Dies i coses 183

Marroc

De Marroc diuen que és el més proper dels grans viatges. En efecte, viatjar al Marroc pot ser una gran aventura, per la seva diversitat, exotisme, ètnies, contrastos, etc. Aquest hivern no disposava de molts dies per viatjar i vaig decidir anar de nou al Marroc, un país que m’encanta. Ho vàrem decidir un dimecres i dissabte ja hi érem.

Com que hi havia estat altres vegades va resultar fàcil d’organitzar; vol a Marràqueix més cotxe a l’aeroport. Aquesta vegada venien amb nosaltres dos viatgers novells per als que seria el seu primer viatge com a viatger autònom; tota una experiència.

Va ser arribar, cercar allotjament per una nit i sortir a sopar a la famosa plaça de Jamma el Fna, tagíns, gambes, broquetes, caragols..., i una infinitat de llocs de menjar típics; tot un espectacle.

La primera visita seria a la vall d’Ourika, un bell lloc als contraforts de l’Atlas. Al ser tan a prop de la turística Marràqueix, és la típica excursió que fan la gran majoria de turistes, cosa que ha portat al fet que els habitants de les aldees hagin abandonat les feines del camp i hagin muntat centenars de restaurants al llarg del riu, una pena. És clar que precisament els mallorquins no som els més adequats per reprotxar res. Però bé, allunyant-se una mica ja canvia per complet el panorama.

Creuant l’Atles, i ja en zones mig desèrtiques, s’arriba a Ouarzazate, ara molt famós pels seus estudis cinematogràfics, on ja s’han filmat més de tres mil pel·lícules. Va resultar ser una visita molt interessant, i aquí ens vàrem fer les típiques fotos a la galera romana de Ben-Hur. El menjar marroquí és excel·lent i variat, tot i que no vàrem tenir gaire sort, ja perquè el que vàrem trobar era molt semblant, cosa que em va cridar l’atenció, i on es va demostrar la influència de turisme va ser en el seu famós te d’herba-sana. Un els secrets d’aquest te és que l’aigua s’escalfa juntament amb el sucre, que d’aquesta manera es caramel·litza i li dona un sabor molt especial; però com que ara molta gent no pren sucre, se serveix amb el sucre a part i ja no és el mateix; per a mi, perd tota la gràcia.

El novells es portaven bé, tot el que veien era nou per a ells. No té res a veure un viatge en grup i amb guia a viatjar d’aquesta manera; el descobrir llocs o pobles pel teu compte és tota una experiència. En ruta cap a ple desert ens trobam amb diversos oasis amb grans palmerars. Aquestes parades en els oasis van ser d’allò més interessants, i tots ells poblats per berbers, els primers pobladors del Marroc, anomenats bàrbars pels romans, d’aquí prové el seu nom.

A la fi vàrem arribar a Merzouga, porta de l’immens desert. Deixàrem el nostre cotxe i amb un tot terreny ens hi endinsarem uns 5 km. Al desert passàrem una nit en un petit campament de haimes. Les nits del desert són espectaculars: el silenci, el cel estrellat, una petita foguera i uns beduïns amb tambors i cantant. Espectacular.

Com sempre dic, per a mi, és molt més interessant el Marroc que països que estan a moltes hores d’avió i que estan habitats per descendents d’europeus, que tenen gairebé les mateixes cartes als restaurants que tenim aquí, els mateixos cotxes, les mateixes construccions, els meus mateixos costums, etc. El proper Marroc és tot un xoc cultural, exòtic, i amb uns paratges increïbles.

Crec que els novells van gaudir de l’experiència,perquè ja s’han apuntat al pròxim viatge.

“La llibertat és una cantata a la llibertat” Blai Bonet Març/Abril 2018 Núm. 183. Preu 2 € Tel. 971 16 70 47 diesicoses@gmail.com Consell de Redacció Isabel Rigo Jaume Rigo Pau Vadell Jaume Vallbona Catalina Vallbona Magdalena Juan Francisca Roig Domènec Almerge Josep Estelrich Francesc Antich Nekrowaisser Col·laboradors Antoni Barceló Margalida Rigo Maties Adrover Jaume Serra Joan Grimalt Biel Bordoy Marc Vallbona Miquel Pons Sebastià Oliver Margalida Obrador Maria Josep Coll Lucia Pietrelli Margalida Adrover Llorenç Garrit Antoni Grimalt Aina Maria Binimelis

Hem d’iniciar aquestes pàgines amb la paraula llibertat. Cantant la llibertat. Hi ha gent que per cantar una cançó o fer un poema, com és el cas del raper Valtònyc o Pablo Hásel, són condemnats a presó. Presó per cantar, per utilitzar la paraula com a arma. Aquesta situació excepcional s’ajunta amb una altre situació anòmala a l’estat espanyol: hi torna a haver presos polítiques. Què està passant? Passa que n’hi ha alguns que es senten intocables. Que no conceben la diferència, que s’en riuen de la gent. Hi ha gent, sobretot corrupte i mafiosa, que es troba còmode aplicant la por, la por de la gent. El control de la por és molt poderós. Cada vegada la sensació que Espanya fa aigua és més real. Està més qüestionada a Europa. Temps al temps...

I perdonau... perdonau perquè aquesta pàgina de capçalera hauria de ser per parlar de les alegries, de l’Estrella Mostrejada d’enguany lliurada a una persona compromesa i treballadora com Antoni Mestre. Tenim la consciència tranquil•la perquè tots els guardonats amb aquesta simple pedra, plena de valor emocional i sentimental, són gent de pau i de bé. I esperem que per molts d’anys poguem visibilitzar aquestes persones o entitats anònimes que tant han fet i fan desinteressadament per tots nosaltres.

I ens trobam amb l’Any Josep Maria Llompart encetat. Un escriptor, activista i home de seny que va posar les bases de moltes de les associacions i agrupacions culturals en defensa a la nostra cultura i la nostra idiosincràsia. Hi ha un programa extens d’activitats i publicacions entorn d’ell i de la seva obra. Podeu consultar la web www. anyllompart.cat També per recordar animals poètics que ens han deixat. Per recordar Tomeu Pons i recordar al jove poeta Manel Marí, que l’estiu passat ens regalà els seus versos en un recital al Roser de Santanyí. I na Francisca de na Blanca, en certa manera part d’aquesta peculiar família que és Dies i coses.

Agraïm totes les col·laboracions i el suport de qui s’anuncia a les nostres planes i de qui ens llegeix.

Imprimeix: Impremta Adrover Ronda Catalunya, 56 Tel. 971 65 16 16 CAMPOS

Els escrits d’aquesta publicació expressen únicament l’opinió dels seus autors.

A la portada. Antoni Mestre. El dia del reconeixement de mèrits , que li feu l’A.C. Es Majoral, amb la concesssió del guardó Estrella Mostrejada 2018.

El passat dia 1 de març.

Calonge

CEIP Calonge Primera Comunió

A l’escola de Calonge hem celebrat Sant Antoni.

L’Apima ens va preparar una torrada amb pa amb sobrassada i botifarrons. Ballàrem i cantàrem glosses i férem un ninot per dur al fogueró del poble.

Dia 30 de gener celebràrem el dia de La Pau amb una cursa solidària. Els doblers recaptats (892€) eren per la ONG “Save the Children”. Familiars dels alumnes també es sumaren en aquesta bona causa.

Enguany la temàtica de la Rueta era lliure. Després de fer una passejada pel poble anàrem a l’escola i férem un concurs; disfressa més original, la més elaborada, millor desfilada i eco-disfressa.

Defuncions Macià Adrover Mas, de s’Alzina, va morir el 6 de gener als 86 anys.

Francisca Adrover Roig, de na Blanca, va morir el 24 de febrer als 66 anys.

Que els vegem en el cel.

4

Sant Antoni Les festes de Sant Antoni han tengut un extens programa.. El vespre del dissabte 13 la plaça va veure el correfocs que varen dur a terme els Espiadimonis de Felanitx acompanyats dels Diabòlics Anònims del Principat. La revetla del dia del Sant va cremar un bon fogueró a plaça, on la gent pogué torrar i, just després, ballar amb les cançons de Música Nostra. L’endemà, a mitjan dematí, hi va haver missa solemne i, tot seguit, l’acte més important d’aquesta celebració: les beneïdes.

Carrosses i animals de pèl i de ploma de totes les mides foren beneïts per Mossèn Pep des Camp d’en Ventura.

Calonge

Rua La rua d’enguany, el diumenge 11 de febrer, va divertir els participants abans d’entrar en el dur període de dejuni i d’abstinència quaresmal.

Calongins i disfresses vengudes d’altres pobles varen passejar-se pels carrers del poble rientse d’ells mateixos i dels altres. En aquesta foto podeu veure la comparsa de Calonge Viva.

Apotecaria de Calonge, pròxima obertura El nou titular de l’apotecaria de Calonge, Antoni Barceló Obrador, pensa obrir tan aviat com sigui possible. Actualment s’està condicionant el local de la plaça on hi va haver l’entitat bancària “La Caixa” . Es pensa que el mes de maig estarà llest.

Un arbre singular i una llocada excepcional Per J. Vallbona

Topam l’amo en Miquel Ganxo i ens conta uns fets que trobam interessants per ser contats al nostres lectors. Fa uns dies, el dimarts 27 de febrer, dels vint-i-cinc ous que havia fet una de les seves indiotes en varen néixer vint-iquatre. En el moment d’anar a veure la mare indiot amb els seus pollets, en té denou de vius. Una altre curiositat, que es troba al mateix corral on hi ha l’aviram, és la figuera on aquest sol passar les nits. La va sembrar fa seixanta anys en el clot d’una cova i avui fa cinquanta-tres metres de rodó, setze de banda a banda i sis d’alçària. Si ara és un gust veure totes aquestes branques i branquetes que se vinclen per amunt, imaginem-les quan comencin a reverdir i, sobre tot, quan siguin totes plenes de fulles. Així mateix, madò Maria, la dona de l’amo en Miquel, troba que fa poques figues i que els indiots se torbaran a fer brou, però també n’està ben contenta, tant de la pollada com d’aquest arbre singular del seu corral.

5

S’Alqueria Blanca

Rua

Les fotografies corresponen a la Rua de s’Alqueria Blanca, que va tenir lloc el diumenge 11 de febrer.

Foren bastants els que s’animaren a disfressar-se i ajudar d’aquesta manera a entretenir l’acte.

Associació de Mestresses El diumenge 11 de febrer una representació de l’Associació de Mestresses de s’Alqueria Blanca i Portopetro visità la cova de Lourdes de Santa Eugènia.

Assistiren a la missa a l’aire lliure, ja que el mateix dia es celebrava la Mare de Déu de Lorda. A continuació dinaren plegats en el restaurant ca s’Hereu de Binissalem.

Sant Antoni

Aquestes fotografies pertanyen a les beneïdes de Sant Antoni a S’Alqueria, celebrades el diumenge 14 de gener amb una temperatura agradable. La presència de carrosses fou escassa, substituïda per una gran desfilada de cavalls i altres castes d’animals acompanyats dels seus propietaris.

Defuncions

Dia 22 de gener ens va deixar a l’edat de 88 anys Antònia Bonet Artigues, Pansa.

Juana Sánchez González, dona d’en Paco de can Mariano moria dia 25 de gener als 76 anys.

Dia 8 de febrer va morir Joan Rotger Rigo Xina a l’edat de 95 anys.

Francisca Bonet Gomila de cas Coix Parra ens deixava dia 1 de març a l’edat de 100 anys.

Que els vegem en el cel !!!

6

S’Alqueria Blanca

Moviment demogràfic a s’Alqueria Blanca i Portopetro a l’any 2017 NAIXEMENTS Data Nom i llinatges Fill de...

11-01-17 Júlia Garcias Rigo Cosme i Maria del Mar 12-01-17 Ernest Monrós Pons Manuel i Maria del Mar 04-02-17 Ainhoa Sánchez Núñez Sergio Daniel i Flavia Cecilia 03-03-17 Lena Ekmekci Cevat i Kirsten 19-03-17 Ainhoa Castro Keough Santiago i Shelley 04-04-17 Joan Rigo Nadal Miquel i Catalina 03-05-17 Martí Guiscafré Salom Daniel i Marta 14-07-17 Paula Abril Lorenzo Pablo Daniel i Romina Elizabeth 11-08-17 Loukman Zaouaghi El Mouloud i Bouchra 06-10-17 Llucia Bonet Garcias Sebastià i Llucia Caterina 02-11-17 Jaume Rigo Mateu Tomeu i Coloma 23-11-17 Abigail Sanjuán Rodríguez Francisco Andrés i Azahara María 08-12-17 Clara Serrano Vallbona Rafael i Miquela DEFUNCIONS Data Nom i llinatges, Àlies

Edat 08-01-17 Toni Vallbona Rigo, de sa Farinera 80 22-01-17 Miquel Pons Vadell, de sa Granja 84 05-02-17 Miquela Rigo Rigo, de can Pel•lo

101 12-02-17 José Cantón García 94 19-02-17 Sebastiana Rigo Antich, de can Fortunat 92 25-03-17 Waltraut Elisabeth Heim 93 14-04-17 Miquel Vidal Artigues, des Rossells 100 27-05-17 Catalina Rigo Bonet, des Serral 83 25-06-17 Jaume Bonet Bonet, Marranxa 91 14-08-17 Andreu Grimalt Adrover, Roques Blanques 78 28-09-17 Tomeu Rigo Adrover, des Serral 72 23-10-17 Josep Vallbona Coll, Fidever 81 07-11-17 Miquel Vidal Barceló, des Rossells 72 17-11-17 Miquel Vicens Bonet, Roca

91 29-11-17 Salvadora Rigo Vadell, de can Gató 90 31-12-17 Jaume Bonet Caldentey, de Consolació 74 LA NATALITAT DE 2017, EN ELS MATEXOS NIVELLS DELS DARRERS ANYS Els 94 naixements de l’any 2017 en el terme de Santanyí, el mateix nombre que l’any 2015, suposen una mínima variació respecte a les xifres dels darrers quatre anys, enfora però del més de centenar de naixements que es produïen en els anys anteriors. Cala d’Or i Santanyí, amb molta diferència respecte dels altres nuclis, encapçalen molt a la par, i com és habitual, la taula dels naixements. Com és també tradició, a continuació d’aquests dos nuclis es situa s’Alqueria Blanca amb 9 naixements. Crida l’atenció que l’històric nucli d’es Llombards només enregistràs un naixement durant el 2017. La distribució per nuclis dels 94 nous nadons de l’any 2017 (43 nins i 51 nines) la podeu veure a la taula que adjuntam a dalt:

TAULA DE NATALITAT Cala d’Or.................. 34 Santanyí................... 33 S’Alqueria Blanca.......9 Calonge...................... 5 Portopetro..................4 Cala Figuera...............3 Cala Santanyí.............2 Cala Egos....................2 Cala Llombards..........1 Es Llombards..............1 Total.......................94

EVOLUCIÓ NATALITAT 1999.........79 2000.........96 2001.........92 2002.......117 2003.......110 2004.........89 2005.......104 2006.......123 2007.........93 2008.......105 2009.......115 2010.......106 2011.......110 2012.......100 2013.........88 2014.........88 2015........94 2016........89 2017........94

7

S’Alqueria Blanca

Homenatge de la Tercera Edat a Josep Vallbona Coll La tradicional xocolatada de Nadal que organitza l’Associació de 3ª edat de s’Alqueria Blanca i Portopetro va tenir a la darrera edició, l’horabaixa del divendres 29 de desembre de 2017, unes connotacions especials.

A part dels habituals bons desitjos nadalencs i pel nou any, l’acte es convertí en un sentit homenatge a qui fou tants anys president d’aquesta associació, Josep Vallbona Coll Fidever, que ens deixava dia 23 d’octubre de 2017.

Primerament, el president en funcions, Salvador Rigo Barceló Carraixet, es dirigí als assistents recordant que aquest Nadal era especial per la pèrdua encara recent de l’ex-president; a continuació es varen viure moments emotius quan Josefina Colom, presidenta de la Federació d’Associacions de Gent Gran de la part forana, lliurava a Francesca Vallbona, filla del difunt, una placa com a reconeixement per la llarga i fructífera etapa que va dur a terme Josep Vallbona. A part de la intervenció de la batlessa de s’Alqueria, Imma Sánchez Alloza, quedaren en segon terme altres temes dels que foren informats els socis presents, com les properes excursions de l’associació, la pròpia xocolatada i la rifa de diferents obsequis al final de l’acte.

El que havia estat fins fa poc vice-president de l’Associació, Salvador Rigo, ara president en funcions, ens informa a Dies i Coses que la seva intenció es convocar eleccions a la presidència i es fixaria una data, després de consensuar-ho amb la directiva, cap al mes de juny del present any. No obstant, i segons els estatuts de l’entitat, ell té potestat legal per continuar com a president fins el mes de juny de 2019 si no hi ha hagut abans eleccions.

La baixa de Josep Vallbona dins la directiva fou suplida per Maria Rigo Gomila de sa Punta per poder conservar els onze directius. El càrrec de vice-president és ara ocupat per Catalina Adrover Caldentey de Portopetro; continua com a secretari Sebastià Obrador Company i com a tresorera Miquela Bonet Rigo Simon.

A la imatge, un grup de socis de la 3ª Edat durant la trobada nadalenca del 29 de desembre.

8

Francesca Vallbona, filla de l’ex-president Josep Vallbona, en el moment de rebre la Salvador Rigo Barceló, ara placa de reconeixement de president en funcions, en un mans de Josefina Colom. moment de l’acte.

Alguns membres de la directiva i autoritats: Miquela Bonet, Miquel Pons, Sebastià Obrador, Josefina Colom, Salvador Rigo, Imma Sánchez i Maria Pons.

Finalment, Salvador Rigo, en referència una altra vegada a la pèrdua de Josep Vallbona, vol destacar la bona sintonia i magnífiques relacions que entre ells dos sempre existiren, a pesar que es tractava de dos caràcters un tant diferents. L’ex-president sempre va confiar molt en Salvador i pocs dies abans de morir encara li va demanar de cara al futur una continuïtat amb la mateixa línia dels darrers anys.

S’Alqueria Blanca

ADORACIÓ DELS REIS El dissabte horabaixa 6 de gener es va tornar a representar davant la Residència de s’Alqueria Blanca l’Adoració dels tres Reis d’Orient, versió del binissalemer Llorenç Moyà, dirigida per Pere Terrassa, amb la col·laboració de molts voluntaris de la població. Entre els anys 2011 i 2015 s’havia representat de manera consecutiva, les dues darreres sessions en horari matinal.

Com a novetats respecte de l’any 2015,

any de la darrera representació, s’incorporaren Caterina Costa i Jesús Fabeiro de can Xina com a soldats, Maria del Mar Pons Ferrereta en el paper de Verge Maria, Jaume Salom Blai com a Rei Baltasar, Llucia Bonet de can Simon com a Bonjesús, Maria Adrover Pons Ferrereta que va fer d’Àngel, Biel Mesquida de sa Residència en el paper de Sant Josep, Marc Adrover Pons Ferrereta com a dimoni i Joan Rosselló Galeri que recuperava el paper de Majordom

9

S’Horta

Les majestats els Reis d’Orient amb en Macià Capó a punt d’entregar els regals.

El Rei Gaspar amb el seu patge reial, abans d’entrar a l’esglèsia parroquial de S’Horta per entregar les ofrenes.

Un any més el fogueró de’s Clot des Pou, tot i el fred, fou un èxit; la novetat d’enguany i, que molts trobàrem a faltar, foren els glosadors.

La rueta de S’Horta. Aquest any els disfrassos eren lliures, cada infant escollí el disfràs que més li agradava. Molt originals i enginyosos.

10

Fogueró, caliu, torrada i ball de bot foren una combinació perfecta per passar una bona vetllada. I més amb les postres que van vendre els infants de 5è i 6è de primària per recaptar diners pel seu viatge d’estudis.

S’Horta

Bodes d’Or El passat 11 de febrer, en Baltasar Ramis i na Miquela Bennasar (de ca sa mestra) varen celebrar el 50 aniversari del seu casament amb la companyia dels seus fills,

nets , familiars i amics. Un dia emotiu i entranyable on no faltaren les rialles i la bulla. Els desitjam molts d'anys i molta de salut.

Defuncions Antoni Binimelis Roig de ses Tanquetes va morir el dia 23 de gener a l’edat de 92 anys.

Antoni Capó Capó de Can Capó va morir el dia 26 de febrer a l’edat de 76 anys.

Que els vegem en el cel.

La llar de Jaume Caldentey Martorell i Aina Maria Sánchez Julià és més alegre gràcies al naixement de Jaume Caldentey Sánchez, nascut dia 4 de gener de 2018. Fou batiat dia 18 de febrer de 2018 i els padrins joves foren Xesca Caldentey i Toni Noguera.

11

S’Horta

Carrosses de S’Horta.

Sant Antoni i el Dimoni sempre protagonistes d’aquesta festa, on els més petits juntament amb els seus pares s’ho passen d’allò més bé. Una gran feinada per representar escenes dels nostres temps passats.

ELS ALUMNES DE 5è i 6è DEL CEIP REINA SOFIA FOREN GUANYADORS DEL CONCURS “RESCATAMOTS” Dia 10 d’octubre els alumnes de 5è i 6è de primària del CEIP Reina Sofia de S’Horta ens apuntàrem al concurs “Rescatamots” organitzat per la institució Francesc de Borja Moll. Aquest concurs era per commemorar l’aniversari del naixement de Francesc de Borja Moll i consistia en enviar un embarbussament.

Per començar cercàrem informació de les biografies de Francesc de Borja Moll i Antoni Maria Alcover per així conèixer un poc la seva vida i les seves obres més importants.

Després les tutores ens varen llegir la rondalla “Un festejador” i en grups vàrem agafar paraules de la rondalla que eren estranyes per a nosaltres. Al final, de quatre paraules en vàrem triar una, i llavors vàrem fer amb aquesta paraula un embarbussament per grups.

Les paraules triades foren garanyoner i bajoca. Més tard

12

vàrem votar l’embarbussament que ens agradava més per participar al concurs. I per acabar el vàrem enviar i el penjaren al Facebook perquè la gent el pogués votar, i amb tanta bona sort que vàrem guanyar el 1r i el 2n premi per ser dos dels centres més votats.

Guanyàrem dos diccionaris “Català-Valencià-Balear” per a l’escola, una col·lecció completa de “Rondalles Mallorquines” per al centre i un volum de les Rondalles per a cada nin.

Com que estam molt contents d’haver guanyar aquest concurs hem volgut publicar-ho a aquesta revista. Aquí teniu els embarbussaments que ens vàrem inventar: En garanyoner feia garonyes i ses garonyes remugaven.

Garunya garunyaràs garonyes veuràs.

Embarbussament de 5è

La loca toca l’oca que menja bajoca damunt una roca.

Aiii, loca bajoca!!!

Embarbussament de 6è

Els alumnes de 5è i 6è del CEIP Reina Sofia

S’Horta Tomeu Julià Maimó, guanyador en el Concurs d’expressió escrita “Dóna vida a la nostra mascota” de la Direcció General d’Esports Un dia normal de classe del mes d’octubre la mestra va entrar i ens va donar una notícia. Ens va dir que participaríem en un concurs bastant divertit. El concurs consistia en inventar-nos un nom força divertit i una història per a la mascota esportiva de la Direcció Insular d’Esports del Consell de Mallorca. Tot seguit ens vàrem posar a fer feina: començàrem a pensar noms i a redactar les històries. No sé com descriure com al·lucinava amb els noms estranys que s’inventaven els meus companys, però en canvi n’hi va haver un que em va encantar, era el del meu amic Tomeu, i la seva història també em va cridar l’atenció. La veritat és que tots hi vam posar moltes ganes i il·lusió i estàvem molt intrigats per saber si guanyaríem, ja que hi podien participar tots els alumnes de 5è, 6è, 1r i 2n d’ESO dels centres educatius

de Mallorca. Tots nosaltres ens havíem inventat el nom i la història tot el millor que sabérem, però cal destacar la feina feta pel nostre amic Tomeu Julià Maimó, que ho va fer com “Miguel de Cervantes”, molt concentrat, amb lletra fina com un rei i la seva ment com un adult.

