Dies i coses 182

Viena

Ara que venen les festa nadalenques no podia oblidar-me d’una de les ciutats que més em recorden Nadal: Viena, amb el seu famós concert d’any nou, encara que hi vaig arribar just passades les festes seguesc mantenint la il·lusió d’un dia poder assistir en directe a aquest fantàstic esdeveniment.

Era gener, la ciutat seguia engalanada de les festes nadalenques, en arribar només hi faltava la neu, l’hotel estava perfectament situat al centre, al costat de la zona per als vianants, la qual cosa ens donava la possibilitat de veure el més interessant de la ciutat caminant, sense taxis. Al final sempre surten més econòmics els hotels cèntrics.

Arribam tard, els restaurants tancats, però prop de l’hotel hi havia un meravellós lloc de salsitxes espectaculars, tant per la seva grandària com pel seu sabor.

Al segon dia ja va nevar, em semblava esser a un conte, ciutat sense renous, es respira cultura per tots els costats, elegant, romàntica, educada, amb les seves llegendàries cafeteries que als llatins ens crida molt l’atenció pel silenci i la pau que s’hi respira encara que són plenes de gent. Viena va ser la primera ciutat d’Europa a obrir cafeteries.

Prendre’s un cafè vienès i contemplar, des de darrere les vidrieres, com cau la neu enfront del Palau Hofburg (a la fotografia) on va viure l’emperadriu Sissi, és un d’aquests moments que no s’obliden, més si estàs ben acompanyat.

Sissi és present en tots els souvenirs de la ciutat, val la pena entrar al palau sol per veure el seu museu.

Palaus, jardins, l’òpera, museus, una arquitectura molt cuidada, un plaer per als sentits.

Però hi havia una altra cosa que m’atreia de Viena, sabia que aquí estaven les restes del nostre admirat Arxiduc Lluís Salvador, l’home era més conegut a Mallorca que al seu país, resulta que la cripta imperial de Viena estava molt prop del nostre hotel, concretament davall l’Església dels Caputxins, aquí hi reposen Francesc Josep i Sissi entre altres 142 membres de la reialesa. Lluís Salvador descansa en un nínxol en un humil mur al costat d’altres familiars.

Feia fred sí, però per a mi se’m fa molt més interessant veure aquests llocs com sempre els he imaginat, i Viena sempre la imagin blanca per la neu, a més, després dels mesos que passam aquí de calor no ens ve gens malament canviar d’ambient, amb els ponxos calents i el Glühwein, acompanyat d’una bona salsitxa o de les enormes i saboroses escalopes típiques, vos garantesc que lleva el fred.

Bones festes a tots, i recordau que Viena és una bona destinació per aquestes festes

Espanya, i ara què?

Gener/Febrer 2018 Núm. 182. Preu 2 € Tel. 971 16 70 47 diesicoses@gmail.com Consell de Redacció Isabel Rigo Jaume Rigo Pau Vadell Jaume Vallbona Catalina Vallbona Francisca Roig Domènec Almerge Josep Estelrich Francesc Antich Nekrowaisser Col·laboradors Antoni Barceló Margalida Rigo Maties Adrover Jaume Serra Joan Grimalt Biel Bordoy Marc Vallbona Miquel Pons Sebastià Oliver Margalida Obrador Maria Josep Coll Lucia Pietrelli Margalida Adrover Llorenç Garrit Antoni Grimalt Aina Maria Binimelis Agraïm totes les col·laboracions i el suport de qui s’anuncia a les nostres planes i de qui ens llegeix.

Imprimeix: Impremta Adrover Ronda Catalunya, 56 Tel. 971 65 16 16 CAMPOS

Els escrits d’aquesta publicació expressen únicament l’opinió dels seus autors.

La derrota de Mariano Rajoy a les eleccions que ell mateix va convocar per resoldre “el problema” català és antològica .Una derrota que es pot fer extensiva als grans mitjans de comunicació espanyols que han quedat en evidencia pel seu vergonyós partidisme, i als cervells de les grans empreses que condicionen la política espanyola. Tots plegats no han aconseguit el seu objectiu que no era altra que fer perdre la majoria absoluta a l’independentisme. Pel camí s’hi han deixat la credibilitat dels mitjans de comunicació i la imatge d’un Estat que, des de la transició s’havia guanyat un cert prestigi democràtic en l’escena internacional. La violència política de l’1 d’Octubre i la impunitat d’escamots feixistes que han campat per Catalunya els darrers mesos han donat la volta al món. I si en tot això no n’hi havia prou, la decisió de Mariano Rajoy de judicilitzar la política catalana, ha deixat en evidencia la politització de la justícia espanyola: el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional Espanyola, la Fiscalia la Junta Electoral, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil... s’han mostrat com una màquina repressiva al servei del Govern espanyol.

Amb els resultats de Catalunya, Rajoy hauria de dimitir immediatament i convocar eleccions generals. Si no ho fa, la oposició majoritària al Congrés de Diputats hauria de consensuar una moció de censura amb la intenció d’obrir un nou procés constituent que acceptàs la realitat plurinacional de l’Estat espanyol. Mentrestant, el Govern espanyol hauria d’ordenar a la Fiscalia la retirada de les acusacions contra els membres del Govern i la societat civil catalana empresonats i encausats. El Govern espanyol també hauria d’ordenar la retirada dels informes policials que acusen injustament el moviment sobiranista de Catalunya de violent. Aquestes accions alliberarien els Tribunals de la feixuga càrrega que els ha imposat Mariano Rajoy i permetria abordar unes negociacions polítiques indispensables per resoldre el conflicte generat. Però, em sembla que res d’això no passarà. Com hem comentat altres vegades, el nacionalisme espanyol ha creat un monstre que vol devorar el seus fills. Espanya du segles sense escoltar “la veu d’un fill que parla en llengua no castellana”, en paraules de Joan Maragall de fa més de cent anys. Així Ciudadanos, l’alternativa que l’IBEX 35 ha promocionat per derrotar l’independentisme català, ha envilit encara més el discurs del patrioterisme espanyol introduint-hi elements etnicistes apel·lant als orígens dels ciutadans per derrotar les aspiracions de la majoria del poble de Catalunya que reclama un referèndum.

I l’Esquerra què? Llàstima! Què s’ha fet d’aquell Pedro Sánchez que va plantar cara als barons del PSOE, convertit en una tereseta en mans de Rajoy? Què queda d’aquell PSC, mirall per a tota Espanya de polítiques educatives, urbanístiques i socials? Com ha consentit Iceta que Borrel li rebentàs la campanya parlant de “desinfectar” Catalunya?

I de l’esquerra que havia de tocar el cel?, deixada en evidencia per un represaliat Dante Fachin o per un Monedero que es va atrevir a dir que “el 155 era necessari”. Pobra esquerra, que no ha sabut veure el potencial rupturista del moviment sobiranista català. S’obstinen en mantenir els tòpics que qualifiquen de burgés el sobiranisme de Catalunya, ignorant la presencia de persones com Lluís Llach o Isidor Marí a les candidatures de Puigdemont.

Tots plegats hauran de respondre la pregunta: i ara què?

Pere Sampol.

(Publicat a Diario Ultima Hora de 26 de desembre de 2017)

Aquest darrer Nadal la sibil·la de s’Alqueria Blanca ha estat na Sebastiana Bover Rosselló, que repeteix per vuitè any consecutiu en aquesta important funció de la celebració de la nit de Nadal. Fotografia de Tomeu Rigo “Carraixet”.

Calonge

Primera Comunió

Matines a Calonge Per J. Vallbona La nit de Nadal de Calonge va ser glosada, l’any 1947, amb uns versos que mostraven una nit exageradament feliç i tendre pel mestre l l’escola Don Antoni Rigo.

Enguany el temple, com sempre en aquest nit, s’omplí de gent abrigada. Aquesta és una nit on hi ha molts protagonistes locals per festejar el naixement de Jesús.

Dels centenars de parroquians, aquells que varen fer els papers rellevants de la celebració varen ser els grup de pastorets i pastoretes format pels més petits de la parròquia; la dolça veu l’àngel, na Maria Àngels Brunet; el sermó de la Calenda fou oficiat per en Sebastià Miquel Matas; la sibil·la, na Maria Isabel Adrover -ja voldrien a la Seu tenir-ne una com ella; i la coral parroquial dirigida per Marc Vallbona que compta entre els seu membres un dels cantador més veterans de totes les corals de l’illa, en Simó Vellana, canta amb el cor parroquial, des de la’na 1937 qual ell era un nin de nou anys. La celebració fou oficiada pel pare Bartomeu Clar. El batle, en Toni Mates, feu de mestre de cerimònies. Podem resumir la nit com va fer don Toni Rigo fa 70 anys quan acabava el seu poema així: Que dolça és la festa / en el cor del fred: / avui tot somriu / en el llogaret!

Na Maria Binimelis Gallardo va fer la primera comunió el diumenge 25 de novembre a l’església de Calonge. Mossèn Josep Adrover va fer la missa. La festa va ser continuada a Vall d’Or amb parents i amics.

La sibil·la, na Maria Isabel Adrover.

4

Calonge

El temple durant l’entrada dels pastorets

El pastorets i l’àngel a la cova de Betlem.

El cant de la Sibil·la apareix documentat des del segle X a diferents indrets de Catalunya, Itàlia, Castella i França. Tot i que inicialment es cantava en llatí, a partir del segle XIII ja hi ha documentades les primeres versions en llengua catalana. Aquestes primeres versions catalanes del Judicii Signum no se traduïren directament del text llatí sinó que provenen totes d'una versió-adaptació d'origen provençal, el que demostraria la gran popularitat i difusió que assolí aquest cant.

Entre els textos catalans procedents d'aquest tronc comú occità hi ha un còdex del segle XIV, conservat a l'Arxiu Diocesà de Mallorca, que es va trobar el 1908 al monestir de la Concepció i que procedia del convent de Santa Magdalena. La transmissió oral i la manca de manuscrits ha fet que al llarg dels segles els textos més antics en llengua vulgar hagin sofert moltes modificacions i hagin donat lloc a moltes versions. El text que avui en dia es pot considerar com més representatiu i el que més es pot sentir a la litúrgia actual és el següent: El jorn del judici parrà qui haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal, home i ver Déu eternal del cel vindrà per a jutjar i a cada u lo just darà.

Gran foc del cel davallarà; mar, fonts i rius, tot cremarà.

Los peixos donaran grans crits Perdent los naturals delits.

Ans del Judici l’Anticrist vindrà i tot lo món turment darà, i se farà com Déu servir i qui no el crega farà morir.

Lo seu regnat serà molt breu; en aquell temps sots poder seu moriran màrtirs tots a un lloc aquells dos sants, Elíes i Enoc.

Lo sol perdrà la claredat mostrant-se fosc i entelat, la lluna no darà claror i tot lo món serà tristor.

Als mals dirà molt agrament: - Anau, maleïts, en el turment! anau, anau al foc etern amb vostro príncep de l’infern.

Als bons dirà: - Fills meus veniu! benaventurats posseïu el regne que està aparellat des de que el món va ser creat.

Oh humil Verge! Vos qui heu parit Jesús Infant aquesta nit, a vostro Fill vullau pregar que de lo infern nos vulla guardar.

El jorn del judici parrà qui haurà fet servici.

5

S’Alqueria Blanca

Matines 2017 a s’Alqueria Blanca

Fotos: Tomeu Rigo “Carraixet”

Sibil·la: Sebastiana Bover Rosselló. Al costat seu les escolanetes Maria del Mar Vallbona Vallbona i Maria Ció Pericàs Rigo.

Sermó de la Calenda: Carme Rigo Jaume.

Naixement: Sant Josep (Sebastià Bonet Rigo), Verge MaEscolanets i rector: Tomeu Coll Bordoy, Carme Rigo Jau- ria (Llucia Garcias Frau), Bonjesús (Llucia Bonet Garcime, Jaume Antoni Rigo Bonet, el rector Josep Adrover Vall- as). bona, Pedro Velázquez Bordoy i Miquel Barceló Bordoy.

El cor infantil.

6

S’Alqueria Blanca

Nadales

El passat

21 de desembre tengueren lloc a l’església de s’Alqueria les tradicionals nadales interpretades pels nins i nines del col.legi Mare de Déu de la Consolació. Els cants dels diferents grups una vegada més entusiasmaren al públic que va omplir l’església.

Batejos El diumenge 12 de novembre va ser batejat Noel Domínguez Louin, fill d’Eloy Domínguez Pereira i de Noor Louin Bonet. Foren els padrins de fonts Tomeu Louin Bonet i Jéssica Domínguez P e r e i r a .

Enhorabona !!!

Comunions Íker Bonet Espinosa de can Blanca va rebre el sagrament de l’eucaristia el diumenge 10 de desembre a la parròquia de sant Josep de s’Alqueria Blanca. Enhorabona !!!

Defuncions Dia 17 de novembre va morir Miquel Vicens Bonet de can Roca als 91 anys.

Salvadora Rigo Vadell de can Gató ens va deixar dia 29 de novembre als 90 anys.

Que els vegem en el cel !!!

7

S’Horta

Naixements Dia 14 d’Octubre de 2017 va néixer Carme Gaya Adrover, filla de’n Biel Gaya (De can Bandes) i na Bàrbara Adrover

Units com Brins, 10 anys amb Francisca Rosselló J. Vallbona

Celebrant Santa Cecília a s’Horta el vespre de l’11 de novembre

Dia 22 de novembre de 2017 naixia a s’Horta Carme Maimó Servera Filla de Jaume Maimó i Margalida Severa.

Fa deu anys que la coral felanitxera Units com Brins és dirigida per Francesca Rosselló. Aleshores era la Capella Teatina i un anys després aquella agrupació prengué el nom pel qual és ara coneguda i a la que s’hi afegí un considerable número de cantaire sortarrins.

Aquest grup vocal sempre prepara amb molt esment la festa de Santa Cecília i cada vegada sorprèn l’auditori amb la temàtica triada per a l’ocasió en què d’una manera a altre, posa de relleu la música felanitxera. Enguany, el concert estava basat música de ball amb partitures originals de músics del terme o, si més no, versions fetes per felanitxers. Les actuacions foren el dissabte 11 i el diumenge 12 de novembre, a les esgl’esies de s’Horta i a la del convent de Sant Agustí. La recaptació d’enguany va ser dedicada a les obres de reforma del temple de Sant Agustí.

Dia 4 de novembre fou batejada a l’església de s’Horta Laia Fuster Roig, filla d’Eduard Fuster i Cati Roig (néta de’n Tomeu de sa Vinyota)..

8

A la celebració de Santa Cecília s’hi afegiren altres músics del terme, com els ja habituals Toni Obrador i Jaume Montserrat entre d’altres. Al públic va sortir content d’haver gaudit la vesprada amb l’actuació de la coral i els seus amics. I la coral, igualment satisfeta de la seva actuació i de la seva, per deu anys ja, directora.

S’Horta

Nadales del CEIP Reina Sofia

Arriba Nadal

Dia 22 de desembre els alumnes de l’escola duguéren a terme el concert de Nadales a l’esglèsia Parroquial.

Com cada any, en arribar Nadal L’AMIPA del CEIP Reina Sofia de S’Horta organitzà una xocolatada per celebrar l’encesa de l’arbre de la plaça, el qual ompliren de desitjos i il·lusions.

A més de la venta de decoracions nadalenques elaborades pels alumnes de 6è per recol•lectar diners pel viatge d’estudis.

Defuncions Guillem Alou Adrover de can Talaieta, va morir el dia 17 de novembre a l’edat de 92 anys.

Maria Adrover Manresa de cas Baslet, va morir el dia 27 de novembre a l’edat de 92 anys.

Margalida Maimó Bonet “sa dona den Marc Bonet” va morir el dia 20 de desembre a l’edat de 79 anys.

Que els vegem en el cel.

9

Cala d’Or

Sopar de personal d’empreses ROIG Per Redacció

Els germans Roig amb el personal homenajat El passat 3 de novembre el grup ROIG, que enguany fa 64 anys que dóna servei de transport arreu de l’illa, va convidar a sopar a la Finca de Ca’n Custuré als més de 300 treballadors de l’empresa per celebrar el final de la temporada.

Com cada any, els germans Miquel, Joan i Rafel Roig varen voler retre homenatge als treballadors amb llarga trajectòria a l’empresa.

Enguany es va fer entrega d’un plat commemoratiu al calongí Tomeu

Barceló pels seus 25 anys dedicats a l’empresa. També rebé un plat commemoratiu amb motiu de la seva jubilació Juan Vicens.

En el sopar també es varen sortejar viatges i d’altres regals oferits per l’empresa i pels seus col·laboradors.

També hi va haver un photocall on els treballadors es realitzaven fotografies divertides i una pista de ball.

Nou llibre de na Magdalena Mestressa

Després de publicar Vicente Ortega Bonafé (2015), un homenatge al seu marit, na Magdalena Taverner acaba de publicar Vicencias y Recuerdos. Amb aquest nou llibre na Magdalena Mestressa dona al lector interessat un document il·lustrat del que ha estat la seva vida i la seva època. Hi trobam fotografies antigues del seu entorn familiar, les cartes que son pare envià des del front de guerra...

10

Defunció Jaume Bonet Caltentey, en Jaume de Consolació, va morir el 31 de desembre a l’edat de 74 anys.

Que el vegem en el cel.

Atès que ella va ser al primera criatura nascuda a Cala d’Or la qual cosa fa d’aquest llibre de na Magdalena una interessant mostra sobre aquells anys en què ella hi va créixer a l’hora que també ho feia la població caladorera. I també hi arreplega la cultura popular que heretà de la seva avior: gloses, cançons, dites ... Per una banda és un aplec de material i records molt personals però on hi podem veure tota una època que ens fuig. Ella no pretén ser escriptora però sap que és testimoni d’una època i en deixa fe.

S’ha d’agrair a na Magdalena la seva generositat per compartir els seus coneixements.

Cala d’Or

Na Magdalena es jubila Per Redacció

Na Magdalena de can Pau després de tota una vida dedicada a posar-nos guapes i guapos, ha trobat que amb el canvi d’any era hora d’agafar la jubilació. Reproduïm un fragment de l’entrevista que DiC li va fer la primavera del 2004 on parla de la seva feina a què s’ha dedicat tota sa vida. (...)

Des de quan t’ha agradat això de ser perruquera?

De sempre m’ha agradat molt. Ja des de ben petita pentinava a ma mare o mon pare, a la tia Paca,... Record Fotografia que m’havia d’enfilar a una cadireta per poder arribar- comentada a l’entrevistra hi.

on na

Magdalena Quan anares a estudiar? fa de model.

Als 15 anys me’n vaig anar cap a Palma a estudiar.

Vaig estar 2 anys a una acadèmia i després un any fent feina a una perruqueria els dematins i després els M’han comentat que t’han entregat qualque premi, vespres anava a escola a “l’agrupació de perruquers”. Per no és així? tant vaig estar a Palma des dels 15 anys fins als 18 i quan Si, na Maria Antònia Munar me’n va donar un als 25 vaig haver acabat vaig venir cap aquí. Imaginau-vos que anys de feina. guanyava 3500 pts al mes i en pagava 4000 de pensió.

Ens pots explicar d’on és aquesta foto on fas de Com et comunicaves amb Calonge? model?

En aquell temps no hi havia telèfon. Però allò que És una foto que estim molt i que pertany a una feia era crida al bar de Calonge (allà si que n’hi havia) desfilada de models que es va fer a Palma i que jo hi vaig i d’allà avisaven a ca nostra perquè venguessin a xerrar participar. Vaig fer de model. Record que em van canviar amb jo. el color dels meus cabells. Em va fer molta d’il·lusió.

Com començares el negoci?

La primera perruqueria que vaig posar va ser a ca meva, a sa portassa. És curiós, però mon pare va haver de vendre una vaca per poder comprar els mobles de segona mà de can Gornals. Més envant en Toni des Casino tenia una portassa devora es Palmito. Na Maria me va dir: perquè no hi montes una perruqueria? I així ho vaig fer. El març del 73 la vaig muntar. Hi havia s’estanc, es Palmito i un garatge. Record que quan la vaig comprar, saps que en vaig haver de firmar de lletres... em va arribar a fer mal sa mà de tanta firma.

Quines persones famoses has pogut pentinar?

Vaig pentinar a na Maria del Mar Bonet, en Joan Riera Ferrari...

Desitjam que na Magdalena disfruti molts anys d’aquesta jubilació junt a sa família.

