal com era habitual en el moment de la murals romàniques, arrencades als anys 20 del segle XX, que es troben al Museu construcció, i es va situar al de ponent; Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Quan a mitjans del segle XVI es van realitzar presenta una arquivolta decorativa, amb les pintures, que encara avui podem veure, en una part del mur i de la volta de l’absis, un motiu de dents de serra. Vora la porta es van suprimir les originals romàniques que ocupaven aquest lloc, quedant només hi ha dues finestres quadrades, obertes preservades les que es trobaven rere un retaule que presidia l’altar, i que són les que es durant el segle XVI. Possiblement en el van arrencar. De la zona del quart d’esfera de la coberta s’ha conservat la part inferior mateix moment es va construir el porxo d’un Crist en majestat, mentre que de les pintures que ornaven el tambor s’han que protegeix l’accés. conservat les imatges de la Mare de Déu i d’alguns apòstols. L’església s’il·luminava originàriament mitjançant quatre finestres de doble esqueixada, dues situades a l’absis i altres dues a la paret sud de la nau. A l’interior, al centre de l’absis hi ha la mesa d’altar, feta d’obra; originàriament conservava en el seu interior la lipsanoteca, amb l’acta de

Les pintures de mitjan segle XVI, a les quals ens hem referit, són de tradició gòtica, amb iconografia de sant Pere, que obre la porta del paradís als elegits mentre, a la banda oposada, els condemnats es cremen a les flames de l’infern. També hi ha un Crist en Majestat envoltat pels quatre evangelistes, entre altres figures. Als peus de l’església, per sobre de la porta, es conserva un retaule de tradició gòtica, dedicat a la figura de sant Romà d’Antioquia, datat també del segle XVI, de l’escola del Mestre de Canillo. • | 51 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANT ROMÀ DE VILA

ENCAMP

Informació: Oficina de Turisme Encamp Plaça del Consell núm.1 AD200 Encamp +376 731 000 +376 833 551

SANT ROMÀ DE VILA

enmig dels camps de tabac L’església de Sant Romà de Vila va ser bastida durant el període romànic, però del primitiu temple quasi no n’ha quedat res dempeus. A l’interior s’hi conserva una reproducció de la mesa d’altar romànica original del lloc.

turisme@encamp.ad cultura@encamp.ad Els paraments dels murs presenten un aparell irregular, amb morter de calç, el què sembla suggerir que no es tracta dels originals romànics. El campanar d’espadanya, amb una obertura amb arc de mig punt, se situa en el mur oest de la nau.

Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Encamp

A l’absis de l’església hi ha un retaule que, per les seves característiques de manufactura i iconografia, cal situar a principi del segle XX; de tradició neoclàssica, està dedicat a Sant Romà d’Antioquia, el titular de la capella.

Sant Romà de Vila és una església de nau única, amb un absis trapezial que substitueix l’original semicircular; a l’exterior encara es pot veure l’arrencada de l’absis original romànic. L’actual està cobert amb volta de canó i disposa d’una finestra estreta acabada amb arc de mig punt. A la paret sud de la nau hi ha la porta d’entrada, amb arc de mig punt realitzat amb pedra tosca, i unes espitlleres, actualment cegades; a la paret de ponent hi ha dues finestres rectangulars, amb llinda de fusta. La coberta és a dues vessants, amb embigat de fusta i empostissat, i amb lloses al damunt.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva una magnífica taula d’altar, amb el frontal i els dos laterals, procedent de Sant Romà de Vila i datada del segle XIII. Fa pocs anys se’n va realitzar una reproducció, que actualment es pot veure a l’interior d’aquesta senzilla capella rural. •

| 52 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Hotel, Restaurant, Wellness

EL CASTELL DE CIUTAT

45 Anys

de Gastronomia, Benestar i Família. La millor plataforma per descobrir una ciutat Mil·lenària.

Telèfon: 973.35.00.00

Email: reservas@hotelelcastell.com


ENCAMP

SANT MARC I SANTA MARIA

ESGLÉSIA DE SANT MARC I SANTA MARIA

al cementiri del solà

Sant Marc i Santa Maria era en origen una edificació aïllada, a l’entorn de la qual es va construir el nou cementiri d’Encamp l’any 1936. Es tracta d’una església romànica, probablement del segle XII, de la qual es modificà l’absis al segle XVI i es reconstruí la nau al segle XVIII. Fotos: M. Rosa Planell Grau

L’església de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp és un temple d’una sola nau de planta rectangular que, en origen, comptava amb un absis romànic semicircular a la capçalera est; d’aquest només se’n conserven unes poques filades del basament, que suporten l’actual absis trapezoïdal que el va substituir, probablement al segle XVIII. També formarien part de l’obra original els murs nord i oest. L’aparell original amb el qual es va construir el temple està format per pedres poc treballades, disposades en filades i lligades amb morter de calç. La coberta és de dos vessants i té una estructura amb empostissat de fusta, i acabament amb lloses de pissarra. El mur oest sobrepassa en alçada el nivell de la coberta i està coronat per un campanar d’espadanya, de dos ulls acabats amb arc adovellat de mig punt; entre els dos arcs del campanar, just sota la coberta, hi ha dos

| 54 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Informació: Oficina de Turisme Encamp Plaça del Consell núm.1 AD200 Encamp +376 731 000 +376 833 551 turisme@encamp.ad cultura@encamp.ad caps humans esculpits en pedra tosca, un a cada costat. Al centre del mur s’obre una finestra d’espitllera de doble esqueixada. La porta d’entrada a la nau s’obre en el mur sud i està rematada per un arc de mig punt; correspon a la reforma del segle XVIII, tal com ho indica la data 1712 a la pedra clau. L’església ha estat objecte d’excavacions arqueològiques, durant les quals es va localitzar la base de la mesa d’altar, amb un reconditori destinat a conservar-hi relíquies, i es va documentar l’existència, al lateral nord-est, d’un mur d’època romana que possiblement corresponen a un mausoleu o edificació funerària. La capella conserva un retaule de tradició gòtica, datat del final del segle XVI, dedicat a Santa Maria. Presenta escenes que fan referència a passatges de la vida de Maria, però també escenes de la passió de Crist i la representació d’alguns sants.•


Entrada gratuïta. Visites guiades amb reserva prèvia Informació: Oficina de Turisme Encamp Plaça del Consell núm.1 AD200 Encamp

SANTA EULÀLIA D’ENCAMP

combinació de romànic i d’arquitectura contemporània L’església romànica de Santa Eulàlia era d'una sola nau rectangular, amb absis semicircular i campanar adossat al mur sud de la nau. L'element romànic més significatiu del temple és l’esvelt campanar llombard de planta quadrangular. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Encamp

En les diverses intervencions i ampliacions posteriors a la seva construcció -les principals van tenir lloc al segle XVII, quan es va engrandir la nau pel costat nord, a principi del segle XX, quan es va modificar tota la capçalera, i el 1989, quan s’amplià la nau per la banda est i s’hi afegiren espais annexes-, la nau de l’església va perdre molts dels elements arquitectònics romànics; actualment, només se’n conserven els murs sud i oest. Per a la seva construcció es van emprar pedres granítiques, disposades en filades lligades amb morter de calç. D’època romànica també es conserva el campanar, així com la pica baptismal; tallada en un gran bloc granític, té forma semiesfèrica, amb l’exterior decorat amb arcs i creus en relleu. El porxo, del qual desconeixem la data exacta de construcció, apareix documentat al segle XIV. Davant de l’església també hi ha un comunidor, possiblement del segle XVIII; es tracta d’una petita edificació, de planta quadrada, utilitzada per exorcitzar les tempestes. El campanar, amb poc més de 23 metres, és el més alt dels campanars romànics del país. Va ser construït entre la fi del segle XI i a mitjan del segle XII. És de planta quadrangular, amb tres pisos de finestres geminades, emmarcades per bandes i arcuacions llombardes; tres de les quatre de l’últim pis van ser modificades, als segles XVI-XVII, per instal·lar-hi les | 55 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

+376 731 000 +376 833 551 turisme@encamp.ad cultura@encamp.ad campanes. Una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca en corona la coberta. A l’interior de la nau, les dues capelles del costat nord -de planta quadrangular, cobertes amb volta de canó i tancades amb reixes de ferro forjat- conserven cadascuna un retaule barroc. Un d’aquests és el de Nostra Senyora del Roser: el 25 de juliol de 1620, l’escultor francès Antoni Tremulles va firmar el contracte mitjançant el qual lliuraria l’obra abans del dia 17 de març de l’any següent; el daurador del mateix va ser Àngel Martí. Són especialment remarcables les escenes de la predel·la. L’altra capella guarda el retaule de la Mare de Déu del Carme; va ser realitzat per l’escultor Isidre Clusa, entre 1660 i 1685, i no sabem qui en va ser el daurador. A l’altra major hi ha un tercer retaule, realitzat també per Isidre Clusa en el mateix moment que l’anterior, i daurat el 1701 per un artesà anònim. A la fornícula central hi ha una robusta imatge de santa Eulàlia, patrona del temple, amb la característica creu en aspa. L’absència de cap insinuació anatòmica, les mans grans o el cap angulosament modelat, delaten sense fissures el sobri estil de Clusa. En un dels espais annexos a l’església s’hi pot veure el petit, però interessant, Museu d’Art Sacre. •

ENCAMP

SANTA EULÀLIA D’ENCAMP


ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE LA MOSQUERA C/ Sant Miquel | AD200 Encamp

ENCAMP

Telèfon +376 731 000 (Oficina de turisme d’Encamp)

SANT MIQUEL DE LA MOSQUERA

l’església del poble

Sant Miquel és l’església del poble d’Encamp amb un major ús. No destaca pels seus valors excepcionals, però té un interior totalment eclèctic que reflecteix d'alguna manera l’esperit de l’Encamp modern i contemporani. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Encamp

| 56 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

www.cultura.ad/museus-imonuments/monuments/altresedificis-religiosos

Horaris i tarifes: Consultar a l’Oficina de turisme d’Encamp

Aquesta església data probablement de la fi del segle XVI. Apareix per primera vegada en un document parroquial l'any 1611. És una petita edificació d'estructura rectangular, amb un campanar d’espadanya d’arc de mig punt que s’alça sobre el mur de la façana principal, la de ponent. A l’interior, les parets i la volta estan decorades amb pintures murals i s’hi conserva un interessant retaule dedicat als titulars del temple, Sant Miquel Arcàngel i Sant Joan Baptista, possiblement del segle XVI. El valor principal d'aquesta capella rau en el fet que és un testimoni de la religiositat popular dels segles XVII a XIX. •


ENCAMP

El Molí de Guillem

Un passeig en el temps a la

PARRÒQUIA D’ENCAMP

La visita de l’Orri del Cubil, de la Mola de Guillem i de la Torre dels Moros de Les Bons, ens permetran conèixer millor les particularitats de l’economia agrícola i ramadera del lloc en temps passats, així com un dels pocs recintes fortificats d’Andorra. Fotos: Comú d’Encamp

Interior del Molí de Guillem

| 58 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Vista de la Torre dels Moros

La ramaderia ovina ha tingut molta importància en l’economia tradicional d’Andorra. A l’estiu, els ramats pujaven a les muntanyes, per aprofitar l’herba fresca de la primavera. Per acollir els pastors i els ramats, es construïren tot un seguit d’instal·lacions d’ús temporal, els orris, que s’utilitzaven any rere any. L’orri del Cubil és un exemple d’aquest tipus de construccions, que inclouen la cabana del pastor, la pleta on es recollia el bestiar, la munyidora, i l’orri pròpiament dit, on tenia lloc la transformació de la llet en formatge i on s’emmagatzemaven els formatges un cop acabats. L’orri del Cubil, restaurat ara fa uns anys, permet veure tots aquests espais i alguns altres, no sempre presents en aquest tipus d’instal·lacions, com el corralet o les cabanes destinades a altres animals. Construït segurament al segle XVIII, va complir la seva funció fins principi del segle XX. L’accés habitual a l’orri del Cubil es fa des de l’aparcament de l’estació d’esquí de Grau Roig. El molí fariner, o mola, permet la transformació del blat en farina mitjançant la força hidràulica. Encara que acostumava a haver-hi molins comunitaris, les cases més importants solien disposar d’un molí propi, com és el cas del molí de Guillem, propietat de la casa d’aquest nom. Aquesta instal·lació, ja documentada al segle XVII i que havia quedat en desús cap L’entorn privilegiat de l’Orri

| 59 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ENCAMP

L’Orri del Cubil

a mitjan segle XX, va ser restaurada durant els anys 80, per tornar-li la fesomia i la funcionalitat inicials. L’edifici és petit i senzill, construït amb pedres irregulars, i amb coberta a dues aigües. A l’interior hi podem veure l’espai ocupat per les dues pedres circulars que, amb el seu frec, transformaran el blat en farina, així com la tremuja, el dipòsit on és abocat el blat per procedir a la seva molta. Sota el molí hi ha el “caco”, un espai cobert amb volta, el qual acull el rodet que, amb el seu moviment circular provocat per l’acció de l’aigua que arriba per un canal, permetrà accionar el mecanisme de molta. Prop de l’església romànica de Sant Romà de Les Bons, trobem un conjunt de vestigis medievals de gran interès. A més de dos colomers, un d’ells documentat al segle XVII, hi podem veure un dipòsit d’aigua excavat en la roca —conegut popularment com el Bany de la Reina Mora— i el canal de distribució de la mateixa, també tallat a la roca. Però l’element més interessant del conjunt és, sens dubte, la Torre del Moros, una torre que formava part d’un espai defensiu fortificat. De planta quadrada, només conserva part dels murs; la seva restauració, però, va comportar la construcció d’una escala, que permet accedir a la part alta de la mateixa. L’espai era organitzat en quatre plantes d’habitació; al darrer pis es conserven encara una renglera d’espitlleres i dos matacans.•

| 60 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Més informació: Oficina de Turisme d’Encamp Plaça del Consell, 1 AD200 Encamp +376 731 000 turisme@encamp.ad www.encamp.ad/que-fer/ cultura/orris/ www.encamp.ad/que-fer/ cultura/esglesies/

Durant els mesos d’estiu es fan visites guiades a l’Orri del Cubil, al Molí de Guillem i a la Torre dels Moros.


Projecte residencial by Jean Nouvel

És un innovador projecte residencial, en un entorn privilegiat d’Ordino. Es tracta d’una arquitectura sorprenent, on el relleu construit completa el natural, respectant l’entorn, apostant per la sostenibilitat i la integració de mesures d’estalvi energètic (geotèrmia, aïllaments,...) El projecte consisteix en 51 cases d’autor, des

Consultoria Singular

|

dels 300 m2 fins els 1000 m2. Cada casa té la seva pròpia personalitat respectant l’esperit del projecte. Espais exclusius comunitaris, zones exteriors ajardinades amb vegetació autòctona, llac natural amb possibilitat de banyar-se en ell, SPA amb zona d’aigües, sala de fitness, sala comunitària d’usos mùltiples.

+376 81 22 81

|

www.laquerolaordino.com


MUSEU CASA D’ARENY-PLANDOLIT Carrer Major AD300 Ordino

Telèfon: +376 836 908 Central de reserves: +376 839 760 museusandorra@gmail.com

ORDINO

www.cultura.ad/museus-imonuments/museus/

LA CASA D’ARENY-PLANDOLIT

una casa senyorial plena d’història La Casa d’Areny-Plandolit és un dels museus més emblemàtics del país. Fou la residència senyorial de l’única família noble que va viure a Andorra i s’ha convertit en un museu d’obligada visita per a qualsevol persona a qui li interessi la història del país. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena

| 62 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Horaris: Juliol i agost: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h De setembre a juny: 10 a 14 h i de 15 a 18 h Diumenge tarda i dilluns tancat (de novembre a abril també tanca el diumenge al matí) Dies festius de tancament: consultar a la web Última entrada: 45 minuts abans del tancament Tarifes: Entrada general 5 € (menors de 10 anys, gratuïta) Entrada reduïda 2,50 € (consultar condicions a la web) Entrada gratuïta: consultar a la web Serveis: visita guiada (màxim 25 persones, llengües: català, castellà, francès i anglès) amb reserva prèvia obligatòria a la central de reserves, activitats per a famílies, botiga. Espai no adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.


La casa pairal dels Areny-Plandolit data del segle XVII, però la majoria de les actuals estructures de l’edifici són de mitjan segle XIX, moment d’auge econòmic de la família gràcies a la figura de Don Guillem d’Areny-Plandolit, baró de Senaller i Gramenet. Síndic General de les valls d'Andorra i promotor de la Nova Reforma de 1866, va ser propietari d’algunes de les fargues andorranes, indústria important fins al final del segle XIX, quan queda desplaçada per la remuntada a l’estranger dels alts forns. La visita de la casa ens trasllada a l’Andorra dels segles XIX i XX, i ens permet admirar un gran nombre d'objectes únics i exclusius de la família, una de les més importants d'Andorra entre el 1600 i el 1900, i l’única amb un títol nobiliari al Principat, en una època en què les comoditats no existien a Andorra. L’interior de l’edifici ens permet descobrir una residència d’època estival, en la qual el parament i el mobiliari resten fidels a la forma de vida d’aquesta família i a la seva condició social, i on s’exposen els objectes i els records d’una època en què els luxes i els capricis estaven lluny de ser coneguts a les valls andorranes.

Fruit d’aquesta recuperació d’objectes, que corresponen a diferents èpoques de convivència familiar, la col·lecció resulta força heterogènia però d’un gran valor etnològic. S'hi barregen elements propis del món rural i de muntanya amb elements aportats per la vida a la ciutat. Menjadors, sala noble, sala de música, elements de defensa, amplis cellers, biblioteca o capella, reflecteixen les diferències amb la resta de la societat andorrana. Al recinte enjardinat situat al tomb de la casa, ocupant un edifici que va ser construït cap al 1930 per albergar un museu d’animals dissecats, hi trobem l'Auditori Nacional d'Andorra. El mateix recinte també acull el Museu postal i la Sala d’exposicions del Raser. •

El museu forma part de l’Itinerari de l’hàbitat rural, el qual inclou també la Casa Cristo d’Encamp, que ens ofereix l’oportunitat de conèixer la forma de viure en una casa humil fins ben entrat el segle XX, i la Casa Rull de Sispony, que ens permet una aproximació a la vida diària d’una casa pagesa benestant. | 63 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ORDINO

EL MUSEU POSTAL

la filatèlia a l’abast del públic La creació del sistema postal a Andorra va íntimament lligada a la història més recent del país, i ha contribuït a la transformació de les formes de vida de les valls andorranes. Fotos: Roger Peña / Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena

| 64 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


MUSEU POSTAL Borda del Raser Carrer Major AD300 Ordino Telèfon +376 836 908 www.cultura.ad/museus-imonuments/museus/ Horaris i tarifes: Juliol i agost: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h. Diumenge tarda i dilluns, tancat De setembre a juny: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge tarda i dilluns tancat (de novembre a abril també tanca els diumenges al matí) Entrada: 5 €. Entrada reduïda: 2,5 € (vegeu condicions a l’adreça web)

La necessitat de comunicar-se és inherent a l’ésser humà, i comunicar-se a distància ha estat un repte per a qualsevol societat. Des del crit fins a les noves tecnologies, els mitjans de comunicació han evolucionat de manera vertiginosa. A casa nostra, des dels traginers i vianants fins als carters i les noves tecnologies, la comunicació en totes les seves formes ha anat canviant en funció de les necessitats marcades per la societat. En cada època s’han transformat el sistema de correu i la seva organització i se’ls ha dotat de nous mitjans, més eficaços, en el procediment de tramesa de missatges. En el món postal Andorra ofereix unes particularitats quasi úniques. En no disposar d’administració de correus pròpia, el servei al país va ser gestionat, en un primer moment, directament per l’administració de Correus espanyola, com un territori més de la província de Lleida, i més endavant s’hi va afegir l’administració francesa, comptant encara avui amb la presència d’ambdues. D’altra part, el país emet segells propis, però l’edició dels mateixos es fa mitjançant les administracions francesa i espanyola, i són elaborats per les fàbriques nacionals d’Espanya i França. El Museu Postal il·lustra de forma detallada aquestes particularitats i moltes altres. El discurs proposat introdueix els visitants en el món del correu, amb un audiovisual, abans de recórrer la història postal del Principat. Per als més exigents, s’exposa tota la col·lecció filatèlica d’Andorra, des de 1928, així com els processos d’elaboració i d’impressió dels segells, així com diverses curiositats filatèliques. •

| 65 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ORDINO

EL MUSEU DE LA MINIATURA

l’art en l’infinitament petit El Museu de la Miniatura és un espai expositiu de gran interès per als amants de l’art, particularment per a aquelles persones que valorin la minuciositat dels detalls. Està ubicat a la localitat d’Ordino i inclou obres molt variades, resultat de l’esforç de Nicolai Siadristy, un artista ucraïnès considerat un dels millors del món en l’especialitat. Fotos: Museu de la Miniatura

| 66 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


MUSEU DE LA MINIATURA Edifici Maragda Carrer Mossèn Cinto Verdaguer AD300 Ordino Telèfon: +376 838 338 azorzano@andornet.ad Horaris: De dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 h i de 15.30 a 19.30 h Diumenge de 9.30 a 13.30 h Tarifes: consultar Visita lliure o guiada (durada 20 minuts; idiomes: català, castellà, francès i anglès). Aforament limitat a 25 persones per visita. Espai adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. A la planta baixa es pot comprar tot tipus de records en miniatura, relacionats amb les obres exposades al museu.

El Museu de la Miniatura acull microminiatures elaborades amb materials nobles, com l’or i el platí, o amb materials més comuns, com el paper, les llavors de fruites o els grans d’arròs; totes han estat realitzades a mà per Nicolai Siadristy. Al museu podem trobar nombroses mostres de les famoses matrioixques o nines russes; els exemplars més petits són un autèntic prodigi en aquesta disciplina. També s’hi pot contemplar crucifixos, objectes d’art sacre i altres tipus de peces d’art. Per poder apreciar el treball de la miniatura al 100%, el visitant pot (i deu) utilitzar en alguns casos un microscopi, per exemple per observar l'obra del bodegó sobre un gram de sal o la caravana de camells passant per l'ull de l'huracà, entre d'altres. Malgrat les reduïdes dimensions, el Museu de la Miniatura també dedica un espai a la comprensió de l’elaborada feina i tècnica de Nicolai Siadristy, amb una petita àrea audiovisual on es projecten imatges sobre la seva vida i la seva obra.•

| 67 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ORDINO

Sala d’Exposicions

ERA DEL RASER

Situada a la planta baixa de l’Era del Raser, la Sala forma part del complex museístic de la Casa d’Areny-Plandolit d’Ordino. L’espai està adaptat per acollir exposicions de caràcter temporal de llarga durada, que permeten donar a conèixer part de les col·leccions del patrimoni cultural del país inèdites per al gran públic. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena

| 68 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Diferents perspectives de l’exposició intimista Casa Rossell: una mirada interior

EXPOSICIÓ ACTUAL (MARÇ 2019) La casa Rossell. Una mirada interior L’exposició dona a conèixer un dels fons patrimonials més importants d’Andorra: el de la família Rossell d’Ordino. Documentada des del segle XV, la Casa Rossell és una de les més importants d’Andorra, ja sigui des del punt de vista econòmic com des del polític. Al marge de ser una de les grans propietàries del país, la família Rossell compta amb personatges públics importants, entre els quals destaca Antoni Fiter i Rossell, redactor del Manual Digest del 1748 D’aquesta casa procedeix un nombre considerable d’objectes de diverses tipologies i de gran valor cultural, datats des del segle XVII fins al segle XX. El gran interès d’aquests béns resideix en la seva qualitat i en la diversitat: mobiliari, objectes quotidians i de la llar, objectes de culte, monedes, llibres i documents, indumentària, joies, ventalls... La mostra se centra en diversos àmbits de la vida de la família Rossell, representats simbòlicament pels objectes i organitzats per escenografies temàtiques: la riquesa i les propietats, la vida domèstica, la vida social i cultural, etc. | 69 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ORDINO

SALA D’EXPOSICIONS ERA DEL RASER Carrer Major AD300 Ordino Telèfon +376 836 908 www.cultura.ad/museus-imonuments/museus/

PROPERA EXPOSICIÓ Abracadabra La propera mostra desvetllarà l’afició de Pau Xavier d’Areny-Plandolit i del seu fill Xavier per la màgia, i introduirà als visitants en el món de la prestidigitació i l’il·lusionisme a finals del segle XIX i principis del segle XX. Sens dubte una exposició amb una base documental i fotogràfica força interessant que sorprendrà gratament als visitants.•

| 70 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Horaris i tarifes: Juliol i agost: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h. Diumenge tarda i dilluns, tancat De setembre a juny: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge tarda i dilluns tancat (de novembre a abril també tanca els diumenges al matí) Entrada: 2,5 € (entrada conjunta Sala d’exposicions, Casa d’ArenyPlandolit i Museu Postal: 5 €). Menors de 10 anys: GRATUÏTA


POLLET Monedes d’Art

Una inversió que atresora records Placeta de la Consòrcia, 3 · AD500 Andorra la Vella · Tel. (+376) 817 800 pollet@andorra.ad · www.pollet-monedes.com


ORDINO

CAL PAL

Carrer de Pal, 1 AD300 La Cortinada, Ordino

quan l’arquitectura vernacular esdevé reivindicació d’identitat Cal Pal, és una de les construccions més representatives de l’arquitectura vernacular andorrana. Tancada durant dècades, ha obert les seves portes per acollir i oferir un espai de reflexió i debat entorn de la identitat, els orígens i el patrimoni natural i cultural d’Andorra. Fotos : Jaume Riba

| 72 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Telèfon +376 338 096 www.calpalandorra.com Tarifes: admissió gratuïta L’exposició actual és de lliure accés Horaris d’obertura: Dissabte i diumenge, de 10.30 a 13.30 h Les visites per a grups han de ser concertades telefònicament


Cal Pal, està situada a la Cortinada, al costat del camí que va de la palanca del Vilar al pont Sobirà. La casa formaria part d’un conjunt de béns adscrits a l’alberg d’Escoter —cases, casals, cortals, terres, prats, horts, hortals, deveses, pastures i altres possessions— objecte d’una donació feta per Bernat Escoter, vicari de la Massana, i Raimunda, la seva mare, a favor de Joan Pal d’Ordino. Esdevindrà així la casa i possessió de la família Pal i serà “lloc i foc” de Raimunda fins a la seva mort; s’hi estipulà que Pal haurà de viure de forma permanent al lloc i que no el podrà vendre. Així, la casa continuarà durant els segles baix medievals i moderns en mans d’aquesta família fins que, al segle XVII, passarà per matrimoni a la casa de Joan Torres, de casa Teixidor de Sispony. El darrer habitant de la casa va ser Antoni Torres Armengol (a) Tonillo, qui la ven, el 1955, a Serafí Reig Ribó. Cal Pal, és un dels edificis més representatius de l’arquitectura vernacular andorrana. Hi ha documentades diverses ampliacions al segle XVI i a començaments del segle XIX, quan s’afegeix un tercer cos a un lateral de l’habitatge; és en aquest moment quan la casa adquireix el seu aspecte definitiu, amb la construcció del colomer i de les dues galeries cobertes de la façana sudoest. A la façana nord-oest destaquen els boquets de les bigues que suporten la coberta, amb la representació de rostres humans.

Als anys noranta del segle XX es va portar a terme un projecte de restauració que va incloure la reconstrucció del cos de l’edifici lateral, que havia estat enderrocat els anys seixanta. Amb aquesta intervenció es va aturar el procés de degradació de l’edifici, tot respectant la seva integritat, fet que va reforçar el seu valor com a element del patrimoni d’Andorra. El 2 de març del 2011 es va prendre la decisió d’incloure Cal Pal a l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra. En l’exposició, que inclou essencialment pintures acríliques i dibuixos, i que es mantindrà durant tot l’any, es presenta el projecte artístic Primera Pedra, de l’artista Jordi Fulla. L’exposició és el punt de partida d’un projecte més ambiciós que, amb el títol La primera pedra, té una durada prevista de dos anys (fins a l’octubre del 2020) i que comptarà amb les contribucions d’especialistes nacionals i internacionals, les quals, al seu torn, nodriran les dues aplicacions informàtiques —una aplicació mòbil i un web—, que s’han dissenyat per a l’ocasió. •

Cal Pal, ha obert recentment les seves portes per oferir un espai de reflexió i debat. Des de l’octubre del 2018 acull una exposició i s’hi han desenvolupat diferents iniciatives al voltant de la construcció amb pedra seca, un tema recentment declarat patrimoni immaterial per la UNESCO. | 73 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SERRADORA I MOLA DE CAL PAL

ORDINO

Carretera General 3 AD300 La Cortinada (Ordino) Informació i reserves: Telèfon +376 878 173

LA SERRADORA

i la mola de Cal Pal La serradora i la mola de Cal Pal es troben en un edifici situat al poble de La Cortinada. Les dues instal·lacions van deixar d’estar actives als anys 60 del segle XX, fins que l’any 1996 van reobrir, com a Centre d’interpretació, amb tots els seus elements originals restaurats. Fotos: Govern d’Andorra. Patrimoni Cultural d’Andorra / Comú d’Ordino

| 74 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

ot@ordino.ad www.ordino.ad

La construcció data de final del segle XVI o de principi del XVII. Situada vora el riu, per aprofitar la força de l’aigua en l’accionament dels mecanismes de la mola i de la serradora, és un clar exemple de l’aprofitament hidràulic, en temps pretèrits, aplicat a la indústria domèstica, a Andorra. La visita permet assistir a la demostració de com se seccionaven antigament els troncs de fusta, mitjançant una serra accionada hidràulicament, i també el procés de transformació del blat en farina, mitjançant el frec de les dues pedres d’una mola, accionada amb el mateix sistema. Les visites guiades, amb demostració, es complementen amb un vídeo explicatiu.•


CENTRE DE NATURA DE LA CORTINADA El Centre de Natura de la Cortinada és un equipament del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, situat a les dependències de la Casa Masover. El Centre acull l’exposició permanent 2.104 metres, que permet conèixer la formació dels Pirineus i els

fenòmens climatològics que han modelat el paisatge andorrà. Igualment, s’hi troba el Centre d'Interpretació de la Natura, amb exposicions interactives on podreu escoltar els sorolls i olorar les fragàncies de l’entorn natural, així com veure mostres temàtiques sobre fauna i flora del país.