Va acabar el primer trimestre i no sabíem quins eren els guanyadors del concurs. Quan tornàrem de les vacances de Nadal la mestra ens va comunicar que havia guanyat el segon premi un nin de la nostra classe de cinquè…

Tots sabíem ben cert qui era el guanyador i no ens equivocàrem. Tomeu Julià Maimó fou el guanyador del segon premi del concurs de la mascota. Ell, quan va sentir el seu nom, no s’ho acabava de creure; es va posar molt content i la resta de classe també es va alegrar molt per ell. El passat dia 8 de febrer va anar al Teatre Principal de Palma a una gala d’entrega de premis per rebre el premi. Ja ens han comunicat que ha guanyat una bicicleta i una estada d’un cap de setmana a unes jornades esportives familiars a un hotel, a més d’altres premis esportius per l’escola. Enhorabona, Tomeu!

Shakira Alguacil Medina (Alumna de 5è del CEIP Reina Sofia de s’Horta)

CAN CAPÓ RESTAURANT Plaça de Sant Isidre, 1 07669 S’HORTA Tel. 971837065 info@restaurantcancapo.com

13

Es Llombards

La Immaculada i Nadal a Es Llombards Per Joan Nadal Amb una mica de retard volem deixar constància en aquestes pàgines de les celebracions que han tingut lloc al nostre poble amb motiu de la Immaculada (titular de la parròquia) i Nadal.

Les festes de la patrona començaren amb una pamboliada a benefici de la parròquia. Continuaren amb un seguit d’actes per a tots els gusts i edats.

Destacarem l’exposició “By your side” de Llorenç Garrit, una excursió des del Cap Salines fins a la Colònia de Sant Jordi, un taller d’educació vial, cinema i teatre per als més petits, un taller de confecció d’adorns per a l’arbre de Nadal, el qual s’encengué el dia de la Immaculada després de l’Ofici que presidí Mn. Antoni Garau, rector de ses Salines i sa Colònia. El mercadet de Nadal, amb concertet de nadales a càrrec dels infants i els músics del nostre poble, enllaçà aquestes festes amb les de Nadal.

Les Matines van tenir molta participació. Presidides per P. Tomeu Clar, CR, comptaren amb la col·laboració de na Paula Rosselló, que va fer el Sermó de la Calenda; d’en Xavier Mesquida, que va interpretar la Sibil·la; de na Xisca Oliver, que va cantar l’Àngel; de n’Andreu Lluis i de na Gemma, que van ser sant Josep i la Verge Maria; i d’un grupet de nins i nines, que van fer de pastorets en el betlem vivent i que cantaren algunes nadales. Una petita banda de músics del poble acompanyaren el cor parroquial en algunes de les peces que s’interpretaren.

Després de les Matines, el Pare Noel repartí il·lusió i regals als infants i a alguns no tan jovenets.

El cicle festiu de Nadal acabà amb la Cavalcada del Reis. Tres belles carrosses que evocaven l’antiga Grècia, Pèrsia i Egipte dugueren fins al nostre poble Ses Majestats d’Orient, que venien ben carregats de regals, els quals repartiren casa per casa després d’adorar l’Infant de Betlem i saludar tots els que havien acudit a rebre’ls.

Paula Rosselló predica el Sermó de la Calenda.

Xavier Mesquida cantà la Sibil·la.

Taller d’adorns nadalencs.

Na Xisca Oliver interpreta l’Àngel davant el betlem vivent.

Concert de nadales dels infants i músics llombarders al mercadet de Nadal.

14

Sant Antoni, sa rua i altres herbes Per Joan Nadal

Fogueró de Sant Antoni.

Carrosses dels Reis.

Encara no ens havíem recuperat de la ressaca de les festes nadalenques quan sant Antoni tornà comparèixer per beneir el nostre bestiar. Enguany celebràrem les beneïdes el diumenge dia 14. La participació de llombarders i visitants va ser notable: cans de tota raça, cavalls, altres animals de granja i de companyia, i un bon grupet de carrosses amb petits i grans van demanar la protecció del Sant.

El tradicional fogueró s’encengué la vigília de la festa i als seus calius tots els assistents torraren porquim i es llevaren el fred que feia, ajudats per un bon tassó de vi, gentilesa de l’Ajuntament. La festa acabà amb el cant d’algunes gloses tradicionals i de picat al so de la ximbomba.

El diumenge següent, Excursió per “sa Volta des General”. el batle Mateu organitzà una excursió a peu per “sa Volta des General”.

Un bon grup s’hi apuntà i gaudí del paisatge, de la caminada i d’un bon dinar de germanor per recuperar les forces un cop arribats a la meta. Tots tornaren amb ganes de tornar-hi aviat.

Enguany el Carnaval ha estat primerenc.

El dissabte 10, un nodrit grup de llombarders desafiaren el fred i es concentraren a la plaça des Pou per començar la rua. Gitanes i gitanos, sevillanes i sevillans i els components d’un circ, tots ells en comparsa, desfilaren pels carrers del poble juntament amb altres disfresses. Retornats a la plaça, s’encalentiren una mica amb un bon tassó de xocolata amb coca.

La festa continuà amb un “Tardeo” al bar Sa Taverna.

Que per molts d’anys puguem gaudir d’aquestes festes!

Rua llombardera.

15

Cas Concos

Cançons de llibertat

Per Jordi Puig Dia 15 de febrer de 1995 en Guillem d’Efak moria a Ciutat. Era ingressat a l’Hospital Verge de Lluc i divendres 20 de gener, dia de sant Sebastià, el varen deixar anar a casa per darrera vegada. Dilluns dia 23, de retorn a l’hospital, va donar a en Bartomeu Mestre Balutxo un poema que havia escrit aquells dies, amb una nota: «Perquè la canti en Majoral.»

En Gabriel Oliver Majoral va complir l’encàrrec i va musicar el poema. Després de molts d’anys de recórrer Mallorca i els Països Catalans amb les seves cançons, va aprofitar aquesta avinentesa i l’any 1997 va enregistrar el seu primer CD, que incloïa el poema d’en Guillem d’Efak, el qual donava nom al disc: Vou veri vou per a no dormir. Durant les vacances de Nadal d’aquell 1997 es va fer la presentació del disc a Cas Concos.* Justament per celebrar el vintè aniversari d’aquell esdeveniment, dissabte 27 de gener d’enguany es va fer el concert Cançons de llibertat a l’església parroquial de Cas Concos. Un estol de músics excel·lents, alguns dels quals havien participat també en el concert de 1997, varen acompanyar un Biel Majoral pletòric, que entre

16

cançó i cançó va anar desgranant anècdotes i històries.

A més a més dels músics, hi varen intervenir la cantant Maria Rosselló i els rapsodes Bartomeu Balutxo i Antònia Font.

D’un programa variat, que incloïa cançons com Ses presons de Barcelona (popular), El rei tenia tres filles (popular), Cançons republicanes (Pere Quart - Delfí Mulet i Biel Majoral), La rosa de paper (Vicent Andrés Estellés - Biel Majoral) o Vou veri vou per a no dormir (Guillem d’Efak - Biel Majoral), segurament podríem destacar la interpretació del poema d’en Pere Capellà i musicat pel mateix Majoral Sóc català, que va provocar forts aplaudiments. Especialment aquests dies, els versos «Estim Catalunya perquè té un present / de lluita incansable per la llibertat» tenen una gran força.

Finalment, i ja fora de programa, el concert es va acabar amb la interpretació de La porrassa, un altre dels clàssics que el públic no permet que quedi al calaix.

Santanyí

Els centres educatius de Santanyí celebren el Dia Escolar de la No Violència i la Pau J. Vallbona

Cada centre llegí les seves proclames per la Pau entre els germans de tot el món.

El centres de la Vila, dia 30 de gener, s’ajuntaren al pati del CEIP Blai Bonet per recordar junts el missatge de Pau que fa 64 anys començà a escampar Llorenç Vidal a les escoles i que ha esdevingut un clam arreu de centres educatius de tot el món. Allà hi havia nins i nines d’infantil, els alumnes de primària i al·lots de secundària de tots els centres de la Vila.

Mentre uns engalanaven l’escola amb cintes que expressaven desitjos de Pau, altres formaven un gram mural de colors, amb l’ajuda de l’artista Catalina Obrador, en què un gran colom al centre, presidia el cadafal des d ‘on posteriorment portaveus dels diferent centres llegiren els seus respectius manifests de voluntat de treballar per la Pau entre els éssers humans. Tots junts, com a acte final varen cantar La resposta és al vent de Bob Dylan.

Un colom, símbol de la pau, presidí l’acte.

El pati del CEIP Blai Bonet amb estudiants Tos junts cantaren La resposta és al vent. de tots els centres de la Vila i de totes les edats.

Resum meteorològic: Desembre 2017 i gener, febrer 2018 Desembre 2017

Desembre 2017

Temperatura: mínima dia 18 -0,5º - màxima dia 11 17,5º Humitat: mínima dia 27 49% - màxima dia 1 80 %

Gener 2018

Temperatura: mínima dia 13 0º - màxima dia 22 19.5º Humitat: mínima dia 11 56% - màxima dia 29 84%

Febrer 2018

Temperatura: mínima dia 11 -1º - màxima dia Humitat: mínima dia 27 60% - màxima dia

17 17,0º 13 82,0%

Dades obtingudes per Gregori Suau a Can Jordi, Santanyí

l/m2

dia 2..........................8,5 3 .........................0,5 11......................... 1,0 16......................... 3,0 19......................... 2,0 21..........................1,5 27..........................3,5 TOTAL.............20,0

Gener 2018

dia l/m2 7 ....................... 34 8 ...................... 23 18 ...................... 11 26 ...................... 14.5 27....................... 15.5 TOTAL............ 98

Febrer 2018 dia l/m2 1..........................0,5 2 .......................24,0 4......................... 2,0 6........................10,5 9........................ 4,5 10........................14,0 12........................20,0 13......................... 1,5 18......................... 3,5 19..........................8,0 21........................10,0 22........................ 1,5 23........................ 0,5 28..........................0,5 TOTAL............101,0

17

El Racó de Cuina

Per Francisca Roig Nicolau

Pastís de Carabassa i Coco Ingredients: - 100g. de coco rallat - 340 g. de carabassa - Canyella en pols - 260 g. de farina - 1 paquet de llevat en pols - 1/2 cullerada de sal - La ralladura d’una llimona - 4 ous - 250 g. de sucre - 240 g. d’oli de girasol - 1 cullarada d’aroma de vainilla

www.viajesmijura.com

La seva agència de confiança a Cala d’Or. Servici personalitzat i grans ofertes amb la garantia del Grup Ava.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.61 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mijura@viajesmijura.com

18

Preparació: Primer de tot cal pelar la carabassa i tallar-la en trossos petits, posar-la dins un bol i afegir-hi una mica de canyella, mesclar-ho i tapar-ho amb paper de film, fer-hi uns quants forats i dur-ho al microones uns 5 minuts (en funció del microhones serà més o menys temps) fins que la carabassa sigui blana. A continuació s’ha de triturar juntament amb els 4 ous, l’oli, l’aroma de vainilla, el sucre, la ralladura de llimona i una mica de canyella.

Quan ja estigui triturat s’ha d’abocar al bol per mesclar-hi la farina, el coco rallat (pot ser substiuit per fruits secs, com ara nous), el llevat i la sal. Mesclar-ho bé i enfornar-ho uns 30 minuts amb el forn a 200ºC. Cal posar-ho dins un motlle gran, ja que surt bastanta quantitat de pasta.

Una vegada està cuita, la desfeim del motlle i, si ens agrada, la decorem amb xocolata fosa.

www.segurosroig.com

Posam a la seva disposició una àmplia gamma de solucions asseguradores i de inversió adaptades a totes les necessitats.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.59 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mjr@agencia.axa-seguros.es

Dades obtingudes als observatoris de can Xisco des Forn (Calonge), can Sabater (s’Alqueria Blanca), can Jordi (Santanyí), can Marc Estranya (s’Horta) i es Pou de sa Coma (Cas Concos).

19

L’Ajuntament de Felanitx Informa Reducció de la taxa per recollida i eliminació de fems domiciliari Podran gaudir de reducció d’aquesta taxa: - L’habitatge amb un sol resident, els ingressos del qual siguin iguals o inferiors a 1103,85 € mensuals.

- L’habitatge amb més d’un resident, els ingressos conjunts dels quals siguin iguals o inferiors a 1471,80 € mensuals.

No podran gaudir de la reducció de la taxa si qualsevol dels membres de la unitat familiar de convivència, és propietari o usufructuari de més immobles del que resideix.

Es pot realitzar la sol·licitud per gaudir d’aquesta reducció a les oficines dels Serveis Socials, aportant la següent documentació: DNI, documents per acreditar els ingressos de la unitat familiar (pensions o certificat negatiu d’aquestes, declaració de la renda del 2016 o certificat negatiu d’aquesta), contracte de lloguer si escau, certificat de minusvalidesa si escau, i rebut de fems de 2016.

El darrer dia per a tramitar les sol.licituds, és el 31 de maig.

Nou Horari d’atenció al públic Serveis Socials: Felanitx, de dilluns a divendres de 10:30 a 14:00 hores. Antiga Estació Enològica, Passeig Ramon Llull, 19. Tel.: 971582629 Portocolom, dilluns i dimecres de 11:30 a 13:30 hores. Centre Cívic, Ronda Nadal Batle, s/n. Tel.: 971825239 S’Horta i Cas Concos, amb cita prèvia.

Terra de gerrers – Sa gerreta felanitxera Comença la compte enrera per les grans exposicions de les gerretes felanitxeres que organitza el centre cultural de Felanitx i l’Ajuntament, que serà inaugurada el proper dia 20 d’abril de 2018 a les 20.00h a la casa de Cultura de Felanitx. Seguirem informant.

Escoletes de Pasqua: Dates: del 3 al 6 d’abril de les 9 a les 14h Edats: nins i nines de 3 a 12 anys.

Lloc: a Felanitx es faran al Poliesportiu Guillem Timoner, a S’Horta al Ceip Reina Sofia i a Cas Concos al Ceip Migjorn.

Coordina: l’Àrea de Joventut és l’encarregada de l’organització de les escoletes i el Centre d’Estudis de l’Esplai serà l’encarregat de la seva coordinació.

Activitats: esportives i de temps lliure, destacar que 20

per al dijous dia 5 hi ha programada una excursió a la Serra per gaudir de la natura ( horari especial de 9 a 16h ) Preu: 39,50€, 10% de descompte per a germans ( possibilitat d’escoleta matinera si hi ha un mínim de 10 nins/es.

Inscripcions fins el 13 de març, ho podeu fer on-line a la web www.felanitx.org o bé a les oficines del Centre d’Informació Jove de Felanitx ( Passeig Ramon Llull 19, 971584031 ) de dilluns a divendres de 10 a 13h.

Curs de proemonitors: Dates: del 3 al 6 d’abril de les 10 a les 14h ( dia 3 i dia 6 horari especial) Edats: adolescents d’edats compreses entre els 14 i 16 anys.

Lloc: Estació Enològica, Felanitx.

Coordina: l’Àrea de Joventut és l’encarregada de l’organització del curs i el Centre d’Estudis de l’Esplai serà l’encarregat de la seva coordinació.

Activitats: coneixements i recursos per a l’inici en les tasques de monitoratge.

Preu: 35€ Inscripcions fins el 13 de març, ho podeu fer enviant un whatsapp al 630748762 o bé a les oficines del Centre d’Informació Jove de Felanitx ( Passeig Ramon Llull 19, 971584031 ) de dilluns a divendres de 10 a 13h.

Sortida als Karts: Data: dimarts 3 d’abril de les 15h a les 20h aprox.

Edats: adolescents de 12 a 17 anys.

Lloc: Ekarts de Festival Park Coordina: l’Àrea de Joventut és l’encarregada de l’organització de la sortida i s’encarregarà de posar monitors que acompanyaran el jovent.

Activitats: 2,5h de competició.

Preu: 25€ Inscripcions fins el 13 de març, ho podeu fer enviant un whatsapp al 630748762 o bé a les oficines del Centre d’Informació Jove de Felanitx ( Passeig Ramon Llull 19, 971584031 ) de dilluns a divendres de 10 a 13h.

Santanyí

2 de gener atorga 13 beques de mobilitat a estudiants del municipi

l’Ajuntament de Santanyí torna concedir ajuts a l’estudi per a estudiants de cicles formatius de grau mitjà, grau superior, batxillerat, estudis de tecnificació Ajuntament esportiva i ensenyaments professionals de Santanyí de música dels curs 2016/2017, que no s’han pogut realitzar dins Santanyí. En total han estat 13 els becats que han rebut 200€ per transport i desplaçaments.

18 de gener - Santanyí millorarà les

comunicacions dels cossos de seguretat i emergències

El consistori ha signat un conveni amb el Govern de les Illes Balears per instal·lar una antena a la Casa de Cultura Ses Cases Noves El batle, Llorenç Galmés i Bartomeu Tugores, director gerent de l’entitat pública empresarial de telecomunicacions i innovació, han signat un conveni que permetrà la instal·lació d’una estació de telecomunicacions TetraIB al centre urbà de la vila. Els serveis de les estacions TetraIB estan orientats a oferir comunicacions segures al personal de les administracions públiques amb competències de Seguretat i Emergències de les Illes Balears. Així, els serveis d’emergències i els cossos de seguretat de Santanyí estaran millor comunicats entre ells.

25 de gener - Santanyí disposarà de 25 nous

hidrants per lluitar contra els incendis als nuclis de població

Els hidrants són aparells hidràulics, connectats a la xarxa d’abastiment d’un poble, destinats a subministrar aigua en cas d’incendi o d’emergència que en necessiti. Per tant, són fonamentals per als serveis d’emergències, en especial per als Bombers de Mallorca. I precisament per millora el servei, l’Ajuntament de Santanyí i el Departament de Desenvolupament Local del Consell de Mallorca han signat un conveni per instal·lar 25 nous hidrants i fer una adequació dels 26 que ja hi ha al municipi. En total, s’invertiran uns 136.000 euros.

11 de febrer - Cala d’Or disposarà d’un

centre de dia de 30 places abans que acabi el 2019

Les obres es finançaran al 50% entre l’Ajuntament i el Govern de les Illes i s’executaran a solars de titularitat municipal al nucli. Cala d’Or, principal nucli turístic de Santanyí, ja fa uns anys que és el nucli que més residents té al municipi, i de cada vegada demanda més serveis i infraestructures per atendre els ciutadans. Per això l’Ajuntament i la Conselleria de Serveis Socials del Govern de les Illes signaran un conveni per a la construcció d’un nou centre de dia a Cala d’Or, amb capacitat per atendre a 30 usuaris. L’Ajuntament és propietari de dos solars situats al carrer Molins de Cala d’Or, amb una superfície de 450 i 600 metres quadrats, respectivament, i que segons el conveni que s’ha de signar, el consistori cedirà gratuïtament al Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials de les Illes Balears.

13 de febrer - L’Ajuntament anuncia al

Consell que presentarà al·legacions al PECMA i

a lazonificació de lloguer turístic

L’equip de govern municipal considera un greu perjudici pels santanyiners l’aplicació d’aquestes noves normes i així ho ha traslladat a la institució insular. El batle de Santanyí, Llorenç Galmés, i la regidora, Maria Pons, s’han reunit amb la consellera de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca, Mercedes Garrido, i el director insular de Territori i Paisatge, Miquel Vadell, a la seu del Consell. Galmés i Pons han traslladat la preocupació que hi ha al municipi pel que pot suposar l’aplicació del Pla d’Equipaments Comercials de Mallorca (PECMA), i per l’acord de zonificació del lloguer vacacional de l’illa, aprovat recentment al ple de la institució insular. Des de l’equip de govern s’ha anunciat a Garrido que presentaran dues al·legacions a Pla d’Equipaments Comercials. La primera afecta a Cala d’Or, que s’ha inclòs al grup de nuclis on les noves superfícies comercials estan limitades a 700 metres quadrats, i que l’Ajuntament considera que hauria d’estar al grup que té la limitació a 2.500 metres quadrats. I la segona al·legació afecta al Polígon Industrial de s’Olivó a Santanyí, on l’equip de govern demana que les noves superfícies comercials siguin limitades a 2.500 metres quadrats.

16 de febrer - L’Ajuntament cedeix un espai

perquè Calonge tingui servei d’apotecaria

L’apotecària de s’Horta obrirà una farmaciola al local de la gent gran els mateixos dies que el metge passa consulta a la Unitat Bàsica de Salut. Des d’avui divendres 16 de febrer, i fins que no obri el nou establiment l’adjudicatari de la farmàcia del poble, els veïnats de Calonge tindran servei farmacèutic al local de la gent gran.

16 de febrer - Es segueix reclamant atenció

sanitària i ambulància medicalitzada a Cala d’Or les 24 hores

L’equip de govern de l’Ajuntament de Santanyí insisteix en què Cala d’Or necessita atenció mèdica les 24 hores tots els dies de l’any. Amb una població que frega els 5.000 habitants, i que en temporada alta pot superar les 30.000, Cala d’Or, ha de tenir una cobertura sanitària superior a l’actual. És per això, que des del consistori es continuarà reclamant que la Unitat Bàsica de Salut que hi ha al poble estigui dotada per atendre qualsevol situació a qualsevol hora, i no només durant l’horari de consulta. També es reclama la presència d’una ambulància medicalitzada a Cala d’Or, que podria suposar una gran diferència en cas d’emergència.

23 de febrer - La Policia Local va atendre

17 casos de violència de gènere al 2017

Cefi García és l’agent de la Policia Local de Santanyí encarregada del seguiment i control de les diferents actuacions en matèria de violència de gènere que es fan al municipi. L’any passat es van atendre fins a 17 casos entre els diferents nuclis de Santanyí, i segons explica l’agent Garcia, “en queden molts sense registrar per la por de les víctimes”. Del total de casos atesos durant el 2017, quasi la meitat (8) no han acabat amb la interposició de denúncia, i la resta (9) sí que s’ha formalitzat una ordre d’allunyament. A més, hi ha 9 casos més en que segueix vigent una ordre d’allunyament d’anys anterior.

21

Opinió

Una Jove Qualificada del programa del SOIB a l’ajuntament de Campos Per Aina Noguera Ferrando He començat fa dos mesos a fer feina com a tècnica de cultura a l’Ajuntament de Campos gràcies al programa de Joves Qualificats, amb un contracte de pràctiques de set mesos. Aquesta feina es pot considerar una bombolla d’oxigen que et permet respirar durant una estona, per després tornar a agafar aire i seguir endavant en el mercat laboral.

La meva formació és en antropologia social i cultural, tinc formació en teatre, audiovisuals i estic cursant un màster universitari en gestió cultural. El meu contracte és com a tècnica de cultura, i estic contractada per a col·laborar en l’organització de les activitats culturals del poble, tot i que també passo bona part del temps a l’Arxiu Municipal del poble.

Com a graduada en antropologia social i cultural, he vist un menyspreu cap a aquesta disciplina en el procés de selecció. En moltes de les ofertes on hi apareixien gairebé totes les disciplines relacionades amb ciències socials, antropologia no hi era. Els meus col·legues antropòlegs i jo ens vàrem veure obligats a justificar els nostres estudis en moltes de les ofertes per a que ens incloguessin. Per aquest motiu estic molt agraïda al meu orientador laboral, en Domènec, que va entendre perfectament el nostre cas i es va sensibilitzar amb la causa.

A Campos hi hem començat dues jovenetes qualificades, na Laura i jo. Tot i que les dues estam un poc per tot, generalment ella és a la biblioteca i jo a l’arxiu. M’he trobat a l’arxiu sense tenir formació en arxivística i documentació, i de tot d’una vaig veure que no bastava la lògica d’organitzar un calaix per a entendre una disciplina. Na Beatriu és l’arxivera municipal i és un dona que estima la seva feina i fa que els altres l’estimin. Tot d’una arribar me va remarcar que volia que em sentís còmode a l’arxiu i que triés un projecte que m’engresqués.

Amb tot això vaig decidir fer un projecte per a dinamitzar l’arxiu, que tingués qualque relació amb antropologia, “Teixint el Fil de la Memòria”. Vaig anar a veure un professor d’història, en Montserrat Alcaraz de l’IES Damià Huguet, que feia uns anys que als alumnes de 1r i 2n de batxiller els feia fer un treball sobre memòria oral. El treball consistia en l’enregistrament audiovisual de l’entrevista i la transcripció d’aquesta. Personatges que ens expliquen la vida quotidiana del poble quan ells eren joves, recull de treballs i oficis, relacions familiars, relacions entre veïnats, intercanvis, felicitat, la mort, la maternitat, l’alimentació,... Aquests 350 treballs ja formen part de l’Arxiu Municipal de Campos i n’esperam molts més durant els propers anys, podent ser consultats per nom i cognom de l’entrevistat, any i lloc de naixement, títol del treball, nom de l’entrevistador,...