Qui va ser la teva primera clienta o client?

La primera quan vaig obrir va ser la padrina de s’estanc de Cala d’Or. Puc dir que tenc clients que varen començar a venir quan vaig obrir i que encara venen. (...)

I tornant a sa teva professió, quins pentinats s’usaven abans?

Abans s’usaven molt estufats, cardats... però voleu que vos digui una cosa, ara pareix que sa moda torna perquè s’usa el que s’usava abans.

11

Es Carritxó

Festes de Sant Antoni d’es Carritxó gener 2018 cultural d'es Carritxó fins al Castell de Santueri.

Hi haurà dinar de torrada i beguda per a tots.

Pregam confirmació d'assistència telèfons 686152918 i 676503037 Dimarts, dia 16 de gener: A les 19:00, missa solemne en honor de Sant Antoni.

Presidirà i predicarà: Mn. Bartomeu Tauler.

Presentació del llibre "Pregó de festes".

Després de la missa hi haurá concert del grup "Tenim Cantera"

Divendres, dia 12 de gener: A les 20:00 pregó de festes, dins l'església, a càrrec de Gabriel Barceló Oliver, president de la Fundació Barceló. Dimecres, dia 17 de gener: Després, concert de la CAPELLA MALLORQUINA A les 15:30: Beneïdes Hi haurà els següents premis per Obra cultural patrocinada per sa Fundació Barceló. Di- a les carrosses que, a criteri del jurat, ho maresquin: rector: Mestre José María Moreno 1r 130 euros, 2n 110 euros, Després, mostra de dibuixos "Es Carritxó amb els 3r 90 euros, 4t 70 euros, ulls dels nostres nins". Exposició de cuadros de Axel 5è 55 euros, 6è 45 euros, Kentsch.

7è 35 euros, 8-11è 30 euros.

Xocolata amb ensaïmada per als assistents El tema de les carrosses és lliure.

Dissabte, dia 13 de gener: A les 20:00: Missa en sufragi dels difunts del 2017. Després presentació dels llibre:- "RECORDANÇA". nº 184 de la col·leció Coses Nostres.

Acte d'homenatge pòstum al glosador carritxoner Rafel Roig Maimó. Farà la presentació l'il·lustríssim Sr. Batle de Felanitx Joan Xamena.

Xocolata amb ensaïmada per als assistents.

Diumenge, dia 14 de gener: Ruta per etapes i pujada al Castell A les 9, passejada amb bicicleta o a peu pel patrimoni

12

Divendres, dia 19 de gener: A les 20:00 Gran Fogueró Hi haurà torrada de pa, llonganissa, panxeta, botifarró, salsitxes i sangria de franc fins que s'acabarà. Es rifarà: 2 sopars per a dues persones, 3 porcelles, 2 pollastres, 4 ensaïmades i 4 botelles de cava.

Durant el fogueró, hi haurà BALL DE BOT per a tothom amb l'actuació de ABENÏARA. A continuació hi haurà CORREFOCS a càrrec de Espiadimonis.

Tot seguit gran actuació del grup REPLE-GATS.

Santanyí

Visita dels jugadors Fullana, Guasp i Amengual al CEIP Blai Bonet Per Carlos Hernández Cap de Premsa

Dia 14 de novembre passat, els jugadors del primer equip, Francesc Fullana i Biel Guasp, a més del cedit al Santanyí, Miquel Amengual, han visitat l'escola Blai Bonet de Santanyí, en un acte organitzat pel departament d'Esports del Consell de Mallorca, 'Suma't a l'esport'.

Els tres jugadors respongueren totes i cada una de les preguntes dels alumnes del col·legi, firmaren pòsters, han sortejaren una camiseta i jugaren una estona al pati.

L'ATB farà d'aquí a final de temporada visites a escoles de tota Mallorca per tal de fer club i donar-se a conèixer en la massa social jove.

30 gener 2018 55è Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)

Fundat per Llorenç Vidal el 1964

Infor: http://denip.webcindario.com/ & http://mirador.webcindario.com/denip_abstract. html

Qualsevol manipulació del DENIP par a difondre partidismes o extremismes és contraria al seu esperit fundacional i a la vertadera educació en i pe r a la no-violència i la pau.

13

El Racó De Cuina

Per Francisca Roig Nicolau Recepta cedida per Aina Talaieta.

Mantegades “mantecados”

Ingredients: 300g de sucre molt 300g de saïm 300g d’ametlla 600g de farina

Per elaborar-les el primer que hem de fer és torrar les ametlles (prèviament pelades), no hem de torrar-les molt ja que no volem que les mantegades ens surtin seques.

Una vegada estiguin torrades i hagin refredat les picarem. I començarem a mesclar els ingredients. Primer cal encalentir una mica el saïm, i així serà més bo de fer treballar els ingredients. Pastarem el saïm amb les ametlles i el sucre, i de mica en mica afegirem la farina. És una recepta molt senzilla, tot i que el més difícil és tractar la pasta, ja que al no tenir líquids resulta mala de pastar.

Una vegada tinguem la pasta llesta és l’hora d’anar agafant bolles i aprimar la pasta, escollirem el motllo que més ens agradi i farem les formes, col•locarem les mantegades en una safata coberta amb paper de cuina i les enfornarem a 185ºC uns 10 minuts. En funció del forn tardarà més o menys, però quan vegem que comencen a tornar daurades podem treure-les. Quan ja hagin refredat les podem decorar amb sucre molt.

14

Estar preparat és important, saber esperar ho és encara més, però aprofitar el moment adequat és la clau de la vida.

Arthur Schnitzler

www.viajesmijura.com

La seva agència de confiança a Cala d’Or. Servici personalitzat i grans ofertes amb la garantia del Grup Ava.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.61 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mijura@viajesmijura.com

www.segurosroig.com

Posam a la seva disposició una àmplia gamma de solucions asseguradores i de inversió adaptades a totes les necessitats.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.59 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mjr@agencia.axa-seguros.es

15

L’Ajuntament de Felanitx Informa de Felanitx

Reunió de la XXVI Mesa de Turisme

El Passat dimecres 22 de novembre, es va celebrar la XXVI Mesa de Turisme de Felanitx. La reunió va comptar amb representants dels col•lectius hotelers del Municipi, representants de les associacions de veïnats, de comerciants, culturals, esportius i de tots els grups polítics del consistori. També hi van participar els departaments de Turisme, Brigada Municipal i Policia Local del Municipi.

Es van tractar diferents temes, entre ells, la nova licitació de neteja i de l’enllumenat públic. També dels projectes aprovats pel Consorci de Turisme: tant el projecte de rehabilitació dels carrers del centre històric de Felanitx, com els dos nous trams de carril bici projectats per comunicar Cala Ferrera amb Cala d’Or i el camí a Cala Mitjana.

Per altra banda, es va fer un anàlisi de la temporada turística del 2017, on tots els sectors van coincidir en destacar que ha estat una bona temporada en quan a pernoctacions i ocupació.

També s’informà de l’estat del projecte per crear un camí per a vianants que connecti s’Algar amb s’Arenal en el que actualment s'estan tramitant els permisos pertinents a les administracions implicades per a poder habilitar-lo. En la mateixa línia, es va tractar el projecte de creació d’un carril bici de Felanitx fins a Portocolom, per tal d’unir els dos principals nuclis del Municipi.

En quan als torrents de Felanitx, es va informar que recursos hídrics començarà en breus la neteja dels mateixos.

Pel que fa al Triatló del 2018, la data prevista per la nova edició serà el 8 d’abril, i el període d’inscripcions ja és obert. Des del Club Nàutic es va fer balanç de l’ocupació d’enguany, i es va remarcar la dificultat de trobar boies buides durant els mesos d’estiu.

Finalment, es va presentar la nova plana web de l’Ajuntament, amb el domini www.felanitx.org, amb una estètica més actual i més informació i recursos tant per als ciutadans com per als visitants. També es va informar d’una nova aplicació que en breus començarà a funcionar per tal de facilitar el contacte entre els ciutadans i el consistori .

Foguerons Sant Antoni 2018 A tots els ciutadans o entitats interessades en organitzar foguerons de Sant Antoni vos informam que els dies que s’han triat són els següents: dia 12 de gener a Portocolom i dia 20 de gener a Felanitx.

16

Calendari de Foguerons 2018 12.01.17 Fogueró Cala Ferrera i Portocolom 13.01.17 Cas Concos i s’Horta 19.01.17 Es Carritxó 20.01.17 Felanitx 27.01.17 Son Negre 03.02.17 Son Proenç 03.02.17 Clot des Pou s’Horta Agenda Cultural Entre altres activitats volem destacar Dissabte 30 de desembre DIADA DE MALLORCA als Closos de Can Gaia De 10 a 11h, Visita interpretativa: un passeig per la prehistòria, el que ens conta el jaciments dels Closos.

De 11 a 12:30h, Taller: joies i navetes en miniatura De 12:30 a 13:30h, Visita interpretativa: l’arqueologia, una finestra al passat més remot de Mallorca Per inscripcions, a través de la Biblioteca de Portocolom, via WhatsApp: 689 33 99 70 o correu electrònic: bibliotecaportocolom@felanitx.org Diumenge dia 1 de gener, a les 19.00h, a la sala d’actes de la Casa de Cultura, CONCERT CAP D’ANY, Líric • Lied Mallorquí, amb Joan Ciria al Piano i Antoni Lliteres Tenor. Entrada gratuïta.

Resum de la proposta de pressupost 2018 que es presentaren a la plenària de dia 22 de desembre de 2017 Total ingressos: 18.515.000€ Total despeses: 18.515.000€ Total inversions a realitzar amb el pressupost ordinari: 1.432.688€ Aportació a la construcció de l’Hospici: 67.200€ (darrera aportació) Inversions cofinançades pel Govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de Felanitx i el Consell Insular de Mallorca dins el municipi de Felanitx en el 2017: 910.881’48€ Inversions finançades amb el superàvit del 2016: 237.024€ * Deute a 31/12/2017: * Deute a 31/12/2018:

1.070.780’59€ 711.576’62€

* Amortització deute durant el 2017: 1.435.071’31€

Reclamació al Govern que compleixi amb les escoles del municipi 10 novembre -

Els centres educatius públics de Santanyí, s’Alqueria Blanca i Es Llombards, necessiten obres per millorar Ajuntament les condicions en les que els estudiats de Santanyí reben la seva educació. Entre d’altres problemes, al CEIP Blai Bonet de Santanyí hi ha fins a 7 aules prefabricades, al CEIP Mare de Déu de Consolació de s’Alqueria Blanca hi ha manca d’espai, i el CEIP Sant Domingo des Llombards fa anys que arrossega problemes de goteres. És per això que des de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Santanyí es reclama, des de principi de legislatura, al Govern de les Illes Balears, que inclogui aquests centres a la seva planificació de millores d’infraestructures educatives. Per al 2017 es van anunciar 13,7 milions d’euros per invertir a 66 centres educatius de Balears, però no s’ha executat cap obra a Santanyí. De fet, encara no s’ha redactat cap projecte, tot i que l’Ajuntament ha intentat facilitar al màxim els tràmits i el finançament a l’IBISEC.

Comencen les obres del nou enllumenat públic a Cala Egos

24 novembre -

L’Ajuntament de Santanyí ha posat en marxa l’ampliació de l’enllumenat públic d’un dels principals carrers del nucli costaner de Cala Egos. Concretament, han començat les feines a l’avinguda del Pi Gros, on hi havia manca de llum per transitar, en especial durant els mesos d’hivern. És per això que s’hi destinaran gairebé 39.000 euros en aquest projecte.

Han començat les obres de Ca ses Monges de s’Alqueria Blanca 7 desembre -

L’Ajuntament va comprar l’edifici al 2015 i pretén que sigui un edifici per al poble Ben aviat els veïnats de s’Alqueria Blanca disposarà de nous espais municipals per ser atesos; l’Ajuntament de Santanyí ja ha començat les obres per començar a rehabilitar l’edifici de Ca ses Monges, situat al carrer Convent. Es tracta de la primera intervenció d’un pla que pretén la rehabilitació al complet d’aquesta emblemàtica casa de nucli curiablanquer. Així, ara s’hi invertiran gairebé 60.000 euros en habilitar alguns espais i condicionar-los perquè siguin utilitzats al més aviat possible.

D’aquesta manera, es podrà obrir una oficina municipal per atendre les necessitats dels veïnats i que no s’hagin de desplaçar fins a Santanyí per fer gestions relacionades amb el consistori. La següent passa serà executar una acció de reforma integral a l’edifici, per la qual està previst invertir aproximadament 200.000 euros. L’equip de govern està estudiant quin serà el projecte adequat per l’edifici de Ca ses Monges que l’Ajuntament de Santanyí va comprar al 2015 per 400.000 euros.

Indignats pel rebuig de Salut a ampliar l’atenció sanitària a Cala d’Or

11 desembre -

Al novembre, el nucli costaner va presentar a la Conselleria gairebé 2.800 firmes perquè la Unitat Bàsica

de Cala d’Or obrís les 24 hores els 365 dies de l’any Una millor cobertura en matèria de salut és una reivindicació històrica del nucli de Cala d’Or, que té una Unitat Bàsica de Salut amb més de 5.000 targetes sanitàries adscrites (4.709 d’adults i 740 d’infants). Per això, el passat mes d’agost es va posar en marxa una recollida de signatures per demanar a la Conselleria de Salut que ampliés l’horari d’atenció mèdica a les 24 hores del dia, tots els dies de l’any.

En total es van superar les 2.800 firmes, i per això, que la resposta de Salut hagi sigut rebutjar per complet la proposta, ha indignat a l’Ajuntament de Santanyí i als veïnats. Des de fa anys, Cala d’Or té més població que Santanyí (on sí hi ha un Centre de Salut obert les 24 hores), i durant l’estiu el nombre de residents i visitants, multiplica exponencialment la població i per tant les necessitats d’atenció mèdica. Uns motius que l’equip de govern de Santanyí considera més que raonables per l’ampliació de l’horari de la Unitat Bàsica de Cala d’Or. A dia d’avui, s’atén quatre dies a la setmana pel dematí i un l’horabaixa; la resta d’hores i dies, l’edifici roman tancat, el que suposa que en cas d’urgència, els veïnats s’han de desplaçar fins a Santanyí. I el trajecte són com a mínim 15 o 20 minuts, i a l’estiu amb l’augment del trànsit pot superar la mitja hora. Un temps, que des del consistori santanyiner, es pensa que pot marcar la diferència en cas d’emergència. A més, Salut també ha rebutjat la instal·lació a Cala d’Or d’una unitat de suport avançat, és a dir, una ambulància amb un metge i una infermera, quan les més properes són a Manacor, i a Campos durant els mesos d’estiu.

Santanyí disposarà de 21,6 milions d’euros de pressupost per al 2018 12 desembre -

A la sessió plenària del proper dijous 14 de desembre, l’equip de govern de l’Ajuntament de Santanyí tirarà endavant els comptes per al 2018, que superaran els 21,6 milions d’euros de pressupost, això suposa un augment de 700.000 respecte als números del 2017. L’increment al total del pressupost arriba tot i que està inclosa una davallada d’un 5% a l’Impost de Béns Immobles, i s’ha aconseguit eixugar per complet el deute, per entrar al nou any sense càrregues.

Renovació enllumenat públic de Cala Llombards 19 desembre -

L’Ajuntament de Santanyí aprofita la tardor i l’hivern per fer millores als carrers i places del diferents nuclis del municipi.

I en aquest moments ha arribat el torn de Cala Llombards.

El que s’està fent ara és renovar l’enllumenat públic de tota una sèrie de carrers on la il·luminació no era l’adequada. En total són més de 30 punts de llum entre els nous i els que s’han de substituir. L’Ajuntament invertirà 80.000 euros en el projecte que espera que suposi una millora important per als veïnats.

23 desembre - Connexió del clavegueram de s’Alqueria Blanca a la depuradora

El projecte té un pressupost de més de 700.000 i posarà remei a una situació que obliga a tots els habitatges de s’Alqueria Blanca a tenir un pou negre Les obres de la canonada que ha de connectar el clavegueram del poble amb la depuradora de Cala d’Or ja han començat.

17

NY & SANTANYÍ, una trobada artística entre 2 móns... GARRIT, Per Domènec Almerge Els homes han inventat la naftalina de la bellesa.

Se’n diu art. Chris Marker

El camí que emprèn l’art de Llorenç Garrit, en aquests moments, és astronòmic. Des de la humilitat del seu estudi Santanyiner, passant per la petita sala d’exposicions d’Es Llombards, creua la gran bassa per anar a parar als Estats Units, a Nova York de la mà de la prestigiosa galeria d’art Ward-Nasse i de la seva directora Leda Maria.

Garrit ens explica que per ell és una aventura i que agraeix que, internacionalment, se li doni un alt valor a la seva obra “el món de l’art viu una situació molt complicada, que venguin dels Estats Units a propòsit a mirar i valorar la meva obra, és tot un honor”.

Per començar, tanmateix, potser convindrà una telegràfica caracterització del nostre artista; en el 2014 ens va sorprendre amb el “Turris Eburnea”, després vindria, en el 2015, dins la mateixa sèrie, la II i la III Reflections... El pintor es reinventa amb l’exposició Aquari aquell mateix any...

Per a Garrit, “Paraules de Ciment”, del 2016-17, la seva darrera exposició itinerant, basada amb la cartelleria i l’art urbà, ple de connotacions literàries, va ser el que va modelar les arrels d’aquesta nova col·lecció titulada “By your side” (De la teva part), el pintor recerca dins del món de les sensacions i sentiments, posant-se dins la pell d’altres persones o éssers, per a tal de plasmar tot tipus de reaccions metafísiques. Això, és la idea d’un pensament que juga amb les imatges amb una estètica new Pop art amb arrels mallorquines. I crec que puc dir-vos, que sempre he pensat, que dins de l’obra pictòrica, la forma artística com a creació és la que vehicula les idees; I sincerament, no veig la manera de com sortir-nos d’aquest camí... Intrusió de l’element verbal en la pintura, profanació de la pintura pel signe...

18

On comença avui la plàstica i on acaba l’escriptura?

On la pintura i l’escultura? On l’arquitectura i l’ambientació, el pensament i l’acte?

L’obra d’art vol ser contemplada i “llegida”, però també com “combregada”, assimilada al nostre organisme per la gravitació de l’entorn, perquè sigui impulsora de les nostres accions, del nostre comportament... per fer-lo més viu.

Amb paraules de Sebastià Agustí Adrover, que va fer el brillant escrit pel catàleg de Garrit: Però és que en Garrit té fam, però fam de crear, d’innovar, de plasmar tot allò que bull dins el seu cap i batega dins la seva ànima; i quan la creativitat i el compromís l’estrenyen, comença la gran metamorfosi.

Els seus ulls, malgrat que no sobresurtin de les òrbites com els del camaleó, s’orienten també a voluntat en totes direccions i amb independència l’un de l’altre: qualsevol diria que els ulls d’en Garrit poden moure’s

fort), I exist (existeixo), The Way (el camí), Future (futur), Cry (plor), Hopeful (esperanza), Breathe (respirar)... Perquè la persona té dret a sentir-se i ser lliure, necessita tenir temps per ella i que n’hi puguin dedicar; necessita poder cridar de desesperació o de goig; necessita sentir-se viva; necessita saber que té un camí i un futur; necessita plorar i tenir esperança; en definitiva, necessita respirar i tenir qualcú al seu costat.

La poesia, no sembla de vegades una composició pintada? Per no moure’ns molt lluny del món de les arts i les lletres; tenim el nostre Blai Bonet i el seu recull poètic, El Color... I, ve a tomb, recordar-nos que en Blai va publicar un llibre de poesia, Nova York (1991, Premi Ciutat de Barcelona 1992!)

Si hagués quedat sense bèsties, n’All Brown També haguera caigut en una gran depressió

molt, molt, molt semblant a la cultura...

B.B.

180 graus en eix horitzontal i 90 graus en eix vertical.

La combinació d’aquests dos factors fa que la visió del nostre artista arribi a aconseguir els gairebé 360 graus.

Així doncs, com pocs santanyiners abans que ell, el creatiu (així és com s’estima més ser definit) Llorenç Garrit, provarà sort a l’altre costat de l’oceà, i portarà a terres llunyanes la petjada d’un poble que du arrelat dins les seves venes amb orgull i estima.