CENTRE DE NATURA CASA MASOVER AD300 La Cortinada Telèfon +376 849 849 ot@ordino.ad www.cultura.ad/museusi-monuments/museus/

Horaris i tarifes: Juliol i agost: de dimarts a dissabte: de 10 a 14 h i de 16 a 19 h Maig, juny, setembre i octubre: de dimarts a divendres de 10 a 13 h i de 15 a 17 h; dissabtes de 10 a 13 h i de 15 a 18 h De novembre a abril: tancat. Obertura excepcional per a grups, sota reserva prèvia. ENTRADA GRATUÏTA

| 75 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

ORDINO

Fotos: Jordi Seabra


L’Era d’en Jaume “La taula és el millor lloc per enamorar-se”

Av. L’Angonella , núm. 2 | AD300 Llorts, Ordino T. 850667 | admonleradenjaume@gmail.com

www.eradenjaume.com


RI A LIÀ BI

ILI

TA T

IM M O

PT AB

A RI

M

TO

CO

ES

CO RR

ED UR

IA

D’ A

SS

EG

UR A

N

CE

S

G

Av.Doctor Mitjavila 33, local 1· AD500 Andorra la Vella +376 866 000 gestoria@puigicusine.com · immo@puigicusine.com

www.puigicusine.com


ORDINO

MINA DE LLORTS

MINA DE LLORTS

La presència de ferro a l’aigua no sempre és visible. Quan l’aigua travessa les capes geològiques es carrega de ferro; mentre l’aigua és subterrània, el ferro resta en suspensió. Quan el ferro es diposita pot formar concentracions de mineral, com és el cas de Llorts i la seva Mina.

Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Ordino

| 78 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Horaris: De 9.30 h a 13.30 h i de 15 a 18 h Juny, setembre i octubre Tancat diumenges a la tarda i dilluns tot el dia Juliol i agost Obert cada dia Les sortides guiades al camí dels Homes de Ferro són a les 12 h i a les 16 h. Adults 5 € / 6-12 anys 3 € / - 6 anys gratuït Juliol i agost Divendres i dissabtes, a les 21.30 h Reserves: (+376) 878 173 Adults 5 € / 6-12 anys 3 € / - 6 anys gratuït Informació i reserves: (+376) 878 173 ot@ordino.ad

L’acumulació dels òxids de ferro transportats per l’aigua van formar el jaciment de Llorts. La presència d’òxids de ferro en el lloc va fer pensar que hom es trobava en presència d’un filó. Davant la necessitat d’obtenir mineral de ferro per a l’explotació de les fargues, i tenint en compte que el lloc es trobava molt més proper de les fargues que les mines explotades en aquell moment, al voltant de 1850 es va prendre la decisió d’excavar-hi una galeria. En veure que només es tractava d’una bossa


de mineral, i no d’un filó que s’endinsés en la muntanya, l’explotació fou ràpidament abandonada. Les característiques del terreny han fet que l’estructura de la petita mina s’hagi conservat en bones condicions i que es pugui visitar, podent conèixer quines eren les tècniques utilitzades a mitjans del segle XIX en aquestes explotacions. Al fons de la mina podem veure encara uns forats d’uns pocs centímetres de diàmetre i uns quaranta de llargada. Aquests orificis, previstos per ser omplerts de pólvora amb la finalitat de trencar la pedra, eren cavats manualment amb unes barres llargues de ferro (barrines), sobre les quals es picava amb un pic particular (una de les dues cabotes era en forma de maça). S’hi introduïa una metxa, es tapava el forat i es feia explotar la càrrega. Aquests forats no es van utilitzar mai i és per això que avui encara els podem veure. Un altre interès particular de la mina de Llorts és la riquesa i la diversitat dels òxids de ferro que s’hi poden veure. El fet que l’aigua amb ferro en suspensió hagi continuat filtrant-se en parets i sostres de l’estructura, ha suposat que puguem veure grans quantitats de dipòsits de mineral. La varietat de vermells, de taronges, d’ocres o de marrons hi formen un mosaic d’una gran bellesa.

La mina de Llorts forma part de la Ruta del Ferro, un itinerari transfronterer als Pirineus premiat pel Consell d’Europa. Aquesta ruta permet descobrir el treball de la siderúrgia a Andorra entre els segles XVII i XIX, mitjançant el mètode de la farga catalana, quan aquesta activitat era una de les principals fonts d’ingressos del país. La Ruta del Ferro a Andorra inclou, a més de la mina de Llorts, la farga Rossell i el Camí dels traginers —ruta que seguien els traginers que transportaven amb animals el mineral de ferro, des de les mines fins a les fargues—; aquest darrer inclou les escultures monumentals del simposi Homes de ferro. També hi podreu descobrir objectes realitzats amb el ferro obtingut a les fargues, per exemple la gran balconada de la Casa d’Areny-Plandolit, a Ordino, o les reixes de les capelles laterals de l’església de Sant Martí de la Cortinada; els lingots de ferro produïts a les fargues eren transformats pels ferrers en aquests bonics treballs artesanals. En aquesta església també hi podreu veure el resultat de la utilització dels òxids de ferro —com els que haureu pogut admirar a la mina de Llorts— en la realització de pintures murals d’època romànica.•

Gaudiu d’una nit màgica apuntant-vos a la visita nocturna de la mina de Ferro i el camí dels Homes de Ferro i descobriu així l’exposició d’escultures a l’aire lliure. Es recomana portar-hi un frontal. | 79 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ORDINO

LA RUTA DEL FERRO

LA RUTA DEL FERRO

història i art contemporani en un entorn natural d’excepció La Ruta del Ferro a Andorra és un itinerari cultural que forma part de l'itinerari transfronterer Ruta del Ferro als Pirineus —inclou instal·lacions d’Aquitània, Arieja, Biscaia, Catalunya i Guipúscoa—, el qual va rebre la menció d'honor del Consell d'Europa el mes de novembre del 2004. La ruta inclou les escultures del simposi internacional Homes de ferro. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Ordino / Jordi Troguet

La Ruta del Ferro a Andorra convida el visitant a conèixer millor els recursos vinculats amb el procés de l'obtenció, la transformació i la comercialització del ferro. Diferents instal·lacions repartides pel territori permeten descobrir una de les activitats econòmiques més importants que es van desenvolupar a Andorra, des de principi del segle XVII fins a final del segle XIX. Mines, carboneres, hàbitat miner i siderúrgic, fargues, són alguns exemples dels punts d’interès d’aquest recorregut. | 80 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

De 9.30 h a 13.30 h i de 15 a 18 h Juny, setembre i octubre Tancat diumenges a la tarda i dilluns tot el dia Juliol i agost Obert cada dia Les sortides guiades al camí dels Homes de Ferro són a les 12 h i a les 16 h. Adults 5 € / 6-12 anys 3 € / - 6 anys gratuït Activitat nocturna Gaudiu d’una nit màgica apuntant-vos a la visita nocturna de la mina de Ferro i el camí dels Homes de Ferro i descobriu així l’exposició d’escultures a l’aire lliure. Es recomana portar-hi un frontal. Juliol i agost Divendres i dissabtes, a les 21.30 h Adults 5 € / 6-12 anys 3 € / - 6 anys gratuït Informació i reserves: (+376) 878 173 ot@ordino.ad


foc” “s’hi guarda la memòria futura dels homes de la vall d’Ordino que busquen ferro, ... com un Mandala per als constructors d'aquest camí, que ens porta al cor de la terra a la recerca dels secrets de la realització humana.” Una altra peça de l’itinerari és “Home-de-ferro-talp-que-camina”, del francès Guy de Rougemont, que veu que “L'home de ferro camina entre els rocs on regalima aigua ferruginosa i les aigües clares del torrent de sota. Torna a casa, cruixit per un dia dedicat a l'extracció de mineral. Les àligues planen sobre la vall d'Ordino. No les veu. Camina com un talp.” Una de les particularitats de la Ruta del Ferro a Andorra és l’itinerari d’escultures contemporànies, d’artistes nacionals i internacionals de primer nivell, que es van instal·lar en una part de la ruta amb motiu del simposi Homes de ferro, que va tenir lloc l’any 2002. El treball tradicional d’obtenció del ferro va ser el motiu central del simposi, compartit pels sis artistes seleccionats en el moment d’idear i de definir les seves escultures. Cadascun amb un llenguatge diferent i personal, van saber interpretar aquella realitat per oferir-nos unes obres d’una gran qualitat i bellesa. Situades en un entorn natural d’especial interès, conformen un espai ideal per valorar el treball i l’esforç d’aquelles persones que, en temps passats, van participar en les tasques d’obtenció del ferro. Els textos que segueixen ens permet una aproximació més aprofundida sobre les motivacions i les reflexions de cadascun dels artistes, en el moment de presentar-nos les respectives obres. “Endless” és l’escultura realitzada per l’holandès Mark Brusse. En les seves obres busca el sentit de l’art, que creu que “sortosament, no és raonable”. Ens diu que el seu pont — semblant als ponts tradicionals que podem trobar en la geografia andorrana—, amb uns homes que hi fan rodolar una pedra pesada cap al riu, constitueix un bon exemple d'aquest “sortosament, no raonable”. L’artista portuguès Alberto Carneiro afirma que a la seva obra “Casa de la terra i el

L’obra “Terra, ferro, aigua i foc”, del japonès Satoru Sato, ens porta a una altra dimensió. En les seves obres trobem sempre un lligam amb la natura, que queda perfectament exemplificat quan afirma que “La natura salvatge de la muntanya andorrana irradia una gran força silenciosa. L'aigua, l'arbre, el sol, la lluna, el vent, la fauna, hi mantenen un diàleg sense fi, on es dibuixa la fusió del passat, el present i el futur. El meu objectiu és de fondre'ls en un espai universal.” L’andorrà Jordi Casamajor aposta més pel pragmatisme en la seva escultura “El gran carro de ferro i pic”. Ens diu que “Representa la unió de dos elements arrelats i íntimament lligats al món de la metal·lúrgia i la mineria: el pic, com a element clau i indispensable per extreure el ferro de les vetes de la mina, ... portador de tota la força que ell mateix simbolitza; i el carro, que representa l'esforç del transport, el símbol del camí en si mateix. Aquests dos elements ... s'uneixen en la meva escultura creant una sola imatge plàstica, un únic símbol.” La darrera obra del simposi és “Família Jordino”, del francès Rachid Khimoune, que representa el retrobament d’una família. “Vénen de diferents llocs del món, però són de la mateixa família: els Jordino. Germà, germana, cosí, cosina? És a partir de motlles del terra urbà, fets a diverses ciutats, que han nascut aquestes escultures, que jo anomeno “els extraterrestres” perquè han estat extrets de la terra.” Una història lliga aquests set personatges i l’artista ens convida a deixar volar la imaginació per inventar-la. Qui estigui interessat a seguir la ruta en el seu conjunt enllaçarà la mina de Llorts i la farga Rossell, en un recorregut d’uns 10 km. És important, però, tenir en compte que algunes de les infraestructures que configuren la Ruta del ferro estan tancades en certes èpoques de l'any i que d'altres requereixen reserva prèvia obligatòria. Per tant, us recomanem d'informar-vos-en abans de la visita. •

La visita dels Homes de ferro es pot fer en l'ordre que es desitgi, de forma lliure i en qualsevol moment. La Ruta del ferro a Andorra és un itinerari cultural pensat per ser descobert de forma lliure, sense necessitat de comptar amb un guia acompanyant.

| 81 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANT MARTÍ DE LA CORTINADA Entrada gratuïta. Visites guiades durant els mesos d’estiu. De l'1 de juliol al 31 d'agost: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h. Més informació: Oficina de Turisme Ordino Telèfon +376 878 173

ORDINO

ot@ordino.ad

SANT MARTÍ DE LA CORTINADA

els frescos del romànic Sant Martí de la Cortinada és una església d’estil romànic, ampliada i modificada en època moderna, als segles XVI i XVII. L’interior guarda un important cicle de pintures murals romàniques. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Ordino

| 82 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

L’edifici original de l’església constava d’una nau rectangular, un campanar de torre situat al peu de la nau i un absis semicircular, orientat cap a l’est. L’actual mur sud, on se situa la porta d’entrada, correspon a l’antiga paret de la nau romànica, mentre que del mur nord romànic només es manté el tram corresponent al presbiteri, lloc on hi ha les pintures murals conservades que van decorar la nau de la primera església. En època barroca l’església s’amplia i la seva orientació es veu modificada, de l’original est-oest a l’actual nord-sud. L’església actual és de planta quadrangular, amb dues capelles laterals i un absis quadrat al nord; l’antic presbiteri romànic va ser transformat en un altar lateral més de l’església barroca i l’absis s’enderrocà. Originàriament, la coberta de l’església era amb volta de canó, ja que es conserven dos arcs torals, un dels quals es troba a l’entrada de l’absis, i també s’hi poden observar els arcs forners. Actualment, la coberta de la nau és de fusta a dues aigües, mentre que la de l’absis romànic, reconstruït al segle XX, presenta una


volta de quart d’esfera. La cronologia dels dos beneiters que flanquegen l’entrada d’accés al temple correspon al segle XII, ja que estan integrats al mur de la primitiva església. El campanar de torre, també del segle XII, s’adossa al mur oest i presenta dos pisos d’obertures, amb dues finestres geminades al primer i quatre al segon — una de les quals modificada per encabirhi una campana—, decorades amb un fris d’arcs cecs i de dents de serra. La coberta és a quatre aigües amb lloses de pissarra. El campanar és una excepció dins el romànic d’Andorra, ja que no és habitual trobar-lo als peus de la nau. Les restes pictòriques romàniques de l’església de Sant Martí de la Cortinada es van trobar a la capella oriental dels peus de l’església. Les pintures es van descobrir l’any 1968, i testimonien que tota la capçalera estava coberta de pintures murals. El què ens ha arribat és la decoració que cobreix els arcs forners i una part del fons i de l’intradós d’aquests, a més d’alguns fragments a la volta, als pilars que la sustenten i a l’arrencament de l’absis. La tècnica utilitzada en la seva realització fou el fresc. El programa iconogràfic inclou el sant titular de l’església així com moltes altres figures i motius decoratius, que la limitació d’espai no ens permet detallar. El conjunt pictòric data segurament de l’última dècada del segle XII. L’església acull part del mobiliari original del segle XVII, un carilló, mobles de sagristia i quatre retaules. El retaule major, dedicat a Sant Martí, es troba a l’altar major i data del segon quart del segle XVII; està profusament daurat. Es desconeix qui va ser l’autor de la talla, però

és gairebé segur que les interessants pintures sobre taula del mateix van ser realitzades per Jeroni d’Herèdia. El retaule de la Mare de Déu del Roser es troba a la capella lateral dreta i la seva datació és similar a la del retaule major. És una obra on predomina la talla i que no inclou complements pintats. Excepte les carnacions i alguns vestits, la resta d’elements presenten un acabat daurat. El retaule de la Mare de Déu es troba a la segona capella lateral esquerra i data de finals del segle XVII. En aquest cas l’autor de la talla va ser l’escultor Isidre Clusa. El retaule inclou algunes taules pintades, encara que de menor qualitat que les del retaule major. Finalment, el retaule de Sant Antoni Abad es troba a la primera capella lateral esquerra i data del 1764. És més petit que els altres i presenta una profusa i refinada decoració daurada; inclou també quatre talles de sants. Les reixes forjades d’època barroca, que tanquen les capelles i l’altar major, testimonien la importància de la siderúrgia a les valls andorranes. Del mobiliari en destaquen els bancs barrocs, amb una decoració a base de musicadures amb formes geomètriques, semblant a la que apareix en una calaixera de la mateixa església; el respatller dels mateixos és movible. La caixa del carilló està decorada amb musicadures, i en el seu interior hi ha el rodet de campanes. L’instrument s’utilitzava per fer més solemnes les cerimònies.• | 83 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


una empresa de professionals

Nova Constructora

Quan una empresa es planteja fer una obra sempre buscarà els millors professionals de cada sector. Nova Constructora, amb més de cinc anys d’experiència, és la companyia idònia per abastir totes les necessitats de l’empresa en l’obra civil, l’edificació i les estructures.

L

a companyia Nova Constructora, amb Jose Costa al capdavant, ofereix els millors especialistes en cada terreny per tal de cobrir totes les necessitats de les empreses constructores. Estan especialitzats en la subcontractació de personal en el sector de la construcció. Des de fa més de cinc anys, col·laboren amb les grans empreses del país, les que compten amb el major nivell de solvència i prestigi. Nova Constructora es dedica a seleccionar paletes, encarregats, encofradors, serrallers, plaquistes, guixaires, pintors, pissarristes, maquinistes, pedrers, gruistes amb carnet i caps d’equip, entre d’altres, tots ells amb qualificacions oficials, per poder oferir tots els perfils que pot reclamar una empresa de construcció. Amb aquest ventall de professionals, es pot cobrir la totalitat del conjunt de treballadors necessari per realitzar qualsevol obra, sempre amb el màxim nivell d’exigència i qualitat.

Val a dir que una de les prioritats de Nova Constructora és garantir uns acabats impecables en cadascuna de les feines que executen. El seu principal objectiu és seguir evolucionant, comprometent-se a fons de manera responsable en cada feina i oferint confiança i serietat en el treball, que sempre serà fet amb totes les garanties d’èxit.

Nova Constructora pot cobrir la totalitat del conjunt de treballadors necessari per realitzar qualsevol obra

Nova Constructora ha anat incrementant la plantilla de professionals de l’empresa en els darrers anys, per poder respondre a la demanda creixent de les empreses del país. El resultat és que cada vegada és més important el nombre de companyies del Principat que han dipositat la seva confiança en Nova Constructora, que respon amb un nivell d’exigència cada vegada més elevat pel que fa a la qualificació dels seus empleats, que compleixen a bastament amb les expectatives de les empreses que els contracten.


s é r i u r t s Con t r a e r t s el no

Nova Constructora és el proveïdor de personal subcontractat per a les empreses Constructores de més prestigi i reconeixement del Principat d’Andorra.

direccio@novaconstructoraandorra.com +376 815 971 · +376 333 954 Av. Joan Martí, 73 · Local 2. AD200 Encamp


CASA RULL

L A MA SSANA

Carrer Major AD400 Sispony, La Massana Telèfon: +376 836 919 Central de reserves: +376 839 760 museusandorra@gmail.com

CASA RULL

la casa pagesa per excel·lència

La casa familiar dels Perich és un exemple de casa de pagesos benestants del país. La visita ús permetrà veure l’estret lligam entre els habitants d’Andorra i el paisatge en què habiten. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú de la Massana | 86 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

www.cultura.ad/museus-imonuments/museus Reserva prèvia recomanada Serveis: Visita lliure amb audioguia Tallers escolars Botiga Horaris i tarifes: Juliol i agost: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h. Diumenge tarda i dilluns, tancat De setembre a juny: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge tarda i dilluns tancat (de novembre a abril també tanca el diumenge al matí)


A les societats tradicionals pirinenques, com l’andorrana, les cases ho són tot: apleguen el concepte de família i el de patrimoni, i es converteixen en els elements principals de l’organització social. La casa Rull de Sispony fou una de les més riques de la parròquia de la Massana. Al llarg dels segles ha conegut èpoques de més o menys prosperitat, s’hi han comprat i s’hi han venut terres, s’han endeutat i s’han recuperat. Sota el seu sostre han viscut hereus i cabalers, pubilles i joves, mossos i criats, seguint el fil de la història del país i evolucionant amb ella: una gran casa com aquesta és un organisme viu, que creix i s’adapta a les necessitats canviants de la família. Però a la casa no només s’hi vivia, sinó que s’hi feien tota una sèrie de feines relacionades amb l’activitat econòmica. El cos principal de l’edifici de la casa Rull és del segle XVII. Tot i que la casa era rica, no hi ha grans luxes ni presenta característiques particulars. Actualment consta d’una planta baixa, de dos pisos i d’un cap de casa. Però no sempre ha presentat l’aspecte que avui s’aprecia, ja que al segle XVII hi va haver una reforma que va afectar bàsicament el soler —sala principal del primer pis—, amb l’obertura de noves finestres i la construcció d’una balconada, i també es va arrebossar la

façana principal. En un moment indeterminat del segle XIX la casa va patir un incendi. La reconstrucció va afectar sobretot el cap de casa, que va passar de quatre a dues vessants. Aquest museu forma part de l’Itinerari de l’hàbitat rural, el qual inclou també la Casa Cristo d’Encamp, que ens ofereix l’oportunitat de conèixer la forma de viure en una casa humil fins ben entrat el segle XX, i la Casa d’Areny-Plandolit, residència de l’única família noble que va viure a Andorra, amb uns luxes i uns costums que no eren propis del país.• | 87 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


L A MA SSANA

FARGA ROSSELL

Centre d’interpretació del ferro La vall d’Andorra ha estat una zona productora de ferro entre els segles XVII i XIX; d’aquest passat, la farga Rossell és un dels testimonis més ben conservats dels Pirineus. El Centre d’interpretació de la farga Rossell forma part de la Ruta del ferro, que s’inclou dins l’Itinerari europeu del patrimoni industrial. Fotos: Comú de la Massana / Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra

| 88 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


FARGA ROSSELL Av. del Través, s/n AD400 La Massana Telèfon +376 835 852 www.cultura.ad/museus-imonuments/museus/ Horaris i tarifes: Juliol i agost: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h. Diumenge tarda i dilluns, tancat De setembre a juny: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge tarda i dilluns tancat (de novembre a abril també tanca els diumenges al matí) Entrada: 5 €. Entrada reduïda: 2,5 € (vegeu condicions a l’adreça web)

La farga Rossell s’aixecà entre els anys 1842 i 1846 i, malgrat un curt període d’inactivitat, es mantingué oberta fins al 1876, essent una de les dues últimes fargues actives d’Andorra. Avui, la farga Rossell s’ha transformat en un centre d’interpretació per explicar el procés de transformació del mineral de ferro en lingots i la seva comercialització posterior als mercats catalans. Un espectacle multimèdia i diversos audiovisuals introdueixen el visitant en el món del ferro. Els treballs d’adequació de la sala de treball ofereixen la possibilitat de conèixer la trompa, el forn, els dos malls i les condicions de treball. A més a més, les instal·lacions permeten veure en funcionament (dos cops al dia) un dels malls. Des del Centre d’interpretació de la farga Rossell s’ofereix també informació per seguir La ruta del ferro i descobrir, entre altres llocs relacionats amb el món del ferro, el Museu Casa d’ArenyPlandolit, l’església de Sant Martí de la Cortinada, la mina de Llorts i seguir el camí dels traginers de mineral fins a les mines de la collada dels Meners. •

La farga Rossell és el darrer exemple d’una variant tecnològica del procediment directe que es desenvolupà als Pirineus orientals entre els segles XVII i XIX, i és considerada com un exemple de farga “a la catalana”, que es caracteritza per una combinació particular entre tecnologia i treball.

| 89 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


| 90 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Real Andorran lifestyle

1989-2019

Visita el fons permanent de l’artista andorrà Alfons Valdés al Massandor Showroom

Serveis immobiliaris | 91 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

massandor.com


LA MASSANA

L’ESPAI DÈRIA

punt de trobada del col·leccionisme Col·leccionar consisteix a conservar sistemàticament objectes singulars; és el que denominem col·leccionisme. Aquesta pràctica es coneix des de temps remots; de fet, la definició del mot llatí collectĭo determina un conjunt de coses de la mateixa classe reunides pel seu valor o per l’interès que han despertat en el col·leccionista. Fotos: Dona Secret . Govern d’Andorra. Patrimoni Cultural d’Andorra


Visiteu aquest espai i deixeu-vos guiar per la dèria dels col·leccionistes més intrèpids.

ESPAI DÈRIA Carrer Sant Climent AD400 Pal (La Massana) Telèfon +376 839 555 Horari: De dimecres a diumenge, d’11 a 14 h i de 15 a 18.30 h. Dilluns i dimarts, tancat Entrada gratuïta

De tots temps, des de la prehistòria, ha existit el col·leccionisme, bé per demostrar el poder, la cultura o la classe a la qual es pertanyia, bé per atresorar peces artístiques, o bé encara per acumular objectes diversos al voltant d’una temàtica concreta. Siguin públiques o privades, les compilacions d’aquests objectes comprenen temes ben variats. El Ministeri de Cultura, sensible a les demandes de diferents col·leccionistes, ha transformat l’era Torres de Pal (antigament Centre d'Interpretació Andorra Romànica) en Dèria, un nou espai dedicat al col·leccionisme. L’exposició actual “Espurnes del nord. De Eckersberg a Risager”, és una selecció d’obres representatives de la col·lecció de pintura que el senyor William Danjon va llegar al Govern d’Andorra. Un bell exemple d’amor per un país, Dinamarca, i la seva cultura, ple de coherència en el contingut i en la temàtica, a l’hora de crear la seva col·lecció. L’exposició romandrà oberta al públic fins al 5 de gener del 2020.•


CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL COMAPEDROSA

LA MASSANA

Carretera d’Arinsal, Edifici del Quart · AD400 Arinsal Telèfon +376 837 111 cic@comumassana.ad

EL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL COMAPEDROSA

descobrint la riquesa del parc natural

El Centre d'Interpretació del Comapedrosa (CIC) és un edifici multifuncional situat a Arinsal, que es va crear amb la finalitat de donar a conèixer el Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa, un indret màgic per descobrir flora, fauna i paisatges de gran riquesa. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú de la Massana

| 94 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Horaris i tarifes: Del 16 de maig al 30 de setembre, de dimarts a dissabte, de 8 h a 14 h i de 15 h a 17 h. Diumenge, de 9 h a 13 h. Diumenge tarda i dilluns, tancat. De l’1 d’octubre al 15 de maig, de dilluns a divendres, de 8 h a 16 h. Dissabte i diumenge, tancat. Entrada gratuïta

El Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa té una superfície protegida de 15,42 km2, i es troba situat al nord-oest d’Andorra, a la parròquia de La Massana. Dins el seu territori hi ha el pic del Comapedrosa, el cim més alt d’Andorra (2.942 m), que dona nom al parc. Destaca pel seu imponent paisatge d’alta muntanya, format per boscos, estanys i cascades. La seva xarxa de rutes de senderisme i de refugis permeten fer-hi un gran nombre d’excursions i contemplar la fauna i la flora autòctones.


Per poder gaudir d’una manera més completa dels atractius que ens ofereix el parc, el CIC presenta una visió detallada sobre la flora, la fauna i la geomorfologia del lloc, a través de diferents plafons explicatius. També disposa d'un audiovisual que mostra l'evolució del paisatge a través de les diferents estacions de l'any, així com els diferents recorreguts per realitzar excursions. El Centre és una mostra dels àmbits naturals del parc, per apropar aquest entorn a totes les persones que hi estan interessades, i també és un espai en el qual podran conèixer les particularitats del parc les persones que no es puguin desplaçar a l'entorn natural. Les muntanyes d'Andorra són de les més desitjades dels Pirineus per algunes persones, ja que permeten practicar-hi un nombre considerable d'activitats, com ara el senderisme, el BTT, l’escalada, el descens de barrancs, les vies ferrades i moltes altres. La vista al parc natural del Comapedrosa és el complement ideal per a aquestes activitats, tant per conèixer l’entorn natural com per accedir al pic més alt del Principat. Els visitants al CIC trobaran en els plafons interpretatius de l’exposició permanent una informació detallada sobre els hàbitats, la diversitat biològica, les particularitats geològiques i de l’activitat humana de l’àrea protegida.