L’objectiu de “Teixint el Fil de la Memòria” és la recopilació d’informació en primera persona sobre la història de 22

Campos del segle XX, dels canvis que ha sofert la societat en diversitat d’aspectes. Per a la dinamització d’aquest fons es crearà una pàgina web lligada a l’Ajuntament i a l’institut a on hi apareixeran totes les entrevistes enregistrades i transcrites pels alumnes.

La intenció d’aquest arxiu és que surti al carrer, que tant l’Ajuntament de Campos com l’IES, com qualsevol entitat o particular accedeixi a les memòries per a jugar amb elles en diferents projectes. Per exemple, pel dia de la dona al casal cultural Ca’n Pere Ignasi es té previst que soni un fil de veu amb dones campaneres parlant del seu poble.

Dintre del departament de cultura també estam preparant el contingut d’una exposició sobre les vaqueries a Campos, el dia de Sant Jordi, la Fira de Maig, el dia de la Dona,... És una excel·lent oportunitat per a poder conèixer el funcionament del concepte de localitat, de les dinàmiques socials del poble, de conviure amb gent d’un fort caràcter rural i de gaudir d’allò petit, palpable i real.

I quina millor manera que fer-ho com a arxivera provisional per entendre el funcionament d’un ajuntament local? Molt agraïda per l’oportunitat que se m’ha presentat i de poder ser campanera per una estoneta.

Opinió

AMB LA MÀ ESTESA

Per Jaume Amengual Bonet, regidor d’Alternativa Aviat farà tres anys de les darreres eleccions municipals. En aquella ocasió, els resultats ens varen encarregar la tasca d’encapçalar l’oposició amb tres representants a l’Ajuntament. Des del principi, hem tengut clares les nostres funcions: controlar el govern, proposar amb seriositat i estendre a la resta de forces polítiques.

El control al govern s’està treballant bé. Estam atents al registre d’entrada i sortida i revisam factures. Els hem demanat que si és per feina no es reuneixin en restaurants –i si ho fan, que no ens facin pagar la factura-, encara que no sempre ens fan cas. Als regidors i regidores amb dedicació exclusiva els exigim un horari d’atenció al públic clar i que es compleixi. Els recordam adesiara que els sous de l’equip de govern són molt elevats. Els hem criticat quan s’han perdut subvencions importants del Consell de Mallorca per manca de previsió.

Hem posat sobre la taula propostes que han estat rebutjades. Però la nostra iniciativa ha servit d’alguna cosa. Per posar alguns exemples, s’ha millorat la transparència municipal, s’han incorporat educadors socials, existeix el compromís d’acabar de normalitzar els noms dels nostres carrers. Josep Costa va ser nomenat Fill Adoptiu de la vila –i la conseqüent difusió de la seva immensa obra a Cala d’Or-. Tenim una ordenança de via pública en procés de creació. Un nou premi de narrativa es presentarà enguany, així com una reducció de la contribució que tantes vegades havíem exigit. Un reglament de participació ciutadana està a punt de veure la llum. No ens podrà dir ningú que no feim una oposició constructiva.

Només tenc bones paraules per la feina de les companyes i els companys d’Alternativa. Vàrem començar amb dos regidors de Santanyí i un de Cala d’Or i hem tengut dos relleus planificats per poder acabar la legislatura amb un regidor de Santanyí, un de S’Alqueria Blanca i un d’Es Llombards. Se’ns agraeix aquesta voluntat de voler representar el major nombre de pobles possible. Anam a l’Ajuntament els dilluns amb els nostres companys d’El Pi, amb qui ens sentim molt còmodes treballant plegats i amb qui tenim una estreta i molt bona relació.

Però no hem estat capaços encara de tenir una relació tan fluïda amb el PP, únic partit del govern, de qui ens agradaria que s’interessés per mantenir contactes permanents amb la resta de grups polítics. De moment no hem tengut sort. En canvi, assistim contínuament a

tot tipus de maniobres per tal de penjar-se la medalla en qualsevol tema, sense cap agraïment ni cap mostra de gratitud cap a la nostra feina ni cap a la resta de partits. Estic convençut que és possible un model diferent, on les relacions polítiques siguin contínues i cordials, on les grans inversions municipals siguin les més consensuades possibles, on les discrepàncies polítiques permetin el reconeixement de les aportacions de totes i de tots.

23

Antoni Mestre Vallbona, XVII guardonat Estrella Mostrejada Per J.Vallbona N’Antoni Mestre Vallbona és la nova Estrella Mostrejada de la constel•lació d’Es Majoral- DiC. Ja l’heu vist a la coberta d’aquest número amb el guardó en ses mans. Com altres anys la persona a qui se li reconeixen mèrits i valors que es volen treure a llum, ha estat duita a la festa enganada perquè, allò que no és esperat i bo, és especialment agraït. N’Antoni Mestre, no s’ho esperava gens. Ell havia assistit al dinar altres vegades per diversos motius; aquesta vegada hi era -li havien dit- en representació de Lausa. No va haver d’agafar cotxe per arribar al lloc de trobada. El dinar anual d’agraïment a col•laboradors de Dies i Coses-Es Majoral, aquest any ha estat el restaurant es Vinyet de la Vila santanyinera.

A la una del migdia, com sempre i com sempre n’hi ha alguns que aquesta hora els fa atropellar i ja no arriben a les salutacions i xerradeta prèvia a l’asseguda a taula. Arròs brut i aguiat de pilotes i conversa amb els companys a taula. I quan tothom s’havia acabat l’aguiat qualcú crida l’atenció amb els dringar d’una copa i una cullereta.

S’aixeca el president, en Jaume Rigo, i una vegada més agraeix als assistents la seva feina a Dies i Coses. Ja saben que no cobraran res pus al llarg de l’any. Tot seguit, el secretari de l’entitat, llegeix l’acta de la sessió en què es decidí l’atorgament deixant pels darrers mots de la lectura el nom del guardonat. El ferrer i activista de totes les causes no s’ho esperava. Na Magdalena, la seva dona, tampoc en sabia res. Ell, tot quan alt és, s’aixecà en mig de les mamballetes dels congregats els quals ratificaren amb l’aplaudiment aquest reconeixement. Amb la seva habitual humilitat, agraí el guardó, l’estrella mostrejada, esculpida en pedra de Santanyí que cada any obra en Pep Marinons i que per aquesta edició reprodueix el dibuix del rosetó de l’església Vella de Calonge.

Al punt, s’aixeca en Cosme Aguiló, que era el que més l’enganà per fer-lo caure a la llosa del dinar i amb les

24

ulleres de sol posades, per mor d’una recent intervenció quirúrgica als ulls, llegí el parlament de reconeixement de mèrits. Ningú el coneix tant bé com ell i n’és còmplice de molts dels delictes que el fan mereixedor d’aquesta sentència. Llegiu el seu parlament a les pàgines següents.

Les paraules d’en Cosme mostren el coneixement i l’estima que té per n’Antoni, les quals foren celebrades per l’auditori. Desprès d’unes altres breus intervencions la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Santanyí, na Ricarda Vicenç, tancà l’acte fent el seu particular reconeixement a n’Antoni. Tot seguit, com marca el protocol d’aquest dinar, es serviren les postres i els cafès i es reprenen les converses, més animades que quan s’havia de combinar amb el dinar pròpiament dit.

M’agradaria tenir més memòria, perquè no puc

recordar quants anys fa. En fa molts, però, que ens coneixem i que compartim, paisatges, passes i quimeres. Us faig a saber que em sent molt a gust en predisposar-me a teixir unes lloances, que consider molt merescudes i que no seran gens fictícies, per aquest guardó que ha estat concedit a un amic, a un dels millors amics que tenc, perquè qui fa cas als qui tenen punts de contacte amb la meva manera de valorar les coses fetes a plom i els ret honors m’omple a mi de goig i fa que per uns instants em sembli estar assegut entre les cotonades blanques que sostenen en l’àer els deus de l’Olimp.

Un cosí bo del meu pare, el prevere santanyiner Gaspar Aguiló, deia, quan predicava, que fa més via una formiga caminant que un cotxe aturat. Ho dic perquè n’Antoni Mestre és una formiga que fa hora per llegua sense presses –que valga la contradicció–, però sense pauses. Per a qui us parla, és Mestre de nom i mestre de fets i em plau, en primer lloc, fer una petita al·lusió a la eficiència professional i dir-vos que està dotat de la manya i de l’experiència que caracteritzen els qui fan les coses condretes. Exerceix una part del seu magisteri, virtual si voleu, perquè no té alumnes, formant part de l’honorable gremi dels ferrers, uns artesans que gairebé tenen la màgia per aliada quan, mitjançant el foc, fan tornar dòcil la rigidesa del metall. A mi, sempre m’ha captivat veure com treballen els ferrers.

Llur ofici par que transmeti ecos incandescents dels volcans actius i de les pregoneses insondables i roents dels inferns mitològics. He d’agrair a l’homenatjat que m’hagi fet atansar amb interès creixent no solament a l’encís d’una aital feina, sinó també a l’encant del vocabulari que s’hi adhereix. Per ell i per altres respectables batedors d’encluses, sé ara que és una calda, un reveixí, un cap de frare, o una eina escocada, i conec també la creença que assegura que martellejar sobre el ferro fred fa enfollir el qui s’atreveix a pegar-hi.

Tot això em transporta mentalment a una informació verbal de l’enyorat Antoni de s’Olivó, segons la qual un ferrer de Santanyí i un germà seu que era metge, i que havia estudiat la carrera davall una caldera trabucada, amb una espelma encesa, doctor que també estava tocat d’oradura, ell i un germà seu –deia– volgueren dreçar el gep de la seva mare col·locant-la entre dues posts estretes amb premses. A més, quan manejava el llambroix per ferrar una bístia, llambroixava més amb la gesticulació del barram que no amb l’eina. Deixem, però, aparcada la fugaç singladura dins l’anecdotari per dir que he admirat sempre la sobrietat i l’elegància que tenen les obres fèrries de l’amic Antoni, producte d’un saber que imagín que deu tenir una part important

d’innat, a més d’una altra que, òbviament, és adquirida.

N’Antoni, a més de ser un bon professional, gaudeix de la picada de l’abella brunzent de la curiositat, que fa créixer les ànsies de saber, i si he dit gaudeix és perquè la injecció del fibló d’aquest insecte no és dolorosa, sinó tot el contrari: té el regust de la mel de maig. Dona sentit a la vida quan fa que un es pregunti per sistema el per què de tot i vulgui conèixer l’origen de les coses. Qui l’experimenta mai no està sadoll de coneixements. És precís que digui que n’Antoni està dotat d’un sisè sentit que li permet fer sucoses troballes quan observa el món, tant si es tracta de l’entorn natural, com de les obres que l’home hi ha creat al llarg dels segles. Passejant amb ell he tengut la sort d’aprendre moltes coses. No us sabria dir com varen néixer en el seu interior l’avidesa de sapiència i la capacitat d’observació. No sé qui li va transmetre l’estimació envers la terra que trepitjam, però m’atrevesc pensar que els vincles d’amistat que l’uneixen des de fa molt a mossèn Jaume Serra poden ser uns indicis per descobrir-ho, perquè no hi ha dubte que la bonhomia i la dignitat del clergue curiablanquer foren uns pols d’atracció potents que motivaren els joves santanyiners que es feien topadissos per la rectoria quan va exercir el ministeri a la vila i la saviesa que el caracteritza constituí una força centrífuga que, poc o molt i a la llarga, ha beneficiat tots els qui l’envoltaren, n’Antoni entre ells.

Ben prest, va romandre fascinat pel món dels aucells.

Aprengué els seus envitricollats noms linneans en llengua llatina i s’interessà per la seva morfologia i etologia. Ara, i mai tan ben dit, els coneix al vol. Sap si aquell o aquell altre té unes ales així o així deçà, si canta d’una o d’una altra manera, si és capaç de traginar els ous amb el bec, si arriba per la primavera o no, si foragita del niu els polls que no són germans seus, si té una ploma que aprofiten els pintors, si sap caminar per damunt la mar, si caça en l’àer o espolsant les mates… Com diria el cronista de Perelada, què us diré? Quan d’animals de ploma es tracta, sap el dimoni on té el jaç. És escaient que recordi el seu voluntariat per ajudar a fer avançar la ciència en aquest camp, anellant animals de ploma en campanyes 25

regulars. El seu esforç l’ha portat durant molts anys a fer un recompte de parelles de xoriguers i a censarne les cries. Per fer aquesta feina, visità i cartografià barraques de tota la meitat sud-oriental de Mallorca, de vegades acompanyat pel menorquí Enric Ramos.

Va participar per dues vegades en l’arreplega de dades sobre els aucells nifificants de les nostres illes per tal de contribuir a la confecció de l’atles que en va fer el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa.

Va ajudar també a la mateixa entitat, de la qual fou membre de la Junta Directiva, a fer un seguiment de les colònies de cria de dos aucells marins i d’un altre de salobrar. Amb Francesc Avellà va recórrer durant anys el litoral nord-africà per avaluar el gruix de les poblacions esparses de vells marins i censar-ne els efectius. Tantes vegades he sentit els relats d’aquelles expedicions i n’he vist els testimonis fotogràfics, que tenc la sensació d’haver-hi estat.

Els interessos culturals d’Antoni Mestre no tenen límits. En puc donar fe, perquè he compartit amb ell moltes hores d’excursionisme, de viatges i de passejos de diumenge horabaixa i sé de cor que, sense esser un localista que només contempla el propi melic, està sensibilitzat per apreciar qualsevol valor, sobretot si és del nostre país, entesa aquesta paraula en el sentit més lat. La seva mirada atenta és, alhora, un gran angular i un teleobjectiu que es poden fixar en restes de la prehistòria, en cases antigues, en una planta escassa del paisatge, en qualsevol element arquitectònic de la ruralia o dels paisatges urbans. M’agrada anar amb ell, perquè a més de tenir una vista excepcional la sap utilitzar per focalitzar-la sobre detalls que per falta d’atenció i de precisió a mi em passarien desaparcebuts.

Té una visió completíssima del món camperol i una capacitat genètica fora mida per interpretar les restes materials de generacions passades, tant si són acostades al nostre temps com si són pròpies de l’home antic,

Encesa de les Talaies de Mallorca.

Torres de defensa pels drets humans. gener 2018. fot. Joan Pinya 26

Excavació del poblat de Can Jordi. 2013 fot. Joan Pinya quan encara l’escriptura sols no tenia la categoria de somni. Hi veu més enllà de l’evidència de les coses que estan a flor d’ulls i a frec de pell. Parafrasejant mossèn Llorenç Riber, diria que ha après tant de les fulles vives dels arbres com dels fulls morts dels llibres. La seva escolarització tengué continuïtat a les aules rases dels sementers, dins la penombra dels boscatges i entre les clarors fulgurants de la ribera, sota el guiatge iniciàtic dels majors. No s’ensenyen a les universitats moltes coses que saben les persones velles i reivindic aquí i ara –disculpau l’excursus– l’adjectiu vell per referir-me a qualsevulla persona d’edat, tant si és gran com petita, car, sense rebutjar les joves, som amant de les persones i de les coses velles, ja que vell no significa en aquest cas ‘inservible’. Perquè s’entengui bé per quin motiu dic això serà suficient recordar que a Roma, ciutat que va bastir un imperi dilatat per tota la vorera de la mar encorralada, i batejada com a nostra, governaven els ancians.

On n’Antoni excel·leix de valent és en la capacitat d’organització i us he de parlar ara d’una entitat de la qual n’és l’arbre major, el pal de paller. Ja haureu endevinat que em referesc a Lausa, una agrupació cultural santanyinera sense ànim de lucre que va néixer fa uns anys per esperonar gent cap a l’estudi, la difusió i la conservació del patrimoni cultural, tant material com immaterial. Antoni n’és el motor i també la vela que fa navegar aquesta embarcació, discreta però molt activa i sobretot atractiva. Es diu sovint que no hi ha ningú necessari i que les necròpolis són plenes de gent considerada imprescindible, però qui us parla i ha escrit això no posa en dubte que si ell abandonàs el timó la nau, que ara deixa una potent estela amb vent de popa, no avançaria ni al rem. He parlat del sant i seguiré parlant dels miracles. Mai no m’havia passat per la mollera que un dia veuria tan dignificat

decidides avui possiblement aquest municipi de les nostres vivències seria un terme en el qual les contrades intactes no tendrien la dimensió que encara tenen i potser constituirien únicament punts testimonials en la realitat, a diferència dels subsistents en els records emboirats de les ments de més longevitat.

Salers de Santanyi davant s’Abeurador. 2015. fot. Joan Pinya el poblat talaiòtic de can Jordi com ho està ara, després de diverses campanyes d’excavació. Mai del món havia pogut pensar que un jorn tendria davant meu la branca del portal aixecada amb la verticalitat originària, ni mai hauria cregut que qualsevol diassa veuria les runes de na Nova amb la vegetació afaitada.

Està tot a la vista: en col·laboració amb l’ajuntament de Santanyí s’han fet dues Jornades d’Història Local amb sengles volums ja publicats. He estat a temps a veure reeixir els salers de Santanyí i a admirar, rescatat de l’oblit, l’arxiu cinematogràfic de Bartomeu Vidal. He sentit de bell nou el roncar de les matraques durant la Setmana Santa. Totes aquestes coses són autèntics miracles i tenim motius sobrats per pensar que encara en veurem d’altres en els quals la participació d’Antoni Mestre serà com sempre imprescindible i fonamental. És obligat fer esment d’una obra de la qual qui vos parla n’és coautor, juntament amb l’homenatjat. És lleig que sigui un servidor que ho faci, però crec que si un pecat es confessa quan només es troba en el seu estat embrionari ja és mig perdonat. Estic molt content d’haver participat amb ell per bastir l’Atles Ornitonímic de les Illes Balears. Haver recorregut amb la seva companyonia totes les poblacions de les illes i haver entrevistat més de sis-centes cinquanta persones per recopilar els noms dels aucells insulars ha estat una experiència inoblidable que ha culminat amb una publicació que, per a qui subscriu, és sens dubte motiu d’orgull i de satisfacció. Modestament, i amb tota la humilitat per davant que se’m pugui exigir per l’atreviment, crec que és una feina de considerable qualitat i això gràcies a la coautoria de l’amic. Les anècdotes viscudes al llarg d’aquesta inoblidable experiència són netes de palla i de baleigs.

D’ell admir, entre moltes altres coses, la capacitat d’organització, potser pel fet que quan d’això es tracta qui vos parla és un autèntic atzero a l’esquerra. Sap moure la gent i la sap esperonar cap a la realització de projectes nobles que dignifiquen les persones i el país. Consider que som uns sortats només pel fet de tenir una persona com ell entre nosaltres, un home d’una senzillesa atractiva en alt grau i d’una integritat humana a prova de foc. Crec, per tant, que és un gran encert haver-lo triat com a nou depositari d’aquest guardó que constituirà sens dubte un estímul més per tal que pugui seguir treballant amb il·lusions renovades. Nosaltres en serem els beneficiats més directes.

Esperam encara molt de tu, Antoni. Segueix, doncs, servant la rella dins aquest solc tan dret i conreant les llobades i les antanes amb la dignitat que et caracteritza i que marca amb un segell de noblesa les teves actuacions. La nostra més sincera enhorabona, a tu per la teva labor desinteressada i a l’associació calongina Es Majoral per l’encert d’haver-la sabuda valorar en la seva justa dimensió.

Neteja de Na Nova. 2017

S’ha de dir que ha estat i és un gran defensor de la integritat del paisatge. Sense les seves actuacions 27

-Cansats del nostre estil de vida III-

Finlàndia: un país en blanc i negre Per Joana Adrover i Mikael Martin

El mes de febrer el vam passar a Finlàndia, concretament en una granja amagada enmig del bosc a prop de Rihu. Allà vam descobrir que el país suomi es caracteritza pels contrasts entre greus problemes com la depressió, l’alcoholisme o els suïcidis amb un molt bon sistema políticosocial i el millor sistema educatiu del món.

Aquesta vegada els nostres amfitrions eren un grup de tres amics d’una trentena d’anys que fa uns anys van decidir abandonar la ciutat i començar a construir una granja que els permetés adquirir un estil de vida molt proper a l’autosuficiència; tot i viure en el límit geogràfic, l’agricultura és possible. Una de les primeres coses que ens van impactar en arribar allà va ser l’atmosfera de pau en què viuen i la connexió que han aconseguit establir amb la natura.

La vida a la “Toivo farm”

Vam viure a la granja en uns dels mesos més freds de l’any, la temperatura solia estar al voltant dels -20 ºC i tot estava cobert per la neu. Això impedeix que durant l’hivern sigui possible fer feina a defora, cosa que implica que la intensitat de la feina és molt diferent en cada època de l’any. D’octubre a març pràcticament es limiten a alimentar els animals, a controlar que la neu no faci res malbé i a fer petites feines de manteniment. És al març que comencen a plantar les llavors seguint un procés molt més llarg i complicat que el que es segueix a Mallorca. Primer de tot, planten les llavors en uns recipients de plàstic i els deixen durant un mes en una habitació interior il·luminats per unes làmpades molt potents que s’encarreguen de mantenir les temperatures que cada llavor necessita per al seu creixement (cada espècie es troba aïllada de les altres per evitar ser exposada a una temperatura errònia).

Després, a principis/mitjans d’abril transplanten les plantes a l’hivernacle i les hi deixen fins que la temperatura exterior és suficientment alta (a vegades no s’aconsegueix fins a principis de juny). I, finalment, les sembren als camps, on se’n poden recollir els fruits fins a principi d’octubre, perquè després ja fa massa fred.

Com podeu observar, tot el procés de la sembra és bastant complex, ja que ens van explicar que viuen en el límit geogràfic en el qual és possible cultivar-hi; si es va més cap al nord és pràcticament impossible. Com veis, l’agricultura a Finlàndia no és gens fàcil.

28

Els boscs de Finlàndia a l’hivern A la granja consideren que segueixen els principis bàsics del biodinamisme (tot i que nosaltres creiem que emprar etiquetes com “orgànic”, “biodinàmic”, “ecològic”, “permacultura”… és una mica relatiu i que dependrà de l’opinió de cadascú). Bàsicament, en el cas de la granja de Finlàndia, no empren cap tipus de producte químic, van alternant els camps en els que sembren per no sobreexplotar-los, actuen en simbiosi amb els animals per anar netejant els camps, reutilitzen tot tipus de materials tantes vegades com és possible...

Finlàndia i els seus «obscurs» problemes

Com ja hem dit, Finlàndia és coneguda per la seva obscuritat, i és per tots sabut que l’absència constant de la llum del Sol fa que l’estat d’ànim de les persones s’acabi veient afectat. Els finesos es veuen influenciats pel fet que poden arribar a estar una cinquantena de dies en què veuen la llum del sol unes 4-5 hores diàries i perquè tenen una temperatura al voltant dels -20/-35ºC. Al final acaben sentint la necessitat de recloure’s en ells mateixos i comencen a pensar de manera, a vegades, obsessiva.

També hi hem d’afegir que és comú en la seva societat fer apologia de l’individu, empenyent-lo cap a l’autosuficiència; significa que cadascú ha de resoldre els propis problemes, ja que demanar ajuda és vist com una

vergonya. Per tant, no és d’estranyar que els suomis experimentin certa inhibició emocional que demostren amb una relació molt bàsica amb l’entorn, amb cert aïllament social i amb la repressió de les emocions.

Juntament amb això cal dir que l’estil de vida es troba caracteritzat per una gran devoció envers la feina, cosa que fa que els caps de setmanes molts vegin en el fet de beure alcohol l’alliberació de la responsabilitat i de la pressió de la setmana. És un orgull per a ells Una part de la sembra a l’hivernacle beure els dissabtes, perquè significa que han fet bé la feina de la setmana i que saben tenir cura de la seva família.