L’Artista viu dins la constant del canvi i la recerca. Per a ell no canviar és morir. Diu que de vegades, quan li venen les idees per una col·lecció d’obres, també es presenta dins la seva ment el millor llenguatge per tal de representar-les gràficament, així que mai coarta aquestes visions ni s’obliga a seguir una mateixa línia pictòrica. Ell és un comunicador i per un comunicador, com més idiomes aprèn més possibilitats té de fer-se entendre.

Sebastià Agustí, dins la seva retòrica analitza l’obra de Garrit amb mots contundents i ens diu: Amb el nom de By your side (al teu costat) Garrit declara i exposa obertament que allò que realment té sentit, allò que sempre queda i que no passarà mai és aquella acció o inclinació que es genera tot estant a prop de les persones. I ho resumeix amb una sèrie de conceptes rotunds, bàsics, imprescindibles: Freedom (llibertat), Time (temps), Howl (crit o gemec), Pain (but I’m Strong) (dolor, però som 19

Opinió

Minuts, segons....

Columna d’opinió És Nadal

Estrambòtic ?!

Per Francisca Roig Nicolau

Per Jaume Serra

Potser fa una setmana o més, em vingué la idea de si, de la marxa que anam, devers els anys 2050 o 2070, Mallorca, sí, serà una illa, però, al mateix temps, del camí que duim, serà una gran ciutat.

I ....dies més tard, em vingué la idea, de 30 ò 40 persones, com imaginarien, ara, com serà aquesta ILLA. Dins París, dins Londres o dins PEKÍN, quantes Mallorques d’ara hi caben?

Convidaria 20? 30? amigues, amics meus, d’edats molt diverses, a veure si volen venir a fer un escrit, de manera secreta, però... al mateix lloc, dia i hora, tots plegats, sense saber de què va la cosa, només “UNA REDACCIÓ”, ja diré quina. Supòs que en voldrien venir 2 ò 3 o no tants.

I, en tenir-los preparats per a escriure, els diria: “com veis Mallorca d’ara a 30 ò 40 anys”, convertida en tota una ciutat, com la veis, tu com la prepararies, un poc cada any?, etc., etc., etc. Ara, si no vols fer aquesta “JOIA”, sense dir-vos res, inventa-te’n una altra de qualsevol imaginació, però, referent al futur de Mallorca, QUÈ EN SORTIRIA?, i .... anys a venir -si hi ha anys a venir-, els lectors podrien comparar QUI més s’hi hauria acostat a la realitat.

8 de novembre de 2017 Hora 16. Dimecres.

Carrer Sant Roc, 18 s’Alqueria Blanca 20

Una època alegre per a molta gent, mentre per altres resulta la més amarga de l’any.

Si reflexionem una mica, és de les poques vegades on tota la família es reuneix, envoltada de menjar, beure, regals, rialles, anècdotes però sobretot passem temps de qualitat amb la nostra família.

Moltes vegades ens penedim de no haver anat a veure més els nostres, o de no haver fet el que realment volíem, tot es deu al nivell de vida que duem, intentem donar tot el que tenim i més als nostres fills i familiars, i per això treballem hores i hores, quan el que els infants ens demanen a crits és que passem temps amb ells. El millor regal que podem oferir aquest Nadal és la nostra presència. Ens hem d’aturar a pensar i valorar-ho ja que duim un ritme de vida esgotador, on els dies ens passen i no els veim passar.

La part amarga del Nadal és la falta que ens fan els familiars que ja no estan amb nosaltres, els diners que gastem posat que vivim en l’època del consumisme.

Un altre tema de controvèrsia que tinc dins el cap són els llumets de Nadal, m’agraden i m’alegren molt, veure tants colors il•luminant els nostres ulls, però per altra banda em fa pensar amb el cost econòmic que aquests suposen, i també amb la contaminació que produïm. Jo proposaria que s’encenguessin dos dies abans de les festes i en haver vingut els reis màgics d’orient s’apaguessin. D’aquesta manera ens aportarien la bellesa i alegria que tant ens agrada però no malgastem energia un mes abans.

Us proposo una cosa, pel que queda del Nadal.

Valorem i gaudim amb els nostres, pensem amb els que ja no hi són, però estem alegres amb els que tenim amb nosaltres, estimem, mengem que ja hi haurà temps de fer règim. I pressuposat acceptem els regals que ens portin les majestats, els reis d’orient, o els que ja ens han arribat recentment amb el pare Noel. Però millor si demanem regals que realment ens siguin útils i que necessitem, no comprem per comprar, ja que d’aquesta manera no valorem el que tenim.

Us deix aquest escrit perquè reflexioneu i qui sap... tal vegada algú es planteja el mateix que jo.

Bones festes a tothom i que tingueu un feliç 2O18!

República de llibres

Presentació de l’exposició del projecte “Saber mirar salva” el passat 23 de desembre a Migdia. És una mostra de la relació artística de Blai Bonet amb pintors santanyiners. Aquesta col·lectiva recull obres de Bernareggi, Tomeu Pons, Bússer, Camargo, Tomeu Estelrich, Damià Huguet i del mateix Blai. Aquesta exposició va lligada amb altres obres exposades a la Misericòrdia de Palma fins el 24 de febrer de 2018.

Concert-recital en record a Jaume Vidal Alcover amb l’espectacle “Veu del Mirall i el crit” de Francesca Vadell i Alícia Olivares. Va tenir lloc al Centre de Poesia Blai Bonet de Santanyí el passat diumenge 10 de desembre.

Dins aquest mes de desembre també va presentar el dimecres 13, al Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet, el poeta Pau Vadell el llibre “Esquenes vinclades”, guardonat amb els Jocs Florals de Barcelona.

L’acompanyaren en la presentació la lectora Catalina Sureda i la poeta Glòria Julià.

Acte seguit hi hagué també un club de lectura sobre el llibre de la mà de Joan Pons.

La nit espera Per un foradi de la nit la lluna es vessa, tota, dins un bassal.

Un on xipollegen capgrossos, Ben arran d’un riu.

Però la fosca és tota nua, sense pampallugues atalaiant.

Mentre sotgen les òlibes amb esgarips que trenquen la ribera callada i freda.

De matinada glaçarà.

Ningú ho sospità.

La pau és delicada, com fina l’estona.

El toll fet mirall, espera l’albada. amb quietud fràgil.

Un rosegador s’acosta, per beure-hi, a glopades i fent onades, que arrissen el reflex fulgent.

I de cop,apareix gris, un llop assedegat, que emmudeix la forest.

Vol esbravar les ganes.

I a urpades romp, la serenor natural, de l’estanc perdut.

Un crit trencat, mor ofegat, l’ultima golada d’aigua.

Mentre amfibis nàufrags, innocents, agonitzen enfangats.

El líquid brut, a terrós i sang, omple la bassa.

La presa agonitza en mig de la dentelada, de l’animal rabiós.

Però una tempesta romp, i la nit esdevé freda.

La nuvolada irromp, espessa com un estor.

Escup trons.

Vomita llamps.

Es fon la Lluna, en una obscuritat plena, sense nord, inabastable.

Per un foradi de la nit, es vessa l’esperança.

I busca pacient, El seu basal.

Un on reflectir-se, un on descansar.

Però mentre no plogui, i no es tornin a omplir, no s’assedegarà, amb la quietud, sempre necessària, per la pau més sincera.

Bonet i Binimelis Hivern 2917 Mallorca

21

Agricola Dalmau camina cap a l’agricultura integrada Per “En Joanet de sa Gerra” Com defineixen algunes institucions del ram, Agricultura integrada, és el conjunt de sistemes agrícoles d’obtenció de vegetals que utilitzen al màxim els recursos i els mecanismes de producció naturals i asseguren a llarg termini una agricultura sostenible, i introdueixen mètodes biològics de control, químics i d’altres tècniques que compatibilitzen les exigències de la societat, la Al centre, Rafel Dalmau parlant amb el Conseller d’Agriciltura, a l’esquerra, protecció del medi ambient i la productivitat visitant un ivernacle. agrícola, així com les operacions realitzades L’agricultura integrada és un mètode de cultiu per manipular, envasar, transformar i etiquetar productes respectuós amb el medi ambient i amb la biodiversitat vegetals acollits al sistema.

A diferència de l’agricultura ecològica la producció que aposta per la lluita biològica contra les plagues, integrada utilitza, juntament amb mètodes biològics reduint al mínim els tractaments químics. Aquestes de control, productes agroquímics (adob, plaguicides) característiques ho converteixen amb un sistema de amb certes restriccions. Els objectius són el respecte al cultiu especialment apte per afavorir una horticultura medi ambient la sostenibilitat i oferir certes garanties de intensiva de qualitat, amb capacitat de productiva i disposició cap a la innovació, aspectes imprescindibles qualitat i sanitàries als consumidors. per estar presents en uns mercats molt competitius.

La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca Doncs com podem veure i de manera un tant resumida podem afirmar que l’agricultura integrada és un camí de les Balears conscients del problema desencadenat per acostar-nos a la agricultura ecològica eliminant per l’us abusius de pesticides i plaguicides va iniciar un poc a poc, tot el que sigui possible, els productes nocius programa per intentar que els pagesos caminin cap a la per la salut humana que fins ara s’havien introduït de producció de productes més naturals i ara tenen previst destinar en cinc anys 6 milions d’euros a l’agricultura manera escandalosa en l’alimentació humana. integrada.

A l’actualitat l’horticultura, suposa la meitat del sector productiu de l’agricultura en Balears amb 1.260,84 ha de cultius i per tant és un sector a tenir molt en compte.

Per tal de motivar el sector el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA), entre les convocatòries d’aquesta legislatura han rebut peticions d’ajuda per recolzar a 9.131 hectàrees de producció integrada.

Fins ara han subscrit el contracte 400 agricultors (186 de 2015 i 214 de 2016), pel període 2015 a 2021. Els agricultors que veuen aprovada la seva sol·licitud subscriuen un contracte per cinc anys rebran per un import total de 5.959.815 euros. Quant a la distribució sectorial D’esqueqrra a dreta, es Conseller d’Agricultura, Rafel Dalmau (fill) l’assessor de de les hectàrees incloses en producció Conseller Mateu Morro i l’altre fill d’Agrícola Dalmau, Tomeu , visitant l’explointegrada, hi ha 1887.93 de cereals, 342,74 tació.

22

D’esquerra a dreta: els fills d’Agricola Dalmau, Tomeu Dalmau i Rafel Dalmau, el pare i altres membres de la comitiva escoltant les explicacions del Conseller d’Agriciltura, abans de donar per tancada la visita a l’explotació de s’Horta.

de cítrics i fruita dolça, 4.563,75 de fruita seca, 1.260,84 d’hortícoles a l’aire lliure, 58,44 d’hortícoles sota plàstic, 603,63 de olivar i 413.75 de vinya.

Aquestes xifres representen una part molt significativa dels principals cultius i produccions agràries de Balears.

El conseller de Medi ambient, Agricultura i Pesca a la tardor va visitar les instal·lacions i cultius de l’empresa s’hortarrina que fa temps segueix el camí de les directius de l’Agricultura Integrada. En aquest sentit, el conseller Vidal a més d’intercanviar impressions amb els joves

de la finca i altres agricultors, va apuntar que, “cal destacar el pes de l’horticultura en el sector primari, ja que és el principal sector productiu de l’agricultura balear, amb 1.319, 28 hectàrees, i que moltes vegades és un sector no suficientment reconegut. A més, Vidal va afegir que se sent molt satisfet per “la bona acceptació de la mesura i pel qual expressa també de voluntat del sector per participar en les pràctiques agrícoles més sostenibles i més adequades per aconseguir millores en la comercialització .

23

La llei de l’intercanvi equivalent -Cansats del nostre estil de vida IIPer na Joana Adrover i en Mikael Martin Després de passar uns mesos a Noruega estàvem molt emocionats per a visitar el seu veí escandinau, Suècia.

Gràcies a la web workaway vam trobar una família encantadora que va acceptar acollir-nos durant un mes. Els pares i una de les filles vivien en el petit poble de Floby en el camp suec; a unes 3h de Göteborg que és la segona ciutat més gran del país. Una altra filla vivia a uns 5-10 minuts de la granja i la tercera a Estocolm (mai vam arribar a conèixer-la). La família era de Göteborg i hi havien viscut durant anys abans de vendre ca seva i anar a viure enfora de la ciutat. Estaven molt interessats en la permacultura i van decidir comprar un granja vella i reconstruir-la des del no-res amb un clar objectiu: ser el més autosuficients possible amb el menjar, l’aigua, l’energia i ser capaços d’ensenyar als altres. Però el començament va ser ben complicat!

Sense electricitat ni calefacció la família es va haver d’organitzar dia a dia per a tenir un mínim de confort a la vegada que anaven reconstruint la casa. Avui en dia són autosuficients en aigua, calefacció, parcialment amb els aliments (la collita del que sembren a l’estiu) i acaben de publicar un llibre en suec per a ensenyar als seus conciutadans com poden canviar el seu estil de vida, com respectar la natura i com es poden iniciar en el món de la permacultura.

Per arribar a la seva granja vam pensar que viatjar amb bus i tren era la millor manera per a observar el paisatge escandinau. La idea era viatjar amb tren des de Lillehammer a Oslo, després agafar un bus per arribar a Estocolm i acabar passant una setmana visitant la capital abans d’arribar a Floby amb tren. Està clar que és la manera més llarga de moure’s d’un lloc a un altre però realment necessitam apurar-nos quan viatjam?

Ens agrada pensar que viatjar és també ser capaços 24

de sacrificar una part del nostre temps per a descobrir un país. No podem gaudir d’un viatge si pensam que hem d’anar de pressa per a arribar a algun lloc ràpidament. Com pots mirar realment el que t’envolta si estàs corrent?

Està clar que la persona que respectarà el temps en el seu viatge i en la seva vida serà la persona realment lliure. No serà qui només té una o dues setmanes de vacances a l’any després de mesos treballant dur, qui viatja a llocs assolellats només per a cremar-se la pell, qui fa fotos del paisatge només per a impressionar qui el segueix en les xarxes socials... No, qui respectarà el temps en el seu viatge és el que emprarà cada segon per a observar i aprendre sobre el seu voltant i el seu medi; sacrificarà una mica del seu temps per a adquirir experiència i coneixement.

Estocolm: bellesa sobre l’aigua

Vista des d’un dels ponts d’Estocolm

Estocolm és on el llac Malär s’ajunta amb el mar Bàltic. La capital sueca ha estat construïda sobre 14 illes que són possibles de visitar amb ferris i té més de 50 ponts per a unir-se. La majoria dels edificis i calçades estan fets amb el color ocre i donen un sentiment tardoral càlid.

A part, més del 90% de les aturades de metro es troben decorades per diferents artistes amb mosaics, escultures... fent-ho la galeria d’art més gran del món. A més, la ciutat ha estat organitzant la cerimònia dels premis Nobel en física, química, medicina i literatura des del 1901. Mentre que el de la pau es dóna a Oslo (Noruega).

La capital també té l’edifici esfèric més gran del món (el globus Ericsson) que allotja els partits de l’equip nacional de hoquei i grans espectacles musicals. Xerrant de música, la ciutat és també coneguda per ser el bressol

Hivern plujós a Floby

de moltes bandes conegudes arreu del món; trobam la banda de disco ABBA, Opeth o Entombed pel que fa al metal, el cantant pop Robyn o també la banda de rock Hellacopter.

La cultura a Suècia

seus comtals. Aquests funcionen, la majoria de les vegades, com a centres regionals en les seves respectives esferes culturals fent feina conjuntament amb les escoles, les comunitats de negocis i d’altres.

L’estat i les regions també financen conjuntament assessors especialitzats en la dansa, en arts pictòriques i disseny amb l’objectiu de promoure activitats intenses en aquestes àrees.

Els estudiants suecs també tenen la possibilitat d’aprendre gratuïtament l’instrument que trien fins que tenen 18 anys. Està clar que la indústria musical sueca no seria la millor del món sense la gran ajuda del consell d’arts suec que finança i ajuda els artistes suecs.

Els principis bàsics de la permacultura

El nostre mes a Suècia es va guiar per un objectiu principal: aprendre el disseny en permacultura. Durant hores i dies el nostre amfitrió ens va ensenyar totes les bases d’aquesta nova filosofia de vida per a la que sentíem tanta curiositat perquè estam convençuts de què el nostre futur es trobarà construït en aquestes bases tan importants.

La permacultura és un concepte internacional que dóna importància a la cooperació entre els éssers humans i l’ecosistema. El concepte es troba lligat a tres metes molt importants: el tenir cura de la terra, el tenir cura de les persones i la distribució equitativa. Si ens aturam a observar atentament el que ens envolta tots podrem

Després de visitar Estocolm vam arribar finalment a Floby. El nostre amfitrió ens va donar la benvinguda càlidament amb el nacionalment conegut fika. El fika és el moment més important a Suècia en el que la gent comparteix diverses vegades al dia un descans amb amics, família o companys de feina prenent una beguda calenta (casi sempre) i una pasta; però pots fikar (sí, també és un verb) sempre que vols i amb qui vulguis. La norma més important és que no ho pots fer tot sol! Contràriament a països com Espanya o França que és normal agafar-se una pausa per a prendre un cafè tot sol i per ventura només una vegada al dia. Els suecs donen importància a la socialització, fins i tot, durant el temps de feina.

Va ser durant un dels nostres fika que vam demanar sobre l’accés de la població sueca a la cultura i ens vam sorprendre molt quan ens van dir que el govern suec hi inverteix bastants doblers per a donar l’oportunitat als ciutadans d’accedir-hi tant com sigui possible.

En cada comtat hi ha teatres, institucions musicals, llibreries comtals i mu- La casa dels nostres amfitrions a Floby

25

Un hort de permacultura ple d'aliments

veure que l’agricultura industrial és una amenaça a la biodiversitat i a la fertilitat del sol. El disseny en permacultura dóna la possibilitat de conrear menjar naturalment d’una manera més respectuosa, creant cultius i llocs més respectuosos amb el medi ambient i amb els humans; simulant o emprant directament patrons i característiques observats en els ecosistemes naturals. Bàsicament és la llei de l’intercanvi equivalent, si tens cura de la natura del teu voltant ella t’ho tornarà quan més ho necessitis.

Seguint aquests principis el nostre amfitrió ara és capaç d’obtenir diferents tipus d’aliments cada any i de manera natural com diferents varietats de tomàtigues, carabasses, pomes... que conrea en el rocós sol de Suècia i, fins i tot, després dels seus hiverns congelats.

El feminisme a Suècia

Avui en dia el tòpic que primer ens ve al cap quan xerram de Suècia és la política d’igualtat de gènere que el país ha estat aplicant durant anys. Per començar, tenen el primer govern feminista en el món; això significa que la igualtat entre gèneres és la prioritat número u del govern quan s’han de prendre decisions o quan s’han d’assignar els recursos de l’estat. El seu govern s’encarrega de supervisar que la perspectiva d’igualtat de gènere es tengui en compte en totes les preses de decisions tant nacionals com internacionals. Dones i homes han de tenir el mateix poder de donar forma a la societat i a les seves pròpies vides.

En el 2017 Suècia s’ha trobat en 26

el primer lloc de la UE en l’Índex d’Igualtat per davant de Dinamarca, Finlàndia i els Països Baixos.

Però, de sobte, durant aquest estiu alguna cosa va fer posar en dubte i qüestionar-se si el sistema feminista realment funciona eficientment. Desafortunadament el festival suec més gran, el Bravalla, que tengué lloc del 28 de juny a l’1 de juliol es va fer famós pel fet de què les autoritats van declarar que havien estat denunciades 4 violacions i 23 agressions sexuals. Immediatament com a sanció l’organització de l’esdeveniment va suspendre la pròxima edició del festival declarant tristament que «estam xerrant més sobre crims i violència que de música». L’edició del 2016 també es va trobar marcada per les agressions sexuals que expliquen la regressió en la venta d’entrades pel 2017, s’han passat de 52 000 entrades a 45 000.

Però aquesta situació no és única, en el 2016 en tretze festivals diferents arreu de Suècia es van registrar 110 denúncies per violacions i agressions sexuals. Des del començament del segle XXI el nombre de denúncies ha estat doblat; anant de 10 419 en el 2004 a 20 284 el 2016.