També s’hi presenten exposicions temporals, com per exemple l’actual: “La vida salvatge al Comapedrosa: el més extrem d’un país”, així com una zona de projecció audiovisual, on es pot veure el documental “Comapedrosa: secrets d’un parc natural”, i un espai de descoberta de realitat virtual, on amb unes ulleres 3D podreu gaudir del Comapedrosa 360°, que permet pujar al sostre d’Andorra sense moure’s del Centre. El CIC disposa també d’espais per a l’ús de particulars, en els que es poden realitzar esdeveniments, presentacions, conferències, projectes educatius i pedagògics, etc.•

Més enllà d'una exposició, el CIC està pensat per mantenir experiències sensorials relacionades amb el parc natural i alhora difondre les principals temàtiques relatives a l'entorn geològic, biològic i antròpic del parc.

| 95 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


BUSCA-HO A LA TEVA FARMÀCIA

Tel. +376 73 81 81 +376 60 81 81 renoir@comercialrenoir.com RenoirProductosPeluqueriaEsteticaSpa www.comercialrenoir.com


SANT CLIMENT DE PAL Carrer de Sant Climent AD400 Pal (La Massana) Telèfon +376 839 555

LA MASSANA

www.cultura.ad/museus-imonuments/monuments/ edificis-romanics/ Horaris: De l'1 de juliol al 31 d'agost: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h. Visita guiada gratuïta

L’ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE PAL

l’espai comunitari per excel·lència Pal és un dels pobles més ben conservats de tot Andorra. Un pla especial de protecció aprovat l’any 1997 vetlla per la salvaguarda del conjunt històric i la seva integració en la vida de la societat contemporània. Al bell mig d’aquest entorn trobem l’església romànica de Sant Climent, la peça angular del conjunt històric. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú de la Massana

| 98 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

L’església, els orígens de la qual es remuntarien al segle XI o al XII, a diferència d’avui en dia, no tan sols era un lloc de culte, era un espai multifuncional, i durant molts segles devia ser l’únic espai comunitari cobert que tenien els habitants del poble. De la construcció primitiva de Sant Climent de Pal avui en dia en queda el mur sud i una part del mur oest, la configuració de la nau i el campanar. Tal com ha succeït amb la majoria d’esglésies romàniques del país, l’estructura s’ha anat modificant en funció de les necessitats de cada moment. En el cas de Sant Climent les modificacions més importants van tenir lloc entre els segles XVI i XVII, moment en què s’enderroca l’absis semicircular romànic i se substitueix per un de quadrangular, es construeix la sagristia adjacent, es tapia la porta d’accés que hi havia al mur sud i se n’obre una de nova a l’oest, actualment tapiada. El campanar és la part més representativa de l’obra romànica i la


que s’ha mantingut més inalterada des que fou construït. És de planta quadrada i té tres pisos de finestres: el primer i el segon amb finestres geminades, i el tercer amb finestres geminades dobles, únic exemple d’Andorra. La coberta del campanar és feta amb una sèrie de cabirons suportats per un perímetre quadrat de fusta que ressegueix la torre pels quatre costats, damunt dels quals s’ha construït directament la coberta de lloses, col·locades gairebé horitzontals. El campanar es corona amb una senzilla creu de ferro. A l’església s’hi accedeix a través d’un porxo, que ressegueix longitudinalment la façana i es cobreix amb un teulat d’un sol vessant. L’accés al porxo es fa a través d’un arc de mig punt, de pedra tosca, decorat amb un fris de dents de serra. Sota el porxo trobem la porta d’accés a l’església, també d’arc de mig punt, en el mateix emplaçament que la porta original, però més petita. Als peus del porxo hi podem observar una reixa de ferro que reposa a terra. Un cop a l’interior de l’església veiem que es tracta d’un edifici de petites dimensions on, malgrat les ampliacions, la grandària de la nau segueix sent molt similar a la de les construccions romàniques del Principat. A la part nord s’hi va afegir una capella lateral, construïda en un terreny guanyat a la roca. La nau, l’absis i la capella lateral estan cobertes amb volta de canó. A la paret sud de la nau trobem dues finestres, reobertes durant la restauració dirigida, l’any 1965, per Cèsar Martinell, moment en què es va tapiar una altra finestra, oberta possiblement al segle

XVII. A la mateixa paret s’hi conserven les restes d’unes pintures murals del segle XVI, que originàriament devien recobrir la totalitat dels murs; es tracta d’unes pintures de tradició gòtica, en què destaquen les decoracions amb motius vegetals. Al mur del fons de la nau hi ha diverses obertures: un òcul que a l’interior és una finestra quadrada, i una altra de rectangular a la part baixa del mur. L’església conserva dues piques de granit: una de baptismal, que és als peus de nau, i una altra situada a la sagristia, que disposa d’una tapa de fusta i que servia per guardar oli per fer les uncions; és probable que les dues fossin fetes al segle XII, en un moment molt pròxim a la construcció de l’edifici. També conserva una reixa de ferro forjat, que protegeix l’espai de l’absis i dues creus processionals de fusta policromada, una penjada al mur de la nau i l’altra a l’interior de la sagristia, on també es conserva la imatge de la Mare de Déu del Remei, de fusta policromada, datada del segle XIII. Al fons de la nau trobem un cor de fusta, construït en època moderna. Situat a l’altar major hi ha un retaule barroc, dedicat a sant Climent. Els experts han coincidit a trobar certs paral·lelismes entre aquest retaule i d’altres que hi ha a Andorra, i que s’atribueixen a l’escultor Isidre Clusa. En dos documents es constata que els anys 1689 i el 1690 es van fer dos pagaments a l’escultor per portar el retaule. Aquesta cronologia referma la hipòtesi de les modificacions de l’església entre els segles XVI i XVII, perquè resulta lògic pensar que devien aprofitar les obres per instal·lar un retaule nou. • | 99 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANT ANTONI DE LA GRELLA

L A MA SSANA

Més informació: Oficina de Turisme de La Massana +376 835 693 L’església de Sant Antoni de la Grella està situada a tocar de l’antic camí ral, el qual unia els pobles de la vall central d’Andorra amb els de les valls de La Massana i d’Ordino. Durant les obres de construcció, als anys 1930, del túnel situat just al damunt va sofrir greus desperfectes, el què va motivar la seva reconstrucció i reforma al 1940.

SANT ANTONI DE LA GRELLA

la capella dels traginers

Als engorjats de la Grella hi ha un dels ponts medievals més bonics d’Andorra. Però també hi podem veure, un cop passat el pont, l’església de Sant Antoni, lloc on els viatgers s’encomanaven al Sant abans d’afrontar l’angost pas. Fotos: Comú de la Massana | 100 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Encara que podria ser que originàriament el temple fos d’època romànica, hom desconeix el moment d’edificació del temple actual. L’església, amb orientació nord-est sud-oest, té planta rectangular; està coberta amb un empostissat i lloses de pissarra al damunt, amb vessant a dues aigües, excepte a la part de l’absis, on té un pendent únic perquè, en aquest punt, la construcció arriba fins la penya sota la qual fou bastida. La nau està il·luminada mitjançant dues petites finestres. Damunt la paret del peu de la nau, on s’obre la porta d’entrada, s’aixeca un campanar de cadireta, amb un únic ull, construït en el moment de la reforma. A tocar d’aquesta mateixa paret hi ha un espai, tancat i cobert, que compleix les funcions de porxo. A la capella s’hi celebra un aplec el 17 de gener, dia de la festivitat del Sant titular. Antigament era molt visitada pels traginers, que tenien a Sant Antoni com el seu patró. •


camí de La Massana

A la gran fondalada de l’engorjat de la Grella, o de Sant Antoni, es troba el pont del mateix nom, antigament pas obligat per arribar a la Massana des d’Andorra la Vella, seguint el camí ral. El pont permet travessar el Valira del Nord i no en coneixem el moment de la seva construcció. Fotos: Comú de la Massana | 101 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

El pont és d’un sol ull, amb arc lleugerament apuntat i acabat en esquena d’ase, i descansa directament, sense cap tipus de basament, als marges del riu. L’arc està realitzat amb dovelles de pedra, no sempre ben escairades, i els murs són construïts amb pedres petites de forma irregular. La llum del pont és de 10,70 metres, i l’amplada varia entre els 2,50 i els 2,80 metres. A banda i banda hi ha un muret de protecció, d’una alçada de 80 cm. La pervivència dels sistemes constructius propis de l’edat mitjana, fins gairebé el segle XX, en fa difícil la datació, encara que no cal descartar que sigui d’època medieval. •

LA MASSANA

PONT DE SANT ANTONI DE LA GRELLA


Camí Pont del Tarter · AD100 El Tarter · Canillo · Tel. : +376 751 515 · www.llopgris.com

Camí Pont del Tarter · AD100 El Tarter · Canillo · Tel. : +376 751 515 www.llopgris.com


VINE A DESCUBRIR LA NOVA COL.LECCIÓ COTTET BARCELONA

OPTICA · AUDIOLOGIA CUIDANT LES TEVES EMOCIONS DES DE 1902 Ulleres graduades des de 89€ Pack de lentilles per a 6 mesos 79€ Revisió auditiva gratuïta Garanties de compra i adaptació

Troba el teu centre a cottet.com


ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL AD400 Anyós · La Massana Telèfon +376 835 693 (Oficina de turisme de La Massana) www.cultura.ad/museus-imonuments/monuments/altresedificis-religiosos

L A MA SSANA

Horaris i tarifes: consultar a l’Oficina de turisme de La Massana

SANT CRISTÒFOL D’ANYÓS

un exemple destacat de capella rural Situat estratègicament dominant la vall de La Massana, trobem un edifici ben conservat a l’interior del qual veurem un bon conjunt de pintures murals, algunes francogòtiques i la majoria del segle XVI. Fotos: Comú de la Massana . J.M. Ubach

L’estructura original és la d’una construcció molt petita, tot i que amb els anys ha sofert ampliacions i modificacions que impedeixen observar la majoria dels elements originals. Actualment presenta una nau de planta rectangular, coberta amb encavallades de fusta, i acabada a l’est amb un absis de planta semicircular. La porta actual es troba a migjorn, al capdavall de la nau; damunt el mur de ponent s’erigeix un campanar de dimensions reduïdes. Fins als anys 30 del segle XX l’interior de Sant Cristòfol estava decorat amb pintures murals romàniques que van ser arrancades. Actualment trobem a l’absis una representació del Sant Sopar, d’època francogòtica, envoltat de pintures del segle XVI — que s’estenen cap al mur de ponent — que representen el pesatge de les ànimes per Sant Miquel i, a l’intradós de l’arc triomfal, Sant Cristòfol creuant l’aigua amb el Nen al coll.

Al capdamunt del poble d’Anyós s’erigeix l’església de Sant Cristòfol. Va ser construïda estratègicament en un petit altiplà des del qual es domina visualment el nucli d’Anyós, L’església també conserva un així com l’entrada des del sud a la vall de La Massana i els nuclis de Sispony, l’Aldosa i retaule del segle XVI consagrat a Sant La Massana. L’església està datada dins del segle XII i conserva l’estructura habitual de Cristòfol, amb diferents escenes de la l’arquitectura romànica andorrana. vida i els miracles del Sant. • | 104 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Sant Andreu del Prat del Campanar és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, amb un campanar d’espadanya i amb un absis semicircular, amb decoració de bandes i arcs. De la construcció primitiva només se’n conserva la part inferior dels murs.

SANT ANDREU DEL PRAT DEL CAMPANAR

una capella renascuda

L’actual església de Sant Andreu del Prat del Campanar va ser reconstruïda a mitjans dels anys 70 del segle XX. Tenint en compte les restes de lesenes que es conserven a l’absis, sembla que s’adscriu a les formes de l’arquitectura llombarda i que, per tant, caldria situar la seva construcció en un marc cronològic que va des del segle XI fins al segle XII. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú de la Massana

| 105 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

L’estructura ens presenta una nau rectangular, amb la porta situada als peus de la nau, i un absis semicircular, obert directament a la nau. A la part exterior encara és visible l’arrencament d’alguna de les primitives bandes llombardes que el decoraven. Durant la reconstrucció no es van seguir aquestes bandes, però sí que es va construir una volta de canó a partir de les pedres trobades. A la cantonada sud-oest de la nau s’hi van localitzar unes restes de mur, actualment integrades en un porxo, que podrien correspondre als fonaments d’un campanar de torre, que hauria donat nom al lloc; una porta que dona pas a aquest espai des de l’interior de l’església reforça la hipòtesi. Les excavacions arqueològiques van revelar molts materials i objectes, entre els quals restes de fragments de pintura mural, que daten de finals del segle XII i principis del segle XIII. També s’hi van localitzar enterraments, ceràmiques, monedes i la lipsanoteca de l’església, feta amb peces de pedra tosca. •

L A MA SSANA

De la capella no se’n conserva cap document escrit antic, però la tradició oral havia deixat constància de la seva existència. Les excavacions arqueològiques van revelar que va sofrir dues destruccions a causa de les allaus, l’una, probablement, al segle XIII, i l’altra al segle XVII. L’església actual és de propietat privada i va ser reconstruïda, seguint la planta de l’original romànica, l’any 1975.


Protegeix el que més t’importa

TRUCA ARA !

I tindrás un descompte especial client:

promoció Albert AL1218

+376 88 77 66 DESCOMPTE

200 €

Albert Llovera Pilot de ral·lis

Empresa d’alarmes nº1 a Andorra i Europa Carrer Sant Antoni, 4 AD700 Escaldes-Engordany


ENTREVISTA

Al llarg de la vostra trajectòria política heu pogut desenvolupar la tasca de Conseller General a la Casa de la Vall i, posteriorment, de Síndic en l’actual seu del Parlament. Què ha significat i com ha influït en les vostres funcions el canvi? El primer que diria és que per a mi la Casa de la Vall era un lloc gairebé reverencial. Ja me'n recordo de quan era petit. Sóc andorrà de primera generació i, si no vaig errat, a l'època, si no eres andorrà, no tenies accés a la Casa de la Vall. Vaig estudiar les institucions al llibre “Andorra el meu país” i vaig aprendre a tenir una gran estima per les mateixes. Per tot això la Casa de la Vall era un lloc molt especial per a mi, era un lloc ple de simbolisme. Quan vaig ser Conseller General, les legislatures del 94 i del 97, per a mi va ser una cosa molt important de poder seure allà, en aquells escons. En aquests darrers anys, la Mònica Bonell [Subsíndica General] i jo hem tingut la sort d'iniciar aquesta nova fase, en què hem disposat d'aquest edifici complementari de la Casa de la Vall com a seu del Consell General. Al principi —i és una apreciació totalment personal—tenia una sensació d’assaig. És clar, durant gairebé vuit anys vaig ser Conseller a la Casa de la Vall, aleshores, de les primeres sessions celebrades aquí —que les vam encetar nosaltres— l’apreciació subjectiva que en tenia era que era com un assaig, com si aquí no anés seriosament, que era únicament com una representació, que allò que era de veritat era el que passava a Casa de la Vall. Ara ja m'hi he acostumat, evidentment amb el pas del temps he superat aquesta primera impressió.

La Casa de la Vall viscuda per Vicenç Mateu

SÍNDIC GENERAL Pocs dies abans de celebrar-se les eleccions que canviaran els càrrecs electes nacionals del nostre país, ens hem apropat a l’actual Síndic General, Vicenç Mateu, per tal que ens doni la seva visió i ens expliqui la seva experiència en relació amb la Casa de la Vall. Per Montse Ronchera · Foto: Consell General d’Andorra

| 108 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

La Casa de la Vall ha perdut moltes de les funcions que li eren pròpies, però encara s’hi desenvolupen activitats institucionals? Tenim la sort que encara s’hi desenvolupen molts actes institucionals. Per exemple, dos cops l'any hi celebrem sessions tradicionals i, la veritat, és que són sessions molt especials. Són sessions en les quals es mira que no hi hagi debat, que es reserven per presentar els informes de les delegacions internacionals del Consell, com la del Consell d'Europa, la de l’OSCE, la de la Unió Interparlamentària o la de l’Assemblea de la Francofonia. Són


sessions en les quals els consellers van vestits amb la capa i el tricorni, amb la vestimenta tradicional, i amb la medalla d'autoritat. La veritat és que hi ha un ambient molt festiu, molt entranyable, a tothom li agrada molt poder celebrar sessions a Casa de la Vall. A banda d'aquestes dues sessions tradicionals, la sessió constitutiva del Consell General i la sessió d'investidura del Cap de Govern també tenen lloc a Casa de la Vall. Tots els juraments de magistrats, dels membres del Consell Superior de la Justícia, del Tribunal Constitucional o del Raonador del ciutadà, del president de l'INAF, etcètera, tots aquests juraments en què el Síndic pren el jurament també tenen lloc a Casa de la Vall, i en aquest cas el Síndic també porta l'abillament tradicional. És a dir que, tot i que disposem d'aquest nou edifici, hi ha hagut una voluntat clara perquè no substitueixi la Casa de la Vall com edifici del parlament, que el complementi, i tots aquests actes de més força simbòlica miren de celebrar-se a Casa de la Vall. A més, el tema de la presa de juraments té una explicació gairebé jurídica. Un dia el Pere Vilanova em va dir que quan feien la Constitució es va arribar a posar la qüestió que hi ha una sèrie d'actes que normalment, en altres països, són funció del cap d'Estat, però que per la natura del cap d'Estat d'Andorra és difícil que els puguin complir —perquè no podran estar físicament sovint a Andorra—, com per exemple la presa de juraments. Al cap de Govern d’Espanya el jurament li pren el Rei, i aquí, clar, haurien de ser els Coprínceps els qui ho fessin, però ja van veure que això no podria ser. Llavors se'ls hi va ocórrer que el Síndic, per la percepció de la figura, per la valoració de la figura tradicional, podria assumir aquesta funció i aleshores tots aquests juraments, que en altres llocs seria el cap d'Estat qui els prendria, aquí és el Síndic el qui ho fa, i, per la solemnitat que tenen, crec que és totalment adequat que es facin a Casa de la Vall. A més de les sessions tradicionals i de les preses de jurament, s’hi fan altres activitats? Quan vam inaugurar el nou edifici — vam esperar un parell d'anys des que va

començar a funcionar, perquè volíem que la inauguració pogués tenir lloc en presència dels dos coprínceps, per fomentar precisament, per visualitzar, la idea unitària del Cap d'Estat com a persona conjunta i indivisa—, l’espai en el qual es van reunir els dos coprínceps va ser el despatx del Síndic de Casa de la Vall. Quan vam rebre Ban KiMoon, el ministre Borrell o, recentment, la secretària general de la Francofonia, també els vam rebre al despatx del Síndic de Casa de la Vall. És a dir, per a les visites de més honor, de més alt nivell institucional, també s'utilitza el despatx del Síndic de Casa de la Vall. Encara que moltes visites no les rebem allà, també els hi ensenyem la Casa de la Vall. De fet, tenim un circuit de visita i sempre fem el mateix: els rebo al despatx del Síndic del nou edifici, baixem al nou hemicicle, visitem la nova sala dels passos perduts, després passem pel túnel que connecta el nou edifici amb la Casa de la Vall, i allà passem a explicar, a visitar, l’edifici antic. Tota aquesta visita la fem així perquè cada estança, cada nou lloc en què estem, ens permet explicar una sèrie de coses que faciliten entendre millor la nostra història política. I crec que això ajuda molt a canviar la idea que algunes visites es fan del què és Andorra, després d'haver-ho vist La Casa de la Vall, i també el nou hemicicle —en el nou hemicicle hi ha els panells amb la llista dels coprínceps, les fotografies de les visites dels coprínceps, hi ha tot aquell conjunt de fotografies que són d'alguna manera un resum gràfic de la història dels diferents consells—, tot serveix, són suports de tota mena per explicar el sistema institucional d'Andorra, i en aquest sentit la Casa de la Vall ajuda molt. Nosaltres rebem visites que sovint són ministres, o ambaixadors, o delegacions internacionals; alguns tenen més o menys idea de què és Andorra, però altres en tenen molt poca. Van a Govern, que és un edifici sense massa personalitat, i després venen cap aquí, i jo crec que alguns veuen Andorra diferent quan els hi expliquem i descobreixen Casa de la Vall. Creieu que la Casa de la Vall encara simbolitza la seu del poder polític, pels ciutadans d’Andorra? És una pregunta de mal contestar. Jo no sé fins a quin punt Casa de la Vall o el nou edifici del Consell tenen un pes simbòlic... El que sí crec és que hi ha menys respecte reverencial, o institucional, que anys enrere, però això és en general, tant per Casa de la Vall com pel nou edifici, però —dins d'aquest nou context de disminució d’aquesta actitud reverencial que hi havia abans—, penso que sí, que Casa de la Vall és el nucli de tot això. No sé si saps que vam fer un Joc de l'oca —vam fer merchandising, perquè a Casa de la Vall no hi havia merchandising— com una eina pedagògica per tal d’ajudar els més joves a conèixer i familiaritzar-se amb la institució. En aquest joc totes les caselles que no són estrictament de l'oca, estan ocupades per aspectes institucionals, estan extretes del context de Casa de la Vall. Les caselles estan ocupades per l'armari de les Set Claus, pel tricorni i pel gambeto, pel Conseller, pel Cap de Govern —que, per cert, hi vam posar una dona—, per un Nunci, tots són diferents aspectes de la Casa de la Vall i de les institucions en general, i penso que és una eina didàctica molt útil. El Salvador Espriu, —ho explico sovint en les visites— deia que la Casa de la Vall era el cor cívic d'Andorra (suposo que Meritxell en seria el cor espiritual) penso que és una bona manera d’explicar el seu simbolisme per a molts de nosaltres. Moltes gràcies per aquesta valoració tan personal.

| 109 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ANDORRA LA VELLA

CASA DE LA VALL

la seu del parlament d’Andorra El Consell de la Terra, creat el 1419 i que més tard esdevindrà el Consell General, adoptà a principi del segle XVIII la Casa de la Vall com a seu. Es tracta d’un edifici emblemàtic, tant per les seves característiques com per la significació històrica. Foto: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / César De Pablos

| 110 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Situada al centre d’Andorra la Vella, la Casa de la Vall —un dels monuments més emblemàtics d'Andorra— ens dona l'oportunitat de conèixer la particular història del sistema institucional del Principat d’Andorra. L'edifici data de final del segle XVI, i a principi del XVIII es va convertir en la seu d’un dels parlaments més antics i amb més continuïtat d’Europa: el Consell General. Segons la data que figura a l’escut gravat a la pedra clau de l’arc de la porta d’entrada, la casa va ser construïda el 1580, segurament per Antoni Busquets —segons es pot interpretar de la lectura del seu testament—, vicari d’Andorra i fill d’una de les famílies benestants del país; el mateix escut inclou la inscripció “ANTO. B.” i un arbre, que es correspondrien amb el nom del promotor i amb el símbol heràldic de la família. La inestabilitat social del final del segle XVI pot explicar l’existència en l’edifici d’elements de defensa: tronera, matacà, espitlleres, torre annexa. En la forma, i en els detalls de la seva construcció, es pot considerar una casa senyorial d'aquesta zona dels Pirineus; de planta rectangular, la construcció es va fer amb pedra lligada amb morter de calç i sorra, i la coberta a dos vessants és de pissarra. L’interior es distribueix en tres crugies, que es poden apreciar bé tot i les reformes que ha experimentat al llarg del temps. El desembre de 1702 el Consell General va adquirir la casa als administradors de l’herència de mossèn Busquets, amb la finalitat de celebrar-hi les reunions dels membres de la institució i de guardar-hi la documentació d’aquesta. L'edifici també va acollir els tribunals de justícia, com es llegeix a la inscripció de la part superior de l’escut situat sobre la porta principal: “Domus Concilij, Justitia Sedes” (Casa del Consell, seu de la Justícia). La reforma més important de la casa va tenir lloc als anys 60 del segle XX, motivada per les necessitats de la institució. El 2011 va de deixar d’acollir les reunions ordinàries del Consell General —ja feia uns anys que havia deixat d’acollir les dels tribunals—, quan es van traslladar a l’edifici proper construït els anys immediatament anteriors.

Unes dècades després que el Consell General comprès l’edifici es va posar damunt de la porta d’entrada a la casa l’escut tradicional d’Andorra, que encara s’hi pot veure. L'escut està dividit en quarters: al superior esquerre, la mitra i el bàcul del bisbat d’Urgell, al superior dret, els tres pals del comtat de Foix; a l’inferior esquerre, els quatre pals de la Corona d’Aragó; i a l’inferior dret, les dues vaques del vescomtat de Bearn. Al peu de l’escut s’hi llegeix “Virtus Unita Fortior”, el lema d’Andorra, que ve a dir que la virtut amb la unitat es fa més forta. Prop de la porta es pot veure un escut més antic; flanquejat per dos creus amb pedestal, aquest només incorpora els símbols del Bisbat, de Foix i de Bearn. La planta baixa estava ocupada antigament per les quadres, que acollien les cavalcadures dels consellers i que segurament, almenys en part, ja van tenir aquesta funció quan la casa era habitada; també hi va haver una part de la planta baixa ocupada pels calabossos de la presó. Després de la reforma dels anys 60, les funcions assignades a aquests espais van canviar radicalment, adquirint l’aspecte actual. La part més important de la planta es va transformar en dependències i en una gran sala d’audiències per als òrgans de la justícia, mentre que els altres espais van servir per millorar la comunicació vertical, cap a les plantes superiors, i per crear un nou accés a un edifici annex situat sota la plaça de davant de la casa. El vestíbul presenta un paviment que recull els motius de l’empedrat original de la sala, i acull elements de mobiliari tradicional del país. | 111 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


CASA DE LA VALL Carrer de la Vall AD500 Andorra la Vella Telèfon: +376 829 129 Central de reserves: +376 839 760 museusandorra@gmail.com www.casadelavall.ad

ANDORRA LA VELLA

Horaris: De 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge tarda i dilluns tancat (de novembre a abril també tanca el diumenge al matí) Dies festius de tancament: consultar a la web Els horaris d’obertura es poden veure modificats per actes protocol·laris

A la planta principal es troba d’entrada la sala que antigament complia la funció de menjador —coneguda popularment com la sala dels passos perduts—, a les parets de la qual hi trobem unes pintures murals que representen el cicle de la Passió de Crist i que anteriorment estaven situades en una peça lateral —convertida en la reforma dels anys 60 en despatx del president del parlament, el Síndic General; possiblement en el moment de construcció de la casa aquesta peça era ocupada per una capella, i a final del segle XIX i principi del XX va acollir l’escola d’Andorra la Vella. La cuina, al costat nord de la casa, té un immens i sorprenent foc a terra. La seva contemplació ens pot ajudar a fernos una idea de com eren els plats que s’hi cuinaven, de com s’organitzaven les jornades polítiques dels segles XVIII i XIX

o del perquè dels abillaments tradicionals dels consellers. La sala de sessions del Consell General és el punt neuràlgic de l’edifici, on es copsa la presència de la voluntat centenària de la identitat andorrana. Les sessions començaven a toc de campana, que la reforma dels anys 60 va conservar. En aquesta data es va construir l’hemicicle que hi podem veure, presidit pels setials del Síndic General i del Subsíndic General. Els retrats dels coprínceps, el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa, ocupen un lloc destacat i ben visible. Al llarg de més de dos segles i mig la sala també va tenir la funció d’arxiu i de capella. L’armari de les set claus, un dels símbols del Consell General, guardava la documentació històrica de la institució. A | 112 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Tarifes: Entrada general 5 € Entrada reduïda 2,50 € (consultar condicions a la web) Entrada gratuïta: consultar a la web Serveis: visita guiada amb reserva prèvia obligatòria a la central de reserves, botiga No accessible a persones amb mobilitat reduïda.

l’extrem oposat de la presidència hi ha la capella dedicada a Sant Ermengol, en la qual s’oficiava la missa abans de les sessions del Consell General. El cap de casa de la segona planta es va utilitzar durant els segles XVIII i XIX com a dormitori dels consellers generals, quan les sessions duraven més d’un dia. Després es va destinar a usos diversos i actualment és un espai polivalent.