La sauna i Finlàndia I aquestes són, majoritàriament, les causes que els han La sauna és considerada com una part de la identitat conduït a tenir l’alcoholisme com a problema nacional. finesa; els suomis diuen que no has experimentat Espanta mirar les dades oficials relacionades amb Finlàndia si no n’has provat una. La majoria en té una els problemes amb l’alcohol: un 25% dels pacients dels a ca seva, i fins i tot en els blocs de pisos és freqüent hospitals hi han acabat per problemes amb la beguda, trobar-ne una de comunitària. un 20 % del pressupost finès anual (10 000 milions) Abans la sauna era el lloc on les dones donaven a va destinat a qüestions relacionades amb l’alcoholisme llum als nadons i també on es feia la darrera rentada als (prevenció, cures, programes de rehabilitació...) i cada morts abans d’enterrar-los. Això era perquè en el passat any un 15% de les morts del país hi han estat relacionades. les saunes eren el lloc més net de la casa i perquè se les Des de fa anys l’Estat té el monopoli d’Alko, que veia com un lloc de purificació. és l’únic comerç al que li és permès vendre begudes Les seves saunes es troben compostes per una estufa alcohòliques de més d’un 5,5%. Amb això intenten coberta de pedres que es van encalentint així com controlar que sigui més complicat per als menors de la llenya de l’interior es va cremant. A partir d’aquí, 18 anys accedir a l’alcohol, que no es venguin begudes depenent del gust de cadascú, es tira més aigua o no als que ja van gats o als que veuen que ho tenen com sobre les pedres per a que l’habitació es vagi omplint a objectiu, que si s’acaba l’alcohol enmig d’una festa no de vapor i la sensació tèrmica augmenti a causa de la es pugui anar a comprar-ne més perquè les tendes no humitat (el cos sua més així). Solen preparar les saunes obren els diumenges i la resta de dies tanquen a les 20h... a temperatures bastant altes, al voltant dels 80-90ºC. A Tot i així, no pareix que aquestes mesures hagin obtingut més, és comú que entre ells facin una competició per a els resultats esperats en un principi. veure qui és capaç d’aguantar la temperatura més alta I no és el fet de beure bastant el pitjor problema que durant més temps. I també és habitual que els finesos tenen, sinó la manera de beure; no beuen molts de dies tenguin una sauna prop d’un llac per a refrescar-s’hi a però, quan ho fan, no es saben aturar i acaben totalment l’estiu, i a l’hivern (no tan sovint) solen fer un forat al gel gats. Això, afegit als sentiments depressius que la majoria i es fiquen en ell al voltant de 10-30 segons per millorar sent, provoca que hi hagi molts de suïcidis impulsius. la circulació de la sang.

D’aquí que el suïcidi sigui la cinquena causa de mort a En la cultura finesa la sauna és un lloc de neteja Finlàndia. Els homes adults són el sector de la població tant mental com espiritual, de relaxació i de reflexió. que més ho fa, ja que es senten pressionats pel fet La veuen més orientada a la ment que al cos; avui en d’haver-se d’enfrontar a tots els problemes sense ajuda dia és el lloc per disminuir l’estil de vida accelerat que la si no volen ser considerats uns fracassats, i al final n’hi majoria duen. A més a més, quan et xerren de la sauna ha que no ho suporten més i prefereixen acabar amb les remarquen que és un lloc on tothom s’ha de poder sentir seves vides. En els darrers anys el nombre de suïcidis ha ell mateix i ser lliure de trobar-se totalment despullat descendit perquè es van invertir molts de recursos per amb desconeguts; i és per això que s’han de deixar part de l’Estat en els anys 80-90 i a poc a poc s’ha pogut totalment de banda tot tipus de connotacions sexuals. anar canviant la mentalitat de les noves generacions.

S’ha d’imaginar l’interior de la sauna totalment silenciós Però saben que encara els queda molt per fer, d’aquí que i submergit en la obscuritat. Tot i així, és on els finesos inverteixin tants de recursos en la prevenció d’aquests es solen amollar més pel que fa als seus sentiments i a “obscurs” problemes.

29

les emocions que mantenen recloses en el seu interior. Tenen una espècie de norma social que diu que el que passa a la sauna queda a la sauna.

Educació a Finlàndia

És conegut per a la majoria que el sistema educatiu finès és el millor del món. Primer de tot, es troba financiat en la seva totalitat pels imposts dels seus ciutadans i és el quart país del món en la quantitat de doblers que s’inverteix en l’educació per ciutadà.

El govern considera que l’educació és un dret fonamental al que tothom hi ha de poder accedir. A partir d’aquí han aconseguit crear un sistema que Fent feina en un dels camps a l’estiu és capaç de donar pràcticament les tall molt alta. mateixes oportunitats a tothom i ho El paper del mestre és el mateix que el d’un guia: ha de han fet tan bé que ningú intenta cercar una escola millor donar una sèrie de pautes i motivacions als seus alumnes per als seus fills, ja que són totes tan similars que la més propera a casa serà la millor. A més, és il·legal cobrar per a que aquests aprenguin a pensar analíticament, a per ensenyar l’educació obligatòria, cosa que fa que no qüestionar, a desenvolupar un sentit crític...; no és el seu existeixin les escoles privades; però ningú tampoc en té objectiu que els alumnes memoritzin les coses, perquè ho veuen com una cosa totalment obsoleta. Han creat la necessitat.

Una altra de les grans diferències del sistema educatiu un sistema en el que els alumnes tenen un paper actiu finès amb el nostre és que tenen els programes educatius en les classes i en el que se’ls permet aprendre fent, no molt flexibles. Amb això vull dir que el mestre té una “empollant”. Per això pràcticament no tenen deures sèrie de pautes a seguir però té també una gran llibertat i només van a l’escola una mitjana de 20h setmanals. a l’hora de fer les explicacions o de decidir quin tipus Saben que els nins necessiten reposar el cervell, jugar, de classe vol donar; casi no existeixen les restriccions fer esport, relacionar-se amb els altres... ja que tot això per a ells. I s’ha de dir que ser professor a Finlàndia és tan necessari com l’escola per al seu aprenentatge és molt complicat perquè és considerada com una de educatiu. les professions més importants. Els que volen exercir aquesta professió han de passar molts d’exàmens bastant complicats a diferència d’aquí, que per accedir al grau de magisteri a la universitat no es necessita una nota de

El vadell de la granja 30

Conclusió

És complicat fer-se una idea de Finlàndia i dels seus ciutadans perquè a la vegada que tenen un dels millors sistemes socials del món i de ser el cinquè país més feliç del món s’enfronten a problemes socialment bastant greus. Bàsicament un s’ha d’imaginar que els ciutadans finesos tenen una personalitat un tant peculiar. Són persones bastant silencioses, cosa que no significa que no siguin socials, sinó que tenen una manera molt pròpia de comunicar-se i de relacionarse amb els altres. Per exemple, no senten que els silencis siguin incòmodes, ja que no veuen la necessitat d’omplir tota una conversa. A més, no és comú que entre ells tenguin converses d’hores perquè per a ells no té sentit “xerrar per xerrar”; simplement es limiten a dir-se el que és important. Tot

i que en les noves generacions la personalitat dels finesos ha canviat bastant.

Probablement aquesta manera de ser ha estat fruit de la duresa de la vida de Finlàndia en el passat i encara ara avui. El fet que Finlàndia tengui una densitat de població de 17 hab./km2 evidencia que la vida no hi és fàcil per a l’ésser humà. En els segles passats la vida a l’hivern hi va ser molt complicada a causa del clima i això va fer que els finesos s’haguessin d’enfrontar a nombroses dificultats; d’aquí que hagin hagut de construir una espècie de cuirassa al seu voltant i s’hagin constituït com una societat “tancada” i autoexigent. D’aquí també ve el fet que sentin un gran sentit de la responsabilitat i que pràcticament no coneguin el que significa la paraula Els camps sembrats a l’estiu “corrupció”.

Després de visitar la major part d’Escandinàvia vam En definitiva, Finlàndia és un país molt poc poblat decidir creuar el mar Bàltic i iniciar un llarg viatge a que conserva una gran quantitat d’espais naturals i de boscs que el fan un destí idoni per a aquells a qui els través dels països de l’est. Ens sentíem molt intrigats agrada viure en la natura. A la vegada, compta amb uns per descobrir què ha estat dels països que conformaven dels millors sistemes polítics, socials i educatius que la Unió Soviètica. Letònia ens va semblar un bon podem trobar arreu del món. Ara bé, com hem pogut començament i en el proper article podreu llegir el què veure, no serà tothom que es trobarà prepararat física i ha esdevingut aquest país després de la ruptura del bloc comunista. psicològicament per viure-hi.

Els boscs de Finlàndia a l’hivern 31

Els 90 anys de Miquel Pons Per Jaume Vallbona, Pep Estelrich, Jaume Rigo

Des del primer moment que va conèixer l’existència de Dies i Coses ens va fer costat i de llavors ençà així és. Des del número 14, al llarg de gairebé trenta anys, a cada número d’aquesta publicació hi ha les seves reflexions, records, preocupacions … Quan rebé la Medalla d’Or de la Vila de Santanyí l’entrevistàrem (número 73) i ara que ha rebut, de la mà de Déu, l’any noranta de la seva existència tornam a parlar amb ell, devuit anys després, per respondre a les nostres preguntes, per escoltar-lo, per transcriure per als nostres lectors el seu relat d’aquestes nou dècades que ha completat aquests dies.

- Retrocedirem nou dècades enrere i parlarem de la vostra vinguda al món...

- Vaig néixer dia 1 de febrer de 1928 a s’Alqueria Blanca, a ca s’Escolà. Era jo en Miquel, fill de Sebastià de Son Ponç de sa Teulera i de Maria escolana. Com era costum mallorquina de l’època, a la baula de les portes hi posaren, per tractar-se d’un nin, un tall del llorer que teníem dins l’hortet. Si es tractava d’una nina penjaven a les baules un tall de murtera. El nom de la casa de ca s’Escolà, on vaig néixer, prové de l’antiga família de mumare1. La seva padrina materna, o sigui la meva repadrina2, era filla de qui havia estat l’escolà3 del vicari Mora. Me contaven que en el portal de ca s’Escolà hi havia com una senya o endinsada i quan l’ombra del sol hi pegava significava l’hora d’anar a tocar migdia a les campanes de l’església. Aquesta repadrina meva va apadrinar una de les campanes de l’església.

- Quins ascendents directes vàreu poder conèixer?

- Vaig poder tractar i conèixer tots els meus padrins, excepte la padrina paterna4 de can Carles, que va morir molt jove, i li deien s’estrella de guapa que era. Inclús vaig poder conèixer una mica la meva repadrina, mare de la meva padrina materna, que va morir l’any 1930; en els seus darrers anys de vida ma mare l’acompanyava cada dia a missa i quan tornaven li donava aigua per beure per por que no li hagués quedat dins la boca un trosset d’hòstia del combregar.

Quan va morir la repadrina hi havia a s’Alqueria l’ecònom Bartomeu Guasp i es celebrava la canonització de Santa Catalina Tomàs, Sor Tomasseta, amb desfilada per la plaça de Sant Josep de someretes –jo encara record la des Molí i la de can Beato- i carretons amb nines vestides de pageses; encarnava la beateta Catalina Rigo Aguiló de cas Mestre Biel. Vaig tenir temps de conèixer i tractar suficientment la meva padrina materna5 Maria de ca s’Escolà, que va morir a finals dels 50. Era casada amb el padrí Pere6 de sa Rota des Fusters, que va morir a 99 anys; el metge Cosme va fer el que va poder per a que arribàs a centenari però no va poder ser. Me contava el meu padrí Pere que son pare pretenia tornar-se casar amb una al·lota de Son Sard després d’haver enviudat; ho va consultar amb el vicari Mora i li va contestar que l’al·lota que pretenia era d’un portal massa alt. Va haver de desistir i casar-se amb una dona d’una altra casa, amb la qual tengueren altres fills: la tia de sa Rota des Fusters, que 32

va passar els cent anys, el conco en Damià, un altre casat a Cas Concos i la tia Miquela que estava a sa Porta Murada.

Qui pens que vertaderament me va inculcar l’estimació per les lletres i la cultura fou sens dubte la padrina Maria, la padrina escolana. Els horabaixes es reunia un grup de dones velles: sa madona des Cup, sa madona des Racó, sa madona de can Bielot i altres, i durant la tertúlia m’engronsaven per adormir-me en els meus primers anys de vida. A la mateixa època la meva padrina escolana començà a ser el meu primer suport cultural: lectures de llibres religiosos, del mes de Maria, vides de sants i històries semblants.

El padrí Miquel7 de Son Ponç devia ser el suport econòmic.

Poc temps després que la meva repadrina Catalina morís l’any 1930, com que ma mare deixava de servir-la, passàrem a viure a Son Ponç de sa Teulera, a ca mon pare. També vàrem viure uns anys a la casa que ens llogaren de ca na Lossa, vora el forn Terrassa, on més tard hi varen fer l’escola. El padrí Miquel havia tengut barques, però els hi varen requisar per motius de contraban. Un altre record relacionat amb el padrí Miquel data del setembre de 1936, quan per celebrar que s’havia posat fi a la batalla del Port de Manacor anàrem a Ciutat amb el cotxe del meu conco en Jaume juntament amb mon pare i l’amo en Llorenç des Pins –soci d’una teulera amb el meu conco en Jaume-. Mentre mon pare i el conco anaven d’altres feines, el meu padrí i jo anàrem a donar gràcies a la Seu, on me va impactar una escultura de Sant Sebastià.

- Que ens podeu contar dels anys de la costura i l’escola?

- A costura no vaig tenir altra monja que Sor Agnès, qui me mostrà les primeres lletres i oracions. Per la festa

de Sant Francesc i per Santa Agnès ens donaven als més petits taronja amb sucre. Vaig anar a costura fins que vaig haver fet la Primera Comunió, l’any 1934, el mateix any que la meva família va comprar el solar on es construiren després les cases de Son Ponç de davant l’església, i vaig començar a l’escola de Son Rossinyol amb Don Santiago. Per llibres de text ja no hi havia els graus Fotografia utilitzada pel preparatori i elemental, però llibre d’escolaritat, any 1940. pens que hi havia una espècie de llei d’ensenyança lliure, ja que teníem un sol llibre titulat Lo que nos rodea, un llibre de lectura. També vaig tenir per mestre Don Toni Rigo Puig, amb qui fèiem excursions i feia discursos necrològics dels herois caiguts a la guerra, con fou el cas de Guillem Rotger, de ca en Marc de ses nines. Era l’època en que ens feien instrucció als balilles i ens fotografiaren davant el cafè del feixista Brunet –can Tià Fuster-. Vestit de balilla me varen fer fer un discurs, de memòria, d’exaltació patriòtica a les noces de Julio Pérez Trigueros amb Praxedis Barceló de ca en Miquel Pau. Fins als 10 anys no vaig fer d’escolanet però hi vaig esser a temps: tres misses diàries per servir i tres capellans en el poble: el des Pins, el de can Barres i l’ecònom. En els meus 90 anys encara no he arribat a saber com i qui va preparar la meva anada cap a Ciutat per residir-hi i estudiar-hi. Era acabada la Guerra Civil, a finals de l’any 1939, quan a s’Alqueria teníem un mestre que venia de Palma, Rafel Cortès. Els nins havíem muntat un Betlem i a la sortida d’escola, quan arribava l’exclusiva de Palma, en Damià Barceló Bet me va demanar, davant la meva sorpresa, si era jo el nin que havia d’anar a estudiar al mateix col·legi seu a Ciutat. La qüestió és que en Damià Bet no anava desencaminat i els meus pares ja ho anaven preparant tot perquè jo començàs els meus estudis a Ciutat.

- Com fou el canvi d’una escola semi-rural de poble petit a un col·legi de Palma?

- Ens haguérem de preparar abans per complir amb les exigències del col·legi de Palma. Amb el conco en Jaume anàrem amb el carretó a ses Salines on compràrem un cobrellit blanc; m’havien designat el número 83, que havia de marcar a la roba interior, als llençols, al pijama, a les tovalloles, etc. En el mes de febrer de 1940 mon pare i ma mare m’acompanyaren amb el cotxe del conco en Jaume de Son Ponç per ingressar en el col·legi dels Teatins de Ciutat, en el carrer del Vi, en el casal que havia estat segles abans del General Barceló. Allà ens va rebre el cap d’estudis Mariano de Oleza. Se veu que jo devia anar un poc assustat: el mateix pare Oleza me va demanar quants eren 6 x 4 i no vaig saber què contestar. El pare Oleza trobava que jo havia d’anar a Pre-ingrés, però en Damià Barceló Bet va influir un poc i va dir que jo ja tenia dotze anys i millor si començava a Ingrés com així vaig fer amb el pare Obrador. Record com l’hermano Marcús tenia una garita on acudíem a comprar-li material escolar. Vaig aprovar Ingrés amb el professor Jaume Porcel i havia de començar primer de batxiller com a pensionista en el mateix col·legi dels Teatins. Hi havia el pare Albons, felanitxer, que li deien en Bayo en record del desembarc de Port de Manacor.

Altres professors foren Esteban Vacano, el pare Homar, de llatí, i don Pep Pons Frau de Sineu. Prest foren els meus amics en Llorenç Pons Calafell de Valldemossa, en Toni Gual de Sant Joan, i més tard Carles Blanes que dirigiria sa Nostra i el bunyolí Salvador Balle, que seria notari de Santanyí. En el pensionat hi havia valencians, com en Calvo, en Ferrer Flores de Barcelona, en Cardona de Menorca i en Pere Ferrando d’Eivissa, i altres de molts pobles de Mallorca; de Santanyí hi havia n’Andreu Pinya. Durant el primer curs, el fet de ser pensionista no va ajudar gaire a la meva salut i a partir del segon curs vaig sortir de pensionista i vaig anar a viure amb don Pep Font i la seva família, en el carrer de Montision. Don Pep Font, que més tard es va casar amb la curiablanquera Bet de Son Ponç, era un ferit de guerra que s’havia enfonsat amb el Castillo de Olite prop de Cartagena. Durant aquests anys d’estudiant a Palma, només anava a ca meva per les vacances de Nadal, Pasqua i estiu, a no ser que hi hagués qualque fet especial, com la mort d’Alfonso XIII a Roma l’any 1941, quan tenguérem uns quants dies lliures. A partir de quart curs vaig estudiar amb els Jesuïtes, en el col·legi de Montision,

Tres fotografies de la mateixa època. A l’esquerra,a Madrid l’any 1954 a l’època d’estudiant. A la dreta, en el quarter d’enginyers de Palma, amb la graduació d’alferes l’any 1956.

33

aferrat a l’església, molt prop de la casa dels senyors de can Font. En aquest col·legi vaig fer fins a sèptim de batxiller i Revàlida. Durant aquests anys coincidia moltes vegades amb Jaume Bonet Marranxa, que estudiava en el Seminari Vell, molt prop del meu col·legi. Amb els jesuïtes me va marcar molt el pare Miquel Batllori; gràcies a ell em va venir la preocupació per la cultura i per la nostra llengua. A part d’ells, record els professors Lluís Alemany, Miquel Arrom, Antoni Frau, Antoni Sampol, Federic Serra i el pare Murall.

Un altre dels professors que record de Revàlida fou Martí de Riquer, qui havia perdut una mà a la Guerra Civil. En els darrers anys de batxiller vaig començar a col·laborar amb la revista Montision, a través del pare Sabater i del pare Batllori.

Vaig superar la prova de Revàlida i m’esperava la Universitat.

- Parlem ara per tant dels estudis universitaris...

- Els dos primers cursos de Filosofia i Lletres les vaig estudiar a la Universitat de Barcelona. Tenia il·lusió per anar a Barcelona, però aviat vaig veure que era una ciutat provinciana com les altres. Vaig viure a ca sa tia Coloma Beta, casada amb en Francisco Vellana, un matrimoni de curiablanquers que vivien sense electricitat –empraven gas per fer llum- a un pis prop de les Rambles, a un barri de no massa bona reputació. A Barcelona, tal com m’havia passat amb els Teatins de Palma, vaig tornar coincidir amb en Damià Barceló Bet, que treballava d’adjunt amb Jaume Algarra, degà de la Facultat de Dret. En Damià estava a l’avinguda Diagonal i de vegades els horabaixes ens vèiem. Estant jo a Barcelona, l’any 1948 va morir el doctor Jaume Algarra i aquest dia es suspengueren totes les classes. Dels professors destacaria Antonio Palomeque, donya Fernandina, de llatí, i el Sr. Huidobro de Filosofia. Eren els anys d’una espècie d’explosió cultural a la capital d’Espanya, amb protagonistes com Dámaso Alonso o Carlos Bousoño. Per tot això i altres motius, el tercer curs vaig anar a estudiar-lo a Madrid.

- Com fou l’etapa d’estudiant a Madrid?

- A Madrid vaig estar a la Residència dels frares de Lluc, els Missioners dels Sagrats Cors, en el carrer Loma, 5, devora el Parque Metropolitano. Estava molt vinculat com a veïnat amb jugadors de l’Atlètic de Madrid, com en Mascaró de sa Pobla. Molts d’aquests jugadors es reunien a La Cantina. Aquí vaig conèixer un curiablanquer que ha estat poc reconegut, en Jaume Pericàs, per jo el millor torero que hi ha hagut mai a

El dia de les noces, 14 d’agost de 1957. El pare Jaume Bonet “Marranxa”, Pere Bonet Sunyer, Bernat Vidal i Tomàs, el metge Cosme, Guillem Bonet, Francisca Bonet Muntaner i Miquel Pons.

34

Els tres germans, Pere, Margalida i Miquel Pons Bonet, vora la cisterna de ca s’Escolà.

Mallorca; el vaig conèixer en el camp d’esports de la Facultat de Filosofia i Lletres. Vaig estar a ca seva i em va atendre molt bé. A l’època de Madrid em vaig iniciar en certa manera en la història local del meu poble, coincidint amb el centenari l’any 1950 de l’església de s’Alqueria, quan vaig fer una conferència el temps de don Joan Sastre, un tema que ha ja havia tractat abans Jaume Bonet Bonet Marranxa, inclòs dins la història de s’Alqueria Blanca. El meu període de milícies forma part de l’etapa d’estudiant de Madrid. Les milícies se feien durant l’estiu i primer me va tocar a Castillejos, a la província de Tarragona; era una muntanya adaptada per campament on en tot l’estiu només pogúerem dutxar-nos una vegada. En aquest temps ja començava a festejar la que seria la meva dona, Francisca. De Tarragona vaig sortir sargent i en el segon campament d’estiu vaig estar a Robledo, a La Granja de Segòvia, d’on vaig sortir alferes, graduació que vaig mantenir per fer el servei militar l’any 1955 en el cos d’enginyers a les avingudes de Palma, època que vaig fer amistat amb Josep Maria Llompart, Llorenç Moyà, Jaume Vidal, Guillem Sureda Molina i altres. Un any més tard, l’any 1956, naixien Papeles de Son Armadans, que me permeteren acostar-me a la figura de Camilo José Cela.

- Com vos vàreu iniciar dins el món de la docència?

- La primera experiència com a docent va ser a Manacor, en el col·legi municipal Ramon Llull a sa Torre de ses Puntes, on vaig començar una breu etapa el dia de Sant Tomàs, el mes de març de 1956; estava com a pensionista a la plaça de sa Bassa. Dia 14 d’agost de 1957 em vaig casar amb na Francisca en el Roser de Santanyí; ens va casar don Jaume Bonet i als

pocs dies vaig conèixer el meu nou destí, que va ser el millor regal de noces: la ciutat de Felanitx. Com a interí començava una llarga etapa a Felanitx a diversos centres: a un col·legi femení, vora l’estació enològica, col·legi més tard denominat Joan Estelrich i principalment a l’Institut Laboral; cercàrem posada i ens vàrem establir en el carrer General Mola, avui s’Abeurador, damunt la notaria Quiñones. Mentre estava a Felanitx també vaig fer classe a Campos iMiquel Pons, en la seva vessant en els franciscans de pictòrica. Fotografia de 1951. Llucmajor. El meu medi de locomoció era una Vespa, d’aquelles que duien el llum damunt la roda. Els devuit anys a Felanitx, tant per jo com per la meva família, significaren una etapa molt completa de la nostra vida. Abans de viure allà ja havia col·laborat amb el setmanari Felanitx, amb cròniques de futbol de s’Alqueria i altres coses, i després aquesta complicitat es va consolidar. Segons la gent de Ciutat, a Felanitx hi havia un nucli cultural important, però el consideraven aïllat, tancat. Dels professors de l’Institut, el de matemàtiques, don Toni Aguiló era tot un senyor, molt seriós i competent. Destacaria també don Guillem Aulet, que havia estudiat als Teatins i fet la carrera a València, i després de passar per Madrid havia vengut a l’Institut Laboral de Felanitx. La majoria eren titulats amb oposicions quan jo era un simple interí, ja que no es convocaren oposicions fins l’any 1974.