Diferents recerques ens han fet adonar-nos de què el número de crims en ells mateixos no incrementa però és, per ventura, la mentalitat dels ciutadans suecs (dones i homes) que es troba més oberta a xerrar-ne i a declarar-ho. Tots aquests canvis han tengut lloc gràcies a què el govern ha obert el diàleg sobre aquest problema i ha sensibilitzat a la població. La llei contra les violacions ha

Els colors tardorals d’Estocolm

canviat també amb el temps i ha donat més protecció a les víctimes. Tota relació sexual amb una persona que no dóna el seu consentiment ja sigui perquè va beguda, es troba adormida o incapaç és considerada ara com una violació.

Conclusió

El nostre temps a Suècia ens va donar el coneixement per a tenir més esperança en el nostre futur i ens va permetre adonar-nos de què el canvi és ben possible només si sacrificam un poc de la nostra energia i si no estam espantats de canviar la nostra manera de pensar i de percebre el món. La permacultura és un bon camí per a aprendre que no hi ha res pel que valgui la pena apurar-se i que si intentam accelerar les coses que ens envolten no estam fent altra cosa que ser irrespectuosos amb elles. Si ens prenem el temps que es requereix per a cultivar la terra i respectar el sòl aquest ens donarà regals meravellosos. Si miram al nostre voltant probablement veurem que la majoria dels agricultors del voltant aniquilen el sòl llaurant-lo cada any, passa a passa maten tots els ésser vius que s’hi troben i després han d’emprar productes químics per a donar al sòl els estímuls que necessita per a tenir els seus cultius a temps enlloc de donar al sòl el temps que necessita per a donar els seus fruits. I això només perquè és el que han estat fent durant tota la seva vida i no ho poden canviar perquè es troben massa espantats amb les noves maneres de fer feina o simplement no volen renovar-se. Per a construir un lloc per a viure, obtenir menjar i ser autosuficient necessitam adaptar-nos sense perjudicar el nostre ecosistema que és el que han fet els nostres amfitrions suecs; en un país fred on el sòl és ple de pedres i més predisposat al cultiu forestal ells han creat un espai viu i ara es troben prop de ser totalment autosuficients.

Però en la nostra vida no és només una qüestió de respectar la natura sinó també el fet de respectar el nostre voltant; homes i dones necessitam respectar-nos mútuament per a poder fer feina junts en harmonia.

El govern suec ho va entendre i va fer construir passa a passa una societat igualitària per a un futur millor i, per ventura, s’han convertit en una influència pel món. Està clar que el tant per cent de crims sexuals ens mostra que la lluita i el canvi en el país no s’han acabat però també mostra al món que les autoritats tenen més denuncies fetes per tots aquells que han perdut la por de xerrar del seu propi sofriment. Creiem que el final d’aquest gran problema és també una qüestió d’educació del gènere masculí que és el que és principalment el responsable

d’aquests crims. Els homes d’arreu del món han de saber des d’avui que no som només animals, que les dones no són objectes sexuals i que no pertany als homes el fet de decidir com les dones empraren els seus cossos. Hem de respectar les decisions dels altres i amagar el nostre ego per a construir relacions més respectuoses.

Amb l’estada a Suècia vam canviar el punt de vista del nostre voltant i la nostra visió de la natura que ens envolta. Per a mantenir aquest coneixement en ment i seguir millorant-lo vam decidir continuar cap a Finlàndia.

Sentíem curiositat per a descobrir com és possible que el país en el que es considera que tenen el millor sistema educatiu del món pot ser un dels països europeus amb més depressions i suïcidis.

Vos convidam una altra vegada a llegir la resposta a aquesta pregunta d’aquí dos mesos en el nostre article i també esperam que ara sentigueu la curiositat de visitar el regne de Suècia.

Biblioteca pública a Estocolm

27

XIV Trobada de Premsa Forana de Mallorca a Lloret · Debat sobre l’actualitat de la premsa forana Els representants de diferents i antics mitjans de comunicació de Lloret, encapçalats per Antoni Gomila, reberen 32 persones de 15 publicacions de Premsa Forana, el passat dissabte dia 2 de desembre, a Lloret, al

Casal dels Tarongers (edifici del convent dels dominics).

Aquesta trobada serví per difondre al poble de Lloret el que és Premsa Forana de Mallorca, i per veure com funcionen diferents revistes i mitjans digitals, perquè Antoni Gomila i alguns companys volen enllestir aviat una publicació al seu poble.

28

que es fan al llarg de l’any.

A continuació, les primeres intervencions dels quatre convidats serviren per a que donessin una idea del que és el seu mitjà de comunicació. Seguidament es produí un debat entre la taula i el públic, unes 43 persones, entorn a diferents temes: el funcionament intern de les publicacions, les revistes en paper i digitals, costos d’impressió, la dificultat d’informar en un poble, el voluntariat i el relleu generacional, diferents continguts en la informació, subscriptors i publicitat, ajuts i subvencions, arxiu de la informació i de les publicacions, etc.

En el recés per berenar, els assistents pogueren visitar una exposició de revistes antigues de Lloret, i una mostra de les revistes actuals de Premsa Forana. L’Ajuntament de Lloret convidà al berenar als assistents i hi assistiren

Antoni Gomila presentà els participants de la primera taula rodona, que debateren, junt al públic, sobre La Premsa Forana avui. Intervingueren en dita taula: Rafel Oliver Grammatico, president de Premsa Forana i director de la revista N’Alí; Miquel Puiggròs, de la revista Díngola; Pau Quina, de card.cat; i Toni Miquel Bauçà, de la revista Mel i Sucre. El president, Rafel Oliver Grammatico, feu una breu radiografia de l’actualitat de l’Associació de Premsa Forana, nomenant totes les publicacions associades i explicant les activitats

dos dels seus representants consistorials.

En la segona taula rodona: Les revistes de Lloret, intervingueren quatre persones que han format part de les publicacions locals de Lloret: Pau Bibiloni, de la revista Es Pi Gros; Auba Vanrell, de la revista Sa Timba; i Andreu Ramis i Guillem Pastor del web lloritans.com.

Explicaren la fundació i vida de dites publicacions, amb dades curioses de Lloret, i algunes anècdotes molt interessants. El moderador fou Antoni Gomila, qui explicà que posaran en marxa ben aviat una nova publicació a Lloret, tal vegada, en paper i digital alhora.

L’historiador local, Pau Bibiloni, conduí una passejada pel convent dels dominics i voltants, fent arribar als assistents part de la història de Lloret, del convent i dels edificis del centre.

Un dinar de companyonia a Es Pou Nou conclogué la trobada de revistes.

29

Francisca Bonet de cas Coix Parra, centenària

Per Jaume Rigo

Francisca Bonet Gomila de cas Coix Parra va complir cent anys el passat 24 de novembre, i s’afegeix a la llista de persones curiablanqueres –la majoria dones- que han arribat al segle de vida. Va néixer a ca sa Viuda, casa veïnada de ses Esparigueres, dia 24 de novembre de 1917. Va rebre el baptisme dia 25 de novembre de mans del regent Don Damià Rigo de can Barres quan era vicari de s’Alqueria el santanyiner mossèn Gaspar Aguiló Aguiló; foren els seus padrins joves Bernat Gomila Artigues i Francisca Bonet Bonet. Eren els seus pares Llorenç Bonet Bonet1 i Tonina Gomila Artigues2, els seus padrins paterns Pere Bonet Rigo3 i Coloma Bonet Rigo4, i els seus padrins materns Bernat Gomila i Francisca Artigues.

Fou la tercera de set germans: Coloma, Pere, la pròpia Francisca, Bernat, Antònia, Maria i Llorenç. Segons ens conta de petita va anar a ca ses Monges de s’Alqueria Blanca, però ben prest va haver d’haver ajudar a les tasques de ca seva i no va poder aprendre lletra, a llegir i a escriure. Els seus pares es dedicaven a les feines de la pagesia i ella quedava a ca seva per cuidar dels germans petits. De jove va viure a ses Esparigueres i també a na

Fotografia familiar. El nebot Andreu, Francisca Bonet Gomila, el germà Bernat, una cosina de Bons Aires, el cunyat Andreu i la germana Antònia.

Fotografia de joventut de Francisca amb la seva mare, Tonina Gomila Artigues 30

Homenatge als majors de s’Alqueria Blanca per les festes de Sant Roc (12-08-2001). Al costat seu, la filla Antònia.

Els ascendents de Francisca. A l’esquerra la seva padrina paterna Coloma Bonet Rigo; enmig els seus pares Llorenç i Tonina i el nin Llorenç Bonet Gomila –el germà petit de Francisca-; i a la dreta la seva padrina materna Francisca Artigues.

Martina, on els seus pares foren els amitgers. Dia 29 de novembre de l’any 1942 va contreure matrimoni amb Miquel Rigo Vallbona es coix Parra5, qui havia enviudat l’any 1936 de Bel Rigo Rotger6. El matrimoni va passar a viure a can Parra i l’any 1944 va néixer la seva filla Antònia. Francisca ajudava al seu home que feia de sabater, o bé a fer les sabates netes o a posar tinta o lo que fos, sense descuidar les feines del camp, anant a fer feina amb distintes famílies, una d’elles a ca l’amo en Sebastià Moro: collir herba, sembrar faves, entrecavar, etc. Quan va quedar viuda, va viure bastants anys sola a s’Alqueria Blanca. A la darrera dècada ha viscut a Manacor amb la seva filla Antònia. Actualment es pot desplaçar el necessari per dins el pis sense gaiatos, no té molts entreteniments, té un ull que li falla un poc i per això no mira molt la televisió. No se queixa de

Fotografia de família. A dalt els germans Pere, Maria, Coloma, Llorenç i Francisca Bonet Gomila. A baix Andreu, Carina i Eusebi, el dia de la Primera Comunió.

grans dolències i dóna gràcies per aquesta llarga vida. Li donam els molts anys i que en pugui complir més.

Notes:

Llorenç Bonet Bonet (17-02-1891 / 26-06-1970), fill de Pere Bonet Rigo i Coloma Bonet Rigo. Es va casar a Cas Concos dia 15 de novembre de 1913 amb Antònia Gomila Artigues.

2 Antònia Gomila Artigues, filla de Bernat Gomila i Francisca Artigues. Va morir dia 18 de novembre de 1970.

3 Pere Bonet Rigo (22-09-1841 / 04-10-1928), fill de Pere Bonet Adrover i Miquela Rigo Vicens. Es va casar amb Coloma Bonet Rigo dia 11 de febrer de 1882.

4 Coloma Bonet Rigo (03-06-1858 / 02-01-1933), filla de Llorenç Bonet Bonet i 1

Apol·lònia Rigo Vidal.

5 Miquel Rigo Vallbona (08-05-1899 / 07-03-1981), es coix Parra, fill de Jaume Rigo Rosselló i Bel Vallbona Rigo. Es va casar en primeres núpcies dia 26 de novembre de 1927 amb Bel Rigo Rotger de can Biela. Del matrimoni va néixer Bel Rigo Rigo, na Bet Parra (03-041932).

6 Bel Rigo Rotger (08L’espòs de Francisca, Miquel Rigo 04-1905 / 15-11-1936), Vallbona, “es Coix Parra”, el dia filla de Jaume Rigo Alou i de l’homenatge als majors de Francisca Rotger Rigo. s’Alqueria (17-08-1980).

31

En Pere Jo-cou,

una rondalla de can Marc Pau Les populars rondalles que s’han transmès d’avis a néts al llarg dels mil·lennis no tenen propietari. N’Antoni Maria Alcover en feu el més importat aplec de les que es contaven a Mallorca en el seu temps. Aquí en tenim una que no hem trobada exactament igual a cap de les que el geni manacorí ajuntà en els 24 toms que en publicà. Així mateix, hi ha un passatge gairebé igual a L’amo de so na Moixa, que és precisament el que dóna nom a aquesta, en Pere Jo-cou, que la família de can Marc Pau ha transmès. Els néts d’en Marc Adrover encara recorden com ell la contava. Aquesta transcripció la va fer na Catalina Vallbona fa prop de vint anys, i és així com recordava que li havia contada la seva padrina, na Catalina de na Blanca, filla d’en Marc de can Marc Pau.

A

ixò era una viuda que només tenia un fill, en Pere.

Eren pobres i sa mare es veia necessitada d’anar a jornal per guanyar ses sopes per ella i pes seu fill. En Pere ja era grandet i no podia fer feina perquè li faltava sa brusca des ‘bril.

Un dia sa mare li diu: -Avui he d’anar a fer feina a la vila. Pensa que jo no hi seré i has d’abeurar sa lloca.

-Ja hi pensaré, no passeu pena. -Li diu en Pere.

Sa mare se’n va a fer feina i en Pere va a veure sa lloca que covava. L’agafa i li diu: -Perquè t’assaciïs de beure, lo millor serà tirar-te dins sa cisterna, i quan no en vulguis més, ja t’aturaràs.

No s’ho va pensar més i va tirar sa lloca dins sa cisterna. Llavonses va veure ets ous i va dir: -Ara, aquests ous se necessiten covar- i s’asseu damunt es nieró covant ets ous. Ja vos podeu imaginar de quin color devien ser es calçons d’en Pere.

Quan sa mare tornà a ca seva cridava: -Pere, on ets?

-Jo cou! -Responia en Pere.

-Pere, on ets? -Cridava sa mare més fort.

-Jo cou! -Tornava a respondre en Pere.

Quan sa mare el va veure amb es ous tots esclafats i enfangats pes calçons, i sa lloca aufegada dins sa cisterna, va agafar una enfadada que no se podia aturar de renyar-lo. Més tard sopen, passen el rosari i se’n van a jeure.

L’endemà dematí sa mare li torna a dir a en Pere: -Avui me n’he de tornar a xircolar faves; tu queda a sa casa i guarda ben guardat aquest sarró de dobbers i ves ben alerta que ningú les te prengui.

-No passeu pena, ma mare, que ningú els se’n durà.

Contestà en Pere.

32

Sa mare se’n va anar i en Pere va quedar guardant es sarró. Es cap d’una estona sent crits d’uns homes que venien olles: -Ala, sortiu madones! Tenc ses olles més bones del món i en es més bon preu! Au, qui me’n compra! Ala dones, qui compra olles?

En Pere surt i se’n va a veure aquells ollers. Quan veu tantes olles li va entrar una gola, que va comprar totes ses olles que duien aquells homes. I just varen valer es dobbers que sa mare li havia deixat dins es sarró.

En Pere tot gojós -i ets ollers també que hi estavenentra dins ca seva i se pensà aquesta: -Que hi estarà de contenta ma mare quan vegi totes ses olles que he comprat. I perquè fessin més planta no va tenir altra idea que fer un forat a totes ses olles pes cul i així poderles penjar per totes ses parets de sa casa. I així ho va fer.

Sa mare quan arribà tota cansada de sa feina, se pensava veure bellumes en veure tanta olla i tant de perol penjat. Quan se’n va témer que en Pere havia canviat es dobbers per totes aquelles olles, se pensava tornar boja des disgust, amb tantes d’olles cul-foradat que no servirien per res més que per fer-ne tests. Li diu a n’es seu fill: -Mira Pere, per ventura encara trobarem es que t’han venut ses olles, així que tanca ses portes i anem.

En Pere, en lloc d’entendre això, va entendre “arranca ses portes i anem”, així que va arrabassar ses portes de ses cases i se’n va darrera sa mare. Aquesta quan el me

veu amb ses portes damunt es coll, hauria volgut pegarli una bona estirada d’orelles, però frisaven.

Sa qüestió és que caminant caminant, arriben a un pinar i sa dona diu: -Au, descansarem un poc i pujarem damunt aquest pi perquè no mos vegin.

S’enfilen tots dos a dalt des pi, en Pere amb ses portes.

Lo bo va ser que es cap de poc temps veuen arribar dos homes que s’assegueren davall aquell pi. Aquells dos homes se varen posar a xerrar des robatoris que havien fet durant es dia i va resultar que eren es mateixos que havien fet sa venuda a n’en Pere. Es que estaven enfilats escoltaven sense fer gens de renou.

Es cap d’una estona en Pere diu fluix fluix a sa mare: -Ma mare, tenc pixera. Ma mare, que tenc pixera.

-Calla que mos mataran! -Deia ella.

Però en Pere tornava a dir: -Ma mare, tenc pixera.

Ma mare, tenc pixera!

-Calla que mos mataran! -Li tornava a contestar sa mare. Fins que en Pere no va poder aguantar pus i li amolla sa pixarada.

Mentre, es dos de baix, que se repartien es dobbers, diuen: -Quina reina més clara que té aquest pi!.

Més tard en Pere torna a dir fluixet: -Ma mare, tenc caguera.

I sa mare contesta: -Calla que mos mataran!

-Ma mare, tenc caguera. Ma mare, que tenc caguera.

I sa mare contesta: -Calla que mos mataran!

Però en Pere no va poder pus i ja va amollar-li.

Aquells dos d’allà baix quan varen veure allò que queia, deien: -Quina reina més espessa que té aquest pi!

Una estona després en Pere li diu a sa mare: -Ma mare, ses portes me cauen.

I sa mare contesta: -Calla que mos mataran!

Però ell seguia: -Ma mare, ses portes me cauen.

I sa mare tornava a contestar: -Calla que mos mataran!

Fins que en Pere no va poder aguantar més i amolla ses portes.

Es dos lladres quan varen veure aquelles portes que

queien de dalt un pi se varen aixecar, deixaren tots es dobbers i començaren a córrer cametes me valguin tots esglaiats i encara deuen córrer si no se són aturats.

En Pere i sa mare davallaren des pi i agafaren es sac de dobbers que es lladres havien deixat i se n’anaren ben contents cap a ca seva. D’ençà d’aquell dia sa mare no se’n va haver de tornar a fer feina i visqueren com senyors. I encara són vius si no són morts. I al cel mos vegem tots plegats. Amén.

Blog sobre la Família Vallbona de Mallorca En Pep des Camp d’en Ventura ha fet públic a Internet, www.familia-vallbona-mallorca.es, un blog on fa conèixer el que ha descobert dels seus avantpassats Vallbona. A la introducció diu: “Així doncs m’encantaria compartir, amb qui pugui estar interessat amb els orígens de la nissaga comuna i que formen part d’aquest frondós arbre dels Vallbona mallorquins, el que he conegut fins ara, que a mi m’ha meravellat. I si em podeu fer arribar més dades i dates, o corregir eventuals errors que hi pugueu trobar, vos ho agrairé fraternalment.

Aquest arbre és un cos viu que, amb la vostra ajuda i col·laboració, és patrimoni de tots aquells que compartim el cognom i la passió per la família i el seu esdevenir històric i vital.”

A aquells que compartiu aquets llinatge o simplement el gust per conèixer història teniu a la vostra disposició aquest blog, el qual es modifica a mesura que l’autor hi afegeix noves dades. Gràcies Pep.

Cantina Futbol i berenars Llom, camaiot, cuixot, formatge...

Dilluns - Dimecres i Divendres plat calent

Camp d’Esports Sa Lleona Tel. 678616948 Obert a partir de les 6,30 del matí 33

Terres de Marina

La Bateria de s’Horta (V). La direcció de tir: “Sa mina”.

Per Francesc Antich Adrover Dels records més primerencs de la meva minyonia, encara resten sorolls monòtons d‘un misteriós tup, tup, tup, ... retup, tup tup, ..., sorolls que des de ben matí es repetien un dia i un altra arribant a tot indret del Clot des Pou. Avui quasi una setantena d’anys més tard els identific com un martell d’un compressor, eina de la qual aleshores pocs n’havien vist o sentir parlar. Aquell soroll misteriós el localitzava provinent del Puig des Canons, indret misteriós on hi havia soldats!, i això malgrat estàs a un tir de fona de casa a les hores ens estava molt prohibit acostar-nos-hi.

Docs mira per on tot aquell indret súper protegit i misteriós avui esta abandonat i molt degradat degut a grups de persones poc respectuoses amb la propietat privada que gaudeixen de destruir per destruir que han romput taulades, parets, cremat tot el que ha caigut en les seves mans, ... es una llàstima!

Ara en la jubilació el que subscriu ha d’ocupar les hores buides, i en els viatges que fa sovint a Ciutat ha dedicat alguns mesos a visitar l’arxiu militar on ha pogut consultar milers de documents relacionats la bateria 14 de s’Horta Anem idò a veure una mica la història dels sorolls i les obres de les instal·lacions que engendraven dits sorolls.