Cap als anys 50 es van iniciar les primeres modificacions importants de l’edifici, per donar-li un aire més solemne i més en acord amb una època de creixement econòmic. El 1962 es va dur a terme una reforma molt aprofundida, per convertir-la en l’edifici que avui podem veure; l’arquitecte de Barcelona Joaquim Ros de Ramis va rebre l’encàrrec de fer les modificacions. El projecte de Ros de Ramis va eliminar l’arrebossat de la façana, va incorporar una tronera a la cantonada esquerra de la façana principal —per aportar simetria amb l’existent a la banda dreta— i va fer obrir una nova segona d’entrada, amb el corresponent matacà, a la paret oest. A l’interior els principals canvis van ser la construcció d’una nova escala, l’adequació de tota la planta baixa per a ús de les instàncies judicials i la construcció de l’hemicicle destinat a les sessions plenàries del Consell General. Al recinte exterior de la casa es pot veure el colomer de torre original i la torre de defensa. També hi podem contemplar diverses escultures commemoratives. El 8 de setembre del 1278 es van reunir el bisbe d’Urgell, Pere d’Urtx, i el comte de Foix i vescomte de Castellbó, Roger Bernat III. Ho van fer a Lleida, i en presència del rei Pere II d'Aragó, per posar fi a les hostilitats que havien mantingut al llarg del segle XIII amb un acord, el Pariatge, un dels documents més importants d'Andorra, sobre el qual es basa el sistema polític del coprincipat. Set-cents anys més tard, el 1978, es va celebrar el 7è centenari de l’acord i el Consell General va voler recordar la celebració amb una escultura en commemoració d'aquella data. L’obra va ser encomanada a l’escultor italià Luigi Teruggi i està situada vora la façana oest de l'edifici. Davant l’edifici, de cara a la vall, podem veure una altra escultura, que representa una parella de ballarins dansant la Morisca, un ball tradicional d’Andorra. L'escultura, de Josep Viladomat, celebra

el centenari i és un homenatge a la Nova Reforma del 1866; els canvis més importants aportats per aquesta van ser l’atorgament del dret de vot i de ser elegible a tots els homes, caps de casa —fins aquell moment només tenien aquests drets els caps de les cases més importants— i la reorganització del Consell General. En el referèndum celebrat el 14 de març de 1993 la ciutadania andorrana va expressar la seva voluntat d’esdevenir un Estat de dret, democràtic i social, mitjançant l’aprovació d’una Constitució escrita. Per commemorar aquella data el Consell General va encomanar una escultura a Emili Armengol, homenatge a les dones i els homes d’Andorra, que ara es pot veure a la plaça situada davant de l’edifici. •

La visita guiada de l’interior de la casa ens permetrà conèixer millor la història de l’edifici, que va íntimament lligada a la història del país.

| 113 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


iu s u l c sona x e l gana per ional e r Upner a uexcepc

Patron of Art Homage to Hadrian Limited Edition 888

Carrer Nou, 1 · AD700 Escaldes-Engordany · T. +376 821 063 · F. +376 821 764


ESPAI COLUMBA

Avinguda Verge del Remei, 19 AD500 Santa Coloma Telèfon +(376) 821 234 Serveis Visita lliure / Per a la visita guiada cal fer reserva prèvia / Itinerari lliure Arc Patrimonial per Santa Coloma / Accés adaptat / Botiga Reserves: +376 839 760 museusandorra@gmail.com

ESCALDES-ENGORDANY

www.cultura.ad/museus-imonuments/monuments/ edificis-romanics/ Horaris: De dimarts a dissabte: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge: d’11 a 14 h Diumenge tarda i dilluns, tancat Juliol i agost: de dimarts a dissabte: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h.

L’ESPAI COLUMBA

identitat i art romànic L’Espai Columba és un equipament cultural que té com a missió custodiar, conservar i presentar les pintures murals de l’absis de l’església de Santa Coloma, i d’introduir el visitant en el coneixement del romànic d’Andorra, mitjançant diversos objectes litúrgics provinents de les esglésies andorranes. Fotos: Comú d’Andorra la Vella / Tony Lara

| 116 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Tarifes (venda conjunta Església i Espai Columba): Entrada general: 7 € / Suplement per persona amb visita guiada: 1,5 € / Entrada reduïda 3,5 € (vegeu condicions a la web) L’Espai Columba és un edifici singular, obra de l’arquitecte Jordi Batlle, emplaçat a pocs metres de l’església de Santa Coloma i obert al públic el mes de març del 2019. Es tracta d’un centre difusor del coneixement de la pintura romànica a Andorra, així com del seu context arquitectònic i de les altres manifestacions artístiques que formaven part de l’univers del culte diví en aquest període estilístic. La seva visita és complementària de la de l’església de Santa Coloma, l’exemple més representatiu de l’arquitectura del moment i antic contenidor de les pintures murals arrencades de les seves parets el 1933.


L’edifici alberga els frescos, del segle XII, de l’absis d’aquesta església, presentats com a element principal de l’Espai Columba, també centre d'interpretació del romànic que ofereix la possibilitat d’admirar algunes peces litúrgiques d’aquest període artístic, la majoria procedents d’altres esglésies andorranes. Entre aquestes altres peces del romànic nacional hi trobem un candeler d'altar procedent de Meritxell (que s'exposa al públic per primera vegada), una creu espinosa de Sant Serni de Nagol, un Crist de Sant Martí de la Cortinada, una talla originària de Sant Vicenç d'Enclar, les lipsanoteques (capses que contenien l’acta de consagració de l’església i relíquies) de Sant Romà de les Bons i de Sant Serni de Nagol, una pedra cantonera amb restes de pintura de l'absis romànic de Sant Esteve d'Andorra la Vella, unes llànties trobades a les excavacions de Santa Eulàlia d’Encamp, o el llibre místic de Sant Romà de les Bons, datat del segle XII. Pel que fa a les pintures murals, és interessant remarcar que el muntatge s’ha fet utilitzant el suport d’alumini que van construir els restauradors alemanys quan, en el seu periple, els murals estaven dipositats al Museu d’Estat Prussià de Berlín, en valorar que l’alumini és el millor material per a la funció de suport. Tenint en compte les seves característiques i que forma part de la història dels frescos, finalment s’ha optat per deixar el mateix suport nu, per la part exterior, el què li dona un toc industrial i contemporani característic, que combina de forma molt adequada amb l’edifici que acull el muntatge. La recreació de l’absis ha permès presentar, de forma pràcticament igual a la que es podien veure en l’espai que ocupaven en origen, totes les pintures que ornamentaven el seu interior, a excepció de dues figures de sants que ocupaven la part inferior del trasdós de l’arc triomfal. El cicle iconogràfic inclou el Crist en Majestat, el Tetramorf, la Mare de Déu, Santa Coloma, altres deu figures d’apòstols i de sants, així com l’Esperit Sant en forma de colom i

diverses sanefes i franges amb decoració geomètrica o floral, i altres representacions d’espais arquitectònics i de teles i cortinatges. En la nostra visita també podrem apreciar la modernitat de l’escenografia de l’exposició, la qual inclou una pantalla de 20 metres quadrats en la que podrem veure la contextualització dels objectes exposats en els indrets en què estaven ubicats, així com la presentació, de forma completa i amb un format visualment atractiu, dels principals monuments del romànic d’Andorra, així com d’alguns dels remarcables objectes que acullen al seu interior. Finalment, els visitants podran conèixer de primera mà la història del periple que van seguir els frescos de Santa Coloma al llarg dels anys (que inclou detalls com l’absència de dos fragments, un dels quals localitzat a Massachusetts), veure de forma gràfica el procediment seguit pels pintors medievals en la realització de les pintures al fresc, o com es va realitzar l’arrencament dels frescos del seu lloc original amb la tècnica de l’strappo, il·lustrat amb imatges sobre l’arrencament d’unes pintures murals, seguint la mateixa tècnica, realitzat a Sant Joan de Boí el 1978.•

La concepció de l’Espai Columba permet establir una relació directa amb l’església de Santa Coloma, que podem veure a través de la gelosia amb motius cruciformes que tanca l’espai expositiu per la part de ponent. | 117 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ANDORRA LA VELLA

JACIMENT DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA,

els orígens

Als anys setanta i vuitanta del segle passat, els serveis de Patrimoni del Govern van assenyalar la finca on es troba el jaciment com a possible zona arqueològica, perquè en superfície es percebia clarament l’existència d’estructures soterrades. El 2007 els propietaris, Molines Patrimonis, van començar d’acord amb Patrimoni unes excavacions que s’han desenvolupat al llarg de vuit campanyes arqueològiques, amb excel·lents resultats, arribant a obrir el jaciment al públic i a construir un discurs interpretatiu coherent i engrescador. Fotos: Molines Patrimonis

| 118 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Juliol i agost visites guiades amb reserva prèvia a: Oficina de turisme d’Andorra la Vella Tel. (+376) 750 100 o info@oficinaturisme.ad Informació a Molines Patrimonis Tel. (+376) 805 950 o administracio@ molinespatrimoni.com A l’hivern únicament es fan visites per a grups escolars. Tarifes: Entrada Adult 5€: de 12 a 65 anys Entrada Reduïda 3€: majors de 65 anys i carnet jove Entrada Gratuïta: menors de 12 anys i targeta ICOM

El període més antic documentat correspon al Bronze antic, ara fa uns 4200 anys, amb restes d’hàbitats i de material ceràmic. La segona ocupació, poc clara, és de l’antiguitat tardana, entre els segles V i VII. La tercera correspondria a una primera ocupació medieval, datada entre els segles VIII i X. La quarta, i principal, està datada entre els segles XI i XIII; d’aquesta època el jaciment conserva una sèrie d’estructures d’habitatge, entre les quals destaca un gran edifici de dos pisos, amb quatre


estances articulades per un passadís. Una fase posterior, entre mitjan segle XIII i el segle XIV, suposaria l’ampliació de les estructures del sector nord del jaciment, fins al moment del seu abandó. Les diferents ocupacions del jaciment de la Roureda de la Margineda perfilen un hàbitat rural, amb una vocació eminentment agrícola. Els materials arqueològics ens indiquen que les restes que podem observar actualment corresponen a les darreres fases d’ocupació, iniciades a la fi del segle XII i que va perdurar fins a la fi del XIV. A partir de la relectura d’alguns documents d’aquella època, una teoria apunta la possibilitat que el jaciment sigui la fase final del castell comtal de Sant Vicenç, documentat per primer cop l’any 952, i que el 1190, en virtut d’un acord entre el comte Ermengol VIII d’Urgell i el vescomte Arnau de Castellbó, sembla que va ser reconstruït a “l’arrel de la muntanya d’Enclar”. Un segle més tard, en la primera disposició del segon pariatge del 1288, s’estipulava que el comte Roger Bernat III de Foix havia de fer enderrocar “el castell, o edificació, o força” del pui de Sant Vicenç. La hipòtesi de què es tracta d’alguna d’aquestes construccions no ha tingut confirmació, fins a la data, amb les dades arqueològiques obtingudes. •

D’entre la gran quantitat de materials recuperats al llarg de les campanyes destaca la gran presència d’elements propis de la vida quotidiana: ceràmica de cuina, eines del camp, estris domèstics. Però també hi ha armament: puntes de fletxa de ballesta, puntes de llança, material de setge com són projectils de mandró o fustibalum (una fona amb mànec, que es feia servir en la defensa de llocs fortificats). També s’hi han recuperat una sèrie de pissarres amb gravats, molt interessants. | 119 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


EL PONT DE LA MARGINEDA Informació: Oficina de Turisme Andorra la Vella Telèfon: +376 750 100

ANDORRA L A VELL A

info@oficinaturisme.ad

EL PONT DE LA MARGINEDA

el més ample d’Andorra d’època medieval El pont forma part de l’antic camí ral d’Andorra, que des d’època medieval, i fins principi del segle XX, era la principal via de comunicació entre les poblacions andorranes. El tram on hi ha el pont unia les viles de Sant Julià de Lòria i d’Andorra la Vella, passant per Santa Coloma. Fotos: Comú d’Andorra la Vella / Tony Lara | 120 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

El pont de La Margineda és el més gran i més esvelt de tots els que es conserven, construïts abans del segle XX, a Andorra. És d’un únic ull, amb una llum de 9,5 metres i una alçada de més de 9 metres, bastit amb pedra granítica i suportat per un arc de mig punt rebaixat, realitzat amb dovelles de pedra tosca per alleugerir-ne el pes. Per la part superior presenta la forma d’esquena d’ase, i està empedrat en tota la seva superfície, amb morter de calç com a material d’unió de les pedres. A ambdós costats del pont, que té una amplada de 2,80 metres a la part central i de més de 5 metres als extrems, s’hi pot veure un muret de protecció, d’uns 80 cm d’alçada. El pont de La Margineda està situat prop de la carretera general i disposa d’una zona d’aparcament a la vora. Al mateix lloc podem veure, en una rotonda, una bonica escultura d’Andreu Alfaro, instal·lada l’any 1986 per commemorar el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que va tenir lloc aquell any a Andorra. •


www.andorralavella.ad Turisme Andorra la Vellla

turismeandorralavella

@turismeandorra


ANDORRA LA VELLA

ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA

ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA els orígens El lloc de Santa Coloma apareix documentalment a partir del segle IX. L’església de Santa Coloma és una de les més antigues de les valls d’Andorra; d’origen preromànic, va ser aixecada en un moment indeterminat entre els segles VIII i X. Al llarg del temps ha estat objecte de diverses reformes que li han atorgat l’aspecte actual. Fotos: Comú d’Andorra la Vella / Tony Lara

L'estructura del temple presenta una planta rectangular de nau única, absis quadrangular orientat vers l'est, coberta a dues aigües, porxo adossat al mur sud de la nau i campanar de torre circular. En els panys dels murs de la nau encara s’hi aprecien les bandes horitzontals de fusta que serveixen per anivellar les rengleres de pedres granítiques irregulars i per donar consistència als murs. La coberta és feta amb encavallades de fusta i entisellat del mateix material, i acabada exteriorment amb lloses de llicorella. Al campanar del segle XII, de quatre nivells de finestres geminades, destaca el tractament exterior del mur, decorat amb frisos de tres, cinc i sis arcuacions cegues | 122 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

C/ Major AD500 Santa Coloma Telèfon +376 839 760

museusandorra@gmail.com www.cultura.ad/museus-imonuments/monuments/ edificis-romanics/ Grups reduïts. Entrada per rigorós ordre d’arribada. Projecció “Els orígens” cada 15 minuts (els horaris de les projeccions poden resultar alterats per les necessitats de culte de l’església) Horaris: De dimarts a dissabte: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge: d’11 a 14 h Diumenge tarda i dilluns, tancat Juliol i agost: de dimarts a dissabte: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h. Tarifes (venda conjunta Església i Espai Columba): Entrada general: 7 € / Suplement per persona amb visita guiada: 1,5 € / Entrada reduïda 3,5 € (vegeu condicions a la web)


parets i la volta de canó de l’absis, es poden veure en l’espai expositiu Columba, situat a pocs metres de l’església. A la nau també s’hi conserva una talla romànica de la Mare de Déu del Remei, de finals del segle XIII, un sagrari del segle XVII i un retaule del segle XVIII.

entre lesenes angulars, que es fan més evidents als dos nivells superiors. El mur del campanar s’aixeca amb pedres treballades, disposades més o menys a trencajunts i lligades amb morter de calç. Al capdamunt de les dues lesenes que emmarquen la finestra del darrer nivell de la façana sud hi ha un cap esculpit en un carreu de pedra tosca, i a la part interior d’algun dels arcs de les finestres d’aquest darrer nivell hi podem veure restes de pintures decoratives damunt d’un arrebossat. L'accés al temple es fa, creuant l’antic cementiri i passant sota el porxo del segle XVII, per una porta de mig punt amb una senzilla arquivolta de dents de serra i amb una creu de pedra en relleu sobre la clau. L’interior de la nau està il·luminat per quatre finestres obertes al mur sud i una oberta al mur oest. L’absis està il·luminat per dues finestres obertes una al mur sud i l’altra al mur est. La separació entre la nau i l’absis s’accentua per l’existència d’un arc triomfal de mig punt ultrapassat. Al segle XII es va pintar a la capçalera de l’església un important cicle de pintures murals romàniques, de les quals només es conserven in situ, a la paret est de la nau, un Agnus Dei i alguns altres fragments, formats majoritàriament per dos àngels i motius geomètrics decoratius; la major part de la resta de les pintures murals, que ornamentaven les

En un moment indeterminat del segle XII es realitza una primera gran reforma de l’edifici, que inclou l’afegit de l’actual campanar. Entre els segles XIII i XVII es duen a terme petites obres de manteniment encaminades a millorar les condicions d’ús de l’edifici. Després de l’any 1730 es tapen les finestres del campanar i entre els anys 1740 i 1749 es porta a terme una segona reforma interior de l’espai arquitectònic. Al principi del segle XX es realitzen petites obres de manteniment de la nau i el 1933 s’arrenquen les pintures murals romàniques de l’absis. Entre els anys 1933 i 1934 l’arquitecte Cèsar Martinell restaura l’interior i l’exterior de la nau, consolida l’estructura del campanar i descobreix i restaura els fragments de pintura mural que es conserven in situ. Entre els anys 1976 i 1977 es realitza una nova campanya de restauració encaminada a recuperar la imatge original de l’edifici. Una menció particular mereix el retaule major, dedicat a Santa Coloma, ubicat avui als peus del temple, tot i que inicialment es va instal·lar davant de l’arc triomfal, passant l’absis a complir les funcions de sagristia. El retaule és obra d’un escultor anònim, el mestre d’Adrall, que hi treballà cap al 1741-1742, en una etapa de reformes de l’antic temple; el mestre Simó Ruaix és l’autor del daurat i de la policromia. El presideix santa Coloma, representada amb els atributs del llibre i la coloma, acompanyada d’altres sants de devoció popular, com sant Esteve, sant Francesc Xavier, sant Antoni de Pàdua i sant Isidre, així com per la Verge del Carme i el Pare Etern. Per poder veure com eren els frescos al segle XII s’han hagut de reconstruir petites parts de les pintures, com algunes figures del tetramorf, fragments de cel o vestits. El treball s’ha fet a partir de l’estudi minuciós de la tècnica del Mestre de Santa Coloma i del seu cercle, per poder recrear el traç original de forma fidedigna.•

Un atractiu especial de la visita de l’església de Santa Coloma és la possibilitat de veure el videomapatge “Els orígens”, que reprodueix in situ com podien lluir les pintures murals romàniques en el moment de la seva creació i que permet reviure les sensacions que produïen en el seu estat original. | 123 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ANDORRA LA VELLA

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE Plaça del Príncep Benlloch AD500 Andorra la Vella

SANT ESTEVE D’ANDORRA LA VELLA

l’església arxiprestal d’Andorra L’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella apareix esmentada amb molta freqüència, des de l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell del segle IX. L’edifici va ser profundament reformat als segles XVI, XIX i XX, conferint-li l’aspecte que presenta en l’actualitat. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / Comú d’Andorra la Vella / Tony Lara

| 124 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Entrada lliure i gratuïta Més informació: Oficina de Turisme Andorra la Vella Telèfon +376 750 100 info@oficinaturisme.ad

Del temple romànic de Sant Esteve només ens n’ha arribat una petita part. L’espai millor conservat és l’absis, el més gran de totes les esglésies romàniques del país; també s’ha conservat una part dels murs de la capçalera de la nau — aquesta era coberta amb encavallades de fusta, que suportaven un empostissat que servia al seu torn de suport al llosat— i l’absidiola del costat nord. La primera gran modificació del temple segurament degué ser la construcció de la part baixa del campanar, en època indeterminada, però la configuració actual de l’església correspon, en la


major part, a modificacions realitzades al segle XX. L’absis presenta una planta semicircular; té dues finestres de doble esqueixada i la coberta està feta amb una volta de quart d’esfera, realitzada amb pedra tosca, i acabada exteriorment amb lloses de llicorella. Les parets van ser aixecades amb carreus força irregulars, disposats en filades i lligats amb morter de calç. Sota la coberta hi ha un fris de dents de serra que recorre tota la façana i, per sota, una decoració d’arcs cecs d’estil llombard; als extrems trobem dues bandes, del mateix estil. Els arquets cecs van ser realitzats en pedra tosca i mostren un dels pocs exemples de treball escultòric d’època romànica conservats al Principat: a la part inferior dels arcs hi trobem una petita mènsula decorada amb motius geomètrics. Encara que l’església no conserva les pintures murals que cobrien els seus murs, sí que podem veure encara in situ la biga romànica que suportava el baldaquí. La biga és policromada i presenta una decoració de motius florals i geomètrics. Durant els anys 60 del segle XX s’efectuà una important transformació de l’església, quan se’n canvià l’orientació

i s’engrandí considerablement, ocupant part del cementiri que hi havia a tocar de l’església romànica. El resultat d’aquesta transformació ha estat el seu aspecte actual: una única nau, acabada amb tres absis de planta semicircular i amb volta de quart d’esfera. A l’exterior es va utilitzar, en diferents parts de la construcció, la pedra de granit tallada, especialment en l’emmarcament dels estilitzats finestrals de l’absis, així com en les escales i el petit pòrtic que protegeix la porta d’entrada del peu de la nau, i en el rosetó situat per sobre de la porta. També durant el segle XX, encara que en un moment anterior, es construí la porta d’accés a la nau situada al mur de ponent, el lloc on devia acabar la nau d’època romànica. Aquest accés va ser realitzat segons el projecte dissenyat pel reconegut arquitecte modernista català Josep Puig i Cadafalch. L’església acull al seu interior els retaules de Santa Llúcia, de final del segle XVII, i de Sant Joan Baptista, realitzat el 1707 i l’exemple més complet d’estructura amb decoració salomònica del país, a més de diverses imatges, com un Sant Crist de la segona meitat del segle XVI. A l’exterior, sota el pòrtic d’entrada, podem veure un bronze amb la figura del bisbe Benlloch, realitzada per l’escultor Josep Viladomat.• | 125 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Cuina de mercat · Sabor andorrà i català · Ambien familiar i acollidor · Innovació i frescor

ria

40 anys de tradició culinà

C/ Mestre Xavier Plana, 6 · AD500 Andorra la Vella T. (+376) 822 397 · canmanel@andorra.ad

Pàrquing privat pels clients www.restaurantcanmanel.com


ANDORRA LA VELLA

SANT VICENÇ D’ENCLAR

L’ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ D’ENCLAR

preromànic i arqueologia El roc d’Enclar és un dels jaciments arqueològics més emblemàtics de la vall d’Andorra, ja que és el més gran, es troba en un lloc preeminent i, sobretot, perquè conserva restes significatives de la història d’Andorra, des d’època romana fins a la baixa edat mitjana. Fotos: Comú d’Andorra la Vella / Tony Lara

Oficina de Turisme Plaça de la Rotonda, s/n Andorra la Vella Tel. +376 750 100 info@oficinaturisme.ad www.patrimonicultural.ad

de llicorella. La coberta de l’absis, també a dues vessants, és amb volta de canó i amb acabat de lloses. A l’exterior de la nau s’alça un campanar de torre de planta circular, exemplar únic a Andorra, juntament amb el de Santa Coloma, encara que aquest darrer és d’època posterior; l’accés al seu interior es fa des de la nau de l’església. No té gaire alçada i presenta quatre obertures principals, allargassades i acabades en algun cas amb un fals arc, així com, en un nivell superior, set petites finestres en forma de ferradura. En el mur exterior s’observa el morter de calç que el cobria.

Situat a una altura de 1.225 metres, el jaciment del roc d’Enclar es localitza en un petit promontori que domina tota la plana central del país. L’església de Sant Vicenç és l’edifici més important de tot el conjunt; oberta al culte almenys fins a l’any 1852, ara fa quaranta anys va ser restaurada, erigint-se novament com a fita visible des de tota la vall. Del temple original, d’estil preromànic, restaven dempeus part dels murs de la nau i de l’absis, i el campanar; els materials utilitzats en la restauració van ser majoritàriament els originals, que havien quedat El roc d’Enclar conserva també restes de la escampats en el lloc. fortificació que existí al lloc en època medieval, així com altres vestigis del mateix moment, com Sant Vicenç d’Enclar és una església senzilla, de nau única amb planta rectangular, i tombes i sitges excavades a la roca, o fragments amb un absis quadrat, a la qual s’accedeix per una porta amb arc de mig punt. El pas de la de mur corresponents a espais d’habitació o nau a l’absis es fa a través d’un arc triomfal ultrapassat. Els seus murs estan formats per blocs d’ús agrícola i ramader. L’accés al roc d’Enclar de pedra de granit del lloc, poc escairats i disposats en filades no del tot regulars. La coberta, només es pot fer caminant, encara que el camí a dues vessants, està feta mitjançant encavallades i un empostissat, que suporten un llosat és entretingut i el recorregut no massa llarg. • | 128 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


El museu és un edifici del principi del segle xx, on es trobava l’antiga fàbrica de tabacs Reig de Sant Julià de Lòria, que va funcionar des del 1909 fins al 1957, època en què el conreu i la fabricació de tabac van ser fonamentals en la vida de la gent i dels pobles d’Andorra. A través d’un sistema multimèdia, el visitant és guiat per un recorregut de la fàbrica en el qual s’expliquen els diferents processos de treball amb el tabac, la manufactura dels productes i la seva comercialització. El museu acull estris, enginys, màquines, mobiliari i aromes que s’utilitzaven en les fàbriques de tabac durant la primera meitat del segle xx.

Visites multimèdia

Exposicions temporals Cafeteria - terrassa

Lloguer de sales Accés adaptat

C/ Casa Comuna AD600 Sant Julià de Lòria Tel. (376) 741 545 Fax (376) 842 161 info@museudeltabac.com

Segueix-nos a:

www.museudeltabac.com


SANT JULIÀ DE LÒRIA

MUSEU DEL TABAC

la història de l’economia andorrana Fotos: Museu del Tabac

| 130 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


El cultiu del tabac i la seva manufactura ha estat, i és, una activitat econòmica fonamental per a Andorra. Per això, se’ns fa prou evident l’existència al nostre país d’un museu dedicat a aquest món: el Museu del Tabac. Està situat a Sant Julià de Lòria, a l’antiga fàbrica Reig, un edifici de quatre pisos situat al centre del poble on es va produir la marca llegendària entre el 1909 i el 1947. El museu pertany a la Fundació Julià Reig i comprèn les instal·lacions promogudes al llarg dels anys per la família: Cal Rafeló. L’objectiu principal del centre és divulgar la importància històrica

El museu forma part de la iniciativa Andorra PassMuseu, una targeta d’abonament que proporciona un descompte del 50% sobre el preu de l'entrada en aquest i en altres centres expositius. L'itinerari 2 del Bus Turístic d'Andorra, que fa el seu recorregut els dimarts de juny a octubre, s'atura en aquestes instal·lacions. | 131 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


MUSEU DEL TABAC

SANT JULIÀ DE LÒRIA

C/ Doctor Palau, 17 AD600 Sant Julià de Lòria Telèfon: +376 741 545 info@museudeltabac.com www.museudeltabac.com

d’aquesta activitat, i ho fa amb una gran presència de les tecnologies noves, amb projeccions audiovisuals i sistemes explicatius multimèdia. Pren nota de què t’espera a les seves sales i organitza la visita amb aquestes dades informatives d’interès. Tot i que, actualment, el gran motor econòmic d’Andorra és el turisme, fins no fa gaire la producció de tabac tenia un pes predominant al país. Encara avui es poden contemplar nombroses plantacions de tabac, de gran rendiment per als seus productors. El Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria permet conèixer, pas a pas, com era la producció i l’elaboració d’aquest article de gran consum i com es realitza avui dia. El conreu, l’arribada de la fulla a la fàbrica, la marinada, l’assecament, els paquets de picadura, la cigarreta, el cigar, el control duaner… Totes les etapes d’aquesta activitat formen part de l’exposició permanent, en què també es poden conèixer de primera mà algunes de les màquines i les eines que s’utilitzaven a la fàbrica. Juntament amb l’exposició permanent, el centre disposa d’altres sales i espais dedicats a la presentació d’exposicions temporals. En aquestes es proposen mostres de diferents temàtiques, no sempre relacionades directament amb el tabac: aventura, paisatge, art… Qualsevol tema d’interès cultural o social és benvingut a les sales d’aquesta antiga fàbrica de cigarretes i cigars. L’exposició actual “Herois i superherois”, que estava programada inicialment fins

| 132 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Horaris: De setembre a juny: de dimarts a divendres, de les 9 a les 18.30 h (última visita a les 17.30 h) dissabte de les 10 a les 20 h (última visita a les 18.30 h) diumenge de les 10 a les 14.30 h (última visita a les 13 h) diumenge tarda i dilluns tancat Juliol i agost: de dimarts a dissabte, de les 9 a les 20 h (última visita a les 18.30 h) diumenges de les 10 a les 14.30 h (última visita a les 13 h) diumenge tarda i dilluns tancat Tarifes: Normal 7 € (menors de 8 anys gratuït) Reduïda 5 € (vegeu condicions a la web)


al 21 d’abril, es prorroga fins al finals del mes de juny. Una mostra, com el seu nom deixa entreveure, sobre els herois del còmic, els seus mites i les seves històries. Una exposició d’art contemporani amb alts valors intrínsecs que ens apropa al material de personatges imaginaris emprats als mitjans gràfics, però també en el món del cinema. El Museu del Tabac d’Andorra, a més, és un espai viu on s’organitzen nombroses activitats al llarg de l’any, algunes d’elles en període estival i dirigides a nens, com ara concerts o tallers de treballs manuals amb material reciclat, escape rooms, cinema i diferents concursos. Es tracta d’un espai que, pel seu enfocament divulgatiu i educatiu, les escoles del Principat visiten habitualment. La visita al Museu del Tabac d’Andorra és amena i entretinguda, en part gràcies al sistema multimèdia que guia el visitant en tot moment. Atès el seu caràcter innovador i la gran demanda que té, es recomana reservar amb antelació aquest sistema. Qui ho prefereixi es pot sumar a les visites guiades de grup, amb una durada d’una hora aproximadament i un límit de 25 persones. A més, el

museu disposa d’altres serveis per a l’usuari, com ara guarda-roba, botiga, cafeteria i terrassa. Està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i permet llogar sales per fer presentacions, xerrades i altres activitats. El museu forma part de la iniciativa Andorra PassMuseu, una targeta d’abonament que proporciona un descompte del 50% sobre el preu de l’entrada en aquest i en altres centres expositius. L’itinerari 2 del Bus Turístic d’Andorra, que fa el seu recorregut els dimarts de juny a octubre, s’atura en aquestes instal·lacions..•