Com deia, durant l’etapa de Felanitx succeïren moltes coses. Els meus dos fills, na Maria del Mar i en Sebastià varen néixer allà. També fou l’època que vaig entrevistar bastantes persones per publicar-ho en el setmanari Felanitx i que anys

Enrevoltat d’amics en motiu del premi Ciutat de Palma amb “EL Poble”, gener de 1964. D’esquerra a dreta, entre d’altres, Toni Sabater (director del Diario de Mallorca), Miquel Sagrera, Toni Mesquida, Miquel Riera, el propi Miquel Pons, Mariloli Llorente i Bernat Vidal i Tomàs.

Fotografia familiar amb motiu de les noces d’or dels pares. Drets, els tres germans, Miquel, Pere i Margalida.

Asseguts els pares, Maria i Sebastià. endavant es recopilaren en el llibre els Oficis, amb portada del valencià Manuel Mompó. L’historiador i investigador Ramon Rosselló va irrompre aquests anys i en moltes ocasions el vaig rebre a ca nostra. Estant a Felanitx, el Diario de Mallorca em va demanar per esser el cronista del municipi felanitxer, en substitució d’un conco de Tomeu Pizà; vaig acceptar i a la vegada ho vaig esser també de Santanyí. L’any 1964 Jaume Oliver d’Albocàsser, Joan Manresa i jo mateix –premi ciutat de Palma amb el Poble- fórem premiats i a mi mateix des de Ciutat me consideraven com un felanitxer més, igual que els altres dos. Eren els anys quan es publicava el quinzenal Santanyí entre 1958 i 1965, on vaig col·laborar regularment; encara record les reunions que fèiem per preparar el quinzenal a can Perico Pomar.

- Com foren els anys posteriors a Felanitx?

- El curiós i trist és que quan convocaren les oposicions, no comptaven amb els instituts laborals, que no depenien del govern sinó d’altres institucions de treball. Finalment rectificaren i es convocaren oposicions el juliol de 1974. Ens dugueren a Madrid, a un gimnàs prop d’on Carrero Blanco havia sofert l’atemptat. Vaig superar els diferents exercicis però no ens col·locaren fins el mes de gener de 1975. Era a mitjan curs i això significava un problema de rotacions de tots els professors; jo vaig alternar els instituts Joan Alcover i Ramon Llull i aquest mateix any encara vaig exercir algun temps a Felanitx, fins que ja em vaig incorporar definitivament en el Joan Alcover, on vaig ensenyar fins l’any 1981. El meu proper destí fou l’Institut Berenguer d’Anoia d’Inca, on ja vaig exercir com a catedràtic; m’hi desplaçava cada dia des de la meva residència de Palma, on hi havia comprat un pis el 1975. A Inca hi vaig estar tres anys a una etapa que fou com un impàs quan esperava un nou destí: l’Institut Antoni Maura de Palma a partir de 1984; en aquest darrer institut hi vaig estar fins a la meva jubilació l’any 1991. Després de la jubilació continuàrem mantenint la casa de Palma, del carrer Ramon Berenguer III, on hi he seguit acudint de tant en tant, però començàrem a viure principalment a Cala Figuera, al mateix temps que va començar la malaltia de la meva dona Francisca.

- Ens podríeu parlar de la vostra relació amb Blai Bonet i Bernat Vidal i Tomàs?

- Una vegada va haver mort la mare de Blai Bonet, ell va passar a viure a Cala Figuera, érem veïnats i la relació 35

era propera, però si he de parlar de quan ens vàrem conèixer ens hem de remuntar més de vuitanta anys enrere. Quan inauguraren les obres de Consolació, abans de la Guerra Civil, a jo m’havien donat unes flors de paper descolorides i, quan les me’n duia, va venir en Blai i me’n va reclamar la meitat, segons ordres que deia li havia donat el vicari. Això encara era anterior a la seva entrada al seminari.

Amb Bernat Vidal i Tomàs sempre fórem molt bons amics; inclús vàrem esser contrincants, ja que preteníem i coneixíem les mateixes al·lotes. Una persona clau en la nostra relació fou el pintor Bússer, ja que a través d’ell ens reuníem en moltes ocasions quan ell tenia guàrdia a la farmàcia. Puc manifestar que en Bernat i el pare Batllori foren els que més influïren en la meva manera d’ésser, sempre parlant del món cultural.

- Ens podríeu parlar de la vostra funció com a cronista oficial de la Vila de Santanyí?

- La gent jove que va entrar a l’Ajuntament va fer innovacions i a través d’un ple varen aprovar que me nomenarien cronista oficial de la vila de Santanyí. M’havia precedit Andreu Ponç Fullana. Anteriorment ho havia estat Bernat Vidal i Tomàs. Existeix la Reial Associació Espanyola de Cronistes Oficials que pretén agrupar tots els cronistes de l’estat. Es tracta d’un títol honorífic i ens demanen defensar els valors culturals del municipi, promoure la investigació d’aquests valors i assessorar les autoritats amb aquestes qüestions.

- A part de col·laborar amb els vostres articles en els programes de festes locals, heu estat a pregoner de festes a un grapat de pobles mallorquins i mai al vostre poble, s’Alqueria Blanca...

- Segur que me’n deixaré qualcun, però entre altres pobles he fet el pregó a Santanyí, Porreres, Llucmajor, Pollença, Cas Concos, Selva, Setmana Santa de Felanitx. I és vera, mai l’he fet en el meu propi poble: s’Alqueria Blanca. És una qüestió dels governants, dels qui ho decideixen, i mai m’ho han proposat, és un fet curiós. Estic pensant en escriure’n un i que el reparteixin a títol pòstum, o bé recollir presentacions que al llarg dels anys he fet en temes artístics.

Del que m’heu demanat pel que fa a les col·laboracions a programes de festes, moltes d’elles d’història local, a partir

Miquel Pons ha estat actor a nombroses obres de teatre. A la imatge la seva darrera representació, a Cala Figuera, en el paper de Sant Josep. Al seu costat, Maria Antònia Burguera, representant la Verge Maria.

36

Vora el portal de la casa de ca s’Escolà, on va néixer. dels anys 70 sortiren quasi sense interrupció articles meus en els nuclis de Santanyí, s’Alqueria Blanca, Calonge, es Llombards i també fora del terme: Cas Concos, Felanitx, Campos, etc. Vaig col·laborar fins fa pocs anys, fins que les autoritats ho decidiren. La relació que mai s’ha interromput es la que tenc amb la vostra revista, on col·labor des de fa quasi tres dècades; sempre m’he sentit molt lligat a Dies i Coses.

- Quina de la multitud de facetes vostres (novel·lista, poeta, pintor, investigador, periodista, historiador) vos ha donat més gust?

- En el seu moment he passat gust de tot. Quan estava a Madrid, tots els diumenges dematins les me passava en el Museu del Prado. De vegades ho he dit, i és així, que allò que més m’ha interessat és la literatura i la creació. No he freqüentat massa arxius ni he fet el que han fet segons quins investigadors; m’he limitat a cercar pels arxius dels municipis propers per mirar de trobar el que realment m’interessava, principalment temes de la història del nostre municipi. De vegades, quan estava a Madrid anava per arxius si me feien encàrrecs, no per pròpia iniciativa, com per exemple cercar informació del bisbe Verger que m’encarregava l’apotecari Llaneres. És vera que abans de jo, a s’Alqueria Blanca, si exceptuam Jaume Bonet Marranxa, no hi havia hagut gent que se preocupàs de publicar res d’història local.

- Hi ha qualque tema per publicar que faci molts anys dugueu dins el cap i sempre hagi quedat pendent?

- Més que temàtica pendent, he tengut sempre un enigma: si davall l’església de s’Alqueria Blanca hi havia abans una mesquita dels musulmans. Actualment faig feina amb la traducció al català de la vida de Jaume Bonet Bonet, fundador del Verbum Dei, que supòs que se publicarà a Roma. M’agradaria també fer un recull de totes les presentacions o biografies que he fet d’artistes, principalment de pintors. Després de tants anys de fer aportacions a diferents publicacions, estic preparant el volum deu, cosa que significarà mil articles publicats.

- Després de tots aquests anys de fer feina per una cultura de resistència enfront a la llei castellana, com veis actualment les coses?

- Molt malament. Estic preocupat per la situació. No esperava tantes traves de la democràcia. Quan a Felanitx me cridaven per fer una reunió damunt can Roses, amb en

Llompart, en Moyà, en Gori Mir, en Blai, hi anava per inèrcia i també perquè allò me cridava; no pensava en que l’endemà a l’Institut Laboral me trobaria amb don Joan Falcó i don Toni Aguiló que me posarien les coses a puesto.

- Que feis actualment durant una jornada diària normal?

- No fris molt d’aixecar-me. No m’aixec prest perquè no me colg prest. Després, el dematí faig el mateix que fa bastants anys faig: si he de preparar qualque article, si he d’ordenar quatre papers. He guardats molts de papers i molts d’ells un dia o l’altre m’han servit, són els fonaments de la cultura. Normalment ve una dona del carrer de devora a durme el dinar. A l’horabaixa, un poc de repòs i un poc de treball.

Si he de llegir un poc, preferesc a darrera hora, abans d’anar a dormir. La vista de moment no em falla i no tenc problemes per llegir i escriure. Televisió no en mir molta, només quaque programa del meu interès. Les cames també encara marxen i estant alerta, també puc conduir el cotxe. No em puc queixar, he d’anar a qualque revisió a l’especialista per la pell o pels ulls i poca cosa més. La vida la faig aquí a Cala Figuera i només de tant en tant vaig a Palma, principalment si hi ha qualque avaria que arreglar en el pis. Fa un parell d’anys practicava natació a la piscina de Santanyí; després començaren les obres i me vaig aturar. Ara sé que torna funcionar i no descart tornar-hi.

............................................

Venga idò Miquel, torna a la piscina i recorda que cada dos mesos esperam la teva col·laboració. I molts d’anys una vegada més.

Ha estat un horabaixa memorable, immersos en les paraules del mestre, enrevoltats de les seves muntanyes i turons de papers i llibres. Feia fred defora, s’hi estava bé, amb en Miquel, dins ca seva.

Notes: Maria Bonet Barceló de ca s’Escolà (13-03-1899 / 3009-1994), filla de Pere Bonet Vidal i Maria Barceló Sbert.

Es va casar dia 27 de novembre de 1926 amb Sebastià Pons Vidal (25-01-1899 / 25-08-1979), fill de Miquel Pons Bonet i Margalida Vidal Suau.

2 Catalina Sbert Vicens (25-02-1850 / 20-07-1930), filla de Jaume Sbert Rigo i Margalida Vicens Rigo, casada en primeres núpcies amb Joan Barceló Barceló (18-11-1846 / 20-12-1888), el qual era fill de Jaume Barceló Pons i Maria Maria Barceló Rigo.

3 Jaume Sbert Rigo (08-05-1820 / 21-04-1900), fill d’Andreu Sbert Pons i Catalina Rigo Rigo; fou batejat pel prevere Jaume Riera. Es va casar amb Margalida Vicens Rigo (04-03-1820 / 10-12-1896), filla de Bartomeu Vicens Adrover i Margalida Rigo Bonet.

4 Margalida Vidal Suau (02-09-1867 / 08-03-1902), filla de Lloatxim Vidal Rigo i Agnès Suau Burguera.

5 Maria Barceló Sbert (25-08-1879 / 13-04-1958), filla de Joan Barceló Barceló i Catalina Sbert Vicens.

6 Pere Bonet Vidal (29-10-1872 / 29-01-1972), fill de Pere Bonet Vidal i Maria Vidal Vidal. Es va casar amb Maria Barceló Sbert dia 15 de novembre de 1898.

1

Miquel Pons, sempre fidel col·laborador de la revista Dies i Coses. A la imatge, enmig de Tomeu Pou i Pere Xamena, el dia del lliurament de l’Estrella Mostrejada 2012.

Miquel Pons Bonet (24-04-1861 / 05-02-1949), fill de Jaume Pons Rigo i Miquela Bonet Rigo. Es va casar amb Margalida Vidal Suau dia 11 de febrer de 1888.

7

Trajectòria literària Col·laborador a publicacions: Revistes Montesion, Estela, Arbre, Arriba, Perlas y Cuevas, Santanyí, Jovent, Sal i Xeixa, Dies i Coses, Lluc, Randa, Estudis Baleàrics, Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia de Mallorca, Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana Coses Nostres, Portes Obertes del Seminari de Sant Pere, Afán i moltes altres més.

Assajos i notes: Cales de Santanyí, Cèdules personals, s’Escalera, Els cavallets, Sant Joan Pelós i Sant Marçal, Bernat Vidal i Tomàs: introducció a la seva biografia, Quatre narracions, Els Oficis, Antoni Gelabert, L’orgue de Jordi Bosch de Santanyí, Gabriel Alomar i els pintors del seu temps, Codolades d’en Serral, Santanyí, imatges d’ahir, Blai Bonet: el poeta i el paisatge de Santanyí, i molts altres més.

Actor de Teatre: S’Alqueria Blanca: Es calçons des Mestre Lluc, El niño màrtir, El fill pròdig.

Madrid: El cadàver del Sr. García de Pedro Muñoz Seca.

Manacor: El gran teatro del mundo de Calderón de la Barca i Congrés Eucarístic.

Felanitx: Auto de la Pasión de Lucas Fernández.

Distincions: - Premi Ciutat de Palma 1964 de novel·la amb El Poble.

- Premi Ciutat de Manacor 1968 amb Cèdules Personals.

- Premi Rosa d’Or 1971 de Castellitx d’Algaida.

- Monserrat Mascaró 1977 de l’Ajuntament de Pollença.

- Premis als jocs florals de Llucmajor i Pollença.

- Medalla d’Or de la Vila de Santanyí, any 1999.

37

Terres de Marina

La Bateria de s’Horta (VI). Es Cos de Guàrdia.

Per Francesc Antich Adrover Pocs dies després de l’inici de la Guerra Civil i durant les primeres reunions dels militars de Balears on es plantejava la construcció de noves bateries apareixia la necessitat de la construcció d’un cos de guàrdia pels soldats de vigilància. Però altra volta en la seva redacció ens dificulta la datació exacta del començament de les obres de la bateria i de la caseta, doncs podem llegir que a 23 de setembre, mes i mig després de l’inici de la guerra, ja hi havia obres executades; així doncs seguim amb el dilema de si les obres començaren antes o desprès del 18 de juliol.

COMISIÓN MIXTA DE ARTILLERIA E INGENIEROS En cumplimiento de Orden del Excmo. Sr. Comandante Militar de Baleares fecha de 23 de septiembre de 1936, relativa a la construcción de nuevas baterías, se formula el siguiente programa de necesidades con objeto de formalizar las obras ejecutadas y fijar las que resta efectuar, el la Batería se Porto-Colom.

PRIMERO.- La batería … …

SEPTIMO ,- Próximo a la batería se construirá un pequeño cuerpo de guardía para la vigilancia inmediata.

En canvi en aquest cas, el document inicial de la planificació del projecte de la bateria, datat el 1937 i que fou redactat quan ja s’havien instal·lats els canons, és molt més aclaridor i ens diu que en la data ja està construïda la caseta i fins i tot ens dona referència de la seva situació i de les mesures. A la pàgina tres del document, a l’apartat desè podem llegir: …

10.-Cuerpo de Guardia.

Próxima a la obra y bajo un grupo de pinos, se ha construido una caseta de 3,00 x 5,001 de capacidad para la guardia ordinaria de la batería, con aspilleras permite la vigilancia de las piezas.

…

Ja hem citat en altres col·laboracions que just en arribar els primers soldats a s’Horta, foren repartits per cases particulars i poc desprès concentrats a les que havien estat les cases pairals de la possessió de s’Horta que foren llogades per fer-les servir com a quarter.

En una primera fase, la guarnició de la bateria arribà al centenar de soldats, però amb el pas dels anys la situació bèl·lica i prebèl·lica dins la Mediterrània disminuí i a principis de la dècada dels anys seixanta les peces d’artilleria ja eren obsoletes i feia anys que no és disparaven, i sols restava a la bateria un reduït nombre 38

Caseta del cos de guàrdia i la garita del centinel·la en primer pla

de soldats que no superava la desena d’efectius.

En un moment concret es plantejà donar per finiquitat el lloguer de les cases de la possessió que havien servit com a quarter i fer una ampliació de la caseta del cos de guàrdia per poder servir de lloc de residència de tots els membres.

En el document que segueix tenim un escrit que segons ordres del Capità General de Balears es valorí la possibilitat de que a la bateria de s’Horta (E-14) s’hi pugui construir o adaptar un dormitori per la tropa, una petita cuina, uns lavabos, excusats per deu persones i ampliació de la cisterna.

Mando 22 Abril 63 Capitán Ayudante D. Alberto Pérez Sánchez CASA A/. Interesando valoración obras Acuartelamiento Batería E-14 El sr. Coronel Jefe de los servicios de Ingº de Baleares, en escrito Mando, núm. 1184, de fecha 20 del actual, me dice lo siguiente: “El Excmo. Señor capitán General de Baleares, en escrito Sección 4ª, Negociado 2°, Núm, 4911-B, de fecha 19 del actual, me dice:- Al objeto de desalojar el Acuartelamiento de la Batería, E-14, y que el personal de dicha Batería se traslada a los alojamientos situados en las inmediaciones de la línea de piezas, sírvase disponer que por la Comandancia de Obras se valoren, separadamente, las obras que al respaldo se indican. -Para ello se empleará mano de obra militar y del Cuadro de Clasificación de dicha Comandancia, debiendo por lo tanto reducirse, en lo posible, a los materiales y gratificación especial para mano de obra, detallándose separadamente.- El estudio ordenado tendrá entrada en esta Capitanía antes del día 30 del presente mes. Se acompaña

dormitorio de tropa.

- Ampliación de la cocina e instalación de tragaderos.

- Instalación de un cuarto de aseo y retretes.

- Ampliación de la cisterna y adaptarla para un personal de 10 hombres.

Els tècnics d’enginyeria enviats a la bateria de s’Horta per fer la corresponent valoració tècnica contesten que les mesures de la caseta del cos de guàrdia no coincideixen amb les reals, que les mesures són més reduïdes i que els desnivells del terreny ,així com també la qualitat de l’obra feta, no aconsellen de cap manera la inversió.

Mando 1.184 20-4-63 Mando Informando sobre obras futuro acuartelamiento Batería E-14.

Distintes seccions de la caseta del cos de guàrdia croquis de la ampliaci6n del Cuerpo de Guardia. -Lo que traslado a Vd. para su conocimiento y cumplimiento, siendo adjunto el croquis que se cita”.

Lo que traslado a Vd, para que efectúe la valoración que se interesa a base de mano de obra militar y sin emplear personal del Cuadro de Clasificación, adjuntándole el croquis de referencia.

Signatura il·legible RESPALDO QUE SE CITA - Ampliación de la caseta de Guardia y adaptarlo como

Cumplimentando lo ordenado en superior escrito de referencia, en relación con la ampliación del Cuerpo de Guardia de la Batería E-14, tengo el honor de informar a VS. Lo siguiente: PRIMERO.- Que por personal técnico de esta Comandancia se levantó el adjunto croquis de la actual situación y dimensiones de susodicho Cuerpo de Guardia, cuya ampliación se pretende, no coincidiendo, en absoluto, con el croquis adjunto al escrito de referencia por cuanto la luz interior de la crujía del edificio es tan solo de 2,85 mts., y no de 4,00, como en el citado croquis se acota.

Las exiguas dimensiones del local existente y las características del terreno que lo rodea, no aconsejan, en opinión del Jefe que suscribe, invertir cantidad alguna en la proyectada ampliación, ya que, de un lado, ésta no es factible por parte del camino, por otro, el aljibe existente, cuyo brocal se acusa en la Sección AB, no permite la ampliación por ese lado, y la pendiente del terreno en el resto del contorno, haría antieconómica cualquier ampliación.

Cabe añadir en lo anteriormente expuesto, que el edificio, cuya ampliación pretendemos, fue realizado en su día y sin previo Presupuesto, con los medios propios de la misma Batería y sin pretender su utilización con fines de Acuartelamiento. Basar un Acuartelamiento definitivo sobre un edificio de tan escaso valor en proporción al gasto que habría que realizar para su ampliación y acondicionamiento definitivo, no parece aconsejable des de el punto de vista económico, siendo criterio del Jefe que suscribe, que, si la Superioridad así lo estima, debiera proyectarse un pequeño Acuartelamiento en lugar más apropiado dentro de los terrenos de esa Batería y ajustándose a un Programa de Necesidades previo, en función de la guarnición que debe ocuparlo. Tan solo en estas condiciones se hace posible realizar una valoración, ya que esta será función de las dimensiones del edificio a construir, y éste ha de calcularse conociendo “a priori” el número de sus ocupantes.

SEGUNDO.- Respecto a la utilización del personal del Cuadro de Clasificación de esta Comandancia en la futura realización de este Acuartelamiento, debo informar a VS., que. De acuerdo con lo ya expuesto en otras ocasiones por esta Comandancia, su actual composición, en cuanto a 39

personal se refiere, no permite su utilización en otra cosa que no sea el Entretenimiento corriente de Edificios, y aún así, dentro de la Plaza de Palma, ya que el emplazamiento a lugares de trabajo alejados del de su residencia habitual obligaría al abono de unas Dietas de Desplazamiento y Pluses de Distancia.

Se acompaña copia del croquis a esta Comandancia con el oficio de referencia, así como croquis levantado por el personal técnico de dicha Comandancia, de la actual situación del Cuerpo de Guardia de la Batería E-14.

Dios Guarde a V.S. muchos años.

Palma de Mallorca, 16 de Mayo de 1963.

EL TTE. CORONEL INGENIERO JEFE Rubrica il·legible Sr. Coronel Jefe de los Servicios de Ingenieros de Baleares.- PLAZA

Una mica més endavant, Comandància d’obres reb la notificació de la suspensió momentània de les obres de les quals ja no Planell de la proposta d’ampliació de la caseta del cos de guàrdia en tenim altra documentació que en parli.

(A llapis Batería de S’Horta) (segell que posa Comandancia de Obras de Baleares …)

Mando.

11 octubre 3 Tte. Coronel Ingeniero Comandante Casa.

Suspendiendo realización de obras Batería E-14 El Sr. Coronel Jefe de los Servicios Ingenieros de Baleares, en escrito núm. 3334, NRfª Mando de de fecha 10 de octubre de 1.963 me dice lo siguiente: “El Excmo. Sr. Capitán General de Baleares, en escrito Sección 4ª, Negociado 2º, número 4557-F, de fecha 9 del actual, me dice: “Con esta fecha se dice al Excmo. Sr. General Gobernador Militar y Jefe de Tropas de Mallorca, entre otras cosas, lo siguiente: - Por lo que respecta a las obras de ampliación y mejoras a realizar en el edificio de Cuerpo de Guardia de la citada Batería, propuestas en su escrito de referencia, participo a V.E. que por razón de los escasos efectivos con que cuenta actualmente la misma, no se realizaran de momento las referidas obras.- Lo que traslado a V.E. para su conocimiento y efectos, así como en la Comandancia de Obras, en relación con lo informado en su escrito de referencia”.- Lo que traslado a Vd. Para su conocimiento y efectos, en relación a lo informado en su escrito de referencia” Lo que traslado a Vd. Para su conocimiento.

Signatura il·legible.

L’aigua pel cos de guàrdia i els problemes de la cisterna Com hem vist fins ara, tením bastant documentat el 40

procés de construcció de la caseta del cos de guàrdia, però l’abastiment de l’aigua ens queda una mica fosc.

Gràcies a la documentació consultada sabem que durant l’any 1946 és feien informes per dotar d’aigua les bateries en general, i de la memòria del pressupost de les bateries de ses Salines i s’Horta podem llegir a la pàgina tres: …

BATERÍA DE S’HORTA. Tiene acuartelamiento es una propiedad particular. En terrenos de la Batería situada en un collado no serviría el construir un pozo.

Lo que si se podría hacer es construir en la falda una cisterna que almacenase agua de lluvia, que recogen las cunetas de la pista de acceso, pero esto también es innecesario porque en las huertas colindantes hay agua abundante y el abastecimiento de esta Batería esta asegurado.

Sense tenir altra documentació que ho confirmi, suposam que la cisterna actual situada al costat de la caseta es degué construir en aquests moments.