Al primer document referit al projecte de la bateria, datat a Palma de Mallorca a 20 de març de 1937 del qual ja n’hem vist patrts a la majoria de col·laboracions, i

Projecte originari, molt diferent al que es construí anys més tard 34

Disseny de l’entrada del túnel als plans de l’obra

concretament a l’apartat 13, parla de la possibilitat de ferhi una galeria o mina que es construiria més endavant, però a l’hora de la construcció és va decidir donar una solució distinta a la prevista en els primers moments Observant la documentació i els plans més primitius podem destriar a la primera figura del túnel previst en principi en la planificació inicial pensaven fer una mina amb una galeria d’accés similar a l’actual però que desembocava dins un espai central que ells denominen “reconado” i dues sales més una a cada part. La sala de la dreta seria per posar-hi les baines i a la de l’esquerra seria per posar-hi els projectils dels canons. Ambdues sales estarien envoltades d’un passadís. Perpendicularment a la galeria d’accés a l’altra part del “reconado” hi hauria

El projecte nou redueix les sales a dues amb un passadís molt més llarg

Projecte definitiu del túnel amb tot tipus de detall i mesures. La sala de la part inferior correspon a la sala de motors

una sala per ubicar-hi la pólvora. Dels dos recons més allunyats dos passadissos en obliquo unirien totes les sales descrites amb les galeries que comuniquen les peces 1 amb la 2 i la 3 amb la 4.

En aquests planells antics també hi podem observar que prop de la caseta del cos de guàrdia i havia un previst un ramal del camí d’accés que segurament es dirigia al camí des Coll.

entre aquests i els seus subordinats referits a l’aprovació d’un pressupost extraordinari, i dels lliuraments de les despeses etc., per d’ur a terme la construcció del que en termes militars denominen “Dirección de Tiro”.

Finalment trobam un document datat a 8 d’octubre de 1.948 on el Tinent Coronell del C.I.A.C. comunica al Coronell Enginyer Comandant de les Balears que les obres començaren el dia anterior.

…

13.- Ampliación Esta batería cuya organización se ha reducido al mínimo, puede ampliarse mediante dos galerías que partiendo de las actuales de comunicación entre repuestos, vayan al taller de reconado y demás dependencias que están marcadas de puntos en la figª 2ª La entrada se haría directamente desde la pista de acceso y siempre a retaguardia de la Costa, mediante una galería de mina, conservándose horizontal todo el conjunto de pisos de las obras efectuadas y las proyectadas, con el arranque desde la pista.

Hi ha un membrete de la ”Comandancia de Fortificaciones i Obras de Baleares” En cumplimiento de lo ordenado en su respetable escrito nº 1149, Expediente Batería de S’Horta, de fecha 23 de septiembre último, tengo el honor de manifestar a V.S. que el día de ayer empezaron las obras de instalación de la Dirección de Tiro en la Batería de s’Horta.

Dios guarde a V,S, muchos años.

Palma, 8 de octubre de 1947.

El T. Coronel del C.I.A.C. Signat Miguel Cerdà Morro.

Señor Coronel Ingeniero Comandante de Baleares.

Hem d’esperar nou anys més endavant, a principis del mes d’abril de 1946 per trobar nous plans referits al túnel o mina de sa bateria i aleshores si que trobam una copiosa documentació de comunicats entre el Ministeri de defensa, el Govern Militar de les Balears i

No coneixem suficient els entrebancs econòmics derivats de la Guerra Civil que en devien ni produir al país ni com afectaren les obres a les arques de l’estat ni tampoc hem estudiat en profunditat les causes, però com veureu la burocràcia era tan complicada com ara i encara no havien passat tres mesos del començament de les obres quan trobam un altra escrit que comunica que les obres s’aturen i que els doblers encara no gastats s’han de reintegrar a tresor públic.

…

Situació actual de l’entrada al túnel

Tengo el honor de poner en el superior conocimiento de V.S. que la obra nº 162 (Dirección de Tiro de H’Orta) han cesado los trabajos por tenerse que reintegrar al Tesoro el remanente de Crédito no invertido hasta la fecha por corresponder a Calificada excepción de 1946, habiéndose invertido 30.353,90 pts.

Dios guarde a V.S. muchos años Palma, 31 de diciembre de 1947.

El T. Coronel del C.I.A.C. 35

Signat Miguel Cerdà Señor Ingeniero Comandante de Baleares

Després d’una complicada redacció d’escrits entre distints organismes militars uns mesos més tard tornaven a la feina segons l’escrit que segueix.

Cumplimentando su respetable escrito nº 1113, Negociado Mando, de fecha 5 de mayo último tengo el honor de poner en su conocimiento de V,S, que el citado día 12 del citado mes se reanudaron los trabajos de la obra 162, “Instalación de la Dirección de Tiro de la Batería de S’Horta”.

Dios guarde a V,S, muchos años.

Palma, 1º de junio de 1948.

El T. Coronel del C.I.A.C. Signat Miguel Cerdà Señor Coronel Ingeniero Comandante de Baleares.

I aquesta vegada l’aturada fou més aviat, doncs les ordres de la construcció de “Dirección de Tiro” eren comunes a unes quantes bateries i segons els canons de cadascuna necessitaven una solució o altra i era adient fer un replantejament: Ministerio del Ejercito Dirección General de Fortificaciones y Obras.

2ª Sección.

Núm. 6397 (Copia) El Estado Mayor Central del Ejército en nota de fecha 17 del actual, manifiesta a esta Dirección General, lo siguiente: “S.E. el Sr. Ministro ha dispuesto que, en previsión de que el resultado de los estudios en curso sobre el artillado de la isla de Mallorca, aconsejen el traslado o modificación de alguna de las Baterías de Cap Gros, Saigo Dolça, Punta Amer, S’Horta y la Fortaleza, todas ellas artilladas con material de 140mm. S. Canet queden en suspenso las obras de la Instalación de las Direcciones de Tiro tipo “Poligono”, cuyos presupuestos han sido dotados de créditos en el presente ejercicio económico y cuya transferencia se decidirá oportunamente.”

Lo que se traslada a esa Comandancia para su conocimiento y efectos oportunos.

Dios guarde a V.S. muchos años.

Madrid. 28 de Julio de 1948 De orden de S.E. El Coronel, Jefe de la Sección, Manuel P. Urruti Sr. Jfe de la Comandancia de Fortificaciones y Obras de Baleares Alma de Mallorca

I a partir d’aquí per les causes que fossin hem d’esperar fins a principis de l’any 1950 per tornar a la feina. La vida s’havia encarida i es demanà un nou pressupost que segons l’autor és copia de l’anterior amb una pujada de les despeses del qual a continuació transcrivim l’encapçalament del pressupost: …

36

Presupuesto.La obra a realizar es idéntica a la descrita en el proyecto primitivo, en consecuencia, el Presupuesto reformado constará de las mismas partidas que aquel. Deduciendo las correspondientes a la obra efectuada el los años 1.947 y 1948 según se detallan en los presupuestos que se acompañan.

Para la liquidación de la obra ya realizada, tomamos como base el estado de las mismas al suspenderse el dia 4 de Agosto de 1948, adaptando a las distintas unidades de obra, los precios vigentes en dicho año, en esta Comandancia.

Según puede verse en los estados de precios, auxiliares y compuestos, y Presupuestos que a continuación se copian: …

De l’anàlisi del nou pressupost datat a 25 de febrer de 1951 i segons anotacions dels treballs realitzats podem deduir que fis ara s’havia construït el següent:

…

Trinchera i boca de entrada 163,640 m3 de excavación en roca i trinchera.

212,610 m3 de transporte a vertedero de los anteriores productos incluido el 30% de esponjamiento, carga i descarga. …

Excavaciones 7,541 m3 de excavación en roca.

9,803 m3 de transporte a vertedero …

I a un altra escrit sobre el pressupost apareix el sobre cost previst de l’obra.

Comandancia de fortificaciones y obras de Baleares Informe relativo al presupuesto reformado para la

instalación de la Dirección de tiro de la batería de S’Horta El estudio de referencia se ha redactado en cumplimiento de lo ordenado en escrito núm. 6528 de 27 de Julio último, del Excmo. Sr. Director General de Fortificaciones y Obras del Ministerio del Ejército, cuyo presupuesto de ejecución material se eleva a 169.220’00 pts. y el complementario 8.830’00 pesetas formando un total importe de 178.050’00 pts. una vez deducidas 58.300’09 pts., invertidas hasta la fecha , consignadas en este ejercicio, resto del primitivo.

En el presupuesto en cuestión se ha incluido el aumento del 25% concedido a los productores del Ramo de la Construcción por Orden Ministerial del 14 de Julio último (B.O. del Estado nº 215. de 3 de Agosto ppdº .).

Y como en este estudio se ha sujetado su autor a las órdenes recibidas aplicando los precios a jornales y materiales corrientes en la actualidad, estima el Jefe que suscribe, que pudiera merecer la aprobaci6n de la Superioridad.

Palma. 17 de Octubre de 1950 El Coronel Ingº Comandante

I una vegada acabada l’obra en data de 16 de Setembre de 1952 es fa l’entrega de l’obra finalitzada en forma de inventari detallant de cadascun dels elements, detalls i les mesures de les obres finalitzades.

Comandancia de obras de Baleares.Mallorca Inventario

Que formula el expresado Organismo Militar de la obra “Instalación de la Dirección de Tiro en la Batería de S’Horta”.Acceso por trinchera descubierta, excavada en roca, de 9,70 x 2,30.- Puerta de entrada, de dos hojas de madera macheiembrada, de 1,30 x 2,18, con bisagras de latón, pestillos alto y bajo, cerradura con dos manivelas y batidor, y un montante para ventilación.

Túnel de acceso.- De 19,80 x 2,00 x 2,40,. Muros de revestimiento y bóveda de hormigón, enlucido y blanqueado, y zócalo de cemento Porland.- Escalera de hormigón enlucido, con 15 peldaños y un rellano.- Canalillas de desagüede agua de filtraciones.Túnel de distribución.- Perpendicular al anterior, de 14,90 x 1.52 x 2,40.- Muros de revestimiento y bóveda de hormigón, enlucido y blanqueado, y zócalo de cemento Porland.1er Local.- Acceso por vano, sin puerta, de 1,48 de ancho.Rectangular de 5,05 x 4,05 x 3,60.- Muros de revestimiento mediante murete y bóveda de hormigón.- A una distancia de 0,50ms. De muros de revestimiento y mediante murete y bóveda de hormigón, enlucido y blanqueado por el interior forma cámara de aire.- Una chimenea de ventilación de 0,80 por 0.70, con paredes de hormigón, enlucido y blanqueado, y un sumidero para agua de filtración.- Losa de hormigón enlucido, para protección del pozo de ventilación, con caperuza, también de hormigón, de 1,50 x 1,4º, y cuatro ventanillos con marco y tela metálica.2º Local.- En todo igual al anterior.Y en virtud de lo dispuesto en la Orden de la “Plaza del dia 12 de setiembre de 1.952, la Comandancia de Obras de Baleares, hace entrega a la Plaza, y esta a su vez, al Regimiento de Artilleria de Costa, la obra denominada “Instalación de la Dirección de Tiro en la Batería de S’Horta”, que en este inventario queda detallada.

Palma, 16 de Septiembre de 1952.

Recibí y entregué: Por la Plaza, de Obras, El Capitán de Infantería Signatura il·legible,

Por la Comandancia El Teniente Auxiliar, Signatura il·legible,

Recibí Presencia Por el Regtº de Artª de Costa, El Delegado de Derechos y El Teniente Juan Julià Noguera Propiedades Militares

Signatura il·legible,

Cal remarcar que del estudi acurat del pressupost del túnel podrem conèixer en profunditat els preus del ciment, el guany per dies i per hores de cadascunes de les categories dels treballadors, etc., etc. I alguns altres detalls molt curiosos com el fet de que a l’any 1947, ara fa setanta anys, a l’excavació ja hi havia un compressor amb un motor de benzina de 30 C.V. que podia dues manuelles.

Nota:

Als escrits dels documents hem respectat la grafia dels documents en lloc de l’ortografia.

37

Petites altures

31. De Porto Colom a Cala Antena.

Per Jaume Maimó i la col·laboració d’en Xabec Duració: Unes quatre hores amb aturades i sense frissar (un poc més de 10 quilòmetres).

Hem de tenir en compte: Abans de començar la sortida es convenient deixar un cotxe prop del club nàutic de Portocolom.

Desnivell acumulat: Lloc de sortida Cala Antena i arribada a Portocolom.

El desnivell el podem considerar poc important, doncs la partida quasi serà del nivell de la mar i seguirem la vorera de mar. Sols pujarem i davallarem les petites ondulacions del terreny t a les torrenteres de les cales per on passarem.

Itinerari: Si el grup que ha de realitzar la sortida ve de la part de Portocolom deixarem al manco un vehicle prop del Club Nàutic de Portocolom i a continuació ens dirigirem cap a Cales de Mallorca. Des de la citada urbanització ens dirigirem cap a la part propera a Portocristo i seguirem fins arribar als bungalows Cala Antena on deixarem els vehicles evitant aparcar en pàrquings privats sobretot si és en època turística.

Arribats als bungalows, Cala Antena del B1 al B40 senyalitzats amb un gran ròtol similar als de carretera, a l’esquerra veurem una mica de placeta amb alguns pàrquings privats, seguint una mica cap avall, veurem un passadís amb molta informació que segueix cap a la platja de Cala Antena que es troba just a tocar, baix d’un penya-segat. Sense baixar a l’arena seguiren en

Antiga casa coneguda amb el nom de Cova de sa Senyora a Cala Murada 38

Punt d’inici de la Sortida

direcció a la mar gran seguint per un caminoi artificial empedrat que voreja la costa fins arribar a la Cala dels Domingos Petit. Just abans d’entrar a l’arena mirarem a l’altra part de la cala fins a destriar a la roca d’enfront una tenyit una mica rogenc, color que segurament és degut a les múltiples petjades de sabates brutes de la terra denominada call vermell, molt comú en aquesta zona.

Creuant la platja ens dirigirem a l’endret del tenyit rogenc i pujarem a d’alt de la punta que separa les dues cales conegudes pels Domingos. Arribarem a l’altra cala seguint algun caminoi proper al litoral i uns centenars de metres més enllà hi trobarem la segona cala de “Es Domingos” aquesta segona també coneguda amb nom postís i vulgar de “Cala Tropicana”.

Creuant la cala junt a tocar a l’aigua veurem una escala de fusta que ens facilita l’accés a l’urbanització de Cala Murada que és una de les urbanitzacions més antigues de la zona. Pujaren dita escala de fusta i sense agafar-ne una de ciment que continua l’anterior girarem a l’esquerra en direcció a la punta que tanca la cala on som. Anirem vora la mar, amb molta precaució, seguint un tirany on hi ha trossos que discorr a manco d’un metre d’un penya-segat d’uns metres d’alçada, fins arribar a Cala Murada. Abans d’arribar a l’arena de Cala Murada, a mà esquerra podrem veure una antiga pedrera de marès i un poc més endavant a ma dreta una

casa construïda dins una cova (sa Cova de sa Senyora), d’un gran penya-segat que delimita la cala.

Sortirem del caminoi i agafarem el carrer que passa per darrera del restaurant de la platja i carrer que creua una mena de torrentera o gorg alimentat per les aigües de la depuradora ia ara forma una zona innundada amb d’aus aquàtiques permanents on hi ha abundància de ànneres i colls blaus. Seguirem pel carrer Europa que discorr pel fons d’un comellar. Per caminar amb més comoditat i manco perill anirem circulant per una via de terra per als vianants que segueix paral·lela al

citat carrer. Una mica més endavant passarem per una tenda de queviures i un petit restaurant bar on fan bon cafè i rasques de “mossona”. En café a

Indret del tirany que va de Cala Murada a Portocolom a punt d’arribar a s’Algar

corresponents escars. Així gaudirem del final i aviat arribarem al club Nàutic on donarem per acabada la caminada.

Algunes recomanacions Quan transitem per tiranys, propers a la costa i vora les penyes sovint trobarem indrets mal plans i altres on les pedres i macs suren lliures damunt la roca o terra i a les hores es convenient que anar molt en compte amb el bastó ben subjecte i vigilant molt bé on anam trepitjant.

A les noticies diàries de tan en tant apareixen accidents provocats per manca d’atenció de persones que fan senderisme sense prendre les mínimes precaucions.

Zona humida a Cala Murada

poc més d’euro però alerta al licor que el cobren a dos euros i seixanta-cinc cèntims el “xupito”.

Uns metres més enllà veurem l’església prop d’una rotonda de la qual, vora els contenidors de fems, arranca el carrer Lisboa.

Agafarem el carrer Lisboa i ara si que haurem d’anar una mica més en compte als vehicles doncs el carrer no és massa ample ni té aceres. Seguint sempre per aquest carrer anirem alerta fins que en el moment que el carrer comença a girar poc a poc a l’esquerra, a mà dreta arranca un tirany molt trescat per vianants i bicicletes que s’endinsa dins una garriga molt espessa on abunden les mates i càrritx 1, i és el caminoi que hem d’agafar.

Poc més de dos quilòmetres més endavant sense adonar-nos haurem arribat a s’Algar2 just arribant a Portocolom.

Al final del caminoi que ens ha duit fins a s’Algar trobarem una porteta metàl·lica que ens facilitarà el pas i seguirem vora la mar fins arribar al far de Portocolom des d’on podrem observar cadascun dels bells racons d’aquest port natural felanitxer.

Des del far anirem vorejant la costa passant per s’Arenal, es Babo, es Riuetó fins a la part de sa capellà, aturant-nos cada moment per gaudir dels llaüts i els

Notes 1.Hem de fer avinent que a partir d’aquí podem seguir una mica més el carrer Lisboa fins arribar al penya-segats i seguir vora la mar, sabent que el camí serà una mica dificil degut a la quantitat de pedres i roques.

2. S’Algar o Cala Algar reb aquest nom doncs aquesta petita cala situada a mar obert després d’un temporal, preferentment a l’hivern, s’hi acumula gran quantitat posedònia, mal anomenada alga, que antany els pagesos utilitzaven per mantenir els llits dels animals secs.