L’exposició actual “Herois i superherois”, que estava programada inicialment fins al 21 d’abril, es prorroga fins a finals del mes de juny.

| 133 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANTUARI DE CANÒLICH

SANT JULIÀ DE LÒRIA

Carretera de Canòlich AD600 Sant Julià de Lòria Consultar a l’Oficina de turisme de Sant Julià de Lòria: visites guiades de mitjans de juliol a mitjans de setembre, reserves amb 15 dies d’antelació. De setembre a juny, de dilluns a diumenge de 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h Telèfon +376 744 045

Santuari de

CANÒLICH El Santuari de Canòlich és lloc de pelegrinatge. La festa se celebra durant el mes de maig , quan els habitants de la parròquia de Sant Julià de Lòria acudeixen a l’església per manifestar el seu fervor a la Mare de Déu. Durant l’any la talla romànica de la Verge, procedent de Canòlich, es pot veure a l’església parroquial. Fotos: Comú de Sant Julià de Lòria / Àlex Tena

turisme@comusantjulia.ad www.cultura.ad/museus-i-monuments/ monuments/altres-edificis-religiosos Hi ha referències que indiquen que el lloc de Canòlich ja existia en època medieval. Segurament era un petit nucli de població, que trobem esmentat per primera vegada l'any 1176. De l’edifici de l’església romànica no en queden vestigis, tot i que encara es conserva una talla romànica de la Verge amb el Nen. Avui l’església es troba aïllada al cap d’un tossal que domina la vall i que permet gaudir d’un magnífic paisatge. La construcció que ara podem veure segurament va ser aixecada al principi del segle XX i modificada posteriorment en diferents ocasions. A l'interior de l'església hi trobarem un altar d'època barroca, probablement del segle XVIII. •


SANT ESTEVE DEL MAS D’ALINS

SANT JULIÀ DE LÒRIA

Oficina de Turisme Plaça Laurèdia Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme@comusantjulia.ad

SANT ESTEVE DEL MAS D’ALINS

la capella del casalici Fotos: Comú de Sant Julià de Lòria

Sant Esteve del Mas d’Alins és un exemple de construcció senzilla, de planta rectangular, i típicament rural. Les pedres, escantades a cops de martell, són de diversos tipus i no es va tenir cura de fer els murs amb filades ben marcades. Com moltes altres esglesioles andorranes, presenta una nau única de reduïdes dimensions, capçada a l’est per un absis semicircular. Per aixecar els seus murs es van emprar pedres d’origen divers, però abunden la tosca, la llicorella i la calcària. Són pedres sense escairar, de petites dimensions, disposades de manera força irregular excepte als angles, on les pedres són de mida més gran per tal de consolidar l’estructura. L’absis, més estret que la nau, no té cap decoració, i presenta una senzilla finestra d’una sola esqueixada. Prop d’aquesta, a la zona del presbiteri, hi | 136 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

www.santjulia.ad/turisme

ha una finestra similar oberta al mur sud, en el qual també s’obre la porta d’accés, amb un senzill arc de mig punt realitzat amb dovelles de pedra tosca. La nau està coberta amb encavalcades de fusta, a dues vessants, i lloses de llicorella; l’absis presenta una volta de quart d’esfera i, exteriorment, també està cobert amb lloses de llicorella en disposició cònica. Sobre el mur de ponent s’enlaira un campanar d’espadanya, d’una sola obertura, amb arc de mig punt. És difícil datar aquesta església, sobretot perquè no té cap tipus d’ornamentació. Si bé tipològicament podríem situar-la dins l’estil romànic, no hem d’oblidar que aquests models van perdurar al llarg dels segles, en les zones muntanyenques. Tot i això, es pot donar com a possible una datació de la seva construcció al segle XII. •


JULIOL — AGOST 2019

©Ashlea Wessel

12 JULIOL

6 JULIOL

CHARLOTTE GAINSBOURG

REST

13 JULIOL

CIRQUE ÉLOIZE

PA UL ANKA A N K A S I N G S S I N AT R A :

H I S S O N G S , M Y S O N G S , M Y WAY !

HOTEL

©Chris Hornbecker

17 AGOST

27 JULIOL

THE BEST OF PINK MARTINI

12 AGOST

JESSIE J.

festivalperalada.com |

MAESTRO

WHERE DANCE MUSIC BECOMES CLASSICA

T. +34 972 53 82 92


SANT MIQUEL DE FONTANEDA Oficina de Turisme Plaça Laurèdia Sant Julià de Lòria Telèfon +376 744 045 turisme@comusantjulia.ad

SANT JULIÀ DE LÒRIA

www.santjulia.ad/turisme

SANT MIQUEL DE FONTANEDA

temple de llicorella

La població del nucli de Fontaneda, format possiblement al voltant dels segles IX o X, necessitava un lloc sagrat on retre culte a Déu i, per això, bastiren l’església de Sant Miquel, segurament poc després de la fundació del poble. Fotos: Comú de Sant Julià de Lòria

Tot i que existeix molt poca informació de l’edifici, els experts creuen que, pel seu primitivisme, la data de construcció estaria a cavall dels segles XI i XII. L’església està situada a la part més alta del poble, adaptant-se al fort pendent de la muntanya. L’esquema és molt simple, com a la majoria d’esglésies romàniques d’Andorra: una nau rectangular rematada, cap a l’est, per un absis semicircular. Aquest presenta una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada, realitzada exteriorment amb tres blocs de pedra tosca —amb una senzilla decoració en relleu i amb restes de pintura, probablement d’època romànica—, i situada just al costat del mur sud de la nau; està cobert per una volta de quart d’esfera, acabada a l’exterior amb lloses de llicorella. | 138 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Les parets estan fetes amb pedres d’aparell irregular, amb pedres més grans als llocs que volien un reforç estructural, lligades amb morter de calç. La porta d’accés s’obre al mur sud de la nau, i presenta un arc de mig punt realitzat amb dovelles de pedra tosca. En el mur oest trobem una finestra d’espitllera i, damunt d’aquesta, un finestral en forma d’òcul; el mur està rematat per un gran campanar d’espadanya de doble obertura, amb arcs de mig punt fets amb dovelles de pedra tosca. L’interior de la nau és totalment arrebossat i el terra pavimentat amb lloses, excepte en una part de l’absis, on aflora la penya en la qual s’assenta l’església. La coberta de la nau, a dues vessants, està formada per un empostissat, suportat per bigues de fusta i acabat exteriorment amb lloses. És remarcable l’altar, realitzat amb dos grans blocs de pedra tosca. A l’interior de l’església hi ha dos retaules: el que presideix l’absis del temple, realitzat pel Mestre de Tuixén la segona meitat del segle XVI i dedicat a Sant Miquel, i el situat actualment a la paret nord, de principi del segle XVIII i també dedicat al sant titular de l’església, que degué substituir l’anterior en el moment en què va ser realitzat. La contemplació d’ambdós permet comprovar els canvis de gustos, de tècniques i de programes iconogràfics, que el pas del temps havia propiciat. •


| 139 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANT MATEU DEL PUI D’OLIVESA Oficina de Turisme Plaça Laurèdia Sant Julià de Lòria Telèfon +376 744 045

SANT JULIÀ DE LÒRIA

turisme@comusantjulia.ad www.santjulia.ad/turisme

SANT MATEU DEL PUI D'OLIVESA

la capella de Cal Bringué

semicircular, il·luminat per una espitllera d’esqueixada simple. Les parets estan fetes amb blocs de llicorella, sense treballar i força irregulars, relligats amb morter de calç. La nau està coberta per un empostissat, amb lloses de llicorella al damunt, i l’absis amb una volta de quart d’esfera, acabada a l’exterior de forma cònica, també amb lloses de llicorella. Sembla que l’absis és posterior a la nau i es creu que en substitueix un d’anterior rectangular, planta habitual al segle XI.

Damunt la paret que es correspon amb l’arc triomfal s’hi aixeca un petit campanar d’espadanya, d’una sola obertura. La porta, L’església de Sant Mateu està situada al Pui d’Olivesa, al mas de Cal Bringué, vora el camí també senzilla, es troba al mur de ponent i és que porta de Sant Julià de Lòria a Fontaneda. És una de les esglésies documentades d’arc de lleugerament apuntat, realitzat amb més antigues de les valls d’Andorra: l’any 985, el prevere els va donar un alou, del qual dovelles de pedra tosca. formava part l’església, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, situat a Anserall. Donada la seva senzillesa constructiva, Sant Mateu del Pui d’Olivesa és una de les esglésies andorranes més petites, l’església és de difícil datació, tot i que no resta d’època romànica. El temple el forma una nau única, rectangular, que només fa cap dubte que els seus orígens cal trobar-los 4,60 metres de llarg per quatre metres d’amplada, capçada a llevant amb un absis en època romànica o, fins i tot, preromànica. • Fotos: Comú de Sant Julià de Lòria

| 140 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANT JULIÀ DE LÒRIA

SANT MARTÍ DE NAGOL Informació: Oficina de Turisme de Sant Julià Plaça Laurèdia Sant Julià de Lòria +376 744 045

SANT MARTÍ DE NAGOL

excepcional. Té quatre finestres de doble esqueixada, una al mur sud i dues més al mur oest de la nau, i una darrera a l’absis. L’accés es fa per una porta situada al peu de la nau. La coberta d’aquesta està realitzada amb encavallades de fusta; a l’exterior és acabada amb lloses de llicorella, i és de dues vessants.

Sant Martí de Nagol és una església romànica construïda contra la penya, al cap d’un penya-segat, fet que en condiciona l’orientació i l’accés.

A l’interior, el soler està tallat directament sobre la roca i el presbiteri està realçat, aprofitant les formes del terreny. A banda i banda de la nau, i molt a prop de l’absis, s’obren dues fornícules semicirculars, acabades amb una coberta d’obra en quart d’esfera. Es conserven també les restes de l’altar original.

desafiant la muntanya Fotos: Comú de Sant Julià de Lòria / Ferran Llorens

La nau d’aquesta església és de planta rectangular i està orientada seguint un eix nord-sud; una de les seves parets laterals es recolza totalment contra la penya, que la sobreploma. L’absis semicircular està situat a la banda nord i també està, en gran part, encaixat en la penya. Encara que en el moment de la seva construcció era habitual que la nau tingués una orientació est-oest, i que l’absis estès, situat al costat est, les particularitats del terreny on es va assentar van provocar tota aquesta configuració

| 142 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

L’església va ser restaurada a principi dels anys 80 del segle XX; en aquell moment es reconstruí una part dels murs sud i oest de la nau, així com la coberta. La construcció de l’edifici segurament tingué lloc el segle XI. •


Informació: Oficina de Turisme de Sant Julià Plaça Laurèdia Sant Julià de Lòria Telèfon +376 744 045

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE JUBERRI

una església romànica rural Fotos: Comú de Sant Julià de Lòria / Àngela Llop

sud; presenta un arc de mig punt i tot l’emmarcament està realitzat amb pedra tosca, que contrasta amb el color fosc majoritari de les pedres amb què es van realitzar els murs. La nau està il·luminada mitjançant dues petites finestres en forma de creu, també emmarcades amb pedra tosca; la de la paret sud, propera a l’absis, està construïda amb tres blocs de pedra, mentre que la de la paret de ponent, situada per sota del campanar d’espadanya d’un únic ull que corona el mur, és una mica més elaborada.

Tot l’edifici presenta una gran barreja de pedres de diferents tipus i mides, que subratllen la sensació de rusticitat que desprèn el conjunt. El relleu del terreny defineix i marca la construcció, ja que apareix en gran part semisoterrada, i accentua la sensació d’alçada de l’interior L’absis, semisoterrat per les característiques del terreny, està perfectament de la capella. La seva construcció cal orientat a l’est i no disposa de cap obertura. Com gran part de les esglésies d’Andorra situar-la a final del segle XI o a principi d’aquella època, el mur nord tampoc té cap obertura. La porta d'accés s'obre al mur del XII. • Sant Esteve de Juberri és una església romànica de petites dimensions, de caràcter rural, que es troba al poble de Juberri. Ubicada en un coster, gaudeix d’una vista panoràmica sobre la vall de Sant Julià de Lòria. El temple segueix l’esquema senzill de la majoria d’esglésies del Principat: una sola nau de planta rectangular, absis semicircular, campanar d’espadanya i coberta de pissarra.

| 143 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

SANT JULIÀ DE LÒRIA

SANT ESTEVE DE JUBERRI


SANT SERNI DE NAGOL SANT JULIÀ DE LÒRIA

Entrada gratuïta

SANT SERNI DE NAGOL

l’església dels àngels Sant Serni de Nagol és una església de petites dimensions, situada al cap d’una penya que permet controlar l’entrada a la vall de Sant Julià de Lòria. El temple és anterior a l’època de màxima esplendor del romànic a Andorra.

Durant els mesos d’estiu, visites guiades sense necessitat de reserva. La resta de l’any, cal concertar la visita amb 15 dies d’antelació. Informació i reserves telèfon +376 744 045

Al mur sud de la nau hi ha encara altres dues finestres, l’una també similar a les de l’absis i la darrera, quadrada, sota de l’anterior i oberta en un moment indeterminat. La porta d’entrada, amb un arc de mig punt, se situa en aquest mateix mur; al costat de la mateixa podem veure Fotos: Comú de Sant Julià de Lòria una pica beneitera de granit, encastada a L’església segurament va ser aixecada durant els anys immediatament anteriors a la la paret. data que figura en l’acta de consagració, el 1055; en un moment posterior, que no s’ha arribat a determinar, s’hauria aixecat el porxo situat davant la paret sud. A l’interior, una bona part de la nau està arrebossada i no es conserva cap L’edifici és de planta rectangular i l’absis és semicircular; el mur del peu de la nau dels successius paviments que tingué. és més elevat que aquesta i està rematat amb un campanar d’espadanya, de doble ull i Durant alguns anys ha quedat a la vista amb arcs de mig punt. Les parets van ser construïdes amb pedres escairades de mida el terra tallat directament a la penya, mitjana i petita, lligades amb morter de calç i disposades formant filades, més o menys havent estat substituït recentment per regulars. A les parets de l’absis podem observar dues espitlleres de doble esqueixada, un entarimat de fusta. També hi podem acabades amb un arc de mig punt. La paret del peu de la nau també disposa de dues veure, adossades a les parets nord i sud, finestres, l’una similar a les de l’absis i l’altra, situada damunt de l’anterior, cruciforme. un parell de pilastres que, segurament, en | 144 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


una altra època van servir de suport a un arc toral, construït per reforçar una volta de canó. Actualment la coberta de la nau està construïda mitjançant encavallades de fusta, que suporten l’empostissat i les pedres llosenques de l’exterior. L’absis, el terra del qual queda a un nivell lleugerament superior al de la nau, està cobert amb una volta de quart d’esfera i conserva l’altar original. La coberta exterior d’aquest també està realitzada amb pedres llosenques. Durant uns treballs de restauració realitzats l’any 1976 es van descobrir unes pintures murals, a l’arc triomfal i al seu intradós, i al mur nord de la nau, que es trobaven sota un emblanquinat de calç. Tot i que no queda clar en quin moment van ser realitzades, són clarament arcaïtzants i possiblement són d’un moment relativament proper a la construcció de l’església, excepte el sant aïllat que figura a la paret nord, que cal situar en un moment molt més avançant, possiblement al segle XIII.

dos personatges de perfil, i en actitud oferent, i una àguila, mentre que a la banda dreta de l’arc hi trobem un personatge en actitud de clavar una llança a una serp; en un registre inferior, podem veure a la banda esquerra un sant, en actitud de benedicció, i, a la banda dreta, una figura que ha estat identificada amb Crist. A l’intradós de l’arc, dues sanefes decoratives separen quatre àngels, situats al registre superior, dels personatges del registre inferior: un sant en actitud de benedicció, al costat nord —cal destacar que aquesta figura presenta la particularitat de tenir quatre mans, fruit de penediments de El conjunt iconogràfic està presidit l’autor—, i un sant i un àngel, a la banda sud —aquestes figures també tenen les seves per l’Agnus Dei, situat, dins d’un medalló, particularitats: el sant té un tercer peu, mig esborrat, i l’àngel porta barba. a l’arc d’accés a l’absis i al centre d’una sanefa de dents de serra. La paret frontal La nau conserva encara una bona part del mobiliari i un cor de fusta d’època de l’arc triomfal inclou una sanefa moderna, possiblement del segle XVII o XVIII. També hi podem veure un retaule, decorativa que ressegueix la forma de dedicat al sant titular i realitzat la primera meitat del segle XVI, que antigament havia l’arc, així com, a la part superior esquerra, estat situat a l’absis, així com una creu espinosa processional.•


ARTALROC

Av. Carlemany, 8 AD700 Escaldes-Engordany Telèfon +376 828 704

ESCALDES-ENGORDANY

www.cultura.ad/accio-cultural

ARTALROC

un espai expositiu diferent La sala d’exposicions del Govern Artalroc és una infraestructura moderna, dissenyada pensant en la proximitat de les fonts d’aigües calentes i del riu, que es va rehabilitar l’any 2016 com a espai expositiu per substituir la sala on s’emplaçaven anteriorment les exposicions organitzades pel Ministeri de Cultura, Joventut i Esports. Fotos: Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena / La Vanguardia / Natalia Montané

| 146 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Horaris i tarifes: De dimarts a la tarda a divendres: d’11 a 14 h i de 15.30 a 20 h Dissabte: de 10 a 14 h i de 15 a 20 h Diumenge: de 10 a 14 h Tancat el diumenge a la tarda, el dilluns tot el dia i el dimarts al matí ENTRADA GRATUÏTA

Cal recordar que durant els darrers 30 anys, la sala d’exposicions del Govern ha acollit l’obra d’artistes de primer ordre com Sebastiao Salgado, Dennis Hopper, Carlos Pérez Siquier, Jean Dieuzaide, Germaine Krull, Lennart Nilsson, Fotopress, A-Sun Wu, Bernard Buffet, Dalí, Joan Pere Viladecans, Ricardo Calero, Toshimitsu Imai, Joan Brossa, Claude Viallat, Eduard Arranz-Bravo, Ciria, Richard Di Rosa, Ripollés, Manuel Cusachs, Erik Dietman, Käthe Kollwitz, Antonio López, Dennis Oppenheim, Vincent van Gogh, Marc


Chagall, Andy Warhol, Modigliani, Antoni Taulé, a més d’una col·lecció del Museu Nacional de les Arts Asiàtiques – Guimet, entre d’altres. En el decurs dels darrers anys, i després de l’obertura d’Artalroc, s’ha continuat amb la mateixa tònica i s’hi han pogut veure exposicions tan variades i atractives com Japó, l’empremta de l’aigua; Calder, la geometria del color; Xiao Xia Andorra; Laurence Jenkell – Sweet Candies Caramels; ArranzBravo, New Man; Robots en el cinema de ciència-ficció, entre d’altres. La darrera, de la que encara es pot gaudir, és Andorra, l'estel i la muntanya. Isabelle Sandy (1884-1975).

un ampli ventall d’accions lúdiques i educatives, sempre gratuïtes i adreçades al públic general. Des que es va inaugurar el nou espai expositiu s’hi han dut a terme tallers didàctics per a infants i per a adults, però també vermuts i art, visites guiades, projeccions de pel·lícules, concerts, xerrades, o iniciatives com una introducció a la cerimònia del te o una degustació de sake. La sala d’exposicions Artalroc ofereix un escenari inigualable per emmarcar qualsevol tipus d’acte, per aquest motiu Artalroc és un espai obert i diàfan també està oberta a acollir esdeveniments públics o privats a preus assequibles. Una que ofereix possibilitats infinites. mostra clara de la versatilitat de l’espai. • Gràcies a la seva adaptabilitat i versatilitat, és capaç d’acollir mostres de qualsevol disciplina: escultura, pintura, fotografia, instal·lació, performance, etc. Un dels seus objectius és apropar l’art als ciutadans i fer que les exposicions presentades siguin didàctiques i amb personalitat pròpia. Per aquest motiu, l’Àrea d’Acció Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, encarregada de les exposicions d’Artalroc, organitza regularment activitats per aprofundir i ampliar el tema de les mostres, amb

L’espai Artalroc està ubicat a la part alta d’Escaldes-Engordany, una zona cada vegada més en auge gràcies a les instal·lacions culturals que acull: a tan sols 130 metres hi ha el Museu Carmen Thyssen Andorra i a 230 metres, el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE).

| 147 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ESCALDES-ENGORDANY

CENTRE D’ART D’ESCALDES ENGORDANY (CAEE) Av. Carlemany, 30 AD700 Escaldes-Engordany

EL CAEE

Telèfon +376 802 255

(Centre d'Art d'Escaldes-Engordany)

un espai cultural amb caràcter propi El CAEE és el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, un espai cultural gestionat pel Comú d’EscaldesEngordany, que inclou dues col·leccions permanents —les escultures de Josep Viladomat i les maquetes d’art romànic— i una sala d’exposicions. Fotos: Comú d’Escaldes-Engordany / Dona Secret / César De Pablos

La missió del CAEE és conservar, exposar i fomentar l'art andorrà —en el marc d'un edifici emblemàtic de l’anomenada arquitectura del granit— per contribuir a l’educació de la comunitat, que no solament ha d'entendre l'entorn en el qual viu sinó també la llibertat que suggereix experimentar amb les arts. Els objectius del CAEE són conservar i presentar la col·lecció d'escultures de Josep Viladomat i la de maquetes d'art romànic, donar suport a les escoles en la missió educativa, actuar | 148 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Horaris: de dilluns a dissabte, de 9.30 a 13.30 h i de 15 a 19 h. Serveis: Visita lliure i guiada (idiomes: català, castellà, francès i anglès).

com a plataforma de les arts i oferir una programació d'exposicions i d’activitats adreçades a diversos públics. El caràcter propi del CAEE ve marcat d’antuvi per la construcció que l’acull, un dels edificis històrics de la parròquia dissenyat per l’arquitecte català Celestí Gusí i construït entre els anys 1932 i 1934, per iniciativa dels Monjos de Montserrat. Va acollir en un primer temps el garatge del proper Hotel Valira i més endavant el Cinema Valira, esdevenint el referent de tota una època de la vida social de la parròquia.


Menció especial mereix l’espai dedicat a presentar les escultures de Josep Viladomat. L’artista va néixer a Manlleu, el 1899, però per motius polítics va traslladar la seva residència a Escaldes-Engordany, on va morir el 1989. Per mostrar la diversa i extensa producció de Josep Viladomat, el CAEE exposa una part significativa de les seves obres de marbre i bronze, alhora que també guixos i esbossos, fet que ajuda al visitant a entendre el procés creatiu de l’artista. Les escultures s’exposen seguint un itinerari format per diversos àmbits, entre els quals destaquem el dedicat a les primeres obres i el que exposa l’ideal femení: cossos de dona tractats amb la inspiració mediterrània que recull el Noucentisme. El treball de realització de les maquetes parteix de l’observació i la recerca en l’edifici original. Primer elabora els plànols i després aixeca amb fusta o amb suro l’estructura de l’edifici, que quedarà finalment amagada sota pedra, de les mateixes característiques que la que recobreix la construcció original. Finalment només li cal polir els detalls per donar un aspecte més real a la maqueta. El CAEE destaca també pel dinamisme que el caracteritza i pel conjunt d’activitats culturals que s’hi desenvolupen, que acostumen a ser trencadores i atractives. Aquest caràcter dinàmic queda perfectament il·lustrat mitjançant les propostes presentades a la sala d’exposicions temporals de la segona planta, on periòdicament es realitzen exposicions temàtiques al voltant d’artistes i de temes molt variats, i de les quals se’n deriven diferents programes culturals com tallers, xerrades i conferències amb l’objectiu d’apropar l’art als ciutadans, tant als nacionals com als que visiten el país. El CAEE també proposa activitats lúdiques per a infants i tallers didàctics per a escolars. • | 149 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Una curiositat que caracteritza el Centre és la sala de maquetes d'art romànic, que s’ubica a la darrera planta de l’edifici. S’hi agrupen construccions en format reduït que han estat realitzades pel maquetista Josep Colomé.


LES TEVES ULLERES MAGIC

AMB 2 CLIPS Descobreix la col·lecció a afflelou.es

Per un preu màxim de 149€ (impostos inclosos), gaudeix d’una muntura de la col·lecció Afflelou Tonic - línia Magic més dos clips de preu no superior a 20€/unitat (impostos inclosos), per triar entre els Magic Clips següents: clip Blueblock, clip Sun, clip Polarized, clip 3D, clip Precision i clip Nightdrive. Campanya vàlida en totes les òptiques ALAIN AFFLELOU d’Espanya del 15 de març del 2019 al 15 de març del 2020. Consulta’n les condicions a l’òptica i la web.

EMPORTA’T

LES TEVES ULLERES

SENSE PAGAR

*

SENSE comissions

interessos

* Consulta’n les condicions a l’òptica.

AV. DR. MITJAVILA, 1 · ANDORRA LA VELLA · +376 846 684 C.C. ILLA CARLEMANY · ESCALDES-ENGORDANY · +376 846 667


ESCALDES-ENGORDANY

EL MUSEU CARMEN THYSSEN ANDORRA

més que col·leccionisme

La col·lecció Carmen Thyssen, formada per més de 1.200 obres i en constant creixement, és propietat de Carmen Cervera, vídua del baró Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza, i conté majoritàriament pintures dels autors europeus de més renom dels segles XIX i XX. Fotos: Museu Carmen Thyssen Andorra

| 152 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Una part d’aquesta col·lecció d’art internacional s’exposa al Museu ThyssenBornemisza de Madrid, mentre que el Museu Carmen Thyssen de Màlaga acull una mostra dedicada de forma particular a la pintura espanyola i andalusa; també pertany a la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza un conjunt de pintura catalana que s’exhibeix en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona. Des del 2017 disposa de forma permanent del Museu Carmen Thyssen Andorra, concretament a la part alta de la vila d’Escaldes-Engordany, en el qual es realitzen exposicions temporals temàtiques anyals d’algunes de les obres més emblemàtiques de la col·lecció. Enguany podem gaudir, fins al 10 de setembre, de l’extraordinària

| 153 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ESCALDES-ENGORDANY

mostra “Femina, feminae. Les Muses i la Col·leccionista. De Piazzeta a Delaunay”. Femina, Feminae recorre prop de tres segles d’història a través de la figura femenina representada per grans mestres de la pintura i de l’escultura, que, amb diferents perspectives, tècniques i estils artístics, van expressar l’atractiu, la senzillesa, la distinció, la nuesa i la sensualitat de la dona. La relació entre la dona i l’art sempre ha estat d’influència i retroalimentació, i la figura femenina ha suposat en tot moment una gran font d’inspiració per a nombrosos artistes. En total, la mostra compta amb 28 obres i incorpora, per primera vegada a Andorra, dues escultures.

| 154 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


MUSEU CARMEN THYSSEN ANDORRA Av. Carlemany, 37 AD700 Escaldes-Engordany Telèfon +376 800 800 museucarmenthyssenandorra.ad Horaris: De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h Diumenge, de 10 a 14 h Diumenge tarda i dilluns tancat Últim accés a sala 30 minuts abans del tancament Tarifes: Entrada general: 9 € Entrada reduïda: 5 € (vegeu condicions a la web) Entrada gratuïta: veure condicions a la web Serveis: accessos i serveis adaptats, guarda-roba, botiga, espai educatiu, visites en grup (amb reserva prèvia, mínim 6 persones i màxim 20 persones) L’entrada inclou el servei d’audioguia (idiomes: català, castellà, francès, anglès, alemany i rus), que permet ampliar la informació sobre les obres destacades de l’exposició.