Documentació concreta en tenim de l’any 1952, quan hi havia problemes amb la cisterna del cos de guàrdia per pèrdua d’aigua i a finals d’octubre del mateix any el tinent coronel en cap, complint ordres de la capitania general, enviava una ordre al capità d’enginyers armament i construccions Fructuoso Ortega, apuntant que el problema segurament era produït per les explosions de dinamita emprades en la construcció del túnel de la direcció de tir, manant que fes un informe de manera urgent

1952/10/28 …

“Sírvase ordenar a la Comandancia de Obras la urgente revisión y reparación de la cisterna de la 14 Batª. que alimenta el refrigerador de la dirección de tiro, que está agrietada debido a los barrenos utilizados en la construcción de las naves de la mencionada dirección, y al haber filtraciones hace que quede con poca cantidad de agua que se convierte un poco cenagosa, obstruyendo así los elementos refrigeradores”.

El fet de la utilització constant d’explosius en l’excavació del túnel de la direcció de tir, en un primer moment feu pensar que les causes dels cruis de la cisterna eren produïts per les ones expansives produïdes per les continues explosions, però com podrem veure en el document signat un any més tard, document que transcrivim tot seguit, pareix que el problema fou produït per les arrels d’un pi proper.

COMANDANCIA DE OBRAS DE BALEARES INFORME RELATIVO AL ”PRESUPUESTO PARA REPASO DE LA CISTERNA DEL CUERPO DE GUARDIA DE LA BATERIA DE S’HORTA” Este presupuesto ha sido redactado por orden del Excmo.

Sr. Capitán General de Baleares y con cargo a los fondos de “Entretenimiento de Baterías de Costa destacadas”, consistiendo dichas obras en picar el enlucido y volver a enlucir las partes deterioradas.

Dado que con frecuencia se tiene que reparar la citada cisterna por el mismo motivo, el ingeniero que suscribe opina que el motivo es debido que en las cercanías crece un pino de dimensiones regulares y durante el verano al acentuarse el calor, las raíces del árbol tienden a buscar el fresco y humedad de la cisterna, llegando a agrietar el enlucido interior, siendo muy conveniente la tala de dicho pino en evitación de nuevas pérdidas de agua.

Los precios que figuran en este presupuesto son los que en la actualidad rigen en esta plaza, por lo que puede merecer la aprobación de la Superioridad, siendo el sistema más adecuado para su ejecución el de administración directa, por disponer de personal para ello.

Palma, 26 de Octubre de 1953 EL TTE. CORONEL INGª¡º JEFE Signat: Miguel Cerda

En el pressupost de la comandància d’obres per la revisió de la cisterna, persupost que aportam en forma d’il·lustració, hi podem destacar: Una partida per jornals sense especificar nombre de 367,20 pta.

Més un 2% per imprevists 7,20 pta.

Una partida per materials de 375 pta.

Més un 2% per imprevists 7,50 pta.

Plus de carestia de vida 20% als jornals 73,44 pta.

Nou p.c.c. 25% als jornals 91,80 pta.

Cargues familiars i altres 79,84 pta.

Cargues socials 81,52 pta, Redondeig 3,67 pta, Total del pressupost

1.080,00 pta.

Després de distints comunicats, dia 9 d’abril de 1954 es donava compta a la superioritat de la data del començament de les obres de la cisterna, i en el mateix comunicat signat el dia 15 de maig del mateix any també es comunicava que les obres havien acabat el dia 8 del mateix mes.

Notes: 1 Com podrem veure a altres documents aquestes mesures no eren exactes.

2 Data estimada segons fonts orals i no contrastada documentalment.

3 En el projecte veiem que s’havia d’ampliar un espai de dotze metres a la part de la cisterna i a la part del cos de guàrdia edificat, però de mesures dels que consten a Comandància d’obres inferiors al necessàries.

41

Al·lots de s’Horta a la postguerra Per Joan Marines

No he pogut trobar res de sa data des retrat amb tota seguretat i no pens anar errat era el cinquanta-tres Però si donam un vol reculant en aquell temps sense dubtar-ho gens ja entre ets entreteniments es primer era es futbol

Emperò no me sap greu dir el que sovint passava es forn sempre obert estava i si sa pilota hi entrava i sa fornera l’agafava li podíem dir adéu i si era l’amo en Mateu es bon homo la mos tornava Però es lloc elegit es diumenges sempre era allà dins sa carretera de cas Ferrer a sa Farinera per jugar un bon partit

Jo record que temps enrere ja n’hi havia alguns que tenien ses costums de comprar cromos per àlbums des jugadors de primera

Però com hem de suposar sa circulació temps enrere com sa de avui no era això que quedi ben clar ens havíem d’aturar sempre per deixar passar cotxe, carretó i somera

Algun al·lotet ben petit com si fossin oracions recitava ses alineacions tant del Barça com Madrid

Però quins temps era aquell tot allò tan despejat no estava ni edificat can Mulet ni can Vadell

Aposta cal recordar camp d’esports no hi havia qualsevol lloc servia per anar a pilotejar

També ens cal recordar que en es reglament estava qui defora la tirava l’havia d’anar a cercar

aposta allà a on més solíem pilotejar en aquella gaia que hi ha an es costat des salón

Supòs que tots recordau es que estau en es retrat alguns ja ens han deixat es partit l’havien jugat a un camp inaugurat baix des Puig de ca na Pau

com que es redol petit era fer partit no se podia i s’al·lotea s’entretenia tirant a sa porteria d’allà arran de s’escalera Emperò sabeu que passa allò no era divertit i es lloc elegit per poder fer es partit sempre era sa plaça Emperò s’inconvenient es que tot hom se queixava si sa plaça s’ocupava molestava a sa gent 42

El camp l’havíem marcat al·lots en més o manco traça gatova, mata, porrassa tot ho varem arrancar i com és de suposar per sa gent no molestar però com que era malplà a n’es cap avall que fa havíem d’anar a cercar sa pilota a sa plaça Aviat prenguérem nota que ens havíem equivocat

es partit quedava aturat ja que segur heu recordat de que en aquell temps passat just hi havia una pilota També havíem assumit un fet que sovint passava que sa pilota se foradava i què això suposava haver d’acabar es partit Però com manco t’esperes s’encalenteix es partit molts de pics havia succeït més d’un se n’anava servit amb colzes pelats, genolleres Tenc records de temps enrere on més vàrem disfrutar era anant a jugar es diumenges a Cala Ferrera Jo supòs que molts teniu records d’aquells moments quan tots baixàvem corrents es diumenges a s’estiu I no me sap gens de greu dir lo que allà disfrutava quan damunt s’arena jugava més d’un s’imaginava que allò que trepitjava era sa gespa des Bernabeu Érem més d’una dotzena d’al·lotets cremats pes sol ses oronelles al vol contemplaven aquell estol just acabat es futbol d’esquena damunt s’arena Això fa més de seixanta anys i com és de suposar poc turisme hi havia allà i amb es partit acabar tot cristo cap a la mar amb pèl o amb calçons blancs Una bulla per tots era aposta ho vull recordar lo molt que varem disfrutar sense ningú molestar anant a nedar i a bussejar a la nostra Cala Ferrera

Emperò en aquell temps no és que duguéssim molt de vol però a més des futbol hi havia altres divertiments

Fotografia de la contracoberta

Aquí no hi valen raons veureu que ses xutxeries si reculau en aquells dies eren vinagrella o ametllons S’al·lotea s’hortarrina ja tenia organitzat partit, bregues o combat tot d’una en haver acabat es diumenges sa doctrina I també vos vull dar dades requaranta mil punyetes ja que en lloc de juguetes que són avui ses maquinetes eren guerres i pedrades Heu sentit moltes vegades deixau ses miques pes polls fèiem guerres a capolls però hi mesclàvem pedrades Però si un poc t’enrolles per força hem de recordar que era molt popular també en aquells temps jugar amb ses baldufes o bolles I qui no té recordances que passava en aquells entons veure aquell grup d’al·lotons tots carregats d’il·lusions rossegant esbarzers dels racons per fer els grans foguerons es dia de ses matances

Som majors, feim poca planta tots noltros ja som padrins aquest grup de s’hortarrins fa setanta anys érem nins de sa dècada des quaranta Vet aquí jocs i joguines de mitjan segle passat es sa pura realitat a mi no m’ho han contat ho he viscut i mamat a tot això, jo, en Marines

Fotografia cedida per Barceló de can Gaià.

Jaume

Asseguts damunt sa paret d’esquerra a dreta: Joan Sabater, Tomeu d’Alaró, Jaume de can Gaià, Toni Capó, Tomeu Coloma, Joan Marines. Asseguts: Bernat Panxeta, Guillem Canyelles (de Lloseta), Xesc Sabater, Miquel Tanca, Jaume Roques Blanques, Bernat des quarter (Era fill des Sergent)

Vull recordar altres coses que gaudíem de ninets amb sols sis o set anyets dies de tardor molt freds ben matí a parar lloses Però de quina manera veim que el món ha canviat avui és delicte o pecat era orgull temps enrere en venir sa primavera tenir un niu de cadernera cada al·lotó engabiat 43

Tot so l’any s’Alqueria Blanca I - Cap d’any, sant Antoni...

Per Miquel Pons Any nou, vida nova. Finit el 2017, comença el 2018.

Finits els meus 89 anys, he començat els 90, i que per allò de “Nuestras vidas son los ríos / que van a para a la mar, ...” del gran poeta Jorge Manrique, d’alguna manera mar equival a mort.

S’ha de fer un pensament, un seriós pensament: 1-II-1928 ja arrodonit, 1-II-2018 iniciat fa pocs dies, quan s’obre el temple imitació de Salamó de la nostra parròquia de s’Alqueria Blanca. A continuació, entrada de fosca a la cova de Betlem, amb estalagmites i estalactites, de l’entrada, també, de s’Alqueria Blanca.

Néixer-morir? 1928, llorer a la baula – 2018, suma, resta, un interrogant. L’interrogant juga amb la meva vida, que ignora el definitiu resultat de la meva, ja, llarga existència, testimoniada per una memòria cronològica que em recorda el pas del temps; del viu detall el del propi planeta amb diversos escenaris, com la casa del meu bressol, amb el cor de velles padrines i el so de les campanes, na Josepa i na Concepció; amb el continuar de la vida, a l’altra casa, amb cara girada a la posta de sol, a Cabrera, una suma d’històries; l’alta Consolació, de Coves de sa grava curulles de realitats que no mancaven, en nostres dies, no poden defugir de la contemplació, del record de les festes, tant les religioses com les populars. Unes i altres es manifesten amb la participació dels curiablanquers en l’església-vicaria, convertida després en església-parròquia. L’altre caire de les festes, les populars, tenien el seu lloc a la plaça de sant Josep, de cap a cap de poble.

Tot plegat he volgut recordar-ho amb l’avinença de complir 90 anys, gaudint de bona salut, sempre, sempre pot ser millor. Això amb el vist i plau dels bons amics de Dies i Coses, els calongins, homes d’una quasi familiaritat ancestral, amb l’ajut de Déu, amb bona voluntat, el 2018, testimoniat per “papers” us acompanyaré a fer memòria del pas del temps al petit poble que un dia no volgué que l’hi robessin la veu.

Però, tampoc, aconseguirà fer realitat els batecs del cor dels qui eren. &&& La meva satisfacció del primer de febrer de 1928 al primer de febrer de 2018 s’ha vista recompensada amb la trobada de la publicació a “La Nostra Terra”, de l’any 1928, que celebram plegats, on ara trobam poemes d’amics, llavors joves, que cantaren els inicis de viure.

Ho recorda l’amic Miquel Forteza.

Continuarà 44

Tomeu Pons,

suma de vivències Per Miquel Pons

Hom sent ploure i són tantes les ganes de pluja, d’una bona saor, motiu de l’alegria dels ramellers, i també meva. A la nostra terra de secar, és motiu d’estar contents d’una bona aigua, de canal entre nosaltres, de broquet; aquesta era l’expressió de la tia Damiana, durant la nostra estada a Felanitx, carrer del general Mola, a l’antiga notaria de Fermín Quiñones d’altre temps, i en el nostre, ses tres pessetes. Plovia i plovia.

La nit era tancada, freda i mullada. Molt d’acord amb la dita, “nit de port i cova”.

I fou una de les nits de febrer quan una veu telefònica i familiar em feia a saber de la mort de l’amic de s’Alqueria Blanca, en Joan, de can Xina, i una altra defunció, la d’en Tomeu Pons, en Tomeu des Puig Gros. I ja tenim en Miquel Pons llastimat. No un, sinó dos amics. Dos amics lligats a la meva vida, per camins diferents.

En Joan, capdavanter d’una amistat viscuda, compartida una teringa d’anys a la sempre benvolguda s’Alqueria Blanca, cocó de multiplicades vivències, a vegades amb el ritme d’un fonògraf, a ritme de les notes d’un vals, d’un pasdoble, o amb el refrescar de la nostra creixença a sa Barca Trencada o a es Caló dels Homes Morts. Amb la mort d’en Joan Rotger, en Joan Xina, s’enterrava una vida; una vida de poble, irrepetible, enyorada, difunta, abans del nostre morir.

Un altre cop baix en la meva vida de nou dècades, ha esdevingut més enllà dels oms del camí de na Baratada, de la costa de son Moro, i el record infantil em porta a es Puig Gros, aquella mansió que pintà Cerdà, fill de Llorenç Cerdà, pintor de les aigües de Cala Figuera.

En el casal del Puig Gros ha deixat d’existir en Tomeu Pons, en Tomeu des Puig Gros, de qui, sempre m’he sentit un constant admirador, des de la data significativa, calenta de postguerra, vinculada al casal del “Capità Antoni”, poetitzat per Josep Maria Llompard, el General Barceló, el terror dels moros i com exemple la seva victòria, a Portopetro, molt celebrada.

Deia que fou a la calenta postguerra quan la meva incorporació al pensionat del carrer des Vi, “Sant Alfonso Maria de Ligorio”, hereus dels ligorins felanitxers, vaig conèixer en Tomeu Pons i, segurament, gràcies a Damià Barceló Obrador, que per una part fou l’anunciador del meu pensionisme desvelat una tarda a la meva sortida de l’escola i a l’arribada de l’exclusiva, a s’Alqueria Blanca, per les vacances de Nadal i Any Nou, 1939.

El meu estat de canviar la vida em conduí a un estat d’ignorància a les preguntes del pare Mariano de Oleza.

Per aquells dies que el nin va conèixer en Tomeu Pons, de Felanitx. Era un poc major que jo. Jugava a futbol, tenia com a professor d’Història el sever Jaume Porcel, de Matemàtiques don Pep Clar, de Ciències don Miquel Massutí, protagonista de la història d’un capell, i don Jaume Serra de Física.

Per sentir dir, acabat el curs, els alumnes, crec que de sisè, anaren a Madrid, acompanyats del pare Rullan amb la visita obligada al Museo del Prado, amb la corredissa a les sales de Rubens, ofrena de nudisme femení.

Passaven els anys. Quina no seria la meva doble admiració per en Tomeu Pons des Puig Gros, pintor, -i quin pintor! A l’estudi, domiciliat al pis de Damià Barceló, advocat, amb la novetat de l’obra d’en Tomeu, pintor de persones encuny, ambientat amb robes d’antigues geografies.

Si la meva admiració ens lligava a la vida, a la professió, la nostra amistat madurava. La diferència d’anys no era un obstacle. Si bé, els camins d’anar per la vida tenien un indret assegurat. Ens allunyava la vida pròpia, però ens unia l’art. L’art d’aquell estudiant de la Salamanca de don Miquel de Unamuno, de la Castilla del 98, terra i passió humana, era perpetuada a Hivernada, novel·la d’en Tomeu Pons, no gaire coneguda, com no ho són els seus escrits al suplement de Cala d’Or, acompanyant del “Santanyí”.

Blai Bonet s’apropà a la vida i a l’art de Tomeu Pons, que sentia una viva admiració per les cases, les casetes de fora vila, permanents en tota la seva realitat i tots els seus detalls sorgits de la mà de l’hàbitat, en parangó similar amb el caire d’en Tomeu Pons junt a la poesia terral i humana d’en Miquel Bauçà, en Meravell.

Som més que conscient de les meves limitacions en la vida i més en l’art d’en Tomeu Pons, que ignor en detall. Un exemple minuciós, el mural del Veneçuela, de tants de metres.

L’obra realitzada a l’església vella de Calonge és l’obra d’un artista, d’un servidor de l’esmalt, obra d’un home per l’art i de l’art, coronat per la creativitat personal més l’assistència del germà foc i, tot plegat, amb l’ajut d’en Joan, de l’església vella de Calonge.

El resultat de l’art d’en Tomeu Pons, de Calonge, feu posada a la Galeria Bearn de Palma, i fou un èxit en el camp de l’art, de la novetat, de l’art personalíssim. Sí vull sincerar-me, anava multiplicant-se la meva admiració des del de partida des carrer des Vi, dels teatins, de postguerra o de l’època oblidada d’estudis universitaris seus, la travessa de Cala Llonga, el seu gust per la morada de Cala d’Or, besat per les ones i tantes manifestacions d’en Tomeu Pons, com animador de les lletres el record de l’amic Pere Oliver, com la gavella de les plomes dels paons, testimoni de la meva infantesa separada any rere any fins assolir l’1 de febrer de 2018 a Cala Figuera, lloc de l’arribada de la veu del carrer, d’una veritat, ample com un temple, esdevinguda a un paisatge, a un casal conjugat per la presència del familiar bisbe Rafel Verger,

Ametler en flor, de Tomeu Pons; programa de festes de Sant Miquel de Calonge. 1991. nascut a Santanyí, de Maria Teresa a la vora teva, Tomeu, també en es Puig Gros, també, on la teva personalíssima obra m’aida a la suma de vivències, i en són testimoni, en aquest temps dels ametlers florits, els que tu, Tomeu, un dia, ens deixares en la publicació de sant Miquel de Calonge.

Cala Figuera, 10 de febrer,

festa de santa Escolàstica, 2018.

45

Plana de caça i natura Per Antoni Barceló

Aviat farà un any...

Els reis d’enguany de Pollença de l’estimada família Seguí Llompart em varen dur el llibre Renacer en los Andes de Miguel Àngel Tobias, història que recoman. El protagonista, durant un vespre extrem a les muntanyes andines, reflexiona sobre moltes qüestions i, en un determinat moment, els seus pensaments són sobre la seva mare, i diu: “Y abrazarla, y dejar que te abrace, es algo que nunca deberíamos dejar de hacer mientras están aquí. Aunque dé vergüenza, hacedlo, porque algún día por ley de vida ya no podremos y ese día daríamos lo que fuera porque ella, nuestra madre, nos pudiera abrazar” Eren aproximadament les 14.00 de dia 31 de març de l’any passat i m’havia aturat un moment a ca nostra a n’Es Pla de na Tesa a recollir qualque cosa abans de retornar a la feina. Havia estat un dia agradable perquè havia acompanyat el Dr. Flexas i el Dr. Gago a fer l’examen d’armes al Club de Tir d’Inca (Salud & Rock Roll en Las Ventas, amics). Aquests dos magnífics investigadors havien de menester el permís d’armes per anar a una expedició a l’Àrtic.

Havia deixat el mòbil dins el cotxe i quan vaig sortir vaig trobar dues cridades perdudes de mon pare; una era normal, però dues, no. Li vaig tornar la telefonada i em va dir: - Toni, convé que venguis perquè ta mare se despedeix.

- Però que dius ara!? -li vaig contestar.

- Sí, Toni, vine quan puguis perquè ta mare s’ha morta.

-Papà, què dius? No pot ser!

A ca nostra hi havia na Joana Morcillo i na Diana, i així va començar, o va acabar, no ho sé, per més que hi pens. La veritat és que encara ara no sé què dir, i com que és un procés molt particular, sovint no dic res.

Dos dies abans, un dimecres, jo havia partit a València a entrenar amb en Cristóbal Jiménez. Aquest mateix dia, ma mare tenia cita a Son Espases a Cardiologia, amb el Dr. Grau. Em vaig aixecar prest, devers les 5 de la matinada, i vaig enviar un correu electrònic al metge fent-li uns suggeriments.

L’endemà dijous, vaig agafar permís i vaig decidir anar a s’Horta. Amb mumare vàrem aprofitar per anar a fer diverses convidades a les ties de s’Espinagar i als cosins i cosines, perquè a finals del mes d’abril havíem de batiar na Diana. Va ser un dia especial, perquè vaig 46

El dia que mumpare va fer 67 anys, amb mumare, na Joana Maria, en Joan Manuel i en Tomeuet.

passar quasi tot el dia amb ma mare, visitant familiars.

Record com si fos ara quan vàrem anar a veure el conco en Randa i sa tia Maria. Vaig deixar el cotxe un poc enfora de les cases perquè ma mare caminàs un poc malgrat ella em deia que li costava. La tia i el conco ens varen treure coca i mistela. Llavors vàrem parlar amb el seu fill, en Miquel, també amb en Toni Coronell, amb en Joan des Puig i amb na Francisca Sentes. Vàrem visitar sa tia Magdalena, i també vàrem anar a n’Es Port a veure sa madrina i en Biel, i ens vàrem trobar amb n’Àlex.

Finalment, visitarem les monges de Calonge, on vaig aprofitar per fer una foto a sa tia Cati i a Sor Maria Bonet en motiu de les seves bodes d’Or a la Congregació de Filles de la Misericòrdia. Mai no solia dinar a ca nostra, però aquell dia, no sé perquè, vaig quedar a dinar amb ella. A mitjan horabaixa tenia una trobada amb n’Edu del Valle per un tema de meditació i tir, i vaig partir.

Aquí, el comiat amb ma mare, sense jo saber-ho, va ser especial i únic.

Un any després de dia 31 de març de 2017, les coses, la vida quotidiana no és com era abans. Que ma mare ens deixàs ha estat una lliçó de vida, principalment per a mon pare i per a jo. Hem d’aprendre a conviure físicament sense ella, però és ben present en totes les decisions que prenem i en la nostra forma d’actuar, perquè va deixar un valuós llegat de principis. Per Sant Antoni feim festa perquè som més a casa que ho celebram, sempre amb gran respecte cap a ella.

Des de ben petit m’ha agradat el tir esportiu, iniciat de la mà d’en Tomeu Binimelis (Devertit, al cel sies, amic), d’en Joan Sastre (Joan des Puig), d’en Joan Binimelis (de Cas Moliner) i d’en Miquel Roig (Don Miquel). Fins que vaig tenir una vintena d’anys, ma mare em solia acompanyar sempre a les tirades, i quan duia la sort d’entrar en premi sempre escollia pensant amb qualque cosa que li pogués agradar. De fet, fa pocs dies encara vaig trobar per ca nostra el meu primer guardapits i els meus primers auriculars, que ma mare tenia ben estotjats.

Durant un parell d’anys, a principis dels 2000 ,no vaig competir, però concretament el dia del meu casament amb na Joana Maria Seguí (29-10-2005), entre d’altres pensaments, tenia el propòsit de dir a ma mare que tornaria a competir. Sabia que això la faria estar contenta, però malgrat no dir-li mai, l’any següent vaig

tornar a entrenar. Amb el pas dels anys, vaig prioritzar el tir de recorregut de caça i el Compak Sporting. Són modalitats complexes, exigents i sempre m’ha agradat anar aprenent.

Des del 2012 començ a combinar els entrenaments al Club de Tir Sa Marina de Son Carrió gestionat per la família Sagrera – López amb qualque visita al camp de tir El Lidonero (Cheste, València) amb el tirador Cristóbal Jiménez. Tant la família Sagrera com en Cristóbal Jiménez disposen d’una gran experiència en el tir esportiu i compten amb mèrits molt destacats en diferents disciplines.

Al Club de Tir de Sa Marina, amb mumpare, mumare, na Joana Maria, en Javier Sagrera Roses, Javier Sagrera Azpillaga, Maria López, Javier Sagrera López, Guillem Vives i Concha Roses, el juliol de 2015.

Ma mare, cada pic que anava a entrenar a València, m’acompanya. Partíem el matí i tornàvem el vespre.

Durant el matí i fins a mitjan horabaixa jo entrenava i ella passejava o estava amb la dona d’en Cristóbal, na Montse, o amb les seves filles. Disfrutava molt. Fins i tot en ocasions, venia a veure’m tirar, i ens els descansos em reiterava algunes de les instruccions de l’entrenador. He de dir que en el mateix moment li feia poc cas, però amb el temps hi pens bé.

Una vegada, durant l’hivern, l’avió que ens havia de dur a València duia molt de retràs degut a un temporal de neu. La companyia ens va oferir una alternativa que consistia en anar a Alacant i tornar per València. En pocs minuts vaig arreglar el tema del lloguer de cotxe i, evidentment, vàrem decidir anar a Alacant i fer quasi dues hores de trajecte. Ens ho vàrem passar molt bé contemplant el paisatge de la costa mediterrània. Eren sortides molt intenses i cansades però mereixien la pena.