Es Rivetó a l’arribada a Portocolom venguent de s’Algar 39

Es catalans estan de moda Per Joan Grimalt

Era un dia de tants que en dubte un està de cap a on s’ha de girar i me vaig imaginar de que tocava parlar dels personatges catalans un que està aldà i xeroi serveix per mol poques coses me sembla que en lloc de gloses el que amollaré seran dois Si això me pren tort m’haureu de disculpar no vos puc assegurar que arribi a bon port que és virtut o desgracia sovint m’he de preguntar no he arribat a assimilar lo que és sa democràcia va entrar sa família noble quan va morir el dictador que ho havia de dir-ho pens anam de mal a pitjor en tenim un a cada poble Me pareix que sa noblesa exemple hauria de dar ja que deixa desitjar i cap llençol pot tapar sa porqueria que té estesa Emperò deman clemència de sa molta facilitat que es catalans s’havien pensat aconseguir d’independència Costa molt dar sa raó tot lo que allà a passat està vist i comprovat que ses lleis s’han saltat ja que tots s’havien botat fa dos anys sa constitució Emperò vatua el mon sa veu que els du ben posats està vist en es debats que muntà en Puigdemon Perquè és un element 40

que no li importen raons i que ell vol per collons sa Generalitat independent No pogueren frenar-lo sabent que era un desbarat sa justícia l’havia frenat que no seria acceptat allò de l’u d’octubre Semblava una putada però endavant va passar a ses forces d’ordre s’enfrontà però sa gent va votar lo trist es que el sendemà va fugir a la desbandada Ja sabia que aquell vot no tenia cap sentit quan se va sentir ferit supos que pegà es crit que se defensi qui pot No hi va haver esqueles a pesar hi hagué renou per poder fer un govern nou ja expresident va dir prou i s’en anar cap a Brussel·les

jo no se que pot passar perquè de moment té clar que aquí se’l detendrà si torna en Puigdemon Emperò no estic segur me passa com molts de tants no sé com seran els plans dels votants catalans ja que això ho escric abans dels desembre vint-i-u Emperò amoll dos mots perquè no està gens clar si es Govern que sortirà mos pugui assegurar que vol ser es govern de tots Però no sabem els plans com acabarà aquell dia si acceptarà sa monarquia si resulta que sa majoria és que es senten republicans En el lio que s’havia armat fugiren moltes d’empreses però aquestes escomeses a ningú els ha frenat

Dates vos promet no tinc aposta he de dubtar si res pot solucionar s’article que varen aferrar el famós cent cinquanta-cinc

Hem vist pel televisor ses grans manifestacions emperò quins recollons n’han participat a milions tant en el si com el no

Pens que ningú se consola sa cosa no va anar bé en Puigdemon s’endugué quatre amics a l’estranger i qui fugir no `pogué a anar a parar a se rajola

Qui governi serà esclau me pens que se veurà en feines per poder trobar ses eines callar i imperi la pau

Un quants varen indultar després de pagar rescat es vicepresident ha quedat en sos Jordis no ha lograt trobar pens cap advocat que el sabés rescatar

Si va ser encert o doi vos assegur que no ho sé ni tampoc opinaré qui pot arreglar el merder sabent que menys votants té a Catalunya es PP que és el partit den Rajoy

Emperò a primera plana en Jonqueres a cada moment es dirigeix a sa gent recordant que es el President de s’Esquerra Republicana

Emperò sa gran noticia que cada dia hem d’escoltar de politics d’aquí i d’allà que en es càrrec deixar els embulls no poden explicar i van a parar a sa justícia

Emperò vatua el mon fa molt renou per allà

Emperò el món és això esta vist i comprovat

de si un és aforat i té un bon avocat pareix que està autoritzat per a poder delinquir Això és el panorama per força ho hem d’acceptar que sa gent que a d’alt està diu una dita popular que són iguals que la mar que com més té més brama No sé qui agafarà sa clau de sa pròxima Generalitat si es de abans no està indultat tot s’apoio s’ha guanyat pens sa batlesa Colau

si guanyen els republicans amb forasters i immigrants que per cert en són bastants o si està en els seus plans dar-los carretera i manta

No penseu que el meu intent sigui a ningú dar canya no tenc estil ni manya però tenc ben present que d’anar contra corrent tothom perd i ningú guanya emperò ningú s’estranya que dubti votar sa gent si ningú té sa patent de recuperar bon ambient si guanya s’independent o si segueix sent Espanya

Jo desitj que tengui sort el que agafi el timó sabent que trobarà maror que sigui un bon patró per dur el barcó a bon port Sé que en llegir aquestes ja dins el gener serà de tot cor m’he d’alegrar que hagueu passat bones festes

Sa gent tremola i s’espanta que pensen fer els catalans

CAN CAPÓ RESTAURANT Plaça de Sant Isidre, 1 07669 S’HORTA Tel. 971837065 info@restaurantcancapo.com

Resum meteorològic: novembre 2017 Pluja

Temperatura novembre: mínima dia 27 màxima dia 2 Humitat novembre: mínima dia 13 màxima dia 29

7º 21,5º 45% 86%

novembre

dia

l/m2

4............1,5 5............3,5 6............3,5 10............1,5 13............0,5 26............0,5 29..........32,5 TOTAL.43,5

(Dades obtingudes i facilitades per Gregori Suau a Can Jordi) 41

Fotografia de contracoberta:

Família de Cristòfol Roca, Calonge 1891

L’home amb capell és Cristòfol Bennàsser Vadell (1842-1891). En aquesta fotografia hi reuneix la seva família. Aleshores era el batle de Calonge. Visqué una partida d’anys a l’illa de Vieques al Carib, al costa de Puerto Rico, amb el seu germà Antoni. N’Antoni era el Rector de l’illa i ell en ve esser batle. Quan torna a Mallorca és casà en na Maria Garcies Rigo, de Ses Salines, el 25 de setembre 1878. Varen tenir sis fills. A la fotografia no hi ha una nina que va tenir per nom Francisca, nascuda el febrer del 1886 i morta el juliol d’aquell mateix any.

També, com hem dit, va ser batle de Calonge, càrrec que ocupava quan va morir. Quan se veia la mort de prop i vent el patiment de sa dona i la preocupació pel futur li va dir a ell. “Maria, si te vols conformar t’has de mirar es que estan més malament que tu, no te miris es que estan més bé”. Va morir el 18 d’agost de 1891. L’acte de defunció diu que la causa del traspàs fou un supuració pulmonar.

Na Joana Maria i en Cristòfol eren dos dels deu fills de Miquel Jaume Bennàsser Adrover i de Margalida Vadell Serra.

Per Margalida Obrador i Jaume Vallbona Aquesta és possiblement la fotografia més antiga de calongins que tenim. No en coneixem l’autor. Què podem dir, però, de la gent que veim en aquesta imatge?

L’home que apareix al fons dret, amb un capell és Cristòfol Bennàsser Vadell, de can Roca. En aquest imatge hi reuneix la seva família: sa dona, cinc fills, una germana i un cosí capellà. Com que saben que el nin petit que apareix en braços de sa mare va néixer l’abril de 1890 i que sembla que podia tenir l’edat de, més o manco, un any i que la dona que apareix a la dreta, va morir el març de 1891, podem aventurar que la fotografia va ser feta a finals de 1890 o a principis del 1891.

Què en sabem de cada una de les persones que veim a la fotografia? Ho explicam per ordre d’edat, de major a més petit.

La dona que veim a la dreta és Joana Maria Bennàsser Vadell (1834-1801) nascuda el 9 d’abril de 1834. No es va casar i va morir el 25 de març de 1891 de mort natural. Podem dir que va morir poc després de fer-se aquesta fotografia.

42

Na Maria Garcies Rigo (1856-1924) aguanta el seu fill petit en braços. Era salinera, de Son Cosina; i era germana de la mare de qui va ser rector de Calonge mossèn Andreu Rigo Garcies. Quan es va casar amb en Tòfol tenia entre 20 i 21 anys; no saben el dia exacte del seu naixement. Com hem dit va infantar tres criatures. Madò Magdalena de na Cosme contava que duia un jardinet amb flors i plantes males de veure per altres cases i que ella li agradaven molt. Mort en Cristòfol, es va tornar a casar amb en Toni de na Burguera. Va ser el 12 de juliol de 1895, a l’església de l’Alqueria Blanca. Ella tenia 41 anys i ell en tenia 47, no eren cap jovenets. Na Maria, ja major va emmalaltir i la medicina no li tornava la salut.

El seu fill Tòfol decidí recórrer a un curandero. Aquest demanà per sa mare i donà un mocador de sa mare sobre el qual el bruixot pogués contactar amb la malalta.

Aquest agafà la prenda i digué, ‘Sa vista se’n va a la vela’ i era vera, ella perdia la vista. Després va dir, ‘Es sentits, molt fins’, també era vera i finalment va sentenciar ‘Té bronquitis crònica, no té cura. Va morir el primer de juny de 1924.

El capellà és Mn. Antoni Vadell, (1861-1950) ordenat el 1886, 25 anys Era cosí de Cristòfol. Son pare era germà de la mare dels de can Roca. En el moment de la fotografia tenia una trentena d’anys. Era el padrí de fonts d’en Miquel, el nin més gran de la fotografia. Recordem que ell s’ordenà sacerdot amb Mn. Antoni Maria Alcover i va ajudar a quest el l’obra del Diccionari General de la Llengua Catalana. Molt afeccionat a la música i a la pesca. Va ser l’impulsor de la construcció de l’actual església de Calonge.

La resta de persones, al·lots i infants, són els fills de Cristòfol i Maria.

Na Margalida, l’al·lota més gran, vestida amb rebosillo, amb rosari i ventall, és el primer fill de la parella, nascuda el 19 de setembre de 1880. A la imatge tendria uns deu anys i era la padrina del seu germà petit.

Sabem que va morir fadrina, no en sabem la data però per altres dades que tenim tendria una vintena d’anys.

En Miquel, el nin que apareix amb una rialla d’orella a orella. Nascut l’11 de juliol de 1882. Va emigrar a Argentina però no tenia l’edat i hi anà amb papers falsificats, va tornar per posar els papers en regla i tornar a l’Argentina amb situació legal. Segons el seu fill Cristòfol, que també va viure molts anys per aquell continent, son pare no va trobar que allà fos tan fàcil enriquir-se i finalment tornà de manera definitiva a Mallorca. Va casar-se amb una de son Danús. Anà a viure a ses Salines. Varen tenir diversos fills, na Maria, na Francesca, en Cristòfol, en Jeroni i en Miquel.

En Llorenç és el nin que veim al mig. Havia nascut el 2 de maig de 1884. També va emigrar a l’Argentina i ja no tornà. A can Roca es conserven algunes cartes seves. La primera carta que es conserva d’en Llorenç, està datada el 9 d’octubre de 1921 i la més recent és del 12 d’octubre de 1943. La més curiosa, però la signa la seva dona, el 9 d’abril de 1924, en la qual ella es presenta i diu que escriu d’amagat del seu home perquè està cansada d’amagar el seu matrimoni a la família del seu marit i diu que contragueren matrimoni el 30 d’octubre de 1920 i que la seva primera filla que du el nom de l’àvia mallorquina, Maria, havia nascut el 13 de novembre de 1922. Una vegada va rebre la part de l’herència que li tocava va deixar de tenir contacte amb la seva família de Calonge.

bona partida de fills: n’Antoni, religiós de la Salle (com a religiós prengué el nom de Rafel) i reconegut paleontòleg; en Cristòfol; na Margalida, casada amb en Bartomeu Mas Obrador; en Rafel, casat amb n’Apol·lònia Mas Maiol; en Miquel, morí nin; sor Francisca; un altre Miquel, que també morí nin; en Sebastià, casat amb n’Apol·lònia Julià Barceló i na Catalina, que es casà amb en Sebastià Roques Blanques, de s’Horta. Va morir el 1928, en un part en què tampoc va sobreviure el nin. ‘Se’n varen anar barca i barquera’ deia el seu germà Cristòfol.

L’infant en braços és Cristòfol Bennàsser Garcies. Era el petit de can Roca. va néixer el 20 d’abril de 1890, a la una de la matinada. Aquell any s’establí el sufragi universal. Començà a xerrar molt petit. Dies després de la mort de son pare, assegut sobre la pedra del portal de ca seva, deia “mon pare no ve, mon pare no ve.” Aquestes són les primeres paraules que sabem que va dir. Es va casar amb na Miquel Adrover de na Cosma. Varen tenir sis fills: na Maria; na Llucia, que es casà amb Bartomeu Mitjanit; na Miquela, que es casà amb Joan Pau; una altra Maria (la primera havia mort als sis anys), que es casà amb Bartomeu Pep-ferrer; un Cristòfolque va viure una quinzena de dies i na Margalida, que es casà amb Pau de na Blanca.

Na Francesca és la segona nina i la més petita. Va néixer el 25 d’octubre 1887. Es va casar el 7 de febrer de 1910 amb en Rafel Adrover des Coll. Varen tenir una

43

La placeta de la Canal

Per Miquel Pons

Cala Mondragó, ahir Estic descansant a un pedrís de la terrassa de Tomàs Cano, creuats els braços. Damunt els genolls un llibre clos. Desídia a la tarda i als cinc sentits. A l’enfront l’arena ardent, el pinar encès, plana i tèbia la mar, cadenciosa melangia a la palmera, malaltissa l’aigua estancada, d’un blau suau Consolació... Absent alhora, camín sota un altre sol menys vell, calçat amb espardenyes de lona impregnades de blanc d’Espanya, el cap rapat a zero, la camisa, a la camisa...

Els diumenges, acabada la doctrina pels infants, amb l’ecònom, tots els nins, els de calçons curts i els de calçons llargs, anàvem a Mondragó per s’Arrabassat, es pins d’en Ròssics, sa Font Rodona i per la mala petja de camins de carro, límit de terres broixes i una barraca amb llinda de pedra de Santanyí, vella de temps i, a vegades, amb una parra. Els més petits escoltàvem l’ecònom, que ens relatava esdeveniments bèl·lics i heroïcitats dels màrtirs de la Guerra Civil i comentava les parlades el general Queipo de Llano i les cròniques d’El Tebib Arrumi. Els més al·lotells seguien un tros lluny, cigarrets a la boca i parlant de nines, no tan nines.

Hi havia lluita als fronts d’Espanya i morts i ferits... A la platja, soldats ballaven amb al·lotes de la vila.

Els més nins petits nedàvem al rompent de l’ona o ens tiràvem de peus a indrets de poca fondària. Els majors pegaven capficos i s’allunyaven fins al foradell a la roca viva, sojorn de vells marins.

Morats de la llarga estona dins l’aigua, devoràvem la llesca de pa, a l’ombra d’uns pins corpulents, a la vora del camí dels Torrers. A un dels pins, era visible una creu, incrustada a l’escorxa. En Tomeu, 44

l’escolà major, amo d’un cavall blanc, tot ossos, com un Rocinant, i d’un harmònium on teclejava: O Maria, mare mia, salvadora del mortal... Alguna tarda, feia de maiol i ens escarrufava fent avinent amb la contarella que allà mateix hi havia soterrat un carrabiner... De retorn al poble, voltàvem els més fugissers, per Son Valens, on un escamot de militars sotjaven un canó. *** Han transcorregut vint i més anys... A les cinc del capvespre, l’hora de la mort d’Ignacio Sánchez Mejía, gangrena a les ferides, l’arena crema com una baula o una clau a un ull de sol. Tristor a l’aigua de ses Fonts de n’Alis, amb un fons d’encletxes. Per damunt la paret de calç s’enfilen caragoleres i les campanes grogues de la carabassera. El llibre damunt els genolls resta mancat de claror a les pàgines blanques...

A la terrassa de Tomàs Cano, l’amic bo, ateny la gerdor de l’hortet, de l’aigua vessada del molí, tot l’esment de les

Contrallum amb figura a Mondragó.

Fotografia de B. Estelrich. Fou premiada al seu dia a Santanyí i exposada a la Galeria Costa de Ciutat

roses de Margalida. Antoni arma un volantí... No molt enfora una col·lecció d’algues, un herbari d’endemismes, una embosta de fòssils...

Dins un vas verd gordiola es dissol un dau de gel amb eixos diàfans. Mondragó dormisqueja sota un sol que bofega. Rumoreja el motor de benzina d’una barca curulla de jovenalla rossa, roja, amb pigues i carns daurades de cosmètics, mig cobertes pel mínim bikini o les carns d’Eves lliures. Fet ball a l’era, recalen a Mondragó homes suats i polsosos, les dones, amb capell de palmes, renten els fills nus. La mar s’enfita... Intent llegir uns qüerns de fulls blancs mecanografiats Poemes de Mondragó, del poeta amic Josep Maria Llompart. La cridadissa i l’estopeig de la mar omplen la cala. Llegesc alguns poemes: Quan tu deies “amor” / els brolladors florien dins la tarda... Oh tardor delicada, ombra madura / pels pins de Mondragó... I un dia es recordava / de quan aquell capvespre, a Mondragó,/ vagava commogut...

Arreplec els fulls. Es parla que està escrit un nou poemari i voldria que prest es tornàs llibre: Poemes de Mondragó. Però abans de ser llibre, sens dubtar-ho resta amb mi el Mondragó que collport en el meu ésser identificat amb el Mondragó salvat pel poeta-amic Josep Maria Llompart.

Poemes de Nadal Per Biel Bordoy Cançoneta Només eren tres a dins l’establia: El nin, dins el bres, Josep i Maria.

Un bres-menjadora per néixer l’Aurora d’un sol que no neix.

Eren tres, només.

Gojós qui ho veiés!

La mula i el bou no feien renou, Jesús se dormia.

Tres eren, només la nit d’aquell dia.

Venturós qui el veiés (qui el veiés i el tingués) lo Fill de Maria.

Eren tres només, i els angles després vetllant l’establia.

O els pastors, primers?

Venturós qui el veiés lo Sol quan naixia!

Nadal 1986

Versió lliure de “Cala Mondragó” (Santanyí, 1961), inserida a la publicació “Santanyí”, núm. 64, 4 de juny de 1960.

Versió meva. 1-IV-2001.

Si guaites pel finestró el teu cor bategarà veient en el cel brillar l’estel anunciador.

Ell és Nadal de Senyor que als nostres cors il·lumina nostra mirada interior, esvaeix tota foscor i a Betlem ens encamina.

Nadal 2013

45

Plana de caça i natura Per Antoni Barceló

Activitats formatives del Servei de Caça del Consell de Mallorca

Assistents a la jornada d’iniciació al toc de reclam.

Iniciació al toc de reclam Els dies 30 de setembre i 1 d’octubre va tenir lloc al Claustre del Convent de Muro una jornada tècnica d’iniciació al toc de reclam organitzada pel Departament de Desenvolupament Local del Consell de Mallorca en col·laboració amb l’Ajuntament de Muro, la Societat de Caçadors la Becada, la Federació Balear de Caça, l’Associació Balear d’Entitats de Caça, l’Associació de Propietaris i de Caçadors dels Monts Reials de Sóller i APAVAL. Els ponents van ser Miguel

Àngel Bayarri Montesinos, José Luís Albert Seguí, Enrique Marza Gasco, Camillo Prodosimo i Ettore Scabin. El director insular de Cooperació Local i Caça del Consell de Mallorca, Joan Manera, el vicepresident de la FBC i president de la societat de caçadors de Muro, Antoni Martorell, el president d’ABEC, Pedro Vanrell, el president de la societat de propietaris i caçadors dels Monts Reials de Sóller, Nico Rullan, i el president d’APAVAL, Miguel Àngel Bayarri, van valorar molt positivament aquesta activitat que tenia, entre d’altres objectius, fomentar un codi de bones pràctiques en la caça del tord.

Curs d’ iniciació a l’ensinistrament i modificació de conducta del ca de caça Els dies 7 i 8 d’octubre es va celebrar al Centre Cinegètic de Mallorca un curs teòrico-pràctic organitzat pel Departament de Desenvolupament Local del Consell de Mallorca en col·laboració amb la Federació Balear de Caça i l’Associació Balear d’Entitats de Caça.

El ponent va ser José Luís Aragón Díez, caçador, conductor i ensinistrador, amb més de 20 anys d’experiència, que com a conductor ha estat campió del món de caça pràctica en diverses ocasions.

El curs va tenir una gran acceptació i es van cobrir totes les places disponibles. Les persones assistents van poder avaluar les aptituds dels cans per a la caça i van treballar aspectes com l’obediència bàsica, la iniciació a la caça, la mostra, el patró i la portada.

46

Participants al curs d’ensinistrament de cans de mostra

Futbol

CE Alqueria

Jaume Rigo

A la segona setmana de novembre visitava sa Teulera un rival de la part baixa de la classificació, el Lloret, equip que en el descans guanyava per 0-1. A la represa Toni Vidal aprofitava la treta d’un córner per empatar amb el cap i obrir les portes de la victòria, consumada amb gols de Julià Mesquida i Ismael Díaz (3-1). El partit de la jornada següent, en el camp Germans Escalas, ha estat un dels més plàcids dels jugats aquesta temporada. Als cinc minuts el campaner Toni Vidal avançava als verd-i-blancs i abans del descans el mateix jugador, de xut de fora l’àrea, tornava marcar; a la segona part, amb el partit controlat, no hi hagué els habituals patiments i l’equip de José García Revert encara marcava un gol més en el temps de descompte, quan Sebastià Monserrat rematava amb el peu un córner per derrotar 0-3 al Pilares la Soledat.

Després d’aquesta clara victòria visitant, l’Alqueria va continuar preparant el partit de la propera sortida dins Porreres, equip aspirant al títol, sense valorar suficientment el potencial del proper rival a sa Teulera: el Serralta, equip de la part baixa de la classificació.

Un gol de Julián Greco encarrilava bé el partit però un polèmic gol visitant just abans del descans semblava un mal presagi; a la segona part tornava marcar el Serralta i amb el temps afegit, quan l’Alqueria cercava l’empat a la desesperada, els visitants sentenciaven (1-3).

A ses Forques de Porreres, els verd-i-blancs no feren mal partit, principalment a la segona part, quan hi hagué tots els gols, però es trobaren amb un equip molt combatiu, amb davanters molt ràpids, que demostrà el seu lloc a la classificació. Els primers cinc minuts de la segona part foren vibrants: s’avançaven els locals amb una rematada dins l’àrea petita on els visitants reclamaren fora de joc, empatava Monserrat de fort xut aprofitant un rebuig El porter Miquel Àngel Moreno i tornaven marcar el va debutar dia 16 de desembre porrerencs amb una jugada ben elaborada. a Marratxí.

Equip de l’Alqueria de II Regional que va guanyar 1-5 dins Marratxí dia 16 de desembre.