Es tracta d’una exposició on el visitant pot conèixer els diferents costums i trets de la figura femenina, representats sobre un llenç que no existiria sense aquestes models, que van provocar en els artistes la necessitat vital de representar-les. És el cas del pintor Robert Delaunay i la seva obra La Gran Portuguesa. La natura és un indret especialment apreciat en la representació del nu femení, com podem observar en l’obra Pastora nua ajaguda, de Berthe Morisot. Tanmateix, la ciutat també ha permès als artistes captar tota l’essència femenina en la seva faceta més

El museu compta amb l’Espai EduCarmenThyssen, en el qual s’organitzen tallers, debats i altres activitats pedagògiques, amb eines tecnològiques que amplien la informació i complementen la visita.

| 155 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


| Tataki | Sushi | Chirashi | Maki | Temaki | Sashimi | Curry |

Som a dins d’Inúu-Caldea OBERT A TOTHOM Servei de Take Away

Tancat els dimecres per descans setmanal Horaris: de 13:00 h a 16:00 h i de 20:00 h a 23:00 h Andorra (Centre wellness inúu) · Av. Parc de la Mola 10 AD700 Escaldes-Engordany · Tel.: +376 891 889 Empuriabrava · Av. del Rei Joan Carles I, 14. 17487 Empuriabrava · Tel.: +34 972 452 951


ESCALDES-ENGORDANY

moderna; aquest fet queda perfectament il·lustrat en moltes de les obres exposades, com La modista als camps Elisis, de Jean Béraud, o El Parc “The Battery”, de Réginald Marsh. En totes elles la moda i la dona, com a ser independent, cobren una gran importància. Encara que el marc exterior ocupi gran part de l’exposició, no es deixa de banda l’aspecte més introspectiu, que també és present en el museu gràcies a les obres d’artistes pop, com Julian Opie o Richard Lindner. La dona, com a motiu de representació, no és l’única protagonista però. L’exposició també pretén destacar la gran rellevància de la dona col·leccionista,

| 158 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


en aquest cas representada per Carmen Thyssen-Bornemisza. Al llarg dels anys, la reconeguda col·leccionista ha anat creant una col·lecció de gran prestigi que pot ser visitada en diferents museus i indrets del món, fet que demostra la seva labor com a difusora i conservadora d’art. El museu compta amb l’Espai EduCarmenThyssen, en el qual s’organitzen tallers, debats i altres activitats pedagògiques, amb eines tecnològiques que amplien la informació i complementen la visita. Les visites educatives estan dissenyades per als diferents nivells educatius i conduïdes per personal especialitzat del museu, i el treball es realitza en base a les obres d’art exposades. •

Les visites dinamitzades contribueixen a la interacció i la reflexió.

| 159 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ESCALDES-ENGORDANY

MUSEU DEL PERFUM – FUNDACIÓ JÚLIA BONET

EL MUSEU DEL PERFUM

l’aroma de tots els temps

El Museu del Perfum d'Andorra, promogut per la Fundació Júlia Bonet, és un centre divulgatiu on els visitants poden conèixer tots els secrets dels perfums, dels més antics als més actuals.

Centre Júlia Av. Carlemany, 115, 1a planta AD700 Escaldes–Engordany Telèfon: +376 892 221 museudelperfum@julia.ad www.museudelperfum.net Horaris: De dimarts a divendres: de 10 a 13 h i de 16 a 20 h Dissabte: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h Diumenge: de 10 a 14 h Diumenge tarda i dilluns tancat

El Museu del Perfum d'Andorra exhibeix una interessant col·lecció permanent d’una multitud de fragàncies, que es compten per milers si se sumen totes les referències del seu fons (39.000 unitats).

Tarifes: Normal: 5 € (infants fins a 12 anys, entrada gratuïta) Reduïda: 1,5 €, 2,5 € i 3 € (veure condicions a la web) Entrada gratuïta amb la targeta Júlia o amb el tiquet de compra Júlia

L’espai que dóna la benvinguda al visitant és l'Estació Olfactiva, on es pot experimentar l'elaboració de diverses fragàncies, mitjançant dues màquines. Després d'aquest petit repte creatiu, el visitant accedeix a les cinc sales que configuren el museu i que disposen de material audiovisual de suport i de centenars de perfums, de flascons i d’objectes, presentats de manera atractiva a les vitrines d'exposició. El recorregut permet fer un repàs de la història i l'evolució d'aquest producte cosmètic, en què es posa un èmfasi especial en els primers passos que el perfum va fer a la nostra societat, en la seva concepció com a article de luxe, en la producció en massa i en el boom de diversificació i d’innovació actual. L'exposició se centra principalment en el segle XX, quan s’inicia el moment d'esplendor en l’ús d’essències i d’aromes.

La visita, d’una durada aproximada d’una hora, es pot fer individualment o en grup. Aforament màxim de 60 persones. Opció d’audioguia (idiomes: català, castellà, francès i anglès). Museu inclòs en la iniciativa PassMuseu Andorra. Espai adaptat per a persones amb mobilitat reduïda El museu ofereix tallers didàctics per a escolars i activitats per als més petits.

Fotos: Museu del Perfum

| 160 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


actuals i antigues, que faran gaudir tot tipus de col·leccionistes i qualsevol olfacte educat. Algunes de les peces en venda ja són centenàries. D'altra banda, a la botiga del Museu també es venen llibres relacionats amb el perfum: centenars de títols de temes molt diferents, com ara receptes per crear perfums, catàlegs de subhastes de dècades passades o estudis monogràfics d'interès per als experts. A més de presentar la col·lecció permanent, el Museu del Perfum d'Andorra actua com a punt de trobada per a tot tipus de persones interessades en el món de les fragàncies. Així, s'hi celebren trobades internacionals de col·leccionistes, presentacions de prestigioses marques de cosmètica o exposicions temporals i temàtiques, entre d'altres esdeveniments. El Museu també posa en contacte venedors i compradors d'arreu del món. El Museu ofereix al visitant altres serveis, entre els quals destaca la botiga, on es poden trobar peces exclusives,

L’espai museístic, innovador i acollidor, ofereix al visitant la possibilitat de descobrir pinzellades de la història mundial i andorrana a través de les aromes i les fragàncies, de crear el seu propi perfum en una estació olfactiva única, o d’emocionarse amb els secrets que amaga cadascun dels flascons, veritables obres d’art per si mateixes. •

El Museu del Perfum recull les històries i les sensacions de milers d’essències de totes les èpoques, esdevenint un espai de referència dins l’oferta museística i cultural andorrana.

| 161 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANT MIQUEL D’ENGOLASTERS Entrada gratuïta. Visites guiades durant els mesos d’estiu.

ESCALDES-ENGORDANY

Informació: Oficina de Tursime Plaça Santa Anna s/n Escaldes-Engordany

SANT MIQUEL D’ENGOLASTERS

el lloc d’aplec dels escaldencs Situada en el planell d’Engolasters, l’església de Sant Miquel domina la vall del Valira. El temple destaca pel seu esvelt campanar, per l’estructura que caracteritza els temples romànics de les valls d’Andorra i per la seva decoració mural, adscrita al cercle del Mestre de Santa Coloma. Fotos: Maria Rosa Ferre / Comú d’Escaldes-Engordany / Govern d’Andorra / Patrimoni Cultural d’Andorra / Àlex Tena | 162 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Telèfon +376 890 881 oficinaturisme@e-e.ad www.e-e.ad L’església de Sant Miquel d’Engolasters es va construir en un moment indeterminat, possiblement a inici del segle XII. És de planta rectangular, amb una sola nau, absis semicircular, coberta a dos vessants. Té un campanar de torre adossat a la paret nord de la nau i un porxo a la banda sud, que s’hi va afegir al segle XVII o XVIII. La nau és de mides reduïdes i està coberta amb un empostissat de fusta. A l’est acaba amb un absis semicircular, amb coberta de quart d’esfera. Al seu exterior destaca la decoració llombarda que corona l’estructura arquitectònica mitjançant un fris d’arcuacions cegues. Al mur de l’absis s’obren dues obertures de doble esqueixada, una en un lateral i l’altra al centre, rematades amb un arc de mig


punt. L’accés d’entrada a la nau se situa al mur sud, amb una porta de dimensions proporcionades al conjunt de l’edifici i emmarcada per un arc de mig punt. En plena època llombarda es construeix un dels elements més destacats del conjunt: el campanar, que destaca per la seva altura de 17,5 metres, amb una base de tres metres d’amplada per banda. De planta quadrada, té tres pisos, cadascun amb una finestra geminada a cada costat; els mainells, molt estilitzats, estan realitzats amb una única pedra. Les finestres inferiors estan coronades amb arcuacions cegues, mentre que les superiors ho estan per una arcuació de mig punt. Al centre dels arcs del darrer pis, en dues de les façanes, hi ha un cap esculpit en pedra tosca, un dels pocs testimonis d’escultura monumental romànica a Andorra. La coberta té forma de piràmide i és a quatre vessants. Just sota del ràfec destaca un fris de petites arcuacions cegues. Alguns aspectes testimonien les intervencions que es van realitzar al segle XX, com l’obertura d’una finestra al mur oest de la nau. També, es pot observar la presència d’una porta, actualment tapiada, en el mateix mur.

A l’interior de l’edifici trobem que els murs estan arrebossats i pintats de blanc, i hi ha la porta per accedir al campanar. El soler actual de la nau és de lloses. A l’absis hi ha una reproducció exacta de les pintures romàniques, atribuïdes al Mestre de Santa Coloma, que originàriament decoraven el temple. Les pintures originals es troben actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La tècnica utilitzada per a la realització del conjunt pictòric és la del fresc, amb retocs al tremp de cola animal. El programa iconogràfic és, en general, habitual en el moment de la seva realització. A la mitja cúpula hi ha l’ametlla mística, amb el Crist en majestat, així com Sant Miquel i tres dels quatre animals apocalíptics, situats en un medalló sostingut per un àngel en dos dels casos; completen la decoració d’aquest espai diverses sanefes i altres elements decoratius. Al tambor de l’absis hi ha representats set apòstols i, remarcant el contorn de les finestres, unes sanefes decoratives. El frontal de l’arc d’entrada a l’absis està decorat amb una sanefa de dents de serra. Finalment, a l’intradós de l’arc triomfal, emmarcat dins un medalló, hi ha l’Agnus Dei, sostingut per dos àngels; separats d’aquests per unes franges decoratives, hi ha representats diversos sants i apòstols.• | 163 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


SANT ROMÀ DELS VILARS Informació: Oficina de Tursime Plaça Santa Anna s/n Escaldes-Engordany

ESCALDES-ENGORDANY

Telèfon +376 890 881 oficinaturisme@e-e.ad www.e-e.ad

SANT ROMÀ DELS VILARS

un temple de pagès

Sant Romà dels Vilars és una església d’estil preromànic, l’origen de la qual se situa al segle X, que havia estat propietat del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. El petit temple es troba entre les feixes del solà d’Engordany, a pocs metres de les cases dels Vilars. Fotos: Comú d’Escaldes-Engordany

| 164 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

L’esquema general de Sant Romà dels Vilars és simple: consta d’una nau rectangular lleugerament irregular i, a l’est, d’un absis de planta quadrangular, amb coberta a dos vessants. Afegit, al peu de la nau, hi ha un cobert que compleix les funcions de porxo; aprofitant el desnivell del terreny, a sobre del mateix es va construir el cor de la capella. Del mur de ponent sobresurt un campanar d’espadanya amb un únic ull. L’absis té dues obertures de forma el·líptica, tallades en sengles blocs de pedra tosca, i en el mur sud de la nau s’obre una finestra quadrangular, amb llinda de fusta. A l’interior, l’arc triomfal que separa la nau de l’absis ocupa tota la llum. La porta d’accés al temple es troba al mur sud i també té llinda de fusta. El temple es va construir amb blocs de pedra calcària barrejada amb llicorella, sense tallar, de mides diverses i disposades de manera irregular, sense formar cap filada horitzontal, i lligades a morter de calç. En els angles s’hi van disposar pedres de més volum i ben lligades, per reforçar l’estructura. Tant la coberta de la nau com la de la capçalera són a dos vessants i estan acabades amb lloses de llicorella. A l’interior, l’absis té volta de canó de mig punt. Un arc triomfal, també de mig punt i amb dovelles de pedra tosca, permet comunicar els dos àmbits de la nau i de l’absis. •


Av. Carlemany AD700 Escaldes-Engordany Entrada lliure Informació: Oficina de Tursime Plaça Santa Anna s/n Escaldes-Engordany Telèfon +376 890 881 oficinaturisme@e-e.ad www.e-e.ad

SANT PERE MÀRTIR

neoromànic en tota la seva esplendor L’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany va ser construïda el 1956, al lloc ocupat amb anterioritat pel cementiri del poble, per substituir l’antic temple parroquial del segle XVII, que estava situat a una cinquantena de metres. Fotos: Comú d’Escaldes-Engordany

| 165 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

El temple va ser concebut per l’arquitecte Josep Danés, seguint el corrent de l’arquitectura de granit i amb unes línies estilístiques que es poden definir com neoromàniques. Es tracta d’un edifici de planta basilical, amb tres naus, un absis de planta semicircular i un campanar de torre, de planta quadrada. L’aparell és de pedra de talla i les decoracions arquitectòniques exteriors estan inspirades en models del romànic llombard, com bandes, arcuacions cegues i frisos de dents de serra. Tot i que gran part de l’obra es va realitzar l’any 1956, la part corresponent al peu de la nau i al porxo, situat davant la porta d’entrada, no es van bastir fins al 1981. La façana exterior del peu de la nau està decorada amb ceràmiques i amb serigrafies sobre les benaurances, obra de Sergi Mas. A la cantonada del porxo hi ha una Immaculada de bronze, realitzada per l’escultor Josep Viladomat; del mateix autor és la Pietat que trobarem a l'interior del temple. A l’interior també podem veure el bonic retaule major barroc de l’antiga església parroquial, dedicat a la Immaculada i realitzat a mitjan segle XVII, així com un interessant retaule de la primera meitat del segle XVI, dedicat a Sant Romà, procedent de l’església de Sant Romà dels Vilars. •

ESCALDES-ENGORDANY

SANT PERE MÀRTIR


CAMÍ HIDROELÈCTRIC +376 739 111 fedacultura@feda.ad www.fedacultura.ad/camihidroelectric Activitat apta per a tots els públics Visita amb guia, amb una durada aproximada d’una hora i mitja Grups: màxim 20 persones

ESCALDES-ENGORDANY

Horaris: Maig i juny: dissabte, a les 11 h i 15 h Juliol: dissabte, a les 10 h, 12 h, 15 h i 17 h; diumenge, a les 10 h, 12 h i 15 h Agost: de dimarts a diumenge, a les 10 h, 12 h, 15 h i 17 h Setembre: dissabte, a les 11 h i 15 h (consultar la web per confirmar horaris) Tarifes: Normal 5 € (menors de 10 anys, gratuït) Reduïda 2,5 € (consultar condicions a la web)

EL CAMÍ HIDROELÈCTRIC

ciència i tècnica en plena natura L’activitat del Camí Hidroelèctric d’Engolasters es pot considerar una visita complementària a la del MW Museu de l’Electricitat, ja que es visiten les instal·lacions de captació d’aigua que alimenten la central hidroelèctrica. L’entorn de natura en estat pur en fa, però, una visita especial. Fotos: Museu de l’Electricitat / FEDA

fins a les repercussions que aquestes van tenir per a la societat andorrana de l’època. La informació que es dona durant la visita guiada ens portarà a l’època de la realització de les instal·lacions, i s’explicaran les formes de treballar dels obrers, que són molt diferents de les d’avui en dia. Un vessant important de la visita és donar a conèixer als visitants l’esforç i l’èmfasi posat per l’empresa FHASA, i que manté FEDA, a l'hora d'integrar les instal·lacions i les construccions a la natura que envolta l’estany d’Engolasters i la Vall del Madriu. Potser el més sorprenent de totes aquestes construccions i instal·lacions, que daten dels anys 1930, és que continuen essent una part activa de la cadena de producció d’electricitat a Andorra i que, gràcies a elles, es genera d'un 15% a un 20% de l’electricitat que es consumeix al país.

En el moment de definir, a final dels anys 20 del segle XX, l’emplaçament de la central hidroelèctrica de FEDA, es va tenir en compte la possibilitat d’utilitzar l’estany d’Engolasters com a reserva de l’aigua que havia de moure les turbines. Els condicionants tècnics van portar a la construcció de dos canals artificials, de llargada considerable, per aportar l’aigua necessària per al bon funcionament de Les instal·lacions es veuen en un les instal·lacions, així com a l’edificació d’una presa, amb la finalitat d’augmentar la agradable passeig, durant el qual es visiten els capacitat natural de l’estany. punts següents: la casa de guardes, la presa, L’activitat del Camí Hidroelèctric permet conèixer una part important de la l’estany, la vàlvula de capçalera, la galeria història d’Andorra, ja que ens dóna la possibilitat de fer una ullada als orígens dels interior de la presa, el polvorí i el camí dels grans treballs que es van realitzar a Andorra als anys 1930: des de l’esforç que va matxos, tot al llarg d’un camí planer i envoltat suposar construir totes les instal·lacions situades al voltant de l’estany d’Engolasters, de la natura en el seu estat més pur. • | 166 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


COMPANYIA INTERNACIONAL DEL BRILLANT

CIB

Únic despatx d’Andorra especialitzat exclusivament en venda de diamants i or d’inversió

MANEL CASTILLO

Col·legiat núm. 3136 Jorg Tel.: 00 376 866 157 / 339 382 · email: macscib@gmail.com · Av. Doctor Mitjavila, 17 baixos. Andorra la Vella Gemmòleg espcialista en diamants. Membre HRD (consell sup del diamant) Amberes.


ESCALDES-ENGORDANY

EL PONT DE LA TOSCA

vora les aigües sulfuroses d’Escaldes

Pont construït l’any 1820, permetia creuar, fins a la construcció de la carretera, el tram final del riu Madriu, just abans que aquest aboqui les seves aigües al Valira. Fotos: Hotel Carlemany

PONT DE LA TOSCA Informació: Oficina de Tursime Plaça Santa Anna s/n Escaldes-Engordany Telèfon +376 890 881 oficinaturisme@e-e.ad www.e-e.ad

laterals de protecció. El punt més alt de l’arc queda a uns deu metres d’alçada per sobre el llit del riu. Per la part superior presenta un lleuger canvi d’inclinació, que no arriba a ser una esquena d’ase, i que respon a un canvi de nivell en el traçat del camí.

Situat a l’inici del camí ral que unia Escaldes i Encamp, és un pont de pedra amb arc de mig punt —amb factura de tradició romànica— que es recolza directament en la roca de les dues Al seu peu es poden veure surgències ribes. La llum de l’arc és d’uns set metres, les dovelles estan tallades en pedra tosca i les parets de les conegudes aigües termals d’Escaldes, es van construir amb pedra de granit, realçant-se a banda i banda per formar els murets que poden aflorar a 70º. •

| 168 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


EL BARROC ANDORRÀ

un art oblidat

Tot i que la gran època de l’art a Andorra és el romànic, la gran majoria de les esglésies andorranes contenen obres barroques, especialment retaules. Menys conegudes que les expressions artístiques anteriors, conformen un conjunt d’un interès innegable. | 170 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


La presència de representacions artístiques a Andorra d’època gòtica és limitada, encara que compta amb exemples de gran qualitat com el retaule de Sant Joan de Caselles. Tanmateix, durant el barroc —i ens referim especialment a uns cent cinquanta anys que inclourien el segle XVII i la primera meitat del XVIII— el fervor dels habitants i, encara que limitada, una major disponibilitat econòmica, van permetre que moltes esglésies, especialment les parroquials, fossin engrandides o reconstruïdes de nova planta i el seu interior ornamentat; els recursos escassos, però, van propiciar que aquests fossin dedicats majoritàriament a l’ornamentació interior i no tant a l’edifici. Totes les esglésies parroquials han conservat boniques i nombroses mostres de retaules barrocs. Entre aquests podem destacar el retaule major de l’església de Sant Serni de Canillo, el retaule major i el retaule de la Mare de Déu del Carme de l’església de Santa Eulàlia d’Encamp, el retaule major de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino, els retaules de la Mare de Déu del Roser i de Sant Antoni de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de La Massana, els retaules de Santa Llúcia i de Sant Joan de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, el retaule de la Immaculada de l’església de Sant

Julià i Sant Germà de Lòria, o el retaule major de la Immaculada de l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany. Moltes altres esglésies conserven retaules també remarcables, entre les quals destacarem Sant Martí de La Cortinada, Sant Romà d’Erts o Santa Coloma. La dedicació dels retaules és ben diversa, encara que algunes advocacions, expressades mitjançant les figures incloses en aquests, són més presents que d’altres. La Mare de Déu, o alguns sants especialment venerats per la seva intercessió davants els perills que havien d’afrontar els habitants d’una comunitat rural com l’andorrana (per exemple Sant Antoni, patró dels animals, Sant Isidre, patró dels pagesos, o Santa Bàrbara, patrona de les tempestes), tenen una presència més constant. La visita de la majoria de les esglésies d’Andorra ens permetrà conèixer una mica millor unes interessants mostres d’un moment artístic no sempre prou reconegut.• | 171 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


AUDITORI NACIONAL - ORDINO

L’AUDITORI NACIONAL D’ANDORRA

el cor dels espectacles musicals del país La Temporada musical 2019 de l’Auditori Nacional referma el renovat camí iniciat el 2016, amb un programa eclèctic que combina la presència d’artistes nacionals i internacionals, per oferir al públic, tant local com visitant, una variada oferta de qualitat. Fotos: Dona Secret / Nelly Dedea

| 172 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


L’edifici que acull l’Auditori Nacional d’Andorra va ser construït cap al 1930 per contenir un museu d’animals dissecats; està situat a la població d’Ordino i forma part del complex que inclou el Museu Postal, la sala d’exposicions Era del Raser i la casa museu d’Areny-Plandolit. El 1972 l’Estat va adquirir aquesta casa pairal i tots els seus annexos, i durant els anys 80 en va realitzar la restauració i l’adequació per destinarlos a diferents usos; entre altres, aquests treballs van comportar el manteniment dels murs perimetrals de l’edifici construït per contenir el museu ressenyat, així com el condicionament total de l’interior, dissenyat amb les característiques necessàries per contenir un auditori. Aquest espai, amb un aforament total de 490 localitats (270 de les quals situades

a platea), és l’únic d’Andorra concebut especialment per escoltar concerts, ja que té una acústica estudiada de forma específica. El modern disseny de l’edifici és obra de l’arquitecte José García de Paredes, autor de moltes altres sales de concerts. Es va inaugurar l’any 1991 i, entre altres, cada any hi té lloc el Concert de Cap d’Any i diferents cicles de concerts de música clàssica, com l’Ordino Clàssic durant els mesos d’hivern. També acull nombrosos concerts de música moderna.•

AUDITORI NACIONAL Ordino Tots els concerts, excepte el del 5 de maig, tindran els següents tipus de descompte: Carnet Jove (només amb entrada anticipada): 15% Abonament TRIA: 15% Abonament Temporada: 25%

Organització i informació: Ministeri de Cultura, Joventut i Esports. Àrea d’Acció Cultural +376 875 708 promocio.cultural@andorra.ad

Podeu adquirir les entrades i els abonaments en línia al web www.cultura.ad i també al punt d’informació d’Illa Carlemany.

| 173 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


AUDITORI NACIONAL - ORDINO

PROGRAMACIÓ DE L’AUDITORI NACIONAL D’ANDORRA Dimecres 3 d’abril, a les 21.30 h:

JAMES RHODES ‘Fire On All Sides Tour’

Tarifa plena: 20 € · Seients visió reduïda: 10 €

Dijous 25 d’abril, a les 21.30 h:

CARLOS SADNESS ‘Diferentes tipos de luz’

Tarifa plena: 15 € · Seients visió reduïda: 8 €

Diumenge 5 de maig, a les 12 h:

DÀMARIS GELABERT Tarifa plena: infants 5 € / adults 10 € Seients visió reduïda: infants 0 € / adults 5 € Carnet Jove (només amb entrada anticipada): 15% descompte

| 174 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


PEL SEGON TRIMESTRE DE L’ANY 2019

Dimecres 8 de maig, a les 21.30 h:

QUIM SALVAT ‘Quan la música pot anar més enllà’

Tarifa plena: 8 € · Seients visió reduïda: 5 €

Dimecres 29 de maig, a les 21.30 h:

CHRISTINA ROSENVINGE ‘Un hombre rubio’ Tarifa plena: 15 € · Seients visió reduïda: 8 €

Dijous 20 de juny, a les 21.30 h:

ELS AMICS DE LES ARTS ‘Un estrany poder’. Tarifa plena: 15 € · Seients visió reduïda: 8 €

| 175 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


P A L

-

L A

M A S S A N A


ECONÒMICS - Assessorament financer, comptable i fiscal GESTORS - Assessorament mercantil i societari - Tramitació de residències - Tràmits gestoria - Assessorament laboral RECUSOS HUMANS - Selecció de personal - Formació - Consultoria - Coaching executiu i d’equips TRADE MARKS - Registre de marques i dominis.ad

Carrer de les Canals, 13 AD500 Andorra la Vella T. +376 821 422 info@cerquedainternacional.com


Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra

ONCA

Fotos: Jean-Luc Herbert / Àlex Tena

L’ONCA neix l’any 1992 com a orquestra de cordes i l’any 2006 inicia les seves actuacions com a orquestra clàssica. És gestionada per la Fundació ONCA, entitat emparada pel Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà. El 2003 signa un conveni de col·laboració amb el Teatre Auditori Sant Cugat i l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès. La temporada 2004-2005 enceta el cicle propi de concerts al Palau de la Música Catalana. Ha estat dirigida per Menuhin, Ros Marbà, Vila, Conti, Brotons, Brophy i Colomer, entre d’altres. Ha actuat amb solistes de prestigi com Yepes, Claret, Rampal, Arimany, Achúcarro, Bros, Nucci, Carreras, | 178 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Sebök, Aragall, Barrueco, Veloso, Rinaldi, Hendricks, Núñez i Amaral, entre d’altres. Ha enregistrat obres de Toldrà, Montsalvatge, Casals, Turina, Rodrigo, Manén, Lamote de Grignon, Guinovart i Rendine. Ha estrenat Gemini de Cervelló, Tres reflexos sobre una pastoral d’hivern de Montsalvatge i la simfonia «Andorrana» de Rendine. El novembre del 2004 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Programació del 2019 Concerts a l’Auditori Nacional • 12/05/2019 12 h Concert de Primavera, amb la Jonca i l’Escola de Música del Comú d’EscaldesEngordany, l’Escola de Violí del Departament de Cultura del Comú d’Encamp, l’Escola Harmonia, l’Espai


de Música Moderna, l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella, i l’Animal Escola de teatre, dirigits per Albert Gumí • 15/09/219 12 h Concert de Meritxell, a càrrec de la Jonca sota la direcció d’un quartet de l’ONCA • 24/11/2019 12 h Concert de Santa Cecília, amb la Jonca i l’Escola de Música del Comú d’EscaldesEngordany, l’Escola de Violí del Departament de Cultura del Comú d’Encamp, l’Escola Harmonia, l’Espai de Música Moderna, l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella, i l’Escola de Música de la Seu d’Urgell, dirigits per Albert Gumí Concerts de l’ONCA • 17/04/2019 20 h Concert solistes amb l’ONCA del VII Festival de Saxo d'Andorra Centre de congressos del Comú d'Andorra la Vella 20 h • 18/04/2019 15 h Concert final del 6è Concurs internacional de saxòfon Andorra amb l’ONCA Centre de congressos del Comú d'Andorra la Vella • 18/05/2019 20.30 h Concert de l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra Músiques, nacions i fronteres, Parròquia Ordino · • 26/05/2019 12h Duo de l’ONCA al Festival Ull Nu 12 h • 12/06/2019 20.30 h Concert d'Estiu amb Jordi Claret & Gato Suave Prat del Roure Escaldes-Engordany • 26/06/2019 22 h Concert Jardins de Casa de la Vall amb Aquí Ràdio

Andorra i Sound Boulevard Jardins de Casa de la Vall • 05/10/2019 20.30 h Concert de l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra amb Vera Martínez Fronteres del terror i de la guerra Prat del Roure d'Escaldes-Engordany Concert de la Jonca • 15/12/2019 Concert a càrrec de la Jonca Bàsic · Vestíbul del Consell General · 12 h Concerts familiars • 04/05/2019 Nyam Nyam, de la companyia Daquídallà · Prat de Roure d’EscaldesEngordany · 11, 12 i 17 h · Per a nadons i infants de 0 a 3 anys • 28/09/2019 Cromàtic, de la companyia La Cia Com Sona · Teatre comunal d'Andorra la Vella · 17 h · Per a nadons i infants de 0 a 3 anys • 09/11/2019 Cinemúsica, de la companyia Viu Teatre · Prat del Roure d'EscaldesEngordany ·11, 12 i 17 h · Per a nadons i infants de 0 a 3 anys • | 179 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Com ha estat aquest gir estratègic a l’Escena Nacional d’Andorra? Es tractava de donar sortida i promocionar als professionals del país i a les seves produccions més enllà de les fronteres andorranes, sense deixar de banda apostes fetes des del Principat, però donant prioritat als esforços per obrir el sector a l’escena catalana. Per aquesta raó es portà a terme la idea de fer coproduccions amb companyies i productores de Catalunya, amb la voluntat d’expandir aquestes col·laboracions a d’altres territoris en el futur. Aquesta iniciativa dona pas a tres coproduccions amb Catalunya (Muda – amb el festival GREC-, Les cigonyes venen de Tailandia – amb els Mcgregor Teatre i la sala Maldà-, i Alba (o el jardí de les delícies) – amb Atrium, el Teatre Nacional de Catalunya i Temporada Alta-), un espectacle infantil amb Líquid Dansa (De quin color és un petó) i una producció ENA feta amb actors i actrius del Principat, professionals i amateurs, triats en un càsting obert (la lectura dramatitzada Andorra, d’Isabel Sandy). Els resultats de l’aposta han estat l’expansió del projecte, l’ampliació d’espectadors i del mercat, i la creació de xarxes laboral i artístiques que han permès que el nombre de projectes rebuts pel 2019 s’hagin multiplicat per tres.