Un altre dia, juntament amb el tirador Javier Garde, també vàrem tornar a entrenar i ella em va acompanyar.

Just vàrem aterrar a València i vaig rebre un telefonada de la meva dona embarassada que no es trobava bé i era a l’hospital. Era abans d’esperar na Diana. Tot d’una vàrem tornar a agafar un avió de retorn a Mallorca i al cap de dues hores era a l’hospital amb la meva dona. Hi havia hagut una greu complicació amb l’embaràs i reconec que tenir a ma mare al costat em va ser de molta d’ajuda, ben

igual que per na Joana estar acompanyada per la seva mare i per nosaltres.

El dimecres abans d’acomiadar-se jo era a València, i mentre esperava l’avió de tornada recordava les moltes vegades que compartia allà l’espera i sovint, molt cansat, em recolzava sobre la seva espatlla. Són sensacions úniques.

Del 2016 tenc una foto molt valuosa amb ma mare i amb na Diana, com a record d’una gran temporada.

Mumare reposa amb el meu guardapits de tir esportiu.

Té la seva pròpia història. Es tracta d’un guardapits de color blau i negre de la casa RIO amb el qual he competit durant anys i amb el que he aconseguit fites importants. Aquest guardapits de color blau, està signat pel tennista Rafel Nadal amb la inscripció “Vamos ,Toni.

Una abraçada, Rafel Nadal, Desembre 2013”. El 2013, juntament amb els meus pares vaig tenir l’oportunitat de veure entrenar en Rafel Nadal a Manacor i conèixer en Toni i en Miquel Àngel Nadal. I vaig aprofitar la visita, entre d’altres, perquè em signàs el guardapits. Es tracta d’un esportista admirable, amb uns valors únics, que a ca nostra, com molta gent, el seguim sovint i el tenim en gran consideració.

Moments abans d’anar cap al vetlatori, vaig demanar a mon pare, si li pareixia bé que posàs a les mans de ma mare aquest guardapits tan preuat per a mi, i em va dir que sí. Varem fer unes breus inscripcions ràpides i des d’aquell dia reposa amb ma mare, amb un rosa dins el butxacó. Vaig agafar un retolador permanent i simplement hi vaig escriure “Na Diana t’estima molt”; mon pare també va escriure.

El 2017 vaig tenir un modesta temporada de tir, irregular, poc consistent en definitiva. Per jo va ser molt emotiva la primera tirada després de la mort de ma mare. Va ser a Eivissa i quan vaig haver acabat de tir em va entrar una gran pena i molta plorera, perquè sempre

Amb Rafel Nadal, just després d’haver-me dedicat el guardapits de tir.

que acabava de participar en una prova telefonada a ma mare per informar-la de com havia anat. Des de llavors, les coses han canviat molt, i ara és mobn pare que en ocasions ve a les competicions, la qual cosa valor molt.

A principis del mes de març, els meus pares havien vingut a veure’ns a n’Es Pla de na Tesa, i just després de 47

Una foto molt especial, el 2016, amb na Diana i mumare.

dinar na Joana havia sortit amb na Diana per veure si dormiria un poc. Havíem quedat a la taula, nosaltres tres, i parlàvem de tir. Jo li deia que si una persona treballa, s’esforça i participa amb il·lusions pot fer un bon paper a campionats importants. Mon pare deia que era molt difícil perquè hi ha gent molt més preparada, però jo insistia dient que si un fa una bona planificació i s’ho agafa seriosament pot fer bons resultats. Aquí ma mare em recolzà i aquell dia va sortir la idea que, si teníem salut, el mes d’agost, ella m’acompanyaria a Signes (França) al Campionat del Món de Compak Sporting.

Tot va quedar en una il·lusió... o un repte, el temps dirà.

Ma mare em recolzava molt amb temes de competició de tir, però en una ocasió, i d’això no fa tants d’anys, vàrem tenir unes discussions bastant fortes i contundents. Finalment, va ser mon pare qui va posar mesura. He de reconèixer que els qui més raó tenien eren ells dos. La veritat de fons és que crec que ma mare trobava que m’agafava massa seriosament la meva afició.

Me’n record bé d’unes paraules que em va dir mon pare:

El dia de la lectura de la tesi, amb na na Joana Maria, mumare, mumpare, la tia Cati, na Francisca Campaner, en Tomeu Seguí, en Joan Seguí i Don Mateu Castelló, al cel sia.

48

“En la competició com en qualsevol aspecte de la vida tot és qüestió d’actitud i valors; no sempre les coses surten com un vol, ni com s’han previst; sovint és qüestió de treballar i treballar, millorar dels errors, tenir confiança, controlar les distraccions, aprendre contínuament, ser positiu, tenir un alt grau de compromís i aptitud mental”, tal i com diuen els manuals que escriuen els experts. Els aspectes que m’ha transmès ma mare i dels quals li estic molt agraït són la humilitat, tant en els èxits com en les derrotes, el respecte cap a les altres persones i/o competidors i la reclamació que les coses es facin i siguin justes d’acord a les regles del joc, el que ve a ser Fair Play. Són valors importants. He parlat principalment de tir, però he de dir que sa mamà amb el que més em va ajudar va ser amb els estudis; jo tenia més de vint anys i encara li demanava que em fes preguntes sobre matèries de les quals m’havia d’examinar.

Tenc dues anècdotes sobre ma mare, que consider interessants. La primera me la va contar deu fer uns dos anys i era sobre el meu padrí, en Jaume Bielet. Resulta que el padrí, un dia durant la Guerra Civil Espanyola, va coincidir amb un grup de soldats presoners, que eren conduïts cap a l’afusellament. El meu padrí duia les botes molt velles i demanà a un presoner que les duia més noves, ateses les circumstàncies imminents, si les hi podia canviar. Aquell home va dir que sí, però advertí al meu padrí que possiblement li serien petites. I, efectivament, així va ser, de tal manera que li va tornar les botes. La guerra va acabar i van passar els anys, fins que en una ocasió els meus padrins eren a una passejada de gent gran. Quan el meu padrí pujava l’autocar, una mà li va tocar l’espatlla, i quan es va girar un home li demanar a veure si no el coneixia. El padrí va dir que no.

Aquell home es presentà: era el soldat presoner al qui li havia demanat les botes.

La segona anècdota és del gener de l’any 2017. Va ploure molt, i a Can Ranqueta va entrar aigua. Resulta que els guardamans d’unes escopetes van tenir humitat

Amb en Cristóbal Jiménez, a Cheste València, el 2012.

Amb en Toni i en Miquel Àngel Nadal, a Manacor, per Nadal de 2013.

i mumare els va eixugar. Com a mesura de seguretat els guardamans solen estar separats de les altres peces

fonamentals de les armes. Una vegada eixugats, ella els va arraconar. El març ma mare ens deixà i durant uns mesos van cercar els guardamans sense èxit. Idò ara, després de més de mig any, un dia, els van trobar dins una bossa, en perfecte estat, a davant el portal de les cases. Havien estat els nostres cans, en Poti i en Whisky, un ca de bestiar i un border collie, que els havien trobat i duit davant les cases.

Fa uns mesos vaig participar a un curs de Mindfulness, i el professor ens va proposar un exercici, que consistia en imaginar el nostre funeral. Per a mi va ser molt senzill, voldria que fos com el de ma mare. Des d’aquí aprofit per agrair les emotives mostres d’afecte rebudes cap a ma mare.

Amb na Diana, dia 17 de març de 2017, un dia després d’haver fet els 68 anys.

49

Futbol

CE Alqueria

Jaume Rigo

Amb l’entrada del nou any canviava la dinàmica de resultats per l’Alqueria. En el primer partit de 2018, dia 7 de gener a sa Teulera, el F. Base Santanyí aconseguia la victòria al derbie municipal. Un penal innocent comès pels locals el transformava Paco Jorgoso, mentre que Monserrat, el dia que s’acomiadava per partir cap a Austràlia, empatava volant de cap abans del descans. Just després de la represa, Toni Ramírez establia l’1-2 definitiu quan aprofitava un contratac i superava per baix el meta M.Ángel Moreno.

Al partit avançat jugat el dimecres a vespre, 10 de gener al camp annexe de Son Moix, l’Alqueria semblava molt superior al principi i es retirava als vestidors amb avantatge gràcies a un fort xut de Sastre. Després del descans, el San Cayetano trobava la fórmula per superar la defensa verd-i-blanca i a un dels nombrosos desplaçaments llargs cap als seus ràpids davanters van sorprendre al meta Sion (1-1). A la propera sortida que donava inici a la segona volta, hi hagué festival de gols a ses Comes de Portocristo. Els locals

arribaren al descans amb dos gols d’avantatge; als quatre minuts de la segona part, dos gols de Salguero igualaren el partit, però el veterà de 36 anys Carlos Navajas, ex-jugador de l’Alqueria, s’Horta i Santanyí, desfeia de cap la igualada rematant un córner. Els locals anotaren dos gols més i Sastre retallava distàncies (5-3).

Contra l’Algaida, a sa Teulera, el jove de 20 anys Llorenç Gil Mateu demostrà per quin motiu és el pitxitxi de la categoria. Als pocs minuts anotava el primer gol fugint per velocitat i arribant tot sol a porteria; Toni Vidal empatava amb un gol de cap i abans del descans el mateig Gil tornava marcar amb una carrera semblant. Un polèmic gol del mateix jugador sentenciava a la segona part (1-3) el dia que reapareixia el campaner Baltasar Rigo, quinze mesos després de lesionar-se de gravetat, quan a 15 minuts del final va substituir al capità Joan Rigo. En es Molí Nou de Vilafranca, els homes de José García Revert aguantaren bé la porteria a zero a la primer part, però després sorgí la figura d’un altre ilustre golejador de 37 anys: Joaquín Richart Contreras Ximo,

Equip de l’Alqueria de II Regional que va empatar a can Maiol de Sóller dia 17 de febrer.

50

El nou entrenador verd-i-blanc, Miquel Barceló.

ex-jugador del s’Horta i una altra vegada botxí de l’Alqueria, autor de dos gols i provocant l’altre (3-0).

Dos dies després d’aquest partit es produïa la dimissió de l’entrenador verd-i-blanc, tot i que es va oferir per dirigir el següent partit a l’espera que la directiva pogués trobar un nou entrenador. El següent partit era l’Alqueria-Santa Mònica de l’11 de febrer. Els verd-i-blancs havien agafat avantatge gràcies a un gol de còrner directe de Baltasar Rigo, però l’expulsió del local Mesquida a manca de 40 minuts fou determinant i els visitants, amb el vent favorable, aconseguiren l’empat.

El dissabte 17 de febrer va visitar la Vall de Sóller sense entrenador a la banqueta. A can Maiol l’Alqueria encaixava gol en els primers instants, però la reacció arribava a la segona part i el gol de Tomeu Rosselló posava justícia al marcador (1-1).

El dilluns 19 de febrer el nou entrenador, Miquel Barceló Alou, amb experiència a les banquetes de futbol base i del primer equip sortarrí, dirigia la primera sessió i es convertia en l’entrenador que fa vint

de l’equip de regional, en els seus 42 anys d’història. El primer partit del nou entrenador, a sa Teulera contra l’Athl. Montuïri, va significar la primera victòria de 2018. Just després del descans, Salguero aprofitava un desplaçament llarg del porter Sion per definir amb precisió; Baltasar Rigo anotava de cap a una treta de còrner i Julià Mesquida sentenciava amb xut de fora l’àrea vora el pal (3-0).

En el darrer partit jugat a fora camp, el diumenge 4 de març, al camp d’es Figueral de Capdepera, l’Escolar va demostrar la seva bona classificació i que és un clar aspirant a l’ascens a I Regional. L’Alqueria li va plantar cara i va aconseguir un valuós empat a un gol gràcies a una bona rematada de cap de Toni Vidal a deu minuts del final. Els locals havien anotat el seu gol a mitjan primera part.

Atletisme

V Mitja Marató de s’Alqueria Blanca El diumenge 7 de gener es va disputar la cinquena edició de la Mitja Marató (21.097 mts). amb sortida i arribada al nucli de s’Alqueria Blanca. La pluja no va deixar de caure durant tota la jornada i es va erigir com la gran protagonista. Pep Vidal Comas, del Club Atletisme Sa Pobla, fou el guanyador de la prova amb 1h19’59”, seguit d’Alejandro Álvarez (1h20’06”) i de Pedro Olmo (1h20’45”). El curiablanquer Sebastià Rotger Xina (1h24’54”) entrava a la sisena posició i millorava la seva marca personal de mitja marató, mentre que, dins la paticipació femenina, Maria Antònia Bonet de can Simon marcava 2h03’53”. A la prova de quart de marató, Diego Martínez, del Ferrer Hotels Running,

Disputades 26 jornades, l’Alqueria anava situat a la vuitena posició de II Regional, amb 40 punts. El capità, Joan Rigo Lladó, era el jugador que havia disputat més partits i minuts. Amb les mateixes jornades, el campaner Toni Vidal havia marcat 9 gols, seguit de Sebastià Monserrat, amb 6 gols.

L’Alqueria rep l’Atl.Peguera el dissabte 17 de març a les 17 hores; una setmana més tard juga a Son Caulelles contra el Pòrtol a les 17 hores. Durant el mes d’abril visiten sa Teulera el Constància B i el Pilares la Soledat, dia 8 i dia 22 a les 17:30; en el mateix mes, l’Alqueria visitarà el Toni Coll Real de Lloret dia 15 a les 17 hores i el camp del Seminari dia 28 per enfrontar-se al Serralta. Ja en el mes de maig, l’Alqueria rebrà el Porreres dia 6 a les 18 hores i viatjarà a Santa Margalida una setmana més tard. s’imposava amb un temps de 38’42”, seguit de Benjamín Candel (39’52”), Blai Ferrando (40’02”) i de Miquel Rigo Rigo de sa Punta (40’33”) per davant dels locals Xisca Barceló Grimalt de ca s’Ermità (3ª femenina i a la posició 37 absoluta amb 53’24”), Jaume Rigo Barceló

Carlos Cava, darrer fitxatge de l’Alqueria.

Letxero (46è amb 1h01’00”) i Josep Barceló Bonet de ca s’Ermità (49è amb 1h03’48”). Mina Adrover Coll i Toni Rigo Rigo arribaren junts amb un temps d’1h12’52”. Entre aquestes dues proves i la prova infantil, dominada per Jaume Amengual Matas, participaren 115 atletes.

Alejandro Álvarez (2n), Pep Vidal (guanyador) i Pedro Olmo (3r), el pòdium de la mitja marató.

51

Jugadors de l’Alqueria...

Adrià Urbina

Per Jaume Rigo Després de viure un breu període a s’Arenal, des dels 2 anys resideix a la Colònia de Sant Jordi, nucli que juntament amb ses Salines ha aportat bastants jugadors a l’Alqueria de la temporada actual. Format en el futbol base del seu municipi i més tard en el Campos, enguany compleix la segona lliga de verd-i-blanc. Futbolista complet i polivalent, només les lesions han impedit que rendeixi a un nivell superior amb el club de sa Teulera.

- Com t’iniciares dins el món del futbol?

- Tenc molt bons records dels meus inicis. Jugàvem a les pistes de futbol sala on ara hi ha el pàdel de la Colònia de Sant Jordi. A nivell d’equip sempre quedàvem entre els primers, i a nivell individual me convocaren amb la selecció balear i també jugàrem el campionat d’Espanya. Jugava de davanter, i una temporada vaig marcar una seixantena de gols. Vaig deixar el

FITXA TÈCNICA

Nom i llinatges: Adrián Urbina Cava.

Data de naixement: 03-12-1989.

Alçada: 1,80 mts.

Pes: 76 quilos.

HISTORIAL JUGADOR:

FUTBOL SALA COLÒNIA Temporades 1997-98 i 1998-99 CD SES SALINES Alevins: 1999-00 i 2000-01 Cadets: 2003-04 i 2004-05 Juvenils: 2005-06 2ª Regional: 2006-07 1ª Regional: 2012-13 i 2013-14 3ª Regional: 2015-16 CE CAMPOS Infantils: 2001-02 i 2002-03 SPÒRTING CAMPOS 1ª Regional: 2007-08 CE COLÒNIA F-7-EMPRESES 2009-10, 2010-11 i 2011-12 CE ALQUERIA – II REGIONAL Temporada Partits Gols 2016-17 22 2 2017-18 (*) 18 2 Total.................... 40 4 (*) Comptabilitzades les 26 primeres jornades.

52

futbol sala i me’n vaig anar a jugar amb els alevins del ses Salines, on també vaig passar gust marcant molts de gols; ens entrenava Sebastià Vidal, que va ser el batle del poble. Després de jugar a ses Salines me varen fitxar a Campos.

- Explica’ns la teva etapa de futbol base a partir de fitxar amb el Campos...

- Vaig anar a Campos perquè a ses Salines no hi havia nins suficients per la categoria d’infantils. El Campos havia pujat de categoria, ens entrenaven Tolo Julià i Tolo Ros, la majoria érem nins de primer any i això se va notar als resultats, que no eren bons. El segon any d’infantil ja va anar millor. De cadet vaig tornar a ses Salines, on tenguérem problemes de jugadors amb plantilles molt curtes.

Amb els juvenils de ses Salines només hi vaig jugar el meu primer any, ja que a la següent temporada me passaren, en edat juvenil, a l’equip de 2ª Regional, entrenat per Julià Ferragut.

Quan encara era juvenil de darrer any vaig jugar la segona volta a 1ª Regional amb l’Spòrting Campos, entrenat per Nadal Vicens, i salvàrem per molt poc la categoria. Aquests darrers anys seguia jugant de davanter, mitja punta o mig.

- Parlarem ara de la teva etapa posterior als juvenils...

- M’havien dit per fer la pre-temporada amb el primer equip del Campos, que havia pujat a 3ª Divisió. Jo ja feia feina, també estudiava els vespres a Campos i estava a una edat que no tenia molt clar què havia de fer; tenia ganes de sortir els vespres i de fer el que fan tots els joves. La qüestió és que no vaig fitxar i poc temps després vaig jugar al futbol a un altre nivell, un parell d’anys amb l’equip d’empreses en el camp de ses Ramones de la Colònia de Sant Jordi, sense les exigències dels entrenaments. A ses Salines sempre m’insistien perquè hi tornàs, me vaig decidir i férem una bona temporada a 1ª Regional amb en Carles Vicens; l’any següent se n’havien anat bons jugadors de Campos: Kico Ferrari, els Pometes i altres. Ens va entrenar Sebastià Feliu i un altre entrenador i vàrem baixar i desaparèixer. Després d’una temporada sense futbol a ses Salines, tornàrem començar a 3ª Regional, primer amb en Rafel Juan Llana de Porreres d’entrenador, i

després amb Pepe García Revert, que ha entrenat enguany s’Alqueria.

Com valores aquestes dues temporades a s’Alqueria?

- A s’Alqueria hi vaig venir gràcies a Adrià Pineda. Els darrers anys que jugava a ses Salines ens vèiem molt amb en Pineda i sempre me feia bona propaganda de l’Alqueria, per si hi volia venir. Al final me va convèncer i, després d’una conversa amb l’entrenador Andreu Uribe, vaig decidir fitxar aquí. La veritat és que he passat molt de gust aquests dos anys: bon equip, bon ambient i, en general, bons resultats. Per ventura l’únic hàndicap han estat les lesions al peu, que s’han repetit els dos anys i que m’han fet deixar bastants partits. En la meva vida mai havia tengut lesions importants.

- Quin trobes que ha de ser l’objectiu de la temporada actual?

- El començament de 2018 ha estat difícil i encara no hem pogut guanyar.

Se n’anaren el central Sebastià Monserrat i Julián Greco; hi ha hagut lesionats; Jota, Pec, jo mateix i d’altres, i tot això s’ha notat. Estic convençut que hem de reaccionar, i trob que el nostre lloc al final ha d’estar entre els sis primers classificats. Amb pocs anys que he jugat aquí ja he vist uns quants entrenadors; ara n’arriba un altre de nou i esper que ens adaptem ràpidament als seus esquemes. De la lliga actual, els dos equips que més m’han agradat i que millor juguen a futbol són Porreres i Santa Mònica.

- Quina posició prefereixes dins el camp?

- A s’Alqueria, principalment l’any passat, he jugat molt de defensa, una posició on ja me provaren els darrers anys a ses Salines. Jo sempre m’he trobat més còmode a posicions més

capdavanteres, mitja punta o mig ofensiu. Quasi sempre hi he jugat i ho preferesc.

- Com veus el teu futur?

- De moment tenc la intenció de continuar amb l’Alqueria. En un

futur més llunyà, m’agradaria retirarme amb l’equip del meu poble. A sa Colònia preparen unes noves instal·lacions amb gespa artificial i si surt una directiva que torni refundar el club, seria un bon lloc per acabar-

hi com a jugador. Fa uns anys vaig entrenar l’escoleta de futbol del meu poble i l’opció de fer d’entrenador en deixar de jugar tampoc la descart.

- Moltes gràcies.

Resum activitats de l’any 2017 Penya Barcelonista “Es Tamarells

GENER - Dia 7 organitzam a Felanitx la III edició del Torneig Interpenyes Memorial Francesc Sola. La nostra penya guanya els dos partis i, per tercera vegada, el torneig. Sopar en Es Torrentó.

- Dia 8 participam a Manacor de la recepció de l’equip juvenil del FC Barcelona, entrenat per Gabri Garcia.

- Dia 19 a Santanyí un sopar amb socis.

FEBRER - Dia 7 feim reunió de junta a Cas Concos.

- Dia 7 celebram a Cas Concos un sopar amb socis, realitzam sortejos de viatges. N’hi participen una vintena.

MARÇ - Dia 4 Segona calçotada popular, Hi participen 150 persones.

Dinar de calçots acompanyats de carn a la graella, baverall commemoratiu. Actuació del grup Grollers de Sa Factoria. Hi assisteix el batle de Felanitx J. Xamena.

- Inscripció dels socis interessats i sorteig de les entrades per a la Final de la Copa del Rei. - Hem de lamentar la pèrdua del soci 830 Diego López Segura.

- Dia 10 participam en la reunió de penyes a Maria de la Salut.

- Dia 19 a Can Moix sorteig pel partit FC Barcelona – Juventus.

- Dia 25 participam a Ciutat de la recepció a l’equip de futbolsala del FC Barcelona - Aquest mes de març el Barça femení de la nostra Mariona fa història, i es classifica per semifinals de Lliga de Campions, membres de la nostra junta són presents a quarts de final. ABRIL - Dia 6 pèrdua de la sòcia 930 Margalida Fiol Artigues de Felanitx.

- Dia 11 dos socis de la PB Els Tamarells són presents a Torí (Itàlia) en el partit Champions Juventus-Barça.

- Dia 13 la penya, conjuntament amb el club de muntanya Sa Milana, organitza la cursa FelaniXtrem, amb la participació de més de 300 corredors. Dels nostres socis destaquen: Salvador Binimelis, Magdalena Vicens, Joan Toni Fullana, Miquel Vila, Isabel Mas. Hi ha un podi pels socis de la penya, que configuren primer Jaume Vidal, segon Pere Joan Fullana, i tercer G. Vadell.

- Dia 20 celebram a Portocolom un sopar hi participen 15 socis.

Clebbram que hem superat els 1100 socis.

- Dia 29 participem en la inauguració de la de la PB Marc Ramon.

MAIG - El nostre soci Òscar Escoda Trobat de Pòrtol és el nou president de la Federació de Penyes Barcelonistes de les Illes.

- Dia 6 lamentem la pèrdua del socis 687 Pere Suau M. - Dia 10 comprem per la penya una tablet .

- Dia 12 celebrem reunió a Felanitx per preparar les cartes per enviar als socis els carnets de penyista 2017 - Dia 13 possibilitat d’aconseguir entrades final de Copa.

- Dia 16 feim reunió a Felanitx per preparar assemblea - Dia 18 ens sorgeix la possibiltat d’adquirir dos seients més en el Camp. Valorar-ho en junta directiva, arribem a un acord.

- Dia 25 estam celebram l’assemblea anual de socis, amb sortejos de viatges entre els presents. S’aproven els comptes i un pressupost per la temporada 2017-2018 de 44.050 euros.

- S’anomena Mariona Caldentey, sòcia d’Honor de la penya.

- El dia 27 Bar Can Vermell de Campos festa final de laCopa.

- 54 socis de la penya estaran a l’Estadi Vicente Calderon.