En els darrers instants Pec i Iván Moreno tengueren l’empat a les seves botes el dia que el Porreres recuperava el liderat (2-1).

En el darrer partit de l’any disputat a camp propi, amb el vent de principal protagonista, l’Alqueria només tengué una ocasió a la primera part, però l’aprofitava amb un golàs de Miquel Sastre, el qual col•locava la pilota com un obús vora l’escaire des de 30 metres i amb el vent a favor. A la segona part, el Margaritense Atl., amb el vent favorable, no va donar sensació de crear perill i només gaudí d’una ocasió a rel d’un regal defensiu dels verd-i-blancs, que haguessin pogut sentenciar al final mitjançant Tomeu Rosselló.

Dins el camp Nova Cabana, contra l’Atl. Marratxí, penúltim classificat, l’Alqueria jugava el dissabte 16 de desembre el darrer partit de 2017. Des dels primers instants fou manifesta la superioritat del conjunt verd-i-blanc, equip que en el minut 14 ja guanyava 0-2 gràcies als gols de Tomeu Rosselló qui s’estrenava com a golejador a II Regional. A la continuació els locals aprofitaren una errada defensiva per reduir distàncies i crear certa emoció, però acte seguit Toni Vidal marcava de cap a la treta d’un córner. Dos gols més de Salguero, qui tornava anotar després d’una llarga lesió sentenciaren el partit (1-5).

L’Alqueria ha arribat al descans de Nadal amb uns números que molts aficionats haurien signat a l’estiu, situat a la cinquena posició de II Regional, amb 34 punts. Quan encara queda per disputar un partit de local contra el Futbol Base Santanyí i un de visitant contra el San Cayetano per concloure la primera volta, l’Alqueria ja porta sis victòries a fora camp; només a la lliga 2002-03 jugant a III Regional s’havien aconseguit registres similar, quan l’equip dirigit per 47

Cristian Rojas debutava amb l’Alqueria dia 25 de novembre.

Jugadors de l’Alqueria...

En Toni Vidal Per Jaume Rigo

Format a la productiva pedrera del Campos, on va participar dels anys més esplendorosos del futbol base del seu poble, va travessar la mar per jugar dos anys a Barcelona amb els juvenils de l’Espanyol. Ha disputat dotze temporades a III Divisió amb quatre clubs diferents, un bagatge que l’equipara als millors jugadors de la història que han vestit de verd-i-blanc. Arriba a final d’any com a màxim golejador de l’Alqueria de II Regional. És el cosí del campaner Bernat Ginard Cladera, actual delegat de l’equip i emblema de la història recent del club. Pocs dies abans del descans nadalenc manteníem amb ell la següent conversa: - Ens situarem quasi tres dècades enrere i començarem a parlar dels teus inicis dins el món del futbol...

- Venc d’una família de gent futbolera i ben prest ja vivia el futbol dins ca nostra. El meu pare havia jugat amb les categories inferiors de l’Atl. Balears i després va jugar a Campos; el meu germà gran Joan Gabriel va jugar amb 48

Ignasi Marqueño va guanyar 8 partits jugant de visitant durant la primera volta. Continuant amb la temporada actual, després de 17 jornades el capità Joan Rigo Lladó és el que ha disputat més minuts. Amb les mateixes jornades, el campaner Toni Vidal ha marcat 8 gols, seguit de Sebastià Monserrat, amb 5 gols.

L’Alqueria inaugura el 2018 a casa dia 7 de gener a les 16 hores contra el Futbol-Base Santanyí; el dissabte següent juga a Son Moix a les 19:30 contra el San Cayetano. El diumenge 21 torna jugar a fora ja que comença la segona els juvenils del Mallorca i també a Campos; el meu cosí Bernat també jugava i no és estrany que als 4 anys ja m’apuntassin a l’escoleta de futbol de Campos. A part de recordar els resultats esportius dels primers anys, que en general eren bons, tenc molt bon record d’un grup molt avingut com érem, d’un entrenador –en Miquel Rigo de sa Granja- que ens va dur la majoria de temporades i me va ensenyar molt i d’un entorn que sempre va ser favorable. Vaig començar jugant d’extrem dret, també vaig jugar de pivot, de mitja punta, de lateral, pràcticament a totes les posicions.

- Jo record haver vist fa una vintena d’anys partits del Campos infantil i cadet, i a nivell balear únicament el Mallorca estava a la vostra alçada...

- De ben petits els resultats ja eren bons i així com creixíem anàvem millorant amb alguns reforços de jugadors dels pobles de veïnat.

Amb els alevins ja férem una gran temporada, però els millors resultats arribaren els anys d’infantil i cadet; foren quatre anys seguits disputant les finals del campionat de Balears contra el Mallorca. Amb els infantils un any férem campions i també hi férem el meu darrer any de cadet, derrotant al Mallorca a Sant Antoni de Portmany, títol que ens va possibilitar disputar a Puertollano el campionat d’Espanya. Sens dubte

volta: a ses Comes de Portocristo a les 17 hores. El darrer diumenge de gener visita sa Teulera l’Algaida a les 16 hores. En el mes de febrer l’Alqueria juga en es Molí Nou de Vilafranca dia 4 i a can Maiol de Sóller el dissabte dia 17 a les 18 hores; en el mateix mes els verdi-blancs reben el Santa Mònica dia 11 a es 16 hores i el Montuïri dia 25 a les 16:30. Ja en el mes de març, dia 4 a les 16 hores l’Alqueria visita es Figueral de Capdepera i rep el Calvià el diumenge 11 de març a les 16:30.

vaig dur la sort de poder participar de l’època millor de futbol-base que mai hi ha hagut a Campos.

- Com te va venir la possibilitat de fitxar amb l’Espanyol de Barcelona?

- Jugant a Campos m’havien cridat per participar amb la selecció balear de cadets, on les coses m’havien sortit molt bé. A rel d’això vaig anar a una pre-selecció espanyola de cadets i supòs que ja aquí me varen fer un seguiment. L’Atlètic de Madrid m’oferia fer unes proves i seguir amb ells si les superava, mentre que l’Espanyol ja me va oferir fitxar directament amb els seus juvenils;

FITXA TÈCNICA

Nom i llinatges: Toni Vidal Cladera.

Data de naixement: 31-01-1985.

Alçada: 1,88 mts.

Pes: 80 quilos.

.

HISTORIAL JUGADOR:

CE CAMPOS Pre-Benjamins: 1991-92 i 1992-93 Benjamins: 1993-94 i 1994-95 Alevins: 1995-96 i 1996-97 Infantils: 1997-98 i 1998-99 Cadets: 1999-00 i 2000-01 III Divisió: 2008-09, 2009-10, 2010-11

2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15 i 2016-17

RCD ESPANYOL DE BARCELONA Juvenils: 2001-02 i 2002-03 CD SAN FRANCISCO Juvenils: 2003-04 CE BANYOLES (Girona) III Divisió: 2004-05 CE SANTANYÍ III Divisió: 2005-06 i 2006-07 Preferent: 2015-16 CD CALA D’OR III Divisió: 2007-08 CE ALQUERIA – II REGIONAL Temporada Partits Gols 2017-18 (*) 13 8

(*) Comptabilitzades les 17 primeres jornades.

no m’ho vaig pensar i vaig fitxar amb l’Espanyol. El bot va ser gros, per un al·lot de poble que se’n va a Barcelona tot és nou, t’has d’adaptar també a la vida d’allà, enfora de ca teva. No era un ambient tan familiar com amb el Campos, estava a una residència en el centre de Barcelona amb una cinquantena de companys, entre ells el porter Biel Ribas, procedent també del Campos. A la primera temporada amb l’Espanyol, quan ja m’havia adaptat i acoblat bé a l’equip, vaig sofrir una lesió de genoll i me vaig perdre el darrer tram de lliga, mentre que el segon any me vaig anar recuperant per continuar jugant. Alguns dels meus companys amb l’Espanyol foren Marc Pedraza, actual jugador del Mallorca, Marc Torrejón, central de l’Espanyol, Rácing de Santander i Kaiserlautern, i Sergio Sánchez, que va jugar amb el Sevilla i el Màlaga.

El tercer any, la meva darrera

temporada de juvenil, me varen cedir al Sant Francesc de Ciutat i allà, amb en Pep Sansó d’entrenador, a qui ja coneixia de Campos, vaig passar molt de gust, complint de sobres l’objectiu de salvar la Divisió d’Honor.

Com fou l’etapa posterior als juvenils?

- Durant la meva estància per Catalunya havia conegut gent allà i me va sortir la possibilitat de fitxar amb un equip de la província Equip juvenil de l’Espanyol fotografiat dins el camp de Girona: el Banyoles de del Barça, temporada 2001-02. A dalt el porter Biel III Divisió, on vaig passar Ribas, Maureta, Morales, Edu, Toni Vidal i Borja. gust de jugar; m’avorria un A baix Vegas, Marc, Alberto, José Manuel i Joan poc, me sobrava temps i a Tomàs.

Jaume Burguera, Joan Mas Racó part de jugar a futbol vaig fer un poc de feina. Després d’un i altres que per ventura me deix. any amb el Banyoles vaig fitxar Vaig fer una etapa bastant llarga i amb el Santanyí de III Divisió, que continuada a Campos, exceptuant entrenava en Damià Barceló; hi fa dues temporades que vaig jugar havia molt bons jugadors, jo jugava amb el Santanyí de Preferent de lateral i acabàrem a mitjan taula –l’única temporada juntament a les dues temporades. A la lliga amb la d’enguany que no he jugat següent, l’entrenador campaner Toni a III Divisió- amb en Carles Vicens Roig me va convèncer per jugar amb d’entrenador; jugàrem lligueta sense el Cala d’Or, que acabava de pujar aconseguir l’ascens. L’any passat ja a III Divisió; me feia il·lusió ja que no tenia molta juguera i me varen vaig coincidir amb més campaners convèncer un altre pic a Campos i també ex-companys del Santanyí; quan la temporada feia un parell de salvàrem la categoria sense passar mesos que havia començat; no és pena. Només vaig estar un any a que hi hagués mals jugadors però no Cala d’Or ja que havia arribat l’hora se va poder evitar el descens.

- I després de jugar dotze anys a de tornar a Campos.

- Com resumiries la teva llarga III Divisió davalles tres escalons i fitxes amb l’Alqueria... etapa a Campos?

- Havia estat bastants anys sense - Sens dubte ha estat per influència jugar en el meu poble i hi vaig tornar del meu cosí Bernat Ginard que la temporada que el Campos havia tants anys ha jugat aquí a s’Alqueria. ascendit a III Divisió. Els primers Ja feia uns quants anys que mig en anys foren regulars, però poc a poc sèrio mig en broma me deia que un ens adaptàrem a la categoria i una dia hauria de venir a jugar amb ell temporada, la millor de totes, vàrem a s’Alqueria, sempre me feia bona quedar en el cinquè lloc a un punt propaganda d’aquest club, i jo també de poder disputar les eliminatòries mig en broma li deia que sí, que un d’ascens a II Divisió B, un fet que dia vendria. A principis de l’estiu mai s’ha vist a Campos; l’entrenador passat, després d’acabar la lliga amb era Miquel Àngel Tomàs, molt bona el Campos, quan ell ja tenia un persona i molt bon entrenador. càrrec dins la directiva de l’Alqueria, De tots els entrenadors vaig me va tornar insistir i vaig acceptar. aprendre coses: Tomeu Obrador, Justament en Bernat ja s’ha retirat i 49

Toni Vidal, jugador juvenil de l’Espanyol, el mes de març de 2002 enguany no haurem pogut jugar plegats.

- Acostumat a les exigències de la III Divisió, te fa com a rialles aquesta categoria?

- Tot el contrari. No te pensis que tot sigui tan senzill.

Abans de començar pensava que per ventura tot resultaria més fàcil, però me n’he donat compte que tots els equips lluiten, tots volen guanyar, tots els jugadors rivals corren i fiquen el peu amb ganes. I és que dins el món del futbol, a qualsevol categoria, si no entrenes i no tens un mínim de disciplina, no serveix de res el teu currículum.

- Sense jugar a la línia atacant ets el màxim golejador de l’equip...

- Mai he destacat com a golejador ni com un jugador

de gran qualitat per definir davant porta. L’any que vaig jugar amb els Juvenils del Sant Francesc, amb cinc o sis gols, vaig ser el segon que va fer més gols de l’equip, però enguany m’he trobat encertat davant porteria i he estat posant en pràctica les petites virtuts que he utilitzat al llarg dels anys: joc aeri, agressivitat i ficar el peu amb contundència. M’he aprofitat de la meva alçada per marcar uns quants gols de cap i també des de fora l’àrea han entrat un parell de xuts llunyans.

- Quines han de ser enguany les aspiracions de l’Alqueria?

- Jo crec que hi ha bon equip i hem de fer el possible per aguantar dins aquestes posicions de dalt. Si la bona ratxa s’allarga no hem de descartar al final poder lluitar amb els equips que pujaran de categoria. No és senzill ja que per estar a dalt has de mantenir un bon nivell durant tota la lliga. No he vist equips gaire superiors a l’Alqueria; dels que estan a dalt el Porreres és l’equip que més m’ha agradat, me va parèixer un equip molt complet, ben conjuntat i amb bones individualitats.

- Vols afegir qualque cosa més?

- Senzillament vull desitjar unes bones festes de Nadal i un bon any nou a tota l’afició de l’Alqueria i fer un agraïment a totes les persones que fan possible que el futbol pugui funcionar a s’Alqueria Blanca.

- Moltes gràcies.

Bernat Picó, homenatjat

A la Gran Gala del Futbol Balear, celebrada a Son Térmens el dilluns 27 de novembre, l’ex-president del Santanyí, Bernat Picó Torres, fou un dels distingits com a reconeixement a la seva llarga trajectòria vinculada al futbol balear a través de les distintes funcions que al llarg de dècades va dur a terme dins el CE Santanyí: com a delegat, entrenador i principalment com a president de l’entitat entre els anys 1998 i 2017, una època on el club va assolir les màximes fites històriques disputant diferents eliminatòries d’ascens a II Divisió B. A part del santanyiner, foren distingits entre d’altres Pep Dols i Pere Vicens, tots dos a títol pòstum, i també els clubs de l’Atl. Balears i el Consell, pels seus aniversaris. A l’apartat de llegendes, reberen distincions Xisco Rodríguez, Jaume Salas, Vicenç Sacares, Florenci Conde, Carles Tomàs, Felip A la gala hi assistiren nombroses personalitats. Just Oliver, Pep Crespí, Matias darrera l’ex-president del Santanyí, fotografiat amb el Tugores, Rafa Gallardo, trofeu, apareixen asseguts a la taula, entre d’altres, els Pedro del Campo i Paco manacorins Miquel Àngel i Toni Nadal Homar.

Bonet.

50

Bernat Picó, en el moment de rebre la distinció de mans de Miquel Bestard, president de la Federació de Futbol de les Illes Balears.

Entrevista a Pau Albertí, director tècnic de la F. Academy Vicente Del Bosque Per Maties Adrover Fotografies Rafa Garrones Durant els darrers quatre dimarts la Football Academy Vicente Del Bosque ha realitzar unes jornades d'aprenentatge al camp del Cala d'Or Avui passam balanç amb el seu director tècnic Quin balanç fas d'aquestes quatre jornades a Cala d'Or? -Per noltros ha estat una experiència molt positiva. Juntament amb Son Servera és la primera vegada que ens desplaçam als pobles perquè ens trobàvem que mols de nins volien venir a l'acadèmia o al campus i per les distàncies no ho podien fer o perquè els pare no podien deixar la feina per acompanyar-los i ens varem platejar enlloc de venir ells a Palma venir noltros. La experiència ha estat molt positiva i ens agradaria repetir a un futur immediat.

Si haguessis d'explicar en poques paraules que feis a una jornada amb aquests nins?

-Aquí hem estat quatre entrenadors que intentam incidir molt en les correccions. Ens bassam pràcticament en la tàctica, la tècnica i la presa de decisions . Per noltros és una fórmula molt bona i que representa el que és el futbol espanyol. Lo que te bo el nin ja ho te lo únic que s'ha de fer és potenciar.

Com veus que la propera Setmana Santa es faci un torneig prebenjamí amb la participació de setze equips (Cala d'Or, Es Pla, Felanitx, Santanyí, Artà, Serverense, Madre Alberta, La Salle, At. Balears, San Cayetano, Constància, Penya Arrabal, Sporting Ciutat de Palma, Arenal, Sant Jordi i Santanyí C.F.) al camp municipal de Cala d'or?

-És extraordinari, fins ara no he conegut cap torneig prebenjamí a Mallorca d'aquestes característiques. Això vol dir que sou pioners en una iniciativa molt interessant perquè realment a on comença el futbol és en aquestes edats. Llavors els nins començ-en a despertar aquesta inquietud cap al futbol a on ells volen començar a imitar els seus ídols entre cometes que veuen per televisió. Crec

“És extraordinari que per Pasqua s'organitzi un torneig prebenjamí a Cala d'Or amb la participació de 16 equips. Fins ara no he conegut cap torneig prebenjamí a Mallorca d'aquestes característiques” que s'inicitiva és molt bona i es un bon moment per formar aquests nins i per formar també als pares. Hem d'explicar a tots que el futbol és un joc de diversió, no és un joc a on lo principal és guanyar, això és lo darrer de tot, el resultat és lo de menys, lo important és que els nins disfrutin i se formin en valors i expectatives de futur, a on ells puguin conviure en grup, en equip, fent equip s'arriba molt lluny.

A part de l'acadèmia i els campus també participau a tornejos com ara fareu per Nadal, no és així?

-Des de que tenim l'acadèmica, ara fa tres anys, cada tres mesos feim un acte. Per Nadal varem fer el “Fist Mallorca Cup” a on participaran a mésde l'equip de l'Acadèmia el Soccer Spain de Madrid, C.E. Mercadal, AE Santa Gertrudis (Ibiza), SD La Salle, CD Ferriolense, CE Campos, CE España i CE Es Pla. És un torneig És un torneig diguem que familiar, encara no és molt gros, però en un futur acabarà sent cada vegada més gros. És una forma de veure tots aquests nins i nins d'altres clubs que coneixin que a Mallorca tenim la central de l'acadèmia Vicente Del Bosque que també te projecció internacional. Al mes de pasqua duim dosanys participant al torneig de Mont Blanc i possiblement al començament de l'estiu tinguem un altre torneig de caire nacional al nord d'Espanya.

El caire internacional de l'acadèmia va més enllà, no és així?

-Aquest any hem tingut 22 nacionalitats al campus de Mallorca. Aquesta gent o familiars seus han vist com funciona tot i ens han demanat per fer-ho als seus països. L'any passat varem anar a Dinamarca al mes d'agost a Rússia el més de setembre i ara al mes de novembre hem estat als Estats Units.

51

Èxit rotund de la Trail Solidària: 5.904 euros per ASPANOB

PB Es Tamarells El diumenge matí la PB Els Tamarells, amb l’ajut d’una quarantena de voluntaris va aconseguir reunir més de cinc-centes persones entre corredors, caminants i gent qudee simplement volia col·laborar amb la causa benèfica.

La quarta edició de la Trail Solidària organitzada per la penya barcelonista estava centrada en ajudar als nins que pateixen càncer, i més concretament en Aspanob, associació balear de pares que tenen nins amb aquesta infermetat. Durant les setmanes prèvies l’organització ja havia rebut un allau de col·laboracions en forma d’obsequis per la rifa, de diferents àmbits, establiments, esportistes, entitats i particulars, fins arribar a l’extraordinària xifra de 350 regals, alguns molt especials com una samarretes signades (del FC Barcelona per Leo Messi, del R. Madrid per Marco Asensio, la del R. Mallorca per tot l’equip, la de l’At. Balears per tot l’equip, la del CE Felanitx per tot l’equip, la de l’UD Las Palmas per Pedro Bigas, la del Pozo Múrcia de futbol-sala, la de l’Urbia Palma de volei), pilotes signades per Andrés Iniesta, peces de destacats esportistes com Bel Calero, Joan Maria Cañellas, Marga Fullana, Miquel Muntaner, Salvador Binimelis o Mateu Gamundí.