L’ESCENA NACIONAL D’ANDORRA el sentir de l’espectacle L’any 2018 va suposar un canvi en la línia editorial de la Fundació Escena Nacional d’Andorra. La seva direcció artística, formada per Mònica Vega, Joan Hernández i Alfons Casal, va fer una aposta per iniciar una nova estratègia. Avui els hi preguntem com n’ha estat el camí. | 180 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

A més, l’associació amb la Xarxa Alcover també obre vies per poder moure aquells espectacles que s’adeqüin al circuit d’aquesta entitat, obrint dos camins paral·lels amb la mateixa finalitat. L’expansió de l’ENA està donant fruits amb companyies que volen treballar amb el talent andorrà i s’obren noves vies i possibilitats que ens permetran tenir el pes suficient per augmentar la presència d’equips andorrans als projectes. Per què apostar per les coproduccions? A part de ser un funcionament comú als escenaris, l’objectiu principal de les coproduccions de l’ENA és la promoció i el reconeixement dels professionals de l’escena andorrana i de la mateixa entitat.


Un objectiu que a curt termini obre portes i possibilitats als artistes del país, visibilitat i reconeixement a l’entitat com a agent col·laborador i que a mig termini permetrà una de les principals idees de la línia editorial de l’Escena Nacional d’Andorra: l’objectiu de fer una producció des de l’Escena Nacional i des d’Andorra, amb un equip majoritàriament andorrà. I això, tenint en compte la realitat del mercat teatral, només és possible si l’entitat es fa un nom fora de les nostres fronteres. Donant a conèixer a les principals companyies i productores de Catalunya els professionals escènics de l’escena andorrana i l’entitat que els representa -amb la xarxa creada per les coproduccions-, i que aquestes hagin estat testimonis de la feina i el talent autòcton, pot fer possible tant que alguna d’elles s’associï a aquesta futura producció, com moure l’obra fora de les nostres fronteres amb una entitat que sigui coneguda i reconeguda fora d’Andorra. Volem que els artistes que hagin treballat en aquestes coproduccions, sobretot els emergents, tinguin la possibilitat d’obrir-se camí a futurs projectes que els permetin treballar en la seva professió, conèixer professionals del país veí i ensenyar el seu talent. I tot i que ens agradaria poder obrir el camí al màxim de professionals de casa nostra, les coproduccions no deixen de ser una col·laboració supeditada als perfils concrets que busca la companyia i/o el director de l’espectacle i de la seva visió artística. No obstant, també sabem que els artistes andorrans que hi treballin no només s’obriran portes a ells mateixos sinó també als que encara no ho han pogut fer: amb la seva feina, demostrant que a casa nostra hi ha professionals preparats, ambiciosos i amb un talent que es moren de ganes d’ensenyar. I l’ENA està per donar suport i obrir aquestes portes immediates i futures, als que hi són i als que vindran.

Quina serà la trajectòria prevista pel 2019? El 2019 l’ENA continua apostant per aquest camí, amb propostes de qualitat artística i amb garantia de visibilització i projecció dels artistes del país i de la mateixa entitat, que es donaran a conèixer pròximament.

Al cap i a la fi acabem de començar un camí; però el trànsit per aquest camí està anant més ràpid del que podíem arribar a imaginar.

També són una consolidació del funcionament en xarxa, amplien possibilitats d’expansió a l’Estat Espanyol i són propostes d’àmbits i gèneres diversos, per portar el nom d’Andorra i de la seva cultura més enllà de les fites aconseguides el 2018. L’ENA continuarà lluitant perquè sigui així. •

| 181 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Andorra a la 58a Exposició Internacional d’Art

Philippe Shangti – Andorra Pavilion Goddess of Oxygen – The Future is Now 2018 © Àlex Tena – Govern d’Andorra

BIENNAL DE VENÈCIA 2019

El pavelló d’Andorra presenta una proposta provocadora i de ficció especulativa, en què Shangti sacseja la consciència col•lectiva amb la seva visió del món. Una instal·lació fragmentada en retalls que cal examinar aïlladament per entendre el projecte multidisciplinari: la crítica al consumisme exacerbat i als seus efectes. Philippe Shangti – Andorra Pavilion Gate of Lost Paradise Park (detail) – The Future is Now 2018 © Àlex Tena – Govern d’Andorra

| 182 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Philippe Shangti – Andorra Pavilion Soul Tree Museum – The Future is Now 2018 © Àlex Tena – Govern d’Andorra

Al més pur estil Camp, Shangti escenifica temes universals amb superfícies brillants i colors saturats, i amb acabats perfectes i nets, però alhora busca, tanmateix, la protesta i la provocació. Philippe Shangti és un artista pluridisciplinari. Nascut a Tolosa (França) l’any 1983, actualment resideix al Principat. La seva obra, provocativa i molt impactant visualment, pretén fer denúncia de diverses problemàtiques que afecten la societat actual. El seu treball s’exhibeix en molts països i en importants galeries d'Europa, Àsia i els Estats Units. La seva proposta per al projecte Tallers d’Art-Biennal d’art de Venècia aborda, dintre de la seva estètica personal, aspectes de la realitat andorrana. La passió per la fotografia li va arribar de ben petit, quan li van regalar la primera càmera, que va explotar fins a la sacietat. Un caràcter audaç i la mateixa vida el van traslladar a Saint-Tropez, on es va trobar un món que es narcotitzava i s’amagava en la superficialitat. I va gosar retratar-lo, exhibint dones confoses entre la vulnerabilitat i la força, com veiem en la foto monumental Goddess of Oxygen: una dona enredada entre allò que és diví i allò que és més purament mercantilista, fent negoci amb l’aire que respirem.

Philippe Shangti – Andorra Pavilion Gate of Lost Paradise Park – The Future is Now 2018 © Àlex Tena – Govern d’Andorra

Tant a Gate of Lost Paradise Parkcom a Soul Tree Museumes representen altres actes malvats i també les conseqüències de la nostra mala manera de fer. En tot el projecte, Shangti construeix una història pensada al mil•límetre i s’inspira en James Bidgood o David LaChapelle, els quals, en els seus treballs, també critiquen la societat en què vivim. Vistos els bons resultats de l’edició del 2017 i la disponibilitat de l’espai, per a la propera 58a Biennal d’Art de Venècia es repetirà amb el pavelló situat a l’Istituto Santa Maria della Pietà, ubicat al barri del Castello, davant del Gran Canal. Molt a prop de la plaça de San Marco, s’hi arriba en tan sols 2 minuts caminant i en 5 a l’entrada de Biennal (Arsenale). Compta amb dos accessos diferents per accedir al pavelló andorrà, el principal, que voreja l’església pel carrer Della Pietà, i un secundari, que parteix del mateix punt i creua les dependències per dintre.• EXPOSICIÓ DE L’11 DE MAIG A 24 DE NOVEMBRE Horari de 10 a 18 h. Tancat els dilluns (excepte el 13 de maig, el 2 de setembre, i el 18 de novembre 2019). www.andorrabiennale.ad

| 183 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


OPTIMITZACIÓ FISCAL

INVERSIONS ESTRANGERES

CREACIÓ DE SOCIETATS

RESIDENCIES ANDORRANES

ASSESSORIA COMPTABLE I FISCAL

GESTIÓ DE TRESORERIA

ASSESSOREM EL SEU FUTUR Consulti la nostra web www.assessors-associats.com o truqui’ns al 88 77 81 (demaneu per Marlen)


Milers de quilòmetres d'itineraris senyalitzats per espais naturals que permeten descobrir valls, llacs, muntanyes, praderies, barrancs, rius… Vine a Andorra i gaudeix de rutes de senderisme amb l'encant especial que només els Pirineus poden oferir-te.

Vista panoramàmica d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, des d’Engolasters

Si no t’agrada gaire caminar, però no vols renunciar a recórrer els llocs més bonics del país, el Bus Turístic d'Andorra és la manera més còmoda de descobrir els llocs d'interès principals del nostre país. Hi ha fins a set itineraris que recorren totes les parròquies del Principat de manera temàtica, amb fils conductors diferents, com ara l'art romànic, les tradicions o els oficis. Naturalment, tots tenen en comú el paisatge, ja que darrere de cada racó d'Andorra s'amaguen panoràmiques i vistes d'una bellesa única.

ITINERARIS

A tots els trajectes aniràs acompanyat d'un guia turístic que t'explicarà tots els detalls i curiositats de la ruta. A més, et proporcionaran un aparell d'audioguia en quatre idiomes per triar —català, castellà, francès i anglès— per complementar la informació de l'itinerari. Una altra visita original és la dels jardins de Juberri, un espai verd ubicat a la parròquia de Sant Julià de Lòria, i un dels llocs més originals del Principat d'Andorra. Una proposta perfecta per als amants de l'art i per a tots aquells que tinguin una sensibilitat especial pel món vegetal.

Jardins de Juberri, Sant Julià de Lòria

ANDORRA

un país on no podràs parar quiet! Andorra no només té un 90 % de la seva superfície destinada a espais naturals, sinó que, a més, ofereix innombrables plans per gaudir-ne: Ciclisme, senderisme, rutes a cavall i experiències a la natura per a tot tipus de públic. Andorra és sinònim de turisme actiu. Per a totes les edats i per a tots els nivells d'exigència. Fotos: Andorra Turisme

| 186 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Aquests jardins contemporanis estan situats en un vessant des d'on es pot gaudir d'unes vistes espectaculars de la vall. Aquest petit espai verd conserva la vegetació i els arbres típics de la zona, i hi afegeix espais d'inspiració francesa i geomètrica, esquitxats de salts d'aigua, bardisses i arbustos de formes perfectes. Tot plegat, forma part d’un itinerari curt, però fascinant, envoltat d’escultures contemporànies, ideades en bona part per l’artista Ángel Calvente. Les creacions artístiques que s'hi poden contemplar són molt diverses i hi predominen els conjunts d'animals: cavalls, ovelles, elefants i espècies que provenen de diferents latituds del món, cosa que potencia el contrast amb la resta de la vall. Algunes escultures són representacions molt realistes d'exemplars de goril·la, d'ós panda o de girafa, entre d'altres, que converteixen aquest indret en un singular parc d'animals aturat en el temps.


Coronallacs dels refugis

RUTA ALS ESTANYS DE TRISTAINA Qui busqui llacs d’alta muntanya, no pot deixar de fer la ruta dels Estanys de Tristaina, una de les excursions de senderisme més populars d'Ordino i de tot el Principat d'Andorra.

Jardins de Juberri, Sant Julià de Lòria

La ruta Estanys de Tristaina, a Andorra, és una excursió de dificultat moderada, apta per a senderistes de tots els nivells. Tot i això, és fonamental fer-la ben equipat, ja que en ser una zona d'alta muntanya, les condicions climatològiques poden canviar ràpidament. Es tracta d'una ruta circular que recorre una distància de 4,4 quilòmetres i que es pot completar en 2 hores i 40 minuts aproximadament. La ruta té pujades i baixades constants, i desnivells de +/-220 metres. La cota màxima a què arriba són 2.330 metres.

Llac de Tristaina

RUTA FINS AL COMAPEDROSA Amb aquesta ruta ens endinsarem al Parc Natural de les Valls del Comapedrosa, amb una superfície protegida de 1.542,6 ha, tot descobrint el seu patrimoni cultural lligat a l’explotació agropecuària tradicional. Bordes, cabanes, fonts i parets de pedra seca formen part d’un recorregut ideal per a muntanyencs amb experiència.La seva ascensió dura unes 8 patrimoni Mundial per la UNESCO, trobareu l’essència de la tradició ramadera i hores i es considera de molta dificultat. agrícola andorrana: cabanes de pastors recuperades fa ben poc, terrenys delimitats per murs de pedra seca, orris, bordes i zones de pastura per als ramats, entre molts altres La millor època per ascendir al Pic punts d’interès. del Comapedrosa és de finals de maig a octubre, tant per l’accés com pels contrastos La ruta comença a la parròquia d’Escaldes-Engordany, 30 m més amunt de la cruïlla cromàtics primaverals i tardorencs que de la carretera de la Comella i la Plana amb la carretera d’Engolasters. A la vall s’hi entra per un produeix l’entorn natural. L’altitud del pic el camí empedrat que condueix fins al conjunt de bordes d’Entremesaigües. Deixant a la dreta converteix en un excel·lent mirador, envoltat la vall de Perafita, es pot continuar recte cap al conjunt de bordes de Ràmio i en direcció d'abundant vegetació i amb boniques a Fontverd. L’ascens continua entre boscos i clarianes, sempre a prop del riu Madriu, fins panoràmiques sobre la resta dels Pirineus. arribar al Refugi de Fontverd. L’inici del recorregut a peu es fa per la pista forestal de Prats Sobirans, seguint el GR 11. Qui vulgui anar més enllà, pot continuar l’ascens passant per la cabana de la Farga i la del Serrat de la Barracota, el de l’Ingla, i així, arribar al segon refugi de l’itinerari: el Refugi del RUTA PER LA VALL DEL MADRIU Riu dels Orris. La ruta continua el seu ascens fins arribar al llac de la Bova, esplèndid estany Sigui quin sigui l’itinerari escollit, a la Vall de muntanya anomenat així per la seva magnífica població de bova, una planta pròpia dels del Madriu-Perafita-Claror, declarada espais aquàtics. •

El tresc i el senderisme són de les activitats més de moda en aquest moment. Vine a Andorra i practica-les per les nombroses rutes del país.

| 187 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


VALL DE SORTENY Aquest parc protegit de la parròquia d'Ordino s'estén a ambdós costats del riu Sorteny i ocupa una superfície de més de 1.000 hectàrees. Bona part de la superfície s'ha condicionat des d'un punt de vista divulgatiu. De fet, disposa d'un jardí botànic propi, amb espècies exclusives dels Pirineus i presents en aquest parc natural, a més de rutes adaptades de tots els nivells. Pel que fa a la fauna, hi habiten l'isard, el tritó pirinenc i la granota roja, entre d'altres. Tot i que és el parc més petit, té una gran biodiversitat, amb més de 700 espècies de flors i plantes, de les quals, 50 espècies són endèmiques dels Pirineus. El Parc natural de la vall de Sorteny presenta una gran riquesa florística. Durant tot l'any s’hi organitzen excursions guiades temàtiques (rutes ecoturístiques): Ocells, Papallones i Zones Humides, Paisatges de Circs Glacials i boscos Vells.

ITINERARIS

La majoria dels hàbitats del Parc natural són d’interès comunitari com el prat de dall, les landes, els boscos de pi negre i els prats alpins, alguns de prioritaris com les molleres amb bonys d’esfagnes. El riu de Sorteny és l’element vertebrador de la xarxa hidrogràfica de la vall de Sorteny. Neix a 2.082 m d’altitud, on conflueixen els rius de la Serrera i de la Cebollera que neixen respectivament a 2.680 m (naixement a altitud més elevada d’Andorra) i 2.485 m.

Vall del Madriu-Perafita-Claror · Patrimoni de la Humanitat

PARCS NATURALS

natura protegida El Principat d’Andorra té tres parcs naturals, fet que suposa probablement una de les concentracions d'aquests espais protegits més elevada del món. Són el de la Vall de Sorteny, el de la Vall Madriu-Perafita-Claror i el de les Valls del Comapedrosa. Fotos: Andorra Turisme

| 188 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

La presència de mineralitzacions de ferro i coure va permetre entre els segles XVII i XIX el desenvolupament d’explotacions mineres, concretament a la zona de la Serrera (clots dels Meners) a 2.510 m d’altitud. MADRIU-PERAFITA-CLAROR És el parc natural més gran d'Andorra, amb més de 40.000 hectàrees protegides, repartides entre les parròquies d'Andorra la Vella, Encamp, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria. Ocupa el 10 % de la superfície d'Andorra i té una bellesa paisatgística espectacular. La vall del Madriu-Perafita-Claror ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en la categoria de paisatge cultural.


Parc Natural de les Valls del Comapedrosa

Parc Natural de la Vall de Sorteny

S'organitzen excursions guiades en període d'estiu, que en permeten descobrir no només la fauna i la flora, sinó també seguir l'empremta que hi han deixat les dones i els homes d’Andorra, que n'han utilitzat els recursos de manera sostenible des de fa més de 700 anys: les bordes (petites edificacions d'ús ramader) o restes de forges en són alguns exemples. Aquesta vall és la conca fluvial secundària més important del país i fa 12 km de punta a punta, amb un desnivell de 1.855 m. El seu punt més alt és el Pic de la Portelleta (2.905 m). La seva xarxa de rutes de senderisme i refugis d’alta muntanya permet fer-hi un gran nombre d’excursions i contemplar espècies animals i vegetals força rares o en perill d’extinció. VALLS DEL COMAPEDROSA És el parc més occidental dels tres parcs naturals d'Andorra i està situat a la parròquia de la Massana. El mític Alt de Comapedrosa (2.942 metres) és el pic més alt del Principat. En el seu territori es poden apreciar espècies florals típiques de zones alpines, com ara la violeta alpina o el cerasti pirinenc. La sargantana pallaresa, l'àguila reial i el trencalòs són alguns dels hostes habituals d'aquest espai natural. El Parc Natural de les Valls del Comapedrosa té una superfície protegida de 15,42 km2. Destaca pel seu imponent paisatge d’alta muntanya format per boscos, estanys i cascades.

Ruta Estanys de Tristaina, llacs de muntanya a Andorra

La seva xarxa de rutes de senderisme i refugis d’alta muntanya permet fer-hi un gran nombre d’excursions i contemplar la fauna i la flora autòctones. A l’estiu s’hi organitzen excursions guiades temàtiques. Per conèixer de primera mà el Comapedrosa, val la pena fer una visita al centre d’interpretació, on hi ha informació molt interessant d’aquest espai natural. També es pot passar una estona d’esbarjo molt divertida practicant-hi el geocaching: a la recerca de “tresors” amagats mitjançant un GPS! Aquesta activitat està disponible de l’1 de juny al 30 de setembre. Més informació a l’oficina de turisme de La Massana o a la caseta d’informació del mateix parc. •

La vall del Madriu-Perafita-Claror ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en la categoria de paisatge cultural. | 189 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Circuit de les Fonts a Engolasters

ITINERARIS

RUTA DE SENDERISME: CAMÍ INTERPARROQUIAL DE PRATS A ENGOLASTERS Recorregut fácil. Té una llargada de 11.8 km i molt poc desnivell. El camí Interparroquial de Prats a Engolasters passa per tres parròquies: Canillo, Encamp i Escaldes-Engordany. Es fa en poc més de 4 hores i tot el trajecte està equipat amb punts d’aigua i llocs de descans. El camí connecta les esglésies romàniques de Sant Miquel de Prats i de Sant Miquel d’Engolasters, situades una a cada extrem del sender. Tot i que es pot fer en qualsevol sentit, nosaltres el començarem a Canillo, al poble de Prats, a 200 metres de l’església de Sant Miquel. Durant la ruta anirem alternant zones obertes amb magnífiques vistes panoràmiques sobre la vall i zones boscoses i, un cop arribem a l’estany d’Engolasters, seguirem la pista forestal senyalitzada cap a l’església de Sant Miquel d’Engolasters. Circuit per a invidents de les Fonts d’Engolasters

RUTES Fotos: Comú d’Escaldes-Engordany

CIRCUIT DE LES FONTS A ENGOLASTERS El circuit de les Fonts-Engolasters és el primer per a persones invidents o amb deficiències visuals del Principat. Aquesta zona és un espai natural amb molt potencial que ha permès actuacions com l’accessibilitat d’un tram del Circuit de les Fonts. La posada en marxa d’aquest equipament s’ha fet amb l’assessorament tècnic de l’ONCE (Organització Nacional de Cecs d’Espanya). Per adaptar el camí s’han usat materials i tècniques específics (textura, colors, etc.) per tal que els invidents o les persones amb deficiència visual puguin percebre i anticipar possibles obstacles amb l’ajut del bastó. El Circuit de les Fonts comença a l’aparcament i s’esten fins el punt de berenada dels Corralets. Aquest recorregut, que dura poc més d’una hora i mitja, té una llargada total de 2,8 km, dels quals 1.200 m formen el traçat adaptat d’Engolasters. Tanmateix, com el nom de la ruta indica, durant tot el recorregut aniràs trobant fonts naturals, de gran bellesa: la Font de les Ordigues, la Font de les Molleres, la Font dels Corralets i, finalment, la Font de la Closa. | 190 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

EL CAMÍ SALUDABLE DELS DRETS HUMANS El Camí saludable dels Drets Humans combina elements d’interès paisatgístic natural, ambiental i cultural, al llarg d’un recorregut obert i continu de 26,4 km. És una ruta interparroquial que permet travessar Andorra de sud a nord des del pont de Fontaneda, a Sant Julià de Lòria, fins al punt d’informació del Parc Natural de la Vall de Sorteny, a Ordino, passant per Santa Coloma, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Anyós, La Massana, Ordino, Sornàs, Ansalonga, La Cortinada, Arans, Llorts i El Serrat. Aquesta via s’ha endegat des del Ministeri de Salut del Govern, en col·laboració amb els Comuns (ajuntaments), per promoure uns estils de vida saludables per a tothom. A aquest objectiu s’hi afegeix la divulgació de la Declaració Universal dels Drets Humans,


que les Nacions Unides va promulgar en l’Assemblea General del 10 de desembre de 1948. Els 30 punts que inclou la Carta estan presents al llarg de la ruta, coincidint amb els punts quilomètrics del recorregut. Les quatre últimes fites estan ubicades dins el Parc Natural de la Vall de Sorteny, punt final del Camí. El Camí saludable dels drets humans és un projecte que compta amb el suport de la Organització Mundial de la Salut, davant la qual es va presentar l’any 2016, a la Conferència de la Regió Europea d’aquest ens internacional. L’OMS ha lloat el caràcter transversal i la simplicitat d’una iniciativa que uneix la promoció de l’exercici físic saludable, la difusió del patrimoni d’Andorra i el respecte pels Drets Humans. CAMÍ DE RETROBAMENT El camí de retrobament uneix els territoris de l’Alt Urgell, Andorra i l’Ariège mitjançant Vall del Madriu-Perafita-Claror antics camins de pastors, esborrant les fronteres dels tres països i donant pas a un desnivell + 1090 m espai multicultural ric en diversitat cultural, natural i històrica per a compartir, viure, • 3ª Arinsal - Prats: 8h20, 19 Km, desnivell + 1348 m • 4ª Prats - Claror: 7h00, 21 Km, desnivell + 978 m experimentar i retrobar-se. • 5ª Claror - Bescaran: 6h45, 20 Km, desnivell + 633 m Recuperant els camins que els • 6ª Bescaran - La Seu: 2h20, 13 Km; desnivell - 700 m nostres avantpassats utilitzaven podeu recórrer a peu qualsevol dels dos itineraris ITINERARI FAMILIAR: AUZAT - LA SEU D’URGELL/ LA SEU D’URGELL proposats vivint contrastos i gaudint de la - AUZAT. natura. Disposeu d’un itinerari esportiu Aquest recorregut bidireccional té 107 km i es realitza en 9 etapes amb una mitjana de per als més atrevits i un itinerari familiar 3 a 5 hores diàries. Està dissenyat per a poder-se realitzar en família i gaudir al màxim per a fer sense pressa però sense pausa del paisatge i racons que anem trobant al llarg del camí. gaudint plenament cada un dels racons • 1ª Auzat - Le Carla: 6h40, 15 Km, desnivell + 900 m • 2ª Le Carla - El Serrat: 5h30, 14 Km, desnivell + 893 m que anireu descobrint. • 3ª El Serrat - Ordino: 3h10, 10 Km, desnivell + 300 m • 4ª Ordino - Prats: 4h00, 9 Km, desnivell + 780 m ITINERARI ESPORTIU: AUZAT • 5ª Prats - La Comella: 4h30, 17 Km, desnivell + 230 m - LA SEU D’URGELL/ LA SEU • 6ª La Comella - Claror: 4h40, 6 Km, desnivell + 1.221 m D’URGELL - AUZAT. Aquest recorregut bidireccional té 102 • 7ª Claror - Naturlandia: 2h45, 7 km, desnivell + 380 m km de llargada i es realitza en 6 etapes • 8ª Naturlandia - Bescaran: 3h00, 14 km. Desnivell + 150 m • 9ª Bescaran - La Seu: 2h20, 13 km, desnivell - 700 m amb una mitjana de 5 a 7 hores diàries. • 1ª Auzat - Le Carla: 6h40, 15 Km, Una ruta per anar més enllà de les fronteres, per apropar territoris i compartir desnivell + 900 m • 2ª Le Carla - Arinsal: 6h20, 14 Km, experiències i projectes.• | 191 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


S L O T

|

V Í D E O B I N G O

|

B I N G O

T R A D I C I O N A L

W W W . B I N G O S T A R S . A D C .

P R A T

D E

L A

C R E U

N º

1 5 - 2 5 .

A D 5 0 0

A N D O R R A

L A

V E L L A

( P R I N C I P A T

D ’ A N D O R R A )

Jugar sense control no és joc. Quan deixes de divertir-te, el joc es converteix en addicció. Si necessites ajuda truca'ns o consulta la pàgina web. +376 707030 / www.afersocials.ad

M À Q U I N E S


VALORACIONS Edificis

Industrial Oficines Corporatius Administratius Residencials Comercials Turístics Esportius Sanitaris Educatius Promocions en curs En rehabilitació

PERITACIONS / LOSS ASSESING

FINALITATS

Determinació dels perjudicis en cas de sinistre Pèrdua de beneficis

CONCILIACIONS INVENTARIS

Terrenys

Residèncial Industrial Equipaments Segons el seu aprofitament urbanístic

PROGRAMARI

Finques Agrícola Forestal

Posseïm àmplia experiència en la realització de valoracions, d’inventaris i conciliacions físic-comptables.

Assegurança Determinació dels capitals a assegurar Determinació de perjudicis en sinistres Danys materials Pèrdua de beneficis Cost de desenrunament Compra/Venda Garanties per a la Hisenda Pública i la Seguretat Social Associació Expropiació Liquidació Hipoteques Garanties Avals Herències Fusions / Escissions Inventaris Processos judicials (dictàmens, certificacions i valoracions pericials) Registre mercantil Aportacions no dineràries Amortitzacions tècniques Conciliació entre valors comptables i valors reals Concessions administratives i valors de reversió Valor de realització

Com a membre del grup internacional ARCALAUDIS, que agrupa societats de valoracions de més de 20 països, INTERVALOR compta amb professionals acreditats per RICS©.