JUNY - Celebram que el FC Barcelona de la nostra sòcia Mariona

Caldentey guanya la Copa de la Reina JULIOL - Amb motiu de les festes de Sant Jaume a Santanyí, celebrem un partit de futbol-7 amb dos equips de socis.

- El mateix dia a Cala Figuera sopar amb socis, amb l’assistència de l’actor Oriol Cruz, al que entregam el carnet de soci d’Honor.

AGOST - Assistim al Congrés Mundial de Penyes a Barcelona.

- Feim un sorteig públic de viatges en el Bar Sa Cova dets Ases.

- La nostra penya participa i guanya el Torneig Interpenyes Festes de la Mare de Deu a Campos.

- Es fa públic que la nostra penya és, amb 1127 socis, la segona més nombrosa de quasi 1.400 oficials que té el FC Barcelona.

- La nostra penya guanya la 15ª Diada Interpenyes Sant Agustí, SETEMBRE - Coincidint amb el debut del Barça en la Champions a Campos un sopar de socis amb sortejos de viatges.

- S’adquireixen per a la penya dos seients més en el Camp Nou, ara en disposem de 14 (12 en propietat i 2 en lloguer) - Feim reunió de junta directiva en la nostra seu.

- Organitzam un sopar amb socis a Ses Salines - Dedicam la lotería de Nadal a Mariona Caldentey - La nostra penya col·labora amb el concert solidari que organitza a Cas Concos Guillem Monserrat - Participam en el torneig Festes de Sant Nicolau a Cas Concos en un partit de futbol-sala que guanyam a la penya mallorquinista OCTUBRE - Feim reunió de junta directiva en la nostra seu - Se crea l’Instagram de la PB Els Tamarells - Anam a recolzar a l’equip de futbol-sala del FC Barcelona que ve a jugar eliminatoria de Copa a Palma, som rebuts pel seu delegat Amadeu Olivart.

NOVEMBRE - Organitzem expedició de socis a Barcelona. entregam a Antoni Closa el carnet de soci d’Honor.

- Participam a Eivissa en l’assemblea de la Federació de Penyes.

- Feim reunió de junta directiva en la nostra seu - Felicitam a Pere Vaquer, jugador felanitxer de la secció de hándbol del FC Barcelona, pel seu debut amb el primer equip.

- Organitzam a Llucmajor un sopar amb socis on feim sortejos de viatges.

DESEMBRE - Feim dues reunions organitzatives de la Trail Solidària - Nou èxit en la IV Trail Solidària, aquesta vegada s’aconsegueixen 5904 euros per Aspanob, l’associació balear de pares de nins que tenen cáncer.

- Els locals on els nostres socis van a veure el futbol es vesteixen de gala de cara al clàssic R. Madrid – FC Barcelona, inclús organitzen dinars.

- Lamentam l’acomiadament de Toni Closa del Diari Sport, aquest rotatiu es queda sense secció de penyes.

- Felicitam les festes i el nou any als nostres socis.

- Organitzam a Felanitx el III Memorial Francesc Sola. El torneig és guanyat per la PB Peguera.

- Acabam l’any amb un dinar a Felanitx. Entregam a Pere Vaquer el carnet de soci d’Honor.

Tancam el 2017 amb 1.177 socis. La nostra web compta amb 59.000 visites i la de facebook suma 3.223 seguidors.

Que el 2018 sigui exitós i profitós. Per molts anys en blau-grana!!

53

Entrevista al futbolista calongí del Mallorca B, en Fran González “Cada passa que ha donat ha estat per créixer i pujar un escaló més. Ara li queda la més difícil, el seu somni, arribar al futbol professional”

Per Maties Adrover Fotos Pep Estelrich i Arxiu Fran Fran González va néixer a Calonge dia 13 d’agost de 1998 i, abans de començar a jugar el futbol federat, venia al camp de futbolet de Calonge amb el seu pare i la seva germana els dilluns al vespre a jugar amb un grup que llavors jugàvem cada dilluns. Anys després, quan ja estava federat, va participar en algun dels tradicionals partits fadrins contra casat que encara se juga el dia de Sant Miquel.

Va començar a jugar a futbol federat al C.D. Cala d’Or durant el seu primer any de benjamí i hi va estar fins alevins. Com que a Cala d’Or no varen poder fer equip infantil, va marxar a Manacor. Va jugar el primer any a l’Olímpic, el segon al Manacor i el seu primer any de cadet que jugà a segona i va fer campió amb l’Olímpic.

Després de fer uns bons partits a les finals de Mallorca, el San Francisco el va fitxar. Llavors jugava de mitja punta.

Amb el San Francisco va fer una molt bona temporada jugant de mig centre en el seu segon any de cadet, que li va valer perquè el Mallorca el cridàs per fer-li una prova i l’incorporàs. Va jugar el seu primer any de juvenil al R. Mallorca a la lliga nacional i el segon any el va cedir al Sant Francesc per jugar a la divisió d’honor. L’any passat va començar amb el R. Mallorca de divisió d’honor, però va decidir tornar al San Francisco per poder tenir més minuts, i la gran temporada li va obrir les portes del Mallorca B, on juga enguany.

S’han donat unes circumstàncies un poc estranyes: molts de jugadors que han acabat al Mallorca de

El primer club de Fran fou el C.D. Cala d’Or 54

Fran al camp de futbolet de Calonge a on pegà els primers xuts

divisió d’honor no continuen i tu que estaves cedit al Sant Francesc sí, que opines?

-Sí, es veu que dalt estava ben cobert, però necessitaven algun defensa central i me varen renovar fins l’estiu de l’any 2019.

Com ha estat la teva evolució? Vares començar de mig, després de mitja punta i ara de central.

-Ha estat un canvi, més que futbolístic, físic. Vaig créixer molt, me vaig fer més gros i el nostre futbol és de toc amb ritme, la pilota sempre al terra i jo ja no m’adaptava tant, i poc a poc me varen posar de pivot defensiu alternant amb el mig centre; més tard, si hi havia alguna lesió d’algun central, me posaven a jo i fins ara.

Quin ha estat l’entrenador que més t’ha marcat fins ara?

-En Carlos Muñoz, que ara és al San Francisco, i en Mike Mayans, el seu segon, m’han ensenyat molt. He estat tres anys amb ells a nacional i divisió d’honor i m’han ensenyat el què és lluitar davant grans equips com l’Espanyol o el F.C. Barcelona i, sobre tot, saber competir.

Quin és el millor record que te queda de la teva etapa al Cala d’Or? -Tenc molts bon records: érem una pinya i disfrutavem molt de jugar a futbol. Cada entrenament el disfrutavem gràcies al bon ambient que hi havia; érem molt amics.

Quins entrenadors vares tenir?

-En Manolo Toril, n’Ábel, en Joaquín. El que més me va marcar va ser n`Ábel, que me va donar molta confiança. Ell, de petit, havia estat al Mallorca. Jo me

Celebrant el campionat de Mallorca amb l’Olímpic de Manacor

sentia molt be dins l’equip i me donava molta llibertat, i això feia que jo m’ho passàs molt bé amb ell. Era un entrenador molt complet que ens deia les coses clares.

El Manacor sempre ha tengut anomenada gràcies al futbol base. Com va canviar el jugar a Cala d’Or a fer-ho a Manacor?

-Sempre ha estat com una escala, sempre més, sempre més. El que me vaig trobar a Manacor no ho havia entrenat a Cala d’Or i era ritme amb la pilota; allò important era fer un bon control, bons passes, perquè era molt important no començar a fallar. Totes aquestes coses s’anaven sumant. Ja començava a haver-hi més competència, gent més bona en el teu lloc i havies de correr més. Ja no era tanta comoditat com al Cala d’Or. I el bot al San Francisco?

-Va ser un any que me va anar molt bé a jo, però a s’equip no li va anar tant i quedarem a mitja taula. Me varen donar molta llibertat, molta confiança. M’enrecord que m’agradava posar-me l’equip a l’esquena i anar per endavant. Era el capità i vaig agafar molta confiança per l’any vinent jugar al Mallorca.

Quina ha estat la teva millor temporada fins ara?

-La primera temporada de cadet a l’Olímpic, perquè varem guanyar la lliga i el campionat de Mallorca a segona regional.

Hi ha algun partit que diguis “d’aquest mai me n’oblidaré”?

-M’enrecord d’un partit que vaig fer un hat-trick a na Capellera, encara que no recordo el nom del rival. Va ser un somni, mai havia macat tres gols en un partit, era el primer partit que ho feia; i fins ara ha estat el darrer.

Amb el Mallorca a divisió d’honor has agafat una de les millors èpoques.

-Sí, varen ser bones èpoques per a l’equip. A jo personalment no me va anar tant bé: hi havia molta competència. A vegades els entrenadors no miren de la mateixa manera a tothom i això se fa difícil; t’has de plantejar si vols seguir a un equip o si has de canviar a un equip no tan qualificat però on saps que tindràs minuts.

Al Mallorca a divisió d’honor vaig fer les dues pretemporades, i després vaig decidir anar al San Francisco perquè seria difícil tenir minuts per després poder començar l’etapa amateur. A la meva tercera temporada de juvenil, al Mallorca de divisió d’honor,

me vaig lesionar i vaig estar en recuperació tres o quatre mesos, i això va influir molt al començament de la temporada per entrar a convocatòries, tenir regularitat i va ser difícil.

El darrer bot ha estat de jugar als juvenils a formar part del filial del Mallorca -M’ha anat bastant bé. M’esperava un repte més difícil, però després de la temporada al Sant Francesc vaig quedar ben preparat i he començat amb ritme, ficat en els entrenaments i en els partits, i això m’ha donat un lloc dins l’equip.

Quan vares saber que el Mallorca B te volia?

-Això va ser a finals de la temporada passada. Me varen cridar per si volia renovar. Vaig meditar la decisió i al final vaig decidir quedar-hi.

Què significa en Pepe Gálvez per a tu? Què és el que més t’ha marcat d’ell?

-És un entrenador que inspira molta confiança, sempre està de bon humor, i això provoca que hi hagi “bon rotllo” dins l’equip, et fa més ganes d’entrenar content, de no enfadar-te i de fer que tot vagi bé.

Has anat a entrenar alguna vegada amb el primer equip?

-Sí, durant Nadal hi vaig anar a entrenar i també durant algun entrenament que ens puguin entrenar amb ells.

Quina diferència hi ha d’entrenar amb el filial a ferho en el primer equip?

-El ritme. Duen un ritme més alt. Són jugadors amb molta experiència i aprens molt d’ells; el futbol que fan és més detallista i un detall és el que marca la diferència: un control, un xut. Ara mateix, el futbol es troba als detalls.

Corres més, amb més força; en definitiva, suposa més sacrifici.

Supòs que enguany l’objectiu és fer campió de lliga, però l’UD Ibiza – Eivissa “A” us ho està posant molt difícil?

A aquesta fotografia en Fran celebrà la victòria a un torneig a la Xina el gener de 2016, Carlos Muñoz i Mike Mayans eren els seus entrenadors 55

-Sí, però nosaltres tenim clar que volem quedar els primers, tot i que està clar que tendrem competència.

S’han escapat partits que ens mereixíem molt més, que podríem haver empatat o podríem haver guanyat, però ens hem trobat la mala sort davant. Hem d’aprofitar els partits de la segona volta per posar-mos al capdavant.

Dones opcions al Poblense?

-Sí, també és un molt bon equip amb molta experiència que ens trepitja els talons i hem d’anar alerta amb ells. Jo confio absolutament en el nostre equip Com te descriuries?

-Sóc un jugador molt físic, físicament complet, ràpid, que va bé de cap. La posició de mitja punta i de mig centre m’ha donat una tècnica que ara se veu recompensada a la posició de central.

Si t’haguessis de quedar amb la teva principal virtut, quina seria?

-La força.

Algun defecte a polir?

-El caire ofensiu, marcar més gols.

A llarg plaç, dins el món del futbol, quin objectiu t’has plantejat?

-Arribar al futbol professional, si pot ser a primera divisió, millor que a segona, i poder gaudir de tot el que implica estar dins el futbol professional.

Quin és el teu jugador mirall?

-En Varane, un jugador que va arribar de molt jove a ser professional, és un jugador fort i ràpid. A mi m’agrada inspirar-me en ell.

Del primer equip del Mallorca tens algun referent?

-En Raillo. M’agrada la personalitat que té: treu molt be la pilota jugada, és un jugador complet al que li va bé amb les dues cames, controla molt be l’esfèric, té molta tècnica i és un jugador del que, quan he entrenat amb ell, he aprés molt; només fitxar-te en com ho fa ja aprens.

Tens contracte fins a juny del 2019; Aviat t’hauràs de seure per veure si s’amplia o no?

-Per això ja hi haurà temps. De moment vull centrarme en aquesta temporada, en la propera i, quan arribi l’hora de pensar en això, ja s’hi pensarà.

A part del futbol, estudies?

-Sí, estic estudiant primer de dret a l’U.I.B. Com van els estudis?

-Molt bé, de moment he aprovat totes les assignatures i seguim.

Estic molt content que compaginis els estudis amb el futbol, com va fer en Biel Company, perquè molts dels futbolistes, quan arriben al futbol professional, pensen que ja ho han aconseguit tot i no és així.

F. Patri Bennasar 56

Mallorca B. Dalt: Gerardo, Antonio, Fran, Pierre, Pep i Ferri.

Abaix: Stephen, Bryan Reina, James, Pasqual i Enzo

-Qualsevol adversitat que te pugui passar te pot allunyar del món del futbol; el més típic és que sigui per una lesió, però hi ha mil coses més. Sempre has d’estar preparat, maldement siguis futbolista has d’estar preparat dins la vida amb coneixements del que t’agrada.

Per què vares triar estudiar dret?

-Perquè m’agradaria ser policia nacional, i amb un grau de dret arribaria bastant preparat per fer les oposicions i poder entrar.

Vius a Calonge o a Palma?

-Visc a Palma i vaig algun cap de setmana a Calonge per estar amb la meva família.

Te queden hores per tenir temps lliure?

-En tenc poc i intent disfrutar-lo amb els meus amics, amb la meva família i amb la meva cussa.

Quin temps te dones per passar al futbol professional? Perquè arriba un moment que si no has donat el bot ja no passa.

-Jo crec que els propers tres o quatre anys són molt importants i seran clau dins la meva carrera futbolística.

La primera passa seria aconseguir l’any que ve fer la pretemporada amb el primer equip del R. Mallorca?

-Seria la millor primera passa per fer una temporada o a un equip o a l’altre ben preparat. Millor ritme que el del primer equip del Mallorca aquí, a l’illa, no el trobaré.

Avda. Bèlgica, 3 Cala d’Or

tel. 971 643 740

Fran González vist des de les banquetes Abel Padilla va ser l’entrenador del Cala d’Or que més el va marcar. “Era un jugador molt seriós, molt responsable, molt implicat; feia cas a tot el que li dèiem i era un nin al que agradava molt la pilota, perquè acabat l’entrenament continuava jugant; fins i tot els dies que no hi havia entrenament continuava venint”, ens recorda Abel, que relata una anècdota: “Teníem un partit molt important i ell havia estat lesionat tota la setmana i no havia de venir a jugar el partit, però va venir, va jugar i va marcar dos gols”.

En Carlos Muñoz, actualment tècnic del San Francisco, el va entrenar tres anys consecutius i el descriu com “un jugador que destaca per un físic espectacular. De central és un jugador ràpid, contundent, potent en el joc aeri i, tot i la seva envergadura, té un bon maneig amb els peus. És el jugador que vols sempre pel teu equip”. “És un jugador molt potent. Té un físic espectacular, de jugador professional, amb un gran tren inferior i amb un volum al tren superior que li permet ser molt difícil de superar als duels. Ha millorat molt a nivell mental i les dues temporades al CD San Francisco l’han fet créixer molt com a persona i com a futbolista, especialment per a l’actitut positiva davant un problema o repte” ens conta Mike Mayans, segon de Muñoz, i ens parla de com és fora del terrenys de joc “Quan va arribar al RCD Mallorca juvenil era un jove tranquil i molt reservat. Semblava que tenia massa respecte al club. Aquests tres anys al seu costat dia a dia ens han servit per descobrir que realment és un un jove alegre i molt responsable. La seva actitut i professionalitat és exemplar”.

Muñoz ens recorda que “he vist la seva transformació futbolística tant en habilitat com en capacitats físiques.

Hi va haver una època que creixia tant en altura com en musculatura i feia molt de gimnàs. Hi va haver un dia que me vaig enfadar amb ell per una acció del partit i li vaig amollar al vestidor que pareixia un tractor, que frenàs un poc amb el gimnàs. Després, amb el pas del temps, rèiem d’aquesta anècdota al vestidor”. Mayans també recorda una anècdota: “És un jugador alt que, des de la seva arribada al RCD Mallorca juvenil, ha millorat molt el joc aeri defensiu, però que li costava molt traslladar-ho a l’àmbit ofensiu. Al començament de la primera temporada tots els defenses havien fet qualque gol de cap i ell era incapaç i li vaig dir que el dia que realment el necessitéssim, el faria. Varen passar molts de partits, però a la següent temporada un gol seu de cap ens va donar la victòria contra el Nàstic de Tarragona a casa. Tot d’una va venir a la banqueta a celebrar-ho amb el cos tècnic. També va fer un golàs de cap a la C.E. Joan Gamper que ens avançava 0-1 contra el FC Barcelona però, en una decisió molt polèmica, l’àrbitre el va anul·lar”.

Respecte al possible futur professional, en Mayans comenta “a partir d’ara, el futbol es torna més difícil perquè hi entren factors que no pots controlar; contractes, representants, acords... ja no és suficient fer-ho bé, ara s’ha d’estar preparat i jo crec que ho està. Evidentment, ha de continuar millorant, com tots els futbolistes en aquestes edats, però ha acumulat moltes experiències que l’han fet superar obstacles. Vol dedicar-se professionalment a un món

En Fran va jugar alguns anys el partit de fadrins contra casats a Calonge. Aquesta foto és del 2011 i també va jugar el seu pare

on cada dia s’haurà d’enfrontar a un repte nou i serà molt determinant l’actitud amb la qual ho afronti. Per capacitats i condicions, pot complir aquest somni”. En Muñoz pensa que “va per bon camí, està complint les passes adequades.

Té opcions d’arribar gràcies a les seves qualitat tècniques i tàctiques, per la seva posició, maduresa i pel seu físic espectacular. Ha de seguir fent feina al màxim perquè tots pensam que li arribarà l’oportunitat i ha d’estar preparat per fer-ho bé” Mayans resumeix la temporada així: “S’ha de tenir en compte que està disputant el seu primer any com a amateur.

Ha jugat al voltant del 80% dels partits a tercera divisió.

Amb ell al camp, l’equip només ha perdut tres partits. Són dades importants per a un jugador jove. Les previsions per assolir objectius estan intactes. Ha d’estar content del que ja ha fet, però ha d’entendre que el seu progrés final dependrà molt del que siguin capaços de fer als play-off d’ascens, en cas de jugar-los”. Aquests són els consells que li dona Muñoz “Ningú regala res, així que lluiti pel seu somni, entreni cada dia al màxim i competeixi cada partit de la mateixa manera, escolti als seus entrenadors i sigui autocrític amb si mateix. És la forma de créixer i millorar; és intel·ligent i sabem que ho fa” En Pepe Gálvez, el seu actual entrenador, ens diu que “és un al·lot de primer any i la veritat és que ho ha fet bastant be.

Ha tingut molt de protagonisme, sobre tot a la primera volta, estam molt contents amb ell. És un jugador de projecció, té moltes coses i n’ha de millorar altres”. Respecte al seu pas pel San Francisco comenta que “va fer una temporada molt bona i se mereix estar al filial. És un jugador jove, molt fort, amb molta projecció i a seguir creixent dia a dia”. El que més destaca, segons Gálvez, és “sobre tot el poder físic que té, d’estructura és fort, alt; està clar que l’any passat al San Francisco tenia un perfil de joc diferent al nostre d’enguany i li ha costat adaptar-se. Ha de millorar un poc en l’agilitat de moviments perquè és un jugador estructuralment molt fort en els girs a espais reduïts i un poc en el joc ofensiu”.

Acaba Gálvez fent la següent reflexió;”he tingut molts de companys que han pogut compaginar i treure’s carreres i han jugat a futbol, i molts de jugadors que no han arribat i després no han sabut que fer amb la seva vida; és important que seguesqui estudiant, perquè és un exemple pels demés”.

57

El bateig de Jaume Munar Per Pau Ferragut Jaume Munar ha encetat el 2018 amb una nova fita dins la seva carrera professional. El santanyiner aconseguí esdevenir el cinquè tennis mallorquí que assoleix el quadre final d’un Grand Slam. Participar en un dels quatre tornejos més importants del calendari ATP és el bateig per a qualsevol aspirant a fer-se un lloc entre els millors del món.

Munar succeeix a Alberto Tous (Roland Garros, 1983), Carlos Moyà (Obert d’Austràlia, 1996), Núria Llagotera (Obert d’Austràlia, 2001) i Rafel Nadal (Wimbledon, 2003) com a cinquè debutant insular en un Major. Amb la coincidència dels tennistes de Manacor i de Santanyí a Melbourne, es trencava una ratxa de vuit anys sense dues raquetes mallorquines en un mateix Slam. La darrera vegada també fou a Austràlia i allà hi coincidiren Moyà i Nadal.

El jove jugador de vint anys demostrà una gran maduresa en la fase prèvia disputada a Melbourne. Allà aconseguí tres triomfs sense haver cedit un sol set pel camí. D’entrada hagué d’enfrontar-se a dos tennistes italians com són Andrea Arnaboldi (6/2, 6/4) i Stefano Travaglia (6/2, 6/2); aquest darrer, amb el mèrit afegit d’estar situat entre els 130 millos jugadors del món. El pas definitiu el donà davant el perillós jugador local Bradley Mousley. Munar superà l’australià en dos sets per a segellar el seu pas al quadre final (7/5, 6/2).

Només el francès Gaël Monfil, Top40, aconseguí frenar-lo a la primera ronda (6/3, 7/6, 6/4). No obstant, Munar aconseguí deixar una gran imatge i arribà a dominar el tie break del segon set –on un passing shot seu fou un dels cops més destacats del torneig- i gaudí d’un break d’avantatge al tercer. El santanyiner acusà l’esforç físic dels darrers dies en el tram final davant l’ofici del jugador francès. Tot i això, la setmana fou molt positiva per a sumar experiència i seguir creixent de la mà de Tomeu Salvà i de la resta de l’equip de feina de l’acadèmia de Rafel Nadal de Manacor. Precisament l’exnúmero u del món va tenir molt bones paraules pel seu company, destacant que és “un gran competidor” i que haver superat la fase prèvia “aporta confiança i confirma que la feina feta dóna els seus fruits”.

Durant la Setmana Santa es farà un torneig de futbol prebenjamí a Cala d'Or amb 16 equips Per Maties Adrover Les festes de Setmana Santa seran una bona oportunitat per veure alguns dels millors equips de futbol prebenjamí de Mallorca. Molt probablement per quasi tots serà la primera vegada que participin en un torneig d'aquestes característiques.

C.D. Cala d'Or, C.E. Santanyí, C.E. Felanitx, C.E. Manacor, Es Pla, U.D. Arenal, Sant Jordi, San Cayetano, Madre Alberta, At. Balears, Constància, Penya Arrabal, S.D. La Salle, Sporting Ciutat de Palma, Artà i Serverense són els setze equips inscrits per participar al I Torneig de Pasqua Cala d'Or 2018 de la categoria prebenjamí.

El jugador del Stade Rennais, en Brandon Thomas, ha acceptat ser "el padrí" del torneig i farà tot el que estigui dins les seves mans per ser a la roda de presentació uns dies abans, aprofitant l'aturada de la Ligue 1 per motius dels partits de les seleccions.

La primera joranada se disputarà divendres dia 30 de març a partir de les deu del matí. Abans de dinar jugaran els grups A i B i l'horabaixa els C i D. Cada grup està format per quatre equips i aquesta primera fass jugaran una lligueta entre ells. Aquesta 58

primera fase determinarà els creuament de vuitens de final que es jugaran el dissabte matí. Els guanyadors formaran el quadre de guanyadors a partir de quarts i els perdedors de vuitens formaran un altre quadre. A partir d'aquí seran eliminatòries fins arribar a la final.

59

El SantanyĂ­ compleix enguany 50 anys de la seva refundaciĂł (1968-2018)

Al·lots de s’Horta a la postguerra