A les 9 del matí la gent va anar concentrant-se en el Parc Municipal, l’associació Aspanob va muntar una paredeta vora la taula dels regals, estava representada pel seu president Jaume Coll i varis membres. Aquest fou entrevistat, així com l’esportista Xisco Ortega, que va passar per Aspanob quan era nin, i també Guillem Creus, Miquel Roig i Jordi Sunyer, que ara tenen els nins en tractament i les seves famílies reben les atencions d’Aspanob. Hi assistiren els batles de Felanitx i de Campos, Joan Xamena i Sebastià Sagreras, acompanyants de bastants dels seus regidors. L’Ajuntament de Felanitx fou patrocinador de l’acte mentre el de Campos hi va col· laborar.

Hi havia una hora de termini per comprar les paperetes solidàries i accedir al sorteig dels 350 obsequis. Anaven 52

arribant esportistes de la talla de Marga Fullana, vuit vegades campiona del Món en MTB, el ciclista Mateu Gamundí, campió d’Espanya en categoria cadet, la subcampiona de la Copa Espanya de curses per muntanya Bel Calero, la campiona de la Lliga Balear Asmaa Nari, el campió de Copa Balear categoria cadet Salvador Binimelis, el campió en categoria sub-23 Miquel Muntaner, el podi femení de la Copa 2017 (Joana Maria Cañellas, Manena Sansó i Bàrbara Sansó), el podi masculí (Alejandro Forcades, Biel Gomila i Biel Martínez), i altres corredors de gran talla com Toni Nicolau, Andresito Riera, Miquel Rigo, Pere Lluís Garau, Joan Fullana, etc.

Pocs minuts després de les deu es va tancar el període per adquirir les paperetes, i es va donar a conèixer la xifra màgica: 5.904 euros !! per ajudar als nins que pateixen càncer.

Una gran foto de grup a l’escalera del Parc Municipal fou la prèvia a la sortida amenitzada amb el so de la colla de xeremiers, amb Jaume Julià i Guillem Monserrat. Els corredors tenien 17 kms per endavant, pujant el Calvari, el Puig de Sant Salvador, anant per Sa Comuna, baixant per davant el Castell de Santueri, Binifarda, Son Bennàsar, Son Quelles, Puig de Sa Cista i novament Parc Municipal, 610 metres de desnivell positiu amb dos avituallaments. Cinc minuts després sortiren el grup de caminants que feren 11 kms pujant a Sant Salvador i tornant.

Al voltant de la una del migdia el gruix dels participants ja era altra volta al Parc Municipal on recolliren els premis que les havia pertocat en el sorteig.

Fou una jornada entranyable i reeixida, en la que la penya vol donar les gràcies a establiments, esportistes,

entitats i particulars que han col·laborat amb els regals pel sorteig, a l’Ajuntament de Felanitx, al de Campos, a la Policia Local de Felanitx, a la dotació Protecció Civil, a tots als participants i a la feinada feta pels voluntaris: Fina Forteza, Paco Sànchez, Nofre Llinàs, Paco Algaba, Guillem Vadell, Jaume Oliver, Pep González, Bel Fullana, Salvador Binimelis, Regina Vaquer, Raquel Tarancón, Pep Garcia, Òscar Escoda, Miquel Vila, Marc Lladonet, Guillem Pascual, Miquel Vadell, Paul Aponte, Miquel Tur, Miquel Roig, Miquel Rigo, Guillem

Entrega de la recaptació 5904 euros

Els esportistes convidats

En Javi Sánchez, jugador de Peralada, va passar alguns dies a Cala d’Or per Nadal Per Maties Adrover Fotos Rafa Garrones “El Mallorca m’ha donat molt i sempre el duc dins el meu cor” “Estic content que se pugui celebrar el torneig prebenjamí per Pasqua a cala d’Or” Quants d’anys vares estar en el Cala d’Or? -Vaig començar en el cala d’Or amb sis anys i quan era infantil de primer any me va fitxar el Mallorca. ¿Quin record te queda d’aquella època?

- Tenc molts bons. Vaig gaudir molt , varem guanyar varies lligues, sobre tot el darrer any sent aleví vaig guanyar la lliga infantil. ¿En aquella època ja tenies la referència de’n Brandon?

Monserrat, Miquel Contestí, Miquel Bonet, Mateu Picornell, Llorenç Tortella, Lluïsa Aznar, Maria dels Àngels Obrador, Joanma Barceló, Joan Garí, Jaume Julià, Gaspar Noguera, David Garrido, Jaume Vidal, Toni Riera, Carme Pino, Claudio Garcia, entre d’altres. També als fotògrafs Maria Suñer, Aitor Vázquez, Caty Pons i Ramon Mulet.

Aquesta quarta edició ja és història, tant de bo no haguem de fer una cinquena, voldrà dir que ningú té necessitats. Però com que sabem que això és impossible, ja ens hi estem preparant.

-Sí, per jo en Brandon sempre ha estat un referent i és molt amic meu i sempre me dona consells i ell sap que sempre les seguesc.

Després vares estar bastants anys en el Mallorca Quin balanç fas?

-En el Mallorca vaig passar set o vuit anys molt bons. El Mallorca m’ha donat molt i sempre el duc dins el meu cor. ¿A Girona has viscut algunes alegries importants como l’any passat l’ascens?

-L’ascens a primera ha estat lo més important en la història del club, i a més va poder ser acompanyat amb el nostre ascens a segona B. El primer equip està molt bé ara i el filial hem de demostrar que podem estar a segona B i hi ha que superar la situació actual.

A les instal·lacions del Cala d’Or se jugarà a Setmana Santa un torneig prebenjamí amb la participació de 16 equips, alguns dels més importants de Mallorca, què opines? És molt bo pel poble i estic content que se pugui fer a Cala d’Or.

¿Quins consells lis donaries als nins que jugaran aquest torneig?

-Si lis agrada el futbol que tirin per endavant i que no se posin límits.

Qui si ells ho volen aconseguiran el que vulguin.. ¿Te recordes què pensaves quan tenies sis anys?

-Jo no venia perquè m’obligassin els

meus pares. Jo els obligava a ells a dur-me i n’estava molt content i només vivia pel futbol.

53

Poc a Poc en Brandon Thomas se va fent un lloc a l’equip

Per Maties Adrover Fotos Rennes i arxiu Brandon Thomas

Ara que arriba cap d’any ha arribat l’hora de fer balanç dels primers mesos del davanter caladorer a França. Han estat uns temps complicat per la nul·la relació amb el seu primer entrenador, Christian Gourcuff, que li negà els minuts que tot nou jugador es mereix per demostrar la seva vàlua. Ni se determinat a la classificació a la Copa acompanyat del debut a lliga marcant un gol i quasi un segon li valgué perquè al següent partit torna esta assegut a la banqueta tot el partit.

Sabri Lamaouachi, el nou entrenador, confia més en ell i poc a poc va mostrant les seves qualitats que li serveixen per anar sumant minuts. Esper que el 2018 sigui l’any de la seva consagració.

Com van ser els teus primers dies a França?

La veritat és que bé; des del club em van donar totes les facilitats del món per a què estigués còmode. Vaig estar allotjat en un hotel de la ciutat fins que vaig trobar la casa on visc actualment.

Fou una adaptació ràpida?

Va ser una adaptació ràpida tot i les dificultats habituals d’algú que mai ha viscut en un altre país. Els companys i la gent de la ciutat m’han acollit molt bé.

Què és el que més et va sorprendre en els primers dies en el Rennes respecte al Mallorca?

Imatge del partit en que Brandon va debutar a Copa contra el Dijon 54

Brandon davant la torre Eiffel

No em va sorprendre molt la diferència. Són clubs parescuts en quant a infraestructures i gent amb molta qualitat humana, molt hospitalaris i amables. Tenen gent fent feina per a solucionar problemes que poguem tenir els jugadors fora del terreny de joc com el tema de l’habitatge, cotxes, bancs…

Vas arribar amb la pretemporada començada, això et va perjudicar a l’hora d’acoplar-te al grup?

No crec que em perjudiqués a l’hora d’acoplar-me al grup però és vera que costa un poc més entrar en els plans de l’entrenador tenint en compte que vaig arribar al final de pretemporada.

Avda. Bèlgica, 3 Cala d’Or

tel. 971 643 740

Com és un dia normal en la teva vida a França?

Solc anar a entrenar els dematins, al migdia menj a ca nostra amb la meva al·lota, després vaig a la ciutat esportiva a classes de francès. I després de les classes tenc entrenament de recuperació i potenciació amb el meu preparador físic que ve de Barcelona cada setmana de dilluns a dijous. També tenim temps de sortir a sopar i de visitar llocs de la ciutat.

A dia d’avui quin és el teu nivell de francès?

Està malament que ho digui però és “très bien” haha.

La veritat és que he après bastant ràpid l’idioma, els meus companys em diuen que som el jugador estranger que millor el xerra en tan poc temps, n’hi ha que han necessitat dos anys.

Quins jugadors t’han ajudat a integrar-te més ràpidament?

Alfonso que és portuguès i ens entenem bastant bé m’ha ajudat bastant; i també Adrien Honou i Benjamin Bourigeaud.

Com veuen l‘illa de Mallorca els teus companys d’equip?

Veuen Mallorca com un lloc per anar de vacances amb bona temperatura i platges espectaculars.

El campionat de lliga el vau començar a nivell de resultats amb molts pocs punts. Què va passar a les primeres jornades?

Tots els començaments costen. Som un equip jove, molts no ens coneixíem i al començament ens va costar arrencar.

Va cridar especialment l’atenció que un jugador que va costar 3 milions d’euros no comptés per a res per al teu primer entrenador, en Christian Gourcuff,què va passar amb ell que casi no va comptar amb tu?

Sincerament no vaig entendre molt a l’entrenador anterior. Tenia unes idees bastant rares i posava abans a altra gent que a jo, sense donar-me l’oportunitat. I quan em va donar una oportunitat li vaig demostrar que podia jugar en l’equip.

Precisament et va donar una oportunitat en Copa dimecres dia 25 d’octubre i una assistència teva va servir per a què el teu equip passés de ronda. Contra quin equip jugareu i com fou el partit?

Exacte, vam jugar contra el Dijon en el meu debut amb l’equip. Vaig aprofitar l’oportunitat donant una assistència que va significar la victòria, així que molt feliç.

Aquesta bona actuació en copa et va obrir la titularitat en lliga, el dissabte 28 d’octubre a la vista al camp del Montpellier, que va servir per al teu debut amb gol inclòs i casi doblet. Fou el debut somniat?

Així és, fou el meu debut en lliga i no hagués pogut anar millor, sobretot per les dificultats que havia tengut abans d’entrar en l’onze. Vaig demostrar que si em dones confiança puc ser útil i vaig marcar un gol per a guanyar el partit.

Brandon i la seva al·lota al Mont Saint Michel

I a la setmana següent novament l’entrenador va decidir no donar-te minuts. Supòs que la situació era desesperant?

55

Com he dit abans, no vaig entendre molt bé l’actitud de l’entrenador. Quan et treu de titular, jugues un gran partit i marques el gol de la victòria i el següent partit no et treu a jugar no entens molt bé que succeïx ni per què pren aquesta decisió, però et toca aguantar.

Després del partit el president va anunciar la seva marxa i poc després es va canviar l’entrenador. Sabri Lamouachi et va donar l’oportunitat de ser titular en el seu primer partit a la banqueta. Com fou el partit?

Vam jugar contra l’Estrasburg a ca seva. Tenen molt bona defensa i fou un partit difícil, no vaig estar tan còmode També ha pogut visitar Disney com en altres partits, però em va servir per a tenir minuts i confiança.

Va arribar el derbi contra Nantes, Sobretot que em respectin les lesions i tenir com són aquest tipus de partits?

Són una festa. A Bretanya es respira molt de futbol i l’oportunitat de fer-me un lloc en l’onze per a competir i hi ha molta passió i moltíssims d’aficionats. S’organitzen poder entrar en llocs europeus amb el Rennes.

Veus el Mallorca a segona A l’any que ve? actes abans del partit per a l’afició per anar encalentint N’estic convençut. No és bo xerrar encara d’ascens en els motors i gaudir de l’ambient. Durant el partit no van aturar d’animar. Fou un derbi molt bonic i vam aquestes alçades perquè cometríem la mateixa errada de sempre; però tant en Jordan com jo seguim a l’equip de aconseguir guanyar-lo.

Abans de l’inici del partit contra Nantes es realitzà ben a prop i enguany ho estan gestionant molt bé, són un homenatge a Denbelé, l’actual davanter del F.C. els preferits per a pujar per mèrit propi.

I el veus a primera en els pròxims anys?

Barcelona, que realitzà la treta d’honor. Què et conten Ojalà, el Mallorca és l’equip del meu cor i ojalà pugui del pas de Dembelé en el Rennes?

Em conten que era molt bon al·lot i un molt bon veure’l aviat en el lloc que li correspon, que és la primera divisió. És un camí molt difícil però si segueixen fent les jugador, molt veloç i decisiu, ambidextre.

Quan l’entrenador no comptava amb tu es va coses bé arribarà. especular que en el mercat de gener podies sortir cedit.

Amb l’entrada de Lamouchi et sents més valorat?

Hi ha més “feeling”? Penses seguir en el Rennes?

Al final quan un no entra en els plans de l’entrenador et planteges les opcions i possibilitats que tens, una d’elles és sempre la cessió, però jo estic content en el Rennes.

Amb l’arribada de Lamouchi em sent valorat, em dóna oportunitats i minuts, xerram molt i em felicita per la bona feina en els entrenaments. A Rennes som feliç.

Com penses celebrar aquest Nadal?

Tenc pensat viatjar amb el meu germà Jordan a Andalusia quatre dies per a visitar a la meva família i després tornaré a Mallorca fins dia 28 per a estar amb la meva al·lota. Esper desconnectar un poc i gaudir, però dia 28 em toca tornar a França i seguir amb els entrenaments.

Què els demanes als reis per el 2019?

Celebrant el gol que va marcar el dia del seu debut al camp del Montpellier 56

Jaume Munar demana pas Per Pau Ferragut Jaume Munar ha posat la cloenda a un 2017 molt profitós. El santanyiner ha seguit progressant durant la seva escalada en el complicat món del tennis professional. Enguany ha assolit el seu millor rànking, ja té un títol Challenger i ha debutat a la Copa Davis. Tot això amb el mèrit afegit d’haver deixat Barcelona per a tornar a casa i seguir treballant amb els immillorables mitjans de la Rafa Nadal Academy.

L’únic emperò han estat les lesions que l’han privat de poder gaudir de més continuïtat en moments clau de l’any. Si bé és cert que la seva perseverança han permès que no s’hagi rendit perseguint cadascuna de les metes esmenades a la introducció. Estímuls no n’hi faltaran per a afrontar una nova temporada on ja podrà accedir amb més facilitats i mèrits propis a les fases prèvies de les principals cites del calendari ATP. Aquest salt qualitatiu posarà a prova l’aprenentatge acumulat per Munar en el seu trànsit des de l’etapa formativa junior passant pels Futures i els propis Chellenger. Fins i tot les primeres experiències al Godó i Hamburg han de servir per a encarar amb més serenor els propers reptes. Bons consells no n’hi faltaran treballant colze a colze amb Tomeu Salvà i l’entorn d’en Rafel Nadal. El seu conco Toni serà al capdavant de l’acadèmia a partir del gener i, de ben segur, seguirà de prop com fins ara els passos del jove santanyiner.

En Jaume Antoni Munar i el seu entrenedor Tomeu Salvà. Se va haver de retirar per problemes físics a la seva segona finat ATP Challenger a Rio de Janeiro

També caldrà afrontar sense por ni el llast de la pressió el fet que assenyalin Munar dins aquesta NextGen –nova generació- que s’està obrint camí entre l’exitós passat del tennis espanyol. Enguany Pablo Carreño ja ha assaltat el Top10 i va fregar la seva primera final de Grand Slam.

Ambdós objectius són encara massa ambiciosos per al mallorquí. Però l’han d’esperonar com a exemple de que amb el treball, com fins ara, res és impossible si s’hi creu i s’hi dediquen tots els esforços. Aquest 2018 cal demanar pas perquè els fonaments comencen a ser sòlids.

L’Ajuntament entregà la Medalla d’or de la Vila de Santanyí a Marcus Cooper el dia de Sant Andreu Per Departament de Comunicació Ajuntament de Santanyí El Teatre Principal de Santanyí es va omplir per l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Vila de Santanyí al piragüista Marcus Cooper Walz. L’acte va ser conduit pel regidor d’Esports, Miquel Vidal, qui va explicar com després de la medalla d’or aconseguida per Cooper als Jocs Olímpics de Rio 2016, i d’altres medalles guanyades a diferents campionats del món i d’Europa, la Comissió de Distincions i Honors del municipi, va decidir concedir-li aquesta distinció.

A més, durant l’acte, i per sorpresa, es va projectar un vídeo amb entrevistes a amics, companys, entrenadors, membres del Reial Club Nàutic de Porto Petro i de la Federació Balear de Piragüisme, parlant de la figura de Marcus Cooper, del que ha suposat per al municipi i per l’esport de les Illes. El batle de Santanyí, Llorenç Galmés, va ser l’encarregat de posar-li la Medalla d’Or de

la Vila de Santanyí, després d’agrair-li la feina feta durant aquests anys i encoratjant-lo a seguir portant el nom del poble allà on vagi.

Per tancar l’acte, un emocionat Marcus Cooper va agrair a tothom l’homenatge i va assegurar que farà tot el possible per dur el nom del “millor municipi del món” al més amunt possible, i que ja té la mirada posada als Jocs Olímpics de Tokio 2020, on espera tenir opcions d’aconseguir una altra medalla: “Que el meu poble em concedeixi aquesta medalla no fa més que donar-me més ganes de seguir entrenant encara més fort per aconseguir noves fites”.

57

Atletisme

Lliurament de premis de la IV Lliga de Curses El dilluns 18 de desembre, dins els actes de la VI Gala de l’Esport, es lliuraren els premis als guanyadors de la IV Lliga de Curses Populars i Nordik Walking del Terme de Santanyí 2017. A categoria masculina forens els guanyadors Pedro Olmo (sènior), Sebastià Rotger (M40), David Méndez (M50), Sebastià Munar (M60) i José Vicente Cepeda (M70).

A categoria femenina les guanyadores foren Margalida Adrover (sènior), Xisca Roig (F40) i Sívia Picó (F50).

A la modalitat de Nordik Walking els premiats foren Rodrigo Harriero i Joana Pocoví.

El guanyador absolut de la IV lliga de curses, Pedro Olmo Rueda

VI Gala de l’Esport Per J. Rigo El dilluns 18 de desembre, en el Teatre Principal de Santanyí, va tenir lloc la sisena edició d’aquesta gala, presentada pel regidor d’esports Miquel Vidal. En primer lloc foren premiats els millors de les lligues de nòrdic walking i atletisme. A nivell col·lectiu foren premiats el Bàsquet Club Santanyí, el club Agelay (Analia Domínguez, Mayra Romero, Alba Fernández, Antoni Orzáez, Carlos Maya, Erica Barros i Jonathan Jiménez) i l’Acadèmia Move&Dance de ball esportiu. A títol individual foren guardonats Miquel Cabrer Vila i Toni Pons Martínez (atletisme), Sebastià Miquel Matas Adrover (ball esportiu), Olga Uribe Cañellas (hip hop), Núria Amengual Clar, Margarita Ferrando Camps i Bartomeu Vidal Llambias (hípica), Aïda Bauçà Vicens, Agnès Jaume Vallbona i Marcus Cooper Walz (piragüisme), Pere Maimó Barceló, Sergio Ruzafa Vidal i Jaume Antoni Munar Clar (tennis), Marc López Davia (chai dou kwang), Miquel Roig Ferrando (caça) i Josep Barceló Bonet (pesca).

El curiablanquer Sebastià Rotger, millor classificat de la categoría de veterans M40.

V Mitja Marató de s’Alqueria Blanca El diumenge 7 de gener a les deu del matí es disputa la cinquena edició de la Mitja Marató (21.097 mts). que té com a sortida i arribada el nucli de s’Alqueria Blanca. Hi haurà també la modalitat del quart de marató de 10.549 mts. i una altra cursa de 2.200 mts. pels més petits. A l’edició de 2017 es varen inscriure, entre les tres curses, prop de 150 atletes.

58

Miquel Vidal Bauçà, regidor d’esports i presentador de la gala, el batle Llorenç Galmés, Josep Barceló, premiat a la disciplina de pesca i Lluc Verger.

59

VI Gala de l’Esport (Santanyí, 18-XII-2017)

Família de Cristòfol Roca, Calonge 1891