Ed. Plaza, primera planta, despatx 106. Andorra la Vella | Tel.: +376 812 412 | intervalor@intervalor.ad | www.intervalor.ad


ITINERARIS

ESCALA MUNTANYES

per sentir-te lliure

Qui busca descarregar adrenalina, pot fer-ho a qualsevol dels barrancs, vies d’escalada, rocòdroms o vies ferrades del país. Andorra té més de 25 vies amb diferents dificultats, en les tres modalitats. Fotos: Andorra Turisme

| 194 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

VIA FERRADA: VIA CABLE 1 Ofereix dues opcions de ruta: la via cable 1 o la via cable 2. En aquest cas —via cable 1—, la ruta comença a 1.475 m d’altitud i fa un recorregut de 80 m amb un desnivell de 60 m. El nivell de dificultat és mitjà però calen un mínim de coneixements tècnics per poder efectuar-la per la seva alçada i el temps de trajecte. Com a observació, cal tenir en compte


Per aproximar-nos a aquesta via, cal caminar durant 1 h amb un desnivell de 400 metres. També es pot intercanviar l’ordre d’ascensió: pujar per un vessant i baixar per l’altre; i/o fins i tot es poden enllaçar amb una tercera: la via del Pic Negre d’Envalira. Aquesta ruta té una llargada de 70 m i un desnivell total de 50 m. Aproximació: 50 minuts. Via: 2 h 10 min. Retorn: 1 h I PELS MÉS EXPERIMENTATS, ELS PROPOSEM LA VIA FERRADA DEL ROC DEL GOS Amb una longitud de 120 m i un desnivell de 200 m, requereix un nivell expert, ja que presenta una dificultat molt elevada. Per iniciar el recorregut d’aquesta via ferrada, cal seguir el primer tram comú a les vies ferrades de Canal de la Mora 1 i 2 fins a arribar a la part més estreta d’aquestes (aproximadament on comença també la via ferrada de Canal de la Mora 2) i seguir la ruta que hi ha just a l’esquerra. Tanmateix, si recorres aquesta via a l’hivern, hauràs d’anar ben equipat i extremar les precaucions, ja que és possible que hi hagi aigua, neu o glaç. Així mateix, si et quedes amb ganes de més, al final de la ruta trobaràs un ràpel de 85 m de llargada: el ràpel del Roc del Gos (no és obligatori). Aproximació: 5 minuts. Via: 1 h 15 min. Retorn: 25 min. Totes les vies estan perfectament assenyalades i condicionades per tal que es pugui finalitzar el recorregut amb tota seguretat.

que aquest itinerari no disposa de cap via d’escapatòria i que el recorregut fa una xemeneia en la seva part central. Per efectuar el recorregut, és La via cable 1 té una orientació sud-oest. Via: 2 h 10 min. Retorn: 50 min. obligatori portar el material clàssic d'escalada (casc, corda, cintes exprés, VIA FERRADA COLL DELS ISARDS (VESSANT ESQUERRE) dispositiu d'assegurança, mosquetó El vessant dret i el vessant esquerre de la via ferrada Coll dels Isards formen part de la HMS, davallador) degudament mateixa via: ambdós pugen en paral·lel i s’inicien i finalitzen al mateix punt. homologat i calçat adequat o bé el A diferència de la via del vessant dret, la del vessant esquerre és una mica més fàcil de dispositiu de seguretat de la via ferrada fer i no requereix el mateix nivell o grau de coneixements que l’altra. (casc, arnès, dispositiu amb les bagues Tanmateix, tot i ser relativament senzilla, cal recordar que és una via d’alta muntanya d'ancoratge, dissipador i mosquetons de i que ascendeix fins als 2700 metres. Per aquest motiu, és aconsellable fer-la (tant seguretat K; tot aquest equipament cal aquesta via com la seva paral·lela) durant els mesos d’estiu. que estigui homologat).•

| 195 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


NATURLANDIA: UN ECOPARC QUE HO TÉ TOT Una aposta segura és Naturlandia. Ho té tot! Atraccions plenes d'emoció i adrenalina, com ara l'Airtrekk, un espectacular circuit d'equilibri de més de 13 metres d'alçada, o el Tobotronc, el tobogan alpí més gran del món, amb més de 5 quilòmetres de recorregut. També es pot passejar amb bugui, poni, vehicles elèctrics o quads. A més, a l'estiu podreu veure la fauna autòctona que pobla el parc d'animals. Probablement l'animal "estrella" d'aquest parc és l'ós bru, que ocupa una àmplia zona d'1,5 hectàrees. A més d'aquest gran mamífer, també hi ha espai per a daines, cérvols, marmotes, isards i fins i tot un linx nòrdic, força més gros que el linx ibèric. A més, el llop també és un protagonista important del recinte, de qui s'expliquen curiositats pel que fa a la seva vida i tradicions, amb la intenció d'alliberar-lo de la seva "llegenda negra" i fomentar-ne el respecte.

Airtrekk + Tirolina de Naturlandia

A més d'aquests animals autòctons, Naturlandia disposa d'altres espais dedicats a la divulgació de les espècies animals. Per exemple a través de la granja, on conviuen exemplars habituals d'aquest hàbitat tradicional, com el porc. L'Aula Interactiva i l'Aula Natura completen l'oferta pedagògica, en aquest cas per ferhi tallers, exposicions i altres activitats.

ITINERARIS

GRANDVALIRA I VALLNORD: LA DIVERSIÓ CONTINUA A L'ESTIU Altres propostes interessants d'Andorra per a nens tenen lloc a les estacions d'esquí de Grandvalira i Vallnord. Quan la neu desapareix de les pistes, les instal·lacions es converteixen en parcs d'aventures que ofereixen un munt de propostes. Tobotronc de Naturlandia

ANDORRA AMB NENS

Una aventura familiar fascinadora!

Fotos: Andorra Turisme

| 196 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

A Vallnord-Pal Arinsal, al sector de Pal, a dalt de tot del telecabina de la Massana, entre les activitats proposades hi pots trobar: itineraris de senderisme de dificultat baixa i mitjana, tirolina, tir amb arc i descens amb karts de muntanya. Per als més petits, el Mountain Park disposa d’una zona infantil amb circuit de karts elèctrics, tren elèctric i el Pekepark per a nens de menys d’11 anys, un parc d’atraccions amb inflables, tobogans, piscines de boles, llits elàstics, tobogans, petanca, ponts i rocòdroms, on la diversió està assegurada.


Estació d’esquí de Pal, activitats d’estiu (Vallnord)

Per als més aventurers, el Vallnord Mountain Park ofereix el Vallnord Bike Park, una àrea destinada a activitats amb bicicleta de muntanya amb una oferta de 22 circuits de diferents nivells i el mini wood park per als més petits.

GrandValira, activitats d’estiu (piragüisme)

Si vols una activitat més tranquil·la i descobrir la natura, hi ha diverses rutes a peu per anar fins al poble de La Massana o travessar l'estació de Pal. A l'estació de Vallnord-Pal Arinsal, al sector Arinsal, es realitzen activitats relacionades amb el trial i el BMX. El Vallnord Mountain Park obre de mitjans de juny a l’11 de setembre. El parc proposa diversos forfets segons l’edat: Baby (3-7 anys), Peke (8-11 anys), GrandValira, activitats d’estiu (tirolina) Junior (12-15 anys), Adult (a partir de 16 anys). La realització de totes les activitats que s’inclouen en els forfets dependrà de tampoc no es queda enrere. Aquesta estructura gegant de llits elàstics per a nens a l’edat o de la mida del nen, així com de la partir dels 6 anys permet que els més petits puguin fer tota mena d'acrobàcies amb la disponibilitat. seguretat d’un arnès i la subjecció de cintes elàstiques enormes. En l'activitat Devalkart, s'aprofita el desnivell d'una de les pistes de l’estació d'esquí per lliscar muntanya avall Al sector de Canillo de Grandvalira, amb un vehicle sense motor seguint un recorregut senyalitzat i marcat. El tir amb arc, trobaràs el parc Mon(t) Magic Family el tubbing o el circuit de vehicles de motor són altres propostes. Park, un recinte farcit d'activitats per a tota la família i que s'ubica al costat del Al llac de Forn, que forma part de l'espai del Mon(t) Magic Family Park de Telecabina. Aquesta proposta inclou Canillo, també s'hi ofereixen activitats aquàtiques divertides i segures. Per exemple, espais per a l'aventura, l'esport, l'oci s'hi pot remar en piragua, patinets d'aigua o caiac. Són propostes per gaudir de la infantil i la restauració. La diversió natura en estat pur amb l'equipament necessari. està assegurada! Descobreix la màgia d'Andorra tant a l'estiu com a l'hivern amb El Mon(t) Magic Family Park de Canillo també ofereix una àrea dirigida aquesta proposta per a qualsevol edat. especialment als més petits de casa. És una zona infantil amb espais preparats perquè hi juguin amb total llibertat. Hi ha tobogans, passarel·les, ponts suspesos, castells A l’estiu moltes de les activitats inflables, piscines de boles… A més, també s'hi poden fer passejos en poni, un dels d'aquest parc inclouen una bona dosi animals que més agrada a la canalla. Una bona colla de propostes que de ben segur d'aventura i acció. A més, estan dirigides agradaran als petits de casa. a nens i adults, amb les màximes garanties de seguretat. Una de les propostes Al Canillo Family Park també hi trobaràs serveis de restauració perquè adults preferides és la tirolina. I no és una i nens esmorzin i recuperin l'energia. El poble de Canillo també ofereix hotels de tirolina qualsevol, sinó que és la més gran muntanya, locals comercials i altres espais d'oci que són complementaris al Mon(t) d'Andorra: fa 550 metres de longitud i Magic, com ara el Palau de Gel, que té una pista de gel oberta tot l'any. La pàgina oficial 40 d'alçada i té una velocitat de baixada de Grandvalira proporciona informació sobre els horaris, els preus, els paquets i les de 80 km/h aproximadament. Una bona ofertes de la temporada. A més, hi pots comprar les entrades amb antelació. El parc descàrrega d'adrenalina! L'acrojump d'activitats Mon(t) Magic obre les portes durant tot l’any.• | 197 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


el sabor que t'apropa a l'autèntica muntanya. 100 anys i cinc generacions han salvaguardat els principis i les tècniques tradicionals d’elaboració d’Embotits Obach per mantenir intactes la qualitat i el sabor genuí de la llonganissa de muntanya

www.embotitsobach.com


ITINERARIS

Un delit pel

PALADAR

Andorra és una destinació de muntanya que ha sabut aprofitar la riquesa del seu entorn natural per elaborar productes autòctons de primera qualitat. Fotos: Andorra Turisme

La carn de qualitat d’Andorra és un referent de la gastronomia gràcies al secret millor guardat dels ramaders andorrans: la tradició. Trobaràs carn de vedella amb el segell d’“Indicació Geogràfica Protegida (IGP)”, així com carn de bou, de corder, de cabrit i d’equí amb el segell “Carn de qualitat controlada d’Andorra”. Busca el segell i el certificat que diferencien i garanteixen la Carn d’Andorra! Els embotits són un element distintiu dels nostres productes gastronòmics. El respecte per la tradició, seguint els mètodes d’elaboració heretats de generació en generació, i la qualitat dels ingredients, combinada amb les condicions naturals del | 200 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


nostre entorn, produeixen botifarres, llonganisses, bull i altres especialitats artesanes de primera qualitat, com els que elaboren a Cal Jordi i Els Escaubells i que pots trobar en establiments especialitzats. L’alçada i la terra ben treballada produeixen tresors com les hortalisses i els llegums. Aquests productes són el resultat del compromís amb el medi ambient i el conreu ecològic, sense pesticides ni herbicides químics, que apliquen escrupolosament a pagès, com a Can Sona, que t’ofereix llegums, horta de temporada i ous ecològics, entre altres productes. Les plantes aromàtiques i herbes medicinals locals, entre les quals es comercialitzen nou varietats d’ús culinari i infusions com ara la menta, l’hisop, el serpoll, l’orenga o la tarongina. Plantes i herbes que, a Pocions de Lluna Nova, s’utilitzen per elaborar productes cosmètics amb mètodes artesanals tradicionals. Les melmelades ecològiques d’El Rebost del Padrí, Casa Gendret o d’El Pastador s’elaboren segons la recepta tradicional i utilitzant exclusivament fruites locals: fruites del bosc, maduixes, gerds o diversos tipus de groselles. També s’obté la mel d’alta muntanya que manufacturen a Casa Folch i a Naturalis. El Nectum és un condiment ideal per a amanides, carns blanques o formatges. És un xarop natural elaborat amb pinyes d’avet i que té una textura similar a la de la mel. També es fa servir com a base per elaborar diferents salses i melmelades. El Rebost del Padrí el produeix i comercialitza des de l’any 2003.

Els vins andorrans són el fruit del treball de cellers com Borda Sabaté 1944, Casa Beal, Casa Auvinyà o Mas Berenguer, que han sabut aprofitar la duresa i l’alçada del nostre terreny. Sauvignon blanc, riesling, pinot noir i albariño són algunes de les varietats que trobaràs entre els seus vins. Apunta’t a fer enoturisme a Andorra. Les cerveses Alpha i Boris, de recent creació, són cerveses elaborades de manera tradicional. La pilsen o la torrada són algunes de les varietats que pots degustar. La Ratassia de la Carmeta és un licor artesanal tradicional fet a base d’herbes medicinals i nous. Les dones de la família han transmès la recepta de generació en generació. Descobreix de primera mà tot allò que ofereixen els nostres productors locals. Visita’ls! Trobaràs il·lusió, professionalitat, compromís amb la terra, innovació i qualitat. Tasta’ls! Gaudeix dels sabors, de les textures i dels aromes en primera persona. No deixis que t’ho expliquin; viu l’experiència! • | 201 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ITINERARIS

tanquen quatre dies festius l’any i estan oberts fins a les vuit o les nou del vespre, o fins i tot fins a les deu de la nit, segons la temporada. A més, les millors marques del món de tots els sectors tenen representació als nostres carrers i centres comercials, cosa que suposa una garantia de qualitat.

Passió per

LES COMPRES

Andorra i el shopping van de la mà. Descobreix per què val la pena fer compres al Principat: moda, complements, electrònica, esport i molt més. Fotos : Andorra Turisme

Comprar a Andorra ofereix una sèrie d’avantatges en comparació dels nostres països veïns. La primera, i potser la més important, és el preu de venda dels productes, ja que a les botigues del Principat tot és més econòmic per la política de baixa fiscalitat del nostre Govern, que es reflecteix al preu final que paga el consumidor. A banda d’això, hi ha moltes altres condicions que fan que les jornades de compres al nostre país siguin molt atractives. Per exemple, l’amplitud d’horaris: els nostres establiments només | 202 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

QUÈ ES POT COMPRAR A ANDORRA De tot. Però determinats sectors hi tenen una presència notòria. Evidentment, un és la moda i els complements, incloses les marques de luxe, dirigides a clients que també trobaran nombroses propostes en joieria i rellotgeria. La tecnologia és un altre dels nostres grans atractius. Els últims llançaments en informàtica i electrònica t’esperen a les nostres botigues. El mateix passa amb la perfumeria i la cosmètica: fragàncies prestigioses, tractaments innovadors i molt més al teu abast als establiments del Principat. No podem oblidar-nos de l’esport, que es viu amb passió dins de les nostres fronteres i de les nostres botigues especialitzades. Gastronomia gurmet, música o joguines són altres de les moltes propostes que t’esperen a les botigues andorranes. Tant si et declares shopping lover com si senzillament t’agrada aprofitar les oportunitats, aquesta temporada Andorra i les seves botigues t’esperen amb les portes obertes de bat a bat. •


REBEL

by Cirque du Soleil

L’amor, ja sigui boig, frenètic, efímer o apassionat, és un sentiment intangible però capaç d’inspirar ritmes, melodies i paraules que han donat lloc a les cançons més boniques de la història. REBEL, el nou espectacle del Cirque du Soleil® a Andorra, ret homenatge als més grans de la cançó a través d’una trama de fons inspirada en l’amor.

compondre i enregistrar per complet. La trama sonora de l’espectacle troba les seves arrels al folk, al blues i al rock, i incorpora sonoritats electròniques que fan renéixer aquests grans èxits en el present. En aquest espectacle s’estableixen de vegades una simbiosi, d’altres un clar contrapunt amb l’acció que es desenvolupa a dalt de l’escenari, per tal de produir contrastos festius i impactants. Noves i impactants acrobàcies tots els dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabtes entre el 29 de juny i el 27 de juliol del 2019, amb una representació final el diumenge, 28 de juliol. L’espectacle, que començarà a les 22:00, té una durada de 60 minuts, amb animació abans de l’inici. •

Fotos: Andorra Turisme

REBEL convida l’espectador a un viatge incandescent al cor d’una nit —del capvespre a la primera llum del dia—, en què la virilitat es conjumina amb la tendresa i en què els cors enamorats —sensibles i indòmits, autèntics i impulsius, íntegres i insubmisos— són els amfitrions. En aquesta història d’aparença decididament rockera, els espectadors es capbussen en una epopeia visual i acrobàtica on prendran part alguns èxits musicals d’ahir i avui i on Charles Aznavour i Jimi Hendrix seran alguns dels protagonistes. L’espectacle es desenvolupa com una oda a aquells cors rebels que van apostar per l’amor sense límits i que, com llibres oberts, van escollir dur el seu amor tant al cor com al cos en forma de tatuatges, testimonis palpables de l’amor absolut. El director musical Jean-Phi Goncalves ha posat en relleu per a REBEL algunes de les cançons més boniques de llegendes masculines de la música, que ha tornat a | 203 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

Noves i impactants acrobàcies tots els dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabtes entre el 29 de juny i el 27 de juliol del 2019, amb una representació final el diumenge, 28 de juliol.


INÚU: LA LLAR DEL BENESTAR Si el que et ve de gust és relaxar-te completament, no et pots perdre l'Inúu, l'spa només per adults de Caldea. En aquest spa tot porta al mateix punt: trobar el teu benestar. De seguida que travessis la porta, et semblarà que el temps s'ha aturat, ja que a les seves instal·lacions només hi tenen cabuda la pau i la relaxació.

ITINERARIS

Per aconseguir-ho, el centre disposa d'una llacuna interior i una altra d'exterior d'aigües termals on hi ha diferents cascades, colls de cigne, seients d'aigua i sortidors de pressió per fer massatges a diverses parts del cos. L'oferta es completa amb un gimnàs, una zona de cabines de tractaments i un espai de relaxació que disposa de gandules amb calefacció. Et mereixes cuidar-te una mica!

UN DESCANS MERESCUT

Les aigües termals naturals són un recurs ple de vida que aprofiten nombrosos balnearis a Andorra, als quals es pot acudir en solitari, en parella o en grup. Fotos: Andorra Turisme

Des que es va inaugurar l'any 1994, Caldea és l’spa de referència per al turisme. El seu revolucionari concepte termolúdic i les seves instal·lacions espectaculars l'han convertit en un dels principals llocs d'interès del Principat. Actualment, encara és l'espai termal més gran del sud d'Europa: més de 30.000 m2 per relaxar-se en un ambient sense estrès. Aquest gran complex termal de Caldea s'organitza al voltant de 4 àrees: l'spa Termolúdic, l'spa Inúu, l'spa Orígens i el nou spa Likids, adreçat als més petits. TERMOLÚDIC: UN GRAN CIRCUIT TERMAL PER A TOTA LA FAMÍLIA Caldea no es podria entendre sense el Termolúdic, l'spa més gran de Caldea. Les seves instal·lacions inclouen una infinitat d'elements que faran que el temps passi volant. La gran llacuna interior és l'espai principal. La seva aigua termal està entre els 32 ºC i els 34 ºC i n'és el millor reclam, tot i que aviat descobriràs un món de possibilitats al seu interior. Si no t'espanten els contrastos de temperatura, apropa't a la llacuna exterior, també amb aigües termals i unes esplèndides vistes de les muntanyes. Els banys indoromans, el bany islandès, el bany Sirocco, el hammam o la sauna són altres opcions que proposa el Termolúdic per gaudir de l'aigua en tots els seus estats. | 204 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

REVOLUCIONA ELS TEUS SENTITS A L'SPA ORÍGENS L'spa Orígens és una proposta interessant que et deixarà com nou. Es tracta d'un entorn on cada pas amaga sorpreses increïbles. Per exemple, hi trobaràs tota classe de banys temàtics sensorials, com ara el delicat bany d'aranges, on et podràs exfoliar la pell gràcies a aquestes fruites que suren a l'aigua. També et captivarà el bany asteca, format per pedres per fer un massatge als peus i millorar-ne la circulació. Sens dubte, el millor regal que els pots fer. Continua relaxant-te al hammam, a la sauna o als jacuzzis exteriors, on podràs gaudir d'una experiència termal inoblidable mentre admires la natura. A Orígens també disposes d'una terrassa interior on anar a buscar una beguda refrescant. No et faltarà res. LIKIDS: UN SPA DIRIGIT ALS MÉS PETITS Per si això no fos prou, Caldea amplia la seva oferta lúdica amb propostes dirigides als nens i nenes d'entre 3 i 8 anys. En concret, a l'espai anomenat LIKIDS: un spa ambientat per als més petits, on la relaxació i la diversió van lligades. Consta d'una zona per fer activitats, i els nens estan acompanyats per tècnics de wellness que els orientaran durant la seva primera experiència en un spa. Jacuzzis, tallers i espectacles són algunes de les propostes de LIKIDS per als més joves de la família. Relaxa't de vacances amb aquest conjunt d'experiències termals per desconnectar i recarregar les piles! •


FARMÀCIA ROSER MIRÓ A ANDORRA Tu by Roser Miró COSMÈTICA PERSONALIZADA

www.tucosmetic.com

Al teu costat

CALÇAT ANATÒMIC DR. SCHOLL En exclusiva a Andorra

IMPORTACIÓ DE PRODUCTES FARMACEUTICS INTERNACIONALS

Farmàcia Roser Miró · C/ Maria Pla, 14 · AD500 Andorra la Vella +376367344 T. +376867344 · farmaciamiro@andorra.ad · www.farmaciaandorra.com


Andorra disposa de fins a 30 refugis de muntanya que s'adapten a les necessitats de cada excursionista. Tots són accessibles a peu (fins i tot n'hi ha algun que es troba a menys d'una hora de camí). No obstant això, la majoria s'ubiquen en llocs de difícil d'accés. Els 30 refugis estan perfectament equipats i obren tot l'any, tot i que només disposen de vigilància els de Comapedrosa, Sorteny, Cortals de Sispony, Incles i Juclà. Alguns dels refugis més destacats són els de Fontverd, Cabana Sorda o la Portella. CORONALLACS: LA RUTA DELS REFUGIS GUARDATS D’ANDORRA La Coronallacs és una ruta de senderisme circular que connecta els quatre refugis guardats que existeixen a Andorra actualment. En total, són 92 km de paisatges de muntanya i vistes espectaculars, dividits en 5 etapes llargues. Cadascuna comprèn una distància d’entre 13 i 22 km, amb una mitjana de 18,4 km al dia, que els excursionistes amb experiència poden assolir.

ITINERARIS

L'itinerari de senderisme s’ha dissenyat per passar la nit a cadascun dels refugis.

Refugi Juclar

DORMIR

prop del cel

Dormir sota la llum dels estels encara és possible. En un món cada cop més il·luminat, trobar el recer dels refugis de muntanya, a més de 2.000 m. d’altitud, permet gaudir de la serenor d’un cel net i estrellat. Dormir prop del cel, no havia estat mai tan fàcil. Foto: Andorra Turisme

| 206 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |

La primera etapa porta fins al refugi de l’Illa. Distància de l’etapa: 12,6 km. Desnivell: +1.473 m / -40 m. Temps estimat: 6 h 38’. Dificultat: Moderada. Hi ha la possibilitat de passar-hi una altra nit per fer excursions als llacs del voltant, com l’estany d’Encamp i el Forcat. Com que la contaminació lumínica és inexistent, aquest lloc és ideal per contemplar els estels. La segona etapa arriba al refugi del Juclà. Distància de l’etapa: 19,4 km. Desnivell: +1.350 m / -1.527 m. Temps estimat: 10 h 35’. Dificultat: Moderada - alta. El darrer tram del recorregut, del Siscaró a Juclà, la ruta esdevé pedregosa i més tècnica, tot i que no presenta grans dificultats. Es fa nit al refugi de Juclà (2.310 m) i al matí es pot veure la sortida del sol pel Coll de l´Alba.


Refugi Sorteny

La tercera etapa clou al refugi de Sorteny. Distància de l’etapa: 16,9 km. Desnivell: +1.425 m / -1.771 m. Temps estimat: 10 h 18’. Dificultat: Moderada - alta. Si s'hi arriba amb temps, es pot visitar el jardí botànic, observar papallones, etc. Si, en canvi, s’arriba amb el temps just, es pot passar-hi una nit addicional i aprofitar els atractius que ofereix el parc natural de la vall de Sorteny. La quarta etapa, clou al refugi del Comapedrosa. Distància de l’etapa: 21,9 km. Desnivell: +1.904 m / -1.608 m. Temps estimat: 11 h 13’. Dificultat: Difícil. Entrem ja a la parròquia de La Massana i baixem suaument fins al refugi de les Fonts i el Pla de l’Estany, passant pel collet de Font Podrida. Aquí ja som als peus del Comapedrosa i entrem de ple al parc natural de les valls del Comapedrosa. Anem en direcció a Aigüesjuntes i enfilem l'últim tram fins a arribar al refugi del Comapedrosa pel camí de l’obaga dels Aspres. Dormim al refugi del Comapedrosa (2.265 m). Cinquena, i darrera etapa. Els primers rajos de sol esquitxen el pic del Comapedrosa (el més alt d’Andorra, amb 2.942 m), que regala unes vistes espectaculars a primera hora del dia. Distància de l’etapa: 21,4 km. Desnivell: +716 m / -1.922 m. Temps estimat: 9 h 17’. Dificultat: Moderada.

Refugi Illa

Tots els refugis comparteixen una situació privilegiada, des d'on es pot gaudir d'unes vistes increïbles de les valls del Principat. Travessem les bordes dels Cortals que porten fins al poble de Sispony passant pel camí de Fenerols, on podem visitar el Museu Casa Rull i gaudir de la restauració andorrana de muntanya d’un dels pobles que han mantingut la seva estructura arquitectònica original. Seguim el camí de callissa, travessem el riu Muntaner fins al camí de la Birrena, passant just pel costat de les captacions d'aigua d'Andorra la Vella, i agafem el Camí Ral, que porta fins a la capital. • | 207 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


ITINERARIS

Fotos: Andorra Turisme

Un país

D’ETAPA REINA

Tot i que Andorra és un país petit pel que fa a la superfície, la nostra passió pel ciclisme és molt gran. El país té molts quilòmetres d'autèntica qualitat, tant per als amants de la bicicleta de carretera com per als de la de muntanya. A més, presenta una xarxa d'establiments que ofereixen tota mena de serveis i productes útils per a ciclistes. Botigues de reparació, locals de lloguer de bicicletes o hotels catalogats especialment per a ciclistes en són alguns exemples. Per aquests motius, Andorra és el lloc preferit dels professionals d'elit per entrenar, i també el de moltes famílies que volen practicar aquest esport amb els més petits. Fotos: Andorra Turisme

| 208 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


Pels més avesats, s’hi troben ports de primera categoria i categoria especial a totes les parròquies. Per exemple, a Sant Julià de Lòria hi ha l'etapa de la Rabassa, el Coll de la Gallina i la Peguera. A la Massana, cal destacar el Port del Cabús, que està coronat amb una majestuosa escultura de Dennis Oppenheim, “Tempesta en una tassa de te”. A Canillo també hi ha alguns dels ports més mítics del país, com ara el Coll d’Ordino. Tanmateix, aquesta només és una breu selecció de rutes. N'hi ha moltes més a Andorra la Vella, Encamp i la resta de parròquies, especialment dissenyades per posar a prova la resistència dels ciclistes. Per aquells que prefereixen gaudir d’un passeig en família, o van amb nens, els recomanem el passeig de Pardines a la parròquia d’Encamp. En qualsevol cas, obtindreu un punt de vista privilegiat de la natura andorrana, ja que els revolts de les carreteres, i els circuits ofereixen vistes panoràmiques dels cims i les valls, amb pobles i petites localitats que decoren el paisatge a vista d'ocell. També trobareu zones de pícnic per recuperar les forces. CICLISME DE MUNTANYA AL NOSTRE ADN Com bé pots imaginar, Andorra és l'hàbitat natural de la bicicleta de muntanya. Hi ha una pila de rutes per als amants de la BTT. D'una banda, existeixen circuits delimitats que aprofiten els vessants de les muntanyes, o bé s'han dissenyat amb aquesta finalitat als espais coneguts com a wood park al Vallnord Bike Park. D'altra banda, hi ha recorreguts que es corresponen amb les pistes d'esquí hivernals, que, un cop es fon la neu, es converteixen en espectaculars pistes de descens lliure. Pel que fa als circuits i rutes per la muntanya, cal destacar el Camí del Gall, el Camí de les Pardines o la Rabassa, en aquest cas la versió per a bicicleta de muntanya, més adreçats a públic jove. Els usuaris més experimentats i aquells que cerquen recorreguts més tècnics gaudiran molt del XCWC XC World Cup, al Vallnord Bike Park.

TOTS ELS SERVEIS QUE NECESSITA UN CICLISTA La xarxa d'hotels per a ciclistes es diferencia de la resta amb una categoria que indica als hostes que l'allotjament ofereix més comoditat i facilitats als cicloturistes i als usuaris de bicicleta de muntanya. Aquests hotels estan ubicats a llocs estratègics, com ara al peu de rutes senyalitzades. Les instal·lacions disposen d'espais dissenyats especialment per als visitants que recorren el país sobre dues rodes, com ara sales segures per desar-hi la bicicleta a la nit, zones amb equipament per netejar el vehicle després d'una ruta per camins de muntanya plens de fang o espais on fer petits ajusts per a l'endemà, entre d'altres. També hi ha botigues amb servei de taller a diversos punts de la geografia andorrana. Deixant de banda el canvi de cadenes, sistemes de frens, quadres o components de la transmissió, també venen roba i accessoris útils per als ciclistes. Les botigues de lloguer de bicicletes, ofereixen models per a tots els gustos, com ara bicicletes més avançades per a rutes de gran fons per carretera, bicicletes de muntanya per recórrer senders o models que s'han dissenyat especialment per al descens extrem amb suspensions d'última generació, i per descomptat, també models infantils. •

| 209 | Andorra és CULTURA | núm. 1 |


TERRASSES D’EMPRIVAT


J O M A LO N E . EU

Wild Flowers & Weeds Una col·lecció d’aromes silvestres

Av. Carlemany, 58 AD700 Escaldes-Engordany Telèfon +376 813 609

Profile for Dona Secret

Andorra és Cultura - Núm. 1 (2019)  

Andorra és Cultura - Núm. 1 (2019)  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded