Calonge en 10 aturades
7
Es Molí d’en Blonquet La primera vegada que trobam referència a un molí de vent és l’any 1397, a Ciutat, a una cita en la qual es parla d’un molí de vent sens fer referència a la seva ubicació. Pel que fa a casa nostra, l’inventari de Berard de finals del segle XVII ens ha premès saber que a Felanitx hi havia vint-i-cinc molins de vent fariners i a Santanyí dotze. Sense voler afirmar que fossin els únics, observant la seva cartografia, trobam representats el molí de Ca n’Alou, dos a Calonge –que possiblement fossin el de sa Torre i el de can Joan des Molí–, uns quants a la part de s’Alqueria Blanca i dos més al camí des Carritxó.
Esquema d’un molí de vent fariner
A partir d’una acta notarial en poder d’una de les branques de la família Vadell hem pogut esbrinar que l’any 1773 els germans Vadells, descendents de Miquel Vadell, son pare, es repartien l’herència i que a un d’ells li havia tocat «una peça de terra de tenor d’una quarterada dita la tanca de la Coveta ab cases, i molí de vent dins la mateixa, situada en lo lloc dit Calonge, dins dit terme, que confronta amb terres de Dr. Magí Vallbona». Miquel Vadell havia fet donació a 19 de desembre de 1752 davant el notari Andreu Bennàssar de Santanyí. Per tant el molí de l’amo en Joan va ser un dels més antics de la zona, la qual cosa feu que s’hi fessin més afegits, remodelacions i canvis. Es troba situat a l’antic centre del poble. Del molí d’en Blonquet en concret no sabem amb exactitud la data de la seva construcció, però comparant els materials utilitzats i les tècniques que s’utilitzaren, tot fa pensar que és el més modern dels tres molins que hi ha a Calonge.
El molí de sa Torre i el molí de l’amo en Joan Vadell, els altres dos que també hi ha a Calonge
La torre arranca des de terra i es troba dividida en tres parts o sòtils separats per travessers de fusta. La primera de les parts té 3,90 metres i va de dins la casa fins a l’envelador on disposa d’un portal o entrada; la segona part arranca al portal de l’envelador i té una alçada de 4,38 metres, el sòtil de part de més amunt té 1,80 metres i és l’espai on hi havia el mecanisme del molí i les moles. Per poder pujar a cadascun dels pisos la torre té una escala a la part interior. Aparentment es va construir la casa d’una sola vegada i consta de totes les dependències necessàries per habitar-hi sense restriccions. La coberta és de volta. Com a construccions accessòries hi podem trobar una escala exterior de 17 escalons per accedir al terrat de la casa o envelador, una portassa adossada a l’edifici, una cisterna i una soll.
Vista panoràmica del molí
L’edifici manté tota la seva personalitat d’antany sense cap tipus de modificació als elements originals, molts d’ells de gran valor: el sostre de volta, l’escala interior de la torre, la cisterna, etc., que arriba al seu màxim exponent en la cuina que manté tots els elements tradicionals, com el cossi i una magnifica estrella mostrejada a la paret que la separa de l’aiguavés.
Estrella mostrejada situada entre la cuina i l’entrada del molí.